Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74423 Cova dels Ossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos-0 BORRÀS I QUADRES, Antonio (1946): 'Noticiario Arqueológico', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 56, Igualada, p. 5-6. CALONGE, Josep (1885): 'Les Coves de Carme', Lo Renaixement, Barcelona. ENRICH, J. (1984): 'Cova dels ossos, del temple o dels Balç de les Roquetes', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. XIII-VaC Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. Juntament amb la Cova del Cavall, la Cova del Bressol i la Cova Alta o del Pou, la Cova dels Ossos forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. Situada a uns 10 m per sobre de la riera de Carme, al seu costat dret. Es tracta d'una cova natural d'habitació i també d'inhumació col·lectiva, amb una cronologia que s'estén entre el Bronze Final i l'Ibèric Antic. La cavitat no té estructures però sí varies i àmplies cambres a les que s'accedeix per una estreta gatera; té una fondària total d'uns 15 metres.Aquestes cambres conserven sediment, però molt remogut. El material arqueològic (bàsicament ceràmica) provinent d'aquesta cova que es conserva al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és el següent: un fragment de taló d'una destral polida de basalt; un fragment d'un vas ceràmic amb carenat suau, amb les superfícies allisades, llavi arrodonit i vora lleugerament enfora, amb petits nòduls de pisarra com a desgreixant; un fragment de paret d'un vas amb vora lleugerament enfora i llavi arrodonit, raspatllat exteriorment menys en la zona del llavi, amb desgreixant de quars i mica; un fragment de paret d'un vas amb una nansa de secció circular, amb les superfícies interior i exterior allisades; un fragment de paret d'un vas cilíndric amb vora recta i llavi pla, decorat amb varis mugrons distribuïts irregularment i altres de partits a la vora del vas, amb molt desgreixant de quars i pissarra, i dos fragments més de les mateixes característiques però de parets més primes i de llavi arrodonit; un fragment d'un gran vas ovoïde amb la vora enfora i llavi arrodonit i decorat amb cordó imprés, mentre que un segón cordó més gros i afegit decora el coll; un fragment de paret i vora d'una gerra o urna, de vora enfora, i tres fragments més de ceràmica a torn amb decoració pintada a base de ratlles horitzontals de color vermellós, amb una argila molt uniforme, dura i de color ocre, que es pot catalogar dins d'un horitzó ibèric antic. En resum, l'analisi d'una part del material arqueològic recuperat defineix dos moments cronològics: una fase de finals del Bronze Mig-Bronze Final I (c. 1300-1500 aC) i un segon moment corresponent a l'Ibèric Antic (segles VI-V aC). 08048-9 Les Esplugues L'any 1885, l'escolapi Pare Calonge va visitar la cova i la batejà amb el nom de Cova del Temple. Uns anys més tard, el 1905 i el 1916, el capelladí Amador Romaní la va explorar, va anotar que havia estat profanada i que s'hi havien recollit sílex tallat, cranis humans, ceràmica i alguna destral de basalt; el mateix Romaní fa constar que el 1909 Mossén M. Faura havia inspeccionat el lloc. El 1946, A. Borràs afirma que en aquesta cova 'han sido encontrados muchos cráneos fosilizados y, durante la Gran Guerra de 1914-18, unos sabios franceses se llevaron magníficos ejemplares que figuran hoy en las colecciones del Museo de Antropología de París' (BORRÀS, 1946: 5-6). 41.5322900,1.6366600 386267 4598746 08048 Carme Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74423-foto-08048-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74423-foto-08048-9-2.jpg Inexistent Ibèric|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz També anomenada Cova del Temple o del Balç de les Roquetes. Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-18, M-34, M-39 (I), M-240). 81|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74425 Cova del Bressol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-bressol ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. ENRICH, J. (1984): 'Cova del bressol', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Cavall i la Cova Alta o del Pou, la Cova del Bressol forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. Aquesta cova natural es situa al costat dret de la riera de Carme, a una 11 metres per damunt del seu tàlveg, entre la cova Alta i la cova dels Forats (aquesta última sense restes d'ocupació antròpica). Antigament s'hi accedia per un senderó que avui està pràcticament perdut. La del Bressol és la cova amb restes arqueològiques situada més a l'oest de les que formen el conjunt del Balç de les Roquetes. Actualment no s'hi aprecia cap tipus de resta arqueològica en superfície, i només es té constància genèrica de la troballa d'una punta de sílex cap a principis del segle XX. Segons els arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica de la comarca de l'Anoia entre els anys vuitanta i noranta del segle XX, és probable que encara quedi algun paquet de sediment no remogut que podria aportar informació en el cas que s'hi realitzessin excavacions arqueològiques. Es fa impossible saber si fou lloc funerari o d'habitació, però ateses les seves característiques i els paral·lels observats en les cavitats veïnes, sembla que el més probable és que es tracti d'una cova sepulcral prehistòrica. 08048-11 Les Esplugues El capelladí Amador Romaní va visitar la cova del Bressol l'any 1905, segons consta al seu 'Atles'. En aquesta època, el propietari de la cova, Sr. Torrelles, hi havia recollit una punta de sílex i Romaní referència aquesta troballa, sense donar cap més detall, per la qual cosa es fa impossible concretar la cronologia del jaciment dins de la Prehistòria. 41.5321500,1.6364100 386246 4598731 08048 Carme Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74426 Cova Alta o del Pou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-alta-o-del-pou ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. ENRICH, J. (1984): 'Cova Alta o del Pou', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Cavall i la Cova del Bressol, la Cova Alta o del Pou forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. La cova està situada entre la cova dels Ossos i la del Bressol, al costat dret de la riera de Carme i a uns 12 metres per damunt del seu tàlveg. Antigament s'hi accedia per un senderó que avui està pràcticament perdut. La cavitat conserva molt poc sediment sense remoure i no s'hi aprecia material arqueològic superficial. Segons relata Amador Romaní en el seu 'Atles', a la cova s'hi va recollir ceràmica, còdols, destrals polides, óssos de cérvol i una destral de pedra verda (variscita?), material que actualment roman extraviat. Es fa impossible saber si fou lloc funerari o d'habitació, però ateses les seves característiques i els paral·lels observats en les cavitats veïnes, sembla que el més probable és que es tracti d'una cova sepulcral prehistòrica. Per altra banda, si es pogués comprovar la troballa de la destral de pedra verda trobada a principis del segle XX, molt probablement podríem comprovar que es tracta d'una peça de variscita, la qual ens remetria a les mines neolítiques de Gavà i ens permetria una aproximació cronològica al jaciment. De fet, el mateix Romaní ja va catalogar aquesta cova dins del Neolític Final. 08048-12 Les Esplugues El capelladí Amador Romaní va visitar la cova del Bressol l'any 1905, segons consta al seu 'Atles', on també es relata que el Pare Calonge ja havia explorat el lloc l'any 1885. 41.5322000,1.6364800 386252 4598737 08048 Carme Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74426-foto-08048-12-1.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 78 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74432 Estructura quadrangular de la Costa Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-quadrangular-de-la-costa-blanca MERCADER, Miquel A. (1999): 'Descobriment de les restes de la Torre de Guaita de Carme', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 2. XIX-XX La vegetació cobreix la major part de la superfície de les poques restes conservades. Es tracta de les restes molt malmeses d'una estructura de planta quadrangular, que mesuraria aproximadament 5 x 4 m i que conserva visible una de les seves cantonades. Els murs, que no s'han acabat d'ensorrar, conserven una alçada d'aproximadament 1 m i mesuren 1'5 m d'amplada, fet que porta a pensar que l'estructura tindria, com a mínim, un primer pis. La construcció és feta a base de pedra seca de la zona sense escairar, de mòdul petit i mitjà, amb algun gran bloc intercalat. Actualment, les restes estan cobertes de matolls i els pins han crescut al seu interior. S'ubica en una posició, dalt de la carena de la Costa Blanca, que té una excel·lent panoràmica de tot el terme municipal. 08048-18 Costa Blanca La seva posició dalt d'una petita carena, el seu estat runós, i la pèrdua de tota referència entre la gent més gran del poble de l'ús d'aquesta estructura, va portar a creure en un principi que es tractava d'una torre de guaita, però un cop feta la visita al lloc, podem constatar que la tècnica constructiva no s'adiu a aquest tipus d'estructures defensives. La manca de qualsevol tipus de referència històrica en la documentació escrita, tant medieval com moderna, és també un element de pes per descartar que estiguem davant d'una torre. Podriem estar, però, davant d'un petit refugi o, fins i tot, d'algún tipus d'estructura de la Guerra Civíl (cal recordar que al proper Forat de les Graus es té constància de que durant el conflicte bèlic hi hagué estacionada una metralladora). 41.5271400,1.6154700 384490 4598203 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74432-foto-08048-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74432-foto-08048-18-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74433 Casa de Rovirals (Can Balcells) https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-rovirals-can-balcells XVIII-XX La casa està pràcticament enrunada. Al capdamunt d'un petit turonet ubicat en una antiga zona agrícola plena de marges i bancals per al cultiu de la vinya, avui envaïda pel bosc de pins, es localitzen les restes d'un edifici de planta rectangular, amb tres àmbits diferenciats: un central, de planta quadrangular i dos de laterals, de planta rectangular i més petits que el principal. A l'interior del cos lateral situat a l'oest es conserven restes molt malmeses d'un cup de planta quadrangular. Els murs visibles conserven alçades diferents i irregulars, que arriben fins als 3 o 4 metres. Es detecten dos tipus constructius: la tàpia per l'àmbit quadrangular, i la pedra per l'àmbit petit. En aquest segon cas es tracta de pedra semi-tallada de diferents mides, lligada amb fang, que forma un aparell molt regular, a base de filades horitzontals regulars, revestit amb un arrebossat de morter de calç bastant degradat. A la cara interior dels murs de tàpia s'aprecien els forats de l'empostissat que dividia l'interior en dues plantes: la baixa i un primer pis. La façana principal de l'edifici s'ha perdut per complert. Visualment no es poden apreciar més detalls ja que el lloc està cobert de vegetació: com ja s'ha dit, les restes de la casa estan totalment envaïdes pel bosc de pi. 08048-19 Can Balcells Aquesta casa no apareix als fogatges baixmedievals i moderns. Fins fa unes quatre o cinc dècades, segons testimoni d'Antoni Moreno, hi vivia una senyora sola, el que dona idea de la ràpida degradació que ha sofert l'edifici des del moment que quedà deshabitat. 41.5191500,1.6088300 383922 4597324 08048 Carme Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74433-foto-08048-19-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74494 Forat de les Graus https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-graus SELLARÈS, Jordi (1999): 'El Forat de les Graus', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 4. Es tracta d'una cova natural que es troba gairebé al damunt de la cinglera que domina Can Bou. Es tracta d'una petita obertura natural, arrodonida, al terra calcari de la zona. Hi passa tot just una persona i, un cop dins trobem un àmbit quadrangular d'uns 4 metres quadrats i una alçada d'uns metres; a la cantonada dreta hi ha una galeria colmatada de desprendiments rocosos. El sòl és de terra. 08048-80 Obaga de la Costa Blanca El lloc fou un amagatall de referència per la molta gent de Carme durant la Guerra Civil. Fins i tot els més grans del poble expliquen que en el lloc, pel seu domini de pas, s'hi instalà una metralladora durant aquest conflicte bèl·lic. 41.5272200,1.6119100 384193 4598216 08048 Carme Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74494-foto-08048-80-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz El topònim conservat fa referència al 'Forat de les Graus' amb article femení, quan el correcte seria l'article masculí: 'Forat dels Graus'. Hem conservat la denominació popular, tot i que gramaticalment incorrecte, perquè així apareix a la bibliografia. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74501 Pont de la Drecera d'Espoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-drecera-despoia <p>ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 95.</p> XIX-XX El fet que aquest pont formi part d'un camí que ja no s'utilitza, fa que no se'n hagi fet el manteniment necessari des de fa varies dècades. <p>En un camí de ferradura en desús, al seu pas per una torrentera que baixa gairebé seca tot l'any, trobem un petit pont, molt curt, de factura molt rudimentària, format per un sol ull. Mesura 1'5 m d'amplada exterior, 2 m de llargada i té una alçada conservada de 1'20 m. L'amplada de l'ull és de 1'10 m. Està fet a base de la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra semi-treballats i barrejats amb pedres de diverses mides.</p> 08048-87 Torrent de Rovirals <p>La drecera d'Espoia era un caminet de ferradura que travessava el torrent de Rovirals i la Serra d'Espoia, i que comunicava Carme amb el nucli de Vilanova d'Espoia (t. m. de La Torre de Claramunt) fins que no es va construir la carretera. Aquesta carretera, més còmode però amb un trajecte més llarg, va motivar que l'antic camí passés a anomenar-se drecera. Actualment no s'utilitza i només és freqüentada per senderistes.</p> 41.5260300,1.6303900 385733 4598060 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 49 1.5 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74507 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-97 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-93 41.5245000,1.6194600 384818 4597904 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74508 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-98 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-94 41.5243500,1.6194900 384821 4597888 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74508-foto-08048-94-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74509 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-99 <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> 08048-95 41.5250400,1.6124100 384231 4597974 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74510 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-100 <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> 08048-96 41.5263300,1.6120000 384199 4598117 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74511 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-101 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-97 41.5226000,1.6169200 384603 4597697 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74511-foto-08048-97-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74512 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-102 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-98 41.5239100,1.6211800 384961 4597836 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74512-foto-08048-98-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74513 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-103 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-99 41.5235600,1.6231100 385121 4597795 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74513-foto-08048-99-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74514 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-104 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-100 41.5250000,1.6264800 385405 4597950 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74514-foto-08048-100-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74515 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-105 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-101 41.5394900,1.6054900 383680 4599587 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74515-foto-08048-101-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74516 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-106 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-102 41.5430700,1.6070700 383818 4599983 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74516-foto-08048-102-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74517 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-107 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-103 41.5242400,1.6222800 385053 4597872 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74517-foto-08048-103-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74518 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-108 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-104 41.5285800,1.6366000 386256 4598335 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74518-foto-08048-104-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74519 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-109 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-105 41.5281100,1.6352200 386140 4598284 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74520 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-110 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-106 41.5282400,1.6354300 386157 4598298 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74521 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-111 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-107 41.5378600,1.6075300 383847 4599404 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74521-foto-08048-107-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74522 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-112 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-108 41.5416000,1.6041100 383568 4599823 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74523 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-113 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-109 41.5414600,1.6033100 383501 4599809 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74524 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-114 <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> 08048-110 41.5426500,1.6102500 384082 4599932 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74524-foto-08048-110-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74525 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-115 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-111 41.5416600,1.6109300 384137 4599821 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74526 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-116 <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> 08048-112 41.5417700,1.6128900 384301 4599830 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74526-foto-08048-112-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74527 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-117 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-113 41.5440200,1.6044300 383599 4600092 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74527-foto-08048-113-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74528 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-118 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-114 41.5438100,1.6019500 383392 4600072 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74528-foto-08048-114-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74529 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-119 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-115 41.5422100,1.6442900 386921 4599838 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74530 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-120 <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> 08048-116 41.5421800,1.6434000 386847 4599835 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74530-foto-08048-116-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74531 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-121 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-117 41.5412300,1.6476000 387195 4599724 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74532 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-122 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-118 41.5396700,1.6500100 387394 4599548 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74533 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-123 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-119 41.5256000,1.6304900 385741 4598012 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74533-foto-08048-119-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74534 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-124 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-120 41.5265300,1.6310700 385791 4598114 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74534-foto-08048-120-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74535 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-125 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-121 41.5251500,1.6274700 385488 4597966 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74535-foto-08048-121-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74536 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-126 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-122 41.5219000,1.6132300 384294 4597624 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74536-foto-08048-122-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74537 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-127 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-123 41.5213100,1.6205900 384907 4597549 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74538 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-128 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-124 41.5217000,1.6221800 385040 4597590 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74539 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-129 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-125 41.5224400,1.6221700 385041 4597672 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74540 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-130 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-126 41.5356900,1.6367700 386282 4599124 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74541 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-131 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-127 41.5233100,1.6309900 385778 4597757 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74541-foto-08048-127-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74542 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-132 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-128 41.5191200,1.6091100 383945 4597321 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74415 Església Parroquial de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-0 GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 30. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. RIUS, Carme (1982): 'Església Parroquial de Sant Martí', Carme (Anoia), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. XVIII L'església parroquial de Carme és un edifici fet amb un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra de diferents mides parcialment tallats, lligats amb morter de calç, i formant filades horitzontals regulars. Les cantonades estàn reforçades amb carreus de pedra travertínica ben tallats. El temple s'articula entorn d'una sola nau amb diverses capelles laterals. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, i presenta un ràfec format per maons disposats amb forma de dents de serra. El campanar de torre, coronat amb balustrada, es troba adossat a la façana, a l'esquerra de la porta d'accés i al costat de l'evangeli; la base és quadrangular, però el seu tram final és de planta octogonal, amb quatre arcades cegues i quatre d'obertes, per on surt el so de la campana. A la transició entre la part quadrangular i la octogonal del campanar hi ha un rellotge circular amb números romans. La part superior del campanar es distingeix de la resta de l'edifici per ser totalment feta a base de carreus de travertí. A la part central superior de la façana principal s'hi obre un òcul; a banda i banda de la portalada principal s'hi han practicat dues petites obertures més. L'escut, amb el relleu que narra la llegenda del repartiment de la capa de Sant Martí, està situat sobre la porta i data del 1748. Aquesta porta, rectangular, està emmarcada per dovelles i presenta un arc de descàrrega per sobre de l'escut. L'any 1808 es van fer reformes a la nova església, com ho indica la placa situada dins del temple; de fet aquesta és la data oficial en la que es dona per acabat definitivament el nou temple parroquial. Els frescos originals de les parets van desaparèixer i tot l'interior s'ha pintat fa poc de blanc, tot i que s'aprecien algunes decoracions de caire geomètric que imiten motius arquitectònics. S'hi conserva una pila baptismal de factura romànica. La resta d'imagineria, així com l'altar major, són obres fetes després de la Guerra Civil. 08048-1 C/ Sant Martí, 47 La construcció del temple parroquial tingué lloc principalment entre els anys 1730-1781, tot i que no es dóna per enllestida del tot fins els inicis del segle XIX (1803-1808). Consta en la documentació escrita que l'any 1730 eren molts els voluntaris per fer els fonaments i aportar materials. L'edifici fou consagrat pel bisbe Francisco Díaz Santos de Bullón gairebé vint anys després de començada l'obra, l'any 1748, data que roman immortalitzada sobre la llinda del portal del temple. L'església dedicada a Sant Martí substituí l'anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada en el lloc on avui hi ha la masia de Can Ros. L'antic temple fou parcialment enderrocat quan es bastí el nou en un lloc més cèntric del poble. Per a la construcció de la nova parròquia, es té constància de diverses contribucions: així, de 1734 a 1740 el gremi de paraires havia establert un cens per col·laborar en la seva edificació; el 1803, el mateix gremi va bestreure 100 lliures per la nova església, que finalment es van gastar en el retaule de Sant Roc. A les obres del temple hi contribuïren també el duc de Cardona i Medinaceli, senyor feudal de Carme, i el senyor del castell de Claramunt Luís Fernando de la Cerda i Aragón i Folch de Cardona, que a la vegada era cap de la baronia de la Conca d'Òdena. L'any 1779, en ple procés de construcció del nou temple, la parròquia de Sant Martí de Carme assolí l'autonomia de la parròquia de la Pobla de Claramunt, de la qual era sufragània des d'època medieval. La nova església parroquial es dotà del corresponent fossar, que va estar en funcionament fins l'any 1903. A més, a l'interior de l'edifici hi havien diversos vasos funeràris que avui ja no es poden apreciar degut a les reformes que ha sofert el paviment (Josep Ferrer ens explica que ell va veure tombes obertes davant de l'altar durant la Guerra Civil). El 1790, en resposta a l'estat de les esglésies de les poblacions plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora, Carme declara pel que fa a la seva església parroquial: 'Tiene este pueblo una sola iglesia con la advocación de San Martín; es algo moderada y nueva, hecha a costas de los particulares, con cinco capillas en cuias están los retablos nuevos de escultura, a saber en la una la imagen de Christo Crucificado, en la otra la Virgen SS. del Rosario, otra de San Roque, otra de N. S. del Carmen y la otra de San Marcos. Reside en ella un vicario perpetuo de poco tiempo, por ser antes sufragánea de la Pobla de Claramunt, y al lado de la iglesia hai un cementerio que junto con la iglesia se construhió el año de 1748. En dicha iglesia no hai donaciones'. El retaule barroc i les diverses imatges que presidien les capelles del temple foren cremats el més de juliol de 1936 prop del pont de Carme, a la banda esquerra de la riera. De fet, l'església, com tantes altres arreu del país, fou convertida en magatzem durant la guerra. 41.5312200,1.6210700 384965 4598648 1748 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-3.jpg Inexistent Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 94|96|98|99|119 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74416 Cal Ros (antiga Església de Sant Martí ) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-antiga-esglesia-de-sant-marti BENET, Albert; CRUAÑES, Esteve; SABATÉ Flocel; VIRELLA, Xavier (1992): 'Sant Martí de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. ESTRADA, G.; ASENSI, R. Mª (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, volum 7: L'Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 65-66. RIBA GABARRÓ, Josep (2003c): 'Potser foren les primeres campanes de Carme', Les Fonts de Carme, 13, Associació El Forat dels Graus, p. 225. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. XII-XX Falta manteniment. Amagades dins l'habitatge d'una finca deshabitada (només s'utilitza en part com a magatzem agrícola) es conserven les restes de l'estructura d'una església medieval, que exercia funcions parroquials abans de la construcció de la nova església de Carme, que des que es té constància documental ha estat sota l'advocació de Sant Martí. La casa, que reaprofita murs més antics fets amb carreuats de diferents mides, està bastida amb maçoneria. Presenta els murs en mal estat, amb afegits a base de materials constructius moderns i contemporanis (totxos, uralites, ciment, etc.). Conserva una portalada rectangular, adovellada, a la façana oest, a peu de camí, gairebé colmatada, el que indicaria que la cota original del camí seria molt més baixa, i que s'hauria produit una important aportació de terres amb el pas dels anys. Aquesta portalada està emmarcada per dovelles blocs de pedra travertínica de la zona. Carreus de pedra del mateix tipus reforcen la cantonada oest de la masia. El cos de la casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i en els annexos afegits s'hi observa la utilització d'un aparell reaprofitat que sembla el típic carreuat rectangular de les obres romàniques. A aquest cos principal s'hi afegeix un cos a la banda sud que té la teulada a una vessant, orientada al nord. Aquest cos escapça la portalada rectangular abans mencionada, i un dels murs d'aquest cos reaprofita el carreuat de tipus romànic. La façana sud té una porta d'arc rebaixat i dos balcons amb balustrada. A l'est i nord del conjunt, sengles murs de pedra, d'aspecte i factura antics, tanquen el pati de la casa. Acava de tancar aquest pati una nau agrícola molt moderna, sense sostre, on s'hi custodia maquinària agrícola. La base del mur nord d'aquesta nau és una de les parets de pedra antiga. La paret est de la nau també sembla reaprofitar fragments de parets antigues. L'església,conserva una nau central rectangular i clars indicis de dues naus laterals, deduïbles per uns arcs conservats que farien de separació entre aquestes naus. L'edifici té l'eix longitudinal est-oest i una portalada de mig punt a la façana est (on canònicament hi hauria d'haver l'absis). Cap als anys 60 del segle XX l'actual propietari, Sr. Miquel Catassús, després d'unes fortes plujes, afirma haver vist els fonaments d'una estructura semicircular a peu del camí que circula per la façana oest de l'església. Aquesta estrcutura bé podria ser l'absis de l'església tot i que l'oest no és l'orientació més feqüent per als absis medievals. Pels voltants de Cal Ros es troben fragments de ceràmica de clara factura medieval, de cocció reductora i superfície lleugerament oxidada (tipus sandwich), amb desgreixant molt visible de quars i altres materials poc apreciables; la pasta és molt porosa. Aquests indicis superficials, juntament amb la constatació de que dins de la casa actual existeixen punts on es conserva sediment arqueològic, considerem que el lloc és també jaciment arqueològic, i com a tal custodia informació bàsica de la història de Carme. Per exemple, al seu subsòl s'hi troba el cementiri parroquial que va funcionar des de l'Edat Mitjana i fins 1748: qualsevol aproximació, per exemple, a la demografia antiga del lloc passa per aquest jaciment. 08048-2 Cal Ros L'església paroquial de Sant Martí de Carme fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, sens dubte molt abans de que així consti documentalment l'any 1366. El lloc de Carme es documenta des del 1005 com a part integrant del terme del Castell de Claramunt. Sant Martí de Carme sempre formà part del bisbat de Barcelona i, en aplicar-se l'estructuració deganal, depengué del deganat de Piera. Segons alguns estudiosos, l'església de Carme ja es documenta des de l'any 1122 (BENET et ALII, 1992: 341). Durant el segle XII figura als documents amb el nom de Chazmo, Chazma o Kazma. El primitiu edifici romànic estava situat als afores del poble. A mitjans del segle XVI, quan l'església de Carme era encara on avui hi ha Cal Ros, es trobava ja sota l'advocació de Sant Martí (RIBA GABARRÓ, 2003c: 225). A partir de 1730 i fins el 1748 es va començar a construir el nou temple, mentre l'anterior, cap a la fi del segle XVIII, es va desmontar parcialment i el seu material constructiu i part de la seva estructura van servir per construir la nova masia de Cal Ros. Efectivament, l'any 1778, el bisbe de Barcelona va autoritzar la venda del lloc de l'antiga església (la nova comença a funcionar el 1748), i el comprador, Francesc Riba, pagès de Carme, edificà la masia que actualment resta dempeus. Així doncs, la casa de Cal Ros s'emplaça en el lloc on des d'un moment indeterminat de l'Edat Mitjana i fins abans de 1778 hi hagué la primera església de Carme. Els voltants del lloc, i en concret el camí que passa pel costat de la masia, segons la mare de l'actual propietari de La Masuca (Antoni Sonet), està plé d'ossos humans, el que corroboraria que en el lloc hi hagué el cementiri parroquial fins ben entrada l'Època Moderna en que es traslladà l'església parroquial al centre de la població. Cap al segon quart del segle XVIII, Torras i Ribé situa els estricadors del Gremi de Paraires de Carme a Cal Ros (TORRAS, 1993: 195). Els estricadors eren uns bastiments de fusta amb claus, on hom posava tivant els draps mullats per tal de que en eixugar-se no s'estrenyèssin. Les instal·lacions dels estricadors solien situar-se extramurs, com és el cas que ens ocupa. A finals del segle XIX - inicis del XX hi hagué una fassina en funcionament dins d'aquesta finca. 41.5336100,1.6211300 384974 4598913 1122 08048 Carme Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 92|94|98|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74417 Santuari de Collbàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-collbas BENET, Albert (1992): 'Santa Maria de Collbàs', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. RIBA GABARRÓ, Josep (1988): 'Carme', Història de l'Anoia, vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 321-335. RIBA GABARRÓ, Josep (2003): 'La família Rey, ermitans de Collbàs', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 193. RIUS, Carme (1982): 'Santuari de Collbàs', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SABATÉ, Josep (2002a): “Collbàs. Història curta amb llargues trifulques”, Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 132. SELLARÈS POCH, Jordi (2000a): 'La Mare de Déu de Collbàs', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 4-5. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. XIII-XX El santuari de Collbàs, o de la Mare de Déu de Collbàs, és un temple rural d'una sola nau, de planta rectangular i absis poligonal de tres cares. A cadascuna de les façanes laterals de la nau s'hi troben tres contraforts que s'alcen gairebé fins al nivell de la coberta. L'obra de l'edifici és feta a base de maçoneria, disposada en filades pseudo-regulars. Les cantonades estan reforçades per blocs treballats. La coberta, a dues vessants, és de teula aràbiga. L'absis, orientat al nord, té petites obertures rectangulars, mentre que les façanes laterals es presenten totalment tancades. El santuari té un campanar d'espadanya al frontal, amb dos ulls i dues campanes no molt grans; a la part superior hi figura la inscripció 'Ave Maria', la data '1860', i el nom 'Ramon Durban'. Aquest meçenes del campanar era fill de Carme però residia a Sabadell. L'espadanya actual en substitueix una de més antiga, feta malbé per un llamp, i sembla que té també reparacions fetes al llarg del segle XX . La porta d'accés a l'edifici consisteix en un arc rebaixat i adovellat, i a sobre s'hi obre un rosetó. Damunt la dovella central de l'arc de la porta, hi ha un escut amb un motiu floral, el monograma IHS i la data inscrita '1793' o '1797' (la data sembla que fou corregida); per sobre s'hi observa un arc de descàrrega. A la façana principal s'hi ubica un rellotge de sol de fa pocs anys i un mosaic de dotze rajoles, molt malmés, amb una imatge de la Mare de Déu. L'interior presenta una volta d'arc rebaixat suportada per arcs torals. A l'extrem sud de la nau s'hi emplaça un cor o tribuna en molt mal estat, sustentada per tres arcs de mig punt. A aquesta tribuna s'hi accedeix mitjançant unes escales laterals. Les parets estan pintades de color crema i presenten importants taques d'humitat. L'altar consisteix en una taula recolzada sobre una soca. Darrera de l'altar, a l'absis de l'edifici, s'accedeix a un cambril mitjançant unes escales laterals; presenta un sostre de maons amb unes arestes que convergeixen en una clau de volta. En aquest cambril s'ubicava la Mare de Déu de Collbàs abans de ser traslladada a l'església parroquial. En concret, la imatge es col·locava sobre una soca molt més antiga, que encara es conserva. El cambril, ubicat sobre la sagristia, es comunica amb la nau mitjançant una petita obertura d'arc de mig punt parcialment tancada per un petita reixa; aquesta obertura permetia la comunicació visual dels fidels amb la Mare de Déu. A l'oest del santuari hi ha una construcció moderna annexada, i a l'est un petit cobert amb barbacoes. La construcció oest es troba abandonada i en molt mal estat i sembla que ocupa el lloc on hi havia hagut l'antiga casa dels ermitans, coneguda com Can Bas. Ja en època recent hauria estat reformada i utilitzada com a casa de colònies i tenia serveis: cuina, dutxes, etc., avui tot inutilitzat. 08048-3 Camí de Collbàs En aquest santuari s'hi venera a la Mare de Déu de Collbàs i, des de temps pretèrits, el dilluns de Pasqua s'hi celebrava el ball del càntir; avui dia s'hi celebra l'aplec de Collbàs. L'edifici es documenta ja al segle XIII, tot i que és anterior, i la seva aparença física i estructural s'ha anat transformant al llarg del temps. Aquesta església estava situada en l'antic terme del Castell de Claramunt, sent sufragània, en inici, de la parròquia de Santa Maria de Claramunt. L'any 1766 les desavinences sobre els actes de culte entre l'ermita de Collbàs i la parròquia de Sant Martí de Carme provocaren que el bisbe Gavino de Valladares manés el tancament de l'ermita de Collbàs i el trasllat de la imatge de la Mare de Déu a l'església de Carme. L'any 1779, quan l'església de Sant Martí de Carme obtingué la independència de la parròquia de Claramunt, l'església de Santa Maria de Collbàs passà a dependre'n amb les mateixes condicions. Es documenta a partir de l'any 1205, quan en el seu testament, Ramon de Guàrdia deixà deu sous a Santa Maria de Collbàs ('Sancte Marie de Collebas'). El santuari fou refet en dues ocasions, al segle XVI i de nou al segle XVIII, i cada vegada anà predominant més la condició de santuari marià, que té el seu punt més important en l'aplec del dilluns de Pasqua Florida. L'any 1790, en resposta a l'estat de les esglésies de les poblacions plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora, Carme declara pel que fa al santuari de Collbàs: 'hay también en este pueblo en una montaña a la parte de cierzo una hermita con su iglesia, en donde está N. S. de Collbas, muy hermosa y adornada de vestidos y presentallas por la grande devoción que hay en el vecindario. La otra iglesia que antes de hacer la otra teniamos, por ser tan vieja y caducas sus paredones se ha demollido'. Cap els anys setanta del segle XX, l'ermita restava en molt mal estat i va ser objecte de diverses actuacions d'arranjament per part de voluntaris del poble. Actualment, el santuari depèn de la parròquia de Carme. Es té constància que durant els segles XVII i XVIII hi havia una família d'ermitans, de cognom Rey, que s'ocupava del manteniment i vigilància del santuari. Els seus membres foren enterrats al subsòl del mateix temple, segons consta a les partides obituàries dels registres parroquials de la Pobla de Claramunt (RIBA GABARRÓ, 2003: 193). El nom de Collbàs, però, prové de la família Bas de Montbui, propietària del bosc i del coll on s'emplaça l'ermita. 41.5443200,1.6084000 383931 4600120 1205 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 94|119|85 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74418 Nucli antic https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-5 CATALÀ, Pere (1976): 'Comentari marginal', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 444-471. CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976) 'Castell de Miralles', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 425-426. CARBONELL, Vicenç; CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976): 'Castell de Claramunt', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. SABATÉ CURULL, Flocel (1992b): 'Castell de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 311. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. XII-XX tot i que en general l'estat de conservació del conjunt és bo, alguna casa mostra signes de deteriorament per no estar habitada. El nucli antic del poble de Carme és una petita aglomeració urbana situada en una elevació del terreny, emplaçada estratègicament en un meandre de la riera de Carme, a prop de l'antiga cruïlla dels camins que duien de Claramunt a Orpí, i de Carme a Collbàs. Aquesta trama urbana sembla que es formà al voltant de la cruïlla dels actuals carrers Major i Soldevila, i formaria una vila closa, tal volta presidida per una torreta o un petit castell, però en tot cas protegida per un recinte emmurallat, del qual en queden algunes traces fossilitzades, tant arquitectònica com urbanísticament, així com també pel que fa a la toponímia. A nivell arquitectònic, hem de destacar com el carrer Freginal té, a la sortida del nucli, una casa que sembla una torre quadrada, i que per tant formaria part de la muralla defensiva; els passos coberts del C/Soldevila i de la Plaça d'Espanya haurien estat antics portals d'entrada al nucli fortificat. Pel que fa a la urbanística, s'observa com un tram de la línia de façana sud de l'Avinguda Catalunya, entre el carrers Sant Martí i Sant Jordi, adopta una forma corbada pròpia d'un carrer que nascut al redós d un recinte circular o ovalat previ; en general es pot afirmar que la fesomia dels carrers, curts i estrets, és més pròpia de moments medievals que d'èpoques més modernes; per últim, el rec rodeja el que seria aquest antic nucli (els recs d'origen medieval acostumen a discòrrer per fora de les viles). A nivell toponímic, rodejant el nucli, trobem el carrer del Vall, nom molt significatiu que estaria indicant la presència de muralles que protegirien la vila i, probablement, també assenyalaria l'existència d'un antic fossat; per altra banda el carrer Soldevila pot remontar el seu nom a l'Edat Mitjana, ja que és una denominació típica de l'urbanisme medieval català, i fa referència a la part més baixa del nucli: 'el sòl de la vila'. Segons els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, de l'any 1790: 'la forma de este pueble es algo quadrada, con las casas muy pegadas, con dos calles y una plazeta (...). Las casas del lugar son por lo general pequeñas, mal compuestas; bien hai como una treze o catorce de ellas algo capaces y tal qual compuestas'. 08048-4 Carrer Major amb Carrer Soldevila Antigament La Pobla de Claramunt tenia agregats diversos pobles i nuclis, avui separats dels seu terme. Entre ells trobem Carme, població que va rebre autorització del Duc de Medinaceli per a independitzar-se civilment de la Pobla de Claramunt el 14 de gener del 1727. Tot i que l'arqueologia no ha corroborat fins ara els orígens medievals de Carme, topogràficament, urbanísticament i arquitectònicament resulten indiscutibles. Alguns autors concreten aquest orígens medievals en una suposada fortalesa musulmana que hauria format part de una pretesa línea defensiva que, a partir del riu Llobregós, anava de Carme a Masquefa. En tot cas, es té constància documental des de l'any 1005 de que el lloc de Carme sempre estigué integrat en el castell termenat de Claramunt, dels senyors del qual depengué jurisdiccionalment. Fou al mes de novembre d'aquell any 1005 quan la vescomtessa Geriberga dona al Monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous que posseeix dins del Comtat de Barcelona, en concret al terme del Castell de Claramunt (a l'actual terme municipal de La Pobla de Claramunt). Entre ells trobem 'el lloc' de Carme, 'et in alio loco, infra terminos de supradicto castro in Claromonte, in locum que dicunt Chazmo alaudem deum, quod ibi habeo vel hereditare debeo per ullasque voces'. Tornem a tenir notícia documental de Carme l'octubre de l'any 1167 quan s'establí concòrdia entre els senyors de Claramunt i el capellà de Carme ('villa que vocatur Cazma'). S'hi al·ludeix a la 'nove ville de Cazma' o 'Vilanova de Carma'. El 23 de juny de 1179 a propòsit de les últimes voluntats del difunt 'Albertus de Caralt' es troben reunits com a testimonis una sèrie de personatges a l'església de Carme ('ecclesiam de Chazma'). Més endavant, Ramon de Guàrdia deixa mitjançant el seu testament, el qual data del juliol de 1205, a Sant Cugat del Vallès, entre d'altres bens, les esglésies de 's. Martino de Kazma' i 's. Marie de Collebas'. Segons F. Sabaté el primer esment documental del castell de Carme data del mes d'abril de1321, quan l'hereu de la corona, l'infant Alfons, s'hi allotjà per preparar l'assalt al proper Castell d'Orpí. Com hem vist, abans d'aquesta data Carme apareix a la documentació dels segles XI-XIII com a 'lloc' i no com a castell termenat, pel que suposem que, en el cas de que hi existís una fortificació, aquesta no exercia ni funcions jurisdiccionals ni defensives. A aquesta denominació s'ha trobat una excepció en un document del segle XII, on coincidint amb una sèrie de mutacions en la situació del lloc, es fa referència a Carme com a 'vila'. Ja en el mateix segle XII va quedar testimoni escrit de que la família que n'exercia com a castlana portava el cognom 'Carme'. A finals del segle XVIII la vila ja hauria adquirit una fesomia urbana oberta, perdent bona part del seu caràcter fortificat, segons es desprèn dels 'qüestionaris' de Francisco de Zamora: 'Este pueblo es abierto y no tiene fortificación alguna, no se sabe que haia sido sitiado, ni que se haia ganado a moros (...). No se halla en este pueblo algún camino Rl. ni hay ventas ni portazgos, peaje, castillería ni otro derecho'. 41.5326900,1.6197500 384857 4598813 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 94|98|119|85 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74419 Cementiri Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-12 GAVÍN, J. M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 114. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. XX El cementiri de Carme és un petit recinte de planta rectangular, amb tres línies de nínxols adossades a les parets perimetrals de l'estructura. La porta és un reixat de ferro coronat per una creu i l'any 1901, època en la que comença a funcionar el cementiri. A l'interior del recinte s'hi integra la petita capella del Sant Crist, sense cap interés artístic ni monumental. 08048-5 Camí del Cementiri Aquest cementiri començà a funcionar cap a l'any 1903, en un context de reformes higiènico-sanitàries que establien la ubicació dels cementiris fora dels nuclis habitats. A l'Arxiu Municipal es conserva un document de 1899 on es fa referència a la construcció del nou cementiri. S'hi documenten successives reformes (per exemple als anys cinquanta i seixanta del segle XX), tot i que no és el primer cementiri de la vila: al lloc conegut com La Vinya del Notari ja s'hi documenta una necròpolis d'època tardorromana; més tard, l'antiga església parroquial, ubicada on avui hi ha la masia de Cal Ros, ja tenia la seva segrera en funcionament des de l'Edat Mitjana i fins 1748, quan es consagrà la nova parròquia de Sant Martí dins el nucli del poble i s'hi traslladà també el cementiri; finalment, a inicis del segle XX s'inaugurà el cementiri que avui rau en funcionament a les afores del poble . 41.5272400,1.6314400 385823 4598193 1903 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74420 El Llobetó https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobeto ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'Llobetó, El', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. XVIII ac No es conserven estructures visibles. Es tracta d'un lloc d'habitació sense estructures emplaçat en el lloc que avui ocupa part de la falda de l'extrem SE de la Serra de Les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. En aquest vessant, i al llarg d'una extensa franja, es troben materials arqueològics de diferents cronologies, bastant diversos, però amb predomini de certs tipus en alguns sectors. Al llarg del temps s'ha localitzat i recollit ceràmica de l'Edat del Bronze per tota l'àrea del jaciment, amb una especial concentració en el sector est. Les restes de ceràmica ibèrica i romana predominen en el sector central i oest. La ceràmica medieval, en canvi, es troba repartida per tota l'àrea. Tot i l'abundància de materials no s'observa cap indici d'estructures antigues a nivell superficial. Només s'aprecien estructures recents com ara restes de marges. Entre els materials que afloren en superfície, s'han recollit unes mostres qualitativament representatives de les diferents fases que es detecten en el jaciment: A) Ceràmica de l'Edat del Bronze: vint-i-quatre fragments informes de coloració irregular, de color marró/vermellós, amb abundant desgreixant de pissarra i alguns fragments de quars, i superfícies sense cap tractament especial; quatre fragments de base pertanyents a recipients amb el fons pla; un fragment de recipient amb nansa d'orelleta; un petit fragment de vora exvasada de llavi arrodonit; un fragment decorat amb tres cordons paral·lels i amb incisions perpendiculars; varis fragments amb decoració de cordons amb incisions transversals o amb digitacions, amb decoració de mugrons, etc.; B) Ceràmica ibèrica: fragments informes de ceràmica ibèrica feta a mà; fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, alguns amb la superfície externa coberta per una engalba fosca; dos fragments de vora exvasada de llavi acanalat; un fragment de base de recipient de fons pla; C) Ceràmica romana: fragments informes de dolia i un fragment d'una base; fragments de tegulae romana; fragments informes de ceràmica comuna romana, un d'ells amb engalba groga a la superfície externa; un fragment de plat de vora bífida de la forma 14 de Mercedes Vegas amb una cronologia, segons aquesta autora, entre la segona meitat del segle I aC i la primera meitat del segle I dC; D) Ceràmica medieval: fragments de ceràmica gris medieval amb les característiques de les produccions pròpies dels segles XII-XIII (uns quants fragments informes, alguns fragments de carena, dos fragments de vores lleugerament exvasades i llavi arrodonit i un fragment de base plana de recipient de gran tamany). El lloc es troba molt a prop d'un altre jaciment arqueològic anomenat 'A 100 m del Llobató'. 08048-6 Cal Llop o Cal Cases El jaciment és conegut ja, com a mínim, des de l'any 1945, atès que apareix esmentat a la “Carta Arqueológica de España” que realitzaren Almagro, Serra Ràfols i Colomines. Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1984 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. La forquilla cronològica representada per aquests materials és molt àmplia (Edat del Bronze-Edat Mitjana), fet que permet afirmar que l'àrea ha estat transitada des d'antic. 41.5416800,1.6469600 387143 4599775 08048 Carme Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74420-foto-08048-6-1.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-405 i M-532) 81|83|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74421 A 100 m del Llobetó https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-del-llobeto COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'A 100 m del Llobetó', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. XIII-XV No es conserven estructures visibles. Es tracta d'un lloc actualment situat enmig d'un gran camp de conreu, molt a prop del jaciment anomenat 'El Llobetó', i correspondria a un antic centre de producció i explotació ceramista. El camp de conreu està situat a la falda de l'extrem SE de la Serra de les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. El jaciment 'A 100 Km del Llobetó' està situat en el sector NE del camp de conreu esmentat, en una zona on no hi ha cap indici d'estructures i on afloren fragments de material arqueològic. En aquest jaciment es troben en superfície nombrosos fragments de rebuig que, per les seves característiques, sembla pertànyer a un forn de ceràmica. En superfície també apareixen trossos gruixuts d'argila mig cuita amb una forma similar a la dels maons. Els membres de l'equip realitzador de la Carta Arqueològica de l'Anoia creuen probable que aquest jaciment hagi estat un forn d'obra. No és fàcil que sigui un forn de calç ni de guix ja que el tipus de pedra que es requereix per a l'elaboració d'aquests materials no es troben a prop de l'àrea del jaciment, a diferència del que succeeix en moltes altres zones del municipi. No es pot afirmar amb total seguretat que el forn pertanyi a la mateixa cronologia que els fragments ceràmics localitzats, donada la poca informació de què es disposa, però cal suposar que és així, tenint en compte que no hi apareix cap resta material d'altres períodes. Els materials recollits en aquest jaciment comprenen una mostra de material de rebuig i un tros de maó de pasta groguenca, amb restes de vidriat molt deteriorat en una de les seves cares. Entre els fragments ceràmics recollits destaquen: dos fragments informes de ceràmica gris de tonalitat clara, ben cuita, molt dura, amb marques molt evidents del torn ràpid, pasta homogènia amb molt poc desgreixant (petits fragments de quars i mica); una vora de recipient gran, de parets gruixudes, amb desgreixant de quars molt abundant, de color amarronat, superfícies sense tractament i de tacte rugós (probablement es tracti d'un gibrell), amb vora d'ala i parets gairebé verticals; un fragment de gerro de ceràmica oxidant, color ataronjat amb la superfície exterior més clara i abundants partícules de desgreixant menut de color marró. Aquest fragment correspon a la part superior de la panxa i a l'inici del coll, i conserva l'arrencament de la nansa; una vora de gran gerra de pasta rosada, clara, amb desgreixant abundant, de tamany petit i mitjà, superfícies bastant llises. La forma és similar a la del dolium del període romà, però la pasta és del tot diferent. Cal pensar que la funció d'aquest recipient seria la mateixa, és a dir, la d'emmagatzemar aliments de manera subterrània, a mode de sitja. 08048-7 Cal Llop o Cal Cases Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1991 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els esmentats materials van ser datats a la Baixa Edat Mitjana. 41.5411800,1.6464200 387097 4599721 08048 Carme Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-406). 93|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc