Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91496 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-6 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Molt arrasat. | <p>El primer que es veu del jaciment és una agrupació de rocs i pedres cobertes de vegetació. Aquesta muntanya de pedres es troba sobre les restes de can Pere.</p> <p>De les estructures de la casa només es pot identificar una cantonera i part d'un mur molt arrasat. Pels voltants hi ha restes de teules, pedra tosca, calcària, pedra de guix i morter amb guix. Els murs visibles, com ja s'ha dit, estan molt arrasats, i estan formats per blocs de pedra sorrenca i calcària unida amb fang. Tenen uns 55 cm de gruix.</p> | 08045-101 | Es troba en la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>D'aquesta casa en tenim molt poca informació. L'últim nom conegut és el de Cal Pere, però en l'únic document on és esmentada apareix com a cal Miquel. Aquest document és el 'registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra nº 68' (ACBR), redactat l'any 1856. La falta de més informació fa pensar que probablement és una casa construïda al segle XIX.</p> | 42.0972303,1.7710465 | 398376 | 4661302 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91496-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91496-101.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91497 | Forns de guix de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-guix-de-les-guixeres | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII, XIX, XX | Els forns estan enrunats i plens de vegetació que està debilitant les estructures. | <p>Estructura composta per dos forns de guix, l'un al costat de l'altre, que estan adossats a un marge. Els dos tenen la boca orientada al sud-oest. Els murs estan fets de pedres de diferent tipus: sorrenca, tosca, calcària i guix.</p> <p>El forn del costat nord-oest sembla més antic i consta d'una cambra de planta rodona, de 2,20 m de diàmetre, encabida en una construcció quadrangular. Els murs tenen un gruix d'aproximadament 70 cm i la part baixa està excavada en la roca. Actualment, l'estructura es troba parcialment enrunada.</p> <p>El forn del costat sud-est sembla posterior a l'anterior. La cambra de cuita, en aquest cas, té una forma el·líptica amb una mida de 2,80 m x 1,50 m i es troba dins d'una estructura de planta rectangular. El forn està construït sobre un llit de guix. La porta té un arc apuntat, pràcticament triangular, fet amb dovelles bastes. A l'interior hi ha una graella amb 5 barres de ferro de diferent gruix reaprofitades d'altres usos.</p> | 08045-102 | Es troba en la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>El topònim de la Guixera ens està parlant que ens trobem en un lloc on es produeix guix. L'obtenció de guix i calç va ser una pràctica habitual en els llocs on hi havia pedra calcària. Normalment, els forns es construïen a prop de les seves respectives pedreres i sempre més avall d'aquestes, així la càrrega resultava més fàcil. Els forns s'omplien fent una falsa cúpula recolzada sobre una banqueta que es trobava a la part inferior, deixant espai a sota per la fogaina. A sobre de la volta s'anaven col·locant diferents filades de pedra. El forn es carregava deixant forats entre les pedres perquè el foc pogués pujar i coure tota la pedra. A la cambra de foc s'encenia el foc i un cop aconseguida la temperatura adequada es tapava la boca per mantenir-lo calent. Després es deixava refredar la càrrega i s'esbotzava per la boca del forn i es recollia amb pales.<br /> <br /> Dels dos forns conservats en aquest punt de la guixera, el més antic és el del costat nord-oest, possiblement del segle XVIII. És possible que en començar-se a degradar aquest forn decidissin construir-ne un de nou al costat, fet que ja hauria succeït al segle XIX-XX.</p> | 42.0973700,1.7701090 | 398298 | 4661319 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91497-102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91497-102-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91498 | Forn de guix de les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-les-guixeres | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enrunat i cobert de vegetació. | <p>Restes d'un forn de guix de planta rectangular. Els murs eren de pedra sorrenca, amb un gruix d'uns 50 cm. Està longitudinalment orientat de nord a sud i, com és normal en aquest tipus d'elements, està adossat a un marge. No es pot dir gaire més sobre la seva estructura, ja que està en molt mal estat de conservació.</p> | 08045-103 | Es troba en la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>El topònim de la Guixera ens està parlant que ens trobem en un lloc on es produeix guix. L'obtenció de guix i calç va ser una pràctica habitual en els llocs on hi havia pedra calcària. Normalment, els forns es construïen a prop de les seves respectives pedreres i sempre més avall d'aquestes, així la càrrega resultava més fàcil. Els forns s'omplien fent una falsa cúpula recolzada sobre una banqueta que es trobava a la part inferior, deixant espai a sota per la fogaina. A sobre de la volta s'anaven col·locant diferents filades de pedra. El forn es carregava deixant forats entre les pedres perquè el foc pogués pujar i coure tota la pedra. A la cambra de foc s'encenia el foc i un cop aconseguida la temperatura adequada es tapava la boca per mantenir-lo calent. Després es deixava refredar la càrrega i s'esbotzava per la boca del forn i es recollia amb pales.</p> <p>Aquest forn en concret sembla correspondre a una cronologia del segle XIX.</p> | 42.0973230,1.7690820 | 398213 | 4661315 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91498-103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91501 | Les Guixeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-guixeres | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua. (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Casa amb planta rectangular adossada a un marge. L'edifici principal té planta baixa, pis i golfes amb una distribució interna a base d'envans. La coberta és a dues aigües amb el carener orientat d'est a oest. Al nord hi ha una estructura adossada, que inicialment funcionava com a pallissa i que ara forma part de l'habitatge. Al mur sud, en canvi, hi ha les corts adossades.</p> <p>L'edifici principal és el més alt, en canvi, els annexos dels dos costats són més baixos. Els murs de l'edifici tenen un gruix de 52 cm i estan construïts amb pedres sense treballar, de diferents formes i mides, que estan units amb fang. Els envans, en canvi, estaven fets per un encanyissat arrebossat de guix. Les cantoneres de l'edifici original fins al primer pis estan formades per grans pedres només desbastades, però les de la resta de l'edifici són de grans carreus de pedra tosca.</p> <p>La porta principal té el marc format per un arc rebaixat de maons a plec de llibre, que es recolza sobre muntants d'aquest material. Les dovelles són paral·leles i l'intradós pla de fusta. Les finestres tenen muntants de maó massís i arc rebaixat de maó de pla que en unes reformes del segle XX va ser canviat per una llinda de fusta. La teulada de l'edifici és de teula àrab.</p> | 08045-104 | Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la part oriental del municipi de Capolat. | <p>La primera menció documental de la casa és el 1856, on Maria Garcia apareix com a usufructuària de la Guixera, també anomenada Cal Miquel i Martí Garcia, guixer de Capolat, com a propietari d'aquesta (ACBR. Relació de les cases de pagès, 1856). En un document del 11 de juny de 1873 Pere Garcia i Piques, traginer de Berga, fa inventari dels bens del seu pare, Ramon Garcia i Farràs. En ell consta la casa de la Guixera, amb un nom diferent, Cal Pera, situada en el terme de Capolat. (ACBR. Notarials. Antoni Pedrals, 1873, pàg. 283).</p> <p>Les estructures també mostren diferents moments constructius. El més antic és del segle XIX i consta de la casa principal, adossada a un marge. El seu interior estava compartimentat per un envà que separava dos espais amb un cert desnivell. En una segona fase de cronologia similar s'eleva la casa dos nivells. En el primer pis s'hi instal·len dues habitacions amb una porta d'accés des de l'exterior, en el mur de ponent i una escala d'accés a les golfes. També es reforma el seu interior i el cos del forn s'adossa al mur de llevant, al costat de la porta.<br /> <br /> Entre els segles XIX i XX s'adossa al mur nord un annex, amb els estables a la planta baixa i la pallissa a la primera planta. També s'instal·len unes corts a nord i sud de les estructures ja existents.</p> | 42.0970991,1.7689973 | 398206 | 4661290 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91501-104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91501-104-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | A les golfes es conserva un fragment de teula de l'edifici que porta gravada la inscripció '1854 estaba traba...'Al jardí de la casa hi ha un fragment de l'antiga pica de la casa, trencada al moment de desmuntar-la. Està buidada en un bloc monolític de calcària. Té un gruix de 22 cm i el buidatge té una profunditat de 6,5 cm. Els murs de la pica tenen un gruix variable entre 13 i 7 cm. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91502 | Pedrera de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Molt poc visible per la vegetació. | <p>La pedrera de la Serreta és un aflorament rocós de pedra sorrenca que permet l'extracció de lloses amb facilitat. Actualment, però, no són visibles signes antròpics que es poden veure en altres pedreres, com per exemple les tasconeres.</p> | 08045-105 | Molt pròxima de l'església de Sant Andreu de Farners, de la qual parròquia formava part. Es troba a la zona oriental del municipi. | <p>Al llarg de la història ha estat comú que les masies utilitzessin afloraments de roca pròxims per la construcció i reparació de les cases i edificis annexes. La pedra sorrenca és una de les més fàcils de tallar i més abundants al Berguedà, per la qual cosa sempre ha estat molt usada en la construcció.</p> <p>Aquesta pedrera probablement va ser emprada ja al llarg del segle XVIII, moment en el qual es va construir la casa de la Serreta.</p> | 42.0887803,1.7817487 | 399247 | 4660351 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91502-105_0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91514 | Sant Andreu de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-la-serreta | <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p>GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.</p> <p>SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XI, XII, XIII, XVIII | <p>Sant Andreu de la Serreta és una església petita, amb una sola nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular. L'absis té quasi la mateixa amplada que la nau, amb coberta de quart d'esfera i sense ornamentació. La coberta és amb teula àrab. Els murs de la nau estan fets de pedres més o menys planes, llargues i trencades a cop de maceta. Els murs de l'absis, en canvi, són de carreus grans, uniformes i col·locats en fileres iguals. Hi ha dues finestres a l'absis. Una al centre, que actualment es troba tapiada per dintre, i l'altre al costat sud. Les dues són de pedra tosca i tenen llinda amb arc de mig punt i són de doble esqueixada.<br /> <br /> Al costat sud de la nau s'obre la porta d'entrada. Es tracta d'una porta adovellada construïda en el mateix moment que el mur oest i el cementiri, ja al segle XVIII. No es conserva rastre de la porta original. El mur de ponent presenta una espitllera de pedra tosca i un campanar d'espadanya amb dues obertures. Al mur nord hi ha annexat un edifici de factura bastant tosca que correspon amb l'antiga sagristia. Aquesta tenia una porta que li donava accés directament des de l'església, però avui en dia està tapiada.<br /> <br /> El cementiri té una forma irregular i està envoltat de murs d'uns 50 cm de gruix que s'adossen a l'església. Una punta comença al costat de la porta de l'església i l'altra al centre de l'absis. Els murs formen un perímetre tancat i reomplert amb terra. La zona més elevada té 1,27 m d'alçada.</p> | 08045-106 | L'església de Sant Andreu de la Serreta s'anomenava originalment Sant Andreu de Farners i va ser centre de parròquia. | <p>Sant Andreu de la Serreta antigament s'anomenava Sant Andreu de Farners i era la titular d'una parròquia que ocupava la zona oriental de l'actual municipi de Capolat, entre les parròquies de Capolat i Coforb.</p> <p>La primera referència documental que en tenim és en el capbreu de rendes de la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell. Encara que aquesta consagració sigui falsa, va ser redactada al segle XI, per la qual cosa ens mostraria una imatge real, però d'un moment posterior al de la datació expressada en el document. Els registres de la Cúria ducal de Cardona, a la qual pertanyien aquestes terres, identifiquen Farners i la seva església com a parròquia integrada en el terme casteller de Capolat. El terme de la parròquia limitava amb Coforb a l'est, Avià, Clarà i l'Espunyola al sud, Capolat a l'oest i Castellar del Riu al nord.<br /> <br /> Pel que fa a l'església, en un inici, durant els segles XI i XII, probablement ens trobaríem amb una església de planta rectangular i una sola nau, coberta per una estructura de fusta i amb un absis anterior a l'actual, possiblement quadrangular o trapezoïdal. Els murs que es veuen a l'exterior de la nau correspondrien amb aquesta etapa constructiva. Als segles XII-XIII es construiria l'absis actual i s'alçarien i regruixarien els murs laterals per tal de construir, en el seu interior, una volta de canó.</p> <p>Al segle XVIII és probablement el moment en el qual es construeix la sagristia al costat nord de l'església i es refà el mur de ponent i la porta. També és en aquesta mateixa època que es construeix el nou cementiri i el seu tancat.</p> <p>Les últimes reformes a l'espai serien durant el segle XX, moment en què queda enrunada la sagristia i es decideix tapiar-ne la porta que donava a l'església. És possible que en el mateix moment es rejuntessin els murs interiors i es refés la cobertura de l'església.</p> | 42.0873153,1.7816124 | 399233 | 4660190 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91514-106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91514-1060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91514-1061.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91521 | Forns d'oli de ginebre propers al Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-doli-de-ginebre-propers-al-puig | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Restes de dos forns d'oli de ginebre situats de costat. Estan gravats sobre una roca de pedra sorrenca lleugerament inclinada cap a ponent. En ambdós casos les restes estan constituïdes per una regata circular incisa a la roca mare i una altra rectilínia que divideix el cercle diametralment i es prolonga, en pendent, fins a l’extrem de la roca, on hi ha excavat un encaix o cassoleta. Aquestes marques acanalades actuaven com a recollidors de l’oli que, per l’acció de la calor del foc, es destil·lava de les teies de ginebre contingudes dins d’un bidó.</span></span></span></p> | 08045-107 | Zona de Capolat, al Serrat de la Moneda. | 42.0718800,1.7453700 | 396211 | 4658519 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91521-1073.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||
| 91522 | Barraca del Serrat de la Moneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-la-moneda | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | Només es conserven algunes de les pedres que conformaven els murs de la barraca. | <p><span><span><span>Construcció de planta rectangular amb murs de 50 cm de gruix de pedra sorrenca en sec, bàsicament lloses. En alguns punts, la potència dels murs assoleix gairebé un metre d’alçada. Està orientada longitudinalment de nord a sud amb una porta oberta en el mur meridional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement servia per guardar les eines o bé de refugi, en cas de mal temps, quan treballaven els camps de les rodalies.</span></span></span></p> | 08045-108 | Zona de Capolat, al cim del Serrat de la Moneda. | 42.0745600,1.7446900 | 396159 | 4658817 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91522-1081.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91522-1082.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91523 | Estructura propera a Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-propera-a-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | Només es preserva part de l'estructura. | <p><span><span><span><span>Estructura de planta rectangular (17 m x 7 m) construïda amb murs de pedra seca fets amb grans blocs de conglomerat amb alguna pedra de menor mesura que conformen un perfil atalussat. El fet d’estar construït en un pendent provoca que el mur meridional tingui una alçada i una robustesa superior a la resta, el mur nord està molt arrasat.</span></span></span></span> <span lang='CA'><span><span>A l'extrem est del mur nord hi ha adossada una petita construcció de 2,5 m x 2,5 m, també feta amb pedra seca però amb peces de mida menor.</span></span></span></p> | 08045-109 | Zona de Capolat, proper a Sant Martí de Capolat. | 42.0787100,1.7516300 | 396740 | 4659269 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91523-1092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91523-1093.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Informacions orals indiquen que aquest espai fou emprat temporalment com a cementiri de Sant Martí de Capolat mentre s’arranjava el que està situat a la banda nord de l’església. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91532 | Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quinti-de-travil | <p>GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p>GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.</p> <p>SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XVIII, XIX, XX | <p>Sant Quintí de Travil és una església de planta rectangular, orientada de nord a sud. La coberta és a dues aigües i està feta de teula àrab. Sobre la façana sud hi ha un campanar d'espadanya de doble obertura en mal estat de conservació. Actualment, només es conserva l'arc del costat oest, el qual està fet amb dovelles de pedra sorrenca.</p> <p>Els murs de l'església són de lloses, pedres irregulars i carreus desbastats que probablement van ser reaprofitats de l'antiga església romànica. El gruix va entre els 80 cm dels murs sud i nord i els 100 cm dels murs est i oest. El canvi de gruixut és degut al fet que els murs laterals són els murs de càrrega de la volta.</p> <p>La porta està al mur sud i presenta llinda de pedra monolítica amb arc de descàrrega triangular format per dues lloses al centre. Els muntants són simètrics amb tres grans blocs de pedra sorrenca situats de forma alterna. Al mur de llevant hi ha una lluerna que il·lumina l'altar. És de petites dimensions i està perfilada amb lloses. La nau de l'església presenta volta de canó i està enguixada i pintada. Al mur oest hi ha adossada la sagristia, de planta rectangular i coberta a dos vessants, amb carener d'est a oest. Està unida a l'església per una porta amb llinda i muntants de pedra, doella esbiaixada i oberta a l'interior. Hi ha una lluerna al mur oest molt similar a la de l'altar però més gran.<br /> <br /> El cementiri està ubicat a la zona al sud de l'església, envoltant part de la nau de l'església. El mur perimetral del cementiri s'adossa per un costat a la sagristia i per l'altre a la meitat del mur est de l'església.</p> | 08045-110 | És el centre de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>L'església de Sant Quintí de Travil està documentada ja des de mitjans del segle X, entre 942 i 978, quan apareix esmentada junt amb Terrers entre les parròquies de la Vall de Lord usurpades pel comte Sunifred (VVAA, 1985). També apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell. Posteriorment, al llarg dels segles XIII i XIV, deixa d'aparèixer com a parròquia i en època baixmedieval i moderna és esmentada com a sufragània de l'església de Sant Martí de Capolat (SAB, 2004). És possible que durant els primers segles d'existència de l'església, fos el centre parroquial de Capolat, però que el canvi de l'epicentre territorial al castell dels Tossals comportés que el rang parroquial primigeni passés a Sant Martí de Capolat.<br /> <br /> D'aquesta primera església medieval no se'ns en conserven estructures més enllà de pedres reaprofitades en l'actual església i l'extrem meridional de la necròpolis que es va localitzar en unes excavacions realitzades l'estiu de l'any 2004.<br /> <br /> L'església actual és una construcció del segle XVIII, i constaria de l'església i el seu cementiri. El retaule de l'església també correspondria a aquesta època, ja que té gravada la data '1779'. També s'hauria construït a sobre la porta d'accés a l'església un cor de fusta. Al segle XIX es construiria la sagristia, adossada al mur oest de l'església. En el seu mur nord hi ha una pica encastada i al centre del sostre una pintura amb la data que ens indica el moment de la possible construcció d'aquesta (setembre de 1881). </p> <p>Finalment, al llarg del segle XX s'haurien construït els nínxols del cementiri, que estan adossats al mur meridional de la sagristia.</p> | 42.0794664,1.7163724 | 393824 | 4659397 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91532-110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91532-1100.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Al costat de la porta d'entrada es conserva una pica beneitera adossada al mur. Té forma de copa amb les parets decorades amb motius a base de parelles de cercles concèntrics i una creu central. Probablement va ser construïda al segle XIX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91534 | Cementiri de Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-travil | <p>GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p>GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | VIII-XIII | És un jaciment bastant degradat i en part destruït per la construcció del nou cementiri i la nova església. | <p>Cementiri medieval de l'antiga església de Sant Quintí de Travil. Durant l'estiu del 2004 es van dur a terme unes intervencions arqueològiques per tal de documentar-lo.</p> <p>El cementiri es trobava al voltant de l'església romànica i es va excavar la part que coincideix amb la zona sud-est de l'actual cementiri. En la part excavada hi havia 22 tombes, entre els quals hi havia un nombre important de nounats i infants. La majoria de les tombes estaven orientades d'est a oest i els esquelets en posició decúbit supí. Les tombes corresponien a sis tipologies diferents: inhumacions en tomba de fossa simple; inhumacions en tomba de fossa simple amb coberta de lloses; inhumacions en tomba de caixa de lloses en disposició antropomorfa i coberta de lloses; inhumacions en tomba antropomorfa excavada en la roca i coberta de lloses; inhumacions en sarcòfag antropomorf i coberta de lloses.</p> <p>Al sector A (al sud de l'església) hi destaca la presència de quatre lloses de grans dimensions falcades verticalment al terreny natural seguint una alineació semicircular. Aquestes podrien haver format part d'una línia que hauria delimitat la necròpolis en aquesta zona. També s'hi van trobar estructures un mur, tres fogars, dues cubetes de combustió, un nivell de circulació i estrats de cendres amb ceràmica i escòria.<br /> <br /> Algunes de les tombes excavades es poden veure encara actualment.</p> | 08045-111 | Cementiri de l'església que va ser el centre de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El jaciment de la necròpolis de Sant Quintí de Travil correspondria al cementiri medieval de l'església. En les excavacions que es van desenvolupar l'estiu del 2004 es van poder localitzar cinc fases diferents d'utilització de la necròpolis. La fase més antiga es correspondria al segle VIII i la més moderna seria del segle XIII. Aquest cementiri hauria acompanyat l'església romànica anterior a l'actual.</p> | 42.0794537,1.7164766 | 393833 | 4659395 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91534-111_1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91545 | Avet monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca ja que la seva alçada supera per molt la dels altres arbres que l'envolten. L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i té diàmetre d'uns 2 m aproximadament.</p> <p>L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. L'avet destaca no només per les seves proporcions sinó també pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment els avets acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes.</p> | 08045-112 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0873100,1.7237400 | 394447 | 4660258 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91545-1122.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No forma part del registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||
| 91546 | Faig monumental de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-monumental-de-la-font-de-la-salut | <p>Està situat en un marge al costat d'un camí de terra, uns metres més amunt de la Font de la Salut. Destaca per ser d'una espècie diferent que la dels arbres que l'envolten i per les seves mides.</p> <p>L'alçada és d'entre 25 m i 30 m i el diàmetre d'uns 2 m aproximadament. L'arbre té bona salut i és un dels més monumentals de la zona. El faig també destaca pel fet de trobar-se en el vessant sud de la Serra dels Tossals, quan normalment aquest tipus d'arbres acostumen a créixer en els vessants nord de les muntanyes. </p> | 08045-113 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental del municipi actual de Capolat. | 42.0876795,1.7241226 | 394479 | 4660299 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91546-1130.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | No està en el registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||
| 91551 | Goigs i cobles a la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-i-cobles-a-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p>BRIONES, Margarita; SANTACREU Joan. (1988) 'Goigs i devoció popular'. L'Erol, núm. 23, pp. 17-36.</p> | XIX - XX | <p>Els goigs i cobles estan dedicats a la Marededeu del santuari dels Tossals. Existeixen diferents versions. La majoria tenen la imatge de la Marededeu a la part superior, algunes al centre, altres al costat esquerre. La lletra dels Goigs està distribuïda en dues columnes separades per dues sanefes. Algunes porten el títol de Goigs a nostra senyora dels Tossals, altre, en canvi, el de Coples a la Verge Sssma. dels Tossals.</p> <p>Totes les versions dels goigs tenen la mateixa lletra i la de Graficas Molins de Berga té també la partitura de Mn. Anton Muntada, rector de Capolat. Les cobles tenen totes la partitura de la música de Pr. Maestoso. Totes les versions de cobles i goigs estan envoltats per una sanefa que fa de marc.</p> | 08045-114 | Goigs i cobles dedicats a la Mare de Déu del Santuari dels Tossals. | <p>Els goigs són cançons populars religioses adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i originalment es cantaven en certes celebracions religioses. Acostumen a tenir dues parts. En la primera s'explica la vida del sant, i en la segona es demana la seva protecció a la comunitat. L'origen dels goigs ve ja d'època medieval i eren molt populars al llarg d'aquesta època i l'època moderna. Amb la creació de la impremta moltes d'aquestes cançons van ser impreses.</p> <p>Es conserven diferents versions de Goigs a la Mare de Déu del Roser. L'Àmbit de Recerques del Berguedà en té una col·lecció bastant important. La majoria van ser impreses a Berga, per diferents impremtes (Impremta de Quirse Casals, de Ramon Diaz, de Joan Soldevila, de Vda. Casals, Graficas Molins...).</p> <p>Les més antigues són de l'any 1866.</p> | 42.0884863,1.7538964 | 396943 | 4660352 | 1886, 1886, 1879 | 08045 | Capolat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-114_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91551-1140.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Mossèn Anton Muntada, Rv. Maestoso | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||
| 91552 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut-2 | XX | <p>La Font de la Salut de Capolat es troba en una zona de marge, en la costa de la Serra dels Tossals. Està situada al costat d'un camí de terra que s'agafa a la carretera de Capolat a Travil i que s'enfila fins al Santuari dels Tossals.</p> <p>La font consta d'un dipòsit de formigó, del qual surten tres tubs pels quals surt aigua de forma constant. A partir de la font es forma un petit torrent d'aigua que baixa al costat del camí. La font està envoltada de vegetació.</p> | 08045-115 | Està situada a la costa de la serra dels Tossals, a la zona occidental del municipi de Capolat. | 42.0840800,1.7209700 | 394212 | 4659903 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91552-1150.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||
| 91553 | Pou del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-puig | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XVII. | Es troba totalment cobert per la vegetació. | <p><span><span><span>Pou d’aigua d’estructura externa cilíndrica amb uns murs de 50 cm de gruix. L’obertura d’accés és esbiaixada, amb un sol festejador. La coberta de l’estructura està feta amb grans lloses.</span></span></span></p> | 08045-116 | Zona de Capolat, al Puig. | 42.0695800,1.7484400 | 396461 | 4658259 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91553-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91553-1162.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’interior, al costat dret de l’obertura hi ha una reaprofitada pica d’oli encastada a la paret, amb un forat de desguàs per la part exterior. La seva funció actual és la d’actuar de dipòsit d’aigua en el transvasament entre la galleda d’extracció de l’interior del pou i les de transport fins la casa. Està picada en un sol bloc monolític de pedra sorrenca i presenta les característiques típiques d’aquest tipus de recipient, amb un encaix a la vora per a una tapa de fusta. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91558 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Capolat a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-capolat-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu de Solsona conserva bona part de la documentació de la parròquia de Sant Martí de Capolat. La documentació que ens ha arribat s'inicia l'any 1876. Pel que fa a l'apartat de llibres Sacramentals, es conserven: un quadern de partides reconstruïdes, del 1876 al 1936 i un llibre de partides reconstruïdes del 1896 al 1932; un <em>Totum </em>amb enquadernació moderna amb una cronologia el 1906 al 1976 i que inclou informació sobre baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i un quadern de comunicació de matrimonis del 1953 al 1962.</p> <p>D'altre banda, també custodien documents d'administració parroquial: uns plecs d'expedients matrimonials de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet des de l'any 1947 al 1978; una consueta en quadern de 1939; uns plecs amb documents varis sobre el cementiri, les terres, les contribucions i altres temes que van des de l'any 1892 al 1951; un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; uns fulls solts de comptes de l'any 1969 al 1980; uns fulls sols de comptes de Capolat, Castellar del Riu, Coforb i Espinalbet de l'any 1970 al 1981; un quadern de comptes de la rectoria de l'any 1945 al 1966; un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966; un quadern d'ànimes i comptes de l'any 1957 al 1964; un novenari d'ànimes en quadern de l'any 1946 al 1966; i un quadern de comptes de Travil de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-117 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona | <p>La parròquia de Capolat, a diferència de la de Travil, no apareix en la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, per la qual cosa sabem que en un principi qui tenia el títol de parròquia en aquests primers moments era Travil. És a partir del segle XII que comença a aparèixer com a parròquia i a partir del 1280 és esmentada sempre entre les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell. Dependrà del ja dit bisbat fins a la creació del bisbat de Solsona, moment en què passarà a formar part de les parròquies d'aquest.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | La documentació de Sant Quintí de Travil d'aquesta època, en ser la sufragània de Sant Martí de Capolat, també es troba en aquesta col·lecció documental. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||||||
| 91559 | Fons documental de la parròquia de Sant Martí de Coforb a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-marti-de-coforb-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>L'arxiu Diocesà de Solsona conserva bona part de la documentació que ens ha arribat de l'església de Sant Martí de Coforb.</p> <p>Per un costat es conserven llibres sacramentals: fulls solts de partides reconstruïdes de l'any 1978 al 1935; un llibre amb enquadernació moderna amb partides reconstruïdes de l'any 1885 al 1936; un <em>totum</em> amb enquadernació moderna de l'any 1940 al 1976 que inclou baptismes, confirmacions, matrimonis i òbits; i uns fulls solts amb partides de baptismes desconstruïdes i permisos de sepultura del segle XX.</p> <p>Per d'altre, també es conserven documents de l'administració parroquial: un quadern de comptes de l'any 1958 al 1966; un quadern de comptes de la rectoria del 1935 al 1966; un quadern de comptes de la capella de Sant Andreu de Farners de l'any 1958 al 1966); un quadern d'ànimes i comptes del 1957 al 1964; i un quadern de col·lectes de l'any 1957 al 1966.</p> | 08045-118 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>La primera vegada de la qual tenim esment documental d'aquesta parròquia és en la falsa acta de consagració de la Seu. Al llarg dels segles XIII i XIV no torna a aparèixer en les llistes de parròquies i sabem que a finals del segle XIV era administrada pel rector d'Espinalbet. A partir del segle XV apareix supeditada com a sufragània d'Espinalbet.</p> <p>Aquesta església, com la majoria de les de la zona, formava part de les parròquies del bisbat de la Seu d'Urgell, però amb la creació del bisbat de Solsona va passar a ser de Solsona.</p> | 42.0956556,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||||
| 91560 | Fons documental de la parròquia de Cal Rossinyol a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-cal-rossinyol-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX, XX | <p>Aquest fons documental està constituït per diferents documents provinents de Cal Rossinyol i que actualment es conserven a l'arxiu de Solsona.</p> <p>El fons està compost per: un conjunt de documentació de cal Rossinyol de Coforb dels segles XIX i XX; un llibret anomenat 'Àlbum de l'usine de Marchienne', de 1887, dins el qual hi ha una carta de Ramon Cases al seu cunyat Pau Montanyà; un llibret de Mariano Tejada anomenat 'Nociones de Aritmética al alcance de los niños con el sistema métrico Decimal y el de Monedas', publicat l'any 1864, i que consta d'una signatura de Joan Montanyà; plets contra Martí Montanyà; factures diverses; contribucions; documents de Martí Montanyà i Viladàs; documents de Pau Montanyà i Canudes; documents de Joan Montanyà i Canudes, Joan Montanyà i Eures, Lluís Montanya i Eures; documentació de les finques de Cal Bisbe, Cal Llagasta i la Canya de Correà, Ca l'Alen, Cal Calbet i Cal Rossinyol de Coforb; Textos i impresos (poesia); documentació diversa (esqueles, targetes, catàleg d'eines industrials); documentació municipal del 1819, 1822, 1882 i 1905; i documentació del sometent de Capolat, del qual n'era caporal Pau Montanyà.</p> | 08045-119 | Arxiu Diocesà de Solsona, Palau Episcopal, Carrer del Palau, s/núm., 25280-Solsona. | <p>Cal Rossinyol era un mas de la parròquia de Sant Martí de Coforb. L'edifici va ser destruït als anys 90 del segle XX, pel que només es conserven les restes de la seva pallissa.</p> | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||||
| 91575 | Cèrcol de pedres del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cercol-de-pedres-del-puig | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>Estructura de planta el·líptica formada per un perímetre fet amb 28 grans blocs de conglomerat (82 cm d’alt. x 100 cm d’ampla x 40 cm de gruix) i lloses (50 cm d’alt. x 90 cm d’ampla x 15 cm de gruix) clavades en vertical. Pel voltant immediat hi podem veure fragments de maó massís i de teula. </span></span></span></p> | 08045-120 | Zona de Capolat, el Puig. | 42.0711800,1.7457900 | 396244 | 4658440 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91575-1202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91575-1203.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Ha estat utilitzada com a pedregar. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||
| 91576 | Necròpolis del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-puig | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>Tot i que no és visible la presència d’una necròpolis en aquest indret, fonts orals van informar de la presència de tombes excavades a la roca i cobertes amb lloses.</span></span></span></p> | 08045-121 | Zona de Capolat, el Puig. | 42.0697200,1.7495100 | 396550 | 4658274 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91576-1212.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||||
| 91577 | Balma Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-negra | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span>Balma de grans dimensions, orientada cap a l'oest, encaixonada en el fons d'un barranc i tapada per la vegetació. La seva alçada és uniforme en la superfície útil. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi ha una gran quantitat de sediment i no hi ha presència de sutge en cap punt. La part central de la balma mostra un gran aflorament de pedra tosca probablement formada estacionalment en èpoques de fortes pluges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment és un amorriador per les vaques.</span></span></span></p> | 08045-122 | Zona de Capolat, propera a la casa de Runers. | 42.0802900,1.7425700 | 395993 | 4659456 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1222.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91577-1224.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||||
| 91578 | Abric de Roc Codós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-roc-codos | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Balma oberta orientada al sud-est. Presenta una planta colzada còncava d’unes dimensions màximes de 9,3 m d’amplada, 3,6 m de profunditat i una gran alçada. El sostre i la paret es mostren fumats i amb restes de sutge. El nivell de circulació està aplanat. </span></span></span></p> | 08045-123 | Zona de Capolat, proper al mirador de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91578-1232.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la banda occidental i sota una alzina es troba un bloc de pedra sorrenca parcialment picat amb formes arrodonides i un forat central. Seguint el camí del davant de la balma en direcció a ponent i en una feixa erosionada s'hi ha trobat un fragment de sílex en superfície. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91579 | Pedra treballada (Roc Codós) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-treballada-roc-codos | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Pedra treballada en un aflorament de pedra sorrenca al costat de l'abric. La pedra té una planta el·líptica i presenta un forat central de 10 cm de diàmetre i 7 cm de fondària. El gruix de la pedra no es pot mesurar degut a que encara està encastada a la roca mare. </span></span></span></p> | 08045-124 | Zona de Capolat, propera a l’Abric de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91579-1242.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||
| 91627 | Forn d'oli de ginebre proper a Les Fonts 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-1 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span lang='CA'><span><span>Marques incises en una placa de pedra sorrenca que conformen el recollidor d'un forn d'oli de ginebre. Es tracta d'un cercle d'uns 30 cm de diàmetre amb una canal de desguàs d'uns 80 cm de llarg que segueix la inclinació del màxim pendent de la roca.</span></span></span></p> | 08045-127 | Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós. | 42.0654100,1.7525100 | 396791 | 4657791 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91627-1272.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||
| 91628 | Forn d'oli de ginebre proper a Les Fonts 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-doli-de-ginebre-proper-a-les-fonts-2 | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Marques incises localitzades en la veta sorrenca d'un bloc de conglomerat, concretament en l'extrem que mostra inclinació descendent. Es tracta d'unes marques que conformen un perímetre circular d'uns 30 cm de diàmetre i una canal de 80 cm de llargada total que travessa tot aquest cercle des del seu extrem superior fins arribar al final de la placa de roca (en l'extrem de màxim pendent). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La funció d'aquestes línies era la de conduir l'oli que s'extreia del ginebre a través de l'acció de la calor cap un recipient que es situava al final de la canal.</span></span></span></p> | 08045-128 | Zona de Capolat, propera al mirador del Roc Codós. | 42.0643100,1.7511600 | 396677 | 4657671 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91628-1282.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||
| 91629 | Cementiri de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Cementiri delimitat per murs de pedra seca i morter de calç, d'alçada variable (entre 3,1 m i 1,2 m) en funció del relleu i un gruix entre els 50 i 55 cm. Per la banda oest, s’adossa a l’angle nord-oest de la capella septentrional. Per la banda de llevant tanca, mitjançant la porta, en l’angle nord-est de la sagristia. La seva planta és irregular degut a un gir cap el nord oest des del centre d’un ideal rectangle.</span></span></span></p> | 08045-129 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La seva construcció data de principis del segle XX, aixecant el nivell del terra sobre l’antic cementiri. A partir de mitjans del segle XX es van construir nínxols adossats a l’angle nord-oest del mur perimetral.</span></span></span></p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1292.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1293b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91629-1294.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’accés del cementiri hi ha una porta batent de tanca reixada, decorada amb motius florals de planxa embotida al plafó inferior. Els barrots són coronats amb puntes de sageta, i els centrals amb una creu flanquejada per dues palmes, en al·lusió a la Passió de Crist. A l’interior del cementiri s’hi localitza una creu de pedró formada per un peu i una taula rectangular de pedra amb una creu de ferro clavada al centre. El peu és a mode de columna de secció hexagonal. La base presenta un diàmetre lleugerament més gran i mostra un anell en el punt d’unió amb el tronc. Aproximadament en el centre del fust hi ha gravada la inscripció 1850. La taula és de planta quadrangular i mostra els angles amb una motllura de bossell en degradació cap a la part inferior. La creu és de ferro forjat amb les puntes en forma romboïdal. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91630 | Pallissa de la Rectoria de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-la-rectoria-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per dos nivells, planta baixa i primera planta. El carener està orientat de nord-oest a sud-est i la façana principal està oberta al sud-est. Per la banda nord-est està adossada a un marge, de manera que el mur d’aquest extrem està construït des de la primera planta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs de la planta baixa són de paredat format per pedres irregulars de diverses mides lligades amb fang i cantoneres de pedra picada en els pilars que defineixen la façana principal. Les dues finestres d’aquesta planta estan emmarcades amb maó massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dos vessants, les careneres són suportades des del mur posterior al pilar central i d’aquest al del mig de la façana; cavalls perpendiculars al carener, corretges paral·leles a l’eix i, a sobre, llates per canal i teules.</span></span></span></p> | 08045-130 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91630-1300.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | La pallissa, abans en mal estat de conservació, ha estat rehabilitada i actualment és un habitatge. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91631 | Pou de la Rectoria de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Estructura de planta circular, amb murs de 45 cm de gruix formats per blocs de pedra sorrenca cohesionats amb morter de calç. La coberta actual és d’un sol vessant fet amb teula àrab i suport de fusta. El cos exterior té una alçada màxima de 210 cm; presenta una obertura esbiaixada cap l’exterior amb un festejador a la banda meridional.</span></span></span></p> | 08045-131 | A la rectoria de San Martí de Capolat. | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91631-1311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91631-1312.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||
| 91633 | Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. MPla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>Les Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora són un espai protegit que forma part de la Xarxa Natura 2000. Pertanyen a la regió biogeogràfica alpina i a la tipologia 'espais del Prepirineu'. Consta de 8.684,49 ha classificades com a LIC (Lloc d'Importància Comunitària).</p> <p>Està dividit entre els municipis de Berga, Capolat, Castellar del Riu, l'Espunyola, Montmajor, Guixers, Navès i Olius. Les hectàrees corresponents a Capolat són 1.644,35. Aquesta zona, igual que altres espais del Prepirineu, fa la transició entre Prepirineu i depressió Central. És un bon representant de la diversitat d'aquest territori. Està cobert per extenses pinedes de pi roig i pinassa amb molts afloraments rocosos als vessants sud, combinades amb la important presència d'elements mediterranis.</p> <p>Els tipus d'hàbitat d'interès comunitari que estan presents en l'espai són: els rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya, els prats medioeuropeus, seminaturals, sense substrat calcari, les jonqueres i herbassars graminoides humits, els prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana, les fagedes calcícoles xerotermòfiles, les vernedes i altres boscos de ribera afins, els alzinars i carrascars, i les pinedes submediterrànies de pinassa.</p> <p>Les espècies de fauna destacables són el cranc de riu (austropatamobius pallipes), el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i la llúdriga (Lutra lutra).</p> | 08045-132 | Ocupa bona part de la zona nord-oest del municipi. | <p>Pel decret 328/1992, de 14 de desembre es va aprovar el Pla d'Espais d'Interès natural, dins el que ja formava part la Serra de Queralt. Posteriorment, el 21 de juny del 2000, en el DOGC 3191 del 26-7-2000 es va fer públic l'Acord de Govern pel qual s'aprovava definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN de la serra del Catllaràs, serra d’Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, serra de Picancel i els Tres Hereus. </p> <p>Amb la creació de la Xarxa Natura 2000 va entrar a formar part d'aquesta amb el nom de Serra de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora el 5 de setembre del 2006.</p> | 42.0840640,1.7162374 | 393821 | 4659907 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||||
| 91634 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-capolat | XIX-XXI | <p>L'arxiu municipal de Capolat conserva bona part del patrimoni documental del municipi. La part més important és la generada per les institucions administratives municipals al llarg de la història. També aplega fons d'institucions, d'entitats i fons personals.</p> <p>El quadre de fons que aplega la informació bàsica d'aquest arxiu és el següent: Fons de l'administració local (Ajuntament de Capolat), fons públics no municipals (jutjat de pau de Capolat -1871 al 2009), fons privats (cambra agrària local/germandat de llauradors i ramaders/ sindicat agrícola -1940 al 1996, i delegació local de FET y de las JONS -del 1944 al 1975).</p> <p>D'aquestes diferents col·leccions documentals, la més rellevant és la de l'Ajuntament de Capolat amb documents que van des del 1871 al 2020 i en la qual hi ha 1.482 unitats de descripció.</p> | 08045-133 | En el mateix edifici de l'Ajuntament de Capolat. | <p>Fins l'any 1996 la documentació municipal de Capolat s'anava guardant en les cases particulars dels alcaldes o secretaris del poble. Finalment, l'any 1996, es van inaugurar les dependències actuals de l'ajuntament i la documentació es va traslladar allà.</p> <p>Aquest mateix any es va fer una intervenció per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga. L'Ajuntament es va adherir al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona el juny de 2005.</p> | 42.0956715,1.7991142 | 400694 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||||
| 91636 | Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XII / XVIII / XIX | <p><span><span><span>L’edifici actual està format per una nau central de planta rectangular orientada d’est a oest, a la que s’hi accedeix des d’una porta oberta al mur de migdia; té dues capelles laterals, una al nord i l’altra al sud, una sagristia a l'angle nord-est i campanar a l’angle nord-oest. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els murs s’observen tres tipus d'acabat, una primera fase romànica amb un parament molt regular format per carreus allargats disposats en filades, blocs força grans de forma diversa pertinents a les reformes del segle XVIII i paredat de pedres més aviat petites combinades amb teula en el realçat dels murs del segle XIX. El gruix dels murs és variable, oscil·lant entre els 140 cm de l’època medieval i els 80 cm de les reformes. Les cantoneres dels murs medievals segueixen la tipologia de la resta de parament, de mida petita, regulars i seguint la disposició de les filades. La resta de cantoneres, tot i que amb certes diferències, són de mides clarament més grans, punxonades i alguna tan sols desbastada. A la part superior del campanar, les quatre cantonades estan formades per grans peces rectangulars picades, allisades i amb arestes ben marcades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'entrada està situada en el mur sud, té els muntants i la llinda de pedra treballada amb els angles interiors motllurats, i a la llinda hi ha gravada la data 1718. A tocar d'aquesta es pot veure l'arrencament de les dovelles de la porta primitiva destruïda a causa de la construcció de la capella meridional. A la capella sud destaca la presència d'un ull de bou en el mur oest format per una peça monolítica de forma quadrangular. L’obertura circular està en el centre de la peça i decorada amb motllura en degradació. Al mur est de la mateixa capella hi ha una altra obertura de petites dimensions. La lluerna que il·lumina la sagristia està situada en el mur de llevant, és de petites dimensions i perfilada per lloses en els seus quatre costats. A la capella septentrional trobem una única obertura en la banda de ponent, una obertura circular amb el contorn arrebossat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta de la nau central és de teula àrab a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest, la capella septentrional i la sagristia tenen la coberta alineada amb el vessant de la teulada de l’església en aquest sector, la capella meridional té un sol vessant inclinat cap el sud per sota de la coberta de l’església i la teulada del campanar és de quatre vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'extrem oest hi ha el cor amb el campanar a l'angle nord-oest. Des del nivell del cor s'inicia l'escala superior del campanar, helicoïdal i esculpida en pedra. El campanar està format per una torre de planta quadrada on s’observen 3 fases constructives. En la primera, la part baixa de la torre està formada pels murs perimetrals de l’església, que en aquest punt estan atalussats, i un pilar a l'interior de la nau. A partir del nivell de la volta de l’església hi ha una segona fase constructiva, possiblement del segle XVIII, de la que es conserven les obertures del campanar tapiades en l’última remodelació. La darrera reforma data del segle XIX (1859), data inscrita en un carreu situat en el tapiat de l'obertura nord. En aquest moment s'aixeca el campanar reaprofitant les dovelles de pedra tosca de les anteriors obertures. La coberta és a quatre vessants amb inclinació pronunciada. </span></span></span></span></p> | 08045-134 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La primera menció de l’església de Sant Martí de Capolat és de l’any 1110 en el testament ordenat el 27 de març de 1110 pel Guillem Guitart de Caboet, en el qual s’establia un llegat pietós a favor d’aquesta església. A partir d’aquest moment apareix esmentada en documents dels segles XIII, XIV, XV, XVIII i posteriors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La valoració estructural de l’edifici permet apuntar a un edifici romànic d’època medieval probablement format per una nau de les dimensions actuals rematada per un absis a la banda de llevant i un campanar a l’angle nord-oest. En queden testimonis en el parament dels murs nord, sud i oest, en les restes de les dovelles de l'antiga porta d'entrada i en el campanar, que encara mostra una base romànica. Al segle XVIII desapareix l'absis, es fan les capelles laterals i es canvia la porta d'entrada (1718). La construcció de la capella sud en la zona ocupada per la porta primitiva va obligar el seu desplaçament cap l’extrem oest de la façana. La capella nord probablement també és del segle XVIII però feta en un altre moment (diferent parament i sobretot es diferencia per l'acabat de les cantoneres). Probablement durant aquest període també es va reformar el campanar, augmentant la seva alçada i fent quatre obertures simples, una a cada vent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sagristia va ser construïda durant el segle XIX, encaixonada entre el mur de nord de la nau i el mur est de la capella septentrional. Està formada per un únic espai de planta rectangular i conté en el seu interior una pica (aigüera) encastada en el seu mur est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement, a finals de segle es va modificar la coberta de l’església i es van construir els pilars de suport del carener, fet que va comportar un augment de la alçada dels murs perimetrals de l’església. També es va alçar el campanar, tapiant les obertures existents, tot creant la fesomia que podem veure avui dia. A principis del segle XX es va construir el mur del cementiri actual i a mitjans de segle XX, es van fer els nínxols del cementiri adossats al mur meridional de la sagristia.</span></span></span></p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1340bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1342.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1343bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-1349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91636-13410.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’interior de l’església es preserven 2 piques beneiteres, una situada a la part interior del brancal est de la porta d’accés, i l’altre al cor, al mur de ponent. Totes dues estan formades per un recipient troncocònic invertit, la primera amb motius decoratius al llavi (motius equidistants constituïts per parelles de cercles i punt central) i a la paret (presenta un mínim de tres medallons circulars decorats amb orles d'aspes i florons axials a l'interior), i la segona decorada amb estries longitudinals. Al mur est de la sagristia també es preserva una aigüera de pedra graonada. El fons i els laterals estan revestits amb rajoles decorades amb grossos florons en blau sobre blanc i una sanefa de motius romboïdals policroms a la part superior.A la capella nord es pot veure una fornícula de format rectangular al mur de llevant, amb un marc motllurat amb guix i coronat amb una àncora envoltada de roleus vegetals en baix relleu. El presbiteri està separat amb un cancell amb barana de ferro, decorada amb cintes reblades que dibuixen motius decoratius geomètrics i repetitius.A l'exterior es conserva una pica baptismal medieval. Es tracta d’un recipient de volum troncocònic, de parets graonades, amb un encaix trapezoïdal en el perímetre exterior de la vora i un trascolador a la part inferior. A l'extrem nord-est de l’església hi ha situat el cementiri delimitat per un mur perimetral. Durant el període de reformes al cementiri actual de Sant Martí de Capolat, es va habilitar un cementiri provisional a 125 m de l’església. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91638 | Documents sobre Capolat a l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-a-larchivo-historico-nacional | XIX-XX | <p>A l'Archivo Histórico Nacional es conserven diferents unitats documentals vinculades amb Capolat. Per un costat trobem una unitat documental composta amb la següent descripció: 'Juan Pregonas, con Teresa y José Capdevila Mas y Casadejús, sobre la adjudicación de la heredad i bienes que dijó Benito Mas. Capolat'. Per altre costat, tenim una unitat documental simple amb el segell de l'Ajuntament de Capolat de 1877 que es pot trobar digitalitzada al portal PARES. Per últim, trobem la Causa General de Capolat, que és un document fet pel tribunal Suprem franquista al llarg del 1940-1944. Aquest expedient conté la relació de persones residents en el municipi que durant la 'dominación roja' van ser assassinades o van desaparèixer; la relació de cadàvers recollits en el terme municipal, de persones desconegudes o residents que van morir durant la 'dominación roja'; i la relació dels turments, les tortures, els incendis d'edificis, saquejos, destruccions d'esglésies i objectes de culte, profanacions i altres fets delictius de gravetat o amb conseqüències greus; els decrets; les diligències; les certificacions; les providències del fiscal i del jutge; els informes de la Guàrdia Civil i de l'Ajuntament; les declaracions de testimonis; les relacions i els justificants. Aquesta unitat documental composta també es troba digitalitzada al portal PARES.</p> | 08045-136 | C. Serrano, 115, 28006 Madrid | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||||||||
| 91639 | Documents sobre Capolat al Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/documents-sobre-capolat-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p>En el Centro Documental de la Memoria Histórica hi ha diferents documents referents a l'ajuntament republicà de Capolat. Tots ells digitalitzats al portal PARES.</p> <p>Per un costat trobem una unitat documental composta amb els expedients de constitució dels ajuntaments de la comarca, entre els quals es troba Capolat. En una altra unitat documental composta hi ha la documentació sobre les confiscacions fetes en alguns ajuntaments de comarca del Berguedà, per ajuntaments o organitzacions polítiques i les reclamacions de particulars per recuperar els béns confiscats. Finalment, en una última unitat documental composta hi ha els expedients d'assumptes municipals com el cens de població flotant, irregularitats en la constitució de Consells municipals i informes de confiscacions de diferents municipis, entre els quals es troba Capolat.</p> | 08045-137 | Calle Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 42.0956874,1.7991249 | 400694 | 4661098 | 1936-1939 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||||
| 91640 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI-XIX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi podem trobar diverses unitats documentals relacionades amb Capolat. Primer de tot, en la secció d'hisenda s'hi conserva el registre fiscal d'Edificis i solars de Capolat de 1920; el padró d'Edificis i Solars del 1956 i tres amillaraments (de 1863, 1946 i 1952).</p> <p>A la secció de la Real Audiència hi trobem diferents causes: la causa d'Antonio Francisco Asprer contra la comunitat de preveres de la vila de Berga, per redimir els masos Marimon i Sant Miquel de Capolat (1792); la causa de Pedro Codina, de Barcelona, contra Josep Tresserra de Capolat (1829); la causa de Feliciano Carrancà, pagès de Martorelles, contra Martín Tresserra, pagès de Capolat (1805); la causa de Lluís Soler i de Peguera, habitant de Barcelona, contra els jurats de la comunitat de preveres de Berga per la disputa jurídica sobre masos i terres de Sant Martí de Capolat (1698); la causa de Martí Tresserras, pagès de Sant Martí de Capolat i José Cerdà, de Sant Quirze Safaja, contra Antonio i Magdalena Sabater i Vendrell i Gertrudis Vendrell (1815); la causa dels regidors de Capolat, corregiment de Cervera, contra el Duc de Medinaceli, Segobe i Cardona, i Antonio i Isidro Garcia i altres (1786); la causa del fiscal del rei contra els regidors del terme de Capolat i el Cint, bisbat de Solsona (1769); un document sobre Juan Canal, doctor en drets, sobre la vacança de les terres comunals del terme de l'Espunyola i el Cint, a Capolat, corregiment de Manresa (1798/1816).</p> <p>A l'apartat de real patrimoni hi ha quatre processos: un del procurador fiscal contra Elisabet Llentes i Senespleda sobre el lloc de Coforb, Capolat (1595); un del procurador fiscal contra Elena Senespleda, pel servei real a causa del feu de Sant Martí de Coforb (1638); un del procurador fiscal contra Hug de Senespleda i la seva esposa Juana, veïns de Berga, per la justificació del feu de Coforb (1679); i un altre procés del procurador fiscal contra Joana Senespleda pel mateix feu (1666).</p> <p>Finalment, a l'apartat de notarials hi ha els Capbreus del Cint i Capolat encarregats pel Duc de Medinaceli a Josep Thomasa i Garrigó (1789/1793).</p> | 08045-138 | Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 42.0956675,1.7990659 | 400690 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91640-138.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Civil | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 56 | 3.2 | 1768 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91651 | Fons documental de Capolat al Archivo Ducal de Medinaceli. Casa Segorbe-Cardona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-al-archivo-ducal-de-medinaceli-casa-segorbe-cardona | X-XVII | <p>A la secció Catalunya de l'Archivo Ducal de Medinaceli hi trobem documents que fan referència a Capolat (Sección Cataluña general. Pallars).</p> <p>Destaquen tres documents que parlen exclusivament de persones i llocs del municipi. Per un costat trobem un pergamí de 1298 en el qual Bernat Besora de la parròquia de Sant Martí de Capolat fa homenatge al noble Pons de Guàrdia, que està en el subapartat 'miscelanea general'. Per d'altre, en el fons de documentació religiosa es troba una unitat documental composta on el cavaller Ramon de Guàrdia fa donació per la creació d'un hospici a la capella del castell de Capolat (1280) i una altra unitat composta amb documents entre els anys 990 i 1693 que tracta sobre el benefici de Santa Margarida de Prades a l'església de Sant Martí de Capolat.</p> | 08045-140 | Carrer del Mercadal, 19, 25620 Tremp, Lleida | <p>Capolat va ser part del Ducat de Cardona durant gran part de la seva història. Durant l'època moderna es van acabar unint a la casa de Medinaceli a través del matrimoni entre Juan Francisco de la Cerda i Catalina d'Aragó i Cardona. És per aquest motiu que bona part dels documents vinculats a les seves terres estan actualment a l'arxiu Medinaceli.</p> <p>Aquest arxiu té diverses seus per tot el país. Una de les seus de l'arxiu 'Catalunya General' es troba al Pallars Sobirà, com a arxiu complement de l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.</p> | 42.0956636,1.7991142 | 400693 | 4661095 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91651-140.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94 | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||
| 91659 | Sarcòfags de Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-quinti-de-travil | <p>BONET, Violant (2005). Informe del procés de conservació-restauració de tres sarcòfags procedents de St. Quintí de Travil (Capolat). Inèdit.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XII-XIII | <p>La col·lecció està composta per tres sarcòfags provinents del cementiri medieval de Sant Quintí de Travil. Actualment, es troben en dipòsit temporal a l'Ajuntament de Capolat. Els tres sarcòfags estan tallats en blocs de pedra tosca.</p> <p>El sarcòfag 1 té la planta lleugerament ovalada. El buidatge té forma antropomorfa amb els angles arrodonits i el fons pla. Està bastant degradat, ja que estava en un marge exterior del cementiri i la seva descoberta va conduir a la realització de les excavacions arqueològiques al cementiri. A l'estiu de 2005 va ser restaurat per la restauradora Violant Bonet. El sarcòfag corresponia a un enterrament infantil.<br /> <br /> El sarcòfag 2 també té una planta ovalada, amb un buidatge en forma antropomòrfica amb els angles arrodonits i el fons pla. Quan el van trobar encara conservava la llosa de pedra a sobre. El sarcòfag contenia restes d'un individu perinatal d'uns 7 o 8 mesos.<br /> <br /> El sarcòfag 3 té el buidatge paral·lel a les cares exteriors i presenta una línia de fractura important que afecta el costat esquerre i el fons del sarcòfag. Li falta el lateral del darrere i part el fons. Aquest sarcòfag va ser reaprofitat com a carreu del mur del cementiri d'època moderna. També va ser restaurat el 2005 per Violant Bonet.</p> | 08045-141 | Actualment es troben a l'ajuntament, a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Els tres sarcòfags estan datats, per la seva tipologia, al segle XII -XIII. Formaven part del cementiri de l'església medieval de Travil. Aquest cementiri va ser excavat el 2004 per l'empresa Arqueociència sota la direcció de Jordi Guàrdia.</p> | 42.0956991,1.7991252 | 400695 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91659-141.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91673 | Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-tossals | <p><span><span><span>AA.VV.: (1981). Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. II, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 262.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV.: (1994). El Berguedà [Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 5], Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona, p. 49, fig. p. 50.</span></span></span></p> <p>BALLARÍN i MONSET, Josep M. (1984). 'Les marededéus trobades'. L'<em>Erol</em>, Núm. 10, pp. 23-26.</p> <p><span><span><span>CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona, [reeditat per editorial orbis], p.466.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORTÉS I ELÍA, María del Agua (2001). “La Mare de Déu dels Tossals, del segle XIV”, Regió7, p.7.</span></span></span></p> <p>MIRALPEIX, Francesc, LORÉS, Immaculada (2016). Sub tuum praesidium. Sota la vostra protecció. La imatge de la Mare de Déu al Bisbat de Solsona, catàleg d’exposició, Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIV | <p>És una Mare de Déu sedent amb el nen en braços. El tron és de volum paral·lelepipèdic. Les dues figures vesteixen túniques de color daurat i la de Maria està cenyida a la cintura. Sobre les espatlles porta un mantell de color blau verdós que cau sobre la seva falda. Al cap porta un vel de color blanc que li tapa el cabell i una corona de llautó que va ser afegida al segle XX. Amb la mà dreta agafa una bola mentre que amb l'esquerra aguanta a l'infant, que es troba dret sobre la cama esquerra de la mare. Amb el peu esquerre la Verge aixafa un dragó, que és el símbol del caos. Jesús beneeix amb la mà dreta i agafa un llibre amb l'esquerra. Actualment, l'infant no porta corona. La tipologia d'aquesta escultura es correspon amb les imatges de transició cap al gòtic.<br /> <br /> A la base de l'escultura hi ha una placa clavada amb la inscripció 'Imágenes Casa Fius. Manresa' i a la part inferior del costat esquerre del tron n'hi ha una altra de pintada on diu 'restaurat l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa'.</p> | 08045-142 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>La Mare de Déu dels Tossals és una imatge d'estil gòtic esculpida probablement al segle XIV. Originalment, aquesta imatge es trobava en el Santuari dels Tossals, que li retia culte. Es conserva una fotografia antiga on es pot veure l'estat en què estava abans de la primera restauració i les corones imperials que portaven la Verge i el Nen. Va ser restaurada l'any 1956 per P. Rosa Fius de Manresa. Es pot apreciar que es va repintar la imatge tapant l'antiga policromia.<br /> <br /> Va ser dipositada en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector i representant de la parròquia. Té el número d'inventari MDCS 3956.</p> | 42.0956954,1.7991249 | 400694 | 4661099 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91673-1420.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91680 | Aplec dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-tossals | els últims anys no s'ha celebrat per diversos motius. | <p>L'aplec dels Tossals és una de les festes amb més història de Capolat. Se celebra el dia 15 d' agost, per la Mare de Déu d'Agost. Al matí es fa una missa a les restes de l'antic santuari de la Mare de Déu dels Tossals. En acabada la cerimònia religiosa, es fan actuacions <em>folk</em>, de cançó de taverna i es reparteix el pa dels pobres que cada any paga una casa diferent del poble.</p> <p>A migdia es fa un dinar popular amb brasa i a la tarda el ball d'acordió.</p> | 08045-143 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, a la Serra dels Tossals. | <p>L'aplec dels Tossals és una festa que se celebrava cada any per la Mare de Déu d'agost, al Santuari dels Tossals. Es va deixar de fer quan, a mitjans del segle XX, va ser destruït el santuari. A principis del segle XXI es va decidir donar un nou impuls a les ruïnes d'aquest lloc que havia estat tant emblemàtic pel municipi i es va recuperar la festivitat. Tot i això, els últims anys no s'ha celebrat per diversos motius.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||||
| 91681 | Fira de Sant Martí de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-marti-de-coforb | XXI | <p>La fira de Sant Martí de Coforb se celebra cada any el diumenge posterior a l'11 de novembre, dia de Sant Martí de Tours. La fira es fa en un espai a l'aire lliure situat al costat de l'església i es desenvolupen diversos actes. Per un costat es fa una fira de productes naturals, artesanals i de proximitat. A més a més, també es fa un esmorzar popular. A més, s'hi sumen diferents activitats que van variant cada any com per exemple vermuts musicals, dinar popular o concerts d'acordió.</p> | 08045-144 | Al recinte que hi ha al costat de l'església de Sant Martí de Coforb. | <p>La fira de Sant Martí de Coforb és una festivitat que es fa cada any el diumenge després de Sant Martí de Tours. La primera edició es va fer el 2015 i des de llavors s'ha fet cada any, amb l'excepció del 2020 a causa de l'epidèmia de Covid-19.</p> | 42.0910769,1.7922952 | 400123 | 4660594 | 08045 | Capolat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||||||||
| 91710 | Rectoria de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVI / XVII / XVIII/ XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular amb planta baixa, planta pis i golfes. Té una distribució interna de 3 cossos paral·lels en la meitat nord de la casa. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest paral·lel a la façana sud. En els murs i cantoneres s’observen característiques diferents que correspondrien a 3 moments constructius. L’edifici original (s. XVI) presenta un parament format per carreus desbastats (de pedra sorrenca i algun conglomerat) disposats en filades, amb un gruix de mur que oscil.la entre els 70 cm i els 80 cm, i carreus rectangulars desbastats que segueixen l’alineació de la filada. A la part corresponent als segles XVII i XVIII, els murs són d’acabat irregular constituït per pedres de mida i formes diverses, amb cantoneres de mida més gran, només desbastades i la majoritàriament de conglomerat. Per últim, l’ampliació del segle XIX mostra un paredat d’uns 45 cm de gruix, de menys qualitat i amb materials més petits (pedres, teula), arrebossat en algunes zones amb morter de calç pobre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta original del segle XVI està situada al mur sud de l’edifici i és d’arc de mig punt de dovelles de pedra picada sobre muntants del mateix material. La porta del pastador està formada per un gran bloc de conglomerat a forma de llinda plana, per sobre hi ha dues llosetes en triangle com a arc de descàrrega i els muntants són grans blocs de pedra picada. En el mur de ponent hi ha el portal del segle XVIII definit per un arc rebaixat constituït per blocs de pedra sorrenca picada i muntants del mateix material. La porta actual està situada en el mur nord i és d’arc rebaixat de maó de pla i muntants també de maó massís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mur nord destaca una finestra de mida petita formada per llinda, muntants i ampit de pedra. Al mur sud actual hi ha la galeria de dos nivells amb obertura de forma rectangular definida per llinda de fusta recolzada sobre muntants formats per carreus de pedra picada; a banda i banda hi ha finestres emmarcades en maó massís. Al nivell de la planta destacar algunes de les finestres que són de llinda i brancals de pedra picada però de factura senzilla; la finestra nord del cos central és amb festejador. A l’interior de la planta baixa trobem obertures en els murs mitgers, són de muntants de pedra amb doella paral·lela i llinda de fusta. Les obertures de la planta primera són senzilles, en conjunt sense decoracions, amb les superfícies enguixades i els angles rectes. A la llar de foc la porta és amb llinda de fusta sobre muntants que tenen la superfície enguixada amb els angles bisellats; aquest espai té una porta al mur sud que és el resultat de reformar una finestra anterior de la qual es conserva part dels seus brancals de pedra picada amb els angles bisellats.</span></span></span></p> | 08045-145 | Zona de Capolat, Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La rectoria no apareix esmentada en documentació fins l’any 1725. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa les etapes constructives, durant el segle XVI la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars, gairebé simètrics, separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal mirant al sud. L’edifici s’adossa al mur oest de l’església, emprant aquest com a paret oriental. A planta baixa, els dos cossos no presentaven cap divisió i el cos occidental actuaria com a distribuïdor. L'entrada estaria definida per una porta adovellada al mur meridional, a l’angle sud-est es troba l’escala de 2 trams amb graons de pedra que dona accés a la planta pis, i una porta al mur mitger amb accés al cos oriental, el qual actuaria com a estable. Des d’aquí hi hauria una porta amb accés directe a l’interior de l’església, actualment tapiada. A la planta pis, la sala ocupava el cos de ponent, probablement contenia l’escala d’accés a unes petites golfes i les dues portes d’accés a les dues habitacions en que estava dividit el cos de llevant. Durant aquest període la casa mostraria una alçada menor a l’actual, amb la carenera alineada amb la de l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XVII, es realitza una primera ampliació al costat de ponent, creant un tercer cos paral·lel i construint el pastador, amb el cos del forn a l'interior de l'edifici del XVI. El forn té una boca formada per un arc de mig punt monolític amb uns brancals d’un carreu per banda. La planta és ovalada, coberta amb volta de pedra i base de lloses. Talla amb portella de ferro d’època actual. Probablement durant aquesta època s’aixeca la casa. La ampliació cap al sud de l’amplada del pastador es realitza durant el segle següent (segle XVIII). Aquest fet comporta la construcció d’una nova porta d’accés a ponent. Al segle XIX es crea una nova ampliació cap el sud que absorbeix l’eixida i es creix en alçada fins aconseguir el perfil actual de teulada a dos vessants, moment que coincideix amb la construcció del pis dels masovers a la planta baixa amb una nova porta d’accés en el mur nord de l’edifici primigeni. A l'exterior i a pocs metres a l'oest de la casa hi trobem el paller, la planta baixa del qual també es va transformar en masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A mitjans del segle XX es va construir un petit espai adossat al mur oest, que tapia en part el portal occidental, on s’hi va instal·lar la centraleta telefònica.</span></span></span></p> | 42.0782000,1.7530400 | 396855 | 4659211 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1451bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1452bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91710-1453bo.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A 25 m al nord-oest hi ha el paller de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. A uns 20 m al sud-oest, sota un marge, es troba el pou. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91714 | Cal Llengot o Cal Teresa (Casa Rural L'Estable) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llengot-o-cal-teresa-casa-rural-lestable | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII / XIX / XX | <p><span><span><span><span>L’actual casa rural L’Estable conserva els murs de 50 cm de gruix del segle XVIII de l’edifici conegut com a Cal Llengot o Cal Teresa, un edifici de planta quadrangular que constava de tres pisos; planta baixa, planta pis i golfes. </span></span></span></span></p> | 08045-146 | Zona de Capolat, sota l’església de Sant Martí de Capolat. | <p><span><span><span>La primera menció documental de Cal Llengot és al “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat l’any 1856. El 1851 les terres on actualment s’edifica Cal Llengot eren propietat de l’amo del mas Puig, el qual les cedeix al seu germà (Simon Canudes Puig i Muntanyà) l’any 1851 i aquest a la seva muller l’any 1855. El 1857 les terres són venudes perpètuament i sense esperança de recobrar als germans Soler i Casals naturals de Vilada, els quals hi construiran una casa anomenada vulgarment com a Cal Teresa. L'any 1871 les terres i la masoveria edificada són venudes perpètuament i sense esperança de ser recobrada al regent de l’església parroquial de Sant Martí de Capolat com a laica i privada persona a Pau Canudes i Canudes, natural de Casserres. La masoveria serà de Pau Canudes i Canudes fins el 1888, quan la ven perpètuament a Ramon Badia i Serra però li arrenda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici abans de la rehabilitació com a casa rural senyalava 3 moments constructius, un dels segles XVIII-XIX, on la casa presentaria una planta gairebé quadrada amb la façana orientada al sud-est, un el segle XIX, quan s'annexa a l'oest un primer afegit que ocupa tota la llargada i l’alçada de la casa originària; i un altre el segle XX, quan s’amplia un altre annex al mur nord. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui dia, aquest edifici ha estat transformat en caseta de turisme rural. </span></span></span></p> | 42.0761600,1.7518100 | 396750 | 4658986 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1461bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91714-1462.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91718 | Camí ral de Travil a Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-travil-a-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004).</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Bona part del camí va quedar destruït per la carretera, i la part que es conserva està plena de vegetació. | <p>El camí ral de Travil a Capolat era un dels camins més importants d'aquesta zona del municipi. Actualment, gran part del seu traçat ha estat substituït per la carretera que uneix Travil i Capolat. Tot i això, encara es conserva un petit tram del camí entre Casòliba i Tressera, que, <span><span><span><span><span><span>en creuar la carena del Morral de Tresserra es desvia cap al nord i fa més drecera. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part del camí conservat, tot i que se'n pot endevinar el traçat, està molt deixat i ple de vegetació. En un punt del camí s'ha conservat un </span></span></span></span></span></span>gual que salva el desnivell de 2,40 m d'una cinglera.</p> | 08045-147 | El camí seguia el traçat de la carretera de Travil a Capolat, menys en un tram entre Casòliba i Tresserra, on es desvia. | <p>Els camins rals han estat les vies de comunicació importants al llarg de la història, fins a la construcció de les carreteres actuals. Eren els camins públics principals d'un territori, per on es movien les persones i el comerç. Tots ells eren patrimoni de la corona i estava sota la protecció dels reis, d'aquí el seu nom de camins reials o camins rals.</p> <p>En el cas de l'actual municipi de Capolat en trobem de diferents. Aquest unia el poble de Travil amb el de Capolat. Existia una prolongació del camí que continuava cap a la Vall d'Ora, però no se sap si aquesta tenia la mateixa categoria de camí ral o era un camí normal.</p> | 42.0783693,1.7240006 | 394454 | 4659265 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1470.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91718-1471.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91744 | Camí ral d'Avià a Coll de Jou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-davia-a-coll-de-jou | <p><span><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | No està conservat en la seva totalitat, només es conserven alguns trams. | <p>Camí de bast que anava des d'Avià, començant a l'altura de Serrapinyana, fins a Coll de Jou passant per Ferners. El camí circula pel vessant esquerre de la riera de Clarà, per la costa de Serrapinyana fins al pla de Barons. A Barons continua cap a la Coma, d'allà va cap a la Serreta on circula per la zona on hi havia hagut les terres de conreu de la Serreta, després comença a guanyar altura seguint el curs del torrent de la Font del Teix i més tard flanqueja la serra de la Tossa a mitjana alçada passant per la Mesquita i les Guixeres fins a arribar a Coll de Jou.</p> <p>Actualment, el camí s'ha vist afectat per pistes forestals, la carretera de Coforb a Farners, la carretera de Berga a Sant Llorenç i les pistes d'accés a diferents masies. Es conserva en bon estat una part del seu traçat, amb alguns punts on encara es poden veure els empedrats, graons de pedra, trencaaigües i murs de contenció. Aquest és el cas del tram que arriba fins a la casa de Barons.</p> | 08045-148 | Camí que unia Avià amb Coll de Jou, començant pels voltants del mas Serrapinyana i passant per Farners. | <p>Aquest era un camí de bast, és a dir, que permetia el pas d'animals de ferradura. Era un dels camins de la zona. Era utilitzat per a l'explotació agro-forestal del vessant esquerre de la riera de Clarà, comunicant les zones de carboneig i les artigues que ocupen bona part d'aquest vessant.</p> <p>Des de Farners tenia una prolongació que continuava cap a coll de Jou i per extensió a la Vall de Lord o Castellar del Riu.</p> | 42.0791828,1.7833310 | 399363 | 4659284 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-148_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91744-1480.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91755 | Col·lecció d'objectes procedents de Capolat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-procedents-de-capolat-al-museu-diocesa-i-comarcal-de-solsona | <p>Serra, R.; Bernadich, A.; Rota, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. </p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona té una gran col·lecció d'objectes procedents de Capolat. El més important de tots és la Mare de Déu dels Tossals, però se'n conserven d'altres provinents d'altres esglésies del municipi.<br /> <br /> La col·lecció d'objectes de Sant Martí de Capolat compta amb una escultura barroca, del segle XVIII, de la Marededeu del Roser, tallada amb fusta i policromada; una imatge del segle XIX de Santa Filomena jacent vestida amb roba de llana, seda i fil d'or; una creu d'altar del segle XVIII procedent de l'altar major de l'església; una creu processional del segle XIX feta de fusta i metall; un calze d'argent del segle XIX; una patena d'argent daurada del segle XIX; una patena de combregar de metall acompanyada amb una funda de lli, del segle XIX; un grup de quatre canelobres d'altar iguals, del segle XIX, de llautó i ferro, amb base piramidal, fus cilíndric amb nus central i part superior amb plat circular; dos canelobres iguals del segle XIX, fets de llautó i ferro, i amb base piramidal i part superior amb plat circular; faristol d'altar del segle XX, fet de llautó; canelobre d'altar del segle XVIII tallat en fusta; una bacina amb la imatge de la Marededeu, feta al segle XVIII en argent, fusta i llauna; i una bacina del segle XVI-XVII de llautó i amb decoració en relleu; un penó de seda, fusta i llautó, amb l'anagrama marià brodat; un paraigua de viàtic del segle XX; un drap de funerals del segle XX fet de seda; un faldellí de seda, fil i fil d'or, fet al segle XX; i un apagallums consistent en una canya coronada amb un barret de llauna, del segle XX.<br /> <br /> Pel que fa als objectes procedents de Sant Quintí de Travil hi trobem els següents: una imatge de la Marededeu del Roser del segle XVIII, d'estil barroc tallada en fusta; un crucifix de fusta i guix fet a finals del segle XVIII; un calze d'argent fet al segle XIX; i dues bacines de llautó fetes entre els segles XVI i XVII, amb decoració en relleu al voltant del botó central.</p> | 08045-149 | Plaça del Palau Episcopal, 1, 25280 Solsona, Lleida | <p>Els objectes procedents de Sant Quintí de Travil i de Sant Martí de Capolat van ser dipositats al museu l'any 2004 per Mn. Ramon Viladès i Llorens, rector de la parròquia.</p> | 42.0956934,1.7991035 | 400693 | 4661098 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-149.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1490.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91755-1491.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 96|98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | |||||||
| 91770 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-21 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> <p>SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà.</p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVI / XVII / XVIII | <p><span><span><span>Casa de planta trapezoïdal de grans dimensions. L’edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes, amb una distribució de tres cossos paral·lels orientats longitudinalment de nord-oest a sud-est, un cos perpendicular a aquests que ocupa l’angle oest, i una eixida amb grans obertures en els tres nivells a la façana sud-est. Els murs corresponents a l’edifici del segle XVI tenen un gruix de 90 cm, fets amb carreus desbastats de mida diversa i disposats en filades irregulars, mentre que la resta estan fets amb pedres de diferent forma i mida, amb un gruix de 70 cm. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel què fa les obertures, hi ha una gran variabilitat. La porta principal del XVI té arc de mig punt format per dovelles de gran longitud, mentre que la porta d’accés actual té arc rebaixat i la d’accés a l’ampliació del XVII té llinda plana, monolítica decorada amb el gravat d'una capelleta envoltada de tres estrelles de 6 i 7 puntes i la data '1686'. A la planta pis es conserven dues portes del segle XVIII de format rectangular, constituïda per una llinda monolítica decorada que es recolza sobre muntants fets amb carreus. Una porta inscrita a la llinda la data “1717” acompanyada de l'anagrama de Crist, la creu i els tres claus de la passió. L’altra presenta les arestes decorades amb motllures de mitja canya i té un arc de descàrrega format per un arc rebaixat de lloses a plec de llibre.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Les finestres de la planta baixa són de petites dimensions amb llinda i muntants monolítics de pedra sorrenca. La majoria de les finestres dels dos pisos són de muntants, llinda i ampit de pedra treballada, i en alguns casos amb motllura i decoració. Té coberta a quatre vessants amb una petita carenera de nord-oest a sud-est forçada al no tenir una planta quadrada. </span></span></span></p> | 08045-150 | Zona de Capolat, a l’extrem meridional del morral del Puig. | <p><span><span><span>El mas Puig, antigament mas Pujols, ja era habitat l’any 1383. Sempre ha estat en mans de la família Pujols, després Puig, a partir del 1841.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVI. Durant aquest període la casa constava d’una estructura de dos cossos rectangulars paral·lels separats per un mur mitger, orientat de nord-oest a sud-est, i un cos de planta rectangular de capçalera perpendicular a aquests en la banda septentrional. A planta baixa, la porta principal estava situada en el cos oriental que actuava com a distribuïdor. Possiblement l’escala d’accés al primer pis estava adossada al mur de llevant. A la planta pis, la sala ocupava tot el cos oriental, que actuava com a distribuïdor. El cos occidental estava dividit en dues habitacions per un envà, les dues amb accés des de la sala. El cos septentrional també estava dividit en dos àmbits per un envà, també amb accés des de la sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVII, probablement 1686, s’adossa un cos a la banda de llevant que ocupa tota la longitud del mur d’aquest sector. L’accés es localitzava a la façana principal i probablement l’espai era dedicat a estables. A la planta pis s’habilita una porta d’accés des de la sala, on es conserven uns fogons a l’angle nord d’aquest espai.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII es realitza la construcció de l’eixida que, probablement, es fa en dos temps. En primer lloc s’avança fins la primera línia d’arcs a planta baixa, a la planta pis s’elimina el mur del XVI, s’engrandeix la sala cap el sud, s’aconsegueix una habitació més a l’ala de ponent i es fa la nova escala. A la sala, en aquest moment, es construeix una pica en l’angle sud i la capelleta en el mur de ponent. En un moment posterior es fan les voltes de pedra i encofrat de tots els cossos de l’edifici a la planta baixa i es tapia la porta d’accés interior de l’ampliació del XVII. Es converteixen en estables els àmbits de la planta baixa al mateix temps que es compartimenten i es fan accessos des del distribuïdor i l’escala. Probable també és el moment en què es construeix el pou proper al mas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una segona fase s’avança l’eixida fins el nivell actual i s’eleva la casa en la seva totalitat. A planta baixa es fa la volta de rajola amb llunetes que afecta l’eixida, a la planta pis es construeix l’eixida en els pisos superiors, provocant el tapiat de la pica i la conversió de la finestra de la sala en una porta. Probablement en aquesta època es construeix la pallissa antiga i la gran era.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Al segle XIX s’engrandeix la pallissa vella i probablement es fa la nova. En aquest període també es construeix el pou amb safareig més llunyà del mas.</span></span></span></p> | 42.0700400,1.7473100 | 396368 | 4658312 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-1501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-1502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91770-15013.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Sota l’escala de la planta baixa es conserven fornícules (ponedores o covadores), una sèrie de forats quadrangulars disposats en dues rengleres horitzontals. A la sala de la planta pis hi ha una aigüera rectangular flanquejada per sengles replans, i empotrada al mur en una fornícula coronada amb arc rebaixat fet de llosetes en disposició radial. No conserva l’aiguamanil. També hi ha una petita capella que presideix la sala. Es tracta d’una fornícula amb arc de mig punt, decorada amb motllures de guix emmotllat a l'interior. Tanca amb dos porticons de fusta, dividits amb quarterons de perfil motllurat i decorats amb una rosassa en baix relleu al seu interior. Al mur nord s localitza un fogó d'un sol foc fet amb totxos, sobre del qual s'hi disposa una fornícula quadrada i, a sota, la cendrera quadrangular.A la façana meridional de la casa es conserva un gran cos de galeries format per tres nivells sobreposats i amb triple arcada cadascun. Els de la planta baixa són d’arc de mig punt i tenen una alçada superior, formats per dovelles curtes, muntants i pilars de pedra sorrenca picada sobre un ampit massís coronat per una filera de grans rajoles de pla. En aquesta planta, el conjunt dels arcs estan flanquejats per un estable a la banda de ponent i un gran arc que prolonga la eixida cap a llevant i manté les mateixes característiques constructives. A la primera planta, els arcs són d’ansa-paner, estan fets amb dovelles curtes sobre impostes motllurades i columnes de planta quadrada, tot plegat de pedra sorrenca. L’ampit és massís i està coronat per una filera de llargs carreus de pedra sorrenca amb motllura que sobresurt del mur, actualment molt erosionats. En aquesta planta, els arcs estan flanquejats per dues habitacions amb finestra a la mateixa façana que, posteriorment, es reconverteixen en balcó. A les golfes, els arcs són de menors dimensions i de mig punt fets amb maó massís a plec de llibre sobre muntants de carreus de pedra sorrenca. Els ampits són calats, de motius geomètrics coronats per una triple filera de rajoles.L’antiga pallissa, situada a pocs metres al nord-oest, està enrunada a causa d’un incendi produït per un llamp. Al nord-est de la casa es troba una pallissa més moderna de petites dimensions que té adossat un cobert tancat i a la banda de llevant d’aquest edifici es troba una pallissa actual amb formigó i totxanes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91771 | Font Trasserres o de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-trasserres-o-de-la-salut | <p>La font és coneguda com a font Trasserres o font de la Salut i està situada al costat d'una cinglera amb una gran balma. Està a tocar de la carretera que va de Capolat a Travil.</p> <p>La font consta d'un petit dipòsit de teula construït entre les roques naturals del terreny. L'aigua surt per un tub i en tocar el terra, es filtra entre les pedres que hi ha allà. Al davant de la font hi ha un conjunt de pedres alineades que formen un canal o camí que porta fins a la font. En el dipòsit hi ha clavat un cartell de la Diputació de Barcelona amb el nom de la font i on es pot trobar un codi QR que porta a la web on hi ha la informació de l'última anàlisi feta per la diputació a l'aigua de la font.</p> | 08045-151 | Es troba a la zona de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | 42.0861630,1.7373850 | 395574 | 4660114 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | L'aigua d'aquesta font està catalogada com a 'aigua sense garantia sanitària'. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||||||||
| 91772 | Mirador del Roc Codós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-roc-codos | <p>El mirador del Roc Codós està situat en els cingles de Capolat, que són els primers contraforts del Prepirineu al Berguedà. Aquest mur rocós representa la frontera entre la zona de plana i la de muntanya. Des del mirador es pot contemplar una gran panoràmica de la Catalunya Central, i, especialment, de la zona del Baix Berguedà.</p> <p>En general, tota la zona alta dels cingles té una gran vista, però en aquest punt concret s'hi va habilitar un mirador amb una barana i un banc on poder-se asseure a gaudir de les vistes. Al costat del mirador hi ha una senyera.</p> | 08045-152 | Es troba a la zona de Capolat, just a la frontera entre Capolat i L'Espunyola. | 42.0652565,1.7523998 | 396782 | 4657775 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91772-1522.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sanchez Soler i Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||||||
| 91774 | Runers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/runers | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022).</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2016). Espai domèstic i cultura material. Una aproximació històrica a les cases rurals del Berguedà. [Tesi Doctoral Universitat Autònoma de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVIII / XIX / XX | <p><span><span><span>Casa de planta irregular degut a les diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes, amb una distribució de dos cossos paral·lel. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En els murs exteriors de la casa, tot i l’acurat rejuntat amb morter de calç, es poden diferenciar dos tipus d'acabat. A la part baixa, els murs són de 70 cm de gruix i mostren un parament de lloses i pedres desbastades de tipus sorrenc i conglomerat disposades de manera força regular en filada. En aquesta part, les cantoneres estan fetes amb lloses de pedra sorrenca ben tallades de mida semblant a les pedres dels murs. La part alta de la casa és feta amb murs que mostren pedres bastes disposades irregularment. Les cantoneres estan formades per carreus de mida més gran que els que formen els murs i fetes de conglomerat amb alguna sorrenca. D'altra banda, a l'afegit oest, el mur té 50 cm de gruix, la superfície d’aquests no mostra el rejuntat de morter de calç que es pot veure a la casa i estan fets amb pedra sorrenca i conglomerat de mida diversa amb moltes lloses de mida petita tot unit amb fang. Les cantoneres estan formades per carreus de conglomerat i alguna sorrenca de mida molt superior a les de la casa. L'interior és compartimentat per un mur mitger de 60 cm de gruix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les portes exteriors de la casa tenen llinda de fusta i els muntants gairebé no es diferencien de la resta dels murs. Les finestres de la planta pis han estat modificades. A la façana principal, la central té llinda de pedra sorrenca, muntants de maó pla i ampit de pedra sorrenca motllurat a la part inferior. L’única finestra original és la que està tapiada i correspon a l’habitació de l’angle est, de llinda, muntants i ampit monolítics de pedra sorrenca. Les finestres de la zona reformada tenen llinda de fusta sobre muntants que no es diferencien dels murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és a dos vessants amb el carener orientat de nord-est a sud-oest, perpendicular a la façana principal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa té dos nivells, estava inicialment separada de la casa en paral·lel al seu mur nord-est i més tard s’hi adossa. Al mur sud-est de la pallissa s’hi adossa una altra estructura, possiblement un femer a planta baixa i una pallissa en la superior.</span></span></span></p> | 08045-153 | Zona de Capolat, al serrat de Runers, a la serra dels Tossals. | <p><span><span><span>La primera referència documental del mas Runers és de 1315, habitat per Ponç de Runers. El 1421 era habitada per Guillem de Runers i el 1566, per Joan Antic i Moixí. L'any 1796 Runers estava aglevada dins del mas del Puig, sent venuda amb dret i facultat de lluir i reivindicar l’any 1851 a Ramon Marginet i Vilartimó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII la casa sembla que estava definida per una estructura de dos cossos rectangulars de diferent amplada, separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. A planta baixa, sembla que en el cos de llevant hi havia el foc a terra i el pastador i el cos de ponent actuava de distribuïdor i galliner (es poden veure forats al mur per les ponedores). A la planta pis i sota teulada s’hi deurien trobar les habitacions. Durant aquest segle es puja la casa, a nivell de planta baixa s’estreny la porta central del mur mitger que comunicava els dos cossos i es construeix l'escala actual d'accés al pis, habilitant gran part del cos de llevant de la planta baixa com a estables amb la construcció de les menjadores. La planta pis tenia una distribució semblant a l’actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant el segle XIX s’eleven les golfes, un pilar central puja fins a la teulada i actua de suport del carener, el qual es compartimenta amb envans i es destina a habitacions i graners. A l’angle nord-oest hi ha la comuna. A la banda de ponent s’adossa una estructura aprofitant en part l’estructura del forn i s’adapta sota el pendent de la teulada d’aquest sector que s’allarga a tal efecte. La planta baixa es destina a estables amb accés directe des de l’exterior, a la planta pis es fa una habitació i a les golfes es fan més graners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement durant aquesta època es construeix el paller situat a la banda nord i separat de la casa, el qual s’uneix amb el mur de la casa al segle XX. Això provoca el tapiat de la finestra del mur nord, i es construeix l'annex destinat a paller i corts que es localitza a la banda nord-est. </span></span></span></p> | 42.0822600,1.7457300 | 396257 | 4659671 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91774-1530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91774-1531.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la planta pis es conserven uns antics fogons del segle XIX encastats en el mur mitger i reconvertits en armari. Únicament es conserven els porticons i cada un està dividit en dos quarterons en disposició vertical, emmarcats per motllures decoratives. Els quarterons inferiors contenen, a més, un motiu calat en forma de rosassa de sis puntes. A les golfes es conserva la comuna, un petit espai quadrangular amb finestra. Té una post horitzontal situada entre dues parets i al centre, a poca altura del nivell del terra, s'obre un forat que dóna a un pou mort. El forat es cobreix amb una tapa circular de fusta de 25 cm de diàmetre. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 | ||||||
| 91775 | Retaule de Sant Martí de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-capolat | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El retaule de l'altar major de Sant Martí de Capolat és d'estructura arquitectònica, amb línies senzilles. Està decorat amb relleus i policromia. En el cos central, la policromia imita el marbre d'un color crema. Al centre d'aquest cos hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Martí.</p> <p>La imatge de Sant Martí Bisbe és una talla de fusta policromada. Està dret amb el genoll esquerre lleugerament avançat. La túnica daurada i blanca que porta va cenyida a la cintura i sobre les espatlles té un mantell de color daurat, blanc i vermell. Porta la mitra de bisbe i el bàcul de fusta a la mà dreta. La tipologia és molt similar a la imatge de la Marededeu del Roser que hi havia a l'església i que actualment es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> <p>Al costat de la fornícula hi ha dues peanyes amb les escultures, de menor mida, de Sant Antoni Abat i Sant Ramon Nonat. Als costats exteriors d'aquestes figures hi ha uns pilars que les separen de dues imatges més de sants: Sant Cristòfol a l'esquerra i Sant Sebastià a la dreta.</p> <p>El pis superior forma una motllura arquitectònica amb forma d'arc a la part central. Està decorada amb relleus vegetals de color daurat. Sobre aquesta motllura, en els punts on acaben els pilars, hi ha dues figures d'àngels agenollats amb les ales esteses, i, a la part central, la de la Puríssima amb una orla de raigs solars.</p> <p>Tot el retaule està recolzat sobre un pedestal de totxo i guix construït expressament per l'altar i una graonada de tres graons. Aquest pedestal està, igual que el retaule, pintat imitant el marbre i amb purpurina daurada. Sota la fornícula hi ha una capelleta de fusta amb una porta d'arc detallat i dues columnes salomòniques a la façana.</p> | 08045-154 | Es troba a la zona de l'antiga parròquia de Sant Martí de Capolat, a la zona central de l'actual municipi. | <p>És possible que les figures dels àngels i la Puríssima fossin un conjunt corresponent a un retaule anterior. La imatge de Sant Martí és barroca, i podria ser del mateix autor de la Marededeu del Roser. En construir-se, al segle XX, el nou retaule, s'haurien aprofitat aquestes imatges que ja es trobaven a l'església. L'autor tant del retaule com de les imatges és desconegut.</p> | 42.0782180,1.7530113 | 396853 | 4659213 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91775-154.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | Desconegut | 96|98|99 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-05 04:57 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml