Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||
| 44709 | Sarcòfag de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres | SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37. | XII | Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs. | 08049-62 | Museu Nacional d'Art de Catalunya | Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. | 42.0275700,1.8537900 | 405114 | 4653473 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44710 | El condemnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-condemnat | Anònim (1986). 'El Condemnat'; dins Llegendes del Berguedà dossier del número 16 de la revista l'Erol, pàg. 18 | Llegenda recollida i publicada a la revista l'Erol de la següent manera: 'A la parròquia de Sant Pau de Casserres hi havia adés una casa enderrocada que en deien a Cal Condemnat. Hi havia viscut un home descregut i renegaire, que en tota la seva vida no va fer sinó mal. Va emmalaltir greument i quan estava a punt de morir el senyor rector va donar-li el combregar. Després de I'enterrament, al punt de la mitjanit, el capellà va sentir uns grans trucs a la porta de la rectoria; va treure el cap per una finestra i no va veure ningú enlloc. Malgrat això, cregut que hi hauria algun feligrès que duia pressa per morir-se, es va vestir a cuita-corrents i va baixar a obrir. Va cridar- li I'atenció una gran resplendor en el Iloc del fossar on havien sebollit aquell mal home; va acostar-s' hi i va veure el mort damunt de la terra i que treia un pam de llengua i damunt hi havia la sagrada forma. El sacerdot la recollí reverentment i en el mateix moment la claror es va fondre i es va sentir un tro que va fer tremolar la terra i un estol de dimonis es van endur el condemnat a I' infern'. | 08049-63 | Sant Pau de Casserres | 42.0278100,1.8432200 | 404239 | 4653511 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||||||
| 44779 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Beguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda | XVIII-XX | Dins del fons de l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d'informació es troba dipositada en el fons d'abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l'assenyalament d'un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l'Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada. | 08049-132 | Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l'edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L'actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||
| 44827 | Foc de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-sant-isidre | XX | Es celebra la festivitat de Sant Isidre, el 14 de maig, patró dels pagesos. Per la revetlla de Sant Isidre, a la nit, es fa una foguera i s'encenen petards. Es fa a la plaça de les rodes,prop de la riera de les Febres. Es reparteix coca amb xocolata per tots els assistents, moscatell i refrescos. Aquesta revetlla la paguen els nens. Passen per tota la colònia per recaptar diners que serviran per comprar els ingredients per fer les coques, la xocolata i les begudes. | 08049-180 | Plaça de les Rodes - l'Ametlla de Casserres | Aquesta festa fa 30 anys que dura i va començar mig en broma amb els nens de la colònia. | 42.0438600,1.8746600 | 406865 | 4655259 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||||
| 44829 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 12 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Casserres; l' interior d'esglésies, com per exemple els sepulcres de l'església de Santa Maria de l'Antiguitat, el retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, l'interior i absis de l'església de Sant Pau de Casserres i algunes creus de terme, com la Creu Roja, la del carrer de la Creu o la creu de Sunyers. Aquestes fotografies estan datades de l'any 1918. De l'any 1924 hi ha dues fotografies de la colònia de l'Ametlla de Casserres o Monegal i la resclosa d'aigua. | 08049-182 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 1918-24 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres.El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||
| 44831 | Festa Major d'hivern de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-casserres | XX | La Festa Major d'hivern es celebra per la diada de Sant Josep. Els actes es concentren durant el cap de setmana més proper a la festa del Sant. Les activitats organitzades actualment per l'ajuntament de Casserres es centralitzen bàsicament al local social on s'hi fan exposicions (fotografies antigues de Casserres, de la Banda de Cornetes i Tambors, Caramelles...) i tallers diversos (reciclatge). Es fa un passacarrers amb la Banda de Cornetes i Tambors de Casserres convidant a altres bandes dels pobles veïns i també es fa una obra de teatre. La Festa Major finalitza amb un ball per a grans i petits al local cultural. | 08049-184 | Casserres | La Festa Major d'hivern va ser creada ara fa12 anys sent alcalde del municipi el Sr. Serafí Costa. La vitalitat de la festa depèn molt de l'any i és irregular. | 42.0137400,1.8416100 | 404085 | 4651951 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||||
| 44833 | Festa Major de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lametlla-de-casserres | XX | Festa Major de la Colònia de l'Ametlla de Casserres, que es celebra per la festivitat de Sant Antoni, durant la primera setmana de juny. Es fa per Sant Antoni a causa de l'ermita romànica que hi havia a l'entrada de la colònia, dedicada a aquest sant, i que es va desmuntar per traslladar-se, i que finalment va desaparèixer. La Festa Major està organitzada per la junta de l'Associació de Veïns i hi col·labora tota la gent de l'Ametlla. Cadascú aporta la voluntat. A més a més s'organitza una rifa amb cava, pernil, vi i cistelles de llaminadures, per ajudar a pagar els actes festius. El dissabte a la nit es fa ball a la plaça i s'obsequia als veïns amb rom cremat. El diumenge es fa el corresponent ofici religiós A la tarda, cap allà les 7, un ball, seguit d'un pica-pica on es convida a les autoritats. | 08049-186 | L'Ametlla de Casserres | Segons els membres de l'Associació de la colònia, aquest Sant no portava el xai i per tant estaria dedicat als paletes ja que els constructors del molí, els germans Joan, Josep i Ramon Ametlla, eren picapedreres i mestres d'obra. | 42.0468200,1.8724400 | 406686 | 4655590 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||||
| 44842 | Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Casserres està format per un conjunt indeterminat de fotografies, ja que es troben en procés de catalogació i digitalització, i la Unitat d'instal·lació número 46. Les fotografies són des de 1920 fins els anys 80. n'hi ha de l'església parroquial, del santuari de la Mare de Déu de l'Antiguitat i de la població (retaules, escultura, elements urbans,etc). De l'església de Sant Pau de Casserres hi ha 26 fotografies en blanc i negre entre 1950 i 1979; 14 clixés, 1 postal en color, 10 diapositives color de 1975 a 1980 i 1 diapositiva en blanc i negre els anys 30. Pel que fa a fons documentals fa referència a Sant Pau de Casserres: planimetria, retalls de premsa, documentació administrativa, correspondència, pressupostos, rebuts, etc. | 08049-195 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 42.0144500,1.8412800 | 404059 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat.S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí.A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||
| 44847 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc | XX | Fons fotogràfic format per un conjunt de nou fotografies que mostren diverses vistes panoràmiques del poble (Plaça i carrer de la Creu, Plaça de Santa Maria), de l'església parroquial (interior amb el retaule barroc i una d'exterior) i una fotografia de tres pallers de principis de segle XX. | 08049-200 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'Institut Cartogràfic de Catalunya, és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya sotmesa a l'ordenament jurídic privat i regulada per la Llei 16/2005, de 27 de desembre , de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i pel Decret 398/2006, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya pel que fa a l'oficialitat i l'ús dels serveis cartogràfics i a les relacions interadministratives i la planificació. L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. Dins l'àmbit de les competències de la Generalitat, el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC) dóna suport a les sèries cartogràfiques de gran escala, a la planificació territorial i urbanística, al cadastre rústic i urbà, a l'activitat de l'obra pública a Catalunya i a les activitats anàlogues en què sigui aplicable. Dur a terme les cobertures d'imatge mètrica aèria del territori de Catalunya, amb sensors actius i passius, i mantenir aquests sensors i les bases de coneixement i d'informació necessàries per a tractar les dades geogràfiques i temàtiques produïdes per teledetecció aeroespacial. Establir i mantenir les bases de dades cartogràfiques i les sèries cartogràfiques que se'n deriven, les qual donen suport a l'establiment de les sèries urbanes i territorials. Col·laborar amb els òrgans de l'Administració de l'Estat amb competències de caràcter cartogràfic i dur a terme la coordinació i la cooperació amb els ens locals de Catalunya en aquest àmbit. Dirigir i gestionar la Cartoteca de Catalunya, la qual coordina la recollida i l'estudi de la documentació geogràfica i cartogràfica existent. Crear, estructurar, difondre i mantenir la IDEC, alhora que col·laborar amb altres ens i òrgans de la Generalitat per dur a terme i millorar de manera permanent aquesta infraestructura. Elaborar estudis, emetre informes o formular suggeriments en l'àmbit de les seves funcions, destinats als diferents departaments de la Generalitat o al Govern, a iniciativa d'aquests òrgans o a iniciativa pròpia. Publicar i difondre productes cartogràfics. Organitzar, dur a terme, dirigir, tutoritzar i elaborar programes de recerca, d'innovació i de formació científica i tècnica en els àmbits de la seva actuació, per si mateix o en col·laboració amb altres entitats i organismes, en particular amb les universitats catalanes i altres organitzacions especialitzades en serveis cartogràfics. Fomentar i promoure els serveis cartogràfics públics i privats, i també la recerca, la docència i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit cartogràfic. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs fa començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills , Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||||
| 44850 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/ | XIV-XV | En el fons de la Biblioteca de Catalunya hi ha dos pergamins relacionats amb el municipi de Casserres on hi figuren topònims i personatges històrics: Pergamí 262 (reg. 15176), datat el 21 de setembre de 1357 on Pere de Santa Eulàlia, senyor de Bosc, de la parròquia de Santa Maria de l'Antiguitat renuncia a totes les accions que podria prendre contra Pere de Salanlach i Guillem de Marunys, ambdós de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, perquè no tan tingut cura de les cases del Bosc i no han conreat les terres ni les vinyes ni els olivars que ell els hi havia arrendat. Mesura 183 x 256 mm. Pergamí 219 (reg. 12965 ), datat el 28 de gener de 1404 i on Pere Arnau de la Ribera juntament amb Pere Cortines, rector de Sant Pau de Casserres i amb Pere Fàbrega, beneficiat de Sant Andreu de Berga es presenten davant del sotsveguer de Berga i el Berguedà per demanar-li que deixi tancar una vinya que es troba en el lloc dit 'La Raboleda', propietat de Pere Arnau, que la té pel benefici de Sant Andreu de Berga i que pagava 5 sous anuals al rector per l'ànima de Bernat de Perarnau, difunt. El sotsveguer li ho concedeix. Mesura 331 x 399 mm. | 08049-203 | Carrer de l'hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per tal de preservar-los, els dos documents estan digitalitzats i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||
| 44859 | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra | PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XX | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. | 08049-212 | Casserres | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||||
| 44911 | Col·lecció arqueològica de Casserres del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-casserres-del-museu-comarcal-de-berga | JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona, pàg. 139 i 139. | VI aC-V dC | En relació a elements patrimonials vinculats o provinents del municipi de Casserres, actualment el Museu Comarcal de Berga, custodia el material arqueològic provinent de les excavacions del serrat dels Tres Hereus. En un futur proper rebrà els materials de les excavacions realitzades per Àtics de Sant Pere de Casserres i la zona de Sant Salvi, que actualment es troben en dipòsit provisional a l'empresa Àtics, S.L. | 08049-264 | Carrer dels Àngels, 7 (08600 - Berga) | El Museu de Berga es va crear l'any 1962 per iniciativa municipal, amb l'objectiu de preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni de la ciutat i de la comarca. Però fins l'any 1980 no es va obrir al públic. Les seves col·leccions provenen de diverses fonts i es constitueixen en un 10% de temàtica arqueològica, un 15% d'art, un 10% d'arts decoratives, un 40% d'etnografia i un 25% de numismàtica.. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||
| 44932 | Portar a batejar els infants sota una teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portar-a-batejar-els-infants-sota-una-teula | XIX | Informació inèdita. | En el segle XIX a Casserres hi havia el costum de portar els nadons a batejar a l'església amb la protecció d'una teula cobrint l'infant des de la sortida de casa i fins l'entrada a l'església. Un cop el mossèn l'acollia a l'església amb les pregaries i l'havia batejat, ja no cali la protecció d'aquesta teula. Antigament els nadons es portaven a batejar ben aviat, ja que si morien sense el sacrament baptismal podrien anar a parar als llims; aquell espai indefinit entre el cel i l'infern, que fou una invenció teològica actualment abandonada. Però no era només la por a una mort prematura, d'altra banda molt corrent en èpoques on les condicions mèdico-sanitàries eren molt més precàries que en l'actualitat, sinó també la por als mals donats per altra gent o esperits. Fins i tot era usual no tocar amb les mans els infants dels altres, ja que podia comportar passar-li un mal. Posar una teula cobrint el nadó és com un engany per fer creure als mals que el nadó continuava sota la protecció de la llar i, així, eviatr aquests mals donats. | 08049-285 | Casserres | Informació facilitada per Ramon Bernades que li havia explicat una veïna nascuda a l'entorn de l'any 1916. Aquesta senyora no ho havia fet però coneixia aquest costum. | 42.0139700,1.8423300 | 404145 | 4651975 | 08049 | Casserres | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||||
| 44933 | Les pedres de llamp i el naixement dels infants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pedres-de-llamp-i-el-naixement-dels-infants | XIX-XX | Informació inèdita. | Relacionada amb les pedres de llamp o destrals de pedra hi ha una tradició oral que conta que quan neixia un nen, el pare o l'avi agafava una destraleta de pedra i l'encabia dins d'una branca escollida prèviament. Allí es deixava fins que el nen es fes gran. Mentre, la branca anava cicatritzant envoltant i segellant la destral. Un cop escollida la data per lliurar-la a l'adolescent, quan feia la comunió, s'anava al lloc, es tallava la branca i es polia el mànec que es decorava amb motius geomètrics. | 08049-286 | Casserres | El que s'identifica tradicionalment com a pedres de llamp, en realitat es tracta de destrals de pedra polida d'època neolítica. La denominació de pedra de llamp és de caràcter popular ja que s'associava a la caiguda dels llamps quan impactava al terra i s'enfonsava al terra en forma de pedra. Sovint es trobaven mentre es llaurava la terra i hi havia la creença que es tractava de pedres protectores contra llamps i tempestes per protegir les collites. Allà on hi cau un llamp, es diu que no n'hi torna a caure un altre, per la qual cosa se li atribueixen propietats protectores És molt freqüent trobar-les en finestres, portes o parets de masos. Es deia que una manera de saber si es tracta d'una pedra de llamp és lligar-la a un cordill i posar-la al foc; si el cordill no es crema, la pedra és una pedra de llamp. | 42.0137500,1.8416100 | 404085 | 4651952 | 08049 | Casserres | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Ramon Mas, que ens mostrà una d'aquestes drestals o pedres de llamp. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||
| 44934 | A Cal Bernadàs ensenyen de modus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-cal-bernadas-ensenyen-de-modus | BARGALLÓ i CHAVES, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial De Vecchi, SA. Barcelona. BAROJA, Pio (1933). Memorias de un hombre de acción. Humano enigma. Editorial Rafael Caro Raggio. Madrid, pàg. 126. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SAGARRA i DE SISCAR, Ferran de (1935). La primera guerra carlina a Catalunya. El Comte d'España i la Junta de Berga, vol. 1. Editorial Barcino. Barcelona. | XIX-XX | Dita referida a la casa de Cal Bernadàs que consta de diverses versions, segons qui l'explica i que ens ha arribat per diverses fonts orals. La primera versió diu que a Cal Bernadàs, quan hi residia el Comte d'Espanya, hi va anar un pobre a demanar caritat. Va pujar les escales de pedra del mas, va trucar a la porta i li va sortir el Comte d'Espanya que en sentir que el pobre li demanava diners el va empènyer escales avall. El pobre, en més d'una accepció del mot, anava repetint pels carrers del poble que a Cal Bernadàs 'n'ensenyaven de modus'. Una altra versió diu que el Comte d'Espanya, resident a Cal Bernadàs era qui manava a les tropes carlines i feia de màxima autoritat al poble. Quan a algú se li havia de 'cantar la cartilla', esbroncar-lo o castigar-lo l'enviaven a Cal Bernadàs i la gent al veure'l ja deia que el desgraciat en qüestió anava a aprendre de modus. La tradició també ha recollit que el Comte d'espanya va demanar al batlle de Casserres pa pel seu regiment en un temps molt limitat. Aquest va al·legar que seria impossible satisfe la demanda ja que es pastava a mà i no tenien temps suficient. El comte enfadat el va fer fora de la casa, escales avall, tot dient-li: 'Si no teniu pa, aneu-vos-en al cul de l'infern'. Però la fama del Comte d'Espanya se la vaguanyar a pols i el record popular ha transformat els seus actes irònicament en aquesta dita, que ambé s'ha traduit a la literatura. Així tenim el cas de Pio baroja (1933) que escriu: 'El conde de España te enseñará a ti los buenos modos. Y los chicos se echaban a temblar. El conde vivia en una casa grande de la calle Mayor, en casa de Gironella (sic); pero desde una semana antes se trasladó a Casserras, a una csa que se llamaba la casa Barnadas, con gran satisfacción de los bergadanos, que al menos no veian a su tirano tan de cerca'. També Ferran de Sagarra (1935) esmenta l'estada del comte d'Espanya a Cal Bernadàs i el seu caràcter irascible i cruel. | 08049-287 | Carrer Major, 31 | El Comte d'Espanya fou enviat per comandar la Junta de Berga com a cap militar de l'exèrcit carlí i intentar unificar les dues faccions enfrontades entre sí. Es va instal·lar a Casserres a la casa Bernadàs. Pel que sembla fou més conegut pels seus mètodes sanguinaris que no per les seves victòries militars. A Casserres es coneix el cas de Josep Fuster i Grau que fou sentenciat a mort pel Comte d'Espanya, fou esquarterat, però abans li havien tallat una mà i el coll. Són nombrosos els seus propis soldats que va fer afusellar i les poblacions que va fer cremar per evitar que caiguessin en mans dels lliberals. Per totes aquestes arbitrarietats i d'altres fou assassinat pels seus propis partidaris al congost de Tresponts. | 42.0144400,1.8418800 | 404108 | 4652028 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||||
| 44648 | Can Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-biel | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. COROMINES DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Josep Marimon, marquès de Cerdanyola, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 276-278. IGLESIAS, Josep (1979). El fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVII | Habitatge que fa cantonada amb la plaça de Santa Maria i pel costat oposat fa mitgeres amb una altra edificació. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de la Creu. A la façana, destaca la porta d'entrada d'arc rebaixat amb dovelles treballades. Al costat esquerre hi ha una finestra amb reixa de ferro i amb llinda recta i ampit treballat. Al seu damunt hi ha una finestra amb balconera geminada d'arcs semi conopials amb columna. Damunt la finestra de la planta baixa hi ha un finestral amb balcó i obertura de llinda recta. El parament és de grans carreus de pedra ben escairats i disposats en fileres. A la façana de la plaça de Santa Maria hi ha dues obertures que s'han fet amb remodelacions recents, però que s'adapten a la tipologia arquitectònica de la casa. | 08049-1 | Plaça de la Creu, 2 | En el fogatge de 1553, consta que la casa era habitada per la família Rossinyol, que eren els administradors dels afers del marquès de Marimon a Casserres, des del segle XVIII. Molts dels seus membres eren militars o religiosos. Feliu Marimón i de Tord (1636 - 1721) esdevingué senyor de Casserres després d'heretar els dominis de la família. Joan Rossinyol vetllà pels seus interessos a la ciutat. Els Bernadàs patrocinaren la construcció de la nova església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i un dels Rossinyol fou enterrat al presbiteri. El llinatge es perdé al segle XVIII. | 42.0137900,1.8422400 | 404137 | 4651956 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arxiu familiar des del segle XVIII. També s'ha conegut amb el nom de cal Bill. | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44649 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-4 | AA.VV (1976). Els Castells catalans. Rafael Dalmau editors, Vol. V. Barcelona, pàgs. 987 i 988. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVII-XVIII | Carrer datat entre els segles XVII i XVIII que conserva el seu traçat primitiu. De perfil no massa estret, s'estén serpentejant fins arribar a la plaça de la Creu, al darrera de l'església. Gairebé totes les cases tenen el, parament de pedra vista. Algunes han estat arrebossades. Destaquen els portals d'arc de mig punt adovellats o amb llindes de fusta. La major part dels habitatges són cases entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. La planta baixa es destinava a magatzem d'utillatge agrícola i l'escala d'accés a la planta primera. On hi havia el saló-menjador amb xemeneia central i les habitacions. A sota coberta hi havia magatzem. El seu traçat coincidia amb el camí Ral de Manresa a Berga. | 08049-2 | Carrer Major | Casserres en època medieval, era una vila fortificada que conserva el traçat dels carrers més antics i l'estructura general de la vila, fins que l'any 1653 fou cremada i saquejada. Un cop finalitzada la Guerra del Segadors i, davant la resistència d'un grup concentrat a Casserres, Gabriel de Lupià cremà la vila i enderrocà les muralles. L'any 1713, els Miquelets la van tronar a cremar. L'aspecte del carrer Major tot i tenir el traçat medieval és d'aquesta època, així com la plaça de la Creu. | 42.0146000,1.8413500 | 404065 | 4652047 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 1979 el carrer fou declarat monument artístic però els mateixos habitants demanaren l'anul·lació de la incoació. L'any 1916 es va fer una primera pavimentació del carrer.Les obres de rehabilitació del carrer Major, i Nucli antic de Casserres han estat cofinançades pels Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Europea,l'any 2002. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44650 | Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres | <p>AA.VV. (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | IX-XII | Desaparegut | <p>No es conserven empremtes o vestigis arquitectònics del castell, tot i estar molt documentat. La tradició oral el situa en un serrat que conserva el seu topònim: el castell. També se'l coneix amb el malnom del Serrat del moro. Es tracta d'un turó arrodonit i amb una gran plana on molt bé hi podria haver una fortificació.</p> | 08049-3 | Serrat del castell | <p>La primera referència documental d'un castell data de l'any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d'establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d'aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l'any 1347 parla d'un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d'ells es trobaria a prop de l'església de Sant Pau de Casserres i el segon, on ara hi ha l'Ajuntament.</p> | 42.0262700,1.8429400 | 404214 | 4653341 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades corresponen al Castellot | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||
| 44651 | Colònia Guixaró - Viladomiu, .S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guixaro-viladomiu-sa | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 50 i 51. Edició de l'autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX | La colònia del Guixaró és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica, destinada a la producció, en aquest cas tèxtil, on s'hi agrupen les construccions socials destinades a ser ocupades pels obrers: habitatges, església, escola, dispensari, teatre, etc. Està situada dins el terme municipal de Casserres, malgrat quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Viladomiu Nou. | 08049-4 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un 'servei' per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir activitat industrial. | 41.9961100,1.8864500 | 407772 | 4649944 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia del Guixaró, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44652 | L'Ametlla de Casserres; Colònia Monegal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lametlla-de-casserres-colonia-monegal | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 40 i 41. Edició de l'autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX-XX | La colònia de l'Ametlla de Casserres, també coneguda amb el nom de Colònia Monegal, és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica. Està situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal de Casserres, a la llera dreta del riu Llobregat, però a tocar amb el nucli de Gironella, cosa que ha fet que hi hagués més relació, sobretot comercial, entre Gironella i la colònia que no pas amb Casserres. Per aquest punt hi passava un dels principals camins ramaders de la comarca. La colònia es pot dividir en tres parts o nivells. En el nivell inferior, la part principal de la colònia, hi trobem la resclosa amb el seu canal, la fàbrica amb els seus magatzems, naus i habitatges d'encarregats i director, així com els dels treballadors, al voltant del carrer principal, el pont i la font de la Quera i les portes de tancament de la colònia. Un pont de ferro construït per 'La Maquinista terrestre y Marítima' substituí una antiga passarel·la de fusta. Però aquest pont se l'endugué una de les crescudes del Llobregat. L'eix del nivell mig és el carrer de dalt, on també hi ha l'església, el convent, l'antiga casa del capellà, un safareig públic i un dipòsit d'aigua. Finalment en el nivell més elevat hi trobem l'antiga masia de l'Ametlla, amb la font al costat, la nova torre dels amos i els pisos Santa Rosa. La situació de cada element no és casual, sinó que respon a una lògica predeterminada. El nucli original es situa al costat del riu, on hi havia un antic molí destruït durant la Guerra del Francès. Allà s'hi estableix la primera fàbrica, es construeix la resclosa, el canal i el pont. Els primers habitatges estaven a la part superior de la mateixa fàbrica. Quan l'empresa creix, es construeixen noves naus de magatzematge i nous habitatges: els del carrer de Dalt. Les construccions d'aquest sector estan fetes de la pedra extreta per eixamplar l'espai. És el moment de la primera organització de la colònia, amb l'església, el convent, la casa del capellà, el safareig, etc. La segona ampliació es va fer pel sud, amb el carrer Principal i la plaça major, on hi havia la botiga de queviures i la fonda, així com la casa del director i de l'encarregat. A la part més alta hi trobem la masia de l'Ametlla, casa dels primers propietaris de la colònia i dels camps adjacents. Des d'aquest lloc es controla tota la colònia. A principis de segle XX es construeix la Torre de l'amo, al gust de l'època i com a símbol inequívoc de poder i control. | 08049-5 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia. L'any 1873 Esteve Monegal demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d'una nova fàbrica, es comprà més maquinària i es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua amb l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' fins que l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, SA'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0463700,1.8728900 | 406723 | 4655539 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44653 | Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-angels | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVIII | Església parroquial de planta llatina, de tres naus amb capelles a les naus laterals, coberta amb volta de canó i transsepte força ample. La façana principal, orientada a ponent, presenta signes de l'arrencada de l'arc de la primera capella del segle XIV, al costat de la porta d'accés, que és de llinda recte. A sobre hi ha un frontó triangular, amb una fornícula buida, sense imatge. Al costat dret, s'alça el campanar de secció quadrada rematat amb una balustrada. Està ubicada al centre del nucli antic, flanquejada per un seguit d'habitatges que oculten la seva estructura externa. | 08049-6 | Plaça de l'Església, s/n | L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs; aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L'any 1704 es consagrà l'altar major, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels. | 42.0139800,1.8423400 | 404146 | 4651977 | 1704 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva l'altar barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, construit l'any 1704. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44654 | Plaça de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-creu | AA.VV (1976). Els Castells catalans. Rafael Dalmau editors, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | La plaça de la Creu està datada entre els segles XVII i XVIII i conserva el seu traçat original, que és de perfil irregular i allargat, amb un cert desnivell. Està ubicada darrera l'església. Les cases que en formen part tenen el parament de pedra vista i consten de planta baixa i dos pisos, amb les portes d'arc de mig punt adovellades. Algunes cases que voregen la plaça són ca l'Urbici, cal Cerdans, cal Gotlla i cal Nen Xic. Fa temps, als baixos de ca l'Urbici hi havia el cafè del Centre Catòlic. A l'espai comprès entre la casa de P. Santasusagna i R. Sitjes, hi havia una casa tota de pedra i una finestra gòtica geminada. Des del segle XVII era la residència de la família Marimon. | 08049-7 | Plaça de la Creu | Casserres en època medieval, era una vila fortificada que conserva el traçat dels carrers més antics i l'estructura general de la vila, fins que l'any 1653 fou cremada i saquejada. Un cop finalitzada la Guerra del Segadors i, davant la resistència d'un grup concentrat a Casserres, Gabriel de Lupià cremà la vila i enderrocà les muralles. L'any 1713, els Miquelets la van tronar a cremar. L'aspecte del carrer Major tot i tenir el traçat medieval és d'aquesta època, així com la plaça de la Creu. | 42.0142900,1.8419800 | 404116 | 4652011 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres de rehabilitació del carrer Major, i Nucli antic de Casserres han estat cofinançades pel Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Europea,l'any 2002. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44655 | Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-fonogedell | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 118. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MIRET i SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona, pàg. 171, nota 4. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 74. | XII- XVIII | Necessita intervencions de manteniment | Església romànica d'una sola nau de planta rectangular rematada a la capçalera per un absis semicircular amb coberta de lloses de quart d'esfera. La nau està orientada a llevant, la coberta està feta amb volta de canó i teules àrabs. L'absís, mancat d'ornamentacions i construït amb grans carreus de pedra treballada, disposats en filades a trencajunt, és l'única part original del romànic. Una finestra de mig punt s'obre al centre. La resta de murs molt possiblement siguin posteriors. El mur de migdia presenta una porta amb arcs adovellats i una finestra, tapiades. Al davant hi ha els murs de l'antic cementiri. A la façana de ponent es va obrir l'actual porta, d'arc de mig punt, fet amb grans dovelles. Està coronada per un campanar d'espadanya o cadireta d'una obertura i, al davant, hi ha un porxo de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el sòl enllosat amb tova. A la banda de tramuntana, l'any 1792, s'hi afegí una sagristia. L'interior de l'església, a excepció de l'abusis, età enguixat. A l'arrencada de la volta hi ha una cornisa de guix d'estil neoclàssic. | 08049-8 | Fonogedell, entre Cal Blasi i Cal Cirera | La primera notícia documental de l'església consta de l'any 1033, quan el bisbe Ermengol d'Urgell confirmà els delmes i primícies i la sufragània de Sant Miquel de Fonogedell, a l'església parroquial de Sant Pau de Casserres. Possiblement la influència del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i a causa del desig d'expansió d'aquest en aquesta zona, Sant Miquel passà a formar part dels seus dominis, conjuntament amb la veïna església de Sant Pere, que fou convertida en priorat. En l'acta de consagració de l'església del monestir de Tavèrnoles (any 1040) s'esmenta com a possessió, juntament amb els delmes, primícies, oblacions, servituds, cementiri i totes les pertinences. L'església de Sant Miquel, deuria ser el nucli d'una petita comunitat d'origen més antic; l'any 1093, la vila de Fonogedell es documenta com un dels límits d'un alou que el vescomte Bernat va vendre (ipsa vila de Fonolegel), al terme de Puig-reig. | 41.9893200,1.8147800 | 401826 | 4649270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita i l'entorn estan classificats com a jaciment arqueològic pel Departament de Cultura de la Generalitat.També es coneix amb el nom de ermita de Sant Blai. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44656 | Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-casserres | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies preromàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82. | XII | Església romànica d'una sola nau, rematada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta apuntada, feta amb lloses disposades a plec de llibre. La coberta de l'absis és de quart d'esfera. Posteriorment a banda i banda es construí una capella i, al costat de migjorn, la sagristia. El cor també és de construcció posterior. La porta d'entrada consta de tres arcs de mig punt en degradació, fets amb dovelles, amb l'interior decorat amb elements vegetals consistents en fulles inscrites dins de cercles, mentre que l'exterior és marcat per una arquivolta, disposada com un guardapols decorada amb un escacat. Aquesta descansa, a cada costat, sobre una imposta, en pla i xamfrà, embellida, al pla, amb cercles i és sostinguda per dues columnes coronades amb capitells esculturats. Els originals foren substituïts pel seu mal estat de conservació. A la cara frontal del capitell dret hi ha la figura de Sant Mateu; a la cara lateral hi ha Sant Lluc, representat pel bou. En el capitell esquerre s'hi representen els altres evangelistes; l'àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc. Un ampli campanar d'espadanya trenca la horitzontalitat de l'església. Consta de dues obertures rematades amb arcs de mig punt adovellats, proveïdes de campanes. Originàriament aquest campanar era de planta quadrada. L'aparell de l'edifici és de blocs de pedres polides, ben escairats, i distribuïts horitzontalment a trencajunt, amb el predomini de carreus de mides força voluminoses. L'aparell és lligat amb morter de sorra i calç, que rebleix i defineix totes les juntures. A l'exterior es poden entreveure algunes sepultures buidades a la roca. | 08049-9 | Costat septentrional del terme. | Està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1892, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres, per decret del Bisbe de Vic, Administrador Apostòlic de Solsona. | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la guerra civil foren arrencades unes magnífiques pintures romàniques que ingressaren, l'any 1940, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.L'any 1979 es va fer una restauració que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, unes pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44657 | Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lantiguitat | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CORONIMAS DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Santa Maria de l'Antiguitat, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 314-315. SANTANDREU, Maria Dolors (1992). El testament de Sibil·la de Berga; dins Revista Erol, núm. 38. Dossier la mort, el camí de la vida, pàgs. 27-30. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi. | XIX | Església d'una única nau de planta rectangular amb un transsepte molt marcat i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. No té absis. El campanar és d'espadanya, de construcció moderna i està situat damunt la façana principal. Porta: de llinda recta amb inscripció 'Ab aeterno ordinata sum, et ex antiqus antequam terra fieret (Prov. Capite VIII Vers XXIII' i amb la data de 1848 sota l'anagrama de Maria. | 08049-10 | Carrer Santa Maria, s/n | Tenim documentat el testament de Sibil·la de Berga, filla de Pere i Estefania, que a l'any 1238, dóna 3 sous a l'església de Santa Maria de l'Antiguitat. També va deixar al seu fill Arnau de Saga les possessions i els drets que tenia a Casserres i a l'Antiguitat. De nou, l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual és fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'utilitzava. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona. | 42.0154800,1.8441200 | 404295 | 4652141 | 1883 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gregori Canudes i Josep canudes | A l'interior es conserven dos interessants sarcòfags d'època medieval, procedents de Sant Pau de Casserres.També es coneix amb el nom de Santa Maria de Casserres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||
| 44658 | Balma de les mules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-mules | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | No s'han fet campanyes d'excavació i es desconeix en gran part el seu estat de conservació | Possible hàbitat en una balma de grans dimensions, amb més de 50 metres de longitud, i una alçada mitja d'un metre; constituïda per importants blocs. Superposat a diverses capes de còdols, és visible davant de la balma de restes d'un estrat d'ocupació antròpica, de color vermellós, compost de terra cremada i cobert per un altre estrat de cendres. | 08049-11 | A la riera de Clarà | Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0305900,1.8384800 | 403851 | 4653825 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror, que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 77|79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44659 | Balmes de Barbats, Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VI ac- XII | Desconegut | Possible zona d'ocupació antròpica en època prehistòrica i potser medieval en dues balmes que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. | 08049-12 | Barbats | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0269200,1.8588900 | 405535 | 4653395 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44660 | Can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XI | Parcialment destruït | Lloc d'ocupació antròpica amb estructures conservades d'època medieval, en un pla situat a 500 metres al sud del Mas Bernades, entre la Riera de Clarà i el torrent de Can Bernades. Al bell mig del pla s'hi localitzaren restes d'estructures d'un possible poblat. El jaciment fou parcialment destruït, però encara es poden veure les rases que delimitaven el perímetre d'alguna construcció. També s'observa una sitja d'on surt ceràmica grisa medieval. També es va trobar mig molí rotatori de pedra tosca. | 08049-13 | Bernades | Jaciment documentat per Jaume Bernades que facilità també la notícia de la sitja. En data desconeguda el jaciment fou parcialment destruït per tal d'aprofitar-ne les pedres de les parets. | 42.0372200,1.8347500 | 403552 | 4654566 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44661 | El Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | V-XV | Actualment, la vegetació i el deteriorament no permeten visualitzar fàcilment gaires restes. | Tot i que el nom de Castell de Casserres consta, per confusió, a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, l'emplaçament és conegut amb el nom del Castellot i es troba sobre la Riera de Clarà, a la part sud del penya-segat, on hi ha l'església de Sant Pau i a uns 100 metres de la mateixa, en una zona de bosc. Per arribar-hi, cal agafar la carretera que surt de Gironella en direcció a Casserres, desviant-se a l'esquerra a l'alçada de l'ermita. Mossèn Ramon Camps (pàg. 6) també li dóna el nom de Serrat dels Moros. S'observen restes conservades d'una fortificació medieval que s'adapta al terreny i es troba en dos nivells: el cim de l'assentament és un roc situat a l'extrem del penya segat, sobre el qual hi ha una sitja i dos panys de mur fets amb petits carreus ben escairats; mentre que a la terrassa inferior, la superfície ocupada és més gran i està delimitada per un mur de 10 metres de longitud, fet amb grans carreus ben escairats. També són visibles alguns forats de pal i murs enderrocats, possiblement per l'espoli. La prospecció realitzada en aquest indret dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana', ha proporcionat material ceràmic posterior a finals del segle IX. | 08049-14 | Sant Pau de Casserres | 42.0262000,1.8429600 | 404215 | 4653333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms del Castellot o Serrat dels Moros. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44662 | Codines de Barbats, Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | V-XV | Desconegut | Possible zona d'ocupació antròpica en època medieval sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005: arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. En aquesta zona, en un terreny erm en el sector de Codines, entre els camps dels Porxos i el rec anomenat de Barbats. En dos punts de la geografia d'aquesta zona, es trobaren ceràmiques informes fetes a mà i un fragment d'una olla metàl·lica. | 08049-15 | Codines de Barbats, entre Barbats i els Porxos | L'any 2005 amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', es va realitzar una prospecció superficial, però no s'hi ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti definir amb claredat la tipologia del jaciment i la seva pervivència cronològica. | 42.0274400,1.8576600 | 405434 | 4653454 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44662-foto-08049-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44662-foto-08049-15-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els dos punts són: 405528, 4653658 i 405610, 4653613. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44663 | Forn de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-trullas | XVIII-XX | La façana frontal s'ha desmuntat | Forn de bòbila situat a l'extrem occidental d'un camp a l'alçada de la masia de Trullàs, a 300 metres; en un marge boscós. És de planta rectangular (3 x 5 metres) i conserva les parets en una alçada de fins a sis metres. La façana principal, on tenia la boca de la cambra de combustió estava aixecada de grans carreus treballats molt regulars, però gran part d'aquesta façana s'ha esfondrat i ha tapat la boca. L'interior està colgat de terra tapant la graella si és que es conserva. Les parets estan folrades amb maó. A l'angle sud-oriental hi ha l'accés de càrrega i descàrrega del forn. Davant la façana encara hi ha un munt de teules, cairons i maons de diverses mides. | 08049-16 | Trullàs | Trullàs és una de els cases importants i amb més tradició de Casserres i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 42.0287800,1.8306600 | 403201 | 4653633 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44664 | Regs i dipòsits entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-i-diposits-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XIII | Excavat i desmuntat | Estructures de recollida d'aigua de pluja associades a una cisterna semicircular i un dipòsit, que es fonamenta en el nivell freàtic del torrent. Sembla que el seu ús fou força prolongat cronològicament, ja que part del terreny que les rebleix conté ceràmiques gris plom, datables entre els segles XII i XIII. Podria anar associat en origen a un forn de teuleria, ja que una part del procés de fabricació de teuleria requereix una estructura de decantació, com la que hi havia associada al dipòsit. | 08049-17 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139300,1.8439500 | 404279 | 4651969 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44665 | Nova Ctra. Eix Llobregat. Ctra. C-16 PK 31+580; Camp del Torrent de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nova-ctra-eix-llobregat-ctra-c-16-pk-31580-camp-del-torrent-de-figueroles | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VII-I aC | Parcialment excavat, però es desconeix els seus límits | Camp de sitges d'època ibèrica documentat durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. Es van localitzar 38 sitges, un abocador amb material ceràmic i petri, juntament amb retalls estratigràfics i materials orgànics de tipus antròpic. | 08049-18 | Ctra. C-16 PK 31+580 | 42.0323000,1.8712500 | 406566 | 4653979 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El polígon està delimitat per la carretera BV-4132z i la nova variant de Gironella a Casserres BV-4132 i el Rec de Figueroles. Actualment és un camp de blat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44666 | Entorn de Sant Salvi / Nus d'entrada a Casserres; Projecte nova carretera Eix Llobregat - Ctra. C-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-sant-salvi-nus-dentrada-a-casserres-projecte-nova-carretera-eix-llobregat-ctra-c | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | III-XVIII | Excavat i desmuntat | Necròpolis d'inhumació d'època tardo romana i alt medieval localitzada a banda i banda de la ctra. BV-4132, en l'encreuament amb l'entrada del poble pel carrer que porta Can Bernades. En el camp 1 es van documentar 43 tombes. En el camp 2 hi havia 151 tombes, algunes amb més d'un individu. Les tombes que tenien lloses de coberta estaven situades a la zona amb més potència estratigràfica respecte a la zona vegetal. La resta podrien tenir-ne, però no s'han conservat. Hi havia fosses simples rectangulars amb arrodoniment a la capçalera i als peus. Només van aparèixer dos enterraments de clara tipologia tardo romana; els dos eren individus de curta edat. Al costat del camp 2, a la zona del Viver del Batlle es van documentar 6 tombes de tipologia rectangular arrodonida i sense lloses de coberta. També es va documentar un possible recinte relacionat amb la necròpolis, del qual se'n conservaven dos murs i un exedra lateral. Els murs no tenien connexió però conservaven el negatiu de la fonamentació. Paral·lelament va aparèixer un cos arquitectònic de planta quadrada a l'exterior i planta semicircular a l'interior que es defineix com exedra lateral. Després de la primera construcció de l'exedra, es va realitzar una ampliació de l'àrea exterior d'aquesta i es va construir un nou mur. A l'àmbit intern dels dos murs, han aparegut una sèrie de tombes. El primer moment de construcció d'aquest espai es dataria durant el període tardo romà i podria tenir una continuïtat cronològica en el període visigòtic i alt medieval. A l'interior, un altre enterrament havia patit una desconnexió anatòmica post mortem. En el camp 2 es van localitzar tres sitges força separades entre si. També es va documentar un antic camí que es dirigia a la casa de Vilanova,a les afores de la vila de Casserres, segurament dels segles XVIII i XIX. | 08049-19 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0149500,1.8431600 | 404215 | 4652083 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44667 | Forns del camp 2; Entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-camp-2-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | II aC-XV | Excavat i desmuntat | Es tracta d'un forn romà i un altre d'època medieval, localitzats durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. L'estructura del forn romà tenia tres àmbits ben diferenciats: entrada a cambra, zona de càrrega i zona de cocció. També es va identificar una zona d'escombrera associada al forn i en la part més propera a l'antic torrent s'havia conservat les zones d'entrada i càrrega. Però no es va conservar la graella ni la cambra de cocció, però si els pilars de la graella. El forn alt medieval és una estructura negativa excavada al subsòl amb una entrada a la part sud. Les parets estaven rubefactades per l'acció del foc. Segons els seus excavadors, la seva utilització va ser esporàdica per la poca quantitat de material moble aparegut i el baix índex de rubefacció. | 08049-20 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139500,1.8438400 | 404270 | 4651972 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44668 | Jaciment de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-peu-curt | MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | VII-III aC | No s'ha realitzat cap excavació i, per tant, es desconeix l'abast real del jaciment. | Arrel de la realització del projecte de recerca amb el nom 'Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana', Ramon Martí i Josep Camprubí (2000) van fer la troballa superficial de ceràmica ibèrica, amb una cronologia dels segles VII a III aC. La seva ubicació seria a sota o al costat mateix de la casa de cal Peu Curt. El punt geogràfic on es van trobar els materials descarta la hipòtesi que vinguin de turons veïns 'per això creiem que l'assentament ibèric ha d'estar sota la casa o a tocar seu'. | 08049-21 | Barbats | Troballes realitzades en el transcurs del projecte de recerca: Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0210000,1.8714800 | 406569 | 4652724 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment no consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, tot i que la memòria del projecte de recerca s'ha entregat i es pot consultar. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44669 | Racó de Barbats; Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CASCANTE, P. i FARGUELL, P. (2007). Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga; dins Tribuna d'arqueologia de 2007, pàgs. 213-227. | VII-I aC | Desconegut | Lloc d'hàbitat d'època ibèrica sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. La prospecció va permetre localitzar ceràmica d'època ibèrica sense estructures associades. | 08049-22 | Barbats | 42.0283400,1.8635500 | 405923 | 4653547 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44670 | Serra dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dels-colls | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII-I aC | Desconegut | Possible establiment d'època ibèrica per la presència de restes de murs i estructures arqueològiques distribuïdes en un espai de 80 metres quadrats, al costat de l'encreuament de diversos camins. També s'hi localitza restes de ceràmica ibèrica feta a mà, algun fragment amb decoracions de cordons. S'hi poden apreciar dos sectors amb restes de murs força sòlids, fets d'aparell irregular i amb una amplada de 50 cm, formant dos àmbits. | 08049-23 | Serra dels Colls | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0059800,1.8362200 | 403627 | 4651095 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés s'ha de fer sortint de la part meridional del nucli de Casserres, pel camí de Cardona, fins arribar a la zona de Can Ventura, a les immediacions de la qual s'hi troba el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44671 | Serrat de Terra Cuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-terra-cuques | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | III aC-IdC | No s'ha fet cap excavació, les troballes són superficials. | Lloc d'habitació sense estructures conservades d'època romana republicana, localitzada en una elevació del terreny propera al nucli de Casserres i al nucli de Santa Maria de l'Antiguitat. Són visibles en superfície restes de ceràmica d'època ibèrica i romana de la mateixa tipologia que la que surt en el jaciment del Serrat dels Tres Hereus. | 08049-24 | Serrat de Terra Cuques | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0181800,1.8470800 | 404544 | 4652438 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per arribar-hi cal sortir des de Santa Maria i baixar pel camí que porta a les immediacions del Serrat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44672 | Serrat dels Tres Hereus; Els Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tres-hereus-els-tres-hereus | AA.VV (1990). 'El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat'; dins Àmbit de recerques del Berguedà, núm. 4; pàg. 91. AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serra dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CANAL, D. (2002).'La recuperació i anàlisi de les restes faunístiques i vegetals al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm. 43 , pàgs. 20 a 22. GUÀRDIA i FELIP, Jordi (1996). Memòria de l'actuació d'urgència al Serrat dels Tres Hereus. GRAU SEGÚ, Martí i RODRIGO REQUENA, Esther (1998). Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment arqueològic del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà). GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. al Berguedà', dins de Comerç i vies de comunicació (1000 aC.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. pàgs. 125-135. MARTIN, J. (2001).'Campanya d'excavació 2001 al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.40 , pàg. 21 MARTIN, J. (2002).'El Serrat dels Tres Hereus: present, passat i futur'; dins Revista El Ressò, núm.42 , pàgs. 12 i 13 MARTIN, J. i PEREIRO, R. (2002-03).'La restauració de les restes arqueològiques del Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.44 , pàgs. 28 a 31 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). 'El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà)'; dins Dovella núm. 67. Pàgs. 41-44. MARTIN, J. i RODRIGO, E. (2001).'Un poblat del segle I aC al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.39 , pàgs. 8 i 9 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2003). 'El poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del segle I aC al Berguedà'; dins Tribuna d'arqueologia 1999-2000'; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Pàgs. 127-146. MARTÍN GARCÍA, Jairo (2004).'El jaciment arqueològic del serrat dels Tres Hereus (Casserres - Avià); dins Revista Erol, núm. 80. Berga, pàgs. 17 - 21. PIQUÉ, R. (2003). 'Informe de l'anàlisi de les fustes del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1990). 'Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica'; dins Fortificacions. La problemàtica de l'ibèric Ple (segles IV-III aC) Simposi Internacional d'arqueologia ibèrica. Manresa, pàgs. 321 - 324. SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1993). 'La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca'; dins Empúries, núm. 48-50 (1986-89), vol. II, pàgs. 282 - 291. VALENZUELA, S. (2003). 'Anàlisis arqueozoològica. El Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit | VIIaC-VIII | S'ha restaurat un tram de 20 metres de la muralla. La resta d'estructures excavades s'han cobert amb geotèxtil i s'han tapat amb terra. | El Serrat dels Tres Hereus és un establiment que abasta una llarga cronologia. El que en principi semblava ser un establiment d'època republicana, amb les excavacions arqueològiques i l'estudi de laboratori posteriors, s'ha convertit en un jaciment ibèric del que ja s'han trobat estrats del segle IV i III aC que en època alt medieval torna a habitar-se. Està situat en un altiplà de 680 m sobre el nivell del mar, format per l'esglaonament de terrasses naturals de poca alçària i que s'estreny a la part meridional. Des del cim es controla un ampli territori, especialment la Vall del Llobregat. El període més conegut i que ha donat més evidències arqueològiques és l'establiment d'època romano republicana. Sembla ser que es tracta d'una fase molt concreta que té una curta existència, iniciada segons el material arqueològic analitzat entorn el 80 aC. El seu abandonament es produiria entorn el canvi d'era. La seva base poblacional seria indígena i, donada la cronologia i el context històric, serviria per abastir les necessitats geoestratègiques dels romans. El seu abandonament es produeix de manera sobtada, per tal com es troben els objectes in situ, però la possible causa, un incendi detectat a la zona 1, podria ser tant per causes violentes o accidentals. | 08049-25 | Al nord del terme municipal a la partió amb Avià. | La primera referència d'aquest lloc la proporcionà Jaume Bernades a Eduard Sánchez, que en va publicar unes notes (1990:322 ) i (1993:289). L'any 1995 s'inicien els treballs arqueològics via urgència, ja que els incendis de l'any 1994 van exposar el jaciment a la degradació natural i antròpica, sobretot per part d'excavadors clandestins o furtius. Aquesta campanya la dirigí l'arqueòleg Jordi Guàrdia i Felip i es realitza`entre l'1 i el 15 d'agost. Els resultats positius dels sondejos del 1995 motivaren la continuació de campanyes a partir de l'any 1996. Els anys 1996 i 1997 les excavacions es dugueren a terme dins un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1998 i 2000 es realitzà un altre projecte de recerca triennal per tal de realitzar les intervencions de forma programada i regular sota la direcció de Martí Grau i Esther Rodrigo. Entre 2001 i 2003 s'inicià un nou projecte triennal. | 42.0443700,1.8465700 | 404541 | 4655346 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús, i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades, de Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, d' Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, de Casserres). En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44673 | Camp de sitges entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-sitges-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | I aC - XV | Desconegut | Camp de sitges que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. En el camp 3 es van localitzar 26 sitges amb materials de cronologies molt àmplies, des d'una campaniana del segle I aC fins a ceràmica del segle XV. La tipologia de les sitges difereix segons la seva cronologia. Hi ha estructures de més d'un metre de profunditat i de secció globular, farcides amb material d'època romana imperial. La distribució espacial de les sitges permet afirmar als excavadors que estaven disposades seguint un ordre espaciotemporal. Les sitges d'època romana estaven a l'extrem Oest, les tardo romanes immediatament al seu costat i les medievals en els límits del camp, en direcció nord. | 08049-26 | A l'Est del nucli urbà de Casserres | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0135300,1.8449200 | 404359 | 4651924 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la troballa d'una arracada d'or i un possible estri d'higiene personal. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44674 | Jaciment de Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-fonogedell | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la Selva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | IX-XV | Es desconeix si hi ha estructures i el seu estat. | En un camp situat a llevant i al peu de la codina que ocupa l'església romànica de Sant Miquel de Fonogedell, es localitzaren una cinquantena de fragments ceràmics, la majoria corresponen a la plena edat mitjana, però també hi ha produccions que podrien ser anteriors al segle X, amb presència de pastes granuloses. | 08049-27 | Fonogedell | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. | 41.9892400,1.8149200 | 401837 | 4649261 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44675 | Jaciment de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-casserres | <p>AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. SERRA VILARÓ, J. (1989). Baronies de Pinós i Mataplana: investigació als seus arxius. Bagà: Centre d'Estudis Baganesos, 1989, 3 Facsím., Barcelona: almes, 1930-1950. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58.</p> | III-XVIII | <p>Es coneixia l'existència d'una església, posteriorment priorat, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Mn. Ramon Camps en la seva obra diu: 'És tradició molt antiga que en el punt que ocupa la casa - Els Porxos de canudes del Prat - hi havia una església dedicada a l'apòstol Sant Pere. Encara es veu rastre d'una capella romànica' (p. 5). En els moments d'escriure això ja s'havia trobat el sarcòfag i altres restes d'enterraments, descoberts per les obres de la carretera de Gironella a Casserres. A partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges a la zona de Sant Pere de Casserres per intentar trobar aquest monestir citat per la documentació històrica. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats dedicats al conreu de cereals i pastures, formant un conjunt de terrasses. Les intervencions arqueològiques permeteren documentar diversos sectors: el monestir, la sagrera, un edifici auxiliar, un camp de sitges i una vil·la romana. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. Les excavacions deixaren al descobert la planta de l'església, les dependències monàstiques adossades a la façana sud de l'església i l'accés al monestir. L'església ocupava la part més alta del turonet i estava orientada a l'est. És de planta rectangular amb absis recte a la capçalera. L'obra és feta de carreus grans i mitjans ben escairats. En el creuer es van documentar quatre pilars que els excavadors associen a una volta de canó o una cúpula o campanar de torre. Les dependències monàstiques estan formades, bàsicament, per un seguit de murs fets de carreus i paral·lels orientats de nord a sud. La majoria de les construccions del monestir es construirien en els segles X-XI damunt de restes tardo antigues o aprofitant directament estructures d'aquella època. A mitjans del segle XII es van fer ampliacions tant a l'església com al cenobi. Al nord de l'església i al sud de la masoveria es localitzà una necròpolis associada al monestir. Les tombes estan orientades a l'est i estan retallades a la roca natural, amb cobertes de lloses i alguna de teula de tipus antropomorf. Es daten entre els segles V i XI dC. Al nord-oest es van documentar una sèrie de construccions d'ús indeterminat, amb un edifici principal de planta rectangular dividit a l'interior per crugies; construït amb pedres sense treballar unides amb argila i calç. Aquest edifici tanca el pati d'entrada al monestir pel sector nord. Els nivells més antics són d'època tardo antiga i s'amortitza en el segle XVI. Molt a prop de la masia de Can Sargantana es van localitzar en un camp, gairebé'un centenar de sitges. A la zona més baixa excavada, al sud del monestir van aparèixer estructures que correspondrien a una vil·la fortificada , amb torres que flanquejarien l'entrada, d'època tardo antiga.</p> | 08049-28 | Carretera BV-4132z PK 4 | <p>El primer document escrit que fa referència, encara que indirectament, a l'església de Sant Pere de Casserres, data de l'any 889, en la venda d'una vinya, amb els seus arbres al terme del castell de Casserres, una de les afrontacions esmentades, és la vinya de Sant Pere. L'any 1009 el vicari Guifré i la seva dona donaren a Santa Maria de Serrateix un alou situat al comtat de Berga, al terme de Casserres; un dels límits d'aquest alou és 'ecclesia que vocant S. Petri'. El 1040 l'abat Guillem de sant Sadurní de Tavèrnoles i altres homes, com a marmessors del testament de Guillem Ramon de Torricela, permutà un alou a Sanavastre per l'església de Sant Pere de Casserres, amb totes les seves pertinences. Fins aquells moments, sant Pere de Casserres que havia estat parròquia passa al domini del monestir de la Vall de Valira. Així el segle XI es creà el priorat, que a l'any 1212 ja no tenia comunitat. Les recents excavacions arqueològiques han posat al descobert un element que fins aleshores restava ocult.</p> | 42.0275600,1.8540900 | 405139 | 4653471 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIL | 2023-02-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'excepcionalitat del jaciment ve donada per la continuïtat d'ocupació des d'època romana fins el segle XVI, des d'una vil·la baix imperial que és amortitzada per una església romànica. Afegint-hi l'interès de documentar materialment, a partir de l'arqueologia, d'un lloc citat en la documentació històrica del qual no se'n tenia coneixement de la seva ubicació precisa. | 83|84|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||
| 44676 | Jaciment de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-lantiguitat | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58. | II aC-VIII | En aquest indret Ramon Martí creu que podria trobar-se la fortificació d'època carolíngia de Casserres, donada la peculiar toponímia. Per aquest motiu, s'inclogué aquesta zona dins un projecte de recerca d'abast comarcal, dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Els resultats de la prospecció fou la recollida de material ceràmic que inclou fragments d'època ibèrica i romana, material constructiu (tegulae i imbrice), així com formes de tradició dels segles V i VI, i d'altres de cocció neutra o reduïda, estranyes a la tipologia d'època comtal dels castells. Els redactors de la Carta arqueològica pensen que es tractaria d'un establiment romà que substituiria el poblat ibèric del Serrat de Terracuques, situat a 300 metres, i que es tractaria d'una vil·la ocupada fins l'antiguitat tardana amb la construcció d'una església entre els segles V i VII. | 08049-29 | A 200 metres al nord del nucli urbà de Casserres | Es tracta d'una església molt poc documentada històricament.. Els seus orígens deuen ser força remots, car la documentació del segle XI ja l'anomena d'aquesta manera. L'any 1061 Ramon 'Duerasan' feu testament i entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies, s'esmenta 'ed ad lumine Scte. Maria Antiqua aureo'. En el segle XIII ja deuria restar força abandonada, arrel de la construcció al barri de Casserres de la Capella de l'Àngel Custodi. Al segle XIX, fou bastida de nou i al començament del segle XX s'adossà en un dels murs, el cementiri de la vila. L'església actual no conserva cap testimoni d'època romànica, però conserva en el seu interior dos sarcòfags procedents de Sant Pau de Casserres i del segle XIV. | 42.0153300,1.8446100 | 404336 | 4652124 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la fitxa de l'Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya, el material recollit en aquesta prospecció es troba dipositat en el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona); però una consulta realitzada a aquest departament no ha pogut confirmar la notícia. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44677 | Tossal d'Irene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | VIaC-VIII | Parcialment destruït. | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC. | 08049-30 | Baga de Lledó | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44678 | Zona Expectativa arqueològica 6; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-6-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XVIII | Desconegut. | Durant la prospecció arqueològica de la zona per motius de l'execució d'un projecte viari es localitzaren a la zona indicada restes immobles, blocs de pedra formant una mena de mur d'una filada, recolzats directament sobre una llosa de pedra, treballada, amb la superfície llisa. Els autors de la prospecció proposen que es tractaria de les restes d'un camí, del que n'intueixen un dels seus límits i part de la calçada. Però no localitzaren cap resta de material arqueològic moble associat a aquests nivells i, per tant, no és possible assenyalar cap cronologia. | 08049-31 | Carretera BV-4131 PK 9+500 | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0079400,1.8526100 | 404987 | 4651295 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'adscripció cronològica del jaciment és amplia i imprecisa donada la mancança total de material arqueològic. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44679 | Zona Expectativa arqueològica 7; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-7-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | IIaC-VdC | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat sense estructures conservades que podrien correspondre al període romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. En una zona, a l'entrada del nucli de Casserres, afectada en els darrers anys per moviments de terres, a causa de l'expansió urbanística del poble, els autors de la prospecció localitzaren en superfície material ceràmic d'època romana. | 08049-32 | A l'entrada del nucli de Casserres, al sud. | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0102500,1.8470600 | 404531 | 4651557 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44680 | Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII aC-V | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l'ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d'època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d'estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d'un poblat ibèric en aquesta zona. | 08049-33 | C-16 entre el PK 82+500 i 91+000 | Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l'Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 41.9972200,1.8821800 | 407420 | 4650072 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44681 | Molí de Dalt o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVII-XX | Antic molí fariner ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta construcció predomina la verticalitat que li serveix per superar el caient necessari de l'aigua entre la bassa i el carcabà. Les parets són de maçoneria senzilla, rejuntades amb morter en els laterals i amb restes d'arrebossat antic. Les obertures són de dimensions reduïdes i en l'entrada del nord-est s'observa una porta senzilla amb llinda de pedra, així com petites finestres també de pedra i ampits amb motllures simples. La bassa es conserva en molt bon estat a la façana de ponent i destaca l'impressionant mur de pedra fet de carreus ben escairats. També es conserva una mica més amunt del curs de la riera de Merola, la resclosa on es desviava l'aigua cap a la bassa. | 08049-34 | Riera de Merola, prop de Cal Cirera. | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del mig i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. En el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, surt amb el nom de 'Molino de Cal Cirera'. | 41.9770500,1.8185200 | 402117 | 4647903 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins l'any 1945 aproximadament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc