Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
74516 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-106 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-102 41.5430700,1.6070700 383818 4599983 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74516-foto-08048-102-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74517 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-107 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-103 41.5242400,1.6222800 385053 4597872 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74517-foto-08048-103-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74518 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-108 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-104 41.5285800,1.6366000 386256 4598335 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74518-foto-08048-104-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74519 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-109 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-105 41.5281100,1.6352200 386140 4598284 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74519-foto-08048-105-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74520 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-110 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-106 41.5282400,1.6354300 386157 4598298 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74520-foto-08048-106-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74521 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-111 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-107 41.5378600,1.6075300 383847 4599404 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74521-foto-08048-107-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74522 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-112 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-108 41.5416000,1.6041100 383568 4599823 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74523 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-113 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-109 41.5414600,1.6033100 383501 4599809 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74524 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-114 <p>Vegeu la fitxa n. 91.</p> 08048-110 41.5426500,1.6102500 384082 4599932 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74524-foto-08048-110-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74525 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-115 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-111 41.5416600,1.6109300 384137 4599821 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74525-foto-08048-111-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74526 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-116 <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> 08048-112 41.5417700,1.6128900 384301 4599830 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74526-foto-08048-112-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74527 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-117 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-113 41.5440200,1.6044300 383599 4600092 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74527-foto-08048-113-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74528 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-118 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-114 41.5438100,1.6019500 383392 4600072 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74528-foto-08048-114-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74529 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-119 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-115 41.5422100,1.6442900 386921 4599838 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74529-foto-08048-115-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74530 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-120 <p>Vegeu la fitxa n. 92.</p> 08048-116 41.5421800,1.6434000 386847 4599835 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74530-foto-08048-116-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74531 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-121 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-117 41.5412300,1.6476000 387195 4599724 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74532 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-122 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-118 41.5396700,1.6500100 387394 4599548 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74533 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-123 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-119 41.5256000,1.6304900 385741 4598012 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74533-foto-08048-119-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74534 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-124 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-120 41.5265300,1.6310700 385791 4598114 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74534-foto-08048-120-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74535 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-125 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-121 41.5251500,1.6274700 385488 4597966 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74535-foto-08048-121-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74536 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-126 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-122 41.5219000,1.6132300 384294 4597624 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74536-foto-08048-122-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74537 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-127 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-123 41.5213100,1.6205900 384907 4597549 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74538 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-128 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-124 41.5217000,1.6221800 385040 4597590 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74539 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-129 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-125 41.5224400,1.6221700 385041 4597672 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74540 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-130 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-126 41.5356900,1.6367700 386282 4599124 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74541 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-131 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-127 41.5233100,1.6309900 385778 4597757 08048 Carme Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74541-foto-08048-127-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74542 Barraca de pedra seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-132 <p>Vegeu la fitxa n. 29.</p> 08048-128 41.5191200,1.6091100 383945 4597321 08048 Carme Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74543 Paviment hidràulic del Centre Recreatiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/paviment-hidraulic-del-centre-recreatiu <p>FULLANA, Miquel (1974): Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció. Col·lecció Els Treballs i els Dies, 11. Editorial Moll, Mallorca.</p> XIX-XX <p>Davant de l'actual Casal de Carme s'emplaça l'edifici conegut com Centre Recreatiu. Tot i que aquest edifici no revesteix un interès arquitectònic especial, al seu interior conserva un paviment hidràulic de grans dimensions que ocupa bona part del sòl de la sala principal del Centre Recreatiu. Es tracta d'una composició geomètrica que imita una catifa, feta a base de la combinació de peces quadrangulars de dos tipus decoratius, amb predomini del color carbassa i la presència de marró, vermell, blanc i verd. El motiu majoritari és la flor de lis, sempre blanca, combinada de diferents maneres: encerclada per medallons al centre de la composició i formant dues línies paral·leles a la orla. La resta d'elements són motius vegetals i geomètrics. Tot i la seva constant utilització, aquest mosaic presenta un estat de conservació excel·lent, fruït de la qualitat de la seva elaboració.</p> 08048-129 Avinguda Catalunya, 8-11 <p>Abans de la Guerra Civil, l'actual Centre Recreatiu era la seu social de la gent d'ideologia de Dretes, en contraposició al centre d'Esquerres, que s'havia aixecat on avui s'emplaça el Casal. El paviment hidràulic és un tipus de paviment artesanal per a terres i parets que va viure la seva millor època entre finals del segle XIX i inicis del XX, amb l'esclat del Modernisme, si bé els seus orígens es remunten a l'any 1857, en el marc del desenvolupament dels productes derivats del ciment. La seva consolidació com a producte alternatiu a la pedra natural es va produir gràcies a l'Exposició Universal de París de 1867 , on l'empresa Garret, Rivet i cia. va presentar el producte com un tipus de rajola que no requeria cocció, sinó que es consolidava mitjançant premses hidràuliques (d'aquí ve el nom del tipus de paviment). El paviment es fabricava peça a peça, barrejant pols de marbre, ciment blanc, sorra i pigments que es dipositaven en un motllo (trepa) prèviament subdividit per uns separadors de llautó que dibuixaven el motiu decoratiu de cada rajola. Quan la trepa estava omplerta amb les diferents pastes de colors, s'afegia una segona capa anomenada brasatge que, formada per una barreja de ciment gris i sorra, absorbia l'excés d'aigua. Per últim s'acabava d'omplir el motllo amb el gros o capa de suport constituïda per ciment gris, ciment comú i sorra, amb una textura més porosa per facilitar l'adherència alhora de la col·locació. El motlle es col·locava a la premsa hidràulica. Després, la peça es treia del motlle i es deixava assecar; a continuació se submergia en aigua durant 24 hores i, finalment, perquè el ciment quedés perfectament forjat, les llosetes es ruixaven amb aigua i es guarden en una cambra durant uns 28 dies. A finals de la dècada dels 50 del segle XX, la pressió d'altres productes de menys qualitat però més rendibles per als fabricants (terrassos, ceràmiques, gres, etc) van fer desaparèixer completament la producció de mosaics hidràulics, tot i que en els últims anys han sorgit iniciatives per recuperar aquesta producció d'altíssima qualitat.</p> 41.5316500,1.6207900 384942 4598696 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74543-foto-08048-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74543-foto-08048-129-2.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Estructural Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 105|98 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74545 Pou de Cal Quimeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-quimeres XIX-XX <p>Davant de la façana principal de la casa de Cal Quimeres, dins el pati que tanca la finca urbana, s'hi ubica un pou d'aigua del tipus anomenat popularment 'de botella', nom que reben els pous que presenten revestides les parets de l'estructura amb totxos o maons. L'estructura actual consta d'un cub sobre-elevat amb una estructura metàl·lica que suporta la politja i la cadena que fa baixar i pujar el cubell d'aigua. Del pou de Cal Quimeres se'n extreien aigües freàtiques (corrents d'aigua que es localitzen a no més de 7 o 8 m de profunditat).</p> 08048-131 C/ Progrés, 1 <p>Tot i que es desconeix quin fou el moment de la seva construcció, segons el propietari actual es va treure aigua d'aquest pou fins fa uns vint-i-cinc anys. Actualment està en desús, acomplint una funció exclusivament decorativa i de recordatori històric d'una època passada, no fa tants anys, en que no hi havia aigua corrent a les cases. L'estampa actual que ofereix el pou de Cal Quimeres, dins el pati davanter de la casa, seria la imatge corrent de bona part de les cases de Carme en un passat no molt llunyà.</p> 41.5317000,1.6194900 384834 4598703 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74545-foto-08048-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74545-foto-08048-131-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74546 Safareig de Cal Quimeres https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-cal-quimeres XIX-XX <p>El safareig de Cal Quimeres s'ubica dins el pati que tanca la finca urbana, en una paret que separa la propietat de la via pública. Es conserva una construcció consistent en un dipòsit rectangular, fet d'obra, amb una canalització practicada a la part superior d'una de les seves parets per on discorre l'aigua provinent del rec quan cal omplir el safareig. Efectivament, aquest safareig domèstic funcionava amb l'aigua del rec, que passava just pel costat de la finca; és per això aquesta estructura s'ubica a la paret que tanca el pati de la casa i que dona al carrer, i no a qualsevol altre zona de la casa.</p> 08048-132 C/ Progrés, 1 <p>El safareig de Cal Quimeres s'ubica dins el pati que tanca la finca urbana, en una paret que separa la propietat de la via pública. Es conserva una construcció consistent en un dipòsit rectangular, fet d'obra, amb una canalització practicada a la part superior d'una de les seves parets per on discorre l'aigua provinent del rec quan cal omplir el safareig. Efectivament, aquest safareig domèstic funcionava amb l'aigua del rec, que passava just pel costat de la finca; és per això aquesta estructura s'ubica a la paret que tanca el pati de la casa i que dona al carrer, i no a qualsevol altre zona de la casa.</p> 41.5316500,1.6195300 384837 4598698 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74546-foto-08048-132-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74548 Serradora de Cal Floret https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-cal-floret XX <p>En un cobert del pati de la casa urbana de Cal Floret s'hi ubicava fins fa pocs anys una serradora, el mecanisme de la qual actualment no es conserva (només roman alguna politja original). L'espai que cobria aquest mecanisme, dit també serradora, esta constituït per una gran encavallada de fusta que suporta una coberta a dues vessants feta a base de rajola que es recolza en pilars (fets a base de maó) i també en alguna columna de fusta. Tot plegat configura un espai de planta rectangular, obert a un vent, a l'est (el cobert aprofita part de les façanes d'obra de la casa). La serra, avui desapareguda, funcionava amb energia elèctrica.</p> 08048-134 Avinguda Catalunya, 9 <p>La casa de Cal Floret fou construïda cap a 1930, i la seva Serradora cap a 1932. Segons testimoni de la família propietària, es conserva en mans particulars documentació del segle XVIII que parla d'una serra que explotava un tal Flo, tot i que segons la mateixa família es tractaria d'una serra emplaçada en un lloc diferent al que s'està descrivint, molt probablement més proper al rec, ja que en aquells moments un mecanisme d'aquestes característiques necessitava la força hidràulica per funcionar. A la serradora de Cal Flo, que es va inaugurar el 1932, s'hi feia llenya (que posteriorment es carregava a l'estació de tren de la Pobla i es distribuïa per Barcelona), rodes de molí (al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa se'n conserva una feta en aquesta serradora), bigues per a les encavallades, taps pels mandrils de les bovines de paper, palets, travesses de tren, cordeleres, i taps de botes de totes les mides. Cal remarcar que el mecanisme estava habilitat per fabricar bigues de fins a 89 m de llargada. La Serradora de Cal Flo va deixar de funcionar cap a mitjans dels anys 60' del segle XX.</p> 41.5314800,1.6211800 384974 4598677 1932 08048 Carme Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz En aquest espai de Cal Flo s'hi conserva maquinària diversa provinent de la fàbrica Cross de Badalona. 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74549 Festa de Reis https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-1 XX <p>La tradicional festa de Reis a Carme comença el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre, al tard, quan l'emissari reial conegut amb el nom de 'Patge Faruk', acompanyat d'altres patges i patgesses anònims, arriba al teatre per fer la recollida de les cartes dels infants de Carme i d'aquells qui hi tenen vincles familiars. Aquest mateix dia es fa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Els dies previs a l'arribada dels Reis es fa la recollida de paquets, que se sol centralitzar a l'Ajuntament, tot i que també hi col·laboren comerços del poble. El dia 5 de gener, als volts de les 6 de la tarda els tractors que condueixen les carrosses es dirigeixen a Orpí, per fer la cavalcada al barri de Can Bou, on actualment els esperen aproximadament mitja dotzena d'infants. Encapçala la rua la carrossa de l'àngel, segueix el Patge Faruk i tanca la processó la carrossa més gran amb les tres majestats. La repartida de paquets a les cases de Can Bou es fa en aquest moment, mentre que a les masies s'hi va amb cotxe, en finalitzar la benvinguda dels Reis a l'església; s'hi desplacen dos patges o patgesses i el xofer del cotxe. A les 7 tocades, després de l'esclat dels tres coets que avisen de l'inici de la cavalcada, embolcallats amb fum de bengales apareixen a peu una vintena llarga de patges i patgesses que custodien els quatre tractors amb els regals. Al seu darrera segueixen les tres carrosses vingudes de Can Bou. La primera estació és a l'Avinguda Catalunya. Els nens i nenes que ho desitgen poden pujar al vehicle dels Reis i fer-se fotos amb ells mentre reben alguna dolçaina. Emprenen el camí de nou i es dirigeixen a l'església parroquial de Sant Martí. A tocar de les escales, els patges i les patgesses fan un passadís perquè passin ses majestats. El mossèn els rep i els ofereix el nen Jesús per a besar-lo; els dóna la benvinguda al poble i exposa que els nens i les nenes que tenen als seus peus són mereixedors de regals per la bondat que han fet els 365 anys previs i la que faran la resta de l'any. A continuació, grans i petits s'apropen ara a l'altar a escoltar, respondre i prometre menjar de tot, recollir les joguines i escoltar el pare i la mare. Per últim, en acabar la llarga cua, cadascú se'n va a casa seva o a la d'algun familiar proper, esperant sentir el brogit dels tractors que anuncia l'arribada dels patges amb els regals i les joguines.</p> 08048-135 Avinguda Catalunya <p>Les influències formals que la festa de reis de Carme rep de la d'Igualada, documentada des de 1885 i declarada Festa Popular d'Interès Cultural l'any 2010, resulten òbvies: el personatge central és el 'Patge Faruk' (personatge creat fa 67 anys per l'igualadí Lluís Valls), i l'atretzo dels patges és gairebé idèntic; per altra banda, en ambdues poblacions els paquets es reparteixen en mà el dia 5 a la nit, cosa que també succeeix a molts altres pobles de la comarca, a diferència de la majoria de localitats catalanes, on els reis entren de nit a les cases per deixar els regals mentre els nens dormen. Des de fa prop de quaranta anys, el 26 de desembre, quan els nens de Carme porten la carta als reis, es programa una representació de teatre interpretada pel Grup Teatral de Carme. Mentre hi ha hagut esbart dansaire, a continuació i previ a l'arribada de l'emissari reial, es feia la ballada. Actualment Carme torna a tenir esbart, però s'ha traslladat la seva actuació al primer diumenge de gener per evitar començar massa tard la recollida de les cartes. Per a l'edició de 2011 està previst donar pas a les noves tecnologies i que, al llarg de dues emissions, el patge Faruk es dirigeixi als nens i nenes de Carme per la TV local (per cable) comentant les impressions que han tingut del seu comportament i les cartes que han rebut on demanen els seus regals.</p> 41.5308600,1.6228600 385113 4598606 08048 Carme Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74549-foto-08048-135-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|98 2116 4.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74550 Pont de Les Escodines https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-escodines XIX-XX <p>Es tracta del pont que salva el torrent de Les Escodines, afluent de la Riera de Carme. L'estructura fa de separació entre els termes municipals de Carme i Orpí, trobant-se integrat a la trama urbana del primer dels municipis. Es tracta d'un pont d'un sol ull, fet a base de blocs quadrangulars de pedra sorrenca vermella, formant un aparell regular de filades horitzontals, amb les juntes ressaltades amb ciment. L'ull, consistent en un arc de mig punt, és fet amb peces de formigó. Actualment, per sobre d'aquest pont hi circula l'Avinguda de Catalunya i està habilitat per al trànsit rodat. El pont es troba actualment molt embrossat de vegetació, fet que dificulta qualsevol aproximació a una descripció més detallada.</p> 08048-136 Avinguda Catalunya s/n <p>La forma cantelluda dels antics ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials i que motivaran la construcció de nous i més moderns ponts arreu del país.</p> 41.5319100,1.6150900 384467 4598733 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74550-foto-08048-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74550-foto-08048-136-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 49 1.5 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74551 Col·lecció de postals de Carme a la Biblioteca de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-postals-de-carme-a-la-biblioteca-de-catalunya XX <p>Es tracta d'un total de 24 postals de principis del segle XX amb vistes del poble Carme i també de les seves rodalies. Seguint la classificació per col·leccions proporcionada per la Biblioteca de Catalunya i basada en la numeració i informació que porten impreses les pròpies postals, es relacionen els següents exemplars: 1. Col·leccions: POSTAL 1: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 1). POSTAL 2. 'Plaça: entrada a les Voltes' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 2). POSTAL 3: 'Plaça de l'Església' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 4). POSTAL 4: 'Vista general' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 5). POSTAL 5: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 12). POSTAL 6: 'Vista general (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 13). POSTAL 7: 'Carrer Freginal' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 15). POSTAL 8: 'Plaça del Pi' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 16). POSTAL 9: 'Riera Queralt' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 19). POSTAL 10: 'Entrada al poble' (col·lecció d'Edicions Aloy, n. 20). POSTAL 11: 'Fuente de Carme' (col·lecció M.R., n. 5). POSTAL 12: 'Pont de la carretera' (col·lecció M.R., n. 9). POSTAL 13: 'Plaça Major' (col·lecció M.R., n. 11). POSTAL 14: 'Entrada a les Voltas' (col·lecció M.R., n. 12). POSTAL 15: 'Carrer Fraxinal' (col·lecció M.R., n. 14). POSTAL 16: 'Arbreda de la Font' (col·lecció M.R., n. 15). POSTAL 17: 'Vista parcial' (col·lecció M.R., n. 17). POSTAL 18: 'Plaza de España' (col·lecció sense nom, n. 1). POSTAL 19: 'Calle San Martín' (col·lecció sense nom, n. 9). POSTAL 20: 'Coll Bas' (col·lecció sense nom, n. 11). 2. Fotògrafs i editorials: POSTAL 21: 'Vista de l'Església' (fotògraf Pérez Reus, Exclusiva Vallés). POSTAL 22: 'Vista general' (Ediciones Fotografía Cuyás). 3. Sense dades impreses: POSTAL 23: Pagès treballant; porta manuscrita la data 19/9/3. POSTAL 24: Vista general.</p> 08048-137 C/ de l'Hospital, 56 08001 Barcelona <p>Aquestes vint-i-quatre postals amb vistes de Carme formen part d'una col·lecció més extensa de postals propietat del veí de la població Joan Gustems. A finals de l'any 2010 la col·lecció va ser adquirida pel la Biblioteca de Catalunya. Tot i que la primera postal oficialment impresa a la península Ibèrica correspon a una iniciativa de Correos de España de l'any 1873, no és fins la última dècada del segle XIX que es generalitzen les veritables postals il·lustrades, impreses i editades per la indústria privada, i coincidint amb la millora dels mètodes d'impressió. A finals del segle XIX la Unió Postal Universal (organisme especialitzat de la ONU) va regular el format de les postals i va recomanar que les seves dimensions fossin de 9 x 14 cm, format que es va mantenir fins gairebé 1960 (les modernes mesuren 10'5 x 15 cm). A partir de 1906 el revers de la postal se sol trobar dividit en dues meitats: una pel text lliure i una altre per l'adreça del destinatari i el segell. Les postals antigues són actualment objecte de col·leccionisme, pel seu gran valor documental i la seva alta qualitat d'impressió. Per això és un gran encert la cessió de la propietat a un organisme públic de prestigi com és la Biblioteca de Catalunya, garant de la conservació i estudi d'aquest patrimoni cultural col·lectiu.</p> 41.5309600,1.6230100 385126 4598617 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74551-foto-08048-137-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 55 3.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74552 Sardana 'L'Ermita de Collbàs' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-lermita-de-collbas <p>-http://www.starzik.es/mp3/tracks/L_Ermita_de_Collbas_2x2_-3234481.html (pàgina de descàrrega de la sardana, que permet escoltar-ne un fragment de forma gratuïta) -http://www.eumar.net/masros/master.htm (particel·les de la sardana pels diferents instruments de la cobla)</p> XX <p>Es tracta d'una sardana per a cobla del prolífic compositor de Caldes de Malavella Francesc Mas i Ros, creada l'any 1973 i dedicada al poble de Carme. Aquesta obra va obtenir el premi 'Sardana de l'Any' el 1974.</p> 08048-138 Santuari de Collbàs <p>La composició musical 'L'ermita de Collbàs' va guanyar el premi Sardana de l'any en la seva tercera edició celebrada l'any 1974. El premi Sardana de l'Any és un concurs de reconegut prestigi on hi participen 80 sardanes seleccionades entre les estrenades durant l'any. Aquest certamen musical es va començar a celebrar l'any 1972 amb una interrupció entre els anys 1987 i 2003. Francesc Mas i Ros va compondre gairebé dues-centes cinquanta sardanes, de les que en gravà en discos de vinil més de mig centenar, un rècord que només li disputaria el compositor Ricard Viladesau. La major part de la seva producció foren encàrrecs de persones i agrupacions sardanistes i les seves sardanes són molt apreciades en els aplecs que se celebren arreu del país.</p> 41.5443200,1.6083900 383930 4600120 1973 08048 Carme Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Francesc Mas i Ros (1901-1985) 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74553 Sardana 'Carme, poble gentil' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-carme-poble-gentil XX <p>'Carme, poble gentil' és una de les dues úniques sardanes per a cobla de la compositora Maria Lluïsa Carpintier i Casado.</p> 08048-139 Carme <p>Maria Lluïsa Carpintier (Barcelona, 1918) és autora de diversos ballables i de dues sardanes, una de les quals és 'Carme, poble gentil'.</p> 41.5311800,1.6208400 384945 4598644 08048 Carme Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Maria Lluïsa Carpintier i Casado 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74554 Sardana 'Vall de Carme' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-vall-de-carme XX <p>'Vall de Carme' és una sardana per a flauta i orquestra de corda del compositor eclesiàstic Pare Robert de la Riba. Es tracta d'una composició en Sol Major de la que es conserva un manuscrit de 10 pàgines a 12 pautats a l'arxiu del santuari/ convent dels Caputxins de Pompeia (Barcelona).</p> 08048-140 Carme <p>'Vall de Carme' és una sardana composta el 1945 pel pare Robert de la Riba (1912-1999), nascut a La Riba de l'Alt Camp (Tarragona) i conegut compositor, principalment, de música per a orgue. Després d'una estada a Itàlia, l'any 1940 va haver de retornar a Catalunya, a causa de la segona guerra mundial. Es traslladà al convent de Tarragona, i, un any després, al d'Igualada, on va iniciar una estreta col·laboració musical amb el mestre Joan Just, recuperant l'orgue de la parroquial de Santa Maria i reactivant la vida concertística de la ciutat. Va ser durant aquesta etapa que composà la sardana 'Vall de Carme'.</p> 41.5311800,1.6208400 384945 4598644 1945 08048 Carme Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Pare Robert de la Riba (1912-1999) 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74555 Fira Verd https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-verd XX <p>Fira Verd se celebra per primera vegada l'any 1998, i el dia fixat és el que correspon a cada segon diumenge del mes de maig. Neix com un fira comarcal dedicada a la jardineria i la floristeria, on la majoria de jardiners, floristes i vivers dels pobles de la comarca exposen els seus productes, però amb el pas del temps ha esdevingut una trobada de marcat caràcter cultural, celebrada als voltants del carrer Sant Jordi del nucli urbà de Carme. L'any 2008 Fira Verd rep un nou impuls per seguir a primera línea de les propostes comarcals. La fira s'amplia pels carrers del nucli antic amb una nova oferta on hi tenen cabuda els artesans, les herbes medicinals i remeieres, i una variada mostra de complements per la jardineria. Així mateix, a partir d'aquesta edició se celebra una exhibició d'antics arts i oficis que té com a protagonistes elements vegetals, la fusta o fibres naturals: cabassaires, cistellers, canyissers, etc. Fins i tot es recrea una fassina d'elaboració de destil·lats i aiguardents. A part de l'activitat central, constituïda per la Fira pròpiament dita, es fan activitats paral·leles relacionades amb l'esdeveniment. Així, en l'edició de 2010, inaugurada pel Conseller de Governació, es va celebrar una taula rodona sobre 'Agricultura ecològica i menjar saludable', es va projectar el documental 'Menjadors escolars ecològics', i es van dur a terme anellaments d'ocells, analítiques d'aigua, captures de macroinvertebrats, i un taller d'artesania amb cartró i roba.</p> 08048-141 Carrer Sant Jordi <p>Tot i que Fira Verd va nèixer l'any 1998, és a partir de 2008 que rep un nou impuls i es consolida definitivament com a fira de referència dels professionals del sector que treballen a la comarca, esdevenint d'aquesta manera una de les fires més singulars de l'Anoia.</p> 41.5323900,1.6191000 384802 4598781 1998 08048 Carme Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74555-foto-08048-141-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 2116 4.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74556 Font del Cargol https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-4 <p>FARRÉ, Claudi (2000a): 'La Font del Cargol', Les Fonts de Carme, 2, Associació El Forat dels Graus, p. 11.</p> XVI-XXI L'Ajuntament de Carme està el·laborant un projecte per recuperar aquesta font. <p>Entre el nucli urbà de Carme i La Masuca, al final del caminet que surt d'una baixada de la Casa Nova, i a un metre de la riera de Carme, s'ubica la surgència de solana coneguda com la Font del Cargol. L'aigua d'aquesta font és una mica pobre de gust, tot i que la seva qualitat és considerada com a molt bona i la font raja gairebé tot l'any. L'estructura actual consisteix en una senzilla canyeta amb un abeurador de pedra, tot i que últimament successives esllavissades de terra han cobert la font i si no se sap el lloc exacte és impossible de localitzar, ja que no en queda cap rastre.</p> 08048-142 La Casa Nova <p>Les fonts de solana antigament eren molt preuades, ja que la gent que treballava als camps i les vinyes durant tot el dia les utilitzava per abastir-se i es cuidava de que estiguessin sempre en bon estat. A l'estiu, les fonts de solana solen quedar seques, mentre que a la tardor o a l'hivern tornen a brollar, fet que demostra que són fonts d'aqüífers poc profunds.</p> 41.5325100,1.6262000 385395 4598785 08048 Carme Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74556-foto-08048-142-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 2153 5.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74557 Font urbana de 1929 https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-urbana-de-1929-0 XX <p>Es tracta d'una font urbana consistent en un bloc d'obra coronat per una coberta a doble vessant rematada amb volutes. Forma conjunt amb una segona font urbana d'idèntiques característiques i mateixa data de construcció, però amb aspecte extern actualment diferenciat degut a les vicissituds del temps. La font que ens ocupa s'ubica al carrer Soldevila i apareix amb tota la superfície pintada de color gris, amb una senzilla sanefa de color negre, unilineal, rodejant el perfil de l'estructura, i conté la inscripció '1929', també pintada de negre.</p> 08048-143 Carrer Sant Martí cantonada amb carrer Raval de Baix <p>En el marc de les reformes higiènico-sanitàries de finals del segle XIX i principis del XX aplicades a pobles i ciutats d'arreu del país, la major part dels municipis van canalitzar aigua i van construir fonts d'accés públic com a complement als pous comunals i per tal d'assegurar l'abastiment i la salubritat. Aquesta font urbana de Carme fou construïda l'any 1929, en el context de les reformes esmentades.</p> 41.5307400,1.6210100 384959 4598595 1929 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74557-foto-08048-143-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119 51 2.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74558 Placa antiga amb nom de carrer ('Calle de Calvo Sotelo') https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-antiga-amb-nom-de-carrer-calle-de-calvo-sotelo XX L'element no és objecte de cap tipus de manteniment i està exposat als fenòmens meteorològics, si no s'hi actua s'anirà perdent amb el temps. <p>Es tracta d'una placa de carrer d'època de la dictadura franquista que ha arribat fins els nostres dies en el seu emplaçament original del nucli urbà, juntament amb dues altres plaques fruit del mateix moment (v. 08048 - 50 i 08048 - 145).</p> <p>Porta un nom implantat durant la postguerra, carrer Calvo Sotelo, que substituïa el nom anterior (carrer Freginal) i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar. Ubicada al carrer Freginal, n. 10, cantonada amb plaça Alegria, és una placa feta de morter, amb lletres en relleu i pintades, amb la inscripció '<em>Calle de Calvo Sotelo</em>'.</p> 08048-144 C/ Freginal, 10 <p>El nom que conté aquesta placa es refereix, amb tota probabilitat, a José Calvo Sotelo (1893-1936), polític espanyol que fou ministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera i que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt l'any 1936. Aquest succés va motivar que el general Francisco Franco es decidís a formar part del cop d'estat que s'estava preparant contra la República. Aquests fets conferiren un caràcter mític al personatge per part del règim dictatorial. </p> 41.5321900,1.6195200 384837 4598758 1939-75 08048 Carme Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2025-04-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74559 Placa antiga amb nom de carrer ('Calle Juan Solé Marimon') https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-antiga-amb-nom-de-carrer-calle-juan-sole-marimon XX Part de la inscripció està repicada i s'ha pintat amb esprai. <p>Es tracta d'una placa de carrer d'època de la dictadura franquista que ha arribat fins els nostres dies en el seu emplaçament original del nucli urbà, juntament amb dues altres plaques fruit del mateix moment (v. 08048 - 50 i 08048 - 145). Porta un nom implantat durant la postguerra (Juan Solé Marimon), que substituïa el nom anterior (Raval de Baix) i que, arribada la democràcia, es va tornar a recuperar.</p> <p>Ubicada al carrer Raval de Baix, és una placa de carrer de pedra que porta la inscripció '<em>Calle Juan Solé Marimon caído por Dios y por España</em>'. Està dedicada a Juan Solé Marimon, un personatge local de Carme que durant la Guerra Civil prengué part pel bàndol franquista. Morí durant el conflicte, tal i com especifica la placa amb la inscripció que acompanya el nom.</p> 08048-145 C/ Raval de Baix cantonada Avinguda Catalunya <p>Juan Solé Marimon fou un personatge local de Carme que durant la Guerra Civil prengué part pel bàndol nacional. Morí durant el conflicte, tal i com especifica la placa. Aquest tipus de monuments commemoratius foren molt habituals en moltes poblacions d'Espanya durant la dècada del 1940, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com a homenatge a les víctimes del bàndol guanyador.</p> 41.5307700,1.6230000 385125 4598596 1939-75 08048 Carme Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2025-04-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz No s'hi ha fet cap actuació posterior al franquisme. 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74560 Capelleta de la Sagrada Família https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-sagrada-familia XX <p>Es tracta d'una petita capelleta portàtil de futsta, de gairebé mig metre d'alçada, emprada per anar de casa en casa. Conté una sagrada família amb el nen Jesús essent ja un infant a peu dret. A la base de l'element hi ha una petita ranura per dipositar-hi donatius per a l'església (la gestió i propietat de la capelleta correspon a l'església parroquial de Carme). La caixa, culminada per un pinacle amb una creu, reprodueix un marc arquitectònic d'estil neogòtic, amb arcs ogivals inscrits a les fulles de les portetes.</p> 08048-146 C/ Sant Martí, 47 <p>Antigament hi havia hagut quatre capelletes més d'aquest tipus voltant pels domicilis de Carme. El canvi de casa es feia, aproximadament, de forma setmanal i era l'última casa que custodiava l'element litúrgic la que s'encarregava de dur-lo a la casa següent, i així successivament, fins que periòdicament anava a parar a l'església parroquial per desprès tornar a començar el mateix recorregut.</p> 41.5312200,1.6210600 384964 4598648 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74560-foto-08048-146-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119 52 2.2 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74561 Centre Recreatiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu XX <p>Es tracta d'un edifici integrat dins l'entramat urbà de Carme. De planta rectangular i coberta plana, està conformat per tres cossos: un de central, més estret i vertical, amb una gran balconada balustrada al primer pis i una porta principal d'arc rebaixat; i dos cossos laterals, un xic més baixos que el central, amb tres finestres al primer pis. Totes les obertures, així com el ràfec i les separacions verticals entres els cossos, són fets de maó. El conjunt està pintat de blanc i presenta una marcada simetria. Davant de l'edifici hi ha un petit pati arbrat, amb una tanca de separació amb el carrer formada per un sòcol de maçoneria rematat amb balustrades. El coronament actual, fet de totxo, és posterior a l'obra original i no revesteix cap valor arquitectònic.</p> 08048-147 Avinguda Catalunya 8-11, Carrer Sant Martí, 3 <p>El Centre Recreatiu fou edificat a principis del segle XX, en un moment en que existia una forta rivalitat entre aquest centre (els membres del qual ostentaven ideologia de dretes) i el Casal (d'ideologia d'esquerres). Les dues entitats, per exemple, organitzaven actes paral·lels durant la Festa Major. Aquest estat de coses es perllongà fins l'esclat de la Guerra Civil. Actualment, de l'edifici del Centre Recreatiu només s'utilitza la sala principal per a representacions de teatre, actes lúdics diversos i assaigs de les entitats recreatives i culturals del poble, però antigament el lloc havia disposat de café/casino (actualment l'espai l'ocupa una escola bressol) i a la sala gran s'hi havia projectat cinema amb una màquina que encara es conserva al primer pis de l'edifici. Durant molts anys també fou seu de la cooperativa d'agricultors, clausurada als any 70' del segle XX. Actualment, atès que l'entitat que gestiona el Centre és privada, lloga locals de l'edifici a particulars (farmàcia, bar, etc), i fins i tot té una part llogada a l'Ajuntament.</p> 41.5316500,1.6207900 384942 4598696 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74561-foto-08048-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74561-foto-08048-147-2.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Lúdic Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 102|98 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74562 Projector de cinema https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-1 XX <p>Aquest projector cinematogràfic és un dispositiu opto-mecànic emprat per mostrar pel·lícules al projectar-les en una pantalla.. És constituït per la font de llum i l'objectiu, per dues bobines (la que conté la pel·lícula i la que la rep), per un mecanisme d'avançament de la pel·lícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons. La màquina projecta, a intervals regulars de poques centèsimes de segon, un feix de llum sobre els fotogrames d'una pel·lícula, aquest feix de llum ve augmentat i invertit per una lent que enfoca la imatge resultant sobre una pantalla. El model conservat a Carme és un OSSA 60A que originàriament funcionava amb carbons manuals, tot i que més tard van ser substituïts per làmpades elèctriques.</p> 08048-148 Avinguda Catalunya 8-11, Carrer Sant Martí, 3 <p>Un tal Marcet de Carme va explotar el cinema de Centre Recreatiu fins els anys 80' del segle XX. La marca espanyola OSSA (Orfeo Sincronic S.A.), fundada per la família Giró (1924-1984) es dedicà als seus inicis al sector cinematogràfic i posteriorment a la fabricació de motocicletes i d'altres productes. A la dècada de 1920, en una industria cinematogràfica on no existien projectors de 35 mm de marques espanyoles, Ossa fou la primera en fabricar-ne. L'any 1935 ja ocupaven el 60% de la quota de mercat, arribant al 90% l'any 1960. Els últims models són de l'any 1965, moment de crisi per les grans sales de cinema arran de l'arribada de la televisió a l'àmbit domèstic.</p> 41.5316500,1.6207900 384942 4598696 c. 1965 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74562-foto-08048-148-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Sense ús Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 98 52 2.2 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74563 La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-14 XX <p>Es tracta d'un edifici exempt, amb jardí, de planta quandrangular i amb teulada a quatre vessants de teula àrab rematada amb una peça ceràmica similar a una pinya. El ràfec presenta mènsules sense decorar. L'edifici disposa d'un porxo adossat a la planta baixa de la façana principal, a base d'arcs rebaixats i colmatada per una terrassa balustrada. A la primera planta d'aquesta façana s'hi obren tres finestrals amb porticons de fusta i un coronament triangular fet de guix i pintat de veig; aquests finestrals tenen sortida a la terrassa abans esmentada. A la part posterior de la casa s'hi annexa un cos de planta baixa, rematat també per una terrassa balustrada. L'edifici té una cambra d'aire entre la primera planta i la teulada, amb òculs de ceràmica. Presenta cantoneres de pedra, ressaltades amb color gris.</p> 08048-149 Avinguda Catalunya, 18 <p>L'edifici conegut amb el nom de 'La Torre' és una casa feta construir a principis del segle XX (any 1928) per un 'americano' anomenat Roc Sardà i Vallès, oriünd de Carme, que va emigrar a Mendoza (l'Argentina), on va morir. Tot i que els seus descendents vivien a Barcelona, freqüentaven la casa durant els estius. La propietat actual està totalment desvinculada dels descendents del fundador ja que la van vendre.</p> 41.5321000,1.6209600 384957 4598746 1928 08048 Carme Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74563-foto-08048-149-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Està molt rehabilitada. 106 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
74564 Cal Baqué https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baque XX <p>Es tracta d'una antiga nau de planta rectangular, actualment encabida entre dues finques urbanes. Conserva com a únic element singular i clarificador per a la seva datació la façana principal, de senzillíssim estil modernista i amb un fort regust popular, feta a base de filades més o menys regulars de blocs de pedra que presenten un encintat a base de petits còdols. A la part superior central de la façana, en el seu coronament amb forma esglaonada simètrica, s'hi llegeix, en un medalló circular emmarcat amb maó, la inscripció 1923 / E.F.B., que correspon a les sigles del nom del seu antic propietari (Enric Farriol Baqué) i a l'any de construcció de l'edificació.</p> 08048-150 Avinguna Catalunya, 26 <p>Aquesta nau era l'antiga cotxera on es guardaven i d'on sortien els autocars que comunicaven el nucli de Carme amb els municipis veïns de la Pobla de Claramunt i Igualada. Aquesta situació es donà fins els anys 70'-80' del segle XX, quan la generalització del cotxe particular va fer que aquest transport col·lectiu ja no resultés rentable econòmicament per a un poble amb tants pocs usuaris. Actualment, la nau de Cal Baqué s'explota com a garatge de pupil·latge.</p> 384871 384871 1923 08048 Carme Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74564-foto-08048-150-2.jpg Inexistent Popular|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-02-07 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz 119|105 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-02-10 05:47
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural

Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5