Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74480 | Ball de Càntirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cantirs | AMADES, Joan (1952): Costumari Català. El curs de l'any, vol. III. Salvat Editores i Edicions 62, Barcelona, p. 389-391. | XVII-XIX | No es conserva la costum del ball, tot i que n'hi ha referència escrita en en Costumari Català de Joan Amades. | En Joan Amades relaciona aquest ball amb una sèrie de danses pròpies del mes de maig, les quals probablement recorden cultes a les divinitats de l'aigua i invoquen les pluges, tant importants en les societats preindustrials. El ballaven els fidels de la Mare de Déu de Collbàs durant l'aplec que se celebrava a aquest santuari marià per Pasqua Florida o de Resurrecció. Els ballarins duien al cap un càntir de terrissa de mida regular mig ple d'aigua per tal que el pes els permetés guardar l'equilibri. Ballaven pausadament, de manera suau i sense moviments bruscos que poguessin provocar la caiguda del càntir, però fent molts giravolts. La gràcia del ball consistia a portar-lo a bon terme sense que el càntir caigués. En acabar els nois oferien al càntir a les noies, que el trencaven als peus del seu company evitant mullar-lo, atès que s'entenia que era tan desconsiderat que l'aigua esquitxés el ballarí com que a ell li caigués el càntir durant el ball. Segons Amades: 'aquest ball sembla una resta de cerimònia relacionada amb l'aigua i potser, més concretament, amb la pluja tan valorada del maig. Creiem ben possible que el desig de la venerada aigua de maig no fos del tot derivat de les necessitats agràries i que respirés també el sentit dels valors concedits a l'aigua de maig com a portadora de salut i de remeis, no pas en l'aspecte higiènic, puix que els passats no el coneixien, sinó amb el caràcter de vehicle aglutinant d'essències remeieres de diferents ordres'. El peu del dibuix que es reprodueix (AMADES, 1950: 909) conté la següent explicació de la coreografia del ball: 'Deixats anar de mans i encarats, ballen relliscadament i de manera molt suau tres passes ençà i altres tres enllà (gràfics 1, 2 i 3 i fig. 2); en restar encarats, dóna cada u un giravolt damunt de si mateix, es prenen de les mans dretes i, marcant un pas de vaivé lleugerament balancejat, donen una volta sencera i, en trobar-se a lloc, ella fa rístol i ell un giravolt, i un i altre donen un parell de passes per trobar-se encarats amb el ballador immediat de sexe contrari i seguint com fins ara (gràfics 4, 5 i 6). Per acabar fan una cadena llisa i plana, no gens saltada i suau de moviment, per tal que no els caigui el càntir (fig. 7)'. | 08048-66 | Santuari de Collbàs | Joan Amades, en la seva obra publicada el 1952 ja es refereix al ball de càntirs en passat, i cap persona gran de Carme l'ha vist ballar, fets que permetrien remuntar la pèrdua de la tradició a un mínim de 100 anys. En alguna localitat, tot i la pèrdua social d'aquestes aquestes antigues manifestacions festives, lligades essencialment als cicles agrícoles, hom les ha recuperades com a part del seu patrimoni folklòric i popular. Malauradament, aquest no és el cas que ens ocupa. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 08048 | Carme | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74480-foto-08048-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74480-foto-08048-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|94 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74430 | Creu Processional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-2 | <p>GUDIOL i CUNILL, Josep (1920): 'Les creus d'argenteria a Catalunya', Anuari d'Estudis Catalans, vol. VI. Barcelona.</p> | XVII-XVIII | <p>La creu processional custodiada a la parròquia de Carme està feta amb argent i argent daurat. Presenta una forma flordelisada (els braços estan rematats amb el perfil de la flor de lis). S'observa fullatge en les superfícies de l'acabament dels braços i motius decoratius florals per tota la superfície. La peça està constituïda per una ànima de fusta que es troba recoberta per una planxa metàl·lica decorada amb motius repussats i cisellats, i que conté incrustacions d'elements fets mitjançant la tècnica de la fosa. En els extrems i en la intersecció de les dues cares de la creu apareixen també una sèrie de figures de fosa amb una iconografia relacionada amb la història bíblica, els sants i l'advocació del sant titular de la parròquia. Crist i la Verge Maria es localitzen a les interseccions de l'anvers i revers de la creu, respectivament. Crist apareix representat amb uns trets iconogràfics que remunten a època gòtica: va vestit només amb el 'perizonium', està clavat a la creu amb tres claus (un a cada mà i un de sol pels dos peus) i mostra les senyals de la passió al cos; el seu nimbe té cisellada una creu patada. La Verge Maria està dempeus, amb el nen Jesús als braços. La figura d'Adam es situa sota els peus de la Mare de Déu, nu i amb els braços creuats sobre el pit. Al llarg de la superfície de la creu s'hi combinen altres figures com Sant Martí (patró de Carme) la figura d'un rei bíblic (David, Salomó?) amb un bàcul i un llibre a les mans, i tres sants més, fins sumar un total de nou figures. A l'anvers de la creu, al braç dret, no hi ha cap figura però es pot observar l'encaix per incrustar-la; no sabem si mai hi va arribar a haver cap figura en aquest espai. És possible observar, amb una lent augmentada, les diferents dates d'execució de cadascú dels sants: a les seves aureoles i nimbes hi ha un minúscul cartutx que conté la data en que foren fetes. Són visibles els anys 1619 (a l'aureola de la figura de la Verge Maria) i 1760 (nimbe d'Adam). Així, mitjançant les dates localitzables, es pot constatar com aquestes creus s'anaven decorant a mesura que es disposava de diners per fer-ho, mitjançant l'encàrrec de noves figures que s'anaven afegint a la peça principal o creu de base que, en aquest cas ha de correspondre als segles XV-XVI. A l'extrem inferior de la creu hi ha la peça una magolla o nus. Aquesta part constitueix el punt de sosteniment amb la tija de fusta que calia per tal de ser portada en una processó. El nus està ja documentat en l'argenteria catalana del segle XV i és molt utilitzat en les creus del segle XVI. En aquest cas està format per una base hexagonal i troncopiramidal. Sota del nus encara hi ha un tros de tija de plata on finalment s'hi encaixa l'ànima de fusta.</p> | 08048-16 | C/Sant Martí, 47 | <p>Dins el món de l'orfebreria baix medieval i moderna (segles XVI, XVII i XVIII) les creus processionals són una de les tipologies més abundants a Catalunya. Aquest tipus de creus s'acostumaven a realitzar per etapes: s'adquiria la peça principal i, a mesura que es disposava de pressupost, s'anaven encarregant les figures antropomorfes (sants, personatges bíblics, etc) que la decoraven. Es pot afirmar, doncs, que aquest tipus de creus processionals estaven vives, ja que la l'elaboració d'una d'elles podia estendre's al llarg de segles.</p> | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 1619 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74430-foto-08048-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74430-foto-08048-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74430-foto-08048-16-3.jpg | Física | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Varis autors, desconeguts | 96|98|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74446 | Goigs a Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-marti | <p>BISBAL, M. Antònia; MIRET, M. Teresa; MONCUNILL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 355-357.</p> | XX | <p>Els 'Goigs a llaor de St. Martí / que es venera a la parròquia de Carme / Arquebisbat de Barcelona, Comarca d'Igualada', estan signats per Joan Castells i Casas i la música és una composició de Maria del Rio i Montfort. Les il·lustracions són obra d'Antoni Castells i Cases. L'exemplar conservat a l'Arxiu Parroquial de Carme forma part, amb el n. 627, d'una sèrie de 1.200 exemplars impresos sobre paper àmbar a dues tintes (negre i vermella). Van ser impresos per Bas estamper d'Igualada, el dia de Tots Sants de 1973. Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. La caixa mesura 30'7 x 20'7 cm i la lletra es presenta a tres columnes. La imatge del sant lliurant la meitat de la seva capa a un pobre, apareix ornada amb motius al·legòrics (espasa de soldat, i mitra i bàcul episcopal). A la part inferior del full es reprodueix la partitura musical; tot plegat queda emmarcat per una orla vermella formada per palmetes d'estil clàssic. Al revers del full, a part de les dades tècniques de l'edició, es reprodueix un text titulat 'Retall d'Història', signat amb les inicials J. S. C. on es resumeix l'hagiografia de Martí de Tours, la història de la parròquia de Sant Martí de Carme, l'extensió del culte a Sant Martí per Catalunya, i finalment, una petita reflexió moralitzant.</p> | 08048-32 | C/ Sant Martí, 42 | <p>Els goigs, composicions popular de caràcter poètic a la llaor sobretot de la Mare de Déu, però també a la de Crist o a la dels Sants, es documenten per primer cop a Catalunya al segle XIII. La primera vegada que es troba documentada explícitament la paraula 'goig' és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, però el goig més antic conservat es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, de finals del segle XIV, i porta el títol: 'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó'; aquest goig, tot i estar escrit en català en la seva major part, encara conserva fragments en llatí. La crítica literària ha relacionat els goigs amb el gènere trobadoresc, ja que una part del text és cantada per un rapsode i l'altra part la repeteix el públic. El nom prové dels set goigs de Maria (Encarnació, Nadal, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Davallada de l'Esperit Sant i Assumpció). Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. Antigament, aquestes composicions solien ser anònimes i es transmetien oralment, tot i que a partir dels segles XVI-XVII es començaren a publicar de forma generalitzada, en forma de fulls solts i per iniciativa de les parròquies. Eren i són encara distribuïts durant les festes religioses i era habitual veure'ls penjats al cancells de les portes de les masies. L'estructura més habitual està formada per set estrofes de vuit versos heptasíl·labs (sis més la resposta), a les que s'hi afegeixen una entrada i una tornada de quatre versos cadascuna. La rima és consonàntica alternada i el ritme el dona l'accent en la tercera i última síl·laba de cada vers. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla, formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada, emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música (que no apareix impresa fins al segle XVIII).</p> | 41.5311300,1.6209900 | 384958 | 4598638 | 1973 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74446-foto-08048-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74446-foto-08048-32-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Joan Castells Casas (lletra), Maria del Rio Montfort (música), Antoni M. Castells ( il·lustracions) | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74454 | Goigs a la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-carme | <p>BISBAL, M. Antònia; MIRET, M. Teresa; MONCUNILL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 128-129.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de dos fulls diferents: 1-Els 'Goigs de Nostra Senyora del Carme / que se venera en son camaril, y nova Confraría, en la Parroquial Iglesia de San / Martí de Carme Bisbat de Barcelona', són d'autoria anònima. Segons Bisbal, Miret i Moncunill, cal datar aquests goigs entre 1880 i 1901 (?). L'exemplar imprès a paper, amb tinta negre, i conservat a l'Arxiu Parroquial de Carme, no presenta cap tipus de numeració, data, ni referència a el seu tiratge. Va ser imprès a Igualada, a l'impremta de Mariano Abadal. La caixa mesura 26'9 x 17'6 cm i la lletra es presenta a dues columnes amb corondell decorat amb motius vegetals. La imatge de la Mare de Déu del Carme, apareix ornada amb dos àngels, amb la signatura 'Abadal' sota de cadascun d'ells. La orla que emmarca el full està formada per motius tipogràfics. El revers del full, a diferència d'altres goigs, apareix totalment en blanc. 2-Els 'Goigs a llaor de la / Mare de Déu del Carme / que es venera a la parròquia / de St. Martí de Carme / Arquebisbat de Barcelona Comarca d'Igualada', estan signats pel Rvnd. Antoni Malats, prev., i la música és una composició de Maria del Rio i Montfort. Les il·lustracions són obra d'Antoni Ollé i Pinell. L'exemplar conservat a l'Arxiu Parroquial de Carme forma part, amb el n. 14, d'una sèrie de 400 exemplars impresos sobre paper àmbar a dues tintes (negre i vermella) destinats a la parròquia. Van ser impresos per Pere Bas, estamper d'Igualada, el dia de la Presentació de la Verge, l'any 1964. Es tracta d'una edició (n. 24) dels Amics dels Goigs del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Té el dipòsit legal n. B.2759-1964. La caixa mesura 29'9 x 21'9 cm i la lletra es presenta a tres columnes. La imatge de la Verge, amb l'Infant en braços, apareix ornada amb dos gerros amb flors. A la part inferior del full es reprodueix la partitura musical; tot plegat queda emmarcat per una orla vermella formada motius florals diversos, amb predomini de les roses. Al revers del full, a part de les dades tècniques de l'edició, es reprodueix un text titulat 'Retall d'Història', signat per Mn. Josep Arpa i Robert, prev., regent de la parròquia de Sant Martí de Carme en aquells moments, on es resumeix la història de Carme i de la seva parròquia i es fan uns apunts d'aspectes geogràfics i paisatgístics.</p> | 08048-40 | C/ Sant Martí, 42 | <p>Els goigs, composicions popular de caràcter poètic a la llaor sobretot de la Mare de Déu, però també a la de Crist o a la dels Sants, es documenten per primer cop a Catalunya al segle XIII. La primera vegada que es troba documentada explícitament la paraula 'goig' és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, però el goig més antic conservat es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, de finals del segle XIV, i porta el títol: 'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó'; aquest goig, tot i estar escrit en català en la seva major part, encara conserva fragments en llatí. La crítica literària ha relacionat els goigs amb el gènere trobadoresc, ja que una part del text és cantada per un rapsode i l'altra part la repeteix el públic. El nom prové dels set goigs de Maria (Encarnació, Nadal, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Davallada de l'Esperit Sant i Assumpció). Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. Antigament, aquestes composicions solien ser anònimes i es transmetien oralment, tot i que a partir dels segles XVI-XVII es començaren a publicar de forma generalitzada, en forma de fulls solts i per iniciativa de les parròquies. Eren i són encara distribuïts durant les festes religioses i era habitual veure'ls penjats al cancells de les portes de les masies. L'estructura més habitual està formada per set estrofes de vuit versos heptasíl·labs (sis més la resposta), a les que s'hi afegeixen una entrada i una tornada de quatre versos cadascuna. La rima és consonàntica alternada i el ritme el dona l'accent en la tercera i última síl·laba de cada vers. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla, formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada, emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música (que no apareix impresa fins al segle XVIII).</p> | 41.5311300,1.6209900 | 384958 | 4598638 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74454-foto-08048-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74454-foto-08048-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74454-foto-08048-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 1-Anònim /2-Antoni Malats (lletra), Maria del Rio Montfort (música), Antoni Ollé Pinell (il·lust.) | 119|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74457 | Mare de Déu de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-collbas | <p>SELLARÈS, Jordi (2000a): 'La Mare de Déu de Collbàs', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 4-5.</p> | XII?, XX | <p>La imatge actual de la Mare de Dèu trobada de Collbàs és una talla feta després de la Guerra Civil ja que l'original, molt possiblement medieval, es va cremar durant la Guerra. De la primitiva Mare de Dèu se'n conserva una fotografia a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (AFMI01031) feta el 1935 per Procopi Llucià: s'observa un altar amb la Mare de Dèu al fons, amb el nen Jesús al seu braç esquerre, mentre que no és possible apreciar que és el que sosté amb la mà dreta. Tant l'angle de la fotografia com la vestimenta de la talla impedeixen apreciar l'estil de l'obra. La Mare de Dèu actual, de peu, porta el Nen Jesús al braç esquerre, mentre que amb la mà dreta sustenta un bolet (la imatge original, segons recorda la gent més gran del poble, portava a la mà un fòssil de nummolites, molt abundants a la Serra de Collbàs ).</p> | 08048-43 | C/ Sant Martí, 47 | <p>En esclatar la Guerra Civil, el Departament de Governació de la Generalitat va enviar els mossos d'esquadra a Carme a recollir la imatge de la Mare de Dèu, atès que la talla estava catalogada com a patrimoni artístic del país, però quan van arribar al poble la imatge ja havia estat cremada. La imatge actual, obra de la postguerra, des de fa uns pocs anys i després de segles de tradició, fou desplaçada del seu solitari santuari per ésser custodiada a l'església parroquial, on actualment la seva integritat física queda garantida. Quan era al seu santuari, la imatge reposava en un corcam de roure o alzina, lloc on segons la tradició havia estat trobada. Aquest corcam era també, antigament, objecte de veneració, i era tradició (avui prohibida) entre els feligresos agafar petits troços del tronc.</p> | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74457-foto-08048-43-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Escultora de nom desconegut , emparentada amb Joan i Josep Llimona | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74459 | Estendard de l'Agrupació Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lagrupacio-coral | XX | Estendard amb estructura en 'L' de bronze i llautó, coronada per una lira. La tela està folrada de seda, i conté lletres i motius de vellut vermell i brodats d'or. Es tracta de la insígnia de l'Agrupació Coral de Carme. El seu anvers conté una gran clau de sol de vellut vermell, coronada per un estel de sis puntes i decorada amb branques de llorer. El revers conté l'escut del municipi de Carme envoltat de fulles o flors de lis, amb les inscripcions 'Catalunya Nova' i 'Carme 1935', tot plegat sobre les quatre barres. | 08048-45 | Avinguda de Catalunya, 2 | Aquest estendard fou elaborat just abans de l'esclat de la Guerra Civil (1935), tal i com indica la seva inscripció del revers, en un moment àlgid de les agrupacions corals arreu de Catalunya. Els orfeons van començar a aparèixer durant l'últim terç del segle XIX. Amb els anys, l'estètica de les actuacions dels orfeons durant les seves actuacions va arribar a ser molt similar a la d'un grup de persones en semicercle, amb el director enmig i un estendard que sobresortia per sobre dels coristes i que constituïa el referent identificatiu del grup. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1935 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74459-foto-08048-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 74460 | Estendard de l'Esbart Dansaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lesbart-dansaire | XX | En el moment de redactar aquesta fitxa, estava prevista la neteja i restauració d'aquest estendard. | Petit estendard de l'Esbart Dansaire de Carme composta per una barra de bronze horitzontal que suporta la tela (mancaria la barra vertical). A l'anvers s'observa un medalló sobre una senyera, amb un hereu i una pubilla dansant davant de les muntanyes de Montserrat; conté les inscripcions 'Esbart Dansaire' brodat amb lletres blaves, i 'S. Martí de Carme' brodat amb lletres daurades. Conté també la data 25-12-60 brodada amb lletres negres. El revers té un forro de seda rosada, sense cap decoració ni inscripció. L'estendard té faldons amb serrell daurats. | 08048-46 | Avinguda de Catalunya, 2 | Aquest estendard fou elaborat durant 1960 (25-12-1960), tal i com indica la seva inscripció del revers. Durant el franquisme s'havien creat i revifat un munt d'esbarts dansaires arreu del país. Així per exemple, l'any 1945, en plena repressió franquista, naixia l'Esbart Verdaguer amb el lema 'si no ens deixen parlar en català, ballarem en català'. Els estendards d'aquests esbarts reflectien molt bé aquest sentiment, ja que solien incloure motius catalanistes relacionats amb el folklore nacional. L'estendard de Carme, amb l'hereu, la pubilla, Montserrat de fons i les quatre barres de la senyera és un bon exponent de l'ambient viscut per les associacions culturals catalanes durant el franquisme. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1960 | 08048 | Carme | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74460-foto-08048-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74462 | Col·lecció de materials arqueològics i paleontològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-i-paleontologics-dipositats-al-museu-comarcal-de-lanoia | XX-XXI | Es tracta de varies caixes de material arqueològic i paleontològic provinent d'alguns dels jaciments del terme municipal de Carme. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectas en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material es presenta net i inventariat, i en el cas del paleontològic siglat. Els jaciments arqueològics, amb les seves corresponents referències relatives a les caixes que contenen materials, són els següents: El Llobetó (M-405, M-532); A 100 m del Llobetó (M-406); Poblat de les Garrigues (M-440, M-530); Cova dels Ossos (M-39(I), M-34, M-18; M-240); Serrat del Campaner (50, 53, 95, 256); i Assentament del Camí de Carme a Collbàs (255, M-537). Pel que fa al material paleontològic, la classficació segueix uns paràmetres diferents, ja que els materials no es classifiquen per jaciments, sinó per espècies. Així, provinents de l'únic però extens jaciment paleontològic de Collbàs es poden trobar un munt de referències ubicades en diferents departaments del magatzem del Museu. Per exemple, entre les referències n. 1934 i 1994 trobem varis exemplars d'Eupatagus Almerai (equinoderm), i entre les n. 2195 i 2000, exemplars de Montezumella Amenosi (cranc). | 08048-48 | Plaça Joan Mercader s/n (Igualada) | Aquesta col·lecció de peces arqueològiques i paleontològiques de Carme s'ha anat formant al llarg de les últimes dècades arrel dels diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum de la col·lecció. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||
| 74465 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-14 | XVIII-XXI | Una part del fons de l'arxiu resta per netejar i endreçar. | L'Arxiu Municipal de Carme es troba dividit en dues ubicacions diferents: en una petita habitació dels baixos de les dependències municipals i a les golfes del mateix consistori. La documentació de la planta baixa es presenta ordenada amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. La documentació de les golfes resta per endreçar. El document més antic que conté és del 1734, tot i que el gran gruix de documentació es genera a partir del segle XIX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons són els següents: -Administració general: Privilegis, franquícies, títols del municipi, terme municipal/ Òrgans Col·lectius de Govern/ Alcaldia/ Secretaria/ Serveis jurídics/ Personal/ Correspondència/ Mitjans de Comunicació municipals. -Hisenda: Patrimoni/ Intervenció/ Tresoreria/ Fiscalitat/ Comissions d'Hisenda/ Fàbrica de Moneda. -Proveïments: Duana, proveïment de productes per a consum de la població/ Aigües, fonts públiques, safareigs/ Escorxador/ Delegació Local de Proveïments/ Juntes i Comissions Municipals. -Beneficència i Assistència Social: Centres Assistencials i de Beneficència/ Beneficis dels pobres, causes pies, almoines, llegats/ Atenció a refugiats i orfes de Guerra/ Subsidi al combatent/ Assistència Social/ Juntes, Comissions, Patronats, Junta Local de Reformes Socials. -Sanitat: Cementiri, Serveis Fúnebres, epidèmies i contagis/ Inspecció sanitària, Laboratori Municipal/ Personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari municipal/ Farmàcia/ Inspecció veterinària/ Juntes i Comissions Municipals. -Obres i Urbanisme: Obres d'infraestructura/ Immobles municipals: construcció i manteniment/ Obres de particulars/ Activitats classificades i obertura d'establiments/ Juntes i Comissions municipals. -Seguretat Pública: Cossos de seguretat/ Guardes Jurats/ Juntes i Comissions Municipals -Serveis Militars: Allotjaments militars, subministraments a la tropa/ Quintes, allistaments, lleves forçoses. -Població: Estadístiques generals de població, censos/ Emigració, immigració/ Registre Civil Municipal/ Junta Local del Cens de Població. -Eleccions: Eleccions municipals/ Eleccions de Jutge de Pau/ Eleccions de Diputats provincials/ Eleccions al Parlament de Catalunya/ Eleccions Generals: Corts, Senat, congrés, i Presidència de la República/ Eleccions al Parlament Europeu/ Referèndums i Plebiscits/ Cens electoral; Junta Local del cens Electoral. -Instrucció Pública: Parvularis. Guarderia Infantil/ Escola d'Adults; campanyes contra l'analfabetisme/ Juntes i Comissions Municipals. -Cultura: Festa Major, Festes Populars/ Activitats i iniciatives culturals i recreatives/ Relacions amb entitats culturals i recreatives. Patronat Municipal de Cultura/ Esports. Patronat Municipal d'Esports. -Serveis Agropequaris: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatoris de collites/ Foment Forestal/ Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge/ Juntes i comissions municipals. -Col·leccions factícies: Cartografia. | 08048-51 | Avinguda de Catalunya, 2 | Part de l'Arxiu Municipal de Carme va ser objecte de classificació entre els anys 1994 i 1995 per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Tot i així, queda encara un volum important de material per endreçar, inventariar i classificar. Durant l'el·laboració d'aquest Mapa del Patrimoni s'estava duent a terme, mitjançant un pla d'ocupació, una ordenació de part dels documents que encara queden per classificar. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1734 | 08048 | Carme | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74465-foto-08048-51-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74466 | Pica baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-4 | <p>CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1992a): 'Sant Martí de Carme', Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. CRUAÑES, Esteve; VIRELLA, Xavier (1992b): 'Annex: Tipologia de les piques conservades a les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia', Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 527-528.</p> | XI-XIII | <p>A l'interior de la capella del baptisteri de l'església de Sant Martí de Carme es conserva una pica monolítica tallada en un bloc de travertí, de forma troncocònica amb laterals aconcavats, amb dues faixes de secció quadrangular i una de semicilíndrica. No presenta cap mena de decoració, si exceptuem les motllures o faixes ja descrites, ubicades prop de la vora del recipient. La peça es troba muntada sobre una peanya d'obra feta fa uns pocs anys, d'uns 30 cm d'alt. La pica mostra una boca que té un diàmetre exterior de 94 cm i un diàmetre interior de 74 cm. Té una alçada de 59 cm i la profunditat estimada del vas és de 49 cm. Atesa la manca de decoració, es data genèricament aquest exemplar litúrgic entre els segles XI-XIII.</p> | 08048-52 | C/ Sant Martí, 47 | <p>Sembla que es tractaria de la pica baptismal que es va trasladar des de l'antiga església parroquial a mitjans del segle XVIII, segons memòria popular. Les piles baptismals es troben ja a les catacumbes, i des de la pau de Constantí (a. 313) als baptisteris. Les primitives eren grans piles rectangulars enfonsades a terra, però al suprimir-se progressivament el baptisme per immersió es van anar generalitzant les piques exemptes, fabricades generalment a partir d'un bloc monolític, com és el cas de la pica de Carme.</p> | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74466-foto-08048-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74466-foto-08048-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74466-foto-08048-52-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 92|85 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 74467 | Fons fotogràfic de Carme a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-carme-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | AHCA (1990): Procopi Llucià: 30 anys de fotografia. Igualada (1930-1960), Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. | XX | Es tracta d'un fons fotogràfic digitalitzat, amb un total de 52 fotografies de Carme que van de l'any 1925 a 1975. Els temes principals que tracta el fons són: colònies escolars, paisatges, arquitectura i edificacions, festes i folklore, visites de personalitats al poble (Governador civil, President de la Diputació de Barcelona, etc.), obres públiques, i barraques de vinya. La major part de les còpies són en blanc i negre, tot i que se'n recull alguna amb color. | 08048-53 | Plaça de la Creu, n. 18, Igualada | Part del fons és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la Comarca entre entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. Una altra part del fons és una donació del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en el marc d'una donació general que va realitzar de tot el seu Centre de Documentació a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. En aquesta donació hi ha fotografies, entre altres, de: Antoni Borràs, Josep Tous, Josep Graells i S. Masachs. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1925-75 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Procopi Llucià i altres fotògrafs | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||
| 74468 | Fons fotogràfic del Casal de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-casal-de-carme | XX | Caldria adoptar un protocol de conservació, ja que els àlbums amb fulls adhesius no són el format més òptim per a la preservació de les fotografies. | El fons està format per 7 àlbums de fotografies en paper, tant en blanc i negre com en color. Les fotografies més antigues són dels anys 20 del segle XX i les més modernes dels anys 90 del mateix segle. Sembla que la vida de l'arxiu ha quedat estruncada amb el 'boom' de la fotografia digital. Les temàtiques són: manifestacions festives, majoritàriament religioses i populars (Festa Major, Aplec de Collbàs, processons, Caramelles, Diada de la Gent Gran, etc.): També hi ha fotografies d'activitats culturals: representacions teatrals, ballets, cantates de coral. També fotos col·lectives de primeres comunions i grups escolars. Per últim, el fons conté dos interessants àlbums sobre la indústria de Carme al llarg del segle XX. | 08048-54 | Avinguda de Catalunya, n. 16 | De manera espontània, els carmencs han anat fent donacions de fotografies al llarg, sobretot, de la segona meitat del segle XX i s'han anat conformant els diferents àlbums que avui formen el fons. La introducció de la fotografia digital ha suposat la fí de les donacions i l'estancament de l'arxiu. | 41.5317100,1.6214800 | 385000 | 4598702 | 08048 | Carme | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74468-foto-08048-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74468-foto-08048-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Fons sense classificar ni digitalitzar. | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74469 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-4 | XVII-XXI | <p>L'Arxiu Parroquial de Carme es troba custodiat al despatx de la Rectoria de Carme, en dos armaris metàl·lics amb estanteries. S'hi conserva documentació relativa a les parròquies de Carme, Orpí i Miralles. El conjunt està compost per varis llibres i algún document solt. Es tracta de llibres d'òbits o defuncions, capítols matrimonials, baptismes, testaments, comunions, llibres de comptes de la parròquia i 'consueta'. Tot i que el llibre més antic conservat és de l'any 1779, el document amb la data més reculada és un pergamí de 1631 amb els delmes que es pagaven a la parròquia de Sant Martí.</p> | 08048-55 | C/ Sant Martí, 42 | <p>Dos serien els motius pel qual l'Arxiu Parroquial no conserva documentació medieval: L'any 1779, en ple procés de construcció del nou temple de Carme, la parròquia de Sant Martí assolí l'autonomia de la parròquia de La Pobla de Claramunt, de la qual era sufragània des d'època medieval; per tant, l'església de La Pobla era la que, fins aquell moment, generava i custodiava els documents parroquials. A partir d'ara, Sant Martí de Carme generarà la seva pròpia documentació que guardarà en l'anomenat Arxiu Parroquial. Per altra banda, l'església de Carme, com tantes altres arreu del país, fou convertida en magatzem durant la guerra i, molt probablement, aquest fet no contribuí a la preservació de l'arxiu, tot i que es desconeix la incidència que la Guerra tingué sobre aquest fons.</p> | 41.5311300,1.6209900 | 384958 | 4598638 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74469-foto-08048-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74469-foto-08048-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74469-foto-08048-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||
| 74470 | Goigs a llaor de la Mare de Déu de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-collbas | <p>BISBAL, M. Antònia; MIRET, M. Teresa; MONCUNILL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 129-143.</p> | XX | <p>Els 'Goigs de Nostra Senyora de Collbàs / Que es canten en sa devota ermita en lo terme de Carme ', són d'autoria anònima. L'exemplar conservat a l'Arxiu Parroquial de Carme no té cap tipus de numeració ni referència del tiratge. És un exemplar imprès sobre paper a una tinta (negre). Aquests goigs van ser impresos per Bellapuig Ysart, estamper d'Igualada. La caixa mesura 27'5 x 18'0 cm i la lletra es presenta a tres columnes. La imatge de la Verge de Collbàs, amb l'Infant en braços, és una fotografia de la talla custodiada a la parròquia de Sant Martí, que en el full apareix ornada amb dos testos amb arbres. A la part inferior del full s'ha imprès un “oremus”; tot plegat queda emmarcat per una orla formada motius florals i vegetals força esquemàtics. Al revers del full no s'hi ha practicat cap impressió.</p> | 08048-56 | C/ Sant Martí, 42 | <p>Els goigs, composicions popular de caràcter poètic a la llaor sobretot de la Mare de Déu, però també a la de Crist o a la dels Sants, es documenten per primer cop a Catalunya al segle XIII. La primera vegada que es troba documentada explícitament la paraula 'goig' és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, però el goig més antic conservat es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, de finals del segle XIV, i porta el títol: 'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó'; aquest goig, tot i estar escrit en català en la seva major part, encara conserva fragments en llatí. La crítica literària ha relacionat els goigs amb el gènere trobadoresc, ja que una part del text és cantada per un rapsode i l'altra part la repeteix el públic. El nom prové dels set goigs de Maria (Encarnació, Nadal, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Davallada de l'Esperit Sant i Assumpció). Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. Antigament, aquestes composicions solien ser anònimes i es transmetien oralment, tot i que a partir dels segles XVI-XVII es començaren a publicar de forma generalitzada, en forma de fulls solts i per iniciativa de les parròquies. Eren i són encara distribuïts durant les festes religioses i era habitual veure'ls penjats al cancells de les portes de les masies. L'estructura més habitual està formada per set estrofes de vuit versos heptasíl·labs (sis més la resposta), a les que s'hi afegeixen una entrada i una tornada de quatre versos cadascuna. La rima és consonàntica alternada i el ritme el dona l'accent en la tercera i última síl·laba de cada vers. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla, formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada, emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música (que no apareix impresa fins al segle XVIII).</p> | 41.5311200,1.6207500 | 384938 | 4598637 | 1953-54? | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74470-foto-08048-56-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-23 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Bellapuig Ysart (estamper) | 119 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74476 | Font Canyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-canyeta | FARRÉ, Claudi (2001c): 'La Font Canyeta', Les Fonts de Carme, 7, Associació El Forat dels Graus, p. 111. | XIX-XX | Està molt plena de brossa i vegetació. | Font de Solana situada al costat d'un roure, en una zona de plataners. Aquesta font forma un petit torrent i, per recollir l'aigua, antigament es construïa un marge on el líquid s'entollava i a continuació es posava un tub de canya com a broc (d'aquí li ve el nom). Quan plovia, el torrentet es feia gran i s'enduia el marge i la font, però la gent que treballava pels camps dels voltants de seguida la reparava, cosa que avui ja no succeeix. L'última persona que es va preocupar de reparar la font fou l'avi de la desapareguda casa de Cal Xai, el qual tenia una vinya al costat mateix de la font. | 08048-62 | Camps de la Font Canyeta | Les fonts de solana antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps i les vinyes durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i es cuidava de que estiguessin sempre en bon estat. A l'estiu, les fonts de solana solen quedar seques, mentre que a la tardor o a l'hivern tornen a brollar, fet que posa de manifest que es tracta de fonts pertanyents a aqüífers poc profunds. | 41.5456000,1.6281100 | 385577 | 4600235 | 08048 | Carme | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74476-foto-08048-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74492 | Llibre de la Confraría dels Perayres del Lloch de Snt Marty de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-la-confraria-dels-perayres-del-lloch-de-snt-marty-de-carme | LLUSIÁ DELMASES, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. | XVIII-XIX | El llibre és un document que conté la normativa i funcionament del Gremi, les anomenades 'ordinacions', mitjançant les quals es regula la contractació d'aprenents, les remuneracions, les pràctiques religioses, etc. En definitiva, el funcionament pràctic i els costums socials de l'ofici. Aquestes ordinacions s'estructuren en 32 capítols, amb la confirmació feudal per part del senyor de la vila, el Duc de Medinacel·li. Conté també altres temes d'interès per a l'història socioeconòmica: anotacions de pagaments, contractes, informació sobre els molins de la zona, actes de reunions del Consell, llistats dels mestres paraires que formen la confraria de Sant Roc en diferents anys, memoràndum de les eleccions amb els càrrecs que han sortit elegits. També apareix la relació nominal dels paraires amb les dates del seu pas a mestres, la seva condició i els anys dels principals càrrecs exercits. Per altra banda, es recullen rebuts parroquials referents a les despeses de la festa gremial, des de l'any 1735 fins 1826. En el preàmbul del llibre es fa notar que la reglamentació recollida no és per fundar cap activitat, sinó per redreçar-la i garantir-ne la continuïtat, fet que reflexa que l'ofici ja existia de temps enrere, però que ara havia agafat una importància tal que obligava a ordenar-ne el bon funcionament. Les últimes anotacions recollides dins el llibre són fetes l'any 1826. | 08048-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | El llibre de la confraria dels paraires de Carme és format per diferent documentació gestada des de l'any 1733 a 1873. El 1962, Maties Poch i Riba, propietari del llibre en aquell moment i resident a Xile, va demanar a Modest Llusià, professional del sector tèxtil que treballava a la comarca de l'Anoia, que li trametés el llibre al seu domicili del país sudamericà. Llusià, que va intuir la importància del document per a la història econòmica de Carme, va copiar íntegrament el llibre abans d'enviar-lo, i a partir d'aquesta còpia en va fer la única edició pública que existeix fins al moment, i que apareix referenciada a la bibliografia. Un poc temps després, l'original es recuperà per ésser exposat a la Sala Tèxtil del Museu d'Igualada. Actualment, el llibre és custodiat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1733 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Gremi dels paraires de Carme | Sigla del document a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia: Fons CECI, Paraires Carme de 1733 a 1873, Associacions. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||
| 74493 | Concòrdia de l'Aigua del Poble de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concordia-de-laigua-del-poble-de-carme | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. LLUSIÁ, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. SELLARÈS POCH, Jordi (2002): 'Concòrdia de les aigües del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 134-135. | XVIII | El rec de Carme no només donava força motriu als molins paperers, bataners i fariners, sinó que era també de gran utilitat per rentar la llana, tenyir-la i batanar-la, així com per regar els horts, per abeurar el bestiar, per refredar els alambins de les fassines d'aiguardent, per amarar la calç viva, per rentat els cups, per moure els trulls, etc. L'entrada en joc de la indústria paperera ocasionà una sèrie de conflictes als que s'intenta donar solució mitjançant una concòrdia notarial feta l'any 1775 (Llibre de la Concòrdia de les Aigues del poble de Carme), de la qua se'n conserva una còpia al protocol notarial de Vicenç Aulet, notari d'Igualada, a les pàgines 19 a 26 del volum de l'any 1775. Es tracta d'un volum de paper relligat i enquadernat amb pergamí. Als marges de la còpia dipositada a l'ACA es fa constar que s'han fet dues còpies més: una al segle XIX i una altre al segle XX, fet que indica que l'escriptura original ja estaria extraviada al segle XIX. Entre d'altres, en el document s'esmenta i es regula: el dret de servir-se d'aigua a aquells que tenen perols per tenyir 'panyos' i llanes; el dret a rentar la llana i els draps al rec (sempre després que l'aigua hagi passat pels molins paperers). La Concòrdia incloïa l'Ajuntament, els artesans i fabricants, els pagesos i els particulars. | 08048-79 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | Cal emmarcar la redacció d'aquest document en un context peninsular de protoindustrialització, on els interessos productius eren cada cop majors degut a la necessitat en augment dels recursos hídrics com a força motriu. El rec de Carme, que en època medieval era suficient per a una economia de caràcter gairebé exclusivament agrícola i la tradicional manufactura de draps, és ara una font de conflictes potencials entre els pagesos i petits productors de sempre i els nous industrials del paper. El document, doncs, pretén ser una solució que gestioni qui, com i quan pot fer ús de l'aigua que circula pel rec. Una prova de la magnitud del conflicte generat entorn a l'ús de les aigües és el temps que es tardà en redactar la concòrdia, ja que es comença l'any 1974 però, fins un any després, no s'arriba a un consens definitiu que permetès l'el·laboració de l'escriptura final. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1775 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Vicenç Aulet (notari d'Igualada) | A més la còpia del document que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (amb la sigla ANI-IGD-459), existeix també una segona còpia a l'Arxiu Municipal de Carme.Es pot trobar la transcripció íntegra del document a la referència bibliogràfica LLUSIÁ, 1965: 95-100. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||
| 74545 | Pou de Cal Quimeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-quimeres | XIX-XX | <p>Davant de la façana principal de la casa de Cal Quimeres, dins el pati que tanca la finca urbana, s'hi ubica un pou d'aigua del tipus anomenat popularment 'de botella', nom que reben els pous que presenten revestides les parets de l'estructura amb totxos o maons. L'estructura actual consta d'un cub sobre-elevat amb una estructura metàl·lica que suporta la politja i la cadena que fa baixar i pujar el cubell d'aigua. Del pou de Cal Quimeres se'n extreien aigües freàtiques (corrents d'aigua que es localitzen a no més de 7 o 8 m de profunditat).</p> | 08048-131 | C/ Progrés, 1 | <p>Tot i que es desconeix quin fou el moment de la seva construcció, segons el propietari actual es va treure aigua d'aquest pou fins fa uns vint-i-cinc anys. Actualment està en desús, acomplint una funció exclusivament decorativa i de recordatori històric d'una època passada, no fa tants anys, en que no hi havia aigua corrent a les cases. L'estampa actual que ofereix el pou de Cal Quimeres, dins el pati davanter de la casa, seria la imatge corrent de bona part de les cases de Carme en un passat no molt llunyà.</p> | 41.5317000,1.6194900 | 384834 | 4598703 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74545-foto-08048-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74545-foto-08048-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74546 | Safareig de Cal Quimeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-quimeres | XIX-XX | <p>El safareig de Cal Quimeres s'ubica dins el pati que tanca la finca urbana, en una paret que separa la propietat de la via pública. Es conserva una construcció consistent en un dipòsit rectangular, fet d'obra, amb una canalització practicada a la part superior d'una de les seves parets per on discorre l'aigua provinent del rec quan cal omplir el safareig. Efectivament, aquest safareig domèstic funcionava amb l'aigua del rec, que passava just pel costat de la finca; és per això aquesta estructura s'ubica a la paret que tanca el pati de la casa i que dona al carrer, i no a qualsevol altre zona de la casa.</p> | 08048-132 | C/ Progrés, 1 | <p>El safareig de Cal Quimeres s'ubica dins el pati que tanca la finca urbana, en una paret que separa la propietat de la via pública. Es conserva una construcció consistent en un dipòsit rectangular, fet d'obra, amb una canalització practicada a la part superior d'una de les seves parets per on discorre l'aigua provinent del rec quan cal omplir el safareig. Efectivament, aquest safareig domèstic funcionava amb l'aigua del rec, que passava just pel costat de la finca; és per això aquesta estructura s'ubica a la paret que tanca el pati de la casa i que dona al carrer, i no a qualsevol altre zona de la casa.</p> | 41.5316500,1.6195300 | 384837 | 4598698 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74546-foto-08048-132-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74548 | Serradora de Cal Floret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-cal-floret | XX | <p>En un cobert del pati de la casa urbana de Cal Floret s'hi ubicava fins fa pocs anys una serradora, el mecanisme de la qual actualment no es conserva (només roman alguna politja original). L'espai que cobria aquest mecanisme, dit també serradora, esta constituït per una gran encavallada de fusta que suporta una coberta a dues vessants feta a base de rajola que es recolza en pilars (fets a base de maó) i també en alguna columna de fusta. Tot plegat configura un espai de planta rectangular, obert a un vent, a l'est (el cobert aprofita part de les façanes d'obra de la casa). La serra, avui desapareguda, funcionava amb energia elèctrica.</p> | 08048-134 | Avinguda Catalunya, 9 | <p>La casa de Cal Floret fou construïda cap a 1930, i la seva Serradora cap a 1932. Segons testimoni de la família propietària, es conserva en mans particulars documentació del segle XVIII que parla d'una serra que explotava un tal Flo, tot i que segons la mateixa família es tractaria d'una serra emplaçada en un lloc diferent al que s'està descrivint, molt probablement més proper al rec, ja que en aquells moments un mecanisme d'aquestes característiques necessitava la força hidràulica per funcionar. A la serradora de Cal Flo, que es va inaugurar el 1932, s'hi feia llenya (que posteriorment es carregava a l'estació de tren de la Pobla i es distribuïa per Barcelona), rodes de molí (al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa se'n conserva una feta en aquesta serradora), bigues per a les encavallades, taps pels mandrils de les bovines de paper, palets, travesses de tren, cordeleres, i taps de botes de totes les mides. Cal remarcar que el mecanisme estava habilitat per fabricar bigues de fins a 89 m de llargada. La Serradora de Cal Flo va deixar de funcionar cap a mitjans dels anys 60' del segle XX.</p> | 41.5314800,1.6211800 | 384974 | 4598677 | 1932 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | En aquest espai de Cal Flo s'hi conserva maquinària diversa provinent de la fàbrica Cross de Badalona. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||
| 74551 | Col·lecció de postals de Carme a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-postals-de-carme-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p>Es tracta d'un total de 24 postals de principis del segle XX amb vistes del poble Carme i també de les seves rodalies. Seguint la classificació per col·leccions proporcionada per la Biblioteca de Catalunya i basada en la numeració i informació que porten impreses les pròpies postals, es relacionen els següents exemplars: 1. Col·leccions: POSTAL 1: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 1). POSTAL 2. 'Plaça: entrada a les Voltes' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 2). POSTAL 3: 'Plaça de l'Església' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 4). POSTAL 4: 'Vista general' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 5). POSTAL 5: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 12). POSTAL 6: 'Vista general (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 13). POSTAL 7: 'Carrer Freginal' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 15). POSTAL 8: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 16). POSTAL 9: 'Riera Queralt' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 19). POSTAL 10: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 20). POSTAL 11: 'Fuente de Carme' (col·lecció M.R., n. 5). POSTAL 12: 'Pont de la carretera' (col·lecció M.R., n. 9). POSTAL 13: 'Plaça Major' (col·lecció M.R., n. 11). POSTAL 14: 'Entrada a les Voltas' (col·lecció M.R., n. 12). POSTAL 15: 'Carrer Fraxinal' (col·lecció M.R., n. 14). POSTAL 16: 'Arbreda de la Font' (col·lecció M.R., n. 15). POSTAL 17: 'Vista parcial' (col·lecció M.R., n. 17). POSTAL 18: 'Plaza de España' (col·lecció sense nom, n. 1). POSTAL 19: 'Calle San Martín' (col·lecció sense nom, n. 9). POSTAL 20: 'Coll Bas' (col·lecció sense nom, n. 11). 2. Fotògrafs i editorials: POSTAL 21: 'Vista de l'Església' (fotògraf Pérez Reus, Exclusiva Vallés). POSTAL 22: 'Vista general' (Ediciones Fotografía Cuyás). 3. Sense dades impreses: POSTAL 23: Pagès treballant; porta manuscrita la data 19/9/3. POSTAL 24: Vista general.</p> | 08048-137 | C/ de l'Hospital, 56 08001 Barcelona | <p>Aquestes vint-i-quatre postals amb vistes de Carme formen part d'una col·lecció més extensa de postals propietat del veí de la població Joan Gustems. A finals de l'any 2010 la col·lecció va ser adquirida pel la Biblioteca de Catalunya. Tot i que la primera postal oficialment impresa a la península Ibèrica correspon a una iniciativa de Correos de España de l'any 1873, no és fins la última dècada del segle XIX que es generalitzen les veritables postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada, i coincidint amb la millora dels mètodes d'impressió. A finals del segle XIX la Unió Postal Universal (organisme especialitzat de la ONU) va regular el format de les postals i va recomanar que les seves dimensions fossin de 9 x 14 cm, format que es va mantenir fins gairebé 1960 (les modernes mesuren 10'5 x 15 cm). A partir de 1906 el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: una pel text lliure i una altre per l'adreça del destinatari i el segell. Les postals antigues són actualment objecte de col·leccionisme, pel seu gran valor documental i la seva alta qualitat d'impressió. Per això és un gran encert la cessió de la propietat a un organisme públic de prestigi com és la Biblioteca de Catalunya, garant de la conservació i estudi d'aquest patrimoni cultural col·lectiu.</p> | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74560 | Capelleta de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-sagrada-familia | XX | <p>Es tracta d'una petita capelleta portàtil de futsta, de gairebé mig metre d'alçada, emprada per anar de casa en casa. Conté una sagrada família amb el nen Jesús essent ja un infant a peu dret. A la base de l'element hi ha una petita ranura per dipositar-hi donatius per a l'església (la gestió i propietat de la capelleta correspon a l'església parroquial de Carme). La caixa, culminada per un pinacle amb una creu, reprodueix un marc arquitectònic d'estil neogòtic, amb arcs ogivals inscrits a les fulles de les portetes.</p> | 08048-146 | C/ Sant Martí, 47 | <p>Antigament hi havia hagut quatre capelletes més d'aquest tipus voltant pels domicilis de Carme. El canvi de casa es feia, aproximadament, de forma setmanal i era l'última casa que custodiava l'element litúrgic la que s'encarregava de dur-lo a la casa següent, i així successivament, fins que periòdicament anava a parar a l'església parroquial per desprès tornar a començar el mateix recorregut.</p> | 41.5312200,1.6210600 | 384964 | 4598648 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74560-foto-08048-146-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74562 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-1 | XX | <p>Aquest projector cinematogràfic és un dispositiu opto-mecànic emprat per mostrar pel·lícules al projectar-les en una pantalla.. És constituït per la font de llum i l'objectiu, per dues bobines (la que conté la pel·lícula i la que la rep), per un mecanisme d'avançament de la pel·lícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons. La màquina projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. El model conservat a Carme és un OSSA 60A que originàriament funcionava amb carbons manuals, tot i que més tard van ser substituïts per làmpades elèctriques.</p> | 08048-148 | Avinguda Catalunya 8-11, Carrer Sant Martí, 3 | <p>Un tal Marcet de Carme va explotar el cinema de Centre Recreatiu fins els anys 80' del segle XX. La marca espanyola OSSA (Orfeo Sincronic S.A.), fundada per la família Giró (1924-1984) es dedicà als seus inicis al sector cinematogràfic i posteriorment a la fabricació de motocicletes i d'altres productes. A la dècada de 1920, en una industria cinematogràfica on no existien projectors de 35 mm de marques espanyoles, Ossa fou la primera en fabricar-ne. L'any 1935 ja ocupaven el 60% de la quota de mercat, arribant al 90% l'any 1960. Els últims models són de l'any 1965, moment de crisi per les grans sales de cinema arran de l'arribada de la televisió a l'àmbit domèstic.</p> | 41.5316500,1.6207900 | 384942 | 4598696 | c. 1965 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74563 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-14 | XX | <p>Es tracta d'un edifici exempt, amb jardí, de planta quandrangular i amb teulada a quatre vessants de teula àrab rematada amb una peça ceràmica similar a una pinya. El ràfec presenta mènsules sense decorar. L'edifici disposa d'un porxo adossat a la planta baixa de la façana principal, a base d'arcs rebaixats i colmatada per una terrassa balustrada. A la primera planta d'aquesta façana s'hi obren tres finestrals amb porticons de fusta i un coronament triangular fet de guix i pintat de veig; aquests finestrals tenen sortida a la terrassa abans esmentada. A la part posterior de la casa s'hi annexa un cos de planta baixa, rematat també per una terrassa balustrada. L'edifici té una cambra d'aire entre la primera planta i la teulada, amb òculs de ceràmica. Presenta cantoneres de pedra, ressaltades amb color gris.</p> | 08048-149 | Avinguda Catalunya, 18 | <p>L'edifici conegut amb el nom de 'La Torre' és una casa feta construir a principis del segle XX (any 1928) per un 'americano' anomenat Roc Sardà i Vallès, oriünd de Carme, que va emigrar a Mendoza (l'Argentina), on va morir. Tot i que els seus descendents vivien a Barcelona, freqüentaven la casa durant els estius. La propietat actual està totalment desvinculada dels descendents del fundador ja que la van vendre.</p> | 41.5321000,1.6209600 | 384957 | 4598746 | 1928 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74563-foto-08048-149-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Està molt rehabilitada. | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||
| 74479 | Aplec de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-collbas | XVII | Aquest aplec popular se celebra davant del santuari de Collbàs els dilluns de Pasqua Florida o de Resurrecció. Actualment la celebració consisteix en una missa, una ballada de sardanes, i una cantada de caramelles. També es fa la rifa d'una mona, d'un pernil i cava, i, per últim, es porta a terme un dinar popular a base sobretot de grallades de carn. Actualment s'hi apleguen unes dues-centes persones provinents d'arreu de la comarca, que des del nucli de Carme pugen a peu fins el santuari. | 08048-65 | Santuari de Collbàs | Documentat des del segle XVII, antigament, durant l'aplec de Collbàs es ballava l'anomenat ball de càntirs per tal d'invocar la pluja, però actualment aquesta peculiar manifestació folklòrica local, descrita per Joan Amades al seu Costumari Català, s'ha perdut. És tradició arreu de Catalunya la celebració d'aplecs populars generalment a redós de petites esglésies, ermites o santuaris amb devocions marianes. Una característica típica d'aquests aplecs era (fins fa un segle o fins i tot, segons el cas, unes poques dècades) la dansa, remanent modern i ja cristianitzat d'antiquíssimes cerimònies rituals paganes que es realitzaven per afavorir els conreus i protegir les collites (cultes a la fertilitat). Les sardanes que es ballen actualment durant aquests aplecs són l'últim exponent d'aquest primitiu fenomen. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74479-foto-08048-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74479-foto-08048-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74479-foto-08048-65-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|119|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||
| 74481 | Festa Major d'Hivern de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-sant-marti | RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 29. | XIX-XX | Carme celebra la seva Festa Major d'Hivern en honor al seu patró, Sant Martí. A Carme, malgrat avui en dia la festa grossa es celebra, des de l'any 1814, a l'entorn de la Mare de Déu de Carme, es continua honorant Sant Martí, al seu patró principal, mitjançant la celebració de la Festa Major d'Hivern, als voltants de l'onze de novembre. La festa consisteix en una Missa solemne i una sèrie d'actes festius. Durant les celebracions dels últims anys, les activitats més típiques han estat: les misses en honor al patró Sant Martí amb cants dels Amics de la parròquia de Carme, les exposicions de manualitats els sopars i balls populars, concerts diversos, teatre, pedalades populars a benefici de maratons solidàries televisives, bicicletades infantils, festivals per a la mainada, i ballades de bastons. | 08048-67 | C/ Sant Martí, 47 | L'advocació a Sant Martí per a l'església parroquial de Carme apareix citada a la documentació explícitament des de l'any 1205, quan Ramon de Guàrdia en el seu testament deixa deu sous a 'Sancto Martino de Kazma'. Fins l'any 1813 la Festa Major de Carme se celebrava per la festivitat de Sant Martí (11 de novembre), però el 20 de novembre de 1813, una assamblea popular sota la presidència del batlle Joan Solà i del rector Joan Pomés, va acordar per unanimitat canviar la celebració de la Festa Major al dia de la Mare de Dèu del Carme, ja que s'atribuia a la intercessió de la Verge el fet miraculós però real de que la vila de Carme no patís cap saqueig ni cap episodi violent durant la Guerra del Francés. Sant Martí és un sant molt venerat en tot el món i té sota el seu patronatge múltiples parròquies d'Europa. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba a prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany a l'exèrcit romà que serveix. A la nit següent, Crist, que era el captaire al qual li havia regalat la meitat de la seva capa se li apareix per a agrair-li el seu gest. Martí decideix llavors deixar l'exèrcit romà i convertir-se a la fe catòlica, la qual cosa no pot fer fins a passat un temps, al negar-li la seva llicència l'emperador. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 1814 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74481-foto-08048-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74481-foto-08048-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74481-foto-08048-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|94 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74482 | Festa Major de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-la-mare-de-deu-del-carme | RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 29. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XIX | La Festa Major de Carme se celebra els dies 16 i 17 de juliol des de l'any 1814, mentre que anteriorment la seva data de celebració era l'11 de novembre, per la festivitat de Sant Martí. El 1919 consta com a les vigílies de la Festa Major se solia celebrar un mercat d'aviram. Aquest mateix any els actes començaren amb la desfilada de les autoritats cap a l'església, precedits per una orquestra; repicat de campanes i missa solemne a les onze amb lectura d'un panegíric a la Verge del Carme; desfilada de la comitiva pels carrers principals, cantata de lletretes a la Verge, solemne Tedeum, i retorn cap a l'església amb el cant 'Goigs a la Mare de Dèu de Carme'. Entre la una i les dues del migdia, en un envelat aixecat per a la ocasió en els horts de sota la terrassa de Can Josepó, tingué lloc un 'selecte ball vermut' amb la orquestra Unió Filharmònica.; s'obsequià a les senyores i senyoretes amb unes oquetes de majòlica i un pom de flors silvestres. A les sis de la tarda, visita del diputat a Corts pel districte i concert en el seu honor, mentre a l'envelat del Centre Regionalista, aixecat a l'hort del Casino, es ballaven sardanes i es cantaven Els Segadors amb l'orquestra Els Escolans de Sant Sadurní. A dos quarts d'una, luxós ball de nit amb presència de diverses autoritats i alcaldes de la comarca, fins a la sortida del sol. Al dia següent es celebrà un ball de tarda i un de nit. Actualment, i segons consta al programa de 2010, a la Festa Major de Carme dura tres dies i consisteix en: 1er dia: repic de campanes i pregó, missa solemne, sardanes, espectacle infantil, xocolatada, havaneres, concert, i gresca carmetana; 2on dia: tir al plat, partit de futbol (benjamins), cercavila de capgrossos, dinar popular, postres musicals, partit de futbol (alevins), concert, i ball de gala; 3er dia: missa cantada, exposició de pintura, partit de futbol (lliga Tercera Regional), festa de l'escuma, i ball de vetlla amb ressopó. | 08048-68 | C/ Sant Martí, 47 | Fins l'any 1813 la Festa Major de Carme se celebrava per la festivitat de Sant Martí (11 de novembre), però el 20 de novembre de 1813, una assamblea popular sota la presidència del batlle Joan Solà i del rector Joan Pomés, va acordar per unanimitat canviar la celebració de la Festa Major al dia de la Mare de Dèu del Carme, ja que s'atribuia a la intercessió de la Verge el fet miraculós però real de que la vila de Carme no patís cap saqueig ni cap episodi violent durant la Guerra del Francés. El 1814 es fundà la confraria de la Mare de Dèu del Carme, autoritzada pel bisbe de Barcelona, i el 1821 es va donar permís per situar a l'altar major la Mare de Dèu del Carme, amb la condició de que la imatge del patró Sant Martí fos la que continués presidint. L'únic any que no es va celebrar cap acte popular per la Festa Major va ser 1898, degut a la greu situació econòmica que passaven les fàbriques de paper i, de rectruc, tot el poble i la comarca. En els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora de 1790, quan la festa Major encara se celebrava en honor de Sant Martí, s'hi fa referència de la següent manera: 'los usos particulares que tenemos en la fiesta mayor es componer casas y calles bien aderesadas hasta la iglesia, en donde se hacen las funciones santas de oficio cantado con música, vísperas a la tarde, asistiendo a todo esto no sólo el ayuntamiento en sus respectivos atuendos, sino todo el vecindario y algunos de la comarca'. | 41.5312100,1.6208200 | 384944 | 4598647 | 1814 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74482-foto-08048-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74483 | Diada de la Gent Gran de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-gent-gran-de-carme | HERNAN, Laura (2003): 'Èxit de la 24 Festa de la Gent Gran', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 199. | XX | La Diada de la Gent Gran de Carme se celebra a la primavera, entre els mesos d'abril i maig, després de la Pasqua Florida. És una festa destinada a persones residents al poble i de més de 64 anys. L'acte principal de la Diada consisteix en una missa amb acompanyament musical. Alguns anys es fan concerts, espectacles de màgia, d'humor, etc. i després es fa un dinar ofert per l'Ajuntament i es fa entrega d'un petit obsequi de record (en els últims anys s'organitza aquest dinar al local del Cinema). A aquelles persones grans que per impediments físics no es poden desplaçar, l'organització els hi porta el dinar a casa. | 08048-69 | C/ Sant Martí, 47 | Es tenen notícies de la celebració d'aquesta festa a Carme, com a mínim, des dels anys 60 del segle XX, amb alguna interrupció. Es tracta d'un tipus de celebració que s'ha posat de moda en moltes localitats del país durant la segona meitat del segle XX. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | c. 1960 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74483-foto-08048-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74484 | Tradicions remeieres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicions-remeieres | BARTROLÍ ROMEU, Marta, (dir.) (1989): La tradició remeiera a l'Anoia. Infusions, ungüents, creences i tabús, ed. Òmnium Cultural, Igualada. | XX | La memòria referent a les tradicions remeieres tradicionals s'està perdent substituida per la indústria farmacèutica i a mesura que desapareix la gent gran que l'ha custodiada durant generacions. | Es tracta de varies receptes remeieres populars que avui dia pràcticament no s'utilitzen però que romanen conservades en la memòria de la gent gran de Carme. A part de les universals infusions d'eucaliptus i altres remeis basats en l'herbolari presents arreu no només de la comarca sinó també del país, a Carme es documenten algunes receptes i remeis tradicionals específics d'aquest poble (alguns, compartits amb localitats properes com ara La Pobla de Claramunt): -Pel mareig, a Carme es feien infusions de poniol. -Pels cucs s'empraven infusions de ruda, que segons sembla produïen un efecte radical. -Pels constipats hi havia varies possibilitats curatives: es preparaven infusions fetes amb flor de saüc i malves; hi havia un segon remei consistent en fer bullir una ceba en un quart de litre de llet, es colava i es prenia ben ensucrada; també es feien bullir figues en vi blanc fins que s'aconseguia un xarop, del qual se'n prenien unes quantes cullerades al dia. -Pel mal d'oïda, l'afectat es posava un embut de ferro a l'orella i s'acostava a les brases, on es feia cremar flor de saüc; l'escalfor perfumada feia baixar el dolor. -Pel mal de queixal es feien infusions de joncs i herba morella. -Per la conjuntivitis es perfumava un drap amb flor de saüc i s'aplicava ben calent sobre els ulls tancats. -Per la cistitis es prenia aigua de cabellera de blat de moro. -Pels dolors reumàtics es bullia atzavara i es feien massatges a la part afectada. -Per les berrugues es trinxaven fulles de figuera fins a obtenir un suc que s'aplicava amb un cotó sobre la part afectada. -Pel restrenyiment s'aixafava raïm verd i es feien cataplasmes que s'aplicaven sobre el ventre. -Pels còlics renals es feia una decocció de cues seques de cireres i diàriament se'n bevien dues o tres tasses. -Per fer baixar la febre s'aplicaven a les plantes dels peus del malalt fulles de col escalivades i untades amb oli. -Pel mal de cap es posaven durant cinc minuts al front de l'encaparrat dues rodanxes de patata salades. En un àmbit més general, ja no curatiu sinó preventiu, es conserva memòria d'una oració que es recitava durant les tempestes per tal de no resultar afectat per un llamp: 'Sant Marc, Santa Creu / Santa Bàrbara / no ens deixeu'. Es pot apreciar com, en general, predominen les infusions d'herbes i flors en el camp remeier tradicional de Carme, fet que contrasta amb altres poblacions de la comarca on s'observa una proporció gens menyspreable d'oracions i rituals diversos encaminats a la mateixa finalitat. Per contra, es pot afirmar que el caràcter de la tradició remeiera de Carme és molt pragmàtic i gens supersticiós, ja que, a part de l'oració que es recitava per prevenir els llamps de les tempestes, no es guarda constància de cap altre exemple que s'apliqués a l'hora de curar o alleugerir un malalt. | 08048-70 | Carme | El recull d'aquestes tradicions remeieres la realitzaren un grup d'alumnes de 3r de BUP (equivalent a l'actual 1er de Batxillerat) del col·legi Abat Oliba d'Igualada durant el curs 1988-89, en base a les enquestes realitzades a més de dues-centes persones d'una mitjana d'edat de 68 anys, oriünds de diversos pobles de la comarca de l'Anoia. En concret, de Carme s'entrevistà a les senyores Pepita Aloy i Balbina Farré. El recull meresqué el premi CIRIT de la Generalitat de Catalunya l'any 1989 i el treball fou publicat per Òmnium Cultural. | 41.5318000,1.6203800 | 384908 | 4598713 | 1989 | 08048 | Carme | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Pepita Aloy i Balbina Farré (transmissió oral) | 98|119 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74486 | Llegendes del Forat de les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-forat-de-les-graus | SELLARÈS, Jordi (1999): 'El Forat de les Graus', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 4. | XVIII-XX | Existeix tot un univers d'històries i mites entorn el Forat de les Graus: quan els menuts preguntaven als seus pares d'on venien els nens, els progenitors responien: 'del Forat de les Graus'. De la mateixa manera, si no s'acabaven el menjar se'ls advertia que anirien a parar al Forat de les Graus. Es diu també que es va fer entrar un gat negre al forat de les Graus i va aparèixer a les coves de les Esplugues (a 3 km de distància); també es recull la història que afirma que es va tirar un líquid de color vermell al Forat de les Graus i, unes hores després, la bassa de la veïna població de Capellades va agafar un to vermellós | 08048-72 | Forat de Les Graus | En èpoques en les que l'espeleologia no era encara una ciència, eren freqüents les llegendes entorn de coves i altres obertures sobre l'escorça terrestre. | 41.5272200,1.6119100 | 384193 | 4598216 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74486-foto-08048-72-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 74487 | Llegenda dels xucladors de la riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-xucladors-de-la-riera-de-carme | SELLARÈS, Jordi (2000b): 'Els xucladors de la riera de Carme', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 4. | XVIII-XX | Aquesta tradició oral s'està perdent degut a que els banys a la riera ja no són una activitat lúdica popular. | Fins fa uns cent anys enrera, quan encara no hi havia piscines ni públiques ni privades i la gent anava a la riera a remullar-se, se solia advertir als nens de Carme que si anaven a la riera a banyar-se anèssin amb compte amb els xucladors o que no anèssin a cap lloc de la riera on hi hagués xucladors. Els xucladors no eren res més que remolins dins de l'aigua provocats per esquerdes a l'interior de la roca calcària, tot i que més d'un nen se'ls devia imaginar com una mena de monstres. Aquests avisos per als infants feien referència principalment als llocs fondos, els més perillosos en cas de remolins, i sobretot als punts del gorg de sota Cal Serra, del pèlag de Ca l'Amat i del sigificativament anomenat pèlag del Diable, entrant als Estrets de Cal Virella. | 08048-73 | Riera de Carme | Els incidents que es registraven antigament als rius, rieres i estanys, sobretot per part de la mainada que hi jugava, van generar tota una mitologia popular entorn dels fenòmens naturals dels cursos hídrics com ara els gorgs i xucladors, amb l'objectiu principal d'alertar els banyistes dels perills inherents de l'aigua a la natura. Arreu del país, s'expliquen històries de persones i objectes xuclats per rius i rieres, que apareixien més tard en indrets molt allunyats del punt d'origen o, senzillament, desapareixien per sempre. | 41.5319100,1.6332500 | 385982 | 4598709 | 08048 | Carme | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||
| 74488 | Llegenda de la Meuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-meuca | SELLARÈS POCH, Jordi (2000c): 'La Meuca', Les Fonts de Carme, 4, Associació El Forat dels Graus, p. 55. | XVIII-XX | Els crits d'aparellament d'aquest ocell nocturn, anomenat 'meuca' a Carme, han generat des d'antic la creença popular de que algú del poble morirà la nit en que el rapinyaire canta. El seu soroll esgarrifós es produeix bàsicament les nits d'hivern i fa callar la resta d'animals, tant domèstics com del bosc, el que ha alimentat encara més la llegenda de la meuca. | 08048-74 | Boscos de Carme | El gamarús (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor, fet que ha originat diverses dites i llegendes no només a Carme, sinó al llarg de la geografia on habita. | 41.5284200,1.6206800 | 384927 | 4598338 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 74495 | Llegendes de la Mare de Déu de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-la-mare-de-deu-de-collbas | RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 29. SELLARÈS, Jordi (2000a): 'La Mare de Déu de Collbàs', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 4-5. | IX?-XIX | Segons la tradició local, fou un pastor de Cal Ros qui trobà la imatge dins del corcam d'un arbre; a l'intentar endur-se la al poble, la imatge desapareixia un cop i un altre del sarró del pastor, i era trobada de nou al seu lloc original. Això fou interpretat com que la imatge volia quedar-se en aquell lloc i se li construí una capella. En la mateixa línia argumental, existeix la tradició oral de que s'havia intentat baixar la imatge del santuari cap a la parròquia però que aquesta sempre tornava al seu lloc d'origen; també, en el marc d'una disputa entre Carme i Santa Margaida de Montbui (el santuari està al límit d'aquestes dues localitats), la imatge va ser traslladada a aquesta última població, però l'endemà la imatge ja estava de nou a l'ermita. En un marc temporal més recent, la gent del poble explica que a principis del segle XIX les tropes franceses van intentar arribar al santuari de Collbàs convençuts de que amb la Mare de Déu s'hi guardaven tresors, però, sempre segons la tradició oral, quan l'escamot de soldats va intentar atravessar la carena una boira molt espessa els va impedir arribar al seu objectiu. Aquesta versió estava escrita, de manera commemorativa, a la paret de l'àbsis que es va enfonsar, però existeixen dues versions posteriors de la mateixa llegenda: una primera que no parla dels tresors de la Mare de Dèu, sinó que tan sols diu que al passar l'exèrcit napoleònic per la vall de Carme, la Mare de Dèu va omplir-ho tot d'una boira tant espessa que els francesos no van veure el poble i per tant no van causar cap perjudici de cap tipus als seus habitants. La segona versió afirma que l'exèrcit es va trobar l'espessa la boira venint de la Pobla de Claramunt, i que això els hi impedí veure el pas que dóna entrada a la vall de Carme. Sigui com sigui, és cert que enlloc ni en cap document s'ha pogut trobar constància de saqueigos o incidents violents per part dels francesos vers el poble de Carme. | 08048-81 | Santuari de Collbàs | La tradició de les marededéus trobades enfonsa les seves arrels en l'Alta Edat Mitjana, en els segles de repoblació cristiana del territori anteriorment conquerit pels musulmans. La Mare de Déu o Maria és l'equivalent a la deessa Mare anterior a la tradició cristiana, per la qual cosa alguns autors articulen la hipòtesi (en alguns casos demostrada arqueològicament) que aquests santuaris marians s'assenten sobre temples pagans anteriors. La festa cristiana es viu amb especial intensitat el 8 de setembre en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies similars a les de Carme, una imatge de la Mare de Déu. Catalunya compta amb una important mostra d'ermites, santuaris i petites esglésies dedicades a maresdedéu trobades. Tots aquests llocs de culte tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs, com és el cas dels goigs a la Mare de Déu de Collbàs. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74495-foto-08048-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74495-foto-08048-81-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Religiós | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|85 | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 74502 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-36 | <p>FARRÉ, Claudi; RIBA, Jaume (2000): 'Cor de Caramelles de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 16. FARRÉ, Claudi; RIBA, Jaume (2001): 'Caramelles', Les Fonts de Carme, 6, Associació El Forat dels Graus, p. 102.</p> | XIX-XXI | <p>A Carme, les tradicionals Caramelles es canten el diumenge de Pasqua per tots els carrers de la vila i de Can Bou (barri d'Orpí). Així mateix, es canten també caramelles durant l'aplec del santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Durant la celebració es lliuren els tradicionals clavells als oients i, des de fa uns anys, l'Ajuntament regala un anuari que conté textos i fotografies amb els fets més destacats de la celebració de l'any anterior. Per la seva part, el grup de cantaires petits, canta caramelles durant la segona Pasqua, i inicien el seu recorregut a la plaça de l'església.</p> | 08048-88 | C/ Sant Martí, 47 | <p>La tradició de cantar Caramelles a Carme es remunta, per tradició oral, com a mínim al segle XIX. Antigament, abans de la Guerra Civil, l'afició era tan gran que hi havia hagut dos cors (el de 'dretes' i el d''esquerres') que es passaven tota la tarda del dissabte Sant i tot el diumenge de Pasqua cantant pels pobles i masies de Carme, Orpí i Miralles. La darrera cantada la feien els dos cors junts a la Plaça (avui plaça d'Espanya). A Cal Quinco hi assajava el cor de dretes i a Cal Josepó el d'esquerres. Durant la Guerra es van dissoldre els cors i, un cop finalitzada, el cor d'esquerres ja no va tornar a formar-se. L'únic cor que es va tornar a formar va ser engegat per Mossèn Ramon, que fou succeït pels diversos mossens de Carme fins fa uns anys. L'any 2006 es van estrenar les cançons La Llevantina, El llop de mar i La gent de Carme. En els últims anys dirigeix el cor de cantaires el mestre Joan Roca, i directors anteriors destacats foren Maties Fló Tardà (c. 1979) i Paco Salas.</p> | 41.5312100,1.6208100 | 384943 | 4598647 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74549 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-1 | XX | <p>La tradicional festa de Reis a Carme comença el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, al tard, quan l'emissari reial conegut amb el nom de 'Patge Faruk', acompanyat d'altres patges i patgesses anònims, arriba al teatre per fer la recollida de les cartes dels infants de Carme i d'aquells qui hi tenen vincles familiars. Aquest mateix dia es fa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Els dies previs a l'arribada dels Reis es fa la recollida de paquets, que se sol centralitzar a l'Ajuntament, tot i que també hi col·laboren comerços del poble. El dia 5 de gener, als volts de les 6 de la tarda els tractors que condueixen les carrosses es dirigeixen a Orpí, per fer la cavalcada al barri de Can Bou, on actualment els esperen aproximadament mitja dotzena d'infants. Encapçala la rua la carrossa de l'àngel, segueix el Patge Faruk i tanca la processó la carrossa més gran amb les tres majestats. La repartida de paquets a les cases de Can Bou es fa en aquest moment, mentre que a les masies s'hi va amb cotxe, en finalitzar la benvinguda dels Reis a l'església; s'hi desplacen dos patges o patgesses i el xofer del cotxe. A les 7 tocades, després de l'esclat dels tres coets que avisen de l'inici de la cavalcada, embolcallats amb fum de bengales apareixen a peu una vintena llarga de patges i patgesses que custodien els quatre tractors amb els regals. Al seu darrera segueixen les tres carrosses vingudes de Can Bou. La primera estació és a l'Avinguda Catalunya. Els nens i nenes que ho desitgen poden pujar al vehicle dels Reis i fer-se fotos amb ells mentre reben alguna dolçaina. Emprenen el camí de nou i es dirigeixen a l'església parroquial de Sant Martí. A tocar de les escales, els patges i les patgesses fan un passadís perquè passin ses majestats. El mossèn els rep i els ofereix el nen Jesús per a besar-lo; els dóna la benvinguda al poble i exposa que els nens i les nenes que tenen als seus peus són mereixedors de regals per la bondat que han fet els 365 anys previs i la que faran la resta de l'any. A continuació, grans i petits s'apropen ara a l'altar a escoltar, respondre i prometre menjar de tot, recollir les joguines i escoltar el pare i la mare. Per últim, en acabar la llarga cua, cadascú se'n va a casa seva o a la d'algun familiar proper, esperant sentir el brogit dels tractors que anuncia l'arribada dels patges amb els regals i les joguines.</p> | 08048-135 | Avinguda Catalunya | <p>Les influències formals que la festa de reis de Carme rep de la d'Igualada, documentada des de 1885 i declarada Festa Popular d'Interès Cultural l'any 2010, resulten òbvies: el personatge central és el 'Patge Faruk' (personatge creat fa 67 anys per l'igualadí Lluís Valls), i l'atretzo dels patges és gairebé idèntic; per altra banda, en ambdues poblacions els paquets es reparteixen en mà el dia 5 a la nit, cosa que també succeeix a molts altres pobles de la comarca, a diferència de la majoria de localitats catalanes, on els reis entren de nit a les cases per deixar els regals mentre els nens dormen. Des de fa prop de quaranta anys, el 26 de desembre, quan els nens de Carme porten la carta als reis, es programa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Mentre hi ha hagut esbart dansaire, a continuació i previ a l'arribada de l'emissari reial, es feia la ballada. Actualment Carme torna a tenir esbart, però s'ha traslladat la seva actuació al primer diumenge de gener per evitar començar massa tard la recollida de les cartes. Per a l'edició de 2011 està previst donar pas a les noves tecnologies i que, al llarg de dues emissions, el patge Faruk es dirigeixi als nens i nenes de Carme per la TV local (per cable) comentant les impressions que han tingut del seu comportament i les cartes que han rebut on demanen els seus regals.</p> | 41.5308600,1.6228600 | 385113 | 4598606 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74552 | Sardana 'L'Ermita de Collbàs' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lermita-de-collbas | <p>-http://www.starzik.es/mp3/tracks/L_Ermita_de_Collbas_2x2_-3234481.html (pàgina de descàrrega de la sardana, que permet escoltar-ne un fragment de forma gratuïta) -http://www.eumar.net/masros/master.htm (particel·les de la sardana pels diferents instruments de la cobla)</p> | XX | <p>Es tracta d'una sardana per a cobla del prolífic compositor de Caldes de Malavella Francesc Mas i Ros, creada l'any 1973 i dedicada al poble de Carme. Aquesta obra va obtenir el premi 'Sardana de l'Any' el 1974.</p> | 08048-138 | Santuari de Collbàs | <p>La composició musical 'L'ermita de Collbàs' va guanyar el premi Sardana de l'any en la seva tercera edició celebrada l'any 1974. El premi Sardana de l'Any és un concurs de reconegut prestigi on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. Aquest certamen musical es va començar a celebrar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003. Francesc Mas i Ros va compondre gairebé dues-centes cinquanta sardanes, de les que en gravà en discos de vinil més de mig centenar, un rècord que només li disputaria el compositor Ricard Viladesau. La major part de la seva producció foren encàrrecs de persones i agrupacions sardanistes i les seves sardanes són molt apreciades en els aplecs que se celebren arreu del país.</p> | 41.5443200,1.6083900 | 383930 | 4600120 | 1973 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Francesc Mas i Ros (1901-1985) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||
| 74553 | Sardana 'Carme, poble gentil' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-carme-poble-gentil | XX | <p>'Carme, poble gentil' és una de les dues úniques sardanes per a cobla de la compositora Maria Lluïsa Carpintier i Casado.</p> | 08048-139 | Carme | <p>Maria Lluïsa Carpintier (Barcelona, 1918) és autora de diversos ballables i de dues sardanes, una de les quals és 'Carme, poble gentil'.</p> | 41.5311800,1.6208400 | 384945 | 4598644 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Maria Lluïsa Carpintier i Casado | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||||||
| 74554 | Sardana 'Vall de Carme' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-vall-de-carme | XX | <p>'Vall de Carme' és una sardana per a flauta i orquestra de corda del compositor eclesiàstic Pare Robert de la Riba. Es tracta d'una composició en Sol Major de la que es conserva un manuscrit de 10 pàgines a 12 pautats a l'arxiu del santuari/ convent dels Caputxins de Pompeia (Barcelona).</p> | 08048-140 | Carme | <p>'Vall de Carme' és una sardana composta el 1945 pel pare Robert de la Riba (1912-1999), nascut a La Riba de l'Alt Camp (Tarragona) i conegut compositor, principalment, de música per a orgue. Després d'una estada a Itàlia, l'any 1940 va haver de retornar a Catalunya, a causa de la segona guerra mundial. Es traslladà al convent de Tarragona, i, un any després, al d'Igualada, on va iniciar una estreta col·laboració musical amb el mestre Joan Just, recuperant l'orgue de la parroquial de Santa Maria i reactivant la vida concertística de la ciutat. Va ser durant aquesta etapa que composà la sardana 'Vall de Carme'.</p> | 41.5311800,1.6208400 | 384945 | 4598644 | 1945 | 08048 | Carme | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Pare Robert de la Riba (1912-1999) | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||||
| 74555 | Fira Verd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-verd | XX | <p>Fira Verd se celebra per primera vegada l'any 1998, i el dia fixat és el que correspon a cada segon diumenge del mes de maig. Neix com un fira comarcal dedicada a la jardineria i la floristeria, on la majoria de jardiners, floristes i vivers dels pobles de la comarca exposen els seus productes, però amb el pas del temps ha esdevingut una trobada de marcat caràcter cultural, celebrada als voltants del carrer Sant Jordi del nucli urbà de Carme. L'any 2008 Fira Verd rep un nou impuls per seguir a primera línea de les propostes comarcals. La fira s'amplia pels carrers del nucli antic amb una nova oferta on hi tenen cabuda els artesans, les herbes medicinals i remeieres, i una variada mostra de complements per la jardineria. Així mateix, a partir d'aquesta edició se celebra una exhibició d'antics arts i oficis que té com a protagonistes elements vegetals, la fusta o fibres naturals: cabassaires, cistellers, canyissers, etc. Fins i tot es recrea una fassina d'elaboració de destil·lats i aiguardents. A part de l'activitat central, constituïda per la Fira pròpiament dita, es fan activitats paral·leles relacionades amb l'esdeveniment. Així, en l'edició de 2010, inaugurada pel Conseller de Governació, es va celebrar una taula rodona sobre 'Agricultura ecològica i menjar saludable', es va projectar el documental 'Menjadors escolars ecològics', i es van dur a terme anellaments d'ocells, analítiques d'aigua, captures de macroinvertebrats, i un taller d'artesania amb cartró i roba.</p> | 08048-141 | Carrer Sant Jordi | <p>Tot i que Fira Verd va nèixer l'any 1998, és a partir de 2008 que rep un nou impuls i es consolida definitivament com a fira de referència dels professionals del sector que treballen a la comarca, esdevenint d'aquesta manera una de les fires més singulars de l'Anoia.</p> | 41.5323900,1.6191000 | 384802 | 4598781 | 1998 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74555-foto-08048-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74415 | Església Parroquial de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-marti-0 | GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. RIBA GABARRÓ, Josep (2000b): 'Fa 186 anys de la Festa del 16 de juliol (1814-2000)', Les Fonts de Carme, 3, Associació El Forat dels Graus, p. 30. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. RIUS, Carme (1982): 'Església Parroquial de Sant Martí', Carme (Anoia), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XVIII | L'església parroquial de Carme és un edifici fet amb un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra de diferents mides parcialment tallats, lligats amb morter de calç, i formant filades horitzontals regulars. Les cantonades estàn reforçades amb carreus de pedra travertínica ben tallats. El temple s'articula entorn d'una sola nau amb diverses capelles laterals. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants, i presenta un ràfec format per maons disposats amb forma de dents de serra. El campanar de torre, coronat amb balustrada, es troba adossat a la façana, a l'esquerra de la porta d'accés i al costat de l'evangeli; la base és quadrangular, però el seu tram final és de planta octogonal, amb quatre arcades cegues i quatre d'obertes, per on surt el so de la campana. A la transició entre la part quadrangular i la octogonal del campanar hi ha un rellotge circular amb números romans. La part superior del campanar es distingeix de la resta de l'edifici per ser totalment feta a base de carreus de travertí. A la part central superior de la façana principal s'hi obre un òcul; a banda i banda de la portalada principal s'hi han practicat dues petites obertures més. L'escut, amb el relleu que narra la llegenda del repartiment de la capa de Sant Martí, està situat sobre la porta i data del 1748. Aquesta porta, rectangular, està emmarcada per dovelles i presenta un arc de descàrrega per sobre de l'escut. L'any 1808 es van fer reformes a la nova església, com ho indica la placa situada dins del temple; de fet aquesta és la data oficial en la que es dona per acabat definitivament el nou temple parroquial. Els frescos originals de les parets van desaparèixer i tot l'interior s'ha pintat fa poc de blanc, tot i que s'aprecien algunes decoracions de caire geomètric que imiten motius arquitectònics. S'hi conserva una pila baptismal de factura romànica. La resta d'imagineria, així com l'altar major, són obres fetes després de la Guerra Civil. | 08048-1 | C/ Sant Martí, 47 | La construcció del temple parroquial tingué lloc principalment entre els anys 1730-1781, tot i que no es dóna per enllestida del tot fins els inicis del segle XIX (1803-1808). Consta en la documentació escrita que l'any 1730 eren molts els voluntaris per fer els fonaments i aportar materials. L'edifici fou consagrat pel bisbe Francisco Díaz Santos de Bullón gairebé vint anys després de començada l'obra, l'any 1748, data que roman immortalitzada sobre la llinda del portal del temple. L'església dedicada a Sant Martí substituí l'anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada en el lloc on avui hi ha la masia de Can Ros. L'antic temple fou parcialment enderrocat quan es bastí el nou en un lloc més cèntric del poble. Per a la construcció de la nova parròquia, es té constància de diverses contribucions: així, de 1734 a 1740 el gremi de paraires havia establert un cens per col·laborar en la seva edificació; el 1803, el mateix gremi va bestreure 100 lliures per la nova església, que finalment es van gastar en el retaule de Sant Roc. A les obres del temple hi contribuïren també el duc de Cardona i Medinaceli, senyor feudal de Carme, i el senyor del castell de Claramunt Luís Fernando de la Cerda i Aragón i Folch de Cardona, que a la vegada era cap de la baronia de la Conca d'Òdena. L'any 1779, en ple procés de construcció del nou temple, la parròquia de Sant Martí de Carme assolí l'autonomia de la parròquia de la Pobla de Claramunt, de la qual era sufragània des d'època medieval. La nova església parroquial es dotà del corresponent fossar, que va estar en funcionament fins l'any 1903. A més, a l'interior de l'edifici hi havien diversos vasos funeràris que avui ja no es poden apreciar degut a les reformes que ha sofert el paviment (Josep Ferrer ens explica que ell va veure tombes obertes davant de l'altar durant la Guerra Civil). El 1790, en resposta a l'estat de les esglésies de les poblacions plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora, Carme declara pel que fa a la seva església parroquial: 'Tiene este pueblo una sola iglesia con la advocación de San Martín; es algo moderada y nueva, hecha a costas de los particulares, con cinco capillas en cuias están los retablos nuevos de escultura, a saber en la una la imagen de Christo Crucificado, en la otra la Virgen SS. del Rosario, otra de San Roque, otra de N. S. del Carmen y la otra de San Marcos. Reside en ella un vicario perpetuo de poco tiempo, por ser antes sufragánea de la Pobla de Claramunt, y al lado de la iglesia hai un cementerio que junto con la iglesia se construhió el año de 1748. En dicha iglesia no hai donaciones'. El retaule barroc i les diverses imatges que presidien les capelles del temple foren cremats el més de juliol de 1936 prop del pont de Carme, a la banda esquerra de la riera. De fet, l'església, com tantes altres arreu del país, fou convertida en magatzem durant la guerra. | 41.5312200,1.6210700 | 384965 | 4598648 | 1748 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74415-foto-08048-1-3.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|96|98|99|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74416 | Cal Ros (antiga Església de Sant Martí ) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-antiga-esglesia-de-sant-marti | BENET, Albert; CRUAÑES, Esteve; SABATÉ Flocel; VIRELLA, Xavier (1992): 'Sant Martí de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. ESTRADA, G.; ASENSI, R. Mª (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, volum 7: L'Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 65-66. RIBA GABARRÓ, Josep (2003c): 'Potser foren les primeres campanes de Carme', Les Fonts de Carme, 13, Associació El Forat dels Graus, p. 225. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XII-XX | Falta manteniment. | Amagades dins l'habitatge d'una finca deshabitada (només s'utilitza en part com a magatzem agrícola) es conserven les restes de l'estructura d'una església medieval, que exercia funcions parroquials abans de la construcció de la nova església de Carme, que des que es té constància documental ha estat sota l'advocació de Sant Martí. La casa, que reaprofita murs més antics fets amb carreuats de diferents mides, està bastida amb maçoneria. Presenta els murs en mal estat, amb afegits a base de materials constructius moderns i contemporanis (totxos, uralites, ciment, etc.). Conserva una portalada rectangular, adovellada, a la façana oest, a peu de camí, gairebé colmatada, el que indicaria que la cota original del camí seria molt més baixa, i que s'hauria produit una important aportació de terres amb el pas dels anys. Aquesta portalada està emmarcada per dovelles blocs de pedra travertínica de la zona. Carreus de pedra del mateix tipus reforcen la cantonada oest de la masia. El cos de la casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i en els annexos afegits s'hi observa la utilització d'un aparell reaprofitat que sembla el típic carreuat rectangular de les obres romàniques. A aquest cos principal s'hi afegeix un cos a la banda sud que té la teulada a una vessant, orientada al nord. Aquest cos escapça la portalada rectangular abans mencionada, i un dels murs d'aquest cos reaprofita el carreuat de tipus romànic. La façana sud té una porta d'arc rebaixat i dos balcons amb balustrada. A l'est i nord del conjunt, sengles murs de pedra, d'aspecte i factura antics, tanquen el pati de la casa. Acava de tancar aquest pati una nau agrícola molt moderna, sense sostre, on s'hi custodia maquinària agrícola. La base del mur nord d'aquesta nau és una de les parets de pedra antiga. La paret est de la nau també sembla reaprofitar fragments de parets antigues. L'església,conserva una nau central rectangular i clars indicis de dues naus laterals, deduïbles per uns arcs conservats que farien de separació entre aquestes naus. L'edifici té l'eix longitudinal est-oest i una portalada de mig punt a la façana est (on canònicament hi hauria d'haver l'absis). Cap als anys 60 del segle XX l'actual propietari, Sr. Miquel Catassús, després d'unes fortes plujes, afirma haver vist els fonaments d'una estructura semicircular a peu del camí que circula per la façana oest de l'església. Aquesta estrcutura bé podria ser l'absis de l'església tot i que l'oest no és l'orientació més feqüent per als absis medievals. Pels voltants de Cal Ros es troben fragments de ceràmica de clara factura medieval, de cocció reductora i superfície lleugerament oxidada (tipus sandwich), amb desgreixant molt visible de quars i altres materials poc apreciables; la pasta és molt porosa. Aquests indicis superficials, juntament amb la constatació de que dins de la casa actual existeixen punts on es conserva sediment arqueològic, considerem que el lloc és també jaciment arqueològic, i com a tal custodia informació bàsica de la història de Carme. Per exemple, al seu subsòl s'hi troba el cementiri parroquial que va funcionar des de l'Edat Mitjana i fins 1748: qualsevol aproximació, per exemple, a la demografia antiga del lloc passa per aquest jaciment. | 08048-2 | Cal Ros | L'església paroquial de Sant Martí de Carme fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, sens dubte molt abans de que així consti documentalment l'any 1366. El lloc de Carme es documenta des del 1005 com a part integrant del terme del Castell de Claramunt. Sant Martí de Carme sempre formà part del bisbat de Barcelona i, en aplicar-se l'estructuració deganal, depengué del deganat de Piera. Segons alguns estudiosos, l'església de Carme ja es documenta des de l'any 1122 (BENET et ALII, 1992: 341). Durant el segle XII figura als documents amb el nom de Chazmo, Chazma o Kazma. El primitiu edifici romànic estava situat als afores del poble. A mitjans del segle XVI, quan l'església de Carme era encara on avui hi ha Cal Ros, es trobava ja sota l'advocació de Sant Martí (RIBA GABARRÓ, 2003c: 225). A partir de 1730 i fins el 1748 es va començar a construir el nou temple, mentre l'anterior, cap a la fi del segle XVIII, es va desmontar parcialment i el seu material constructiu i part de la seva estructura van servir per construir la nova masia de Cal Ros. Efectivament, l'any 1778, el bisbe de Barcelona va autoritzar la venda del lloc de l'antiga església (la nova comença a funcionar el 1748), i el comprador, Francesc Riba, pagès de Carme, edificà la masia que actualment resta dempeus. Així doncs, la casa de Cal Ros s'emplaça en el lloc on des d'un moment indeterminat de l'Edat Mitjana i fins abans de 1778 hi hagué la primera església de Carme. Els voltants del lloc, i en concret el camí que passa pel costat de la masia, segons la mare de l'actual propietari de La Masuca (Antoni Sonet), està plé d'ossos humans, el que corroboraria que en el lloc hi hagué el cementiri parroquial fins ben entrada l'Època Moderna en que es traslladà l'església parroquial al centre de la població. Cap al segon quart del segle XVIII, Torras i Ribé situa els estricadors del Gremi de Paraires de Carme a Cal Ros (TORRAS, 1993: 195). Els estricadors eren uns bastiments de fusta amb claus, on hom posava tivant els draps mullats per tal de que en eixugar-se no s'estrenyèssin. Les instal·lacions dels estricadors solien situar-se extramurs, com és el cas que ens ocupa. A finals del segle XIX - inicis del XX hi hagué una fassina en funcionament dins d'aquesta finca. | 41.5336100,1.6211300 | 384974 | 4598913 | 1122 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74417 | Santuari de Collbàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-collbas | BENET, Albert (1992): 'Santa Maria de Collbàs', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. GAVÍN, Josep M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113. RIBA GABARRÓ, Josep (1988): 'Carme', Història de l'Anoia, vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 321-335. RIBA GABARRÓ, Josep (2003): 'La família Rey, ermitans de Collbàs', Les Fonts de Carme, 11, Associació El Forat dels Graus, p. 193. RIUS, Carme (1982): 'Santuari de Collbàs', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SABATÉ, Josep (2002a): “Collbàs. Història curta amb llargues trifulques”, Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 132. SELLARÈS POCH, Jordi (2000a): 'La Mare de Déu de Collbàs', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 4-5. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XIII-XX | El santuari de Collbàs, o de la Mare de Déu de Collbàs, és un temple rural d'una sola nau, de planta rectangular i absis poligonal de tres cares. A cadascuna de les façanes laterals de la nau s'hi troben tres contraforts que s'alcen gairebé fins al nivell de la coberta. L'obra de l'edifici és feta a base de maçoneria, disposada en filades pseudo-regulars. Les cantonades estan reforçades per blocs treballats. La coberta, a dues vessants, és de teula aràbiga. L'absis, orientat al nord, té petites obertures rectangulars, mentre que les façanes laterals es presenten totalment tancades. El santuari té un campanar d'espadanya al frontal, amb dos ulls i dues campanes no molt grans; a la part superior hi figura la inscripció 'Ave Maria', la data '1860', i el nom 'Ramon Durban'. Aquest meçenes del campanar era fill de Carme però residia a Sabadell. L'espadanya actual en substitueix una de més antiga, feta malbé per un llamp, i sembla que té també reparacions fetes al llarg del segle XX . La porta d'accés a l'edifici consisteix en un arc rebaixat i adovellat, i a sobre s'hi obre un rosetó. Damunt la dovella central de l'arc de la porta, hi ha un escut amb un motiu floral, el monograma IHS i la data inscrita '1793' o '1797' (la data sembla que fou corregida); per sobre s'hi observa un arc de descàrrega. A la façana principal s'hi ubica un rellotge de sol de fa pocs anys i un mosaic de dotze rajoles, molt malmés, amb una imatge de la Mare de Déu. L'interior presenta una volta d'arc rebaixat suportada per arcs torals. A l'extrem sud de la nau s'hi emplaça un cor o tribuna en molt mal estat, sustentada per tres arcs de mig punt. A aquesta tribuna s'hi accedeix mitjançant unes escales laterals. Les parets estan pintades de color crema i presenten importants taques d'humitat. L'altar consisteix en una taula recolzada sobre una soca. Darrera de l'altar, a l'absis de l'edifici, s'accedeix a un cambril mitjançant unes escales laterals; presenta un sostre de maons amb unes arestes que convergeixen en una clau de volta. En aquest cambril s'ubicava la Mare de Déu de Collbàs abans de ser traslladada a l'església parroquial. En concret, la imatge es col·locava sobre una soca molt més antiga, que encara es conserva. El cambril, ubicat sobre la sagristia, es comunica amb la nau mitjançant una petita obertura d'arc de mig punt parcialment tancada per un petita reixa; aquesta obertura permetia la comunicació visual dels fidels amb la Mare de Déu. A l'oest del santuari hi ha una construcció moderna annexada, i a l'est un petit cobert amb barbacoes. La construcció oest es troba abandonada i en molt mal estat i sembla que ocupa el lloc on hi havia hagut l'antiga casa dels ermitans, coneguda com Can Bas. Ja en època recent hauria estat reformada i utilitzada com a casa de colònies i tenia serveis: cuina, dutxes, etc., avui tot inutilitzat. | 08048-3 | Camí de Collbàs | En aquest santuari s'hi venera a la Mare de Déu de Collbàs i, des de temps pretèrits, el dilluns de Pasqua s'hi celebrava el ball del càntir; avui dia s'hi celebra l'aplec de Collbàs. L'edifici es documenta ja al segle XIII, tot i que és anterior, i la seva aparença física i estructural s'ha anat transformant al llarg del temps. Aquesta església estava situada en l'antic terme del Castell de Claramunt, sent sufragània, en inici, de la parròquia de Santa Maria de Claramunt. L'any 1766 les desavinences sobre els actes de culte entre l'ermita de Collbàs i la parròquia de Sant Martí de Carme provocaren que el bisbe Gavino de Valladares manés el tancament de l'ermita de Collbàs i el trasllat de la imatge de la Mare de Déu a l'església de Carme. L'any 1779, quan l'església de Sant Martí de Carme obtingué la independència de la parròquia de Claramunt, l'església de Santa Maria de Collbàs passà a dependre'n amb les mateixes condicions. Es documenta a partir de l'any 1205, quan en el seu testament, Ramon de Guàrdia deixà deu sous a Santa Maria de Collbàs ('Sancte Marie de Collebas'). El santuari fou refet en dues ocasions, al segle XVI i de nou al segle XVIII, i cada vegada anà predominant més la condició de santuari marià, que té el seu punt més important en l'aplec del dilluns de Pasqua Florida. L'any 1790, en resposta a l'estat de les esglésies de les poblacions plantejades als qüestionaris de Francisco de Zamora, Carme declara pel que fa al santuari de Collbàs: 'hay también en este pueblo en una montaña a la parte de cierzo una hermita con su iglesia, en donde está N. S. de Collbas, muy hermosa y adornada de vestidos y presentallas por la grande devoción que hay en el vecindario. La otra iglesia que antes de hacer la otra teniamos, por ser tan vieja y caducas sus paredones se ha demollido'. Cap els anys setanta del segle XX, l'ermita restava en molt mal estat i va ser objecte de diverses actuacions d'arranjament per part de voluntaris del poble. Actualment, el santuari depèn de la parròquia de Carme. Es té constància que durant els segles XVII i XVIII hi havia una família d'ermitans, de cognom Rey, que s'ocupava del manteniment i vigilància del santuari. Els seus membres foren enterrats al subsòl del mateix temple, segons consta a les partides obituàries dels registres parroquials de la Pobla de Claramunt (RIBA GABARRÓ, 2003: 193). El nom de Collbàs, però, prové de la família Bas de Montbui, propietària del bosc i del coll on s'emplaça l'ermita. | 41.5443200,1.6084000 | 383931 | 4600120 | 1205 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74417-foto-08048-3-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74418 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-5 | CATALÀ, Pere (1976): 'Comentari marginal', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 444-471. CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976) 'Castell de Miralles', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 425-426. CARBONELL, Vicenç; CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976): 'Castell de Claramunt', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. SABATÉ CURULL, Flocel (1992b): 'Castell de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 311. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XII-XX | tot i que en general l'estat de conservació del conjunt és bo, alguna casa mostra signes de deteriorament per no estar habitada. | El nucli antic del poble de Carme és una petita aglomeració urbana situada en una elevació del terreny, emplaçada estratègicament en un meandre de la riera de Carme, a prop de l'antiga cruïlla dels camins que duien de Claramunt a Orpí, i de Carme a Collbàs. Aquesta trama urbana sembla que es formà al voltant de la cruïlla dels actuals carrers Major i Soldevila, i formaria una vila closa, tal volta presidida per una torreta o un petit castell, però en tot cas protegida per un recinte emmurallat, del qual en queden algunes traces fossilitzades, tant arquitectònica com urbanísticament, així com també pel que fa a la toponímia. A nivell arquitectònic, hem de destacar com el carrer Freginal té, a la sortida del nucli, una casa que sembla una torre quadrada, i que per tant formaria part de la muralla defensiva; els passos coberts del C/Soldevila i de la Plaça d'Espanya haurien estat antics portals d'entrada al nucli fortificat. Pel que fa a la urbanística, s'observa com un tram de la línia de façana sud de l'Avinguda Catalunya, entre el carrers Sant Martí i Sant Jordi, adopta una forma corbada pròpia d'un carrer que nascut al redós d un recinte circular o ovalat previ; en general es pot afirmar que la fesomia dels carrers, curts i estrets, és més pròpia de moments medievals que d'èpoques més modernes; per últim, el rec rodeja el que seria aquest antic nucli (els recs d'origen medieval acostumen a discòrrer per fora de les viles). A nivell toponímic, rodejant el nucli, trobem el carrer del Vall, nom molt significatiu que estaria indicant la presència de muralles que protegirien la vila i, probablement, també assenyalaria l'existència d'un antic fossat; per altra banda el carrer Soldevila pot remontar el seu nom a l'Edat Mitjana, ja que és una denominació típica de l'urbanisme medieval català, i fa referència a la part més baixa del nucli: 'el sòl de la vila'. Segons els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, de l'any 1790: 'la forma de este pueble es algo quadrada, con las casas muy pegadas, con dos calles y una plazeta (...). Las casas del lugar son por lo general pequeñas, mal compuestas; bien hai como una treze o catorce de ellas algo capaces y tal qual compuestas'. | 08048-4 | Carrer Major amb Carrer Soldevila | Antigament La Pobla de Claramunt tenia agregats diversos pobles i nuclis, avui separats dels seu terme. Entre ells trobem Carme, població que va rebre autorització del Duc de Medinaceli per a independitzar-se civilment de la Pobla de Claramunt el 14 de gener del 1727. Tot i que l'arqueologia no ha corroborat fins ara els orígens medievals de Carme, topogràficament, urbanísticament i arquitectònicament resulten indiscutibles. Alguns autors concreten aquest orígens medievals en una suposada fortalesa musulmana que hauria format part de una pretesa línea defensiva que, a partir del riu Llobregós, anava de Carme a Masquefa. En tot cas, es té constància documental des de l'any 1005 de que el lloc de Carme sempre estigué integrat en el castell termenat de Claramunt, dels senyors del qual depengué jurisdiccionalment. Fou al mes de novembre d'aquell any 1005 quan la vescomtessa Geriberga dona al Monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous que posseeix dins del Comtat de Barcelona, en concret al terme del Castell de Claramunt (a l'actual terme municipal de La Pobla de Claramunt). Entre ells trobem 'el lloc' de Carme, 'et in alio loco, infra terminos de supradicto castro in Claromonte, in locum que dicunt Chazmo alaudem deum, quod ibi habeo vel hereditare debeo per ullasque voces'. Tornem a tenir notícia documental de Carme l'octubre de l'any 1167 quan s'establí concòrdia entre els senyors de Claramunt i el capellà de Carme ('villa que vocatur Cazma'). S'hi al·ludeix a la 'nove ville de Cazma' o 'Vilanova de Carma'. El 23 de juny de 1179 a propòsit de les últimes voluntats del difunt 'Albertus de Caralt' es troben reunits com a testimonis una sèrie de personatges a l'església de Carme ('ecclesiam de Chazma'). Més endavant, Ramon de Guàrdia deixa mitjançant el seu testament, el qual data del juliol de 1205, a Sant Cugat del Vallès, entre d'altres bens, les esglésies de 's. Martino de Kazma' i 's. Marie de Collebas'. Segons F. Sabaté el primer esment documental del castell de Carme data del mes d'abril de1321, quan l'hereu de la corona, l'infant Alfons, s'hi allotjà per preparar l'assalt al proper Castell d'Orpí. Com hem vist, abans d'aquesta data Carme apareix a la documentació dels segles XI-XIII com a 'lloc' i no com a castell termenat, pel que suposem que, en el cas de que hi existís una fortificació, aquesta no exercia ni funcions jurisdiccionals ni defensives. A aquesta denominació s'ha trobat una excepció en un document del segle XII, on coincidint amb una sèrie de mutacions en la situació del lloc, es fa referència a Carme com a 'vila'. Ja en el mateix segle XII va quedar testimoni escrit de que la família que n'exercia com a castlana portava el cognom 'Carme'. A finals del segle XVIII la vila ja hauria adquirit una fesomia urbana oberta, perdent bona part del seu caràcter fortificat, segons es desprèn dels 'qüestionaris' de Francisco de Zamora: 'Este pueblo es abierto y no tiene fortificación alguna, no se sabe que haia sido sitiado, ni que se haia ganado a moros (...). No se halla en este pueblo algún camino Rl. ni hay ventas ni portazgos, peaje, castillería ni otro derecho'. | 41.5326900,1.6197500 | 384857 | 4598813 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74419 | Cementiri Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-12 | GAVÍN, J. M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 114. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. | XX | El cementiri de Carme és un petit recinte de planta rectangular, amb tres línies de nínxols adossades a les parets perimetrals de l'estructura. La porta és un reixat de ferro coronat per una creu i l'any 1901, època en la que comença a funcionar el cementiri. A l'interior del recinte s'hi integra la petita capella del Sant Crist, sense cap interés artístic ni monumental. | 08048-5 | Camí del Cementiri | Aquest cementiri començà a funcionar cap a l'any 1903, en un context de reformes higiènico-sanitàries que establien la ubicació dels cementiris fora dels nuclis habitats. A l'Arxiu Municipal es conserva un document de 1899 on es fa referència a la construcció del nou cementiri. S'hi documenten successives reformes (per exemple als anys cinquanta i seixanta del segle XX), tot i que no és el primer cementiri de la vila: al lloc conegut com La Vinya del Notari ja s'hi documenta una necròpolis d'època tardorromana; més tard, l'antiga església parroquial, ubicada on avui hi ha la masia de Cal Ros, ja tenia la seva segrera en funcionament des de l'Edat Mitjana i fins 1748, quan es consagrà la nova parròquia de Sant Martí dins el nucli del poble i s'hi traslladà també el cementiri; finalment, a inicis del segle XX s'inaugurà el cementiri que avui rau en funcionament a les afores del poble . | 41.5272400,1.6314400 | 385823 | 4598193 | 1903 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | ||||||||
| 74420 | El Llobetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llobeto | ALMAGRO, Martín; SERRA RÀFOLS, José de C.; COLOMINAS, José (1945): Carta Arqueològica de España: Barcelona, CSIC, Madrid. COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'Llobetó, El', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. | XVIII ac | No es conserven estructures visibles. | Es tracta d'un lloc d'habitació sense estructures emplaçat en el lloc que avui ocupa part de la falda de l'extrem SE de la Serra de Les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. En aquest vessant, i al llarg d'una extensa franja, es troben materials arqueològics de diferents cronologies, bastant diversos, però amb predomini de certs tipus en alguns sectors. Al llarg del temps s'ha localitzat i recollit ceràmica de l'Edat del Bronze per tota l'àrea del jaciment, amb una especial concentració en el sector est. Les restes de ceràmica ibèrica i romana predominen en el sector central i oest. La ceràmica medieval, en canvi, es troba repartida per tota l'àrea. Tot i l'abundància de materials no s'observa cap indici d'estructures antigues a nivell superficial. Només s'aprecien estructures recents com ara restes de marges. Entre els materials que afloren en superfície, s'han recollit unes mostres qualitativament representatives de les diferents fases que es detecten en el jaciment: A) Ceràmica de l'Edat del Bronze: vint-i-quatre fragments informes de coloració irregular, de color marró/vermellós, amb abundant desgreixant de pissarra i alguns fragments de quars, i superfícies sense cap tractament especial; quatre fragments de base pertanyents a recipients amb el fons pla; un fragment de recipient amb nansa d'orelleta; un petit fragment de vora exvasada de llavi arrodonit; un fragment decorat amb tres cordons paral·lels i amb incisions perpendiculars; varis fragments amb decoració de cordons amb incisions transversals o amb digitacions, amb decoració de mugrons, etc.; B) Ceràmica ibèrica: fragments informes de ceràmica ibèrica feta a mà; fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada feta a torn, alguns amb la superfície externa coberta per una engalba fosca; dos fragments de vora exvasada de llavi acanalat; un fragment de base de recipient de fons pla; C) Ceràmica romana: fragments informes de dolia i un fragment d'una base; fragments de tegulae romana; fragments informes de ceràmica comuna romana, un d'ells amb engalba groga a la superfície externa; un fragment de plat de vora bífida de la forma 14 de Mercedes Vegas amb una cronologia, segons aquesta autora, entre la segona meitat del segle I aC i la primera meitat del segle I dC; D) Ceràmica medieval: fragments de ceràmica gris medieval amb les característiques de les produccions pròpies dels segles XII-XIII (uns quants fragments informes, alguns fragments de carena, dos fragments de vores lleugerament exvasades i llavi arrodonit i un fragment de base plana de recipient de gran tamany). El lloc es troba molt a prop d'un altre jaciment arqueològic anomenat 'A 100 m del Llobató'. | 08048-6 | Cal Llop o Cal Cases | El jaciment és conegut ja, com a mínim, des de l'any 1945, atès que apareix esmentat a la “Carta Arqueológica de España” que realitzaren Almagro, Serra Ràfols i Colomines. Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1984 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. La forquilla cronològica representada per aquests materials és molt àmplia (Edat del Bronze-Edat Mitjana), fet que permet afirmar que l'àrea ha estat transitada des d'antic. | 41.5416800,1.6469600 | 387143 | 4599775 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74420-foto-08048-6-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-405 i M-532) | 81|83|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74421 | A 100 m del Llobetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-del-llobeto | COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'A 100 m del Llobetó', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. | XIII-XV | No es conserven estructures visibles. | Es tracta d'un lloc actualment situat enmig d'un gran camp de conreu, molt a prop del jaciment anomenat 'El Llobetó', i correspondria a un antic centre de producció i explotació ceramista. El camp de conreu està situat a la falda de l'extrem SE de la Serra de les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. El jaciment 'A 100 Km del Llobetó' està situat en el sector NE del camp de conreu esmentat, en una zona on no hi ha cap indici d'estructures i on afloren fragments de material arqueològic. En aquest jaciment es troben en superfície nombrosos fragments de rebuig que, per les seves característiques, sembla pertànyer a un forn de ceràmica. En superfície també apareixen trossos gruixuts d'argila mig cuita amb una forma similar a la dels maons. Els membres de l'equip realitzador de la Carta Arqueològica de l'Anoia creuen probable que aquest jaciment hagi estat un forn d'obra. No és fàcil que sigui un forn de calç ni de guix ja que el tipus de pedra que es requereix per a l'elaboració d'aquests materials no es troben a prop de l'àrea del jaciment, a diferència del que succeeix en moltes altres zones del municipi. No es pot afirmar amb total seguretat que el forn pertanyi a la mateixa cronologia que els fragments ceràmics localitzats, donada la poca informació de què es disposa, però cal suposar que és així, tenint en compte que no hi apareix cap resta material d'altres períodes. Els materials recollits en aquest jaciment comprenen una mostra de material de rebuig i un tros de maó de pasta groguenca, amb restes de vidriat molt deteriorat en una de les seves cares. Entre els fragments ceràmics recollits destaquen: dos fragments informes de ceràmica gris de tonalitat clara, ben cuita, molt dura, amb marques molt evidents del torn ràpid, pasta homogènia amb molt poc desgreixant (petits fragments de quars i mica); una vora de recipient gran, de parets gruixudes, amb desgreixant de quars molt abundant, de color amarronat, superfícies sense tractament i de tacte rugós (probablement es tracti d'un gibrell), amb vora d'ala i parets gairebé verticals; un fragment de gerro de ceràmica oxidant, color ataronjat amb la superfície exterior més clara i abundants partícules de desgreixant menut de color marró. Aquest fragment correspon a la part superior de la panxa i a l'inici del coll, i conserva l'arrencament de la nansa; una vora de gran gerra de pasta rosada, clara, amb desgreixant abundant, de tamany petit i mitjà, superfícies bastant llises. La forma és similar a la del dolium del període romà, però la pasta és del tot diferent. Cal pensar que la funció d'aquest recipient seria la mateixa, és a dir, la d'emmagatzemar aliments de manera subterrània, a mode de sitja. | 08048-7 | Cal Llop o Cal Cases | Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1991 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els esmentats materials van ser datats a la Baixa Edat Mitjana. | 41.5411800,1.6464200 | 387097 | 4599721 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-406). | 93|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74422 | Poblat de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-les-garrigues | COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'Poblat de les Garrigues', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. | VII-III aC | No es conserven estructures visibles. | Es tracta d'un lloc d'habitació sense estructures situat en el sector SO de la Serra de les Garrigues, concretament ubicat en el vessant de migdia d'un turonet situat davant d'una gran torre d'alta tensió de la xarxa elèctrica. Davant d'aquesta torre, a la dreta del camí, hi ha un turonet cobert de pins, a la part alta del vessant de migdia del qual s'emplaça el jaciment. Hi aflora ceràmica ibèrica molt abundant a nivell superficial. Aparentment no s'observen estructures en superfície però les restes de marges agrícoles podrien encobrir estructures més antigues. A prop d'un dels marges s'hi observen fragments de molins barquiformes de granit. Al llarg dels anys, s'han anat recollint unes mostres representatives dels materials que afloren: fragments informes de ceràmica ibèrica oxidada de pasta tova i color ataronjat; varis fragments de vores de ceràmica ibèrica oxidada, totes elles més o menys exvasades i de llavi arrodonit; fragments informes d'àmfora ibèrica de la costa catalana; un fragment de vora d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb el llavi acanalat; un fragment informe de ceràmica gris ibèrica; fragments informes de ceràmica ibèrica feta a mà, de pasta marronosa i amb abundant desgreixant de quars; un fragment de vora exvasada i llavi arrodonit de ceràmica ibèrica feta a mà; un fragment de ceràmica feta a mà amb decoració de cordó que conté impressions digitals; dues mostres d'escòria de ferro; i, finalment, un esclat de sílex. Per la manca d'estructures visibles en superfície, resulta difícil afirmar que en aquest jaciment es conservin les restes d'un poblat ibèric, tal i com suggereix el seu nom, però l'abundància de material superficial sí que sembla indicar la presència d'un hàbitat de proporcions considerables en aquest indret. Es tracta d'un conjunt de materials ibèrics de difícil datació ja que manquen elements d'importació que aportin cronologies més precises. Per altra banda, la manca de ceràmiques de vernís negre, tan abundants en els jaciments de l'Ibèric Final de la comarca, fa pensar que aquest jaciment deixaria d'ésser habitat a finals de l'Ibèric Ple. És, doncs, possible que s'iniciés una ocupació d'aquest indret durant l'Ibèric Antic que perduraria durant l'Ibèric Ple i moriria al final d'aquest periode. | 08048-8 | Solana de Cal Cases | Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1991, quan es realitzà una actualització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. A partir de l'abundància de materials detectats els arqueòlegs conclogueren que el jaciment catalogat com a Poblat de les Garrigues es correspondria amb un hàbitat de grans dimensions d'època ibèrica (segles VII-III a.C.). | 41.5429500,1.6269800 | 385478 | 4599943 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74422-foto-08048-8-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-440 i M-530). | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74424 | Cova del Cavall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cavall | ENRICH HOJA, J. (1984): 'Cova del cavall', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. | Ha sofert molts espolis al llarg de finals del segle XIX i el segle XX. | Juntament amb la Cova dels Ossos, la Cova del Bressol i la Cova Alta o del Pou, la Cova del Cavall forma part d'un conjunt de quatre coves naturals amb restes arqueològiques ubicades a la paret travertínica quaternària de Les Esplugues de Carme anomenada també Balç de les Roquetes. De les quatre, és la cavitat més situada a l'est. Està a uns 5 metres per sobre del tàlveg de la riera de Carme. Es tracta d'una cova natural d'habitació, sense estructures, que mesura uns 8 metres de boca, 3 metres d'alt i uns 5 metres de profunditat. Conserva sediment al seu interior. Les poques mencions sense descripció que es tenen del material recollit a l'interior d'aquesta cova no permeten fer cap atribució cronològica, però és molt probable que es tracti d'algun moment no especificat de la Prehistòria. Segons Amador Romaní, es tractaria d'una cova del Neolític Final (ROMANÍ, 1905), però es tracta d'una afirmació que, sense el recolzament de la conservació, descripció o dibuix del material arqueològic aparegut ara fa més d'un segle, resulta de difícil comprobació. | 08048-10 | Les Esplugues | Amador romaní visità la cova abans de 1905 i, segons narra en el seu quadern de notes, hi recollí abundant ceràmica, còdols i ossos de cavall, sense més especificacions (ROMANÍ, 1905). Justament, la troballa d'ossos d'èquids donà nom a la cova. | 41.5323500,1.6367800 | 386277 | 4598753 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74424-foto-08048-10-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||||
| 74427 | Vinya de Cal Notari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-cal-notari | BORRÀS I QUADRES, Antonio (1946): 'Noticiario Arqueológico', Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 56, Igualada, p. 5-6. ENRICH HOJA, J. (1984): 'Vinya de Cal Notari, la Soleia o Solana', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat, 4, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. ROMANÍ GUERRA, Amador (1905-1913): Atles, edició facsímil impresa l'any 1995, Capellades. SALES CARBONELL, Jordina (1994): 'Tombes i Necròpolis Isolades a la Comarca de l'Anoia', Acta Mediaevalia, 14-15, ed. Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, p. 317-336. SALES CARBONELL, Jordina (1996-1997): 'La problemàtica cronocultural de les necròpolis rurals isolades a Catalunya', Congrés d'Homenatge al Dr. Pere de Palol, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XXXVIII, ed. Institut d'Estudis Gironins, p. 1265-1279. | IV-XV | Una extracció de sediments practicada al lloc uns anys enrera per tal de guanyar qualitat per al conreu va acabar de destruïr el jaciment. | En un turonet damunt de la casa de La Masuca, durant la realització de tasques agrícoles, es descobrí un sarcòfag pertanyent i una extensa necròpolis d'inhumació, amb una forquilla cronològica entre l'Antiguitat Tardana i l'Edat Mitjana (s. IV-XV). Actualment el lloc és un erm rodejat de bosc, tot i que fins fa uns pocs anys havia estat un camp de conreu. Atès que el sarcòfag mencionat és l'únic element conservat del jaciment i que no conté cap inscripció ni decoració que permeti una aproximació a la seva datació, cal pensar en dues possibilitats cronològiques tenint en comte la seva localització fora de la sagrera d'una església: a) es tracta d'un sarcòfag anterior a l'organització parroquial medieval i, per tant, es pot considerar tardoantic (segles IV-VIII); b) es tracta d'una peça tardoantiga o medieval (segles IV-XV) pertanyent a una població no cristiana (jueus, musulmans o moriscs). També cal valorar la remota possibilitat de que aquesta necròpolis estigués acompanyada d'una església primitiva, feta amb materials peribles, de la que no n'hauria quedat cap rastre ni arqueològic ni documental. Actualment, al lloc no s'hi observa cap aflorament de material arqueològic ni cap tipus de resta superficial. | 08048-13 | La Masuca | L'any 1935, Antoni Borràs donà notícia de la troballa d'un sarcòfag a la Vinya de Cal Notari, però Amador Romaní ja coneixia l'existència d'aquesta necròpolis l'any 1911, tal i com queda palès a les anotacions del seu 'Atles'. El sarcòfag, segons Borràs, contenia restes humanes, sense cap rastre d'altres materials arqueològics. Borràs, amb aquests pocs indicis, datà la peça als segles III-IV, però ja s'ha explicat més amunt que, amb les poques dades disponibles, s'han de valorar totes les possibilitats cronològiques existents entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. El Sr. Antoni Sonet, propietari de La Masuca, ens relata que uns anys enrere, cap a la dècada dels vuitanta del segle XX, durant l'extracció de graves i sediments al lloc per tal d'aplanar-lo i fer-lo més apte per al conreu, va veure com apareixien nombrosos ossos i cranis, sense que s'observés cap més sarcòfag ni material arqueològic. La realitat és que aquestes esplanacions, malauradament i molt probablement, han destruït el jaciment arqueològic. | 41.5354200,1.6270600 | 385472 | 4599106 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74427-foto-08048-13-1.jpg | Inexistent | Paleocristià|Medieval|Visigot|Islàmic|Carolingi | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Jaciment conegut també amb els noms de La Soleia o Solana. | 84|85|87|88|90 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 | |||||||
| 74428 | Serrat del Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-campaner | ENRICH, J. (1984): 'Serrat del campaner', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. JÀRREGA DOMÍNGUEZ, Ramon (1991): 'La comarca de l'Anoia a l'època tardo-romana. Un estat de la qüestió', Estrat, 4, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. 61-81. | IXaC-XIIdC | Les poques estructures conservades estàn molt arrassades i són objecte d'una forta erosió. | En una zona on comença la transició entre el bosc i els camps de conreu de vinya i olivera, s'emplaça un jaciment arqueològic consistent en un lloc d'habitació o productiu amb estructures conservades. La seva ubicació és en un vessant assolellat, amb pendent suau, d'uns terrenys argilosos i margosos. En el lloc s'hi aprecia el fragment d'un angle de paviment fet amb la tècnica de l'”opus signinum”, amb cordó hidràulic en secció de quart d'esfera; en canvi, no es conserva cap rastre del paret d'aquest probable dipòsit. També es detecten en superfície restes de tàpia a base d'un fang molt dur. Al llarg dels anys, en aquest lloc s'hi ha recollit fragments de teula plana, d'ímbrex i de dòlia, així com fragments de molí barquiforme de granit. Altres materials arqueològics recollits al lloc i dipositats al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia són els següents: varis esclats de sílex i el taló d'una destral polida de basalt; varis fragments informes i una vora exvasada amb llavi bisellat d'una urna feta a mà, decorada amb impressions i un cordó horitzontal aplicat al coll, amb incisions, amb desgreixant de pissarra, que pertany al Bronze Final III; un fragment d'una gerra ibèrica feta a torn, amb argila ocre i decoració de faixes i ratlles de color roig-castany; varis fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de parets gruixudes i fons pla, amb vores exvasades i llavis arrodonits, amb decoracions de cordons horitzontals que contenen impressions i incisions, i amb desgreixants de quars, mica i pissarres; varis fragments d'una tapa troncocònica o vas polípod de ceràmica ibèrica feta a mà; ceràmica grisa monocroma ibèrica consistent en un fragment informe amb decoració a base de dues franges amb motius circulars estampillats, així com una vora d'una olleta i una vora d'una pàtera, tot plegat del segle III aC; fragments del coll d'una àmfora de vi Dressel I de la primera meitat del segle I aC; fragments de ceràmica campaniana B, forma 1 de Lamboglia, del segle I aC; varis fragments de ceràmica Terra Sigil·lata Sudgàlica, sobretot de les formes Dragendorff 15/17, 29, 29/37 i 36, totes elles del segle I dC; fragments de Terra Sigil·lata Hispànica de la forma 37; fragment informe de Terra Sigil·lata Clara A decorat amb rodet, del segle II dC; un fragment de vora bífida o aplicada de la forma 5 de M. Vegas, de finals del segle I dC-III dC; un fragment de plat de vora fumada amb llavi engruixit de la forma 16 de M. Vegas, de mitjans del segle I dC-segle III; un fragment de la vora d'una olla de la forma 1 de M. Vegas, amb una cronologia que abasta tot l'Imperi Romà; fragments del fons d'una peça de vidre romà amb anell de base molt baix; fragments de ceràmica grisa alto-medieval amb decoració a base d'una línia horitzontal acanalada. I, finalment, varis fragments de ceràmica ibèrica feta a torn entre els que destaquen dos fragments de brocs, un fragment d'un plat escorredor amb forats fets abans de la cuita, fragments d'àmfores de la costa catalana de pastes bicolors, fragments de ceràmica d'ús comú pertanyents a grans gerres ovoides i àmfores de vora plana, fragments d'una vora de kàlat, i una nansa diametral d'un vas de perfil globular amb forma de cistella. Així doncs, en base a aquests materials superficials, es pot afirmar que el jaciment té ocupacions del Bronze Final III, de l'Ibèric Antic, Ibèric Final, Romà Republicà del segle I aC, Alt Imperi, segle III i, possiblement, Alt Medieval. | 08048-14 | Camí de Collbàs | La descoberta d'aquest jaciment fou comunicada a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada l'any 1950 pel Sr. Mauro Cendra. Entre els dies 28 de juny i 9 de juliol de l'any 2010 l'Ajuntament de Carme ha promogut la realització d'una intervenció arqueològica preventiva mitjançant un taller d'arqueologia destinat a l'estudi i recuperació d'aquest assentament ibèric. La intenció inicial fou la de delimitar l'extensió del jaciment i conèixer tant la seva entitat com el seu estat de conservació mitjançant sondeigs arqueològics. Aquesta primera intervenció ha permès documentar una important quantitat de materials arqueològics d'època íbero-romana, tanmateix no ha tret a la llum cap estructura que facilités una classificació més clara de la tipologia del jaciment. | 41.5399100,1.6150400 | 384477 | 4599621 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74428-foto-08048-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74428-foto-08048-14-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Materials arqueològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. 50, 53, 95 i 256). | 81|83|85|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-19 08:58 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml