Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91922 | Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XIV/ XVI/ XVII/ XVIII-XIX | Les restes enrunades de l'edifici es troben afectades per la vegetació que les cobreix. | <p><span><span><span><span>El conjunt de la construcció presenta una planta irregular amb disposició allargada per l’addició a l’estructura original de diferents cossos disposats d’est a oest. Es mostra adossada a un marge per la seva banda nord i part de ponent. L’estructura original està construïda amb aparell força regular de pedres de petites dimensions; en els murs est, sud i oest hi ha traces de tàpia construïda sobre el sòcol de pedra. L'afegit de ponent mostra els murs nord i oest fet de paredat de pedres irregulars de diferents mides, i el sud és format per grans blocs de conglomerat desbastat, en cap cas hi ha mostres de l'existència de tàpia. L'ampliació que es fa cap a llevant mostra murs de pedres de mida petita. Les cantoneres de l’estructura primitiva són força regulars i de petites dimensions seguint les característiques del seu parament. En el mur sud de l’afegit de ponent són de grans blocs de conglomerat i en l’ampliació de llevant trobem cantoneres de pedra picada.</span></span></span></span></p> | 08045-207 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>Aquesta casa apareix esmentada en la documentació consultada a partir del segle XVIII amb el nom de Ventaiola o les Casetes de Clarà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’avançat estat d’enrunament així com la gran quantitat de vegetació existent no permet determinar amb precisió la cronologia de les diferents ampliacions. Per la tipologia, els materials i la situació es pot pensar que l'estructura originària formada per una construcció de planta quadrangular de finals de l'edat mitjana (segles XIV-XV). A partir d’aquí la casa va anar creixent amb afegits a est i oest tot mantenint la façana principal orientada al sud. </span></span></span></p> | 42.0743900,1.7857200 | 399553 | 4658749 | 08045 | Capolat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91922-2072.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | En un nivell superior es troben les restes d’una construcció, probablement un dipòsit d’aigua adossat a un marge i, a uns metres a llevant, al costat de la pista, es troba una base de premsa. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||
| 91923 | Premsa propera a Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-ventaiola | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIV | <p><span><span><span>Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular d’uns 8 cm de profunditat amb apèndixs laterals diametralment oposats, un d’ells una mica desviat, i de secció trapezial. </span></span></span></p> | 08045-208 | Zona de Capolat, Ventaiola. | 42.0744800,1.7852200 | 399511 | 4658760 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Aquesta peça és un element d’una premsa, de vi o d’oli, la seva denominació és la de lliura o quintà. Hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el cargol.Aquest tipus de forat que presenta a la cara superior és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 91924 | Balma de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-ventaiola | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Balma orientada al sud-oest, d’una amplada de 38 m per 6 m de profunditat i una alçada variable que permet sempre la circulació a peu dret. La roca que forma el balmat és pedra sorrenca i té una forma còncava. El terra és planer però accidentat per una gran esllavissada de roques que formaven part del sostre. Tota la boca d'entrada presenta un cordó de terra, roca, pedres i vegetació caigudes de la part superior de la cinglera. L'interior presenta molt gruix de sediment.</span></span></span></p> | 08045-209 | Zona de Capolat, Ventaiola. | 42.0745000,1.7860600 | 399581 | 4658761 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91924-2092.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91924-2093.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||
| 91925 | Tuta de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuta-de-ventaiola | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petita cova amb l'eix orientat de nord a sud. Està formada per agrupació natural de grans blocs de conglomerat caiguts dels cingles circumdants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer tram de la Tuta presenta un alçat triangular amb una base de 2,5 m d'amplada que es va reduint en alçada. Al fons, coincidint amb el final dels dos grans blocs que formen el primer tram, es guanya en amplada al quedar en contacte amb altres blocs caiguts, formant un nínxol cap a l'oest de tres metres de profunditat, un cap al nord de 2,30 m i un cap a l'est d'aproximadament 1,20 m. El sostre en aquest tram és de pedres i terra premsada amb forats naturals originats per filtració d'aigua. El terra en el primer tram i en les fornícules de l’est i oest és regular i dóna la impressió que ha estat rebaixat uns 20 cm, ja que la fornícula de ponent està situada sobre roca i la del nord sembla que conserva un gruix del terra original. A la boca d'entrada s'hi poden veure dos murs que conformen una porta d'uns 70 cm de llum, el de la banda de llevant fa 1,20 m de llargada, 1 m d'amplada i 50 cm d'alçada, fet per diferents filades de grans rocs de conglomerat en sec, i el de la banda de ponent tant sols és una filada d'1 m d'amplada. </span></span></span></p> | 08045-210 | Zona de Capolat, Ventaiola. | 42.0744700,1.7856000 | 399543 | 4658758 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91925-2102.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Probablement aquest espai estava destinat a corral de la casa de Ventaiola. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||
| 91926 | Torneula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torneula | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XVII / XIX / XX | <p><span><span><span>Casa de planta rectangular amb planta baixa, planta pis i golfes. Mostra una estructura de quatre cossos paral·lels amb una ampliació adossada al mur nord. Els murs de l'estructura original són fets amb carreus desbastats de pedra sorrenca de mides similars amb una disposició força regular junt amb algunes pedres irregulars de diferents dimensions. Les cantoneres són desbastades i de mida similar a la resta del parament. L'ampliació adossada a la banda de ponent i la del nord mostren murs fets amb pedres irregulars, i les cantoneres són més grans i més ben tallades. La coberta és a dos vessants i el carener està orientat de nord-est a sud-oest, paral·lel a la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mur sud de la planta baixa hi ha la porta original feta amb llinda de fusta i muntants de pedra desbastada amb doella esbiaixada. Al costat est hi ha una petita finestreta probablement original, a ponent una altra de modificada i una al cos afegit del segle XIX. A nivell del primer pis les finestres del cos del segle XVII mostren muntants de pedra treballada i llinda de fusta, mentre que a l'afegit de ponent es conserva un finestra de llinda i muntants de pedra treballada. La resta estan modificades amb maó massís. A les golfes són petites i no presenten cap tret específic.</span></span></span></p> | 08045-211 | Zona de Capolat. | <p><span><span><span>El mas Torneula surt esmentat en la documentació consultada des del 1431, quan era habitada per Andreu de Torneula. Al 1502, durant el fogatge del ducat de Cardona, Torneula era un mas de Capolat. Des del 1837 la masoveria de Torneula pertany a la família de Pere Barniol. El topònim Torneula, en origen, es corresponia amb la casa de Sant Salvador, la qual posteriorment sembla que s’abandonà i es construí la nova casa de Torneula, tot adoptant-ne el nom. Així, amb posterioritat, l’antiga va adoptar el nom de Sant Salvador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A nivell arquitectònic, al segle XVII la casa estava formada per una estructura de planta basilical amb els tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal. El central és més ample que els altres. El cos de llevant estaria destinat al bestiar, s’hi conserven menjadores. En el cos central, al qual obre la porta original d’accés a la casa, hi ha l’escala adossada a l’angle sud-oest, de dos trams, amb graons de pedra (no sembla l’original), a més d’una menjadora adossada al mur nord. L’ala de ponent està dividida en dos espais per un mur, a l'espai septentrional hi ha el pastador amb el forn de pa, el qual originàriament estaria en el mateix lloc on actualment hi ha una trumfera. A l'espai meridional, junt amb la resta d'espais de la planta baixa, estan destinats al bestiar, hi s’hi poden veure menjadores i forats per les ponedores. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el cos central de la planta pis hi ha la gran sala amb els fogons al mur de llevant i la pica a l'angle sud-est. La llar de foc probablement estava adossada al mur nord. Els cossos laterals estan destinats a habitacions, dues a cada banda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Possiblement al segle XIX s’adapta el cos del forn com a trumfera i se’n construeix un altre adossat al mur de ponent. A finals d’aquest segle també s’amplia la casa cap a ponent. A la planta baixa el nou cos del forn queda integrat dins l’estructura i la resta de l’espai es destina al bestiar. A la planta pis s’hi creen més habitacions, amb accés des de la sala a través d’un passadís i una comuna en el seu extrem. A planta baixa, l’espai existent entre el mur nord i el marge es compartimenta i probablement es dedica a estable amb accés des de l’exterior. Uns metres cap a l'est de la casa es troben les restes d'una gran pallissa, formada per dos espais diferenciats, la qual sembla datar d’aquest període. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A inicis del segle XX es va construir un femer cobert amb volta de pedra situat al sud de la casa i un paller nou a pocs metres al nord-est. També al llarg d’aquest segle es va ampliar la casa cap el nord, amb la construcció d’un annex en el qual hi ha la llar de foc i l'actual accés a nivell de la planta pis. Adossada al mur nord hi ha una cisterna del mateix període encabida en l’estable construït en el segle anterior. </span></span></span></p> | 42.0675600,1.7765600 | 398784 | 4658001 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91926-2111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91926-2112.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A l’interior de la casa, a la planta baixa, es conserva un forn del segle XIX, constituït per una boca en arc de mig punt i ampit rectangular, feta amb blocs monolítics, i una caixa de planta circular, coberta amb cúpula de pedra coronada amb maons i fragments de teula posats en vertical. També una trumfera del segle XIX, un espai de planta rectangular cobert per una falsa cúpula construïda per l'aproximació de filades de llosetes. Al punt central de la cúpula hi ha un orifici que servia per introduir els trumfos. A la Planta pis es conserva fornícula rectangular, proveïda de fogons de pedra dels segles XVII-XVIII, tancats per una portella de fusta amb cendrera a la part inferior. La portella està dividida amb quatre quarterons, dels quals els superiors són llisos i els inferiors en reixeta. També hi ha una pica dels segles XIX-XX de planta arrodonida, excavada en un bloc monolític de pedra. La pica desaigua vers la finestra per mitjà d'un regueró. A la seva esquerra, hi ha un petit replà que servia per contenir l'aiguamanil.A la banda nord-est de l’exterior de la casa hi ha la pallissa nova. Les restes de la pallissa vella es poden veure a pocs metres a l’est de la casa i al sud, el femer i la bassa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||
| 91927 | Pallissa Nova de Torneula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-nova-de-torneula | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pallissa de planta rectangular formada per dos nivells, amb el carener orientat de nord-est a sud-oest. Té el mur nord-oest adossat a un marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està formada per una estructura de murs que defineixen una planta d’U invertida tot generant una gran galeria oberta per la banda més meridional. Aquesta galeria està conformada per un conjunt de sis pilars que s’aixequen de la planta baixa fins a la coberta. L’estructura es repeteix en paral·lel a l’interior. El conjunt d’aquests pilars permet tenir un gran espai lliure, permeable i ben ventilat, a la vegada que actuen com elements de suport del sostre de la planta baixa i de la coberta. L’accés a la planta primera es realitza a través d’una escala exterior adossada al mur sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs estan fets amb pedres desbastades de diverses mides de pedra sorrenca, llosetes i fragments de teules tot unit amb fang. Els pilars són de maó massís de 45 cm de gruix. Les cantoneres a planta baixa estan fetes amb carreus picats i a la planta primera són de maó massís.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sembla que la gran galeria oberta vers el sud-est hauria estat “tancada”, en el segon nivell, amb costers de fusta disposats verticalment i dels quals encara se’n pot observar algun. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El sostre de la planta baixa és sustentat en jàsseres quadrejades disposades perpendiculars al carener de pilar a pilar i a mur nord, amb bigues de fusta i posts a sobre. La coberta té el carener suportat sobre la filada interior de pilars, cavalls perpendiculars al carener. Les corretges estan disposades en paral·lel al carener i a sobre hi ha llates i teula àrab. </span></span></span></p> | 08045-212 | Zona de Capolat, Torneula. | 42.0675600,1.7765600 | 398784 | 4658001 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91927-2122.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Actualment, continua funcionant com a pallissa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||
| 91928 | Femer de Torneula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-torneula | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Construcció de planta rectangular orientada de nord-est a sud-oest. Està construïda amb murs de pedra unida amb fang, les cantoneres estan fetes amb carreus del mateix material i destaca la coberta formada per una volta d’arc de mig punt feta amb carreus picats. Presenta una gran obertura a la banda sud-oest, definida per tot l’ample de la volta que cobreix el femer. </span></span></span></p> | 08045-213 | Zona de Capolat, Torneula. | 42.0675600,1.7765600 | 398784 | 4658001 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91928-2132.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||
| 91937 | Túmuls del Serrat de les Tombes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumuls-del-serrat-de-les-tombes | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | <p><span lang='CA'><span><span>Túmuls de planta el·líptica i de diferents dimensions. El conjunt dels túmuls estant formats per pedres de diferents formes i mides juntament amb terra i coberts per vegetació herbàcia. </span></span></span></p> | 08045-214 | Zona de Capolat, Serrat de les Tombes. | <p><span><span><span>Sense una excavació arqueològica no es pot precisar la seva cronologia.</span></span></span></p> | 42.0716100,1.7709500 | 398326 | 4658458 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91937-2144.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Podria ser que continguessin enterraments antics com el Sepulcre 1 del Serrat de les Tombes. | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||
| 91938 | Túnel de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-de-la-foradada | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Túnel que comunica els dos vessants de la Serra dels Tossals. Forma part de la carretera BV 4241 de Berga a Sant Llorenç de Morunys. </span></span></span></p> | 08045-215 | Zona dels Emprius de Capolat. | <p><span><span><span>La seva funció principal era l’accés als boscos dels vessants septentrionals de les serres dels Tossals i de Busa i de la zona de Canals de Catllarí a ponent dels Rasos de Peguera.</span></span></span></p> | 42.0933100,1.7612300 | 397557 | 4660879 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Les obres es van iniciar el mes de Juliol de 1899, fruït de la iniciativa privada a càrrec de l’industrial Agustí Rosal i Sala. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||
| 91944 | La Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-solana-6 | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Edifici de planta rectangular, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al sud-oest. Consta de planta baixa, planta pis i golfes. Originàriament, el mur nord-est estava adossat a un marge fins al nivell de la planta pis. Actualment es troba reformada.</span></span></span></p> | 08045-216 | Zona dels Emprius de Capolat. | <p><span><span><span>Casa documentada en el “Registro de las casas de campo de cada Distrito y de los Aforados de Guerra.63” (ACBR) elaborat en l’any 1856. No apareix en els capbreus anteriors. L’anàlisi constructiu de l’edifici realitzat al 2004 per la SAB indicava una construcció probablement de mitjans del segle XIX.</span></span></span></p> | 42.0981400,1.7524500 | 396839 | 4661426 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91944-2162.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||
| 91945 | Sant Serni de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-serni-de-terrers | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>VVAA (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> | X - XII / XVII-XVIII / XIX | <p><span><span><span>Petita església de planta irregular, amb la nau principal orientada d’est a oest i una capella lateral situada al mur de migdia. La coberta era de volta de pedra, actualment reformada. Sobre el mur oest hi ha una espadanya de doble obertura formada per dos arcs de dovelles de pedra tosca. La porta d’entrada se situa a l’extrem oest del mur sud, i està formada per un arc de mig punt de dovelles de pedra calcària recolzat sobre muntants del mateix material. A l’extrem oriental d’aquest mateix mur, hi ha una petita finestra de doble esqueixada amb una petita llosa a mode de llinda. La capella meridional té una petita finestra espitllerada en el seu mur est.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Els murs estan fets bàsicament amb pedra calcària i tosca unida amb morter de calç. L'aparell del mur nord és regular, està format per carreus rectangulars de mida petita disposats en filades. La resta dels murs mostren combinació de carreus de diferent mida amb algunes pedres sense treballar. L’única cantonera conservada de l’edifici original està formada per carreus només desbastats de mida similar als que formen les filades. A les cantoneres del mur de llevant hi ha un predomini de carreus de pedra tosca de mida superior a les filades. La cantonera sud-oest està feta amb carreus de pedra calcària només desbastats de mida superior a les filades. Les cantoneres de la capella meridional són les més grans de l’església i estan fetes amb carreus de pedra calcària (la occidental) i pedra calcària a la base amb tosca a la part superior (la oriental).</span></span></span></p> | 08045-217 | Zona de Terrers, Torre de la Torrers. | <p><span><span><span>La documentació indica que aquesta església té els seus orígens a mitjans del segle X (entre el 943 i el 978). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’anàlisi de l’edifici, aquesta assenyala diferents moments constructius, començant pels segles X-XII, de quan es conserva gran part del mur nord, tot i que amb reformes posteriors consistents en el sobre alçament d'aquest i el seu escurçament per la banda de ponent. Als segles XVII-XVIII es reforma considerablement l'edifici, s’escurça la nau de l’església per la banda de ponent, s’aixeca de nou el mur meridional, desapareix l’absis i es tanca l’església amb un mur rectilini. Probablement, també en aquesta època s’aixeca el mur nord i es cobreix l’edifici amb una volta de pedra. Al segle XIX s’adossa al mur meridional una petita capella de planta rectangular.</span></span></span></p> | 42.1079500,1.7300700 | 395004 | 4662542 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2171b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2173b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-2172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91945-img2459.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Actualment l'esglesia es troba reformada i amb bon estat de conservació. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||
| 91946 | Puig de la Torre / Torre de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-torre-torre-de-terrers | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XVII / XX | <p><span><span><span>Casa de planta irregular a causa de les diferents ampliacions. L’edifici principal té planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels. La coberta és a dos vessants amb el carener orientat d’est a oest, paral·lel a la façana principal. L'accés principal es troba al centre de la façana meridional i està format per una porta adovellada d'arc rebaixat. La resta de les obertures han estat reformades i no presenten cap característica especial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs estan fets amb pedres sorrenques i calcaries de diferent forma i mida, lligades amb morter de calç. Al mur est són visibles alguns carreus només desbastats, probablement reaprofitats de la Torre de Terrers o bé de l’església de Sant Serni de Terrers. A excepció del mur est, el qual està parcialment rejuntat amb morter de calç, la resta de l’edifici està arrebossat amb ciment. Les cantoneres estan formades per carreus de pedra sorrenca i calcària només desbastats. La mida és petita, similar als carreus visibles en els murs. Possiblement també han estat reaprofitats d’edificis anteriors.</span></span></span></p> | 08045-218 | Zona de Terrers. | <p><span><span><span>La casa Puig de la Torre apareix documentada els anys 1682, 1724, 1758 / 1789. Actualment és coneguda com la Torre de Terrers, agafant el nom de la Torre de Terrers / Castell de Meda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVII, quan la casa estava definida per una estructura de tres cossos rectangulars, paral·lels i asimètrics, separats per dos murs mitgers en direcció nord-sud perpendiculars a la façana principal. A la planta baixa, el cos de ponent actualment no està compartimentat (l’existència de dues portes d’accés fa pensar que anteriorment n’estava). Aquí es troba el pastador amb la boca del forn del segle XVII i la xemeneia situades en el mur nord. El cos central actua com a distribuïdor. Adossada al mur nord es troba l’escala d’accés al primer pis. El cos de llevant probablement estava destinat a estables. A la planta pis hi hauria la mateixa distribució de tres cossos amb la sala en el central, la cuina en l’àmbit situat en l'angle nord-est i habitacions a la resta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Probablement al segle XVIII es construeix la pallissa separada uns metres de la casa cap a la banda de ponent. A principis del segle XX es fa l'escala exterior d'accés al primer pis i un passadís d’accés a la sala que obliga a fer més petit l’espai de la cuina. En la segona meitat del segle s'afegeix una mena de tribuna a la façana sud, es puja el nivell de la teulada i també es modifiquen obertures. D'altra banda també s’edifica el femer i uns estables unint la casa amb la pallissa.</span></span></span></p> | 42.1079300,1.7296800 | 394972 | 4662540 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2181bo0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2182bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91946-2184bo.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Al jardí de la Torre de Terrers hi ha elements arquitectònics de Can Blanc, Sant Serni de Terrers i can Lleu. Concretament, una pica monolítica de pedra que originalment estava encastada a un mur de la cuina de Can Blanc, una pica baptismal i un sarcòfag procedents de Serni de Terrers i dues premses, una trobada propera a les restes de can Lleu i l'altra propera a la pròpia casa.Adossats a ponent hi ha diversos annexes destinats bàsicament a pallissa, estables i femer. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||
| 91947 | Pica baptismal procedent de Sant Serni de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-procedent-de-sant-serni-de-terrers | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | <p><span><span><span>Bloc monolític de volum troncocònic invertit i irregular. El seu interior va ser buidat seguint línies paral·leles a la forma exterior.</span></span></span></p> | 08045-219 | Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers. | 42.1079300,1.7296800 | 394972 | 4662540 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | La pica procedeix de Sant Serni de Terrers i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 91948 | Sarcòfag procedent de Sant Serni de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-procedent-de-sant-serni-de-terrers | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XII. | <p><span><span><span>Bloc monolític de forma troncopiramidal invertida. El seu interior va ser buidat assolint una forma antropomorfa.</span></span></span></p> | 08045-220 | Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers. | 42.1079300,1.7296800 | 394972 | 4662540 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | El sarcòfag procedeix de Sant Serni de Terrers i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 91949 | Pica procedent de Can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-procedent-de-can-blanc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XVIII. | <p><span><span><span>Pica monolítica de pedra, de perfils arrodonits amb una zona rebaixada al centre de manera que queda una vora més elevada en tot el perímetre. En un costat hi té excavat el regueró per desaiguar. </span></span></span></p> | 08045-221 | Zona de Terrers, Puig de la Torre / Torre de Terrers. | 42.1079300,1.7296800 | 394972 | 4662540 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Aquesta pica estava encastada en un mur de la cuina de can Blanc i actualment es troba al jardí del mas Puig de la Torre / Torre de Terrers. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 91950 | Arnes de Can Penjorella Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnes-de-can-penjorella-nou | <p><span><span><span>Possible fornícula excavada en un marge on s’hi disposaven arnes per les abelles. En aquest cas la coberta devia ser feta de vegetació. </span></span></span></p> | 08045-222 | Zona de Capolat, Can Penjorella Nou. | 42.0721100,1.7501700 | 396608 | 4658538 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||||||
| 91951 | Pallissa de Can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-can-blanc | <p><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit</span></span></span></span></span></p> | XVIII | L'estructura de la pallissa està bastant afectada i comença a enrunar-se. | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrada adossat a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividit. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants i el carener orientat de nord a sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta baixa estava destinada al bestiar i té una porta d’accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa i té una porta d’accés directe des de la part superior del marge on s’adossa la pallissa. Presenta una gran obertura orientada cap el sud que ocupa la meitat de la façana en aquest nivell i la façana nord és totalment oberta en aquest mateix nivell. Un pilar central actua com a suport del sostre de la planta baixa i de la carenera de la teulada. </span></span></span></p> | 08045-223 | Zona de Terrers, Can Blanc. | 42.1122700,1.7393200 | 395776 | 4663011 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91951-2232bo.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91951-2232.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||
| 91952 | Font de Les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fonts | <p><span><span><span>Font natural que es troba dins l’antic terme del mas Puig, per sobre la cinglera de Torrades i que alimentava la casa de Les Fonts i la seva teuleria. Actualment no presenta cap estructura, és una simple surgència del torrent. Antigament hi havia un com de fusta.</span></span></span></p> | 08045-224 | Zona de Capolat. | 42.0667400,1.7522200 | 396769 | 4657940 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||||||
| 91953 | Fita de terme municipal al Serrat de Malla. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-municipal-al-serrat-de-malla | <p><span lang='CA'><span><span>Línia de terme municipal entre Capolat i l’Espunyola. A la superfície d'una roca es troba gravada una línia amb dos punts, un a cada banda, per indicar la divisió dels termes.</span></span></span></p> | 08045-225 | Zona de Capolat, Serrat de Malla. | 42.0617400,1.7612100 | 397505 | 4657374 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-10-11 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||||||
| 91954 | Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran-3 | <p><span><span><span>Font que surt d’un gran paquet de pedra tosca, amb afloraments de conglomerat i calç (segurament l’aigua passa per una veta de les Guixeres). Actualment està arreglada amb 2 coms i una zona per estacionar. </span></span></span></p> | 08045-226 | Zona de Capolat. | 42.0877000,1.7592000 | 397380 | 4660258 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91954-2262.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 91955 | Balma d'Arnes del Serrat de la Llosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-darnes-del-serrat-de-la-llosa | <p><span><span><span>Petita balma natural dividida en 2 espais per una llosa vertical. Cada espai s’hi disposaria una arna per abelles. </span></span></span></p> | 08045-227 | Zona de Capolat, Serrat de la Llosa. | 42.0756400,1.7685600 | 398135 | 4658908 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91955-2272.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 91998 | Font de l'Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lestret | <p>La font de l'Estret és una font natural en la qual no hi ha cap estructura constructiva visible. L'aigua surt d'un forat que es troba just al costat del camí, a nivell de terra. Això crea un petit rierol que creua el camí i baixa cap a l'altre costat. El nom de la font ve del lloc on es troba, ja que a banda i banda del camí, just en el lloc on hi ha la font, s'hi localitzen unes formacions rocoses que formen un estrenyiment del camí.</p> | 08045-228 | Està situada en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | 42.0980240,1.7366230 | 395530 | 4661432 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91998-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 92021 | Camí Ral de Berga a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-berga-a-sant-llorenc-de-morunys | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Es tracta d'un camí de bast en els seus orígens.</p> <p>El camí ral de Berga a Sant Llorenç, entrava a Terrers per can Blanc, passava pel coll de Terrers, per sota i al nord de l'església de Sant Serni i flanquejava el cingle Roig per la base en direcció a cal Vernis i Llinars. El camí ha estat afectat per la construcció de la pista d'accés a les cases de Terrers des de Castellar del Riu; només conserva les seves característiques originals a partir del flanqueig del cingle fins a cal Vernis.</p> <p>El camí ral de Berga a Sant Llorenç creua el municipi de Capolat per l'angle nord-oest del terme municipal, creua la vall del riu Terrers enlairat i pel seu vessant dret, tot flanquejant la Serra de la Corba pel seu extrem occidental. En el seu traçat es creuen dues zones clarament diferenciades. En primer lloc una zona de terres de conreu, enlairades sobre els típics terrers de la zona i per sota les altes cingleres de Bauma Roja, aquestes antigues feixes estan reconvertides en prats de pastura i bosc de pi roig. El segon sector és una zona de fort pendent amb bosc mixt d'alzines, roures i pi roig per on es creuen els cingles de cal Vernis i es dóna entrada a la vall de la Corba en el municipi de Llinars.</p> | 08045-229 | 42.1128000,1.7406000 | 395883 | 4663068 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92021-camiralseu1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92021-camiralseu2.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | En el capbreu de 1789, Miquel Ribera del mas Ribera de Capolat declara que una de les afrontacions del seu mas per la banda de tramuntana es fa ...mediant lo camí real que va de Sisquer a la vila de Berga...L’itinerari d’aquest camí al seu pas per Terrers entre Castellar del Riu i Llinars es recollit per C. A. Torras sota la designació de camí ral de ferradura, amb una durada de 6 h 30’ («Bergadà. Valls altes del Llobregat», Pirineu Català, Barcelona, 1905, p. 215-217, itinerari 98).També se l’esmenta com «camino de herradura que va desde la yglesia de Castellar del Riu á la yglesia de Llinars», a l’acte d’atermenament de la novena fita del termenat entre els termes de Castellar del Riu i Capolat, en l’indret conegut com el Roc de la Paella, practicat amb data del 17 de juny de 1923. | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||
| 92022 | Camí dels Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-matamatxos | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.</p> | En alguns punts el traçat del camí es perd pels róssecs de fusta, que han esborrat algunes parts. | <p>Camins de bast en els seu orígens. Xarxa de camins d'explotació forestal que tenen com a origen el camí ral de coll de Jou i la Solana . El seu traçat ha estat afectat per la construcció de pistes forestals en les proximitats de la Foradada (en el camí anomenat de Matamatxos) i de la Solana; La resta de camins conserven el seu traçat afectats per l'erosió, la vegetació i els ròssecs de fusta de les modernes explotacions forestals.</p> <p>La xarxa d'explotació forestal de l'obaga dels Tossals en el seu sector occidental és densa i està condicionada per la morfologia del terreny. S'observen tres camins principals, paral•lels, que flanquegen la muntanya d'est a oest, en base al camí ral de Coll de Jou, complementats amb curts camins secundaris en vertical per accedir al fons de les canals. Aquesta distribució obeeix a la pròpia orografia de la serra. Dues rues horitzontals separades per cingleres de conglomerat que impedeixen la comunicació vertical. En quan a la vegetació, ofereix una gran variabilitat en funció de l'orientació dels vessants. En les profundes clotades orientades al nord es troben fagedes, en les carenes rocoses amb orientació cap al sud apareix un magre bosc d'alzines, en les zones intermèdies bosc de pi amb boix esquitxat de roures.</p> | 08045-230 | <p>El nom de Matamatxos li ve per les característiques del camí. El camí de Matamatxos era un camí de bast, havien de passar-hi els animals carregats amb els carbons o la fusta de les carboneres. Tot i això, era un camí estret, i en un punt concret hi havia una pujada bastant pronunciada on es deia que alguns animals, que anaven carregats, havien caigut.</p> | 42.0913000,1.7417000 | 395939 | 4660679 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92022-matamatxos1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92022-matamatxos2.png | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||
| 92023 | La Fageda dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fageda-dels-tossals | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | <p>Es tracta d'una gran zona de fageda, on hi trobem una gran xarxa de camins que ens demostren l'aprofitament del bosc. Predominen els faigs, però també trobem la presència d'altres arbres.</p> <p>Arrel d'això, a la fageda trobem alguns indicis d'antigues carboneres, que són fruit de l'aprofitament del bosc, sobretot de la fusta per fer-ne carbó vegetal. A més, també s'hi poden observar rastres de róssecs de fusta, més contemporanis, que van esborrar part d'alguns camins anteriors.</p> | 08045-231 | Fageda situada a l'obaga del santuari dels Tossals. | 42.0918137,1.7463134 | 396321 | 4660730 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||||
| 92029 | Font de Canaleges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-canaleges | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | <p>Es tracta d'una font obrada, situada a prop del pantà de l'Espunyola.</p> | 08045-232 | 42.0708100,1.7646300 | 397802 | 4658377 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||||||
| 92030 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | <p>L'Arxiu Comarcal del Berguedà conserva dues col·leccions dedicades a Capolat; la primera es correspon a un '<em>Volum d'escriptures del mas Solanelles de Capolat</em>' i té una cronologia dels segles XVII i XVIII.</p> <p>La segona colecció es correspon a la col·lecció 'Joan Gassó Bertran', on trobem fins a 9 unitats documentals diferents que tenen una cronologia d'entre els segles XIX-XX.</p> <p>En segon lloc, destaquem diferents col·leccions que poden tenir algun esment en relació a Capolat. Per exemple, el fons de la Cúria Ducal de Cardona (s. XIII-XIX). Així mateix, no podem obviar la informació que ens pot oferir el Registre de la Propietat (1768-1910), el Consell Comarcal i d'altres institucions que puguin tenir una relació amb el municipi de Capolat.</p> | 08045-233 | Carrer del Pla de l'Alemany, 0, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956967,1.7990334 | 400687 | 4661100 | 08045 | Capolat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92030-img20220520160725.jpg | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 92031 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | <p>L'Àmbit de Recerques del Berguedà gaudeix d'un fons documental i fotogràfic de referència en quant a tota la comarca del Berguedà, i per extensió, de Capolat. Val a dir, que dins l'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà hi trobem diferents agrupacions de documentació i diferents fons documentals, que detallem a continuació:</p> <p>-Arxiu Documental Masies del Berguedà. Dins aquest fons, hi tenen una còpia de documents del mas Trasserra de Capolat. La documentació és sobretot d'època moderna i hi trobem plets, partides, capitols matrimonials, testaments, comptabilitat i, per últim, correspondència. La documentació va des d'època moderna fins a època contemporània.</p> <p>-Recopilació de goigs. Dins aquesta recopilació de diferents goigs, en destaquem els goigs de la Mare de Déu dels Tossals.</p> <p>-Arxiu Marià: Iconografia Mariana Española. L'Àmbit de Recerques gaudeixen d'una part d'un estudi que es va dur a terme als anys 40 del segle XX i que va consistir en analitzar i investigar envers els santuaris marians de tota Espanya. Dins l'Arxiu de l'Àmbit hi trobem la recopilació d'informació del santuari dels Tossals, així com alguns retalls de diari. També hi ha goigs originals dels Tossals que daten del segle XIX.</p> <p>-Arxiu fotogràfic Sitjes. Prové d'una donació pel Xavier Sitjes i Molins, en la qual cedia a l'Àmbit de Recerques les fotografies de diferents esglésies berguedanes. En quant a Capolat, hi trobem fotografies de Sant Martí de Capolat i de Sant Salvador de Mata.</p> <p>-Arxiu fotogràfic de l'Àmbit. Trobem diferents fotografies del municipi de Capolat, inventariades a partir de (1) territori (orografia, hidrografia, paisatges, obres públiques), (2) urbanisme (vistes generals i parcials, equipaments municipals i obres), (3) art (rural, religiós, arts plàstiques, arqueologia), (4) indústria (molins), (5) agricultura, (8) personatges, (10) folklore (festes populars modernes), (12) religió (manifestacions religioses fins 1965 preconciliars) i (14) natura. La cronologia de les fotografies va des d'inicis del segle XX fins ben entrat el segle XXI, representant una font imprescindible per la Història del municipi de Capolat.</p> <p>-Revistes l'Erol. Al mateix arxiu es conserven els diferents números de la revista l'Erol, on s'hi pot trobar alguna dada relacionada amb la Història de Capolat.</p> | 08045-234 | Carrer Mossèn Huch, 8, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956815,1.7990243 | 400686 | 4661097 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92031-img20220519110920.jpg | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 92032 | Fons documental de Capolat a l'Arxiu Parroquial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-capolat-a-larxiu-parroquial-de-berga | <p>L'Arxiu Parroquial de Berga conté els elements propis d'un arxiu parroquial: baptismes, matrimonis i defuncions, entre d'altres. Ara bé, junt a la documentació pròpiament parroquial, trobem nombrosa documentació sobre la Comunitat de Preveres de Berga, que es troba dins el mateix fons de l'arxiu parroquial.</p> <p>Podem trobar algunes dades sobre Capolat a través dels llibres de censals, on surten diferentes parròquies de Capolat de masos que havien creat censals amb la Comunitat de Preveres de Berga. La informació és desigual, doncs alguns masos paguen el censal durant segles i d'altres l'amortitzen amb rapidesa. La documentació dels censals té una cronologia aproximada dels segles XVI fins al XVIII.</p> <p>En el mateix arxiu, s'hi troben diferents protocols notarials en els quals s'hi pot escaure la possibilitat que apareixi alguna referència de Capolat; el mateix amb la resta de documentació, doncs la Comunitat de Preveres i/o la parròquia de Berga tenien una influència en el territori que envolta Berga.</p> | 08045-235 | Plaça Sant Pere, 08600 Berga, Barcelona | 42.0956330,1.7990127 | 400685 | 4661092 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | 2022-08-24 00:00:00 | Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||||||
| 92448 | Pedrera de Cal Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-deu | <p>A dotze metres al nord-oest de les restes de Cal Déu, trobem les restes d'una pedrera. S'hi identifiquen diversos graons i forats anomenats tasconeres, usats en la fase de trencament de la pedra. Els forats estan alineats, separats per una distància mitjana de 15 centímetres, tenen una secció triangular apte per a la introducció de tascons de ferro i així forçar la línia de trencament dels carreus.</p> | 08045-236 | Al costat de Cal Déu, a la zona de Farners | 42.0859373,1.7764383 | 398803 | 4660042 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||||||
| 92453 | Pallissa de Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-barons | <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII | <p>Edifici situat al sud-est de la casa de Barons. És una gran pallissa amb corts adossades al costat est. La pallissa és estructura de grans dimensions amb planta rectangular i tres nivells. La teulada és a dos vessants amb el carener centrat en l'edifici original i orientat de nord a sud. Els murs són de pedra sorrenca i estan units amb fang. La planta baixa, destinada originalment al bestiar, presenta tres grans arcs amb dovelles curtes a la façana sud. El segon nivell era la pallissa com a tal i té un arc al centre de la façana sud, emmarcat per maó massís a plec de llibre sobre muntants del mateix material. El tercer nivell mostra una gran obertura amb un pilar central que fa de suport de la carenera. Aquest tercer nivell sembla part d'una reforma en la qual s'alçà l'edifici. Al costat est de la pallissa s'hi va fer una ampliació al segle XX amb dos nivells: el primer per les corts i un segon com a magatzem. La paret est d'aquesta estructura és de maó i mostra tres coms per alimentar els porcs.</p> | 08045-237 | Situada al costat de Barons, a l'antiga parròquia de Sant Andreu de Farners, a la banda oriental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Constructivament, la pallissa sembla ser del segle XVIII, en canvi, les corts que es troben al costat est serien un afegit del segle XX.</p> | 42.0791824,1.7843018 | 399443 | 4659283 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92453-237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92453-2370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||
| 92456 | Pallissa de Trasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-trasserra | <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XIX | <p>La pallissa està situada a ponent de la casa de Trasserra. És una gran pallissa adossada al marge per la qual cosa té accés des dels dos nivells que té. La teulada és a dos vessants i el carener està orientat d'est a oest. La façana principal és la de l'est, on hi ha dues grans obertures separades per un pilar de càrrega i que engloben els dos nivells. Sobre el pilar central hi ha una inscripció amb la data '1877' i a sota el nom del promotor 'Juan Mas II'.</p> | 08045-238 | Està situada al costat de la casa de Trasserra, en el terme de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>Sabem la cronologia de la seva construcció gracies a la data que està inscrita en el pilar central de la façana: '1877' junt amb el nom del promotor 'Juan Mas II'. </p> | 42.0829002,1.7286460 | 394846 | 4659763 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-08-25 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 92460 | Pantà de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lespunyola | XX | <p>El pantà de l'Espunyola és un pantà artificial de 0,8 hectàrees. Està compost per dos embassaments separats per una petita presa. Recullen les aigües d'un torrent que és afluent de la riera de Navel. El pantà inferior està envoltat, en el costat dret, per una tanca metàl·lica.<br /> <br /> El fons del pantà ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d'interès comunitari 3150). Gràcies a la transparència i qualitat de l'aigua, aquest espai és un punt important de reproducció d'amfibis, especialment d'algunes espècies de tritons. Així doncs, és un espai d'interès per a la fauna amfíbia.<br /> <br /> Les espècies de flora que hi ha al voltant són pinedes de pi roig, neobasòfiles i mesòfiles.</p> | 08045-239 | Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l'Espunyola. | 42.0684956,1.7647850 | 397812 | 4658120 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sanchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||||
| 92461 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-2 | <p>AA.DD. (1970). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Vol 7, pàg. 336.</p> <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona.</p> <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga.</p> <p>CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. </p> | <p>La riera de Clarà és un dels afluents del Llobregat situats a la conca oest. Neix al Serrat de Runers, a uns 1.350 metres d'altitud i travessa el municipi fins a arribar a l'Espunyola, des d'on entra al terme d'Avià i després al de Casserres. Desemboca, finalment, al riu Llobregat, a la zona de la colònia de Viladomiu Nou. Als seus voltants s'hi troben alguns espais de vegetació de ribera, amb alguns punts de difícil accés per l'atapeït sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs. En altres punts trobem salzes, pollancres, oms, freixes, verns, alternats amb zones de joncedes i prats, que combinen amb herbassars higròfils. La qualitat de les aigües manté algunes comunitats d'algues calcàries incrustants i invertebrats associats, típiques de les rieres que passen sobre lloses calcàries. Pel que fa a la fauna, hi destaquen sobretot els barbs. Pel que fa a la fauna vertebrada hi ha representades les genetes o els senglars. També hi ha rapinyaires com el bernat pescaire, el martinet blanc, les polles d'aigua, els ànecs collverds, els pica-soques blaus, el picot garser o els repicatalons. Les seves aigües tenen dos trams diferents pel que fa a la qualitat: la primera part, de Capolat fins a la carretera té bon estat, però a partir d'aquest punt i fins a l'embassament de Casserres on està menys neta. Part del seu traçat forma part del PEIN del Serrat dels Tres Hereus, però no està tota protegida.<br /> <br /> Al llarg de tot el seu traçat la riera compta amb molts gorgs, salts d'aigua i embassaments. Un d'ells és el que es troba al costat del Molinot, al terme de Capolat.</p> | 08045-240 | Neix a la Serra de Runers i travessa el terme de Capolat fins a travessar cap a l'Espunyola. | <p>Les aigües de la Riera de Clarà han estat utilitzades al llarg de la història pels nombrosos molins fariners que s'han anat construint al seu voltant. Dos d'ells són el Molinot, documentat ja al segle XVI, o el Molí de Barons o Molinot de Baix, d'aquesta mateixa època. </p> | 42.0897872,1.7590409 | 397370 | 4660491 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2024-11-19 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||||
| 92465 | Riu del Coll de Jouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-del-coll-de-jouet | <p>El riu del Coll de Jouet és un dels més importants del municipi de Capolat. Inicia el seu curs en un punt pròxim al túnel de Capolat i continuen seguint un traçat quasi paral·lel a la carretera BV-4241 fins a arribar a Guixers. Un cop travessada la frontera entre el Berguedà i el Solsonès s'uneix amb l'Aigua de la Corba i donen naixement a l'Aigua d'Ora. No és un riu especialment llarg, ja que recorre uns 6 km en total. El Riu de Coll de Jouet no té una font de naixement com a tal, sinó que recull l'aigua de múltiples torrents de la zona de la gran obaga dels Tossals. Els seus afluents més destacables són l'Aigua de la Corba, el Torrent de Castellar i la Rasa de la Font del Forn. Després de la seva unió amb el Torrent de Castellar té suficient cabal per fer funcionar un molí i dues serradores. El torrent es troba envoltat d'una important fageda, i, al seu costat dret, hi trobem una gran pineda amb grups de roures i alzines.</p> | 08045-241 | Inicia el seu recorregut prop del túnel de Capolat i creua el municipi en direcció nord-oest fins arribar al municipi de Guixers. | <p>Antigament rebia el nom de Torrent Profund. Les seves aigües, van ser aprofitades a la zona de Terrers per la construcció tant de molins fariners com de serradores. Aquest és el cas del Molí de Terrers, documentat ja des del segle XVII i de les Serradores que es troben en aquesta mateixa zona: la Serradora de Cal Fargalló i la Serradora d'en Garriga.</p> | 42.1038455,1.7317183 | 395134 | 4662085 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||||
| 92466 | Salt de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-sallent-1 | <p>El Salt del Sallent és un salt d'aigua situat a la frontera entre els termes municipals de Capolat i l'Espunyola. El torrent neix a Capolat, i un cop arriba a l'Espunyola sel coneix com a Rasa del Salt. El salt d'aigua és degut a la falla rocosa dels Cingles de Capolat i té una caiguda d'aproximadament 35 metres. Normalment el torrent és poc cabalós, però quan hi ha pluges intenses el volum d'aigua augmenta considerablement i és llavors quan el salt és molt visible des de bona part del municipi de l'Espunyola i, especialment, des de la carretera de Cardona a Berga. </p> <p> </p> <p> </p> | 08045-242 | A la tallant de roca dels Cingles de Capolat, a la frontera entre Capolat i l'Espunyola | 42.0645449,1.7559145 | 397071 | 4657691 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92466-2420.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 92467 | Serradora de Cal Fargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-cal-fargallo | XX | Pràcticament no queden restes de la serradora. | <p>Part dels murs de pedra de la serradora formen part de la pallissa de Cal Fargalló. Darrera de la pallissa també s'hi conserven dos blocs de pedra sorrenca rectangulars, amb unes mides de 200 cm x 70 cm cada un. En ells es conserven un seguit d'encaixos regulars. Aquests blocs haurien estat la base d'una serra que era un dels elements més importants de la serradora.</p> | 08045-243 | Darrera la pallissa de Cal Fargalló, en terres de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La construcció de la serradora està documentada el 1919. Aquesta estava destinada a l'explotació forestal de les obagues de Busa. Es construeix a la vegada que el camí de carro de Valielles. Aquesta serradora funcionava amb l'aigua del riu del Coll de Jouet que passa just pel costat.</p> | 42.1112409,1.7169973 | 393929 | 4662924 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92467-243.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||
| 92473 | Cingles de Capolat i Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-de-capolat-i-sant-salvador | <p>Els cingles de Capolat i els cingles de Sant Salvador són les dues cingleres consecutives que separen els municipis de Capolat i de l'Espunyola. Aquestes són zona de nidació de diferents espècies d'aus. Els voltors nidifiquen a tota la cinglera, des dels Cingles de Sant Salvador fins als de Travil, més cap a l'oest del municipi. També hi ha alguns nius en altres cingles del municipi, però en menys quantitat. Els cingles de Capolat també són una de les zones de nidació dues parelles d'aufranys, una au en perill d'extinció, que viuen en aquesta zona. A part d'aquestes espècies ja mencionades, en aquestes cingleres també s'hi poden trobar altres aus com és el cas del falcó pelegrí, el xoriguer, el duc, el gamarús, el mussol o l'òliba.<br /> <br /> Durant un temps també s'hi podien trobar trencalossos per aquestes cingleres, però ara ja fa uns anys que han marxat els que hi havia.</p> | 08045-244 | Cingleres situades a la frontera entre Capolat i l'Espunyola, al sud del municipi. | 42.0640498,1.7483658 | 396446 | 4657645 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler -Societat d'Arqueologia del Berguedà | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||||||||
| 92521 | Pas del Portet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-del-portet | <p>GALERA, Andreu (2020) 'Noticia documental sobre la dous de la Coma de Farners (Capolat) (1411)' L'Erol, núm. 144, 2020 p 51-58</p> | El camí que passava per allà va ser destruït per construir una pista més ampla. | <p>El pas del Portet és un port de muntanya que permet el pas a través de la serra de Queralt. El pas es troba molt pròxim a la casa del Portet i el camí antic no s'ha conservat, ja que va ser substituït per una pista més ampla. Per aquí passava un camí de gran importància. El camí, a llarga distància començava a Avià i un cop passat el port del Portet portava a diferents llocs: Espinalbet, Sant Llorenç i la Seu. A curta distància també era molt utilitzat per fer el trajecte des de Coforb a Espinalbet, unint així l'església parroquial amb la sufragània.</p> | 08045-245 | Pas situat a la serra de Queralt, a la zona nord-est de Capolat. | <p>Aquest pas de muntanya ha estat utilitzat durant molts segles i formava part de la xarxa viària preindustrial de Capolat, ja que hi passava un dels camins de comunicació nord-sud més transitats de la zona de Coforb.</p> | 42.1063343,1.7950867 | 400378 | 4662284 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92521-245_0.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||
| 92524 | Porta d’accés a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-dacces-a-la-casa-hostatgeria-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p>CASCANTE, P.: 'Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</p> <p>CASCANTE, P.: 'Memòria de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB' Nº 8146 (3 vols.)</p> <p>CASCANTE, P.: 'Informe de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> | XVII-XVIII | La porta es troba al terra envoltada de vegetació. | <p><span lang='CA'><span>Porta d’accés <span>a la casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals </span>amb una llinda formada per un bloc monolític prismàtic amb l'angle inferior extern bisellat. A la part frontal <span>s’observa la inscripció parcial 1 ( ) JH (S ) ( ) 7. </span></span></span></p> | 08045-247 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | <p>La casa-hostatgeria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals es va construir entre els segles XVII i XVIII, adossada al mur nord de l’església i a un nivell superior que aquesta.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Actualment es conserva part dels muntants de la porta, els quals estan fets amb pedra sorrenca picada disposats en cadena per lligar les cares internes i externes del mur, i una doella esbiaixada. També conserva el marxapeu de pedra. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||
| 92525 | Pica (aigüera) situada al mur meridional de la rectoria del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-aiguera-situada-al-mur-meridional-de-la-rectoria-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels | <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Memòria de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB' Nº 8146 (3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Informe de la segona campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (15 juliol-31 agost 2007).</span></span></p> <p><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></p> | XVI | Es troba en mal estat, afectada per la vegetació que l'envolta. | <p><span><span><span>Bloc prismàtic de pedra situat al mur meridional del primer pis de la rectoria. Aquest presenta un buidat de planta rectangular en la seva part superior. Originalment tenia un canaló centrat de sortida d’aigua en forma de V per la part posterior que donava a un bloc de pedra sorrenca allargat, situat sota la pica, amb un canal central que formava voladís per impedir que l’aigua regalimés pel mur. La pica estava encaixada en una fornícula oberta en el mur esmentat, probablement estava flanquejada per dos replans.</span></span></span></p> | 08045-248 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. | <p>Durant els segles XVI - XVII es construeix la rectoria adossada al mur meridional de l’església del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals.</p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 08045 | Capolat | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Probablement, a principis del segle XX es tapa el canal de sortida de l’aigua amb ciment i es fa un forat adossat a la paret interna de la pica amb una barrina. L’aigua es condueix cap als estables del nivell inferior mitjançant una regata vertical folrada amb fragments de teula contraposats que formaven la conducció del líquid. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||
| 92526 | Pica beneitera localitzada al mur nord de l’església del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-beneitera-localitzada-al-mur-nord-de-lesglesia-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels | <p><span><span>CASCANTE, P.: 'Memòria de la primera campanya d'intervenció arqueològica portada a terme al santuari de nostra senyora dels Tossals (Capolat - Berguedà). Societat d'Arqueologia del Berguedà SAB (21 juny-11 agost 2006). Nº 7871/(3 vols.)</span></span></p> <p><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></p> | XVII - XVIII | <p><span><span><span><span>Recipient compost d’un tronc d’esfera de bases paral·leles i un apèndix només desbastat per encaixar-lo a la paret. Presenta un buidat polilubolat a l'interior. </span></span></span></span></p> | 08045-249 | Dipòsit del Museu Comarcal de Berga. | 42.0956700,1.7990700 | 400690 | 4661096 | 08045 | Capolat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Cultural | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Es va trobar a l’enderroc de la nau de l’església en el decurs de la primera campanya d’excavacions al Santuari l’any 2006. L’existència d’un forat en el mur nord molt a prop d’on es va trobar fa pensar que estava situada en aquest mur. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 92527 | Nou campanar del Santuari de la Mare de Déu dels Tossals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nou-campanar-del-santuari-de-la-mare-de-deu-dels-tossals | <p>Estructura metàl·lica i de fusta que actua de campanar al Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. </p> | 08045-250 | Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. | <p>L'estructura es va col·locar, amb l'ajuda d'un helicòpter, l'agost del 2011. Segons fonts orals, la campana del campanar havia sigut fabricada <span><span><span>pel santuari de la Mare de Déu dels Tossals abans que aquest fos enderrocat, però mai hi va ser posada.</span></span></span></p> | 42.0885300,1.7538900 | 396942 | 4660357 | 2011 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92527-tardor-2011-615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92527-910.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||
| 92551 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-7 | <p>Font adossada a un marge rocós en un petit replà al mig d'un bosc. Està composta per un dipòsit de ciment de forma rectangular i que es fica cap a sota el marge, i una gran pica de ciment armat. Actualment, la font està seca i no hi raja aigua. </p> | 08045-252 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | 42.0951900,1.7594400 | 397412 | 4661090 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92551-252.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||
| 92552 | Xalet de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-la-mina | XIX-XX | <p>El Xalet de la Mina és un petit edifici situat al costat de la Carretera BV-4241. S'hi arriba per un caminet empedrat tancat per la reixa a l'entrada, per una tanca a l'esquerra i un mur a l'esquerra. El Xalet té només planta baixa i a la façana principal, on es troba la porta d'entrada, hi ha un pòrtic aguantat per dues columnes de pedra. Està construït sobre una base o terraplenat fet amb ciment, ja que es troba en una zona amb fort pendent. Tot l'edifici està encalat i pintat de color beix. Les finestres estan totes envoltades d'un marc fet amb pedres de caràcter ornamental i disposen de reixes.</p> | 08045-253 | Es troba a l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, a l'extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La Carretera BV-4241 és una carretera construïda, en un principi per iniciativa privada. Va ser Agustí Rosal, qui, per donar sortida a la fusta de la serradora d'en Garriga la va fer construir a finals del segle XIX. Durant els treballs de construcció el més senzill era buscar un lloc on poder allotjar els treballadors, i és per això que es va construir aquesta casa, també anomenada Caseta dels Peones Camineros.</p> <p> </p> | 42.0955200,1.7585100 | 397336 | 4661127 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92552-2530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||
| 92553 | Resclosa de la Cantina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-la-cantina | XIX | <p>La resclosa de la Cantina està situada en el curs del Torrent del Coll de Jouet, un cop ja s'ha unit amb les aigües del Riu de Terrers. Està feta de formigó i actualment està completament coberta de liquens i vegetació. Al costat dret hi ha restes del canal al qual desvia l'aigua. </p> <p> </p> | 08045-254 | <p>La resclosa de la Cantina és la resclosa que desviava l'aigua del Torrent del Coll de Jouet cap al canal de la Serradora d'en Garriga. Va ser construida a la mateixa època que aquesta, al segle XIX.</p> | 42.1092591,1.7218843 | 394330 | 4662698 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92553-254.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||
| 92554 | Carbonera del Camí de Matamatxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-del-cami-de-matamatxos | <p>La Carbonera del Camí de Matamatxos és una de les moltes carboneres que es poden trobar per Capolat. La zona amb més gruix d'aquestes és la zona de la Baga dels Tossals, però també se'n troben per altres parts del municipi. En total n'hi ha una seixantena. Aquestes carboneres són replans del terreny situats al mig del bosc i prop de camins. En aquests espais naturals el que es feia era apilar-hi troncs i cobrir-los de terra per cremar-los de forma controlada i fer carbó vegetal. En la majoria d'elles el que es conserva és el replà i, en alguns casos, restes de terra ennegrida.</p> | 08045-255 | A la zona est de Capolat | <p>Les carboneres han estat durant tota la història un element de vital importància, ja que era la manera d'obtenir els carbons vegetals. En zones com Capolat és possible que es comencin a utilitzar les carboneres a l'època medieval i que moltes d'elles vagin sent aprofitades al llarg del temps des d'aquest moment fins al segle XX.</p> | 42.0913200,1.7499900 | 396624 | 4660671 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92554-255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92554-255_0.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'arqueologia del Berguedà | 94|98|119|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | |||||||||
| 92555 | Resclosa i canal del molí de Terrrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-del-moli-de-terrrers | XX | <p>La resclosa del molí de Terrers està situada al Torrent de Castellà abans que aquest s'uneixi amb el Torrent de Coll de Jouet. Aquesta té una forma lleugerament còncava i va d'una ribera a l'altre del torrent. Està feta amb formigó i actualment està coberta de líquens. La resclosa desviava l'aigua a un canal, trams del qual encara es conserven, està fet de formigó i va, més o menys seguint el torrent fins a trobar la carretera de Berga a Sant Llorenç, moment en què va seguint el traçat de la carretera pel costat dret fins a arribar a la bassa del molí. En un tram , per tal de creuar el torrent, el canal és substituït per unes canonades i, un cop arribat a l'altre costat, torna a prendre la forma de canal. En l'actualitat, el canal no porta aigua.</p> | 08045-256 | Està situat en el terme de l'antiga parròquia de Sant Serni de Terrers, zona a l’extrem nord-occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>La resclosa i el canal eren part de les estructures del molí de Terrers. Desviaven l'aigua del Torrent de Castellà i la portaven fins a la bassa d'aquest. Tot i que el molí sigui del segle XVI, les estructures del canal i la resclosa són posteriors, probablement es van construir a l'època contemporània per tal de substituir les estructures anteriors, que es trobaven en el mateix lloc.</p> | 42.1065600,1.7325700 | 395209 | 4662385 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2560.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/92555-2561.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-08-25 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||
| 92556 | Fossa comuna del Cementiri de Coforb | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-del-cementiri-de-coforb | XX | <p>Al mur de l'església de Sant Martí de Coforb que dona al cementiri, hi ha una placa en record d'un grup de persones que van ser afusellades a la Baga de Queralt l'any 1939 i enterrades en una fossa en un racó del cementiri. A la placa s'hi pot llegir 'JACINT BARAT CANAL (SOLANELL) / RAMON FREIXA CASALS (RUNERS) / ROSENDO PAGEROLS PARERA (LA VILA) / AFUSELLATS A LA BAGA DE QUERALT / EL 5 DE FEBRER DE 1939 / AJUNTAMENT DE CAPOLAT 2004'.<br /> <br /> L'any 2012, es va fer un documental anomenat 'Desencaixats' i es va poder recopilar la memòria sobre cinc possibles fosses que hi hauria fora de cementiri:<br /> <br /> - Fossa Sota Riera, 14 soldats republicans executats en una trinxera.<br /> - Al Serrat de la Bugia, 1 soldat republicà.<br /> - Al Serrat Gran, 2 soldats republicans<br /> - Al Pas de Riera, 1 soldat republicà en una trinxera.<br /> - Al Pontasco, 1 oficial republicà.<br /> <br /> La ubicació concreta d'aquestes fosses no és pública i encara avui no han estat obertes ni estudiades.</p> | 08045-257 | Situada a la zona de Coforb, a l'extrem oriental de l'actual municipi de Capolat | <p>En el documental Desencaixats s'explica com la zona de Berga va tenir un nucli de resistència durant la retirada republicana. Els franquistes van arribar a Capolat el 30 de gener i aquest municipi va ser part de la línia de front que envoltava Berga entre Gironella i Castellar del Riu. Aquesta zona era defensada per la 30 Divisió republicana, però no van poder evitar l'ocupació, que es va donar el 2 de febrer del 1939. Aquest front i la posterior repressió van portar a que algunes persones fossin assassinades i enterrades en fosses comunes pel territori. A Capolat hi ha les úniques fosses comunes del Berguedà que han sigut localitzades i que apareixen en el mapa de fosses de la Generalitat com a probables, ja que no han sigut obertes ni estudiades. </p> | 42.0911086,1.7923795 | 400130 | 4660598 | 1939 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2022-08-24 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 | ||||||||||||
| 92639 | Premsa propera a Sant Serni de Terrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-propera-a-sant-serni-de-terrers | <p>Bloc de pedra arrodonit que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats.</p> | 08045-258 | Cementiri de Sant Serni de Terrers. | 42.1079500,1.7300600 | 395004 | 4662542 | 08045 | Capolat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2022-08-24 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | Aquesta peça és un element d’una premsa, de vi o d’oli, la seva denominació és la de lliura o quintà. Hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el cargol. Aquest tipus de forat que presenta a la cara superior és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'.La premsa es va trobar durant la restauració de l'església de Sant Serni de Terrers (2017-2018) als voltants de la propietat. A l'estar parcialment trencada van decidir col·locar-la vertical al cementiri de l'església per poder preservar-la. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:17 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml