Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74564 Cal Baqué https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baque XX <p>Es tracta d'una antiga nau de planta rectangular, actualment encabida entre dues finques urbanes. Conserva com a únic element singular i clarificador per a la seva datació la façana principal, de senzillíssim estil modernista i amb un fort regust popular, feta a base de filades més o menys regulars de blocs de pedra que presenten un encintat a base de petits còdols. A la part superior central de la façana, en el seu coronament amb forma esglaonada simètrica, s'hi llegeix, en un medalló circular emmarcat amb maó, la inscripció 1923 / E.F.B., que correspon a les sigles del nom del seu antic propietari (Enric Farriol Baqué) i a l'any de construcció de l'edificació.</p> 08048-150 Avinguna Catalunya, 26 <p>Aquesta nau era l'antiga cotxera on es guardaven i d'on sortien els autocars que comunicaven el nucli de Carme amb els municipis veïns de la Pobla de Claramunt i Igualada. Aquesta situació es donà fins els anys 70'-80' del segle XX, quan la generalització del cotxe particular va fer que aquest transport col·lectiu ja no resultés rentable econòmicament per a un poble amb tants pocs usuaris. Actualment, la nau de Cal Baqué s'explota com a garatge de pupil·latge.</p> 384871 384871 1923 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-2.jpg Inexistent Popular|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|105 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74434 Can Fangars https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fangars XVIII-XX La casa està pràcticament enrunada. Es tracta de les restes d'un edifici de planta rectangular, amb dos àmbits diferenciats: un de quadrangular i un de més petit i rectangular. Les restes de la casa estan totalment envaïdes per matolls i bosc de pi. Els murs visibles conserven alçades diferents i irregulars, que arriben fins als 4 o 5 metres. Es detecta un únic tipus constructiu consistent en un aparell de maçoneria a base de blocs de pedra petita i mitjana sense tallar i lligats amb morter de calç. Les superfícies dels murs presenten arrebossat de calç bastant ben conservat. A la cara interior dels murs s'aprecien els forats de l'empostissat que dividia l'interior en dues plantes: la baixa i un primer pis. Fora de la casa es conserven dos cups, que pràcticament no es detecten ja que estan colgats de terra; sembla que estarien revestits de cairons de ceràmica marró vidrada. No es poden apreciar més detalls ja que tota l`àrea del lloc està coberta de vegetació. 08048-20 Can Fangars Aquesta casa no apareix als fogatges baixmedievals ni moderns. 41.5155200,1.6127400 384242 4596916 08048 Carme Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74434-foto-08048-20-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74542 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-132 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-128 41.5191200,1.6091100 383945 4597321 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74433 Casa de Rovirals (Can Balcells) https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-rovirals-can-balcells XVIII-XX La casa està pràcticament enrunada. Al capdamunt d'un petit turonet ubicat en una antiga zona agrícola plena de marges i bancals per al cultiu de la vinya, avui envaïda pel bosc de pins, es localitzen les restes d'un edifici de planta rectangular, amb tres àmbits diferenciats: un central, de planta quadrangular i dos de laterals, de planta rectangular i més petits que el principal. A l'interior del cos lateral situat a l'oest es conserven restes molt malmeses d'un cup de planta quadrangular. Els murs visibles conserven alçades diferents i irregulars, que arriben fins als 3 o 4 metres. Es detecten dos tipus constructius: la tàpia per l'àmbit quadrangular, i la pedra per l'àmbit petit. En aquest segon cas es tracta de pedra semi-tallada de diferents mides, lligada amb fang, que forma un aparell molt regular, a base de filades horitzontals regulars, revestit amb un arrebossat de morter de calç bastant degradat. A la cara interior dels murs de tàpia s'aprecien els forats de l'empostissat que dividia l'interior en dues plantes: la baixa i un primer pis. La façana principal de l'edifici s'ha perdut per complert. Visualment no es poden apreciar més detalls ja que el lloc està cobert de vegetació: com ja s'ha dit, les restes de la casa estan totalment envaïdes pel bosc de pi. 08048-19 Can Balcells Aquesta casa no apareix als fogatges baixmedievals i moderns. Fins fa unes quatre o cinc dècades, segons testimoni d'Antoni Moreno, hi vivia una senyora sola, el que dona idea de la ràpida degradació que ha sofert l'edifici des del moment que quedà deshabitat. 41.5191500,1.6088300 383922 4597324 08048 Carme Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74433-foto-08048-19-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74537 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-127 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-123 41.5213100,1.6205900 384907 4597549 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74538 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-128 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-124 41.5217000,1.6221800 385040 4597590 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74536 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-126 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-122 41.5219000,1.6132300 384294 4597624 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74536-foto-08048-122-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74539 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-129 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-125 41.5224400,1.6221700 385041 4597672 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74511 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-101 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-97 41.5226000,1.6169200 384603 4597697 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74511-foto-08048-97-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74541 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-131 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-127 41.5233100,1.6309900 385778 4597757 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74541-foto-08048-127-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74513 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-103 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-99 41.5235600,1.6231100 385121 4597795 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74513-foto-08048-99-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74512 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-102 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-98 41.5239100,1.6211800 384961 4597836 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74512-foto-08048-98-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74517 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-107 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-103 41.5242400,1.6222800 385053 4597872 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74517-foto-08048-103-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74508 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-98 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-94 41.5243500,1.6194900 384821 4597888 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74508-foto-08048-94-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74507 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-97 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-93 41.5245000,1.6194600 384818 4597904 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74507-foto-08048-93-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74514 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-104 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-100 41.5250000,1.6264800 385405 4597950 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74514-foto-08048-100-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74535 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-125 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-121 41.5251500,1.6274700 385488 4597966 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74535-foto-08048-121-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74485 Pouet de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/pouet-de-la-clota FARRÉ, Claudi (2002c): 'El pouet de la Clota', Les Fonts de Carme, 10, Associació El Forat dels Graus, p. 175. XVIII-XX La manca d'ús i de manteniment fa que el pouet estigui molt brut. A més, des de finals del segle XX, ja no hi brolla aigua. Tot i així, l'estructura de pedra es conserva intacta. Es tracta d'un aljub que s'alimenta del les aigües dels voltants i que forma part de l'aqüífer Carme-Capellades.L'obra és una estructura semi-subterrània, de planta rectangular i amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada, tot plegat fet a base de pedra seca. L'aigua d'aquest pouet, segons testimoni dels veïns del poble, era de gust i qualitat excel·lents, i fins fa pocs anys, quan encara hi havia aigua, al lloc hi havia salamandres. Actualment l'aljub es troba tapat per esbarzers i matolls. 08048-71 La Clota El Pouet de la Clota fou un punt de sumministrament d'aigua per als exèrcits durant la Guerra Civil, ja que, segons Claudi Farré, el lloc estava assenyalat en un mapa de l'exèrcit espanyol de l'any 1936. 41.5250500,1.6132700 384303 4597974 08048 Carme Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74485-foto-08048-71-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98|119 49 1.5 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74509 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-99 <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> 08048-95 41.5250400,1.6124100 384231 4597974 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74533 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-123 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-119 41.5256000,1.6304900 385741 4598012 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74533-foto-08048-119-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74501 Pont de la Drecera d'Espoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-drecera-despoia <p>ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Ajuntament de La Pobla de Claramunt, p. 95.</p> XIX-XX El fet que aquest pont formi part d'un camí que ja no s'utilitza, fa que no se'n hagi fet el manteniment necessari des de fa varies dècades. <p>En un camí de ferradura en desús, al seu pas per una torrentera que baixa gairebé seca tot l'any, trobem un petit pont, molt curt, de factura molt rudimentària, format per un sol ull. Mesura 1'5 m d'amplada exterior, 2 m de llargada i té una alçada conservada de 1'20 m. L'amplada de l'ull és de 1'10 m. Està fet a base de la tècnica de la pedra seca, amb grans blocs de pedra semi-treballats i barrejats amb pedres de diverses mides.</p> 08048-87 Torrent de Rovirals <p>La drecera d'Espoia era un caminet de ferradura que travessava el torrent de Rovirals i la Serra d'Espoia, i que comunicava Carme amb el nucli de Vilanova d'Espoia (t. m. de La Torre de Claramunt) fins que no es va construir la carretera. Aquesta carretera, més còmode però amb un trajecte més llarg, va motivar que l'antic camí passés a anomenar-se drecera. Actualment no s'utilitza i només és freqüentada per senderistes.</p> 41.5260300,1.6303900 385733 4598060 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74501-foto-08048-87-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 49 1.5 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74534 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-124 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-120 41.5265300,1.6310700 385791 4598114 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74534-foto-08048-120-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74510 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-100 <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> 08048-96 41.5263300,1.6120000 384199 4598117 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74419 Cementiri Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-12 GAVÍN, J. M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 114. RIBA GABARRÓ, Josep (2004): 'El pont de la independència parroquial', Les Fonts de Carme, 14, Associació El Forat dels Graus, p. 244. XX El cementiri de Carme és un petit recinte de planta rectangular, amb tres línies de nínxols adossades a les parets perimetrals de l'estructura. La porta és un reixat de ferro coronat per una creu i l'any 1901, època en la que comença a funcionar el cementiri. A l'interior del recinte s'hi integra la petita capella del Sant Crist, sense cap interés artístic ni monumental. 08048-5 Camí del Cementiri Aquest cementiri començà a funcionar cap a l'any 1903, en un context de reformes higiènico-sanitàries que establien la ubicació dels cementiris fora dels nuclis habitats. A l'Arxiu Municipal es conserva un document de 1899 on es fa referència a la construcció del nou cementiri. S'hi documenten successives reformes (per exemple als anys cinquanta i seixanta del segle XX), tot i que no és el primer cementiri de la vila: al lloc conegut com La Vinya del Notari ja s'hi documenta una necròpolis d'època tardorromana; més tard, l'antiga església parroquial, ubicada on avui hi ha la masia de Cal Ros, ja tenia la seva segrera en funcionament des de l'Edat Mitjana i fins 1748, quan es consagrà la nova parròquia de Sant Martí dins el nucli del poble i s'hi traslladà també el cementiri; finalment, a inicis del segle XX s'inaugurà el cementiri que avui rau en funcionament a les afores del poble . 41.5272400,1.6314400 385823 4598193 1903 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74419-foto-08048-5-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74432 Estructura quadrangular de la Costa Blanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructura-quadrangular-de-la-costa-blanca MERCADER, Miquel A. (1999): 'Descobriment de les restes de la Torre de Guaita de Carme', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 2. XIX-XX La vegetació cobreix la major part de la superfície de les poques restes conservades. Es tracta de les restes molt malmeses d'una estructura de planta quadrangular, que mesuraria aproximadament 5 x 4 m i que conserva visible una de les seves cantonades. Els murs, que no s'han acabat d'ensorrar, conserven una alçada d'aproximadament 1 m i mesuren 1'5 m d'amplada, fet que porta a pensar que l'estructura tindria, com a mínim, un primer pis. La construcció és feta a base de pedra seca de la zona sense escairar, de mòdul petit i mitjà, amb algun gran bloc intercalat. Actualment, les restes estan cobertes de matolls i els pins han crescut al seu interior. S'ubica en una posició, dalt de la carena de la Costa Blanca, que té una excel·lent panoràmica de tot el terme municipal. 08048-18 Costa Blanca La seva posició dalt d'una petita carena, el seu estat runós, i la pèrdua de tota referència entre la gent més gran del poble de l'ús d'aquesta estructura, va portar a creure en un principi que es tractava d'una torre de guaita, però un cop feta la visita al lloc, podem constatar que la tècnica constructiva no s'adiu a aquest tipus d'estructures defensives. La manca de qualsevol tipus de referència històrica en la documentació escrita, tant medieval com moderna, és també un element de pes per descartar que estiguem davant d'una torre. Podriem estar, però, davant d'un petit refugi o, fins i tot, d'algún tipus d'estructura de la Guerra Civíl (cal recordar que al proper Forat de les Graus es té constància de que durant el conflicte bèlic hi hagué estacionada una metralladora). 41.5271400,1.6154700 384490 4598203 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74432-foto-08048-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74432-foto-08048-18-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74486 Llegendes del Forat de les Graus https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-del-forat-de-les-graus SELLARÈS, Jordi (1999): 'El Forat de les Graus', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 4. XVIII-XX Existeix tot un univers d'històries i mites entorn el Forat de les Graus: quan els menuts preguntaven als seus pares d'on venien els nens, els progenitors responien: 'del Forat de les Graus'. De la mateixa manera, si no s'acabaven el menjar se'ls advertia que anirien a parar al Forat de les Graus. Es diu també que es va fer entrar un gat negre al forat de les Graus i va aparèixer a les coves de les Esplugues (a 3 km de distància); també es recull la història que afirma que es va tirar un líquid de color vermell al Forat de les Graus i, unes hores després, la bassa de la veïna població de Capellades va agafar un to vermellós 08048-72 Forat de Les Graus En èpoques en les que l'espeleologia no era encara una ciència, eren freqüents les llegendes entorn de coves i altres obertures sobre l'escorça terrestre. 41.5272200,1.6119100 384193 4598216 08048 Carme Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74486-foto-08048-72-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74494 Forat de les Graus https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-graus SELLARÈS, Jordi (1999): 'El Forat de les Graus', Les Fonts de Carme, 1, Associació El Forat dels Graus, p. 4. Es tracta d'una cova natural que es troba gairebé al damunt de la cinglera que domina Can Bou. Es tracta d'una petita obertura natural, arrodonida, al terra calcari de la zona. Hi passa tot just una persona i, un cop dins trobem un àmbit quadrangular d'uns 4 metres quadrats i una alçada d'uns metres; a la cantonada dreta hi ha una galeria colmatada de desprendiments rocosos. El sòl és de terra. 08048-80 Obaga de la Costa Blanca El lloc fou un amagatall de referència per la molta gent de Carme durant la Guerra Civil. Fins i tot els més grans del poble expliquen que en el lloc, pel seu domini de pas, s'hi instalà una metralladora durant aquest conflicte bèl·lic. 41.5272200,1.6119100 384193 4598216 08048 Carme Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74494-foto-08048-80-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz El topònim conservat fa referència al 'Forat de les Graus' amb article femení, quan el correcte seria l'article masculí: 'Forat dels Graus'. Hem conservat la denominació popular, tot i que gramaticalment incorrecte, perquè així apareix a la bibliografia. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74519 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-109 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-105 41.5281100,1.6352200 386140 4598284 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74520 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-110 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-106 41.5282400,1.6354300 386157 4598298 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74518 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-108 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-104 41.5285800,1.6366000 386256 4598335 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74518-foto-08048-104-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74488 Llegenda de la Meuca https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-meuca SELLARÈS POCH, Jordi (2000c): 'La Meuca', Les Fonts de Carme, 4, Associació El Forat dels Graus, p. 55. XVIII-XX Els crits d'aparellament d'aquest ocell nocturn, anomenat 'meuca' a Carme, han generat des d'antic la creença popular de que algú del poble morirà la nit en que el rapinyaire canta. El seu soroll esgarrifós es produeix bàsicament les nits d'hivern i fa callar la resta d'animals, tant domèstics com del bosc, el que ha alimentat encara més la llegenda de la meuca. 08048-74 Boscos de Carme El gamarús (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. A la nit, el seu crit pot ésser molt corprenedor, fet que ha originat diverses dites i llegendes no només a Carme, sinó al llarg de la geografia on habita. 41.5284200,1.6206800 384927 4598338 08048 Carme Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74557 Font urbana de 1929 https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-de-1929-0 XX <p>Es tracta d'una font urbana consistent en un bloc d'obra coronat per una coberta a doble vessant rematada amb volutes. Forma conjunt amb una segona font urbana d'idèntiques característiques i mateixa data de construcció, però amb aspecte extern actualment diferenciat degut a les vicissituds del temps. La font que ens ocupa s'ubica al carrer Soldevila i apareix amb tota la superfície pintada de color gris, amb una senzilla sanefa de color negre, unilineal, rodejant el perfil de l'estructura, i conté la inscripció '1929', també pintada de negre.</p> 08048-143 Carrer Sant Martí cantonada amb carrer Raval de Baix <p>En el marc de les reformes higiènico-sanitàries de finals del segle XIX i principis del XX aplicades a pobles i ciutats d'arreu del país, la major part dels municipis van canalitzar aigua i van construir fonts d'accés públic com a complement als pous comunals i per tal d'assegurar l'abastiment i la salubritat. Aquesta font urbana de Carme fou construïda l'any 1929, en el context de les reformes esmentades.</p> 41.5307400,1.6210100 384959 4598595 1929 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74557-foto-08048-143-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119 51 2.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74559 Placa antiga amb nom de carrer ('Calle Juan Solé Marimon') https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-antiga-amb-nom-de-carrer-calle-juan-sole-marimon XX Part de la inscripció està repicada (damnatio memoriae), i s'ha agredit amb esprai de pintura. <p>Es tracta d'una placa de carrer d'època de la dictadura franquista que, juntament amb dues més que es conserven al nucli urbà, ha arribat fins els nostres dies amb més o menys fortuna, ateses les circumstàncies polítiques dels temps en que fou col·locada a la via pública i els posteriors canvis polítics soferts pel país. Porta un nom implantat durant la postguerra (Calle Juan Solé Marimon'), que canviava el nom anterior (Carrer Raval de Baix) i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar. Ubicada al carrer Raval de Baix, es tracta d'una placa de pedra amb la inscripció 'Calle Juan Solé Marimon caído por Dios y por España'. Està en mal estat de conservació, ja que està parcialment repicada i pintada amb esprai; tot i així, avui encara es pot llegir.</p> 08048-145 C/ Raval de Baix cantonada Avinguda Catalunya <p>Juan Solé Marimon fou un personatge local de Carme que durant la Guerra Civil prengué part pel bàndol nacional. Morí durant el conflicte, tal i com especifica la placa. Al marge del règim polític sota el que es va col·locar aquesta placa de carrer, un cop superada la transició i consolidada la democràcia, caldria començar a pensar en protegir-la com a element patrimonial, sense cap tipus de connotació ideològica de fons.</p> 41.5307700,1.6230000 385125 4598596 1939-75 08048 Carme Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74440 Habitatge C/ Sant Martí, 46 (Can Guet) https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-c-sant-marti-46-can-guet ASENSI, R. Mª (1995): 'Can Guet i casa al carrer Sant Martí, 44', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. XIX-XX Cal Guet és un habitatge unifamiliar, de planta rectangular, orientada a l'est, originàriament amb planta baixa, primer pis i golfes, mentre que en un moment posterior se li afegeix un altre pis d'estil modernista a mode de glorieta amb terrassa. A la planta baixa s'obre una gran portal d'arc rebaixat, adovellat amb blocs de travertí local, i amb la data '1836' i una creu llatina inscrites a la clau; l'arc s'uneix amb el sòcol de l'edifici, del mateix material que les dovelles. El primer pis presenta finestral i balcó. El finestral és d'arc rebaixat, amb la clau ressaltada, i sota de l'ampit s'hi ha practicat un esgrafiat amb motius vegetals, mentre que el balcó és rectangular i no presenta cap decoració; ambdues obertures tenen els marcs adovellats amb blocs de travertí. A les antigues golfes s'hi ha practicat una obertura consistent en una coronella escurçada, amb tres arquets que descansen sobre dues columnes de ceràmica decorades amb garlandes i també sobre muntants de travertí; sota del seu ampit s'hi localitza un esgrafiat amb els mateixos motius vegetals i florals que els de l'esgrafiat de l'ampit de la finestra de la primera plant, però en aquest cas s'hi ha inclòs unes bandes amb el nom de la casa (“Cal Guet”), la referència de l'activitat econòmica a que s'havia dedicat la casa (“plats i olles), i el nom “Merceneta”, diminutiu que amb tota probabilitat fa referència a alguna de les antigues propietàries de la casa. La casa presenta la façana principal totalment arrebossada i decorada amb esgrafiats, amb un marc de doble línia blanca que engloba tot el conjunt i que presenta els angles superiors acabats en cavet. L'edifici original acaba en un ràfec de rajoletes de ceràmica amb dibuix de dent de serra. El cos modernista amb forma de glorieta consta de dos parts diferenciades: la banda est, o de la façana principal, que presenta la façana plana i està decorada amb esgrafiats que combinen motius vegetals i florals i un lema en llatí ('Vinum bonum laetificat cor hominum' , 'el bon vi alegra el cor de l'home', aforisme bíblic 'salms 103/104' que presenta certa corrupció en l'escriptura, ja que 'laetificat' en realitat s'escriuria 'laetificet' i 'hominum' s'escriuria 'hominis'). Aquesta part de la glorieta també té una terrassa amb tancament de maó i figures zoomorfes de ceràmica (un gat i un gos) coronant els muntants d'aquest tancament; té coberta de teula aràbiga i ràfec de dent de serra. La part posterior de la glorieta és la que presenta una estructura més genuïnament modernista, de clara inspiració gaudiniana (trencadís, etc.), imitant motius neomedievals i mudèjars, amb elements comuns a la Casa Vicenç de Barcelona: tipologia de les obertures, obra de maó, rajoles de ceràmica amb motius escacats a les façanes, etc. La façana nord de la glorieta presenta uns esgrafiats amb dos traginers tivant un carro ple de mercaderies, un gos bordant i diversos ocells. 08048-26 C/ Sant Martí, 46 Tot i que la data que consta al portal de l'edifici correspon a l'any 1836, l'edifici ha de tenir uns orígens anteriors, associats a la formació del carrer al voltant de la parròquia de Sant Martí en la transició entre els segles XVIII i XIX. El 1836, doncs, seria l'any d'una primera gran reforma, a la que se li afegirien reformes posteriors: la glorieta modernista i els esgrafiats de les façanes. 41.5308200,1.6208100 384942 4598604 1836 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74440-foto-08048-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74440-foto-08048-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74440-foto-08048-26-3.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 105|119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74549 Festa de Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-1 XX <p>La tradicional festa de Reis a Carme comença el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, al tard, quan l'emissari reial conegut amb el nom de 'Patge Faruk', acompanyat d'altres patges i patgesses anònims, arriba al teatre per fer la recollida de les cartes dels infants de Carme i d'aquells qui hi tenen vincles familiars. Aquest mateix dia es fa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Els dies previs a l'arribada dels Reis es fa la recollida de paquets, que se sol centralitzar a l'Ajuntament, tot i que també hi col·laboren comerços del poble. El dia 5 de gener, als volts de les 6 de la tarda els tractors que condueixen les carrosses es dirigeixen a Orpí, per fer la cavalcada al barri de Can Bou, on actualment els esperen aproximadament mitja dotzena d'infants. Encapçala la rua la carrossa de l'àngel, segueix el Patge Faruk i tanca la processó la carrossa més gran amb les tres majestats. La repartida de paquets a les cases de Can Bou es fa en aquest moment, mentre que a les masies s'hi va amb cotxe, en finalitzar la benvinguda dels Reis a l'església; s'hi desplacen dos patges o patgesses i el xofer del cotxe. A les 7 tocades, després de l'esclat dels tres coets que avisen de l'inici de la cavalcada, embolcallats amb fum de bengales apareixen a peu una vintena llarga de patges i patgesses que custodien els quatre tractors amb els regals. Al seu darrera segueixen les tres carrosses vingudes de Can Bou. La primera estació és a l'Avinguda Catalunya. Els nens i nenes que ho desitgen poden pujar al vehicle dels Reis i fer-se fotos amb ells mentre reben alguna dolçaina. Emprenen el camí de nou i es dirigeixen a l'església parroquial de Sant Martí. A tocar de les escales, els patges i les patgesses fan un passadís perquè passin ses majestats. El mossèn els rep i els ofereix el nen Jesús per a besar-lo; els dóna la benvinguda al poble i exposa que els nens i les nenes que tenen als seus peus són mereixedors de regals per la bondat que han fet els 365 anys previs i la que faran la resta de l'any. A continuació, grans i petits s'apropen ara a l'altar a escoltar, respondre i prometre menjar de tot, recollir les joguines i escoltar el pare i la mare. Per últim, en acabar la llarga cua, cadascú se'n va a casa seva o a la d'algun familiar proper, esperant sentir el brogit dels tractors que anuncia l'arribada dels patges amb els regals i les joguines.</p> 08048-135 Avinguda Catalunya <p>Les influències formals que la festa de reis de Carme rep de la d'Igualada, documentada des de 1885 i declarada Festa Popular d'Interès Cultural l'any 2010, resulten òbvies: el personatge central és el 'Patge Faruk' (personatge creat fa 67 anys per l'igualadí Lluís Valls), i l'atretzo dels patges és gairebé idèntic; per altra banda, en ambdues poblacions els paquets es reparteixen en mà el dia 5 a la nit, cosa que també succeeix a molts altres pobles de la comarca, a diferència de la majoria de localitats catalanes, on els reis entren de nit a les cases per deixar els regals mentre els nens dormen. Des de fa prop de quaranta anys, el 26 de desembre, quan els nens de Carme porten la carta als reis, es programa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Mentre hi ha hagut esbart dansaire, a continuació i previ a l'arribada de l'emissari reial, es feia la ballada. Actualment Carme torna a tenir esbart, però s'ha traslladat la seva actuació al primer diumenge de gener per evitar començar massa tard la recollida de les cartes. Per a l'edició de 2011 està previst donar pas a les noves tecnologies i que, al llarg de dues emissions, el patge Faruk es dirigeixi als nens i nenes de Carme per la TV local (per cable) comentant les impressions que han tingut del seu comportament i les cartes que han rebut on demanen els seus regals.</p> 41.5308600,1.6228600 385113 4598606 08048 Carme Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 2116 4.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74439 Habitatge C/ Sant Martí, 44 https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-c-sant-marti-44 ASENSI, R. Mª (1995): 'Can Guet i casa al carrer Sant Martí, 44', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. XIX Es tracta d'un habitatge unifamiliar entre mitgeres de planta quadrangular, amb pati posterior i tres pisos d'alçada (planta baixa, primera planta i golfes) i façana orientada a l'est. Té teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana Al primer pis s'obren dos balcons, i a les golfes dos finestrons quadrangulars. Totes los obertures tenen els marcs ressaltats amb pigment marró clar. La façana està pintada de color beix i presenta, a nivell del primer pis, un esgrafiat amb la llegenda hagiogràfica de Sant Martí de Tours a cavall, quan encara era soldat romà (efectivament, la figura de Martí apareix amb els atributs propis d'un soldat romà: casc i espasa) donant la meitat de la seva capa a un pobre que té fred. A nivell de les golfes apareix un altre esgrafiat amb la data 1843 inscrita en un rombe que, a la seva vegada, es troba emmarcada per una sanefa rectangular amb els extrems a mode de motllura de bocell. Una sanefa a mode de ràfec remata la façana per sota la cornisa. 08048-25 C/ Sant Martí, 44 Sant Martí de Tours, fundador del monacat occidental (segle IV dC) i patró de Carme, té l'església parroquial sota la seva advocació. L'erecció de la nova església parroquial, consagrada l'any 1748, va originar la configuració urbana del nou carrer de Sant Martí, i la decoració de la façana d'aquest habitatge, ubicat gairebé davant de l'església, rendeix tribut al patró de la localitat. 41.5308700,1.6207900 384941 4598610 1843 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74439-foto-08048-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74439-foto-08048-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74439-foto-08048-25-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74504 Grup d'habitatges C/ Sant Martí 21-27 https://patrimonicultural.diba.cat/element/grup-dhabitatges-c-sant-marti-21-27 XVIII-XX <p>Es tracta de quatre antics habitatges adossats, de planta baixa, dos pisos i pati posterior, de forma i proporcions iguals, tot i que amb petites variacions fruït de les reformes dutes a terme durant més de dos segles. Cadascuna de les cases mesura uns 4 metres de façana i disposa d'un portal quadrangular, adovellat. Al primer pis tenen una finestra única, mentre que al segon el nombre varia d'una a dues. L'habitatge n. 27 està habitat i presenta una reforma de no fa gaires anys, amb una finestra al costat de la portalada que no tenen la resta de cases del conjunt; així mateix, té un balcó al primer pis. Els altres tres habitatges estan tancats i deshabitats des de fa força anys. La façana lateral de la casa n. 21, que fa cantonada amb el carrer del Carme, és feta de tàpia, amb cantoneres de carreus de travertí; la tàpia presenta varies reparacions de pedra. Les façanes principals estan arrebossades, el que no permet veure la seva tècnica constructiva, però a les façanes posteriors es pot bservar una obra de pedra petita, més o menys tallada. L'habitatge n. 23 conserva una rajola amb la numeració antiga del carrer (n. 13), i a la llinda de la seva porta trobem una inscripció amb l'any 1791 i una creu.</p> 08048-90 C/ Sant Martí, n. 21-27 <p>La data 1791 gravada a la llinda de l'habitatge n. 23, juntament amb la tipologia de les cases, porta a pensar en una data de construcció corresponent a la segona meitat o finals del segle XVIII. De fet, cal posar en relació la construcció d'aquests habitatges amb la construcció de la nova església parroquial de Sant Martí (1730-1808): l'església es va aixecar a les afores de la vella vila closa medieval en un eix viari (C/ Sant Martí) que era la projecció de l' antic carrer Major. L''església parroquial i aquest grup d'habitatges són, avui per avui, els testimonis arquitectónics més primitius del carrer Sant Martí, fet que permet suposar també que foren els primers edificis de la zona.</p> 41.5309000,1.6209500 384954 4598613 1791 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74504-foto-08048-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74504-foto-08048-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74504-foto-08048-90-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98|119|94 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74459 Estendard de l'Agrupació Coral https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lagrupacio-coral XX Estendard amb estructura en 'L' de bronze i llautó, coronada per una lira. La tela està folrada de seda, i conté lletres i motius de vellut vermell i brodats d'or. Es tracta de la insígnia de l'Agrupació Coral de Carme. El seu anvers conté una gran clau de sol de vellut vermell, coronada per un estel de sis puntes i decorada amb branques de llorer. El revers conté l'escut del municipi de Carme envoltat de fulles o flors de lis, amb les inscripcions 'Catalunya Nova' i 'Carme 1935', tot plegat sobre les quatre barres. 08048-45 Avinguda de Catalunya, 2 Aquest estendard fou elaborat just abans de l'esclat de la Guerra Civil (1935), tal i com indica la seva inscripció del revers, en un moment àlgid de les agrupacions corals arreu de Catalunya. Els orfeons van començar a aparèixer durant l'últim terç del segle XIX. Amb els anys, l'estètica de les actuacions dels orfeons durant les seves actuacions va arribar a ser molt similar a la d'un grup de persones en semicercle, amb el director enmig i un estendard que sobresortia per sobre dels coristes i que constituïa el referent identificatiu del grup. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 1935 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74459-foto-08048-45-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74460 Estendard de l'Esbart Dansaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lesbart-dansaire XX En el moment de redactar aquesta fitxa, estava prevista la neteja i restauració d'aquest estendard. Petit estendard de l'Esbart Dansaire de Carme composta per una barra de bronze horitzontal que suporta la tela (mancaria la barra vertical). A l'anvers s'observa un medalló sobre una senyera, amb un hereu i una pubilla dansant davant de les muntanyes de Montserrat; conté les inscripcions 'Esbart Dansaire' brodat amb lletres blaves, i 'S. Martí de Carme' brodat amb lletres daurades. Conté també la data 25-12-60 brodada amb lletres negres. El revers té un forro de seda rosada, sense cap decoració ni inscripció. L'estendard té faldons amb serrell daurats. 08048-46 Avinguda de Catalunya, 2 Aquest estendard fou elaborat durant 1960 (25-12-1960), tal i com indica la seva inscripció del revers. Durant el franquisme s'havien creat i revifat un munt d'esbarts dansaires arreu del país. Així per exemple, l'any 1945, en plena repressió franquista, naixia l'Esbart Verdaguer amb el lema 'si no ens deixen parlar en català, ballarem en català'. Els estendards d'aquests esbarts reflectien molt bé aquest sentiment, ja que solien incloure motius catalanistes relacionats amb el folklore nacional. L'estendard de Carme, amb l'hereu, la pubilla, Montserrat de fons i les quatre barres de la senyera és un bon exponent de l'ambient viscut per les associacions culturals catalanes durant el franquisme. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 1960 08048 Carme Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74460-foto-08048-46-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74461 Col·lecció municipal de quadres amb vistes de Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-de-quadres-amb-vistes-de-carme XX-XXI Es tracta d'un conjunt de quatre obres pictòriques originals, amb marc, que es troben penjades a diferents àmbits del consistori de Carme: -Quadre 1: oli sobre tela, amb la signatura 'ALOY 08'. Mesura 1,20 x 0,40 m. Mostra unes vistes del poble de Carme des del seu costat sud, amb la muntanya de Montserrat al fons. Destaca el campanar de l'església parroquial de Sant Martí -Quadre 2: oli sobre tela amb la signatura 'ALOY 08'. Mesura 1,05 x 0,71 m. Es tracta d'una vista de l'Avinguda Catalunya feta des d'alçada de l'Ajuntament, en direcció a Orpí, amb la Serra de Collbàs al fons. -Quadre 3: aquarel·la sobre paper amb la signatura 'ALOY 07'. Mesura 0,70 x 0,80 m. És una vista del carrer de Sant Martí, amb la plaça de l'església i el seu campanar en primer terme. Destaca el paviment, que conforma una gran franja blanca que abasta gairebé la meitat del quadre. -Quadre 4: oli sobre tela amb la signatura 'J. Gascó 88'. Mesura 1,12 x 0,72 m. El quadre mostra una perspectiva integral del poble, molt possiblement des de Les Esplugues. Destaca la vivesa dels colors emprats i la tècnica impressionista mitjançant grans taques de color i traços amples. La llum també rep un tractament molt acurat i realista. En tots els quadres referenciats destaquen els traços i les pinzellades ràpides. Aquesta característica dona molta expressivitat i força a les composicions pictòriques. 08048-47 Avinguda de Catalunya, 2 Es tracta d'una petita col·lecció de quadres formada recentment, que té per denominador o tema comú les vistes del poble. Són comprats directament als seus autors, Francesc Aloy (tres dels quadres) i J. Gascó (un quadre). Francesc Aloy, pintor nascut al veí poble de Capellades, té una ingent obra que destaca pel seu caràcter realista, impressionista, i amb un peculiar tractament de la llum i el color. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74461-foto-08048-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74461-foto-08048-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74461-foto-08048-47-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Francesc Aloy / J. Gascó 102|98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74462 Col·lecció de materials arqueològics i paleontològics dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-i-paleontologics-dipositats-al-museu-comarcal-de-lanoia XX-XXI Es tracta de varies caixes de material arqueològic i paleontològic provinent d'alguns dels jaciments del terme municipal de Carme. En alguns casos es tracta de materials provinents d'excavació, però en la seva major part es tracta de materials recol·lectas en prospeccions realitzades durant l'últim quart del segle XX. El material es presenta net i inventariat, i en el cas del paleontològic siglat. Els jaciments arqueològics, amb les seves corresponents referències relatives a les caixes que contenen materials, són els següents: El Llobetó (M-405, M-532); A 100 m del Llobetó (M-406); Poblat de les Garrigues (M-440, M-530); Cova dels Ossos (M-39(I), M-34, M-18; M-240); Serrat del Campaner (50, 53, 95, 256); i Assentament del Camí de Carme a Collbàs (255, M-537). Pel que fa al material paleontològic, la classficació segueix uns paràmetres diferents, ja que els materials no es classifiquen per jaciments, sinó per espècies. Així, provinents de l'únic però extens jaciment paleontològic de Collbàs es poden trobar un munt de referències ubicades en diferents departaments del magatzem del Museu. Per exemple, entre les referències n. 1934 i 1994 trobem varis exemplars d'Eupatagus Almerai (equinoderm), i entre les n. 2195 i 2000, exemplars de Montezumella Amenosi (cranc). 08048-48 Plaça Joan Mercader s/n (Igualada) Aquesta col·lecció de peces arqueològiques i paleontològiques de Carme s'ha anat formant al llarg de les últimes dècades arrel dels diferents dipòsits efectuats per gent anònima que recollia materials en superfície durant les sortides de camp. Fruit també de les actualitzacions de la Carta Arqueològica de l'Anoia per part de Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya a partir de l'any 1984, s'ha incrementat el volum de la col·lecció. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74462-foto-08048-48-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74465 Fons documental de l'Arxiu Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-14 XVIII-XXI Una part del fons de l'arxiu resta per netejar i endreçar. L'Arxiu Municipal de Carme es troba dividit en dues ubicacions diferents: en una petita habitació dels baixos de les dependències municipals i a les golfes del mateix consistori. La documentació de la planta baixa es presenta ordenada amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. La documentació de les golfes resta per endreçar. El document més antic que conté és del 1734, tot i que el gran gruix de documentació es genera a partir del segle XIX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons són els següents: -Administració general: Privilegis, franquícies, títols del municipi, terme municipal/ Òrgans Col·lectius de Govern/ Alcaldia/ Secretaria/ Serveis jurídics/ Personal/ Correspondència/ Mitjans de Comunicació municipals. -Hisenda: Patrimoni/ Intervenció/ Tresoreria/ Fiscalitat/ Comissions d'Hisenda/ Fàbrica de Moneda. -Proveïments: Duana, proveïment de productes per a consum de la població/ Aigües, fonts públiques, safareigs/ Escorxador/ Delegació Local de Proveïments/ Juntes i Comissions Municipals. -Beneficència i Assistència Social: Centres Assistencials i de Beneficència/ Beneficis dels pobres, causes pies, almoines, llegats/ Atenció a refugiats i orfes de Guerra/ Subsidi al combatent/ Assistència Social/ Juntes, Comissions, Patronats, Junta Local de Reformes Socials. -Sanitat: Cementiri, Serveis Fúnebres, epidèmies i contagis/ Inspecció sanitària, Laboratori Municipal/ Personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari municipal/ Farmàcia/ Inspecció veterinària/ Juntes i Comissions Municipals. -Obres i Urbanisme: Obres d'infraestructura/ Immobles municipals: construcció i manteniment/ Obres de particulars/ Activitats classificades i obertura d'establiments/ Juntes i Comissions municipals. -Seguretat Pública: Cossos de seguretat/ Guardes Jurats/ Juntes i Comissions Municipals -Serveis Militars: Allotjaments militars, subministraments a la tropa/ Quintes, allistaments, lleves forçoses. -Població: Estadístiques generals de població, censos/ Emigració, immigració/ Registre Civil Municipal/ Junta Local del Cens de Població. -Eleccions: Eleccions municipals/ Eleccions de Jutge de Pau/ Eleccions de Diputats provincials/ Eleccions al Parlament de Catalunya/ Eleccions Generals: Corts, Senat, congrés, i Presidència de la República/ Eleccions al Parlament Europeu/ Referèndums i Plebiscits/ Cens electoral; Junta Local del cens Electoral. -Instrucció Pública: Parvularis. Guarderia Infantil/ Escola d'Adults; campanyes contra l'analfabetisme/ Juntes i Comissions Municipals. -Cultura: Festa Major, Festes Populars/ Activitats i iniciatives culturals i recreatives/ Relacions amb entitats culturals i recreatives. Patronat Municipal de Cultura/ Esports. Patronat Municipal d'Esports. -Serveis Agropequaris: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatoris de collites/ Foment Forestal/ Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge/ Juntes i comissions municipals. -Col·leccions factícies: Cartografia. 08048-51 Avinguda de Catalunya, 2 Part de l'Arxiu Municipal de Carme va ser objecte de classificació entre els anys 1994 i 1995 per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Tot i així, queda encara un volum important de material per endreçar, inventariar i classificar. Durant l'el·laboració d'aquest Mapa del Patrimoni s'estava duent a terme, mitjançant un pla d'ocupació, una ordenació de part dels documents que encara queden per classificar. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 1734 08048 Carme Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74465-foto-08048-51-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74467 Fons fotogràfic de Carme a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-carme-a-larxiu-comarcal-de-lanoia AHCA (1990): Procopi Llucià: 30 anys de fotografia. Igualada (1930-1960), Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. XX Es tracta d'un fons fotogràfic digitalitzat, amb un total de 52 fotografies de Carme que van de l'any 1925 a 1975. Els temes principals que tracta el fons són: colònies escolars, paisatges, arquitectura i edificacions, festes i folklore, visites de personalitats al poble (Governador civil, President de la Diputació de Barcelona, etc.), obres públiques, i barraques de vinya. La major part de les còpies són en blanc i negre, tot i que se'n recull alguna amb color. 08048-53 Plaça de la Creu, n. 18, Igualada Part del fons és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la Comarca entre entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. Una altra part del fons és una donació del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en el marc d'una donació general que va realitzar de tot el seu Centre de Documentació a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. En aquesta donació hi ha fotografies, entre altres, de: Antoni Borràs, Josep Tous, Josep Graells i S. Masachs. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 1925-75 08048 Carme Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Procopi Llucià i altres fotògrafs 55 3.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74492 Llibre de la Confraría dels Perayres del Lloch de Snt Marty de Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/llibre-de-la-confraria-dels-perayres-del-lloch-de-snt-marty-de-carme LLUSIÁ DELMASES, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, ed. Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, Igualada. XVIII-XIX El llibre és un document que conté la normativa i funcionament del Gremi, les anomenades 'ordinacions', mitjançant les quals es regula la contractació d'aprenents, les remuneracions, les pràctiques religioses, etc. En definitiva, el funcionament pràctic i els costums socials de l'ofici. Aquestes ordinacions s'estructuren en 32 capítols, amb la confirmació feudal per part del senyor de la vila, el Duc de Medinacel·li. Conté també altres temes d'interès per a l'història socioeconòmica: anotacions de pagaments, contractes, informació sobre els molins de la zona, actes de reunions del Consell, llistats dels mestres paraires que formen la confraria de Sant Roc en diferents anys, memoràndum de les eleccions amb els càrrecs que han sortit elegits. També apareix la relació nominal dels paraires amb les dates del seu pas a mestres, la seva condició i els anys dels principals càrrecs exercits. Per altra banda, es recullen rebuts parroquials referents a les despeses de la festa gremial, des de l'any 1735 fins 1826. En el preàmbul del llibre es fa notar que la reglamentació recollida no és per fundar cap activitat, sinó per redreçar-la i garantir-ne la continuïtat, fet que reflexa que l'ofici ja existia de temps enrere, però que ara havia agafat una importància tal que obligava a ordenar-ne el bon funcionament. Les últimes anotacions recollides dins el llibre són fetes l'any 1826. 08048-78 Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) El llibre de la confraria dels paraires de Carme és format per diferent documentació gestada des de l'any 1733 a 1873. El 1962, Maties Poch i Riba, propietari del llibre en aquell moment i resident a Xile, va demanar a Modest Llusià, professional del sector tèxtil que treballava a la comarca de l'Anoia, que li trametés el llibre al seu domicili del país sudamericà. Llusià, que va intuir la importància del document per a la història econòmica de Carme, va copiar íntegrament el llibre abans d'enviar-lo, i a partir d'aquesta còpia en va fer la única edició pública que existeix fins al moment, i que apareix referenciada a la bibliografia. Un poc temps després, l'original es recuperà per ésser exposat a la Sala Tèxtil del Museu d'Igualada. Actualment, el llibre és custodiat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 1733 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74492-foto-08048-78-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Gremi dels paraires de Carme Sigla del document a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia: Fons CECI, Paraires Carme de 1733 a 1873, Associacions. 98|94 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74493 Concòrdia de l'Aigua del Poble de Carme https://patrimonicultural.diba.cat/element/concordia-de-laigua-del-poble-de-carme GUTIÉRREZ POCH, Miquel (1999): Full a full. La indústria paperera de l'Anoia (1700-1998): Continuïtat i modernitat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. LLUSIÁ, Modest (1965): El llibre dels paraires de Carme, Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, p. RIBA GABARRÓ, Josep (2000): 'Utilitats agrícoles i industrials de la riera i del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 14-15. SELLARÈS POCH, Jordi (2002): 'Concòrdia de les aigües del rec de Carme', Les Fonts de Carme, 8, Associació El Forat dels Graus, p. 134-135. XVIII El rec de Carme no només donava força motriu als molins paperers, bataners i fariners, sinó que era també de gran utilitat per rentar la llana, tenyir-la i batanar-la, així com per regar els horts, per abeurar el bestiar, per refredar els alambins de les fassines d'aiguardent, per amarar la calç viva, per rentat els cups, per moure els trulls, etc. L'entrada en joc de la indústria paperera ocasionà una sèrie de conflictes als que s'intenta donar solució mitjançant una concòrdia notarial feta l'any 1775 (Llibre de la Concòrdia de les Aigues del poble de Carme), de la qua se'n conserva una còpia al protocol notarial de Vicenç Aulet, notari d'Igualada, a les pàgines 19 a 26 del volum de l'any 1775. Es tracta d'un volum de paper relligat i enquadernat amb pergamí. Als marges de la còpia dipositada a l'ACA es fa constar que s'han fet dues còpies més: una al segle XIX i una altre al segle XX, fet que indica que l'escriptura original ja estaria extraviada al segle XIX. Entre d'altres, en el document s'esmenta i es regula: el dret de servir-se d'aigua a aquells que tenen perols per tenyir 'panyos' i llanes; el dret a rentar la llana i els draps al rec (sempre després que l'aigua hagi passat pels molins paperers). La Concòrdia incloïa l'Ajuntament, els artesans i fabricants, els pagesos i els particulars. 08048-79 Arxiu Comarcal de l'Anoia, Plaça de la Creu, 18 (Igualada) Cal emmarcar la redacció d'aquest document en un context peninsular de protoindustrialització, on els interessos productius eren cada cop majors degut a la necessitat en augment dels recursos hídrics com a força motriu. El rec de Carme, que en època medieval era suficient per a una economia de caràcter gairebé exclusivament agrícola i la tradicional manufactura de draps, és ara una font de conflictes potencials entre els pagesos i petits productors de sempre i els nous industrials del paper. El document, doncs, pretén ser una solució que gestioni qui, com i quan pot fer ús de l'aigua que circula pel rec. Una prova de la magnitud del conflicte generat entorn a l'ús de les aigües és el temps que es tardà en redactar la concòrdia, ja que es comença l'any 1974 però, fins un any després, no s'arriba a un consens definitiu que permetès l'el·laboració de l'escriptura final. 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 1775 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74493-foto-08048-79-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Vicenç Aulet (notari d'Igualada) A més la còpia del document que hi ha a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (amb la sigla ANI-IGD-459), existeix també una segona còpia a l'Arxiu Municipal de Carme.Es pot trobar la transcripció íntegra del document a la referència bibliogràfica LLUSIÁ, 1965: 95-100. 98|94 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74551 Col·lecció de postals de Carme a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-postals-de-carme-a-la-biblioteca-de-catalunya XX <p>Es tracta d'un total de 24 postals de principis del segle XX amb vistes del poble Carme i també de les seves rodalies. Seguint la classificació per col·leccions proporcionada per la Biblioteca de Catalunya i basada en la numeració i informació que porten impreses les pròpies postals, es relacionen els següents exemplars: 1. Col·leccions: POSTAL 1: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 1). POSTAL 2. 'Plaça: entrada a les Voltes' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 2). POSTAL 3: 'Plaça de l'Església' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 4). POSTAL 4: 'Vista general' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 5). POSTAL 5: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 12). POSTAL 6: 'Vista general (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 13). POSTAL 7: 'Carrer Freginal' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 15). POSTAL 8: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 16). POSTAL 9: 'Riera Queralt' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 19). POSTAL 10: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 20). POSTAL 11: 'Fuente de Carme' (col·lecció M.R., n. 5). POSTAL 12: 'Pont de la carretera' (col·lecció M.R., n. 9). POSTAL 13: 'Plaça Major' (col·lecció M.R., n. 11). POSTAL 14: 'Entrada a les Voltas' (col·lecció M.R., n. 12). POSTAL 15: 'Carrer Fraxinal' (col·lecció M.R., n. 14). POSTAL 16: 'Arbreda de la Font' (col·lecció M.R., n. 15). POSTAL 17: 'Vista parcial' (col·lecció M.R., n. 17). POSTAL 18: 'Plaza de España' (col·lecció sense nom, n. 1). POSTAL 19: 'Calle San Martín' (col·lecció sense nom, n. 9). POSTAL 20: 'Coll Bas' (col·lecció sense nom, n. 11). 2. Fotògrafs i editorials: POSTAL 21: 'Vista de l'Església' (fotògraf Pérez Reus, Exclusiva Vallés). POSTAL 22: 'Vista general' (Ediciones Fotografía Cuyás). 3. Sense dades impreses: POSTAL 23: Pagès treballant; porta manuscrita la data 19/9/3. POSTAL 24: Vista general.</p> 08048-137 C/ de l'Hospital, 56 08001 Barcelona <p>Aquestes vint-i-quatre postals amb vistes de Carme formen part d'una col·lecció més extensa de postals propietat del veí de la població Joan Gustems. A finals de l'any 2010 la col·lecció va ser adquirida pel la Biblioteca de Catalunya. Tot i que la primera postal oficialment impresa a la península Ibèrica correspon a una iniciativa de Correos de España de l'any 1873, no és fins la última dècada del segle XIX que es generalitzen les veritables postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada, i coincidint amb la millora dels mètodes d'impressió. A finals del segle XIX la Unió Postal Universal (organisme especialitzat de la ONU) va regular el format de les postals i va recomanar que les seves dimensions fossin de 9 x 14 cm, format que es va mantenir fins gairebé 1960 (les modernes mesuren 10'5 x 15 cm). A partir de 1906 el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: una pel text lliure i una altre per l'adreça del destinatari i el segell. Les postals antigues són actualment objecte de col·leccionisme, pel seu gran valor documental i la seva alta qualitat d'impressió. Per això és un gran encert la cessió de la propietat a un organisme públic de prestigi com és la Biblioteca de Catalunya, garant de la conservació i estudi d'aquest patrimoni cultural col·lectiu.</p> 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 55 3.1 2484 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74438 Balcons de l'habitatge al C/ Sant Martí, 42 https://patrimonicultural.diba.cat/element/balcons-de-lhabitatge-al-c-sant-marti-42 ASENSI, R. Mª (1992): 'Habitatge al carrer Sant Martí', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. XIX La casa del carrer Sant Martí n. 42 és un edifici unifamiliar entre parets mitgeres de poc valor arquitectònic on s'hi conserven, com a elements més interessants, dos balcons amb barana feta de ferro forjat on, al centre de cadascun d'ells, es representa un paó amb la cua oberta, les plomes de la qual s'estenen conformant un motiu decoratiu circular, amb clara voluntat geomètrica. Cadascuna de les plomes està culminada amb motius florals. La resta de la barana presenta motius geomètrics i florals varis. Un element interessant, i no molt freqüent en aquest tipus d'elements, és la inserció de la data de construcció del balco a la part superior de la barana: es tracta de l'any 1893. Ambdós balcons són iguals i simètrics, amb els paons enfrontats; només presenta diferències decoratives la faixa inferior dels dos balcons: mentre el de l'esquerra presenta motius geomètrics simples, el de l'esquerra conté variacions geomètriques més elaborades. 08048-24 C/ Sant Martí, 42 El paó és una au molt representada com a element ornamental en època modernista. La data que figura a la barana dels dos balcons (1893) corrobora aquesta filiació estilística. 41.5311200,1.6207500 384938 4598637 1893 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74438-foto-08048-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74438-foto-08048-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74438-foto-08048-24-3.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 105|119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74470 Goigs a llaor de la Mare de Déu de Collbàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-mare-de-deu-de-collbas <p>BISBAL, M. Antònia; MIRET, M. Teresa; MONCUNILL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 129-143.</p> XX <p>Els 'Goigs de Nostra Senyora de Collbàs / Que es canten en sa devota ermita en lo terme de Carme ', són d'autoria anònima. L'exemplar conservat a l'Arxiu Parroquial de Carme no té cap tipus de numeració ni referència del tiratge. És un exemplar imprès sobre paper a una tinta (negre). Aquests goigs van ser impresos per Bellapuig Ysart, estamper d'Igualada. La caixa mesura 27'5 x 18'0 cm i la lletra es presenta a tres columnes. La imatge de la Verge de Collbàs, amb l'Infant en braços, és una fotografia de la talla custodiada a la parròquia de Sant Martí, que en el full apareix ornada amb dos testos amb arbres. A la part inferior del full s'ha imprès un “oremus”; tot plegat queda emmarcat per una orla formada motius florals i vegetals força esquemàtics. Al revers del full no s'hi ha practicat cap impressió.</p> 08048-56 C/ Sant Martí, 42 <p>Els goigs, composicions popular de caràcter poètic a la llaor sobretot de la Mare de Déu, però també a la de Crist o a la dels Sants, es documenten per primer cop a Catalunya al segle XIII. La primera vegada que es troba documentada explícitament la paraula 'goig' és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, però el goig més antic conservat es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, de finals del segle XIV, i porta el títol: 'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó'; aquest goig, tot i estar escrit en català en la seva major part, encara conserva fragments en llatí. La crítica literària ha relacionat els goigs amb el gènere trobadoresc, ja que una part del text és cantada per un rapsode i l'altra part la repeteix el públic. El nom prové dels set goigs de Maria (Encarnació, Nadal, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Davallada de l'Esperit Sant i Assumpció). Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. Antigament, aquestes composicions solien ser anònimes i es transmetien oralment, tot i que a partir dels segles XVI-XVII es començaren a publicar de forma generalitzada, en forma de fulls solts i per iniciativa de les parròquies. Eren i són encara distribuïts durant les festes religioses i era habitual veure'ls penjats al cancells de les portes de les masies. L'estructura més habitual està formada per set estrofes de vuit versos heptasíl·labs (sis més la resposta), a les que s'hi afegeixen una entrada i una tornada de quatre versos cadascuna. La rima és consonàntica alternada i el ritme el dona l'accent en la tercera i última síl·laba de cada vers. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla, formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada, emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música (que no apareix impresa fins al segle XVIII).</p> 41.5311200,1.6207500 384938 4598637 1953-54? 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74470-foto-08048-56-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-23 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Bellapuig Ysart (estamper) 119 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74437 Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-12 XVIII Adossada a l'església parroquial, la rectoria és un edifici de cos únic, de planta rectangular, amb coberta de teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal. Tot l'edifici està arrebossat i pintat de color veig, tot i que són visibles les cantoneres de carreus de pedra travertínica i d'altres tipus. A la planta baixa s'observa un sòcol fet a base d'arrebossat de morter de color terrós. La façana principal presenta una portalada de mig punt adovellada amb blocs de travertí. Totes les finestres i balcons mostren el marc ressaltat amb pintura de color marró. L'edifici, que té l'aspecte d'una típica masia catalana, disposa de planta baixa, dos pisos i golfes. La cantonada sud-est conserva encara la base atalussada pròpia d'aquest tipus d'arquitectura. 08048-23 C/ Sant Martí, n. 17 L'origen de la rectoria actual de Carme va íntimament lligat a la construcció del nou temple parroquial, que tingué lloc principalment entre els anys 1730-1781, tot i que no es dóna per enllestida del tot fins els inicis del segle XIX (1803-1808). L'església fou consagrada pel bisbe Francisco Díaz Santos de Bullón gairebé vint anys després de començada l'obra, l'any 1748, data que hem de considerar límit per a la construcció de la rectoria, ja que aquesta deuria començar a funcionar al mateix temps que el nou temple. Tot i així, l'any 1790 aquesta Rectoria no apareix referenciada als qüestionaris de Francisco de Zamora, fet que mostraria el poc interès que despertava aquest edifici: 'Tiene este pueblo una sola iglesia con la advocación de San Martín; es algo moderada y nueva, hecha a costas de los particulares, con cinco capillas en cuias están los retablos nuevos de escultura, a saber en la una la imagen de Christo Crucificado, en la otra la Virgen SS. del Rosario, otra de San Roque, otra de N. S. del Carmen y la otra de San Marcos. Reside en ella un vicario perpetuo de poco tiempo, por ser antes sufragánea de la Pobla de Claramunt, y al lado de la iglesia hai un cementerio que junto con la iglesia se construhió el año de 1748. En dicha iglesia no hai donaciones'. L'església parroquial actual, dedicada a Sant Martí, substituí l'anterior església romànica, ja esmentada des del 1122 i ubicada on avui hi ha la masia de Cal Ros, per la qual cosa cal pensar que molt probablement la primitiva rectoria s'ubicava en aquest lloc i que estigué activa fins que comença a funcionar la nova l'any 1748. 41.5311300,1.6209900 384958 4598638 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74437-foto-08048-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74437-foto-08048-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74437-foto-08048-23-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Científic 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98|119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
74446 Goigs a Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-marti <p>BISBAL, M. Antònia; MIRET, M. Teresa; MONCUNILL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 355-357.</p> XX <p>Els 'Goigs a llaor de St. Martí / que es venera a la parròquia de Carme / Arquebisbat de Barcelona, Comarca d'Igualada', estan signats per Joan Castells i Casas i la música és una composició de Maria del Rio i Montfort. Les il·lustracions són obra d'Antoni Castells i Cases. L'exemplar conservat a l'Arxiu Parroquial de Carme forma part, amb el n. 627, d'una sèrie de 1.200 exemplars impresos sobre paper àmbar a dues tintes (negre i vermella). Van ser impresos per Bas estamper d'Igualada, el dia de Tots Sants de 1973. Es tracta d'una edició dels Amics dels Goigs del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. La caixa mesura 30'7 x 20'7 cm i la lletra es presenta a tres columnes. La imatge del sant lliurant la meitat de la seva capa a un pobre, apareix ornada amb motius al·legòrics (espasa de soldat, i mitra i bàcul episcopal). A la part inferior del full es reprodueix la partitura musical; tot plegat queda emmarcat per una orla vermella formada per palmetes d'estil clàssic. Al revers del full, a part de les dades tècniques de l'edició, es reprodueix un text titulat 'Retall d'Història', signat amb les inicials J. S. C. on es resumeix l'hagiografia de Martí de Tours, la història de la parròquia de Sant Martí de Carme, l'extensió del culte a Sant Martí per Catalunya, i finalment, una petita reflexió moralitzant.</p> 08048-32 C/ Sant Martí, 42 <p>Els goigs, composicions popular de caràcter poètic a la llaor sobretot de la Mare de Déu, però també a la de Crist o a la dels Sants, es documenten per primer cop a Catalunya al segle XIII. La primera vegada que es troba documentada explícitament la paraula 'goig' és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, però el goig més antic conservat es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, de finals del segle XIV, i porta el títol: 'Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó'; aquest goig, tot i estar escrit en català en la seva major part, encara conserva fragments en llatí. La crítica literària ha relacionat els goigs amb el gènere trobadoresc, ja que una part del text és cantada per un rapsode i l'altra part la repeteix el públic. El nom prové dels set goigs de Maria (Encarnació, Nadal, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Davallada de l'Esperit Sant i Assumpció). Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. Antigament, aquestes composicions solien ser anònimes i es transmetien oralment, tot i que a partir dels segles XVI-XVII es començaren a publicar de forma generalitzada, en forma de fulls solts i per iniciativa de les parròquies. Eren i són encara distribuïts durant les festes religioses i era habitual veure'ls penjats al cancells de les portes de les masies. L'estructura més habitual està formada per set estrofes de vuit versos heptasíl·labs (sis més la resposta), a les que s'hi afegeixen una entrada i una tornada de quatre versos cadascuna. La rima és consonàntica alternada i el ritme el dona l'accent en la tercera i última síl·laba de cada vers. Els goigs són impresos senzills, en fulls solts (de 30 per 20 cm, aproximadament) i amb una composició tipogràfica mantinguda amb poques variants fins avui en dia: una orla, formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada, emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música (que no apareix impresa fins al segle XVIII).</p> 41.5311300,1.6209900 384958 4598638 1973 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74446-foto-08048-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74446-foto-08048-32-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-23 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Joan Castells Casas (lletra), Maria del Rio Montfort (música), Antoni M. Castells ( il·lustracions) 119|98 56 3.2 6 Patrimoni cultural 2024-05-02 03:28
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 157,75 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml