Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74507 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-97 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-93 | 41.5245000,1.6194600 | 384818 | 4597904 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74508 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-98 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-94 | 41.5243500,1.6194900 | 384821 | 4597888 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74508-foto-08048-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74509 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-99 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-95 | 41.5250400,1.6124100 | 384231 | 4597974 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74510 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-100 | <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> | 08048-96 | 41.5263300,1.6120000 | 384199 | 4598117 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74511 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-101 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-97 | 41.5226000,1.6169200 | 384603 | 4597697 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74511-foto-08048-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74512 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-102 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-98 | 41.5239100,1.6211800 | 384961 | 4597836 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74512-foto-08048-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74513 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-103 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-99 | 41.5235600,1.6231100 | 385121 | 4597795 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74513-foto-08048-99-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74514 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-104 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-100 | 41.5250000,1.6264800 | 385405 | 4597950 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74514-foto-08048-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74515 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-105 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-101 | 41.5394900,1.6054900 | 383680 | 4599587 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74515-foto-08048-101-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74516 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-106 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-102 | 41.5430700,1.6070700 | 383818 | 4599983 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74516-foto-08048-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74517 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-107 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-103 | 41.5242400,1.6222800 | 385053 | 4597872 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74517-foto-08048-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74518 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-108 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-104 | 41.5285800,1.6366000 | 386256 | 4598335 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74518-foto-08048-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74519 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-109 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-105 | 41.5281100,1.6352200 | 386140 | 4598284 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74520 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-110 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-106 | 41.5282400,1.6354300 | 386157 | 4598298 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74521 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-111 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-107 | 41.5378600,1.6075300 | 383847 | 4599404 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74521-foto-08048-107-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74522 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-112 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-108 | 41.5416000,1.6041100 | 383568 | 4599823 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74523 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-113 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-109 | 41.5414600,1.6033100 | 383501 | 4599809 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74524 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-114 | <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> | 08048-110 | 41.5426500,1.6102500 | 384082 | 4599932 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74524-foto-08048-110-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74525 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-115 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-111 | 41.5416600,1.6109300 | 384137 | 4599821 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74526 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-116 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-112 | 41.5417700,1.6128900 | 384301 | 4599830 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74526-foto-08048-112-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74527 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-117 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-113 | 41.5440200,1.6044300 | 383599 | 4600092 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74527-foto-08048-113-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74528 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-118 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-114 | 41.5438100,1.6019500 | 383392 | 4600072 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74528-foto-08048-114-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74529 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-119 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-115 | 41.5422100,1.6442900 | 386921 | 4599838 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74530 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-120 | <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> | 08048-116 | 41.5421800,1.6434000 | 386847 | 4599835 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74530-foto-08048-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74531 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-121 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-117 | 41.5412300,1.6476000 | 387195 | 4599724 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74532 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-122 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-118 | 41.5396700,1.6500100 | 387394 | 4599548 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74533 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-123 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-119 | 41.5256000,1.6304900 | 385741 | 4598012 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74533-foto-08048-119-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74534 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-124 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-120 | 41.5265300,1.6310700 | 385791 | 4598114 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74534-foto-08048-120-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74535 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-125 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-121 | 41.5251500,1.6274700 | 385488 | 4597966 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74535-foto-08048-121-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74536 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-126 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-122 | 41.5219000,1.6132300 | 384294 | 4597624 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74536-foto-08048-122-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74537 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-127 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-123 | 41.5213100,1.6205900 | 384907 | 4597549 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74538 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-128 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-124 | 41.5217000,1.6221800 | 385040 | 4597590 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74539 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-129 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-125 | 41.5224400,1.6221700 | 385041 | 4597672 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74540 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-130 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-126 | 41.5356900,1.6367700 | 386282 | 4599124 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74541 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-131 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-127 | 41.5233100,1.6309900 | 385778 | 4597757 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74541-foto-08048-127-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||||||
| 74542 | Barraca de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-132 | <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> | 08048-128 | 41.5191200,1.6091100 | 383945 | 4597321 | 08048 | Carme | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||||||||
| 74416 | Cal Ros (antiga Església de Sant Martí ) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-antiga-esglesia-de-sant-marti | BENET, Albert; CRUAÑES, Esteve; SABATÉ Flocel; VIRELLA, Xavier (1992): 'Sant Martí de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 341. ESTRADA, G.; ASENSI, R. Mª (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, volum 7: L'Anoia. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 65-66. RIBA GABARRÓ, Josep (2003c): 'Potser foren les primeres campanes de Carme', Les Fonts de Carme, 13, Associació El Forat dels Graus, p. 225. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XII-XX | Falta manteniment. | Amagades dins l'habitatge d'una finca deshabitada (només s'utilitza en part com a magatzem agrícola) es conserven les restes de l'estructura d'una església medieval, que exercia funcions parroquials abans de la construcció de la nova església de Carme, que des que es té constància documental ha estat sota l'advocació de Sant Martí. La casa, que reaprofita murs més antics fets amb carreuats de diferents mides, està bastida amb maçoneria. Presenta els murs en mal estat, amb afegits a base de materials constructius moderns i contemporanis (totxos, uralites, ciment, etc.). Conserva una portalada rectangular, adovellada, a la façana oest, a peu de camí, gairebé colmatada, el que indicaria que la cota original del camí seria molt més baixa, i que s'hauria produit una important aportació de terres amb el pas dels anys. Aquesta portalada està emmarcada per dovelles blocs de pedra travertínica de la zona. Carreus de pedra del mateix tipus reforcen la cantonada oest de la masia. El cos de la casa és de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i en els annexos afegits s'hi observa la utilització d'un aparell reaprofitat que sembla el típic carreuat rectangular de les obres romàniques. A aquest cos principal s'hi afegeix un cos a la banda sud que té la teulada a una vessant, orientada al nord. Aquest cos escapça la portalada rectangular abans mencionada, i un dels murs d'aquest cos reaprofita el carreuat de tipus romànic. La façana sud té una porta d'arc rebaixat i dos balcons amb balustrada. A l'est i nord del conjunt, sengles murs de pedra, d'aspecte i factura antics, tanquen el pati de la casa. Acava de tancar aquest pati una nau agrícola molt moderna, sense sostre, on s'hi custodia maquinària agrícola. La base del mur nord d'aquesta nau és una de les parets de pedra antiga. La paret est de la nau també sembla reaprofitar fragments de parets antigues. L'església,conserva una nau central rectangular i clars indicis de dues naus laterals, deduïbles per uns arcs conservats que farien de separació entre aquestes naus. L'edifici té l'eix longitudinal est-oest i una portalada de mig punt a la façana est (on canònicament hi hauria d'haver l'absis). Cap als anys 60 del segle XX l'actual propietari, Sr. Miquel Catassús, després d'unes fortes plujes, afirma haver vist els fonaments d'una estructura semicircular a peu del camí que circula per la façana oest de l'església. Aquesta estrcutura bé podria ser l'absis de l'església tot i que l'oest no és l'orientació més feqüent per als absis medievals. Pels voltants de Cal Ros es troben fragments de ceràmica de clara factura medieval, de cocció reductora i superfície lleugerament oxidada (tipus sandwich), amb desgreixant molt visible de quars i altres materials poc apreciables; la pasta és molt porosa. Aquests indicis superficials, juntament amb la constatació de que dins de la casa actual existeixen punts on es conserva sediment arqueològic, considerem que el lloc és també jaciment arqueològic, i com a tal custodia informació bàsica de la història de Carme. Per exemple, al seu subsòl s'hi troba el cementiri parroquial que va funcionar des de l'Edat Mitjana i fins 1748: qualsevol aproximació, per exemple, a la demografia antiga del lloc passa per aquest jaciment. | 08048-2 | Cal Ros | L'església paroquial de Sant Martí de Carme fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, sens dubte molt abans de que així consti documentalment l'any 1366. El lloc de Carme es documenta des del 1005 com a part integrant del terme del Castell de Claramunt. Sant Martí de Carme sempre formà part del bisbat de Barcelona i, en aplicar-se l'estructuració deganal, depengué del deganat de Piera. Segons alguns estudiosos, l'església de Carme ja es documenta des de l'any 1122 (BENET et ALII, 1992: 341). Durant el segle XII figura als documents amb el nom de Chazmo, Chazma o Kazma. El primitiu edifici romànic estava situat als afores del poble. A mitjans del segle XVI, quan l'església de Carme era encara on avui hi ha Cal Ros, es trobava ja sota l'advocació de Sant Martí (RIBA GABARRÓ, 2003c: 225). A partir de 1730 i fins el 1748 es va començar a construir el nou temple, mentre l'anterior, cap a la fi del segle XVIII, es va desmontar parcialment i el seu material constructiu i part de la seva estructura van servir per construir la nova masia de Cal Ros. Efectivament, l'any 1778, el bisbe de Barcelona va autoritzar la venda del lloc de l'antiga església (la nova comença a funcionar el 1748), i el comprador, Francesc Riba, pagès de Carme, edificà la masia que actualment resta dempeus. Així doncs, la casa de Cal Ros s'emplaça en el lloc on des d'un moment indeterminat de l'Edat Mitjana i fins abans de 1778 hi hagué la primera església de Carme. Els voltants del lloc, i en concret el camí que passa pel costat de la masia, segons la mare de l'actual propietari de La Masuca (Antoni Sonet), està plé d'ossos humans, el que corroboraria que en el lloc hi hagué el cementiri parroquial fins ben entrada l'Època Moderna en que es traslladà l'església parroquial al centre de la població. Cap al segon quart del segle XVIII, Torras i Ribé situa els estricadors del Gremi de Paraires de Carme a Cal Ros (TORRAS, 1993: 195). Els estricadors eren uns bastiments de fusta amb claus, on hom posava tivant els draps mullats per tal de que en eixugar-se no s'estrenyèssin. Les instal·lacions dels estricadors solien situar-se extramurs, com és el cas que ens ocupa. A finals del segle XIX - inicis del XX hi hagué una fassina en funcionament dins d'aquesta finca. | 41.5336100,1.6211300 | 384974 | 4598913 | 1122 | 08048 | Carme | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74416-foto-08048-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||
| 74471 | Cinglera del Balç de Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinglera-del-balc-de-les-roquetes | El barranc o timba conegut amb el nom de Balç de les Roquetes conté una sèrie de coves, algunes amb ocupació humana documentada des de la Prehistòria, excavades al travertí (roca quaternària de formació calcària). El balç, excavat per la riera de Carme, està format per petits llits irregulars que alternes colors grocs i grisos, separats per vacúols de formes irregulars, generalment compostos per motlles de plantes i mol·luscs, on la precipitació del carbonat és activada per l'agitació de l'aigua i la pèrdua de CO2 causada pels vegetals. L'aspecte del lloc, doncs, és porós fins a l'extrem de que s'hi han format coves. La humitat i la vegetació fan del lloc un paratge natural de gran bellesa, sobretot a l'estiu, quan l'ombra del lloc esdevé un refugi molt preuat. | 08048-57 | Les Esplugues | A les coves del Balç de les Roquetes conegudes amb el nom de Cova dels Ossos, Cova del Bressol, Cova del Cavall, i Cova Alta o del Pou s'hi ha localitzat restes d'ocupació humana que es remunten a la Prehistòria. De fet, sobre la plataforma travertínica del Balç es constituí un nucli de poblament conegut amb el nom de Les Esplugues, molt probablement d'origen medieval, ja que apareix al Fogatge de 1553. El travertí, base del Balç de les Roquetes, es produeix per la precipitació de carbonat de calci dissolt en aigua. Aquesta pedra resulta ideal per a la construcció, per la seva duresa, però també per la seva docilitat i lleugeresa; és per això que trobem tants blocs de travertí en els edificis carmencs. | 41.5323200,1.6374900 | 386336 | 4598749 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74471-foto-08048-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74471-foto-08048-57-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 125 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||||||
| 74437 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-12 | XVIII | Adossada a l'església parroquial, la rectoria és un edifici de cos únic, de planta rectangular, amb coberta de teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Tot l'edifici està arrebossat i pintat de color veig, tot i que són visibles les cantoneres de carreus de pedra travertínica i d'altres tipus. A la planta baixa s'observa un sòcol fet a base d'arrebossat de morter de color terrós. La façana principal presenta una portalada de mig punt adovellada amb blocs de travertí. Totes les finestres i balcons mostren el marc ressaltat amb pintura de color marró. L'edifici, que té l'aspecte d'una típica masia catalana, disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. La cantonada sud-est conserva encara la base atalussada pròpia d'aquest tipus d'arquitectura. | 08048-23 | C/ Sant Martí, n. 17 | L'origen de la rectoria actual de Carme va íntimament lligat a la construcció del nou temple parroquial, que tingué lloc principalment entre els anys 1730-1781, tot i que no es dóna per enllestida del tot fins els inicis del segle XIX (1803-1808). L'església fou consagrada pel bisbe Francisco Díaz Santos de Bullón gairebé vint anys després de començada l'obra, l'any 1748, data que hem de considerar límit per a la construcció de la rectoria, ja que aquesta deuria començar a funcionar al mateix temps que el nou temple. Tot i així, l'any 1790 aquesta Rectoria no apareix referenciada als qüestionaris de Francisco de Zamora, fet que mostraria el poc interès que despertava aquest edifici: 'Tiene este pueblo una sola iglesia con la advocación de San Martín; es algo moderada y nueva, hecha a costas de los particulares, con cinco capillas en cuias están los retablos nuevos de escultura, a saber en la una la imagen de Christo Crucificado, en la otra la Virgen SS. del Rosario, otra de San Roque, otra de N. S. del Carmen y la otra de San Marcos. Reside en ella un vicario perpetuo de poco tiempo, por ser antes sufragánea de la Pobla de Claramunt, y al lado de la iglesia hai un cementerio que junto con la iglesia se construhió el año de 1748. En dicha iglesia no hai donaciones'. L'església parroquial actual, dedicada a Sant Martí, substituí l'anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada on avui hi ha la masia de Cal Ros, per la qual cosa cal pensar que molt probablement la primitiva rectoria s'ubicava en aquest lloc i que estigué activa fins que comença a funcionar la nova l'any 1748. | 41.5311300,1.6209900 | 384958 | 4598638 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74437-foto-08048-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74437-foto-08048-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74437-foto-08048-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||
| 74462 | Col·lecció de materials arqueològics i paleontològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-i-paleontologics-dipositats-al-museu-comarcal-de-lanoia | XX-XXI | Es tracta de varies caixes de material arqueològic i paleontològic provinent d'alguns dels jaciments del terme municipal de Carme. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectas en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material es presenta net i inventariat, i en el cas del paleontològic siglat. Els jaciments arqueològics, amb les seves corresponents referències relatives a les caixes que contenen materials, són els següents: El Llobetó (M-405, M-532); A 100 m del Llobetó (M-406); Poblat de les Garrigues (M-440, M-530); Cova dels Ossos (M-39(I), M-34, M-18; M-240); Serrat del Campaner (50, 53, 95, 256); i Assentament del Camí de Carme a Collbàs (255, M-537). Pel que fa al material paleontològic, la classficació segueix uns paràmetres diferents, ja que els materials no es classifiquen per jaciments, sinó per espècies. Així, provinents de l'únic però extens jaciment paleontològic de Collbàs es poden trobar un munt de referències ubicades en diferents departaments del magatzem del Museu. Per exemple, entre les referències n. 1934 i 1994 trobem varis exemplars d'Eupatagus Almerai (equinoderm), i entre les n. 2195 i 2000, exemplars de Montezumella Amenosi (cranc). | 08048-48 | Plaça Joan Mercader s/n (Igualada) | Aquesta col·lecció de peces arqueològiques i paleontològiques de Carme s'ha anat formant al llarg de les últimes dècades arrel dels diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum de la col·lecció. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||
| 74465 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-14 | XVIII-XXI | Una part del fons de l'arxiu resta per netejar i endreçar. | L'Arxiu Municipal de Carme es troba dividit en dues ubicacions diferents: en una petita habitació dels baixos de les dependències municipals i a les golfes del mateix consistori. La documentació de la planta baixa es presenta ordenada amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. La documentació de les golfes resta per endreçar. El document més antic que conté és del 1734, tot i que el gran gruix de documentació es genera a partir del segle XIX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons són els següents: -Administració general: Privilegis, franquícies, títols del municipi, terme municipal/ Òrgans Col·lectius de Govern/ Alcaldia/ Secretaria/ Serveis jurídics/ Personal/ Correspondència/ Mitjans de Comunicació municipals. -Hisenda: Patrimoni/ Intervenció/ Tresoreria/ Fiscalitat/ Comissions d'Hisenda/ Fàbrica de Moneda. -Proveïments: Duana, proveïment de productes per a consum de la població/ Aigües, fonts públiques, safareigs/ Escorxador/ Delegació Local de Proveïments/ Juntes i Comissions Municipals. -Beneficència i Assistència Social: Centres Assistencials i de Beneficència/ Beneficis dels pobres, causes pies, almoines, llegats/ Atenció a refugiats i orfes de Guerra/ Subsidi al combatent/ Assistència Social/ Juntes, Comissions, Patronats, Junta Local de Reformes Socials. -Sanitat: Cementiri, Serveis Fúnebres, epidèmies i contagis/ Inspecció sanitària, Laboratori Municipal/ Personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari municipal/ Farmàcia/ Inspecció veterinària/ Juntes i Comissions Municipals. -Obres i Urbanisme: Obres d'infraestructura/ Immobles municipals: construcció i manteniment/ Obres de particulars/ Activitats classificades i obertura d'establiments/ Juntes i Comissions municipals. -Seguretat Pública: Cossos de seguretat/ Guardes Jurats/ Juntes i Comissions Municipals -Serveis Militars: Allotjaments militars, subministraments a la tropa/ Quintes, allistaments, lleves forçoses. -Població: Estadístiques generals de població, censos/ Emigració, immigració/ Registre Civil Municipal/ Junta Local del Cens de Població. -Eleccions: Eleccions municipals/ Eleccions de Jutge de Pau/ Eleccions de Diputats provincials/ Eleccions al Parlament de Catalunya/ Eleccions Generals: Corts, Senat, congrés, i Presidència de la República/ Eleccions al Parlament Europeu/ Referèndums i Plebiscits/ Cens electoral; Junta Local del cens Electoral. -Instrucció Pública: Parvularis. Guarderia Infantil/ Escola d'Adults; campanyes contra l'analfabetisme/ Juntes i Comissions Municipals. -Cultura: Festa Major, Festes Populars/ Activitats i iniciatives culturals i recreatives/ Relacions amb entitats culturals i recreatives. Patronat Municipal de Cultura/ Esports. Patronat Municipal d'Esports. -Serveis Agropequaris: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatoris de collites/ Foment Forestal/ Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge/ Juntes i comissions municipals. -Col·leccions factícies: Cartografia. | 08048-51 | Avinguda de Catalunya, 2 | Part de l'Arxiu Municipal de Carme va ser objecte de classificació entre els anys 1994 i 1995 per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Tot i així, queda encara un volum important de material per endreçar, inventariar i classificar. Durant l'el·laboració d'aquest Mapa del Patrimoni s'estava duent a terme, mitjançant un pla d'ocupació, una ordenació de part dels documents que encara queden per classificar. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1734 | 08048 | Carme | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74465-foto-08048-51-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74467 | Fons fotogràfic de Carme a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-carme-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | AHCA (1990): Procopi Llucià: 30 anys de fotografia. Igualada (1930-1960), Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. | XX | Es tracta d'un fons fotogràfic digitalitzat, amb un total de 52 fotografies de Carme que van de l'any 1925 a 1975. Els temes principals que tracta el fons són: colònies escolars, paisatges, arquitectura i edificacions, festes i folklore, visites de personalitats al poble (Governador civil, President de la Diputació de Barcelona, etc.), obres públiques, i barraques de vinya. La major part de les còpies són en blanc i negre, tot i que se'n recull alguna amb color. | 08048-53 | Plaça de la Creu, n. 18, Igualada | Part del fons és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la Comarca entre entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. Una altra part del fons és una donació del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en el marc d'una donació general que va realitzar de tot el seu Centre de Documentació a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. En aquesta donació hi ha fotografies, entre altres, de: Antoni Borràs, Josep Tous, Josep Graells i S. Masachs. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1925-75 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Procopi Llucià i altres fotògrafs | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||
| 74468 | Fons fotogràfic del Casal de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-casal-de-carme | XX | Caldria adoptar un protocol de conservació, ja que els àlbums amb fulls adhesius no són el format més òptim per a la preservació de les fotografies. | El fons està format per 7 àlbums de fotografies en paper, tant en blanc i negre com en color. Les fotografies més antigues són dels anys 20 del segle XX i les més modernes dels anys 90 del mateix segle. Sembla que la vida de l'arxiu ha quedat estruncada amb el 'boom' de la fotografia digital. Les temàtiques són: manifestacions festives, majoritàriament religioses i populars (Festa Major, Aplec de Collbàs, processons, Caramelles, Diada de la Gent Gran, etc.): També hi ha fotografies d'activitats culturals: representacions teatrals, ballets, cantates de coral. També fotos col·lectives de primeres comunions i grups escolars. Per últim, el fons conté dos interessants àlbums sobre la indústria de Carme al llarg del segle XX. | 08048-54 | Avinguda de Catalunya, n. 16 | De manera espontània, els carmencs han anat fent donacions de fotografies al llarg, sobretot, de la segona meitat del segle XX i s'han anat conformant els diferents àlbums que avui formen el fons. La introducció de la fotografia digital ha suposat la fí de les donacions i l'estancament de l'arxiu. | 41.5317100,1.6214800 | 385000 | 4598702 | 08048 | Carme | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74468-foto-08048-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74468-foto-08048-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Fons sense classificar ni digitalitzar. | 98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74469 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-4 | XVII-XXI | <p>L'Arxiu Parroquial de Carme es troba custodiat al despatx de la Rectoria de Carme, en dos armaris metàl·lics amb estanteries. S'hi conserva documentació relativa a les parròquies de Carme, Orpí i Miralles. El conjunt està compost per varis llibres i algún document solt. Es tracta de llibres d'òbits o defuncions, capítols matrimonials, baptismes, testaments, comunions, llibres de comptes de la parròquia i 'consueta'. Tot i que el llibre més antic conservat és de l'any 1779, el document amb la data més reculada és un pergamí de 1631 amb els delmes que es pagaven a la parròquia de Sant Martí.</p> | 08048-55 | C/ Sant Martí, 42 | <p>Dos serien els motius pel qual l'Arxiu Parroquial no conserva documentació medieval: L'any 1779, en ple procés de construcció del nou temple de Carme, la parròquia de Sant Martí assolí l'autonomia de la parròquia de La Pobla de Claramunt, de la qual era sufragània des d'època medieval; per tant, l'església de La Pobla era la que, fins aquell moment, generava i custodiava els documents parroquials. A partir d'ara, Sant Martí de Carme generarà la seva pròpia documentació que guardarà en l'anomenat Arxiu Parroquial. Per altra banda, l'església de Carme, com tantes altres arreu del país, fou convertida en magatzem durant la guerra i, molt probablement, aquest fet no contribuí a la preservació de l'arxiu, tot i que es desconeix la incidència que la Guerra tingué sobre aquest fons.</p> | 41.5311300,1.6209900 | 384958 | 4598638 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74469-foto-08048-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74469-foto-08048-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74469-foto-08048-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||||
| 74492 | Llibre de la Confraría dels Perayres del Lloch de Snt Marty de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-la-confraria-dels-perayres-del-lloch-de-snt-marty-de-carme | LLUSIÁ DELMASES, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. | XVIII-XIX | El llibre és un document que conté la normativa i funcionament del Gremi, les anomenades 'ordinacions', mitjançant les quals es regula la contractació d'aprenents, les remuneracions, les pràctiques religioses, etc. En definitiva, el funcionament pràctic i els costums socials de l'ofici. Aquestes ordinacions s'estructuren en 32 capítols, amb la confirmació feudal per part del senyor de la vila, el Duc de Medinacel·li. Conté també altres temes d'interès per a l'història socioeconòmica: anotacions de pagaments, contractes, informació sobre els molins de la zona, actes de reunions del Consell, llistats dels mestres paraires que formen la confraria de Sant Roc en diferents anys, memoràndum de les eleccions amb els càrrecs que han sortit elegits. També apareix la relació nominal dels paraires amb les dates del seu pas a mestres, la seva condició i els anys dels principals càrrecs exercits. Per altra banda, es recullen rebuts parroquials referents a les despeses de la festa gremial, des de l'any 1735 fins 1826. En el preàmbul del llibre es fa notar que la reglamentació recollida no és per fundar cap activitat, sinó per redreçar-la i garantir-ne la continuïtat, fet que reflexa que l'ofici ja existia de temps enrere, però que ara havia agafat una importància tal que obligava a ordenar-ne el bon funcionament. Les últimes anotacions recollides dins el llibre són fetes l'any 1826. | 08048-78 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | El llibre de la confraria dels paraires de Carme és format per diferent documentació gestada des de l'any 1733 a 1873. El 1962, Maties Poch i Riba, propietari del llibre en aquell moment i resident a Xile, va demanar a Modest Llusià, professional del sector tèxtil que treballava a la comarca de l'Anoia, que li trametés el llibre al seu domicili del país sudamericà. Llusià, que va intuir la importància del document per a la història econòmica de Carme, va copiar íntegrament el llibre abans d'enviar-lo, i a partir d'aquesta còpia en va fer la única edició pública que existeix fins al moment, i que apareix referenciada a la bibliografia. Un poc temps després, l'original es recuperà per ésser exposat a la Sala Tèxtil del Museu d'Igualada. Actualment, el llibre és custodiat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1733 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Gremi dels paraires de Carme | Sigla del document a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia: Fons CECI, Paraires Carme de 1733 a 1873, Associacions. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||
| 74493 | Concòrdia de l'Aigua del Poble de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concordia-de-laigua-del-poble-de-carme | GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. LLUSIÁ, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. SELLARÈS POCH, Jordi (2002): 'Concòrdia de les aigües del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 134-135. | XVIII | El rec de Carme no només donava força motriu als molins paperers, bataners i fariners, sinó que era també de gran utilitat per rentar la llana, tenyir-la i batanar-la, així com per regar els horts, per abeurar el bestiar, per refredar els alambins de les fassines d'aiguardent, per amarar la calç viva, per rentat els cups, per moure els trulls, etc. L'entrada en joc de la indústria paperera ocasionà una sèrie de conflictes als que s'intenta donar solució mitjançant una concòrdia notarial feta l'any 1775 (Llibre de la Concòrdia de les Aigues del poble de Carme), de la qua se'n conserva una còpia al protocol notarial de Vicenç Aulet, notari d'Igualada, a les pàgines 19 a 26 del volum de l'any 1775. Es tracta d'un volum de paper relligat i enquadernat amb pergamí. Als marges de la còpia dipositada a l'ACA es fa constar que s'han fet dues còpies més: una al segle XIX i una altre al segle XX, fet que indica que l'escriptura original ja estaria extraviada al segle XIX. Entre d'altres, en el document s'esmenta i es regula: el dret de servir-se d'aigua a aquells que tenen perols per tenyir 'panyos' i llanes; el dret a rentar la llana i els draps al rec (sempre després que l'aigua hagi passat pels molins paperers). La Concòrdia incloïa l'Ajuntament, els artesans i fabricants, els pagesos i els particulars. | 08048-79 | Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) | Cal emmarcar la redacció d'aquest document en un context peninsular de protoindustrialització, on els interessos productius eren cada cop majors degut a la necessitat en augment dels recursos hídrics com a força motriu. El rec de Carme, que en època medieval era suficient per a una economia de caràcter gairebé exclusivament agrícola i la tradicional manufactura de draps, és ara una font de conflictes potencials entre els pagesos i petits productors de sempre i els nous industrials del paper. El document, doncs, pretén ser una solució que gestioni qui, com i quan pot fer ús de l'aigua que circula pel rec. Una prova de la magnitud del conflicte generat entorn a l'ús de les aigües és el temps que es tardà en redactar la concòrdia, ja que es comença l'any 1974 però, fins un any després, no s'arriba a un consens definitiu que permetès l'el·laboració de l'escriptura final. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1775 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Vicenç Aulet (notari d'Igualada) | A més la còpia del document que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (amb la sigla ANI-IGD-459), existeix també una segona còpia a l'Arxiu Municipal de Carme.Es pot trobar la transcripció íntegra del document a la referència bibliogràfica LLUSIÁ, 1965: 95-100. | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||
| 74502 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-36 | <p>FARRÉ, Claudi; RIBA, Jaume (2000): 'Cor de Caramelles de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 16. FARRÉ, Claudi; RIBA, Jaume (2001): 'Caramelles', Les Fonts de Carme, 6, Associació El Forat dels Graus, p. 102.</p> | XIX-XXI | <p>A Carme, les tradicionals Caramelles es canten el diumenge de Pasqua per tots els carrers de la vila i de Can Bou (barri d'Orpí). Així mateix, es canten també caramelles durant l'aplec del santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Durant la celebració es lliuren els tradicionals clavells als oients i, des de fa uns anys, l'Ajuntament regala un anuari que conté textos i fotografies amb els fets més destacats de la celebració de l'any anterior. Per la seva part, el grup de cantaires petits, canta caramelles durant la segona Pasqua, i inicien el seu recorregut a la plaça de l'església.</p> | 08048-88 | C/ Sant Martí, 47 | <p>La tradició de cantar Caramelles a Carme es remunta, per tradició oral, com a mínim al segle XIX. Antigament, abans de la Guerra Civil, l'afició era tan gran que hi havia hagut dos cors (el de 'dretes' i el d''esquerres') que es passaven tota la tarda del dissabte Sant i tot el diumenge de Pasqua cantant pels pobles i masies de Carme, Orpí i Miralles. La darrera cantada la feien els dos cors junts a la Plaça (avui plaça d'Espanya). A Cal Quinco hi assajava el cor de dretes i a Cal Josepó el d'esquerres. Durant la Guerra es van dissoldre els cors i, un cop finalitzada, el cor d'esquerres ja no va tornar a formar-se. L'únic cor que es va tornar a formar va ser engegat per Mossèn Ramon, que fou succeït pels diversos mossens de Carme fins fa uns anys. L'any 2006 es van estrenar les cançons La Llevantina, El llop de mar i La gent de Carme. En els últims anys dirigeix el cor de cantaires el mestre Joan Roca, i directors anteriors destacats foren Maties Fló Tardà (c. 1979) i Paco Salas.</p> | 41.5312100,1.6208100 | 384943 | 4598647 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74502-foto-08048-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | |||||||
| 74549 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-1 | XX | <p>La tradicional festa de Reis a Carme comença el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, al tard, quan l'emissari reial conegut amb el nom de 'Patge Faruk', acompanyat d'altres patges i patgesses anònims, arriba al teatre per fer la recollida de les cartes dels infants de Carme i d'aquells qui hi tenen vincles familiars. Aquest mateix dia es fa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Els dies previs a l'arribada dels Reis es fa la recollida de paquets, que se sol centralitzar a l'Ajuntament, tot i que també hi col·laboren comerços del poble. El dia 5 de gener, als volts de les 6 de la tarda els tractors que condueixen les carrosses es dirigeixen a Orpí, per fer la cavalcada al barri de Can Bou, on actualment els esperen aproximadament mitja dotzena d'infants. Encapçala la rua la carrossa de l'àngel, segueix el Patge Faruk i tanca la processó la carrossa més gran amb les tres majestats. La repartida de paquets a les cases de Can Bou es fa en aquest moment, mentre que a les masies s'hi va amb cotxe, en finalitzar la benvinguda dels Reis a l'església; s'hi desplacen dos patges o patgesses i el xofer del cotxe. A les 7 tocades, després de l'esclat dels tres coets que avisen de l'inici de la cavalcada, embolcallats amb fum de bengales apareixen a peu una vintena llarga de patges i patgesses que custodien els quatre tractors amb els regals. Al seu darrera segueixen les tres carrosses vingudes de Can Bou. La primera estació és a l'Avinguda Catalunya. Els nens i nenes que ho desitgen poden pujar al vehicle dels Reis i fer-se fotos amb ells mentre reben alguna dolçaina. Emprenen el camí de nou i es dirigeixen a l'església parroquial de Sant Martí. A tocar de les escales, els patges i les patgesses fan un passadís perquè passin ses majestats. El mossèn els rep i els ofereix el nen Jesús per a besar-lo; els dóna la benvinguda al poble i exposa que els nens i les nenes que tenen als seus peus són mereixedors de regals per la bondat que han fet els 365 anys previs i la que faran la resta de l'any. A continuació, grans i petits s'apropen ara a l'altar a escoltar, respondre i prometre menjar de tot, recollir les joguines i escoltar el pare i la mare. Per últim, en acabar la llarga cua, cadascú se'n va a casa seva o a la d'algun familiar proper, esperant sentir el brogit dels tractors que anuncia l'arribada dels patges amb els regals i les joguines.</p> | 08048-135 | Avinguda Catalunya | <p>Les influències formals que la festa de reis de Carme rep de la d'Igualada, documentada des de 1885 i declarada Festa Popular d'Interès Cultural l'any 2010, resulten òbvies: el personatge central és el 'Patge Faruk' (personatge creat fa 67 anys per l'igualadí Lluís Valls), i l'atretzo dels patges és gairebé idèntic; per altra banda, en ambdues poblacions els paquets es reparteixen en mà el dia 5 a la nit, cosa que també succeeix a molts altres pobles de la comarca, a diferència de la majoria de localitats catalanes, on els reis entren de nit a les cases per deixar els regals mentre els nens dormen. Des de fa prop de quaranta anys, el 26 de desembre, quan els nens de Carme porten la carta als reis, es programa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Mentre hi ha hagut esbart dansaire, a continuació i previ a l'arribada de l'emissari reial, es feia la ballada. Actualment Carme torna a tenir esbart, però s'ha traslladat la seva actuació al primer diumenge de gener per evitar començar massa tard la recollida de les cartes. Per a l'edició de 2011 està previst donar pas a les noves tecnologies i que, al llarg de dues emissions, el patge Faruk es dirigeixi als nens i nenes de Carme per la TV local (per cable) comentant les impressions que han tingut del seu comportament i les cartes que han rebut on demanen els seus regals.</p> | 41.5308600,1.6228600 | 385113 | 4598606 | 08048 | Carme | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74551 | Col·lecció de postals de Carme a la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-postals-de-carme-a-la-biblioteca-de-catalunya | XX | <p>Es tracta d'un total de 24 postals de principis del segle XX amb vistes del poble Carme i també de les seves rodalies. Seguint la classificació per col·leccions proporcionada per la Biblioteca de Catalunya i basada en la numeració i informació que porten impreses les pròpies postals, es relacionen els següents exemplars: 1. Col·leccions: POSTAL 1: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 1). POSTAL 2. 'Plaça: entrada a les Voltes' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 2). POSTAL 3: 'Plaça de l'Església' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 4). POSTAL 4: 'Vista general' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 5). POSTAL 5: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 12). POSTAL 6: 'Vista general (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 13). POSTAL 7: 'Carrer Freginal' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 15). POSTAL 8: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 16). POSTAL 9: 'Riera Queralt' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 19). POSTAL 10: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 20). POSTAL 11: 'Fuente de Carme' (col·lecció M.R., n. 5). POSTAL 12: 'Pont de la carretera' (col·lecció M.R., n. 9). POSTAL 13: 'Plaça Major' (col·lecció M.R., n. 11). POSTAL 14: 'Entrada a les Voltas' (col·lecció M.R., n. 12). POSTAL 15: 'Carrer Fraxinal' (col·lecció M.R., n. 14). POSTAL 16: 'Arbreda de la Font' (col·lecció M.R., n. 15). POSTAL 17: 'Vista parcial' (col·lecció M.R., n. 17). POSTAL 18: 'Plaza de España' (col·lecció sense nom, n. 1). POSTAL 19: 'Calle San Martín' (col·lecció sense nom, n. 9). POSTAL 20: 'Coll Bas' (col·lecció sense nom, n. 11). 2. Fotògrafs i editorials: POSTAL 21: 'Vista de l'Església' (fotògraf Pérez Reus, Exclusiva Vallés). POSTAL 22: 'Vista general' (Ediciones Fotografía Cuyás). 3. Sense dades impreses: POSTAL 23: Pagès treballant; porta manuscrita la data 19/9/3. POSTAL 24: Vista general.</p> | 08048-137 | C/ de l'Hospital, 56 08001 Barcelona | <p>Aquestes vint-i-quatre postals amb vistes de Carme formen part d'una col·lecció més extensa de postals propietat del veí de la població Joan Gustems. A finals de l'any 2010 la col·lecció va ser adquirida pel la Biblioteca de Catalunya. Tot i que la primera postal oficialment impresa a la península Ibèrica correspon a una iniciativa de Correos de España de l'any 1873, no és fins la última dècada del segle XIX que es generalitzen les veritables postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada, i coincidint amb la millora dels mètodes d'impressió. A finals del segle XIX la Unió Postal Universal (organisme especialitzat de la ONU) va regular el format de les postals i va recomanar que les seves dimensions fossin de 9 x 14 cm, format que es va mantenir fins gairebé 1960 (les modernes mesuren 10'5 x 15 cm). A partir de 1906 el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: una pel text lliure i una altre per l'adreça del destinatari i el segell. Les postals antigues són actualment objecte de col·leccionisme, pel seu gran valor documental i la seva alta qualitat d'impressió. Per això és un gran encert la cessió de la propietat a un organisme públic de prestigi com és la Biblioteca de Catalunya, garant de la conservació i estudi d'aquest patrimoni cultural col·lectiu.</p> | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-07 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 | ||||||||
| 74435 | Portal de muralla al C/ Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-muralla-al-c-major | <p>ASENSI, R. Mª (1995): 'Pas cobert', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. CATALÀ, Pere (1976): 'Comentari marginal', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 444-471. CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976) 'Castell de Miralles', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 425-426. CARBONELL, Vicenç; CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976): 'Castell de Claramunt', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. SABATÉ CURULL, Flocel (1992b): 'Castell de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 311. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona.</p> | XII-XX | <p>Es tracta d'una obertura corresponent a una porta que donava accés al recinte medieval de Carme pel seu costat sud. És en forma d'arc de mig punt molt lleugerament ultrapassat, que conforma el principi d'un pas cobert, que dona accés al carrer Major, i sobre el qual s'hi assenta una vivenda. A l'intradós d'aquest arc s'aprecien les dovelles de travertí que conformen l'estructura. Tenint en compte que és l'únic testimoni de portal de muralla visible en l'urbanisme de Carme i, a jutjar per les reduïdes dimensions del recinte fortificat medieval en el que s'inclou aquesta obertura, molt probablement es tracti de la única porta d'accés que tingué la vila, tant durant època medieval com moderna. Tot i que en origen es tractaria d'un portal, amb posterioritat, la construcció d'una vivenda adossada a la part interna de la muralla li conferí la fesomia de pas cobert que conserva actualment. Contemporàniament s'han realitzat diverses modificacions a l'estructura (la cara externa de l'arc, per exemple, està arrebossada i pintada de blanc), fet que no permet apreciar les seves característiques constructives tot i que l'element conserva la seva essència medieval.</p> | 08048-21 | C/Major amb Plaça d'Espanya | <p>Tot i que no s'ha realitzat cap intervenció arqueològica al nucli antic de Carme que hagi permès corroborar els seus orígens medievals, topogràficament, urbanísticament i arquitectònicament aquests resulten indiscutibles, i el pas de muralla o portal del carrer Major n'és un testimoni fefaent. Alguns autors concreten aquest orígens medievals en una suposada fortalesa musulmana que hauria format part de una pretesa línea defensiva que, a partir del riu Llobregós, anava de Carme a Masquefa. En tot cas, es té constància documental des de l'any 1005 de que el lloc de Carme sempre estigué integrat en el castell termenat de Claramunt, dels senyors del qual depengué jurisdiccionalment. Fou al mes de novembre d'aquell any 1005 quan la vescomtessa Geriberga donà al Monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous que posseeix dins del Comtat de Barcelona, en concret al terme del Castell de Claramunt (a l'actual terme municipal de La Pobla de Claramunt). Entre ells trobem “el lloc” de Carme, 'et in alio loco, infra terminos de supradicto castro in Claromonte, in locum que dicunt Chazmo alaudem deum, quod ibi habeo vel hereditare debeo per ullasque voces'. Tornem a tenir notícia documental de Carme l'octubre de l'any 1167 quan s'establí concòrdia entre els senyors de Claramunt i el capellà de Carme ('villa que vocatur Cazma'). S'hi al·ludeix a la 'nove ville de Cazma' o 'Vilanova de Carma'. El 23 de juny de 1179 a propòsit de les últimes voluntats del difunt 'Albertus de Caralt' es troben reunits com a testimonis una sèrie de personatges a l'església de Carme ('ecclesiam de Chazma'). Més endavant, Ramon de Guàrdia deixa mitjançant el seu testament, el qual data del juliol de 1205, a Sant Cugat del Vallès, entre d'altres bens, les esglésies de 's. Martino de Kazma' i 's. Marie de Collebas'. Segons F. Sabaté el primer esment documental del castell de Carme data del mes d'abril de1321, quan l'hereu de la corona, l'infant Alfons, s'hi allotjà per preparar l'assalt al proper Castell d'Orpí. Com hem vist, abans d'aquesta data Carme apareix a la documentació dels segles XI-XIII com a 'lloc' i no com a castell termenat, pel que suposem que, en el cas de que hi existís una fortificació, aquesta no exercia ni funcions jurisdiccionals ni defensives. A aquesta denominació s'ha trobat una excepció en un document del segle XII, on coincidint amb una sèrie de mutacions en la situació del lloc, es fa referència a Carme com a 'vila'. Ja en el mateix segle XII va quedar testimoni escrit de que la família que n'exercia com a castlana portava el cognom 'Carme'. A finals del segle XVIII la vila ja hauria adquirit una fesomia urbana oberta, perdent bona part del seu caràcter fortificat, segons es desprèn dels 'qüestionaris' de Francisco de Zamora: 'Este pueblo es abierto y no tiene fortificación alguna, no se sabe que haia sido sitiado, ni que se haia ganado a moros (...). No se halla en este pueblo algún camino Rl. ni hay ventas ni portazgos, peaje, castillería ni otro derecho'. Així doncs, la porta que durant segles havia tancat el pas del carrer Major ja hauria perdut la seva funció per aquestes dates.</p> | 41.5322200,1.6200000 | 384877 | 4598761 | 1167 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74435-foto-08048-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74435-foto-08048-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74435-foto-08048-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-11-20 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-02 03:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/