Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89834 | Cal Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | <p>Cal Guineu consta de tres edificis: un cobert, la casa i la pallissa. La casa té la planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. Costa de planta baixa, dos pisos i golfes. L'edifici està adossat a un marge.<br /> <br /> Els murs de la casa i la pallissa són de pedra calcària i sorrenca. El cobert, en canvi, és totalment d'obra. La casa té els cantoners fets de maó massís, imitant els cadenats de les cantoneres de pedra. Les cantoneres del mur nord-est de la pallissa són de pedra sorrenca o calcària només desbastada. Pel que fa a les obertures de la casa, les del segon pis i les golfes de la façana nord-est estan emmarcades amb muntants, llinda a plec de llibre i ampit de maó massís.</p> | 08045-1 | Cal Guineu es troba al costat de la carretera de Berga a Sant Llorenç. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>L'actual casa de Cal Guineu es va construir a principis del segle XX i no es destaca cap ampliació, a part de la reforma de la teulada i l'arrebossat dels murs. La pallissa també té un sol moment constructiu i és de la mateixa època que la casa. El cobert del costat de ponent, en canvi, es va construir a finals del segle XX.</p> | 42.1084561,1.7231272 | 394432 | 4662607 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-img20220204132632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89834-planta-057.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 89868 | Molí de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-terrers | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XX | <p>El molí de Terrers consta de diferents construccions. L'edifici del molí és de planta irregular, a causa de les ampliacions i de la situació de la bassa. Té planta baixa, un pis i golfes i coberta a dos vessants amb carener centrat i orientat d'est a oest. A la façana sud-oest destaca la porta adovellada amb arc lleugerament rebaixat i deu dovelles de pedra tosca. La casa nova, molt pròxima al molí, és un edifici amb planta de 10 m x 10 m. Té planta baixa, dos pisos i golfes i coberta a dos vessants amb carener centrat i orientat d'est a oest. La pallissa és un edifici de planta gairebé quadrada, amb tres plantes i teulada a dos vessants. Està adossada a un marge, per la qual cosa té accés des de dos pisos. La planta baixa està dividida en dos espais destinats a femer, però el del costat sud es va convertir en estable. Els murs són de pedra unida amb morter de calç d'uns 40 cm de gruix. Les obertures són variables i totes estan emmarcades amb llindes formades per arcs de maó a plec de llibre i muntants també de totxo.<br /> <br /> La bassa es troba al costat de l'edifici del molí i té forma triangular. Rebia l'aigua per un canal de 300 m de longitud que l'agafava del riu de Terreres. L'escairador és una petita construcció del segle XIX que es troba abans de la bassa. Els murs són de pedra sorrenca, totalment arrebossats i té una única obertura, la porta d'entrada. Al peu de la façana oest hi ha dos petits cacaus de sortida d'aigua. Té teulada amb un sol vessant inclinat a l'est.</p> | 08045-2 | El molí es troba al marge dret del riu Terrers, al peu del Puig de la Torre, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El Molí de Terrers antigament també es coneixia com a mas Pujol. El trobem esmentat com a Molí de Terrers per primer cop en un document del 12 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés ), en el qual el procurador del duc de Cardona, Celdoni Clusa, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d'Antoni Joan Torra de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada. L'hereu universal d'Antoni Joan va ser el seu fill, Josep Torra, que l'any 1682 confessava la possessió del molí de Terrers i altres béns al duc de Cardona (AP Molí de Terrers. Procés ). En el testament de 16 d'octubre de 1699 Josep Torre fa hereva universal a la seva filla Magdalena, casada amb Urbici Santamaria (AP Molí de Terrers. Procés ). A causa d'aquest enllaç el molí passà a mans dels Santamaria. És així com el 1724 Urbici confessava, a favor del duc de Cardona, la seva possessió com a consort de Magdalena Torra (AP Molí de Terrers. Procés ). Apareix mencionat en tres documents més, dues confessions de 1758 i 1791 i el testament de Josep Santamaria de 1770.</p> <p>En les estructures es poden veure diferents moments constructius. El més antic és del segle XVI i és l'edifici originari. Consta d'una edificació de planta rectangular amb un obrador a la planta baixa i un molí a l'angle nord-oest. A la planta del pis hi havia l'habitatge del moliner, que ha estat molt reformat posteriorment. Al segle XVIII s'hi fa una reforma i s'adossa una construcció a aquest edifici ja existent. A la planta pis hi trobem la sala a l'angle nord-oest, el pastador amb el forn de pa a l'angle nord-est i habitacions. També és en aquest moment que s'eleva el conjunt. Al segle XIX s'adapten les golfes de l'edifici amb la construcció d'habitacions i una eixida a l'angle sud-est. Possiblement, també és en aquest moment que es construeix l'escairador aprofitant el desnivell del canal. Finalment, al segle XX s'edifica la casa actual i la pallissa amb femer i corts.</p> | 42.1047102,1.7311403 | 395088 | 4662181 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89868-20.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A l'interior de la casa nova es conserva l'antiga mola de l'escairador. Servia per escairar el blat de moro i va ser retirada a mitjans del segle XX per col·locar una turbina a l'escairador.A l'interior de l'edifici del molí encara es conserva el mecanisme de fusta del molí i la boca d'un forn del segle XVIII, el cos del qual ha desaparegut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 89873 | Forn d'obra del Molí de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-moli-de-terrers | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>La Teuleria del molí de Terrers està construïda en un marge. Una bona part de l'estructura està excavada en el terreny natural. Encara es poden veure les restes del mur frontal, on es pot apreciar la boca d'accés a la cambra de combustió. L'entrada a la cambra de cocció seria des de la part superior del marge. Actualment, està soterrada en una feixa de conreu.</p> | 08045-3 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Es tracta d'un forn d'obra que es troba a les terres del Molí de Terrers, del qual era propietat. El molí està documentat des del segle XVI.</p> | 42.1048200,1.7303500 | 395022 | 4662194 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||||||||
| 89874 | Taraval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taraval | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVII, XVIII, XIX | <p>Les restes, en bastant mal estat de conservació, podrien ser les del mas Taraval. Aquestes estan delimitades per uns murs molt arrasats que dibuixen una planta de 12,5 metres d'amplada per 11,5 metres de profunditat. Encara es conserven, a l'angle nord-oest, les runes d'una barraca de planta quadrada posterior al mas. </p> | 08045-4 | Es troba a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Taraval apareix esmentada en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el <span><span><span><span><span><span>mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> </span></em><span><span>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Taraval en aquest moment es trobava aglevat al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de Taraval, ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (</span></span></span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)<span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica. La barraca, en canvi, es construeix al segle XIX aprofitant les pedres de l'antic mas. Els murs delimiten un espai de planta quadrada de 3 m x 3 m. Possiblement, era utilitzada com a refugi o magatzem a l'hora de menar les feixes del voltant de la construcció.</p> | 42.1030000,1.7301200 | 395000 | 4661993 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89874-40.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 89875 | Queratons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/queratons | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). I</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>nventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XVIII | Totalment en ruines i ple de vegetació | <p>Restes d'un antic mas que es podria correspondre amb el mas Queratons. Les estructures que es poden apreciar actualment mostren una antiga construcció de planta irregular adossat parcialment a una roca i un marge. A la banda de ponent l'estructura es recolza en una roca, a través d'un mur de pedres irregulars de conglomerat i de 90 cm d'alt. Continua al nord un mur de grans blocs de conglomerat sobre una canal i feixes de conreu. Pel sud l'estructura està parcialment oberta.</p> | 08045-5 | Està situat a la Vall de Lord, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El mas Queratons apareix esmentat en diferents documents, vinculat al Molí de Terrers. La primera menció coneguda és del dia 13 de setembre de 1669 (AP Molí de Terrers. Procés). En ell, el mossèn Celdoni Clusa, procurador del duc de Cardona, havia atorgat carta de precària i de nou establiment a favor d’Antoni Joan Torra <em> </em>de la casa, mas i heretat Pujol, anomenada el Molí de Terrers, habitada i afocada, i els capmasos de Taraval i Caratons, tots junts en una gleva. Així doncs, sabem que Queratons, juntament amb Taraval, en aquest moment es trobaven aglevats al Molí de Terrers. Posteriorment, l'any 1791 en la confessió feta per Josep Santamaria al duc de Cardona, s'esmenta el capmàs de 'Calasons' (segurament Queratons), ja deshabitat i rònec i encara aglevat al Molí de Terrers (<span><span><span>ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 36)</span></span></span>.</p> <p>El mal estat de conservació de les estructures fa impossible precisar la cronologia ni l'evolució arquitectònica.</p> | 42.1034100,1.7269300 | 394737 | 4662042 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89875-50.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 89879 | Cal Mocó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moco | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX, XX | Les obres de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys van afectar considerablement les estructures. Pràcticament no es veu res a simple vista. | <p>Antiga edificació molt arrasada, sent només visible part d'un mur. Està fet amb blocs irregulars de calcària i té una llargada de 7,2 metres. No és possible determinar el seu gruix. La coberta devia ser de teula àrab, ja que es poden trobar molts fragments de teula pels voltants.</p> | 08045-6 | Casa situada a la Vall de Lord, a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. Es troba en un replà del pendent al nord del Racó de cal Mocó. | <p>Pràcticament no es coneix res sobre aquesta casa. No és esmentada en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de la Guerra nº.63' (ACBR) de l'any 1856. Això fa pensar que aquesta construcció dataria de la segona meitat del segle XIX. Fonts orals puntualitzen que la casa encara estava habitada a principis del segle XX.</p> | 42.1056100,1.7337600 | 395306 | 4662278 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89879-6.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 89880 | La Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ribera-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XV, XVI, XVII, XIX, XX | <p>El mas de La Ribera és un edifici de planta irregular a causa de diferents reformes. Consta de planta baixa, pis i golfes. Té coberta a dos vessants amb el carener de nord a sud. Adossats a la façana sud i en direcció d'est a oest, es troben un gran femer, la pallissa els estables i les corts. Els murs exteriors estan arrebossats amb ciment pòrtland, per la qual cosa resulta difícil identificar la tipologia constructiva. Els murs més antics tenen un gruix de 70 cm i estan fets amb carreus desbastats de poca alçada i allargats. Els del segle XVII també tenen un gruix de 70 cm, amb carreus desbastats de diverses mides i pedres irregulars. L'ampliació del segle XX mostra murs de 60 cm de gruix de paredat de pedres de diferent mida i forma. Les obertures exteriors han estat molt modificades. A l'antiga façana de ponent es conserva la porta del segle XVII. És una porta adovellada d'arc de mig punt lleugerament rebaixat i amb un conjunt de nou dovelles i la clau de 60 cm, sobre uns brancals constituïts per quatre carreus. En el mur sud es conserven unes finestres espitllerades tapiades, també del segle XVII. En el primer pis també es conserva una finestra de l'antiga sala, però que ara dóna a l'escala. Té llinda plana de pedra calcària sobre muntants del mateix material amb la cara interna bisellada i un ornament piramidal a la base. </p> | 08045-7 | Casa situada sobre un turó, entre el riu de Terrers i el torrent de la Corba. Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers. | <p>Els registres de la Cúria ducal ens indiquen que la Ribera es trobava dins el terme de Terrers. Apareix citada en documents de l'any 1494 i 1758/1789 (SAB, 2004).</p> <p>En les estructures del mas es poden veure diferents moments constructius. El més antic és del segle XV-XVI i només se'n conserva el mur nord i una petita part dels de l'est i oest. Recolzant-se en aquestes estructures, al segle XVII, es fa una casa que correspon amb la meitat est de l'estructura actual. A l'angle sud-oest hi ha l'antiga porta d'accés a la casa. En el mur est hi ha la boca del forn de pa, així, probablement, a l'angle nord-est de la casa hi havia el pastador i la meitat sud es va reconvertir en estable. Al segle XIX probablement es construeixen el forn de pa actual, la pallissa i els estables. Finalment, durant el segle XX es va ampliar la casa amb una estructura de tres cossos paral·lels i disposats en perpendicular a la façana principal. </p> <p>Aquesta casa durant el segle XIX i part del XX va tenir la utilitat afegida d'hostal de camí ral.</p> <p> </p> | 42.1140695,1.7149039 | 393760 | 4663240 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89880-7_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89880-7_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A la planta baixa del mur de llevant es conserva un forn de maó massís del segle XIX. La boca està formada per un arc de mig punt. La cambra consta d'una base feta amb cairons i la cúpula mostra a la part inferior una filera de maó massís col·locat dret i de costat i a la resta de costats plans i de costat. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 89881 | Cal Guineu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guineu-vell | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruines i cobert de vegetació | <p>Cal Guineu Vell actualment es troba en runes. Era una casa de planta rectangular amb la façana principal orientada al sud-oest. Per la banda est estava adossada a un marge. Només es conserva el sòcol de les parets de càrrega. És possible que només tingués una planta. En els murs hi predomina la pedra calcària amb conglomerat de mida i forma diversa unida amb fang. L'estructura consta de dues parts: una primera construcció a l'est i a l'oest un annex o ampliació posterior. El gruix dels murs de l'edifici principal és de 60 cm, en canvi, el dels de l'ampliació del segle XIX no es pot concretar, a causa de la runa acumulada. Els murs tenen entre un i dos metres d'alçada.<br /> <br /> Es poden identificar els accessos a l'edifici principal i a l'ampliació. Els seus muntants estan fets amb blocs de pedra calcària carejades a cop de maceta.<br /> <br /> La coberta probablement era de teula àrab, ja que pels voltants se'n poden trobar restes.</p> | 08045-8 | Cal Guineu Vell està situada al marge dret del riu Terrers, a la Vall de Lord. Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>De la història de Cal Guineu Vell no se'n tenen moltes dades. L'única menció documental del mas es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. n.º 63' (ACBR) elaborat l'any 1856. </p> <p>Pel que fa a l'anàlisi de l'edifici també es poden veure diferents etapes constructives. La part més antiga de l'estructura és d'un moment a cavall entre els segles XVIII i XIX. És en aquest moment que s'edifica el cos principal, que es troba a la part est de l'estructura i que està adossat a un marge. Al segle XIX s'hi fa una ampliació, adossant una estructura a la banda oest. La funció d'aquesta estructura possiblement era d'estable, ja que disposa d'una porta d'accés des de l'exterior deslligada de l'edifici principal.</p> | 42.1075851,1.7244802 | 394542 | 4662509 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89881-80.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 89883 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p><span><span>BALLARÍN MONSET, J.M. (1984) 'Les Marededéus trobades'. <em>L'Erol. </em>10, p.24.</span></span></p> <p><span><span>BRIONES, M.; SANTACREU, J. (1988) 'Goigs i devoció popular'. <em>L'Erol. </em>23, p.41-44.</span></span></p> <p><span><span>CAMÓS, P. FR. N. (1657) <em>Jardín de María. Plantado en el principado de Cataluña. </em>Barcelona, .</span></span></p> <p><span><span>CAMPRUBI I SENSADA (2006), J. <em>Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI). La formació d'un comtat. </em>Barcelona: Universitat de Lleida. (espai/temps; 46).</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.:<em> Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà).</em> Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: <em>Memòria de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà</em>). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB' Nº 8146 (3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: <em>Informe de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà).</em> Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).</span></span></p> <p><span><span>DIVERSOS AUTORS. A: <em>Urgelia. </em>Arxiu Diocesà del Bisbat d'Urgell. 2.</span></span></p> <p><span><span>GAVÍN, J.M. A (1985). <em>Inventari d'esglésies. </em>Barcelona: Arxiu Gavín. Vol. 17: B.</span></span></p> <p><span><span>SERRA I VILARÓ, J. A (1989): <em>Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació al seus arxius.. </em>Bagà: Centre d'estudis baganesos. Llibre III.</span></span></p> <p><span><span>TORRAS, C. A.. A (1905): <em>Pirineu Català. Guia itinerari. </em>Barcelona. Bergadà. V.</span></span></p> <p><span><span>SANTANDREU, D. (2016) 'Queralt i altres santuaris marians berguedans sota la mirada del pare Narcís Camós (segle XVII)'. L'Erol, núm. 129. pp. 26-29.</span></span></p> <p><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>VILADÉS, R. (2012) 'Santuaris del Berguedà' .L'Erol, 112. pp. 13-17.</span></span></p> | XI / XIII / XVI / XVII / XVIII / XIX | Les runes del santuari es troben afectades per la vegetacó i sense cap restauració. | <p><span><span><span>Conjunt format per les restes de diferents edificacions, les quals s'adapten a les limitacions del terreny ocupant tres terrasses. La terrassa central és ocupada per la nau de l'església, la qual presenta una planta rectangular orientada d’est a oest. A la terrassa meridional s’hi localitza la rectoria. Aquesta consta de dos nivells de planta i ambdós tenen un accés directe a l'exterior. Adossats al mur meridional s'identifiquen les restes del pastador, el forn de pa i es conserva una pica (aigüera) formada per un bloc prismàtic de pedra buidat de planta rectangular en la seva part superior. La terrassa septentrional és ocupada per la casa-hostatgeria. A partir de fotografies antigues se sap que aquesta, a més de la planta baixa, constava d'una planta pis i golfes construïdes sobre l'església i la porta d'entrada estava situada a la banda oest. Actualment en l'enderroc d'aquesta zona hi ha una llinda de pedra amb una inscripció i una data parcial: 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel què fa característiques constructives del conjunt, a la nau de l’església es conserven restes de murs cantoneres medievals formats per petits carreus rectangulars de pedra sorrenca. Tant a l’església com a la rectoria es conserven murs del segle XVI-XVII construïts amb pedres sorrenques i conglomerat desbastades. En l’obra del segle XVIII s’observa un paredat irregular format per grans blocs de conglomerat desbastats. El mur del porxo (s. XIX) també és de paredat però de material divers i mida menor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església presenta diferents obertures amb llinda de fusta i en alguns casos, com és la porta antiga situada al mur sud, amb muntants de pedra tosca tallada. La porta principal es troba a l'oest i era de llinda plana monolítica sobre muntants també d’una sola peça cadascun, tot de pedra sorrenca amb els angles interiors motllurats; l’intradós, d’arc rebaixat format per peces de pedra tosca i amb doella molt poc esbiaixada. A la rectoria, la porta principal, situada en el mur nord, està formada per arc de mig punt de dovelles de pedra tosca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa el sostre, queden restes de l'arrencament de la coberta de volta de pedra tosca –enguixada i decorada amb motllures de guix-, que cobria la nau de l’església a partir de la reforma de l’època barroca. A la zona de la rectoria i de la casa també s’observen bigues de diferents tipologies (carejades, quadrejades, amb motllura als angles), gran quantitat de restes de revoltó de guix encofrat, i diferents tipus de peces que havien constituït part d’alguns paviments (cairons, maó rectangular i rajola hidràulica). La sagristia nova era coberta amb volta de rajola de pla. A partir de les fotografies antigues se sap que les cobertes eren de teula àrab. El conjunt principal de l’edifici era cobert amb teulada a dos vessants i carener orientat d’est a oest. La rectoria tenia teulada d’un sol vessant adossat a l’església amb el pendent cap el sud.</span></span></span></p> | 08045-9 | Zona de Capolat, a la Serra dels Tossals. | <p><span><span><span>Tot i que el Santuari dels Tossals no apareix esmentat en documents fins l’any 1657, s’ha pogut constatar documentalment que en aquest indret s’aixecava l’antic castell de Capolat. En la primera campanya d’excavacions realitzada l’estiu del 2006 es va posar al descobert proves de l’existència d’un temple romànic en aquest indret, probablement l’església del castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, a partir de les evidències aportats en les intervencions arqueològiques del 2006 i el 2007 es confirmaria l’existència d’una església medieval (segles XI-XII), de la qual es conserva en el subsòl el basament de l’absis semicircular situat a l’est i part dels murs en alçat, els quals formarien una planta rectangular amb la porta situada al mur sud. Durant aquesta època l’església hauria experimentat reformes, apreciables en el mur sud, on s’observa un parament diferenciat. L’excavació també va posar de manifest l’existència d’una necròpolis (segles XI-XII) a la banda de ponent de l’església, probablement envoltada d’un mur perimetral, així com la presència d’unes petites sitges probablement per emmagatzemar el delme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No va ser fins el segle XVI-XVII que es va realitzar la construcció del santuari. Aquest fet va comportar l’ampliació de la nau de l’església cap a llevant, la reconstrucció dels murs, l’alçament de la nau, la qual es va cobrir amb volta de de canó lleugerament apuntada, i el desplaçament de la porta d’accés a ponent. En aquesta època també es construeix la rectoria adossada al mur meridional de l’església. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els segles XVII i XVIII es va construir la casa-hostatgeria, adossada al mur nord de l’església i a un nivell superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX es va construir el porxo adossat al mur de ponent de l’església i una eixida a la rectoria a l’extrem oest amb accés des de la primera planta. Durant aquest període també es van fer reformes a l’interior de la nau de l’església com la construcció d’un cor a l’extrem oest i la col·locació d’un altar d’estil neoclàssic a la zona de la capçalera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals d’aquest segle desapareix l’espai original de la sagristia, i s’adapta la banda oriental de la rectoria (probablement una habitació) com a tal. Aquest fet va comportar el tapiat de l’antiga porta de la sagristia i l’obertura d’un nou accés. També durant aquest període es va abandonar i amortitzar part de les estructures del nord de la casa-hostatgeria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1956 el rector de Capolat Mn. Francesc Bajona va fer enderrocar el conjunt dels edificis.</span></span></span></p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-91bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-92bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-93.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-96.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89883-97.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2022-12-12 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Durant els anys 2006 i 2007 es van realitzar intervencions arqueològiques. Entre les estructures trobades cal ressaltar el basament de l’absis de la primera església romànica, trobat a l’interior de la nau de l’església, format per dues filades de carreus a trencajunt que dibuixen en planta un arc semicircular, són les restes del basament de l’absis de la primitiva església romànica. I una pica (beneitera) localitzada al mur nord de l’església, composta per un tronc d’esfera de bases paral·leles i un apèndix només desbastat per encaixar-lo a la paret. Es conserva el Goig a la Mare de Déu dels Tossals. El 15 d’agost, per la Mare de Déu d’Agost se celebra l’aplec dels Tossals. Al 2011 es va col·locar un campanar amb una campana fabricada, segons fonts orals, pel santuari de la Mare de Déu dels Tossals abans que aquest fos enderrocat i que mai hi va ser posada. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||
| 89895 | Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barons | <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais.</p> <p>FARELL <span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX, XX | <p>Barons és una masia que consta d'una casa i una pallissa. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d'est a oest paral·lel a la façana principal. El mur oest i la major part dels murs nord i sud són d'un primer moment constructiu i tenen 75 cm de gruix a la plata baixa que es redueix en alçada a 65 o 70 cm. Els murs són de carreus desbastats, pedres irregulars i fragments de teula, tot cohesionat amb fang. Els murs mitgers són de 60 cm a la planta baixa i de 55 cm al pis. L'ampliació del segle XIX té murs de 50 cm de gruix formats per lloses i pedres irregulars de mida inferior. L'entrada a la casa és una gran portalada adovellada. Les finestres originals del pis tenen muntants de grans carreus i llinda monolítica de pedra. La finestra de l'habitació meridional té una decoració en forma de creu sobre podi. Les altres finestres són del segle XIX.</p> <p>Al sud-est de la casa es troba una gran pallissa amb corts adossades al costat est. </p> | 08045-10 | Situada a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que l'edifici actualment és del segle XVI, Barons està documentada per primera vegada a principis del segle XV. L'any 1411 en un document es menciona a Francesc Barons, habitant del terme i parròquia de Sant Andreu de Farners (Cunill, 2020). El fet que aparegui una persona amb el cognom Barons a la parròquia on està situada la casa actual, indica, possiblement, l'existència del mas Barons ja en època medieval. Les següents mencions són ja de finals del segle XVI. El 17 d'abril de 1578 un pagès francès que vivia a Avià, Francesc Vessacs, arrendà durant un any a Francesc Coma el mas de Barons (Cunill, 2020). En anys successius continuem trobant a la família Vessacs o Bassachs actuant com a masovers de Barons. L'any 1682 trobem a Salvador Bassachs, àlies Barons, firmant un debitori de 16 lliures i 10 sous al procurador del duc de Cardona, pel mas Barons, que té en alou del duc de Cardona (ACA. Notarials. Cardona, 685). Sabem que llavors els Bassachs eren els propietaris útils de Barons i ho seran encara durant quasi un segle. En un document del 24 d'abril de 1758 Miquel Santamaria, procurador del reverend Joan Santamaria capbreva que té el mas Barons pel duc de Cardona, adquirit per venda a carta de gràcia a favor seu (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Quatre dies abans d'aquest document, n'existeix un altre en què Josep Soler i Rosa Bassachs venen a Josep Minoves el dret de lluir i quitar el mas (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Aquest mateix Josep Minoves el 1787 el recompra, fent ús del dret que havia adquirit anteriorment (40 ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 59). Fins a finals del segle XIX seguirà en mans dels hereus de Josep Minoves.<br /> <br /> Pel que fa a les etapes constructives de la casa podem veure diferents moments. El primer edifici es construeix al segle XVI. En aquell moment probablement existia una estructura de tres cossos paral·lels, amb el central més gran que els laterals. Al segle XVIII es construeix la gran pallissa del costat de la casa. Posteriorment, al segle XIX s'adossa un cos a la banda de llevant de la casa amb dues estances. La del costat nord probablement era el pastador amb el forn adossat, i la del costat sud tindria la funció de galliner. Al primer pis s'hi va fer la cuina i una habitació al costat nord i una eixida al sud. Possiblement, també és en aquest moment que a les golfes es construeixen els graners adossats al mur est del cos occidental. Finalment, al segle XX es tapia la boca del forn i es construeixen uns graners nous a les golfes.</p> | 42.0793166,1.7842101 | 399436 | 4659298 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-10_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-100_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89895-100.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A l'interior de la casa es conserven restes de la boca tapiada d'un forn. Es troba a la planta baixa, al mur de llevant. És visible un arc monolític tallat en un mateix bloc de sorrenca. El cos del forn, però, ha desaparegut. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 89913 | Balma de Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-barons | La balma té uns panells amb gravats, però al ser pedra sorrenca estan molt degradats. | <p>La balma de Barons és una balma de grans dimensions. Les parets són de sorrenques argiloses i les pedres superiors són conglomerats. La coloració de les roques oscil·la entre el negre i un marró argilós. A l'extrem sud de la Balma es conserva un panell de pedra amb gravats. Aquests són un conjunt de línies verticals i horitzontals que es van entrecreuant, formant una quadrícula. En el panell de sobre d'aquest també s'hi entreveuen gravats que segueixen la mateixa pauta que els anteriors, però estan massa degradats per apreciar-se bé.</p> | 08045-11 | La Balma es troba en les terres del mas Barons, dins del terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>És molt difícil poder concretar una cronologia, ja que l'únic element visible a la balma són els gravats i no s'han estudiat ni s'han fet excavacions arqueològiques que ens puguin donar dades complementàries sobre l'ús de la balma en diferents èpoques. D'aquest estil de gravats se'n fan ja a la prehistòria, però això no descarta que puguin ser d'èpoques posteriors.</p> | 42.0782039,1.7850509 | 399503 | 4659173 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/89913-110.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||||||
| 90005 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-8 | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp. 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI, XVIII, XIX, XX | <p>El molí és un edifici de planta irregular. Això és degut a les moltes modificacions i ampliacions que ha tingut al llarg de la història. Consta de planta baixa i dos pisos. Les estructures estan adossades a la roca, que fan servir com a mur nord. A la façana oest de la construcció es poden veure dos moments constructius. La part més antiga és la del costat nord, amb pedres lleugerament més grans, i es pot veure a simple vista el punt on s'uneixen les dues fases constructives. La porta principal està situada a la façana est i dóna directament a la primera planta. No és la porta original i té un arc rebaixat fet amb maó massís disposat en plec de llibre sobre muntants també de maó. A la façana sud hi ha una gran eixida de dos nivells que ocupa la major part del centre de la façana. Els dos balcons que hi ha al costat est de l'eixida tenen muntants de pedra i llinda de fusta. La majoria de finestres van ser modificades i estan emmarcades amb maó massís. La finestra més antiga de l'edifici està al costat est de la façana sud. És una obertura espitllerada amb muntants, llinda i ampit de pedra sorrenca, i actualment es troba tapiada. A la façana oest hi ha una obertura a la planta baixa, que era el cacau del molí, i a la façana sud n'hi ha una altra que podria ser la font de toll o un segon cacau. A la façana est hi ha una petita edificació annexa, que és el cos d'un antic forn.<br /> <br /> La coberta és a dos vessants asimètrics amb el carener de nord a sud. Darrere del molí hi ha una bassa amb un pou rectangular de grans carreus. El mur de la bassa està format per carreus de grans dimensions units amb morter de calç. Al costat d'aquesta hi ha una petita edificació, possiblement una antiga pallissa.</p> | 08045-12 | El Molinot es troba a una zona pròxima a Barons. Formava part de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que possiblement els seus orígens siguin medievals, les primeres mencions documentals que en tenim són del segle XVI. Antigament, el Molinot rebia el nom de Molí de la Coma. Apareix per primer cop en un document de l'any 1577, on Francesc Coma ven a carta de gràcia tot el molí fariner destruït anomenat molí d'en Coma, a la riera de Clarà, en el terme de Capolat (Galera, 2020). Sabem, doncs, que en aquest moment el molí ja existia, però es trobava en males condicions. En canvi, al segle XVIII el molí tornava a estar habitat i en funcionament. En un document del 6 d'agost de 1791, es parla del fet que el Molí de la Coma és habitat i afocat i el seu propietari útil, Bernat Boixader, reconeix tenir-lo pel duc de Cardona (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 54). El nom del molí devia canviar durant la primera meitat del segle XIX, ja que en la relació de les cases de pagès de 1856 apareix Joan Badia com a moliner del Molinot (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Per un document de 1863 sabem que en aquella època el molí era propietat de Pere Vilartimó, hisendat que habitava a Prats (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263), i a la seva mort, l'any 1866 va passar al seu fill, Josep Vilartimó i Saladich (ACBR. Notarials. Ramon Coll, 1866, pàg. 37).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi de les estructures, veiem diferents moments constructius. La part més antiga de l'edifici és del segle XVI-XVII i es correspon amb la cantonada nord-oest, que era la zona de l'obrador. Al segle XVIII s'adossa a aquests murs preexistents un nou edifici de planta irregular. Al primer pis s'hi construeixen una habitació, una sala i un pastador. A la planta baixa s'hi col·loquen uns estables. En el segle XIX es construeix l'eixida adossada a la façana sud i al segle XX es reforma l'estructura interior i s'eleva l'edifici convertint les golfes en un nivell d'habitació.</p> | 42.0804028,1.7817444 | 399233 | 4659421 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-120_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90005-121.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90011 | El Molinot de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-de-baix | <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | Quan va ser estudiada l'estructura, l'any 2004, es va poder veure que estava ja bastant enrunada. Actualment, es troba completament coberta de bardissa i no es pot veure l'estructura. És possible que s'hagi degradat més amb el pas del temps. La resclosa ha desaparegut del tot. | <p>És un petit edifici que consta d'obrador i cacau. La planta és regular, de 4,25 m x 4,80 m, amb porta al costat sud. Els murs tenen entre 65 i 50 cm de gruix i estan fets de carreus i pedres desbastades de mides diferents. La majoria de les pedres són de pedra sorrenca i estan unides amb morter de calç. La bassa es troba al costat, i té una mida de 16,5 m x 4,8 m aproximadament. Actualment, es troba tapada pel sediment. Tant el molí com la bassa es troben coberts de bardissa i no són visibles.</p> | 08045-13 | Antic molí molt pròxim al Molinot. Es troba situada a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Ferners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>No es coneix la història d'aquest molí. Existeix un document de 1578 que parla d'un Molí de Barons, però aquesta és l'única menció existent d'aquest suposat molí (Galera, 2020). El problema és que el molí del qual es parla en aquest document pot ser assimilat al Molinot. És possible que aquest molí fos un annex del Molinot, ja que es troben molt pròxims l'un de l'altre i que quan els moliners buidessin la bassa del Molinot omplissin la d'aquest molí per fer-los treballar als dos.<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura no sembla que hi hagi diferents fases constructives. Tot l'aparell és unitari, possiblement dels segles XVI-XVII.</p> | 42.0801245,1.7818956 | 399246 | 4659390 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90011-13_2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90023 | Resclosa del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-molinot-0 | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XX | <p>La resclosa es troba en el curs de la riera de Clarà. Està feta de formigó i té 0,80 m de gruix a la seva part superior. La seva alçada és de 2,40 m amb una amplada de 15 m. Té una forma lleugerament còncava. Al seu extrem sud-est es pot veure la sortida del canal. Del canal ja només es pot apreciar lleugerament el seu traçat.</p> | 08045-14 | Es troba a la riera de Clarà, molt pròxim al Molinot. Està situada al terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners. | <p>La resclosa està vinculada al Molinot i servia per dirigir l'aigua cap al canal. La resclosa que es conserva actualment és del segle XX, ja que està feta de formigó, però és possible que la resclosa anterior hagués estat situada al mateix lloc que l'actual.</p> | 42.0813384,1.7807828 | 399155 | 4659527 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||||||||
| 90027 | Cal Silvestre Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-silvestre-cots | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX | Edifici molt arrasat, amb estructures poc visibles pel sediment i la bardissa. | <p>Cal Silvestre Cots era una casa de planta rectangular, però ara està totalment enrunada. L'edifici està adossat a un marge i possiblement tenia planta baixa i un pis. La seva coberta era de teula àrab, ja que per la zona se'n pot localitzar molta. Adossat a la façana de ponent es pot veure el sòcol d'una construcció annexa que podria haver funcionat com a pallissa o estables. Actualment, només és possible veure algunes pedres alineades en els punts on hi havia hagut els murs.</p> | 08045-15 | Cal Silvestre Cots està situada molt aprop del Molinot, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi actual de Capolat. | <p>L'any 1737 Josep Cots ven el Molinot a Josep Rodoreda, però se'n reserva un tros de terra on hi vol construir una caseta (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). Aquest document possiblement ens està parlant de la construcció de cal Silvestre Cots. Uns anys més tard, el 1791 el pagès Silvestre Cots reconeix tenir pel duc de Cardona una parcel·la de terra pertanyent al Molí de la Coma on tenia una caseta construïda (ACA, Notarials, Cardona, 1046, pàg. 41). És molt possible que fos aquest pagès el que acabés donant a la casa el nom amb el qual la coneixem. Per un altre document sabem que l'any 1856 Maria Coromines era la masovera de la casa i que en aquell moment s'anomenava ja Cal Silvestre (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). Posteriorment, el 1863, apareix el rector de Capolat com a propietari de la casa (ACA, Hacienda, Volúmenes, TER-P, 263).<br /> <br /> Pel que fa a l'estructura de la casa té diferents fases constructives. La més antiga consta d'una casa de planta rectangular i de murs d'entre 66 cm i 80 cm de gruix. Posteriorment a aquesta primera estructura s'hi adossa una ampliació de finals del segle XVIII, amb murs d'uns 60 cm de gruix i finalment, al segle XIX s'hi adossa a ponent una estructura que sembla disposar d'un pilar central com a suport. Aquesta última podia haver servit de pallissa o estables i té murs de 60 cm de gruix.</p> <p> </p> | 42.0799911,1.7823965 | 399287 | 4659375 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90027-150.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90030 | Ca l'Armenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmenter | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Enrunat, es conserven molt poques restes de les estructures. | <p>Ca l'Armenter és una antiga casa construïda aprofitant un marge com a paret oest. Actualment, està completament enrunada, però es pot apreciar que era un edifici de planta rectangular, amb dos cossos paral·lels asimètrics sense comunicació interna. El mur de llevant té 75 cm de gruix i el seu bastiment és de grans blocs de conglomerat sense treballar en la base del mur i blocs de pedra calcària desbastats amb petites pedres la resta. El mur nord i el mitger són d'entre 55 cm i 60 cm de gruix, i, a diferència del de llevant, no hi ha tanta presència de blocs. Entre les runes es troben bastants fragments de teula àrab, per la qual cosa podem imaginar que l'edifici constava de coberta de teula àrab i possiblement a dos vessants. Al sud d'aquesta estructura se'n pot apreciar una segona que possiblement eren els estables.</p> | 08045-16 | Ca l'Armenter està sota la carena que tanca el Clot de la Mesquita per ponent. Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>El primer document on tenim menció d'aquesta casa és de 1811 (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1811, pàg. 32). En aquest Antoni Cortichs, pagès de Capolat, ven per cinc anys la percepció dels fruits resultants de la caseta i terres que té a Capolat. Diu tenir aquestes possessions pel duc de Medinaceli. Encara que en aquest document no s'esmenti el nom de la casa, per les afrontacions i altres documents podem saber que és Ca l'Armenter. El primer document on apareix un nom d'aquesta casa és de 1830 i en aquella època s'anomenava mas Auvella o Ovella (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 119). Per la relació de les cases de pagès de 1856 sabem que en aquell any també se l'anomenava ca l'Armenter i que continuava sent propietats de la família Cortichs. Per les últimes mencions documentals que en tenim, sabem que l'any 1879 Pere Cortichs i Portell va haver de vendre gran part de les seves propietats a Francesc Serra i Costa, per saldar un deute de 3.040 pessetes que hi tenia, però Ca l'Armenter va quedar exclosa de la venda (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1879. Pàg. 605). Això és degut al fet que de les terres d'aquest mas Pere Cortichs havia de pagar anualment unes quantitats a la seva germana i pel testament del seu pare li quedava prohibit vendre-la sense el seu consentiment.<br /> <br /> Pel que fa a les estructures, sembla que totes són del mateix moment constructiu, que correspondria al segle XIX. Probablement, ja en aquell moment tenia dos cossos, un a ponent que seria una fresquera, cort o estable, i a llevant l'habitatge.</p> | 42.0978657,1.7711404 | 398384 | 4661373 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90030-16.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90031 | La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coma-6 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais.</p> <p>FARELL <span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, pp 51-58.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XII, XIII, XIV, XVII, XVIII, XIX | <p>La Coma és una domus medieval convertida en masia. L'edifici actual té una planta molt irregular, ja que ha tingut moltes reformes i ampliacions al llarg de la història. L'edifici principal és de planta pràcticament quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. Al nord d'aquest edifici hi ha un seguit d'annexos compostos per una pallissa, unes corts, un femer i una fogaina. Al costat est s'hi va annexar també una estructura de dos pisos, la planta baixa de la qual funcionava com a pastador. Els murs de la façana est i part de la nord de la casa són de carreus rectangulars bastant grans de pedra sorrenca. Tenen aproximadament un metre de gruix i els carreus estan disposts en fileres.</p> <p>La resta de parets exteriors de la domus tenen algunes filades de carreus a la part inferior, però la resta estan reconstruïdes posteriorment amb pedres irregulars. Els murs dels annexos són tots de gruix inferior als de la domus i els paraments són de pedres més petites i irregulars. La porta actual d'accés a l'edifici té llinda de fusta sobre muntants asimètrics formats per carreus bastant grans de pedra sorrenca. Les finestres són bastant senzilles, de forma rectangular i sense cap decoració especial. La coberta és de teula àrab a dos vessants i amb el carener d'est a oest. L'ampliació de llevant té la teulada a un sol vessant inclinat a llevant.</p> | 08045-17 | La Coma es troba a l'extrem meridional d'un cap de serrat, a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>La Coma és una domus medieval. La primera menció a un propietari d'aquesta és de l'any 1383 moment en què està documentat Balaguer Coma, habitant de Sant Andreu de Farners. Per un document del 23 de setembre de 1411 sabem que Balaguer Coma havia obtingut llicència del comte de Cardona per reformar i fortificar la domus de la Coma de Farners. En aquest document es parla que els homes de la parròquia de Farners van sol·licitar poder-se refugiar en aquesta fortalesa per defensar-se en temps de guerra i el comte els ho va concedir (Galera, 2020). En algun moment de l'últim quart del segle XIV la domus va passar a Guillem Moixí el qual apareix, el 1490, com a habitant del mas de la Torre de la Coma de Capolat (Cunill, 2020). Va continuar sent propietat d'aquesta família fins a un moment indeterminat del segle. En un document de novembre del 1710 la Coma consta entre les possessions de Jaume Callar i de Tord (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº 76). Després el mas passarà a la família de Martín, que en són els últims propietaris coneguts. En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix la Coma amb Ramon Trasserra com a masover (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).<br /> <br /> Pel que fa a l'evolució constructiva de l'edifici hi ha diferents moments. La part més antiga és la meitat est de la casa i dataria dels segles XII-XIII. En aquest primer moment la Coma tenia una estructura quadrada i era una domus fortificada. La meitat oest d'aquesta va ser refeta més tard. A la planta baixa s'hi edifiquen els estables i una sala amb foc i a la planta pis s'hi fan diferents habitacions. També és en aquest moment que s'adossa a la casa una estructura de dos nivells, la planta baixa de la qual servirà de pastador i on hi haurà el forn, i a la planta s'hi faran habitacions. Al segle XVIII es construeix una pallissa adossada al mur nord. Un segle més tard es construiran les corts de llevant i l'edifici que engloba femer a la planta baixa i unes corts a la superior. També data d'aquesta època la pallissa nova, un edifici rectangular de dos pisos. Finalment, al segle XX, s'amplia la pallissa nova cap al llevant.</p> | 42.0822314,1.7828053 | 399324 | 4659623 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90031-171.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A l'interior de la casa encara es conserva unes portes i un forn, en molt bon estat de conservació, del segle XVII. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90032 | Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una església formada per una nau de planta rectangular orientada de nord-est a sud-oest, amb dues capelles laterals, una a cada banda i amb la sagristia situada a l'extrem nord-oest. L'església no té absis. L’altar actual està situat a l’extrem oest de l’església. A l'extrem est hi ha el cor sobre la porta d’entrada. Sobre la porta situada en el mur de llevant hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura. Adossat al mur meridional de l’església hi ha el cementiri i adossada al mur de ponent de l’església es troba la rectoria. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Podem distingir diferents fases a partir dels murs. La primera fase medieval (segle XI) està formada per un parament de carreus allargats visibles en bona part dels murs nord- sud i oest; la segona fase medieval (segle XII) constitueix les filades superiors formades per carreus regulars de pedra tosca, moment en el que es construeix la volta; la fase moderna del segle XVII-XVIII és formada per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i es correspon amb el mur de la sagristia; la fase del segle XIX està definida per un paredat més irregular amb la inclusió de pedres petites a mode de tasconeres identificat en les capelles nord, sud i en la part est de la nau central. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Així mateix, podem distingir diverses cantoneres: les de l'edifici medieval <span><span><span><span><span><span>estan formades per carreus només desbastats, de gran longitud, de la mateixa alçada de les filades. A la sagristia es combinen les cantoneres de pedra tosca (a la banda de llevant) i carreus de pedra estrets i allargats (a la banda de ponent). Les de la capella nord estan fetes amb carreus de pedra sorrenca, a diferència de la capella sud, on hi trobem carreus de pedra tosca.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al mur sud hi trobem una porta tapiada amb la llinda plana, de pedra i recolzada sobre muntants formats per carreus de pedra picada disposats en cadena. Al mur del migdia s'aprecia una finestra modificada. L'actual porta d'accés està situada al mur est i s'hi accedeix per una escala; mostra una portalada feta amb maó massís. Sobre la porta hi ha un ull de bou i l'espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> <p>El sostre interior és fet amb coberta de volta, enguixat i amb motllures senzilles. Les dues capelles laterals també tenen coberta amb volta. La coberta és de teula àrab a dos vessants i disposada directament sobre l'estructura de la volta. La coberta de la capella septentrional és d'un sol vessant (s'allarga la pròpia de l'església); la de la capella meridional és de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana sud de l'església; la sagristia es cobreix amb una estructura d'un sol vessant que aprofita el pendent de la teulada en aquell sector.</p> | 08045-18 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Martí de Coforb surt esmentada en la documentació en els anys 990/1010, 1544 i el 1769. L’anàlisi de l’edifici ens indica els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XI: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la nau de l’església tindria les dimensions actuals (10 m x 5,7 m de planta), probablement tenia un absis, avui desaparegut, a la banda de llevant. Basant-nos en el gruix inicial dels murs, en aquest moment el sostre deuria ser de fusta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La porta de l’església, com és usual en les esglésies romàniques, estaria situada en el mur meridional.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XII-XIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es fa la volta de l’església, a tal efecte s’eleven els murs i es construeix un reforç a l’interior, en base a un mur adossat amb quatre fornícules (dues per banda) amb arc de mig punt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix la sagristia adossada al mur nord de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També en aquesta època es construeix el cementiri actual adossat al mur sud de l’església.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a principis de segle</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>desapareix l’absis i s’allarga la nau cap a llevant on s’instal·la el cor; també es construeix la capella nord foradant la fornícula occidental d’aquest sector. Poc temps després es construeix la capella meridional en el lloc de la porta primitiva i s’obre una nova porta en el mur sud de l’ampliació de la nau de l’església. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En aquesta època es construeix també el campanar d’espadanya sobre el mur de llevant, és de dues obertures amb arcs de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca, probablement, és reaprofitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’edifica la gran porta d’accés a l’església en la façana de llevant, amb les escales i el nou accés al cementiri. En el mateix moment, es tapia la porta d’accés a l’església situada en el mur meridional. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També en aquesta època s’eleva el mur occidental del cementiri i s’adossa al mur meridional de la sagristia.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0911153,1.7923360 | 400127 | 4660599 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-esglesia-coforb.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-planta-esglesia.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-img20220218115304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-retaule3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-fornicula.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-baptismal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-pica-beneitera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-cairo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90032-lapida-funeraria.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | L'església té elements arquitectonis a tenir presents. En primer lloc, s'observen fins a dues portes: l'actual data dels segles XIX-XX i està situada a la façana est. Consta d'un arc de mig punt fet de maó massís en disposició radial a manera de dovelles, flanquejat per dues pilastres motllurades i coronat per una cornisa rectilínia. A la façana sud observem una porta tapiada, de línies rectilínies, constituïda per brancals fets amb carreus de pedra picada en disposició alterna i una llinda monolítica amb la inscripció '1813', avui partida al bell mig.A l'altar major hi observem un retaule de guix emmotllat que data d'inicis del segle XIX. Consta d'una fornícula destinada a contenir la imatge del sant patró. Així mateix, també destaquem la presència d'altres dos retaules, situats a les capelles laterals (de nord i sud). Daten del segle XIX i són fets amb guix emmotllat.Al mur nord hi ha una fornícula, que podria datar del segle XIX. Està feta de guix emmotllat i sota la pintura -blanca- actual es conserven restes de policromia mural del segle XIX. Llur fornícula fa d'emmarcament a un gran crucifix.Dins l'església es conserven dues piques beneiteres al mur est, de marbre esculpit i polit. Al mur nord hi trobem una pica baptismal de perímetre poligonal, motllurada i col·locada sobre una pilastra hexagonal, que es podria datar del segle XIX.Davant del presbiteri hi ha una làpida funerària, emmarcada pels blocs que conformen l'obertura de la tomba. La llosa és de forma rectangular i consta de tres blocs de pedra quadrangulars. Presenta una inscripció ordenada en 6 línies, al terç superior, i la data dins una cartel·la, al terç central. Transcripció: 'AYI...[?] /..SA DE CA[L] / [R]OSINYOLL / ..EF ESTEVE / MONTAN / YA / 1827'.Destaquem un cairó situat al terra de la fornícula meridional de la nau que data dels segles XVIII-XIX. És de ceràmica emmotllada i dins d'aquest observem una inscripció il·legible, distribuïda en tres línies. | 92|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90036 | Pla de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-tombes | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Segles V-X | Les estructures són poc visibles. | <p>Les fonts orals parlen de l'existència d'una necròpolis en aquest indret. A l'extrem del serrat de La Coma s'hi localitza un forat cobert per una llosa de pedra sorrenca.</p> <p>Uns 30 metres cap al nord d'aquest punt també s'hi troba un clot que conforma un espai quadrangular d'aproximadament 7,80 x 7,30 m de planta.</p> | 08045-19 | Prop de La Coma, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>Poc es coneix de la història d'aquest espai, ja que no s'hi han fet excavacions arqueològiques. Per tipologia podria correspondre a una necròpolis altmedieval.</p> | 42.0835856,1.7867829 | 399655 | 4659769 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||||||
| 90057 | La Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-1 | <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII, XIX, XX | <p>La Serreta és un mas compost per diferents edificis. Consta d'una casa, una pallissa-corrals, i unes corts-femer. La casa és un edifici de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Està formada per tres cossos paral·lels i té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. Els murs estan arrebossats. A la façana sud hi ha tres portes, una per cada cos de la casa. Consten de muntants de maó massís i llinda de fusta i la porta principal era la central, que també és la més alta de les tres (125 cm x 190 cm). La de major amplada és la del cos occidental (140 cm x 170 cm) i la del cos oriental és la més petita (80 cm x 170 cm). A la façana sud hi ha tres finestres a diferents alçades de mides i formes diferents. A la façana nord, en canvi, hi ha tres finestres iguals alineades al mateix nivell i una més petita sota el carener.<br /> <br /> Una mica a ponent trobem l'edifici de la pallissa antiga. També té planta rectangular, dos nivells i coberta a un sol vessant inclinada a nord. El costat sud està obert. Per aquest costat el pes es reparteix entre dues fileres de quatre pilars de càrrega cada una. Les parets estan fetes de maó i en aquest cas no estan arrebossades.<br /> <br /> A l'altre costat de la casa hi ha unes corts-femer. És un edifici adossat a un marge i té dos nivells, cada un dels quals està dividit en dos espais. A la planta baixa s'hi troba el femer amb coberta de volta de rajola amb arcs torals i llunetes a les obertures. Té dues portes al mur sud. Ambdues tenen muntants i arc rebaixat de rajola plana amb una petita cornisa també de rajola. A la planta superior hi havia l'espai destinat al bestiar, amb diferents corts en paral·lel i un passadís al costat nord. A l'altre espai hi havia les fogaines. Just a sota de la coberta del costat sud hi ha una filera de tres finestres similars entre si. Al mur nord trobem dues portes rectangulars que, en aquest cas, donen accés al segon nivell. Consten de muntants i llinda de rajola plana.</p> | 08045-20 | Es troba situada al costat de l'església de Sant Andreu de la Serreta, originalment coneguda com a Sant Andreu de Farners, de la qual parròquia formava part. Es troba a la zona oriental del municipi. | <p>La Serreta originalment s'anomenava mas de la Serra i està documentada des del segle XV. L'any 1404 sabem que un habitant de Sant Andreu de Farners s'anomenava Jaume Serra (Cunill, 2020). Aquest mateix home apareix en altres documents posteriors com a Jaume de la Serra i probablement era el propietari o habitant del mas de la Serra (Cunill, 2020). En un document del 1597 Arnau Trella compra el mas de Serra de Farners a Joan Coma (Cunill 2020). Posteriorment, l'any 1710 era propietat de Jaume Descatllar i de Tord, i d'ell va passar al seu fill, Josep de Martín i Descatllar, baró del castell de Balsereny (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 605, nº 76). L'última notícia que en tenim és de 1874, moment en el qual continuava sent propietat dels de Martín (ACBR. Notarials. Domènec Coromines. 1867. Pàg. 3). A finals del segle XVIII el masover de la casa era Pere Vars (ACBR. Registre de la Propietat. Hipoteques, 1788, pàg. 554), pocs anys després, a inicis del segle XIX passa a ser-ho Ramon Vila i Casals (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1803, pàg. 211) i a mitjans de segle XIX hi tenim document a Josep Trasserra (ACBR. Notarials. Lluís Blanxart, 1849-50, pàg. 424).<br /> <br /> Pel que fa a les fases constructives, les estructures més antigues són les de la casa que sembla una construcció uniforme. Aquesta fase podria correspondre's al segle XVIII. Els dos annexos, en canvi, són posteriors. L'edifici de la pallissa i els corrals són del segle XIX, en canvi, les corts i femer serien del segle XX.</p> | 42.0880635,1.7809719 | 399181 | 4660272 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90057-20_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90059 | Cementiri de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cementiri de planta irregular</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> que s’adossa al mur meridional de l’església i la rectoria, està limitat per un mur de 45 cm a 50 cm de gruix i uns 240 cm d’alçada exterior. El mur està coronat per una filada de lloses posades de pla, s’eleva uns 30 o 40 cm sobre el nivell intern del cementiri. S’accedeix a la porta d’entrada pel mateixos graons d’accés a l’església. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La planta del cementiri és poligonal irregular, amb unes mides de <span><span><span><span><span><span>11,6 m x 14 m x 7,1 m. Els murs son fets de pedra sorrenca amb morter de calç.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-21 | Des de la carretera BV-4241 cal agafar el trencant de Coforb i uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, trobant l’església a poca distància. | 42.0910735,1.7923935 | 400131 | 4660593 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-planta-cementiri.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-creu-padro.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90059-img20220218115304.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Tocant un mur de l'església, i més concretament, on hi havia la porta del segle XIX que donava al cementiri, l'ajuntament de Capolat va col·locar una placa que recorda a tres veïns de Capolat afusellats a la baga de Queralt el 5 de febrer de 1939, dies després que els nacionals entréssin a Berga, desplegant-se així una repressió envers els de l'altre bàndol. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90060 | Rectoria de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-coforb | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p>Es tracta d'un edifici de planta trapezoidal, que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels delimitats per envans que es recolzen en dos pilars centrals i actuen com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.</p> <p>La rectoria està adossada a l'església i la sagristia<span><span><span><span><span><span>, per tant, el mur de llevant està compartit amb aquests edificis fins el nivell del primer pis, a partir d’aquí, es va construir un mur que cavalca sobre els murs dels edificis esmentats. Els murs de la rectoria tenen un gruix de 45 cm, fet amb blocs de pedra sorrenca de diferent forma i mida cohesionats amb morter de calç. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Les divisions internes es fan amb envans, probablement de maó de cantell.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les cantoneres són de maó massís, les de llevant estan construïdes sobre el mur de l'església i de la sagristia. En general no formen un cadenat regular per lligar-les amb el mur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La porta i finestres originals estan fetes</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>amb muntants i arc rebaixat de maó massís a plec de llibre amb una decoració de maó als vèrtexs que sobresurten lleugerament del mur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'interior trobem dos pilars que es desenvolupen fins la teulada i que són el suport central de bigues jàsseres, aquestes estan orientades de nord a sud sobre les quals es recolzen cairats, només carejats, que al seu torn són el suport de la solera a base de revoltó de guix. </span></span></span></span></span></span></p> <p>La coberta és <span><span><span><span><span><span>de teula àrab a dos vessants amb el carener de nord a sud. Els elements de suport han estat reformats a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-22 | Des de la carretera de Sant Llorenç (BV-4241) cal agafar el trencant de Coforb, uns metres abans d’arribar a ca l’Alen cal agafar un trencant a la dreta, es passa pel costat de l’església i al seu costat es troba la rectoria. | <p>L’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</p> <p>Segle XX (principis): a la façana principal hi podem veure inscrita la data de 1901, la qual, pensem, que es pot correspondre amb el moment de construcció de l'edifici, ja que presenta les característiques constructives pròpies de principis de segle. En aquest moment, l’edifici consta de planta baixa i planta pis amb unes golfes inexistents o en tot cas molt petites. Per entendre la divisió interna cal mencionar que en els seus inicis, aquest edifici contenia l’escola de Coforb i també era la seu de l’ajuntament de Capolat. La divisió interna és en base a tres naus, separades per envans. A nivell de la planta baixa, el cos de llevant era la classe dels nens, el cos de ponent era la classe de les nenes, en el centre hi podria haver la seu de l’ajuntament. A la planta pis, inicialment, es troba la sala en el centre; el cos de ponent està dividit en dues habitacions, la del sud-oest és l’habitació del capellà, té una estructura d’alcova; el cos de llevant també deu tenir dues divisions, la del nord és la cuina amb una llar de foc en l’angle nord-est, la del sud és una habitació.</p> <p>Segle XX (mitjans): es reforma la planta pis, els cossos de llevant i el de ponent es divideixen en tres espais, a tal efecte s’obre en el mur de ponent una nova finestra. Possiblement, en una tercera fase, s’eleven els murs est i oest rebaixant la inclinació del pendent de la teulada.</p> | 42.0910412,1.7921867 | 400114 | 4660590 | 1901 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-rectoria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-img20220326122713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-planta-rectoria.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-porta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90060-finestra.png | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A la façana principal, a l'altura de la planta baixa hi trobem la porta que data d'inicis del segle XX. És la porta principal de la casa, que està formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa. Tot el marc de la porta sobresurt uns centímetres del mur de la façana.A la mateixa façana principal, a l'altura del primer pis hi trobem una finestra també d'inicis del segle XX. Es tracta d'una obertura formada per un arc rebaixat de maons a plec de llibre sobre muntants de maó massís que no formen el típic cadenat de cohesió amb el mur. Els angles superiors mostren un ornament del mateix material en forma de cornisa, ampit i muntants simulen també un arrencament de columna. Tot el marc de la finestra sobresurt uns centímetres del mur de la façana. | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||
| 90072 | Trumfera de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Està enrunada i plena de vegetació. | <p>Restes d'una antiga trumfera que es troba excavada en un marge. La seva planta és ovalada i l'arrencament de la coberta està fet amb pedres que es recolzen en el tapàs. A sobre hi ha travessers de fusta i terra, i la part alta de la coberta està enfonsada. </p> | 08045-23 | Està situada a uns 25 metres al sud-oest de Sant Andreu de la Serreta. Es troba en terreny de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental del municipi de Capolat. | <p>El cultiu de patata era molt important a Berguedà pel que molts masos tenien les seves trumferes per guardar-les en un lloc sec, fresc i sense llum. Per la seva proximitat a la Serreta és possible que fos propietat d'aquesta casa.</p> <p>Pel que fa a la cronologia és molt probable que fos construïda al segle XIX.</p> | 42.0871435,1.7813995 | 399215 | 4660170 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90072-img20220204142535.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90124 | Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortics | <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. Farell editors.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossats a la façana sud i seguint una orientació forçada per les estructures geològiques del turó es troben les corts i el femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’era, la gran pallissa i les trumferes estan separades de l’edifici pocs metres al nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de Cortics estan <span><span><span><span><span><span>fets amb pedres irregulars (sorrenca i conglomerat) de diferents mides, amb presència de carreus desbastats a la zona antiga de la casa; el gruix d'aquests varia segons el moment constructiu, entre 70 i 78 cm a l’estructura del XVI, uns 60 cm a l’ampliació del XVII i uns 70 cm a l’ampliació del XVIII. Possiblement en el segle XX es van construir uns contraforts en el mur nord de l’edifici del XVI i en l’angle sud-oest de l’ampliació del XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les cantoneres presenten una certa variabilitat; pedres desbastades a l'edifici antic, punxonades en el segle XVIII i la de l'angle nord-est refeta amb maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures son molt variades. En el mur sud es conserva la porta original d’entrada feta amb dovelles de pedra tosca; la porta del mur est, que dóna accés als espais destinats al bestiar, i la d'accés al pastador des de l'exterior són fetes amb llinda de fusta; en el mur nord hi podem veure la traça d'una altra porta tapiada. Les finestres de la planta baixa són de mida petita; a la planta pis trobem diferents tipus de finestra: de muntants i llinda de pedra, de llinda de fusta sobre muntants de pedra i també sobre maó massís, algunes tenen festejador.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els sostres han estat objecte de diverses reformes. A la planta baixa de l’edifici del segle XVI estan fets amb bigues de fusta de pi carejades i encastades, amb una jàssera de reforç davant l’escala, i s’observen restes de posts en el cos de llevant i a la resta rajoles. L’ampliació del segle XVII presenta bigues de pi carejades i encastades amb revoltó encofrat de guix i restes de materials de rebuig. A l’ampliació del XVIII es veuen bigues carejades i encastades amb posts de fusta de pi, excepte a la zona de contacte amb el mur oest, on es troba un reforç que podria indicar l’existència d’una llar de foc. En el primer pis es troben, en general, bigues carejades i encastades, amb una combinació de reformes on s’observa revoltó encofrat de guix i rajoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta, reformada en el segle XX, és de teula àrab amb llata per canal. L’estructura de suport de la coberta està coronada per la biga carenera emplaçada de nord a sud sobre curts pilars recolzats en la paret mitgera de l’edifici del XVI, creant així dos vessants desiguals. El vessant occidental és més curt, està format per dos cavalls sobre els pilars de la mitgera i encastats al mur de ponent, en el vessant oriental, més llarg, els cavalls es recolzen també en uns pilars sobre el mur oriental de l’edifici del XVI. Sobre aquesta estructura, hi ha les corretges, paral·leles a la carenera, i les llates, perpendiculars, amb una separació dictada per l’amplada de les canals. La teulada té un perímetre de pedres per evitar l’acció del vent. No té ràfec. El voladís sobresurt molt poc i es presenta sense ornament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-24 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, passat el trencant de la Serreta, cal agafar a l’esquerra una pista en bon estat, senyalitzada, que porta a Solanelles i Cortics. | <p><span><span><span><span><span><span>Si bé aquesta casa surt esmentada en la documentació dels anys 1472, 1499, 1553 i 1791, les restes de ceràmica grisa que es troben en els horts indiquen una ocupació de l’indret ja a l’Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Però, l’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVI: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars asimètrics separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. El cos oest està dividit en dos espais, dels quals no en podem precisar el seu ús original, posteriorment es van convertir en estables. El cos est no presenta cap compartimentació, hi ha menjadores adossades al mur est de les quals no es pot concretar la cronologia. La situació de l’escala sembla molt forçada, possiblement sigui fruit d’una remodelació posterior. A la planta pis es troba la sala en el cos oriental, té una pica en el mur nord, fogons en el mur est i la llar de foc a l’angle sud-est. Les habitacions estarien situades en el cos de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a l'estructura originària s'hi va afegir un cos a la banda de llevant, que a planta baixa estaria destinat al bestiar i en el segon nivell a una mena de pallissa o assecador a recer de la prolongació del ràfec de la teulada en aquest costat. Poc temps més tard, s’adapta aquest nivell i es fan habitacions quedant, per raons òbvies, a un nivell inferior respecte la sala.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> possiblement d’aquesta època</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>data el cos afegit a la banda sud, amb la construcció del pastador i el forn de pa a planta baixa; en el primer pis, la meitat oriental inicialment era oberta a mode d'eixida.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>A finals del segle XIX o principis del XX</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> es va tancar la gran obertura que hi havia a la banda est de l'ampliació meridional, aquesta acció en va suposar l'adhesió com a superfície habitable, a la vegada que es va construir la terrassa sobre el femer amb accés des d'aquest cos. Probablement d’aquesta època data la remodelació de la teulada que permet elevar la part oriental de la casa creant un gran espai on s’adapta una habitació i els graners.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0877158,1.7722657 | 398461 | 4660245 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-240.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img202203261147330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img20220326114440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-sin-titulo0.png | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | A la planta baixa, situada a la façana sud, trobem la porta original de l'edifici, possiblement del segle XVI. És adovellada amb arc de mig punt, construït amb 12 dovelles de pedra tosca de llargada irregular (entre 44 i 55 cm); brancals asimètrics formats per quatre muntants per banda, tres de tosca i un de pedra sorrenca; es conserva un marxapeu de pedra sorrenca. La Doella és esbiaixada i obra cap l’interior. L’intradós és pla, de fusta.Al primer pis trobem les portes d'habitació, formades per una llinda, dos muntants i un marxapeu de fusta que emmarquen l’obertura. Els muntants són lleugerament convergents en la seva part superior, tot formant un perfil lleugerament trapezoïdal. També a la planta baixa, a la façana sud de l'ampliació meridional, trobem un forn constituït per una boca en forma d'arc de mig punt, feta amb un bloc monolític, un muntant per banda i un ampit que dóna accés al forn de planta circular cobert amb cúpula. La base i la primera filada de la cúpula són fetes amb lloses de pedra sorrenca, la resta de la cúpula és obrada amb maó massís disposat en vertical. El seu estat de conservació és bo i data del segle XVIII.A pocs metres del nord de Cortics trobem una pallissa, de planta rectangular i adossada a un marge. Consta de dues plantes; la planta baixa era destinada al bestiar i té una porta d'accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa, presenta una gran obertura orientada cap al sud, davant l’era. No presenta cap distribució interior, únicament un gran pilar central que actua de suport dels sostres.Una mica més al nord de la Pallisa, trobem una trumfera, possiblement del segle XIX. Es tracta d'un forat arrodonit excavat en un marge, el talús obtingut s'ha paredat amb rocs de pedra sorrenca seca i no queda rastre de la coberta ni de la porta. A la banda de ponent d’aquest element s’observa un clot que probablement es corresponia a una altra trumfera.A uns 120 metres de Cortics es trobava una premsa que avui en dia no se'n coneix la seva ubicació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90139 | Pou de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Actualment està enrunat i ple de vegetació. | <p>El pou de la Serreta té planta circular, amb un diàmetre exterior de 2,20 m. El gruix dels murs és d'entre 15 cm i 20 cm i estan construïts amb blocs de pedra sorrenca de diferents mides i formes. L'estructura exterior està molt arrasada, tenint actualment uns 50 cm d'alt. La profunditat varia entre els 4 i 5 m.</p> | 08045-25 | Està situat en terres de la Serreta, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona occidental del municipi actual de Capolat. | <p>El pou de la Serreta es troba a uns 100 m al nord-est de la Serreta, per la qual cosa, probablement, era propietat de la casa. Per l'estil constructiu, podria ser del segle XIX.</p> | 42.0890800,1.7827200 | 399328 | 4660384 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90139-25.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90140 | Ca l'Empriuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lempriuet | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Enrunada i plena de vegetació. | <p>Ca l'Empriuet, actualment enrunada, és un edifici de planta rectangular adossat a un marge.</p> <p>Té planta baixa, pis i unes petites golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud. És possible que a la banda de llevant hi hagués hagut un edifici adossat amb una utilitat de pallissa. L'enderroc del costat de ponent fan pensar el mateix. En aquest cas podrien ser uns estables o corts. Els murs, d'un gruix d'entre 55 i 60 cm, estan construïts de blocs de pedra calcària de mesures diferents i lligats amb fang. Els murs perimetrals es van aprimant en alçada arribant als 50 cm al nivell del pis. Els murs mitgers de la planta baixa són més prims, d'uns 45 cm, i tenen el mateix estil constructiu que els perimetrals. Les cantoneres dels murs exteriors són fàcilment diferenciables, ja que estan fetes amb pedres desbastades de grans dimensions escairades a la part visible. La porta principal té 195 cm d'amplada i una llinda de fusta de roure que es recolzava sobre uns muntants actualment desapareguts i dels quals només queda el forat de l'encaix sota la llinda. Al costat de llevant a la planta baixa hi ha una gran obertura amb llinda de fusta que podria haver donat accés als estables.</p> <p>Finalment, a ponent hi ha una porta que té en el seu interior un arc rebaixat de lloses sense treballar col·locades en plec de llibre. Les finestres tenen totes llinda de fusta, muntants que no es diferencien dels murs, intradós pla de fusta i doella esbiaixada cap a l'interior. La coberta, pràcticament desapareguda, era de teula àrab.</p> | 08045-26 | Es troba situada a mitja alçada de la serra de la Tossa, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera vegada que el topònim Empriuet apareix en un document és el 1601 i es correspon amb una peça de terra del terme de Sant Andreu de Farners (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1782, pàg. 195). Per trobar esmentada la casa hem d'esperar al 1782, moment en què es parla d'una casa de nova construcció anomenada Martín, propietat de la família de Martín (ACA. Notarials. Berga. Sèrie General, 432, pàg. 72).</p> <p>En documents de la primera meitat del segle XIX ja apareix anomenada Empriuet (ACBR. Registre d’Hipoteques, 1830, pàg. 47). En la relació de les cases de pagès de 1856 apareix com a masover Isidre Barniol i en l'amirallament de 1863 Francesca de Martín és la propietària del mas (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi constructiva, tota la casa va ser construïda en un mateix moment, al segle XVIII.</p> | 42.0989560,1.7786530 | 399007 | 4661485 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90140-26_1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90143 | Forn d'obra teuleria de baix de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-baix-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta per la vegetació. | <p>Es tracta d'u<span><span><span><span><span><span>n petit turonet ple de vegetació amb una depressió a l'interior que amaga l'estructura de la coneguda com '</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>teuleria de baix de Cortics'</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. El talús té unes dimensions aproximades de 4,4 m x 8,30 m. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’estat d’enrunament no permet avançar dades sobre la seva estructura.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-27 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal a la dreta que porta a la Closa. Creuada la riera de Clarà, cal seguir a peu una pista forestal en molt mal estat que segueix paral·lela al torrent, la teuleria en queda al costat dret. | 42.0854000,1.7718000 | 398419 | 4659988 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90143-forn-dobra-baix.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90144 | Forn d'obra teuleria de dalt de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-dalt-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura està totalment coberta i afectada per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>A l'extrem d'un marge trobem una depressió que ens indica la ubicació de la coneguda com '</span>teuleria de dalt de Cortics'<span>. Per la banda nord, on hi ha el pendent del terreny, trobem l'única part construïda amb mur, és fet amb pedres sorrenques sense treballar i de mida gran, i en el que trobem les restes de la boca de la cambra de foc (a l'interior encara podem veure-hi teules). La resta de l'estructura és excavada en el terreny natural. Segurament l'accés a la cambra de cuita es faria directament des del nivell superior. Una mica cap al sud de la teuleria, en el mateix pla, trobem indicis de murs que podrien correspondre a les restes d'una barraca. Els murs estant molt arrasats i tant sols es pot identificar alguna cantonada i parts discontinues dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08045-28 | Des de la teuleria de baix, cal seguir un corriol molt poc definit que s’enlaira a l’esquerra fins un replà a la carena. | 42.0847800,1.7726900 | 398491 | 4659918 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90144-forn-dobra-dalt.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90145 | Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mesquita | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material.Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La Mesquita és un antic mas. La casa és un edifici de planta gairebé quadrada. Està al costat d'un marge i té planta baixa i un pis. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d'est a oest. Els murs de la planta baixa tenen un gruix d'entre 55 i 65 cm i estan fets de pedra calcària i sorrenca de diferents mides i formes.</p> <p>A la primera planta els murs s'aprimen, tenint un gruix de 50 cm. Els envans estaven fets amb travessers de fusta arrebossats de guix. Les cantoneres són més regulars que la resta dels murs, fets de grans blocs de pedra sorrenca i calcaria escairats. La porta d'entrada és l'original i té 131 cm d'amplada. La llinda és de fusta, recolzada sobre muntants que no es diferencien del mur. Les finestres són obertures simples sense cap característica remarcable.<br /> <br /> Prop de la casa hi ha un edifici reconvertit en habitatge, però que antigament era la pallissa. Es troba adossat a un marge i té també planta baixa i pis i amb coberta a dos vessants i carener orientat de nord a sud. Els murs són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. A la planta baixa tenen 48 cm de gruix i al nivell superior, en canvi, són més prims. La planta baixa està dividida per la meitat per un mur mitger. A ponent hi havia l'estable d'egües, vaques i vedells i a llevant el corral de les ovelles. Al segon nivell hi havia la pallissa.<br /> <br /> Uns metres a llevant, també adossada a un marge hi ha un antic femer reconvertit en estable. Els murs tenen un gruix de 45 cm i són de pedres sorrenques i calcàries unides amb fang. Les cantoneres estan construïdes amb pedres més grans que la resta de parets. Aquestes són de pedra sorrenca a la part inferior i tosca la superior. La porta és de 180 cm d'amplada i es troba a llevant. La llinda és de fusta de roure i els muntants no es diferencien de la resta del mur. La teulada és de teula àrab a un vessant inclinada cap al sud.<br /> <br /> El conjunt és completat per un edifici de planta rectangular que és la reconstrucció de l'antiga barraca i que actualment és una casa rural anomenada Caseta dels Prats.</p> | 08045-29 | Situada al vessant meridional de la Tossa. Es troba en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la zona oriental el municipi actual de Capolat. | <p>La Mesquita és una casa que ha tingut diferents noms al llarg de la història. El més conegut és la Mesquita, però també apareix com a Caseta Xica.</p> <p>El primer document on la tenim documentada és de 1682, on el Duc de Cardona, senyor alodial de la casa, confirma la compra d'aquesta, feta per Jacint Vilardaga a Celdònia Genera i Solanelles i a Francesc Genera i Solanelles (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1873, pàg. 283). L'any 1856 sabem que Martí Costa era el masover de la casa (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). L'última menció que en tenim és de 1871, moment en què apareix en l'inventari dels bens de Carlos Pasqual de Vilardaga i de Martín (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1871.1, pàg. 9).<br /> <br /> Pel que fa a l'anàlisi de les estructures, tota la casa és d'un mateix moment constructiu, corresponent al segle XIX. Els dos edificis annexos serien d'aquesta mateixa època, en canvi, la casa rural és una reconstrucció més recent.</p> <p> </p> | 42.0982624,1.7730054 | 398539 | 4661414 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90145-29_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90146 | Trumfera de la Mesquita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-la-mesquita | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Enrunada i plena de vegetació. | <p>Forat arrodonit en un marge orientat a ponent. Està quasi del tot sitjat i no és possible conèixer bé les seves característiques constructives.</p> <p>Fa 2 metres de diàmetre i al costat n'hi ha una altra, de mides similars però en pitjor estat de conservació. Al costat del camí que va de la caseta dels Prats a Coforb n'hi ha una altra en un marge orientat al nord.</p> | 08045-30 | Situada en terres de la Caseta dels Prat, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners. | <p>El cultiu de patata era molt important a Berguedà per la qual cosa molts masos tenien les seves trumferes per guardar-les en un lloc sec, fresc i sense llum. Per la seva proximitat a la Caseta dels Prats és possible que fos propietat d'aquesta casa. Pel que fa a la cronologia, és molt probable que fos construïda al segle XIX.</p> | 42.0986165,1.7755365 | 398749 | 4661451 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90146-30.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90154 | Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trasserra-0 | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016) Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020) Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SERRA, R. et altri (1991) Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVIII-XIX | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes en distribució en tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants i el carener està orientat de nord a sud. La part central de la casa és la més antiga i a nord i sud s'hi van fer ampliacions, cosa que es pot veure perfectament en els murs.</p> <p>Els murs de la part central tenen 80 cm de gruix a la planta baixa, aprimant-se en les superiors. Estan fets amb carreus de conglomerat barrejats amb lloses i pedra sorrenca irregulars i units amb fang. En els punts d'unió amb les ampliacions es poden veure les cantoneres del primer edifici, fetes de blocs de conglomerat i pedra sorrenca de grans dimensions. Pel que fa als murs de les ampliacions, tenen 60 cm de gruix i els paraments són de pedres de mides més petites. Les cantoneres tenen les mateixes característiques que les del primer edifici. A la façana sud s'hi pot veure una gran eixida de tres nivells sobreposats. A la planta baixa hi havia un gran arc rebaixat i posteriorment s'hi va afegir un pilar central per suportar millor el pes de l'estructura.</p> <p>El primer pis té dos grans arcs rebaixats separats per un pilar central. El pilar i els muntants estan fets de pedra sorrenca. L'eixida de les golfes presenta dos arcs rebaixats més petits i fets amb maó massís a plec de llibre. El pilar i els muntants, en canvi, no es diferencien de la resta del mur. Aquests han estat modificats i en gran part tapiats amb maó, canviant la mida i forma de les obertures. A les golfes, a banda i banda d'aquestes obertures, hi ha dues finestres de mides més petites amb llinda monolítica i de pedra sorrenca, igual que els brancals.</p> <p>Dins de l'eixida de la planta baixa encara es conserva la porta original del primer edifici. És una portalada adovellada amb arc de mig punt. L'arc està format per deu dovelles i una clau de 100 cm de llarg i els muntants són simètrics amb tres carreus en cada brancal. L'eixida té accés des de les façanes est i oest, amb grans portes. A la façana est també hi ha una porta més petita que donava accés a l'antic pastador. En aquestes dues façanes hi ha un conjunt de finestres de mides variables i la majoria amb llinda monolítica i de pedra sorrenca igual que els brancals. La façana sud també té una porta que, en aquest cas, dóna al primer pis, ja que la casa està adossada a un marge.<br /> <br /> A part de la casa, actualment encara es conserva una pallissa que està situada a ponent de la casa. Aquesta és una gran pallissa adossada al marge per la qual cosa té accés des dels dos nivells que té. La teulada és a dos vessants i el carener està orientat d'est a oest. La façana principal és la de l'est, on hi ha dues grans obertures separades per un pilar de càrrega i que engloben els dos nivells. Sobre el pilar central hi ha una inscripció amb la data '1877' i a sota el nom del promotor 'Juan Mas II'.</p> <p>Antigament, també hi havia una capella al costat de la casa, dedicada a Sant Joan i construïda al segle XVIII, però va ser destruïda el segle XX.</p> | 08045-31 | Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció que tenim d'un habitant de Travil anomenat Trasserra és en un fogatge del 1497 i en el de 1515 ja apareix el mas de Tresserra (Cunill, 2020). Els Trasserra van ser els propietaris útils d'aquest mas durant tota la seva història, en canvi, els senyors n'eren els ducs de Cardona. A finals de segle XIX el mas Trasserra seguia en mans de la família Trasserra (ACBR. Notarials. Domènec Corominas, 1873-74. Pàg. 254).</p> <p>Pel que fa a les etapes constructives podem diferenciar diferents moments històrics. El primer és la part central de l'actual casa, un edifici de planta quasi quadrada adossat a un marge. Estava construït amb tres cossos paral·lels, amb el central de mida més gran que els laterals. Aquest edifici correspondria a una cronologia del segle XVI. Hauria tingut dos pisos: la planta baixa amb la zona d'estables i pastador i la planta alta amb la zona d'habitatge. Al llarg del segle XVIII es va fer l'ampliació del costat sud, amb la construcció de l'eixida. Això queda patent en les dues inscripcions que hi ha a la planta baixa d'aquesta, una del 1741 i l'altra del 1745. Finalment, al segle XIX es va construir la masoveria, adossada al costat nord de la casa. Aquesta només tenia un pis amb una sala de distribució, una cuina i un pastador, i unes golfes amb diferents habitacions. L'actual paller de la casa també seria d'aquesta època, com ho demostra la data '1877' gravada al centre de les dues arcades.</p> | 42.0829505,1.7292294 | 394894 | 4659767 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-310_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-31_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90154-311.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | En un carreu de l'arc central de l'eixida de la planta baixa hi ha una inscripció amb la data '1741'. El sostre d'aquest mateix pis de l'eixida mostra també un conjunt de corbes amb inscripcions i empremtes. Hi ha una inscripció que diu 'Joseph Boxas' i la data '1745'.A l'interior encara es conserva un forn, uns graners i el batent d'una porta del segle XIX. També s'hi conserva un forn i uns fogons del segle XVI. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90171 | Pou del Puig 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-puig-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XVIII | <p><span><span><span>Pou d’aigua d’estructura externa cilíndrica amb uns murs de 60 cm de gruix. L’obertura d’accés és esbiaixada, de 80 cm x 80 cm inscrita dins d’una fornícula de dimensions més grans i flanquejada per dos festejadors. La coberta de l’estructura està feta amb grans lloses. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat meridional s’observa una estructura de planta quadrada amb murs de 50 cm de gruix i una alçada d’uns 60 cm, la qual pertanyeria a un safareig probablement d’època posterior.</span></span></span></p> | 08045-32 | Zona de Capolat, a la part alta del vessant de ponent del serrat de les Fonts. | 42.0698700,1.7490600 | 396513 | 4658291 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90171-322.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El pou va ser restaurat a finals del segle XX. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90500 | Trumferes del Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-del-camp-gran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Estan bastant arrasades. | <p>Sis trumferes construïdes aprofitant el desnivell del terreny. Estan totes col·locades en línia i tenen planta regular, amb unes mides mitjanes de 2,4m d'amplada i 3,5 m de llargada. Una de les trumferes centrals és quasi el doble de gran que la resta. Pocs metres al sud hi ha dues trumferes més d'iguals característiques i al sud-oest n'hi ha una més antiga de planta el·líptica. Estan fetes de pedra sorrenca i fang.</p> | 08045-33 | Estan situades en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Les trumferes del Camp Gran van ser construïdes com a part d'un projecte de mitjans del segle XX, moment en què es va condicionar el Camp Gran amb aportació de terres per plantar-hi patata. La gran quantitat de trumferes que trobem aquí ens mostra la importància del conreu de la patata a la regió. Aquesta zona formava part de les propietats de la masia Trasserra.</p> | 42.0756185,1.7265192 | 394657 | 4658957 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90500-330.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90509 | Teuleria de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-trasserra | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Ensorrada i plena de vegetació. | <p>La teuleria de Trasserra està ensorrada i en part tapada per la vegetació. Està construïda aprofitant un marge per tenir accés a peu pla a les cambres de combustió i de cocció. Els murs estan fets de pedra sorrenca en sec per la part exterior. La boca d'accés a la cambra de combustió està al costat nord-oest del nivell inferior. Aquest sector està enrunat actualment.<br /> <br /> La cambra de cocció té planta rectangular i unes dimensions interiors de 3,75m x 4,2m. Sembla que tenia una porta a llevant.<br /> <br /> Uns metres a ponent de la construcció hi ha una bassa d'aigua de grans dimensions associada a la teuleria.</p> | 08045-34 | Estan situades en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La teuleria es troba en terres del mas Trasserra, per la qual cosa devia ser construïda i utilitzada pels habitants d'aquest.<br /> <br /> Per estil constructiu, estaria situada al segle XVIII.</p> | 42.0757963,1.7264293 | 394650 | 4658977 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90509-341.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90540 | Premsa de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV? | Només es conserva un fragment de la lliura de la premsa. | <p><span><span><span><span><span><span>Bloc de pedra de volum ortoèdric amb els angles arrodonits que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats, la seva secció és trapezial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions creiem que es tracta d’un fragment de la </span>lliura o quintà <span>(element que formava part d’una premsa, de vi o d’oli). En el forat central hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-35 | Des del vessant de llevant de la collada de Cortics cal agafar la pista forestal en mal estat que puja cap al nord-oest, entra a la vall del torrent que baixa de ca la Bruta, passats uns 125 metres el creua i puja per l’altre vessant. Quan la pista fa una llaçada molt pronunciada, cal deixar-la en el mateix revolt i seguir de pla, cap a l’est, seguint una feixa de conreu en el centre de la qual es troba la pedra de premsa. | 42.0894100,1.7706900 | 398333 | 4660435 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90540-premsa-cortics.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90541 | Restes d'una construcció prop de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-construccio-prop-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Les restes que es conserven de la construcció es troben alterades per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>La presència de dues grans cantoneres de pedra picada i la traça d'algun mur en el coll de Cortics constitueixen l'únic testimoni de l'existència d'una construcció en aquest indret. No es pot identificar el perímetre de la seva planta ni la seva funció</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-36 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys cal agafar el trencant, senyalitzat, que porta a Solanelles i Cortics. Quan s’arriba al coll de Cortics, abans d’iniciar l’última pujada d’accés a la casa, es troben les restes al costat de la carretera. | 42.0885200,1.7715000 | 398399 | 4660335 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||||||||
| 90542 | Cal Molsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-molsa | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Els murs de l'antiga casa estan bastant degradats i en alguns està creixent vegetació. | <p>Cal Molsa és un habitatge edificat en una balma aprofitant fins a uns 40 metres de visera. Es poden identificar restes de diferents murs amb una amplada entre 40 i 60 cm, fets de pedres desbastades i lloses unides amb fang i amb morter de calç. S'identifiquen quatre àmbits diferents, alguns dels quals tenen envans de divisió interna. Una mica apartat es pot veure un cos massís més petit que les altres estructures que podria haver sigut el forn de pa. La roca que es troba sobre de les dues habitacions situades al costat nord del forn està plana de sutge, cosa que indica que en aquests espais hi havia l'habitatge. Les estructures situades al sud del forn, en canvi, podrien haver estat destinades al bestiar. L'alçada disponible entre el terra i la roca de la balma oscil·la entre un i tres metres. </p> | 08045-37 | Es troba en una balma situada a l'antiga parròquia de Sant Quintí Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera menció documental que tenim de Cal Molsa és del 1865. En aquest document apareix entre les propietats que Josep Santaeulària i Casals hereta del seu pare. És esmentada com una 'choza' o balma agregada a cal Bertran (ACB. Notarials. Domènec Coromines, 1865. Pàg. 299). Només apareix en un altre document, de 1877 pel que sabem que seguia en possessió de la família Santaeulària (ACBR. Notarials. Domènec Coromines, 1877. Pàg. 754).</p> <p>Les característiques constructives de l'edifici coincideixen amb les documentals. Les estructures semblen una construcció uniforme del segle XIX.</p> | 42.0698700,1.6988800 | 392361 | 4658353 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90542-37_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90544 | Cal Nen Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nen-xic | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Murs bastant degradats. | <p>Cal Nen Xic és un habitatge en balma orientat al sud-est. Les restes estan situades al llarg de 10 metres. Els murs són de parament irregular, fets de pedres desbastades i lloses de diferents mides, tot cohesionat amb fang. L'amplada dels murs és d'entre 45 i 60 cm. S'han conservat el mur exterior i dos interiors que divideixen la casa en tres espais diferenciats.</p> <p>L'àmbit central destaca per ser de dimensions superiors als dos laterals. A ponent les restes estan en més mal estat, i no permeten identificar on finalitza el mur exterior. En aquesta zona també es localitza un mur de tàpia, possiblement de divisió interna. La casa utilitzava la roca de la balma com a paret posterior, parets laterals i sostre.</p> | 08045-38 | Situada a la línia que separa Capolat i Montmajor. Es troba a l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil. | <p>Constructivament sembla ser del segle XIX, però documentalment no en tenim notícies.</p> | 42.0695413,1.7009587 | 392533 | 4658314 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-38.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90544-380.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90587 | Forn d'oli de ginebre de Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-de-cal-bertran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Restes d'un forn d'oli de ginebre. Consta d'uns canals picats en una codina de pedra sorrenca. Els canals formen un cercle d'uns 37 cm de diàmetre amb tres línies en el seu interior que convergeixen en el punt central del cercle, convertint-se en una de sola i sobrepassant el cercle per un dels costats. Aquesta línia actua com a canal de recollida i conducció de l'oli. Té una llargada aproximada de 157 cm i fa un lleuger gir per buscar la màxima pendent natural. Les marques estan molt ben conservades i es poden distingir perfectament.</p> | 08045-39 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Els forns d'oli de ginebre servien per obtenir oli de ginebre. Acostumen a ser construccions de petites dimensions i els més senzills no estaven coberts per cap estructura de pedra, i eren tapats per algun element natural com argila o lloses. L'oli de ginebre era un remei molt utilitzat per diferents tipus de mals i com a desinfectant.</p> <p>La cronologia d'aquest forn seria del segle XX.</p> | 42.0751586,1.7073380 | 393070 | 4658930 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90587-39.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90711 | Pou de gel de Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-cal-bertran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Part de la cúpula està esfondrada i el pou està cobert de vegetació. | <p>El pou de gel de Cal Bertran actualment està cobert de vegetació. Tot i això, es pot identificar fàcilment, en tractar-se d'un gran túmul al costat d'uns camps.</p> <p>Té una planta el·líptica amb unes mides aproximades de 12 m x 10 m. Té un diàmetre de 5,5 i una alçada de 6m. Des de l'exterior només es veu un túmul cobert de terra i vegetació, però des del forat que hi ha a la cúpula es pot veure l'interior. Els murs són de pedres planes i lloses disposades en filades. Hi ha una porta a la banda nord-est, formada per lloses col·locades en plec de llibre i muntants també de lloses disposades planes. Les dimensions de la porta són de 160 cm d'altura per 90 cm d'amplada. La coberta és amb cúpula rebaixada amb lloses disposades en vertical o plec de llibre, d'un gruix aproximat d'entre 55 i 60 cm. </p> | 08045-40 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Tot i que no es té cap referència documental del pou, pot ser una construcció del segle XVIII, moment de generalització d'estructures d'aquest tipus. És l'únic pou de gel de Capolat i per la seva proximitat a Cal Bertran es pot deduir que era propietat d'aquest mas. Durant les èpoques més fredes de l'any s'emmagatzemava gel a l'interior d'aquestes estructures i es conserva durant gran part de l'any. El gel s'utilitzava sobretot per la conservació dels aliments.</p> | 42.0773161,1.7068532 | 393033 | 4659170 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90711-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90711-400.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90721 | Teuleria de Cal Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-bertran | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | Enrunat i ple de vegetació. | <p>Les restes de la teuleria es troben en un marge, actualment cobertes de vegetació. Es pot identificar una construcció de planta més o menys quadrada, amb murs de conglomerat, pedra sorrenca i lloses, tot unit amb fang.</p> <p>La cambra de combustió hauria estat excavada en el marge, però la seva boca d'accés ja no és visible. L'accés a la cambra de cocció és al costat oest i s'hi accedia des de sobre el marge.</p> | 08045-41 | Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Les teuleries eren elements arquitectònics molt típics de les zones rurals. Com el seu nom indica, s'utilitzaven per a l'elaboració de teules. S'acostumaven a construir en zones on hi hagués aigua i argila per tenir a l'abast aquestes dues matèries. </p> <p>La teuleria probablement era propietat de cal Bertran, ja que es troba en les seves terres. Tot i no tenir-ne cap menció documental el seu origen es pot situar al segle XVIII.</p> | 42.0771435,1.7069337 | 393040 | 4659150 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90721-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90721-410.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90875 | Cisterna de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | <p>La cisterna de Cal Sant és una construcció soterrada per tots els costats excepte el frontal. Consta de dos elements diferenciats. A ponent hi ha una font de dipòsit. La construcció de l'element no és unitària, ja que s'hi poden apreciar diverses reparacions.</p> <p>Els murs són de pedra sorrenca unida amb morter de calç i estan arrebossats amb ciment. El dipòsit comunica amb la cisterna a través d'un emissor. La cisterna consta d'un dipòsit rectangular amb unes dimensions internes de 2,4 m x 4,52 m i una profunditat de 1,5 m. Està cobert d'una volta de pedra amb arc rebaixat sobre uns murs de 47 cm de gruix. La boixa es troba a la part central del mur meridional. Al costat de ponent té dos emissors que alimenten la cisterna. En un moment indeterminat es va adaptar la cisterna com a safareig. És per això que es va descobrir part del frontal i s'hi va instal·lar una llosa inclinada a tall de rentadora a la part central de l'obertura. El canal de desguàs té una longitud de 7 m, amb una profunditat mitjana de 75 cm i una amplada de 90 cm. Els murs estan construïts amb pedra seca.</p> | 08045-42 | Està situat a la frontera entre les terres de Cal Sant i de Can Bertran. Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La cisterna es troba en terres de Cal Sant, per la qual cosa és lògic suposar que era de la seva propietat. No tenim cap menció documental de la seva construcció ni utilització, però es poden suposar dues fases constructives. Una primera que podria haver sigut al segle XIX, en què s'hauria construït la cisterna, i una segona, ja al segle XX, en la qual s'hauria construït el dipòsit i la font de ponent. És possible que en algun moment del segle XX la cisterna es convertís també en safareig, però no és possible determinar quan.</p> | 42.0801144,1.7109650 | 393379 | 4659475 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90875-42.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 90904 | Molí de Cortics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cortics | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XVII | Actualment es troba enrunat i ple de vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de planta rectangular que actualment es troba en estat ruïnós. Probablement constava de cacau, planta baixa de dos cossos i la planta pis. Atès el seu estat de conservació, no es pot precisar l’orientació de la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la mateixa roca per la banda de ponent, sota un petit balmat es troben unes parets que limiten un espai on deuria haver-hi les corts o galliners. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La bassa queda en part adossada a l’edifici i rep l’aigua dels dos torrents per mitjà de curts canals. Les rescloses modernes són de pedra i estan relativament properes; de les antigues, de fusta, només s’ha trobat la del rec de Coll de Jou, mig colgada de sediment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs del molí mostren una amplada de 45-50 cm i son fets amb blocs de conglome<span><span><span><span><span><span>rat sense treballar, pedra tosca i algun carreu unit amb fang. Una part de l'edifici s'adossa a un aflorament rocós i la cantonera sud-oest mostra un gran bloc de conglomerat carejat i debastat. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés al molí estava situada a l'oest. No queden restes de finestres degut al mal estat de conservació. Tampoc podem conèixer les característiques dels sostres; només es pot determinar que el sostre del cacau estava format per una volta rebaixada de pedra formada per lloses de pedra sorrenca i conglomerat unides amb morter de calç. La coberta és de teula àrab; el seu mal estat de conservació no permet determinar les característiques dels vessants ni la seva orientació.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-43 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, cal agafar el trencant de la Serreta. A l’alçada de la Coma cal seguir a la dreta, una pista forestal que porta a la Closa. Creuat el torrent de Solanelles cal continuar a peu seguint un camí que baixa a l’esquerra. | <p><span><span><span><span><span><span>És molt probable que ens trobem davant d'un molí del segle XVI-XVII, tot i que no tenim fins al moment dades per poder-ho precisar. Les restes visibles d’aquest edifici mostren un sol moment constructiu. A planta baixa, el seu interior està compartimentat en dos espais, el de la banda est seria el destinat a obrador, el terra s’ha esfondrat, es localitza la mola solera o inferior dins del cacau. El de la banda oest seria el magatzem. En el primer pis es trobaria l’habitatge del moliner, no es poden precisar les seves característiques.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0852700,1.7752900 | 398707 | 4659969 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-moli.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-planta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-cacau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-resclosa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-bassa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-canal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola-moli-cortics-a-rossinyol.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Pel que fa als elements arquitectònics, trobem dues moles i un cacau. La primera mola és de pedra picada i té un diàmetre de 135 cm amb un gruix de 38 cm. Es tracta d'una mola sotana, monolítica i conserva l’estriat radial. El fet d’estar enterrada no permet donar més detalls. L'altre mola, es troba al jardí de la Casanova de Rossinyol (Coforb), té un diàmetre de 136 cm i un gruix de 28 cm. Es tracta d'una mola volandera, tallada en un bloc monolític de pedra i està en bon estat de conservació.Sota el cos oriental del molí trobem el cacau construït amb pedra sorrenca i morter de calç. El cacau està format per una volta de pedra amb arc lleugerament apuntat, unit amb morter de calç. La zona de la canal i el pany està esfondrada, es conserven els forats verticals de l’alçador i l’arbre. El terra està elevat a causa de la sedimentació. El seu estat de conservació és dolent.A l'esquena del Molí de Cortics, i situada entre les rieres de Solanelles i coll de Jou, trobem la bassa del molí. Fa uns 12'5 m d'ample per 21 m de llarg. El mur de la bassa està format per carreus de pedra sorrenca i conglomerat de grans dimensions units amb morter de calç. A 30 m de la cua de la bassa trobem la resclosa en molt mal estat de conservació, trobant-se mig colgada de sediments. Al marge de la riera de Solanelles i sota la pista d'accés a la Closa, s'observen uns forats oberts a la roca, que correspondrien a una part de l’ancoratge d’una estructura de fusta del canal de transport de l’aigua de la riera de Solanelles. | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||
| 90905 | Cal Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-deu | <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Actualment està enrunat i només s'observen algunes de les pedres que formaven els murs de l'edifici. | <p>Es tracta d'un e<span><span><span><span><span><span>difici de planta rectangular, en el que no s’aprecien restes de compartimentació ni de suport. El seu estat és una ruïna. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’edifici només conserva el sòcol dels murs perimetrals.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen uns 50 cm d'amplada i fets amb blocs de pedra sense treballar, units amb fang. La poca potència dels murs ens indica amb força probabilitat que les pedres del mur han estat extretes per tal de reaprofitar-les en altres indrets.</span></span></span></span></span></span> La minsa presència de fragments de teula àrab ens indica que la coberta era d'aquest element.</p> | 08045-44 | Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç cal agafar el trencant de la Serreta, a l’alçada de la Coma cal seguir una pista forestal, a la dreta, que porta a la Closa. Abans de creuar el torrent de Coll de Jou cal seguir la pista que, a la dreta, s’enfila cap a Cortics, a pocs metres de l’encreuament es troben les runes de l’edifici. | <p><span><span><span><span><span><span>Les notícies històriques ens informen que el segle XIX estava habitada. La presència d'una pedrera en el mateix indret ens fa pensar que es tracta de la casa on residia el picapedrer.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.0859800,1.7762900 | 398791 | 4660047 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-planta-cal-deu.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90905-pedrera.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90930 | Pallissa de la casa Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-casa-rossinyol | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | XIX | L'estat d'abandonament en el que es troba va fer que a la dècada del 2000 el sostre col·lapsés. Avui dia, es mantenen les parets de la pallissa. La vegetació està cobrint llur pallissa. | <p>Es tracta d'una gran pallisa de planta trapezoïdal, adossasa a un marge que permetia l'accés a peu pla en els dos nivells en que estava dividida. La teulada era a dues vessants. Els murs d'aquesta son de pedra sorrenca sense treballar i mostren un gruix d'uns 50 cm.</p> | 08045-45 | Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, davant de ca l’Alen, sota l’església de Sant Martí es trobava la masia de Rossinyol, avui derruïda. Al costat d'on era la masia de Rossinyol, hi trobem la pallissa. | 42.0906000,1.7927400 | 400159 | 4660541 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90930-planta-pallissa.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | Aquestes restes de la pallissa, formaven part de la masia de Rossinyol, avui dia derruïda, tot i que es conserva l'era enrajolada. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90943 | Els Plans de Casòliba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-de-casoliba | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | El mas està en gran part enrunat i cobert de vegetació. | <p>La casa està adossada a un marge pel costat nord-est i n'aprofita els grans blocs de conglomerat com a sòcol. Té planta baixa i un pis que està sota teulada. Els murs estan fets de llosetes de pedra sorrenca i blocs de conglomerat de diferents mides i formes i units amb fang. Només és visible una de les cantoneres i les primeres filades són lloses de mida gran i la resta grans blocs de conglomerat picats a les cares visibles. La teulada és de teula àrab amb carener de nord-est a sud-oest. La coberta actualment ja ha desaparegut en alguns trams. La casa és la part més degradada de tot el conjunt.<br /> <br /> A ponent hi ha un edifici de grans dimensions que inicialment era una pallissa, però que al segle XX es va reconvertir en habitatge. Igual que la casa, es troba adossat al marge i té dos nivells amb una distribució interna a base de pilars on es fomenten els envans de compartimentació. Els murs exteriors tenen uns 60 cm de gruix i són fets amb pedres irregulars de conglomerat i sorrenca unides amb fang. Les cantoneres són de grans blocs de pedra sorrenca picada a les cares visibles. A la planta baixa hi ha dues portes d'accés, una al costat oest amb llinda de fusta i una a l'est amb muntants de maó massís i arc rebaixat amb rajola plana. En el primer pis trobem dues finestres al centre del mur sud-oest de mides similars i llinda de fusta. La coberta és a dos vessants amb el carener centrat de nord-est a sud-est.<br /> <br /> A la façana sud-oest de l'edifici hi ha les restes d'un femer del segle XX de planta rectangular. Els murs són de pedra i la porta de maó massís i coberta de volta de rajola plana.</p> | 08045-46 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La primera notícia d'un mas rònec relacionat amb Casòliba és de 1492 i torna a aparèixer mencionat el 1741 i el 1791. Aquest s'anomenava Cortida i estava agregat a Casòliba. Podria haver estat situat en aquest indret. La primera menció del mas amb el nom dels Plans de Casòliba es troba en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra 63', elaborat l'any 1856.<br /> <br /> L'anàlisi de l'edifici també ens mostra diferents moments constructius. El primer és del segle XVIII i correspon a la casa. Aquesta és l'estructura que es troba més al sud-est. Té planta quasi quadrada i fa 5,5 m x 5 m. Al segle XIX es va construir la gran pallissa que inicialment estava separada de la casa. Finalment, al segle XX es van construir les corts a la planta baixa de la pallissa i la primera planta s'adapta com a habitatge. També és en aquest moment que es construeix el femer a la façana sud-oest de la pallissa.</p> | 42.0773800,1.7235300 | 394413 | 4659156 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90943-42.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 90970 | Balma de la Parrella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-parrella | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX | Alguns murs estan enrunats i arrasats. | <p>Hàbitat en balma orientat al nord-est. Les estructures ocupen aproximadament uns 25 m. Els murs són de blocs de margues i conglomerats units amb fang. L'estat de conservació és variable, amb alguns punts molt arrasats i altres amb més potència. L'alçada de l'espai permet estar dret al costat de la façana, però a mesura que anem avançant cap al fons de la balma va disminuint.<br /> <br /> A l'interior de l'estructura s'hi identifiquen diferents murs de compartimentació que divideixen l'espai en cinc zones diferenciades. Cal destacar que a l'interior s'hi troba una font que mostra un espai construït per millorar la recollida d'aigua. Tota la roca superior mostra restes de sutge, per la qual cosa és molt difícil discernir l'ús de cada un dels espais. A la zona est hi ha una estructura petita i separada de la resta que podria haver correspost a uns estables o a unes corts.</p> | 08045-47 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Aquesta balma apareix documentada en el capbreu de 1791 com a termenat entre els masos Casòliba i el Call. En aquest document se l'anomena Espluga de Santaina i no es fa cap esment que estigués habitada. Posteriorment en el 'Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra. nº 63' (ACBR) de l'any 1856 se l'anomena Balma de Casòliba i sí que es menciona el fet que estigués habitada.</p> | 42.0707300,1.7163400 | 393807 | 4658426 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90970-440.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | ||||||
| 91022 | Pou inferior de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-inferior-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | <p>Pou inferior de Cal Sant. El cos té planta circular i està construït a l'interior d'un marge, per la qual cosa sols és visible la part frontal, on hi ha la porta d'accés que té, a banda i banda, uns murs que contenen el marge superior. És un pou de petites dimensions, d'un diàmetre inferior als 90 cm i els murs estan fets de pedra sorrenca unida amb morter de calç i tenen un gruix de 35 cm. La porta d'accés és rectangular i està formada per dues llindes de pedra coronades per una gran llosa amb terra damunt.</p> | 08045-48 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Aquest pou es troba en terres de Cal Sant així que probablement era utilitzat pels habitants d'aquest mas. Encara que no en tinguem cap notícia escrita documental, per les seves característiques arquitectòniques podria correspondre al segle XVIII.</p> | 42.0803480,1.7102080 | 393316 | 4659502 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-48_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91022-480.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 91024 | Pou superior de Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-superior-de-cal-sant | <p><span><span><span><span><span><span>GALERA, Andreu. (2007) Història de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El pou superior de Cal Sant consta d'una planta circular i està construït arrambat a un marge. Té un diàmetre de 135 cm i els murs tenen un gruix de 34 cm. Està fet de pedra sorrenca unida amb morter de calç. L'obertura està al costat sud-est i és rectangular amb llinda de fusta. Aquesta obertura està tancada amb un porticó reaprofitat d'una finestra de la casa. La coberta és a un sol vessant cap al costat nord-oest i és de teula àrab sobre una estructura de fusta. Adossada sota l'obertura hi ha un tancat fet amb materials del segle XX possiblement destinat a la instal·lació d'una bomba.</p> | 08045-49 | Es troba en terres de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Taravil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Aquest pou es troba en terres de Cal Sant així que probablement era utilitzat pels habitants d'aquest mas. Encara que no en tinguem cap notícia escrita documental, per les seves característiques arquitectòniques podria correspondre al segle XIX. Pel que fa al tancat del costat sud-est és un annex posterior, construït en algun moment del segle XX.</p> | 42.0811010,1.7091650 | 393231 | 4659587 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91024-49_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 | |||||||
| 91039 | Font Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-xica-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>La font Xica està formada per dos espais contigus. D'una banda, l'espai exterior, situat al davant de la font, mostra una planta aproximadament circular, de l’altra la font pròpiament dita que s’entafora dins del marge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'estructura externa està feta amb pedres irregulars tot cohesionat amb morter de calç; a la banda sud-est hi trobem quatre graons a través dels quals accedim a aquest espai. En les parets del perímetre s'hi adossen uns bancs d'obra. Al centre de l'espai hi trobem una taula circular amb el sobretaula fet amb una llanta de carreta reomplerta de morter (ciment i pedretes de riu) amb les potes de ferro folrades amb ciment i reixat de conilleres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, a l'extrem oest d'aquest perímetre circular s'hi localitza l'entrada a l'espai de la font. Es tracta d'un petit passadís de planta rectangular amb dos pilars o muntants de maó massís a l'entrada i coberta de volta de rajola plana, i al fons, la paret amb l'aixeta de llautó situada aproximadament en el centre. Les parets interiors estan revestides amb ciment Portland, i tenen un banc adossat a cada banda. A la paret de la font i per sobre de l'aixeta hi trobem una fornícula amb una Mare de Déu.</span></span></span></span></span></span></p> | 08045-50 | Des de la carretera de Sant Llorenç, cal agafar el trencant de Coforb, la font es troba en el marge dret de la carretera al costat del torrent i sota l’església. | 42.0911300,1.7928800 | 400171 | 4660599 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-img20220218113617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91039-planta-font-xica.png | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-30 22:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml