Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44702 | Font dels pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pagesos | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. PUIG I ELIAS, Ignasi (1995). La Font dels Pagesos; dins Casserres, entre la història i el progrés, Revista Berguedà. Núm. 33-34, desembre de 1995; pàg. 316. | XX | Font situada en el Rec de la Bauma en una zona ombrívola a tocar d'una roureda. L'aigua raja ininterrompudament a través d'un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla. Una aixeta de coure serveix per abastir d'aigua el visitant. Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. Per damunt la paret de maons hi ha dues fileres de pedres posades amb poca precisió. L'aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge. | 08049-55 | Rec de la Bauma | En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de font dels barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques. També explica que pel 25 de juliol s'hi feia ball. En un recull mecanografiat i que es troba a l'Arxiu Municipal s'esmenta com a tradició de més de 25 anys l'ouada i que es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar. | 42.0141000,1.8273700 | 402906 | 4652007 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Font dels Barracaires.A l'entorn trobem un om, avets i un parell de ploraners que donen ombra i a uns 20 metres una roureda que va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesoscom els d'un fornit gegantque té la font dels Pagesos.Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajagudagenerosa i complaguda,dóna veure al qui té set.Al grup de roures frondósacull també els ocellets,mescla d'ombra i refiletsque convida a dolç repòs.Tot un perfum de naturai de plàcid benestardóna goig de respirarla silvestre aroma puraSi voleu quedar sorpresosd'aquest lloc tan pintorescaneu-hi que s'està frescallà a la Font dels Pagesos. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44703 | Font de Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescaler | Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable. | Font situada en una torrentera que neix a l'alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l'Àlber. La font, que es proveeix d'una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l'Escaler. Quan raja, que no és tot l'any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l'any 1994, associada a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major. | 08049-56 | Ca l'Escaler - Clot de els barraques | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0090200,1.8181700 | 402137 | 4651453 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||||
| 44704 | Font de Cal Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pasqual | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua de surgència que consisteix en dos brocs de plàstic situats un damunt de l'altre que surten del marge. El tub inferior porta un tap amb una cadena. Per l'arranjament de la font s'han col·locat un parell de blocs de formigó que aguanten el marge i un graó per on circula l'aigua. Per damunt del graó s'hi ha col·locat una llosa enganxada amb ciment amb un tub de plàstic d'un diàmetre igual que els dos brocs per tal de permetre la circulació de l'aigua d'escorrentia que va baixant per la torrentera. Al voltant de la font hi ha varis avellaners. Aquesta surgència d'aigua que neix a la costa de Cal Catiu i baixa per una de les torrenteres que alimenta la riera de Cal Camadall, prop de cal Pasqual. | 08049-57 | Camí de Cardona, s/n | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9988300,1.8237500 | 402583 | 4650315 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||||
| 44705 | Rentar la roba de malalts i de morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentar-la-roba-de-malalts-i-de-morts | XIX-XX | Colgat per la vegetació que n'impedeix l'accés. | El safareig de les Guinguetes era un safareig d'ús públic, situat en el Cingle de Comarreus, al costat de la carretera de Gironella, alimentat pel Rec de la bauma. Era el safareig que la gent de Casserres utilitzava per rentar la roba dels malalts o dels llençols que havien utilitzat les persones que es morien allitades. | 08049-58 | Safareig de les Guinguetes | 42.0180200,1.8409500 | 404037 | 4652427 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44705-foto-08049-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molta gent encara recorda aquest fet i coneix la ubicació del safareig, però l'adequació recent de la carretera i el creixement desmesurat de la vegetació de l'entorn han provocat que el camí d'accés es perdés i no es pugui arribar al safareig. Fins fa uns anys hi havia una mica d'hortet al costat i mentre el pagès cuidava l'hort el camí es mantenia net. | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||
| 44706 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc | Font d'aigua natural construïda en el marge de llevant del camí que condueix a l'ermita de Fonogedell des del camí de Cardona. Per accedir-hi cal baixar per un corriol uns 20 metres fins a trobar tres esglaons de pedra ben escairada i una passera de formigó que permet agenollar-se. L'aigua raja ininterrompudament per un tub de plàstic collat a la paret d'obra que fa de frontis. Per sota, hi ha l'aixeta cromada que regula l'obertura. En aquest frontis fet de paredat i coronament curvilini s'hi pot llegir el nom de la font (FONT DE L'ARÇ) i l'any, 1986. L'aigua sobrant baixa per una canal cavada al terra que es perd entremig de la vegetació. | 08049-59 | Al sud del terme municipal; a 140 metres de Cal Camadai | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9956200,1.8139800 | 401769 | 4649970 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entorn arbori està constituït per pins i arbres fruiters que han estat plantats per l'home. Abans dels esglaons hi ha un espai adequat per esbargiment amb un banc fet amb dues pedres i una taula construïda amb una llosa més gran que està arran de terra amb altres pedres més o menys grosses que fan funció de banc. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||||||
| 44707 | Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bernades | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec de triple filera amb rajols, és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. L'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus a les cantoneres, mentre que l'ampliació posterior fou realitzada amb totxana antiga. La façana principal té una composició asimètrica amb els eixos desplaçats a l'esquerra. En planta baixa, la única obertura és la porta d'accés, ara de llinda recta de fusta, però que conserva l'arc de punt rodó. En la primera i segona plantes es reprodueix el mateix esquema, on destaca una doble galeria amb columna central, i dues finestres als laterals, amb les llindes, brancals i ampits de pedra treballada. Reprodueix els esquemes arquitectònics de moltes masies de la zona, on en un moment indeterminat del segle XIX s'amplia un cos de galeries a la façana principal, deixant tapada l'antiga façana i l'antiga porta d'accés. A l'interior, després del primer cos ampliat de galeries es traspassa l'antic llindar de la casa., amb el portal d'arc adovellat. A la planta baixa es conserven les estances destinades a la producció i al bestiar. En aquesta es conserva part d'una tina de vi i un forn de pa. Entrant a mà dreta hi trobem les escales d'accés a la planta primera que conserva la distribució clàssica amb afegits i divisions posteriors. En aquesta planta es conserven llindes de pedra amb els anys gravats, fruit potser de la primera gran ampliació (1772, 1753). També es conserven altres llindes amb cares antropomorfes en relleu i elements vegetals geomètrics. Tenia dues fogaines, la del masover i la dels propietaris. No se'n conserva cap. La dels masovers estava a la façana de ponent i la dels propietaris a la façana de llevant. Ambdues eren cobertes. També hi havia dues pedres per fer oli de ginebre, la més propera al mas molt ben conservada i la segona més llunyana que es va malmetre amb els incendis de l'any 1994. | 08049-60 | Sant Pau de Casserres | El primer document que fa referència a la casa Bernadas és del segle XIV, on parla d'un tal Bernadas de Sant Pau. A causa de la pesta el mas queda abandonat i en estat ruïnós. Anys més tard, segons un pergamí conservat a la casa i signat el 22 d'octubre de 1530, explica com en Joan de Bernades, reclama als monjos de Santa Maria de Serrateix el restabliment de les propietats de la seva família. En el document, Fra Lluís de Claramunt, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix convoca als monjos per pactar sota condicions el retorn del mas Bernades de la parròquia de Sant (Pau) de Casserres que l'hereu Joan de Bernades els reclama per poder tornar-hi a viure. En primer lloc s'esmenta l'estat deplorable en que es troba la propietat: 'el qual mas és totalment enderrocat i sense casa, i aquesta està descoberta i la major part de les parets enfonsades, i les seves vinyes son ermes i ... de manera que fa ben bé vint anys que l'esmentat monestir no en treu cap profit, i l'hereu d'aquest mas és pobre i no hi vol habitar si nosaltres (...) no (reduïm) per sempre més el cens a un part, i del tot durant tres anys per tal que ell pugui cobrir i obrar la casa de dit mas'; en segon lloc, tot allò que se li retorna: 'cases, casals, corts, terres, trossos, camps i honors conreats i erms, muntanyes i plans, arbres, boscos..., aigües, aqüeductes, deveses, pastures, prats, termes, emprives, fites i totes i cada una de les coses que formen la seva integritat i drets i les seves pertinences', i finalment les condicions que s'estableixen: en primer lloc haurà de cobrir la teulada, i després hi haurà de residir durant quatre anys en els quals tindrà un hereu que asseguri els pagaments a l'abat, al monestir i als seus successors vint-i-dos sous de moneda barcelonina cada Nadal, a més dels delmes del que obtinguin de les terres i un pollastre. Perquè pugui instal·lar-se i aixecar la propietat, els primers quatre anys queda exempt de pagament i els monjos, li donen dos capons i li deixen una bota que es troba a Avià que haurà de restituir en el seu moment. La família ha conservat el cognom des d'aleshores. | 42.0437100,1.8362300 | 403685 | 4655284 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la masia hi ha 4 volums importants. Al nord-est hi ha la granja de vaques, de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra arrebossada. Connectat a l'est apareix un gran cobert allargat, amb la coberta de teula àrab i fibrociment, bigues de formigó i parets de pedra i totxo, usat com a magatzem. Junt amb l'anterior hi ha un cobert de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab i parets de pedra. Per últim, davant la façana principal, apareix uns coberts allargats emprats com a paller i garatge, de bigues de fusta i parets de totxo o blocs de formigó a les parts noves i de pedra a la planta baixa, extreta del jaciment de Bernades, durant la primera meitat del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44709 | Sarcòfag de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres | SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37. | XII | Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs. | 08049-62 | Museu Nacional d'Art de Catalunya | Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. | 42.0275700,1.8537900 | 405114 | 4653473 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||
| 44710 | El condemnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-condemnat | Anònim (1986). 'El Condemnat'; dins Llegendes del Berguedà dossier del número 16 de la revista l'Erol, pàg. 18 | Llegenda recollida i publicada a la revista l'Erol de la següent manera: 'A la parròquia de Sant Pau de Casserres hi havia adés una casa enderrocada que en deien a Cal Condemnat. Hi havia viscut un home descregut i renegaire, que en tota la seva vida no va fer sinó mal. Va emmalaltir greument i quan estava a punt de morir el senyor rector va donar-li el combregar. Després de I'enterrament, al punt de la mitjanit, el capellà va sentir uns grans trucs a la porta de la rectoria; va treure el cap per una finestra i no va veure ningú enlloc. Malgrat això, cregut que hi hauria algun feligrès que duia pressa per morir-se, es va vestir a cuita-corrents i va baixar a obrir. Va cridar- li I'atenció una gran resplendor en el Iloc del fossar on havien sebollit aquell mal home; va acostar-s' hi i va veure el mort damunt de la terra i que treia un pam de llengua i damunt hi havia la sagrada forma. El sacerdot la recollí reverentment i en el mateix moment la claror es va fondre i es va sentir un tro que va fer tremolar la terra i un estol de dimonis es van endur el condemnat a I' infern'. | 08049-63 | Sant Pau de Casserres | 42.0278100,1.8432200 | 404239 | 4653511 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||||||||
| 44711 | Sarcòfag de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIV-XV | <p>Sarcòfag anicònic, que no hi ha la imatge del difunt esculpida a la tapa, conservat a l'església de Sant Pau de Casserres que fa 0'76 x 0'42 x 0'30 m, però que abans feia 88 cm de Ilarg, i va ser escurçat. Ubicat en I'antic portal de la rectoria, a manera d'arcosoli, al costat del portal romànic de l'església i sostingut pels dos capitells originaris d'aquest, re aprofitats quan es va restaurar el portal, i hi van ser substituïts per capitells d' imitació romànica . Aquesta ossera presenta a la cara frontal dos quadri lobats, cadascun dels quals conté un escut triangular curvilini amb el senyal d 'una serra. La decoració es repeteix en el cap conservat del vas (l'altre cap hi falta ). La tapa era de doble vessant i tenia un escut sense heràldica, escut que va ser aprofitat en el pilar que aguanta la imatge de la Mare de Déu, que hi ha a la plaça de l'església . Per X. Sitges (1988:32), tot i que el senyal heràldic, la serra , podria ser del que fou rector de Sant Pau, Berenguer de Serradenya, documentat el 1366, data que s'adiria prou bé amb el tipus de sarcòfag, sembla més versemblant atribuir-lo a un per ara desconegut cavaller feudatari del castell del lloc (Castrum Serras), que hagués pres el cognom del topònim, cosa que era freqüent aleshores (segles XIV o XV).</p> | 08049-64 | Sant Pau de Casserres Al PK 3 de la carretera BV-4132z | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||
| 44712 | Lipsanoteca de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. PASCUAL, E. (2004). 'Lipsanoteca'; dins Calderer, J i Bernades, J. Catàleg del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Col·leccions dels segles XVI al XIX, vol. 2. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 130 i 131. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Berga'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. SITGES i MOLINS, X. (1999). Els retaules renaixentistes del Beguedà; dins Revista l'Erol, núm. 60, pàgs. 32-34. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XII | <p>Lipsanoteca que es va trobar a l'altar romànic de Sant Pau de Casserres. És de fusta d'om o d'àlber tornejada i tallada, de forma ovoïdal amb la tapa semiesfèrica amb agafador de planta circular i la part superior plana. La seva alçada és d'11 cm i el seu diàmetre màxim fa 7,5 cm. A la part inferior d'aquesta tapa té la vora rebaixada i dos encaixos sortints per tal d'adaptar-se al cos , que té una esquerda vertical força ampla que va de dalt a baix. L'exterior està cobert amb una capa de pintura, possiblement industrial, que no permet apreciar si presenta restes de la policromia original. A l'interior, conté un petit sac de roba amb relíquies i dos manuscrits. Un d'ells, fet pel rector de torn, explica l'any de col·locació del retaule que no s'ha conservat. El paper diu el següent: 'Als tretze de mars de mil sis cents y vuit per poder assentar lo retaula fonch necessari mourer la llosa o pedra del altar y en lo pilar de sota dita pedra dins una pica fonch trobada la capseta dins la qual si trobaren aquestes reliquies les unes mesclades ab altres per causa que los drapets ab que estaven embolicades eren consumits y en pols y tambe los retols de les dites reliquies estaven molt consumits y casi nos pogue llegir ninguna cosa sino alguns trossets y entre aquestos hi havia dos trossets que deien hic sunt reliquiae S. Pauli narbo y tres trossets que deien hic sunt reliquiae S. Nazarii y un trosset que deia hic sunt relíquiae S. Victoris y un altre trosset que deia dedicata est que devia ser algun trosset de la carta que contenia la consagracio de esta iglesia i que no es pague legir altra cosa ni saberse altra claricia. Laudet Xps. et Virgo Maria et sanctus Paulus narbo et omnes Sancti. Amen' L'altre manuscrit el signa R. Camp ( sense data) i diu: 'He compulsat aquestas lletras (referint-se a l'altre manuscrit) ab particular baptismal d'aquella fetxa y son consemblants pel carácter del quilas firma que es Joan Rubert, parroco en aquella epoca d'esta parroquia de Sant Pau'.</p> | 08049-65 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter de parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0277700,1.8428900 | 404212 | 4653507 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-3.jpg | Legal i física | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la lipsanoteca es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d'inventari MDCS 4028. | 119|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44713 | Sarcòfags de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-santa-maria-de-lantiguitat | <p>FÀBREGAS, Miquel de i BOSCH, Lluís Maria (1994). Estudi d'un escut inèdit dels Niubó de Casserres; dins l'Erol, núm. 45. Berga, pàgs. 22 - 24. SITGES i MOLINS, X. (1989). Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt; dins Revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 45-49.</p> | XV | La pedra s'està exfoliant. | <p>A l'església de Santa Maria de l'Antiguitat es conserven dues osseres procedents de l'església d'època romànica. Es tracta de dos sarcòfags icònics, és a dir amb la representació del difunt, que X. Sitges (1989:47) considera del mateix autor i que data en el segle XV. Una d'aquestes osseres, té la tapa amb la figura jacent d'un cavaller, d'alt relleu , gairebé exempta , amb vesta fins als genolls i que aguanta una espasa amb la mà esquerra , mentre que l'altra mà la té damunt el pitó. El cap li reposa en un coixí. Tant les vores de la tapa com del vas són resseguides per una sanefa amb quadrifolies, que també divideix la cara frontal d'aquest en dos compartiments, dins cadascun dels quals hi ha un escut recte per dalt i punxegut per baix, amb una faixa per senyal i bordura igual a la sanefa. Damunt els escuts hi ha uns ocells de perfil, amb les ales plegades i llarga cua i, a baix , una branqueta amb fulles. La inscripció commemorativa, que sembla que devia tenir està completament esborrada . Per tant, no sabem a qui correspon el sepulcre. L'altre sarcòfag representa un prevere vestit amb túnica o sotana , pènula , capa i maniple. indumentària que recorda la dels canonges agustins. També té un coixí sota el cap. En els quadres de davant del vas, que són els de l'altre ossera , hi ha heràldica sense escut: a l'esquerra , un arbre com una palmera de tres fulles, amb un niu al cap de la del mig i als costats de l'arbre, una mena de petita figura humana, a l'esquerra, i mitja palmeta a l'altra banda; i al requadre de la dreta , un altre arbre, però de brancam arrodonit, també amb el niu al mig, i als costats de l'arbre, una mitja palmeta. a l'esquerra, i un motiu geomètric, com una mena de calat de finestral gòtic, a la dreta . El que queda de la inscripció, permet saber el personatge que hi fou enterrat: HIC IACET G. DE NIUB0 (Ací jau Guillem de Niubó. .. ) cognom casserrenc ben antic, que lliga amb els senyals heràldics abans referits - els nius - i que per l'hàbit, fa pensar en si seria un canonge de Lluçà, monestir on professaren alguns membres de la referida família.</p> | 08049-66 | Santa Maria de l'Antiguitat | <p>Documentalment es constata que l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual es fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'hi enterrava ningú. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona.</p> | 42.0155300,1.8440800 | 404292 | 4652147 | 08049 | Casserres | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La datació d'aquests sarcòfags no suscita acord en la bibliografia consultada on es poden trobar datacions des del segle XII al XV. Fàbregas i Bosch (1994) el daten en el segle XIV. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44715 | Col·lecció d'objectes litúrgics procedents de la Parròquia de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-procedents-de-la-parroquia-de-sant-pau-de-casserres | XIX-XX | <p>Diversos objectes relacionats amb la parròquia de Sant Pau de Casserres i el seu darrer rector, mossèn Jaume Bernades i Viladoms. Objectes relacionats amb el culte: mantell d'imatge de cotó de color blanc setinat amb estampació floral i passamaneria daurada (MDCS 8040) i llanterna de llauna i vidre (MDCS 8045). Objectes d'indumentària pertanyents a M. Jaume Bernades i Viladoms: barret de feltre negre amb capell hemisfèric i ala ampla (MDCS 8042), bonet de tres aletes (MDCS 8043), bonet de quatre becs (MDCS 8044); 4 collets durs circulars (MDCS 8046 a 8049); coll de dues llenques (MDCS 8055); dues camises de cotó blanc (MDCS 8052 i 8053); 3 parells de punys (MDCS 8051 i MDCS 8060 a 8063); un parell de guants de pell de color negre amb tanca metàl·lica al canell (MDCS 8058 i 8059); guardapols de cotó negre i coll de dos becs (MDCS 8041); gavardina de seda negra i coll amb solapa (MDCS 8054); impermeable de fibra sintètica setinada i seda de color negra amb caputxa (MDCS 8056) i abric de llana de color negre, amb coll de solapa i folro de seda (MDCS 8057).</p> | 08049-68 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>Ingrés fet l'octubre de 2007 i consignat el 15 de gener de 2008, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en concepte de donació per la Sra. Isabel Sorribes, majordoma de Mn.Jaume Bernades i Viladoms, que fou rector de la parròquia de Sant Pau de Casserres fins la seva mort, l'any 2007.</p> | 42.0277800,1.8431400 | 404233 | 4653508 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||||
| 44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||
| 44718 | Monument a Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-casserres | XX | Monument de planta circular amb sortidor central i un parterre circular al seu voltant. Està coronat per un infant damunt un pilar, assegut en una bola i agafant un peix amb les mans. | 08049-71 | Plaça de Santa Maria, s/n | Monument dedicat al poble de Casserres, ofrena de la caixa d'Estalvis de Manresa i Inaugurat el 10 d'octubre de l'any 1974 | 42.0133600,1.8415800 | 404082 | 4651909 | 1974 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||
| 44719 | Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI | El nucli de Barbats, ja que a la masia cal afegir-hi dues masoveries i diversos coberts, pallers i granges forma un dels conjunts més antics de Casserres, amb documentació de 1500 que ja en parla. Es tracta d'una explotació agropecuària de gran extensió. La masia principal està fonamentada directament damunt la roca natural i és de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i grans carreus a les cantoneres. La façana principal ha sofert una ampliació, en el segle XIX, afegint-hi una doble galeria amb arcades a la meitat esquerre, que no ha malmès la porta d'accés de punt rodó adovellat. El balcó corregut de la primera planta, també afegit posteriorment, si que ha tapat part del punt rodó. Tant un element com l'altre han modificat la disposició simètrica de la façana. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l'interior hi ha llindes de portes amb les dates gravades dels anys 1763, 1774. Al costat de l'entrada principal s'hi va obrir una nova entrada i al costat dret, gairebé tocant la cantonera hi van posar el dipòsit de l'antic trull d'oli amb una aixeta per l'aigua i al damunt mitja pedra de molí. La planta baixa té volta catalana. A l'interior, la seva distribució respon a la clàssica d'aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l'esquerra de l'entrada, que es va modificar l'any 1971, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l'antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l'embigat de fusta. Les bigues de la coberta són de formigó des del 1988. L'any 1971 també s'afegí una finestra geminada a la façana principal amb una columna portada d'una casa indeterminada de Casserres. Entre els afegits a la façana oest destaca un gran porxo amb arcades i una galeria en planta primera amb tres obertures i columnes mitgeres. Un segon porxo se situa davant de la masia, amb planta baixa i pis, construït amb pedra en planta baixa i maó en la planta pis, i coberta de teules àrabs a dues aigües vers al nord i sud, bigues de fusta i obertures sense elements destacables, excepte les llindes ben fabricades amb maó. A l'est de la masia apareixen tres coberts enganxats, adaptats al desnivell topogràfic existent. Al nord, hi ha l'entrada al garatge agrícola (4 m d'alçada) fet amb maó, teula àrab i estructura de fusta; o bé al gran cobert agrícola de PB+2 en alguns casos (alçada 7 m) amb parets de totxo, teula àrab i bigues de formigó. D'altra banda, a l'est de la masoveria 2 hi ha un paller de PB+1 i un porxo, fets amb bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo. | 08049-72 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i llavors van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0252700,1.8623000 | 405815 | 4653208 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia hagut fogaina, forn de pa, trull d'oli (ubicat a l'entrar de la casa, a mà esquerra, després d'haver pujat els primers esglaons que porten al pis de dalt, i al replà mateix a mà esquerra tornant a baixar, en una gruta excavada a la mateixa roca on està construïda la casa), premsa de vi, premsa amb les moles pel blat i tines.Existeix un pergamí de l'any 1500 que ja parla del Mas Barbats. Amb la documentació localitzada han pogut establir l'arbre genealògic des de 1690.També destaca una col·lecció d'eines del camp força considerable: dalla, sulfatadores, podalls, esclopins, fangues, arades, garlopes, serres, jous, sedassos, falç, pales de forn, cistells, llums de carburs, paranys i collars, esquellots, forques, etc. A l'exterior, en zones enjardinades, hi ha diverses pedres de premses de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44720 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Masia de planta rectangular restaurada i reconvertida en casa de turisme rural. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, tot i que originàriament la façana principal estava orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria: pedres rejuntades amb morter i grans carreus cantoners. Les obertures de la planta baixa conserven llindes de fusta i la resta estan emmarcades amb maons. Destaca a la façana sud, a la segona planta, una obertura de galeria doble amb columna central de maons. A la façana sud hi ha adossat un porxo de planta baixa emprat per a la barbacoa, amb coberta de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra i totxo arrebossat. A llevant, hi ha un cobert de planta baixa i pis utilitzat com a garatge i magatzem, amb bigues de fusta, coberta de teula àrab i parets de maó sense arrebossar. | 08049-73 | Vilanova - Riera de Clarà | Conjuntament amb les masies de Vilanova i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Ramon Parcerissa Boixadera en fou el darrer masover, que hi va viure fins l'any 1978. La darrera reforma es va fer l'any 1999 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Barraca del Bernadàs'. | 42.0125600,1.8532400 | 405046 | 4651807 | 1571 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Barraca del Bernadàs.Els incendis de l'any 1994 no van afectar tant aquest vessant més ombrívol on hi ha un alzinar amb roureda i sotabosc propi de gran valor paisatgístic i mediambiental. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44721 | Bauma obrada de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-ca-naloy | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com habitatge fins a principis del segle passat. En origen la bauma tenia dues portes d'accés i una finestra, i a l'interior hi havia parets divisòries fetes amb pedres i argila que estaven emblanquinades amb cal. A la part de dalt de la bauma hi havia dues molleres d'on sortia l'aigua que els antics habitants de la bauma havien aprofitat per fer-la baixar amb canalitzacions artificials i posar dues aixetes. | 08049-74 | Ca n'Aloy | Segons informació oral facilitada per Pau Llorens, a la Bauma de Ca n'Eloi hi van viure fins a l'any 1919. Ens contà que hi ha una persona que actualment viu a Sallent que havia nascut en aquesta bauma. També ens informà que a finals dels anys 60 o començament dels 70 del segle passat, s'hi van conrear xampinyons, moment en que es va tapiar la segona porta, per evitar l'excés de llum. La propietat presenta certificat de domicili de l'any 1914. | 42.0240600,1.8146800 | 401871 | 4653127 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44722 | La Bauma del Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-del-forroll | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Casa aïllada als quatre vents construïda damunt una roca sorrenca que forma una bauma i adaptada al desnivell del sòl. És de planta quadrada i consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els paraments són de maçoneria acabats amb arrebossat sense pintar i les obertures laterals són més aviat petites. A la façana principal, destaca la terrassa frontal i els balcons a la segona planta, mentre que a la última planta s'hi obra una galeria tancada de cinc arcs escarsers. | 08049-75 | l'Ametlla de Casserres - a l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta'. | 42.0391800,1.8759100 | 406962 | 4654738 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està damunt d'una bauma de 250 metres d'amplada i a la finca hi neixen dues fonts d'aigua. Dins el desnivell existent a la parcel·la, hi ha un porxo de fusta de planta baixa i pis emprat com a garatge. El jardí disposa d'una bassa, una petita cascada d'aigua i una zona enjardinada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44723 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia constituïda per un nucli central de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de maçoneria amb pedres rejuntades amb morter i carreus cantoner. La part més nova presenta la façana arrebossada i pintada, segurament feta amb maó. Les obertures originals disposen de llindes de pedra i la porta principal té un arc carpanell. | 08049-76 | A l'alçada del PK 8 de la Ctra. BV-4131 de l'Espunyola a Casserres | La masia ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de la Bauma'. Al llarg dels anys ha estat objecte d'ampliacions, la última de les quals fou l'any 1960 amb l'addició d'un volum a la façana sud-oest de planta baixa i dos pisos. Amb anterioritat, a la masia se li afegí un volum a la façana posterior de planta baixa, pis i terrassa. | 42.0161900,1.8361800 | 403639 | 4652229 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Bauma del Perris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44724 | Cal Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernadas | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. IGLÉSIES, Josep (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. NIUBÒ CASAS, Anna (no consta). Família Niubò. Casa Bernadàs. Casserres. Treball de recerca de final de curs de batxillerat. Inèdit. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Masia que forma part de la trama urbana de Casserres, incorporada al carrer de la Creu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té paret mitgera per la façana de ponent i la façana de llevant és cantonera i és més ampla. A la façana del carrer de la Creu hi ha l'entrada amb arc carpanell i la inscripció de 1814 a la dovella central. A la primera planta destaquen tres obertures, totes de llinda recta, amb balcó i barana de ferro. A la planta segona, a l'eix de l'entrada, hi trobem una galeria de tres arcs amb barana de ferro i dues obertures amb balcó. Els paraments son de paredat sense arrebossar amb la pedra picada, mostrant les traces d'algunes transformacions antigues, com alguna finestra tapiada amb pedra. La distribucií interior de la casa és la pròpia de les masies de tres cossos. La planta baixa, ara recuperada com a lloc de recepció i distribució, era la zona destinada a la producció i al bestiar en èpoques remotes. S'accedia a la primera planta per unes escales de pedra, a l'entrada a mà esquerra. Aquestes donaven accés a la sala noble o de presentació que feia de distribuidor a les altres estances (cuina i habitacions). En aquesta sala que es conserva majoritàrimaent amb el seu aspecte original, destaquen dues llindes de pedra amb inscripcions: en una es pot llegir Mariagna Niubó y Bernadàs i l'any 1654 (en lletra cursiva) i en l'altra només el nom Mariagna Niubó y Bernadàs. | 08049-77 | Carrer Major, 31 | Els actuals propietaris de la casa són la família Niubó. El seu arbre genealògic es remunta al segle XVI, quan encara la família conservava el nom de la casa; el va fer Jesús Niubó l'any 1945. Els priemrs que hi consten són Pau Niubó aàlies Bernadàs i Gerònima. La casa s'esmenta en els fogatges de l'any 1553. | 42.0144500,1.8418800 | 404108 | 4652029 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Can Niubó.Conserva un important arxiu familiar, amb pergamins que es remunten des del segle XIV i XV. També conserva una biblioteca amb gran varietat de llibres, sobretot de temàtica religiosa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44725 | La Cabana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Antiga masoveria de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Antiga tina a la façana posterior. Els paraments són de pedra, però arrebossats en gran part, deixant la pedra vista a les cantoneres i emmarcaments d'obertures i una part irregular de la façana principal. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, que només s'interromp una mica en els laterals de la planta baixa. La porta d'accés és de llinda recta, de pedra, que gairebé és el marxapeu de la balconera de la planta primera. Al seu damunt hi ha una doble finestra amb columna de maons al mig, també balconera. A banda i banda de cada pis, hi ah sengles finestres, amb llindes i brancals de pedra i ampits de rajol a la planta primera; i llindes de fusta a la segona planta. A la façana posterior hi ha un volum adossat que és l'antiga tina, amb un pujador de pla inclinat a la façana de ponent per facilitar la tasca d'abocar-hi el raïm des del carro. | 08049-78 | Clot de les barraques | Bartomeu Niubó de Cal Bernadàs, va comprar aquesta casa el 15 de juny de 1572 a Bernat Font de Sant Martí de Puigbó. Des de llavors ha format part d'una explotació agropecuària familiar i va estar habitada per masovers fins fa pocs anys (1982). El darrer masover de La Cabana fou Ramon Cort Subirana. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa Cabanes'. Les darreres reformes són de l'any 2000 i serviren per adequar la casa a les necessitats de turisme rural. | 42.0123600,1.8329700 | 403367 | 4651807 | 1572 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44725-foto-08049-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44725-foto-08049-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44725-foto-08049-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana nord hi hagué una petita ampliació en planta baixa i pis, amb façanes probablement de totxana. A part de la tina i el llenyer a les façanes nord i sud, a l'est de la masia hi ha una sala polivalent vinculada al turisme rural en planta baixa (de 3 metres d'alt), amb coberta de teula àrab, bigues de fusta, parets de pedra i grans carreus cantoners i entrada en gran arcada. Més a l'est, hi ha un cobert i porxada per a la piscina (lavabos i magatzem), construïts en bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo arrebossat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44726 | Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballus | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural, en una llenca elevada del terreny que li proporciona una gran visibilitat del territori circumdant. Grans extensions de camps del seu voltant s'estenen amb terrasses o feixons resseguint el desnivell del sòl, destinats al conreu de cereals i a la ramaderia. La masia actual de Cal Ballús és fruit de diverses ampliacions realitzades al llarg de molts segles. La seva planta és en forma de 'L' amb un barri rectangular tancat per una entrada amb coberta. Originàriament, la part més antiga de la masia es va formar en el punt més extrem de la codina. Destaca a la planta baixa el gruix de les parets i la volta apuntada de pedres, que li confereixen un aspecte de gran solidesa. La primera façana principal s'orientaria a llevant per facilitar-ne l'accés, ja que la façana de migdia tindria al davant un desnivell de la mateixa roca i el seu accés seria molt dificultós per no dir impossible. Seria d'un sol cos transversal i no podem saber si el carener era paral·lel a la façana o perpendicular, tot i que segurament seria el primer cas. Aquesta estructura facilitaria les dues ampliacions posteriors, avançant cada cop un cos a llevant. Quan la masia adquireix la forma actual, l'ampliació s'ha de fer per la façana septentrional i l'entrada queda desplaçada cap a l'esquerra. En aquests moment la masia seria de planta rectangular i constaria de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. En el segle XIX, 1865 segons consta en una llinda d'una finestra, s'hi afegiria el cos adossat a la façana oriental i que ampliaria la masia cap a llevant. Aquest cos consta de planta baixa i dos pisos. El carener continua la línea del primer volum deixant dues aigües molt desiguals en dimensions, ja que el vessant cap a migdia és d'una sola teula. Un cos adossat a aquest volum, conserva una tina, tipus cup, de secció circular ( 1'8 metres de diàmetre) i 3 metres de fondària, folrada amb rajols corbats de 50 cm d'amplada. Antigament hi havia diverses estructures per salvar el desnivell de la tina per facilitar-ne l'abocament del raïm. Les llindes de portes i finestres són austeres de pedra, amb els ampits de finestres senzills. Destaca el portal d'entrada adovellat i de mig punt. | 08049-79 | Clot de les barraques | La família actual posseeix la masia de Cal Ballús des de fa 13 generacions amb el mateix cognom de Genescà. El primer d'aquest cognom, que venia de Gaià es va casar amb una pubilla Ballús, però tot i fer tant de temps, la casa ha mantingut el nom dels anteriors propietaris, que desconeixem fins a quan es remunten. Masia totalment rehabilitada l'any 1996, com a conseqüència del gran incendi forestal de l'any 1994. | 42.0039700,1.8071200 | 401214 | 4650905 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dins el barri conserva la fogaina i diverses pedres de molins i trulls, segurament de la mateixa casa. A l'interior conserva dues boques de forn de pa i un forn sencer, més modern, amb portella de ferro. Aquest forn encara havia funcionat durant la guerra civil i la postguerra.A fora conserva la bassa, en desús, de 120 metres quadrats de superfície, un safareig mig cobert amb volta de rajols, al que s'hi accedeix baixant unes escales de pedra que salven el desnivell de la terrassa i que està comunicat amb la bassa de dalt. També hi ha un pou amb les parets de pedra i diverses tines. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44727 | Cal Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SUBIRÀ CUBINSÀ, Sílvia (2011). Projecte de reforma de Cal Blasi de Casserres, una masia del Berguedà. Projecte de final de curs d'Enginyeria de l'edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit. | XVII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec a base de cairats i taulers de fusta, i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció molt sòlida fonamentada directament damunt la roca i realitzada i ampliada en diverses fases entre els segles XVII i XIX. A la façana principal, destaca des de l'exterior una galeria doble d'arcs carpanells feta de pedra a la planta primera i una galeria amb obertura frontal i bigues de fusta a la vista a la planta segona. Davant la façana s'hi han afegit uns estables de planta rectangular amb coberta de teules a una vessant que impedeixen visualitzar que l'estructura de la planta baixa era idèntica a la primera planta. És a dir, hi havia una doble obertura d'arcs carpanells fets de pedra, però que han estat parcialment tapiats. També destaca l'entrada porxada mitjançant una volta catalana que dóna accés a una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles. La resta d'obertures són de llinda recta de pedra treballada i ampits de motllures simples. Les bigues originàries són de fusta però reforçades amb formigó. Les parets són de maçoneria amb resta d'arrebossats i grans carreus a les cantonades. La planta baixa estava destinada al bestiar i al magatzematge i producció agrícola. Hi ha una tina excavada a la roca, on es dipositava el raïm des de l'exterior a través d'una petita construcció que s'observa a la façana nord-occidental. Al costat de les escales d'accés al primer pis s'hi construí una pica per preparar la calderada del bestiar. En el cobert adossat a la façana sud-oest hi ha un forn de pa. A la planta primera hi ha la part residencial que conserva l'aspecte molt similar al que deuria tenir en el moment de la seva darrera reforma. S'hi accedeix des d'unes escales de pedra de dos trams que donen a la sala principal que feia les funcions de rebedor, menjador i sala de presentació i distribuïdor. Per la part nord occidental hi ha tres habitacions i per la part sud-orientals s'accedeix a la galeria i a la cuina o cambra de foc, on es conserva una llar i en una llinda hi ha la inscripció gravada que diu: 'ALSINA RAMON 1693', amb dues rosetes laterals i una creu separant la inscripció en dues parts. Totes les finestres tenen festejador. A la planta de sota cobert que era la part d'emmagatzematge de viandes i productes alimentaris per passar l'hivern, una gran sala distribueix l'accés a altres estances més petites. | 08049-80 | Fonogedell, al costat de l'ermita de Sant Miquel | La llinda de 1693 indica una primera data de construcció o molt possiblement de gran ampliació fruit d'un benestar econòmic general que es va materialitzar en moltes masies pel context econòmic. Si hi havia una construcció anterior no es pot saber sense un estudi històric i arqueològic de l'edifici i de la seva estructura. Però si que sembla clar que l'edifici del segle XVII seria de planta rectangular i tindria la seva façana principal amb la mateixa orientació que l'actual i dues crugies transversals separarien els dos cossos paral·lels a la façana. Posteriorment, possiblement a finals del segle XIX, s'afegiria el cos de les galeries, davant l'antiga façana del segle XVII, i això explicaria que la llinda de la planta primera quedés amagada. Els cossos annexos s'anirien aixecant a mesura que els seus usos ho requerissin, sense que es pugui determinar el moment precís. Els actuals propietaris van comprar la finca al voltants dels anys 30 o 40. | 41.9897700,1.8141200 | 401772 | 4649321 | 1690 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha diverses estructures al voltant de caire productiu: una bassa de grans dimensions ( 17 x 10 m) i tres coberts que s'utilitzen de magatzem. En destaca el situat més proper per la part posterior, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Originalment tenia una única gran obertura amb un arc de mig punt de pedra treballada. Actualment s'ha tapat la meitat d'aquesta obertura per fer-hi un nou pis elevat per encabir-hi bestiar de ploma. A l'interior d'aquest cobert s'han localitzat una zona de nidificació d'oreneta vulgar (Hirundo rustica). | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||
| 44728 | Cal Boixadera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixadera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | L'antiga masia de cal Motxo, construïda damunt la roca natural i adaptada al desnivell que feia la roca fou la base sobre la qual es va construir la nova torre de Cal Boixadera, aprofitant les pedres de la Masia de Cal Passavant. L'aspecte actual és fruit d'una reforma de l'any 1970. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota cobert. Disposa de coberta de teules àrabs a dues aigües (bigues de fusta en planta baixa i formigó a la teulada) amb ràfec de tres fileres de rajols en punta de diamant i rajols plans, i carener perpendicular a la façana principal però lleugerament desplaçat a llevant. Les parets són totes de maçoneria, amb alguna resta de l'antic arrebossat i a l'antiga entrada principal apareix una porta amb arc de mig punt amb dovelles, finestres de pedra amb llinda de fusta o pedra i ampits simples. La resta d'ampliacions (3 cossos més) segueixen aquest mateix esquema, excepte el de planta baixa i pis a la façana nord amb portes i finestres amb llindes de rajols. L'ampliació del sud-oest té algunes grans finestres de punt rodó. Cal destacar per la seva monumentalitat una torre de 14 metres situada a la façana oriental i que es mimetitza amb l'edificació principal. | 08049-81 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Pasaban'. | 42.0119700,1.8245800 | 402672 | 4651773 | 1805 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Motxo. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44729 | Cal Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia enrunada. | Al capdamunt de la Bauma de Cal Calau, hi ha una zona conreada que a la seva vora conserva les runes d'una antiga masia. D'aquesta, se'n conserven les 4 parets perimetrals, de fins a 3,5 metres d'alçada, d'uns 73 metres quadrats de planta i una alçada mínima de planta baixa i pis. Sembla que la coberta, que seria de teules àrabs, es disposaria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedres mitjanes irregulars, amb juntes d'argiles i pedres més petites. Estaria dividida en tres cossos, a l'estil clàssic, i en el cos esquerre; és a dir, el de ponent hi havia un forn de pa, del que es conserva la boca, però que la volta s'ha esfondrat. Conserva el forn. | 08049-82 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Calao'. Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes, igual que les escriptures posteriors de compravenda de l'any 1964. | 42.0066800,1.8187400 | 402180 | 4651193 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Clau. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44730 | Cal Camadai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camadai | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia que consta de dos cossos de planta quadrada, el cos originari de la masia i un cos afegit a la façana sud-oriental. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec de quatre fileres de rajols. Els paraments són de pedra rejuntades amb morter en planta baixa i pis, mentre que a la planta segona són de totxo arrebossat; l'estructura renovada, l'any 1998, és amb bigues de formigó. La façana principal original disposa d'una porta i finestres austeres amb llindes de pedra o fusta i ampits amb motllures simples; les altres façanes més noves disposen de llindes amb rajols. Adossat a la façana sud-occidental, hi ha un cobert porxat utilitzat com a magatzem, mentre que aïllat al nord hi ha un paller de planta baixa i pis, bàsicament de pedra però amb algun afegit de totxo i estructura de formigó. La teulada a dues aigües és amb teula àrab. | 08049-83 | Camí de Cardona | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Camaday'. | 42.0221700,1.8479000 | 404618 | 4652880 | 1720 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Camadall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44731 | Cal Camp Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camp-llarg | <p>AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).</p> | XVIII | <p>Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrada. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de són de maçoneria, de pedra vista ajuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal es caracteritza per l'endarreriment de la meitat esquerra deixant un porxo a la planta baixa, on hi ha l'accés principal de la casa i una terrassa coberta a la planta pis. A la meitat dreta d la façana hi una finestra en planta baixa amb la llinda, brancals i ampit de pedra. A la llinda es pot llegir la inscripció amb l'any de 1780. A la façana septentrional hi ha l'estructura semicircular d'un pou interior adossada; i a la façana oriental hi ha un volum de planta baixa, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Davant la casa hi ha dues figueres de considerables dimensions. També hi ha un cobert aïllat usat com a rentador i magatzem a uns 3 metres de la masia, construït adaptant-se al desnivell. Té 2,5 metres d'alçada en planta baixa, amb parets de maçoneria ajuntats amb morter en la seva major part, excepte la paret oest amb totxo arrebossat. La coberta és amb teula àrab i bigues de fusta.</p> | 08049-84 | Clot de les barraques | <p>La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'.</p> | 42.0137565,1.8219279 | 402455 | 4651975 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu nom també es troba escrit junt: Campllarg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||
| 44732 | Cal Caparrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caparrada | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord, on hi ha l'entrada. A la façana de llevant s'hi va afegir un petit cos quadrangular amb la coberta a una vessant. Tota la casa està construïda aprofitant la roca i adaptant-se al desnivell. Sembla que hi hagi la roca buidada en algun sector. Totes les obertures són bastant reduïdes i tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, en destaca una finestra balconera de la façana sud amb arc carpanell. El parament és de carreus, lleugerament arrebossat i les cantoneres de pedra escairada. | 08049-85 | Riera de Merola, al sud del terme municipal | La casa ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, de l'any 1923, amb el nom de 'Casa Nova de Cirera'. | 41.9984000,1.8768900 | 406984 | 4650209 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44733 | Cal Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreres | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, tot i que la part posterior es va ampliar en alçada. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El tram més meridional amb la coberta més baixa conserva les bigues de fusta i el tram alçat, les bigues són de formigó. Té un cos adossat a la façana de llevant que originàriament seria de planta baixa, destinat a bestiar, però que s'ha aixecat una planta pis. Mentre el parament de la casa i del cos adossat en planta baixa és de maçoneria, la planta pis del cos adossat i l'alçat són de totxo. Les obertures de la façana sud són de llinda recta de pedra amb brancals i ampits també de pedra. La porta principal d'accés es troba a la façana sud, però es va obrir una segona entrada a la façana oriental, al costat d'una obertura tapiada. Al voltant hi ha altres annexos fets de totxo vist, bigues de formigó i cobertes de fibrociment que s'aixecaren després dels incendis de l'any 1994. | 08049-86 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Carreres'. | 42.0446400,1.8724300 | 406682 | 4655348 | 1778 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44734 | Cal Catiu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catiu-de-dalt | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Fruit de la manca d'ús. | Antiga masoveria construïda aprofitant el desnivell dels camps de conreu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis a la meitat oest i planta baixa a la meitat est. La coberta és de fibrociment a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, feta amb bigues de formigó. Part de la paret sud ha estat reconstruïda i té un porxo adossat fet de totxana. Les restes de les parets antigues són fetes amb pedra i morter de calç, amb restes d'arrebossat, i carreus cantoners. | 08049-87 | Clot de les barraques | Segons testimonis orals, el mas fou habitat fins l'any 1964. Llavors, la teulada era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Les dades cadastrals donen com a data de construcció del local principal l'any 1890. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Catiu de Dalt'. | 41.9983000,1.8767600 | 406973 | 4650198 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44735 | Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. | XVII-XVIII | Hi ha elements que necessiten restauració. | Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sudest. La construcció actual és fruit de diverses reformes i ampliacions, però a la façana nord-oest es pot veure com el carener de la teulada a dues aigües es desplaça cap a llevant, amb els carreus cantoners que mostren el que seria la planta original. Els paraments són de pedra, i conserven l'antic arrebossat, però destaca a la façana nord i a la de llevant, els grans contraforts que sustenten les parets. L'entrada principal, junt amb la masoveria, la Cirereta, es produeix pel sud‐est, a través d'una porta porxada amb volta catalana. A la planta primera hi ha la reconstrucció d'una galeria amb 4 obertures, mentre que a la segona hi ha una galeria amb obertura frontal (triangular). Totes les finestres tenen llindes de pedra amb motllures en relleu i la porta té un arc de mig punt amb grans dovelles. També destaca un interessant sistema de recollida d'aigua pluvial des de la teulada que a través d'una canalització adossada a la façana de llevant condueix l'aigua fins la bassa de viver, dita així pel seu fons de roca que fa que l'aigua sigui neta i òptima per boca. En els camps inferiors, a 200 metres de la casa, hi havia una altra bassa amb fons de roca, que servia per regar l'horta. Aquesta bassa es va inutilitzar recentment. | 08049-88 | Fonogedell | L'antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. La masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord, la façana de llevant és original. Finalment, molt probablement l'any 1879, tal i com indica una de les llindes, s'afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l'altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera quedaria tapada per les galeries visibles en l'actualitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Sirera'. | 42.0102200,1.8274000 | 402903 | 4651576 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L'antiga masoveria s'ha reformat i s'ha adequat per turisme rural; mentre que una part de l'antiga casa pairal es manté com a habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44736 | Cal Cotre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, situada damunt una roca que pel vessant de ponent fa un desnivell considerable, atorgant a la casa una situació de domini visual de la zona. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, tot i que conserva restes de l'antic arrebossat. La porta d'accés és de llinda recta de pedra, però les petites finestres tenen llindes de fusta, això les que no han estat reformades. Adossat a la façana principal té un petit porxo de totxana i fibrociment de baixa qualitat. Perpendicularment, es disposa una granja de porcs allargada, feta de totxo i coberta de teula a dues aigües. A l'altra banda del camí, hi ha un cobert i un porxo, emprats com a magatzems i garatge agrícola. | 08049-89 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Cotre'. | 42.0050700,1.8058100 | 401107 | 4651029 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Encara conserva l'estructura de fusta a la planta baixa. No obstant això, l'any 1992 i abans dels focs del 94, la teulada fou reformada amb bigues de formigó, cosa que va permetre la seva conservació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44737 | Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVIII | Masia fonamentada directament a la roca natural formada per un cos originari i dos cossos adossats a la façana de llevant. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, lleugerament inclinada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i les cantoneres de grans carreus escairats. La porta d'accés és de punt rodó adovellada. Les finestres són amb llindes de maó, excepte a la façana nord on hi ha una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura. Al cos principal s'hi van afegir dues ampliacions a la façana est, el primer de planta baixa i pis i l'altre de planta baixa), ambdós amb cobertes de teula, estructura de fusta i parets de pedra seguint la tipologia tradicional. Un altre volum afegit està adossat a la façana de ponent. És una planta baixa més pis, dividit en una terrassa orientada a nord i estructura tradicional. El cobert més rellevant es troba front la façana nord, de forma allargada, era l'antic paller. Amb planta baixa, té una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Les parets són de pedra i les bigues de fusta. Més al nord hi ha dos coberts junts, el més gran i més antic amb parets de pedra en planta baixa i maó al pis, bigues de fusta i teulada de teula àrab; el més petit té les parets de totxo i bigues de formigó. | 08049-90 | A ponent del terme municipal, a tocar l'Espunyola | Els propietaris actuals van adquirir a finca l'any 1889, però el nom de Cal Fàbrega és anterior. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Fàbrega'. | 42.0468500,1.8431400 | 404261 | 4655625 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant l'antiga façana principal hi ha una tina d'oli, i una de vi. També hi havia un cobert amb un forn. L'antic pou ha estat tapat per motius de seguretat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44738 | Cal França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-franca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter de calç i conserva part de l'arrebossat exterior i les cantoneres amb carreus escairats. La façana principal té una distribució de les obertures irregular, suposadament motivat per les diferents ampliacions i reformes antigues. La llinda de la porta i d'una finestra de la planta pis són de pedra, igual que els brancals i els ampits. Per contra, la resta de llindes són de fusta. Per la part posterior s'ha ampliat la construcció de forma considerable creant un nou edifici adossat a l'antiga masia. | 08049-91 | La Fàbrega | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal France'. Les darreres reformes són de l'any 2008. | 41.9892700,1.8145500 | 401807 | 4649265 | 1744 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva part d'un forn de pa a l'interior. Hi ha un conjunt de tines de vi a l'exterior i conserva una teula amb data del 1744. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44739 | Cal Francisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Antiga masoveria fonamentada directament damunt la roca. És de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa es disposa amb la porta d'accés a l'eix de la simetria, amb arc rebaixat de rajols i dues finestres laterals. A les plantes superiors hi ha una finestra per cada eix de simetria, són més petites i tenen llindes de pedra o de rajols segons els casos. | 08049-92 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Conill'. | 42.0164100,1.8476300 | 404587 | 4652240 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Cunill. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44740 | Cal Gatzerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gatzeri | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Teulada en mal estat. | Masia de planta quadrada fonamentada directament damunt la roca natural en una zona amb fort desnivell, de manera que l'accés per la façana oriental dóna al primer pis. Unes escales tallades a la roca en aquesta mateixa façana condueixen a la façana de migdia, on consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb estructura de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Es troba en mal estat. La porta principal per l'est té una gran llinda de fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra senzilles. Les parets de la masia són de maçoneria, pedra amb restes d'arrebossat antic. Al nord de la masia hi ha un obrador de pa en planta baixa, fet amb totxo arrebossat i pintat beix i teulada de fibrociment. Tanmateix, adossat al sud hi ha les restes d'un antic cobert de pedra enrunat, amb una alçada de planta baixa. Alhora, aïllat a la façana principal, hi ha l'antic paller de la casa que té una llinda datada del 1942, amb planta baixa i dos pisos, estructura de fusta, teulada de teula àrab i parets de pedra i maó. | 08049-93 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Gatsari'. | 41.9969900,1.8134300 | 401726 | 4650123 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44741 | Cal Janató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janato | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Caseta als quatre vents fonamentada directament a la roca, de planta rectangular (4'46 x 5'16 m), que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs i l'estructura de formigó, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són totalment de grans pedres irregulars falcades amb pedruscall i amb grans carreus cantoners. La façana principal hi ha la porta d'accés, que és la única obertura de l'edifici, amb llinda i brancals de pedra treballada, d'1m de llum i una alçada de 1'80 metres. Per la façana posterior (nord) conserva les restes del que havia estat l'antic forn de pa. Tenia un annex adossat a la façana est derruït i que conserva parets a 1,9 i 1,6 metres en angle | 08049-94 | Al costat de la Ctra. De Gironella a Casserres BV-4132, a l'alçada del PK 1 | La casa consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1923), amb el nom de 'Casetas'. Quan fou desocupada, s'utilitzà com a paller i cobert i l'any 1990 se'n reconstruí la teulada perquè havia patit un incendi intencionat. | 42.0137600,1.8219500 | 402457 | 4651975 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltada de camps d'ordi i amb dues alzines al costat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44742 | Cal Joan de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Pateix deteriorament propi per manca de manteniment | Cal Joan de Ripés és una masia adossada a Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. Cal Joan de Ripés originàriament tenia una planta rectangular a la que s'hi han afegit diverses ampliacions. La més important sembla que fou l'ampliació nord, fet que queda clarament representat amb el carener de la teulada desplaçat cap a sud. Els altres dos afegits tingueren lloc a la façana oriental de la masia, mentre que la terrassa de la cara principal li conferí la particular fisonomia d'aquesta construcció. Presenta una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral∙lel a les façanes principals, estructura de fusta i parets de maçoneria arrebossada amb carreus escairats a les cantoneres. Les ampliacions utilitzaren la pedra vista i altres materials com els rajols, mentre que les obertures són àmplies cap al sud i petites vers al nord. La masia disposa de nombrosos coberts i porxos, el més rellevant del qual queda adossat a la façana sud. Es tracta probablement de l'antic paller, fet de pedra en planta baixa i de maó en el pis, amb la coberta de teula àrab i estructura de formigó. | 08049-95 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Arripés'. | 41.9767100,1.8189200 | 402149 | 4647865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44743 | Cal Marxant de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-de-fonollet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessitaria algunes millores i sanejament. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural i adaptada al desnivell de la roca. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments originals i la planta baixa de l'ampliació són amb maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que la planta pis de l'afegit és fet amb totxana. Les obertures a la façana posterior són de mides reduïdes i amb llindes de pedra, difícils de veure amb l'antic arrebossat. El terra de la planta baixa és la mateixa roca amb una mica de pendent. L'interior està dividit en tres estances dedicades al bestiar i a guardar eines del camp. Les escales per accedir al primer pis són a l'entrar a la dreta i són de fusta. Fou objecte d'una important ampliació per la façana occidental, mentre que pel sud anteriorment la masia ja havia estat modificada. Adossat a la masia hi ha un parell de cobert de pedra en desús. A la façana sud hi ha un cobert aïllat, de planta baixa i pis, amb una base de pedra i parets de totxana i bigues de formigó. Entre el cos de la masia i aquest cobert aïllat hi ha unes escales excavades a la pedra sorrenca que salven el desnivell i condueixen a la part posterior de la masia. | 08049-96 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Marxant'. | 42.0138500,1.8145200 | 401842 | 4651994 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un annex adossat a l'angle septentrional es conserva les restes d'una fogaina. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44744 | Cal Millàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-millas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Casa als quatre vents formada a partir de dos habitatges independents. Està construïda directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista, amb restes de l'antic arrebossat i les obertures combinen els rajols amb les llindes de pedra. Les cantoneres estan fetes amb pedres escairades. La porta principal, envoltada de rajols, disposa d'un arc rebaixat. Només hi ha un cobert emprat com a galliner a la façana sud, de parets de maó arrebossat té planta baixa i teulada de teula àrab. | 08049-97 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Millàs'. | 42.0058000,1.8231600 | 402545 | 4651090 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La teulada fou reformada fa pocs anys, col·locant bigues de formigó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44745 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal,orientada a migdia. Actualment els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres; però abans de la reforma del 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural, una part era de tàpia i la pedra no era vista. La façana principal no té una disposició simètrica, ja que és fruit de diverses ampliacions i modificacions volumètriques. L'eix principal marcat per la porta d'accés a la planta baixa, d'arc carpanell, una finestra a la primera planta i una balconada a la segona, no s'escau amb l'eix del carener. La majoria de finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, però les de la segona planta tenen l'emmarcament de rajols. | 08049-98 | Clot de les Barraques | La darrera reforma fou l'any 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Minguet'. | 41.9884800,1.8158900 | 401916 | 4649175 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior, hi havia un forn de pa del que només se'n conserva la boca.A la part davantera hi ha les antigues corts del bestiar, que conserven part de l'estructura originària amb els paraments de pedra vista. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44746 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XX | Masia de planta quadrada amb un cos afegit a la façana nord de la mateixa alçada que el cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'obra actual és fruit d'una reforma recent seguint els paràmetres de l'arquitectura rural. Els paraments són de pedra vista, amb grans carreus cantoners i entre les obertures, totes amb llindes de rajols, destaca la planta segona amb galeria a la part central amb dues obertures i columna mitgera. | 08049-99 | Camí de Cardona | Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Miquel'. | 42.0061000,1.8221800 | 402464 | 4651124 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44746-foto-08049-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44746-foto-08049-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior de la masia, s'han construït tres volums, el més oriental dedicat a garatge amb estructura de formigó, teulada de teula àrab i parets de totxo arrebossat (3,5 metresd'alçada). A la part central hi ha un cobert amb funció polivalent a la casa, amb la mateixa estructura que l'anterior i 3 metres d'alçada. Per últim, a la part oest hi ha un porxo tancat amb menjador i barbacoa fet amb bigues de formigó, teula àrab i totxo arrebossat. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44747 | Cal Paraire 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-1 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XX | Antiga masia molt reformada de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, prenent forma de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, del tot infreqüent a Casserres. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedra vista rejuntada amb morter i rajols cantoners en el volum principal. A l'entrada principal hi ha construït una porxada amb rajols i coberta a dues aigües de teula àrab. | 08049-100 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Paraire'. | 42.0154100,1.8085100 | 401347 | 4652174 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44748 | Cal Pau Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-sastre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | A tocar del camí del Fonollet, hi ha les runes de Cal Pau Sastre, de la qual resten evidències clares d'una planta quadrangular d'uns 90 metres quadrats de superfície. De les tres parets que restes dempeus, assoleixen alçades des de 6,3 metres a la cantonada nord-est, 2,5 metres d'alt a la cantonada sud-est, 2 metres a les parets interiors o 1,5 metres a la banda nord-oest. Els paraments són de pedra amb juntes d'argiles i encara es veuen alguns carreus escairats a les cantoneres i les grans pedres laterals que tenia la porta d'accés orientada a migdia. També hi a parets de tàpia. Fins i tot a la banda de nord-est es poden veure dues petites finestres en planta baixa. La façana principal estaria orientada a migdia i encara es pot veure, al terra, una gran llinda recta de pedra que correspondria a l'entrada principal. | 08049-101 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pausastre'. | 42.0153500,1.8137000 | 401776 | 4652161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44749 | Cal Perdiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdiu-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Es troba en desús des de fa temps i va patir els focs de 1994.. | Antiga masoveria de petites dimensions que es va anar ampliant en diverses fases fins a formar una planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de fibrociment a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els focs de l'any 1994 n'afectaren una gran part i, justament el cos més antic de la casa fou el més afectat. Actualment aquest cos és un cobert amb teulada de fibrociment on es guarden vehicles i material divers. Al seu costat resten els altres dos cossos: el volum occidental format per planta baixa i pis, adaptada topogràfica en la façana posterior. El volum oest disposa de coberta a dues aigües vers les façanes principals, amb fibrociment disposat directament sobre els murs exteriors (originalment era de teula àrab amb bigues de fusta), i parets originals austeres de pedra unida amb sorra i grans carreus cantoners. El volum est, amb teulada a una aigua de fibrociment, encara conserva les parets originals. La porta de la façana original fou reconstruïda, accedint-ne per la façana de l'oest per una antiga finestra i una passarel·la, mentre que les finestres són de gran austeritat amb ampits de motllures simples. | 08049-102 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Perdiu'. | 42.0159100,1.8161900 | 401983 | 4652221 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44750 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Masia de planta rectangular situada aprofitant el desnivell del terreny, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de totxana antiga vista, però en la façana posterior la part baixa és de pedra, indicant un origen més antic de la construcció. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats a la planta baixa per tres portes de fusta amb rajol d'arc carpanell o nansa de cistell; a la planta primera per tres obertures amb balcó amb barana de ferro i a la segona planta per tres finestres totalment quadrades, amb petits ampits de rajols. Només un petit eix a la dreta de la façana, format per dues petites finestres en planta primera i segona, trenquen una mica la simetria. A la dreta hi ha un cos annex fet amb parament de pedra irregular a totes les façanes i coberta de teules àrabs a una vessant en pendent oest-est. En aquest cos hi havia un arc adovellat que només es conserva en part i ha estat partit per fer-hi un altell al que s'hi accedeix per unes escales fetes de totxos. A la façana est d'aquest annex s'obre una sèrie de finestres emmarcades en pedra. En una llinda hi ha l'any 1925 gravat. El cobert del nord‐oest és de planta baixa, també magatzem construït totalment de totxana. A la banda nord‐oriental, hi ha un cobert sense teulada, fet de pedra. També hi ha 3 coberts aïllats de totxana emprats per a les quadres dels cavalls. | 08049-103 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal. | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0099900,1.8188200 | 402192 | 4651560 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Rovirassa. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44751 | Cal Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puntes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca que es troba en molt bon estat de conservació, totalment habilitada. Consta de dos volums o cossos que s'adapten al desnivell de la roca. El cos principal, que sembla el més antic, de planta més trapezoïdal que rectangular, consta de planta baixa i dos pisos a la part del davant. Pel darrera l'accés es fa directament a la planta pis. Aquest cos té un petit annex a la façana nord-occidental. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. D'aquesta façana destaca un parell de contraforts. La majoria d'obertures presenten llindes de rajols, però n'hi ha alguna amb llinda de fusta. Els paraments són de maçoneria vista, rejuntades amb morter. El cos adossat a migdia és de planta irregular i consta de planta baixa i pis. | 08049-104 | l'Ametlla de Casserres | Una llinda amb l'any de 1783 gravat, marca l'antiguitat de la construcció. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Punte'. | 42.0192300,1.8405600 | 404006 | 4652562 | 1783 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44752 | Cal Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roc | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Necessita la rehabilitació de la teulada entre d'altres reformes.. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal està formada per la porta d'accés en planta baixa d' arc carpanell de rajols i dues finestres laterals. A la planta primera hi ha tres finestres i una central a la segona planta. Totes emmarcades amb rajols. Els paraments són de pedra vista, amb restes de l'antic arrebossat, així com carreus cantoners. A la façana nord‐est adossat a la masia hi ha un cobert en estat semi ruïnós amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de maó. Tanmateix, adossat a l'altra façana lateral hi ha un altre cobert allargat de planta baixa i pis, la segona de les quals amb afegits de maó, mentre que la resta és amb pedra, estructura de fusta i teula a la coberta. A la façana del darrere, en canvi, hi ha les antigues corts de porcs, fetes de fusta i teula però amb coberta de totxo. També destaca aïllat l'antic paller de la masia, fet amb parets de pedra, coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Més enllà hi ha un porxo amb estructura de formigó i coberta de fibrociment. | 08049-105 | Carretera de l'Espunyola BV-4131 PK 5+700 | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Mas del Meche'. | 42.0037000,1.8202800 | 402303 | 4650860 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44753 | Cal Roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roquera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Antiga masoveria de planta gairebé quadrada que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, Una de les ampliacions més notables fou, precisament, l'aixecament de la sota coberta. L'estructura bàsica de pedra es conserva, rejuntada amb morter i arrebossada i pintada de color beix, mentre que l'ampliació es realitzà amb totxana. Destaca la pedra vista del parament de la façana de llevant i els carreus cantoners en planta baixa i pis, ja que la cantonera de la segona planta és amb rajols. Conserva la llinda de fusta de l'entrada principal. Adossats a la façana oriental de la masia hi ha les antigues corts de porcs reformades, amb estructura de pedra, arrebossades i pintades com la casa, així com bigues de formigó. Més al nord hi ha un porxo amb la mateixa estructura. | 08049-106 | Camí de Cardona, al costat de Cal Gep | L'actual propietari de Cal Gep, ens explica que el seu besavi, que venia de l'Espunyola, va comprar la finca, que llavors comprenia la casa de Cal Roquera i Cal Gep. Actualment cada casa té un propietari diferent de la mateixa família. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Roquera'. | 42.0071000,1.8410300 | 404027 | 4651214 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||
| 44754 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-4 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Masia recentment rehabilitada, seguint la volumetria original, de planta quadrangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, amb bigues de formigó després de la reforma. Les parets són de totxo amb aplacat de pedra a la façana principal, mentre que la resta de façanes són arrebossades. Els cantoners són de rajols i les obertures són modernes. S'hi ha afegit un porxo a la façana sud amb terrassa a la planta primera. A la façana oriental hi ha un cobert de planta baixa i pis emprat com a magatzem, de bigues de formigó, coberta de teula àrab a una vessant i parets de totxo arrebossat i pintat en color crema. | 08049-107 | A ponent del terme municipal | El seu aspecte actual és fruit d'una reforma molt recent. | 42.0149700,1.8210600 | 402385 | 4652111 | 1816 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44754-foto-08049-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44754-foto-08049-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva l'antic forn de pa. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,93 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/