Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44685 | Fabrica del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-guixaro | CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER, Ramon (1985). El Guixaró. Gironella. | XIX | És una característica fàbrica de pisos de planta rectangular, paral·lela al riu. Totes les obertures, tant finestres com portes d'accés, estan emmarcades amb obra de maó vist, la majoria d'elels estan tapiades amb maons. Les naus s'aguanten amb dues fileres de pilars de ferro colat paral·leles al mig del tancament amb tirants de ferro i revoltons. La coberta és de teules a dues aigües i reposa sobre encavallades de fusta. Al costat hi arriba el canal provinent de la resclosa, que és el que antigament proporcionava l'energia elèctrica per moure els embarrats. Actualment formen part de la fàbrica el que havia estat l'antiga església i unes naus adossades de construcció més recent. Al costat de l'esglésai hi ha la casa de l'encarregat i més amunt la casa on s'allotjava l'amo quan venia, ja que el seu habitate estava a Viladomiu Nou i la casa del director. | 08049-38 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó, es posà en funcionament l'any 1880 . Amb el temps s'especialitzà en la producció de mallorques i franel·les. L'activitat industrial tèxtil es va mantenir fins l'any 1990. A partir de l'any 1991 es fa producció d'alumini. | 41.9952400,1.8866400 | 407787 | 4649847 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44707 | Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bernades | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec de triple filera amb rajols, és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. L'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus a les cantoneres, mentre que l'ampliació posterior fou realitzada amb totxana antiga. La façana principal té una composició asimètrica amb els eixos desplaçats a l'esquerra. En planta baixa, la única obertura és la porta d'accés, ara de llinda recta de fusta, però que conserva l'arc de punt rodó. En la primera i segona plantes es reprodueix el mateix esquema, on destaca una doble galeria amb columna central, i dues finestres als laterals, amb les llindes, brancals i ampits de pedra treballada. Reprodueix els esquemes arquitectònics de moltes masies de la zona, on en un moment indeterminat del segle XIX s'amplia un cos de galeries a la façana principal, deixant tapada l'antiga façana i l'antiga porta d'accés. A l'interior, després del primer cos ampliat de galeries es traspassa l'antic llindar de la casa., amb el portal d'arc adovellat. A la planta baixa es conserven les estances destinades a la producció i al bestiar. En aquesta es conserva part d'una tina de vi i un forn de pa. Entrant a mà dreta hi trobem les escales d'accés a la planta primera que conserva la distribució clàssica amb afegits i divisions posteriors. En aquesta planta es conserven llindes de pedra amb els anys gravats, fruit potser de la primera gran ampliació (1772, 1753). També es conserven altres llindes amb cares antropomorfes en relleu i elements vegetals geomètrics. Tenia dues fogaines, la del masover i la dels propietaris. No se'n conserva cap. La dels masovers estava a la façana de ponent i la dels propietaris a la façana de llevant. Ambdues eren cobertes. També hi havia dues pedres per fer oli de ginebre, la més propera al mas molt ben conservada i la segona més llunyana que es va malmetre amb els incendis de l'any 1994. | 08049-60 | Sant Pau de Casserres | El primer document que fa referència a la casa Bernadas és del segle XIV, on parla d'un tal Bernadas de Sant Pau. A causa de la pesta el mas queda abandonat i en estat ruïnós. Anys més tard, segons un pergamí conservat a la casa i signat el 22 d'octubre de 1530, explica com en Joan de Bernades, reclama als monjos de Santa Maria de Serrateix el restabliment de les propietats de la seva família. En el document, Fra Lluís de Claramunt, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix convoca als monjos per pactar sota condicions el retorn del mas Bernades de la parròquia de Sant (Pau) de Casserres que l'hereu Joan de Bernades els reclama per poder tornar-hi a viure. En primer lloc s'esmenta l'estat deplorable en que es troba la propietat: 'el qual mas és totalment enderrocat i sense casa, i aquesta està descoberta i la major part de les parets enfonsades, i les seves vinyes son ermes i ... de manera que fa ben bé vint anys que l'esmentat monestir no en treu cap profit, i l'hereu d'aquest mas és pobre i no hi vol habitar si nosaltres (...) no (reduïm) per sempre més el cens a un part, i del tot durant tres anys per tal que ell pugui cobrir i obrar la casa de dit mas'; en segon lloc, tot allò que se li retorna: 'cases, casals, corts, terres, trossos, camps i honors conreats i erms, muntanyes i plans, arbres, boscos..., aigües, aqüeductes, deveses, pastures, prats, termes, emprives, fites i totes i cada una de les coses que formen la seva integritat i drets i les seves pertinences', i finalment les condicions que s'estableixen: en primer lloc haurà de cobrir la teulada, i després hi haurà de residir durant quatre anys en els quals tindrà un hereu que asseguri els pagaments a l'abat, al monestir i als seus successors vint-i-dos sous de moneda barcelonina cada Nadal, a més dels delmes del que obtinguin de les terres i un pollastre. Perquè pugui instal·lar-se i aixecar la propietat, els primers quatre anys queda exempt de pagament i els monjos, li donen dos capons i li deixen una bota que es troba a Avià que haurà de restituir en el seu moment. La família ha conservat el cognom des d'aleshores. | 42.0437100,1.8362300 | 403685 | 4655284 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la masia hi ha 4 volums importants. Al nord-est hi ha la granja de vaques, de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra arrebossada. Connectat a l'est apareix un gran cobert allargat, amb la coberta de teula àrab i fibrociment, bigues de formigó i parets de pedra i totxo, usat com a magatzem. Junt amb l'anterior hi ha un cobert de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab i parets de pedra. Per últim, davant la façana principal, apareix uns coberts allargats emprats com a paller i garatge, de bigues de fusta i parets de totxo o blocs de formigó a les parts noves i de pedra a la planta baixa, extreta del jaciment de Bernades, durant la primera meitat del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44727 | Cal Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SUBIRÀ CUBINSÀ, Sílvia (2011). Projecte de reforma de Cal Blasi de Casserres, una masia del Berguedà. Projecte de final de curs d'Enginyeria de l'edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit. | XVII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec a base de cairats i taulers de fusta, i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció molt sòlida fonamentada directament damunt la roca i realitzada i ampliada en diverses fases entre els segles XVII i XIX. A la façana principal, destaca des de l'exterior una galeria doble d'arcs carpanells feta de pedra a la planta primera i una galeria amb obertura frontal i bigues de fusta a la vista a la planta segona. Davant la façana s'hi han afegit uns estables de planta rectangular amb coberta de teules a una vessant que impedeixen visualitzar que l'estructura de la planta baixa era idèntica a la primera planta. És a dir, hi havia una doble obertura d'arcs carpanells fets de pedra, però que han estat parcialment tapiats. També destaca l'entrada porxada mitjançant una volta catalana que dóna accés a una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles. La resta d'obertures són de llinda recta de pedra treballada i ampits de motllures simples. Les bigues originàries són de fusta però reforçades amb formigó. Les parets són de maçoneria amb resta d'arrebossats i grans carreus a les cantonades. La planta baixa estava destinada al bestiar i al magatzematge i producció agrícola. Hi ha una tina excavada a la roca, on es dipositava el raïm des de l'exterior a través d'una petita construcció que s'observa a la façana nord-occidental. Al costat de les escales d'accés al primer pis s'hi construí una pica per preparar la calderada del bestiar. En el cobert adossat a la façana sud-oest hi ha un forn de pa. A la planta primera hi ha la part residencial que conserva l'aspecte molt similar al que deuria tenir en el moment de la seva darrera reforma. S'hi accedeix des d'unes escales de pedra de dos trams que donen a la sala principal que feia les funcions de rebedor, menjador i sala de presentació i distribuïdor. Per la part nord occidental hi ha tres habitacions i per la part sud-orientals s'accedeix a la galeria i a la cuina o cambra de foc, on es conserva una llar i en una llinda hi ha la inscripció gravada que diu: 'ALSINA RAMON 1693', amb dues rosetes laterals i una creu separant la inscripció en dues parts. Totes les finestres tenen festejador. A la planta de sota cobert que era la part d'emmagatzematge de viandes i productes alimentaris per passar l'hivern, una gran sala distribueix l'accés a altres estances més petites. | 08049-80 | Fonogedell, al costat de l'ermita de Sant Miquel | La llinda de 1693 indica una primera data de construcció o molt possiblement de gran ampliació fruit d'un benestar econòmic general que es va materialitzar en moltes masies pel context econòmic. Si hi havia una construcció anterior no es pot saber sense un estudi històric i arqueològic de l'edifici i de la seva estructura. Però si que sembla clar que l'edifici del segle XVII seria de planta rectangular i tindria la seva façana principal amb la mateixa orientació que l'actual i dues crugies transversals separarien els dos cossos paral·lels a la façana. Posteriorment, possiblement a finals del segle XIX, s'afegiria el cos de les galeries, davant l'antiga façana del segle XVII, i això explicaria que la llinda de la planta primera quedés amagada. Els cossos annexos s'anirien aixecant a mesura que els seus usos ho requerissin, sense que es pugui determinar el moment precís. Els actuals propietaris van comprar la finca al voltants dels anys 30 o 40. | 41.9897700,1.8141200 | 401772 | 4649321 | 1690 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha diverses estructures al voltant de caire productiu: una bassa de grans dimensions ( 17 x 10 m) i tres coberts que s'utilitzen de magatzem. En destaca el situat més proper per la part posterior, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Originalment tenia una única gran obertura amb un arc de mig punt de pedra treballada. Actualment s'ha tapat la meitat d'aquesta obertura per fer-hi un nou pis elevat per encabir-hi bestiar de ploma. A l'interior d'aquest cobert s'han localitzat una zona de nidificació d'oreneta vulgar (Hirundo rustica). | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44728 | Cal Boixadera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixadera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | L'antiga masia de cal Motxo, construïda damunt la roca natural i adaptada al desnivell que feia la roca fou la base sobre la qual es va construir la nova torre de Cal Boixadera, aprofitant les pedres de la Masia de Cal Passavant. L'aspecte actual és fruit d'una reforma de l'any 1970. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota cobert. Disposa de coberta de teules àrabs a dues aigües (bigues de fusta en planta baixa i formigó a la teulada) amb ràfec de tres fileres de rajols en punta de diamant i rajols plans, i carener perpendicular a la façana principal però lleugerament desplaçat a llevant. Les parets són totes de maçoneria, amb alguna resta de l'antic arrebossat i a l'antiga entrada principal apareix una porta amb arc de mig punt amb dovelles, finestres de pedra amb llinda de fusta o pedra i ampits simples. La resta d'ampliacions (3 cossos més) segueixen aquest mateix esquema, excepte el de planta baixa i pis a la façana nord amb portes i finestres amb llindes de rajols. L'ampliació del sud-oest té algunes grans finestres de punt rodó. Cal destacar per la seva monumentalitat una torre de 14 metres situada a la façana oriental i que es mimetitza amb l'edificació principal. | 08049-81 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Pasaban'. | 42.0119700,1.8245800 | 402672 | 4651773 | 1805 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Motxo. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44738 | Cal França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-franca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter de calç i conserva part de l'arrebossat exterior i les cantoneres amb carreus escairats. La façana principal té una distribució de les obertures irregular, suposadament motivat per les diferents ampliacions i reformes antigues. La llinda de la porta i d'una finestra de la planta pis són de pedra, igual que els brancals i els ampits. Per contra, la resta de llindes són de fusta. Per la part posterior s'ha ampliat la construcció de forma considerable creant un nou edifici adossat a l'antiga masia. | 08049-91 | La Fàbrega | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal France'. Les darreres reformes són de l'any 2008. | 41.9892700,1.8145500 | 401807 | 4649265 | 1744 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva part d'un forn de pa a l'interior. Hi ha un conjunt de tines de vi a l'exterior i conserva una teula amb data del 1744. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44739 | Cal Francisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Antiga masoveria fonamentada directament damunt la roca. És de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa es disposa amb la porta d'accés a l'eix de la simetria, amb arc rebaixat de rajols i dues finestres laterals. A les plantes superiors hi ha una finestra per cada eix de simetria, són més petites i tenen llindes de pedra o de rajols segons els casos. | 08049-92 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Conill'. | 42.0164100,1.8476300 | 404587 | 4652240 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Cunill. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44749 | Cal Perdiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdiu-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Es troba en desús des de fa temps i va patir els focs de 1994.. | Antiga masoveria de petites dimensions que es va anar ampliant en diverses fases fins a formar una planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de fibrociment a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els focs de l'any 1994 n'afectaren una gran part i, justament el cos més antic de la casa fou el més afectat. Actualment aquest cos és un cobert amb teulada de fibrociment on es guarden vehicles i material divers. Al seu costat resten els altres dos cossos: el volum occidental format per planta baixa i pis, adaptada topogràfica en la façana posterior. El volum oest disposa de coberta a dues aigües vers les façanes principals, amb fibrociment disposat directament sobre els murs exteriors (originalment era de teula àrab amb bigues de fusta), i parets originals austeres de pedra unida amb sorra i grans carreus cantoners. El volum est, amb teulada a una aigua de fibrociment, encara conserva les parets originals. La porta de la façana original fou reconstruïda, accedint-ne per la façana de l'oest per una antiga finestra i una passarel·la, mentre que les finestres són de gran austeritat amb ampits de motllures simples. | 08049-102 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Perdiu'. | 42.0159100,1.8161900 | 401983 | 4652221 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44750 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Masia de planta rectangular situada aprofitant el desnivell del terreny, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de totxana antiga vista, però en la façana posterior la part baixa és de pedra, indicant un origen més antic de la construcció. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats a la planta baixa per tres portes de fusta amb rajol d'arc carpanell o nansa de cistell; a la planta primera per tres obertures amb balcó amb barana de ferro i a la segona planta per tres finestres totalment quadrades, amb petits ampits de rajols. Només un petit eix a la dreta de la façana, format per dues petites finestres en planta primera i segona, trenquen una mica la simetria. A la dreta hi ha un cos annex fet amb parament de pedra irregular a totes les façanes i coberta de teules àrabs a una vessant en pendent oest-est. En aquest cos hi havia un arc adovellat que només es conserva en part i ha estat partit per fer-hi un altell al que s'hi accedeix per unes escales fetes de totxos. A la façana est d'aquest annex s'obre una sèrie de finestres emmarcades en pedra. En una llinda hi ha l'any 1925 gravat. El cobert del nord‐oest és de planta baixa, també magatzem construït totalment de totxana. A la banda nord‐oriental, hi ha un cobert sense teulada, fet de pedra. També hi ha 3 coberts aïllats de totxana emprats per a les quadres dels cavalls. | 08049-103 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal. | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0099900,1.8188200 | 402192 | 4651560 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Rovirassa. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44759 | Cal Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-talaia | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Es tracta d'una masia situada dalt d'un petit pujol i que, com el seu nom indica, gaudeix d'una perspectiva visual esplèndida. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota coberta, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La planta originària era totalment quadrada, però una ampliació a la planta pis de la façana nord n'ampliaren la superfície. Totes les parets són de pedra, amb restes de l'antic arrebossat, excepte l'ampliació del pis a la façana posterior que és feta amb maó vist. Les llindes són de pedra, excepte alguna finestra amb fusta i a la façana principal es conserva un ampit de la finestra amb motllura simple; la porta principal sembla reconstruïda. | 08049-112 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Talaya'. | 42.0071200,1.8251500 | 402712 | 4651234 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44760 | Cal Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenti | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia reconvertida com a casa de turisme rural fonamentada directament sobre la roca, que sobresurt del nivell del sòl en la seva part septentrional. Es tracta d'una masia particular en la seva planta, ja que les seves parets conformen una geometria trapezoïdal, amb la façana principal més ample i orientada totalment a sud-oest, mentre que la façana posterior és més curta. Això segurament és degut, a la modificació d'una planta original que no queda definida. Per tant, la coberta de teules àrabs a dues aigües s'orienta en direcció nord-oest i sud-est. Els paraments són de maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que les obertures tan modificades no deixen veure el seu origen. | 08049-113 | Carretera de Gironella - Pla de Sant Pau | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Torrentó'. | 42.0319000,1.8161100 | 402001 | 4653996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44761 | Cal Traginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traginer-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia construïda aprofitant el desnivell de la roca natural. És de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis, però amb una planta inferior pel desnivell a la façana sud. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tots els paraments són de maçoneria, amb restes d'antic arrebossat i carreus escairats a les cantoneres. La llinda de la porta principal és amb fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra. | 08049-114 | Clot de les Barraques | Està ubicada en el Clot de les barraques, que és la zona del municipi de Casserres on han crescut més cases de pagès i masoveries, fruit de fragmentacions antigues de grans propietats, com la de Cal Fàbregas. | 42.0363600,1.8717100 | 406610 | 4654429 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Beulaigua.Hi ha una alzina centenària a la façana sud. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44770 | Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canudes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI | Masia construïda directament sobre la roca natural, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i cantoneres de pedres escairades. La façana principal estava disposada simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, que un volum afegit en el segle XIX ha trencat visualment. Conserva però el portal adovellat de punt rodó. Al costat esquerre del portal i cobert pel porxo hi ha, encastada a la façana, la biga de fusta de la premsa d'oli, amb la data de 1780, fent de frontis d'una font d'aigua amb pica de pedra. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l'interior, la seva distribució respon a la clàssica d'aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l'esquerra de l'entrada, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l'antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l'embigat de fusta original. Una primera ampliació fou per la façana oriental amb un volum de planta baixa, pis i sota cobert. Per la façana nord s'hi afegí un cos de planta quadrada que consta de planta baixa més terrassa totalment en galeria de quatre arcades amb columnes renaixentistes centrals. En aquesta zona hi ha el pou, que abans de l'ampliació tenia l'únic accés per la planta baixa, però que amb l'ampliació van fer un brocal a la terrassa de manera que es podia extreure l'aigua des de la primera planta, fet amb pedra sorrenca on encara s'hi pot llegir Joseph Canudas 1893. Durant el segle XX es van tapar les boques del pou per motius de seguretat. La última ampliació, patida a principis del segle XIX fou per la façana occidental, amb una planta baixa, pis i golfes. A ponent hi ha el cobert dels porcs, construït l'any 1958 damunt el femer. Consta de planta baixa i dos pisos, estructura de pedra vista en bon estat i carreus cantoners sortints. A la seva façana oriental hi ha l'accés per una porta de fusta amb llindes de pedra de mig punt. Aïllat a la façana oriental de la masia, hi ha un primer cobert que era l'antic galliner, parets de pedra i cantoners amb rajols, bigues de fusta i teula àrab. Més al nord, hi ha dos coberts junts emprats per a la maquinària agrícola, de parets de pedra (excepte la façana nord amb totxo), coberta de teula àrab i estructura de formigó. Paral·lelament, al sud-oest d'aquests cossos hi ha l'antiga caseta per albergar els pobres i pelegrins, amb planta baixa i pis, feta tota de pedra, bigues de formigó i coberta de teula àrab. Els homes dormien a baix i les dones a dalt. | 08049-123 | Canudes - Al nord-est de Sant Pau de Casserres | Les llindes gravades amb la data de 1568 demostren l'antiguitat de la construcció, que tot i així fou ampliada i modificada diverses vegades entre els segle XVIII i XIX. La darrera reforma fou l'any 1975. El mas sempre ha estat propietat de la família Canudes i la mare de l'actual propietari, amb l'ajuda d'una monja de Manresa va fer l'arbre genealògic de la família a partir de documents i pergamins antics alguns d'ells propietat de la família on s'han pogut constatar casaments des de l'any 1604. Pel que fa al nom de la família, els pergamins més antics que s'han pogut consultar són del 1500 on s'hi esmenta la família Canudas del Prat. | 42.0212300,1.8402100 | 403980 | 4652784 | 1568 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44770-foto-08049-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44770-foto-08049-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44770-foto-08049-123-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entrada principal es conserva l'armari que servia de despensa amb la data gravada a la fusta de 1760 i diverses gerres i terrines de fang que servien per fer les conserves per passar l'hivern.També conserva un pou i un safareig interior per rentar la roba.L'antiga era encara es conserva entre la masia i la masoveria; tanmateix es troba en bastant mal estat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44771 | Casa Gran del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-del-guixaro | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc fluvial del Llobregat. | XVIII | Masia fonamentada directament sobre la roca natural que forma un petit desnivell. Està formada per diferents cossos que configuren una planta global quadrangular. El cos principal té una forma de L, i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i e carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es formen per les diferents obertures. A la planta baixa, l'eix central està definit pel portal adovellat de punt rodó i dues petites obertures als laterals emmarcades amb pera treballada. Les finestres de la primera i segona planta són de llinda recta i de pedra igual que els ampits i els brancals. Destaca la llinda de l'esquerra gravada amb una inscripció difícil de llegir però que s'entreveu que es va fer l'any 1765. Els paraments, en general, també són de pedra original rejuntades amb morter, mentre que la teulada inicial amb bigues de fusta fou reconstruïda amb formigó. Pel sud-oest, la masia disposa de dos cossos afegits i de menys alçada, tancant el quadrat. Adossat a la façana est, la masia disposa d'un petit cobert de planta baixa, emprat com a magatzem. | 08049-124 | El Guixaró - al sud-est del terme municipal | El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa del Guixaró'. | 42.0077900,1.8224000 | 402485 | 4651312 | 1765 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Terreny terrassat per l'aprofitament del sòl com a conreus. A llevant s'observen estructures de pedra colgades que podrien pertànyer a estances antigues de la casa.També destaquen un parell d'alzines a la zona septentrional i un pou amb parament de pedra i coberta plana de teules i porta de fusta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44780 | Masoveria de Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga Masoveria de Cal Cirera adaptada per a turisme rural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La seva alçada s'ha ampliat recentment amb parament de totxo i aplacat de pedra imitant el parament original. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està adossada pel sud amb l'antiga masia de Cal Cirera fruit de diverses ampliacions, la darrera de les quals es podria datar segons una llinda de pedra a l'any 1879, data en la que molt probablement s'hagués afegit el cos de galeries de l'antiga Cal Cirera i s'haguessin adossat la masoveria amb la casa pairal. El barri, tancat per una closa és compartit i dóna accés a les dues edificacions, s'hi accedeix per una portalada amb teuladet a dues aigües. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar. Les obertures disposen de llindes de pedra amb formes quadrades i decorades amb rajols i ampits de motllures simples. | 08049-133 | Fonogedell | L'antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. Tot i que la façana de llevant és original, la masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord. Finalment, molt probablement l'any 1879, tal i com indica una de les llindes, s'afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l'altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera hauria quedat tapada per les actuals galeries. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Sirera'. | 41.9883500,1.8159000 | 401917 | 4649161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L'antiga masoveria s'ha reformat i s'ha adequat per turisme rural, mentre que una part de l'antiga casa pairal es manté com a habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44781 | El Colls del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls-del-lledo | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Deshabitada. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural constituïda principalment per dos volums, més annexos. El volum més gran és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta reformada amb bigues de formigó i de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El segon volum és més petit i està adossat a l'esquerra de la façana principal del primer volum formant un angle de 90º. És de planta baixa i pis i la coberta que conserva les bigues de fusta, també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta façana, la llinda d'una de les finestres del primer pis té la data gravada de 1706. Per tant, si aquest volum és posterior al més gran, es podria situar l'estructura visible del primer cos en el segle XVII. Totes les parets són de maçoneria amb pedra vista i restes de l'antic arrebossat amb grans pedres cantoneres, però hi ha alguns afegits fets amb totxana, sobretot a la planta segona. Les obertures són en general petites i austeres, amb llindes de pedra i ampits de les finestres amb motllures senzilles. Aïllat a la façana occidental hi ha un antic coniller en força mal estat, mentre que al nord hi ha un cobert de pedra en ruïnes i dos coberts més enllà, amb pedra a la planta baixa i totxana amb bigues de formigó a la planta superior. | 08049-134 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, al costat de les Boques de Marquet. | 42.0034100,1.8373400 | 403716 | 4650809 | 1706 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44791 | Rectoria de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pau-de-casserres | AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XIII-XVIII | La rectoria de l'església de Sant Pau de Casserres actualment està connectada a l'església per una porta que hi ha a la seva façana est. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un ràfec de quatre fileres amb teula girada i rajols plans. El carener és perpendicular a la façana de migdia. Actualment aquesta és la façana principal, però antigament l'entrada a la rectoria es feia per la seva façana de llevant que fa angle amb l'entrada a l'església. Es pot veure la porta mig tapiada on ara s'ha ubicat el sarcòfag de pedra. Els paraments de la façana de migdia i de llevant són de pedra vista; el de la façana de ponent està arrebossat i per la façana nord s'adossa a l'església, a la part del campanar així com a una edificació annexa posterior. L'entrada actual, ubicada a la façana de migdia, és una porta d'arc carpanell amb dovelles de pedra treballada. A la planta pis hi ha dues obertures amb balconada i persianes de llibret i a la planta de sota coberta una altra obertura recent amb una biga de formigó com a llinda. Al seu costat hi ha una petita obertura emmarcada de pedres treballades. L'interior de la planta baixa està restaurada i al costat de l'antiga entrada es conserva un pou repicat a la roca d'uns 13 metres de profunditat. Hi ha una volta de punta gòtica, amb arcs apuntats de pedra i un segment amb volta catalana. La sala contigua, que dóna a l'església, s'havia fet servir de carbonera fins fa pocs anys. | 08049-144 | Costat septentrional del terme | La Rectoria de Sant Pau de Casserres és de les més antigues de Catalunya i està datada entre finals del segle XIII i principis del XIV. Aquesta fou la residència d'estiu del bisbe de Solsona durant molt anys. Aproximadament entre 1878 i 1884, fou Seminari Conciliar habilitant la planta baixa i el primer pis de la casa que també s'amplià i sota la direcció del mestre d'obres, Josep Canudas Alsina. Després s'utilitzà com a fàbrica de llonganisses a càrrec de Josep Malet, llonganissaire de Sant Llorenç de Morunys. Més tard fou utilitzat com a refugi de religiosos Cistercencs amb el pare Abat de Fontfroide de França. Fins a principis dels 80 acollí una casa de colònies, amb 48 habitacions i 15 lavabos (120 persones). Disposa de planta baixa i dos pisos (alçada 13,2 metres al carener), amb coberta a dues aigües cap al nord i sud, bigues de fusta i parets de pedra totalment arrebossades. | 42.0277000,1.8430400 | 404224 | 4653499 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha arreglat la planta baixa amb mobiliari antic restaurat. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44792 | Serrajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajoana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | La coberta fou reformada l'any 1970, mantenint les bigues de fusta a les plantes superiors i incloent les de formigó a la planta baixa. | Masia de planta quadrada fonamentada damunt la roca i adaptant-se al desnivell de la cinglera on està aixecada. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar, amb carreus cantoners. Les obertures són totes amb llindes de pedra, però destaca a la façana sud‐est la finestra de la planta primera de tipus gòtic amb gran simplicitat de l'arc conopial. Annex a la façana sud‐oest hi ha adossat el corral de les ovelles, amb estructura de fusta, teulada àrab i parets de pedra, davant d'un pati interior. | 08049-145 | A l'oest del terme municipal; per sota la Rovirassa | Una referència de la possible antiguitat de la masia és la data de 1760 gravada en una biga. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Serra Chuana'. | 42.0221100,1.8283200 | 402997 | 4652895 | 1760 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entorn hi ha diverses edificacions de caràcter productiu, alguns amb traces de construcció popular amb parets de tàpia i pilars de pedra treballada, però amb afegitons moderns. Es conserva part de l'era i per sota d'aquesta, coincidint amb la bauma de la part més baixa de la cinglera s'hi va excavar una cisterna d'aigua tancada amb carreus de pedra irregulars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44793 | Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-sant-pau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XVIII | Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural i adaptada al desnivell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments estan restaurats i són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i amb grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal és fruit d'una reforma de l'any 1794, segons el gravat d'una llinda de la primera planta, i té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es disposen a la planta baia amb tres grans arcades de mig punt, actualment les laterals han estat cegades en un 66% i han deixat una part de finestra amb fusteria. L'arcada central és l'entrada d'accés a la planta baixa. Actualment per entrar a l'habitatge es fa per la façana de llevant, oberta recentment. A la planta primera, les obertures es disposen amb una galeria central amb barana de ferro, fusteria i persianes de corda i dues finestres laterals, en una de els quals hi ha la llinda gravada i al seu damunt dos carreus posats en forma de frontó. La segona planta segueix la mateixa disposició, però les finestres són més petites. Totes les obertures tenen la llinda i els brancals de pedra treballada i l'ampit motllurat. El barri està tancat per una closa de pedra vista d'alçada discontinua amb una portalada amb porta de fusta de dues fulles i un teuladet a dues aigües amb carener paral·lel. A l'angle sud-oest hi ha la fogaina amb coberta de teules i estructura de fusta. Al davant, durant el procés de restauració, van aparèixer una sèrie de forats buidats a la roca que s'han interpretat com el lloc on es trencava el cànem. A la façana de llevant que està en contacte amb la roca i pateix més les humitats del sòl, hi ha una mina excavada a la roca per separar precisament la façana de la roca i evitar les humitats. Té el principi a l'angle sud-est de la casa i l'altre al nord-est. A la façana septentrional, on hi havia el forn de pa, es va construir, l'any 1939, una capella. | 08049-146 | Sant Pau de Casserres | S'esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme 'l'Aspluga'. La llinda datada l'any 1794 indicaria una reforma i ampliació que donaria l'aspecte present de la masia. Durant aquestes reformes s'amplia per la façana de migdia, tapant l'antiga façana de la que es conserva l'entrada amb el portal adovellat, i creant un nou cos que en planta baixa és de volta de pedra escarsera. | 42.0356600,1.8392400 | 403922 | 4654387 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserven estris diversos relacionats amb les tasques agrícoles i restes d'elements arquitectònics. Alguns elements són de la pròpia casa i d'altres no. Destaca una premsa de vi, una agramadora, terrissa, mobiliari, una premsa per fer espelmes i una col·lecció de piques, moles, llindes i una pica per fer oli de ginebre.També conserva un reduït arxiu familiar, procedent de la masia de Periques, a Puig-reig, amb una cronologia del segle XVIII, bàsicament.També es coneix amb els noms del Soler o el Soler de l'Espluga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44809 | Creu de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-naloy | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada en el límit del termes municipals de Casserres i Espunyola, situada damunt una gran placa de pedra sorrenca o codina, característica de la zona. Fa 2'70 metres d'alçada i 1'25 metres d'amplada. Està fixada damunt una base de pedra local de dos cossos, l'inferior més ample que el superior, de secció circular d'1'43 m d'alçada. | 08049-162 | A la Carretera d'Espunyola BV-4131 en el PK 5+000 | 'Si es venia pel cantó de Solsona es trobava la creu de Can Aloy; i al pla de la Cabana del Bernadàs una altra de petita i de fusta' (Camps:p.10) L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 42.0222900,1.8059700 | 401147 | 4652941 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44810 | Creu dels Sunyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-sunyers | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt un pilar de formigó, de secció quadrada, sustentat per un basament de dos esglaons de secció quadrada, també de formigó. | 08049-163 | Camí de Cardona, davant de Can Rota | Ramon Camps ja parla d'aquesta creu i diu 'si el vianant entrava pel Camí de Cardona passava prop la Creu de Sunyer; era de pedra, però de poca altura l'arbre, amb son pedrís. El dia de processó de Lledànies de la setmana d'ascensió s'hi pujava des de baix a Santa Maria. Com que des d'allí es veu clara la silueta de Montserrat, s'entonava l'antífona, vers i oremus corresponents en honor de la Patrona de Catalunya' (p.10) | 42.0063000,1.8342600 | 403465 | 4651133 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44813 | Recinte i garita de la bauma de les Set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-i-garita-de-la-bauma-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XIX | La vegetació no deixa veure'n l'estructura,sobretot dels murs i la garita ha patit un esfondrament. | Al damunt de la Bauma de les set portes, s'hi pot observar tres nivells de murs fets de pedra seca, adaptats a la topografia de la bauma. El mur superior en algun punt supera el metre d'amplada i s'hi observa cinc esglaons de pedra d'unes escales enclastades a la paret. Molt a prop d'aquestes escales hi ha una garita de planta circular de 2'4 metres, amb murs de 60 cm d'amplada, amb coberta de falsa volta i set espitlleres en tot el seu perímetre. Una part de la coberta i de la paret propera a la porta s'han esfondrat. | 08049-166 | Bauma de les Set portes -Camp de la Bauma | En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, a uns 150 metres abans d'arribar a la garita arran de mur hi havia unes estructures circulars, de pedra amb un forat al mig, d'un diàmetre aproximat entre vuitanta centímetres i un metre, alineades una al costat de l'altre i que van anar desapareixent. També el Sr. Ramon Mas ens contà que entre aquestes parets hi havia localitzat alguna destral neolítica que encara conserva. | 42.0079400,1.8186400 | 402174 | 4651333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44820 | Font del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc | XIX-XX | Font que raja per un broc de ferro de 7'5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d'una cinglera de pedra sorrenca. La vegetació d'heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font. L'aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres. La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d'esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d'un establiment comercial. | 08049-173 | El Balç - Riba dreta del Llobregat a prop de la bauma del Forroll | A la Font del Balç, des de fa cinc anys, l'Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de 'B de gust'; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s'organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S'organitza el primer diumenge de juliol. | 42.0381500,1.8786200 | 407185 | 4654620 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44824 | Torre de l'amo de la colònia de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-de-lametlla-de-casserres | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. | 08049-177 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia i l'any 1873 demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d' una nova fàbrica i es comprà més maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' i l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, S.A'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0440300,1.8737600 | 406791 | 4655278 | 1906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44825 | Cal Tonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonis | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Hi ha elements estructurals que necessiten reforma i d'altres sanejament. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. La part més antiga de la casa queda amagada per una reforma de principis de segle XX feta de totxos vistos. En canvi el parament antic és de maçoneria amb grans carreus escairats a les cantoneres. La porta antiga té la llinda recta de pedra | 08049-178 | Clot de els barraques | Antigament es coneixia amb el nom de La barraca de la Vinya del Senyor. Pertany a Cal Fàbrega. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Torri'. | 42.0065700,1.8327200 | 403338 | 4651165 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44825-foto-08049-178-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44895 | Tines i premsa de Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-i-premsa-de-cal-roca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Al costat mateix de la casa de Can Roca hi ha un conjunt d'estructures negatives excavades a la roca natural. En un desnivell de la mateixa roca s'observa una tina de 2'5 metres de diàmetre plena d'aigües pluvials. En el mateix nivell de la casa, a uns 20 metres a llevant, excavada a la mateixa roca sobre la que es fonamenta la masia, s'hi pot observar el que sembla una base de premsa possiblement medieval. És de planta rectangular, de 3'3 x 2'9 metres, i en l'angle sud-occidental hi ha un retall circular d'1 metre de diàmetre de boca i 77 cm de diàmetre en el fons. També té dos forats petits centrals i d'altres al voltant. És possible que hi hagin altres retalls a la mateixa roca que els sediments i la vegetació no permetin observar a simple vista. Per informació oral, sabem que a la part septentrional de la masia hi ha d'haver una altra tina, però la vegetació n'impedeix la seva visualització. | 08049-248 | Cal Roca - Riera de Clarà | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0220300,1.8481500 | 404639 | 4652864 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44898 | Cal Xonill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xonill | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Manca de manteniment durant llargs períodes de temps. | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Ha sofert diferents ampliacions, afegint-hi annexos adossats a les façanes de llevant i de ponent amb paraments de totxos. La façana sud té un arrebossat antic, mentre que al nord les parets són nues i s'evidencia pels grans carreus cantoners que el volum central es trobava alhora dividit en dos. Les finestres posteriors són més aviat petites, amb llindes de fusta i maó, mentre que les principals són més grans i refetes amb maó. Les dues portes d'entrada són més aviat austeres amb pedra. A la façana est hi ha l'antiga cort de porcs, amb teulada seguint l'edifici principal i la planta baixa en pedra, no així el pis que és fet amb maó. A la façana occidental hi ha primer un paller integrament en maó i més enllà un cobert només de planta baixa. | 08049-251 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chunill'. | 42.0070200,1.8319500 | 403275 | 4651216 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un viver amb els graons naturals tallats a la roca, davant mateix de la cort de ponent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44899 | Cal Gep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gep | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia, en part fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Actualment l'interior està dividit en dos habitatges, fruit d'una reforma de 1998 en la que es van arrebossar les quatre façanes, que tenien els paraments de pedra i tàpia. En aquesta reforma també es van anular les finestres balconeres que tenien la barana de fusta. Només s'han conservat la llinda i els brancals. Precisament, en una d'aquestes llindes s'hi pot llegir: 'JOSEP CANUDA 1794'. També s'han conservat vistos els grans carreus de les cantoneres. A la façana principal destaca la porta principal d'entrada de fusta amb una arc de mig punt i una altra porta de llinda recta a la seva dreta; a la primera planta i en l'eix de la porta hi ha unes finestres en forma de galeria doble amb arc de mig punt i columna de pedra central; a cada costat les antigues balconeres amb llindes i brancals d pedra, reconvertides en finestres. Les obertures de la segona planta i les de la façana de ponent són modernes. El principal i més antic cobert es troba davant la façana sud de la casa, amb parets antigues de pedra. No obstant això, les reformes van renovar el teulat amb bigues de formigó i coberta plana. Al sud-est hi ha una altre petit cobert de pedra i teulada de teula àrab, mentre que a l'est hi ha un gran garatge-paller de planta baixa i pis i coberta de teula a dues vessants amb bigues de formigó i parets de totxo vist. Amb motius del foc del 1994, es reconstruí un cobert existent al sud-oest de la casa, de grans dimensions i fet amb blocs de formigó i teulada de teula. | 08049-252 | Camí de Cardona, s/n | Aquesta casa, segons consta en una llinda de pedra de la façana la va fer fer un tal Josep Canudas, l'any 1794. és molt probable que Gep vingui d'aquest Josep. L'actual propietari, en Jordi Selga, ens explica que el seu besavi, que venia de l'Espunyola, va comprar aquesta finca, que llavors comprenia la casa de Cal Roquera. Actualment cada casa té un propietari diferent tot i que de la mateixa família. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Jep'. La darrera reforma fou de l'any 1998. | 42.0105300,1.8379600 | 403778 | 4651598 | 1794 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un pou i una bassa feta de pedra de 187 m2 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44905 | Tina de Cal Xoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xoriguer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XV-XVII | Tina de secció circular excavada a la codina sorrenca sobre la que s'aixeca la casa de Cal Xoriguer. Està situada a uns 20 metres davant la façana principal, al costat d'una construcció moderna, però es troba protegida per un filat de plàstic. Està plena d'aigua i té carpes a dins. El seu diàmetre és de 1'3 metres, 1 metre de fondària i té un encaix de 65 cm de llarg per 18 cm d'amplada i 22 cm d'alçada. | 08049-258 | Clot de les barraques | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0073900,1.8137400 | 401767 | 4651277 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44906 | Forns de calç de les hortes de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-les-hortes-de-la-vinya | ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. | XVIII | En part estan colgats de terra. | En el marge dret del camí de l'Ametlla a Avià per Bellús, paral·lel a la riera de les Febres, en un bosc mixt de pins, alzines i roures de La Vinya i al costat de la riera, hi ha dos forns de calç excavats en la margera, un al costat de l'altre. Són cilíndrics, de secció circular, de 3'5 metres de diàmetre. El del'esquerra, més ben conservat manté la paret en una alçada de 3'6 metres i l'altre 1'7 metres. La vegetació cobreix l'entorn i no permet veure'n cap altra estructura, ni la boca ni la base. | 08049-259 | La Vinya - Riera de les Febres, a prop de la casa de La Vinya, al nord del terme municipal | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma cilíndrica excavat dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. En aquesta tasca calia escollir el lloc adequat, generalment en el mateix lloc on hi ha la pedra calcària. A Casserres és molt escassa, i per aquest motiu només trobem aquests dos forns i els de La Barraca. També es necessitava llenya i aigua, per això es construïen al costat de torrents o rieres i en zona boscosa. Normalment al costat d'un camí, per fer-ne el transport més econòmic. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 42.0457400,1.8637700 | 405967 | 4655479 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44909 | Barraca de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladases | AA.VV (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura Tradicional, vol. 3. Ed. Brau edicions. Figueres. MARTIN i VILASECA, F. I PREIXENS i LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de Pedra Seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Ed. Pagès Editors. Lleida. | XIX | Té la coberta ensorrada. | Barraca de pagès situada en una feixa i envoltada de camps de conreu al límit oriental de terme municipal de Casserres, a tocar amb les Roques de Sant Marc. És de planta quadrada (82'40 metres de costat) i està feta de grans pedres irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana i tenia 83 cm de llum. Es conserva el marxapeu de pedra. | 08049-262 | Viladases, al costat del Reguer | Les barraques de pedra seca construïdes en els camps servien com aixopluc, per a guardar-hi les eines o d'alberg per al bestiar. Segons la comarca aquest tipus de construccions presenten unes característiques que venen determinades per la planta (rodona, quadrada o rectangular, mixta i doble), el sistema de cobriment i el tipus de portal d'accés al seu interior. Per regla general, les barraques, eren aixecades amb les pedres que afloraven als camps, mentre es feien les feines preparatòries per tal de poder-los conrear. A més a més la pedra sorrenca és fàcil de treballar, per la qual cosa la construcció consistia en l'aixecament de parets a base de fileres, una damunt de l'altra sense ajut de material d'unió i lleugerament inclinades cap a l'exterior, per dificultar l'entrada de l'aigua de pluja. Els sostres s'acostumaven a fer amb lloses més planes al damunt del qual s'hi podia afegir terra barrejada amb pedruscall on s'hi plantaven espècies herbàcies que ajudaven a retenir la terra i aïllar el sostre. | 42.0153900,1.8718700 | 406593 | 4652101 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs testimonis visibles d'arquitectura de pedra seca del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44916 | Forn 1 de ginebre de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-1-de-ginebre-de-la-rovirassa-de-baix | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En una codina de pedra sorrenca situada al costat de la Solella de la Rovirassa, a 280 metres al sud de la Rovirassa de Baix, envoltada de camps de conreu, s'observen les traces de dos forns d'oli de ginebre, separats entre ells uns tres metres. El que hem assignat el número 1 està més ben conservat que el número 2. Les marques gravades a la roca del forn número 1 consten d'un cercle, de 30 cm de diàmetre. A l'interior del cercle hi ha un altre cercle més petit, de 17 cm de diàmetre. De la part superior d'aquest segon cercle surt un canaló en una llargada d'1'09 metres, seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta cònica de secció circular, de 15 cm de diàmetre i 9 cm de fondària, rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-269 | Solella de la Rovirassa, a la Rovirassa de Baix | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0286800,1.8190500 | 402240 | 4653635 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44917 | Forn 2 de ginebre de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-2-de-ginebre-de-la-rovirassa-de-baix | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Les marques es troben molt desgastades. | En una codina de pedra sorrenca situada al costat de la Solella de la Rovirassa, a 280 metres al sud de la Rovirassa de Baix, envoltada de camps de conreu, s'observen les traces de dos forns d'oli de ginebre, separats entre ells uns tres metres. El que hem assignat el número 1 està més ben conservat que el número 2. Les marques gravades a la roca del forn número 2 consten d'un cercle, de 20 cm de diàmetre, de la part superior d'aquest cercle surt un canaló en una llargada d'un metre, seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta en forma de pera, de 16 cm d'amplada màxima per 30 cm de llargada i3'5 cm de fondària. Està rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-270 | Solella de la Rovirassa, a la Rovirassa de Baix | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0286700,1.8191000 | 402244 | 4653634 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44926 | Tines de Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-bernades | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tapades per a al seva protecció amb llosa de formigó i tapadora. | Pujant pel camí que mena al Mas des de la carretera, a mà dreta, al costat d'un revolt pronunciat, cal entrar caminant uns trenta metres cap a una feixa amb arbres fruiters. Al peu del marge hi ha una tina actualment tapada pel seu propietari amb bigues de formigó i una xapa de ciment amb portella de ferro a la part superior tancada amb un candau per por que hi caigués algú. La tina fa 2 metres de profunditat i 1'80 metres de diàmetre. Al costat dret hi havia el follador amb la boixa. | 08049-279 | Sant Pau de Casserres | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0433400,1.8370400 | 403751 | 4655242 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina està plena d'aigua i malgrat la xapa de ciment ,està intacta. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44927 | Tines de Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XII-XVII | Davant l'antiga façana principal de la casa de Cal Fàbrega, hi ha una tina d'oli de planta rectangular amb els esglaons cavats a la roca i una tina i el follador de vi, Actualment estan colgades de terra i només se'n pot veure la planta. Tot i que estan tapades amb pedra de jardí, per la descripció que ens en va fer la propietat podrien tenir semblança amb les tines de Montoliu o les de Cal França. | 08049-280 | Cal Fàbrega, a ponent del terme municipal, tocant a l'Espunyola. | Els propietaris actuals van adquirir a finca l'any 1889, però el nom de Cal Fàbrega és anterior. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Fàbrega'. | 42.0153700,1.8083700 | 401335 | 4652170 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans dels incendis de l'any 1994, damunt mateix de les tines hi havia un cobert amb un forn de pa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44928 | Tines de Cal Segarra de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-segarra-de-baix | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XIII-XIX | Tines ubicades a 120 metres a ponent de la casa de Can Segarra de baix, en un marge rocós al límit septentrional dels camps de conreu. Es tracta de les característiques tines de tradició medieval que consten de dos forats excavats a la roca natural: tina més follador. Però en aquest cas, trobem que s'han aixecat les parets seguint la secció circular de cada tina, fins a una alçada conservada de 3 i 3'4 metres respectivament. Les parets tenen un gruix de 50 cm i estan fetes de maçoneria: pedres vistes rejuntades amb morter de calç. Cada tina té la seva obertura de 1'05 metres de llum. El diàmetre de les tines és de 1'8 metres. La més oriental té, a l'interior, una filera de maons curvats que fan 47 x 50 cm. També tenen l'interior d'arrebossat antic. Pel costat meridional hi ha una construcció adossada de planta rectangular ( 3'10 x 4 metres), amb parets conservades a una alçària de 2 metres. La façana occidental s'adossa directament a la roca natural, que és la mateixa roca en la que s'han excavat les tines; formant una construcció unitària. La coberta només conserva una filera de teules àrabs i, molt possiblement, era a una aigua. La porta de fusta sí que es conserva i fa 97 cm de llum. Els paraments són fets de grans carreus treballats i a les cantoneres escairats i pedres més petites irregulars entremig. A l'interior s'observa un carreu amb la boixa circular, ben treballada que servia per buidar al tina a les botes. | 08049-281 | Cal Segarra de Baix - Clot de les Barraques | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0045600,1.8283600 | 402974 | 4650946 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44838 | Capgrossos del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-del-guixaro | <p>SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de sis capgrossos que s'identifiquen per parelles: la parella de joves, la parella de vells i la parella dels negres. No se'ls coneix cap altra denominació. Estan fets de cartró pedra i això els fa molt pesats. Fa anys que no surten perquè la canalla és massa petita i els pesa molt. Els homes van amb pantalons i les dones amb faldilla i brusa, de motius i colors llampants. És roba de cotó.</p> | 08049-191 | Edifici de les antigues escoles - El Guixaró | <p>Es desconeix l'any exacte en que es van comprar; tampoc es coneix l'autor ni el seu cost, però són anteriors a l'any 1920. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) els van amagar a la fàbrica i els van tapiar.</p> | 41.9974900,1.8868500 | 407807 | 4650097 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els vestits que es fan servir actualment tenen un mínim de 60 anys i estan en perfecte estat de conservació. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44873 | Creu processional de Nostra Senyora dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-nostra-senyora-dels-angels | <p>SERRA, Rosa (1983). Creu processional de Nostra senyora dels Àngels de Casserres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VILADÉS LLORENS, Ramon (1983). Les creus processionals del berguedà; dins Revista l'Erol, núm. 7 pàgs. 43 a 51.</p> | XVII | <p>Creu processional de plata flordelisada, que fa 108,5 cm d'alçada i 46,5 cm d'amplada. A l'anvers hi ha el Crist, al centre; a la part superior Sant Lluc; a la part inferior, la resurrecció; a la dreta, Sant Joan; i a l'esquerra, la Dolorosa. En el revers, al centre, la Mare de Déu coronada amb l'infant al braç esquerre; a la part superior, el pelicà; a la inferior, Sant Joan; a la dreta, Sant Marc; i a l'esquerra, sant Mateu. El nus té forma d'edifici gòtic molt allargat i amb dos cossos. Al cos inferior amb gàrgoles, contraforts i fornacines amb un baldaquí. S'identifiquen les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Jaume, Sant Bartomeu i Sant Jordi. Al cos superior hi ha uns pinacles. Dins els compartiments hi ha ornamentacions repujades. La canya és ornada amb una garlanda floral. No hi ha la marca de l'argenter.</p> | 08049-226 | Església parroquial de Nostra Senyora del Àngels | <p>L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L'any 1704 es consagrà l'altar major, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels.</p> | 42.0139800,1.8423400 | 404146 | 4651977 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44708 | Retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-lesglesia-de-la-mare-de-deu-dels-angels | <p>PALMA, Andreu de (1950). Notes històriques de la vila de Casserres. Conferència amb documentació inèdita entorn de l'església parroquial de Nostra Dona dels Àngels, donada a les Escoles Nacionals de la vila el 8 d'octubre de 1950. SERRA, Rosa (1982). El Nadal en els retaules barrocs; dins l'Erol, núm. 3. Berga, pàgs. 40-43. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITJES MOLINS, Xavier (1986). El cometa Halley al retaule de Casserres; dins l' Erol, núm. 16, Berga, pàgs. 6 i 7. SITJES MOLINS, Xavier (1991). Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts; dins dossier monogràfic 'Retaules barrocs de la comarca' Erol, núm. 35. Berga, pàgs. 22 i 23. VILADÉS, R. (1982). Cap a la recopilació del patrimoni artístic del Berguedà ; dins l'Erol, núm. 1. Berga, pàgs. 26 i 27. VILAMALA i TERRICABRES, Joan (2001). L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX).Col·lecció Nostra història, núm. 2. Farell editors.</p> | XVIII | <p>El retaule barroc de l'església de la mare de Déu dels Àngels, obra de Segimon Pujol realitzada el 1704, respon a la tipologia de retaule barroc del segle XVIII. La seva composició està estructurada en tres carrers, amb predomini del central ben delimitat i de major alçària. Parells de columnes salomòniques i de sanefes plenes de garlandes, flors i fruits separen el cos central i divideixen tot el retaule en compartiments. El retaule és coronat per una figura de Déu i, col·locats en diferents llocs, s'hi poden identificar 13 apòstols, ja que també hi apareix Sant Pau. Durant un primer moment, el lloc central que ara ocupa Sant Bartomeu, patró de Casserres, fou ocupat per Sant Isidre. Els pares de l'Església occidental també hi tenen llur espai, concretament Sant Gregori el Gran i Sant Agustí. El tema central del retaule està dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que ocupa el centre del retaule, sobre el sagrari, la riquesa dels detalls es fa més evident en les quatre escenes dels temes marians: el Naixement, l'Epifania, la Coronació i la Pentecosta.</p> | 08049-61 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El retaule de Santa Maria de Casserres va ser contractat l'any 1702 per mossèn Pau Escaler amb Segimon Pujol, del qual es deia en el contracte que era l'escultor del retaule de sant Vicenç de Prats de Lluçanès. En el contracte s'especificava que s'havia de fer en un termini màxim de vuit anys pel preu de 1050 lliures. Consta que l'any 1718 ja l'havia cobrat. L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri.</p> | 42.0140100,1.8424800 | 404157 | 4651980 | 1704 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segimon Pujol | Part del retaule va quedar afectat per un intent de crema de l'any 1936; en concret, la part dreta del segon registre i el coronament del mateix costat, així com bona part de l'escultura exempta. Posteriorment el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació provincial de Barcelona en va fer una reconstrucció. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44941 | Pintures romàniques de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-pau-de-casserres-0 | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AINAUD DE LASARTE, J. (1957). Pinturas románicas; dins Col. I Unesco de arte Mundial, 7. París, pàg. 22. AINAUD DE LASARTE, J. (1962). Pinturas españolas románicas. Barcelona, pàg. 20. AINAUD DE LASARTE, J. (1964). Pittura spagnola del periodo romanico a El Greco. Bèrgam, pàg. 11. AINAUD DE LASARTE, J. (1965). Arte románico catalán. Pintura sobre tabla. Barcelona, pàg. 6. ANTHONY, W. W. (1951). Romanesque frescoes. Princeton University Press, pàg. 175. AZCÁRATE, José M. (1974). El protogòtico hispánico, 'Discurso de entrada en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando'. Madrid, pàg. 70. CALDERER, Joaquim i TRULLEN, Josep M. (1990). Catàleg d'art romànic i gòtic del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 159 -161. CARBONELL, E. (1975). L'art romànic a Catalunya, segle XII, vol. II. Barcelona, pàgs. 23 i 24. CARBONELL, E. (1980). 'Notes sobre unes pintures murals descobertes a Sant Pau de Casserres; dins Quaderns d'estudis medievals, núm. 1, maig de 1980. Barcelona, pàgs. 61 i 62. COOK, S.W.W. (1956). La pintura mural románica en Cataluña. Colección Artes y artistas. CSIC. Madrid, pàgs. 33 i 34. COOK, S.W.W. i GUDIOL i RICART, J. (1950). Pintura e imagineria románicas (segona edició actualitzada) Ars Hispaniae, vol. VI. Madrid, pàg. 96. DURLIAT, Marcel (1961). La peinture romane en Roussillon et en Cerdaine; dins Cahiers de civilitation Médiévale, núm. 1 gener-mar´de 1961, pàg. 10. JUNYENT, Eduard (1961). Catalogne romane. Col·lecció Zodiaque, vol. II, Yonne, pàg. 199. KHUN, Ch. L. (1930). Romanesque mural paiting of Catalonia. Harvard University Press, Cambridge, pàg. 53. POST, C.R. (1930).A history of Spanish Paiting, vol. II, pàgs. 18 i 19. SERRA i ROTÉS, Rosa (1984). 'Les pintures romàniques de Sant Pau de Casserres; dins L'Erol, núm. 10, setembre de 1984, pàgs. 27 a 29. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SUREDA, Joan (1981). La pintura romànica a Catalunya. Madrid, pàgs. 113, 140, 251-252, 355-356 i 363. SUREDA, Joan i ALCOLEA, S. (1975). El romànic català. Pintura. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XII | <p>Es tracta d'un mur cobert amb la pintura d'una imitació de carreus disposats a trencajunt, combinant un carreu llis amb un de color vermell. En els blancs, hi ha pintats diversos motius en negre: figures abstractes, elements geomètrics, motius vegetals, creus, etc. A la part superior hi ha l'escena on les ànimes es pesen a la balança en el judici final (psicòstasi). A la part desapareguda hi deuria haver l'arcàngel Sant Miquel sostenint les balances que servien per pesar les obres bones i les dolentes dels difunts. Només es conserven part de les balances. En disputa amb l'arcàngel Sant Miquel hi trobem el dimoni, un i ple de llargs pels, amb cos humà i cap de toro. Treu foc per la boca i amb la mà i el peu esquerres intenta, amb trampes, fer decantar la balança pel costat de les obres dolentes del difunt que es jutja.</p> | 08049-294 | Sant Pau de Casserres | <p>L'any 1979 es va fer una restauració que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, aquestes pintures romàniques, que complementen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44941-foto-08049-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44941-foto-08049-294-2.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes pintures són una continuació de les conservades en el Museu Comarcal i Diocesà de Solsona i corresponen a un sepulcre situat al presbiteri de l'església. Segurament el difunt es posaria en un sarcòfag no esculpit a semblança del monument de Foces (Osca). Es tracta de pintura mural de tècnica mixta: combinació de fresc, tremp i pintura dissolta en un medi greixós. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44713 | Sarcòfags de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-santa-maria-de-lantiguitat | <p>FÀBREGAS, Miquel de i BOSCH, Lluís Maria (1994). Estudi d'un escut inèdit dels Niubó de Casserres; dins l'Erol, núm. 45. Berga, pàgs. 22 - 24. SITGES i MOLINS, X. (1989). Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt; dins Revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 45-49.</p> | XV | La pedra s'està exfoliant. | <p>A l'església de Santa Maria de l'Antiguitat es conserven dues osseres procedents de l'església d'època romànica. Es tracta de dos sarcòfags icònics, és a dir amb la representació del difunt, que X. Sitges (1989:47) considera del mateix autor i que data en el segle XV. Una d'aquestes osseres, té la tapa amb la figura jacent d'un cavaller, d'alt relleu , gairebé exempta , amb vesta fins als genolls i que aguanta una espasa amb la mà esquerra , mentre que l'altra mà la té damunt el pitó. El cap li reposa en un coixí. Tant les vores de la tapa com del vas són resseguides per una sanefa amb quadrifolies, que també divideix la cara frontal d'aquest en dos compartiments, dins cadascun dels quals hi ha un escut recte per dalt i punxegut per baix, amb una faixa per senyal i bordura igual a la sanefa. Damunt els escuts hi ha uns ocells de perfil, amb les ales plegades i llarga cua i, a baix , una branqueta amb fulles. La inscripció commemorativa, que sembla que devia tenir està completament esborrada . Per tant, no sabem a qui correspon el sepulcre. L'altre sarcòfag representa un prevere vestit amb túnica o sotana , pènula , capa i maniple. indumentària que recorda la dels canonges agustins. També té un coixí sota el cap. En els quadres de davant del vas, que són els de l'altre ossera , hi ha heràldica sense escut: a l'esquerra , un arbre com una palmera de tres fulles, amb un niu al cap de la del mig i als costats de l'arbre, una mena de petita figura humana, a l'esquerra, i mitja palmeta a l'altra banda; i al requadre de la dreta , un altre arbre, però de brancam arrodonit, també amb el niu al mig, i als costats de l'arbre, una mitja palmeta. a l'esquerra, i un motiu geomètric, com una mena de calat de finestral gòtic, a la dreta . El que queda de la inscripció, permet saber el personatge que hi fou enterrat: HIC IACET G. DE NIUB0 (Ací jau Guillem de Niubó. .. ) cognom casserrenc ben antic, que lliga amb els senyals heràldics abans referits - els nius - i que per l'hàbit, fa pensar en si seria un canonge de Lluçà, monestir on professaren alguns membres de la referida família.</p> | 08049-66 | Santa Maria de l'Antiguitat | <p>Documentalment es constata que l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual es fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'hi enterrava ningú. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona.</p> | 42.0155300,1.8440800 | 404292 | 4652147 | 08049 | Casserres | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La datació d'aquests sarcòfags no suscita acord en la bibliografia consultada on es poden trobar datacions des del segle XII al XV. Fàbregas i Bosch (1994) el daten en el segle XIV. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44650 | Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres | <p>AA.VV. (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | IX-XII | Desaparegut | <p>No es conserven empremtes o vestigis arquitectònics del castell, tot i estar molt documentat. La tradició oral el situa en un serrat que conserva el seu topònim: el castell. També se'l coneix amb el malnom del Serrat del moro. Es tracta d'un turó arrodonit i amb una gran plana on molt bé hi podria haver una fortificació.</p> | 08049-3 | Serrat del castell | <p>La primera referència documental d'un castell data de l'any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d'establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d'aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l'any 1347 parla d'un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d'ells es trobaria a prop de l'església de Sant Pau de Casserres i el segon, on ara hi ha l'Ajuntament.</p> | 42.0262700,1.8429400 | 404214 | 4653341 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades corresponen al Castellot | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||
| 44653 | Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-angels | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVIII | Església parroquial de planta llatina, de tres naus amb capelles a les naus laterals, coberta amb volta de canó i transsepte força ample. La façana principal, orientada a ponent, presenta signes de l'arrencada de l'arc de la primera capella del segle XIV, al costat de la porta d'accés, que és de llinda recte. A sobre hi ha un frontó triangular, amb una fornícula buida, sense imatge. Al costat dret, s'alça el campanar de secció quadrada rematat amb una balustrada. Està ubicada al centre del nucli antic, flanquejada per un seguit d'habitatges que oculten la seva estructura externa. | 08049-6 | Plaça de l'Església, s/n | L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs; aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L'any 1704 es consagrà l'altar major, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels. | 42.0139800,1.8423400 | 404146 | 4651977 | 1704 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva l'altar barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, construit l'any 1704. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44782 | El Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Cal refermar estructures i sanejar-ne d'altres. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural que s'adapta al desnivell que fa en aquest punt la codina, de manera que per la façana posterior té l'accés a la primera planta, que actualment és l'accés principal. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El volum principal de la masia va patir una ampliació per la façana de migdia. Encara són visibles els carreus escairats de les cantoneres antigues, que amb l'ampliació han quedat adossades a la nova paret. L'estructura, actualment es troba en obres, i la façana de migdia té un aspecte inacabat en el que es dibuixen galeries amb arcades de rajols a imitació de les que es van produir a finals de segle XVIII i XIX. Les parets són de maçoneria simple, i una part de la reconstrucció es realitza amb rajols. Les façanes laterals conserven les obertures originàries, finestres petites amb llindes, brancals i ampits de pedra treballada. En una es pot llegir la data de mil set cents seixanta vuit. Les obertures del volum afegit a la façana de migdia, les llindes i ampits són de rajols. | 08049-135 | Figueroles | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0377800,1.8664600 | 406178 | 4654592 | 1765 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part oriental hi ha una gran cobert magatzem de planta baixa en pedra i pis amb maó, estructura de fusta i teulada a dues aigües amb teula àrab. Aquest cobert conserva una porta de fusta del segle XVII segons una inscripció gravada. Segurament incorporada quan s'amplia el cobert.També es conserva una boca de forn de pa a la planta baixa, que comunica amb la façana de ponent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44686 | Pintures romàniques de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AINAUD DE LASARTE, J. (1957). Pinturas románicas; dins Col. I Unesco de arte Mundial, 7. París, pàg. 22. AINAUD DE LASARTE, J. (1962). Pinturas españolas románicas. Barcelona, pàg. 20. AINAUD DE LASARTE, J. (1964). Pittura spagnola del periodo romanico a El Greco. Bèrgam, pàg. 11. AINAUD DE LASARTE, J. (1965). Arte románico catalán. Pintura sobre tabla. Barcelona, pàg. 6. ANTHONY, W. W. (1951). Romanesque frescoes. Princeton University Press, pàg. 175. AZCÁRATE, José M. (1974). El protogòtico hispánico, 'Discurso de entrada en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando'. Madrid, pàg. 70. CALDERER, Joaquim i TRULLEN, Josep M. (1990). Catàleg d'art romànic i gòtic del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 159 -161. CARBONELL, E. (1975). L'art romànic a Catalunya, segle XII, vol. II. Barcelona, pàgs. 23 i 24. CARBONELL, E. (1980). 'Notes sobre unes pintures murals descobertes a Sant Pau de Casserres; dins Quaderns d'estudis medievals, núm. 1, maig de 1980. Barcelona, pàgs. 61 i 62. COOK, S.W.W. (1956). La pintura mural románica en Cataluña. Colección Artes y artistas. CSIC. Madrid, pàgs. 33 i 34. COOK, S.W.W. i GUDIOL i RICART, J. (1950). Pintura e imagineria románicas (segona edició actualitzada) Ars Hispaniae, vol. VI. Madrid, pàg. 96. DURLIAT, Marcel (1961). La peinture romane en Roussillon et en Cerdaine; dins Cahiers de civilitation Médiévale, núm. 1 gener-mar´de 1961, pàg. 10. JUNYENT, Eduard (1961). Catalogne romane. Col·lecció Zodiaque, vol. II, Yonne, pàg. 199. KHUN, Ch. L. (1930). Romanesque mural paiting of Catalonia. Harvard University Press, Cambridge, pàg. 53. POST, C.R. (1930).A history of Spanish Paiting, vol. II, pàgs. 18 i 19. SERRA i ROTÉS, Rosa (1984). 'Les pintures romàniques de Sant Pau de Casserres; dins L'Erol, núm. 10, setembre de 1984, pàgs. 27 a 29. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SUREDA, Joan (1981). La pintura romànica a Catalunya. Madrid, pàgs. 113, 140, 251-252, 355-356 i 363. SUREDA, Joan i ALCOLEA, S. (1975). El romànic català. Pintura. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIII | <p>Aquestes pintures corresponen a un sepulcre situat al presbiteri de l'església. Segurament el difunt es posaria en un sarcòfag no esculpit a semblança del monument de Foces (Osca). Es tracta de pintura mural de tècnica mixta: combinació de fresc, tremp i pintura dissolta en un medi greixós. El tema central està situat dintre d'un arcosoli que un Crist representat de mig cos, sobre uns núvols, presideix. Té els braços aixecats i porta a l'espatlla esquerra un mantell vermell que li cobreix mig cos. El nimbe que li circumda el cap és vermell; a prop hi ha l'alfa i l'omega. El fons és blau fosc. A cada costat del Crist,a la part inferior, hi ha sengles personatges aixecant la tapa dels seus sepulcres ornamentats amb acanalats. La part inferior de l'arcosoli sobre un fons clar estelat, hi ha representades les imatges de dos àngels, identificats amb els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael. El primer branda una llança que s'intueix com clava damunt un drac, del qual només se'n conserva la cua. L'intradós de l'arc, és presidit per la figura de l'Agnus Dei de color blanc, amb el cap nimbat; tot ell dins un cercle de color blau. A banda i banda sobre fons vermell hi ha un parell d'àngels, amb túnica i cap nimbat que fan sonar llargues trompetes. A la part inferior esquerra de l'espectador, hi ha representada l'anàstasi o davallament de Crist als llimbs. A mà dreta, hi ha l'aparició de l'arcàngel Sant Miquel al mont Gargano; sobre un fons groc, un personatge vestit amb túnica blanca llança un dard contra el sant, que ha estat representat en forma de brau. A la part frontal del parament, a mà dreta, es representa l'escena del pecat original (Adam, Eva i la serp), sobre tres franges horitzontals. De la meitat esquerra, només es conserva la part inferior. Amb molta probabilitat hi hauria representada l'Anunciació, com antítesi de l'escena del costat, ja que és la representació de les paraules que Déu li diu a la serp: 'Una dona et trepitjarà el cap'. Al costat esquerre de l'arc hi ha un àngel turiferari; sobre fons vermell, porta un nimbe, túnica i ales de color fosc. Al costat dret, hi ha un gran ocell amb un peix al bec. A sota aquests elements hi ha, molt mal conservada, una epifania, els tres reis sota tres arcades. L'escena de la dreta no s'ha conservat. Flanquejant tot el conjunt hi ha les imatges de Sant Pau de Narbona, a l'esquerre; i Sant Cristòfol, a la dreta. Al costat de la cara barbada de Sant Pau, hi ha la llegenda que l'identifica PAVLVS. Damunt la seva figura hi ha representada una ciutat. La imatge de Sant Cristòfol està molt deteriorada, ha perdut totalment el cap i se l'identifica per la imatge de Crist a les espatlles. A nivell iconogràfic les pintures de Sant Pau tenen una temàtica plenament gòtica sobre un esquema formal romànic.</p> | 08049-39 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (25280 - Solsona) | <p>Aquestes pintures es van arrencar de l'església de Sant Pau de Casserres durant el període de la guerra civil espanyola (1936-39) i ingressaren al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 1940. L'any 1979 es va fer una restauració de l'església de Sant Pau que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, nous fragments de pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El tema central de les pintures és el judici final i la font literària directa seria el text d'Honori d'Autun 'Elucidarium', escrits pels volts de l'any 1100 i molt divulgat en l'obra de Vincent Beauvais SERRA (AADD:1985, 159).</p> | 42.0277800,1.8432500 | 404242 | 4653508 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mestre de Lluçà | Es conserven a l'Àrea IV. Romànic: sala de pintura romànica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d'inventari MDCS 4. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44688 | Espai natural dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus-0 | <p>DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya, conèixer-los i observar-los. Cossetània edicions. Valls. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus.</p> | <p>L'Espai natural dels Tres Hereus és una zona protegida, des de l'any 2000, que comprèn part dels municipis d'Avià i Casserres, de 307,5 ha. La superfície de PEIN del municipi de Casserres queda delimitat des d'Avià per la pista de Can Terradelles i continua en direcció sud pel camí dels Colls fins al punt de cota 525,23 m, on la pista gira, per continuar en direcció sud per la carena fins a la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132). Segueix per la carretera en direcció a Casserres durant un centenar de metres fins a un pont sobre la confluència de dos torrents. Puja pel torrent que va en direcció nord-oest fins a trobar el camí que accedeix a Canudes. Quan aquest camí gira en direcció nord, el límit segueix cap al sud-oest pel límit entre el bosc i els conreus grafiat en el plànol 1/5.000, fins enllaçar amb un torrent que desguassa al torrent de Vinçà. Segueix per aquests torrents fins creuar el camí que voreja el pantà de Casserres pel seu vessant est. Segueix aquest camí fins a la presa del Pantà creuant-la i seguint pel marge sud fins a un torrent que puja en direcció oest fins la carretera BV-4132. Continua per la carretera en direcció a Gironella fins al pont sobre la riera de Clarà. Puja per aquesta riera uns 500 metres fins un torrent tributari del marge dret, pel qual puja en direcció sud-oest fins el camí del Solerot. La delimitació continua per aquest camí en direcció nord-est fins la vora del camp del Solerot. En aquest punt deixa el camí per seguir el marge del conreu en direcció nord, tot envoltant el camp, fins tornar a enllaçar amb el camí del Solerot, pel qual continua en direcció sud-est. En el punt que el camí creua el torrent del Reguer, el límit baixa per aquest torrent fins la riera de Clarà, per la qual baixa fins l'aiguabarreig amb el torrent Sec. El límit puja pel torrent Sec i continua per aquest fins al camí de Graugés. Segueix per aquest camí en direcció nord-est fins al límit de terme municipal. El paisatge format per petits turons alterna amb plataformes estructurals de gresos que sobresurten entremig de camps de conreus bàsicament de producció cerealística. La vegetació que hi ha crescut després dels greus incendis del 1994 ha modificat novament el paisatge; les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, han disminuït en gran part per deixar pas al bosc originari d'alzina carrasca (Quercus rotundifoliae) i roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). El sotabosc està format per brolles de romaní i màquies. La riera de Clarà en el seu pas per Casserres presenta comunitats vegetals importants de bosc de ribera amb gorgs de poca alçada i una presència destacada de fauna. El pantà de Casserres també forma part de l'espai protegit i s'ha convertit en refugi i espai de nidificació de moltes espècies d'aus. S'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus), protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.</p> | 08049-41 | Al nord del terme municipal | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals (DOGC 556 de 28 de juny de 1985, pàgs. 2113-2119) i el decret 328/1992, de 14 de desembre (DOGC 1714, pàg. 1544). Per resolució de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, i pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat iberoromà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES). En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0343000,1.8455300 | 404440 | 4654229 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Soler de Sant Pau és una àrea d'exclusió, la delimitació de la qual s'inicia al nord de l'àrea, en la cruïlla de la carretera d'Avià a Casserres i el camí del Soler de Sant Pau. El límit segueix per la carretera en direcció sud fins la segona cruïlla de la casa esmentada. Baixa per la torrentada en direcció oest fins el primer camí, pel qual continua en direcció nord, travessa un altre torrent i emprèn direcció oest fins una curta carena situada al final del camp. Puja per la carena fins creuar la corba de nivell 550 m, per la que segueix fins el punt on la corba de nivell intercepta el torrent de la Rectoria de Sant Pau. En aquest punt segueix en direcció est uns 75 metres els marges de conreu que enllacen amb el punt inicial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44711 | Sarcòfag de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIV-XV | <p>Sarcòfag anicònic, que no hi ha la imatge del difunt esculpida a la tapa, conservat a l'església de Sant Pau de Casserres que fa 0'76 x 0'42 x 0'30 m, però que abans feia 88 cm de Ilarg, i va ser escurçat. Ubicat en I'antic portal de la rectoria, a manera d'arcosoli, al costat del portal romànic de l'església i sostingut pels dos capitells originaris d'aquest, re aprofitats quan es va restaurar el portal, i hi van ser substituïts per capitells d' imitació romànica . Aquesta ossera presenta a la cara frontal dos quadri lobats, cadascun dels quals conté un escut triangular curvilini amb el senyal d 'una serra. La decoració es repeteix en el cap conservat del vas (l'altre cap hi falta ). La tapa era de doble vessant i tenia un escut sense heràldica, escut que va ser aprofitat en el pilar que aguanta la imatge de la Mare de Déu, que hi ha a la plaça de l'església . Per X. Sitges (1988:32), tot i que el senyal heràldic, la serra , podria ser del que fou rector de Sant Pau, Berenguer de Serradenya, documentat el 1366, data que s'adiria prou bé amb el tipus de sarcòfag, sembla més versemblant atribuir-lo a un per ara desconegut cavaller feudatari del castell del lloc (Castrum Serras), que hagués pres el cognom del topònim, cosa que era freqüent aleshores (segles XIV o XV).</p> | 08049-64 | Sant Pau de Casserres Al PK 3 de la carretera BV-4132z | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44712 | Lipsanoteca de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. PASCUAL, E. (2004). 'Lipsanoteca'; dins Calderer, J i Bernades, J. Catàleg del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Col·leccions dels segles XVI al XIX, vol. 2. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 130 i 131. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Berga'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. SITGES i MOLINS, X. (1999). Els retaules renaixentistes del Beguedà; dins Revista l'Erol, núm. 60, pàgs. 32-34. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XII | <p>Lipsanoteca que es va trobar a l'altar romànic de Sant Pau de Casserres. És de fusta d'om o d'àlber tornejada i tallada, de forma ovoïdal amb la tapa semiesfèrica amb agafador de planta circular i la part superior plana. La seva alçada és d'11 cm i el seu diàmetre màxim fa 7,5 cm. A la part inferior d'aquesta tapa té la vora rebaixada i dos encaixos sortints per tal d'adaptar-se al cos , que té una esquerda vertical força ampla que va de dalt a baix. L'exterior està cobert amb una capa de pintura, possiblement industrial, que no permet apreciar si presenta restes de la policromia original. A l'interior, conté un petit sac de roba amb relíquies i dos manuscrits. Un d'ells, fet pel rector de torn, explica l'any de col·locació del retaule que no s'ha conservat. El paper diu el següent: 'Als tretze de mars de mil sis cents y vuit per poder assentar lo retaula fonch necessari mourer la llosa o pedra del altar y en lo pilar de sota dita pedra dins una pica fonch trobada la capseta dins la qual si trobaren aquestes reliquies les unes mesclades ab altres per causa que los drapets ab que estaven embolicades eren consumits y en pols y tambe los retols de les dites reliquies estaven molt consumits y casi nos pogue llegir ninguna cosa sino alguns trossets y entre aquestos hi havia dos trossets que deien hic sunt reliquiae S. Pauli narbo y tres trossets que deien hic sunt reliquiae S. Nazarii y un trosset que deia hic sunt relíquiae S. Victoris y un altre trosset que deia dedicata est que devia ser algun trosset de la carta que contenia la consagracio de esta iglesia i que no es pague legir altra cosa ni saberse altra claricia. Laudet Xps. et Virgo Maria et sanctus Paulus narbo et omnes Sancti. Amen' L'altre manuscrit el signa R. Camp ( sense data) i diu: 'He compulsat aquestas lletras (referint-se a l'altre manuscrit) ab particular baptismal d'aquella fetxa y son consemblants pel carácter del quilas firma que es Joan Rubert, parroco en aquella epoca d'esta parroquia de Sant Pau'.</p> | 08049-65 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter de parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0277700,1.8428900 | 404212 | 4653507 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-3.jpg | Legal i física | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la lipsanoteca es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d'inventari MDCS 4028. | 119|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44714 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva la següent documentació parroquial referent a Casserres: llibre sacramentals, llibres de confraries i congregacions, manuals notarials, testaments, capítols i un ampli apartat de documentació variada. Cronològicament hi ha documentació des del segle XVI fins l'actualitat. Dels llibres sacramentals: baptismes des de 1588 fins a 1965 (a partir de 1965 són a l'arxiu parroquial); matrimonis, des de 1602 fins a 1976; defuncions, des de 1599 fins a 1976; confirmacions, des de 1625 fins a 1896 i un interessant apartat de compliments pasquals on es referencien els habitants de cada casa, sense comptar els infants que no havien fet la comunió i que comença l'any 1878 fins a 1925. Dels llibres de confraries i congregacions hi ha la Confraria del Roser (1626-1901); la Congregació de joves (1869-1927); la Congregació de Sant Lluís i Santa Filomena ( des de 1869); l'Arxiconfraria del Cor de Maria (1879-1931); la Confraria de Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier (1887), La Confraria de Sant Bartomeu (1925) i l'Apostolat de la Ració (1893-1956). Hi ha manuals notarials dels segles XVI i XVII; visites pastorals dels segles XVII a XIX; cartes pastorals i Consueta (s. XVIII), censals, àpoques, vendes, fundacions, beneficis, documentació de mossens, etc.</p> | 08049-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0139900,1.8423900 | 404150 | 4651978 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44714-foto-08049-67-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/