Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44714 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-solsona | <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> | XVI-XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserva la següent documentació parroquial referent a Casserres: llibre sacramentals, llibres de confraries i congregacions, manuals notarials, testaments, capítols i un ampli apartat de documentació variada. Cronològicament hi ha documentació des del segle XVI fins l'actualitat. Dels llibres sacramentals: baptismes des de 1588 fins a 1965 (a partir de 1965 són a l'arxiu parroquial); matrimonis, des de 1602 fins a 1976; defuncions, des de 1599 fins a 1976; confirmacions, des de 1625 fins a 1896 i un interessant apartat de compliments pasquals on es referencien els habitants de cada casa, sense comptar els infants que no havien fet la comunió i que comença l'any 1878 fins a 1925. Dels llibres de confraries i congregacions hi ha la Confraria del Roser (1626-1901); la Congregació de joves (1869-1927); la Congregació de Sant Lluís i Santa Filomena ( des de 1869); l'Arxiconfraria del Cor de Maria (1879-1931); la Confraria de Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier (1887), La Confraria de Sant Bartomeu (1925) i l'Apostolat de la Ració (1893-1956). Hi ha manuals notarials dels segles XVI i XVII; visites pastorals dels segles XVII a XIX; cartes pastorals i Consueta (s. XVIII), censals, àpoques, vendes, fundacions, beneficis, documentació de mossens, etc.</p> | 08049-67 | Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix.</p> | 42.0139900,1.8423900 | 404150 | 4651978 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44714-foto-08049-67-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Varis autors | Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44713 | Sarcòfags de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-santa-maria-de-lantiguitat | <p>FÀBREGAS, Miquel de i BOSCH, Lluís Maria (1994). Estudi d'un escut inèdit dels Niubó de Casserres; dins l'Erol, núm. 45. Berga, pàgs. 22 - 24. SITGES i MOLINS, X. (1989). Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt; dins Revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 45-49.</p> | XV | La pedra s'està exfoliant. | <p>A l'església de Santa Maria de l'Antiguitat es conserven dues osseres procedents de l'església d'època romànica. Es tracta de dos sarcòfags icònics, és a dir amb la representació del difunt, que X. Sitges (1989:47) considera del mateix autor i que data en el segle XV. Una d'aquestes osseres, té la tapa amb la figura jacent d'un cavaller, d'alt relleu , gairebé exempta , amb vesta fins als genolls i que aguanta una espasa amb la mà esquerra , mentre que l'altra mà la té damunt el pitó. El cap li reposa en un coixí. Tant les vores de la tapa com del vas són resseguides per una sanefa amb quadrifolies, que també divideix la cara frontal d'aquest en dos compartiments, dins cadascun dels quals hi ha un escut recte per dalt i punxegut per baix, amb una faixa per senyal i bordura igual a la sanefa. Damunt els escuts hi ha uns ocells de perfil, amb les ales plegades i llarga cua i, a baix , una branqueta amb fulles. La inscripció commemorativa, que sembla que devia tenir està completament esborrada . Per tant, no sabem a qui correspon el sepulcre. L'altre sarcòfag representa un prevere vestit amb túnica o sotana , pènula , capa i maniple. indumentària que recorda la dels canonges agustins. També té un coixí sota el cap. En els quadres de davant del vas, que són els de l'altre ossera , hi ha heràldica sense escut: a l'esquerra , un arbre com una palmera de tres fulles, amb un niu al cap de la del mig i als costats de l'arbre, una mena de petita figura humana, a l'esquerra, i mitja palmeta a l'altra banda; i al requadre de la dreta , un altre arbre, però de brancam arrodonit, també amb el niu al mig, i als costats de l'arbre, una mitja palmeta. a l'esquerra, i un motiu geomètric, com una mena de calat de finestral gòtic, a la dreta . El que queda de la inscripció, permet saber el personatge que hi fou enterrat: HIC IACET G. DE NIUB0 (Ací jau Guillem de Niubó. .. ) cognom casserrenc ben antic, que lliga amb els senyals heràldics abans referits - els nius - i que per l'hàbit, fa pensar en si seria un canonge de Lluçà, monestir on professaren alguns membres de la referida família.</p> | 08049-66 | Santa Maria de l'Antiguitat | <p>Documentalment es constata que l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual es fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'hi enterrava ningú. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona.</p> | 42.0155300,1.8440800 | 404292 | 4652147 | 08049 | Casserres | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La datació d'aquests sarcòfags no suscita acord en la bibliografia consultada on es poden trobar datacions des del segle XII al XV. Fàbregas i Bosch (1994) el daten en el segle XIV. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44686 | Pintures romàniques de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AINAUD DE LASARTE, J. (1957). Pinturas románicas; dins Col. I Unesco de arte Mundial, 7. París, pàg. 22. AINAUD DE LASARTE, J. (1962). Pinturas españolas románicas. Barcelona, pàg. 20. AINAUD DE LASARTE, J. (1964). Pittura spagnola del periodo romanico a El Greco. Bèrgam, pàg. 11. AINAUD DE LASARTE, J. (1965). Arte románico catalán. Pintura sobre tabla. Barcelona, pàg. 6. ANTHONY, W. W. (1951). Romanesque frescoes. Princeton University Press, pàg. 175. AZCÁRATE, José M. (1974). El protogòtico hispánico, 'Discurso de entrada en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando'. Madrid, pàg. 70. CALDERER, Joaquim i TRULLEN, Josep M. (1990). Catàleg d'art romànic i gòtic del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 159 -161. CARBONELL, E. (1975). L'art romànic a Catalunya, segle XII, vol. II. Barcelona, pàgs. 23 i 24. CARBONELL, E. (1980). 'Notes sobre unes pintures murals descobertes a Sant Pau de Casserres; dins Quaderns d'estudis medievals, núm. 1, maig de 1980. Barcelona, pàgs. 61 i 62. COOK, S.W.W. (1956). La pintura mural románica en Cataluña. Colección Artes y artistas. CSIC. Madrid, pàgs. 33 i 34. COOK, S.W.W. i GUDIOL i RICART, J. (1950). Pintura e imagineria románicas (segona edició actualitzada) Ars Hispaniae, vol. VI. Madrid, pàg. 96. DURLIAT, Marcel (1961). La peinture romane en Roussillon et en Cerdaine; dins Cahiers de civilitation Médiévale, núm. 1 gener-mar´de 1961, pàg. 10. JUNYENT, Eduard (1961). Catalogne romane. Col·lecció Zodiaque, vol. II, Yonne, pàg. 199. KHUN, Ch. L. (1930). Romanesque mural paiting of Catalonia. Harvard University Press, Cambridge, pàg. 53. POST, C.R. (1930).A history of Spanish Paiting, vol. II, pàgs. 18 i 19. SERRA i ROTÉS, Rosa (1984). 'Les pintures romàniques de Sant Pau de Casserres; dins L'Erol, núm. 10, setembre de 1984, pàgs. 27 a 29. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SUREDA, Joan (1981). La pintura romànica a Catalunya. Madrid, pàgs. 113, 140, 251-252, 355-356 i 363. SUREDA, Joan i ALCOLEA, S. (1975). El romànic català. Pintura. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIII | <p>Aquestes pintures corresponen a un sepulcre situat al presbiteri de l'església. Segurament el difunt es posaria en un sarcòfag no esculpit a semblança del monument de Foces (Osca). Es tracta de pintura mural de tècnica mixta: combinació de fresc, tremp i pintura dissolta en un medi greixós. El tema central està situat dintre d'un arcosoli que un Crist representat de mig cos, sobre uns núvols, presideix. Té els braços aixecats i porta a l'espatlla esquerra un mantell vermell que li cobreix mig cos. El nimbe que li circumda el cap és vermell; a prop hi ha l'alfa i l'omega. El fons és blau fosc. A cada costat del Crist,a la part inferior, hi ha sengles personatges aixecant la tapa dels seus sepulcres ornamentats amb acanalats. La part inferior de l'arcosoli sobre un fons clar estelat, hi ha representades les imatges de dos àngels, identificats amb els arcàngels Sant Miquel i Sant Rafael. El primer branda una llança que s'intueix com clava damunt un drac, del qual només se'n conserva la cua. L'intradós de l'arc, és presidit per la figura de l'Agnus Dei de color blanc, amb el cap nimbat; tot ell dins un cercle de color blau. A banda i banda sobre fons vermell hi ha un parell d'àngels, amb túnica i cap nimbat que fan sonar llargues trompetes. A la part inferior esquerra de l'espectador, hi ha representada l'anàstasi o davallament de Crist als llimbs. A mà dreta, hi ha l'aparició de l'arcàngel Sant Miquel al mont Gargano; sobre un fons groc, un personatge vestit amb túnica blanca llança un dard contra el sant, que ha estat representat en forma de brau. A la part frontal del parament, a mà dreta, es representa l'escena del pecat original (Adam, Eva i la serp), sobre tres franges horitzontals. De la meitat esquerra, només es conserva la part inferior. Amb molta probabilitat hi hauria representada l'Anunciació, com antítesi de l'escena del costat, ja que és la representació de les paraules que Déu li diu a la serp: 'Una dona et trepitjarà el cap'. Al costat esquerre de l'arc hi ha un àngel turiferari; sobre fons vermell, porta un nimbe, túnica i ales de color fosc. Al costat dret, hi ha un gran ocell amb un peix al bec. A sota aquests elements hi ha, molt mal conservada, una epifania, els tres reis sota tres arcades. L'escena de la dreta no s'ha conservat. Flanquejant tot el conjunt hi ha les imatges de Sant Pau de Narbona, a l'esquerre; i Sant Cristòfol, a la dreta. Al costat de la cara barbada de Sant Pau, hi ha la llegenda que l'identifica PAVLVS. Damunt la seva figura hi ha representada una ciutat. La imatge de Sant Cristòfol està molt deteriorada, ha perdut totalment el cap i se l'identifica per la imatge de Crist a les espatlles. A nivell iconogràfic les pintures de Sant Pau tenen una temàtica plenament gòtica sobre un esquema formal romànic.</p> | 08049-39 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (25280 - Solsona) | <p>Aquestes pintures es van arrencar de l'església de Sant Pau de Casserres durant el període de la guerra civil espanyola (1936-39) i ingressaren al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona l'any 1940. L'any 1979 es va fer una restauració de l'església de Sant Pau que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, nous fragments de pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El tema central de les pintures és el judici final i la font literària directa seria el text d'Honori d'Autun 'Elucidarium', escrits pels volts de l'any 1100 i molt divulgat en l'obra de Vincent Beauvais SERRA (AADD:1985, 159).</p> | 42.0277800,1.8432500 | 404242 | 4653508 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44686-foto-08049-39-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mestre de Lluçà | Es conserven a l'Àrea IV. Romànic: sala de pintura romànica del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d'inventari MDCS 4. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44873 | Creu processional de Nostra Senyora dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-nostra-senyora-dels-angels | <p>SERRA, Rosa (1983). Creu processional de Nostra senyora dels Àngels de Casserres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VILADÉS LLORENS, Ramon (1983). Les creus processionals del berguedà; dins Revista l'Erol, núm. 7 pàgs. 43 a 51.</p> | XVII | <p>Creu processional de plata flordelisada, que fa 108,5 cm d'alçada i 46,5 cm d'amplada. A l'anvers hi ha el Crist, al centre; a la part superior Sant Lluc; a la part inferior, la resurrecció; a la dreta, Sant Joan; i a l'esquerra, la Dolorosa. En el revers, al centre, la Mare de Déu coronada amb l'infant al braç esquerre; a la part superior, el pelicà; a la inferior, Sant Joan; a la dreta, Sant Marc; i a l'esquerra, sant Mateu. El nus té forma d'edifici gòtic molt allargat i amb dos cossos. Al cos inferior amb gàrgoles, contraforts i fornacines amb un baldaquí. S'identifiquen les imatges de Sant Pere, Sant Pau, Sant Jaume, Sant Bartomeu i Sant Jordi. Al cos superior hi ha uns pinacles. Dins els compartiments hi ha ornamentacions repujades. La canya és ornada amb una garlanda floral. No hi ha la marca de l'argenter.</p> | 08049-226 | Església parroquial de Nostra Senyora del Àngels | <p>L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L'any 1704 es consagrà l'altar major, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels.</p> | 42.0139800,1.8423400 | 404146 | 4651977 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44873-foto-08049-226-3.jpg | Legal i física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | desconegut | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44715 | Col·lecció d'objectes litúrgics procedents de la Parròquia de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-procedents-de-la-parroquia-de-sant-pau-de-casserres | XIX-XX | <p>Diversos objectes relacionats amb la parròquia de Sant Pau de Casserres i el seu darrer rector, mossèn Jaume Bernades i Viladoms. Objectes relacionats amb el culte: mantell d'imatge de cotó de color blanc setinat amb estampació floral i passamaneria daurada (MDCS 8040) i llanterna de llauna i vidre (MDCS 8045). Objectes d'indumentària pertanyents a M. Jaume Bernades i Viladoms: barret de feltre negre amb capell hemisfèric i ala ampla (MDCS 8042), bonet de tres aletes (MDCS 8043), bonet de quatre becs (MDCS 8044); 4 collets durs circulars (MDCS 8046 a 8049); coll de dues llenques (MDCS 8055); dues camises de cotó blanc (MDCS 8052 i 8053); 3 parells de punys (MDCS 8051 i MDCS 8060 a 8063); un parell de guants de pell de color negre amb tanca metàl·lica al canell (MDCS 8058 i 8059); guardapols de cotó negre i coll de dos becs (MDCS 8041); gavardina de seda negra i coll amb solapa (MDCS 8054); impermeable de fibra sintètica setinada i seda de color negra amb caputxa (MDCS 8056) i abric de llana de color negre, amb coll de solapa i folro de seda (MDCS 8057).</p> | 08049-68 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>Ingrés fet l'octubre de 2007 i consignat el 15 de gener de 2008, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en concepte de donació per la Sra. Isabel Sorribes, majordoma de Mn.Jaume Bernades i Viladoms, que fou rector de la parròquia de Sant Pau de Casserres fins la seva mort, l'any 2007.</p> | 42.0277800,1.8431400 | 404233 | 4653508 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44848 | Contracte per a la construcció del retaule de Nostra Senyora dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contracte-per-a-la-construccio-del-retaule-de-nostra-senyora-dels-angels | <p>CALDERER, Joaquim (1999). Contracte per la construcció del retaule barroc de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels de Casserres. PALMA, Andreu de (1950). Notes històriques de la vila de Casserres. Conferència amb documentació inèdita entorn de l'església parroquial de Nostra Dona dels Àngels, donada a les Escoles Nacionals de la vila el 8 d'octubre de 1950. SERRA, Rosa (1982). El Nadal en els retaules barrocs; dins l'Erol, núm. 3. Berga, pàgs. 40-43. SITJES MOLINS, Xavier (1986). El cometa Halley al retaule de Casserres; dins l' Erol, núm. 16, Berga, pàgs. 6 i 7. SITJES MOLINS, Xavier (1991). Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts; dins dossier monogràfic 'Retaules barrocs de la comarca' Erol, núm. 35. Berga, pàgs. 22 i 23. VILAMALA i TERRICABRES, Joan (2001). L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX).Col·lecció Nostra història, núm. 2. Farell editors. VILADÉS, R. (1982). Cap a la recopilació del patrimoni artístic del Berguedà ; dins l'Erol, núm. 1. Berga, pàgs. 26 i 27.</p> | XVIII | <p>Document contractual signat per Mossèn Pau Escaler per encarregar a Segimon Pujol un retaule per a l'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. El document diu així: 'El dia 22 de gener de l' any 1702 en la Parròquia de Sant Pau de Casserres, Diòcesi de Solsona. Atenent la necessitat que té l'església de Ntra. Sra. dels Àngels de la present vila de Casserres de fabricar-se en ella el retaule major, el molt que importa 1'augment del culte diví, per la devoció dels que freqüenten dita església i per la utilitat dels que concorreran a l' obra de dit retaule; i avent els Srs. Consols de dita Parròquia que avui són Joan Mas i Ferrer i Francisco Socas, pagès, convocat consell general; en ell s'ha resolt de posar en execució la fabrica de dit retaule, i per a fer i obrar dit retaule, han tractat amb consentiment del Consell, el fés Sagimon Pujol, escultor, que és el qui obra el retaule major de la vil a de Prats de Llucanes; els quals dits Consols, com a persones públiques, han ajustat dit contracte amb dit Sagimon Pujol en les parts següents: ler. que donaran a dit escultor per prendre fer dit retaule mil i cinquanta lliures; amb part, emperò, que sigui amb les mateixes perfeccions que serà el retaule major de l' església de Sant Vicenç de dita vila de Prats, volent, així mateix, que si en el retaule de Prats, quan serà acabat, es reconeixen algunes faltes i per estes es dóna satisfacció, volen així també satisfacció el poble de Casserres faltant alguna perfecció en dit retaule de Ntra. Sra. dels Àngels. També (Item) que dit retaule sigui fet dins el temps de vuit anys contats del dia d'avui en avant i que en eix temps sols tinguin obligació de pagar les dues parts de dit preu amb vuit pagès iguals, una cada any; i que la tercera part restant l'hagin de pagar després de fet el retaule dins l' espai de tres anys, amb tres pagès iguals, una cada any. També que puguen fer visurar i reconèixer l'obra de dit retaule per veure si s'ha complert el tractat; i en cas no s'hagi complert és puguen detenir dita tercera part del preu, que restaran a deure, fins a tan siguin satisfets; i que per a la visura de dit retaule, en cas de fer-se, s'hagi d'elegir dos escultors, un per dit Sagimon i l'altre pel poble i que cada un pagui el seu elegit. També s'obliguen a donar tota la fusta que serà menester per fer dita obra, posada dita fusta en l'església dels Àngels o on es treballarà dins Casserres; i que han de donar casa bastant per treballar dit retaule a dit escultor i als qui l' ajudaran i que dit escultor hi ha de posar aigua cuit i claus els que es tinguin de menester i que el poble tingui l'obligació de fer fer i pagar el que tocarà a mestres de cases; i amb dits pactes dit Sagimon promet amb jurament fer dit retaule, obligant-hi tots els bens i dits Consols, com a persones públiques i que representen el comú, asseguren amb jurament estar al promès assistint per testimonis Joan Ricart, pagès i Josep Castanyer, traginer. Presidit acte per mi Pau Escaler, prevere i rector de dita vil a de Casserres, dia i any sobre dit.'</p> | 08049-201 | Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>El retaule de Santa Maria de Casserres va ser contractat l'any 1702 per mossèn Pau Escaler amb Segimon Pujol, del qual es deia e el contracte que era l'escultor del retaules de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. En el contracte s'especificava que s'havia de fer en un termini màxim de vuit anys pel preu de 1050 lliures. Consta que l'any 1718 ja l'havia cobrat. L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel Senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri.</p> | 42.0140100,1.8424800 | 404157 | 4651980 | 1702 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44848-foto-08049-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44848-foto-08049-201-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44708 | Retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-lesglesia-de-la-mare-de-deu-dels-angels | <p>PALMA, Andreu de (1950). Notes històriques de la vila de Casserres. Conferència amb documentació inèdita entorn de l'església parroquial de Nostra Dona dels Àngels, donada a les Escoles Nacionals de la vila el 8 d'octubre de 1950. SERRA, Rosa (1982). El Nadal en els retaules barrocs; dins l'Erol, núm. 3. Berga, pàgs. 40-43. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITJES MOLINS, Xavier (1986). El cometa Halley al retaule de Casserres; dins l' Erol, núm. 16, Berga, pàgs. 6 i 7. SITJES MOLINS, Xavier (1991). Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts; dins dossier monogràfic 'Retaules barrocs de la comarca' Erol, núm. 35. Berga, pàgs. 22 i 23. VILADÉS, R. (1982). Cap a la recopilació del patrimoni artístic del Berguedà ; dins l'Erol, núm. 1. Berga, pàgs. 26 i 27. VILAMALA i TERRICABRES, Joan (2001). L'obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX).Col·lecció Nostra història, núm. 2. Farell editors.</p> | XVIII | <p>El retaule barroc de l'església de la mare de Déu dels Àngels, obra de Segimon Pujol realitzada el 1704, respon a la tipologia de retaule barroc del segle XVIII. La seva composició està estructurada en tres carrers, amb predomini del central ben delimitat i de major alçària. Parells de columnes salomòniques i de sanefes plenes de garlandes, flors i fruits separen el cos central i divideixen tot el retaule en compartiments. El retaule és coronat per una figura de Déu i, col·locats en diferents llocs, s'hi poden identificar 13 apòstols, ja que també hi apareix Sant Pau. Durant un primer moment, el lloc central que ara ocupa Sant Bartomeu, patró de Casserres, fou ocupat per Sant Isidre. Els pares de l'Església occidental també hi tenen llur espai, concretament Sant Gregori el Gran i Sant Agustí. El tema central del retaule està dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que ocupa el centre del retaule, sobre el sagrari, la riquesa dels detalls es fa més evident en les quatre escenes dels temes marians: el Naixement, l'Epifania, la Coronació i la Pentecosta.</p> | 08049-61 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El retaule de Santa Maria de Casserres va ser contractat l'any 1702 per mossèn Pau Escaler amb Segimon Pujol, del qual es deia en el contracte que era l'escultor del retaule de sant Vicenç de Prats de Lluçanès. En el contracte s'especificava que s'havia de fer en un termini màxim de vuit anys pel preu de 1050 lliures. Consta que l'any 1718 ja l'havia cobrat. L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs, aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri.</p> | 42.0140100,1.8424800 | 404157 | 4651980 | 1704 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44708-foto-08049-61-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segimon Pujol | Part del retaule va quedar afectat per un intent de crema de l'any 1936; en concret, la part dreta del segon registre i el coronament del mateix costat, així com bona part de l'escultura exempta. Posteriorment el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació provincial de Barcelona en va fer una reconstrucció. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44675 | Jaciment de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-casserres | <p>AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. SERRA VILARÓ, J. (1989). Baronies de Pinós i Mataplana: investigació als seus arxius. Bagà: Centre d'Estudis Baganesos, 1989, 3 Facsím., Barcelona: almes, 1930-1950. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58.</p> | III-XVIII | <p>Es coneixia l'existència d'una església, posteriorment priorat, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Mn. Ramon Camps en la seva obra diu: 'És tradició molt antiga que en el punt que ocupa la casa - Els Porxos de canudes del Prat - hi havia una església dedicada a l'apòstol Sant Pere. Encara es veu rastre d'una capella romànica' (p. 5). En els moments d'escriure això ja s'havia trobat el sarcòfag i altres restes d'enterraments, descoberts per les obres de la carretera de Gironella a Casserres. A partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges a la zona de Sant Pere de Casserres per intentar trobar aquest monestir citat per la documentació històrica. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats dedicats al conreu de cereals i pastures, formant un conjunt de terrasses. Les intervencions arqueològiques permeteren documentar diversos sectors: el monestir, la sagrera, un edifici auxiliar, un camp de sitges i una vil·la romana. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. Les excavacions deixaren al descobert la planta de l'església, les dependències monàstiques adossades a la façana sud de l'església i l'accés al monestir. L'església ocupava la part més alta del turonet i estava orientada a l'est. És de planta rectangular amb absis recte a la capçalera. L'obra és feta de carreus grans i mitjans ben escairats. En el creuer es van documentar quatre pilars que els excavadors associen a una volta de canó o una cúpula o campanar de torre. Les dependències monàstiques estan formades, bàsicament, per un seguit de murs fets de carreus i paral·lels orientats de nord a sud. La majoria de les construccions del monestir es construirien en els segles X-XI damunt de restes tardo antigues o aprofitant directament estructures d'aquella època. A mitjans del segle XII es van fer ampliacions tant a l'església com al cenobi. Al nord de l'església i al sud de la masoveria es localitzà una necròpolis associada al monestir. Les tombes estan orientades a l'est i estan retallades a la roca natural, amb cobertes de lloses i alguna de teula de tipus antropomorf. Es daten entre els segles V i XI dC. Al nord-oest es van documentar una sèrie de construccions d'ús indeterminat, amb un edifici principal de planta rectangular dividit a l'interior per crugies; construït amb pedres sense treballar unides amb argila i calç. Aquest edifici tanca el pati d'entrada al monestir pel sector nord. Els nivells més antics són d'època tardo antiga i s'amortitza en el segle XVI. Molt a prop de la masia de Can Sargantana es van localitzar en un camp, gairebé'un centenar de sitges. A la zona més baixa excavada, al sud del monestir van aparèixer estructures que correspondrien a una vil·la fortificada , amb torres que flanquejarien l'entrada, d'època tardo antiga.</p> | 08049-28 | Carretera BV-4132z PK 4 | <p>El primer document escrit que fa referència, encara que indirectament, a l'església de Sant Pere de Casserres, data de l'any 889, en la venda d'una vinya, amb els seus arbres al terme del castell de Casserres, una de les afrontacions esmentades, és la vinya de Sant Pere. L'any 1009 el vicari Guifré i la seva dona donaren a Santa Maria de Serrateix un alou situat al comtat de Berga, al terme de Casserres; un dels límits d'aquest alou és 'ecclesia que vocant S. Petri'. El 1040 l'abat Guillem de sant Sadurní de Tavèrnoles i altres homes, com a marmessors del testament de Guillem Ramon de Torricela, permutà un alou a Sanavastre per l'església de Sant Pere de Casserres, amb totes les seves pertinences. Fins aquells moments, sant Pere de Casserres que havia estat parròquia passa al domini del monestir de la Vall de Valira. Així el segle XI es creà el priorat, que a l'any 1212 ja no tenia comunitat. Les recents excavacions arqueològiques han posat al descobert un element que fins aleshores restava ocult.</p> | 42.0275600,1.8540900 | 405139 | 4653471 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIL | 2023-02-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'excepcionalitat del jaciment ve donada per la continuïtat d'ocupació des d'època romana fins el segle XVI, des d'una vil·la baix imperial que és amortitzada per una església romànica. Afegint-hi l'interès de documentar materialment, a partir de l'arqueologia, d'un lloc citat en la documentació històrica del qual no se'n tenia coneixement de la seva ubicació precisa. | 83|84|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44941 | Pintures romàniques de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-pau-de-casserres-0 | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AINAUD DE LASARTE, J. (1957). Pinturas románicas; dins Col. I Unesco de arte Mundial, 7. París, pàg. 22. AINAUD DE LASARTE, J. (1962). Pinturas españolas románicas. Barcelona, pàg. 20. AINAUD DE LASARTE, J. (1964). Pittura spagnola del periodo romanico a El Greco. Bèrgam, pàg. 11. AINAUD DE LASARTE, J. (1965). Arte románico catalán. Pintura sobre tabla. Barcelona, pàg. 6. ANTHONY, W. W. (1951). Romanesque frescoes. Princeton University Press, pàg. 175. AZCÁRATE, José M. (1974). El protogòtico hispánico, 'Discurso de entrada en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando'. Madrid, pàg. 70. CALDERER, Joaquim i TRULLEN, Josep M. (1990). Catàleg d'art romànic i gòtic del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 159 -161. CARBONELL, E. (1975). L'art romànic a Catalunya, segle XII, vol. II. Barcelona, pàgs. 23 i 24. CARBONELL, E. (1980). 'Notes sobre unes pintures murals descobertes a Sant Pau de Casserres; dins Quaderns d'estudis medievals, núm. 1, maig de 1980. Barcelona, pàgs. 61 i 62. COOK, S.W.W. (1956). La pintura mural románica en Cataluña. Colección Artes y artistas. CSIC. Madrid, pàgs. 33 i 34. COOK, S.W.W. i GUDIOL i RICART, J. (1950). Pintura e imagineria románicas (segona edició actualitzada) Ars Hispaniae, vol. VI. Madrid, pàg. 96. DURLIAT, Marcel (1961). La peinture romane en Roussillon et en Cerdaine; dins Cahiers de civilitation Médiévale, núm. 1 gener-mar´de 1961, pàg. 10. JUNYENT, Eduard (1961). Catalogne romane. Col·lecció Zodiaque, vol. II, Yonne, pàg. 199. KHUN, Ch. L. (1930). Romanesque mural paiting of Catalonia. Harvard University Press, Cambridge, pàg. 53. POST, C.R. (1930).A history of Spanish Paiting, vol. II, pàgs. 18 i 19. SERRA i ROTÉS, Rosa (1984). 'Les pintures romàniques de Sant Pau de Casserres; dins L'Erol, núm. 10, setembre de 1984, pàgs. 27 a 29. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SUREDA, Joan (1981). La pintura romànica a Catalunya. Madrid, pàgs. 113, 140, 251-252, 355-356 i 363. SUREDA, Joan i ALCOLEA, S. (1975). El romànic català. Pintura. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XII | <p>Es tracta d'un mur cobert amb la pintura d'una imitació de carreus disposats a trencajunt, combinant un carreu llis amb un de color vermell. En els blancs, hi ha pintats diversos motius en negre: figures abstractes, elements geomètrics, motius vegetals, creus, etc. A la part superior hi ha l'escena on les ànimes es pesen a la balança en el judici final (psicòstasi). A la part desapareguda hi deuria haver l'arcàngel Sant Miquel sostenint les balances que servien per pesar les obres bones i les dolentes dels difunts. Només es conserven part de les balances. En disputa amb l'arcàngel Sant Miquel hi trobem el dimoni, un i ple de llargs pels, amb cos humà i cap de toro. Treu foc per la boca i amb la mà i el peu esquerres intenta, amb trampes, fer decantar la balança pel costat de les obres dolentes del difunt que es jutja.</p> | 08049-294 | Sant Pau de Casserres | <p>L'any 1979 es va fer una restauració que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, aquestes pintures romàniques, que complementen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44941-foto-08049-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44941-foto-08049-294-2.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes pintures són una continuació de les conservades en el Museu Comarcal i Diocesà de Solsona i corresponen a un sepulcre situat al presbiteri de l'església. Segurament el difunt es posaria en un sarcòfag no esculpit a semblança del monument de Foces (Osca). Es tracta de pintura mural de tècnica mixta: combinació de fresc, tremp i pintura dissolta en un medi greixós. | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44838 | Capgrossos del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-del-guixaro | <p>SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de sis capgrossos que s'identifiquen per parelles: la parella de joves, la parella de vells i la parella dels negres. No se'ls coneix cap altra denominació. Estan fets de cartró pedra i això els fa molt pesats. Fa anys que no surten perquè la canalla és massa petita i els pesa molt. Els homes van amb pantalons i les dones amb faldilla i brusa, de motius i colors llampants. És roba de cotó.</p> | 08049-191 | Edifici de les antigues escoles - El Guixaró | <p>Es desconeix l'any exacte en que es van comprar; tampoc es coneix l'autor ni el seu cost, però són anteriors a l'any 1920. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) els van amagar a la fàbrica i els van tapiar.</p> | 41.9974900,1.8868500 | 407807 | 4650097 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els vestits que es fan servir actualment tenen un mínim de 60 anys i estan en perfecte estat de conservació. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44688 | Espai natural dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus-0 | <p>DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya, conèixer-los i observar-los. Cossetània edicions. Valls. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus.</p> | <p>L'Espai natural dels Tres Hereus és una zona protegida, des de l'any 2000, que comprèn part dels municipis d'Avià i Casserres, de 307,5 ha. La superfície de PEIN del municipi de Casserres queda delimitat des d'Avià per la pista de Can Terradelles i continua en direcció sud pel camí dels Colls fins al punt de cota 525,23 m, on la pista gira, per continuar en direcció sud per la carena fins a la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132). Segueix per la carretera en direcció a Casserres durant un centenar de metres fins a un pont sobre la confluència de dos torrents. Puja pel torrent que va en direcció nord-oest fins a trobar el camí que accedeix a Canudes. Quan aquest camí gira en direcció nord, el límit segueix cap al sud-oest pel límit entre el bosc i els conreus grafiat en el plànol 1/5.000, fins enllaçar amb un torrent que desguassa al torrent de Vinçà. Segueix per aquests torrents fins creuar el camí que voreja el pantà de Casserres pel seu vessant est. Segueix aquest camí fins a la presa del Pantà creuant-la i seguint pel marge sud fins a un torrent que puja en direcció oest fins la carretera BV-4132. Continua per la carretera en direcció a Gironella fins al pont sobre la riera de Clarà. Puja per aquesta riera uns 500 metres fins un torrent tributari del marge dret, pel qual puja en direcció sud-oest fins el camí del Solerot. La delimitació continua per aquest camí en direcció nord-est fins la vora del camp del Solerot. En aquest punt deixa el camí per seguir el marge del conreu en direcció nord, tot envoltant el camp, fins tornar a enllaçar amb el camí del Solerot, pel qual continua en direcció sud-est. En el punt que el camí creua el torrent del Reguer, el límit baixa per aquest torrent fins la riera de Clarà, per la qual baixa fins l'aiguabarreig amb el torrent Sec. El límit puja pel torrent Sec i continua per aquest fins al camí de Graugés. Segueix per aquest camí en direcció nord-est fins al límit de terme municipal. El paisatge format per petits turons alterna amb plataformes estructurals de gresos que sobresurten entremig de camps de conreus bàsicament de producció cerealística. La vegetació que hi ha crescut després dels greus incendis del 1994 ha modificat novament el paisatge; les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, han disminuït en gran part per deixar pas al bosc originari d'alzina carrasca (Quercus rotundifoliae) i roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). El sotabosc està format per brolles de romaní i màquies. La riera de Clarà en el seu pas per Casserres presenta comunitats vegetals importants de bosc de ribera amb gorgs de poca alçada i una presència destacada de fauna. El pantà de Casserres també forma part de l'espai protegit i s'ha convertit en refugi i espai de nidificació de moltes espècies d'aus. S'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus), protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.</p> | 08049-41 | Al nord del terme municipal | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals (DOGC 556 de 28 de juny de 1985, pàgs. 2113-2119) i el decret 328/1992, de 14 de desembre (DOGC 1714, pàg. 1544). Per resolució de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, i pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat iberoromà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES). En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0343000,1.8455300 | 404440 | 4654229 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Soler de Sant Pau és una àrea d'exclusió, la delimitació de la qual s'inicia al nord de l'àrea, en la cruïlla de la carretera d'Avià a Casserres i el camí del Soler de Sant Pau. El límit segueix per la carretera en direcció sud fins la segona cruïlla de la casa esmentada. Baixa per la torrentada en direcció oest fins el primer camí, pel qual continua en direcció nord, travessa un altre torrent i emprèn direcció oest fins una curta carena situada al final del camp. Puja per la carena fins creuar la corba de nivell 550 m, per la que segueix fins el punt on la corba de nivell intercepta el torrent de la Rectoria de Sant Pau. En aquest punt segueix en direcció est uns 75 metres els marges de conreu que enllacen amb el punt inicial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44855 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-0 | <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell. Segles IX i XII. Urgellia, núm. 1. BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). La Riera de Clarà, fitxa núm. 141 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.</p> | Hi ha trams afectats per les granges properes i el pantà necessita sanejament. | <p>La riera de Clarà és una riera de la conca dreta del riu Llobregat que neix al serrat de Runers (1.350 m. d'alçada), travessa els termes municipals d'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador travessant el terme d'Avià, i entrant a Casserres fins a trobar el riu Llobregat. Travessa el terme municipal de Casserres amb una orientació nord-oest a sud-est. A mig camí alimenta el pantà de Sant Pau, que es va construir l'any 1969, aprofitant el Gorg d'en Xico. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. El curs baix travessa una vall majoritàriament agrícola, amb aprofitament forestal i ramader. Pel camí va formant gorgs que alenteixen el seu curs, alguns dels quals han estat aprofitats per establir-hi molins fariners. Els gorgs més coneguts a Casserres són els de l'home mort, el dels Coloms (un dels més bonics), el de Sant Joan o el del Xico. Al llarg del seu recorregut agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més feréstegues hi ha una clara representació de l'alzina carrasca amb roureda de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i pinassa i a les zones més obagues per pi roig que va deixant pas al bosc de ribera amb boscos de pinassa, roures de fulla petita amb alzinar i sotabosc de boix. També hi ha presència de salzes, pollancres, oms, freixes, verns alternats amb zones de joncedes i prats que alhora es combinen amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina la geneta o el senglar. També hi ha presència de rapinyaires, bernat pescaire, martinet blanc, polles d'aigua, ànec collverd, verdums, pica-soques blau, picot garser, repicatalons, Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la tenca, la bagra comuna i el barb de muntanya, aquest últim localitzat sota els salts d'aigua d'alguns dels gorgs de la riera.</p> | 08049-208 | Travessa el terme de nord-oest a sud-est fins trobar el riu Llobregat | <p>La riera de Clarà ha estat al llarg de la història punt d'aprofitament antròpic de la força de l'aigua, gràcies a l'establiment de molins fariners. Dins el terme municipal de Casserres, són tres els molins, les restes dels quals encara es poden identificar en diferent grau d'estat de conservació. Es tracta, de nord a sud, del molí del Soler Nou, del Molí de Bernadàs i del Molinet. El topònim de Clarà es documenta per primer cop l'any 907, a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim (kastro Clariano) està estretament relacionat amb la riera de Clarà, però la seva interpretació es debat entre la qualitat de l'aigua (aigua clara) o bé a l'obertura d'un clar en el bosc per a un aprofitament forestal, fent referència al mot llatí clerano . Tampoc es pot saber si la riera donaria nom al lloc i al castell de Clarà (Avià) o si seria a l'inversa.</p> | 42.0204200,1.8498400 | 404776 | 4652683 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44712 | Lipsanoteca de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lipsanoteca-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. PASCUAL, E. (2004). 'Lipsanoteca'; dins Calderer, J i Bernades, J. Catàleg del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Col·leccions dels segles XVI al XIX, vol. 2. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 130 i 131. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Berga'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. SITGES i MOLINS, X. (1999). Els retaules renaixentistes del Beguedà; dins Revista l'Erol, núm. 60, pàgs. 32-34. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XII | <p>Lipsanoteca que es va trobar a l'altar romànic de Sant Pau de Casserres. És de fusta d'om o d'àlber tornejada i tallada, de forma ovoïdal amb la tapa semiesfèrica amb agafador de planta circular i la part superior plana. La seva alçada és d'11 cm i el seu diàmetre màxim fa 7,5 cm. A la part inferior d'aquesta tapa té la vora rebaixada i dos encaixos sortints per tal d'adaptar-se al cos , que té una esquerda vertical força ampla que va de dalt a baix. L'exterior està cobert amb una capa de pintura, possiblement industrial, que no permet apreciar si presenta restes de la policromia original. A l'interior, conté un petit sac de roba amb relíquies i dos manuscrits. Un d'ells, fet pel rector de torn, explica l'any de col·locació del retaule que no s'ha conservat. El paper diu el següent: 'Als tretze de mars de mil sis cents y vuit per poder assentar lo retaula fonch necessari mourer la llosa o pedra del altar y en lo pilar de sota dita pedra dins una pica fonch trobada la capseta dins la qual si trobaren aquestes reliquies les unes mesclades ab altres per causa que los drapets ab que estaven embolicades eren consumits y en pols y tambe los retols de les dites reliquies estaven molt consumits y casi nos pogue llegir ninguna cosa sino alguns trossets y entre aquestos hi havia dos trossets que deien hic sunt reliquiae S. Pauli narbo y tres trossets que deien hic sunt reliquiae S. Nazarii y un trosset que deia hic sunt relíquiae S. Victoris y un altre trosset que deia dedicata est que devia ser algun trosset de la carta que contenia la consagracio de esta iglesia i que no es pague legir altra cosa ni saberse altra claricia. Laudet Xps. et Virgo Maria et sanctus Paulus narbo et omnes Sancti. Amen' L'altre manuscrit el signa R. Camp ( sense data) i diu: 'He compulsat aquestas lletras (referint-se a l'altre manuscrit) ab particular baptismal d'aquella fetxa y son consemblants pel carácter del quilas firma que es Joan Rubert, parroco en aquella epoca d'esta parroquia de Sant Pau'.</p> | 08049-65 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter de parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0277700,1.8428900 | 404212 | 4653507 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44712-foto-08049-65-3.jpg | Legal i física | Popular|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment la lipsanoteca es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona amb el número d'inventari MDCS 4028. | 119|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44776 | Caseta Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-bernades | <p>AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular situada al peu del Serrat dels Tres Hereus, fonamentada directament sobre la roca. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec, és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos de planta baixa adossat a la façana de llevant, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener seguint la orientació paral·lela. Els parament són de pedra vista amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta d'entrada té una gran llinda de fusta amb la data gravada de 1778. Les finestres de la planta baixa són petites amb llinda, brancals i ampits de pedra, mentre que a les plantes superiors, aquestes són de rajols. Recentment, a la façana nord s'ha fet una ampliació per a construir una petita terrassa. A llevant, hi ha un altre cobert que data també del segle XVIII construït damunt l'antic femer. En origen era de planta baixa, amb parament de pedra vista. L'actual propietat ha aixecat el primer pis amb maó recobert de pedra. L'obra està inacabada. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent.</p> | 08049-129 | Bernades - Serrat del Tres Hereus | <p>La llinda marca l'antiguitat de la primera construcció a manca de documentació. La única documentació existent és la relacionada amb la construcció de la primera planta, a principis del segle XX, realitzada per l'avi de l'actual propietari. L'edifici original era una barraca de planta baixa dividida en dues parts, a la dreta pel bestiar on encara es conserven les menjadores, i a l'esquerra d'habitatge amb llar de foc i forn de pa que encara es conserva. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Caseta'. La darrera reforma data de l'any 2000.</p> | 42.0468611,1.8431476 | 404262 | 4655626 | 1778 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44776-foto-08049-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44776-foto-08049-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44776-foto-08049-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2021-11-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva forn de pa i menjadores originals. A menys de 100 metres es conserva el forn de bòvila que es va fer servir per construir la teuleria de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||
| 44731 | Cal Camp Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camp-llarg | <p>AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).</p> | XVIII | <p>Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrada. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de són de maçoneria, de pedra vista ajuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal es caracteritza per l'endarreriment de la meitat esquerra deixant un porxo a la planta baixa, on hi ha l'accés principal de la casa i una terrassa coberta a la planta pis. A la meitat dreta d la façana hi una finestra en planta baixa amb la llinda, brancals i ampit de pedra. A la llinda es pot llegir la inscripció amb l'any de 1780. A la façana septentrional hi ha l'estructura semicircular d'un pou interior adossada; i a la façana oriental hi ha un volum de planta baixa, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Davant la casa hi ha dues figueres de considerables dimensions. També hi ha un cobert aïllat usat com a rentador i magatzem a uns 3 metres de la masia, construït adaptant-se al desnivell. Té 2,5 metres d'alçada en planta baixa, amb parets de maçoneria ajuntats amb morter en la seva major part, excepte la paret oest amb totxo arrebossat. La coberta és amb teula àrab i bigues de fusta.</p> | 08049-84 | Clot de les barraques | <p>La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'.</p> | 42.0137565,1.8219279 | 402455 | 4651975 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu nom també es troba escrit junt: Campllarg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||
| 44650 | Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres | <p>AA.VV. (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | IX-XII | Desaparegut | <p>No es conserven empremtes o vestigis arquitectònics del castell, tot i estar molt documentat. La tradició oral el situa en un serrat que conserva el seu topònim: el castell. També se'l coneix amb el malnom del Serrat del moro. Es tracta d'un turó arrodonit i amb una gran plana on molt bé hi podria haver una fortificació.</p> | 08049-3 | Serrat del castell | <p>La primera referència documental d'un castell data de l'any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d'establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d'aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l'any 1347 parla d'un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d'ells es trobaria a prop de l'església de Sant Pau de Casserres i el segon, on ara hi ha l'Ajuntament.</p> | 42.0262700,1.8429400 | 404214 | 4653341 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades corresponen al Castellot | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||
| 44856 | Pantà de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-sant-pau | <p>AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà, dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. MASCLANS, F. (1978). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc. Barcelona.</p> | <p>Pantà d'origen artificial situat sota mateix de Sant Pau de Casserres, aprofitant el gorg del Xico, a la confluència entre la rasa del Joncar i el torrent del Vinçà amb una superfície de 7,11 Ha. Està resseguit en gran part per la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132z), que el travessa per la zona de la cua. Hi ha una presa amb el pou de captació d'aigües que emergeix en un dels seus costats. La comunitat vegetal que s'hi troba representada és el bosc de ribera, de fulla caduca que creix a banda i banda dels marges i lleres. S'identifiquen espècies com el pollancre (Populus nigra), el freixe del gènere Fraxinus, el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix) a més d'herbassars propis d'aquests sistemes predominant la bova o boga, bardisses amb roldor, l'arç blanc i els canyissars. A més de les espècies esmentades, es poden trobar altres arbres al·lòctons que segurament es van plantar amb intencions reforestadores o ornamentals i han esdevingut subespontanis com el bosc de pinassa. La fauna vertebrada associada en aquest ambient és força ric i variat. Destaquen les aus com la polla d'aigua (Gallinula chloropus), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) i mamífers més grans com la geneta, la fagina i el senglar. Es poden trobar peixos com el barb cua roig i bagra comuna.</p> | 08049-209 | Pantà de Casserres, a sant Pau de Casserres | <p>El seu origen prové de la construcció d'una presa l'any 1969 per a l'abastament d'aigua del municipi de Casserres provinent principalment de la riera de Clarà. La cartografia dels HIC (Hàbitats d'Interès Comunitari) va ser elaborat en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona durant els anys 1998 a 2006. Aquesta base cartogràfica digital es va realitzar basant-se en el 'CORINE biotopes manual', un document editat de la Comissió Europea l'any 1991, amb la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d'Interpretació dels Hàbitats de la Unió Europea i en l'informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. En base a aquest informe, es van identificar dues zones d'interès, la primera d'elles l'hàbitat 6420, de pastures humides i herbassars megafòrbics composta per 'Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion' i la segona l'hàbitat 9530* de boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies, composta per 'Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)'. És per tant una zona important per a la conservació d'espècies com marca la Llei de protecció d'animals (El Decret 2/2008 de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals refon en un únic text la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de març de protecció dels animals, amb les modificacions introduïdes a totes dues lleis per la Llei 12/2006, i també les previsions d'aquesta última Llei referents a protecció dels animals que no modifiquen preceptes concrets de les lleis anteriors).</p> | 42.0276200,1.8408800 | 404045 | 4653493 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44856-foto-08049-209-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Ajuntament té previst la neteja del llot que encara s'hi troben dipositats des dels incendis del 4 de juliol de 1994 per tal de recuperar-lo com a punt d'abastament d'aigua de boca. També s'està estudiant la possibilitat d'habilitar l'espai per als bombers. Segons un projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) les obres consistirien en la neteja del fons i la construcció d'una comporta que garantís la sortida de sediments evitant així que l'aigua es contamini. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44888 | Safareig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-nou | <p>Desconegut (1969). Nombres y apellidos de los señores Alcaldes de esta Villa y principales obras realitzadas por los mismos, o sea durante sus mandatos, a partir de los años de 1900 hasta el 1969. Ajuntament de Casserres. Mecanoscrit inèdit de l' Arxiu municipal.</p> | XX | <p>Safareig que capta l'aigua del Rec de la Bauma, construït aprofitant la roca.</p> <p>És un safareig de planta rectangular que recentment (2024) ha estat netejat de la vegetació que el cobrir fins el moment. És una construcció en forma d'U sobre un mur que limita una finca veïna i amb el rec que alimenta el safareig al costat. De la banda del rentat, unes lloses marquen el terra i una filera de pedra aixeca el nivell per la banda del rec.</p> <p>Al costat del safareig hi ha una bassa de construcció moderna.</p> | 08049-241 | Camp del Frare - Rec de la Bauma | <p>Es va construir entre 1928 i 1929. Hi va haver-hi un plet posat per Narcís Vilaclara Corominas contra l'Ajuntament, a favor del qual va fallar el jutjat de 1º instància de Berga.</p> | 42.0149759,1.8375411 | 403750 | 4652093 | 1928 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-djifly202406291949067781719683408723photooptimized.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua s'agafa del Rec per la paret de ponent a través d'una canalització rebaixada de la roca. Pel costat de llevant hi ha el sobreeixidor amb una aixeta de rosca que obre una petita comporta i l'aigua desguassa per una canal, també rebaixada a la roca que s'utilitza per al rec dels horts. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||
| 44711 | Sarcòfag de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIV-XV | <p>Sarcòfag anicònic, que no hi ha la imatge del difunt esculpida a la tapa, conservat a l'església de Sant Pau de Casserres que fa 0'76 x 0'42 x 0'30 m, però que abans feia 88 cm de Ilarg, i va ser escurçat. Ubicat en I'antic portal de la rectoria, a manera d'arcosoli, al costat del portal romànic de l'església i sostingut pels dos capitells originaris d'aquest, re aprofitats quan es va restaurar el portal, i hi van ser substituïts per capitells d' imitació romànica . Aquesta ossera presenta a la cara frontal dos quadri lobats, cadascun dels quals conté un escut triangular curvilini amb el senyal d 'una serra. La decoració es repeteix en el cap conservat del vas (l'altre cap hi falta ). La tapa era de doble vessant i tenia un escut sense heràldica, escut que va ser aprofitat en el pilar que aguanta la imatge de la Mare de Déu, que hi ha a la plaça de l'església . Per X. Sitges (1988:32), tot i que el senyal heràldic, la serra , podria ser del que fou rector de Sant Pau, Berenguer de Serradenya, documentat el 1366, data que s'adiria prou bé amb el tipus de sarcòfag, sembla més versemblant atribuir-lo a un per ara desconegut cavaller feudatari del castell del lloc (Castrum Serras), que hagués pres el cognom del topònim, cosa que era freqüent aleshores (segles XIV o XV).</p> | 08049-64 | Sant Pau de Casserres Al PK 3 de la carretera BV-4132z | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44925 | Tina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-colls | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | A 50 metres a llevant de la casa dels Colls, en el camí de Gironella a Canudes, en el marge dret del camí, hi ha una tina de secció circular que fa 1'8 metres de diàmetre. Esta plena d'aigua i al voltant hi té un reixat per impedir que es produeixin accidents. Al costat hi ha restes d'un possible mur i els sediments de l'entorn impedeixen observar si existeix alguna altra tina. | 08049-278 | A llevant del terme municipal | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0383400,1.8677100 | 406282 | 4654653 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44859 | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra | PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XX | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. | 08049-212 | Casserres | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||||||
| 44882 | Premsa del Molí de Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-moli-de-bernadas | XVIII-XIX | A poques passes de la façana sud del Molí del Bernadàs, s'observa una pedra allargada que sobresurt amb una alçària màxima d'un metre del sòl en la que s'observen una sèrie de retalls i forats de funció dubtosa. Hem posat premsa però tampoc estem segurs que ho sigui, tot i que sembla el més probable. Per verificar-ne la funcionalitat d'aquest element caldria un estudi en profunditat i fer-ne una anàlisi comparativa. El que sembla clar es que es tracta d'una estructura de caràcter productiu entron una activitat agrària. Es caracteritza per un dipòsit de 63 cm de diàmetre a la boca i 76 en el fons amb dos petits forats, un a cada costat de 14 i 16 cm respectivament. Un d'aquests forats comunica amb el dipòsit. | 08049-235 | Vilanova-Riera de Clarà | Es tracta d'un element pendent d'estudi, situa en una zona al costat d'una petita cinglera rocosa que ha estat aprofitada durant molts anys per estructures domèstiques o de treball. | 42.0191800,1.8497000 | 404763 | 4652546 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44882-foto-08049-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44882-foto-08049-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44882-foto-08049-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44748 | Cal Pau Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-sastre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | A tocar del camí del Fonollet, hi ha les runes de Cal Pau Sastre, de la qual resten evidències clares d'una planta quadrangular d'uns 90 metres quadrats de superfície. De les tres parets que restes dempeus, assoleixen alçades des de 6,3 metres a la cantonada nord-est, 2,5 metres d'alt a la cantonada sud-est, 2 metres a les parets interiors o 1,5 metres a la banda nord-oest. Els paraments són de pedra amb juntes d'argiles i encara es veuen alguns carreus escairats a les cantoneres i les grans pedres laterals que tenia la porta d'accés orientada a migdia. També hi a parets de tàpia. Fins i tot a la banda de nord-est es poden veure dues petites finestres en planta baixa. La façana principal estaria orientada a migdia i encara es pot veure, al terra, una gran llinda recta de pedra que correspondria a l'entrada principal. | 08049-101 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pausastre'. | 42.0153500,1.8137000 | 401776 | 4652161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44907 | Forns de calç de La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-la-barraca | ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. | XVIII | D'un pràcticament no se'n conserva res i l'altre està colgat per la vegetació. | A un costat i altre del torrent que baixa de la Bauma del Soroll, en el bosc de la Baga del Bernadàs, entre 150 i 250 metres al sud de La Barraca, hi ha dos forns de calç excavats en la margera del terreny. Estan separats l'un de l'altre uns 100 metres, però ambdós es troben a redós d'un torrent que baixa de la Bauma del Soroll. El primer (UTM 405256; 4651904; 509) es troba en molt mal estat de conservació ja que s'ha esllavissat la major part de la seva paret. Era cilíndric i deuria tenir un diàmetres aproximat d'uns 3'5 metres. A la superfície encara es poden veure pedres de calç. El segon es troba a uns 100 metres al sud-est, també molt proper al torrent. En aquest (UTM 405298; 4651792; 523), encara es veu la secció completa de 4 metres de diàmetre màxim. Està força colgat de terra i cobert per vegetació diversa (bardisses i esbarzers). | 08049-260 | Baga del Bernadàs | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma cilíndrica excavat dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. En aquesta tasca calia escollir el lloc adequat, generalment en el mateix lloc on hi ha la pedra calcària. A Casserres és molt escassa, i per aquest motiu només trobem aquests dos forns i els de La Vinya. També es necessitava llenya i aigua, per això es construïen al costat de torrents o rieres i en zona boscosa. Normalment al costat d'un camí, per fer-ne el transport més econòmic. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 42.0106100,1.8551800 | 405204 | 4651588 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44907-foto-08049-260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44907-foto-08049-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44907-foto-08049-260-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44729 | Cal Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia enrunada. | Al capdamunt de la Bauma de Cal Calau, hi ha una zona conreada que a la seva vora conserva les runes d'una antiga masia. D'aquesta, se'n conserven les 4 parets perimetrals, de fins a 3,5 metres d'alçada, d'uns 73 metres quadrats de planta i una alçada mínima de planta baixa i pis. Sembla que la coberta, que seria de teules àrabs, es disposaria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedres mitjanes irregulars, amb juntes d'argiles i pedres més petites. Estaria dividida en tres cossos, a l'estil clàssic, i en el cos esquerre; és a dir, el de ponent hi havia un forn de pa, del que es conserva la boca, però que la volta s'ha esfondrat. Conserva el forn. | 08049-82 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Calao'. Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes, igual que les escriptures posteriors de compravenda de l'any 1964. | 42.0066800,1.8187400 | 402180 | 4651193 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Clau. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44801 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | Al capdamunt del Torrent de l'Àlber, hi ha les runes d'una masia, de la qual resten evidències d'una planta rectangular que fa 8'3 x 7'3 metres, amb les restes de les parets més orientals d'entre 2 i 2,5 metres d'alçada. Les parets que resten dempeus són de pedra amb juntes d'argiles. | 08049-154 | Clot de les barraques | Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes i tenia una alçada de planta baixa i pis. | 42.0089700,1.8177300 | 402100 | 4651448 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44895 | Tines i premsa de Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-i-premsa-de-cal-roca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Al costat mateix de la casa de Can Roca hi ha un conjunt d'estructures negatives excavades a la roca natural. En un desnivell de la mateixa roca s'observa una tina de 2'5 metres de diàmetre plena d'aigües pluvials. En el mateix nivell de la casa, a uns 20 metres a llevant, excavada a la mateixa roca sobre la que es fonamenta la masia, s'hi pot observar el que sembla una base de premsa possiblement medieval. És de planta rectangular, de 3'3 x 2'9 metres, i en l'angle sud-occidental hi ha un retall circular d'1 metre de diàmetre de boca i 77 cm de diàmetre en el fons. També té dos forats petits centrals i d'altres al voltant. És possible que hi hagin altres retalls a la mateixa roca que els sediments i la vegetació no permetin observar a simple vista. Per informació oral, sabem que a la part septentrional de la masia hi ha d'haver una altra tina, però la vegetació n'impedeix la seva visualització. | 08049-248 | Cal Roca - Riera de Clarà | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0220300,1.8481500 | 404639 | 4652864 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44813 | Recinte i garita de la bauma de les Set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-i-garita-de-la-bauma-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XIX | La vegetació no deixa veure'n l'estructura,sobretot dels murs i la garita ha patit un esfondrament. | Al damunt de la Bauma de les set portes, s'hi pot observar tres nivells de murs fets de pedra seca, adaptats a la topografia de la bauma. El mur superior en algun punt supera el metre d'amplada i s'hi observa cinc esglaons de pedra d'unes escales enclastades a la paret. Molt a prop d'aquestes escales hi ha una garita de planta circular de 2'4 metres, amb murs de 60 cm d'amplada, amb coberta de falsa volta i set espitlleres en tot el seu perímetre. Una part de la coberta i de la paret propera a la porta s'han esfondrat. | 08049-166 | Bauma de les Set portes -Camp de la Bauma | En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, a uns 150 metres abans d'arribar a la garita arran de mur hi havia unes estructures circulars, de pedra amb un forat al mig, d'un diàmetre aproximat entre vuitanta centímetres i un metre, alineades una al costat de l'altre i que van anar desapareixent. També el Sr. Ramon Mas ens contà que entre aquestes parets hi havia localitzat alguna destral neolítica que encara conserva. | 42.0079400,1.8186400 | 402174 | 4651333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44914 | Forn de ginebre del Roc del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-del-roc-del-codol | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Al peu del Roc del Còdol, gran bola de pedra sorrenca situada al costat del Bosc del Blasi, a 700 metres al sud de la masia de Cal Blasi i envoltada de camps de conreu, hi ha les traces d'un forn d'oli de ginebre en molt bon estat de conservació. Les marques gravades a la roca consten d'un cercle, de 56 cm de diàmetre, amb un canaló que s'inicia en el centre del cercle i fa 1'58 cm de llarg. que continua seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta de circular, de 12 cm de diàmetre i 6'5 cm de fondària, rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-267 | Fonogedell - Bosc de Cal Blasi | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 41.9833000,1.8145100 | 401794 | 4648602 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44687 | Alzina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-colls | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d'una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d'alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d'alçada per 30 cm d'amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-40 | Camps de l'Alzina Grossa. | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . Mireia Amat i Escútia, l'abril de l'any 2005 escriu un poema titulat 'Alzina dels Colls', els versos del qual són els següents: Enmig d'una dolça llenca, Un grup de branques encisen la mirada Un arbre molt dens envelleix la carena Una alzina omnipresent, una alzina estimada Sempre desperta i alçada Amb mancança de por a la flama És i serà amada Aguantant un centenari de fama Exemple per les alzines nascudes Noves en un món despietat amb la natura. Frondosa i plena de matolls, Aquesta ets tu, Alzina dels Colls | 42.0050700,1.8345400 | 403486 | 4650996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom d' Alzina grossa de Casserres.En un tríptic de l'Ajuntament sobre la ruta de les fonts, es diu que hauria estat declarada d'interès turístic, però aquesta categoria no existeix dins la legislació de protecció d'arbres a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||||
| 44876 | Alzina de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-manudells | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada entre dues planes de conreu de cereals, molt a prop de Can Menudells, envoltada d'aritjol i esbarzers així com per una franja d'alzines molt joves, damunt d'una llosa de pedra sorrenca i exposada a ple sol. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per restes de màquia i brolla de romaní. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada a causa de la virulència dels incendis de l'any 1994 dels quals va sobreviure i es va refent any rere any amb nous rebrots. Mesura 17 m d'alçada total x 20 m. de capçada mitjana x 3,50 m de volt de canó i 4,10 m de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-229 | Davant la masia de Can Menudells | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 42.0299800,1.8677800 | 406276 | 4653725 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||||
| 44862 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet | BOLÓS i MASCLANS, Jordi i NUET i BADIA, Josep (1983). Els molins fariners. Ketres editora. Barcelona. | XVIII-XIX | Caldria refer la coberta ja que el molí conserva l'obrador. | Antic molí fariner de petites dimensions situat a la Riera de Clarà, al costat de la casa Vilanova. És de planta rectangular (6'10 x 5 metres) i només conserva alguna filera del ràfec de la coberta que era de teules àrabs a un vessant. Amb inclinació oest-est. La bassa està adossada a la façana de ponent, però està coberta per la vegetació que no en permet veure'n la planta. Els paraments són de maçoneria, grans carreus falcats amb pedruscall i morter de calç, amb les cantoneres ben escairades. Conserva part de l'arrebossat antic. La porta d'accés a la sala de la mola es troba a la façana nord, és de llinda recta feta de pedra, igual que els brancals. A la façana de llevant hi ha una petita obertura també amb la llinda, ampit i brancals de carreus treballats. El carcabà s'ha reomplert de sediments gairebé fins dalt. Només s'observa la part de dalt de l'arc de pedra de l'obertura. A l'interior es conserva la mola, l'alçador i la nadilla. Molt possiblement també conservi l'arbre, el rodet o el banc. | 08049-215 | Riera de Clarà a la devesa de Vilanova | Es tracta d'un molí del tipus B de Bolós i Nuet (1983); és a dir, molí amb bassa i sense pou. Els elements de la part hidràulica del molí són: la resclosa, el riu, l'estallador, el rec, el vessador, la bassa, el molí, el carcabà, la canal i el pou. | 42.0175900,1.8524600 | 404989 | 4652366 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut amb el nom del Molí vell. La teulada de teula àrab va ser desmuntada pel pare de l'antic propietari juntament amb les teules del Molí de Bernadàs per re aprofitar-les a la casa pairal dels Bernadàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44683 | Molí de Baix o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII | S'ha perdut la bassa. | Antic molí fariner reconvertit en residència, ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista rejuntades amb morter, en les que es poden veure perfectament els grans carreus cantoners. A la façana principal s'hi ha afegit un porxo per l'entrada, així com una terrassa sobre un cos de planta baixa. Les portes i finestres tenen les llindes de pedra i ampits amb motllures simples. L'adaptació a residència ha estat en detriment de la conservació de la bassa, rodet i carcabà. De la bassa només en resta un petit tram de mur a tocar del mur orientat al nord de la casa. | 08049-36 | Riera de Merola | Construcció del segle XVIII de la que no es coneixen notícies documentals, i que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de mig també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino de Baix' | 41.9785700,1.8250000 | 402656 | 4648065 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44786 | Molí Nou del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-del-soler | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVIII | Ha perdut la coberta i part de els estructures internes. La vegetació no permet apropar-s'hi. | Antic molí fariner situat a la llera dreta de la riera de Clarà fonamentat a la roca natural i adaptat al desnivell del terreny, que s'aixeca verticalment. És de planta rectangular, però no conserva la coberta que era a una aigua. Es troba totalment cobert per la vegetació que n'impedeix l'accés i una inspecció més detallada. L'edifici està orientat a llevant. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana nord evidencien una planta baixa més tres pisos. La segona planta i la planta sota coberta es situaven totalment sobre la penya, amb unes parets de pedra . Les llindes de la porta, són de fusta i les de les finestres de pedra amb els ampits de pedra i motllures simples. | 08049-139 | Riera de Clarà | Antic molí propietat de la finca del Soler de Sant Pau, actualment en desús. A la riera encara es poden observar els forats de la resclosa, algun encara conserva fusta. Un estudi detallat podria determinar l'antiguitat de l'existència d'un molí en aquest indret. La casa encara conserva alguna pedra del molí. | 42.0314800,1.8371700 | 403744 | 4653925 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44786-foto-08049-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Degut a l'excés de vegetació, bàsicament de bardisses, no es pot observar si conserva la bassa ni el pou, però a la riera sí que s'observen diferents forats que podrien correspondre a l'antiga resclosa de fusta de tradició medieval. Es veuen dues fileres de forats ben alineats i amb les mateixes proporcions, uns de secció quadrada i els altres de secció rodoa. Les dues fileres es troben una de l'altra a 1'2 metres de distància. Alguns forats conserven la fusta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44785 | Molí de Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bernadas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). COROMINAS CASANOVA, Lluïsa (1995). Records d'un Vell Molí. Molí del Bernadàs, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 318. Desembre. | XVI-XVIII | El pare de l'actual propietari, va desmuntar la teulada per re aprofitar les teules. Això va comportar un procés de degradació molt més ràpid de l'edifici que es troba en un estat de ruines avançat. | Antic molí fariner situat a la llera dreta del Riera de Clarà, a poca distància de la casa de Vilanova. Actualment aquesta edificació està en ruïnes i només conserva tres façanes. Consta de dues parts, la de l'habitatge (hi van viure fins fa uns 40 anys) i la del molí, diferenciació que encara es pot veure clarament (existeix en la seva façana principal una obertura que era l'entrada del paller o graner). En aquesta àrea encara es conserva el forn de pa i la cuina. Tota la zona que dóna a la façana est era la zona destinada a l'activitat industrial, la resta era per habitatge. Es conserva el pou, construït amb carreus molt regulars i ben treballats a més del carcabà i la bassa que va ser construïda aprofitant la part baixa d'una cinglera. La vegetació no permet seguir-ne tota la planta. La planta original del molí era quadrada, adaptada a la topografia existent, amb planta baixa i pis (uns 7 metres d'alçada al carener). La coberta era de teules àrabs a dues aigües vers l'est i oest, amb bigues de fusta, mentre que les parets són de pedra arrebossada amb grans carreus cantoners. Les obertures conservades són més aviat petites, amb llindes de pedra i rajols a la porta principal. | 08049-138 | Vilanova-Riera de Clarà | Al mas Bernadàs existeix una pintura a l'oli de l'edifici sencer. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino de Bernadàs'. | 42.0194300,1.8497100 | 404764 | 4652573 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44785-foto-08049-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Lluïsa Corominas Casanova, l'any 1993, va escriure el següent poema inspirat en el molí del Bernadàs:En un gran i bonic prat / que està tot cobert de gespa, / hi ha un molí enderrocat. / També hi passa una riera. Vell molí de Casserres! / Un bon record ens has deixat: / de pedra tenies les moles / l'escairador, molt gastat / I per fer-lo funcionar, / aigua abundosa i fresca, / la riera de Claràportava cap a la presa.Un moliner molt trempat, / deia que el gra que molia / els rucs portaven al bast, /pel camí ral tot fent via.El moliner ja n'és mort, / i no se'n sentirà tristesa / si un om gegant, cara al nord, / s'ha fet amo de la casa.Ja no es veu la molinera / amb els nins al seu entorn / sempre alegre i feinera / i molt amable amb tothom.Se sent cantar el rossinyol, / i d'un ramat l'esquellada, / el murmuri d'un rierol, / i algun vianant que hi passa.El món ha evolucionat: / s'ha instal·lat la maquinària, / però d'aquell bell molí / em sento gran enyorança. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44681 | Molí de Dalt o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVII-XX | Antic molí fariner ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta construcció predomina la verticalitat que li serveix per superar el caient necessari de l'aigua entre la bassa i el carcabà. Les parets són de maçoneria senzilla, rejuntades amb morter en els laterals i amb restes d'arrebossat antic. Les obertures són de dimensions reduïdes i en l'entrada del nord-est s'observa una porta senzilla amb llinda de pedra, així com petites finestres també de pedra i ampits amb motllures simples. La bassa es conserva en molt bon estat a la façana de ponent i destaca l'impressionant mur de pedra fet de carreus ben escairats. També es conserva una mica més amunt del curs de la riera de Merola, la resclosa on es desviava l'aigua cap a la bassa. | 08049-34 | Riera de Merola, prop de Cal Cirera. | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del mig i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. En el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, surt amb el nom de 'Molino de Cal Cirera'. | 41.9770500,1.8185200 | 402117 | 4647903 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins l'any 1945 aproximadament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44811 | Porxo de Cal Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-de-cal-daniel | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antic paller de Cal Daniel que actualment no té una funció definida. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, encarada al migdia. La planta baixa i la planta pis tenen entrades independent. Per accedir al primer pis s'ha de fer per unes escales de pedra exteriors adossades a la façana sud. | 08049-164 | Sant Pau de Casserres | Cal Daniel era una antiga masoveria que en el segle XVIII ja se'n fa referència en el cens de Patiño de l'any 1766, però que a l'any 1975 es va refer de dalt a baix perdent qualsevol rastre d'estructures originàries, a excepció de la porta d'accés principal, amb la seva llinda de pedra. L'únic element que sembla recordar la seva antigor és precisament el porxo o antic paller. | 42.0279800,1.8456500 | 404441 | 4653527 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44811-foto-08049-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44891 | Cobert de Cal Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-cal-cunill | XIX | Antic porxo de Cal Cunill reformat. Construït damunt la mateixa llosa que la casa principal. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i amb les cantoneres de maons. La planta principal és la del primer pis i s'hi accedeix per unes escales d'obra amb barana de fusta. Les obertures tenen les llindes de maó. A la façana sud s'hi adossa un cobert de planta baixa i a la façana de ponent un altre amb terrassa. Ambdós són amb parament d'aplacat de pedra vista de lloses, que no tenen res a veure amb l'arquitectura de tot el conjunt. | 08049-244 | Clot de les barraques | Antigament era un cobert de la casa de Cal Francisco, també coneguda com a Cal Conill que ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Conill'. | 42.0157300,1.8161900 | 401983 | 4652201 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44891-foto-08049-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44891-foto-08049-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44780 | Masoveria de Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga Masoveria de Cal Cirera adaptada per a turisme rural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La seva alçada s'ha ampliat recentment amb parament de totxo i aplacat de pedra imitant el parament original. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està adossada pel sud amb l'antiga masia de Cal Cirera fruit de diverses ampliacions, la darrera de les quals es podria datar segons una llinda de pedra a l'any 1879, data en la que molt probablement s'hagués afegit el cos de galeries de l'antiga Cal Cirera i s'haguessin adossat la masoveria amb la casa pairal. El barri, tancat per una closa és compartit i dóna accés a les dues edificacions, s'hi accedeix per una portalada amb teuladet a dues aigües. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar. Les obertures disposen de llindes de pedra amb formes quadrades i decorades amb rajols i ampits de motllures simples. | 08049-133 | Fonogedell | L'antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. Tot i que la façana de llevant és original, la masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord. Finalment, molt probablement l'any 1879, tal i com indica una de les llindes, s'afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l'altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera hauria quedat tapada per les actuals galeries. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Sirera'. | 41.9883500,1.8159000 | 401917 | 4649161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L'antiga masoveria s'ha reformat i s'ha adequat per turisme rural, mentre que una part de l'antiga casa pairal es manté com a habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44863 | Masoveria de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII | Antiga masia actualment desocupada i utilitzada com a magatzem i corrals de la masia de Can Muntana. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, té accés per la seva façana nord-oest, davant Can Muntana. La coberta és de teules àrabs a dues aigües vers les façanes principals, estructura de fusta i parets de pedra vista amb afegits de maó antic, sobretot a la planta primera. La composició amb les tres crugies són d'una clara racionalitat arquitectònica. Adossat al sud de la masoveria hi ha els corrals i cort de porcs, utilitzats ara com a gossera, de planta baixa, coberta de teula, parets de pedra i bigues de fusta. De la mateixa estructura és el cobert de planta baixa allargat, antic paller de la masoveria. | 08049-216 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | Testimonis orals recollits en el catàleg de masies de Casserres (2011), indiquen que fa 90 anys hi va néixer un familiar. | 42.0218600,1.8372000 | 403732 | 4652857 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44863-foto-08049-216-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44797 | Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Antiga masia de planta rectangular rehabilitada com a casa de turisme rural. Està fonamentada directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria amb pedra vista i restes d'arrebossat antic. Les cantoneres combinen una part inicial amb carreus, rajols fins a la planta primera i carreus ben tallats a la planta segona (a la façana posterior, només hi ha grans carreus). L'ampliació del sud-est està feta amb totxo i arrebossat. La façana principal té una disposició simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat, del que en destaca un triple eix central presidit per la porta d'accés de mig punt fet de rajols, en planta baixa, i dues galeries triples amb arcs carpanells fets de rajols. L'estructura interna és de tres crugies amb voltes de pedra de canó mig apuntades en planta baixa. L'escala d'accés a la primera planta es troba a l'entrada a mà esquerra. S'accedeix al barri per un arc, sense porta, fet de rajols amb coberta de teules a dues aigües. | 08049-150 | Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà | L'aspecte actual és fruit de diverses reformes, algunes de les quals han deixat traces arquitectòniques visibles. La masia antiga constaria de planta baixa i pis i, probablement golfes o sota cobert. També tindria planta rectangular i mantindria la disposició de la coberta com l'actual. La façana principal tindria la mateixa orientació sud, però estaria uns metres més endarrere. Actualment resta tapada per l'ampliació del cos de galeries, molt freqüent en el segle XIX en aquesta zona. El gruix de les parets de la planta baixa i primera denoten certa antiguitat en la construcció, que les reformes posteriors han mantingut o, fins i tot, aprofitat. La darrera reforma fou realitzada l'any 2000, quan s'adequa per turisme rural. També era coneguda amb el nom de Viladecans i, juntament amb les masies de La Barraca i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Inicialment va ser habitada pels fills, però més tard s'hi instal·laren els masovers. El darrer masover, Josep Calveras Santacreu, hi va viure fins l'any 1980. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia' | 42.0158400,1.8525600 | 404995 | 4652172 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva el forn de pa. A la part posterior, darrera la piscina actual, sota l'ombra d'uns lledoners hi ha, buidades a la roca hi ha un primer grup de tines. El segon grup de tines es troba excavades, damunt d'una codina, al darrera de les corts de les vaques i a proximitat un forn de ginebre. Entre els camps de sota la casa, no gaire lluny destaca un pont de pedra amb dues arcades construït fa uns cent anys per la família del Mas Barnadàs i la del Mas Barbats que els permetia travessar la riera de Clarà d'una propietat a l'altra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44747 | Cal Paraire 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-1 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XX | Antiga masia molt reformada de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, prenent forma de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, del tot infreqüent a Casserres. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedra vista rejuntada amb morter i rajols cantoners en el volum principal. A l'entrada principal hi ha construït una porxada amb rajols i coberta a dues aigües de teula àrab. | 08049-100 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Paraire'. | 42.0154100,1.8085100 | 401347 | 4652174 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44760 | Cal Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenti | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia reconvertida com a casa de turisme rural fonamentada directament sobre la roca, que sobresurt del nivell del sòl en la seva part septentrional. Es tracta d'una masia particular en la seva planta, ja que les seves parets conformen una geometria trapezoïdal, amb la façana principal més ample i orientada totalment a sud-oest, mentre que la façana posterior és més curta. Això segurament és degut, a la modificació d'una planta original que no queda definida. Per tant, la coberta de teules àrabs a dues aigües s'orienta en direcció nord-oest i sud-est. Els paraments són de maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que les obertures tan modificades no deixen veure el seu origen. | 08049-113 | Carretera de Gironella - Pla de Sant Pau | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Torrentó'. | 42.0319000,1.8161100 | 402001 | 4653996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44803 | Serraseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serraseca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Com a masia està enrunada i com a jaciment per excavar. | Antiga masia totalment enrunada de la que encara se'n pot veure la planta rectangular. Està situada al costat del camí que va de Serrajoana a La Bauma per la costa de Montoliu, i envoltada de camps de cereals. Les parets que resten dempeus, en una alçada màxima d'1'3 metres, són de pedra sense arrebossar i encara hi ha restes de les antigues bigues i rajols. | 08049-156 | Costa de Montoliu, entre Montoliu i La Bauma | 42.0189100,1.8345100 | 403505 | 4652533 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44734 | Cal Catiu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catiu-de-dalt | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Fruit de la manca d'ús. | Antiga masoveria construïda aprofitant el desnivell dels camps de conreu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis a la meitat oest i planta baixa a la meitat est. La coberta és de fibrociment a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, feta amb bigues de formigó. Part de la paret sud ha estat reconstruïda i té un porxo adossat fet de totxana. Les restes de les parets antigues són fetes amb pedra i morter de calç, amb restes d'arrebossat, i carreus cantoners. | 08049-87 | Clot de les barraques | Segons testimonis orals, el mas fou habitat fins l'any 1964. Llavors, la teulada era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Les dades cadastrals donen com a data de construcció del local principal l'any 1890. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Catiu de Dalt'. | 41.9983000,1.8767600 | 406973 | 4650198 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44898 | Cal Xonill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xonill | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Manca de manteniment durant llargs períodes de temps. | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Ha sofert diferents ampliacions, afegint-hi annexos adossats a les façanes de llevant i de ponent amb paraments de totxos. La façana sud té un arrebossat antic, mentre que al nord les parets són nues i s'evidencia pels grans carreus cantoners que el volum central es trobava alhora dividit en dos. Les finestres posteriors són més aviat petites, amb llindes de fusta i maó, mentre que les principals són més grans i refetes amb maó. Les dues portes d'entrada són més aviat austeres amb pedra. A la façana est hi ha l'antiga cort de porcs, amb teulada seguint l'edifici principal i la planta baixa en pedra, no així el pis que és fet amb maó. A la façana occidental hi ha primer un paller integrament en maó i més enllà un cobert només de planta baixa. | 08049-251 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chunill'. | 42.0070200,1.8319500 | 403275 | 4651216 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un viver amb els graons naturals tallats a la roca, davant mateix de la cort de ponent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44900 | Cal Genic Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genic-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La part més antiga és el cos central, que originàriament només era de planta baixa. A posteriori se li va afegir una planta pis. Les bigues són de fusta i el terra és la mateixa roca. Més tard se li van afegir les altres parts. Les parets del cos central són de tàpia. Totes arrebossades excepte la façana occidental, amb grans carreus cantoners de pedra. | 08049-253 | Camí de Cardona | Per la documentació trobada de la família, en són propietaris des de principis del segle XIX. En aquesta documentació es parla d'un tal Joan Codina o Joanic, d'on podria venir el nom de Cal Genic. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chenidi'. | 42.0025500,1.8259700 | 402773 | 4650726 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les aigües pluvials de la teulada es recollien per una canal excavada a la roca, davant la façana de migdia que anava a parar a una tina, també excavada a la roca, que en un origen molt remot s'hauria utilitzat per fermentar el raïm. Aquesta tina, es va destruir l'any 1965.També hi ha un pou que serveix per regar els camps i que es troba en un marge al costat una terrassa de ceps de vinya. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44890 | Masoveria de Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Antiga masoveria de la casa Barbats, construïda aprofitant el desnivell de la roca natural que fa que per la façana posterior s'accedeixi a la segona planta directament. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La façana té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que només queda trencada a la planta baixa per l'absència d'una finestra a la dreta de la porta d'entrada. Totes les obertures tenen emmarcament de rajols, igual que a les cantoneres. En el primer i segon pisos, damunt la porta hi ha sengles balconeres amb reixa de ferro. | 08049-243 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0254700,1.8622800 | 405814 | 4653230 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totalment reformada com a casa de turisme rural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc