Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44866 | Fabricació d'oli de ginebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-doli-de-ginebra | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XIX | És un procés que ja no es fa i molts dels indrets on es feia han desaparegut pel foc. | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps o en deveses de ginebres. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 08049-219 | Casserres | L'oli de ginebra era un producte derivat del bosc que es va fer fins fa aproximadament 35 anys. La seva fabricació era familiar. A Bernades, es coneixen dos llocs on es feia, un darrera la casa i l'altra prop dels boïgots del Soler (foto). Al Soler de Sant Pau hi tenen una pica (foto). Jaume Bernades està pendent de l'edició d'un DVD on ell mateix ha dut a terme l'experiència de l'elaboració de l'oli seguint una llarga tradició oral. Costa (1987) deixa constància dels recipients que utilitzen els pastors per a transportar l'oli de ginebró o l' ungüent de serp i vidriol: 'Les banyes constituïen i constitueixen encara per alguns pastors, un recipient difícil de trencar-se, ideal per a dur l'oli, sigui de cuinar (...) remeier (oli ginebra, oli xinebro...); en alguns llocs només la feien servir per a aquest darrer, per la qual cosa l'anomenaven, simplement, la banya. (...) Els taps es construïen d'una fusta forta, com el ginebre (Llessui). També es feien de boix pi que portés tea, etc '. | 42.0415700,1.8391700 | 403925 | 4655044 | 08049 | Casserres | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se gairebé la totalitat d'aquests forns. | 98|94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44808 | Forn de La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-fabrega | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | la vegetació pot malmetre'n la conservació. | Forn de bòvila situat entre Cal Roc i la caseta anomenada Pla del Forn, a prop de la Carretera BV-4131 d'Espunyola a Casserres, en el camp anomenat Pla del Forn, per motius evidents, aprofitant un marge dels camps. És de planta gairebé quadrada (7'40 x 6'40 metres). Per la part frontal es conserva en uns tres metres d'alçada i a la part posterior en 1'4 metres. Els paraments estan fets de grans carreus irregulars, units amb fang i falcats amb pedruscall. A l'interior està totalment recobert de maons. A la façana posterior hi ha una obertura que correspon a la porta de càrrega i descàrrega del forn, de 90 cm de llum. Les parets laterals i posterior tenen un metre d'amplada i la frontal 1'30 metres. La graella està tapada per bardisses. | 08049-161 | Pla del Forn | Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, el forn fou construït l'any 1930 i va funcionar fins l'any 1971. El seu pare, Lluís Vilar Rossell, va entrar-hi a treballar d'aprenent amb els germans Caballets, constructors del forn i teulers d'ofici. Eren quatre germans, dos van morir després de la guerra civil i els altres dos van fugir a Barcelona i van morir a Gavà, on treballaven en una bòvila artesanalment. L'Anicet Vilar va començar també d'aprenent als 13 anys i ens explica que fabricaven teules ( de 50 cm), totxo de 5, maó de 4cm (29 x 14'5), rajola prima, rajola de terrats, cairons (20 x 20 cm, 30 x 30 cm i 40 x 40 cm). Van tenir comandes per restauracions de jaciments arqueològics, com Empúries, o monuments històrics, com l'església d'Obiols. Les fornades duraven tres dies i tres nits, durant els quals s'arribaven a cremar entre 900 i 1000 feixos de llenya verda, de brossa i 'rama' de pi (cada feix podia fer entre 60 i 70 kg de pes). Després es deixava refredar i es descarregava el forn. | 42.0207600,1.8086100 | 401363 | 4652768 | 1930 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està envoltat de camps de conreu i a 50 metres hi ha la bassa d'aigua emprada pels obradors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||
| 44894 | Tines de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ripes | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Té una esquerda. | Conjunt de tines excavades a la roca a 50 metres a ponent de la masia de Ripés, format per dos pous circulars, característics de les tines d'origen medieval (tina més follador). La tina fa 2'6 metres de diàmetre i el follador 1'8 metres. La profunditat no s'ha pogut determinar per trobar-se mig plena de sediments. | 08049-247 | Ripés | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0038800,1.8197800 | 402262 | 4650881 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina té una petita esquerda que fa que perdi líquid. El seu propietari té la intenció de netejar-ho tota la zona i restaurar-les. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44909 | Barraca de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladases | AA.VV (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura Tradicional, vol. 3. Ed. Brau edicions. Figueres. MARTIN i VILASECA, F. I PREIXENS i LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de Pedra Seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Ed. Pagès Editors. Lleida. | XIX | Té la coberta ensorrada. | Barraca de pagès situada en una feixa i envoltada de camps de conreu al límit oriental de terme municipal de Casserres, a tocar amb les Roques de Sant Marc. És de planta quadrada (82'40 metres de costat) i està feta de grans pedres irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana i tenia 83 cm de llum. Es conserva el marxapeu de pedra. | 08049-262 | Viladases, al costat del Reguer | Les barraques de pedra seca construïdes en els camps servien com aixopluc, per a guardar-hi les eines o d'alberg per al bestiar. Segons la comarca aquest tipus de construccions presenten unes característiques que venen determinades per la planta (rodona, quadrada o rectangular, mixta i doble), el sistema de cobriment i el tipus de portal d'accés al seu interior. Per regla general, les barraques, eren aixecades amb les pedres que afloraven als camps, mentre es feien les feines preparatòries per tal de poder-los conrear. A més a més la pedra sorrenca és fàcil de treballar, per la qual cosa la construcció consistia en l'aixecament de parets a base de fileres, una damunt de l'altra sense ajut de material d'unió i lleugerament inclinades cap a l'exterior, per dificultar l'entrada de l'aigua de pluja. Els sostres s'acostumaven a fer amb lloses més planes al damunt del qual s'hi podia afegir terra barrejada amb pedruscall on s'hi plantaven espècies herbàcies que ajudaven a retenir la terra i aïllar el sostre. | 42.0153900,1.8718700 | 406593 | 4652101 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs testimonis visibles d'arquitectura de pedra seca del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44740 | Cal Gatzerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gatzeri | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Teulada en mal estat. | Masia de planta quadrada fonamentada directament damunt la roca natural en una zona amb fort desnivell, de manera que l'accés per la façana oriental dóna al primer pis. Unes escales tallades a la roca en aquesta mateixa façana condueixen a la façana de migdia, on consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb estructura de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Es troba en mal estat. La porta principal per l'est té una gran llinda de fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra senzilles. Les parets de la masia són de maçoneria, pedra amb restes d'arrebossat antic. Al nord de la masia hi ha un obrador de pa en planta baixa, fet amb totxo arrebossat i pintat beix i teulada de fibrociment. Tanmateix, adossat al sud hi ha les restes d'un antic cobert de pedra enrunat, amb una alçada de planta baixa. Alhora, aïllat a la façana principal, hi ha l'antic paller de la casa que té una llinda datada del 1942, amb planta baixa i dos pisos, estructura de fusta, teulada de teula àrab i parets de pedra i maó. | 08049-93 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Gatsari'. | 41.9969900,1.8134300 | 401726 | 4650123 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44869 | Forn de la Caseta d'en Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-caseta-den-bernades | XVIII | Tapat per la vegetació, no s'ha excavat i per tant es desconeix el seu estat | Forn de bòvila situat al costat de la caseta anomenada de Bernades, a prop del Camí de Graugés, al costat d'un gran roure, aprofitant un marge del camp. Està molt tapat per branques i cobert de terra, però es pot veure una mica la boca i per la part superior si es rasca es poden veure les parets rubefactades. Segurament és de planta rectangular i està per veure si conserva la graella i la cambra de combustió intactes. Hauria servit per fabricar la teuleria de la Caseta. Prop d'allà es veu com el marge d'argila del costat ha estat gratat i s'ha anat formant una esplanada per l'assecatge de les peces. | 08049-222 | Caseta d'en Bernades, al peu del turó dels Tres Hereus | La llinda que indica 1778 marca l'antiguitat de la primera construcció a manca de documentació. La única documentació existent és la relacionada amb la construcció de la primera planta, a principis del segle XX, realitzada per l'avi de l'actual propietari. L'edifici original era una barraca de planta baixa dividida en dues parts, a la dreta pel bestiar on encara es conserven les menjadores, i a l'esquerra d'habitatge amb llar de foc i forn de pa que encara es conserva. | 42.0472800,1.8424600 | 404206 | 4655674 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44869-foto-08049-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44869-foto-08049-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44869-foto-08049-222-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest tipus de forn és molt freqüent a les masies, ja que el material per a la seva construcció es treia del mateix lloc. Només calia un emplaçament amb argila i aigua. Aquest forn, a diferència de molts altres, s'ha pogut conservar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44926 | Tines de Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-bernades | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tapades per a al seva protecció amb llosa de formigó i tapadora. | Pujant pel camí que mena al Mas des de la carretera, a mà dreta, al costat d'un revolt pronunciat, cal entrar caminant uns trenta metres cap a una feixa amb arbres fruiters. Al peu del marge hi ha una tina actualment tapada pel seu propietari amb bigues de formigó i una xapa de ciment amb portella de ferro a la part superior tancada amb un candau per por que hi caigués algú. La tina fa 2 metres de profunditat i 1'80 metres de diàmetre. Al costat dret hi havia el follador amb la boixa. | 08049-279 | Sant Pau de Casserres | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0433400,1.8370400 | 403751 | 4655242 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina està plena d'aigua i malgrat la xapa de ciment ,està intacta. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44757 | Cal Segarra de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarra-de-baix | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Serien necessàries obres de millora per a la seva recuperació. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, que li donen un aspecte de verticalitat. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista de maçoneria i grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La porta principal és de mig punt amb grans dovelles, mentre que les finestres tenen les llindes i ampits de rajols. Destaca a la planta sota coberta les obertures en forma d'ull de bou. A la façana oest, la masia disposa d'un cobert fet de pedra, actualment enrunat i que servia com a magatzem per les feines del camp. | 08049-110 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Segarra'. | 42.0021600,1.8308700 | 403178 | 4650677 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una parra tapa part de la façana principal. En el cobert adossat s'observa la boca del que podria ser un forn de pa, però inusualment alta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44672 | Serrat dels Tres Hereus; Els Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tres-hereus-els-tres-hereus | AA.VV (1990). 'El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat'; dins Àmbit de recerques del Berguedà, núm. 4; pàg. 91. AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serra dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CANAL, D. (2002).'La recuperació i anàlisi de les restes faunístiques i vegetals al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm. 43 , pàgs. 20 a 22. GUÀRDIA i FELIP, Jordi (1996). Memòria de l'actuació d'urgència al Serrat dels Tres Hereus. GRAU SEGÚ, Martí i RODRIGO REQUENA, Esther (1998). Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment arqueològic del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà). GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. al Berguedà', dins de Comerç i vies de comunicació (1000 aC.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. pàgs. 125-135. MARTIN, J. (2001).'Campanya d'excavació 2001 al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.40 , pàg. 21 MARTIN, J. (2002).'El Serrat dels Tres Hereus: present, passat i futur'; dins Revista El Ressò, núm.42 , pàgs. 12 i 13 MARTIN, J. i PEREIRO, R. (2002-03).'La restauració de les restes arqueològiques del Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.44 , pàgs. 28 a 31 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). 'El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà)'; dins Dovella núm. 67. Pàgs. 41-44. MARTIN, J. i RODRIGO, E. (2001).'Un poblat del segle I aC al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.39 , pàgs. 8 i 9 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2003). 'El poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del segle I aC al Berguedà'; dins Tribuna d'arqueologia 1999-2000'; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Pàgs. 127-146. MARTÍN GARCÍA, Jairo (2004).'El jaciment arqueològic del serrat dels Tres Hereus (Casserres - Avià); dins Revista Erol, núm. 80. Berga, pàgs. 17 - 21. PIQUÉ, R. (2003). 'Informe de l'anàlisi de les fustes del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1990). 'Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica'; dins Fortificacions. La problemàtica de l'ibèric Ple (segles IV-III aC) Simposi Internacional d'arqueologia ibèrica. Manresa, pàgs. 321 - 324. SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1993). 'La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca'; dins Empúries, núm. 48-50 (1986-89), vol. II, pàgs. 282 - 291. VALENZUELA, S. (2003). 'Anàlisis arqueozoològica. El Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit | VIIaC-VIII | S'ha restaurat un tram de 20 metres de la muralla. La resta d'estructures excavades s'han cobert amb geotèxtil i s'han tapat amb terra. | El Serrat dels Tres Hereus és un establiment que abasta una llarga cronologia. El que en principi semblava ser un establiment d'època republicana, amb les excavacions arqueològiques i l'estudi de laboratori posteriors, s'ha convertit en un jaciment ibèric del que ja s'han trobat estrats del segle IV i III aC que en època alt medieval torna a habitar-se. Està situat en un altiplà de 680 m sobre el nivell del mar, format per l'esglaonament de terrasses naturals de poca alçària i que s'estreny a la part meridional. Des del cim es controla un ampli territori, especialment la Vall del Llobregat. El període més conegut i que ha donat més evidències arqueològiques és l'establiment d'època romano republicana. Sembla ser que es tracta d'una fase molt concreta que té una curta existència, iniciada segons el material arqueològic analitzat entorn el 80 aC. El seu abandonament es produiria entorn el canvi d'era. La seva base poblacional seria indígena i, donada la cronologia i el context històric, serviria per abastir les necessitats geoestratègiques dels romans. El seu abandonament es produeix de manera sobtada, per tal com es troben els objectes in situ, però la possible causa, un incendi detectat a la zona 1, podria ser tant per causes violentes o accidentals. | 08049-25 | Al nord del terme municipal a la partió amb Avià. | La primera referència d'aquest lloc la proporcionà Jaume Bernades a Eduard Sánchez, que en va publicar unes notes (1990:322 ) i (1993:289). L'any 1995 s'inicien els treballs arqueològics via urgència, ja que els incendis de l'any 1994 van exposar el jaciment a la degradació natural i antròpica, sobretot per part d'excavadors clandestins o furtius. Aquesta campanya la dirigí l'arqueòleg Jordi Guàrdia i Felip i es realitza`entre l'1 i el 15 d'agost. Els resultats positius dels sondejos del 1995 motivaren la continuació de campanyes a partir de l'any 1996. Els anys 1996 i 1997 les excavacions es dugueren a terme dins un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1998 i 2000 es realitzà un altre projecte de recerca triennal per tal de realitzar les intervencions de forma programada i regular sota la direcció de Martí Grau i Esther Rodrigo. Entre 2001 i 2003 s'inicià un nou projecte triennal. | 42.0443700,1.8465700 | 404541 | 4655346 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús, i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades, de Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, d' Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, de Casserres). En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44683 | Molí de Baix o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII | S'ha perdut la bassa. | Antic molí fariner reconvertit en residència, ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista rejuntades amb morter, en les que es poden veure perfectament els grans carreus cantoners. A la façana principal s'hi ha afegit un porxo per l'entrada, així com una terrassa sobre un cos de planta baixa. Les portes i finestres tenen les llindes de pedra i ampits amb motllures simples. L'adaptació a residència ha estat en detriment de la conservació de la bassa, rodet i carcabà. De la bassa només en resta un petit tram de mur a tocar del mur orientat al nord de la casa. | 08049-36 | Riera de Merola | Construcció del segle XVIII de la que no es coneixen notícies documentals, i que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de mig també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino de Baix' | 41.9785700,1.8250000 | 402656 | 4648065 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44806 | Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-creus | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Restaurades l'any 1996. | Tres creus de ferro clavades sobre un basament de carreus de pedra de forma poligonal, semblant a un sepulcre. Les creus no estan posades a plomada, sinó tortes. A la part frontal hi ha una placa de ferro acerat amb la següent inscripció: 'TRES CREUS / RESTAURADES / 1996'. | 08049-159 | Carretera BV-4132 PK 0+750 | Les creus originals eren de fusta sobre un túmul de pedra polida en forma de sepulcre. | 42.0167200,1.8408000 | 404022 | 4652283 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44800 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Problemes de conservació per l'abandonament del lloc i la manca de manteniment. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural, constituïda per un cos principal i un annex adossat a la façana sud-occidental. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra rejuntada amb terra i calç, amb un arrebossat en força mal estat a la part baixa de l'exterior i tàpia a la resta. De la façana només destaca una finestra a la planta pis amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. L'annex segueix la mateixa orientació que el cos principal, però és una mica més baix. | 08049-153 | Baga de Lledó | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de la Barraca'. | 42.0064800,1.8581900 | 405447 | 4651126 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44742 | Cal Joan de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Pateix deteriorament propi per manca de manteniment | Cal Joan de Ripés és una masia adossada a Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. Cal Joan de Ripés originàriament tenia una planta rectangular a la que s'hi han afegit diverses ampliacions. La més important sembla que fou l'ampliació nord, fet que queda clarament representat amb el carener de la teulada desplaçat cap a sud. Els altres dos afegits tingueren lloc a la façana oriental de la masia, mentre que la terrassa de la cara principal li conferí la particular fisonomia d'aquesta construcció. Presenta una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral∙lel a les façanes principals, estructura de fusta i parets de maçoneria arrebossada amb carreus escairats a les cantoneres. Les ampliacions utilitzaren la pedra vista i altres materials com els rajols, mentre que les obertures són àmplies cap al sud i petites vers al nord. La masia disposa de nombrosos coberts i porxos, el més rellevant del qual queda adossat a la façana sud. Es tracta probablement de l'antic paller, fet de pedra en planta baixa i de maó en el pis, amb la coberta de teula àrab i estructura de formigó. | 08049-95 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Arripés'. | 41.9767100,1.8189200 | 402149 | 4647865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44665 | Nova Ctra. Eix Llobregat. Ctra. C-16 PK 31+580; Camp del Torrent de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nova-ctra-eix-llobregat-ctra-c-16-pk-31580-camp-del-torrent-de-figueroles | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VII-I aC | Parcialment excavat, però es desconeix els seus límits | Camp de sitges d'època ibèrica documentat durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. Es van localitzar 38 sitges, un abocador amb material ceràmic i petri, juntament amb retalls estratigràfics i materials orgànics de tipus antròpic. | 08049-18 | Ctra. C-16 PK 31+580 | 42.0323000,1.8712500 | 406566 | 4653979 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El polígon està delimitat per la carretera BV-4132z i la nova variant de Gironella a Casserres BV-4132 i el Rec de Figueroles. Actualment és un camp de blat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44677 | Tossal d'Irene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | VIaC-VIII | Parcialment destruït. | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC. | 08049-30 | Baga de Lledó | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44660 | Can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XI | Parcialment destruït | Lloc d'ocupació antròpica amb estructures conservades d'època medieval, en un pla situat a 500 metres al sud del Mas Bernades, entre la Riera de Clarà i el torrent de Can Bernades. Al bell mig del pla s'hi localitzaren restes d'estructures d'un possible poblat. El jaciment fou parcialment destruït, però encara es poden veure les rases que delimitaven el perímetre d'alguna construcció. També s'observa una sitja d'on surt ceràmica grisa medieval. També es va trobar mig molí rotatori de pedra tosca. | 08049-13 | Bernades | Jaciment documentat per Jaume Bernades que facilità també la notícia de la sitja. En data desconeguda el jaciment fou parcialment destruït per tal d'aprofitar-ne les pedres de les parets. | 42.0372200,1.8347500 | 403552 | 4654566 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44867 | Els boïgots del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-boigots-del-soler | VI-I aC | No s'han fet campanyes i per tant es desconeix l'estat del jaciment. | Possible establiment d'època ibèrica documentat per la presència de ceràmica comuna sense determinar i pedres que afloren a al superfície durant el llaurat dels camps i que s'han anat acumulant en una mateixa zona. També s'han trobat gran quantitats d'ullals de senglar perforats. | 08049-220 | Als peus del serrat dels Tres Hereus | Informació facilitada per Jaume Bernades i Postils. | 42.0405400,1.8406200 | 404043 | 4654928 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44867-foto-08049-220-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaciment inèdit, que no està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44658 | Balma de les mules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-mules | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | No s'han fet campanyes d'excavació i es desconeix en gran part el seu estat de conservació | Possible hàbitat en una balma de grans dimensions, amb més de 50 metres de longitud, i una alçada mitja d'un metre; constituïda per importants blocs. Superposat a diverses capes de còdols, és visible davant de la balma de restes d'un estrat d'ocupació antròpica, de color vermellós, compost de terra cremada i cobert per un altre estrat de cendres. | 08049-11 | A la riera de Clarà | Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0305900,1.8384800 | 403851 | 4653825 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror, que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 77|79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44668 | Jaciment de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-peu-curt | MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | VII-III aC | No s'ha realitzat cap excavació i, per tant, es desconeix l'abast real del jaciment. | Arrel de la realització del projecte de recerca amb el nom 'Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana', Ramon Martí i Josep Camprubí (2000) van fer la troballa superficial de ceràmica ibèrica, amb una cronologia dels segles VII a III aC. La seva ubicació seria a sota o al costat mateix de la casa de cal Peu Curt. El punt geogràfic on es van trobar els materials descarta la hipòtesi que vinguin de turons veïns 'per això creiem que l'assentament ibèric ha d'estar sota la casa o a tocar seu'. | 08049-21 | Barbats | Troballes realitzades en el transcurs del projecte de recerca: Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0210000,1.8714800 | 406569 | 4652724 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment no consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, tot i que la memòria del projecte de recerca s'ha entregat i es pot consultar. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44671 | Serrat de Terra Cuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-terra-cuques | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | III aC-IdC | No s'ha fet cap excavació, les troballes són superficials. | Lloc d'habitació sense estructures conservades d'època romana republicana, localitzada en una elevació del terreny propera al nucli de Casserres i al nucli de Santa Maria de l'Antiguitat. Són visibles en superfície restes de ceràmica d'època ibèrica i romana de la mateixa tipologia que la que surt en el jaciment del Serrat dels Tres Hereus. | 08049-24 | Serrat de Terra Cuques | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0181800,1.8470800 | 404544 | 4652438 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per arribar-hi cal sortir des de Santa Maria i baixar pel camí que porta a les immediacions del Serrat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44908 | Vil·la romana de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-viladases | I-V | No s'ha fet cap excavació, es tracta de troballes superficials. | En una zona elevada de camps erms damunt una codina, envoltada de camps de conreu, i amb una gran visibilitat, els membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà van detectar superficialment material arqueològic d'època romana, principalment material constructiu (tegulae), ceràmica (comuna i sigil·lada africana) i, fins i tot, escòria de ferro. A simple vista no s'observen estructures, però l'acumulació de sediments en alguns llocs poden fer pensar que resten fileres de pedres que podrien correspondre a parets d'una vil·la romana. Si més no, la situació del lloc, la presència de material arqueològic i el topònim Viladases així ho poden fer pensar. Una futura excavació arqueològica podria resoldre alguns dels molts enigmes que momentàniament resten en la ignorància. | 08049-261 | Viladases, al costat del Reguer | Informació facilitada per Josep Sánchez de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, que són els que van detectar la presència de material arqueològic d'època romana en aquesta zona. | 42.0147500,1.8710100 | 406521 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment fou descobert recentment i no consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44877 | Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-salut | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | No raja aigua. | Font que es troba en una fondalada ombrívola que rajava a través d'un tub de plàstic que recollia l'aigua procedent d'una beta del Rec de la Bauma i que rega tota una zona d'horts propers a les cases del nucli de Casserres. Tota la zona de la font era molt humida, com ho demostra la gran quantitat de concrecions calcàries adherides a la roca que es formaven pel brollar continu de l'aigua per la paret rocosa. Aquesta aigua ha deixat de brollar i la font s'ha assecat. Potser relacionat amb la pèrdua de la font del Solà, colgada durant la construcció de la variant de la BV-4132. L'entorn immediat alterna una vegetació pròpia de ribera amb salzes, pollancres i algun vern associats a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Per damunt de la font, en un marge d'uns vint metres d'alçada, s'hi alternen l'alzinar amb roure amb una vegetació de sotabosc molt densa que el fa impracticable. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major. | 08049-230 | Rec de La Bauma | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0148900,1.8315800 | 403256 | 4652090 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44877-foto-08049-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44877-foto-08049-230-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquesta font està inclosa en l' itinerari de La Ruta de les Fonts que va editar l'Ajuntament en el seu moment i en la guia de les rutes a peu del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat.Si no hi ha un manteniment constant és fàcil que el camí es perdi per l'augment de la vegetació herbàcia. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||||
| 44743 | Cal Marxant de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-de-fonollet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessitaria algunes millores i sanejament. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural i adaptada al desnivell de la roca. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments originals i la planta baixa de l'ampliació són amb maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que la planta pis de l'afegit és fet amb totxana. Les obertures a la façana posterior són de mides reduïdes i amb llindes de pedra, difícils de veure amb l'antic arrebossat. El terra de la planta baixa és la mateixa roca amb una mica de pendent. L'interior està dividit en tres estances dedicades al bestiar i a guardar eines del camp. Les escales per accedir al primer pis són a l'entrar a la dreta i són de fusta. Fou objecte d'una important ampliació per la façana occidental, mentre que pel sud anteriorment la masia ja havia estat modificada. Adossat a la masia hi ha un parell de cobert de pedra en desús. A la façana sud hi ha un cobert aïllat, de planta baixa i pis, amb una base de pedra i parets de totxana i bigues de formigó. Entre el cos de la masia i aquest cobert aïllat hi ha unes escales excavades a la pedra sorrenca que salven el desnivell i condueixen a la part posterior de la masia. | 08049-96 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Marxant'. | 42.0138500,1.8145200 | 401842 | 4651994 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un annex adossat a l'angle septentrional es conserva les restes d'una fogaina. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44727 | Cal Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SUBIRÀ CUBINSÀ, Sílvia (2011). Projecte de reforma de Cal Blasi de Casserres, una masia del Berguedà. Projecte de final de curs d'Enginyeria de l'edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit. | XVII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec a base de cairats i taulers de fusta, i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció molt sòlida fonamentada directament damunt la roca i realitzada i ampliada en diverses fases entre els segles XVII i XIX. A la façana principal, destaca des de l'exterior una galeria doble d'arcs carpanells feta de pedra a la planta primera i una galeria amb obertura frontal i bigues de fusta a la vista a la planta segona. Davant la façana s'hi han afegit uns estables de planta rectangular amb coberta de teules a una vessant que impedeixen visualitzar que l'estructura de la planta baixa era idèntica a la primera planta. És a dir, hi havia una doble obertura d'arcs carpanells fets de pedra, però que han estat parcialment tapiats. També destaca l'entrada porxada mitjançant una volta catalana que dóna accés a una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles. La resta d'obertures són de llinda recta de pedra treballada i ampits de motllures simples. Les bigues originàries són de fusta però reforçades amb formigó. Les parets són de maçoneria amb resta d'arrebossats i grans carreus a les cantonades. La planta baixa estava destinada al bestiar i al magatzematge i producció agrícola. Hi ha una tina excavada a la roca, on es dipositava el raïm des de l'exterior a través d'una petita construcció que s'observa a la façana nord-occidental. Al costat de les escales d'accés al primer pis s'hi construí una pica per preparar la calderada del bestiar. En el cobert adossat a la façana sud-oest hi ha un forn de pa. A la planta primera hi ha la part residencial que conserva l'aspecte molt similar al que deuria tenir en el moment de la seva darrera reforma. S'hi accedeix des d'unes escales de pedra de dos trams que donen a la sala principal que feia les funcions de rebedor, menjador i sala de presentació i distribuïdor. Per la part nord occidental hi ha tres habitacions i per la part sud-orientals s'accedeix a la galeria i a la cuina o cambra de foc, on es conserva una llar i en una llinda hi ha la inscripció gravada que diu: 'ALSINA RAMON 1693', amb dues rosetes laterals i una creu separant la inscripció en dues parts. Totes les finestres tenen festejador. A la planta de sota cobert que era la part d'emmagatzematge de viandes i productes alimentaris per passar l'hivern, una gran sala distribueix l'accés a altres estances més petites. | 08049-80 | Fonogedell, al costat de l'ermita de Sant Miquel | La llinda de 1693 indica una primera data de construcció o molt possiblement de gran ampliació fruit d'un benestar econòmic general que es va materialitzar en moltes masies pel context econòmic. Si hi havia una construcció anterior no es pot saber sense un estudi històric i arqueològic de l'edifici i de la seva estructura. Però si que sembla clar que l'edifici del segle XVII seria de planta rectangular i tindria la seva façana principal amb la mateixa orientació que l'actual i dues crugies transversals separarien els dos cossos paral·lels a la façana. Posteriorment, possiblement a finals del segle XIX, s'afegiria el cos de les galeries, davant l'antiga façana del segle XVII, i això explicaria que la llinda de la planta primera quedés amagada. Els cossos annexos s'anirien aixecant a mesura que els seus usos ho requerissin, sense que es pugui determinar el moment precís. Els actuals propietaris van comprar la finca al voltants dels anys 30 o 40. | 41.9897700,1.8141200 | 401772 | 4649321 | 1690 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha diverses estructures al voltant de caire productiu: una bassa de grans dimensions ( 17 x 10 m) i tres coberts que s'utilitzen de magatzem. En destaca el situat més proper per la part posterior, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Originalment tenia una única gran obertura amb un arc de mig punt de pedra treballada. Actualment s'ha tapat la meitat d'aquesta obertura per fer-hi un nou pis elevat per encabir-hi bestiar de ploma. A l'interior d'aquest cobert s'han localitzat una zona de nidificació d'oreneta vulgar (Hirundo rustica). | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||
| 44732 | Cal Caparrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caparrada | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord, on hi ha l'entrada. A la façana de llevant s'hi va afegir un petit cos quadrangular amb la coberta a una vessant. Tota la casa està construïda aprofitant la roca i adaptant-se al desnivell. Sembla que hi hagi la roca buidada en algun sector. Totes les obertures són bastant reduïdes i tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, en destaca una finestra balconera de la façana sud amb arc carpanell. El parament és de carreus, lleugerament arrebossat i les cantoneres de pedra escairada. | 08049-85 | Riera de Merola, al sud del terme municipal | La casa ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, de l'any 1923, amb el nom de 'Casa Nova de Cirera'. | 41.9984000,1.8768900 | 406984 | 4650209 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44798 | El Vinçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vinca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Necessita reformes de sanejament. | Masoveria de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. A la façana de ponent se li va afegir un volum de planta baixa i pis. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada en part amb morter. La façana principal té diverses obertures fetes en diferents moments i sense cap mena de simetria. La porta d'accés és de llinda recta, de fusta, i ha estat empetitida. A la planta baixa destaca una petita obertura amb l'ampit, la llinda i els brancals de pedra; igual que una finestra de la primera planta. Tres finestres més tenen la llinda de fusta i una gran obertura central a la segona planta amb una arcada de mig punt feta de rajols i balconada. A la façana septentrional hi ha una altra entrada a la que s'hi accedeix per una escala feta de pedra. Adossats a la façana occidental hi ha dos porxos, un dels quals emprat com a magatzem i l'altre com a llenyer. Ambdós són amb coberta de teula àrab a una aigua, parets de pedra i bigues de fusta. | 08049-151 | Canudes - Al peu del Serrat dels tres Hereus | Les darreres reformes es van fer l'any 1994. | 42.0406000,1.8503700 | 404850 | 4654923 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44798-foto-08049-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Adossada a la façana de llevant hi ha una bassa de planta trapezoïdal, amb 4 esglaons fets de maó per baixa-hi. Està plena de bardisses. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44752 | Cal Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roc | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Necessita la rehabilitació de la teulada entre d'altres reformes.. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal està formada per la porta d'accés en planta baixa d' arc carpanell de rajols i dues finestres laterals. A la planta primera hi ha tres finestres i una central a la segona planta. Totes emmarcades amb rajols. Els paraments són de pedra vista, amb restes de l'antic arrebossat, així com carreus cantoners. A la façana nord‐est adossat a la masia hi ha un cobert en estat semi ruïnós amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de maó. Tanmateix, adossat a l'altra façana lateral hi ha un altre cobert allargat de planta baixa i pis, la segona de les quals amb afegits de maó, mentre que la resta és amb pedra, estructura de fusta i teula a la coberta. A la façana del darrere, en canvi, hi ha les antigues corts de porcs, fetes de fusta i teula però amb coberta de totxo. També destaca aïllat l'antic paller de la masia, fet amb parets de pedra, coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Més enllà hi ha un porxo amb estructura de formigó i coberta de fibrociment. | 08049-105 | Carretera de l'Espunyola BV-4131 PK 5+700 | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Mas del Meche'. | 42.0037000,1.8202800 | 402303 | 4650860 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44655 | Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-fonogedell | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 118. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MIRET i SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona, pàg. 171, nota 4. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 74. | XII- XVIII | Necessita intervencions de manteniment | Església romànica d'una sola nau de planta rectangular rematada a la capçalera per un absis semicircular amb coberta de lloses de quart d'esfera. La nau està orientada a llevant, la coberta està feta amb volta de canó i teules àrabs. L'absís, mancat d'ornamentacions i construït amb grans carreus de pedra treballada, disposats en filades a trencajunt, és l'única part original del romànic. Una finestra de mig punt s'obre al centre. La resta de murs molt possiblement siguin posteriors. El mur de migdia presenta una porta amb arcs adovellats i una finestra, tapiades. Al davant hi ha els murs de l'antic cementiri. A la façana de ponent es va obrir l'actual porta, d'arc de mig punt, fet amb grans dovelles. Està coronada per un campanar d'espadanya o cadireta d'una obertura i, al davant, hi ha un porxo de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el sòl enllosat amb tova. A la banda de tramuntana, l'any 1792, s'hi afegí una sagristia. L'interior de l'església, a excepció de l'abusis, età enguixat. A l'arrencada de la volta hi ha una cornisa de guix d'estil neoclàssic. | 08049-8 | Fonogedell, entre Cal Blasi i Cal Cirera | La primera notícia documental de l'església consta de l'any 1033, quan el bisbe Ermengol d'Urgell confirmà els delmes i primícies i la sufragània de Sant Miquel de Fonogedell, a l'església parroquial de Sant Pau de Casserres. Possiblement la influència del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i a causa del desig d'expansió d'aquest en aquesta zona, Sant Miquel passà a formar part dels seus dominis, conjuntament amb la veïna església de Sant Pere, que fou convertida en priorat. En l'acta de consagració de l'església del monestir de Tavèrnoles (any 1040) s'esmenta com a possessió, juntament amb els delmes, primícies, oblacions, servituds, cementiri i totes les pertinences. L'església de Sant Miquel, deuria ser el nucli d'una petita comunitat d'origen més antic; l'any 1093, la vila de Fonogedell es documenta com un dels límits d'un alou que el vescomte Bernat va vendre (ipsa vila de Fonolegel), al terme de Puig-reig. | 41.9893200,1.8147800 | 401826 | 4649270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita i l'entorn estan classificats com a jaciment arqueològic pel Departament de Cultura de la Generalitat.També es coneix amb el nom de ermita de Sant Blai. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44748 | Cal Pau Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-sastre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | A tocar del camí del Fonollet, hi ha les runes de Cal Pau Sastre, de la qual resten evidències clares d'una planta quadrangular d'uns 90 metres quadrats de superfície. De les tres parets que restes dempeus, assoleixen alçades des de 6,3 metres a la cantonada nord-est, 2,5 metres d'alt a la cantonada sud-est, 2 metres a les parets interiors o 1,5 metres a la banda nord-oest. Els paraments són de pedra amb juntes d'argiles i encara es veuen alguns carreus escairats a les cantoneres i les grans pedres laterals que tenia la porta d'accés orientada a migdia. També hi a parets de tàpia. Fins i tot a la banda de nord-est es poden veure dues petites finestres en planta baixa. La façana principal estaria orientada a migdia i encara es pot veure, al terra, una gran llinda recta de pedra que correspondria a l'entrada principal. | 08049-101 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pausastre'. | 42.0153500,1.8137000 | 401776 | 4652161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44801 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | Al capdamunt del Torrent de l'Àlber, hi ha les runes d'una masia, de la qual resten evidències d'una planta rectangular que fa 8'3 x 7'3 metres, amb les restes de les parets més orientals d'entre 2 i 2,5 metres d'alçada. Les parets que resten dempeus són de pedra amb juntes d'argiles. | 08049-154 | Clot de les barraques | Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes i tenia una alçada de planta baixa i pis. | 42.0089700,1.8177300 | 402100 | 4651448 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44898 | Cal Xonill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xonill | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Manca de manteniment durant llargs períodes de temps. | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Ha sofert diferents ampliacions, afegint-hi annexos adossats a les façanes de llevant i de ponent amb paraments de totxos. La façana sud té un arrebossat antic, mentre que al nord les parets són nues i s'evidencia pels grans carreus cantoners que el volum central es trobava alhora dividit en dos. Les finestres posteriors són més aviat petites, amb llindes de fusta i maó, mentre que les principals són més grans i refetes amb maó. Les dues portes d'entrada són més aviat austeres amb pedra. A la façana est hi ha l'antiga cort de porcs, amb teulada seguint l'edifici principal i la planta baixa en pedra, no així el pis que és fet amb maó. A la façana occidental hi ha primer un paller integrament en maó i més enllà un cobert només de planta baixa. | 08049-251 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chunill'. | 42.0070200,1.8319500 | 403275 | 4651216 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un viver amb els graons naturals tallats a la roca, davant mateix de la cort de ponent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44828 | Masoveria de Canudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-canudes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Manca d'ús i manteniment. | Masoveria separada de la masia de Canudes, de planta rectangular construïda aprofitant el desnivell de la roca natural i que consta de planta baixa, dos pisos i sota coberta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Només la planta baixa i el primer pis són de pedra; la resta és de maó vist sense arrebossar, a excepció de els cantoneres. La porta principal és més aviat baixa, amb una gran llinda de fusta, mentre que les finestres de la primera planta tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la façana sud-occidental, es conserva una conillera amb un balconet. Al sud aïllat, primer apareix un corral típic planta baixa i pis, fet de pedra, amb columnes i cantoneres de rajols i bigues de fusta amb teula a reformar. Més enllà, hi ha un petit cobert en planta baixa de pedra i maó, estructura de formigó i teula àrab, emprat com a garatge. | 08049-181 | Canudes - Al nord-est de Sant Pau de Casserres | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Canudas'. | 42.0338800,1.8518800 | 404965 | 4654175 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44828-foto-08049-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44920 | Tines de Montoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-montoliu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Les tines estan fragmentades. | Aquestes tines es troben en el camí de Montoliu a Serrajoana, al costat esquerre. Actualment es presenta com una bassa excavada a la roca, amb un costat recte on s'han excavat uns esglaons per baixar-hi, però amb els altres costats arrodonits que podrien pertànyer a la secció de dos o tres tines que hagin perdut part de les seves parets de forma antròpica o accidental. La mesura global del conjunt fa 5'25 metres d'un costat per 6 de l'altre. La profunditat entre 2 i 2'5 metres, ja que es troben mig colgades i amb aigua embassada. | 08049-273 | Costa de Montoliu. | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0215000,1.8313600 | 403248 | 4652824 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44923 | Tines de la casa Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-casa-vilanova | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Les tines estan fragmentades. | Tines situades a l'angle nord oriental de la casa Vilanova, al darrera de la piscina, damunt de la codina de pedra sorrenca sobre la que es fonamenta la masia. Es tracta d'un conjunt format per dues tines (follador + tina) de secció circular. El follador fa 1'70 metres de diàmetre i la tina en fa 2'80. Estan parcialment colgades de terra i el bloc on es troben excavades s'ha partit en tres trossos degut a les arrels de varis lledoners que hi han crescut al voltant. S'observen diversos encaixos realitzats a la roca. | 08049-276 | Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0157800,1.8527900 | 405014 | 4652165 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44917 | Forn 2 de ginebre de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-2-de-ginebre-de-la-rovirassa-de-baix | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Les marques es troben molt desgastades. | En una codina de pedra sorrenca situada al costat de la Solella de la Rovirassa, a 280 metres al sud de la Rovirassa de Baix, envoltada de camps de conreu, s'observen les traces de dos forns d'oli de ginebre, separats entre ells uns tres metres. El que hem assignat el número 1 està més ben conservat que el número 2. Les marques gravades a la roca del forn número 2 consten d'un cercle, de 20 cm de diàmetre, de la part superior d'aquest cercle surt un canaló en una llargada d'un metre, seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta en forma de pera, de 16 cm d'amplada màxima per 30 cm de llargada i3'5 cm de fondària. Està rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-270 | Solella de la Rovirassa, a la Rovirassa de Baix | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0286700,1.8191000 | 402244 | 4653634 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44795 | Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trullas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Les ampliacions han malmès l'equilibri arquitectònic de la masia. | Masia de tradició antiga que ha patit ampliacions sense tenir en compte la seva arquitectura. El cos original és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista amb les cantoneres de carreus ben escairats. La porta d'accés és un portal rodó adovellat. Totes les obertures antigues tenen la llinda, els bracals i els ampits de pedra treballada. Una de les ampliacions fou allargar el volum per la façana de llevant un parell de metres amb maó vist. També s'ha afegit un cos de grans proporcions de planta rectangular i de maó vist adossat a la façana septentrional. Aquest cos podria haver aprofitat un annex més antic i és de planta baixa i pis, aprofitant el desnivell del sòl. La seva coberta és de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana de llevant. Finalment s'afegí una terrassa amb maons i bigues de formigó a la façana principal, tapant part de l'arc de la porta d'entrada. | 08049-148 | Sant Pau de Casserres - Riera de Clarà | Segons informació oral proporcionada per el Sr. Ramon Bernadas, durant la Guerra Civil Espanyola en el forn de pa, avui desaparegut s'hi hauria amagat la imatge de la Mare de Déu de l'Antiguitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Trullàs'. | 42.0295800,1.8344000 | 403512 | 4653718 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop de la masia es conserva un forn de teuleria i un trull d'oli d'origen medieval així com diversos blocs de pedra amb encaixos que haurien format part d'alguna premsa o trull. A la façana de ponent s'observa l'indret tapiat on hi hauria hagut el forn de pa que fou enderrocat pels propietaris per poder passar amb la segadora moderna. Al darrera hi ha el viver i una alzina centenària. A la façana de llevant, damunt de l'era hi ha les restes molt erosionades d'un forn de ginebre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44813 | Recinte i garita de la bauma de les Set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-i-garita-de-la-bauma-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XIX | La vegetació no deixa veure'n l'estructura,sobretot dels murs i la garita ha patit un esfondrament. | Al damunt de la Bauma de les set portes, s'hi pot observar tres nivells de murs fets de pedra seca, adaptats a la topografia de la bauma. El mur superior en algun punt supera el metre d'amplada i s'hi observa cinc esglaons de pedra d'unes escales enclastades a la paret. Molt a prop d'aquestes escales hi ha una garita de planta circular de 2'4 metres, amb murs de 60 cm d'amplada, amb coberta de falsa volta i set espitlleres en tot el seu perímetre. Una part de la coberta i de la paret propera a la porta s'han esfondrat. | 08049-166 | Bauma de les Set portes -Camp de la Bauma | En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, a uns 150 metres abans d'arribar a la garita arran de mur hi havia unes estructures circulars, de pedra amb un forat al mig, d'un diàmetre aproximat entre vuitanta centímetres i un metre, alineades una al costat de l'altre i que van anar desapareixent. També el Sr. Ramon Mas ens contà que entre aquestes parets hi havia localitzat alguna destral neolítica que encara conserva. | 42.0079400,1.8186400 | 402174 | 4651333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44919 | Tines de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-rovirassa-de-baix | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII - XVII | La roca s'ha partit. | Tines ubicades en una codina de pedra sorrenca que aflora a l'extrem sud dels Camps de la Rovirassa, en el Pla de Cap el Soler; en una zona emboscada de pins i alzines. Es tracta de dues tines de secció circular, la petita (follador) fa 1'10 metres de diàmetre i es conserva sencera. En canvi, la més gran, 1'7 m de diàmtre, s'ha esberlat i una part de la roca s'ha després. Entre ambdues hi ha el canaló o boixa de 8 cm d'amplada. Per sota hi passava un antic camí que anava a Trullàs. | 08049-272 | Al cap d'avall dels Camps de la Rovirassa | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0274400,1.8217100 | 402458 | 4653494 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||
| 44713 | Sarcòfags de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-santa-maria-de-lantiguitat | <p>FÀBREGAS, Miquel de i BOSCH, Lluís Maria (1994). Estudi d'un escut inèdit dels Niubó de Casserres; dins l'Erol, núm. 45. Berga, pàgs. 22 - 24. SITGES i MOLINS, X. (1989). Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt; dins Revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 45-49.</p> | XV | La pedra s'està exfoliant. | <p>A l'església de Santa Maria de l'Antiguitat es conserven dues osseres procedents de l'església d'època romànica. Es tracta de dos sarcòfags icònics, és a dir amb la representació del difunt, que X. Sitges (1989:47) considera del mateix autor i que data en el segle XV. Una d'aquestes osseres, té la tapa amb la figura jacent d'un cavaller, d'alt relleu , gairebé exempta , amb vesta fins als genolls i que aguanta una espasa amb la mà esquerra , mentre que l'altra mà la té damunt el pitó. El cap li reposa en un coixí. Tant les vores de la tapa com del vas són resseguides per una sanefa amb quadrifolies, que també divideix la cara frontal d'aquest en dos compartiments, dins cadascun dels quals hi ha un escut recte per dalt i punxegut per baix, amb una faixa per senyal i bordura igual a la sanefa. Damunt els escuts hi ha uns ocells de perfil, amb les ales plegades i llarga cua i, a baix , una branqueta amb fulles. La inscripció commemorativa, que sembla que devia tenir està completament esborrada . Per tant, no sabem a qui correspon el sepulcre. L'altre sarcòfag representa un prevere vestit amb túnica o sotana , pènula , capa i maniple. indumentària que recorda la dels canonges agustins. També té un coixí sota el cap. En els quadres de davant del vas, que són els de l'altre ossera , hi ha heràldica sense escut: a l'esquerra , un arbre com una palmera de tres fulles, amb un niu al cap de la del mig i als costats de l'arbre, una mena de petita figura humana, a l'esquerra, i mitja palmeta a l'altra banda; i al requadre de la dreta , un altre arbre, però de brancam arrodonit, també amb el niu al mig, i als costats de l'arbre, una mitja palmeta. a l'esquerra, i un motiu geomètric, com una mena de calat de finestral gòtic, a la dreta . El que queda de la inscripció, permet saber el personatge que hi fou enterrat: HIC IACET G. DE NIUB0 (Ací jau Guillem de Niubó. .. ) cognom casserrenc ben antic, que lliga amb els senyals heràldics abans referits - els nius - i que per l'hàbit, fa pensar en si seria un canonge de Lluçà, monestir on professaren alguns membres de la referida família.</p> | 08049-66 | Santa Maria de l'Antiguitat | <p>Documentalment es constata que l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual es fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'hi enterrava ningú. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona.</p> | 42.0155300,1.8440800 | 404292 | 4652147 | 08049 | Casserres | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La datació d'aquests sarcòfags no suscita acord en la bibliografia consultada on es poden trobar datacions des del segle XII al XV. Fàbregas i Bosch (1994) el daten en el segle XIV. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44874 | Fites de terme al Serrat dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-al-serrat-dels-tres-hereus | CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serrat dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. | XVII-XVIII | La fita de partió ha estat diverses vegades seccionada. | Dalt del Serrat dels Tres Hereus es troben, una al costat de l'altra, les fites de terme entre Avià i Casserres i la de propietat entre les tres famílies de la zona: els Bernades; els Canudes i antigament els Ballús, actualment un altre Canudes. La fita dels Tres Hereus és una pedra sorrenca d'uns 60 cm de llargada i 25 d'amplada màxima. La marca per separar les propietats és una Y: Bernades al nord-oest; Ballús al nord-est i Canudes al sud. La fita de terme, és una pedra clavada al terra i de forma piramidal que ha perdut més de la meitat de la seva alçada per actes de vandalisme. En un costat es pot veure la lletra A d'Avià i a l'altre costat la C de Casserres. La C ha estat repassada per Jaume Bernades. A sota de cada lletra hi ha el número que li correspon al municipi, però no es llegeixen bé. | 08049-227 | Serrat dels Tres Hereus, en la partió entre Avià i Casserres | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, Casserres). En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. | 42.0448400,1.8467600 | 404558 | 4655398 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44874-foto-08049-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44874-foto-08049-227-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44663 | Forn de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-trullas | XVIII-XX | La façana frontal s'ha desmuntat | Forn de bòbila situat a l'extrem occidental d'un camp a l'alçada de la masia de Trullàs, a 300 metres; en un marge boscós. És de planta rectangular (3 x 5 metres) i conserva les parets en una alçada de fins a sis metres. La façana principal, on tenia la boca de la cambra de combustió estava aixecada de grans carreus treballats molt regulars, però gran part d'aquesta façana s'ha esfondrat i ha tapat la boca. L'interior està colgat de terra tapant la graella si és que es conserva. Les parets estan folrades amb maó. A l'angle sud-oriental hi ha l'accés de càrrega i descàrrega del forn. Davant la façana encara hi ha un munt de teules, cairons i maons de diverses mides. | 08049-16 | Trullàs | Trullàs és una de els cases importants i amb més tradició de Casserres i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 42.0287800,1.8306600 | 403201 | 4653633 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||||
| 44792 | Serrajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajoana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | La coberta fou reformada l'any 1970, mantenint les bigues de fusta a les plantes superiors i incloent les de formigó a la planta baixa. | Masia de planta quadrada fonamentada damunt la roca i adaptant-se al desnivell de la cinglera on està aixecada. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar, amb carreus cantoners. Les obertures són totes amb llindes de pedra, però destaca a la façana sud‐est la finestra de la planta primera de tipus gòtic amb gran simplicitat de l'arc conopial. Annex a la façana sud‐oest hi ha adossat el corral de les ovelles, amb estructura de fusta, teulada àrab i parets de pedra, davant d'un pati interior. | 08049-145 | A l'oest del terme municipal; per sota la Rovirassa | Una referència de la possible antiguitat de la masia és la data de 1760 gravada en una biga. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Serra Chuana'. | 42.0221100,1.8283200 | 402997 | 4652895 | 1760 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entorn hi ha diverses edificacions de caràcter productiu, alguns amb traces de construcció popular amb parets de tàpia i pilars de pedra treballada, però amb afegitons moderns. Es conserva part de l'era i per sota d'aquesta, coincidint amb la bauma de la part més baixa de la cinglera s'hi va excavar una cisterna d'aigua tancada amb carreus de pedra irregulars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||
| 44817 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XIX-XX | L'aigua no és potable. | Font situada sota una bauma de pedra sorrenca al punt més septentrional de la colònia Guixaró, a la riba dreta del Llobregat, a l'alçada de la resclosa. Es tracta d'una font d'aigua de beta amb un petit dipòsit tapiat i un sobreeixidor. L'aixeta és moderna amb tancament i obertura per palanca. Per accedir a la font cal baixar cinc esglaons. La zona està pavimentada amb empedrat. La bauma on està ubicada la font fa uns 30 metres de llargada. Al costat mateix hi passa el camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou. S'ha fet una vorera amb una petita zona arranjada amb bancs i taules de fusta per a fer-hi àpats. Per procurar major seguretat i evitar possibles despreniments de la roca, s'han aixecat quatre columnes de rajols. | 08049-170 | El Guixaró | En aquesta font era freqüent veure-hi acampats gitanos nòmades i per aquest motiu es va posar un rètol prohibint-hi l'acampada. Els arranjaments que li donen l'aspecte actual es van fer l'any 2010. | 41.9990400,1.8861700 | 407753 | 4650270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la bauma hi han bardissars i dues alzines, un roure i a prop un gran pollancre de 40 metres d'alçada. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44821 | Font del racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | L'aigua no és potable. | Font d'aigua canalitzada situada en el desnivell atalussat que hi ha entre la zona d'esbarjo i el carrer del Bloc del Forn. A la paret de contenció de la terrassa superior, on hi havia els antics horts, i feta de paredat antic, amb pedres irregulars, s'ha fet una entrada rectangular ( 2 x 1'7 m) i volta escarsera de rajols plans. L'aixeta és moderna amb palanca de tancament i obertura. L'aigua desguassa per una pica rebaixada a nivell del sòl. Damunt la volta, a la paret, hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Aquest plafó és obra de la ceramista del Guixaró Carme Aubets Badia, que viu al davant mateix de la font. | 08049-174 | El Guixaró | 41.9968600,1.8872600 | 407840 | 4650026 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||||
| 44871 | Font de Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-bernades | L'aigua no és potable. | Font situada a prop d'un camí que porta als camps del darrera de la masia de Can Bernades, al costat d'un om, que li fa ombra. Es troba per sota el nivell del sòl i s'hi accedeix baixant cinc esglaons de pedra. Tota la font està feta amb carreus de pedra ben escairats finalitzant amb una renglera de carreus lleugerament motllurats. El raig d'aigua surt de la part frontal, a través d'un broc de ferro que sobresurt tres centímetres de la paret. A mà esquerra, una mica més amunt hi ha un segon broc fet amb un tub de ferro en forma de L més gran però que està inutilitzat. La part més baixa de les parets estan recobertes per molses. | 08049-224 | Mas Bernades, 100 metres al nord | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0447600,1.8363400 | 403695 | 4655401 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44871-foto-08049-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44871-foto-08049-224-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment l'aigua no és potable degut a la proximitat de les corts de les vaques. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||||||
| 44932 | Portar a batejar els infants sota una teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portar-a-batejar-els-infants-sota-una-teula | XIX | Informació inèdita. | En el segle XIX a Casserres hi havia el costum de portar els nadons a batejar a l'església amb la protecció d'una teula cobrint l'infant des de la sortida de casa i fins l'entrada a l'església. Un cop el mossèn l'acollia a l'església amb les pregaries i l'havia batejat, ja no cali la protecció d'aquesta teula. Antigament els nadons es portaven a batejar ben aviat, ja que si morien sense el sacrament baptismal podrien anar a parar als llims; aquell espai indefinit entre el cel i l'infern, que fou una invenció teològica actualment abandonada. Però no era només la por a una mort prematura, d'altra banda molt corrent en èpoques on les condicions mèdico-sanitàries eren molt més precàries que en l'actualitat, sinó també la por als mals donats per altra gent o esperits. Fins i tot era usual no tocar amb les mans els infants dels altres, ja que podia comportar passar-li un mal. Posar una teula cobrint el nadó és com un engany per fer creure als mals que el nadó continuava sota la protecció de la llar i, així, eviatr aquests mals donats. | 08049-285 | Casserres | Informació facilitada per Ramon Bernades que li havia explicat una veïna nascuda a l'entorn de l'any 1916. Aquesta senyora no ho havia fet però coneixia aquest costum. | 42.0139700,1.8423300 | 404145 | 4651975 | 08049 | Casserres | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | ||||||||||||
| 44933 | Les pedres de llamp i el naixement dels infants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pedres-de-llamp-i-el-naixement-dels-infants | XIX-XX | Informació inèdita. | Relacionada amb les pedres de llamp o destrals de pedra hi ha una tradició oral que conta que quan neixia un nen, el pare o l'avi agafava una destraleta de pedra i l'encabia dins d'una branca escollida prèviament. Allí es deixava fins que el nen es fes gran. Mentre, la branca anava cicatritzant envoltant i segellant la destral. Un cop escollida la data per lliurar-la a l'adolescent, quan feia la comunió, s'anava al lloc, es tallava la branca i es polia el mànec que es decorava amb motius geomètrics. | 08049-286 | Casserres | El que s'identifica tradicionalment com a pedres de llamp, en realitat es tracta de destrals de pedra polida d'època neolítica. La denominació de pedra de llamp és de caràcter popular ja que s'associava a la caiguda dels llamps quan impactava al terra i s'enfonsava al terra en forma de pedra. Sovint es trobaven mentre es llaurava la terra i hi havia la creença que es tractava de pedres protectores contra llamps i tempestes per protegir les collites. Allà on hi cau un llamp, es diu que no n'hi torna a caure un altre, per la qual cosa se li atribueixen propietats protectores És molt freqüent trobar-les en finestres, portes o parets de masos. Es deia que una manera de saber si es tracta d'una pedra de llamp és lligar-la a un cordill i posar-la al foc; si el cordill no es crema, la pedra és una pedra de llamp. | 42.0137500,1.8416100 | 404085 | 4651952 | 08049 | Casserres | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Ramon Mas, que ens mostrà una d'aquestes drestals o pedres de llamp. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||||||
| 44703 | Font de Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescaler | Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable. | Font situada en una torrentera que neix a l'alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l'Àlber. La font, que es proveeix d'una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l'Escaler. Quan raja, que no és tot l'any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l'any 1994, associada a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major. | 08049-56 | Ca l'Escaler - Clot de els barraques | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0090200,1.8181700 | 402137 | 4651453 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||||||
| 44855 | Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-clara-0 | <p>ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell. Segles IX i XII. Urgellia, núm. 1. BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). La Riera de Clarà, fitxa núm. 141 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.</p> | Hi ha trams afectats per les granges properes i el pantà necessita sanejament. | <p>La riera de Clarà és una riera de la conca dreta del riu Llobregat que neix al serrat de Runers (1.350 m. d'alçada), travessa els termes municipals d'Espunyola i baixa per la Baga de Sant Salvador travessant el terme d'Avià, i entrant a Casserres fins a trobar el riu Llobregat. Travessa el terme municipal de Casserres amb una orientació nord-oest a sud-est. A mig camí alimenta el pantà de Sant Pau, que es va construir l'any 1969, aprofitant el Gorg d'en Xico. Una part de la riera forma part del PEIN Serrat dels Tres Hereus, ja que fa de límit d'aquesta zona natural protegida. El curs baix travessa una vall majoritàriament agrícola, amb aprofitament forestal i ramader. Pel camí va formant gorgs que alenteixen el seu curs, alguns dels quals han estat aprofitats per establir-hi molins fariners. Els gorgs més coneguts a Casserres són els de l'home mort, el dels Coloms (un dels més bonics), el de Sant Joan o el del Xico. Al llarg del seu recorregut agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. A les zones més feréstegues hi ha una clara representació de l'alzina carrasca amb roureda de fulla petita alternada amb una bona part de pineda secundària de pi blanc i pinassa i a les zones més obagues per pi roig que va deixant pas al bosc de ribera amb boscos de pinassa, roures de fulla petita amb alzinar i sotabosc de boix. També hi ha presència de salzes, pollancres, oms, freixes, verns alternats amb zones de joncedes i prats que alhora es combinen amb herbassars higròfils. En algunes zones el bosc de ribera és molt atapeït i el seu accés es fa impossible degut a un sotabosc ric en arç blanc, bardissa, roldor, roser salvatge, saüc, canyissar o joncs, amagatall ideal per a moltes espècies animals. La fauna vertebrada hi és molt ben representada amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina la geneta o el senglar. També hi ha presència de rapinyaires, bernat pescaire, martinet blanc, polles d'aigua, ànec collverd, verdums, pica-soques blau, picot garser, repicatalons, Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la tenca, la bagra comuna i el barb de muntanya, aquest últim localitzat sota els salts d'aigua d'alguns dels gorgs de la riera.</p> | 08049-208 | Travessa el terme de nord-oest a sud-est fins trobar el riu Llobregat | <p>La riera de Clarà ha estat al llarg de la història punt d'aprofitament antròpic de la força de l'aigua, gràcies a l'establiment de molins fariners. Dins el terme municipal de Casserres, són tres els molins, les restes dels quals encara es poden identificar en diferent grau d'estat de conservació. Es tracta, de nord a sud, del molí del Soler Nou, del Molí de Bernadàs i del Molinet. El topònim de Clarà es documenta per primer cop l'any 907, a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià (BARAUT, 1978). El topònim (kastro Clariano) està estretament relacionat amb la riera de Clarà, però la seva interpretació es debat entre la qualitat de l'aigua (aigua clara) o bé a l'obertura d'un clar en el bosc per a un aprofitament forestal, fent referència al mot llatí clerano . Tampoc es pot saber si la riera donaria nom al lloc i al castell de Clarà (Avià) o si seria a l'inversa.</p> | 42.0204200,1.8498400 | 404776 | 4652683 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44855-foto-08049-208-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 | |||||||
| 44735 | Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. | XVII-XVIII | Hi ha elements que necessiten restauració. | Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sudest. La construcció actual és fruit de diverses reformes i ampliacions, però a la façana nord-oest es pot veure com el carener de la teulada a dues aigües es desplaça cap a llevant, amb els carreus cantoners que mostren el que seria la planta original. Els paraments són de pedra, i conserven l'antic arrebossat, però destaca a la façana nord i a la de llevant, els grans contraforts que sustenten les parets. L'entrada principal, junt amb la masoveria, la Cirereta, es produeix pel sud‐est, a través d'una porta porxada amb volta catalana. A la planta primera hi ha la reconstrucció d'una galeria amb 4 obertures, mentre que a la segona hi ha una galeria amb obertura frontal (triangular). Totes les finestres tenen llindes de pedra amb motllures en relleu i la porta té un arc de mig punt amb grans dovelles. També destaca un interessant sistema de recollida d'aigua pluvial des de la teulada que a través d'una canalització adossada a la façana de llevant condueix l'aigua fins la bassa de viver, dita així pel seu fons de roca que fa que l'aigua sigui neta i òptima per boca. En els camps inferiors, a 200 metres de la casa, hi havia una altra bassa amb fons de roca, que servia per regar l'horta. Aquesta bassa es va inutilitzar recentment. | 08049-88 | Fonogedell | L'antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. La masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord, la façana de llevant és original. Finalment, molt probablement l'any 1879, tal i com indica una de les llindes, s'afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l'altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera quedaria tapada per les galeries visibles en l'actualitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Sirera'. | 42.0102200,1.8274000 | 402903 | 4651576 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L'antiga masoveria s'ha reformat i s'ha adequat per turisme rural; mentre que una part de l'antiga casa pairal es manté com a habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-05 02:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 56,50 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/