Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44648 | Can Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-biel | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. COROMINES DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Josep Marimon, marquès de Cerdanyola, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 276-278. IGLESIAS, Josep (1979). El fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVII | Habitatge que fa cantonada amb la plaça de Santa Maria i pel costat oposat fa mitgeres amb una altra edificació. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de la Creu. A la façana, destaca la porta d'entrada d'arc rebaixat amb dovelles treballades. Al costat esquerre hi ha una finestra amb reixa de ferro i amb llinda recta i ampit treballat. Al seu damunt hi ha una finestra amb balconera geminada d'arcs semi conopials amb columna. Damunt la finestra de la planta baixa hi ha un finestral amb balcó i obertura de llinda recta. El parament és de grans carreus de pedra ben escairats i disposats en fileres. A la façana de la plaça de Santa Maria hi ha dues obertures que s'han fet amb remodelacions recents, però que s'adapten a la tipologia arquitectònica de la casa. | 08049-1 | Plaça de la Creu, 2 | En el fogatge de 1553, consta que la casa era habitada per la família Rossinyol, que eren els administradors dels afers del marquès de Marimon a Casserres, des del segle XVIII. Molts dels seus membres eren militars o religiosos. Feliu Marimón i de Tord (1636 - 1721) esdevingué senyor de Casserres després d'heretar els dominis de la família. Joan Rossinyol vetllà pels seus interessos a la ciutat. Els Bernadàs patrocinaren la construcció de la nova església dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, i un dels Rossinyol fou enterrat al presbiteri. El llinatge es perdé al segle XVIII. | 42.0137900,1.8422400 | 404137 | 4651956 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44648-foto-08049-1-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arxiu familiar des del segle XVIII. També s'ha conegut amb el nom de cal Bill. | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44650 | Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-casserres | <p>AA.VV. (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | IX-XII | Desaparegut | <p>No es conserven empremtes o vestigis arquitectònics del castell, tot i estar molt documentat. La tradició oral el situa en un serrat que conserva el seu topònim: el castell. També se'l coneix amb el malnom del Serrat del moro. Es tracta d'un turó arrodonit i amb una gran plana on molt bé hi podria haver una fortificació.</p> | 08049-3 | Serrat del castell | <p>La primera referència documental d'un castell data de l'any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d'establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d'aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l'any 1347 parla d'un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d'ells es trobaria a prop de l'església de Sant Pau de Casserres i el segon, on ara hi ha l'Ajuntament.</p> | 42.0262700,1.8429400 | 404214 | 4653341 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44650-foto-08049-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades corresponen al Castellot | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||
| 44651 | Colònia Guixaró - Viladomiu, .S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guixaro-viladomiu-sa | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 50 i 51. Edició de l'autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX | La colònia del Guixaró és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica, destinada a la producció, en aquest cas tèxtil, on s'hi agrupen les construccions socials destinades a ser ocupades pels obrers: habitatges, església, escola, dispensari, teatre, etc. Està situada dins el terme municipal de Casserres, malgrat quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Viladomiu Nou. | 08049-4 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un 'servei' per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir activitat industrial. | 41.9961100,1.8864500 | 407772 | 4649944 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia del Guixaró, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44652 | L'Ametlla de Casserres; Colònia Monegal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lametlla-de-casserres-colonia-monegal | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 40 i 41. Edició de l'autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX-XX | La colònia de l'Ametlla de Casserres, també coneguda amb el nom de Colònia Monegal, és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica. Està situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal de Casserres, a la llera dreta del riu Llobregat, però a tocar amb el nucli de Gironella, cosa que ha fet que hi hagués més relació, sobretot comercial, entre Gironella i la colònia que no pas amb Casserres. Per aquest punt hi passava un dels principals camins ramaders de la comarca. La colònia es pot dividir en tres parts o nivells. En el nivell inferior, la part principal de la colònia, hi trobem la resclosa amb el seu canal, la fàbrica amb els seus magatzems, naus i habitatges d'encarregats i director, així com els dels treballadors, al voltant del carrer principal, el pont i la font de la Quera i les portes de tancament de la colònia. Un pont de ferro construït per 'La Maquinista terrestre y Marítima' substituí una antiga passarel·la de fusta. Però aquest pont se l'endugué una de les crescudes del Llobregat. L'eix del nivell mig és el carrer de dalt, on també hi ha l'església, el convent, l'antiga casa del capellà, un safareig públic i un dipòsit d'aigua. Finalment en el nivell més elevat hi trobem l'antiga masia de l'Ametlla, amb la font al costat, la nova torre dels amos i els pisos Santa Rosa. La situació de cada element no és casual, sinó que respon a una lògica predeterminada. El nucli original es situa al costat del riu, on hi havia un antic molí destruït durant la Guerra del Francès. Allà s'hi estableix la primera fàbrica, es construeix la resclosa, el canal i el pont. Els primers habitatges estaven a la part superior de la mateixa fàbrica. Quan l'empresa creix, es construeixen noves naus de magatzematge i nous habitatges: els del carrer de Dalt. Les construccions d'aquest sector estan fetes de la pedra extreta per eixamplar l'espai. És el moment de la primera organització de la colònia, amb l'església, el convent, la casa del capellà, el safareig, etc. La segona ampliació es va fer pel sud, amb el carrer Principal i la plaça major, on hi havia la botiga de queviures i la fonda, així com la casa del director i de l'encarregat. A la part més alta hi trobem la masia de l'Ametlla, casa dels primers propietaris de la colònia i dels camps adjacents. Des d'aquest lloc es controla tota la colònia. A principis de segle XX es construeix la Torre de l'amo, al gust de l'època i com a símbol inequívoc de poder i control. | 08049-5 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia. L'any 1873 Esteve Monegal demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d'una nova fàbrica, es comprà més maquinària i es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua amb l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' fins que l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, SA'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0463700,1.8728900 | 406723 | 4655539 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44653 | Mare de Déu dels Àngels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-dels-angels | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVIII | Església parroquial de planta llatina, de tres naus amb capelles a les naus laterals, coberta amb volta de canó i transsepte força ample. La façana principal, orientada a ponent, presenta signes de l'arrencada de l'arc de la primera capella del segle XIV, al costat de la porta d'accés, que és de llinda recte. A sobre hi ha un frontó triangular, amb una fornícula buida, sense imatge. Al costat dret, s'alça el campanar de secció quadrada rematat amb una balustrada. Està ubicada al centre del nucli antic, flanquejada per un seguit d'habitatges que oculten la seva estructura externa. | 08049-6 | Plaça de l'Església, s/n | L'església parroquial de Casserres estava dedicada a Sant Pau i estava molt allunyada del nucli urbà. A finals del segle XIV s'edificà una capella en el barri de Casserres, on s'hi havia establert poblament urbà. A partir de l'any 1380 es comencen a conèixer donacions i censals per a la seva construcció. L'antiga capella desaparegué arrel de les obres d'ampliació de la nova església, l'any 1681, comissionada pel senyor de Casserres, Marquès de Marimón, el seu administrador Rossinyol i Francesc Niubó als Bernadàs; aquests dos darrers estan enterrats al presbiteri. L'any 1704 es consagrà l'altar major, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Àngels. | 42.0139800,1.8423400 | 404146 | 4651977 | 1704 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44653-foto-08049-6-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva l'altar barroc dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, construit l'any 1704. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44655 | Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-fonogedell | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 118. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MIRET i SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona, pàg. 171, nota 4. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 74. | XII- XVIII | Necessita intervencions de manteniment | Església romànica d'una sola nau de planta rectangular rematada a la capçalera per un absis semicircular amb coberta de lloses de quart d'esfera. La nau està orientada a llevant, la coberta està feta amb volta de canó i teules àrabs. L'absís, mancat d'ornamentacions i construït amb grans carreus de pedra treballada, disposats en filades a trencajunt, és l'única part original del romànic. Una finestra de mig punt s'obre al centre. La resta de murs molt possiblement siguin posteriors. El mur de migdia presenta una porta amb arcs adovellats i una finestra, tapiades. Al davant hi ha els murs de l'antic cementiri. A la façana de ponent es va obrir l'actual porta, d'arc de mig punt, fet amb grans dovelles. Està coronada per un campanar d'espadanya o cadireta d'una obertura i, al davant, hi ha un porxo de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el sòl enllosat amb tova. A la banda de tramuntana, l'any 1792, s'hi afegí una sagristia. L'interior de l'església, a excepció de l'abusis, età enguixat. A l'arrencada de la volta hi ha una cornisa de guix d'estil neoclàssic. | 08049-8 | Fonogedell, entre Cal Blasi i Cal Cirera | La primera notícia documental de l'església consta de l'any 1033, quan el bisbe Ermengol d'Urgell confirmà els delmes i primícies i la sufragània de Sant Miquel de Fonogedell, a l'església parroquial de Sant Pau de Casserres. Possiblement la influència del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i a causa del desig d'expansió d'aquest en aquesta zona, Sant Miquel passà a formar part dels seus dominis, conjuntament amb la veïna església de Sant Pere, que fou convertida en priorat. En l'acta de consagració de l'església del monestir de Tavèrnoles (any 1040) s'esmenta com a possessió, juntament amb els delmes, primícies, oblacions, servituds, cementiri i totes les pertinences. L'església de Sant Miquel, deuria ser el nucli d'una petita comunitat d'origen més antic; l'any 1093, la vila de Fonogedell es documenta com un dels límits d'un alou que el vescomte Bernat va vendre (ipsa vila de Fonolegel), al terme de Puig-reig. | 41.9893200,1.8147800 | 401826 | 4649270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita i l'entorn estan classificats com a jaciment arqueològic pel Departament de Cultura de la Generalitat.També es coneix amb el nom de ermita de Sant Blai. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44656 | Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-casserres | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies preromàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82. | XII | Església romànica d'una sola nau, rematada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta apuntada, feta amb lloses disposades a plec de llibre. La coberta de l'absis és de quart d'esfera. Posteriorment a banda i banda es construí una capella i, al costat de migjorn, la sagristia. El cor també és de construcció posterior. La porta d'entrada consta de tres arcs de mig punt en degradació, fets amb dovelles, amb l'interior decorat amb elements vegetals consistents en fulles inscrites dins de cercles, mentre que l'exterior és marcat per una arquivolta, disposada com un guardapols decorada amb un escacat. Aquesta descansa, a cada costat, sobre una imposta, en pla i xamfrà, embellida, al pla, amb cercles i és sostinguda per dues columnes coronades amb capitells esculturats. Els originals foren substituïts pel seu mal estat de conservació. A la cara frontal del capitell dret hi ha la figura de Sant Mateu; a la cara lateral hi ha Sant Lluc, representat pel bou. En el capitell esquerre s'hi representen els altres evangelistes; l'àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc. Un ampli campanar d'espadanya trenca la horitzontalitat de l'església. Consta de dues obertures rematades amb arcs de mig punt adovellats, proveïdes de campanes. Originàriament aquest campanar era de planta quadrada. L'aparell de l'edifici és de blocs de pedres polides, ben escairats, i distribuïts horitzontalment a trencajunt, amb el predomini de carreus de mides força voluminoses. L'aparell és lligat amb morter de sorra i calç, que rebleix i defineix totes les juntures. A l'exterior es poden entreveure algunes sepultures buidades a la roca. | 08049-9 | Costat septentrional del terme. | Està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1892, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres, per decret del Bisbe de Vic, Administrador Apostòlic de Solsona. | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la guerra civil foren arrencades unes magnífiques pintures romàniques que ingressaren, l'any 1940, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.L'any 1979 es va fer una restauració que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, unes pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44657 | Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lantiguitat | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CORONIMAS DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Santa Maria de l'Antiguitat, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 314-315. SANTANDREU, Maria Dolors (1992). El testament de Sibil·la de Berga; dins Revista Erol, núm. 38. Dossier la mort, el camí de la vida, pàgs. 27-30. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi. | XIX | Església d'una única nau de planta rectangular amb un transsepte molt marcat i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. No té absis. El campanar és d'espadanya, de construcció moderna i està situat damunt la façana principal. Porta: de llinda recta amb inscripció 'Ab aeterno ordinata sum, et ex antiqus antequam terra fieret (Prov. Capite VIII Vers XXIII' i amb la data de 1848 sota l'anagrama de Maria. | 08049-10 | Carrer Santa Maria, s/n | Tenim documentat el testament de Sibil·la de Berga, filla de Pere i Estefania, que a l'any 1238, dóna 3 sous a l'església de Santa Maria de l'Antiguitat. També va deixar al seu fill Arnau de Saga les possessions i els drets que tenia a Casserres i a l'Antiguitat. De nou, l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual és fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'utilitzava. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona. | 42.0154800,1.8441200 | 404295 | 4652141 | 1883 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gregori Canudes i Josep canudes | A l'interior es conserven dos interessants sarcòfags d'època medieval, procedents de Sant Pau de Casserres.També es coneix amb el nom de Santa Maria de Casserres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44658 | Balma de les mules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-mules | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | No s'han fet campanyes d'excavació i es desconeix en gran part el seu estat de conservació | Possible hàbitat en una balma de grans dimensions, amb més de 50 metres de longitud, i una alçada mitja d'un metre; constituïda per importants blocs. Superposat a diverses capes de còdols, és visible davant de la balma de restes d'un estrat d'ocupació antròpica, de color vermellós, compost de terra cremada i cobert per un altre estrat de cendres. | 08049-11 | A la riera de Clarà | Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0305900,1.8384800 | 403851 | 4653825 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror, que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 77|79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44659 | Balmes de Barbats, Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VI ac- XII | Desconegut | Possible zona d'ocupació antròpica en època prehistòrica i potser medieval en dues balmes que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. | 08049-12 | Barbats | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0269200,1.8588900 | 405535 | 4653395 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44660 | Can Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bernades | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | X-XI | Parcialment destruït | Lloc d'ocupació antròpica amb estructures conservades d'època medieval, en un pla situat a 500 metres al sud del Mas Bernades, entre la Riera de Clarà i el torrent de Can Bernades. Al bell mig del pla s'hi localitzaren restes d'estructures d'un possible poblat. El jaciment fou parcialment destruït, però encara es poden veure les rases que delimitaven el perímetre d'alguna construcció. També s'observa una sitja d'on surt ceràmica grisa medieval. També es va trobar mig molí rotatori de pedra tosca. | 08049-13 | Bernades | Jaciment documentat per Jaume Bernades que facilità també la notícia de la sitja. En data desconeguda el jaciment fou parcialment destruït per tal d'aprofitar-ne les pedres de les parets. | 42.0372200,1.8347500 | 403552 | 4654566 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44660-foto-08049-13-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44661 | El Castell de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | V-XV | Actualment, la vegetació i el deteriorament no permeten visualitzar fàcilment gaires restes. | Tot i que el nom de Castell de Casserres consta, per confusió, a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya, l'emplaçament és conegut amb el nom del Castellot i es troba sobre la Riera de Clarà, a la part sud del penya-segat, on hi ha l'església de Sant Pau i a uns 100 metres de la mateixa, en una zona de bosc. Per arribar-hi, cal agafar la carretera que surt de Gironella en direcció a Casserres, desviant-se a l'esquerra a l'alçada de l'ermita. Mossèn Ramon Camps (pàg. 6) també li dóna el nom de Serrat dels Moros. S'observen restes conservades d'una fortificació medieval que s'adapta al terreny i es troba en dos nivells: el cim de l'assentament és un roc situat a l'extrem del penya segat, sobre el qual hi ha una sitja i dos panys de mur fets amb petits carreus ben escairats; mentre que a la terrassa inferior, la superfície ocupada és més gran i està delimitada per un mur de 10 metres de longitud, fet amb grans carreus ben escairats. També són visibles alguns forats de pal i murs enderrocats, possiblement per l'espoli. La prospecció realitzada en aquest indret dins el projecte 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana', ha proporcionat material ceràmic posterior a finals del segle IX. | 08049-14 | Sant Pau de Casserres | 42.0262000,1.8429600 | 404215 | 4653333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44661-foto-08049-14-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms del Castellot o Serrat dels Moros. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44662 | Codines de Barbats, Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | V-XV | Desconegut | Possible zona d'ocupació antròpica en època medieval sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005: arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. En aquesta zona, en un terreny erm en el sector de Codines, entre els camps dels Porxos i el rec anomenat de Barbats. En dos punts de la geografia d'aquesta zona, es trobaren ceràmiques informes fetes a mà i un fragment d'una olla metàl·lica. | 08049-15 | Codines de Barbats, entre Barbats i els Porxos | L'any 2005 amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', es va realitzar una prospecció superficial, però no s'hi ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti definir amb claredat la tipologia del jaciment i la seva pervivència cronològica. | 42.0274400,1.8576600 | 405434 | 4653454 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44662-foto-08049-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44662-foto-08049-15-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els dos punts són: 405528, 4653658 i 405610, 4653613. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44663 | Forn de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-trullas | XVIII-XX | La façana frontal s'ha desmuntat | Forn de bòbila situat a l'extrem occidental d'un camp a l'alçada de la masia de Trullàs, a 300 metres; en un marge boscós. És de planta rectangular (3 x 5 metres) i conserva les parets en una alçada de fins a sis metres. La façana principal, on tenia la boca de la cambra de combustió estava aixecada de grans carreus treballats molt regulars, però gran part d'aquesta façana s'ha esfondrat i ha tapat la boca. L'interior està colgat de terra tapant la graella si és que es conserva. Les parets estan folrades amb maó. A l'angle sud-oriental hi ha l'accés de càrrega i descàrrega del forn. Davant la façana encara hi ha un munt de teules, cairons i maons de diverses mides. | 08049-16 | Trullàs | Trullàs és una de els cases importants i amb més tradició de Casserres i, com totes, tenien el seu propi forn o rajoleria per fer els elements constructius de la casa com teules, maons, rajoles. Aquests forns eren propers a la casa i en llocs on hi havia argila, aigua i llenya. Preparaven tot el material durant l'hivern i els mesos de calor, entre maig i setembre, es dedicaven a la fabricació dels elements. | 42.0287800,1.8306600 | 403201 | 4653633 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44663-foto-08049-16-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44664 | Regs i dipòsits entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regs-i-diposits-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XIII | Excavat i desmuntat | Estructures de recollida d'aigua de pluja associades a una cisterna semicircular i un dipòsit, que es fonamenta en el nivell freàtic del torrent. Sembla que el seu ús fou força prolongat cronològicament, ja que part del terreny que les rebleix conté ceràmiques gris plom, datables entre els segles XII i XIII. Podria anar associat en origen a un forn de teuleria, ja que una part del procés de fabricació de teuleria requereix una estructura de decantació, com la que hi havia associada al dipòsit. | 08049-17 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139300,1.8439500 | 404279 | 4651969 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44664-foto-08049-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44665 | Nova Ctra. Eix Llobregat. Ctra. C-16 PK 31+580; Camp del Torrent de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nova-ctra-eix-llobregat-ctra-c-16-pk-31580-camp-del-torrent-de-figueroles | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VII-I aC | Parcialment excavat, però es desconeix els seus límits | Camp de sitges d'època ibèrica documentat durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. Es van localitzar 38 sitges, un abocador amb material ceràmic i petri, juntament amb retalls estratigràfics i materials orgànics de tipus antròpic. | 08049-18 | Ctra. C-16 PK 31+580 | 42.0323000,1.8712500 | 406566 | 4653979 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El polígon està delimitat per la carretera BV-4132z i la nova variant de Gironella a Casserres BV-4132 i el Rec de Figueroles. Actualment és un camp de blat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44666 | Entorn de Sant Salvi / Nus d'entrada a Casserres; Projecte nova carretera Eix Llobregat - Ctra. C-16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entorn-de-sant-salvi-nus-dentrada-a-casserres-projecte-nova-carretera-eix-llobregat-ctra-c | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | III-XVIII | Excavat i desmuntat | Necròpolis d'inhumació d'època tardo romana i alt medieval localitzada a banda i banda de la ctra. BV-4132, en l'encreuament amb l'entrada del poble pel carrer que porta Can Bernades. En el camp 1 es van documentar 43 tombes. En el camp 2 hi havia 151 tombes, algunes amb més d'un individu. Les tombes que tenien lloses de coberta estaven situades a la zona amb més potència estratigràfica respecte a la zona vegetal. La resta podrien tenir-ne, però no s'han conservat. Hi havia fosses simples rectangulars amb arrodoniment a la capçalera i als peus. Només van aparèixer dos enterraments de clara tipologia tardo romana; els dos eren individus de curta edat. Al costat del camp 2, a la zona del Viver del Batlle es van documentar 6 tombes de tipologia rectangular arrodonida i sense lloses de coberta. També es va documentar un possible recinte relacionat amb la necròpolis, del qual se'n conservaven dos murs i un exedra lateral. Els murs no tenien connexió però conservaven el negatiu de la fonamentació. Paral·lelament va aparèixer un cos arquitectònic de planta quadrada a l'exterior i planta semicircular a l'interior que es defineix com exedra lateral. Després de la primera construcció de l'exedra, es va realitzar una ampliació de l'àrea exterior d'aquesta i es va construir un nou mur. A l'àmbit intern dels dos murs, han aparegut una sèrie de tombes. El primer moment de construcció d'aquest espai es dataria durant el període tardo romà i podria tenir una continuïtat cronològica en el període visigòtic i alt medieval. A l'interior, un altre enterrament havia patit una desconnexió anatòmica post mortem. En el camp 2 es van localitzar tres sitges força separades entre si. També es va documentar un antic camí que es dirigia a la casa de Vilanova,a les afores de la vila de Casserres, segurament dels segles XVIII i XIX. | 08049-19 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0149500,1.8431600 | 404215 | 4652083 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44666-foto-08049-19-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44667 | Forns del camp 2; Entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-camp-2-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | II aC-XV | Excavat i desmuntat | Es tracta d'un forn romà i un altre d'època medieval, localitzats durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. L'estructura del forn romà tenia tres àmbits ben diferenciats: entrada a cambra, zona de càrrega i zona de cocció. També es va identificar una zona d'escombrera associada al forn i en la part més propera a l'antic torrent s'havia conservat les zones d'entrada i càrrega. Però no es va conservar la graella ni la cambra de cocció, però si els pilars de la graella. El forn alt medieval és una estructura negativa excavada al subsòl amb una entrada a la part sud. Les parets estaven rubefactades per l'acció del foc. Segons els seus excavadors, la seva utilització va ser esporàdica per la poca quantitat de material moble aparegut i el baix índex de rubefacció. | 08049-20 | Entre el nucli urbà i Santa Maria de l'Antiguitat | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0139500,1.8438400 | 404270 | 4651972 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44667-foto-08049-20-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44668 | Jaciment de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-peu-curt | MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | VII-III aC | No s'ha realitzat cap excavació i, per tant, es desconeix l'abast real del jaciment. | Arrel de la realització del projecte de recerca amb el nom 'Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana', Ramon Martí i Josep Camprubí (2000) van fer la troballa superficial de ceràmica ibèrica, amb una cronologia dels segles VII a III aC. La seva ubicació seria a sota o al costat mateix de la casa de cal Peu Curt. El punt geogràfic on es van trobar els materials descarta la hipòtesi que vinguin de turons veïns 'per això creiem que l'assentament ibèric ha d'estar sota la casa o a tocar seu'. | 08049-21 | Barbats | Troballes realitzades en el transcurs del projecte de recerca: Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0210000,1.8714800 | 406569 | 4652724 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment no consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, tot i que la memòria del projecte de recerca s'ha entregat i es pot consultar. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44669 | Racó de Barbats; Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CASCANTE, P. i FARGUELL, P. (2007). Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga; dins Tribuna d'arqueologia de 2007, pàgs. 213-227. | VII-I aC | Desconegut | Lloc d'hàbitat d'època ibèrica sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. La prospecció va permetre localitzar ceràmica d'època ibèrica sense estructures associades. | 08049-22 | Barbats | 42.0283400,1.8635500 | 405923 | 4653547 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||
| 44670 | Serra dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dels-colls | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII-I aC | Desconegut | Possible establiment d'època ibèrica per la presència de restes de murs i estructures arqueològiques distribuïdes en un espai de 80 metres quadrats, al costat de l'encreuament de diversos camins. També s'hi localitza restes de ceràmica ibèrica feta a mà, algun fragment amb decoracions de cordons. S'hi poden apreciar dos sectors amb restes de murs força sòlids, fets d'aparell irregular i amb una amplada de 50 cm, formant dos àmbits. | 08049-23 | Serra dels Colls | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0059800,1.8362200 | 403627 | 4651095 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés s'ha de fer sortint de la part meridional del nucli de Casserres, pel camí de Cardona, fins arribar a la zona de Can Ventura, a les immediacions de la qual s'hi troba el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44671 | Serrat de Terra Cuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-terra-cuques | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | III aC-IdC | No s'ha fet cap excavació, les troballes són superficials. | Lloc d'habitació sense estructures conservades d'època romana republicana, localitzada en una elevació del terreny propera al nucli de Casserres i al nucli de Santa Maria de l'Antiguitat. Són visibles en superfície restes de ceràmica d'època ibèrica i romana de la mateixa tipologia que la que surt en el jaciment del Serrat dels Tres Hereus. | 08049-24 | Serrat de Terra Cuques | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0181800,1.8470800 | 404544 | 4652438 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per arribar-hi cal sortir des de Santa Maria i baixar pel camí que porta a les immediacions del Serrat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44672 | Serrat dels Tres Hereus; Els Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tres-hereus-els-tres-hereus | AA.VV (1990). 'El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat'; dins Àmbit de recerques del Berguedà, núm. 4; pàg. 91. AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serra dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CANAL, D. (2002).'La recuperació i anàlisi de les restes faunístiques i vegetals al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm. 43 , pàgs. 20 a 22. GUÀRDIA i FELIP, Jordi (1996). Memòria de l'actuació d'urgència al Serrat dels Tres Hereus. GRAU SEGÚ, Martí i RODRIGO REQUENA, Esther (1998). Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment arqueològic del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà). GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. al Berguedà', dins de Comerç i vies de comunicació (1000 aC.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. pàgs. 125-135. MARTIN, J. (2001).'Campanya d'excavació 2001 al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.40 , pàg. 21 MARTIN, J. (2002).'El Serrat dels Tres Hereus: present, passat i futur'; dins Revista El Ressò, núm.42 , pàgs. 12 i 13 MARTIN, J. i PEREIRO, R. (2002-03).'La restauració de les restes arqueològiques del Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.44 , pàgs. 28 a 31 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). 'El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà)'; dins Dovella núm. 67. Pàgs. 41-44. MARTIN, J. i RODRIGO, E. (2001).'Un poblat del segle I aC al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.39 , pàgs. 8 i 9 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2003). 'El poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del segle I aC al Berguedà'; dins Tribuna d'arqueologia 1999-2000'; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Pàgs. 127-146. MARTÍN GARCÍA, Jairo (2004).'El jaciment arqueològic del serrat dels Tres Hereus (Casserres - Avià); dins Revista Erol, núm. 80. Berga, pàgs. 17 - 21. PIQUÉ, R. (2003). 'Informe de l'anàlisi de les fustes del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1990). 'Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica'; dins Fortificacions. La problemàtica de l'ibèric Ple (segles IV-III aC) Simposi Internacional d'arqueologia ibèrica. Manresa, pàgs. 321 - 324. SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1993). 'La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca'; dins Empúries, núm. 48-50 (1986-89), vol. II, pàgs. 282 - 291. VALENZUELA, S. (2003). 'Anàlisis arqueozoològica. El Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit | VIIaC-VIII | S'ha restaurat un tram de 20 metres de la muralla. La resta d'estructures excavades s'han cobert amb geotèxtil i s'han tapat amb terra. | El Serrat dels Tres Hereus és un establiment que abasta una llarga cronologia. El que en principi semblava ser un establiment d'època republicana, amb les excavacions arqueològiques i l'estudi de laboratori posteriors, s'ha convertit en un jaciment ibèric del que ja s'han trobat estrats del segle IV i III aC que en època alt medieval torna a habitar-se. Està situat en un altiplà de 680 m sobre el nivell del mar, format per l'esglaonament de terrasses naturals de poca alçària i que s'estreny a la part meridional. Des del cim es controla un ampli territori, especialment la Vall del Llobregat. El període més conegut i que ha donat més evidències arqueològiques és l'establiment d'època romano republicana. Sembla ser que es tracta d'una fase molt concreta que té una curta existència, iniciada segons el material arqueològic analitzat entorn el 80 aC. El seu abandonament es produiria entorn el canvi d'era. La seva base poblacional seria indígena i, donada la cronologia i el context històric, serviria per abastir les necessitats geoestratègiques dels romans. El seu abandonament es produeix de manera sobtada, per tal com es troben els objectes in situ, però la possible causa, un incendi detectat a la zona 1, podria ser tant per causes violentes o accidentals. | 08049-25 | Al nord del terme municipal a la partió amb Avià. | La primera referència d'aquest lloc la proporcionà Jaume Bernades a Eduard Sánchez, que en va publicar unes notes (1990:322 ) i (1993:289). L'any 1995 s'inicien els treballs arqueològics via urgència, ja que els incendis de l'any 1994 van exposar el jaciment a la degradació natural i antròpica, sobretot per part d'excavadors clandestins o furtius. Aquesta campanya la dirigí l'arqueòleg Jordi Guàrdia i Felip i es realitza`entre l'1 i el 15 d'agost. Els resultats positius dels sondejos del 1995 motivaren la continuació de campanyes a partir de l'any 1996. Els anys 1996 i 1997 les excavacions es dugueren a terme dins un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1998 i 2000 es realitzà un altre projecte de recerca triennal per tal de realitzar les intervencions de forma programada i regular sota la direcció de Martí Grau i Esther Rodrigo. Entre 2001 i 2003 s'inicià un nou projecte triennal. | 42.0443700,1.8465700 | 404541 | 4655346 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús, i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades, de Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, d' Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, de Casserres). En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44673 | Camp de sitges entorn de Sant Salvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-sitges-entorn-de-sant-salvi | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | I aC - XV | Desconegut | Camp de sitges que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. En el camp 3 es van localitzar 26 sitges amb materials de cronologies molt àmplies, des d'una campaniana del segle I aC fins a ceràmica del segle XV. La tipologia de les sitges difereix segons la seva cronologia. Hi ha estructures de més d'un metre de profunditat i de secció globular, farcides amb material d'època romana imperial. La distribució espacial de les sitges permet afirmar als excavadors que estaven disposades seguint un ordre espaciotemporal. Les sitges d'època romana estaven a l'extrem Oest, les tardo romanes immediatament al seu costat i les medievals en els límits del camp, en direcció nord. | 08049-26 | A l'Est del nucli urbà de Casserres | Amb motiu de la construcció de la nova carretera C-16 Eix del Llobregat es va realitzar una prospecció superficial i l'elaboració de rases a la zona afectada pel nou traçat d'accés a la nova carretera, tram Gironella-Casserres. Aquestes prospeccions van permetre localitzar un jaciment que es va excavar durant els anys 2006 i 2007 sota la direcció de l'arqueòleg de l'empresa Àtics, Josep Farguell Pallarès. | 42.0135300,1.8449200 | 404359 | 4651924 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44673-foto-08049-26-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca la troballa d'una arracada d'or i un possible estri d'higiene personal. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44674 | Jaciment de Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-fonogedell | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la Selva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | IX-XV | Es desconeix si hi ha estructures i el seu estat. | En un camp situat a llevant i al peu de la codina que ocupa l'església romànica de Sant Miquel de Fonogedell, es localitzaren una cinquantena de fragments ceràmics, la majoria corresponen a la plena edat mitjana, però també hi ha produccions que podrien ser anteriors al segle X, amb presència de pastes granuloses. | 08049-27 | Fonogedell | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. | 41.9892400,1.8149200 | 401837 | 4649261 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44675 | Jaciment de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-de-casserres | <p>AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. SERRA VILARÓ, J. (1989). Baronies de Pinós i Mataplana: investigació als seus arxius. Bagà: Centre d'Estudis Baganesos, 1989, 3 Facsím., Barcelona: almes, 1930-1950. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58.</p> | III-XVIII | <p>Es coneixia l'existència d'una església, posteriorment priorat, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Mn. Ramon Camps en la seva obra diu: 'És tradició molt antiga que en el punt que ocupa la casa - Els Porxos de canudes del Prat - hi havia una església dedicada a l'apòstol Sant Pere. Encara es veu rastre d'una capella romànica' (p. 5). En els moments d'escriure això ja s'havia trobat el sarcòfag i altres restes d'enterraments, descoberts per les obres de la carretera de Gironella a Casserres. A partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges a la zona de Sant Pere de Casserres per intentar trobar aquest monestir citat per la documentació històrica. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats dedicats al conreu de cereals i pastures, formant un conjunt de terrasses. Les intervencions arqueològiques permeteren documentar diversos sectors: el monestir, la sagrera, un edifici auxiliar, un camp de sitges i una vil·la romana. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. Les excavacions deixaren al descobert la planta de l'església, les dependències monàstiques adossades a la façana sud de l'església i l'accés al monestir. L'església ocupava la part més alta del turonet i estava orientada a l'est. És de planta rectangular amb absis recte a la capçalera. L'obra és feta de carreus grans i mitjans ben escairats. En el creuer es van documentar quatre pilars que els excavadors associen a una volta de canó o una cúpula o campanar de torre. Les dependències monàstiques estan formades, bàsicament, per un seguit de murs fets de carreus i paral·lels orientats de nord a sud. La majoria de les construccions del monestir es construirien en els segles X-XI damunt de restes tardo antigues o aprofitant directament estructures d'aquella època. A mitjans del segle XII es van fer ampliacions tant a l'església com al cenobi. Al nord de l'església i al sud de la masoveria es localitzà una necròpolis associada al monestir. Les tombes estan orientades a l'est i estan retallades a la roca natural, amb cobertes de lloses i alguna de teula de tipus antropomorf. Es daten entre els segles V i XI dC. Al nord-oest es van documentar una sèrie de construccions d'ús indeterminat, amb un edifici principal de planta rectangular dividit a l'interior per crugies; construït amb pedres sense treballar unides amb argila i calç. Aquest edifici tanca el pati d'entrada al monestir pel sector nord. Els nivells més antics són d'època tardo antiga i s'amortitza en el segle XVI. Molt a prop de la masia de Can Sargantana es van localitzar en un camp, gairebé'un centenar de sitges. A la zona més baixa excavada, al sud del monestir van aparèixer estructures que correspondrien a una vil·la fortificada , amb torres que flanquejarien l'entrada, d'època tardo antiga.</p> | 08049-28 | Carretera BV-4132z PK 4 | <p>El primer document escrit que fa referència, encara que indirectament, a l'església de Sant Pere de Casserres, data de l'any 889, en la venda d'una vinya, amb els seus arbres al terme del castell de Casserres, una de les afrontacions esmentades, és la vinya de Sant Pere. L'any 1009 el vicari Guifré i la seva dona donaren a Santa Maria de Serrateix un alou situat al comtat de Berga, al terme de Casserres; un dels límits d'aquest alou és 'ecclesia que vocant S. Petri'. El 1040 l'abat Guillem de sant Sadurní de Tavèrnoles i altres homes, com a marmessors del testament de Guillem Ramon de Torricela, permutà un alou a Sanavastre per l'església de Sant Pere de Casserres, amb totes les seves pertinences. Fins aquells moments, sant Pere de Casserres que havia estat parròquia passa al domini del monestir de la Vall de Valira. Així el segle XI es creà el priorat, que a l'any 1212 ja no tenia comunitat. Les recents excavacions arqueològiques han posat al descobert un element que fins aleshores restava ocult.</p> | 42.0275600,1.8540900 | 405139 | 4653471 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44675-foto-08049-28-3.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | BCIL | 2023-02-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'excepcionalitat del jaciment ve donada per la continuïtat d'ocupació des d'època romana fins el segle XVI, des d'una vil·la baix imperial que és amortitzada per una església romànica. Afegint-hi l'interès de documentar materialment, a partir de l'arqueologia, d'un lloc citat en la documentació històrica del qual no se'n tenia coneixement de la seva ubicació precisa. | 83|84|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||
| 44676 | Jaciment de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-maria-de-lantiguitat | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. SERRA, R. i VIGUÉ, J. (1995). 'Sant Pere de Casserres'; dins Catalunya romànica, XII. El Berguedà. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 58. | II aC-VIII | En aquest indret Ramon Martí creu que podria trobar-se la fortificació d'època carolíngia de Casserres, donada la peculiar toponímia. Per aquest motiu, s'inclogué aquesta zona dins un projecte de recerca d'abast comarcal, dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Els resultats de la prospecció fou la recollida de material ceràmic que inclou fragments d'època ibèrica i romana, material constructiu (tegulae i imbrice), així com formes de tradició dels segles V i VI, i d'altres de cocció neutra o reduïda, estranyes a la tipologia d'època comtal dels castells. Els redactors de la Carta arqueològica pensen que es tractaria d'un establiment romà que substituiria el poblat ibèric del Serrat de Terracuques, situat a 300 metres, i que es tractaria d'una vil·la ocupada fins l'antiguitat tardana amb la construcció d'una església entre els segles V i VII. | 08049-29 | A 200 metres al nord del nucli urbà de Casserres | Es tracta d'una església molt poc documentada històricament.. Els seus orígens deuen ser força remots, car la documentació del segle XI ja l'anomena d'aquesta manera. L'any 1061 Ramon 'Duerasan' feu testament i entre moltes de les deixes fetes a diferents esglésies, s'esmenta 'ed ad lumine Scte. Maria Antiqua aureo'. En el segle XIII ja deuria restar força abandonada, arrel de la construcció al barri de Casserres de la Capella de l'Àngel Custodi. Al segle XIX, fou bastida de nou i al començament del segle XX s'adossà en un dels murs, el cementiri de la vila. L'església actual no conserva cap testimoni d'època romànica, però conserva en el seu interior dos sarcòfags procedents de Sant Pau de Casserres i del segle XIV. | 42.0153300,1.8446100 | 404336 | 4652124 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44676-foto-08049-29-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la fitxa de l'Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya, el material recollit en aquesta prospecció es troba dipositat en el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona); però una consulta realitzada a aquest departament no ha pogut confirmar la notícia. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44677 | Tossal d'Irene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | VIaC-VIII | Parcialment destruït. | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC. | 08049-30 | Baga de Lledó | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44678 | Zona Expectativa arqueològica 6; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-6-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XVIII | Desconegut. | Durant la prospecció arqueològica de la zona per motius de l'execució d'un projecte viari es localitzaren a la zona indicada restes immobles, blocs de pedra formant una mena de mur d'una filada, recolzats directament sobre una llosa de pedra, treballada, amb la superfície llisa. Els autors de la prospecció proposen que es tractaria de les restes d'un camí, del que n'intueixen un dels seus límits i part de la calçada. Però no localitzaren cap resta de material arqueològic moble associat a aquests nivells i, per tant, no és possible assenyalar cap cronologia. | 08049-31 | Carretera BV-4131 PK 9+500 | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0079400,1.8526100 | 404987 | 4651295 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'adscripció cronològica del jaciment és amplia i imprecisa donada la mancança total de material arqueològic. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44679 | Zona Expectativa arqueològica 7; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-7-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | IIaC-VdC | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat sense estructures conservades que podrien correspondre al període romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. En una zona, a l'entrada del nucli de Casserres, afectada en els darrers anys per moviments de terres, a causa de l'expansió urbanística del poble, els autors de la prospecció localitzaren en superfície material ceràmic d'època romana. | 08049-32 | A l'entrada del nucli de Casserres, al sud. | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0102500,1.8470600 | 404531 | 4651557 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44680 | Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII aC-V | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l'ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d'època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d'estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d'un poblat ibèric en aquesta zona. | 08049-33 | C-16 entre el PK 82+500 i 91+000 | Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l'Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 41.9972200,1.8821800 | 407420 | 4650072 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44681 | Molí de Dalt o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVII-XX | Antic molí fariner ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta construcció predomina la verticalitat que li serveix per superar el caient necessari de l'aigua entre la bassa i el carcabà. Les parets són de maçoneria senzilla, rejuntades amb morter en els laterals i amb restes d'arrebossat antic. Les obertures són de dimensions reduïdes i en l'entrada del nord-est s'observa una porta senzilla amb llinda de pedra, així com petites finestres també de pedra i ampits amb motllures simples. La bassa es conserva en molt bon estat a la façana de ponent i destaca l'impressionant mur de pedra fet de carreus ben escairats. També es conserva una mica més amunt del curs de la riera de Merola, la resclosa on es desviava l'aigua cap a la bassa. | 08049-34 | Riera de Merola, prop de Cal Cirera. | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del mig i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. En el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, surt amb el nom de 'Molino de Cal Cirera'. | 41.9770500,1.8185200 | 402117 | 4647903 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins l'any 1945 aproximadament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44682 | Molí del Mig o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mig-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII-XIX | Enrunat. | Molí fariner construït possiblement en el segle XVIII del que només se'n conserva la bassa i la construcció que aixoplugava moles i rodet. És de planta rectangular i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La bassa està feta de carreus units amb morter de calç. A uns 100 metres remuntant la riera encara s'observa el salt d'aigua de la resclosa que serveix per desviar l'aigua fins la bassa del molí del mig que mentre baixa la riera es manté plena. | 08049-35 | Al sud del terme municipal | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino del Medio'. | 41.9791300,1.8221100 | 402417 | 4648130 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44682-foto-08049-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins a principis del segle XIX.L'entorn de la bassa és una zona de cria de granotes i per tant un bioindicador de la qualitat de l'aigua i del seu entorn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44683 | Molí de Baix o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1997). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVIII | S'ha perdut la bassa. | Antic molí fariner reconvertit en residència, ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista rejuntades amb morter, en les que es poden veure perfectament els grans carreus cantoners. A la façana principal s'hi ha afegit un porxo per l'entrada, així com una terrassa sobre un cos de planta baixa. Les portes i finestres tenen les llindes de pedra i ampits amb motllures simples. L'adaptació a residència ha estat en detriment de la conservació de la bassa, rodet i carcabà. De la bassa només en resta un petit tram de mur a tocar del mur orientat al nord de la casa. | 08049-36 | Riera de Merola | Construcció del segle XVIII de la que no es coneixen notícies documentals, i que juntament amb els altres dos molins, el del dalt i el de mig també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Molino de Baix' | 41.9785700,1.8250000 | 402656 | 4648065 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44683-foto-08049-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44684 | Resclosa i canal Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La resclosa actual es construeix l'any 1942 amb un canal de 498 metres de llargada i 2 metres de profunditat. Té uns 65 metres de longitud i l'obra és de formigó amb diverses comportes independents d'acer. Es continua utilitzant per produir energia elèctrica. | 08049-37 | Colònia Guixaró | El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa Gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un 'servei' per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, de mica en mica, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir una activitat industrial. | 41.9990000,1.8869300 | 407816 | 4650264 | 1942 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44685 | Fabrica del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-guixaro | CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER, Ramon (1985). El Guixaró. Gironella. | XIX | És una característica fàbrica de pisos de planta rectangular, paral·lela al riu. Totes les obertures, tant finestres com portes d'accés, estan emmarcades amb obra de maó vist, la majoria d'elels estan tapiades amb maons. Les naus s'aguanten amb dues fileres de pilars de ferro colat paral·leles al mig del tancament amb tirants de ferro i revoltons. La coberta és de teules a dues aigües i reposa sobre encavallades de fusta. Al costat hi arriba el canal provinent de la resclosa, que és el que antigament proporcionava l'energia elèctrica per moure els embarrats. Actualment formen part de la fàbrica el que havia estat l'antiga església i unes naus adossades de construcció més recent. Al costat de l'esglésai hi ha la casa de l'encarregat i més amunt la casa on s'allotjava l'amo quan venia, ja que el seu habitate estava a Viladomiu Nou i la casa del director. | 08049-38 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó, es posà en funcionament l'any 1880 . Amb el temps s'especialitzà en la producció de mallorques i franel·les. L'activitat industrial tèxtil es va mantenir fins l'any 1990. A partir de l'any 1991 es fa producció d'alumini. | 41.9952400,1.8866400 | 407787 | 4649847 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44687 | Alzina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-colls | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d'una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d'alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d'alçada per 30 cm d'amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-40 | Camps de l'Alzina Grossa. | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . Mireia Amat i Escútia, l'abril de l'any 2005 escriu un poema titulat 'Alzina dels Colls', els versos del qual són els següents: Enmig d'una dolça llenca, Un grup de branques encisen la mirada Un arbre molt dens envelleix la carena Una alzina omnipresent, una alzina estimada Sempre desperta i alçada Amb mancança de por a la flama És i serà amada Aguantant un centenari de fama Exemple per les alzines nascudes Noves en un món despietat amb la natura. Frondosa i plena de matolls, Aquesta ets tu, Alzina dels Colls | 42.0050700,1.8345400 | 403486 | 4650996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom d' Alzina grossa de Casserres.En un tríptic de l'Ajuntament sobre la ruta de les fonts, es diu que hauria estat declarada d'interès turístic, però aquesta categoria no existeix dins la legislació de protecció d'arbres a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||||
| 44688 | Espai natural dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus-0 | <p>DOMINGO DE PEDRO, Màrius (2011). Rapinyaires a Catalunya, conèixer-los i observar-los. Cossetània edicions. Valls. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN serra del Catllaràs, serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus.</p> | <p>L'Espai natural dels Tres Hereus és una zona protegida, des de l'any 2000, que comprèn part dels municipis d'Avià i Casserres, de 307,5 ha. La superfície de PEIN del municipi de Casserres queda delimitat des d'Avià per la pista de Can Terradelles i continua en direcció sud pel camí dels Colls fins al punt de cota 525,23 m, on la pista gira, per continuar en direcció sud per la carena fins a la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132). Segueix per la carretera en direcció a Casserres durant un centenar de metres fins a un pont sobre la confluència de dos torrents. Puja pel torrent que va en direcció nord-oest fins a trobar el camí que accedeix a Canudes. Quan aquest camí gira en direcció nord, el límit segueix cap al sud-oest pel límit entre el bosc i els conreus grafiat en el plànol 1/5.000, fins enllaçar amb un torrent que desguassa al torrent de Vinçà. Segueix per aquests torrents fins creuar el camí que voreja el pantà de Casserres pel seu vessant est. Segueix aquest camí fins a la presa del Pantà creuant-la i seguint pel marge sud fins a un torrent que puja en direcció oest fins la carretera BV-4132. Continua per la carretera en direcció a Gironella fins al pont sobre la riera de Clarà. Puja per aquesta riera uns 500 metres fins un torrent tributari del marge dret, pel qual puja en direcció sud-oest fins el camí del Solerot. La delimitació continua per aquest camí en direcció nord-est fins la vora del camp del Solerot. En aquest punt deixa el camí per seguir el marge del conreu en direcció nord, tot envoltant el camp, fins tornar a enllaçar amb el camí del Solerot, pel qual continua en direcció sud-est. En el punt que el camí creua el torrent del Reguer, el límit baixa per aquest torrent fins la riera de Clarà, per la qual baixa fins l'aiguabarreig amb el torrent Sec. El límit puja pel torrent Sec i continua per aquest fins al camí de Graugés. Segueix per aquest camí en direcció nord-est fins al límit de terme municipal. El paisatge format per petits turons alterna amb plataformes estructurals de gresos que sobresurten entremig de camps de conreus bàsicament de producció cerealística. La vegetació que hi ha crescut després dels greus incendis del 1994 ha modificat novament el paisatge; les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, han disminuït en gran part per deixar pas al bosc originari d'alzina carrasca (Quercus rotundifoliae) i roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae). El sotabosc està format per brolles de romaní i màquies. La riera de Clarà en el seu pas per Casserres presenta comunitats vegetals importants de bosc de ribera amb gorgs de poca alçada i una presència destacada de fauna. El pantà de Casserres també forma part de l'espai protegit i s'ha convertit en refugi i espai de nidificació de moltes espècies d'aus. S'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus), protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.</p> | 08049-41 | Al nord del terme municipal | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals (DOGC 556 de 28 de juny de 1985, pàgs. 2113-2119) i el decret 328/1992, de 14 de desembre (DOGC 1714, pàg. 1544). Per resolució de 21 de juny de 2000, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 29 de maig de 2000, i pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat iberoromà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES). En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0343000,1.8455300 | 404440 | 4654229 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44688-foto-08049-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Soler de Sant Pau és una àrea d'exclusió, la delimitació de la qual s'inicia al nord de l'àrea, en la cruïlla de la carretera d'Avià a Casserres i el camí del Soler de Sant Pau. El límit segueix per la carretera en direcció sud fins la segona cruïlla de la casa esmentada. Baixa per la torrentada en direcció oest fins el primer camí, pel qual continua en direcció nord, travessa un altre torrent i emprèn direcció oest fins una curta carena situada al final del camp. Puja per la carena fins creuar la corba de nivell 550 m, per la que segueix fins el punt on la corba de nivell intercepta el torrent de la Rectoria de Sant Pau. En aquest punt segueix en direcció est uns 75 metres els marges de conreu que enllacen amb el punt inicial. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44692 | Roc de la Mel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-mel | Gran bola de pedra sorrenca situada arran del camí de Cardona, per sota Can Pascual. Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant 13 graons. Forma part d'un conjunt de 5 blocs, dels quals n'és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Segons informació oral facilitada per Ramon Bernades, es tracta d'una pedra termenera. Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel. | 08049-45 | Camí de Cardona per sota Cal Pasqual | Geològicament la situació de la comarca del Berguedà entre el Pre- Pirineu i la Depressió Central permet diferenciar clarament dues zones amb unes característiques i peculiaritats pròpies, l'Alt i el Baix Berguedà, amb el riu Llobregat com a espina dorsal, predominant les roques detrítiques tipus conglomerat, gresos i lutites. Casserres forma part d'aquesta última, on el paisatge acull formes suaus amb predominança de materials sedimentaris del període Eocè i Oligocè. | 41.9977300,1.8214500 | 402391 | 4650196 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. /Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? /(De sempre, que he volgut tenir-ho tot) . | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||||
| 44694 | Bauma obrada de les set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XVIII-XX | Bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. A la dreta s'endevina una porta tapiada posteriorment. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. Just per sobre del marxapeus, en el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca de secció quadrada i amb una profunditat d' 1,20 m. Al davant de la bauma hi ha una terrassa protegida per una paret de pedra seca i al davant mateix una plantació de bedolls (Populus nigra). A la part superior de la balma o bauma hi ha un mur o paret de pedra seca que ha estat bastida damunt de la roca mare. | 08049-47 | Clot de les barraques | El nom de Bauma o cafè de les set portes vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. | 42.0078300,1.8183900 | 402153 | 4651321 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de Cafè de les set portes o Balma de Cal Calau.Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44700 | Roureda de la Font del pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-del-pagesos | MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d'estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna). La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d'entre 20 i 25 m. Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent. | 08049-53 | Font dels pagesos, Ctra. 4131 PK 7 | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. Aquesta roureda va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesos com els d'un fornit gegant que té la font dels Pagesos. Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajaguda generosa i complaguda, dóna veure al qui té set. Al grup de roures frondós acull també els ocellets, mescla d'ombra i refilets que convida a dolç repòs. Tot un perfum de natura i de plàcid benestar dóna goig de respirar la silvestre aroma pura Si voleu quedar sorpresos d'aquest lloc tan pintoresc aneu-hi que s'està fresc allà a la Font dels Pagesos. | 42.0139000,1.8277300 | 402936 | 4651984 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La pràctica forestal d'afavorir els pins en detriment de roures i alzines, comunitats naturals d'aquestes terres juntament amb la capacitat que té el pi per colonitzar ràpidament els antics conreus són unes de les causes principals de la desaparició de les rouredes. Els focs de l'any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||||
| 44701 | Font de La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-serra | XX | Font ubicada en un marge orientat al nord, prop de la casa de Serrajoana. L'espai està configurat per la surgència, una bassa on desguassa la font i una taula rodona amb banc de pedra sota un gran plataner. L'aigua raja ininterrompudament per un brollador d'acer inoxidable collat amb morter a la paret del marge i va a parar a una pica d'obra, feta de maons, de 2'5 x 0'6 metres. Pel costat esquerra té un petit foradet que li permet desguassar l'excés d'aigua cap a una bassa que es troba adossada a la pica. Aquesta bassa servia per regar la feixa inferior que antigament estava plantada d'hortalisses. La font rep l'ombra de dos plataners, dues washingtònies i un micaquer. Tot i que la bassa sembla de factura antiga pels grans carreus de pedra que s'hi observen tallats en pedra sorrenca, el mur que es troba adossat al marge ha estat refet amb blocs de formigó. | 08049-54 | Carena de la Rovirossa | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0216200,1.8275500 | 402933 | 4652842 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44701-foto-08049-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||
| 44703 | Font de Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescaler | Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable. | Font situada en una torrentera que neix a l'alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l'Àlber. La font, que es proveeix d'una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l'Escaler. Quan raja, que no és tot l'any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l'any 1994, associada a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major. | 08049-56 | Ca l'Escaler - Clot de els barraques | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0090200,1.8181700 | 402137 | 4651453 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||||
| 44704 | Font de Cal Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pasqual | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua de surgència que consisteix en dos brocs de plàstic situats un damunt de l'altre que surten del marge. El tub inferior porta un tap amb una cadena. Per l'arranjament de la font s'han col·locat un parell de blocs de formigó que aguanten el marge i un graó per on circula l'aigua. Per damunt del graó s'hi ha col·locat una llosa enganxada amb ciment amb un tub de plàstic d'un diàmetre igual que els dos brocs per tal de permetre la circulació de l'aigua d'escorrentia que va baixant per la torrentera. Al voltant de la font hi ha varis avellaners. Aquesta surgència d'aigua que neix a la costa de Cal Catiu i baixa per una de les torrenteres que alimenta la riera de Cal Camadall, prop de cal Pasqual. | 08049-57 | Camí de Cardona, s/n | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9988300,1.8237500 | 402583 | 4650315 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44704-foto-08049-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||||||
| 44706 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc | Font d'aigua natural construïda en el marge de llevant del camí que condueix a l'ermita de Fonogedell des del camí de Cardona. Per accedir-hi cal baixar per un corriol uns 20 metres fins a trobar tres esglaons de pedra ben escairada i una passera de formigó que permet agenollar-se. L'aigua raja ininterrompudament per un tub de plàstic collat a la paret d'obra que fa de frontis. Per sota, hi ha l'aixeta cromada que regula l'obertura. En aquest frontis fet de paredat i coronament curvilini s'hi pot llegir el nom de la font (FONT DE L'ARÇ) i l'any, 1986. L'aigua sobrant baixa per una canal cavada al terra que es perd entremig de la vegetació. | 08049-59 | Al sud del terme municipal; a 140 metres de Cal Camadai | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9956200,1.8139800 | 401769 | 4649970 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entorn arbori està constituït per pins i arbres fruiters que han estat plantats per l'home. Abans dels esglaons hi ha un espai adequat per esbargiment amb un banc fet amb dues pedres i una taula construïda amb una llosa més gran que està arran de terra amb altres pedres més o menys grosses que fan funció de banc. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||||||
| 44707 | Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bernades | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec de triple filera amb rajols, és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. L'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus a les cantoneres, mentre que l'ampliació posterior fou realitzada amb totxana antiga. La façana principal té una composició asimètrica amb els eixos desplaçats a l'esquerra. En planta baixa, la única obertura és la porta d'accés, ara de llinda recta de fusta, però que conserva l'arc de punt rodó. En la primera i segona plantes es reprodueix el mateix esquema, on destaca una doble galeria amb columna central, i dues finestres als laterals, amb les llindes, brancals i ampits de pedra treballada. Reprodueix els esquemes arquitectònics de moltes masies de la zona, on en un moment indeterminat del segle XIX s'amplia un cos de galeries a la façana principal, deixant tapada l'antiga façana i l'antiga porta d'accés. A l'interior, després del primer cos ampliat de galeries es traspassa l'antic llindar de la casa., amb el portal d'arc adovellat. A la planta baixa es conserven les estances destinades a la producció i al bestiar. En aquesta es conserva part d'una tina de vi i un forn de pa. Entrant a mà dreta hi trobem les escales d'accés a la planta primera que conserva la distribució clàssica amb afegits i divisions posteriors. En aquesta planta es conserven llindes de pedra amb els anys gravats, fruit potser de la primera gran ampliació (1772, 1753). També es conserven altres llindes amb cares antropomorfes en relleu i elements vegetals geomètrics. Tenia dues fogaines, la del masover i la dels propietaris. No se'n conserva cap. La dels masovers estava a la façana de ponent i la dels propietaris a la façana de llevant. Ambdues eren cobertes. També hi havia dues pedres per fer oli de ginebre, la més propera al mas molt ben conservada i la segona més llunyana que es va malmetre amb els incendis de l'any 1994. | 08049-60 | Sant Pau de Casserres | El primer document que fa referència a la casa Bernadas és del segle XIV, on parla d'un tal Bernadas de Sant Pau. A causa de la pesta el mas queda abandonat i en estat ruïnós. Anys més tard, segons un pergamí conservat a la casa i signat el 22 d'octubre de 1530, explica com en Joan de Bernades, reclama als monjos de Santa Maria de Serrateix el restabliment de les propietats de la seva família. En el document, Fra Lluís de Claramunt, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix convoca als monjos per pactar sota condicions el retorn del mas Bernades de la parròquia de Sant (Pau) de Casserres que l'hereu Joan de Bernades els reclama per poder tornar-hi a viure. En primer lloc s'esmenta l'estat deplorable en que es troba la propietat: 'el qual mas és totalment enderrocat i sense casa, i aquesta està descoberta i la major part de les parets enfonsades, i les seves vinyes son ermes i ... de manera que fa ben bé vint anys que l'esmentat monestir no en treu cap profit, i l'hereu d'aquest mas és pobre i no hi vol habitar si nosaltres (...) no (reduïm) per sempre més el cens a un part, i del tot durant tres anys per tal que ell pugui cobrir i obrar la casa de dit mas'; en segon lloc, tot allò que se li retorna: 'cases, casals, corts, terres, trossos, camps i honors conreats i erms, muntanyes i plans, arbres, boscos..., aigües, aqüeductes, deveses, pastures, prats, termes, emprives, fites i totes i cada una de les coses que formen la seva integritat i drets i les seves pertinences', i finalment les condicions que s'estableixen: en primer lloc haurà de cobrir la teulada, i després hi haurà de residir durant quatre anys en els quals tindrà un hereu que asseguri els pagaments a l'abat, al monestir i als seus successors vint-i-dos sous de moneda barcelonina cada Nadal, a més dels delmes del que obtinguin de les terres i un pollastre. Perquè pugui instal·lar-se i aixecar la propietat, els primers quatre anys queda exempt de pagament i els monjos, li donen dos capons i li deixen una bota que es troba a Avià que haurà de restituir en el seu moment. La família ha conservat el cognom des d'aleshores. | 42.0437100,1.8362300 | 403685 | 4655284 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la masia hi ha 4 volums importants. Al nord-est hi ha la granja de vaques, de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra arrebossada. Connectat a l'est apareix un gran cobert allargat, amb la coberta de teula àrab i fibrociment, bigues de formigó i parets de pedra i totxo, usat com a magatzem. Junt amb l'anterior hi ha un cobert de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab i parets de pedra. Per últim, davant la façana principal, apareix uns coberts allargats emprats com a paller i garatge, de bigues de fusta i parets de totxo o blocs de formigó a les parts noves i de pedra a la planta baixa, extreta del jaciment de Bernades, durant la primera meitat del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44719 | Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI | El nucli de Barbats, ja que a la masia cal afegir-hi dues masoveries i diversos coberts, pallers i granges forma un dels conjunts més antics de Casserres, amb documentació de 1500 que ja en parla. Es tracta d'una explotació agropecuària de gran extensió. La masia principal està fonamentada directament damunt la roca natural i és de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i grans carreus a les cantoneres. La façana principal ha sofert una ampliació, en el segle XIX, afegint-hi una doble galeria amb arcades a la meitat esquerre, que no ha malmès la porta d'accés de punt rodó adovellat. El balcó corregut de la primera planta, també afegit posteriorment, si que ha tapat part del punt rodó. Tant un element com l'altre han modificat la disposició simètrica de la façana. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l'interior hi ha llindes de portes amb les dates gravades dels anys 1763, 1774. Al costat de l'entrada principal s'hi va obrir una nova entrada i al costat dret, gairebé tocant la cantonera hi van posar el dipòsit de l'antic trull d'oli amb una aixeta per l'aigua i al damunt mitja pedra de molí. La planta baixa té volta catalana. A l'interior, la seva distribució respon a la clàssica d'aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l'esquerra de l'entrada, que es va modificar l'any 1971, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l'antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l'embigat de fusta. Les bigues de la coberta són de formigó des del 1988. L'any 1971 també s'afegí una finestra geminada a la façana principal amb una columna portada d'una casa indeterminada de Casserres. Entre els afegits a la façana oest destaca un gran porxo amb arcades i una galeria en planta primera amb tres obertures i columnes mitgeres. Un segon porxo se situa davant de la masia, amb planta baixa i pis, construït amb pedra en planta baixa i maó en la planta pis, i coberta de teules àrabs a dues aigües vers al nord i sud, bigues de fusta i obertures sense elements destacables, excepte les llindes ben fabricades amb maó. A l'est de la masia apareixen tres coberts enganxats, adaptats al desnivell topogràfic existent. Al nord, hi ha l'entrada al garatge agrícola (4 m d'alçada) fet amb maó, teula àrab i estructura de fusta; o bé al gran cobert agrícola de PB+2 en alguns casos (alçada 7 m) amb parets de totxo, teula àrab i bigues de formigó. D'altra banda, a l'est de la masoveria 2 hi ha un paller de PB+1 i un porxo, fets amb bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo. | 08049-72 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i llavors van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0252700,1.8623000 | 405815 | 4653208 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia hagut fogaina, forn de pa, trull d'oli (ubicat a l'entrar de la casa, a mà esquerra, després d'haver pujat els primers esglaons que porten al pis de dalt, i al replà mateix a mà esquerra tornant a baixar, en una gruta excavada a la mateixa roca on està construïda la casa), premsa de vi, premsa amb les moles pel blat i tines.Existeix un pergamí de l'any 1500 que ja parla del Mas Barbats. Amb la documentació localitzada han pogut establir l'arbre genealògic des de 1690.També destaca una col·lecció d'eines del camp força considerable: dalla, sulfatadores, podalls, esclopins, fangues, arades, garlopes, serres, jous, sedassos, falç, pales de forn, cistells, llums de carburs, paranys i collars, esquellots, forques, etc. A l'exterior, en zones enjardinades, hi ha diverses pedres de premses de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44720 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Masia de planta rectangular restaurada i reconvertida en casa de turisme rural. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, tot i que originàriament la façana principal estava orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria: pedres rejuntades amb morter i grans carreus cantoners. Les obertures de la planta baixa conserven llindes de fusta i la resta estan emmarcades amb maons. Destaca a la façana sud, a la segona planta, una obertura de galeria doble amb columna central de maons. A la façana sud hi ha adossat un porxo de planta baixa emprat per a la barbacoa, amb coberta de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra i totxo arrebossat. A llevant, hi ha un cobert de planta baixa i pis utilitzat com a garatge i magatzem, amb bigues de fusta, coberta de teula àrab i parets de maó sense arrebossar. | 08049-73 | Vilanova - Riera de Clarà | Conjuntament amb les masies de Vilanova i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Ramon Parcerissa Boixadera en fou el darrer masover, que hi va viure fins l'any 1978. La darrera reforma es va fer l'any 1999 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Barraca del Bernadàs'. | 42.0125600,1.8532400 | 405046 | 4651807 | 1571 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44720-foto-08049-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Barraca del Bernadàs.Els incendis de l'any 1994 no van afectar tant aquest vessant més ombrívol on hi ha un alzinar amb roureda i sotabosc propi de gran valor paisatgístic i mediambiental. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | |||||||
| 44721 | Bauma obrada de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-ca-naloy | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com habitatge fins a principis del segle passat. En origen la bauma tenia dues portes d'accés i una finestra, i a l'interior hi havia parets divisòries fetes amb pedres i argila que estaven emblanquinades amb cal. A la part de dalt de la bauma hi havia dues molleres d'on sortia l'aigua que els antics habitants de la bauma havien aprofitat per fer-la baixar amb canalitzacions artificials i posar dues aixetes. | 08049-74 | Ca n'Aloy | Segons informació oral facilitada per Pau Llorens, a la Bauma de Ca n'Eloi hi van viure fins a l'any 1919. Ens contà que hi ha una persona que actualment viu a Sallent que havia nascut en aquesta bauma. També ens informà que a finals dels anys 60 o començament dels 70 del segle passat, s'hi van conrear xampinyons, moment en que es va tapiar la segona porta, per evitar l'excés de llum. La propietat presenta certificat de domicili de l'any 1914. | 42.0240600,1.8146800 | 401871 | 4653127 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 | ||||||||
| 44722 | La Bauma del Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-del-forroll | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Casa aïllada als quatre vents construïda damunt una roca sorrenca que forma una bauma i adaptada al desnivell del sòl. És de planta quadrada i consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els paraments són de maçoneria acabats amb arrebossat sense pintar i les obertures laterals són més aviat petites. A la façana principal, destaca la terrassa frontal i els balcons a la segona planta, mentre que a la última planta s'hi obra una galeria tancada de cinc arcs escarsers. | 08049-75 | l'Ametlla de Casserres - a l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta'. | 42.0391800,1.8759100 | 406962 | 4654738 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està damunt d'una bauma de 250 metres d'amplada i a la finca hi neixen dues fonts d'aigua. Dins el desnivell existent a la parcel·la, hi ha un porxo de fusta de planta baixa i pis emprat com a garatge. El jardí disposa d'una bassa, una petita cascada d'aigua i una zona enjardinada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-02 05:38 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc