Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44659 | Balmes de Barbats, Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VI ac- XII | Desconegut | Possible zona d'ocupació antròpica en època prehistòrica i potser medieval en dues balmes que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. | 08049-12 | Barbats | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0269200,1.8588900 | 405535 | 4653395 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44660 | Can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XI | Parcialment destruït | Lloc d'ocupació antròpica amb estructures conservades d'època medieval, en un pla situat a 500 metres al sud del Mas Bernades, entre la Riera de Clarà i el torrent de Can Bernades. Al bell mig del pla s'hi localitzaren restes d'estructures d'un possible poblat. El jaciment fou parcialment destruït, però encara es poden veure les rases que delimitaven el perímetre d'alguna construcció. També s'observa una sitja d'on surt ceràmica grisa medieval. També es va trobar mig molí rotatori de pedra tosca. | 08049-13 | Bernades | Jaciment documentat per Jaume Bernades que facilità també la notícia de la sitja. En data desconeguda el jaciment fou parcialment destruït per tal d'aprofitar-ne les pedres de les parets. | 42.0372200,1.8347500 | 403552 | 4654566 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44663 | Forn de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-trullas | XVIII-XX | La façana frontal s'ha desmuntat | Forn de bòbila situat a l'extrem occidental d'un camp a l'alçada de la masia de Trullàs, a 300 metres; en un marge boscós. És de planta rectangular (3 x 5 metres) i conserva les parets en una alçada de fins a sis metres. La façana principal, on tenia la boca de la cambra de combustió estava aixecada de grans carreus treballats molt regulars, però gran part d'aquesta façana s'ha esfondrat i ha tapat la boca. L'interior està colgat de terra tapant la graella si és que es conserva. Les parets estan folrades amb maó. A l'angle sud-oriental hi ha l'accés de càrrega i descàrrega del forn. Davant la façana encara hi ha un munt de teules, cairons i maons de diverses mides. | 08049-16 | Trullàs | Trullàs és una de els cases importants i amb més tradició de Casserres i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 42.0287800,1.8306600 | 403201 | 4653633 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44664 | Regs i dipòsits entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-i-diposits-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XIII | Excavat i desmuntat | Estructures de recollida d'aigua de pluja associades a una cisterna semicircular i un dipòsit, que es fonamenta en el nivell freàtic del torrent. Sembla que el seu ús fou força prolongat cronològicament, ja que part del terreny que les rebleix conté ceràmiques gris plom, datables entre els segles XII i XIII. Podria anar associat en origen a un forn de teuleria, ja que una part del procés de fabricació de teuleria requereix una estructura de decantació, com la que hi havia associada al dipòsit. | 08049-17 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139300,1.8439500 | 404279 | 4651969 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44666 | Entorn de Sant Salvi / Nus d'entrada a Casserres; Projecte nova carretera Eix Llobregat - Ctra. C-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-sant-salvi-nus-dentrada-a-casserres-projecte-nova-carretera-eix-llobregat-ctra-c | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | III-XVIII | Excavat i desmuntat | Necròpolis d'inhumació d'època tardo romana i alt medieval localitzada a banda i banda de la ctra. BV-4132, en l'encreuament amb l'entrada del poble pel carrer que porta Can Bernades. En el camp 1 es van documentar 43 tombes. En el camp 2 hi havia 151 tombes, algunes amb més d'un individu. Les tombes que tenien lloses de coberta estaven situades a la zona amb més potència estratigràfica respecte a la zona vegetal. La resta podrien tenir-ne, però no s'han conservat. Hi havia fosses simples rectangulars amb arrodoniment a la capçalera i als peus. Només van aparèixer dos enterraments de clara tipologia tardo romana; els dos eren individus de curta edat. Al costat del camp 2, a la zona del Viver del Batlle es van documentar 6 tombes de tipologia rectangular arrodonida i sense lloses de coberta. També es va documentar un possible recinte relacionat amb la necròpolis, del qual se'n conservaven dos murs i un exedra lateral. Els murs no tenien connexió però conservaven el negatiu de la fonamentació. Paral·lelament va aparèixer un cos arquitectònic de planta quadrada a l'exterior i planta semicircular a l'interior que es defineix com exedra lateral. Després de la primera construcció de l'exedra, es va realitzar una ampliació de l'àrea exterior d'aquesta i es va construir un nou mur. A l'àmbit intern dels dos murs, han aparegut una sèrie de tombes. El primer moment de construcció d'aquest espai es dataria durant el període tardo romà i podria tenir una continuïtat cronològica en el període visigòtic i alt medieval. A l'interior, un altre enterrament havia patit una desconnexió anatòmica post mortem. En el camp 2 es van localitzar tres sitges força separades entre si. També es va documentar un antic camí que es dirigia a la casa de Vilanova,a les afores de la vila de Casserres, segurament dels segles XVIII i XIX. | 08049-19 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0149500,1.8431600 | 404215 | 4652083 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44667 | Forns del camp 2; Entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-camp-2-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | II aC-XV | Excavat i desmuntat | Es tracta d'un forn romà i un altre d'època medieval, localitzats durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. L'estructura del forn romà tenia tres àmbits ben diferenciats: entrada a cambra, zona de càrrega i zona de cocció. També es va identificar una zona d'escombrera associada al forn i en la part més propera a l'antic torrent s'havia conservat les zones d'entrada i càrrega. Però no es va conservar la graella ni la cambra de cocció, però si els pilars de la graella. El forn alt medieval és una estructura negativa excavada al subsòl amb una entrada a la part sud. Les parets estaven rubefactades per l'acció del foc. Segons els seus excavadors, la seva utilització va ser esporàdica per la poca quantitat de material moble aparegut i el baix índex de rubefacció. | 08049-20 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139500,1.8438400 | 404270 | 4651972 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44669 | Racó de Barbats; Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CASCANTE, P. i FARGUELL, P. (2007). Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga; dins Tribuna d'arqueologia de 2007, pàgs. 213-227. | VII-I aC | Desconegut | Lloc d'hàbitat d'època ibèrica sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. La prospecció va permetre localitzar ceràmica d'època ibèrica sense estructures associades. | 08049-22 | Barbats | 42.0283400,1.8635500 | 405923 | 4653547 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44674 | Jaciment de Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-fonogedell | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la Selva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | IX-XV | Es desconeix si hi ha estructures i el seu estat. | En un camp situat a llevant i al peu de la codina que ocupa l'església romànica de Sant Miquel de Fonogedell, es localitzaren una cinquantena de fragments ceràmics, la majoria corresponen a la plena edat mitjana, però també hi ha produccions que podrien ser anteriors al segle X, amb presència de pastes granuloses. | 08049-27 | Fonogedell | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. | 41.9892400,1.8149200 | 401837 | 4649261 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44679 | Zona Expectativa arqueològica 7; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-7-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | IIaC-VdC | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat sense estructures conservades que podrien correspondre al període romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. En una zona, a l'entrada del nucli de Casserres, afectada en els darrers anys per moviments de terres, a causa de l'expansió urbanística del poble, els autors de la prospecció localitzaren en superfície material ceràmic d'època romana. | 08049-32 | A l'entrada del nucli de Casserres, al sud. | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0102500,1.8470600 | 404531 | 4651557 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44680 | Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII aC-V | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l'ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d'època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d'estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d'un poblat ibèric en aquesta zona. | 08049-33 | C-16 entre el PK 82+500 i 91+000 | Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l'Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 41.9972200,1.8821800 | 407420 | 4650072 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44683 | Molí de Baix o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII | S'ha perdut la bassa. | Antic molí fariner reconvertit en residència, ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista rejuntades amb morter, en les que es poden veure perfectament els grans carreus cantoners. A la façana principal s'hi ha afegit un porxo per l'entrada, així com una terrassa sobre un cos de planta baixa. Les portes i finestres tenen les llindes de pedra i ampits amb motllures simples. L'adaptació a residència ha estat en detriment de la conservació de la bassa, rodet i carcabà. De la bassa només en resta un petit tram de mur a tocar del mur orientat al nord de la casa. | 08049-36 | Riera de Merola | Construcció del segle XVIII de la que no es coneixen notícies documentals, i que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de mig també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino de Baix' | 41.9785700,1.8250000 | 402656 | 4648065 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44684 | Resclosa i canal Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La resclosa actual es construeix l'any 1942 amb un canal de 498 metres de llargada i 2 metres de profunditat. Té uns 65 metres de longitud i l'obra és de formigó amb diverses comportes independents d'acer. Es continua utilitzant per produir energia elèctrica. | 08049-37 | Colònia Guixaró | El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa Gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un 'servei' per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, de mica en mica, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir una activitat industrial. | 41.9990000,1.8869300 | 407816 | 4650264 | 1942 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44685 | Fabrica del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-guixaro | CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER, Ramon (1985). El Guixaró. Gironella. | XIX | És una característica fàbrica de pisos de planta rectangular, paral·lela al riu. Totes les obertures, tant finestres com portes d'accés, estan emmarcades amb obra de maó vist, la majoria d'elels estan tapiades amb maons. Les naus s'aguanten amb dues fileres de pilars de ferro colat paral·leles al mig del tancament amb tirants de ferro i revoltons. La coberta és de teules a dues aigües i reposa sobre encavallades de fusta. Al costat hi arriba el canal provinent de la resclosa, que és el que antigament proporcionava l'energia elèctrica per moure els embarrats. Actualment formen part de la fàbrica el que havia estat l'antiga església i unes naus adossades de construcció més recent. Al costat de l'esglésai hi ha la casa de l'encarregat i més amunt la casa on s'allotjava l'amo quan venia, ja que el seu habitate estava a Viladomiu Nou i la casa del director. | 08049-38 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó, es posà en funcionament l'any 1880 . Amb el temps s'especialitzà en la producció de mallorques i franel·les. L'activitat industrial tèxtil es va mantenir fins l'any 1990. A partir de l'any 1991 es fa producció d'alumini. | 41.9952400,1.8866400 | 407787 | 4649847 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44690 | Fons documental de l'arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-0 | XX | <p>L'arxiu parroquial històric de Casserres es va passar a l'arxiu diocesà de Solsona, per a la seva òptima conservació i catalogació. Hi havia documentació des del segle XVI. Actualment la parròquia continua mantenint l'arxiu a partir de l'any 1975, llibres de baptismes, matrimoni i d'òbits, així com la pròpia documentació generada per les activitats parroquials.</p> | 08049-43 | Plaça de la Creu, 4 | <p>Ara fa uns dos anys, amb el bisbe Treserres, es va fer dipòsit de l'arxiu parroquial històric de Casserres a l'arxiu diocesà de Solsona.</p> | 42.0140900,1.8422600 | 404139 | 4651989 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44690-foto-08049-43-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 44693 | Llegenda del Roc de la Mel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-de-la-mel | Es tracta d'una llegenda que explica que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel. | 08049-46 | Carretera de Cardona per sota Cal Pasqual | Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. / Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? / (De sempre, que he volgut tenir-ho tot) . | 41.9977300,1.8214500 | 402391 | 4650196 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44693-foto-08049-46-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||||||
| 44696 | Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua canalitzada construïda sota un marge on s'ha aixecat un parament de pedra sorrenca de la qual surten un broc en forma de tub que raja de manera continuada i a la seva dreta, dos carreus per sota una aixeta amb un broc en forma de cap de gos de bronze. Per damunt d'aquest últim s'observa el mecanisme que l'acciona, una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret hi ha un petit topall per regular el cabal d'aigua. Per sota aixecades per una base de pedra de30 cm hi ha dues piques construïdes en pedra sorrenca del lloc. La primera d'elles, quadrada, rep el raig d'aigua continuat . Aquesta està completament taponada per la terra i vegetació. No obstant això desaigua per una canal tallada a la pedra cap a la pica més gran (120 x 30 x 24 cm). A la dreta de la pica hi ha un petit banc de pedra. L'aigua que es perd baixa per la rampa del camí en direcció a una torrentera que mena al rec de la Bauma. | 08049-49 | Carrer Escodines, s/n | La importància de l'aigua i de les fonts, sobretot a l'entorn del nucli anic, que és rocós i, per tant, s'ha de portar l'aigua de fora, queda palès en un document mecanografiat de l'Ajuntament, on queda constància de les actuacions municipals relacionades amb aquest tema entre els anys 1900 i 1969. | 42.0140100,1.8380200 | 403788 | 4651985 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44701 | Font de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra | XX | Font ubicada en un marge orientat al nord, prop de la casa de Serrajoana. L'espai està configurat per la surgència, una bassa on desguassa la font i una taula rodona amb banc de pedra sota un gran plataner. L'aigua raja ininterrompudament per un brollador d'acer inoxidable collat amb morter a la paret del marge i va a parar a una pica d'obra, feta de maons, de 2'5 x 0'6 metres. Pel costat esquerra té un petit foradet que li permet desguassar l'excés d'aigua cap a una bassa que es troba adossada a la pica. Aquesta bassa servia per regar la feixa inferior que antigament estava plantada d'hortalisses. La font rep l'ombra de dos plataners, dues washingtònies i un micaquer. Tot i que la bassa sembla de factura antiga pels grans carreus de pedra que s'hi observen tallats en pedra sorrenca, el mur que es troba adossat al marge ha estat refet amb blocs de formigó. | 08049-54 | Carena de la Rovirossa | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0216200,1.8275500 | 402933 | 4652842 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 44704 | Font de Cal Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pasqual | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua de surgència que consisteix en dos brocs de plàstic situats un damunt de l'altre que surten del marge. El tub inferior porta un tap amb una cadena. Per l'arranjament de la font s'han col·locat un parell de blocs de formigó que aguanten el marge i un graó per on circula l'aigua. Per damunt del graó s'hi ha col·locat una llosa enganxada amb ciment amb un tub de plàstic d'un diàmetre igual que els dos brocs per tal de permetre la circulació de l'aigua d'escorrentia que va baixant per la torrentera. Al voltant de la font hi ha varis avellaners. Aquesta surgència d'aigua que neix a la costa de Cal Catiu i baixa per una de les torrenteres que alimenta la riera de Cal Camadall, prop de cal Pasqual. | 08049-57 | Camí de Cardona, s/n | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9988300,1.8237500 | 402583 | 4650315 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||||
| 44710 | El condemnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-condemnat | Anònim (1986). 'El Condemnat'; dins Llegendes del Berguedà dossier del número 16 de la revista l'Erol, pàg. 18 | Llegenda recollida i publicada a la revista l'Erol de la següent manera: 'A la parròquia de Sant Pau de Casserres hi havia adés una casa enderrocada que en deien a Cal Condemnat. Hi havia viscut un home descregut i renegaire, que en tota la seva vida no va fer sinó mal. Va emmalaltir greument i quan estava a punt de morir el senyor rector va donar-li el combregar. Després de I'enterrament, al punt de la mitjanit, el capellà va sentir uns grans trucs a la porta de la rectoria; va treure el cap per una finestra i no va veure ningú enlloc. Malgrat això, cregut que hi hauria algun feligrès que duia pressa per morir-se, es va vestir a cuita-corrents i va baixar a obrir. Va cridar- li I'atenció una gran resplendor en el Iloc del fossar on havien sebollit aquell mal home; va acostar-s' hi i va veure el mort damunt de la terra i que treia un pam de llengua i damunt hi havia la sagrada forma. El sacerdot la recollí reverentment i en el mateix moment la claror es va fondre i es va sentir un tro que va fer tremolar la terra i un estol de dimonis es van endur el condemnat a I' infern'. | 08049-63 | Sant Pau de Casserres | 42.0278100,1.8432200 | 404239 | 4653511 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||||||
| 44711 | Sarcòfag de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIV-XV | <p>Sarcòfag anicònic, que no hi ha la imatge del difunt esculpida a la tapa, conservat a l'església de Sant Pau de Casserres que fa 0'76 x 0'42 x 0'30 m, però que abans feia 88 cm de Ilarg, i va ser escurçat. Ubicat en I'antic portal de la rectoria, a manera d'arcosoli, al costat del portal romànic de l'església i sostingut pels dos capitells originaris d'aquest, re aprofitats quan es va restaurar el portal, i hi van ser substituïts per capitells d' imitació romànica . Aquesta ossera presenta a la cara frontal dos quadri lobats, cadascun dels quals conté un escut triangular curvilini amb el senyal d 'una serra. La decoració es repeteix en el cap conservat del vas (l'altre cap hi falta ). La tapa era de doble vessant i tenia un escut sense heràldica, escut que va ser aprofitat en el pilar que aguanta la imatge de la Mare de Déu, que hi ha a la plaça de l'església . Per X. Sitges (1988:32), tot i que el senyal heràldic, la serra , podria ser del que fou rector de Sant Pau, Berenguer de Serradenya, documentat el 1366, data que s'adiria prou bé amb el tipus de sarcòfag, sembla més versemblant atribuir-lo a un per ara desconegut cavaller feudatari del castell del lloc (Castrum Serras), que hagués pres el cognom del topònim, cosa que era freqüent aleshores (segles XIV o XV).</p> | 08049-64 | Sant Pau de Casserres Al PK 3 de la carretera BV-4132z | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44715 | Col·lecció d'objectes litúrgics procedents de la Parròquia de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-procedents-de-la-parroquia-de-sant-pau-de-casserres | XIX-XX | <p>Diversos objectes relacionats amb la parròquia de Sant Pau de Casserres i el seu darrer rector, mossèn Jaume Bernades i Viladoms. Objectes relacionats amb el culte: mantell d'imatge de cotó de color blanc setinat amb estampació floral i passamaneria daurada (MDCS 8040) i llanterna de llauna i vidre (MDCS 8045). Objectes d'indumentària pertanyents a M. Jaume Bernades i Viladoms: barret de feltre negre amb capell hemisfèric i ala ampla (MDCS 8042), bonet de tres aletes (MDCS 8043), bonet de quatre becs (MDCS 8044); 4 collets durs circulars (MDCS 8046 a 8049); coll de dues llenques (MDCS 8055); dues camises de cotó blanc (MDCS 8052 i 8053); 3 parells de punys (MDCS 8051 i MDCS 8060 a 8063); un parell de guants de pell de color negre amb tanca metàl·lica al canell (MDCS 8058 i 8059); guardapols de cotó negre i coll de dos becs (MDCS 8041); gavardina de seda negra i coll amb solapa (MDCS 8054); impermeable de fibra sintètica setinada i seda de color negra amb caputxa (MDCS 8056) i abric de llana de color negre, amb coll de solapa i folro de seda (MDCS 8057).</p> | 08049-68 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona | <p>Ingrés fet l'octubre de 2007 i consignat el 15 de gener de 2008, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona en concepte de donació per la Sra. Isabel Sorribes, majordoma de Mn.Jaume Bernades i Viladoms, que fou rector de la parròquia de Sant Pau de Casserres fins la seva mort, l'any 2007.</p> | 42.0277800,1.8431400 | 404233 | 4653508 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44715-foto-08049-68-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44718 | Monument a Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-casserres | XX | Monument de planta circular amb sortidor central i un parterre circular al seu voltant. Està coronat per un infant damunt un pilar, assegut en una bola i agafant un peix amb les mans. | 08049-71 | Plaça de Santa Maria, s/n | Monument dedicat al poble de Casserres, ofrena de la caixa d'Estalvis de Manresa i Inaugurat el 10 d'octubre de l'any 1974 | 42.0133600,1.8415800 | 404082 | 4651909 | 1974 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44732 | Cal Caparrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caparrada | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord, on hi ha l'entrada. A la façana de llevant s'hi va afegir un petit cos quadrangular amb la coberta a una vessant. Tota la casa està construïda aprofitant la roca i adaptant-se al desnivell. Sembla que hi hagi la roca buidada en algun sector. Totes les obertures són bastant reduïdes i tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, en destaca una finestra balconera de la façana sud amb arc carpanell. El parament és de carreus, lleugerament arrebossat i les cantoneres de pedra escairada. | 08049-85 | Riera de Merola, al sud del terme municipal | La casa ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, de l'any 1923, amb el nom de 'Casa Nova de Cirera'. | 41.9984000,1.8768900 | 406984 | 4650209 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44733 | Cal Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreres | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, tot i que la part posterior es va ampliar en alçada. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El tram més meridional amb la coberta més baixa conserva les bigues de fusta i el tram alçat, les bigues són de formigó. Té un cos adossat a la façana de llevant que originàriament seria de planta baixa, destinat a bestiar, però que s'ha aixecat una planta pis. Mentre el parament de la casa i del cos adossat en planta baixa és de maçoneria, la planta pis del cos adossat i l'alçat són de totxo. Les obertures de la façana sud són de llinda recta de pedra amb brancals i ampits també de pedra. La porta principal d'accés es troba a la façana sud, però es va obrir una segona entrada a la façana oriental, al costat d'una obertura tapiada. Al voltant hi ha altres annexos fets de totxo vist, bigues de formigó i cobertes de fibrociment que s'aixecaren després dels incendis de l'any 1994. | 08049-86 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Carreres'. | 42.0446400,1.8724300 | 406682 | 4655348 | 1778 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44734 | Cal Catiu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catiu-de-dalt | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Fruit de la manca d'ús. | Antiga masoveria construïda aprofitant el desnivell dels camps de conreu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis a la meitat oest i planta baixa a la meitat est. La coberta és de fibrociment a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, feta amb bigues de formigó. Part de la paret sud ha estat reconstruïda i té un porxo adossat fet de totxana. Les restes de les parets antigues són fetes amb pedra i morter de calç, amb restes d'arrebossat, i carreus cantoners. | 08049-87 | Clot de les barraques | Segons testimonis orals, el mas fou habitat fins l'any 1964. Llavors, la teulada era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Les dades cadastrals donen com a data de construcció del local principal l'any 1890. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Catiu de Dalt'. | 41.9983000,1.8767600 | 406973 | 4650198 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44740 | Cal Gatzerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gatzeri | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Teulada en mal estat. | Masia de planta quadrada fonamentada directament damunt la roca natural en una zona amb fort desnivell, de manera que l'accés per la façana oriental dóna al primer pis. Unes escales tallades a la roca en aquesta mateixa façana condueixen a la façana de migdia, on consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb estructura de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Es troba en mal estat. La porta principal per l'est té una gran llinda de fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra senzilles. Les parets de la masia són de maçoneria, pedra amb restes d'arrebossat antic. Al nord de la masia hi ha un obrador de pa en planta baixa, fet amb totxo arrebossat i pintat beix i teulada de fibrociment. Tanmateix, adossat al sud hi ha les restes d'un antic cobert de pedra enrunat, amb una alçada de planta baixa. Alhora, aïllat a la façana principal, hi ha l'antic paller de la casa que té una llinda datada del 1942, amb planta baixa i dos pisos, estructura de fusta, teulada de teula àrab i parets de pedra i maó. | 08049-93 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Gatsari'. | 41.9969900,1.8134300 | 401726 | 4650123 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44742 | Cal Joan de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Pateix deteriorament propi per manca de manteniment | Cal Joan de Ripés és una masia adossada a Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. Cal Joan de Ripés originàriament tenia una planta rectangular a la que s'hi han afegit diverses ampliacions. La més important sembla que fou l'ampliació nord, fet que queda clarament representat amb el carener de la teulada desplaçat cap a sud. Els altres dos afegits tingueren lloc a la façana oriental de la masia, mentre que la terrassa de la cara principal li conferí la particular fisonomia d'aquesta construcció. Presenta una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral∙lel a les façanes principals, estructura de fusta i parets de maçoneria arrebossada amb carreus escairats a les cantoneres. Les ampliacions utilitzaren la pedra vista i altres materials com els rajols, mentre que les obertures són àmplies cap al sud i petites vers al nord. La masia disposa de nombrosos coberts i porxos, el més rellevant del qual queda adossat a la façana sud. Es tracta probablement de l'antic paller, fet de pedra en planta baixa i de maó en el pis, amb la coberta de teula àrab i estructura de formigó. | 08049-95 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Arripés'. | 41.9767100,1.8189200 | 402149 | 4647865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44747 | Cal Paraire 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-1 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XX | Antiga masia molt reformada de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, prenent forma de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, del tot infreqüent a Casserres. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedra vista rejuntada amb morter i rajols cantoners en el volum principal. A l'entrada principal hi ha construït una porxada amb rajols i coberta a dues aigües de teula àrab. | 08049-100 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Paraire'. | 42.0154100,1.8085100 | 401347 | 4652174 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44748 | Cal Pau Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-sastre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | A tocar del camí del Fonollet, hi ha les runes de Cal Pau Sastre, de la qual resten evidències clares d'una planta quadrangular d'uns 90 metres quadrats de superfície. De les tres parets que restes dempeus, assoleixen alçades des de 6,3 metres a la cantonada nord-est, 2,5 metres d'alt a la cantonada sud-est, 2 metres a les parets interiors o 1,5 metres a la banda nord-oest. Els paraments són de pedra amb juntes d'argiles i encara es veuen alguns carreus escairats a les cantoneres i les grans pedres laterals que tenia la porta d'accés orientada a migdia. També hi a parets de tàpia. Fins i tot a la banda de nord-est es poden veure dues petites finestres en planta baixa. La façana principal estaria orientada a migdia i encara es pot veure, al terra, una gran llinda recta de pedra que correspondria a l'entrada principal. | 08049-101 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pausastre'. | 42.0153500,1.8137000 | 401776 | 4652161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44749 | Cal Perdiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdiu-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Es troba en desús des de fa temps i va patir els focs de 1994.. | Antiga masoveria de petites dimensions que es va anar ampliant en diverses fases fins a formar una planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de fibrociment a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els focs de l'any 1994 n'afectaren una gran part i, justament el cos més antic de la casa fou el més afectat. Actualment aquest cos és un cobert amb teulada de fibrociment on es guarden vehicles i material divers. Al seu costat resten els altres dos cossos: el volum occidental format per planta baixa i pis, adaptada topogràfica en la façana posterior. El volum oest disposa de coberta a dues aigües vers les façanes principals, amb fibrociment disposat directament sobre els murs exteriors (originalment era de teula àrab amb bigues de fusta), i parets originals austeres de pedra unida amb sorra i grans carreus cantoners. El volum est, amb teulada a una aigua de fibrociment, encara conserva les parets originals. La porta de la façana original fou reconstruïda, accedint-ne per la façana de l'oest per una antiga finestra i una passarel·la, mentre que les finestres són de gran austeritat amb ampits de motllures simples. | 08049-102 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Perdiu'. | 42.0159100,1.8161900 | 401983 | 4652221 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44751 | Cal Puntes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puntes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca que es troba en molt bon estat de conservació, totalment habilitada. Consta de dos volums o cossos que s'adapten al desnivell de la roca. El cos principal, que sembla el més antic, de planta més trapezoïdal que rectangular, consta de planta baixa i dos pisos a la part del davant. Pel darrera l'accés es fa directament a la planta pis. Aquest cos té un petit annex a la façana nord-occidental. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. D'aquesta façana destaca un parell de contraforts. La majoria d'obertures presenten llindes de rajols, però n'hi ha alguna amb llinda de fusta. Els paraments són de maçoneria vista, rejuntades amb morter. El cos adossat a migdia és de planta irregular i consta de planta baixa i pis. | 08049-104 | l'Ametlla de Casserres | Una llinda amb l'any de 1783 gravat, marca l'antiguitat de la construcció. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Punte'. | 42.0192300,1.8405600 | 404006 | 4652562 | 1783 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44751-foto-08049-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44752 | Cal Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roc | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Necessita la rehabilitació de la teulada entre d'altres reformes.. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal està formada per la porta d'accés en planta baixa d' arc carpanell de rajols i dues finestres laterals. A la planta primera hi ha tres finestres i una central a la segona planta. Totes emmarcades amb rajols. Els paraments són de pedra vista, amb restes de l'antic arrebossat, així com carreus cantoners. A la façana nord‐est adossat a la masia hi ha un cobert en estat semi ruïnós amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de maó. Tanmateix, adossat a l'altra façana lateral hi ha un altre cobert allargat de planta baixa i pis, la segona de les quals amb afegits de maó, mentre que la resta és amb pedra, estructura de fusta i teula a la coberta. A la façana del darrere, en canvi, hi ha les antigues corts de porcs, fetes de fusta i teula però amb coberta de totxo. També destaca aïllat l'antic paller de la masia, fet amb parets de pedra, coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Més enllà hi ha un porxo amb estructura de formigó i coberta de fibrociment. | 08049-105 | Carretera de l'Espunyola BV-4131 PK 5+700 | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Mas del Meche'. | 42.0037000,1.8202800 | 402303 | 4650860 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44753 | Cal Roquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roquera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Antiga masoveria de planta gairebé quadrada que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, Una de les ampliacions més notables fou, precisament, l'aixecament de la sota coberta. L'estructura bàsica de pedra es conserva, rejuntada amb morter i arrebossada i pintada de color beix, mentre que l'ampliació es realitzà amb totxana. Destaca la pedra vista del parament de la façana de llevant i els carreus cantoners en planta baixa i pis, ja que la cantonera de la segona planta és amb rajols. Conserva la llinda de fusta de l'entrada principal. Adossats a la façana oriental de la masia hi ha les antigues corts de porcs reformades, amb estructura de pedra, arrebossades i pintades com la casa, així com bigues de formigó. Més al nord hi ha un porxo amb la mateixa estructura. | 08049-106 | Camí de Cardona, al costat de Cal Gep | L'actual propietari de Cal Gep, ens explica que el seu besavi, que venia de l'Espunyola, va comprar la finca, que llavors comprenia la casa de Cal Roquera i Cal Gep. Actualment cada casa té un propietari diferent de la mateixa família. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Roquera'. | 42.0071000,1.8410300 | 404027 | 4651214 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44753-foto-08049-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44755 | Cal Ros de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-baix | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Com a masia està enrunada i com a jaciment per excavar. | Cal Ros de Baix són les runes d'una masia cremada l'any 1994, de les quals resten en peu les quatre parets perimetrals (la façana sud principal només en part), a una alçada totes elles d'uns 2,20 metres. Les fotografies i informació facilitada indica que la masia fou construïda el mateix any que Cal Ros (1816) i amb la mateixa planta i amb planta baixa i dos pisos. En una fotografia de la casa s'observa la coberta de teules àrabs a dues aigües, bigues de fusta i façanes de grans pedres amb carreus cantoners. Les obertures segurament eren senzilles amb llindes de pedra i la porta sembla que era d'arc rebaixat. Al nord de les runes hi ha un petit cobert de planta baixa i 4 metres d'alçada, amb coberta de fibrociment a una aigua, bigues de formigó i parets de pedra amb cantoners de rajols. | 08049-108 | A ponent del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Font dels Ardis'. Els focs de l'any 1994 la van cremar | 42.0130800,1.8205500 | 402340 | 4651901 | 1816 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44755-foto-08049-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44755-foto-08049-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44755-foto-08049-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 44759 | Cal Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-talaia | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Es tracta d'una masia situada dalt d'un petit pujol i que, com el seu nom indica, gaudeix d'una perspectiva visual esplèndida. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota coberta, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La planta originària era totalment quadrada, però una ampliació a la planta pis de la façana nord n'ampliaren la superfície. Totes les parets són de pedra, amb restes de l'antic arrebossat, excepte l'ampliació del pis a la façana posterior que és feta amb maó vist. Les llindes són de pedra, excepte alguna finestra amb fusta i a la façana principal es conserva un ampit de la finestra amb motllura simple; la porta principal sembla reconstruïda. | 08049-112 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Talaya'. | 42.0071200,1.8251500 | 402712 | 4651234 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44759-foto-08049-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44760 | Cal Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenti | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia reconvertida com a casa de turisme rural fonamentada directament sobre la roca, que sobresurt del nivell del sòl en la seva part septentrional. Es tracta d'una masia particular en la seva planta, ja que les seves parets conformen una geometria trapezoïdal, amb la façana principal més ample i orientada totalment a sud-oest, mentre que la façana posterior és més curta. Això segurament és degut, a la modificació d'una planta original que no queda definida. Per tant, la coberta de teules àrabs a dues aigües s'orienta en direcció nord-oest i sud-est. Els paraments són de maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que les obertures tan modificades no deixen veure el seu origen. | 08049-113 | Carretera de Gironella - Pla de Sant Pau | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Torrentó'. | 42.0319000,1.8161100 | 402001 | 4653996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44773 | Casamitjana del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-del-guixaro | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc Fluvial del Llobregat. | XVII | Greus problemes estructurals degut al gran incendi del 1994. | Antiga masoveria de la casa Gran del Guixaró, adossada a la façana de ponent d'aquesta. Consta de planta baixa i pis amb la coberta, en gran part ensorrada, de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els parament són de maçoneria, pedra vista i conserva restes de l'antic arrebossat. Per la façana principal, que és per on s'entra a la masoveria, destaca la porta principal de fusta amb una gran llinda de pedra i una petita finestra a la planta primera amb llinda de fusta i ampit senzill. Per la meitat sud d'aquesta façana, s'observa el que podria haver estat la continuació de la casa en forma de porxada. | 08049-126 | El Guixaró - al sud-est del terme municipal | El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. | 42.0070800,1.8334600 | 403400 | 4651220 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44773-foto-08049-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44773-foto-08049-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44773-foto-08049-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44778 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-4 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, en la que l'any 1950 es van aixecar les golfes per fer-les habitables. L'estructura de la masia és de fusta, amb coberta de teula àrab a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de la planta baixa i la planta primera són de maçoneria, amb grans carreus cantoners, mentre que l'aixecament de la planta segona es va fer amb maó vist. Excepte la façana principal, la resta de parets es troben arrebossades i sense pintar. La porta d'entrada és de rajol d'arc carpanell o nansa de cistell, així com la resta de finestres i balcons amb llindes de rajols. Destaca a les plantes primera i segona, centrada, l'obertura d'una galeria doble amb columna central, feta de rajols. Adossat a la façana est, en primer lloc, hi ha, en un estat de conservació millorable, un cobert de planta baixa i pis per usos agrícoles, amb estructura de fusta, coberta de teula àrab i parets de pedra. Davant seu, hi ha un annex cobert i un porxo usat com a magatzem, amb estructura de fusta i teulada àrab. Més a l'est, hi ha el paller de planta baixa amb la mateixa estructura de fusta, teulada de teula i parets de pedra. | 08049-131 | Vilanova - Riera de Clarà | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta'. | 42.0210600,1.8713200 | 406556 | 4652731 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44779 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Beguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda | XVIII-XX | Dins del fons de l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d'informació es troba dipositada en el fons d'abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l'assenyalament d'un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l'Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada. | 08049-132 | Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l'edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L'actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||||
| 44781 | El Colls del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls-del-lledo | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Deshabitada. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural constituïda principalment per dos volums, més annexos. El volum més gran és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta reformada amb bigues de formigó i de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El segon volum és més petit i està adossat a l'esquerra de la façana principal del primer volum formant un angle de 90º. És de planta baixa i pis i la coberta que conserva les bigues de fusta, també és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta façana, la llinda d'una de les finestres del primer pis té la data gravada de 1706. Per tant, si aquest volum és posterior al més gran, es podria situar l'estructura visible del primer cos en el segle XVII. Totes les parets són de maçoneria amb pedra vista i restes de l'antic arrebossat amb grans pedres cantoneres, però hi ha alguns afegits fets amb totxana, sobretot a la planta segona. Les obertures són en general petites i austeres, amb llindes de pedra i ampits de les finestres amb motllures senzilles. Aïllat a la façana occidental hi ha un antic coniller en força mal estat, mentre que al nord hi ha un cobert de pedra en ruïnes i dos coberts més enllà, amb pedra a la planta baixa i totxana amb bigues de formigó a la planta superior. | 08049-134 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, al costat de les Boques de Marquet. | 42.0034100,1.8373400 | 403716 | 4650809 | 1706 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44781-foto-08049-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 44783 | La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Es tracta d'una masia amb un cos originari de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Esta fonamentada directament damunt la roca natural en el límit d'un desnivell que fa de terrassa abocada a la vall de la riera de Clarà. El volum primigeni ha patit nombroses ampliacions, reformes i afegits. Segons la propietat, la primera fou realitzada l'any 1922 i la última, la efectuada durant l'any 1994, consistí en la incorporació d'una terrassa a la façana nord, canviant l'entrada original al sud per aquesta. Les parets són de pedra vista en les façanes sud i est, amb restes de l'antic arrebossat, mentre que al nord i oest s'arrebossaren de nou. A la façana sud encara es conserven les obertures inicials, molt austeres i envoltades de rajols. Adossats a l'est hi ha tres porxos emprats com a magatzem i llenyer, mentre que a l'oest hi ha dos garatges sobre una petita terrassa. Com un apèndix, la granja de conills i paller surt del límit sud-oest de l'edificació. | 08049-136 | Santa Maria de l'Antiguitat | L'avi de l'actual propietari va baixar de la muntanya i va comprar La Fàbrega i la Caseta amb les seves terres. La família es va partir les dues propietats i qui es va quedar amb la Caseta es va quedar també més superfície de terreny perquè no era de tan bona qualitat com els terrenys de La Fàbrega. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia'. | 42.0151700,1.8462700 | 404473 | 4652104 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44783-foto-08049-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44784 | Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manudells | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII | Masia construïda sobre la roca amb un cos central de planta quadrada i ampliacions fetes a nord i oest unides per un pati interior tancat. El volum central, amb l'entrada per la façana occidental, consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües cap al nord‐sud i estructura reformada en formigó. Els paraments són de maçoneria, que conserven l'antic arrebossat, amb grans carreus cantoners destacant la porta principal amb llinda de fusta, mentre que la resta de llindes estan composades per una gran pedra superior; els ampits de finestres són amb motllures sense relleu. A la planta segona hi ha una galeria amb obertura doble i columna intermèdia. L'afegit nord‐oest disposa d'una planta baixa porxada amb dos grans arcs en volta catalana, mentre que la resta d'acabats segueix el model original. Al sud‐oest hi ha una gran terrassa en la planta primera, a sota de la qual hi ha una planta baixa accessible pel pati. | 08049-137 | Figueroles | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0308700,1.8684000 | 406328 | 4653823 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44788 | Els Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pinyers | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia formada per dos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Pel que fa a la façana de ponent, se li va afegir un altre cos, també de planta rectangular, que s'integra en el cos principal i sobresurt per la façana posterior. En aquest sector, la coberta només té un vessant. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter. Les obertures combinen els ampits i brancals de pedra amb llindes de rajols, a excepció de la porta d'entrada de llinda recta de fusta. Les bigues de la primera planta són de fusta i les de la coberta, de formigó. | 08049-141 | Al sud-est del terme municipal, a prop del Guixaró | Antigament, en aquest indret hi havia una edificació coneguda com a Barraca de Lladres, que l'amo de la Casa Gran va fer ensorrar per construir-hi una caseta. El nom de Pinyers és degut a que hi havia una gran baga de pins pinyers, que es trobava des de les rodalies de la casa fins a la font de Pixabous. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Fuente de Pines'. Es va reconstruir l'any 1994 després dels incendis que afectaren greument el municipi. | 41.9951300,1.8841600 | 407581 | 4649838 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44789 | La Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia Posteriorment a la seva construcció, s'afegí a la façana de llevant, un segon volum, amb el carener paral·lel a la façana de migdia, amb la coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Reformada l'any 2009, presenta un ràfec a base de cairats i taulers de fusta. La façana sud és de pedra vista (amb morter a les juntes), mentre la resta de parets són de pedra i arrebossades sense pintar. Els grans carreus cantoners només es presenten al volum original, no així en el següents que són de rajols. En totes les obertures, les llindes són de rajols, destacant al primer i segon pis, finestres dobles amb una columna enmig. En l'ampliació, la planta baixa està porxada, mitjançant una entrada de mig punt feta de rajols. | 08049-142 | L'Ametlla, a l'est del terme municipal a tocar del riu Llobregat | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0412900,1.8765100 | 407015 | 4654971 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44794 | Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solerot | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal té una composició asimètrica, amb un eix de verticalitat desplaçat a l'esquerra amb la porta d'accés a la planta baixa i una finestra a cada planta, balconera i més gran a la segona planta. En el costat dret de la façana hi ha tres obertures, una per planta, que es disposen irregularment sense seguir cap eix predefinit. Els parament són de maçoneria. Les obertures són amb llindes de pedra i ampits a les finestres amb motllures simples. A la façana nord-est adossat a la masia hi ha un porxo de planta baixa i coberta de teules àrabs a una aigua amb el parament de pedra i bigues de fusta emprat com a llenyer on s'observa la fogaina, element molt característic que tenien la majoria de masies de la zona utilitzat per preparar el menjar del bestiar. Conserva el calderó d'aram. A la façana nord, hi ha un porxo de planta baixa emprat com a garatge, amb estructura de fusta, coberta malmesa de teula àrab i fibrociment i parets de pedra i maó. També hi ha un cobert de planta baixa i pis, probablement l'antiga cort i pallissa, amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de pedra en planta baixa i maó en el pis. | 08049-147 | Sector Sant Pau de Casserres, al nord-oest del terme municipal | A la última reforma feta, es deuria rehabilitar un volum de planta baixa de pedra, ampliant-lo amb un pis de totxana arrebossada a la façana sud-oest. | 42.0353600,1.8279700 | 402988 | 4654367 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44796 | Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladases | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, sobre un petit pujol. L'edificació té una gran vista sobra la vall agrícola de la Riera de Clarà i pel nord amb la Vall del Llobregat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i pedres cantoneres ben escairades. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, que només trenca una petita finestra a la planta baixa. La porta d'accés és de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i el marxapeu. Completa la simetria a la planta baixa una finestra a cada costat de l'entrada. Les obertures del primer pis també tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la segona planta, l'obertura central és una balconada més gran amb arc de punt rodó fet de rajols posats a llibret. A cada costat hi ha una finestra com les del primer pis. A l'interior la disposició és la típica d'aquestes construccions de tres cossos, tot i que ha estat modificada per fer-hi dos habitatges. Destaca la volta catalana de la planta baixa. Davant la façana principal de la masia hi ha un cobert de pedra emprat com a garatge, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i bigam de fusta. Adossats a la façana posterior, hi ha les dues granges que formen un pati interior; la de l'oest feta amb pedra i totxo, bigues de fusta i teula àrab; la de l'est amb planta baixa i pis i feta tota de pedra, bigues de fusta i teulada a dues aigües de teula àrab. Una ampliació d'aquesta segona granja per la part oest, afegí un altre volum de planta baixa i dos pisos aprofitant el desnivell, de parets de totxo, bigues de formigó i teulada de fibrociment. | 08049-149 | A l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia de Viladases'. La masia està dividida en dos habitatges, degut a una herència, raó per la qual, l'any 1998 s'instal·là una escala per accedir als dos pisos des de la façana posterior. | 42.0117500,1.8744800 | 406804 | 4651694 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 44800 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Problemes de conservació per l'abandonament del lloc i la manca de manteniment. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural, constituïda per un cos principal i un annex adossat a la façana sud-occidental. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra rejuntada amb terra i calç, amb un arrebossat en força mal estat a la part baixa de l'exterior i tàpia a la resta. De la façana només destaca una finestra a la planta pis amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. L'annex segueix la mateixa orientació que el cos principal, però és una mica més baix. | 08049-153 | Baga de Lledó | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de la Barraca'. | 42.0064800,1.8581900 | 405447 | 4651126 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 44801 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | Al capdamunt del Torrent de l'Àlber, hi ha les runes d'una masia, de la qual resten evidències d'una planta rectangular que fa 8'3 x 7'3 metres, amb les restes de les parets més orientals d'entre 2 i 2,5 metres d'alçada. Les parets que resten dempeus són de pedra amb juntes d'argiles. | 08049-154 | Clot de les barraques | Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes i tenia una alçada de planta baixa i pis. | 42.0089700,1.8177300 | 402100 | 4651448 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc