Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
44622 | Pila holandesa/refí holandès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-holandesarefi-holandes | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVII | Pila en forma elíptica, de fondària amb desnivell. Eix horitxzontal de ferro amb dues rodes de dents de fusta. Les mides de la peça són: 210 X 30 X 255 cm. Per la seva funcionalitat poc classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-255 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carrer Pau | Precisions al lloc d'execució: Procedència: Indústries Batlle, Capellades.Ind. Batlle i Caixa d'Estalvis. Donació efectuada l'any 1977. | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44622-foto-08044-255-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer. Es la peça número 465 segons el registre del Museu Paperer de Capellades. | 94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44624 | Piles amb maces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piles-amb-maces | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVIII | Pila en forma de bloc cúbic, de pedra. Les dimensions de la peça son: 175 X 187 X 117 cm i segons la seva funcionalitat pot classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-257 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Va ser donat per l'Ajuntament de Capellades | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer i es la peça número 466 segons el registre. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44625 | Mola Trituradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-trituradora | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XIX | Base bloc de pedra en forma circular, amb dos blocs de pedra i circulars, perpendiculars a la base, units per un eix de ferro amb ganivetes. Les mides son: 194 X 180 X 200 cm. Classificada per la seva funcionalitat com a: eina i equip per a paper. | 08044-258 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Peça fabricada a la Pobla de Claramunt i donada al Museu pel Sr. Albert Sanllehí Punt | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es la peça número 467 segons el registre del Museu Paperer de Capellades | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44497 | Cim del Molar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-molar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIVES I TORO, Eduard. En premsa. 'L'edat mitjana: territori i orígens d'una identitat', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Al mirador s'hi arriba pujant pel camí del Cementiri. Aquest camí està envoltat de pins, molts dels quals són fruit d'una plantada popular que es realitzà l'any 1993. El cim del Molar està situat a ponent del nucli urbà, a una alçada de 376 metres en la zona del cementiri (en el punt més alt assoliria els 386 metres). Això facilita una molt bona visió de la pràctica totalitat del nucli urbà capelladí. Des del Cim del Molar s'obté una panoràmica profunda, de desenes de quilòmetres, dels cingles i els relleus per sobre de la plana. Destaca, en primer pla, l'edifici del museu 'Molí de la Vila', més enllà, a l'esquerra, el turó de la Torrenova i, al fons, la serra de Miramar. A la part baixa de la vessant de llevant hi ha el parc de la Font Cuitora. | 08044-130 | Cim del Molar | Aquest cim, com la resta d'elevacions que rodegen el nucli urbà de Capellades, històricament han estat ocupades des d'antic pel conreu de la vinya. Així apareix la documentació medieval i els capbreus de 1649, 1735 i 1805 tot i que parts tenien conreus de cereals i oliveres. Es documenten propietats de diverses famílies com la Benet, Ferrer, Soteras i Tiana, a part d'una zona municipal. El cim del Mulà va adquirir creixent centralitat a la vida capelladina des de la inauguració del nou cementiri, el 1858. Des de mitjans dels anys 20 del segle XX, no hi ha hagut molts canvis. | 41.5228100,1.6840700 | 390206 | 4597632 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Punt d'interès paisatgístic. Actualment compleix la funció de mirador de titularitat municipal i altres empreses. Presenta un bon estat de conservació del camí, però el cartell informatiu presenta grafits diversos. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44513 | Fàbrica de Cal Violant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-violant | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'Ramon Romaní i Puigdengolas', Història de Capellades. Segon volum (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | La fàbrica de Cal Violant està formada per un conjunt d'edificacions: la principal té planta en forma d'ela amb diversos cossos adossats, fruit de diferents ampliacions al llarg dels anys. La base de la ela, amb façana al camí Ral, es composa de dos cossos, el més antic de paredat comú i el més recent amb totxo ceràmic vist. Ambdós consten de planta baixa respecte del camí, planta pis i dues plantes més destinades a miradors o estenedors amb les ventanes característiques del molí paperer. La coberta es de teula corba a una vessant amb ràfec i tortugada. De les façanes cal destacar les cantonades i contraforts amb carreus de grans proporcions, a la façana de migdia i part de la façana de llevant; també es distingeixen al primer pis d'aquestes mateixes façanes quatre obertures amb arcs de mig punt amb totxo a plec de llibre que estan tapiats. Els dos pisos superiors de la façana de llevant del cos antic, paral·lel al camí Ral, està composada amb tretze eixos amb ventanes tancades amb porticons de dues fulles batents de fusta. Adossat a la casa dels propietaris, en sentit nord, hi ha un altre edifici també de planta rectangular i d'estructura similar, però d'alçada més baixa. Davant de la casa dels propietaris, a ponent, hi ha un important jardí romàntic tancat amb un mur alt de paredat massís A la part alta del jardí, junt a la paret de tanca, hi ha un estany de planta rodona amb una peanya central on recolza una copa amb brollador. En un segon nivell, hi ha un monòlit commemoratiu de pedra, de forma tronco piramidal, el qual recolza en una peanya de planta quadrada. Al seu costat de ponent hi ha la inscripció 'En Joan Romaní en MDCXX importà l'ofici paperer a n'aquesta comarca' i a la cara oposada: 'En Ramón Romaní remembrant tal fet li dedica aquest recort MDCCCXCVII'. Al costat de migdia, hi ha: un baix relleu que representa l'escut de Capellades, en el qual destaca a la part central un Crist crucificat amb la creu recolzada en una peanya, a ambdós costats un xiprer i la imatge de la Mare de Déu i d'una santa que podria ser o bé Santa Llúcia, patrona dels paperers, o bé Santa Dorotea, patrona de Capellades. Cal destacar també: l'estany, de planta semi circular, està protegit amb una barana de balustres ceràmics adossada a un mur de planta corba; una fornícula amb una escultura mitològica, una figura masculina asseguda en una cadira i tocant la lira que podria representar Orfeo | 08044-146 | Pas de l'Aigua s/n | Des de la dècada de 1730 la zona del Pas de l'Aigua, fou un punt de posada en marxa de diferents molins. Des dels seus inicis la família Romaní, com altres famílies propietàries de molins de Capellades i de la comarca, va tenir un notable protagonisme, passant de la filatura de cotó a produir paper. Els diversos enllaços matrimonials de membres de la família van donar accés a d'altres en aquest negoci. Es va constituir la societat «Fills de Romaní i Tarrés» l'any 1981. Encara que destinada a la fabricació de paper i curtits El 1857 ja havien arrendat un dels molins del Pas de l'Aigua. Sota la direcció de Ramon Romaní es van introduir les màquines¡ 'picardo' (que fabricaven un paper d'unes característiques molt similars a l'estrictament manual) i es va muntar una fàbrica de cartrons a la Riba amb màquina continua. Les màquines 'picardo' eren la resposta al gran activisme sindical de les dècades de 1860 i 1870. La màquina es va registrar l'any1877. L'altra fita en la seva activitat paperera fou l'intent de fabricar els cartrons necessaris per la setinació i els aprestos de teixits. Ramon Romaní va arribar a ser membre de la Comissió Executiva de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), vocal a la Junta Directiva organitzadora del Museu d'Arts Industrials (1881) i comissionat per oposar-se al tractat amb França de l'any 1882. L'any 1891 va entrar a formar part de la Junta d'Aranzels i va ser president del Foment del Treball Nacional els anys 1893-1895. També va emparentar amb una important nissaga d'industrials i comerciants arran del matrimoni de la seva mare Josefa Puigdengolas amb Josep Agustí Nadal i Sastre. Ramon Romaní fou actiu defensor de la necessitat de la connexió ferroviària de l'Anoia amb les grans línies de la costa. 'Cal Violant' era la residència d'estiu de Ramon i on va realitzar un seguit d'obres a finals del segle XIX, per adequar la casa a les visites que sovint rebia. La peça fonamental fou un magnífic jardí romàntic anglès i segons el Registre Fiscal de 1906, consta con com 'Fábrica de papel con maquinaria, patio y jardín'. El 1934, únicament disposava d'una capacitat de 100 t. La seva producció efectiva el 1935 fou de 50 t i de 80, el 1940. Era, per tant, una instal·lació de molt petita capacitat. 'Romaní T. S.A.' va anar marginant la seva producció tradicional de paper blanc d'escriptura en favor del cartró 'presspan'. En el context de la necessitat de modernització, a inicis de la dècada de 1970, l'empresa capelladina es va acollir al programa INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CAPELLADES I.AI.16/136 -7- DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE CAPELLADES Bosch, Campoy, Cuspinera, De totes maneres, Cal Violant estava tocat de mort en el procés d'intensa racionalització de la capacitat productiva del sector paperer espanyol. Després de diferents problemes, i encara gestionat per membres de la família Romaní, va acabar tancant a inicis de la dècada de 1990. Fou adquirida per 'Unión Industrial Paperera', bàsicament pels drets d'aigua derivats de la seva propietat. Des de llavors 'Cal Violant' està en el més absolut dels abandons i l'estat deplorable de l'antic jardí simbolitza perfectament la seva situació. Una acció desenvolupada des del Museu Molí Paperer de Capellades va permetre la salvaguarda de bona part del patrimoni documental de 'Cal Violant', on destaca una magnífica secció epistolar que cobreix la pràctica totalitat del segle XIX. | 41.5235300,1.6919500 | 390865 | 4597702 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44513-foto-08044-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44513-foto-08044-146-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Molí de Pas de l'Aigua; Fàbrica Romaní. L'estructura té el seu monent inicial al segle XVIII amb reformes a finals del segle XIX i té un jardí de l'any 1897. S'emmarca dins l'àmbit de l'arquitectura industrial i és àrea d'expectativa arqueològica. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44388 | Vinya de Ca l'Isaac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-ca-lisaac | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). ALMAGRO, M. 1947. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de -Cal Isach- de Capellades'. Pirineos. Año III, ALMAGRO, M. 'Notícias prehistóricas del Valles del Noya, Nota II, el fondo de silo céltico de la Viña de 'Cal Isach' de Capellades'. Pirineos. Año III, n. GIRÓ, P. 'Notas de arqueología de Catalunya y Baleares'. Ampurias. XXIV. MAYA GONZÁLEZ, J. L.; PONS BRUN, E. 'El Bronze Final'. A: L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1982. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TARRADELL, M. 1983. Les arrels de Catalunya. 2. Barcelona: Vicenç-Vives | A l'IPAC 2009 figura com a jaciment destruit | Jaciment arqueològic desaparegut datat al bronze final. Es tractava de restes d'un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). | 08044-21 | Carretera C-244 d'Igualada a Vilanova i la Geltrú, trencall cap a Vilanova d'Espoia | L'any 1926 en la partida anomenada Vinya de Ca l'lsaac (propietat de Josep Guasch Traveria), quan es feien els fonaments i explanació d'una caseta, van aparèixer les restes del jaciment. L'excavació la realitzar el propi Josep Guasch. El jaciment es troba situat uns 100 m. a l'est de la carretera C-244 d' lgualada a Vilanova i la Geltrú, poc després de passar el Km. 10, a l'alçada del trencall cap a Vilanova d'Espoia i d'una instal·lació de la xarxa del gas. A uns 50 m. aproximadament d'aquesta instal·lació, en direcció nord, s'inicia un camí de terra que porta a la 'Barraca d'en Guasch'. Aquest espai és conegut popularment pels capelladins com a 'Casa dels Enanitos'. Segons Almagro, que recollí les notícies del mateix Josep Guasch, el lloc estava situat en una elevació del terreny que en aquella època dominava el poble de Capellades. L'arqueòleg, amic personal de Guasch, i llavors catedràtic a la Universitat de Barcelona, donava especial atenció a l'existència d'aigua i apuntava la existència de 'un pozo para obtener agua casi a flor de tierra' per explicar aquest assentament humà. Josep Guasch va localitzar i excavar un lloc d'habitacle a l'aire lliure, modalitat de la cabana enfonsada o 'sitja' del Bronze Final (900-650 aC). Molt agosarada era la datació realitzada per Ramon Estany Serra a la revista igualadina Energia quan afirmava 'Dels segles V i IV abans de Jesucrist, existeixen les dades tretes de la vinya de ‘Ca l'Isaac''. Aquestes dades procedien directament del propi Amador Romaní, el qual va donar suport a Guasch en la documentació de les seves troballes. Els materials resultats de l'excavació es guardaven al domicili particular de Josep Guasch, com apunta el testimoni de Martín Almagro en el seu article publicat, el 1947, a Pirineos. Segons el propi Almagro, es va identificar un fons de cabana amb una estratigrafia total del terreny: - Una capa de 1'40 metres de potència a base de terra vegetal de conreu. - Una capa de 1'50 metres de terra més argilosa on ja s'hi varen recollir uns quants fragments de ceràmica. - Un nivell de pissarra en el qual hi havia excavat un forat més o menys circular d'uns 2 metres de diàmetre i amb una profunditat d'uns 175 metres, ple de terra de color fosc amb fragments de ceràmica dels camps d'urnes, decorats a base de cordons amb impressions digitals i d'altres acanalats, de les que es va poder reconstruir el material següent: una forma de tassa amb nansa de perfil en 'S' i de fabricació acurada; un plat decorat amb tres acanalats a base d'amples ranures o canals horitzontals i mètopes triangulars. També van sortir fragments de grans vasos de superfícies rugoses, decorats a base de cordons amb impressions digitals, i fragments de vasos de parets més primes i de perfils semblants a urnes. Durant la visita realitzada el 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no quedava cap vestigi del jaciment. Situació confirmada el 1991. | 41.5240000,1.6822300 | 390055 | 4597767 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Casa dels 'Enanitos'. A l'IPAC de 2009 figura com a lloc destruit i a l'apartat de tipus, com a lloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabana. Es un Àrea Expectativa Arqueològica | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44584 | Font del Llargandaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llargandaix | BUSQUETS MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional. Prototipus de Catàleg de Paisatge. Bases conceptuals, metodològiques i procedimentals per elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | La font està situada al costat de la carretera, urbanitzada amb dues files de plàtans hispànica. Al fons es troba el broc, en una zona coberta d'heures. La font està en desús des de la dècada de 1960. En el costat nord, hi ha un petit cos d'edifici que conté el pou, construït a finals de la dècada de 1960. | 08044-217 | Carretera de Capellades a Martorell, B-224. 0'920 Km. | La font està situada al costat de la carretera, urbanitzada amb dues files de plàtans hispànica. Al fons es troba el broc, en una zona coberta d'heures. La font està en desús des de la dècada de 1960. En el costat nord, hi ha un petit cos d'edifici que conté el pou, construït a finals de la dècada de 1960. La zona del Llangardaix era de conreu de vinya a la segona meitat del segle XVIII, fins a mitjans del segle XIX. En aquest lloc hi havia dues fonts: la de Dalt i la de Baix. Ambdues en desús des de fa dècades. La font del Llangardaix de Baix sembla datar-se a la dècada de 1920. El ple de 9 de març de 1921. El 28 de març del mateix any, es va aprovar el trasllat de la font, donat que Marsal havia consentit en l'esmentada cessió. L'abril de 1923, es va pactar la realització de certes obres per a deixar-la en bon estat a l'arribada de la temporada estival. El 1933 es van acordar certes reformes a la font, com la de rebaixar el pedrissos. També en aquell any es van realitzar anàlisis de potabilitat degut a algun problema. Encara a la dècada de 1940 són habituals les ordres relacionades amb actuacions per al correcte manteniment de la font. Sempre ha estat un lloc de reunió social tot i que va anar patint un progressiu desús a conseqüència de la manca d'aigua. Posteriorment s'hi va fer un pou, en un punt proper a la carretera, que recollia aigua que canalitzada era portada a la Bassa de Capellades. Els darrers anys, s'ha intentat potenciar aquest espai per celebracions vilatanes, per exemple s'hi van dur a terme els actes oficials de l'11 de setembre, almenys en un parell d'ocasions. | 41.5242500,1.6867800 | 390435 | 4597789 | 1920 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44584-foto-08044-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44584-foto-08044-217-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Font i espai recreatiu representatiu de les activitats socio-culturals La Font del Llangardaix té valor mediambiental perquè constitueix una surgència natural de l'aqüífer Carme-Capellades, tot i que actualment està canalitzada. | 119|98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44512 | Feixes de la Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-de-la-costa-de-cal-manel | BARTROLÍ ISANTA, RAÜL. En premsa. 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades (títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA. 2009. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia). Mimeo. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PROTOTIPUS DE CATÀLEG DE PAISATGE. BASES CONCEPTUALS, METODOLÒGIQUES I PROCEDIMENTALS PER ELABORAR ELS CATÀLEGS DE PAISATGE DE CATALUNYA. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | Les feixes de la Costa de Cal Manel són conreus de bancals o terrasses aprofitant el vessant de la cinglera, amb murs de paredat en sec. | 08044-145 | Pas de l'Aigua/ Ronda del Capelló | El bancals de la Costa del Cal Manel eren un dels principals nuclis de l'horta de Capellades. D'inferior qualitat dels de la plana, al Capelló, o de la Barquera, són en aquest moments un dels pocs vestigis que queden de la tradicional horta junt a l'existent prop de la Font de la Reina. Aquesta costa, a part de la seva funció agrària, era en sentit estricte una via de comunicació entre la vila i els molins dels Pas de l'Aigua. A finals del 2008 es va tallar el trajecte original del camí en el tram que travessava la fàbrica d' Ahlstrom (antiga 'Papelera del Besós') i es va desviar en direcció a la zona de 'Tints d'Igualada'. Hi havia una altra via alternativa que conduïa directament a 'Cal Violant' que sortia directament de davant de la Font del Llargandaix. La importància d'ambdues ve reconeguda per la instal·lació d'un llum públic en cadascuna d'elles, segons acord del ple municipal de 30 de novembre de 1917. Aquesta qüestió ja era pendent des de mesos abans i, malgrat l'esmentat acord, encara va trigar un temps en materialitzar-se. El 1931 es va aprovar la instal·lació d'un altre fanal a la part inferior. A inicis de la dècada de 1980, Amadeu Freixas i Vivó es va construir una casa tocant ja pràcticament al passeig del Capelló. Aquesta edificació es l'única en tota la Costa. En aquests bancals es troba el jaciment arqueològic 'Jaciment del camí del Pont del Bisbe-Costa de Cal Manel'. | 41.5246100,1.6899200 | 390697 | 4597825 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44512-foto-08044-145-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Les terrasses de conreu es relacionen amb una major retenció del sòl (més profunditat útil del sòl). És una forma de conreu tradicional que ha perviscut durant generacions, son per tant una zona d'interès paissatgistic. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44511 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona.' Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez ( títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII | Molí paperer situat al sud del terme, alineat al camí del Pas de l'Aigua o camí Ral. Segueix la tipologia pròpia dels molins paperers d'aquesta zona. El conjunt el formen dos edificis de planta rectangular. El més antic alineat al camí, és de planta baixa, planta pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel al camí, acabades amb imbricació de maó i teula. Els materials de construcció són, també, els habituals: pedra tallada que forma la base, els caires de les cantonades, i paredat. Els antics miradors o estenedors ocupen la totalitat de la planta sota coberta. En aquesta planta, la façana est, al camí, està composada amb quinze finestres amb obertures de proporció vertical, d'arc rebaixat, tancades amb porticons de fusta. La planta primera amb vuit finestres, el parament arrebossat i en molt mal estat de conservació. La façana del costat nord està composada amb sis eixos amb obertures de proporció vertical. Les de la planta primera més altes que les de sota coberta, totes amb arc rebaixat. La façana sud, està composada segons tres eixos, té adossat un cos de reduïdes dimensions que ocupa les tres plantes, sense arribar a l'alçada de la coberta, i el parament està arrebossat. Al nord de l'edifici hi ha un alt mur de contenció construït amb dues tipologies de paredat. El segon cos està retirat i alineat amb la façana posterior del cos antic. És de planta baixa, pis i sota coberta. Es cobreix amb coberta de teulà àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel al camí, acabades amb cornisa de permòdols. La façana està composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical d'arc pla. La majoria de finestres de la planta primera estan tapiades amb envà ceràmic. El parament està arrebossat, en mal estat de conservació. | 08044-144 | Carrer Pas de l'Aigua s/n | El primer molí que s'hi va situar fou el de Jacint Faulí, que l'havia posat en marxa el 1725, però sembla que la seva existència fou efímera. Però, en realitat, el 'Pas de l'Aigua' fou conegut pels molins allà edificats per la família Romaní, que foren els promotors del molí objecte d'anàlisi. El primer, fou el de Tomàs Romaní que datava de la primera meitat de la dècada de 1730. Tenia com a objectiu construir un o més molins paperers, drapers o fariners. Amb aquest objectiu es podia valer de les aigües de l'Anoia, des del Torrent del Carol fins a la part superior de 'dita riera' a la peça de terra de Francesc Coca. Segons la inscripció present en un dels miradors, la data de la seva posada en funcionament fou l'1 de maig de 1731. Aquesta ampliació va comportar un llarg plet interposat pel seu germà Josep, propietari d'un molí paperer proper, a causa de l'abastament comú d'aigua, que arribava als molins pel rec derivat per la resclosa de sota el Capelló. El molí va tenir diversos arrendataris al llarg del segle XIX. A mitjans del segle XX, 'Papelera del Besós' es va fer amb la propietat d'aquest edifici, tot deixant les instal·lacions del 'Molí Vell' per a usos auxiliars. A inicis del segle XXI, aquesta fàbrica fou adquirida per la multinacional finlandesa Ahlstrom. | 41.5248000,1.6920700 | 390877 | 4597843 | 1731-5 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44511-foto-08044-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44511-foto-08044-144-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La construcció és de 1731-1735 i presenta reformes l'any 1907 i altres al llarg del segle XX. S'enquadraria dins l'àmbit de l'arquitectura industrial i cal destacar la seva rellevància com a àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44397 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-4 | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. (en premsa). 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES, | XIX | Recinte de planta rectangular que va iniciar la seva construcció l'any 1858 com figura en un element de ferro forjat que fa esment a aquesta data. L'eix de la portalada coincideix amb l'eix de la capella. L'espai antic, conegut com el 'cementiri vell', està dividit en dos àmbits de planta rectangular. En el cos central del primer, hi ha la capella, dos panteons laterals i diverses sepultures de personatges capelladins. Els laterals els tanquen sèries de nínxols de quatre filades, amb el forat del nínxol d'arc de mig punt i coberts amb teula corba a una vessant. El cos central construït, el formen tres capelles panteó. La central, més alta, coronada per un campanar d'espadanya sense campana, pertany a la família de 'Joan Artigas Cardús'. La capella del costat de llevant pertany a la 'Família Grados-Rius'. Aquesta presenta la paret del fons estucada de color ocre i es cobreix amb falsa volta d'aresta. El panteó queda tancat amb una porta de ferro forjat de dues fulles batents. El tercer panteó, situat a ponent, pertany a la 'Família Respall i Piñol'. Figura la data '1882'. Al centre d'aquest departament primer, és on es concentren les tombes amb hipogeu de les grans famílies capelladines. La primera a construir-se fou la de Ramon Romaní Puigengolas. L'àmbit del sepulcre, de planta rectangular, queda limitat per una barana de ferro fos decorada amb cascalls ancorada en pilars de pedra treballada amb motius escultòrics, a les quatre cares, coronats per una hídria. Presideix el sepulcre una base tronco-piramidal on recolza una creu embolcallada amb corona floral. Figura la data '1895'. El segon sepulcre pertany a Llorenç Miquel i Costas, segons projecte de l'escultor Josep Planas. És de planta rectangular i és elevat dos graons sobre una plataforma. El perímetre queda protegit per una barana de marbre, formada per quatre balustres i tres passamans de secció circular, a cada banda. La tercera és la de Joan Romaní i Massana. Es tracta d'una tomba menor. El següent sepulcre és el d'Antoni Miquel i Costas, datat el 1914 La més recent és la tomba de la família Durban 'Anno MCMLXXX'. El segon àmbit que cal destacar correspon a la primera ampliació de la dècada de 1910-1920, en direcció sud, conegut com a 'cementiri nou'. És un espai tancat a manera de claustre, limitat per sèries de nínxols de quatre filades, de forat quadrat, protegits amb un petit porxo tancat amb arqueria perimètrica d'arcs de mig punt i pilars quadrats amb un senzill capitell, pintat de color blanc. Es cobreix amb teula corba a una vessant. | 08044-30 | Camí del Cementiri | El cementiri municipal fou una important obra de la segona meitat del segle XIX a Capellades que donava resposta a una necessitat del municipi. Desprès de estudis, reunions diverses el lloc triat fou el cim del Mulà. Al juliol de 1897, el ple municipal va prendre la resolució de cercar nous espais per ampliar el cementiri. Segons el Registre Fiscal de 1906, la seva adreça era 'Despoblado nº 1' i ocupava una superfície de 2.610 m². La construcció de la capella, segons sembla i indiquen certs elements (les inicials J.A. i la data 1911), fou pagada per Joan Artigas i inaugurada el dia de Tots Sants de 1911, tal com recollí la premsa local. La part central de la part 'vella', a finals del segle XIX, va començar a ser ocupada pels sepulcres dels membres de l'oligarquia capelladina. El primer que es va construir, possiblement, fou el de Ramon Romaní i Puigdengolas, obra de Josep Planas. El següent, fou el d'Antoni Miquel i Costas, construïda cap el 1914. Anys més tard, fou enterrat Antoni Miquel i Costas, llavors ja marquès de la Pobla de Claramunt El 14 d'abril de 1918, el cementiri va passar a l'administració directa de l'Ajuntament, tot limitant les atribucions de la Junta del Cementiri (quatre regidors, el rector i el metge titular) establint una ampliació que era necessària, que durant els anys vint va comportar nous nínxols i l'enderrocament d'altres de més vells. L'any 1921, la família Costa i Mas va arranjar el camí d'accés al cementiri i convertir-lo en un parc públic. Durant la dècada dels 60 i 70 del segle XX s'efectuen diverses ampliacions, essent la darrera de l'any 1980. | 41.5251000,1.6850000 | 390288 | 4597886 | 1858 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44397-foto-08044-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com: Cim del Molar o Mulà. És un interessant conjunt funerari del qual s'ha destacar els dos àmbits històrics, el de 1858 i el de la dècada de 1910-1920. El primer, perquè conté els sepulcres de les famílies benestants de la vila, i elsegon, per la seva singular tipologia de porxades amb arqueria que protegeixen els nínxols.1858; ampliacions els anys 1897, 1910-1920, 1965-1967, 1970, 1973, 1978, 1980 i 2008. Capella: 1911. Arranjament i enjardinament del camí: 1921. L'espai és també una Àrea d'expectativa arqueològica. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44427 | Ca l'Ernest | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lernest | CAMPOY, J; SOLER, M. 'Urbanisme i edificis singulars·. Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Premsa local: Capelló, 1 de juliol de 1912 | XX | La torre d'una sola planta rectangular i coberta a dues vessants. Les façanes anterior i posterior estan composades simètricament amb dos eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb reixes de barrots verticals, acabades amb una barana massissa de perfil trencat i ondulat. La façana longitudinal està composada amb tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Els balcons estan protegits amb baranes de brèndoles verticals. La façana s'acaba amb un ràfec recolzat en mènsules. A la façana lateral, hi ha una amplíssima terrassa delimitada per una barana balustrada. La casa està envoltada d'un jardí i d'una zona boscosa que arriba fins a la carretera, on hi ha una porta d'accés. | 08044-60 | Carretera d'Igualada a Vilafranca | La va fer construir l'any 1912 Ernest Asbert i Soler, nascut a Jamaica i comerciant de joguines, el qual tenia una botiga al carrer de Portaferrissa de Barcelona anomenada 'El Nilo'. El cognom Asbert és dels que es repeteixen entre la colònia d'estiuejants que arribaven a Capellades a inicis del segle XX. La finca la va heretar la família Ràfols Casamada, que encara són els actuals propietaris. Les tropes franquistes van establir durant la Guerra Civil, de forma breu, un centre de comandament a Ca l'Ernest. | 41.5260400,1.6806200 | 389924 | 4597995 | 1912 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44427-foto-08044-60-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Escala i Gironés i el disseny Josep Casamada | Edifici representatiu de llenguatge noucentista | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44557 | Font de la Història | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-historia | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Programes de la Festa Major | XX | Font neogaudiniana de set brocs encastats en un mur triangular coronat amb una imposta de carreus de pedra i revestit de trencadís que representa formes sinuoses i poligonals. Els set brocs són de metall i aboquen l'aigua en una pica de pedra de perímetre allargat, de planta rectangular amb les cantonades arrodonides, emmarcada amb una base en forma de canaló per recollir l'aigua que sobreïx de la pica base en forma de canal. Al costat de ponent del mur, hi ha un pilar de pedra, també triangular, al damunt del qual recolza una creu de pedra. Al costat de llevant s'hi adossa una roda metàl·lica dentada. Sobreposat al trencadís hi ha una placa de metall amb la inscripció 'FONT DE LA HISTÒRIA erigida per la vila amb els guanys del llibre, en recordança del grup de […] que el va dur a [ …] '. | 08044-190 | Carrer Sant Francesc s/n, Avinguda Maties Guasch | El beneficis obtinguts de la publicació d'una història de Capellades gràcies al suport municipal, al de diverses empreses i a les nombroses famílies que s'hi van subscriure es va dedicar a la construcció de la Font de la Història, dissenyada per Joan Bassegoda Nonell, llavors arquitecte municipal. La ubicació estava relacionada amb la creixent importància d'aquella zona, amb l'obertura de la ronda del Capelló. L'objectiu era construir un monument que simbolitzés la història de Capellades i la rellevància de l'aigua. Es va inaugurar el 15 d'agost de 1975. Fou un dels actes centrals de la festa major d'aquell any. Durant els anys 2005 i 2006 es va efectuar una restauració. | 41.5263200,1.6882000 | 390557 | 4598017 | 1975 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44557-foto-08044-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Disseny: Joan Bassegoda Nonell, arquitecte. | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44623 | Premsa de fusta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-fusta | <p>Informació pendent d'elaboració per part dels tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades</p> | XIX | <p>Estructura formada per una estructura rectangular de fusta i un eix central de ferro que pot pujar i baixar per premsar els paquets de fulles de paper un cop finalitzat el procès.</p> | 08044-256 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | 41.5264218,1.6868216 | 390442 | 4598030 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2020-07-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||
44396 | Parc de la Font Cuitora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-cuitora | GUTIERREZ POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatés de Hita, Gemma. TERMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa, El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic, Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Manteniment municipal | Parc dins del que es poden diferenciar dos zones: 1. una de plana a l'entrada del parc, ordenada amb dues files de plàtans (Platanus hispanica) a manera de passeig. Està limitada pel costat de llevant amb el torrent, que baixa de la muntanya, canalitzat amb murs de paredat comú i salts per reduir la velocitat de l'aigua. A l'altra costat del torrent, hi ha un espai destinat a plataforma escenari. 2. un espai de descans amb bancs de paredat entorn de la font de la Cuitora, actualment seca; a prop i junt al torrent, hi ha una font d'aigua potable de la xarxa pública. La segona zona és la que s'enfila per la muntanya fins arribar al cementiri, a través d'escales amb graonat de pedra. | 08044-29 | Carrer Font Cuitora; Camí del Cementiri; C. Salvador Espriu | Es documenta des d'inicis a inicis del segle XVIII i té l'origen en la qualitat de l'aigua per coure el llegum. A mitjans del segle XIX, se la situava a l'extrem del Passeig de l'Olivar. A la dècada de 1880, l'Ajuntament de Capellades ja hi va realitzar diferents obres de manteniment. En aquells moments se li deia Passeig de la Font Cuitora. Les muntanyes que l'envoltaven tenien encara llavors conreus de vinyes i oliveres. En el projecte de ferrocarril d'Igualada a Sant Sadurní, de la dècada de 1880, es preveia que la línia de tren passés just per davant del 'Passegi de la Font Cuitora'. La seva rellevància com a centre de la vida social capelladina es va iniciar amb el segle XX, també com a lloc d'estiueig. Des d'aquell moment serà un espai important per a les trobades i els espais de tertúlia. L'Ajuntament treia en aquella època a subhasta un lloc per a la venda de begudes. L'arrendatari tenia l'obligació de mantenir net aquell indret. El parc combinava la qualitat de l'aigua amb àmplies zones d'ombres, producte dels grans plàtans que l'omplen. A inicis de la dècada de 1920, l'aspecte d'aquell indret va canviar de forma considerable pel fet que es va esplanar amb les terres procedents de les obres de les noves naus de la fàbrica de Guasch. Durant dècada de 1930, es va reactivar el paper de trobada de la font en construir un quiosc de begudes. El ple del 3 d'agost de 1939 va acordar procedir a la neteja i manteniment del quiosc de la Font Cuitora, llavors totalment abandonat, tot i que finalment es va enderrocar. El 23 de febrer de 1978, el ple municipal comentava que en la prospecció realitzada a la Font Cuitora s'havien trobat 40.000 litres d'aigua per hora a una profunditat de 95 metres i el 29 de juny del mateix any es va concedir a l'empresa Potrony la construcció del pou. El servei es va inaugurar l'agost de 1979, habilitant espais per diverses activitats culturals i lúdiques A la dècada de 1990 es van realitzar reformes a la part posterior del poliesportiu, el qual es va adequar com a àrea d'aparcament. Un canvi essencial en el paper social del parc de la Font Cuitora fou la clausura de la tradicional font i la seva connexió. | 41.5265700,1.6837600 | 390187 | 4598050 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44396-foto-08044-29-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan García Targa | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44428 | Ca l'Artigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lartigas | CAMPOY, J.; SOLER, M.: 'Urbanisme i edificis singulars', Història de Capellades (títol provisional, en premsa. Coordinada per M. Gutiérrez) GUTIÉRREZ i POCH, Miquel: 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional, en premsa). Premsa local: Capelló nº 28, 15 de març 1912. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES: Padró 1910 | XX | Habitatge deshabitat | L'edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis. Presenta la coberta plana amb barana massissa. Al costat nord hi ha una torre de planta quadrada, les cantonades de la qual estan estucades amb especejament carreuat; amb coberta amb teula plana amb els careners vidriats de color verd i és decorada, a la part superior, per una sanefa de rajola valenciana molt ben conservada. La casa està envoltada per un gran jardí, ametllers i una extensa zona de bosc autòcton. | 08044-61 | Carretera d' Igualada a Vilafranca | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa. La família vivien entre Santiago de Cuba dedicada a diversos negocis fins que va tornar l'any 1909, per ocupar un lloc rellevant a la societat local. La casa va ser construïda entre el 1910-12 com a casa d'estiueig, per anar a passar el dia i fer trobades familiars. L'any 1974, Manel Bartrolí i Rosa Bertran van adquirir la finca a aquest estiuejant per utilitzar-la com a segona residència. Actualment la casa està deshabitada i presenta un estat d'abandonament. | 41.5269200,1.6807700 | 389938 | 4598093 | 1910-12 | 08044 | Capellades | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44428-foto-08044-61-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Joan Artigas i Cardús, el promotor de la casa | També coneguda com: Mas Teixidor. Es un exemple d'arquitectura residencial urbana aïllada | 106|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||
44490 | Conjunt d'Edificis de la Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dedificis-de-la-fabrica-guasch | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2004. 'El perill de l'oblit: la indústria tèxtil a Capellades (1800-1913)', Miscellanea Aqualatensia, 11, CECI, Igualada, p. 141-167. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. «El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic», Història de Capellades (títol provisional). Capellades. Ajuntament de Capellades. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES AJUNTAMENT DE CAPELLADES: Capellades. Història en Imatges nº 3. 2000. | XIX | Conjunt d'edificis construïts al llarg del darrer quart del segle XIX i durant la primera meitat del segle XX. En la parcel·la del costat de migdia de l'avinguda de Maties Guasch i alineats a la via es concentren tres edificis, construïts en períodes successius. El més antic és d'obra vista, té planta trapezoïdal amb façanes a l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals, on hi ha l'entrada a través d'una tanca i porta. Consta de quatre naus de planta rectangular adossades per l'eix longitudinal, es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana a l'avinguda Maties Guasch composada segons vuit eixos amb amplies obertures de proporció vertical d'arc rebaixat amb totxo a plec de llibre. Al costat de llevant hi ha adossat a l'anterior un segon edifici de planta quadrada que consta de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de xapa metàl·lica acabada amb ràfec, canal i baixants fins a la vorera. En la parcel·la del costat nord de l'avinguda Maties Guasch, 57, hi ha un edifici aïllat de llenguatge noucentista, el més emblemàtic del conjunt. El configuren dos edificis, un de planta rectangular amb l'eix longitudinal perpendicular al carrer de Sant Ramon. Consta de planta baixa i dues plantes pis, es cobreix amb coberta a quatre vessants acabades amb ràfec. A la façana principal, separat per una torre amb rellotge hi ha el segon cos, de planta rectangular. A la façana al carrer de Sant Ramon hi ha un cos de planta baixa amb coberta plana; s'hi accedeix pel pati. Al pati de la fàbrica s'hi arriba a través de la portalada monumental de la tanca, lleugerament desplaçada de l'eix de l'entrada principal al conjunt. L'àmplia portalada amb llinda plana, està protegida per una visera escalonada. L'obertura està tancada amb una dibuixada i treballada porta de ferro . | 08044-123 | Maties Guasch, 46-57 | L'arribada dels Guasch a Capellades va suposar un punt d'inflexió en l'estructura productiva i empresarial del tèxtil de la vila. El 6 de gener de 1857, es va constituir a Reus «Pujol y Guasch Hermanos» que tenia com objectiu establir dues fàbriques de teixits de cotó: una a Reus i una altra a Capellades. Els socis fundadors foren els germans Isaac i Francesc Guasch Pujol, junt a Joan Pujol Suqué. La fàbrica es va crear el 1859. Els Guasch inicialment dirigien els negocis des de Reus. El 1861 es van traslladar els telers a «Cal Serra» (al carrer del Pilar) i a «Cal Mora». El 1860 funcionaven 15 telers a nom de Francesc Guasch Pujol. El 18 de novembre de 1867, es va constituir «Guasch Hermanos» amb l'objecte de fabricar teixits de cotó o de fil a la fàbrica que tenien arrendada a Capellades o a una altra que tenien fora de la vila. Els seus socis eren Isaac i Francesc Guasch Pujol. Mentre que el primer es feia càrrec de la fàbrica a Capellades, el segon dirigia les oficines barcelonines. La societat fou modificada l'1 de maig de 1871. Isaac, Maties, Josep i Joan Guasch Orts, fills d'Isaac Guasch Pujol, es feren càrrec de l'empresa. A finals de la dècada de 1860 ja era la fàbrica amb més telers de la vila. El 1879 es van iniciar les obres d'una nova fàbrica, la primera en propietat, radicada al Carrer de St. Ramon, que va estar productiva a partir de 1881. Aquest espai inicial es va ampliar com a resultat de l'aplicació de la màquina de vapor i la mecanització dels processos durant els anys 1898 i 1899 i posteriorment amb noves mecanitzacions 1910-1911. L'edifici dels tints, que fou construït a inicis de la dècada de 1920 presentava una xemeneia de 41 metres d'alçada a més de dues naus, ampliades pocs anys després amb dues addicionals. Aquest espai comptava amb les quatre naus actuals des d'inicis de la dècada de 1930. La Guerra Civil de 1936-1939 va suposar un canvi substancial, però no total, en l'aspecte físic de la fàbrica Guasch. La secció de tints va quedar totalment intacta a diferència d'altres espais completament destruïts. Les bones relacions de la família Guasch van possibilitar la ràpida reconstrucció de les instal·lacions destruïdes en el difícil context de l'Espanya de l'autarquia. A la dècada de 1950 es van connectar les naus de filatura i tints, tot configurant pràcticament l'aspecte actual de la fàbrica. Els únics canvis destacables des de llavors es van produir a inicis de la dècada de 1980, donat que es va afegir un pis a un segment de la nau construïda a la dècada de 1950 i es va inaugurar una nau d'estampació, que estava separada de la resta de les instal·lacions, amb la qual es tancava el cicle de producció de l'empresa. | 41.5271500,1.6854800 | 390331 | 4598113 | 1859 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44490-foto-08044-123-3.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Manuel Font, (arquitecte), Andreu Oliva Lacoma (enginyer), Domènec Sugrañes (arquitecte) i altres | Primer edifici carrer Sant Ramon 1879-1881 (enderrocat), Edifici dels Tints (d'obra vista) 1921-1922. Edifici de Tissatge(ampliació l'edifici de Sant Ramon), 1929 (enderrocat el gener de 1939); fàbrica nova racionalista (torre del rellotge): 1940-1941. Àrea d'Expectativa Arqueològica. | 120|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44404 | Element escultòric dels jardins del Tall de Meló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/element-escultoric-dels-jardins-del-tall-de-melo | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. MUSET I PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades ( títol provisional). TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). RIBA COLL, Pau. 2005. Pasado y presente. Memorias de Pau Riba i Coll, editat pel propi autor. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XX | Els Jardins del Tall del Meló acullen els portals recuperats de l'enderroc de les cases situades entre la ronda del Capelló i el riu Anoia i la zona d'horts. Enfront del jardí hi ha una zona qualificada de ciutat jardí. Conjunt elaborat durant la dècada dels vuitanta del segle XX generant un espai públic ajardinat amb la presència de restes patrimonials. | 08044-37 | Jardins de Mossèn Pere Ribot, Ronda del Capelló | La casa d'on venen les restes constructives del Jardí de Tall de Melò presenta una llarga història. Des de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX Mateu Tort important empresari de cotó. La bonança econòmica dels seus negocis li fan anar adquirint altres propietats del carrer del Portal. L'edifici d'on provenia l'arc radicat als jardins de Mossèn Pere Ribot, havia estat edificat per Mateu Tort el 1804, segons es desprèn de la inscripció a la pròpia arcada. Posteriorment, en el de 1910, hi residí el senyor Isidre Font i Massagué, natural d'Igualada, juntament amb la seva dona Antònia Casanovas i Cardona. Durant la segona meitat del segle XX, la propietat d'aquesta casa apareix vinculada a l'empresari igualadí Joan Poch i Pujadas. L'arc de la casa del carrer del Portal, popularment com 'Cal Marxandones'. Els baixos de l'edifici des de finals de la dècada de 1960 eren ocupats pel 'Bar del Sur'. Aquest edifici fou enderrocat el 1989, moment en que es traslladen les restes de l'arcada a la seva ubicació actual. En el projecte d'aquest parc van coincidir els interessos de l'Ajuntament i de la empresa constructora Escala (a través de 'Capelló 2000 SA'). L'Ajuntament pretenia dotar d'un parc a la nova urbanització del Capelló, zona ocupada per horta fins llavors. | 41.5272400,1.6906800 | 390765 | 4598116 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44404-foto-08044-37-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Iniciativa promoguda per: la Comissió d'Urbanisme de Barcelona va aprovar el 29 de juny de 1988 el Pla Parcial del Capelló promogut per 'Capelló 2000'. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44369 | Camí del Pont del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). | III aC VdC | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit | Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. | 08044-2 | Cingle del Capelló | Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5272800,1.6920000 | 390875 | 4598119 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg | Inexistent | Grec|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit | 82|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44491 | Casa Joan Escala Gironès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-joan-escala-girones | GUTIÉRREZ I POCH, MIQUEL, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional) en premsa. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Edifici de planta rectangular, format per dos cossos; la construcció del costat nord, el magatzem, és de planta baixa i es cobreix amb coberta de fibrociment a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, acabades en una cornisa. La façana principal està estructurada segons tres eixos. L'eix central està format pel portal rectangular incorporat en un altre de fals més gran, a sobre d'aquest un finestral de mig punt que emmarca una arqueria de cinc arcs rodons tancats amb vidriera reticular. Aquest eix queda rematat amb un frontó motllurat. Les obertures laterals de la planta baixa són d'arc rebaixat i estan tapiades. Les altres façanes tenen obertures de composició vertical i són tancades amb vidrieres. El segon cos, amb façana a migdia, que constitueix la vivenda pròpiament dita, és de planta baixa i pis, Presenta cobertura de fibrociment a dues vessants, acabades en ràfec recolzat en mènsules. Les façanes estan composades segons dos eixos, amb obertures de proporció vertical. El portal d'entrada, d'arc de mig punt, és tancat amb porta d'una fulla batent i tarja protegida amb reixa de ferro en ventall. Els balcons del primer pis estan protegits amb baranes de brèndoles de ferro colat. | 08044-124 | Maties Guasch, 52 | El 25 abril de 1930, Joan Escala i Gironés va sol·licitar permís a l'Ajuntament per la construcció d'una casa al Km 1, Hm 9 de la carretera de Capellades a Martorell. El ple de 23 d'octubre de 1932 aprovava la proposta de Joan Escala d'aportar ell mateix el tub per al subministrament d'aigua de la seva nova casa. Per fer la connexió calia l'autorització d'Obres Públiques' ja que havia de travessar la carretera. Qüestions polítiques van dificultar la tramitació del servei d'aigües per la propietat, fins 1936. La casa també tenia annexionat un gran magatzem que servia per guardar el material i maquinària de construcció. Anys després de la seva construcció, la nau annexa a la casa es convertí en un taller tèxtil. Actualment a la casa encara hi viu la família Escala. En el present continua la relació de la família Escala amb la construcció a través de l'empresa 'Obres i Excavacions Escala SL'. | 41.5273000,1.6873400 | 390487 | 4598127 | 1930-6 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44491-foto-08044-124-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | P. Madriñà, arquitecte i Joan Escala i Gironés, constructor | També comegut com: 'Ca l'Escala' (casa i magatzem). Actualment compleix la doble funció; habitatge i productiva, Enquadrable dins l'apartat d'arquitectura industrial i també com a àrea d'expectativa arqueològica | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44469 | Fàbrica i casa Romañá Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-i-casa-romana-vilaseca | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 2008. HIMEL 1958-2008. Barcelona, editat per la pròpia empresa. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU HIMEL. Capellades. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER COL·LECCIÓ PARTICULAR ANTONI PONS I TORT. Programes de la Festa Major. | XIX | Conjunt d'edifici industrial i habitatge entre mitgeres en cantonada ocupava gairebé tota l'illa. El primer cos, el corresponent a habitatge i magatzem, amb façana a l'avinguda Maties Guasch, està constituït per planta baixa, pis i golfa. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. La façana principal està composada simètricament segons tres eixos amb obertures de proporció vertical; amb balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals i dibuixos als extrems. L'obertura de la planta sota coberta està composada amb un gran finestral d'arc rebaixat. La façana lateral, la del passeig Immaculada Concepció, està composada amb quatre eixos; les finestres de la planta pis estan tancades amb persiana enrotllable i les de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. En l'eix de ponent hi ha una portalada d'entrada d'arc el·líptic. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc i recolzen en un sòcol esquerdejat de color gris. L'edifici industrial es troba a continuació en el mateix passeig Immaculada Concepció i tanca l'illa pel sud. Està format dos cossos coberts amb teula corba, el primer amb dos aiguavessos i el segon amb un de sol, formant un aiguafons entre els dos; amb planta baixa i dues plantes superiors, al costat de llevant, i planta baixa i una planta superior al costat de migdia. Les façanes estan composades en eixos verticals amb finestres vidriades. Els paraments de les façanes, també són revestits d'arrebossat i pintats de color blanc. | 08044-102 | Passeig de la Immaculada Concepció, 52 - 54Av. Maties Guasch, 38 | Joan Romañá Vilaseca presenta la documentació per donar d'alta aquesta edificació l'any 1897 situat al 'Ramal'. Aquest nom havia estat concedit a aquest vial al maig d'aquell mateix any i afectaria a aquelles edificacions realitzades a la carretera d'Igualada a Martorell. Segons el Registre Fiscal de 1906 el número 1 del Ramal era propietat d'Ignasi Romañá Sol. Constava com a fàbrica de paper. L'any 1910 s'obtingueren els permisos per fer la reforma de la façana de casa seva al Passeig de la Concepció. L'edifici de la part superior fou durant molt de temps un pintador de paper controlat per la família Miquel i Costas. A la dècada de 1930, el 'Garatge Romañá' apareix anunciat als programes de la Festa Major com espai de lloguers de cotxes i camions, reparació i pupil·latge de cotxes i venda de gasolina. Cap el 1953, l'antic espai del pintador de paper fou ocupat per 'Hispano Radio', una empresa especialitzada primer en aparells de ràdio i en material elèctric, més tard. La nova ubicació estava a unes desenes de metres de la que s'havia ocupat fins aleshores a la 'Fàbrica Nova', prop de la bassa. L'empresa va anar incrementant la seva producció i l'1 d'octubre es va reformular en una nova raó social 'Hispano Mecano Eléctrica SL' (HIMEL). En aquest marc, les antigues instal·lacions de 'Cal Romañá' van ser sotmeses a diferents treballs d'adequació el 1961 i 1962. L'últim full de cotització a la Seguretat Social amb seu a l'avinguda Maties Guasch s/n, va ser la de juliol de 1964. La nova fàbrica es situarà al carrer del Call. Durant un temps, a cavall de la dècada de 1970 i 1980, hi va haverhi també un taller de fusteria. A mitjans de la dècada de 1980, aquestes instal·lacions foren ocupades pel taller d'art gràfiques Iberpack Anoia SL. En aquest moments són propietat de Jordi Prat Gumà, propietari al mateix temps d''Iberpack Anoia SL'. Aquesta empresa de base familiar serveix el mercat de l'envàs imprès de cartronet. Segons el Padró de 1970, hi vivien a la casa més propera a la carretera (Maties Guasch, 38- Concepció 52), Joan Romañá Sardá amb el seu fill Joan Romañá Viladellprat i la família d'aquest darrer. Joan Romañá encara hi tenia un taller mecànic a finals de la dècada de 1960. En el present encara hi viu Joan Romañá Villadelprat | 41.5272900,1.6835900 | 390174 | 4598130 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44469-foto-08044-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Joan Romañá Vilaseca | També coneguda com: Cal Romañá. Edifici representatiu d'arquitectura industrial amb elements de l'arquitectura popular, integrat en l'arquitectura industrial del seu entorn. Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Actualment presenta una doble funció: residencial i productiu. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44556 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA. | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres, de planta baixa dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb cornisa, canal i baixant fins el forjat de planta baixa. Les façanes són composades segons un eix, desplaçat a la mitgera, amb obertures de proporció vertical. Les de la planta sota coberta són sensiblement horitzontals i tancades amb persianes de enrotllablesi de corda. Els balcons de la planta pis estan protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics. Algunes obertures de planta baixa han estat modificades per facilitar l'accés de vehicles i per a nous usos. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat i estucat amb diversitat de colors. | 08044-189 | Carrer Sant Francesc, 97, 99, 101, 116 | Aquest grup de cases tancava el carrer de Sant Francesc per la part de llevant, fins el procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, així ho mostra. El 1894, Francesc Vergés Rius residia a l'actual número 97 del carrer de Sant Francesc i la propietat va canviar de mans en diverses ocasions al llarg del segle XX. El 1894, Pere Mora Solé i la seva família vivien a l'actual número 99 del carrer de Sant Francesc. Pere Mora era paperer. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joan Mora Riba també paperer. El 1962, la va comprar Vicenç Oliva Capdevila i Pietat Xaus Saumell, que hi vivien el 1970 junt amb el seu fill, Fèlix Oliva Saumell i la seva família. El número 101 del carrer Sant Francesc era habitat el 1894 per Joaquim Sendra Saladrigas, traginer de professió. El poder paperer i llaner ja havia desaparegut a finals del segle XIX. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc 99, llavors 91, era propietat de Joaquim Sendra Saladrigas. El 1910, hi residia amb la seva dona Maria Vergés Cardús. Després, va passar a mans de Rosa Sendra Vergés. El 1953, la va rebre en herència Marcel·lí Batlle Sendra. | 41.5274100,1.6883300 | 390569 | 4598138 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44556-foto-08044-189-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura popular representativa de la singular tipologia de façana composada d'un sol eix desplaçat a la mitgera, construides a mitjan segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44468 | Casa Llupià Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-llupia-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Edifici entre mitgeres en cantonada, de planta baixa, pis i sota coberta. Presenta coberta de teula corba a dues vessants acabades amb cornisa, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical. A la façana de l'avinguda Maties Guasch el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals amb dibuixos geomètrics als extrems; les finestres estan protegides amb reixes de barrots verticals. La façana del passeig Immaculada Concepció està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical; les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. Els paraments de les façanes són revestits d'arrebossat, pintats de color blanc i recolzen en un sòcol alt esquerdejat de color gris; les cantonades de l'avinguda són amb carreus de pedra . | 08044-101 | Av. Maties Guasch, s/n. Pg. de la Immaculada Concepció, 53 | Aquesta edificació és posterior al plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, donat que la urbanització d'aquesta zona del municipi s'inicia als voltants de 1870. Francesc Llupià va obtenir permís el 1897 per edificar al carrer de la Concepció, a la carretera de Capellades a Martorell, a la zona del Ramal. La propietat va continuar en mans de la família Llupià fins que a principis de la dècada dels 80 fou adquirida per l'Ajuntament de Capellades. En aquesta casa hi va tenir la seva seu l'agrupació local de la Creu Roja. En el present és la seu del 'Centre d'Emergències Municipals de Capellades'. Aquest espai va començar a desenvolupar aquesta funció a finals de 2001, tot i que no fou inaugurat fins el setembre de 2002. | 41.5274100,1.6837000 | 390183 | 4598144 | 1897 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44468-foto-08044-101-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Francesc Llupià Puigjaner | Conegut com Cal Llupià i per la seva funcionalitat: Antiga Creu Roja i Centre d'Emergències Municipals de CapelladesEdifici representatiu del llenguatge de l'arquitectura d'habitatge popular, integrat en l'entorn d'edificis industrials. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44574 | Torre Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-guasch | ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC. Estación de Estudios Pirenaicos. CAMPOY, Joana; SOLER, Marisa. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars'. Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Jaciment arqueològic ALMAGRO BASCH, Martín. 1947. 'Noticias prehistóricas del valle del Noya: Nota I y II', a Pirineos (núm. 6, any III, juliol-desembre), CSIC, Estación de Estudios Pirenaicos. BARTROLÍ ISANTA, Raül (i altres). 1995. Frec de Ciència. L'Atles d'Amador Romaní i Guerra, Ajutament de Capellades. BARTROLÍ ISANTA, Raül (en premsa), 'Capellades abans de Capellades', Història de Capellades ( títol provisional). DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia), mimeo. MUÑOZ, A.M. 1965. 'La cultura neolítica catalana de los sepulcres de fosa', Publicacions eventuals, 9, Universitat de Barcelona. | XX | Casa unifamiliar aïllada, amb tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon, l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues escalinates semicirculars amb el jardí. L'edifici acaba en una cornisa sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats. El barri o portal d'entrada que precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra,tancades amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer. La torre és voltada d'una pineda amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí, hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts estan repartides per tota la zona enjardinada. | 08044-207 | Carrer Sant Ramon, 26; Av. Maties Guasch; Carrer Pau Casals | Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la societat capelladina, com Pau Vich. De fet, el 1926 es tenen documentades determinades actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en els següents termes per Martín Almagro Basch: 'En el año 1926, al realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño'. Cal esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per 'industrial i comerç' de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants projectes per Capellades, com la compra del 'Molí de la Vila' o la construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i la seva família. Dades del jaciment arqueològic Segons el propi Almagro esmentant les restes arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el testimoni oral d'uns estudiosos locals. El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana capelladina. | 41.5275900,1.6853400 | 390320 | 4598162 | 1910-20 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44574-foto-08044-207-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També coneguda com: Cal Baldufes, Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser cosntruida a la dècades de 1910 i 1920. Es una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX. Pel que fa al jaciment arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44383 | Fàbrica Guasch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-guasch | ALMAGRO, M. 1947. Noticias prehistóricas del Valle del Noya. Nota I, 'El sepulcro neolítico de la Fàbrica Guasch de Capellades'. Pirineos, 6 (any 2) . Zaragoza. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. 1982.L'Arqueologia a Catalunya Avui. Barcelona. GIRÓ, Pere. 1962. 'Notas de Arqueología de cataluña y Baleares'. Ampúrias XXIV. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. MUÑOZ AMILIBIA, A.M. 1965. La cultura neolítica de los sepulcros de fosa. RIPOLL, Eduard i LLONGUERAS, M. 1963. 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa'. Ampurias XXV. Barcelona | A l'IPAC figura com estat de conservació desconegut | L'any 1926 fruit de les remodelacions a la propietat de Josep Guasch es va documentar un sepulcre de fosa. Ni l'any 1984 durant la realització de la Carta Arqueològica, ni durant la revisió de l'any 1991 no restava cap evidencia. L'estructura era una fossa simple circular amb una profunditat d'1.15 metres amb petites pedres delimitant-la i una llosa de cobertura. Restes d'un cos arrupit amb les cames flexionades amb un molt mal estat de conservació acompanyat d'alguns bocins de ceràmica. | 08044-16 | Av de Maties Guasch | Enterrament descobert i destruit l'any 1926 fruit de treballs de remodelacions de terres | 41.5276200,1.6853200 | 390319 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44383-foto-08044-16-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Segons el tipus de tomba i les restes ceràmiques, pertany al periode Neolític Mig-Recent amb una cronologia entre 3500 i 2500 aC. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44384 | Teuleria de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-dalt | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amador. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). ROMANÍ, Amador. 1921. 'Peletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia', Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Penedès (setembre), Any III (núm.7) | Posteriors treballs 1984 i 1991 no permeteren documentar restes com les esmentades a l'article d'Amador Romani. | Segons l'estudi dels materials recollits per Romaní efectuat durant l'elaboració de la Carta Arqueològica (1984) eren vores de gerres ibèriques de gran format. No obstant durant la realització de l'esmentat treball de mitjans dels vuitanta no es van documentar evidencies al respecte, de la mateixa forma que durant els treballs d'actualització de 1991. El suposat jaciment va quedar integrat dins del casc urbà de la població. | 08044-17 | Entre l'Avinguda Guasch i La Bassa | L'histoira dels treballs es redueix a la troballa de materials minsos recollits i alguns dibuixats per Amador Romaní, presentents a la documentació original de 1928. | 41.5276200,1.6848800 | 390282 | 4598165 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: , Rajoleria de Dalt. Segons s'esmenta a l'IPAC i per la poca bibliografia es tracta d'una assignació arqueològica a unes restes minses de ceràmica ibèrica dins d'un topònim deTeuleria o Rajoleria, evidentment que dona continuitat al tipus d'evidencia antiga. Segons la mateixa font pel que fa al tipus, correspon varis, desconegut. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||||
44534 | Conjunt de dues cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-dues-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel, 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU DEL MUSEU DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Conjunt de cases entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants, la núm. 23 acabada amb imbricació de teula, canal i baixant fis el forjat de planta baixa i la núm. 25, amb ràfec recolzat en mènsules amb baixant interior. Les façanes estan composades amb un eix desplaçat a la mitgera, les obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. En la casa núm. 25, hi ha dues finestres apaïsades d'arc rebaixat i el balcó està protegit amb barana de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la núm. 25, una recent restauració les ha emmarcat amb obra vista ceràmica i llinda amb teula, i els paraments de façana revestits. La núm. 23 té arrebossat pintat de color ocre les plantes pis i marró clar la planta baixa. La núm. 25, amb estucat de color gris, recolzat en un sòcol de pedra que enllaça amb els brancals i la llinda plana de pedra del portal d'entrada, tancat amb una porta vidriera de fusta, de dues fulles batents. | 08044-167 | Carrer Portal, 23 i 25 | El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851, mostra que l'espai ocupat per aquestes cases no es trobava construït. El 1859 únicament constava l'existència de 9 cases en tot el carrer, preferentment a la zona més propera a l'actual plaça Àngel Guimerà. Donat que aquestes cases ja apareixen al padró de 1894, la seva construcció es va produir durant la segona meitat del segle XIX. La seva construcció podria estar vinculada a les obres de reforma realitzades en relació a la carretera a Martorell. Segons el registre fiscal de 1906, les quatre cases situades a continuació de la casa de Bartomeu Sabater eren propietat de 'Bienes Nacionales'. Les dues primeres, les actualment 23 i 25 (llavors 17 i 19), van ser venudes el 1920 a Josep Rovira Montserrat. | 41.5277100,1.6873800 | 390491 | 4598172 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44534-foto-08044-167-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Formen part del conjunt d'arquitectura popular entre mitgeres rehabilitada que configuren el carrer, integrades en les edificacions de l'entorn. La seva construcció correspondria a la segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44533 | Casa Bartomeu Sabater Claudi Jorba) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-bartomeu-sabater-claudi-jorba | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES | XIX | Casa aïllada alineada al carrer, de planta baixa, pis i sota coberta. Té la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana; la vessant està acabada amb ràfec recolzat en mènsules col·locades en els plens entre les finestres. La façana està composada simètricament segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les de la planta baixa estan protegides amb dibuixades reixes de ferro forjat, els balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics, les lloses recolzen en mènsules esculturades i les finestres de la planta sota coberta estan protegides amb barana de ferro forjat. La portalada d'entrada, situada en l'eix central, està emmarcada amb pedra i llinda d'arc rebaixat. En la clau, una orla simple emmarca la grafia 'B S' i la data -1895-. El portal està tancat amb una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents, oberta a un vestíbul on s'obre la porta d'entrada a l'habitatge, d'una fulla batent de fusta emplafonada. La composició vertical de les obertures queda contrarestada amb impostes-cornisa a nivell de forjat, en la planta pis sota la imposta-cornisa hi ha una imposta amb motius geomètrics. En les mitgeres hi ha pilastres des del sòcol al ràfec. | 08044-166 | Carrer Portal, 21 | Bartomeu Sabater i Prats fou un destacat paperer de Capellades, tot i que no era un membre de l'oligarquia paperera. L' any, el 1894, havia sol·licitat llicència d'obres per construir una casa al carrer del Portal i l'obra va ser finalitzada el següent any. Posteriorment va ser ocupada per diverses famílies. | 41.5278800,1.6873700 | 390490 | 4598191 | 1895 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44533-foto-08044-166-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Feliu Bagué, mestre d'obres. | Edifici d'habitatges representatiu del llenguatge eclèctic d'autor de finals del segle XIX, el qual es pot considerar una singular fita urbana del carrer del Portal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44555 | Conjunt de cases del carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-francesc-3 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt d'edificis entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis; amb coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons un eix amb obertures de proporció vertical. La casa núm. 88, en cantonada amb la travessia del Portal, presenta la part de davant amb coberta plana i la posterior a una vessant amb teula àrab. La núm. 94, es cobreix amb coberta plana. La núm. 96 queda exclosa del conjunt. | 08044-188 | Carrer Sant Francesc, 88 , 90, 92, 94, 98 | Aquest conjunt urbà marcava la fi de la zona urbanitzada a Capellades, a mitjans del segle XIX. De fet, únicament estaven construïdes les cases de la seva part superior (les més properes a la Travessia del Portal), mentre que les darreres foren construïdes a la segona meitat del segle. Serveixi com a indicador que encara el 1906, l'actual número 98, limitava amb un cobert. Per tant, un cop construït la totalitat del sector, encara eren les darreres cases el carrer de Sant Francesc fins al procés d'urbanització de finals de la dècada de 1950 i inicis de la de 1960. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 72, actual 88, era propietat de Josefa Matas El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 74, era propietat d'Eusebi Mallén. L'immoble ha canviat de mans en diverses ocasions. Segons el Registre Fiscal de 1906 la casa del carrer Sant Francesc llavors 76 (92 en el present) era propietat d'Alfons Bori Vilar. El 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 78, 94 era propietat d'Amàlia Madurell Llucià i actualment és propietat de Concepción Irastorza Elgarresta. Segons el Registre Fiscal de 1906, la casa del carrer Sant Francesc, llavors 82, era propietat de Maria Batlle Bernadet i la propietat va canviar de mans fins l'actualitat. | 41.5278900,1.6882700 | 390565 | 4598191 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44555-foto-08044-188-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Edificis representatius de l'arquitectura popular, alguns amb la tipologia de façana composada amb un sol eix desplaçat a la mitgera, integrats en el seu entorn immediat.Conjunt urbà de cases del carrer Sant Francesc. El moment de construcció seria entre inicis i segona meitat del del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44368 | Balma Costa de Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-costa-de-cal-manel | BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i a la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia 2006. Barcelona. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954. VAQUERO, M. (2005). Memòria d'excavació arqueològica, a la Balma de la Costa de Can Manel (Capellades, Anoia). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. Mem.Núm. 6012 VAQUERO, M., (agost 2003), Memòria de l'excavació arqueològica a la Balma de la Costa de Can Manel, Mem.núm. 4954 | Balma que conserva les filades inferiors d'un mur que en època de Amador Romaní va servir com a tanca. A la paret de la cinglera alternen estrats de llims amb altres de travertí amb presència de restes materials (sílex, restes de fauna). La datació Paleolític Superior s'ha establert per la semblança dels materials amb el documentats a l'Abric Agut i l'Abric Romaní. L'any 2003 es dugué a terme una campanya d'excavacions dins del Projecte 'Abric Romaní-Cingles del Capelló'. S'han recuperat restes de fauna corresponents al Paleolític Superior final, completats amb analítiques paleo-ambientals que defineixen unes condicions climàtiques fredes i seques, tot i que dins l'estratigrafia més recent s'observen canvis ver una millora de les condicions climàtiques. Les datacions de C14 permeten establir un marge entre 15.190 +- 60 i 12.290 +- 60 BP. | 08044-1 | Cingle del Capelló | Jaciment descobert l'estiu de 1986 per Raül Bartrolí. En època de Amador Romaní l'accés possiblememt sería tancat per un petit mur, fet que explica que l'indret no fos considerat fins el seu descobriment a inicis del segle XX. Dins del Projecte d'Investigació Abric Romaní i Cingles del Capelló s'han dut a terme campanyes d'excavació entre els anys 2003 i 2006 que van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodriguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5279900,1.6903800 | 390741 | 4598200 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44368-foto-08044-1-1.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Forma part del conjunt del Cingle del Capelló. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44575 | Conjunt de cases carrer Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-carrer-sant-ramon | BUSQUETS I MOLAS, Esteve. 1972. Història de Capellades, Capellades. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | Conjunt de dues cases entre mitgeres amb pati posterior, de planta baixa, dues planta pis i sota coberta; amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de teula, canal i baixant vist fins al forjat de planta baixa. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical; els balcons, protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals, i el portal de planta baixa de la casa núm. 27, té brancals i arc rebaixat de carreus de pedra. La finestra de la planta baixa, amb reixa de ferro, ha estat modificada. Sobre la llinda de la finestra hi ha una placa de peces ceràmiques blanques amb la grafia 'CAL JANGENERAL'. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol de pedres aplacades. La casa núm. 29 també té la façana arrebossada | 08044-208 | Carrer Sant Ramon, 27-29 | L'actual casa número 27 del carrer de Sant Ramon ha estat relacionada durant més d'un segle i mig amb la família Poch. El 1868 hi vivia Joan Poch Ferrer, i la seva família que va seguir ocupant la casa fins ben avançat el segle XX. Possiblement, l'apel·latiu 'Cal Jan General' es deu a Joan Poch, ja que una branca d'aquesta família de Capellades eren coneguts com de 'Cal General'. La casa número 29 es troba vinculada des d'antic a la família Martí. El 1894 ja hi vivia Pere Martí Vallès amb la seva família. El 1906, Pere Martí, paleta de professió, era el propietari d'aquest edifici. | 41.5279600,1.6862300 | 390395 | 4598202 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44575-foto-08044-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de dues cases conegudes com Casa Joan Poch Ferrer 'Cal Jan General' i Casa Pere Martí Vallès, representatives de l'arquitectura popular, de la segona meitat del segle XIX, integrades en el seu entorn. Segona meitat del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||||
44588 | Casa Ferrer Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ferrer-rius | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). PAGÈS I FONTGIVELL, Tomàs. 2000. Metge de Poble, editat pel propi autor. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Casa amb una mitgera, de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb imbricació de maó i teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Façana composada segons tres eixos d'obertures de proporció vertical, les de la planta segona tapiades, i balcons protegits amb baranes de ferro de brèndoles verticals. L'aresta de la cantonada es reforça amb carreus de pedra. El portal de planta baixa forma un arc rebaixat adovellat i brancals de carreus de pedra; es tanca amb porta de fusta encadellada amb dues fulles batents. El parament de façana està revestit d'arrebossat pintat de color blanc, recolzat en un sòcol arrebossat de color gris; la planta baixa ha estat repintada de color ocre clar. A l'interior del vestíbul es pot veure l'estructura del forjat de la planta baixa, amb bigues de fusta i revoltons, i una decoració mural de garlandes policromes de flors i fulles que recorre tot el perímetre de la paret. | 08044-221 | Travessia del Portal, 10 | D'acord amb la informació cadastral disponible, l'any de construcció fou el 1850 data confirmada per la presència al plànol realitzat el 1851 per Rómulo Zaragoza. Des del seus inicis aquesta casa apareix vinculada a la família Ferrer, Antoni Ferrer Boló, origen de la denominació popular de l'immoble: 'Cal Boló'. Segons el padró de 1894 i 1924 els padrons constaten que no hi vivia ningú de forma permanent. A inicis de la dècada de 1990 s'hi va establir Lluís Auber Romeu amb la seva família. Auber va obrir-hi un bar-restaurant el 20 de maig de 1994: el 'Jaç-Roig', encara en servei. Aquest edifici també és conegut com 'Ca la Marquesa'. L'origen d'aquest apel·latiu fou una llogatera: Trinitat de Febrer Ribot. El seu pare era Manuel de Febrer Calvo-Escalada, marquès de Gironella. El marquès s'havia arruïnat com a resultat de la Primera Guerra Mundial. | 41.5280900,1.6878300 | 390529 | 4598214 | 1850 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Altres denominacions: 'Cal Boló', Ca la Marquesa, Jaç Roig. Edifici representatiu d'arquitectura tradicional, integrat en les cases entre mitgeres del seu entorn immediat. Actualment compleix una doble funció, com a residencia i com a hostaleria. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||
44587 | Casa Sebastià Fàbregas Soteras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sebastia-fabregas-soteras | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa alineada al carrer, constituïda per planta baixa, planta pis i sota coberta, el cos del costat de llevant, i per planta baixa i tres pisos, al cos del costat de ponent. Presenta coberta plana limitada amb una barana massissa. La façana està composada segons tres eixos, dos formen el cos de llevant i un el de ponent, amb obertures de proporció vertical emmarcades en el terç superior amb decoració de frondes i cornisa trencada, tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc. Les de la planta baixa tenen barana de ferro forjat i els dos balcons estan protegits amb baranes de ferro forjat amb dibuixos geomètrics i florals. Les lloses dels balcons recolzen en mènsules amb motius escultòrics. El portal d'entrada, situada en l'eix central, està tancat amb una porta vidriera de ferro de dues fulles batents que s'obre al vestíbul, el qual està pavimentat amb mosaic hidràulic de dibuixos geomètrics i les parets laterals decorades amb arrimador de peces esmaltades, amb motius geomètrics i vegetals de garlandes sobre un fons blanc. A la paret del fons del vestíbul hi ha la porta de fusta emplafonada. El parament de la façana està revestit d'estucat i recolza en un sòcol de pedra aplacada que incorpora les finestres de ventilació de la planta semi soterrada. | 08044-220 | C. Travessia del Portal, 8 | El carrer de la Travessia del Portal, a mitjans del segle XIX, era el límit urbanitzat i edificat de la vila pel costat sud, i ja presentava una estructura similar a l'actual. Segons el Padró de 1868, a la casa número 8 de la Travessia del Portal hi vivien Llorenç Pascual Mora. Dels diversos propietaris de l'immoble destaca Salvador Llopis Fàbregas que havia exercit funcions de secretari municipal de l'Ajuntament. A inicis de la dècada de 1930 els interessos empresarials de la família Llopis estaven concentrats en 'Fàbregas Llopis y Cia.' (de Barcelona) i en 'Sabat i Llopis'. Amb posterioritat,''Cal Fàbregas' durant dècades va esdevenir habitatge d'estiu. Darrerament ha estat ocupada de forma permanent. . | 41.5281100,1.6877000 | 390518 | 4598216 | 1919 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44587-foto-08044-220-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Altres denominacions: 'Can Fabras', Casa Salvador Llopis Fàbregas 'Can Llopis'. Casa representativa de la arquitectura culta de llenguatge eclèctic, integrada en el seu entorn. | 102 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44590 | Conjunt urbà de la Travessia del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-urba-de-la-travessia-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII-XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer amb pati al darrera. Són de planta baixa i pis i es cobreixen amb coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfecs de diverses tipologies, canal i baixant fins el primer forjat. Les façanes tenen obertures de proporció vertical. A la planta baixa tenen una o dues obertures, algunes de les quals han estat modificades per adaptar-se a nous usos. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de color blanc i ocre, i recolzen en sòcol. Del conjunt cal assenyalar les cases núm. 8, Can Llopis, construïda al inici del s. XX, i la núm. 10, Cal Boló. | 08044-223 | Travessia del Portal | El carrer Travessia del Portal, conegut popularment com a 'del Cagallons' o 'División Littorio' durant el franquisme, estava clarament configurat a mitjans del segle XIX. Aquest carrer durant molt anys assenyalava el límit sud del nucli urbà de la vila i era el primer vial transversal entre els dos eixos paral·lels que travessen Capellades: Portal-Major i Sant Francesc. El carrer de la Creueta (a la partida de la Trias) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades, a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la Travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, el qual a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. Estaven edificades en un terreny de terra campa amb aigua per regar. Segons l'inventari de les propietats de Mateu Tort totes les cases, en aquest cas parla de sis, seguien a la principal, construïda el 1804. Possiblement, pocs anys després es va construir alguna casa addicional. | 41.5281100,1.6877700 | 390524 | 4598216 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44590-foto-08044-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt representatiu de l'arquitectura popular de cases unifamiliars entre mitgeres, amb façana composada amb eix desplaçat a la mitgera i completat amb les cases d'arquitectura culta, Can Llopis i Cal Boló. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44413 | Bassa del Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-la-vila | GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. (en premsa). 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). LACUESTA, Raquel. 2000. Restauració monumental a Catalunya (segles XIX i XX). Les aportacions de la Diputació de Barcelona. Monografies 5. Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1991. Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494 1834). Barcelona. Rafael Dalmau Editor. TORRAS i RIBÉ, Josep M. 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU HISTÒRIC DEL SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. Diputació de Barcelona ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIV-XV | Bassa de molí de planta sensiblement triangular que presenta una l'alçada del triangle medeix entorn de 100 m., la base de planta corba 45 m. orientada de nord a sud. Els murs interiors de la bassa són de mamposteria, forrats en alguns trams amb formigó. El perímetre de la bassa està protegit amb una barana de ferro de brèndoles verticals. A continuació, ressegueix el contorn una vora d'uns dos metres formada amb paviment de lloses irregulars. Està voltada d'una àmplia zona enjardinada per l'esbarjo dels capelladins, amb un parc infantil i un monument dedicat al capelladí Fra Bernadí. La seva formació es deu a l'existència de punts d'aflorament de l'aqüífer Carme-Capellades. | 08044-46 | Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties GuaschC. Pau Casals | La bassa i la xarxa hidràulica que nodria els molins de la Costa ja deurien existir en època medieval, tot i que no se trobat cap noticia documental i sembla que ocupa l'espai destinat inicialment a terres agrícoles. A l'edat moderna el doll canalitzat per la bassa i la xarxa de recs i regueres era conegut com a 'font de la vila'. Amb motiu de la construcció del molí fariner de la Vila, el 1634, la bassa deuria ser reformada d'acord a les noves necessitats. En aquest període es troba citada en la documentació com a 'Bassa Gran' o 'Bassa de la Vila', amb aquest nom apareix al 'repartiment' d'aigües de 1699. Al seu costat hi havia una altra bassa més petita. Al llarg del segle XVIII no es tenen documentats excessius canvis ni transformacions d'aquest espai central en la xarxa hidràulica capelladina. El canvi més important, i que li va donar la seva conformació actual, el va viure a mitjans del segle XIX. Amb l'esmentat canvi s'intentava potenciar el creixement de la indústria de Capellades. En el ple del 23 febrer de 1854, l'Ajuntament i alguns fabricants de paper van estipular les condicions del seu aprofitament. Aquesta formulació va ser producte de la sol·licitud per part dels fabricants de fer un pou que n'augmentés el cabal. S'admetia la realització de la mina sempre que tota l'aigua continués essent propietat de l'Ajuntament i es procedís a una distribució equitativa. Va ser fonamental, per a la conversió en parc de les terres immediates a la bassa, la compra per part de l'Ajuntament del molí de la Vila i de les terres annexes, l'any 1928. El creixement urbanístic de Capellades va fer evidents les limitacions del sistema de subministrament d'aigua potable existent fins llavors. El gener de 1976, es va constatar que havia disminuït el nivell de la mina que abastava la població, situada a l'interior del Molí de la Vila, i que això obligava a utilitzar directament l'aigua que aflorava al costat de la bassa, coneguda per 'la mineta', cosa que feia difícil la seva cloració i feia augmentar el perill de contaminació bacteriològica. El 1979, es va inaugurar una font per commemorar el nou pou d'aigua potable de la Font Cuitora, tot perdent així la Bassa i el seu espai immediat una de les seves funcions tradicionals. A finals de la dècada de 1970 ja era evident la preocupació sobre el tema de la sobreexplotació de l'aqüífer. | 41.5280800,1.6842000 | 390226 | 4598217 | 1634 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44413-foto-08044-46-1.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | S'enquadra dins les categories d'Arquitectura Industrial,Parc públic, element d'Interès Paisatgístic i Àrea d'expectativa arqueològica | 94|119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44589 | Casa Mateu Tort i Codorniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mateu-tort-i-codorniu | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Casa unifamiliar entre mitgeres, amb la mitgera a llevant descoberta. Alineada a carrer, té pati a darrere, i consta de planta baixa i pis. Té la coberta de teula corba a dues vessants,acabades amb doble imbricació de maó i teula, canal i baixant vist fins sota la imbricació. Façana amb obertures de proporció vertical,amb una obertura per planta; arran de la vorera hi ha un petit orifici de ventilació d'una dependència semisoterrada. El portal de planta baixa té brancals de carreus de pedra i arc a nivell adovellat, tancat amb porta de fusta clavetejada, de dues fulles batents. En el parament de la façana destaquen els carreus de pedra de la cantonada i l'encofrat del mur de la part alta de la planta pis. La resta de parament està arrebossat, en part malmès. | 08044-222 | Travessia del Portal, 15 | El carrer de la Creueta (a la partida de la Tria) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort i Codorniu, que entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. La casa número 15 fou adquirida el 1951 per Albert Ràfols Cullerés i Josefa Casamada Olivé. Aquesta casa fou, justament, un dels espais de referència a la infància i adolescència del conegut artista i poeta Albert Ràfs Casamada. De fet, Albert Ràfols va esdevenir referent de tota una generació de pintors de Capellades. En aquella època, Albert Ràfols va dissenyar un nou escut municipal per a Capellades, per encàrrec de l'Ajuntament republicà. Josefa Casamada també va morir el 1986. | 41.5281400,1.6878600 | 390531 | 4598219 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44589-foto-08044-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular, de casa unifamiliar entre mitgeres. Conserva els seus trets tipològics originals. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44586 | Conjunt de cases de Mateu Tort i Codorniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-mateu-tort-i-codorniu | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XVIII-XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres, alineades a carrer i amb pati a darrere. Són de planta baixa i pis, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfecs de diversos tipus, canal i baixant fins al primer forjat. Les façanes presenten obertures de proporció vertical, amb una o dues a la planta baixa (algunes han estat modificades per adaptar-se a nous usos). La casa núm. 11 conserva la porta vidriera de fusta de dues fulles batents. Els paraments de façana estan arrebossats i pintats de color blanc i ocre, recolzats en sòcol. | 08044-219 | Travessia del Portal, 5-15 | El carrer de la Creueta (a la partida de la Tria) fou una de les zones de creixement urbà de Capellades a finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. En aquest espai s'estructuraria l'actual carrer del Portal (i també la travessia del Portal). Personatge central en el procés d'urbanització d'aquesta zona fou Mateu Tort, que a cavall dels segles XVIII i XIX va adquirir diferents cases i solars a la zona. Al Capbreu de 1805 consten a nom de Mateu Tort set cases a la partida de la Creueta. El 1914, Isidre Font va reformar les façanes d'aquestes cases. Tradicionalment, aquestes cases foren arrendades durant dècades i finalment foren venudes a diferents propietaris. Segons el Registre Fiscal de 1906, no consta encaracap transacció addicional. Desprès de diversos propietaris al llarg del segle XIX i primera meitat del XX, avui en dia consta com a propietat d'Albert Ràfols Culleres i figura com a un dels espais de referència a la infància i adolescència del conegut artista i poeta Albert Ràfols Casamada. | 41.5281400,1.6877200 | 390520 | 4598220 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44586-foto-08044-219-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt seriat de cases unifamiliars entre mitgeres, representatiu de l'arquitectura popular, amb les façanes composades amb l'eix desplaçat a la mitgera. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44585 | Conjunt de cases de la Travessia del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-de-la-travessia-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de tres cases entre mitgeres. La número 2, en cantonada, és de planta baixa, pis i sota coberta amb teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer Travessia del Portal; les vessants acabades amb imbricació de teula, canal i baixant fins al forjat de planta baixa. Les dues façanes estan composades amb obertures de proporció vertical línia d'arcs rebaixats del sota coberta està tapiada. La portalada d'entrada, de llinda plana, té una porta de fusta emplafonada de dues fulles batents. Els paraments estan arrebossats i pintats de color salmó, i les cantonades emfasitzades amb carreus de pedra. La casa número 4 és de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta, i es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants,. La façana és composada amb un únic eix, desplaçat a la mitgera, amb les obertures de proporció vertical. El parament de façana és arrebossat. La casa número 6 és de planta baixa, planta pis i sota coberta, i presenta coberta de teula corba a dues vessants. La façana és composada segons tres eixos, amb obertures de proporció vertical tancades amb persiana enrotllable; en l'eix situat cap a la mitgera de ponent hi ha un ampli portal d'entrada, en arc rebaixat, tancat amb porta de fusta massissa encadellada i clavetejada, de dues fulles batents. El parament està arrebossat i pintat de color ocre. | 08044-218 | Travessia del Portal, 2, 4 i 6; Carrer del Portal | Aquest sector del municipi ja estava construït l'any 1851 segons es reflecteix al plànol fet per l'agrimensor Rómulo Zaragoza. El número 2 de la Travessia del Portal estava vinculat a la família Castellví segons es desprèn dels padrons de 1868 i 1894. Posteriorment canvià de propietaris. La casa núm. 4 era propietat de Melitó Castellví Torroella que emigrà a l' Argentina, per retornar el 1909 i desenvolupar una gran activitat política, tot arribant a ocupar l'alcaldia el 1912. La propietat va tenir problemes de manteniment a mitjan de segle XX. El 1970 hi residia el matrimoni format per Jaume Millàs Freixas i Montserrat Busquets Castells. El número 6 era propietat de Bartolomé Sabater Prats, destacat paperer que el 1895 va edificar una casa al carrer del Portal. Posteriorment l'immoble va ser ocupat per altres famílies. | 41.5281600,1.6874800 | 390500 | 4598222 | 08044 | Capellades | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44585-foto-08044-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Conjunt de cases que formen part del conjunt d'arquitectura popular de cases entre mitgeres que configura el carrer, integrat en les edificacions de l'entorn. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44573 | Villa Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-buenos-aires | CAMPOY, J; SOLER, M. En premsa. 'Urbanisme i edificis singulars' a Història de Capellades (títol provisional). Coordinada per M. Gutiérrez). GUTIÉRREZ i POCH, Miquel. En premsa. El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques, Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES Gràfica: Fotografia retrospectiva de Roser Teixidó Revista Capelló 1 de setembre de 1911. | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, consta de planta semi soterrada respecte la cota del carrer, planta baixa i pis. Presenta coberta de teula corba a dues vessants. Les façanes estan composades segons tres eixos amb obertures de proporció vertical emmarcades. Les façanes principal i posterior estan coronades amb un frontó escalonat incorporant el buit de ventilació de la coberta. Els balcons són protegits amb baranes de ferro forjat de brèndoles verticals de perfil corb. A la portalada d'entrada s'hi arriba a través d'una terrassa i una escala alineades amb l'eix de la portalada de la tanca del solar, les quals estan limitades amb balustrades de pedra artificial. La tanca està feta amb sòcol de paredat revestit de peces de pedra, coronat a dues vessants. En les pilastres, coronades amb hídries esfèriques, s'hi recolzen reixes de ferro fos. La portalada és de dues fulles batents de ferro forjat | 08044-206 | Carrer Sant Ramon, 4, cantonada Carrer Castell | Va ser construïda per Albert Castellví Torroella entre els anys 1910 i 1911. Castellví, com alguns dels seus germans, va emigrar a l'Argentina a la dècada de 1880. El diari local Capelló afirmava l'1 de setembre de 1911: 'La construcció de la referida torre, posa de relleu, una vegada més, les qualitats del mestre d'obres d'aquesta vila, en Josep Vives'. A la dècada de 1920, va ser restaurada per l'empresari capelladí Joan Escala, el qual a més d'arrebossar de nou les parets hi va afegir els acabats que encara es conserven avui dia. L'any 1940 la família Castellví va vendre la casa al farmacèutic igualadí Ramon Torelló i Sendra, i van retornar a l'Argentina, on van morir. Posteriorment, els hereus de Ramon Torelló la van vendre als actuals propietaris. | 41.5282100,1.6864800 | 390416 | 4598229 | 1910-1 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44573-foto-08044-206-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep Vives, mestre d'obres i de la restauració anys 20: Joan Escala, constructor | Immoble restaurat a la dècada de 1920; reformes a la dècada de 1990.Edifici representatiu de l'arquitectura de llenguatge noucentista, essent una fita urbana en l'eixample del costat de ponent del nucli antic. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44554 | Casa Montserrat Aznar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montserrat-aznar | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb la coberta de teula corba a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana, recolzada en ràfec. La façana està composada segons un eix amb obertures de proporció vertical. El parament de la façana està revestit d'arrebossat, a la planta baixa pintat de color blanc. | 08044-187 | Carrer Sant Francesc, 80 | Aquesta casa formava part del conjunt urbà que tancava el carrer de Sant Francesc per la part de ponent fins al procés d'urbanització d'inicis de la dècada de 1960. El plànol realitzat per Rómulo Zaragoza el 1851 així ho mostra. La data de la seva construcció seria finals del segle XVIII i/o inicis del segle XIX. Aquesta edificació està vinculada des d'antic al patrimoni de la famíliaTubella inicialment com a traginer de professió. Segons el padró de 1894, al carrer Sant Francesc, 98, hi vivia Bartomeu Tubella Ollé i Paula Puiggròs. El 1906, el llavors número 64, era propietat Josep Poch Tubella. Li feia d'administrador Jaume Flo. El 1961 fou adquirida pels seus actuals propietaris. | 41.5282500,1.6882000 | 390560 | 4598231 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44554-foto-08044-187-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitectura popular, integrada en les edificis del seu entorn. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44481 | Reixa i pilars de tanca de la casa Antoni Mas Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-i-pilars-de-tanca-de-la-casa-antoni-mas-trullas | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Portalada de ferro forjat d'entrada a la parcel·la, entre dos pilars de tanca. Està formada per dues fulles batents amb sòcol de planxa acabat amb perfil sinuós i reixa amb barrots en reganyol. Els muntants de la porta, també en reganyol, són entrellaçats amb una platina de perfil sinuós. | 08044-114 | Carrer Joan Castells, 6-8 | Segons el Registre Fiscal de 1906, a l'actual carrer Joan Castells únicament hi havia l'edifici de la fàbrica Nova, i el seu annex, de la família Canals. Al padró de 1920, ja apareix residint-hi Antoni Mas Trullás, natural de la Torre de Claramunt i que vivia a Capellades des del 1912. La situació no havia canviat massa segons les dades del padró de 1924. Aquesta casa fou propietat primer del seu fill Joan Mas Martí i, finalment, del seu nét Antoni M. Mas Castells. | 41.5282500,1.6857300 | 390354 | 4598234 | 1910 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44481-foto-08044-114-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Element singular de ferro forjat de disseny modernista, intregat en l'arquitectura del l'entorn. | 105 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44470 | Fàbrica Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XIX | Antic edifici industrial entre mitgeres reconvertit per a ús residencial, situat fora del límit del casc antic. Està constituït de planta baixa i un pis. Presenta una coberta de teula corba a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana, acabades amb ràfec, canal i baixant empotrat per sota el forjat de la planta pis. La façana és composada segons nou eixos amb obertures de proporció vertical amb arc rebaixat a la planta baixa, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals, i, de proporció quadrada a la planta/pis, amb llinda plana i tancades amb persiana de corda. El parament de façana és revestit d'estucat de color blanc, el qual recolza en un sòcol de pedra aplacada. | 08044-103 | Carrer Joan Castells, núm. 18-22. | La Fàbrica Nova es va posar en funcionament la darrera dècada del segle XIX, al carrer que es va obrir a la mateixa vegada. La fàbrica va ser fundada per Antoni Canals i Puigjaner. L'empresa estava especialitzada en teixits de barreja (cotó i llana). La seva primera aparició a les matrícules industrials de Capellades fou el 1894. També tenia una fàbrica a Santa Coloma de Queralt, lloc d'origen de Josep Ferrer Asbert. Segons el Registre Fiscal de 1906, era una 'fábrica de tejidos con patio', propietat d'Antoni Canals Puigjaner. Cal destacar que és la única casa d'aquell carrer que apareix en l'esmentat registre. Els anys anteriors a la 1a. Guerra Mundial foren de crisi per a Canals. La seva continuïtat durant la dècada de 1920 fou curta, després d'una fallida mecanització. En aquells moments Antoni Canals ja havia mort. A la dècada de 1920 funcionava a nom d'Ignasi Maria Canals. Va finalitzar la seva vida productiva entre 1925 i 1930. Tancada la fàbrica, la planta superior es va reconvertir en pisos i la inferior es va dedicar a indústria. En un d'aquells espais de la planta baixa va néixer 'Hispano Radio', empresa que amb els anys arribaria a esdevenir 'Hispano Mecano Eléctrica SA', empresa especialitzada en la producció de material elèctric. Segons el Padró de 1970, hi havia vuit pisos amb un total de 30 habitants. A la dècada de 1990, es va adequar la planta baixa com a restaurant. | 41.5282900,1.6847500 | 390272 | 4598240 | 1890 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44470-foto-08044-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També conegut com: Ca la Marina. Edifici representatiu de l'arquitectura industrial de la població, posteriorment reconvertit en habitatges, exemple de la recuperació i rehabilitació de l'arquitectura industrial. A l'apartat de funcions, juntament amb la industrial, s'hauria d'afegir la residencial. | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44576 | Cases del Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-ramonet | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999.' Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XVIII | Conjunt de cases entre mitgeres, emplaçades en dos blocs, les del carrer Sant Ramon i les del carrer Girat. Les deu cases del carrer Sant Ramon tenen pati al darrere, consten de planta baixa, dues plantes pis i sota coberta de teula corba a dues vessants amb ràfec recolzat en mènsules, tortugada i baixant fins a arribar al primer forjat. Façana composada segons deu eixos, un per casa, amb obertures de proporció vertical. Estan protegits amb barana de ferro forjat, amb brèndoles verticals llises i en reganyol; en la part central dels balcons del primer pis hi ha un dibuix geomètric, i les lloses estan armades amb estructura de ferro, de cinc perfils empotrats i units per una platina frontal gravada amb una sanefa geomètrica de triangles. El conjunt de vuit cases del carrer Girat té pati al davant. La primera fa cantonada amb el núm. 23 del carrer Sant Ramon, alineada amb el conjunt d'aquest mateix carrer. Les cases són de planta baixa, pis i sota coberta, i es cobreixen amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant vist fins al primer forjat. La façana és composada amb vuit eixos desplaçats a la mitgera, un per a cada casa, amb obertures de proporció vertical, tancades amb persiana de corda. Els portals d'entrada tenen carreus de pedra i llinda plana. Els paraments de façana, són arrebossats i pintats de color blanc, amb pilastres de carreus de pedra a les cantonades. La tanca del pati de la façana ha estat modificada amb mur de blocs de formigó rugós. Els portals d'entrada estan emmarcats amb brancals de pedra i arcs a nivell o plans, adovellats. Hi ha varietat de portes, de dues fulles batents, encara que l'original és de fusta amb dos batents, encadellada i clavetejada, amb picaporta. El parament de la façana és revestit d'arrebossat i pintat de color blanc trencat, amb cantoneres de carreus de pedra. Entre el quart i cinquè eix des del nord, a nivell de la planta pis hi ha una fornícula d'arc de mig punt tancada amb una porteta de vidre que acull la imatge de sant Ramon. | 08044-209 | Carre Sant Ramon, 3-21; Carrer Sant Ramon, 23 i Carrer Girat, 3-15 | Segons el Capbreu de 1735, a la partida de 'las Trias' (on se situa l'actual carrer Sant Ramon) hi havia unes terres propietat de Ramon Romaní. També Ramon Romaní Soteras, paperer de la Torre de Claramunt, va adquirir diferents propietats en aquesta zona a finals del segle XVIII. El Capbreu de 1805 documenta l'existència de 10 cases a la partida de 'las Trias (avui dita la Creueta)', propietat de Ramon i Francesc Romaní. Això podria datar la construcció d'aquestes cases a finals del segle XVIII o inicis del segle XIX. A la Matriu Cadastral realitzada aquell any 1951feta per l'agrimensor Rómulo Zaragoza i a l'amillaram ja apareixen 5 cases propietat de Ramon Romaní Miró en aquella zona. L'anàlisi dels padrons del segle XIX mostra que aquest espai urbà era ocupat fonamentalment per famílies amb una alta taxa de dedicació al treball en els molins paperers. El ple de l'ajuntament de Capellades va aprovar, l'11 de novembre de 1920, un reconeixement facultatiu de les cases del carrer Sant Ramon (de l'1 al 21), ja que amenaçaven ruïna. L'encarregat fou l'arquitecte Josep Pausas Coll. Llavors, encara eren consignades com de propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El seu dictamen fou favorable a l'estat de les cases. A inicis de 1921, a través del seu representant Onofre Castells, va demanar posar un portal al començament de l'anomenat 'carrer Girat'. Finalment, aquestes cases, i altres propietat d'Antoni M. Romaní, van anar a parar a mans de Melcior Cardó Romaní que va incloure aquestes cases en un inventari sol·licitat el 1932. Aquesta zona ha viscut un important canvi els darrers anys. El carrer Girat ha estat un cul de sac fins fa no massa temps. Fa uns anys es va obrir fins al carrer del Portal. Aquest nou vial era resultat del Pla Especial de Reforma del Carrer Girat, aprovat de forma definitiva per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 19 d'abril de 1995. Com a resultat del pla s'ha urbanitzat aquesta zona en dues etapes: primer, un solar (amb entrada des del carrer del Portal) i després, s'ha construït en un solar continuació de les antigues cases edificades per Romaní al carrer Girat. Aquest darrer projecte encara està pendent de la seva total finalització. | 41.5283300,1.6867400 | 390438 | 4598242 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44576-foto-08044-209-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Important conjunt d'habitatges seriats i entre mitgeres, que conforma un carrer i que és representatiu de l'arquitectura culta del segle XVIII, integrat en l'arquitectura popular del seu entorn. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44471 | Casa Canals Puigjaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-canals-puigjaner | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada amb jardí a darrera, de planta baixa i pis. Presenta una cobertura plana limitada amb barana de ferro de tres tubs horitzontals. Les façanes amb obertures de proporció vertical estucades de color ocre clar. La principal, al carrer Joan Castells, està composada segons tres eixos, les obertures són tancades amb persiana de fusta de llibret mòbil de color blanc; els balcons estan protegits amb baranes de ferro amb tres tubs horitzontals, el central presenta una llosana amb sòcol massís emfasitzant el portal d'entrada. Les finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro forjat. El portal d'entrada està tancat amb porta vidriera de ferro forjat, de disseny decó, accedint a un vestíbul amb les parets revestides de sòcol de peces ceràmiques de 15x15 cm de color verd pàl·lid amb una fina imposta decorada a manera de bitllets alternant blanc i negre. La porta d'entrada a la casa és de disseny decó, de fusta pintada. El paviment és de mosaic hidràulic de color blau cel composat a manera de catifa. La resta de façanes estan composades simètricament, la del carrer Pau Casals amb un balcó central i la del pati amb finestres d'arc rebaixat. La tanca és de paredat massís, coronat a dues vessants amb rajola vidrada com la dels ampits de les finestres, i està revestida d'estucat de color ocre clar. | 08044-104 | Carrer Joan Castells, 24 - C. Pau Casals - C. Rec del Corronaire | Segons el padró de 1910, al carrer Castell (actual Joan Castells) únicament hi vivia una família: la de Pere Vivó Cots, teixidor de professió mantenint la seva ocupació fins l'any 1924. Tancada la fàbrica, es va dedicar la planta inferior a industria i la planta superior a habitatges. El nou propietari de la casa fou Joan Esquirol Balada. Joan Esquirol s'havia establert a finals de la dècada de 1910 i es dedicava al negoci de la ramaderia i carnisseria. A nivell polític i social, va formar part del primer Ajuntament franquista format el 26 de gener de 1936. Justament, l'octubre de 1936 va arrendar mitja ploma destinada a la casa carrer Castell número 1. El nom que se li dóna a la casa, 'Ca la Marina', es deriva de la dona d'Esquirol que hi ha viure molt de temps. Es deia Marina Vidal Rius. | 41.5283100,1.6845200 | 390253 | 4598243 | 1903 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44471-foto-08044-104-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Promotor: Antoni Canals Puigjaner | També coneguda com a , Casa Esquirol 'Ca la Marina'. Figura com anterior a 1903 (Spal, 2010: 143) i reformes a la dècada de 1940. Edifici representatiu de l'arquitectura racionalista, amb les reixes i portada de ferro de planta baixa de llenguatge eclèctic. | 120 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||
44605 | Escurada de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escurada-de-la-bassa | <p>El dia 4 d'agost és la celebració de Sant Domènec associat a la cultura popular se'l fa afavoridor d'aigua, i el gremi de paperers de Capellades l'havia tingut de patró. Podria ser que si els molins paperers feien festa aquest dia, llavors s'aprofités la jornada per llogar gent i netejar la bassa atès que no es necessitava l'aigua del rec perquè les fàbriques estaven tancades.</p> | 08044-238 | Passeig de la Immaculada Concepció; Av. Maties Guasch | <p>Fa trenta o quaranta anys que es va deixar d'escurar la bassa, i no sé si darrerament es feia el dia de la festivitat de Sant Domènech. S'han fet operacions recents a la bassa, però les plantes que s'hi feien abans ja no hi creixen ara, l'aigua no surt de la mateixa manera, i molta hi és abocada d'un pou que hi ha més avall. Segons alguns inventigadors locals, l'operació anual de treure el llot de la bassa no ha estat mai un esdeveniment festiu ni popular, ni molt menys, tret de l'atracció que devia representar anar a treure el cap per veure la bassa buida.</p> | 41.5283100,1.6842628 | 390231 | 4598243 | 08044 | Capellades | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||||||||
44532 | Conjunt de cases del carrer del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-portal | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-XVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | XIX | Conjunt de cases unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i un pis o dos pisos. Tenen la coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec, canal i baixant fins a nivell del forjat de planta baixa. Les obertures són de proporció vertical i, algunes, horitzontals. Els paraments de façana són arrebossats i pintats de diversos colors, i recolzen en sòcol arrebossat. | 08044-165 | Carrer Portal, 6, 8,10, 12, 16 i 18 | L'actual número 10, el 8 segons el registre fiscal de 1906, fou comprada el 1928 per Antònia Clanxet Almuni i actualment és d'una empresa. El número 12, numerat com 10 el 1906, fou comprat el 1924 per Anna Vergés Estev. El número 16, des de finals del segle XIX era de la família Olivé. El número 18, el 1906 número 16, era propietat de Josep Ferrer Llopart. | 41.5284000,1.6872500 | 390481 | 4598249 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44532-foto-08044-165-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Construcció possible a inicis del segle XIX. | 119 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44482 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-4 | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220), Barcelona, 1999. GUTIÉRREZ I POCH, Miquel, 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades ( títol provisional, en premsa). MUSET PONS, Assumpta, 'Capellades (època moderna) (segles XVIXVIII): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional, en premsa). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. (1991a). Camins i viatgers a la comarca de l'Anoia (1494- 1834), Rafael Dalmau Editor, Barcelona. TORRAS I RIBÉ, Josep Ma. . 1993. 'La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els «qüestionaris» de Francisco de Zamora, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA | I dC | Camí de terra en tot el seu traçat, que travessa el terme de nord a sud, sota la cinglera del Capelló, paral·lel al riu Anoia, amb una llargada de 1.800 m. d'ampla 5 m. En alguns trams presenta murs de contenció de terres amb turo. En el seu recorregut, de nord a sud, passa junt a l'Hospici, travessa el nucli urbà de la Font de la Reina, el tram nomenat Pas de l'aigua passa junt el Molí Vell i la fàbrica de Cal Violant, prop del límit de terme. | 08044-115 | Paral·lel a la cinglera Capello i el riu Anoia | La situació de Capellades en un congost de les serralades prelitorals va fer que des d'aviat fos zona de pas obligat i diversos historiadors teoritzen sobre la possibilitat d'un origen romà d'aquest cami. Josep M. Torras apunta la que aquest traçat fos una de les vies de comunicació de la Via Augusta cap a l'interior tot comunicant Barcino amb Caesaraugusta, tot seguint en el terme de Capellades el curs de l'Anabis (Anoia). En canvi, queda fora de dubte que Capellades durant l'edat mitjana era un nus de comunicacions. El seu principal actiu era justament el camí que connectava Barcelona amb Aragó. En aquest sentit, la primera referència es remuntava al 1028. El seu recorregut en travessar Capellades s'estenia paral·lelament al riu Anoia, penetrant des de Vallbona, passant per la Font de la Reina i dirigint-se vers la Torre de Claramunt. El camí ral era especialment important per a Igualada des que s'havien constituït com a carrer de Barcelona, fet que la feia gaudir dels mateixos drets i privilegis que la Ciutat Comtal. Aquest privilegi fou motiu de conflictes amb Capellades manifest ja des de 1435 donat que posicionava a Capellades de forma excel·lent respecte els grans fluxos comercials de Catalunya respecte interior: fonamentalment com a eix de relacions amb Aragó i Castella. Sembla també evident que Capellades deu a aquesta localització la seva rellevància de l'entrada d'alguna de les principals matèries primeres de la manufactura catalana, com la llana aragonesa i castellana. També va afavorir la configuració d'un actiu sector serveis, en forma d'hostals i/o oferta de transport. Tot aquest potencial que sembla apuntar-se durant l'edat mitjana va quallar plenament durant l'edat moderna, especialment durant el segle XVIII quan l'economia catalana es va veure progressivament abocada als mercats de l'Espanya interior i la Catalunya interior projectada a l'exportació a través del port de Barcelona. El camí ral oferia a Capellades una gran oportunitat en aquest sentit, tot i les dificultats i el seu mal estat evidenciat per diferents viatgers de l'època (Jovellanos, Towsend, etc.). El Camí Ral atorgava unes clares rendes de situació per accedir al comerç via marítima fruit de la bona connexió amb Barcelona, on al diferents ports mediterranis i atlàntics i participar en el comerç amb les colònies. D'aquesta forma, els fluxos comercials derivats de l'especialització manufacturera, sumats amb els de productes agraris, van fer que durant el segle XVIII el Camí Ral visqués una autèntica edat d'or. El Camí Ral va canviar part del seu recorregut el 1802, amb motiu de la visita de Carles IV a Barcelona, suprimint-se el tros que partint de Martorell prenia la direcció de Masquefa i Piera per arribar a Capellades i la Pobla de Claramunt. El camí alternatiu es dirigia de Martorell a Esparraguera i Castellolí, fins arribar a Igualada. A l'inici de la dècada de 1860 es va iniciar la reforma. Al setembre de 1861 es van reunir alcaldes de diferents localitats per les quals passava l'antic vial i van decidir-ne la reparació. L'any 1867 el governador ordenava la reparació de la part del camí de Martorell a Capellades que passava pel terme, cosa que es féu amb prestació personal de dos jornals per veí. Llavors ja es va començar a preveure la possibilitat de construir una nova carretera que enllacés Capellades amb Martorell. Amb la finalització de les noves vies de comunicació al llarg del segle XIX carretera l'antic Camí Ral va quedar complement oblidat i convertit en un simple camí veïnal, únicament intensament transitat en els seus metres inicials (els anteriors als molins paperers del 'Pas de l'Aigua'). El declivi demogràfic de la Font de la Reina va reduir encara més el seu ús. Únicament amb motiu de la construcció d'alguna nova fàbrica a la dècada de 1960 i la recuperació per usos hostalers de la Font de la Reina ha fet que cobri cert, però moderat, dinamisme en els darrers anys. | 41.5285000,1.6908700 | 390783 | 4598256 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44482-foto-08044-115-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També identificat com: Camí Pas de l'Aigua. Carrer Font de la Reina. Definda com a Infraestructura viària , Conjunt Urbà d'Intères Paisatgístic i àrea d'expectativa arqueològica. | 83|80 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44572 | Casa Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-romani | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. 1999. 'Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): continuïtat i modernitat. Barcelona'. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Abat Oliba, 220). GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). MUSET PONS, Assumpta. En premsa. 'Capellades (època moderna) (segles XVI-): de la marginalitat al desenvolupament', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XIX | Casa entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, té coberta de teula corba a dues vessants, acabades amb ràfec recolzat en carteles, canal i baixant vist fins el forjat de planta baixa. Façana composada orgànicament amb obertures de proporció vertical. El portal de la planta baixa ha estat modificat per adaptar-se a altres usos. El parament de façana és revestit d'arrebossat pintat de color ocre clar. | 08044-205 | Carrer Sant Ramon, 1 | La gènesi històrica d'aquest edifici es paral·lela a les cases del 'Ramonet'. Segons el Padró de 1868, hi vivia Sebastià Rius i Romaní (traginer). El 1906 era propietat d'Antoni M. Romaní i Romaní. El 1910 era habitada pel paperer Antoni Sellarés Torrents i la seva dona Mercè Cases Sales, que encara hi vivien el 1920. El 1932 va passar a ser propietat de Melcior Cardó Romaní i el 1947 de Monserrat Amell Cardó. Entre les diferències respecte als altres edificis del 'Ramonet', cal esmentar l'ampli terrat situat al damunt del safareig, construït per l'Ajuntament a inicis de la dècada de 1930. Melcior Cardó i Romaní, propietari de les cases del 'Ramonet' i de la casa objecte de comentari, va sol·licitar i obtenir el permís de construir l'esmentat terrat i obrir una porta a l'alçada del primer pis. Aquest permís li fou concedit a data de 28 d'agost de 1932. A finals d'aquell mateix any va obtenir els corresponents permisos per realitzar reformes a la casa número 1 del carrer Sant Ramon. | 41.5285000,1.6869700 | 390458 | 4598261 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44572-foto-08044-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Casa representativa de l'arquitectura popular d'inicis del segle XIX, integrada en l'entorn | 119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | ||||||||
44531 | Font de Santa Dorotea | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-dorotea | BASSEGODA, Joan. 2005. 'El santuari de Montserrat a Clariana', I Trobada d'Estudiosos del Foix, Diputació de Barcelona, pp. 177- 183. SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). VIDAL, Mercè. 2008. 'L'art a les Llars Anna Gironella de Mundet, un salt vers la modernitat en ple període franquista' a Gemma Tribó (coord.), El Campus Mundet. Un món per descobrir, Universitat de Barcelona, pp. 132-160. ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Font en una àmplia fornícula d'arc de mig punt, emmarcada amb lloses de pedra aplacada i incorporada en la façana del carrer Sant Ramon. Al fons de la fornícula hi ha aplacat un plafó ceràmic amb la imatge de la santa amb els seus atributs i la grafia 'Santa Dorotea'. De sota el plafó surt l'aixeta i la pica de pedra que abasta l'amplada de la fornícula. | 08044-164 | Carrer Portal 2. Plaça Àngel Guimerà | Va ser construïda entre finals de la dècada de 1960 i inicis de la del 1970 sota l'impuls del llavors alcalde Vicenç Ros i de l'arquitecte municipal Joan Bassegoda i el pintor Joaquim Datsira Prunés (1925-1972) fundador, el 1950, del grup d'art Postectura, del qual en formava part, entre d'altres, Josep M. Subirachs. | 41.5285400,1.6870300 | 390463 | 4598265 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44531-foto-08044-164-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Arquitecte: Joan Basegoda i Joaqum Delaire Prunés, pintor | Final de la dècada dels 60 | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44530 | Antic Safareig del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-del-portal | SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma. TÉRMENS i GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES | XX | Casa entre mitgeres en cantonada de planta rectangular amb el cantell arrodonit, de planta baixa. Té la coberta plana limitada amb una barana massissa que recolza en una cornisa motllurada. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical, protegides amb reixes de ferro de barrots verticals. El parament de les façanes és arrebossat i pintat de color blanc. A la façana que dóna a la plaça Àngel Guimerà hi ha incorporada la font dedicada a Santa Dorotea. | 08044-163 | Carrer del Portal, 2 / Pl. Àngel Guimerà | La plaça del Portal, actual plaça Àngel Guimerà, era un dels punts on tradicionalment hi havia hagut font pública i aprofitant un dels recs procedents de la bassa s'hi va construir un safareig. Es fa esment a la seva existència a l'acta del ple de 21 de març de 1896, en el qual es va aprovar la reparació d'alguns desperfectes. El 30 d'abril de 1930, l'Ajuntament va decidir urbanitzar la plaça Àngel Guimerà i traslladar el safareig a un solar propietat d'Antoni Romaní. L'octubre de 1931 es va ratificar aquesta decisió i es van tancar les gestions, malgrat algunes dificultats burocràtiques, a finals de 1932. Finalment, l'Ajuntament va poder adquirir el solar, prèvia indemnització del llogater del cobert que l'ocupava. Les obres del nou safareig ja s'havien finalitzat el 1933, segons projecte de l'arquitecte municipal. Malgrat tot, el vell safareig es va continuar utilitzant fins a mitjans de la dècada de 1980 en què fou transformat per albergar-hi l'oficina de correus de Capellades. El local disponible fins llavors al la planta baixa de l'Ajuntament s'havia quedat petit feia temps, però aquest problema no es va resoldre amb el local de l'antic safareig, Així, a finals de 2004 es van traslladar las oficines de correus a un nou local a la plaça de Catalunya. Des de llavors, l'antic safareig roman buit. | 41.5285600,1.6859400 | 390372 | 4598268 | 1932-3 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44530-foto-08044-163-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | A l'interior de l'edifici hi ha restes soterrades de l'antic safareig. Estructura construida els anys 1932-33, reformada l'any 1980 integrant-la a l'oficina de correus. Pertany a l'àmbit de l'arquitectura residencial urbana i edifici representatiu de l'arquitectura pública que al llarg dels anys s'ha adaptat a diversitat d'usos. També és una zona d'expectativa arqueològica.Actualment té la funció de Servei Local d'Ocupació | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 | |||||||
44579 | Casa Durban | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-durban | GUTIÉRREZ I POCH, Miquel. En premsa. 'El segle XIX: declivi econòmic i tensions polítiques', Història de Capellades (títol provisional). SPAL, Diputació de Barcelona. 2010. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Capellades (4 Vols). Bosch i Planas, Andreu; Lacuesta Contreras, Raquel; Cuspinera i Font, Lluís; Vilamala i Aliguer, Imma; Gutiérrez i Poch, Miquel i Sabatès de Hita, Gemma TÉRMENS I GRAELLS, Miquel. En premsa. 'El segle XX: compromís, violència i redreçament econòmic', Història de Capellades. Coordinada per M. Gutiérrez (títol provisional). ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE L'ANOIA ARXIU MUNICIPAL DE CAPELLADES ARXIU DEL MUSEU MOLÍ PAPERER | XX | Casa unifamiliar aïllada de planta baixa rectangular. El solar està per sota del nivell del carrer, facilitant la creació d'una planta semi soterrada. Té la coberta plana limitada per una barana calada de peces ceràmiques semicirculars. En les façanes principal, llevant i posterior hi ha cossos adossats. A la façana principal, hi ha el porxo d'entrada amb la coberta incorporada al cos principal i el cos del costat de llevant incorpora una galeria tancada amb coberta plana. A la façana posterior s'hi adossa una torre de planta rectangular, que acull el cos d'escala d'accés al semisoterrani i al terrat. Presenta la coberta de teula corba a quatre vessants, acabades amb ràfec recolzat en cartel·les i amb dues hídries al carener. Les façanes estan composades amb obertures de proporció vertical amb llindes planes i d'arc rebaixat. Les parets estan revestides d'arrebossat pintat de color ocre. De la plataforma d'accés a la casa surten dos trams d'escala que baixen al nivell del jardí. La tanca al carrer està composada de trams de sòcol de paredat arrebossat i pintat, i reixa de muntants verticals de xapa metàl·lica, intercalats amb pilastres de secció quadrada coronades amb un capitell de perfil corb revestit de peces ceràmiques. La portalada d'entrada està centrada amb l'eix del portal de la casa, és de duesfulles batents igual a la reixa, acabades amb un perfil corb. | 08044-212 | Carrer Santa Anna, 12 | Els seu promotor fou Vicenç Guarro Durban, propietari d'una empresa tèxtil dedicada a la manufactura de corbates (amb raó social 'V. Guarro Durban'). Aquest edifici fou concebut per Josep M. Durban Flo, aparellador i arquitecte capelladí (va estar col·legiat fins el 1964). Durban, era fill de Capellades i fou professor a l'Escola Universitària Arquitectura Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'execució de les obres la va fer la família Colom, nissaga de paletes capelladins. Vicenç Guarro va morir el 1949 amb 64 anys. A partir de llavors, aquesta casa va esdevenir residència d'estiu de la seva filla Antònia, del seu gendre Lluís Mora Salvadó i de la seva vídua Edelmira Hierro. D'aquella època data l'apel·latiu de 'xalet de la senyora Edelmira o Dalmira'. Antònia Guarro la va vendre el 1985 a Joan Ruiz i María Carmen Martínez que hi van realitzar una reforma important. Entre d'altres coses van realitzar una obertura al mur exterior per a facilitar el pas al cotxe al pàrquing que van construir al jardí. | 41.5286200,1.6887100 | 390603 | 4598272 | 1940-50 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44579-foto-08044-212-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Josep M. Durban Flo, arquitecte i Colom, constructor | També coneguda com: Casa Vicenç Guarro Durban; 'Ca la senyora Edelmira'; 'El xalet'. Casa representativa del llenguatge de l'arquitectura noucentista, integrada en el seu entorn. A la fitxa de SPAL (2010: vol 3.2: 123) figura que la casa estava a la venda en el moment de realització d'aquest treball de referència. | 106 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-02-19 06:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 178,80 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/