Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44787 | Montoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montoliu | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | El seu abandó està provocant que les estructures de la casa vagin enfonsant-se. | Masia de planta rectangular fonamentada sobre la roca i envoltada de camps de conreu de cereals. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabada en ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria amb carreus de pedra escairada a les cantoneres. La façana principal es distribueix amb una porta d'accés i llinda de fusta amb l'any 1785 gravat al damunt. També s'observa una petita finestra al costat esquerre i una finestra quadrada a la primera planta a l'eix de la porta. A la dreta hi havia un cos adossat, ara en runes, on hi havia el pou i, damunt d'aquest, el forn de pa que estava a la planta primera de la casa, al costat de la llar de foc. L'esfondrament d'aquest cos ha deixat vista l'entrada del forn i ha destruït la volta. Davant de la casa hi ha un cobert enrunat. La planta baixa està construïda amb paraments de pedra i l'inici de la planta primera està aixecada amb maons. L'enderroc de la coberta amb el bigam de fusta es troba a l'interior. | 08049-140 | Costa de Montoliu, entre La Bauma i Serrajoana | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1923), amb el nom de 'Casa de Montolat'. | 42.0209900,1.8319600 | 403297 | 4652767 | 1785 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44787-foto-08049-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per l'estructura de les parets, la masia fou segurament runes i es reconstruí amb totxo a la seva façana nord-est. Un cop passada la casa en direcció a Serrajoana, a mà esquerra, al peu del camí de terra, hi ha un grup de tines. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||
| 44850 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/ | XIV-XV | En el fons de la Biblioteca de Catalunya hi ha dos pergamins relacionats amb el municipi de Casserres on hi figuren topònims i personatges històrics: Pergamí 262 (reg. 15176), datat el 21 de setembre de 1357 on Pere de Santa Eulàlia, senyor de Bosc, de la parròquia de Santa Maria de l'Antiguitat renuncia a totes les accions que podria prendre contra Pere de Salanlach i Guillem de Marunys, ambdós de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, perquè no tan tingut cura de les cases del Bosc i no han conreat les terres ni les vinyes ni els olivars que ell els hi havia arrendat. Mesura 183 x 256 mm. Pergamí 219 (reg. 12965 ), datat el 28 de gener de 1404 i on Pere Arnau de la Ribera juntament amb Pere Cortines, rector de Sant Pau de Casserres i amb Pere Fàbrega, beneficiat de Sant Andreu de Berga es presenten davant del sotsveguer de Berga i el Berguedà per demanar-li que deixi tancar una vinya que es troba en el lloc dit 'La Raboleda', propietat de Pere Arnau, que la té pel benefici de Sant Andreu de Berga i que pagava 5 sous anuals al rector per l'ànima de Bernat de Perarnau, difunt. El sotsveguer li ho concedeix. Mesura 331 x 399 mm. | 08049-203 | Carrer de l'hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per tal de preservar-los, els dos documents estan digitalitzats i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||||
| 44795 | Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trullas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Les ampliacions han malmès l'equilibri arquitectònic de la masia. | Masia de tradició antiga que ha patit ampliacions sense tenir en compte la seva arquitectura. El cos original és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista amb les cantoneres de carreus ben escairats. La porta d'accés és un portal rodó adovellat. Totes les obertures antigues tenen la llinda, els bracals i els ampits de pedra treballada. Una de les ampliacions fou allargar el volum per la façana de llevant un parell de metres amb maó vist. També s'ha afegit un cos de grans proporcions de planta rectangular i de maó vist adossat a la façana septentrional. Aquest cos podria haver aprofitat un annex més antic i és de planta baixa i pis, aprofitant el desnivell del sòl. La seva coberta és de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana de llevant. Finalment s'afegí una terrassa amb maons i bigues de formigó a la façana principal, tapant part de l'arc de la porta d'entrada. | 08049-148 | Sant Pau de Casserres - Riera de Clarà | Segons informació oral proporcionada per el Sr. Ramon Bernadas, durant la Guerra Civil Espanyola en el forn de pa, avui desaparegut s'hi hauria amagat la imatge de la Mare de Déu de l'Antiguitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Trullàs'. | 42.0295800,1.8344000 | 403512 | 4653718 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop de la masia es conserva un forn de teuleria i un trull d'oli d'origen medieval així com diversos blocs de pedra amb encaixos que haurien format part d'alguna premsa o trull. A la façana de ponent s'observa l'indret tapiat on hi hauria hagut el forn de pa que fou enderrocat pels propietaris per poder passar amb la segadora moderna. Al darrera hi ha el viver i una alzina centenària. A la façana de llevant, damunt de l'era hi ha les restes molt erosionades d'un forn de ginebre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44689 | Fons documental de l'arxiu municipal de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-casserres | MULET GUITART, David i RUMBO i SOLER, Albert (2011). Arxiu municipal de Casserres: organització, classificació i inventari dels fons municipals. Diputació de Barcelona. Memòria inèdita. | XVIII-XXI | El fons municipal està totalment inventariat i descrit, per sèries o subsèries documentals i, en algunes sèries, per unitats documentals utilitzant el programa proporcionat per l'Oficina de Patrimoni Cultural. La documentació ha quedat ubicada a la única sala destinada a dipòsit de l'arxiu municipal. La majoria de les sèries documentals comencen a primers del segle XX, només tres documents són anteriors:el cens de Patiño (1766), l'Amillarament de 1863 i els comptes municipals que s'inicien el 1888. El fons municipal és el més extens amb 160 metres lineals i 1350 unitats d'instal·lació. A part del fons municipal, també s'ha tractat altres fons: Jutjat de pau 0'12 m/l; Cambra agrària i Mutualitat amb 2,3 m/l; escriptures Comercial Viladomiu amb 1,04 m/l; Falange amb 0'12 m/l i Altres municipis (Viver i Serrateix) amb 1'96 m/l. En total són 173,54 m/l i 1398 unitats d'instal·lació. | 08049-42 | Carrer Escodines, 14 | Gràcies al programa de suport al patrimoni documental municipal portat a terme per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s'ha realitzat el projecte de classificació, ordenació i inventari de la documentació existent a l'arxiu municipal de Casserres. Per fer-ho, la Diputació de Barcelona va contractar a un tècnic superior, David Molet i Guitart, que sota la supervisió i intervenció del personal del Programa de suport als arxius municipals de l'OPC va executar la primera fase d'implantació del servei que es va desenvolupar entre el 25 d'octubre de 2010 i el 29 d'abril del 2011. Abans la documentació es trobava repartida en diversos espais. L'inici de les obres a l'edifici consistorial, va comportar que tota la documentació de l'arxiu fos traslladada a diferents dipòsits externs. Just abans de començar aquesta intervenció, la documentació fou recollida i concentrada en un únic espai, un garatge situat just a sota de l'actual arxiu municipal. D'aquesta documentació es va fer una tria ja que es van incloure documents que no havien de ser tractats. Aproximadament, un 90 % de la documentació es trobava en lligalls o caixes d'arxiu definitiu. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d'adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44791 | Rectoria de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pau-de-casserres | AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XIII-XVIII | La rectoria de l'església de Sant Pau de Casserres actualment està connectada a l'església per una porta que hi ha a la seva façana est. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un ràfec de quatre fileres amb teula girada i rajols plans. El carener és perpendicular a la façana de migdia. Actualment aquesta és la façana principal, però antigament l'entrada a la rectoria es feia per la seva façana de llevant que fa angle amb l'entrada a l'església. Es pot veure la porta mig tapiada on ara s'ha ubicat el sarcòfag de pedra. Els paraments de la façana de migdia i de llevant són de pedra vista; el de la façana de ponent està arrebossat i per la façana nord s'adossa a l'església, a la part del campanar així com a una edificació annexa posterior. L'entrada actual, ubicada a la façana de migdia, és una porta d'arc carpanell amb dovelles de pedra treballada. A la planta pis hi ha dues obertures amb balconada i persianes de llibret i a la planta de sota coberta una altra obertura recent amb una biga de formigó com a llinda. Al seu costat hi ha una petita obertura emmarcada de pedres treballades. L'interior de la planta baixa està restaurada i al costat de l'antiga entrada es conserva un pou repicat a la roca d'uns 13 metres de profunditat. Hi ha una volta de punta gòtica, amb arcs apuntats de pedra i un segment amb volta catalana. La sala contigua, que dóna a l'església, s'havia fet servir de carbonera fins fa pocs anys. | 08049-144 | Costat septentrional del terme | La Rectoria de Sant Pau de Casserres és de les més antigues de Catalunya i està datada entre finals del segle XIII i principis del XIV. Aquesta fou la residència d'estiu del bisbe de Solsona durant molt anys. Aproximadament entre 1878 i 1884, fou Seminari Conciliar habilitant la planta baixa i el primer pis de la casa que també s'amplià i sota la direcció del mestre d'obres, Josep Canudas Alsina. Després s'utilitzà com a fàbrica de llonganisses a càrrec de Josep Malet, llonganissaire de Sant Llorenç de Morunys. Més tard fou utilitzat com a refugi de religiosos Cistercencs amb el pare Abat de Fontfroide de França. Fins a principis dels 80 acollí una casa de colònies, amb 48 habitacions i 15 lavabos (120 persones). Disposa de planta baixa i dos pisos (alçada 13,2 metres al carener), amb coberta a dues aigües cap al nord i sud, bigues de fusta i parets de pedra totalment arrebossades. | 42.0277000,1.8430400 | 404224 | 4653499 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44791-foto-08049-144-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha arreglat la planta baixa amb mobiliari antic restaurat. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44676 | Jaciment de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-lantiguitat | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58. | II aC-VIII | En aquest indret Ramon Martí creu que podria trobar-se la fortificació d'època carolíngia de Casserres, donada la peculiar toponímia. Per aquest motiu, s'inclogué aquesta zona dins un projecte de recerca d'abast comarcal, dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Els resultats de la prospecció fou la recollida de material ceràmic que inclou fragments d'època ibèrica i romana, material constructiu (tegulae i imbrice), així com formes de tradició dels segles V i VI, i d'altres de cocció neutra o reduïda, estranyes a la tipologia d'època comtal dels castells. Els redactors de la Carta arqueològica pensen que es tractaria d'un establiment romà que substituiria el poblat ibèric del Serrat de Terracuques, situat a 300 metres, i que es tractaria d'una vil·la ocupada fins l'antiguitat tardana amb la construcció d'una església entre els segles V i VII. | 08049-29 | A 200 metres al nord del nucli urbà de Casserres | Es tracta d'una església molt poc documentada històricament.. Els seus orígens deuen ser força remots, car la documentació del segle XI ja l'anomena d'aquesta manera. L'any 1061 Ramon 'Duerasan' feu testament i entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies, s'esmenta 'ed ad lumine Scte. Maria Antiqua aureo'. En el segle XIII ja deuria restar força abandonada, arrel de la construcció al barri de Casserres de la Capella de l'Àngel Custodi. Al segle XIX, fou bastida de nou i al començament del segle XX s'adossà en un dels murs, el cementiri de la vila. L'església actual no conserva cap testimoni d'època romànica, però conserva en el seu interior dos sarcòfags procedents de Sant Pau de Casserres i del segle XIV. | 42.0153300,1.8446100 | 404336 | 4652124 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la fitxa de l'Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya, el material recollit en aquesta prospecció es troba dipositat en el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona); però una consulta realitzada a aquest departament no ha pogut confirmar la notícia. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44862 | El Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinet | BOLÓS i MASCLANS, Jordi i NUET i BADIA, Josep (1983). Els molins fariners. Ketres editora. Barcelona. | XVIII-XIX | Caldria refer la coberta ja que el molí conserva l'obrador. | Antic molí fariner de petites dimensions situat a la Riera de Clarà, al costat de la casa Vilanova. És de planta rectangular (6'10 x 5 metres) i només conserva alguna filera del ràfec de la coberta que era de teules àrabs a un vessant. Amb inclinació oest-est. La bassa està adossada a la façana de ponent, però està coberta per la vegetació que no en permet veure'n la planta. Els paraments són de maçoneria, grans carreus falcats amb pedruscall i morter de calç, amb les cantoneres ben escairades. Conserva part de l'arrebossat antic. La porta d'accés a la sala de la mola es troba a la façana nord, és de llinda recta feta de pedra, igual que els brancals. A la façana de llevant hi ha una petita obertura també amb la llinda, ampit i brancals de carreus treballats. El carcabà s'ha reomplert de sediments gairebé fins dalt. Només s'observa la part de dalt de l'arc de pedra de l'obertura. A l'interior es conserva la mola, l'alçador i la nadilla. Molt possiblement també conservi l'arbre, el rodet o el banc. | 08049-215 | Riera de Clarà a la devesa de Vilanova | Es tracta d'un molí del tipus B de Bolós i Nuet (1983); és a dir, molí amb bassa i sense pou. Els elements de la part hidràulica del molí són: la resclosa, el riu, l'estallador, el rec, el vessador, la bassa, el molí, el carcabà, la canal i el pou. | 42.0175900,1.8524600 | 404989 | 4652366 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44862-foto-08049-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També conegut amb el nom del Molí vell. La teulada de teula àrab va ser desmuntada pel pare de l'antic propietari juntament amb les teules del Molí de Bernadàs per re aprofitar-les a la casa pairal dels Bernadàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44687 | Alzina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-colls | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d'una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d'alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d'alçada per 30 cm d'amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-40 | Camps de l'Alzina Grossa. | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . Mireia Amat i Escútia, l'abril de l'any 2005 escriu un poema titulat 'Alzina dels Colls', els versos del qual són els següents: Enmig d'una dolça llenca, Un grup de branques encisen la mirada Un arbre molt dens envelleix la carena Una alzina omnipresent, una alzina estimada Sempre desperta i alçada Amb mancança de por a la flama És i serà amada Aguantant un centenari de fama Exemple per les alzines nascudes Noves en un món despietat amb la natura. Frondosa i plena de matolls, Aquesta ets tu, Alzina dels Colls | 42.0050700,1.8345400 | 403486 | 4650996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom d' Alzina grossa de Casserres.En un tríptic de l'Ajuntament sobre la ruta de les fonts, es diu que hauria estat declarada d'interès turístic, però aquesta categoria no existeix dins la legislació de protecció d'arbres a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||||
| 44720 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Masia de planta rectangular restaurada i reconvertida en casa de turisme rural. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, tot i que originàriament la façana principal estava orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria: pedres rejuntades amb morter i grans carreus cantoners. Les obertures de la planta baixa conserven llindes de fusta i la resta estan emmarcades amb maons. Destaca a la façana sud, a la segona planta, una obertura de galeria doble amb columna central de maons. A la façana sud hi ha adossat un porxo de planta baixa emprat per a la barbacoa, amb coberta de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra i totxo arrebossat. A llevant, hi ha un cobert de planta baixa i pis utilitzat com a garatge i magatzem, amb bigues de fusta, coberta de teula àrab i parets de maó sense arrebossar. | 08049-73 | Vilanova - Riera de Clarà | Conjuntament amb les masies de Vilanova i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Ramon Parcerissa Boixadera en fou el darrer masover, que hi va viure fins l'any 1978. La darrera reforma es va fer l'any 1999 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Barraca del Bernadàs'. | 42.0125600,1.8532400 | 405046 | 4651807 | 1571 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Barraca del Bernadàs.Els incendis de l'any 1994 no van afectar tant aquest vessant més ombrívol on hi ha un alzinar amb roureda i sotabosc propi de gran valor paisatgístic i mediambiental. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44761 | Cal Traginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traginer-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia construïda aprofitant el desnivell de la roca natural. És de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis, però amb una planta inferior pel desnivell a la façana sud. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tots els paraments són de maçoneria, amb restes d'antic arrebossat i carreus escairats a les cantoneres. La llinda de la porta principal és amb fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra. | 08049-114 | Clot de les Barraques | Està ubicada en el Clot de les barraques, que és la zona del municipi de Casserres on han crescut més cases de pagès i masoveries, fruit de fragmentacions antigues de grans propietats, com la de Cal Fàbregas. | 42.0363600,1.8717100 | 406610 | 4654429 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Beulaigua.Hi ha una alzina centenària a la façana sud. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44730 | Cal Camadai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camadai | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia que consta de dos cossos de planta quadrada, el cos originari de la masia i un cos afegit a la façana sud-oriental. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec de quatre fileres de rajols. Els paraments són de pedra rejuntades amb morter en planta baixa i pis, mentre que a la planta segona són de totxo arrebossat; l'estructura renovada, l'any 1998, és amb bigues de formigó. La façana principal original disposa d'una porta i finestres austeres amb llindes de pedra o fusta i ampits amb motllures simples; les altres façanes més noves disposen de llindes amb rajols. Adossat a la façana sud-occidental, hi ha un cobert porxat utilitzat com a magatzem, mentre que aïllat al nord hi ha un paller de planta baixa i pis, bàsicament de pedra però amb algun afegit de totxo i estructura de formigó. La teulada a dues aigües és amb teula àrab. | 08049-83 | Camí de Cardona | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Camaday'. | 42.0221700,1.8479000 | 404618 | 4652880 | 1720 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Camadall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44729 | Cal Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia enrunada. | Al capdamunt de la Bauma de Cal Calau, hi ha una zona conreada que a la seva vora conserva les runes d'una antiga masia. D'aquesta, se'n conserven les 4 parets perimetrals, de fins a 3,5 metres d'alçada, d'uns 73 metres quadrats de planta i una alçada mínima de planta baixa i pis. Sembla que la coberta, que seria de teules àrabs, es disposaria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedres mitjanes irregulars, amb juntes d'argiles i pedres més petites. Estaria dividida en tres cossos, a l'estil clàssic, i en el cos esquerre; és a dir, el de ponent hi havia un forn de pa, del que es conserva la boca, però que la volta s'ha esfondrat. Conserva el forn. | 08049-82 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Calao'. Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes, igual que les escriptures posteriors de compravenda de l'any 1964. | 42.0066800,1.8187400 | 402180 | 4651193 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Clau. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44739 | Cal Francisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Antiga masoveria fonamentada directament damunt la roca. És de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa es disposa amb la porta d'accés a l'eix de la simetria, amb arc rebaixat de rajols i dues finestres laterals. A les plantes superiors hi ha una finestra per cada eix de simetria, són més petites i tenen llindes de pedra o de rajols segons els casos. | 08049-92 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Conill'. | 42.0164100,1.8476300 | 404587 | 4652240 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Cunill. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44728 | Cal Boixadera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixadera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | L'antiga masia de cal Motxo, construïda damunt la roca natural i adaptada al desnivell que feia la roca fou la base sobre la qual es va construir la nova torre de Cal Boixadera, aprofitant les pedres de la Masia de Cal Passavant. L'aspecte actual és fruit d'una reforma de l'any 1970. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota cobert. Disposa de coberta de teules àrabs a dues aigües (bigues de fusta en planta baixa i formigó a la teulada) amb ràfec de tres fileres de rajols en punta de diamant i rajols plans, i carener perpendicular a la façana principal però lleugerament desplaçat a llevant. Les parets són totes de maçoneria, amb alguna resta de l'antic arrebossat i a l'antiga entrada principal apareix una porta amb arc de mig punt amb dovelles, finestres de pedra amb llinda de fusta o pedra i ampits simples. La resta d'ampliacions (3 cossos més) segueixen aquest mateix esquema, excepte el de planta baixa i pis a la façana nord amb portes i finestres amb llindes de rajols. L'ampliació del sud-oest té algunes grans finestres de punt rodó. Cal destacar per la seva monumentalitat una torre de 14 metres situada a la façana oriental i que es mimetitza amb l'edificació principal. | 08049-81 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Pasaban'. | 42.0119700,1.8245800 | 402672 | 4651773 | 1805 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Motxo. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44724 | Cal Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernadas | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. IGLÉSIES, Josep (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. NIUBÒ CASAS, Anna (no consta). Família Niubò. Casa Bernadàs. Casserres. Treball de recerca de final de curs de batxillerat. Inèdit. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Masia que forma part de la trama urbana de Casserres, incorporada al carrer de la Creu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té paret mitgera per la façana de ponent i la façana de llevant és cantonera i és més ampla. A la façana del carrer de la Creu hi ha l'entrada amb arc carpanell i la inscripció de 1814 a la dovella central. A la primera planta destaquen tres obertures, totes de llinda recta, amb balcó i barana de ferro. A la planta segona, a l'eix de l'entrada, hi trobem una galeria de tres arcs amb barana de ferro i dues obertures amb balcó. Els paraments son de paredat sense arrebossar amb la pedra picada, mostrant les traces d'algunes transformacions antigues, com alguna finestra tapiada amb pedra. La distribucií interior de la casa és la pròpia de les masies de tres cossos. La planta baixa, ara recuperada com a lloc de recepció i distribució, era la zona destinada a la producció i al bestiar en èpoques remotes. S'accedia a la primera planta per unes escales de pedra, a l'entrada a mà esquerra. Aquestes donaven accés a la sala noble o de presentació que feia de distribuidor a les altres estances (cuina i habitacions). En aquesta sala que es conserva majoritàrimaent amb el seu aspecte original, destaquen dues llindes de pedra amb inscripcions: en una es pot llegir Mariagna Niubó y Bernadàs i l'any 1654 (en lletra cursiva) i en l'altra només el nom Mariagna Niubó y Bernadàs. | 08049-77 | Carrer Major, 31 | Els actuals propietaris de la casa són la família Niubó. El seu arbre genealògic es remunta al segle XVI, quan encara la família conservava el nom de la casa; el va fer Jesús Niubó l'any 1945. Els priemrs que hi consten són Pau Niubó aàlies Bernadàs i Gerònima. La casa s'esmenta en els fogatges de l'any 1553. | 42.0144500,1.8418800 | 404108 | 4652029 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Can Niubó.Conserva un important arxiu familiar, amb pergamins que es remunten des del segle XIV i XV. També conserva una biblioteca amb gran varietat de llibres, sobretot de temàtica religiosa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44695 | Font de l'Hortet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhortet | Desconegut (1969). Nombres y apellidos de los señores Alcaldes de esta Villa y principales obras realitzadas por los mismos, o sea durante sus mandatos, a partir de los años de 1900 hasta el 1969. Ajuntament de Casserres. Mecanoscrit inèdit de l' Arxiu municipal. | XX | Font urbana d'aigua canalitzada a la roca, ja que en aquesta part del municipi es troba damunt d'una codina. És de planta rectangular, de 1'4 x 2'23 m, formada per blocs de pedra sorrenca, amb quatre piques, les laterals destinades a l'abeuratge de bestiar. A la part central s'aixeca un parament de pedra que recorda el capçal d'una campana on hi ha els brocs d'aram i l'escut municipal en un plafó de rajoles (2 x 3), per damunt del qual degut a l'erosió de la pedra només es llegeix una part ínfima de l'any 18?. A tocar del capçal es pot veure gravada a la roca una fletxa partida en dos trossos. | 08049-48 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | És la font canalitzada més antiga del poble. L'aigua s'agafa de la mina del Titó. Segons ens conta Ramon Bernadas per dur l'aigua fins al seu emplaçament actual es va anar retallant la roca amb una escoda per tal de construir una canal que travessava tot el carrer Escodines fins damunt de l'actual plaça on sota el pàrquing hi ha encara la galeria amb el dipòsit. Aquesta galeria està tapada per un carreu de pedra ubicat al mur interior de la placeta de la Font de l'Hortet. Es va inaugurar el 15 de maig de l'any 1904, amb Ramon Teixidor Sallés com alcalde del municipi. Segons ens relata Ramon Bernadas, l'emplaçament de la font en aquest indret té per origen una picabaralla entre el ferrer de les olles i el de Cal Colomer que tant un com l'altre volien que la font es construís davant de casa seva, ja que les cases no tenien aigua corrent. No arribant a una entesa i cansat de tanta baralla un tercer va decidir que la font s'aixecaria a mig camí del domicili dels dos interessats. L'aigua d'aquesta font també ha estat objecte de discussió entre els veïns del poble durant les èpoques de sequera, ja que l'agutzil tenia ordre d'obrir la font durant unes hores determinades del dia per tal que els casserrencs poguessin omplir gerres i càntirs. Un cop transcorregut el temps l'agutzil tancava la font fins l'endemà i això provocava baralles entre els veïns ja que la quantitat d'aigua per casa no estava regulada i molts es quedaven sense poder omplir els càntirs d'aquest element imprescindible. Extret de primer foli mecanografiat de l'Ajuntament de Casserres on s'esmenten els noms i cognoms dels Alcaldes del municipi de 1900 fins el 1960 i les obres realitzades durant els seus mandats, consta el dia 15 de maig de l'any 1904 la inauguració de la font pública de l'Hortet, coneguda amb el nom de Font de Sant Isidre. D'ella diuen que neix a uns 200 metres d'aquesta població en l' indret conegut amb el nom de Pou del Tito. Que l'aigua transcorre per una canonada de plom i que les obres anaren a compte de l'Ajuntament i dels veïns del poble precisant que els homes van contribuir a la seva construcció amb mitja dotzena de jornals sense cobrar. | 42.0142600,1.8412400 | 404055 | 4652009 | 1904 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Font de sant Isidre. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44702 | Font dels pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pagesos | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. PUIG I ELIAS, Ignasi (1995). La Font dels Pagesos; dins Casserres, entre la història i el progrés, Revista Berguedà. Núm. 33-34, desembre de 1995; pàg. 316. | XX | Font situada en el Rec de la Bauma en una zona ombrívola a tocar d'una roureda. L'aigua raja ininterrompudament a través d'un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla. Una aixeta de coure serveix per abastir d'aigua el visitant. Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. Per damunt la paret de maons hi ha dues fileres de pedres posades amb poca precisió. L'aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge. | 08049-55 | Rec de la Bauma | En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de font dels barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques. També explica que pel 25 de juliol s'hi feia ball. En un recull mecanografiat i que es troba a l'Arxiu Municipal s'esmenta com a tradició de més de 25 anys l'ouada i que es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar. | 42.0141000,1.8273700 | 402906 | 4652007 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Font dels Barracaires.A l'entorn trobem un om, avets i un parell de ploraners que donen ombra i a uns 20 metres una roureda que va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesoscom els d'un fornit gegantque té la font dels Pagesos.Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajagudagenerosa i complaguda,dóna veure al qui té set.Al grup de roures frondósacull també els ocellets,mescla d'ombra i refiletsque convida a dolç repòs.Tot un perfum de naturai de plàcid benestardóna goig de respirarla silvestre aroma puraSi voleu quedar sorpresosd'aquest lloc tan pintorescaneu-hi que s'està frescallà a la Font dels Pagesos. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44723 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia constituïda per un nucli central de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de maçoneria amb pedres rejuntades amb morter i carreus cantoner. La part més nova presenta la façana arrebossada i pintada, segurament feta amb maó. Les obertures originals disposen de llindes de pedra i la porta principal té un arc carpanell. | 08049-76 | A l'alçada del PK 8 de la Ctra. BV-4131 de l'Espunyola a Casserres | La masia ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de la Bauma'. Al llarg dels anys ha estat objecte d'ampliacions, la última de les quals fou l'any 1960 amb l'addició d'un volum a la façana sud-oest de planta baixa i dos pisos. Amb anterioritat, a la masia se li afegí un volum a la façana posterior de planta baixa, pis i terrassa. | 42.0161900,1.8361800 | 403639 | 4652229 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44723-foto-08049-76-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Bauma del Perris. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44750 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Masia de planta rectangular situada aprofitant el desnivell del terreny, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de totxana antiga vista, però en la façana posterior la part baixa és de pedra, indicant un origen més antic de la construcció. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats a la planta baixa per tres portes de fusta amb rajol d'arc carpanell o nansa de cistell; a la planta primera per tres obertures amb balcó amb barana de ferro i a la segona planta per tres finestres totalment quadrades, amb petits ampits de rajols. Només un petit eix a la dreta de la façana, format per dues petites finestres en planta primera i segona, trenquen una mica la simetria. A la dreta hi ha un cos annex fet amb parament de pedra irregular a totes les façanes i coberta de teules àrabs a una vessant en pendent oest-est. En aquest cos hi havia un arc adovellat que només es conserva en part i ha estat partit per fer-hi un altell al que s'hi accedeix per unes escales fetes de totxos. A la façana est d'aquest annex s'obre una sèrie de finestres emmarcades en pedra. En una llinda hi ha l'any 1925 gravat. El cobert del nord‐oest és de planta baixa, també magatzem construït totalment de totxana. A la banda nord‐oriental, hi ha un cobert sense teulada, fet de pedra. També hi ha 3 coberts aïllats de totxana emprats per a les quadres dels cavalls. | 08049-103 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal. | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0099900,1.8188200 | 402192 | 4651560 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Rovirassa. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44766 | Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naloy | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. | XVII | Masia senyorial de grans dimensions, constituït per un volum original principal de planta quadrangular encara visible, de planta baixa, dos pisos i sota cobert. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; disposa d'un ràfec de triple filera amb rajols i l'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus cantoners. L'actual façana principal és un cos de galeries afegit a finals del segle XVIII. Tant en planta baixa com en primer i segon pis hi havia galeria de tres arcades. La primera planta amb columnes amb motllura. Actualment la galeria de la segona planta està cegada a excepció d'un balcó obert en la del mig. Dues arcades de la planta baixa tenen portam de fusteria. A la façana de ponent hi ha l'actual entrada als pisos superiors a través d'una escala de pedra. Hi ha una sèrie de finestres amb llinda, ampits i brancals de pedra treballada i s'observen, en el cos de galeria afegit una arcada a la planat baixa, cegada i una altra a la primera planta, cegada i amb un balcó amb barana de ferro. A l'interior es conserva la distribució pròpia d'aquestes construccions. A la planta baixa s'utilitza d'estable per vedells. A la primera planta, que s'hi accedeix per unes escales obertes a la façana oest, hi trobem una llinda amb la data de 1660. Aquesta llinda obre pas a l'estança principal, menjador, sala de presentació i distribuïdor de la resta d'espais: habitacions i cuina que conserva la llar de foc i l'escó de fusta. Les finestres tenen festejadors. El barri, on hi ha l'era queda clos per un mur amb una barriada d'entrada amb porta de ferro. | 08049-119 | A l'oest del terme municipal, a tocar amb el terme de l'Espunyola | La referència més antiga coneguda pertany a un pergamí de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que data la masia a l'any 998. La construcció visible actualment es data la primera fase del segle XVII (1660 segons un llinda de la primera planta). En aquesta fase a la façana principal, també orientada a migdia, hi hauria la porta d'accés adovellada amb arc de mig punt. A finals del segle XVIII s'ampliaria, seguint l'esquema de moltes masies de Casserres, per la banda de migdia, afegint un cos de galeries que taparien l'antiga façana original i la seva porta d'entrada. Potser en un moment posterior es va obrir l'entrada a la façana de ponent.. Els actuals propietaris ho són des de l'any 1916 que la van comprar als eloi, nom que s'ha conservat. | 42.0236700,1.8538100 | 405110 | 4653040 | 1660 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de Ca n'Eloi; Can Eloi o Can Aloy.Tenia forn de pa que no ha conservat la volta. A 300 metres de la casa hi ha una basa rebaixada a la pedra i les tines.Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va utilitzar de polvorí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44694 | Bauma obrada de les set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XVIII-XX | Bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. A la dreta s'endevina una porta tapiada posteriorment. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. Just per sobre del marxapeus, en el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca de secció quadrada i amb una profunditat d' 1,20 m. Al davant de la bauma hi ha una terrassa protegida per una paret de pedra seca i al davant mateix una plantació de bedolls (Populus nigra). A la part superior de la balma o bauma hi ha un mur o paret de pedra seca que ha estat bastida damunt de la roca mare. | 08049-47 | Clot de les barraques | El nom de Bauma o cafè de les set portes vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. | 42.0078300,1.8183900 | 402153 | 4651321 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de Cafè de les set portes o Balma de Cal Calau.Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44661 | El Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | V-XV | Actualment, la vegetació i el deteriorament no permeten visualitzar fàcilment gaires restes. | Tot i que el nom de Castell de Casserres consta, per confusió, a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, l'emplaçament és conegut amb el nom del Castellot i es troba sobre la Riera de Clarà, a la part sud del penya-segat, on hi ha l'església de Sant Pau i a uns 100 metres de la mateixa, en una zona de bosc. Per arribar-hi, cal agafar la carretera que surt de Gironella en direcció a Casserres, desviant-se a l'esquerra a l'alçada de l'ermita. Mossèn Ramon Camps (pàg. 6) també li dóna el nom de Serrat dels Moros. S'observen restes conservades d'una fortificació medieval que s'adapta al terreny i es troba en dos nivells: el cim de l'assentament és un roc situat a l'extrem del penya segat, sobre el qual hi ha una sitja i dos panys de mur fets amb petits carreus ben escairats; mentre que a la terrassa inferior, la superfície ocupada és més gran i està delimitada per un mur de 10 metres de longitud, fet amb grans carreus ben escairats. També són visibles alguns forats de pal i murs enderrocats, possiblement per l'espoli. La prospecció realitzada en aquest indret dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana', ha proporcionat material ceràmic posterior a finals del segle IX. | 08049-14 | Sant Pau de Casserres | 42.0262000,1.8429600 | 404215 | 4653333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms del Castellot o Serrat dels Moros. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44771 | Casa Gran del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-del-guixaro | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc fluvial del Llobregat. | XVIII | Masia fonamentada directament sobre la roca natural que forma un petit desnivell. Està formada per diferents cossos que configuren una planta global quadrangular. El cos principal té una forma de L, i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i e carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es formen per les diferents obertures. A la planta baixa, l'eix central està definit pel portal adovellat de punt rodó i dues petites obertures als laterals emmarcades amb pera treballada. Les finestres de la primera i segona planta són de llinda recta i de pedra igual que els ampits i els brancals. Destaca la llinda de l'esquerra gravada amb una inscripció difícil de llegir però que s'entreveu que es va fer l'any 1765. Els paraments, en general, també són de pedra original rejuntades amb morter, mentre que la teulada inicial amb bigues de fusta fou reconstruïda amb formigó. Pel sud-oest, la masia disposa de dos cossos afegits i de menys alçada, tancant el quadrat. Adossat a la façana est, la masia disposa d'un petit cobert de planta baixa, emprat com a magatzem. | 08049-124 | El Guixaró - al sud-est del terme municipal | El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa del Guixaró'. | 42.0077900,1.8224000 | 402485 | 4651312 | 1765 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44771-foto-08049-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Terreny terrassat per l'aprofitament del sòl com a conreus. A llevant s'observen estructures de pedra colgades que podrien pertànyer a estances antigues de la casa.També destaquen un parell d'alzines a la zona septentrional i un pou amb parament de pedra i coberta plana de teules i porta de fusta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44677 | Tossal d'Irene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | VIaC-VIII | Parcialment destruït. | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC. | 08049-30 | Baga de Lledó | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44931 | Font de Pixabous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pixabous | Font ubicada en un marge orientat al nord, a la qual s'hi accedeix des del camí que passa pel Tossal de l'Irene en direcció a Cal Bonhome i un cop passada la casa, a mà esquerra hi ha una gran codina. Cal agafar el camí de terra que va baixant cap al Clot del Doso i canviar de direcció en trobar el primer trencall a mà dreta, que ens hi conduirà de ple a uns tres cents metres. L'espai on hi ha la surgència queda configurat en una zona ombrívola d'arços. L'aigua raja a través d'un broc de ferro collat en un costat del frontis fet de pedra irregular del qual surt un tros de tub de mànega de color negre d'uns vint centímetres de llargària. Al costat, hi ha un pal de fusta clavat entre les pedres amb gots de plàstic per abastir d'aigua al visitant. L'aigua cau en una mena de pica feta grosso modo amb pedres irregulars i s'escorre avall per una canal cavada directament al terra. | 08049-284 | Clot del Doso - al costat del camí de Viladomiu | Font coneguda pels caçadors i per la gent que anava a treballar a la colònia de Viladomiu Nou des de Casserres, que hi passaven pel costat. Estava plena de vegetació i una colla d'excursionistes de Viladomiu Nou l'any 2009 la van netejar, condicionar i retolar amb el nom de la font. Des de llavors en fan el manteniment. | 42.0015100,1.8750300 | 406834 | 4650556 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44931-foto-08049-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44931-foto-08049-284-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la paret està humida, en el moment de la visita no rajava. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||||||
| 44890 | Masoveria de Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Antiga masoveria de la casa Barbats, construïda aprofitant el desnivell de la roca natural que fa que per la façana posterior s'accedeixi a la segona planta directament. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La façana té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que només queda trencada a la planta baixa per l'absència d'una finestra a la dreta de la porta d'entrada. Totes les obertures tenen emmarcament de rajols, igual que a les cantoneres. En el primer i segon pisos, damunt la porta hi ha sengles balconeres amb reixa de ferro. | 08049-243 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0254700,1.8622800 | 405814 | 4653230 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totalment reformada com a casa de turisme rural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44898 | Cal Xonill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xonill | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Manca de manteniment durant llargs períodes de temps. | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Ha sofert diferents ampliacions, afegint-hi annexos adossats a les façanes de llevant i de ponent amb paraments de totxos. La façana sud té un arrebossat antic, mentre que al nord les parets són nues i s'evidencia pels grans carreus cantoners que el volum central es trobava alhora dividit en dos. Les finestres posteriors són més aviat petites, amb llindes de fusta i maó, mentre que les principals són més grans i refetes amb maó. Les dues portes d'entrada són més aviat austeres amb pedra. A la façana est hi ha l'antiga cort de porcs, amb teulada seguint l'edifici principal i la planta baixa en pedra, no així el pis que és fet amb maó. A la façana occidental hi ha primer un paller integrament en maó i més enllà un cobert només de planta baixa. | 08049-251 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chunill'. | 42.0070200,1.8319500 | 403275 | 4651216 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44898-foto-08049-251-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Té un viver amb els graons naturals tallats a la roca, davant mateix de la cort de ponent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44757 | Cal Segarra de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-segarra-de-baix | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Serien necessàries obres de millora per a la seva recuperació. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, que li donen un aspecte de verticalitat. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista de maçoneria i grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La porta principal és de mig punt amb grans dovelles, mentre que les finestres tenen les llindes i ampits de rajols. Destaca a la planta sota coberta les obertures en forma d'ull de bou. A la façana oest, la masia disposa d'un cobert fet de pedra, actualment enrunat i que servia com a magatzem per les feines del camp. | 08049-110 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Segarra'. | 42.0021600,1.8308700 | 403178 | 4650677 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44757-foto-08049-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una parra tapa part de la façana principal. En el cobert adossat s'observa la boca del que podria ser un forn de pa, però inusualment alta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44697 | Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, núm. 28, pàgs. 110 i111. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Font i safareig cobert construïts en el rebaix d'una balma. La font d'aigua no apta per al consum està construïda arran de paret i damunt de dos graons arrodonits. El broc no es veu degut a les concrecions i dipòsits calcaris que s'han anat formant amb el pas del temps. Només s'observa el braç que acciona el mecanisme , una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret a 10 cm hi ha un petit topall per regular el cabal d'aigua. Per sota, dues piques fetes en pedra sorrenca del país. La primera d'elles és de secció circular i la segona rectangular i amb una motllura a la seva part superior. L'aigua que va caient desguassa per una canal tallada a la part dreta de la pedra cap a la segona pica. Adossat a aquesta última s'observa un banc fet amb una llosa plana però que actualment està cobert de vegetació i terra que va caient del marge. L'aigua de la segona pica sobreeixeïx per una petita obertura que hi ha a la dreta i a través d'una canal tallada a la pedra baixa cap al safareig que es troba en un nivell més baix. El safareig és de planta trapezoïdal (5,40 x 2 x 4 metres), d'un sol compartiment, adossat a la bauma rebaixada. La coberta que es va fer l'any 1937, és de teules àrabs és a un sol vessant orientada a l'est, es troba sostinguda per sis pilars fets de totxo vist i bigues de formigó. Té dues rentadores fetes de lloses de pedra sorrenca i presenta una inclinació de 30º , amb una canal que recull l'aigua i el sabó. Entre les dues rentadores hi ha un canaló que permet sortir l'aigua sobrant que es perd en escorrentia. L'interior del safareig està arrebossat amb ciment. | 08049-50 | Al final del carrer Escodines | El safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai per a rentar la roba però alhora de relació social convertint-se així en un lloc de trobada i on poder fet petar la xerrada, rumorejar i cantar tot fent anar els cops de pala sobre la roba mullada. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en dessús. | 42.0145500,1.8386300 | 403839 | 4652044 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44698 | Font del Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bernadas | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua no potable situada per sota el nivell de la vorera en una cantonada de carrers. Per accedir al broc cal baixar per unes escales formada per cinc graons amb baranes metàl·liques a cada costat. El cos principal de la font és un frontis amb capcer en forma de frontó a doble vessant de la part central més elevat que els laterals. El parament és de lloses planes de pedra sorrenca. En un retall que recorda l'obertura d'una porta s'hi ha col·locat el broc que consisteix en un tub metàl·lic per qual surt un rajolí d'aigua que es perd a través de la reixa de ferro que està col·locada al terra. Per sota del frontis hi ha una llosa en la qual s'hi ha gravat el nom de la font 'Font de Cal Bernadas' i l'any de construcció. | 08049-51 | Cantonada Carrer Sant Rafel i Carrer Sant Blasi | Segons ens conta Ramon Bernadas antigament l'aigua d'aquesta font provenia de l' indret anomenat La Cabana. Des de fa anys es barreja amb l'aigua provinent de la font de Cal Bernadas que es troba per sobre. | 42.0140400,1.8372100 | 403721 | 4651989 | 1978 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44682 | Molí del Mig o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII-XIX | Enrunat. | Molí fariner construït possiblement en el segle XVIII del que només se'n conserva la bassa i la construcció que aixoplugava moles i rodet. És de planta rectangular i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La bassa està feta de carreus units amb morter de calç. A uns 100 metres remuntant la riera encara s'observa el salt d'aigua de la resclosa que serveix per desviar l'aigua fins la bassa del molí del mig que mentre baixa la riera es manté plena. | 08049-35 | Al sud del terme municipal | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino del Medio'. | 41.9791300,1.8221100 | 402417 | 4648130 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins a principis del segle XIX.L'entorn de la bassa és una zona de cria de granotes i per tant un bioindicador de la qualitat de l'aigua i del seu entorn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||
| 44681 | Molí de Dalt o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVII-XX | Antic molí fariner ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta construcció predomina la verticalitat que li serveix per superar el caient necessari de l'aigua entre la bassa i el carcabà. Les parets són de maçoneria senzilla, rejuntades amb morter en els laterals i amb restes d'arrebossat antic. Les obertures són de dimensions reduïdes i en l'entrada del nord-est s'observa una porta senzilla amb llinda de pedra, així com petites finestres també de pedra i ampits amb motllures simples. La bassa es conserva en molt bon estat a la façana de ponent i destaca l'impressionant mur de pedra fet de carreus ben escairats. També es conserva una mica més amunt del curs de la riera de Merola, la resclosa on es desviava l'aigua cap a la bassa. | 08049-34 | Riera de Merola, prop de Cal Cirera. | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del mig i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. En el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, surt amb el nom de 'Molino de Cal Cirera'. | 41.9770500,1.8185200 | 402117 | 4647903 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins l'any 1945 aproximadament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | ||||||||
| 44709 | Sarcòfag de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres | SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37. | XII | Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs. | 08049-62 | Museu Nacional d'Art de Catalunya | Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. | 42.0275700,1.8537900 | 405114 | 4653473 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 | |||||||||
| 44909 | Barraca de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladases | AA.VV (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura Tradicional, vol. 3. Ed. Brau edicions. Figueres. MARTIN i VILASECA, F. I PREIXENS i LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de Pedra Seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Ed. Pagès Editors. Lleida. | XIX | Té la coberta ensorrada. | Barraca de pagès situada en una feixa i envoltada de camps de conreu al límit oriental de terme municipal de Casserres, a tocar amb les Roques de Sant Marc. És de planta quadrada (82'40 metres de costat) i està feta de grans pedres irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana i tenia 83 cm de llum. Es conserva el marxapeu de pedra. | 08049-262 | Viladases, al costat del Reguer | Les barraques de pedra seca construïdes en els camps servien com aixopluc, per a guardar-hi les eines o d'alberg per al bestiar. Segons la comarca aquest tipus de construccions presenten unes característiques que venen determinades per la planta (rodona, quadrada o rectangular, mixta i doble), el sistema de cobriment i el tipus de portal d'accés al seu interior. Per regla general, les barraques, eren aixecades amb les pedres que afloraven als camps, mentre es feien les feines preparatòries per tal de poder-los conrear. A més a més la pedra sorrenca és fàcil de treballar, per la qual cosa la construcció consistia en l'aixecament de parets a base de fileres, una damunt de l'altra sense ajut de material d'unió i lleugerament inclinades cap a l'exterior, per dificultar l'entrada de l'aigua de pluja. Els sostres s'acostumaven a fer amb lloses més planes al damunt del qual s'hi podia afegir terra barrejada amb pedruscall on s'hi plantaven espècies herbàcies que ajudaven a retenir la terra i aïllar el sostre. | 42.0153900,1.8718700 | 406593 | 4652101 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs testimonis visibles d'arquitectura de pedra seca del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-06-01 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,82 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/