Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74415 | Església Parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-0 | GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 30. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. RIUS, Carme (1982): 'Església Parroquial de Sant Martí', Carme (Anoia), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XVIII | L'església parroquial de Carme és un edifici fet amb un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra de diferents mides parcialment tallats, lligats amb morter de calç, i formant filades horitzontals regulars. Les cantonades estàn reforçades amb carreus de pedra travertínica ben tallats. El temple s'articula entorn d'una sola nau amb diverses capelles laterals. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, i presenta un ràfec format per maons disposats amb forma de dents de serra. El campanar de torre, coronat amb balustrada, es troba adossat a la façana, a l'esquerra de la porta d'accés i al costat de l'evangeli; la base és quadrangular, però el seu tram final és de planta octogonal, amb quatre arcades cegues i quatre d'obertes, per on surt el so de la campana. A la transició entre la part quadrangular i la octogonal del campanar hi ha un rellotge circular amb números romans. La part superior del campanar es distingeix de la resta de l'edifici per ser totalment feta a base de carreus de travertí. A la part central superior de la façana principal s'hi obre un òcul; a banda i banda de la portalada principal s'hi han practicat dues petites obertures més. L'escut, amb el relleu que narra la llegenda del repartiment de la capa de Sant Martí, està situat sobre la porta i data del 1748. Aquesta porta, rectangular, està emmarcada per dovelles i presenta un arc de descàrrega per sobre de l'escut. L'any 1808 es van fer reformes a la nova església, com ho indica la placa situada dins del temple; de fet aquesta és la data oficial en la que es dona per acabat definitivament el nou temple parroquial. Els frescos originals de les parets van desaparèixer i tot l'interior s'ha pintat fa poc de blanc, tot i que s'aprecien algunes decoracions de caire geomètric que imiten motius arquitectònics. S'hi conserva una pila baptismal de factura romànica. La resta d'imagineria, així com l'altar major, són obres fetes després de la Guerra Civil. | 08048-1 | C/ Sant Martí, 47 | La construcció del temple parroquial tingué lloc principalment entre els anys 1730-1781, tot i que no es dóna per enllestida del tot fins els inicis del segle XIX (1803-1808). Consta en la documentació escrita que l'any 1730 eren molts els voluntaris per fer els fonaments i aportar materials. L'edifici fou consagrat pel bisbe Francisco Díaz Santos de Bullón gairebé vint anys després de començada l'obra, l'any 1748, data que roman immortalitzada sobre la llinda del portal del temple. L'església dedicada a Sant Martí substituí l'anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada en el lloc on avui hi ha la masia de Can Ros. L'antic temple fou parcialment enderrocat quan es bastí el nou en un lloc més cèntric del poble. Per a la construcció de la nova parròquia, es té constància de diverses contribucions: així, de 1734 a 1740 el gremi de paraires havia establert un cens per col·laborar en la seva edificació; el 1803, el mateix gremi va bestreure 100 lliures per la nova església, que finalment es van gastar en el retaule de Sant Roc. A les obres del temple hi contribuïren també el duc de Cardona i Medinaceli, senyor feudal de Carme, i el senyor del castell de Claramunt Luís Fernando de la Cerda i Aragón i Folch de Cardona, que a la vegada era cap de la baronia de la Conca d'Òdena. L'any 1779, en ple procés de construcció del nou temple, la parròquia de Sant Martí de Carme assolí l'autonomia de la parròquia de la Pobla de Claramunt, de la qual era sufragània des d'època medieval. La nova església parroquial es dotà del corresponent fossar, que va estar en funcionament fins l'any 1903. A més, a l'interior de l'edifici hi havien diversos vasos funeràris que avui ja no es poden apreciar degut a les reformes que ha sofert el paviment (Josep Ferrer ens explica que ell va veure tombes obertes davant de l'altar durant la Guerra Civil). El 1790, en resposta a l'estat de les esglésies de les poblacions plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora, Carme declara pel que fa a la seva església parroquial: 'Tiene este pueblo una sola iglesia con la advocación de San Martín; es algo moderada y nueva, hecha a costas de los particulares, con cinco capillas en cuias están los retablos nuevos de escultura, a saber en la una la imagen de Christo Crucificado, en la otra la Virgen SS. del Rosario, otra de San Roque, otra de N. S. del Carmen y la otra de San Marcos. Reside en ella un vicario perpetuo de poco tiempo, por ser antes sufragánea de la Pobla de Claramunt, y al lado de la iglesia hai un cementerio que junto con la iglesia se construhió el año de 1748. En dicha iglesia no hai donaciones'. El retaule barroc i les diverses imatges que presidien les capelles del temple foren cremats el més de juliol de 1936 prop del pont de Carme, a la banda esquerra de la riera. De fet, l'església, com tantes altres arreu del país, fou convertida en magatzem durant la guerra. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 1748 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|96|98|99|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74424 | Cova del Cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cavall | ENRICH HOJA, J. (1984): 'Cova del cavall', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Bressol i la Cova Alta o del Pou, la Cova del Cavall forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. De les quatre, és la cavitat més situada a l'est. Està a uns 5 metres per sobre del tàlveg de la riera de Carme. Es tracta d'una cova natural d'habitació, sense estructures, que mesura uns 8 metres de boca, 3 metres d'alt i uns 5 metres de profunditat. Conserva sediment al seu interior. Les poques mencions sense descripció que es tenen del material recollit a l'interior d'aquesta cova no permeten fer cap atribució cronològica, però és molt probable que es tracti d'algun moment no especificat de la Prehistòria. Segons Amador Romaní, es tractaria d'una cova del Neolític Final (ROMANÍ, 1905), però es tracta d'una afirmació que, sense el recolzament de la conservació, descripció o dibuix del material arqueològic aparegut ara fa més d'un segle, resulta de difícil comprobació. | 08048-10 | Les Esplugues | Amador romaní visità la cova abans de 1905 i, segons narra en el seu quadern de notes, hi recollí abundant ceràmica, còdols i ossos de cavall, sense més especificacions (ROMANÍ, 1905). Justament, la troballa d'ossos d'èquids donà nom a la cova. | 41.5323500,1.6367800 | 386277 | 4598753 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74424-foto-08048-10-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||
| 74514 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-104 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-100 | 41.5250000,1.6264800 | 385405 | 4597950 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74514-foto-08048-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74515 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-105 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-101 | 41.5394900,1.6054900 | 383680 | 4599587 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74515-foto-08048-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74516 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-106 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-102 | 41.5430700,1.6070700 | 383818 | 4599983 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74516-foto-08048-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74517 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-107 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-103 | 41.5242400,1.6222800 | 385053 | 4597872 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74517-foto-08048-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74518 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-108 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-104 | 41.5285800,1.6366000 | 386256 | 4598335 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74518-foto-08048-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74519 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-109 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-105 | 41.5281100,1.6352200 | 386140 | 4598284 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74520 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-110 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-106 | 41.5282400,1.6354300 | 386157 | 4598298 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74521 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-111 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-107 | 41.5378600,1.6075300 | 383847 | 4599404 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74521-foto-08048-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74522 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-112 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-108 | 41.5416000,1.6041100 | 383568 | 4599823 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74523 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-113 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-109 | 41.5414600,1.6033100 | 383501 | 4599809 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74425 | Cova del Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bressol | ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. ENRICH, J. (1984): 'Cova del bressol', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Cavall i la Cova Alta o del Pou, la Cova del Bressol forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. Aquesta cova natural es situa al costat dret de la riera de Carme, a una 11 metres per damunt del seu tàlveg, entre la cova Alta i la cova dels Forats (aquesta última sense restes d'ocupació antròpica). Antigament s'hi accedia per un senderó que avui està pràcticament perdut. La del Bressol és la cova amb restes arqueològiques situada més a l'oest de les que formen el conjunt del Balç de les Roquetes. Actualment no s'hi aprecia cap tipus de resta arqueològica en superfície, i només es té constància genèrica de la troballa d'una punta de sílex cap a principis del segle XX. Segons els arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica de la comarca de l'Anoia entre els anys vuitanta i noranta del segle XX, és probable que encara quedi algun paquet de sediment no remogut que podria aportar informació en el cas que s'hi realitzessin excavacions arqueològiques. Es fa impossible saber si fou lloc funerari o d'habitació, però ateses les seves característiques i els paral·lels observats en les cavitats veïnes, sembla que el més probable és que es tracti d'una cova sepulcral prehistòrica. | 08048-11 | Les Esplugues | El capelladí Amador Romaní va visitar la cova del Bressol l'any 1905, segons consta al seu 'Atles'. En aquesta època, el propietari de la cova, Sr. Torrelles, hi havia recollit una punta de sílex i Romaní referència aquesta troballa, sense donar cap més detall, per la qual cosa es fa impossible concretar la cronologia del jaciment dins de la Prehistòria. | 41.5321500,1.6364100 | 386246 | 4598731 | 08048 | Carme | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||
| 74524 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-114 | <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> | 08048-110 | 41.5426500,1.6102500 | 384082 | 4599932 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74524-foto-08048-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74525 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-115 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-111 | 41.5416600,1.6109300 | 384137 | 4599821 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74526 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-116 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-112 | 41.5417700,1.6128900 | 384301 | 4599830 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74526-foto-08048-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74527 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-117 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-113 | 41.5440200,1.6044300 | 383599 | 4600092 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74527-foto-08048-113-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74528 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-118 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-114 | 41.5438100,1.6019500 | 383392 | 4600072 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74528-foto-08048-114-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74529 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-119 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-115 | 41.5422100,1.6442900 | 386921 | 4599838 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74530 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-120 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-116 | 41.5421800,1.6434000 | 386847 | 4599835 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74530-foto-08048-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74531 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-121 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-117 | 41.5412300,1.6476000 | 387195 | 4599724 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74532 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-122 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-118 | 41.5396700,1.6500100 | 387394 | 4599548 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74533 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-123 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-119 | 41.5256000,1.6304900 | 385741 | 4598012 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74533-foto-08048-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74426 | Cova Alta o del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-alta-o-del-pou | ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. ENRICH, J. (1984): 'Cova Alta o del Pou', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Cavall i la Cova del Bressol, la Cova Alta o del Pou forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. La cova està situada entre la cova dels Ossos i la del Bressol, al costat dret de la riera de Carme i a uns 12 metres per damunt del seu tàlveg. Antigament s'hi accedia per un senderó que avui està pràcticament perdut. La cavitat conserva molt poc sediment sense remoure i no s'hi aprecia material arqueològic superficial. Segons relata Amador Romaní en el seu 'Atles', a la cova s'hi va recollir ceràmica, còdols, destrals polides, óssos de cérvol i una destral de pedra verda (variscita?), material que actualment roman extraviat. Es fa impossible saber si fou lloc funerari o d'habitació, però ateses les seves característiques i els paral·lels observats en les cavitats veïnes, sembla que el més probable és que es tracti d'una cova sepulcral prehistòrica. Per altra banda, si es pogués comprovar la troballa de la destral de pedra verda trobada a principis del segle XX, molt probablement podríem comprovar que es tracta d'una peça de variscita, la qual ens remetria a les mines neolítiques de Gavà i ens permetria una aproximació cronològica al jaciment. De fet, el mateix Romaní ja va catalogar aquesta cova dins del Neolític Final. | 08048-12 | Les Esplugues | El capelladí Amador Romaní va visitar la cova del Bressol l'any 1905, segons consta al seu 'Atles', on també es relata que el Pare Calonge ja havia explorat el lloc l'any 1885. | 41.5322000,1.6364800 | 386252 | 4598737 | 08048 | Carme | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74426-foto-08048-12-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||
| 74534 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-124 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-120 | 41.5265300,1.6310700 | 385791 | 4598114 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74534-foto-08048-120-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74535 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-125 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-121 | 41.5251500,1.6274700 | 385488 | 4597966 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74535-foto-08048-121-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74536 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-126 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-122 | 41.5219000,1.6132300 | 384294 | 4597624 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74536-foto-08048-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74537 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-127 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-123 | 41.5213100,1.6205900 | 384907 | 4597549 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74538 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-128 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-124 | 41.5217000,1.6221800 | 385040 | 4597590 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74539 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-129 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-125 | 41.5224400,1.6221700 | 385041 | 4597672 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74540 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-130 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-126 | 41.5356900,1.6367700 | 386282 | 4599124 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74541 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-131 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-127 | 41.5233100,1.6309900 | 385778 | 4597757 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74541-foto-08048-127-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74542 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-132 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-128 | 41.5191200,1.6091100 | 383945 | 4597321 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74543 | Paviment hidràulic del Centre Recreatiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paviment-hidraulic-del-centre-recreatiu | <p>FULLANA, Miquel (1974): Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció. Col·lecció Els Treballs i els Dies, 11. Editorial Moll, Mallorca.</p> | XIX-XX | <p>Davant de l'actual Casal de Carme s'emplaça l'edifici conegut com Centre Recreatiu. Tot i que aquest edifici no revesteix un interès arquitectònic especial, al seu interior conserva un paviment hidràulic de grans dimensions que ocupa bona part del sòl de la sala principal del Centre Recreatiu. Es tracta d'una composició geomètrica que imita una catifa, feta a base de la combinació de peces quadrangulars de dos tipus decoratius, amb predomini del color carbassa i la presència de marró, vermell, blanc i verd. El motiu majoritari és la flor de lis, sempre blanca, combinada de diferents maneres: encerclada per medallons al centre de la composició i formant dues línies paral·leles a la orla. La resta d'elements són motius vegetals i geomètrics. Tot i la seva constant utilització, aquest mosaic presenta un estat de conservació excel·lent, fruït de la qualitat de la seva elaboració.</p> | 08048-129 | Avinguda Catalunya, 8-11 | <p>Abans de la Guerra Civil, l'actual Centre Recreatiu era la seu social de la gent d'ideologia de Dretes, en contraposició al centre d'Esquerres, que s'havia aixecat on avui s'emplaça el Casal. El paviment hidràulic és un tipus de paviment artesanal per a terres i parets que va viure la seva millor època entre finals del segle XIX i inicis del XX, amb l'esclat del Modernisme, si bé els seus orígens es remunten a l'any 1857, en el marc del desenvolupament dels productes derivats del ciment. La seva consolidació com a producte alternatiu a la pedra natural es va produir gràcies a l'Exposició Universal de París de 1867 , on l'empresa Garret, Rivet i cia. va presentar el producte com un tipus de rajola que no requeria cocció, sinó que es consolidava mitjançant premses hidràuliques (d'aquí ve el nom del tipus de paviment). El paviment es fabricava peça a peça, barrejant pols de marbre, ciment blanc, sorra i pigments que es dipositaven en un motllo (trepa) prèviament subdividit per uns separadors de llautó que dibuixaven el motiu decoratiu de cada rajola. Quan la trepa estava omplerta amb les diferents pastes de colors, s'afegia una segona capa anomenada brasatge que, formada per una barreja de ciment gris i sorra, absorbia l'excés d'aigua. Per últim s'acabava d'omplir el motllo amb el gros o capa de suport constituïda per ciment gris, ciment comú i sorra, amb una textura més porosa per facilitar l'adherència alhora de la col·locació. El motlle es col·locava a la premsa hidràulica. Després, la peça es treia del motlle i es deixava assecar; a continuació se submergia en aigua durant 24 hores i, finalment, perquè el ciment quedés perfectament forjat, les llosetes es ruixaven amb aigua i es guarden en una cambra durant uns 28 dies. A finals de la dècada dels 50 del segle XX, la pressió d'altres productes de menys qualitat però més rendibles per als fabricants (terrassos, ceràmiques, gres, etc) van fer desaparèixer completament la producció de mosaics hidràulics, tot i que en els últims anys han sorgit iniciatives per recuperar aquesta producció d'altíssima qualitat.</p> | 41.5316500,1.6207900 | 384942 | 4598696 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74543-foto-08048-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74543-foto-08048-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||
| 74427 | Vinya de Cal Notari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-notari | BORRÀS I QUADRES, Antonio (1946): 'Noticiario Arqueológico', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 56, Igualada, p. 5-6. ENRICH HOJA, J. (1984): 'Vinya de Cal Notari, la Soleia o Solana', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat, 4, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 317-336. SALES CARBONELL, Jordina (1996-1997): 'La problemàtica cronocultural de les necròpolis rurals isolades a Catalunya', Congrés d'Homenatge al Dr. Pere de Palol, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXVIII, ed. Institut d'Estudis Gironins, p. 1265-1279. | IV-XV | Una extracció de sediments practicada al lloc uns anys enrera per tal de guanyar qualitat per al conreu va acabar de destruïr el jaciment. | En un turonet damunt de la casa de La Masuca, durant la realització de tasques agrícoles, es descobrí un sarcòfag pertanyent i una extensa necròpolis d'inhumació, amb una forquilla cronològica entre l'Antiguitat Tardana i l'Edat Mitjana (s. IV-XV). Actualment el lloc és un erm rodejat de bosc, tot i que fins fa uns pocs anys havia estat un camp de conreu. Atès que el sarcòfag mencionat és l'únic element conservat del jaciment i que no conté cap inscripció ni decoració que permeti una aproximació a la seva datació, cal pensar en dues possibilitats cronològiques tenint en comte la seva localització fora de la sagrera d'una església: a) es tracta d'un sarcòfag anterior a l'organització parroquial medieval i, per tant, es pot considerar tardoantic (segles IV-VIII); b) es tracta d'una peça tardoantiga o medieval (segles IV-XV) pertanyent a una població no cristiana (jueus, musulmans o moriscs). També cal valorar la remota possibilitat de que aquesta necròpolis estigués acompanyada d'una església primitiva, feta amb materials peribles, de la que no n'hauria quedat cap rastre ni arqueològic ni documental. Actualment, al lloc no s'hi observa cap aflorament de material arqueològic ni cap tipus de resta superficial. | 08048-13 | La Masuca | L'any 1935, Antoni Borràs donà notícia de la troballa d'un sarcòfag a la Vinya de Cal Notari, però Amador Romaní ja coneixia l'existència d'aquesta necròpolis l'any 1911, tal i com queda palès a les anotacions del seu 'Atles'. El sarcòfag, segons Borràs, contenia restes humanes, sense cap rastre d'altres materials arqueològics. Borràs, amb aquests pocs indicis, datà la peça als segles III-IV, però ja s'ha explicat més amunt que, amb les poques dades disponibles, s'han de valorar totes les possibilitats cronològiques existents entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. El Sr. Antoni Sonet, propietari de La Masuca, ens relata que uns anys enrere, cap a la dècada dels vuitanta del segle XX, durant l'extracció de graves i sediments al lloc per tal d'aplanar-lo i fer-lo més apte per al conreu, va veure com apareixien nombrosos ossos i cranis, sense que s'observés cap més sarcòfag ni material arqueològic. La realitat és que aquestes esplanacions, malauradament i molt probablement, han destruït el jaciment arqueològic. | 41.5354200,1.6270600 | 385472 | 4599106 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74427-foto-08048-13-1.jpg | Inexistent | Paleocristià|Medieval|Visigot|Islàmic|Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Jaciment conegut també amb els noms de La Soleia o Solana. | 84|85|87|88|90 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||
| 74545 | Pou de Cal Quimeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-quimeres | XIX-XX | <p>Davant de la façana principal de la casa de Cal Quimeres, dins el pati que tanca la finca urbana, s'hi ubica un pou d'aigua del tipus anomenat popularment 'de botella', nom que reben els pous que presenten revestides les parets de l'estructura amb totxos o maons. L'estructura actual consta d'un cub sobre-elevat amb una estructura metàl·lica que suporta la politja i la cadena que fa baixar i pujar el cubell d'aigua. Del pou de Cal Quimeres se'n extreien aigües freàtiques (corrents d'aigua que es localitzen a no més de 7 o 8 m de profunditat).</p> | 08048-131 | C/ Progrés, 1 | <p>Tot i que es desconeix quin fou el moment de la seva construcció, segons el propietari actual es va treure aigua d'aquest pou fins fa uns vint-i-cinc anys. Actualment està en desús, acomplint una funció exclusivament decorativa i de recordatori històric d'una època passada, no fa tants anys, en que no hi havia aigua corrent a les cases. L'estampa actual que ofereix el pou de Cal Quimeres, dins el pati davanter de la casa, seria la imatge corrent de bona part de les cases de Carme en un passat no molt llunyà.</p> | 41.5317000,1.6194900 | 384834 | 4598703 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74545-foto-08048-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74545-foto-08048-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74546 | Safareig de Cal Quimeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-quimeres | XIX-XX | <p>El safareig de Cal Quimeres s'ubica dins el pati que tanca la finca urbana, en una paret que separa la propietat de la via pública. Es conserva una construcció consistent en un dipòsit rectangular, fet d'obra, amb una canalització practicada a la part superior d'una de les seves parets per on discorre l'aigua provinent del rec quan cal omplir el safareig. Efectivament, aquest safareig domèstic funcionava amb l'aigua del rec, que passava just pel costat de la finca; és per això aquesta estructura s'ubica a la paret que tanca el pati de la casa i que dona al carrer, i no a qualsevol altre zona de la casa.</p> | 08048-132 | C/ Progrés, 1 | <p>El safareig de Cal Quimeres s'ubica dins el pati que tanca la finca urbana, en una paret que separa la propietat de la via pública. Es conserva una construcció consistent en un dipòsit rectangular, fet d'obra, amb una canalització practicada a la part superior d'una de les seves parets per on discorre l'aigua provinent del rec quan cal omplir el safareig. Efectivament, aquest safareig domèstic funcionava amb l'aigua del rec, que passava just pel costat de la finca; és per això aquesta estructura s'ubica a la paret que tanca el pati de la casa i que dona al carrer, i no a qualsevol altre zona de la casa.</p> | 41.5316500,1.6195300 | 384837 | 4598698 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74546-foto-08048-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74548 | Serradora de Cal Floret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-cal-floret | XX | <p>En un cobert del pati de la casa urbana de Cal Floret s'hi ubicava fins fa pocs anys una serradora, el mecanisme de la qual actualment no es conserva (només roman alguna politja original). L'espai que cobria aquest mecanisme, dit també serradora, esta constituït per una gran encavallada de fusta que suporta una coberta a dues vessants feta a base de rajola que es recolza en pilars (fets a base de maó) i també en alguna columna de fusta. Tot plegat configura un espai de planta rectangular, obert a un vent, a l'est (el cobert aprofita part de les façanes d'obra de la casa). La serra, avui desapareguda, funcionava amb energia elèctrica.</p> | 08048-134 | Avinguda Catalunya, 9 | <p>La casa de Cal Floret fou construïda cap a 1930, i la seva Serradora cap a 1932. Segons testimoni de la família propietària, es conserva en mans particulars documentació del segle XVIII que parla d'una serra que explotava un tal Flo, tot i que segons la mateixa família es tractaria d'una serra emplaçada en un lloc diferent al que s'està descrivint, molt probablement més proper al rec, ja que en aquells moments un mecanisme d'aquestes característiques necessitava la força hidràulica per funcionar. A la serradora de Cal Flo, que es va inaugurar el 1932, s'hi feia llenya (que posteriorment es carregava a l'estació de tren de la Pobla i es distribuïa per Barcelona), rodes de molí (al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa se'n conserva una feta en aquesta serradora), bigues per a les encavallades, taps pels mandrils de les bovines de paper, palets, travesses de tren, cordeleres, i taps de botes de totes les mides. Cal remarcar que el mecanisme estava habilitat per fabricar bigues de fins a 89 m de llargada. La Serradora de Cal Flo va deixar de funcionar cap a mitjans dels anys 60' del segle XX.</p> | 41.5314800,1.6211800 | 384974 | 4598677 | 1932 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | En aquest espai de Cal Flo s'hi conserva maquinària diversa provinent de la fàbrica Cross de Badalona. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||
| 74549 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-1 | XX | <p>La tradicional festa de Reis a Carme comença el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, al tard, quan l'emissari reial conegut amb el nom de 'Patge Faruk', acompanyat d'altres patges i patgesses anònims, arriba al teatre per fer la recollida de les cartes dels infants de Carme i d'aquells qui hi tenen vincles familiars. Aquest mateix dia es fa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Els dies previs a l'arribada dels Reis es fa la recollida de paquets, que se sol centralitzar a l'Ajuntament, tot i que també hi col·laboren comerços del poble. El dia 5 de gener, als volts de les 6 de la tarda els tractors que condueixen les carrosses es dirigeixen a Orpí, per fer la cavalcada al barri de Can Bou, on actualment els esperen aproximadament mitja dotzena d'infants. Encapçala la rua la carrossa de l'àngel, segueix el Patge Faruk i tanca la processó la carrossa més gran amb les tres majestats. La repartida de paquets a les cases de Can Bou es fa en aquest moment, mentre que a les masies s'hi va amb cotxe, en finalitzar la benvinguda dels Reis a l'església; s'hi desplacen dos patges o patgesses i el xofer del cotxe. A les 7 tocades, després de l'esclat dels tres coets que avisen de l'inici de la cavalcada, embolcallats amb fum de bengales apareixen a peu una vintena llarga de patges i patgesses que custodien els quatre tractors amb els regals. Al seu darrera segueixen les tres carrosses vingudes de Can Bou. La primera estació és a l'Avinguda Catalunya. Els nens i nenes que ho desitgen poden pujar al vehicle dels Reis i fer-se fotos amb ells mentre reben alguna dolçaina. Emprenen el camí de nou i es dirigeixen a l'església parroquial de Sant Martí. A tocar de les escales, els patges i les patgesses fan un passadís perquè passin ses majestats. El mossèn els rep i els ofereix el nen Jesús per a besar-lo; els dóna la benvinguda al poble i exposa que els nens i les nenes que tenen als seus peus són mereixedors de regals per la bondat que han fet els 365 anys previs i la que faran la resta de l'any. A continuació, grans i petits s'apropen ara a l'altar a escoltar, respondre i prometre menjar de tot, recollir les joguines i escoltar el pare i la mare. Per últim, en acabar la llarga cua, cadascú se'n va a casa seva o a la d'algun familiar proper, esperant sentir el brogit dels tractors que anuncia l'arribada dels patges amb els regals i les joguines.</p> | 08048-135 | Avinguda Catalunya | <p>Les influències formals que la festa de reis de Carme rep de la d'Igualada, documentada des de 1885 i declarada Festa Popular d'Interès Cultural l'any 2010, resulten òbvies: el personatge central és el 'Patge Faruk' (personatge creat fa 67 anys per l'igualadí Lluís Valls), i l'atretzo dels patges és gairebé idèntic; per altra banda, en ambdues poblacions els paquets es reparteixen en mà el dia 5 a la nit, cosa que també succeeix a molts altres pobles de la comarca, a diferència de la majoria de localitats catalanes, on els reis entren de nit a les cases per deixar els regals mentre els nens dormen. Des de fa prop de quaranta anys, el 26 de desembre, quan els nens de Carme porten la carta als reis, es programa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Mentre hi ha hagut esbart dansaire, a continuació i previ a l'arribada de l'emissari reial, es feia la ballada. Actualment Carme torna a tenir esbart, però s'ha traslladat la seva actuació al primer diumenge de gener per evitar començar massa tard la recollida de les cartes. Per a l'edició de 2011 està previst donar pas a les noves tecnologies i que, al llarg de dues emissions, el patge Faruk es dirigeixi als nens i nenes de Carme per la TV local (per cable) comentant les impressions que han tingut del seu comportament i les cartes que han rebut on demanen els seus regals.</p> | 41.5308600,1.6228600 | 385113 | 4598606 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74550 | Pont de Les Escodines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-escodines | XIX-XX | <p>Es tracta del pont que salva el torrent de Les Escodines, afluent de la Riera de Carme. L'estructura fa de separació entre els termes municipals de Carme i Orpí, trobant-se integrat a la trama urbana del primer dels municipis. Es tracta d'un pont d'un sol ull, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. L'ull, consistent en un arc de mig punt, és fet amb peces de formigó. Actualment, per sobre d'aquest pont hi circula l'Avinguda de Catalunya i està habilitat per al trànsit rodat. El pont es troba actualment molt embrossat de vegetació, fet que dificulta qualsevol aproximació a una descripció més detallada.</p> | 08048-136 | Avinguda Catalunya s/n | <p>La forma cantelluda dels antics ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials i que motivaran la construcció de nous i més moderns ponts arreu del país.</p> | 41.5319100,1.6150900 | 384467 | 4598733 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74550-foto-08048-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74550-foto-08048-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74551 | Col·lecció de postals de Carme a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-postals-de-carme-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p>Es tracta d'un total de 24 postals de principis del segle XX amb vistes del poble Carme i també de les seves rodalies. Seguint la classificació per col·leccions proporcionada per la Biblioteca de Catalunya i basada en la numeració i informació que porten impreses les pròpies postals, es relacionen els següents exemplars: 1. Col·leccions: POSTAL 1: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 1). POSTAL 2. 'Plaça: entrada a les Voltes' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 2). POSTAL 3: 'Plaça de l'Església' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 4). POSTAL 4: 'Vista general' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 5). POSTAL 5: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 12). POSTAL 6: 'Vista general (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 13). POSTAL 7: 'Carrer Freginal' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 15). POSTAL 8: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 16). POSTAL 9: 'Riera Queralt' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 19). POSTAL 10: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 20). POSTAL 11: 'Fuente de Carme' (col·lecció M.R., n. 5). POSTAL 12: 'Pont de la carretera' (col·lecció M.R., n. 9). POSTAL 13: 'Plaça Major' (col·lecció M.R., n. 11). POSTAL 14: 'Entrada a les Voltas' (col·lecció M.R., n. 12). POSTAL 15: 'Carrer Fraxinal' (col·lecció M.R., n. 14). POSTAL 16: 'Arbreda de la Font' (col·lecció M.R., n. 15). POSTAL 17: 'Vista parcial' (col·lecció M.R., n. 17). POSTAL 18: 'Plaza de España' (col·lecció sense nom, n. 1). POSTAL 19: 'Calle San Martín' (col·lecció sense nom, n. 9). POSTAL 20: 'Coll Bas' (col·lecció sense nom, n. 11). 2. Fotògrafs i editorials: POSTAL 21: 'Vista de l'Església' (fotògraf Pérez Reus, Exclusiva Vallés). POSTAL 22: 'Vista general' (Ediciones Fotografía Cuyás). 3. Sense dades impreses: POSTAL 23: Pagès treballant; porta manuscrita la data 19/9/3. POSTAL 24: Vista general.</p> | 08048-137 | C/ de l'Hospital, 56 08001 Barcelona | <p>Aquestes vint-i-quatre postals amb vistes de Carme formen part d'una col·lecció més extensa de postals propietat del veí de la població Joan Gustems. A finals de l'any 2010 la col·lecció va ser adquirida pel la Biblioteca de Catalunya. Tot i que la primera postal oficialment impresa a la península Ibèrica correspon a una iniciativa de Correos de España de l'any 1873, no és fins la última dècada del segle XIX que es generalitzen les veritables postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada, i coincidint amb la millora dels mètodes d'impressió. A finals del segle XIX la Unió Postal Universal (organisme especialitzat de la ONU) va regular el format de les postals i va recomanar que les seves dimensions fossin de 9 x 14 cm, format que es va mantenir fins gairebé 1960 (les modernes mesuren 10'5 x 15 cm). A partir de 1906 el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: una pel text lliure i una altre per l'adreça del destinatari i el segell. Les postals antigues són actualment objecte de col·leccionisme, pel seu gran valor documental i la seva alta qualitat d'impressió. Per això és un gran encert la cessió de la propietat a un organisme públic de prestigi com és la Biblioteca de Catalunya, garant de la conservació i estudi d'aquest patrimoni cultural col·lectiu.</p> | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74552 | Sardana 'L'Ermita de Collbàs' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lermita-de-collbas | <p>-http://www.starzik.es/mp3/tracks/L_Ermita_de_Collbas_2x2_-3234481.html (pàgina de descàrrega de la sardana, que permet escoltar-ne un fragment de forma gratuïta) -http://www.eumar.net/masros/master.htm (particel·les de la sardana pels diferents instruments de la cobla)</p> | XX | <p>Es tracta d'una sardana per a cobla del prolífic compositor de Caldes de Malavella Francesc Mas i Ros, creada l'any 1973 i dedicada al poble de Carme. Aquesta obra va obtenir el premi 'Sardana de l'Any' el 1974.</p> | 08048-138 | Santuari de Collbàs | <p>La composició musical 'L'ermita de Collbàs' va guanyar el premi Sardana de l'any en la seva tercera edició celebrada l'any 1974. El premi Sardana de l'Any és un concurs de reconegut prestigi on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. Aquest certamen musical es va començar a celebrar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003. Francesc Mas i Ros va compondre gairebé dues-centes cinquanta sardanes, de les que en gravà en discos de vinil més de mig centenar, un rècord que només li disputaria el compositor Ricard Viladesau. La major part de la seva producció foren encàrrecs de persones i agrupacions sardanistes i les seves sardanes són molt apreciades en els aplecs que se celebren arreu del país.</p> | 41.5443200,1.6083900 | 383930 | 4600120 | 1973 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Francesc Mas i Ros (1901-1985) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||
| 74553 | Sardana 'Carme, poble gentil' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-carme-poble-gentil | XX | <p>'Carme, poble gentil' és una de les dues úniques sardanes per a cobla de la compositora Maria Lluïsa Carpintier i Casado.</p> | 08048-139 | Carme | <p>Maria Lluïsa Carpintier (Barcelona, 1918) és autora de diversos ballables i de dues sardanes, una de les quals és 'Carme, poble gentil'.</p> | 41.5311800,1.6208400 | 384945 | 4598644 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Maria Lluïsa Carpintier i Casado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||
| 74428 | Serrat del Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-campaner | ENRICH, J. (1984): 'Serrat del campaner', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat, 4, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. | IXaC-XIIdC | Les poques estructures conservades estàn molt arrassades i són objecte d'una forta erosió. | En una zona on comença la transició entre el bosc i els camps de conreu de vinya i olivera, s'emplaça un jaciment arqueològic consistent en un lloc d'habitació o productiu amb estructures conservades. La seva ubicació és en un vessant assolellat, amb pendent suau, d'uns terrenys argilosos i margosos. En el lloc s'hi aprecia el fragment d'un angle de paviment fet amb la tècnica de l'”opus signinum”, amb cordó hidràulic en secció de quart d'esfera; en canvi, no es conserva cap rastre del paret d'aquest probable dipòsit. També es detecten en superfície restes de tàpia a base d'un fang molt dur. Al llarg dels anys, en aquest lloc s'hi ha recollit fragments de teula plana, d'ímbrex i de dòlia, així com fragments de molí barquiforme de granit. Altres materials arqueològics recollits al lloc i dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia són els següents: varis esclats de sílex i el taló d'una destral polida de basalt; varis fragments informes i una vora exvasada amb llavi bisellat d'una urna feta a mà, decorada amb impressions i un cordó horitzontal aplicat al coll, amb incisions, amb desgreixant de pissarra, que pertany al Bronze Final III; un fragment d'una gerra ibèrica feta a torn, amb argila ocre i decoració de faixes i ratlles de color roig-castany; varis fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de parets gruixudes i fons pla, amb vores exvasades i llavis arrodonits, amb decoracions de cordons horitzontals que contenen impressions i incisions, i amb desgreixants de quars, mica i pissarres; varis fragments d'una tapa troncocònica o vas polípod de ceràmica ibèrica feta a mà; ceràmica grisa monocroma ibèrica consistent en un fragment informe amb decoració a base de dues franges amb motius circulars estampillats, així com una vora d'una olleta i una vora d'una pàtera, tot plegat del segle III aC; fragments del coll d'una àmfora de vi Dressel I de la primera meitat del segle I aC; fragments de ceràmica campaniana B, forma 1 de Lamboglia, del segle I aC; varis fragments de ceràmica Terra Sigil·lata Sudgàlica, sobretot de les formes Dragendorff 15/17, 29, 29/37 i 36, totes elles del segle I dC; fragments de Terra Sigil·lata Hispànica de la forma 37; fragment informe de Terra Sigil·lata Clara A decorat amb rodet, del segle II dC; un fragment de vora bífida o aplicada de la forma 5 de M. Vegas, de finals del segle I dC-III dC; un fragment de plat de vora fumada amb llavi engruixit de la forma 16 de M. Vegas, de mitjans del segle I dC-segle III; un fragment de la vora d'una olla de la forma 1 de M. Vegas, amb una cronologia que abasta tot l'Imperi Romà; fragments del fons d'una peça de vidre romà amb anell de base molt baix; fragments de ceràmica grisa alto-medieval amb decoració a base d'una línia horitzontal acanalada. I, finalment, varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn entre els que destaquen dos fragments de brocs, un fragment d'un plat escorredor amb forats fets abans de la cuita, fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors, fragments de ceràmica d'ús comú pertanyents a grans gerres ovoides i àmfores de vora plana, fragments d'una vora de kàlat, i una nansa diametral d'un vas de perfil globular amb forma de cistella. Així doncs, en base a aquests materials superficials, es pot afirmar que el jaciment té ocupacions del Bronze Final III, de l'Ibèric Antic, Ibèric Final, Romà Republicà del segle I aC, Alt Imperi, segle III i, possiblement, Alt Medieval. | 08048-14 | Camí de Collbàs | La descoberta d'aquest jaciment fou comunicada a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1950 pel Sr. Mauro Cendra. Entre els dies 28 de juny i 9 de juliol de l'any 2010 l'Ajuntament de Carme ha promogut la realització d'una intervenció arqueològica preventiva mitjançant un taller d'arqueologia destinat a l'estudi i recuperació d'aquest assentament ibèric. La intenció inicial fou la de delimitar l'extensió del jaciment i conèixer tant la seva entitat com el seu estat de conservació mitjançant sondeigs arqueològics. Aquesta primera intervenció ha permès documentar una important quantitat de materials arqueològics d'època íbero-romana, tanmateix no ha tret a la llum cap estructura que facilités una classificació més clara de la tipologia del jaciment. | 41.5399100,1.6150400 | 384477 | 4599621 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74428-foto-08048-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74428-foto-08048-14-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. 50, 53, 95 i 256). | 81|83|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||
| 74554 | Sardana 'Vall de Carme' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-vall-de-carme | XX | <p>'Vall de Carme' és una sardana per a flauta i orquestra de corda del compositor eclesiàstic Pare Robert de la Riba. Es tracta d'una composició en Sol Major de la que es conserva un manuscrit de 10 pàgines a 12 pautats a l'arxiu del santuari/ convent dels Caputxins de Pompeia (Barcelona).</p> | 08048-140 | Carme | <p>'Vall de Carme' és una sardana composta el 1945 pel pare Robert de la Riba (1912-1999), nascut a La Riba de l'Alt Camp (Tarragona) i conegut compositor, principalment, de música per a orgue. Després d'una estada a Itàlia, l'any 1940 va haver de retornar a Catalunya, a causa de la segona guerra mundial. Es traslladà al convent de Tarragona, i, un any després, al d'Igualada, on va iniciar una estreta col·laboració musical amb el mestre Joan Just, recuperant l'orgue de la parroquial de Santa Maria i reactivant la vida concertística de la ciutat. Va ser durant aquesta etapa que composà la sardana 'Vall de Carme'.</p> | 41.5311800,1.6208400 | 384945 | 4598644 | 1945 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Pare Robert de la Riba (1912-1999) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||
| 74555 | Fira Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-verd | XX | <p>Fira Verd se celebra per primera vegada l'any 1998, i el dia fixat és el que correspon a cada segon diumenge del mes de maig. Neix com un fira comarcal dedicada a la jardineria i la floristeria, on la majoria de jardiners, floristes i vivers dels pobles de la comarca exposen els seus productes, però amb el pas del temps ha esdevingut una trobada de marcat caràcter cultural, celebrada als voltants del carrer Sant Jordi del nucli urbà de Carme. L'any 2008 Fira Verd rep un nou impuls per seguir a primera línea de les propostes comarcals. La fira s'amplia pels carrers del nucli antic amb una nova oferta on hi tenen cabuda els artesans, les herbes medicinals i remeieres, i una variada mostra de complements per la jardineria. Així mateix, a partir d'aquesta edició se celebra una exhibició d'antics arts i oficis que té com a protagonistes elements vegetals, la fusta o fibres naturals: cabassaires, cistellers, canyissers, etc. Fins i tot es recrea una fassina d'elaboració de destil·lats i aiguardents. A part de l'activitat central, constituïda per la Fira pròpiament dita, es fan activitats paral·leles relacionades amb l'esdeveniment. Així, en l'edició de 2010, inaugurada pel Conseller de Governació, es va celebrar una taula rodona sobre 'Agricultura ecològica i menjar saludable', es va projectar el documental 'Menjadors escolars ecològics', i es van dur a terme anellaments d'ocells, analítiques d'aigua, captures de macroinvertebrats, i un taller d'artesania amb cartró i roba.</p> | 08048-141 | Carrer Sant Jordi | <p>Tot i que Fira Verd va nèixer l'any 1998, és a partir de 2008 que rep un nou impuls i es consolida definitivament com a fira de referència dels professionals del sector que treballen a la comarca, esdevenint d'aquesta manera una de les fires més singulars de l'Anoia.</p> | 41.5323900,1.6191000 | 384802 | 4598781 | 1998 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74555-foto-08048-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||
| 74556 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-4 | <p>FARRÉ, Claudi (2000a): 'La Font del Cargol', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 11.</p> | XVI-XXI | L'Ajuntament de Carme està el·laborant un projecte per recuperar aquesta font. | <p>Entre el nucli urbà de Carme i La Masuca, al final del caminet que surt d'una baixada de la Casa Nova, i a un metre de la riera de Carme, s'ubica la surgència de solana coneguda com la Font del Cargol. L'aigua d'aquesta font és una mica pobre de gust, tot i que la seva qualitat és considerada com a molt bona i la font raja gairebé tot l'any. L'estructura actual consisteix en una senzilla canyeta amb un abeurador de pedra, tot i que últimament successives esllavissades de terra han cobert la font i si no se sap el lloc exacte és impossible de localitzar, ja que no en queda cap rastre.</p> | 08048-142 | La Casa Nova | <p>Les fonts de solana antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps i les vinyes durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i es cuidava de que estiguessin sempre en bon estat. A l'estiu, les fonts de solana solen quedar seques, mentre que a la tardor o a l'hivern tornen a brollar, fet que demostra que són fonts d'aqüífers poc profunds.</p> | 41.5325100,1.6262000 | 385395 | 4598785 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74556-foto-08048-142-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||
| 74557 | Font urbana de 1929 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-de-1929-0 | XX | <p>Es tracta d'una font urbana consistent en un bloc d'obra coronat per una coberta a doble vessant rematada amb volutes. Forma conjunt amb una segona font urbana d'idèntiques característiques i mateixa data de construcció, però amb aspecte extern actualment diferenciat degut a les vicissituds del temps. La font que ens ocupa s'ubica al carrer Soldevila i apareix amb tota la superfície pintada de color gris, amb una senzilla sanefa de color negre, unilineal, rodejant el perfil de l'estructura, i conté la inscripció '1929', també pintada de negre.</p> | 08048-143 | Carrer Sant Martí cantonada amb carrer Raval de Baix | <p>En el marc de les reformes higiènico-sanitàries de finals del segle XIX i principis del XX aplicades a pobles i ciutats d'arreu del país, la major part dels municipis van canalitzar aigua i van construir fonts d'accés públic com a complement als pous comunals i per tal d'assegurar l'abastiment i la salubritat. Aquesta font urbana de Carme fou construïda l'any 1929, en el context de les reformes esmentades.</p> | 41.5307400,1.6210100 | 384959 | 4598595 | 1929 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74557-foto-08048-143-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||
| 74558 | Placa antiga amb nom de carrer ('Calle de Calvo Sotelo') | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-antiga-amb-nom-de-carrer-calle-de-calvo-sotelo | XX | Si no s'hi actua s'anirà perdent amb el temps, ja que l'element no és objecte de cap tipus de manteniment i està exposat als elements meteorològics. | <p>Es tracta d'una placa de carrer d'època de la dictadura franquista que, juntament amb dues més que es conserven al nucli urbà, ha arribat fins els nostres dies amb més o menys fortuna, ateses les circumstàncies polítiques dels temps en que fou col·locada a la via pública i els posteriors canvis polítics soferts pel país. Porta un nom implantat durant la postguerra (Calle Calvo Sotelo'), que canviava el nom anterior (Carrer Freginal) i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar. Ubicada al carrer Freginal, n. 10, cantonada amb plaça Alegria, es tracta d'una placa feta de morter, amb lletres en relleu i pintades, amb la inscripció 'Calle de Calvo Sotelo'.</p> | 08048-144 | C/ Freginal, 10 | <p>El nom que conté aquesta placa amb tota probabilitat es refereix a José Calvo Sotelo, polític espanyol que fou ministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera i que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt l'any 1936, essent aquest el succés que va motivar que el general Francisco Franco es decidís a formar part del cop d'estat que s'estava preparant contra la República. Aquests successos, doncs, conferiren un caràcter mític al personatge per part del règim dictatorial. Al marge del règim polític sota el que es va col·locar aquesta placa de carrer, un cop superada la transició i consolidada la democràcia, caldria començar a pensar en protegir-la com a element patrimonial, sense cap tipus de connotació ideològica de fons.</p> | 41.5321900,1.6195200 | 384837 | 4598758 | 1939-75 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||
| 74559 | Placa antiga amb nom de carrer ('Calle Juan Solé Marimon') | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-antiga-amb-nom-de-carrer-calle-juan-sole-marimon | XX | Part de la inscripció està repicada (damnatio memoriae), i s'ha agredit amb esprai de pintura. | <p>Es tracta d'una placa de carrer d'època de la dictadura franquista que, juntament amb dues més que es conserven al nucli urbà, ha arribat fins els nostres dies amb més o menys fortuna, ateses les circumstàncies polítiques dels temps en que fou col·locada a la via pública i els posteriors canvis polítics soferts pel país. Porta un nom implantat durant la postguerra (Calle Juan Solé Marimon'), que canviava el nom anterior (Carrer Raval de Baix) i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar. Ubicada al carrer Raval de Baix, es tracta d'una placa de pedra amb la inscripció 'Calle Juan Solé Marimon caído por Dios y por España'. Està en mal estat de conservació, ja que està parcialment repicada i pintada amb esprai; tot i així, avui encara es pot llegir.</p> | 08048-145 | C/ Raval de Baix cantonada Avinguda Catalunya | <p>Juan Solé Marimon fou un personatge local de Carme que durant la Guerra Civil prengué part pel bàndol nacional. Morí durant el conflicte, tal i com especifica la placa. Al marge del règim polític sota el que es va col·locar aquesta placa de carrer, un cop superada la transició i consolidada la democràcia, caldria començar a pensar en protegir-la com a element patrimonial, sense cap tipus de connotació ideològica de fons.</p> | 41.5307700,1.6230000 | 385125 | 4598596 | 1939-75 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc