Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44649 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-4 | AA.VV (1976). Els Castells catalans. Rafael Dalmau editors, Vol. V. Barcelona, pàgs. 987 i 988. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVII-XVIII | Carrer datat entre els segles XVII i XVIII que conserva el seu traçat primitiu. De perfil no massa estret, s'estén serpentejant fins arribar a la plaça de la Creu, al darrera de l'església. Gairebé totes les cases tenen el, parament de pedra vista. Algunes han estat arrebossades. Destaquen els portals d'arc de mig punt adovellats o amb llindes de fusta. La major part dels habitatges són cases entre mitgeres que consten de planta baixa i pis. La planta baixa es destinava a magatzem d'utillatge agrícola i l'escala d'accés a la planta primera. On hi havia el saló-menjador amb xemeneia central i les habitacions. A sota coberta hi havia magatzem. El seu traçat coincidia amb el camí Ral de Manresa a Berga. | 08049-2 | Carrer Major | Casserres en època medieval, era una vila fortificada que conserva el traçat dels carrers més antics i l'estructura general de la vila, fins que l'any 1653 fou cremada i saquejada. Un cop finalitzada la Guerra del Segadors i, davant la resistència d'un grup concentrat a Casserres, Gabriel de Lupià cremà la vila i enderrocà les muralles. L'any 1713, els Miquelets la van tronar a cremar. L'aspecte del carrer Major tot i tenir el traçat medieval és d'aquesta època, així com la plaça de la Creu. | 42.0146000,1.8413500 | 404065 | 4652047 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44649-foto-08049-2-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El 1979 el carrer fou declarat monument artístic però els mateixos habitants demanaren l'anul·lació de la incoació. L'any 1916 es va fer una primera pavimentació del carrer.Les obres de rehabilitació del carrer Major, i Nucli antic de Casserres han estat cofinançades pels Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Europea,l'any 2002. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44654 | Plaça de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-creu | AA.VV (1976). Els Castells catalans. Rafael Dalmau editors, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII | La plaça de la Creu està datada entre els segles XVII i XVIII i conserva el seu traçat original, que és de perfil irregular i allargat, amb un cert desnivell. Està ubicada darrera l'església. Les cases que en formen part tenen el parament de pedra vista i consten de planta baixa i dos pisos, amb les portes d'arc de mig punt adovellades. Algunes cases que voregen la plaça són ca l'Urbici, cal Cerdans, cal Gotlla i cal Nen Xic. Fa temps, als baixos de ca l'Urbici hi havia el cafè del Centre Catòlic. A l'espai comprès entre la casa de P. Santasusagna i R. Sitjes, hi havia una casa tota de pedra i una finestra gòtica geminada. Des del segle XVII era la residència de la família Marimon. | 08049-7 | Plaça de la Creu | Casserres en època medieval, era una vila fortificada que conserva el traçat dels carrers més antics i l'estructura general de la vila, fins que l'any 1653 fou cremada i saquejada. Un cop finalitzada la Guerra del Segadors i, davant la resistència d'un grup concentrat a Casserres, Gabriel de Lupià cremà la vila i enderrocà les muralles. L'any 1713, els Miquelets la van tronar a cremar. L'aspecte del carrer Major tot i tenir el traçat medieval és d'aquesta època, així com la plaça de la Creu. | 42.0142900,1.8419800 | 404116 | 4652011 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44654-foto-08049-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les obres de rehabilitació del carrer Major, i Nucli antic de Casserres han estat cofinançades pel Fons de Desenvolupament Regional de la Comunitat Europea,l'any 2002. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44689 | Fons documental de l'arxiu municipal de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-casserres | MULET GUITART, David i RUMBO i SOLER, Albert (2011). Arxiu municipal de Casserres: organització, classificació i inventari dels fons municipals. Diputació de Barcelona. Memòria inèdita. | XVIII-XXI | El fons municipal està totalment inventariat i descrit, per sèries o subsèries documentals i, en algunes sèries, per unitats documentals utilitzant el programa proporcionat per l'Oficina de Patrimoni Cultural. La documentació ha quedat ubicada a la única sala destinada a dipòsit de l'arxiu municipal. La majoria de les sèries documentals comencen a primers del segle XX, només tres documents són anteriors:el cens de Patiño (1766), l'Amillarament de 1863 i els comptes municipals que s'inicien el 1888. El fons municipal és el més extens amb 160 metres lineals i 1350 unitats d'instal·lació. A part del fons municipal, també s'ha tractat altres fons: Jutjat de pau 0'12 m/l; Cambra agrària i Mutualitat amb 2,3 m/l; escriptures Comercial Viladomiu amb 1,04 m/l; Falange amb 0'12 m/l i Altres municipis (Viver i Serrateix) amb 1'96 m/l. En total són 173,54 m/l i 1398 unitats d'instal·lació. | 08049-42 | Carrer Escodines, 14 | Gràcies al programa de suport al patrimoni documental municipal portat a terme per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, s'ha realitzat el projecte de classificació, ordenació i inventari de la documentació existent a l'arxiu municipal de Casserres. Per fer-ho, la Diputació de Barcelona va contractar a un tècnic superior, David Molet i Guitart, que sota la supervisió i intervenció del personal del Programa de suport als arxius municipals de l'OPC va executar la primera fase d'implantació del servei que es va desenvolupar entre el 25 d'octubre de 2010 i el 29 d'abril del 2011. Abans la documentació es trobava repartida en diversos espais. L'inici de les obres a l'edifici consistorial, va comportar que tota la documentació de l'arxiu fos traslladada a diferents dipòsits externs. Just abans de començar aquesta intervenció, la documentació fou recollida i concentrada en un únic espai, un garatge situat just a sota de l'actual arxiu municipal. D'aquesta documentació es va fer una tria ja que es van incloure documents que no havien de ser tractats. Aproximadament, un 90 % de la documentació es trobava en lligalls o caixes d'arxiu definitiu. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44689-foto-08049-42-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha aplicat el quadre de classificació elaborat per l'Oficina de Patrimoni Cultural basat en el quadre de les Normes per a la classificació de la documentació municipal (1989) efectuant-hi les modificacions que han estat necessàries per tal d'adaptar-lo als fons existents en aquest arxiu en concret. | 98|94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44693 | Llegenda del Roc de la Mel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-roc-de-la-mel | Es tracta d'una llegenda que explica que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel. | 08049-46 | Carretera de Cardona per sota Cal Pasqual | Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. / Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? / (De sempre, que he volgut tenir-ho tot) . | 41.9977300,1.8214500 | 402391 | 4650196 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44693-foto-08049-46-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||||
| 44695 | Font de l'Hortet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhortet | Desconegut (1969). Nombres y apellidos de los señores Alcaldes de esta Villa y principales obras realitzadas por los mismos, o sea durante sus mandatos, a partir de los años de 1900 hasta el 1969. Ajuntament de Casserres. Mecanoscrit inèdit de l' Arxiu municipal. | XX | Font urbana d'aigua canalitzada a la roca, ja que en aquesta part del municipi es troba damunt d'una codina. És de planta rectangular, de 1'4 x 2'23 m, formada per blocs de pedra sorrenca, amb quatre piques, les laterals destinades a l'abeuratge de bestiar. A la part central s'aixeca un parament de pedra que recorda el capçal d'una campana on hi ha els brocs d'aram i l'escut municipal en un plafó de rajoles (2 x 3), per damunt del qual degut a l'erosió de la pedra només es llegeix una part ínfima de l'any 18?. A tocar del capçal es pot veure gravada a la roca una fletxa partida en dos trossos. | 08049-48 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | És la font canalitzada més antiga del poble. L'aigua s'agafa de la mina del Titó. Segons ens conta Ramon Bernadas per dur l'aigua fins al seu emplaçament actual es va anar retallant la roca amb una escoda per tal de construir una canal que travessava tot el carrer Escodines fins damunt de l'actual plaça on sota el pàrquing hi ha encara la galeria amb el dipòsit. Aquesta galeria està tapada per un carreu de pedra ubicat al mur interior de la placeta de la Font de l'Hortet. Es va inaugurar el 15 de maig de l'any 1904, amb Ramon Teixidor Sallés com alcalde del municipi. Segons ens relata Ramon Bernadas, l'emplaçament de la font en aquest indret té per origen una picabaralla entre el ferrer de les olles i el de Cal Colomer que tant un com l'altre volien que la font es construís davant de casa seva, ja que les cases no tenien aigua corrent. No arribant a una entesa i cansat de tanta baralla un tercer va decidir que la font s'aixecaria a mig camí del domicili dels dos interessats. L'aigua d'aquesta font també ha estat objecte de discussió entre els veïns del poble durant les èpoques de sequera, ja que l'agutzil tenia ordre d'obrir la font durant unes hores determinades del dia per tal que els casserrencs poguessin omplir gerres i càntirs. Un cop transcorregut el temps l'agutzil tancava la font fins l'endemà i això provocava baralles entre els veïns ja que la quantitat d'aigua per casa no estava regulada i molts es quedaven sense poder omplir els càntirs d'aquest element imprescindible. Extret de primer foli mecanografiat de l'Ajuntament de Casserres on s'esmenten els noms i cognoms dels Alcaldes del municipi de 1900 fins el 1960 i les obres realitzades durant els seus mandats, consta el dia 15 de maig de l'any 1904 la inauguració de la font pública de l'Hortet, coneguda amb el nom de Font de Sant Isidre. D'ella diuen que neix a uns 200 metres d'aquesta població en l' indret conegut amb el nom de Pou del Tito. Que l'aigua transcorre per una canonada de plom i que les obres anaren a compte de l'Ajuntament i dels veïns del poble precisant que els homes van contribuir a la seva construcció amb mitja dotzena de jornals sense cobrar. | 42.0142600,1.8412400 | 404055 | 4652009 | 1904 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44695-foto-08049-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Font de sant Isidre. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44696 | Fonteta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonteta | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua canalitzada construïda sota un marge on s'ha aixecat un parament de pedra sorrenca de la qual surten un broc en forma de tub que raja de manera continuada i a la seva dreta, dos carreus per sota una aixeta amb un broc en forma de cap de gos de bronze. Per damunt d'aquest últim s'observa el mecanisme que l'acciona, una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret hi ha un petit topall per regular el cabal d'aigua. Per sota aixecades per una base de pedra de30 cm hi ha dues piques construïdes en pedra sorrenca del lloc. La primera d'elles, quadrada, rep el raig d'aigua continuat . Aquesta està completament taponada per la terra i vegetació. No obstant això desaigua per una canal tallada a la pedra cap a la pica més gran (120 x 30 x 24 cm). A la dreta de la pica hi ha un petit banc de pedra. L'aigua que es perd baixa per la rampa del camí en direcció a una torrentera que mena al rec de la Bauma. | 08049-49 | Carrer Escodines, s/n | La importància de l'aigua i de les fonts, sobretot a l'entorn del nucli anic, que és rocós i, per tant, s'ha de portar l'aigua de fora, queda palès en un document mecanografiat de l'Ajuntament, on queda constància de les actuacions municipals relacionades amb aquest tema entre els anys 1900 i 1969. | 42.0140100,1.8380200 | 403788 | 4651985 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44696-foto-08049-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44697 | Font Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, núm. 28, pàgs. 110 i111. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Font i safareig cobert construïts en el rebaix d'una balma. La font d'aigua no apta per al consum està construïda arran de paret i damunt de dos graons arrodonits. El broc no es veu degut a les concrecions i dipòsits calcaris que s'han anat formant amb el pas del temps. Només s'observa el braç que acciona el mecanisme , una mena de gla foradat pel qual travessa un cargol mascle amb femella de 20 cm de llarg. Al costat dret a 10 cm hi ha un petit topall per regular el cabal d'aigua. Per sota, dues piques fetes en pedra sorrenca del país. La primera d'elles és de secció circular i la segona rectangular i amb una motllura a la seva part superior. L'aigua que va caient desguassa per una canal tallada a la part dreta de la pedra cap a la segona pica. Adossat a aquesta última s'observa un banc fet amb una llosa plana però que actualment està cobert de vegetació i terra que va caient del marge. L'aigua de la segona pica sobreeixeïx per una petita obertura que hi ha a la dreta i a través d'una canal tallada a la pedra baixa cap al safareig que es troba en un nivell més baix. El safareig és de planta trapezoïdal (5,40 x 2 x 4 metres), d'un sol compartiment, adossat a la bauma rebaixada. La coberta que es va fer l'any 1937, és de teules àrabs és a un sol vessant orientada a l'est, es troba sostinguda per sis pilars fets de totxo vist i bigues de formigó. Té dues rentadores fetes de lloses de pedra sorrenca i presenta una inclinació de 30º , amb una canal que recull l'aigua i el sabó. Entre les dues rentadores hi ha un canaló que permet sortir l'aigua sobrant que es perd en escorrentia. L'interior del safareig està arrebossat amb ciment. | 08049-50 | Al final del carrer Escodines | El safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai per a rentar la roba però alhora de relació social convertint-se així en un lloc de trobada i on poder fet petar la xerrada, rumorejar i cantar tot fent anar els cops de pala sobre la roba mullada. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en dessús. | 42.0145500,1.8386300 | 403839 | 4652044 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44697-foto-08049-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44698 | Font del Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bernadas | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. | XX | Font d'aigua no potable situada per sota el nivell de la vorera en una cantonada de carrers. Per accedir al broc cal baixar per unes escales formada per cinc graons amb baranes metàl·liques a cada costat. El cos principal de la font és un frontis amb capcer en forma de frontó a doble vessant de la part central més elevat que els laterals. El parament és de lloses planes de pedra sorrenca. En un retall que recorda l'obertura d'una porta s'hi ha col·locat el broc que consisteix en un tub metàl·lic per qual surt un rajolí d'aigua que es perd a través de la reixa de ferro que està col·locada al terra. Per sota del frontis hi ha una llosa en la qual s'hi ha gravat el nom de la font 'Font de Cal Bernadas' i l'any de construcció. | 08049-51 | Cantonada Carrer Sant Rafel i Carrer Sant Blasi | Segons ens conta Ramon Bernadas antigament l'aigua d'aquesta font provenia de l' indret anomenat La Cabana. Des de fa anys es barreja amb l'aigua provinent de la font de Cal Bernadas que es troba per sobre. | 42.0140400,1.8372100 | 403721 | 4651989 | 1978 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44698-foto-08049-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una senyalització metàl·lica indica la no potabilitat de l'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44702 | Font dels pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pagesos | Ajuntament de Casserres (no consta). Ruta de les Fonts. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Casserres. PUIG I ELIAS, Ignasi (1995). La Font dels Pagesos; dins Casserres, entre la història i el progrés, Revista Berguedà. Núm. 33-34, desembre de 1995; pàg. 316. | XX | Font situada en el Rec de la Bauma en una zona ombrívola a tocar d'una roureda. L'aigua raja ininterrompudament a través d'un tub de ferro situat en un lateral del frontis fet de maons posats de pla. Una aixeta de coure serveix per abastir d'aigua el visitant. Està protegida per una planxa de ferro amb una verga soldada a la vora. Per damunt la paret de maons hi ha dues fileres de pedres posades amb poca precisió. L'aigua sobrant circula per una canal feta de ciment resseguint el marge. | 08049-55 | Rec de la Bauma | En Ramon Bernadas conta que aquesta font també havia rebut el nom de font dels barracaires degut a que en aquell paratge hi havien hagut unes barraques. També explica que pel 25 de juliol s'hi feia ball. En un recull mecanografiat i que es troba a l'Arxiu Municipal s'esmenta com a tradició de més de 25 anys l'ouada i que es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar. | 42.0141000,1.8273700 | 402906 | 4652007 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44702-foto-08049-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Font dels Barracaires.A l'entorn trobem un om, avets i un parell de ploraners que donen ombra i a uns 20 metres una roureda que va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesoscom els d'un fornit gegantque té la font dels Pagesos.Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajagudagenerosa i complaguda,dóna veure al qui té set.Al grup de roures frondósacull també els ocellets,mescla d'ombra i refiletsque convida a dolç repòs.Tot un perfum de naturai de plàcid benestardóna goig de respirarla silvestre aroma puraSi voleu quedar sorpresosd'aquest lloc tan pintorescaneu-hi que s'està frescallà a la Font dels Pagesos. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44705 | Rentar la roba de malalts i de morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentar-la-roba-de-malalts-i-de-morts | XIX-XX | Colgat per la vegetació que n'impedeix l'accés. | El safareig de les Guinguetes era un safareig d'ús públic, situat en el Cingle de Comarreus, al costat de la carretera de Gironella, alimentat pel Rec de la bauma. Era el safareig que la gent de Casserres utilitzava per rentar la roba dels malalts o dels llençols que havien utilitzat les persones que es morien allitades. | 08049-58 | Safareig de les Guinguetes | 42.0180200,1.8409500 | 404037 | 4652427 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44705-foto-08049-58-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Molta gent encara recorda aquest fet i coneix la ubicació del safareig, però l'adequació recent de la carretera i el creixement desmesurat de la vegetació de l'entorn han provocat que el camí d'accés es perdés i no es pugui arribar al safareig. Fins fa uns anys hi havia una mica d'hortet al costat i mentre el pagès cuidava l'hort el camí es mantenia net. | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44709 | Sarcòfag de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres | SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37. | XII | Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs. | 08049-62 | Museu Nacional d'Art de Catalunya | Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. | 42.0275700,1.8537900 | 405114 | 4653473 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44710 | El condemnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-condemnat | Anònim (1986). 'El Condemnat'; dins Llegendes del Berguedà dossier del número 16 de la revista l'Erol, pàg. 18 | Llegenda recollida i publicada a la revista l'Erol de la següent manera: 'A la parròquia de Sant Pau de Casserres hi havia adés una casa enderrocada que en deien a Cal Condemnat. Hi havia viscut un home descregut i renegaire, que en tota la seva vida no va fer sinó mal. Va emmalaltir greument i quan estava a punt de morir el senyor rector va donar-li el combregar. Després de I'enterrament, al punt de la mitjanit, el capellà va sentir uns grans trucs a la porta de la rectoria; va treure el cap per una finestra i no va veure ningú enlloc. Malgrat això, cregut que hi hauria algun feligrès que duia pressa per morir-se, es va vestir a cuita-corrents i va baixar a obrir. Va cridar- li I'atenció una gran resplendor en el Iloc del fossar on havien sebollit aquell mal home; va acostar-s' hi i va veure el mort damunt de la terra i que treia un pam de llengua i damunt hi havia la sagrada forma. El sacerdot la recollí reverentment i en el mateix moment la claror es va fondre i es va sentir un tro que va fer tremolar la terra i un estol de dimonis es van endur el condemnat a I' infern'. | 08049-63 | Sant Pau de Casserres | 42.0278100,1.8432200 | 404239 | 4653511 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||||||||
| 44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44717 | Monument homenatge a les víctimes i voluntaris dels incendis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-homenatge-a-les-victimes-i-voluntaris-dels-incendis | PLANES I BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de Casserres. | XX | Monument dedicat a les víctimes voluntaris dels incendis ocorreguts a l'estiu de 1994 a tota la comarca. Es tracta d'un monòlit en forma de prisma de pedra provinent d'una pedrera de Cardona. A la part frontal s'ha esculpit l'escut oficial de Casserres i a sota, les quatre barres serpentejant sostingudes per una guia. Al costat oposat hi ha , esculpit, la silueta d'un pi pinyoner a sota del qual s'hi pot llegir: 'HOMENATGE A LES VÍCTIMES I ALS VOLUNTARIS DELS INCENDIS DEL JULIOL DE 1994'. A la part baixa, hi ha una foguera de camp. El monument està ubicat damunt un parterre de gespa protegit per una tanca metàl·lica baixa envoltat d'un tros de vorera i dos bancs de fusta. Al costat del monument hi oneja la senyera. | 08049-70 | Plaça de santa Maria, s/n | El 4 de juliol de 1994 Casserres va patir varis incendis, iniciant-se el primer d'ells cap allà el migdia, procedent de Gargallà i s'estengué ràpidament degut al fort vent.. Un altre foc s'inicià dues hores més tard a sota de Sant Pau de Casserres estenent-se cap a Gironella. Sense recolzament logístic els veïns del poble varen treballar incansablement per aturar el foc. El resultat d'aquells incendis va ser devastador. A més de 16 cases de les quals 10 totalment cremades, uns 126 coberts de cases de pagès, 12 granges, el 95% de la superfície de bosc i el 97% de superfície agrària, més de 2.000 animals, màquines etc, van perdre la vida dos avis de Gironella, a Cal Trullàs, Pere i Conxita Vila i Fornell, el Sr. Josep Subirana, de cal Cirera i el Sr. Josep Vilà de Cal Blasi tots dos morts traumatitzats mesos després. L'Ajuntament aixecà el monòlit en l'indret on hi havia hagut la bàscula en memòria de tots els que perderen la vida el 4 de juliol de 1995. | 42.0137600,1.8417400 | 404096 | 4651953 | 1995 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44717-foto-08049-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44717-foto-08049-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Farell | El lloc on avui s'aixeca el monòlit havia estat una bàscula de pesar amb pou. Amb el temps decidiren canviar la bàscula de lloc ja que en la mateixa plaça s'hi feia el mercat, la fira o altres actes. Decidiren omplir el pou de terra i enjardinar-ho. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||
| 44718 | Monument a Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-casserres | XX | Monument de planta circular amb sortidor central i un parterre circular al seu voltant. Està coronat per un infant damunt un pilar, assegut en una bola i agafant un peix amb les mans. | 08049-71 | Plaça de Santa Maria, s/n | Monument dedicat al poble de Casserres, ofrena de la caixa d'Estalvis de Manresa i Inaugurat el 10 d'octubre de l'any 1974 | 42.0133600,1.8415800 | 404082 | 4651909 | 1974 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44718-foto-08049-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44779 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal del Beguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-del-begueda | XVIII-XX | Dins del fons de l'Arxiu Comarcal del Berguedà hi ha poca informació de Casserres. No obstant això, la major part d'informació es troba dipositada en el fons d'abast general. Serien els casos de les fotografies del fons Josep Deseuras i Vilanova i les col·leccions de postals Berga i Plana-Aspachs-Querol. També hi ha dades soltes, però interessants en llibres més generals com per exemple l'assenyalament d'un inventari de cases de pagès de 1856 i el fons Notarial del districte des del 1808. També hi ha fons Registrals que van des de finals del segle XVIII i fons Judicials del districte. Per últim hi ha dipositat el fons de l'Oficina Comarcal del DARP o el del Consell Comarcal del Berguedà. Tots ells contenen valuosa informació de la vida de Casserres, en algun cas inclús particularitzada. | 08049-132 | Colònia Escolar permanent, s/n 08600 - Berga | El conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà (ACBR) data del 1983. L'Arxiu es va inaugurar el 20 de febrer de 2001 ocupant part de l'edifici del Pavelló de Suècia de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que va ser regalat per aquest país a la capital de Catalunya i traslladat a Berga. A la nova ubicació, va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya. Després de la Guerra Civil l'edifici passà a formar part del complex de la caserna militar de Berga, i els anys seixanta va ser desmantellat. L'actual reconstrucció data del 13 de gener de 2001. A més del nucli dels fons procedents de l'Ajuntament de Berga, custodia documentació de procedència molt diversa, perquè s'ha intentat, en la mesura possible, que no només sigui un arxiu d'entitats públiques locals i comarcals (notaria, jutjats, etc...), sinó també de la ciutat de Berga i de la comarca, de manera que s'hi ha acollit documentació personal, patrimonial, d'entitats, etc., i s'han format, a més, col·leccions que completen la seva funció bàsica de preservar la documentació. Són de remarcar l'important conjunt de fons d'entitats ciutadanes que es custodien, així com el nombre de fotografies digitalitzades, comptabilitzades en més de 160.000, o els fons de l'hemeroteca local, 1258 capçaleres i la biblioteca comarcal, que aplega avui 713 títols d'autors o de temàtica berguedana. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||
| 44804 | Creu de la Plaça de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-la-creu | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt un pilar de pedra de secció quadrada amb els escaires bisellats. El pilar està situat damunt una peanya de secció circular, també de pedra, situada alhora damunt un podi piramidal amb base quadrada fet de carreus de pedra. El pilar té inscripcions en els quatre costats: MISSIÓ 1965 / SALITONS 1773 / CASSERRES / RESTAURADA 1971 | 08049-157 | Plaça de la Creu | La descripció de Camps en relació a les creus del nucli antic és força eloqüent: 'Al mig del poble, a cada cantó o façana hi havia repartides a distància unes Creus de fusta de tres pams per a practicar l'exercici devot de les 14 estacions del viacrucis en la Setmana Santa, i com plantada al mig del cor dels bons casserrencs s'alçava majestuosa la creu a la plaça d'aquest nom. Dos grans blocs escalonats de pedra picada rodons feien de pedestal a la columna, que rematava en una bola, tot d'una peça, que servia de repeu al signe de redempció del món. Era també de pedra i amb el desgast del temps s'enderrocà. Voltaven aquesta creu totes les processons de via curta' (Camps: p.10) | 42.0142200,1.8419700 | 404115 | 4652004 | 1971 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44804-foto-08049-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44804-foto-08049-157-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44805 | La Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-roja | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt una columna feta a base de fragments tubulars de ceràmica, d'un metre setanta d'alçada. Aquesta columna està damunt un doble basament de pedra de secció cònica. A la part inferior de la columna s'hi pot llegir: '1997 / Mn. Tomàs Calvo: Pvre. / Josep Ribera: muntatge / Josepa Piqué: ceràmica / J. Vallhonesta: disseny'. | 08049-158 | Carretera BV-4132 PK 1+400 | Ramon Camps (p. 6) recull la tradició segons la qual en el planell del 'Tarrabast' s'hi lliurà un combat entre moros i cristians, i que en record per la victòria dels segons, s'hi alça una creu, per nom la 'Creu-Roja'. | 42.0230300,1.8413700 | 404079 | 4652983 | 1997 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josepa Piqué, J. Vallhonesta i Josep Ribera | L'antiga creu fou destruïda a l'eixamplar-se la carretera pels mateixos treballadors i només se'n conservà la base. Als anys 90 fou restaurada.Tenia l'antiga creu un sòcol de dos graons, de pedres ajuntades, l'arbre d'uns dos metres d'altura era llis fins el peu de la creu, de ferro. En el repeu hi havia algun gravat o inscripció que amb el pas del temps es va erosionar i per tant impossible de desxifrar. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||
| 44806 | Les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-creus | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Restaurades l'any 1996. | Tres creus de ferro clavades sobre un basament de carreus de pedra de forma poligonal, semblant a un sepulcre. Les creus no estan posades a plomada, sinó tortes. A la part frontal hi ha una placa de ferro acerat amb la següent inscripció: 'TRES CREUS / RESTAURADES / 1996'. | 08049-159 | Carretera BV-4132 PK 0+750 | Les creus originals eren de fusta sobre un túmul de pedra polida en forma de sepulcre. | 42.0167200,1.8408000 | 404022 | 4652283 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44806-foto-08049-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44807 | Creu de Salitons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-salitons | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XXI | Creu de terme situada en una cruïlla de camins, refeta com a record de la creu de 1775. Està fonamentada damunt una llosa i consta d'una base de secció circular (80 cm de diàmetre i 60 cm d'alçada). Aquest basament serveix per sustentar el pilar de secció quadrada amb els escaires bisellats. Damunt el pilar s'hi troba la creu de ferro. En els costats del pilar es pot llegir: Salitons / 2002/ 1775 A la llosa de pedra sorrenca sobre la qual hi ha la creu, s'hi observen les marques de termenat: tres forats rebaixats formant un triangle i una fletxa o indicació en direcció nord-est. | 08049-160 | Carretera BV-4131 PK 9+550 | La creu original es va fer l'any 1775 i segons Mn. Camps feia tres metres d'alçada, estava feta de pedra i rematada amb una creu de ferro.'El dia de Sant Marc els de Puig-reig pujaven a Sant Marçal en processó, cantant en aquesta capella la missa de lledànies. Molts es quedaven a passar el dia per esplai, i a la tarda feien aplec al Pla de Salitons amb concurrència dels carressencs, menjant la típica truita amb mel a la Barraca del Lladó' (p.9) | 42.0075800,1.8531200 | 405029 | 4651254 | 2002 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44807-foto-08049-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44807-foto-08049-160-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44809 | Creu de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-naloy | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada en el límit del termes municipals de Casserres i Espunyola, situada damunt una gran placa de pedra sorrenca o codina, característica de la zona. Fa 2'70 metres d'alçada i 1'25 metres d'amplada. Està fixada damunt una base de pedra local de dos cossos, l'inferior més ample que el superior, de secció circular d'1'43 m d'alçada. | 08049-162 | A la Carretera d'Espunyola BV-4131 en el PK 5+000 | 'Si es venia pel cantó de Solsona es trobava la creu de Can Aloy; i al pla de la Cabana del Bernadàs una altra de petita i de fusta' (Camps:p.10) L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 42.0222900,1.8059700 | 401147 | 4652941 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44810 | Creu dels Sunyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-sunyers | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt un pilar de formigó, de secció quadrada, sustentat per un basament de dos esglaons de secció quadrada, també de formigó. | 08049-163 | Camí de Cardona, davant de Can Rota | Ramon Camps ja parla d'aquesta creu i diu 'si el vianant entrava pel Camí de Cardona passava prop la Creu de Sunyer; era de pedra, però de poca altura l'arbre, amb son pedrís. El dia de processó de Lledànies de la setmana d'ascensió s'hi pujava des de baix a Santa Maria. Com que des d'allí es veu clara la silueta de Montserrat, s'entonava l'antífona, vers i oremus corresponents en honor de la Patrona de Catalunya' (p.10) | 42.0063000,1.8342600 | 403465 | 4651133 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44812 | Llera dreta del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-dreta-del-riu-llobregat | GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007. | Caldria una actuació de neteja i manteniment de la riba dreta del riu, especialment en els trams on hi ha les dues colònies amb l'objectiu de millorar la qualitat ecològica de les riberes. | El terme de Casserres té en el riu Llobregat dos dels seus límits per la part oriental, en dos punts separats per Gironella. El punt més meridional és el de la colònia del Guixaró i el més septentrional el de la colònia de l'Ametlla de Casserres. En el primer hi desguassa la Riera de Clarà i en el segon la Riera de Graugés o de les Febres. És un ecosistema aquàtic complex, amb trams fortament degradats degut a l'activitat de l'home per una banda i d'altres trams més o menys ben estructurats. La vegetació de bosc de ribera que hi creix a la seva llera, permet la conservació i la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides. Alguns exemples d'espècies que hi podem observar són: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el martinet blanc (Egretta garzetta), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol bord (Cettia cetti), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i l'ànec collverd (Anas platyrhynchos). A les seves aigües, amagats entre roques, arrels i comunitats d'algues com el cinell (Cladophora glomerata) i la clorofica quetoforal (Gongrosira incrustans), hi ha diverses espècies de peixos, com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), la truita comuna (Salmo trutta fario), el barb comú (Barbus graellsii), el barb cua-roig (Barbus haasi) i la carpa (Cyprinus carpio). En zones properes a les rescloses, les canyes (Arundo donax) alternen formant clapes importants juntament amb la boga (Typha latifolia). També és comú veure salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba), verns (Alnus glutinosa), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) i pollancres (Populus nigra) barrejats amb algun roure de fulla petita, que en les zones més properes a les colònies es barregen amb espècies al·lòctones plantades originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores i que amb el pas del temps i sense control per part de l'home han esdevingut espècies subespontànies, com l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). Associats a la vegetació arbòria hi ha el gatell (Salix cinerea) l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci destaquen espècies com el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el roldor. Aquests boscos són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixó, el senglar, la fagina, la mostela o la guilla especialment en aquells indrets on el bosc natural ha estat substituït per conreus cerealístics i més modernament per noves carreteres. Antigament el tram de la llera de la colònia del Guixaró que quedava per sota del canal, un cop passada la resclosa estava ocupada per un seguit d'horts familiars que es regaven amb l'aigua del riu; posteriorment amb la construcció del safareig avui desaparegut que s'omplia a través d'una petita comporta que desguassava des del canal es van fer un seguit de canalitzacions que permetia regar tota la llera amb molta més facilitat. El cultiu d'aquests horts permetia que la llera propera a la colònia es mantingués en un excel·lent estat de conservació. | 08049-165 | Colònia Guixaró i Colònia de l'Ametlla | El riu Llobregat neix a Montmell (Castellar de N'Hug) a 1.295 m d'alçada i desemboca a la Mediterrània. Té una longitud de 170 km, un cabal mitjà de 20,77 m3/s i una superfície de la conca de 4.948 km2. A la Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija i a Guardiola de Berguedà rep l'aiguabarreig del Bastareny que prové el Cadí i recorre la comarca del Berguedà de nord a sud, passant per l'embassament de La Baells i travessant els municipis d'Olvan, Avià, Gironella, Casserres, Puig-reig fins a trobar el delta del Prat del Llobregat. A la conca d'aquest riu, durant el segle XIX i XX s'hi van instal·lar nombroses colònies tèxtils amb les rescloses i canals, moltes de les quals han continuat fins als nostres dies utilitzant l'energia com a petites centrals elèctriques, de les quals a Casserres n'hi ha dos testimonis, la colònia Monegal o de l'Ametlla de Casserres, construïda al costat d'un antic molí fariner i la colònia del Guixaró, ambdues a la riba dreta del riu. En el seu pas per Casserres el riu Llobregat va rebent les aigües de diverses rieres com la de Clarà o la Graugés anomenada també de les Febres. | 42.0454100,1.8739300 | 406807 | 4655431 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||
| 44815 | Restes de l'antic castell superior de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-lantic-castell-superior-de-casserres | SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi (dir) 1985). El Berguedà. Catalunya romànica, vol. XII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. | XIII-XIV | On es troba l'actual edifici de l'Ajuntament hi havia l'anomenat Castrum serris, és a dir el castell que esmenten els documents. Estava aixecat directament damunt la roca natural. Durant la darrera reforma i ampliació de les dependències municipals i la col·locació de l'ascensor no es va detectar cap resta antiga del possible castell; però això no ha de resultar estrany per la configuració del terreny, ja que no hi ha possibilitat d'acumulació de sediments arqueològics. La part més antiga que es conserva és un arc de pedra apuntat, gòtic. | 08049-168 | C. Escodines, 14 | La primera referència documental d'un castell data de l'any 798, quan Lluís I el Pietós encarregà al comte Borrell, conquerir i organitzar la zona per tal d'establir-hi una línea de fortificació que tindria com a puntals Cardona, Casserres i Osona. Des d'aquesta data i fins el segle XIV es troben múltiples referències al castell de Casserres; però en aquesta data es pot pensar que el castell es troba en un avançat estat de degradació. Un document de l'any 1347 parla d'un castrum inferiorem i un castrum superiorem. És a dir, dos castells. Segons un autor local, un d'ells es trobaria al serrat de Terracuca i el segon, on ara hi ha l'Ajuntament. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44815-foto-08049-168-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44816 | Campanar del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-del-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Estructura aixecada amb bigues de ferro en forma de 'V', amb un travesser a la part superior, que serveix de suport a la campana. Entre els dos eixos verticals una bigueta més prima els uneix en forma de ziga-zaga. Tot està collat al terra amb formigó, i al voltant hi ha una petita delimitació, un parterre quadrat amb ornamentació vegetal a l'interior. | 08049-169 | Colònia Guixaró (Casserres) | L'any 1993, quan s'adequa una part de l'edifici de les antigues escoles per posar-hi la nova església, es fa el projecte del campanar. De fet, l'aparellador, Josep Dalmau fa tres dissenys perquè la gent de la colònia escollís el que més li agradés. A aquest se li va afegir la campana de l'antiga església de Sant Esteve, que passaria a ser reutilitzada com a dependències privades de la fàbrica. | 41.9974400,1.8867000 | 407795 | 4650091 | 1993 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Dalmau | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44817 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XIX-XX | L'aigua no és potable. | Font situada sota una bauma de pedra sorrenca al punt més septentrional de la colònia Guixaró, a la riba dreta del Llobregat, a l'alçada de la resclosa. Es tracta d'una font d'aigua de beta amb un petit dipòsit tapiat i un sobreeixidor. L'aixeta és moderna amb tancament i obertura per palanca. Per accedir a la font cal baixar cinc esglaons. La zona està pavimentada amb empedrat. La bauma on està ubicada la font fa uns 30 metres de llargada. Al costat mateix hi passa el camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou. S'ha fet una vorera amb una petita zona arranjada amb bancs i taules de fusta per a fer-hi àpats. Per procurar major seguretat i evitar possibles despreniments de la roca, s'han aixecat quatre columnes de rajols. | 08049-170 | El Guixaró | En aquesta font era freqüent veure-hi acampats gitanos nòmades i per aquest motiu es va posar un rètol prohibint-hi l'acampada. Els arranjaments que li donen l'aspecte actual es van fer l'any 2010. | 41.9990400,1.8861700 | 407753 | 4650270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la bauma hi han bardissars i dues alzines, un roure i a prop un gran pollancre de 40 metres d'alçada. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44818 | Edifici de les antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-antigues-escoles | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. | XX | L'edifici de les antigues escoles, construït l'any 1932, respon a les necessitats per a les que va ser creat segons els conceptes de l'època. Així doncs, ens troben amb un edifici compost per un cos central de planta baixa, pis i sota coberta amb dues ales als laterals, de planta baixa. El cos central té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i els cossos laterals tenen la coberta a tres aiguavessos. Els paraments són de pedra amb encoixinat amb combinació de fileres de rajols en finestres i portes. El cos esquerre ha estat reformat per encabir-hi l'església. Els vitralls que hi havien a l'antiga església de Sant Esteve s'han adaptat a les finestres d'aquesta. | 08049-171 | El Guixaró | Actualment, aquest edifici es destina a altres usos: l'ala on hi havia l'aula dels nens ara és l'església i l'ala de les nenes s'ha convertit en un local social per a diferents grups. L'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, també té la seu en aquest edifici. | 41.9974700,1.8869700 | 407817 | 4650094 | 1932 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44820 | Font del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc | XIX-XX | Font que raja per un broc de ferro de 7'5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d'una cinglera de pedra sorrenca. La vegetació d'heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font. L'aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres. La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d'esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d'un establiment comercial. | 08049-173 | El Balç - Riba dreta del Llobregat a prop de la bauma del Forroll | A la Font del Balç, des de fa cinc anys, l'Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de 'B de gust'; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s'organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S'organitza el primer diumenge de juliol. | 42.0381500,1.8786200 | 407185 | 4654620 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||||
| 44821 | Font del racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | L'aigua no és potable. | Font d'aigua canalitzada situada en el desnivell atalussat que hi ha entre la zona d'esbarjo i el carrer del Bloc del Forn. A la paret de contenció de la terrassa superior, on hi havia els antics horts, i feta de paredat antic, amb pedres irregulars, s'ha fet una entrada rectangular ( 2 x 1'7 m) i volta escarsera de rajols plans. L'aixeta és moderna amb palanca de tancament i obertura. L'aigua desguassa per una pica rebaixada a nivell del sòl. Damunt la volta, a la paret, hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Aquest plafó és obra de la ceramista del Guixaró Carme Aubets Badia, que viu al davant mateix de la font. | 08049-174 | El Guixaró | 41.9968600,1.8872600 | 407840 | 4650026 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44822 | Festa Major de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La Festa Major del Guixaró es celebra per la diada de Sant Cristòfol, que és el 10 de juliol, però es concentren els actes durant el cap de setmana de juliol. Les activitats organitzades actualment per l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, es centren en un sopar comunitari amb ball durant el vespre del dissabte. L'endemà es fa l'Ofici religiós i en acabar es beneeixen les medalles de Sant Cristòfol. També es fan jocs infantils, gimcanes i s'aprofita per fer una exposició de caràcter històric o artístic relacionat amb la colònia. | 08049-175 | El Guixaró | La Festa Major es celebra per Sant Cristòfol des de fa 40 anys. Abans es feia per Pasqua i l'organitzava una Comissió de festes pagada íntegrament per l'amo de la colònia. Aquest els va proposar un dia que escollissin entre que els pagués la Festa Major o els construís una piscina. Van escollir la piscina, però veient el resultat final se'n van penedir força. En èpoques de més moviment a la colònia, s'havien fet ballades de sardanes, cantades de caramelles (segurament quan la festa era per Pasqua) i partits de futbol. | 41.9966300,1.8866700 | 407791 | 4650002 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44822-foto-08049-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44823 | Trobada de cotxes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cotxes-antics | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Es celebra el segon cap de setmana de març , però molts participants, sobretot els que venen de fora, arriben el dijous. S'hi apleguen tota classe de vehicles militars i antics amb els acompanyants vestits d'època. Venen participants d'arreu de l'estat espanyol, com Mallorca, Navarra o el País Basc i de la resta d'Europa, com Holanda, Bèlgica o França. S'organitzen àpats comunitaris com l'esmorzar o el dinar de germanor del diumenge i es preparen exhibicions, concursos o raids per conèixer l'entorn, circulant per pistes prèviament senyalitzades. També es fa una fira de peces de recanvi i material militar. Els participant s'allotgen en cases, fondes, albergs i càmpings de la zona. | 08049-176 | El Guixaró | La primera trobada de cotxes antics i militars es va fer l'any 1995, promocionat per Ferran Sibila, un col·leccionista que viu a la colònia juntament amb la participació de l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró. | 41.9963400,1.8866000 | 407785 | 4649969 | 1995 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44827 | Foc de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-sant-isidre | XX | Es celebra la festivitat de Sant Isidre, el 14 de maig, patró dels pagesos. Per la revetlla de Sant Isidre, a la nit, es fa una foguera i s'encenen petards. Es fa a la plaça de les rodes,prop de la riera de les Febres. Es reparteix coca amb xocolata per tots els assistents, moscatell i refrescos. Aquesta revetlla la paguen els nens. Passen per tota la colònia per recaptar diners que serviran per comprar els ingredients per fer les coques, la xocolata i les begudes. | 08049-180 | Plaça de les Rodes - l'Ametlla de Casserres | Aquesta festa fa 30 anys que dura i va començar mig en broma amb els nens de la colònia. | 42.0438600,1.8746600 | 406865 | 4655259 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||||
| 44829 | Fons fotogràfic Josep Salvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-josep-salvany | XX | Fons fotogràfic pertanyent al repositori de la Memòria Digital de la Biblioteca de Catalunya, format per un conjunt de 12 plaques de vidre estereoscòpiques de 6 x 13 cm realitzades amb una càmera fotogràfica marca Hasselblad. Les fotografies mostren diverses vistes panoràmiques del municipi de Casserres; l' interior d'esglésies, com per exemple els sepulcres de l'església de Santa Maria de l'Antiguitat, el retaule de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, l'interior i absis de l'església de Sant Pau de Casserres i algunes creus de terme, com la Creu Roja, la del carrer de la Creu o la creu de Sunyers. Aquestes fotografies estan datades de l'any 1918. De l'any 1924 hi ha dues fotografies de la colònia de l'Ametlla de Casserres o Monegal i la resclosa d'aigua. | 08049-182 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura catalogació de col·leccions i peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 1918-24 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Salvany i Blanch | Josep Salvany i Blanch (Martorell 1866 - Barcelona 1929), va cursar estudis de medecina i cirurgia a la Universitat de Barcelona. Era un gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia on ben aviat es va decantar per la fotografia estereoscòpica. Va col·laborar intensament en les edicions dels butlletins del Centre Excursionista de Catalunya durant els anys 1918 i 1924, en que va realitzar les fotografies de Casserres.El fons Salvany es troba dipositat a la Biblioteca de Catalunya i conté uns 10.000 clixés positius i negatius en placa estereoscòpica de vidre, format 6 x 13 cm, totes elles molt ben conservades en les seves capses originals i datades entre els anys 1911 i 1926. Amb aquest fons s'hi ha d'afegir dues agendes manuscrites i sis carnets de visita que permeten identificar i descriure cadascun dels clixés. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||||
| 44830 | Font de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametlla-de-casserres | XVIII-XX | Font situada al costat de la masia l'Ametlla que servia per abastir-la d'aigua. Es troba sota un marge en un lloc ombrívol i al peu de dues alzines. S'ha protegit amb la construcció d'una caseta de planta quadrangular feta de maons arrebossats i una coberta a dues aigües, també de maons plans. Darrera de la barraqueta hi ha la mina amb una porta de ferro. Al davant adossat al marge hi ha un banc de pedra que mesura 1,50 cm x 50 cm, ja que abans hi havia una mica d'espai per esbarjo. | 08049-183 | L'Ametlla, al costat de la casa Ametlla | Aquesta font abastia el safareig que els treballadors feien servir per rentar la roba, abans de construir el nou. Molt abans ja era coneguda pels que utilitzaven l'antic camí ramader, que anaven a omplir els càntirs. | 42.0440300,1.8727800 | 406710 | 4655279 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||||
| 44831 | Festa Major d'hivern de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-casserres | XX | La Festa Major d'hivern es celebra per la diada de Sant Josep. Els actes es concentren durant el cap de setmana més proper a la festa del Sant. Les activitats organitzades actualment per l'ajuntament de Casserres es centralitzen bàsicament al local social on s'hi fan exposicions (fotografies antigues de Casserres, de la Banda de Cornetes i Tambors, Caramelles...) i tallers diversos (reciclatge). Es fa un passacarrers amb la Banda de Cornetes i Tambors de Casserres convidant a altres bandes dels pobles veïns i també es fa una obra de teatre. La Festa Major finalitza amb un ball per a grans i petits al local cultural. | 08049-184 | Casserres | La Festa Major d'hivern va ser creada ara fa12 anys sent alcalde del municipi el Sr. Serafí Costa. La vitalitat de la festa depèn molt de l'any i és irregular. | 42.0137400,1.8416100 | 404085 | 4651951 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||||
| 44832 | Festa Major d'estiu de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-de-casserres | XX | La Festa Major de Casserres es celebra per Sant Bartomeu el 24 d'agost, però les celebracions es fan coincidir amb el cap de setmana més proper. Les activitats que s'organitzen són diverses i variades destinades a totes les franges d'edat del poble. Hi participen totes els entitats del poble i l'Ajuntament. Els actes religiosos estan presidits per la Missa Solemne el 28 d'agost i la Missa pels difunts a l'endemà. També hi ha activitats esportives i culturals. Tot i que hi ha algun acte que s'avança, el punt inicial és el Pregó del divendres, que cada any té un protagonista diferent. A continuació es fa un Passacarrers amb la Banda de cornetes i tambors de Casserres. Es duen a terme diversos concursos, el més veterà dels quals és el concurs de Pintura ràpida, que es fa des de l'any 2001. També hi ha un concurs de fotografia, des de l'any passat i un concurs de dibuix infantil. Els balls són els actes més esperats, tant el dels dissabte pels més joves com el del diumenge a vespre. També s'organitzen espectacles per la canalla, sardanes i una caminada popular amb esmorzar per conèixer el territori i fer salut. | 08049-185 | Casserres | No es pot precisar el moment en que s'inicia la festa Major a Casserres, però segur que té una antiguitat considerable, ja que durant molts anys era una de les poques diversions i moments de sociabilització entre la gent del poble i de pobles veïns que anaven de festa en festa. | 42.0141300,1.8412500 | 404056 | 4651994 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44832-foto-08049-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||||
| 44833 | Festa Major de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lametlla-de-casserres | XX | Festa Major de la Colònia de l'Ametlla de Casserres, que es celebra per la festivitat de Sant Antoni, durant la primera setmana de juny. Es fa per Sant Antoni a causa de l'ermita romànica que hi havia a l'entrada de la colònia, dedicada a aquest sant, i que es va desmuntar per traslladar-se, i que finalment va desaparèixer. La Festa Major està organitzada per la junta de l'Associació de Veïns i hi col·labora tota la gent de l'Ametlla. Cadascú aporta la voluntat. A més a més s'organitza una rifa amb cava, pernil, vi i cistelles de llaminadures, per ajudar a pagar els actes festius. El dissabte a la nit es fa ball a la plaça i s'obsequia als veïns amb rom cremat. El diumenge es fa el corresponent ofici religiós A la tarda, cap allà les 7, un ball, seguit d'un pica-pica on es convida a les autoritats. | 08049-186 | L'Ametlla de Casserres | Segons els membres de l'Associació de la colònia, aquest Sant no portava el xai i per tant estaria dedicat als paletes ja que els constructors del molí, els germans Joan, Josep i Ramon Ametlla, eren picapedreres i mestres d'obra. | 42.0468200,1.8724400 | 406686 | 4655590 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||||
| 44834 | Festa de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-del-roser | XX | Festa de la Colònia de l'Ametlla de Casserres que es celebra la primera setmana d'octubre, el cap de setmana més proper al 7, festivitat del Roser. La Mare de Déu de Roser és l'advocació que té l'església de la colònia. El dissabte a la tarda es fa una botifarrada popular amb botifarra blanca i negra amb allioli de codony per a tothom. En acabat es fa ball a la plaça de la colònia. L'endemà (diumenge) es fa l'ofici religiós en honor a la patrona i es canten els goigs. | 08049-187 | L'Ametlla de Casserres | La devoció de la Mare de Déu del roser és molt antiga, on la rosa i el roser eren símbols de l'arribada de la primavera, d'amor i bellesa. Aquests símbols es trobaven vinculats a les divinitats que veneraven i a les quals se'ls ofrenaven roses. Antigament aquesta festa es celebrava pel maig i també per Pentecosta, i els seus goigs són uns dels més antics coneguts. El papa Gregori XIII, va traslladar la celebració d'aquesta festa al dia 7 d'octubre en commemoració a la batalla de Lepant. | 42.0453500,1.8733400 | 406758 | 4655425 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44834-foto-08049-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'allioli de codony és un producte originari del Pallars i també d'altres indrets com l'Alt Urgell i la Cerdanya. El codony és un fruit de tardor que suporta bé les temperatures fredes de muntanya. Gairebé tota la collita es emprada per a l'elaboració del codonyat però una part de la producció es reserva per a fer l'allioli que es prepara afegint a l'emulsió d'all i oli una porció de codony madur prèviament bullit, pelat i havent extret les llavors. Té un gust dolç i és lleugerament picant per la qual cosa acompanya molt bé carns i peixos, tot i que hi ha qui el prefereix empastifat damunt d'una bona llesca de pa. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44835 | Festa de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-cecilia | BALLARÀ, Joan et alii. (1995). 50 anys de la festa de Santa Cecília. Casserres (Berguedà), 1945-1995. Ed. Parròquia de Casserres. FORNER, Climent (1995). La Festa de Santa Cecília de Casserres. Festes i Festetes, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 329 - 331. | XX | La Festa de Santa Cecília és una trobada que es celebra durant la diada de Santa Cecília, el 22 de novembre. Aquesta festa va ser iniciada per un grup de capellans amants de les arts i de la música que amb els anys s'ha anat popularitzant. El punt de trobada és l'església de Santa Maria de l'Antiguitat de Casserres, però durant alguns anys ha estat itinerant. L'acte central és l'ofici, seguit per una cantada de goigs i himnes dedicats a la Santa. Es fa un ofici dedicat a la Santa. Aquest va acompanyat per una coral de noies del poble de Casserres, la Schola Cantorum, creada pels dos mossens impulsors de la diada, a la qual anys després s'afegirà el Quartet Orpheus, creat i dirigit pel Mossèn Ricard Penina. Alguns dels cants en honor a Santa Cecília són, l'Himne a Santa Celícia, amb lletra de Mn. J. Santamaria i música de R. Penina; els goigs de Nostra Senyora de l'Antiguitat; la Pastora que enyora, de Mn. Ll. Riu; Pregària a la Verge, de J. Capdevila; Quid Retribuam?, de Mn J.Mª Tristany; O Salutaris Hostia, de Mn. Francesc Comorera, Santa Cecília, antífones i al·leluies, de Mn. J. Ballarà. A més a més en funció del poble on es celebri la diada es canten els goigs propis com per exemple els goigs de la Mare de Déu dels Torrents; els goigs a la Verge de l'Alba, de Tàrrega; els goigs de la Mare de Déu Assumpta de Serrateix o els goigs de la Mare de Déu del Lliri de Vilanova de Bellpuig. Durant els primers anys a més de la missa també es reunien els mossens i preveres. A partir de l'any 1945 va anar adquirint un caire més popular on després de l'ofici la gent es trobaven en un local per cantar i ballar. Després hi ha una sessió de cinema i en acabat un dinar. | 08049-188 | Santa Maria de l'Antiguitat | La Festa de Santa Cecília neix d'unes reunions organitzades pel pare Pijoan, que varen tenir lloc durant els anys 1925 i 1930 entre els mossens del Llobregat (Mn. Jaume Santcristòfol, Mn. Jeroni Roca, Mn. Jaume Freixa, Dr. Josep Viladot i Mn. Josep Bover). Amb l'assassinat durant la Guerra Civil (1936) de Mn. Jeroni Roca les reunions van quedar suspeses per por a represàlies. Un cop passada la guerra Mn. Agustí torna a Casserres i poc després s'incorpora a la mateixa parròquia, jubilat, Mn. Jaume Freixa. Tots dos impulsaran la Schola Cantorum de la parròquia, oberta a les noies del poble, i l'any 1940 per Santa Cecília es celebra un gran ofici on participa l'escola de cant. Els primers mossens que hi participen són Mn. Jaume Santcristòfol, Mn. Agustí Serra, Mn. Jaume Freixa, Mn. Ricard Penina, Mn. Josep Domenque, Mn. Anselm Coll, Mn. Josep Llucià i Mn. Bover. Es conviden les escoles de Casserres que hi assisteixen en ple juntament amb alguns fidels que any rere any s'hi aniran incorporant fins a convertir-se també en una diada popular. Fins l'any 1970 es celebrarà a Casserres i a partir de l'any següent es farà itinerant per tot el Bisbat (1971, Sant Llorenç de Morunys; 1972, Cal Vidal; 1973, Bellpuig; 1974, Montclar; 1975, Olius; 1976, Castellnou de Seana; 1977 El Mojal- Navàs; 1978 Cardona; 1979, Verdú; 1980, Gironella; 1981, Valls de Torroella - Súria; 1982, Cervera; 1983, La Pobla de Lillet; 1984, Berga; 1985, Torà; 1986 Puig-reig; 1987, Cardona; 1988, Tàrrega; 1989 Fígols; 1990, Seminari de Solsona; 1991, Viver i Serrateix; 1992, Balsareny; 1993, Vilanova de Bellpuig; 1994 i 1995, Casserres. Entre els anys 1945 i 1946 es consolida la festa quan el Mn. Ricard Penina funda amb quatre joves dels Lluïsos de Gràcia el Quartet Orpheus. Ell mateix en serà el Director. L'any 1965 mor l'impulsor i Mn. Jaume Santcristòfol llegeix en el transcurs de la celebració de Santa Cecília novament a Casserres un text commemoratiu dedicat a Mn. Agustí Serra 'Semblança de Mn. Agustí Serra'. | 42.0154800,1.8441200 | 404295 | 4652141 | 1940 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44835-foto-08049-188-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1958 en commemoració de la diada de Santa Cecília es va publicar una auca titulada 'Auca del dia que es viu a Casserres, a la major glòria de Santa Cecília, on tots passem la jornada en família, cantant música de totes les terres', amb text es de Mn. Francesc Bajona i dibuixos de Mn. Joaquim Calderer. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||
| 44836 | Cantada de caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-caramelles | XX | La cantada de caramelles la fa el grup Cantaire de Sant Bartomeu per Pasqua. Es comencen a cantar el dissabte Sant a la tarda per les diferents cases de pagès, el diumenge pel matí i el dilluns de Pasqua pel matí pels diferents carrers del poble. Es finalitza a Montclar on es feia un dinar de germanor amb un arròs. Actualment el dinar es fa al local cultural de Casserres. | 08049-189 | Casserres | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundà l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. | 42.0138400,1.8420800 | 404124 | 4651961 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44836-foto-08049-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44836-foto-08049-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||||
| 44839 | Camí de la sal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-sal | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | L'existència de les mines de sal a Cardona, conegudes des de ben antic, contribuiria a desenvolupar una xarxa de camins per distribuir un bé tan preuat com la sal. Aquests camins reverien diversos noms al llarg del temps i segons la documentació, però un dels noms més difosos és el de Stratae Kardonensia. Pel que fa al terme de Casserres, aquest es trobava en el pas de la via cap a la Cerdanya i cap a Ripoll i coincideix amb altres vies de comunicació antigues i camins ramaders. Travessaria el terme de ponent a llevant venint de Serrateix i Montdarn i passaria pel nucli antic (carrer Major) enllaçant amb el camí ral de Manresa a Berga, que també era un camí ramader. | 08049-192 | Casserres | Lluís el Pietós (768-814), va ordenar al comte Borrell la conquesta i fortificació de la ciutat d'Osona i els castells de Cardona i Casserres, a més d'altres fortaleses que havient estat per molt temps abaudonades. Aquest context explica la importancia i el renom que van prendre aquells camins de l'àrea central de la frontera que s'adrecaven fins al castell de Cardona i les seves salines. El primer esment d'aquests camins es troba en I'acta de consagració de I'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), realitzada l'1 1 de desembre de I'any 922 pel bisbe d'Urgell, Radulf. Aquel1 dia, en establir-se els límits del teme parroquial, es deia que aquest limitava per dues vegades amb 'ipsa strata Kardonense'. | 42.0159400,1.8456500 | 404423 | 4652191 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44839-foto-08049-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44839-foto-08049-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44839-foto-08049-192-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coneguda també amb els noms de Via salaria o El saler i documentada en època medieval que a través dels termes parroquials de Serrateix i Montdarn, on enllaçava amb el camí ral de Manresa a Berga que passava per Santpedor, Castellnou de Bages i Castelladral, seguia la vall i riera de Nabel fins Berga i la Cerdanya | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44840 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-5 | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | Alguns trams estan asfaltats i d'altres s'han perdut. | El Camí Ral de Manresa a Berga, passava per l'hostal de Ferriols, dins el terme municipal de Puig-reig, i seguia pel camí de la Madrona fins arribar a l'Hostal Nou, ben a tocar amb el terme de Casserres. Ja dins el terme de Casserres enllaçava amb el camí de La Clota i s'endinsava a l'interior de la població a través de l'actual plaça de Santa Maria. Passava per davant l'església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels i travessava el carrer Major. A la sortida del poble hi havia el monument de les Tres Creus que assenyalava el camí, així com la Creu Roja i el pas de la Riera de Clarà. Aquest tram en l'actualitat asfaltat per la carretera que mena de Gironella a Casserres. A partir d'aquest punt, el camí ral menava als masos del Soler de Sant Pau i Bernades fins que entrava dins el terme municipal d'Avià per la masia el Collet. | 08049-193 | Casserres | Aquest trajecte el va seguir els dies 13 i 14 de gener de 1823, la divisió del general Rotten que combatia les partides realistes. Amb la construcció en el segle XIX de la carretera provincial de Berga-sallent-Manresa per part de la Diputació, que unia Puig-reig amb Gironella, va deixar el camí ral al pas per Casserres en la marginalitat. | 42.0065400,1.8340400 | 403447 | 4651160 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44840-foto-08049-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44840-foto-08049-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44840-foto-08049-193-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44841 | Camí ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-4 | CAMPILLO i BESSES, Xavier (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró i Berguedà Iniciatives SD, SL. Berga. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XII-XX | Casserres és, i sobretot, ha estat un poble agropecuari que a més es troba en una zona de pas entre la plana i les pastures de muntanya que molts ramats d'ovelles, cabres o vaques han utilitzat. La identificació d'aquests camins ramaders és sempre una tasca complexa i que admet pocs valors absoluts. Durant molts segles el paisatge s'ha mantingut força inalterable, però en els darrers 100 anys, la transformació ha estat brutal. La tecnologia ha permès obrir camins en llocs impensables, sovint han primat interessos particulars a la lògica geofísica i els antics camins han restat a l'oblit i s'han anat cobrint de vegetació i sediments. La recuperació d'aquests camins a través de la memòria és una bona eina si es combina amb la recerca documental, topogràfica, arqueològica i històrica. L'any 2007, el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el Parc Natural del Cadí Moixeró van realitzar un inventari de camins ramaders de la comarca. En aquest treball s'han identificat, numerat i documentat sis camins que passen per Casserres. Es tracta dels camins ICR5; ICR6; ICR49; ICR50; ICR59 i ICR100. El camí més transitat, el principal és l'ICR5 és el camí de Gironella a Montmajor, que travessa el municipi de sud a nord i passa pel mig del nucli antic. La resta es disposen de forma radial en relació a aquest. De Gironella surt en direcció a Cal Puntes i trenca a mà esquerre cap a Menudells. Segueix cap a Barbats i la roca del Molí de Bernades, i s'enfila pel serrat de sota de la Fàbrega cap a Santa Maria. Tira avall i entra a Casserres passant per la Mare de Déu de l'Antiguitat i pel carrer de la Creu. Surt del poble de Casserres en direcció Cal Clota, Cal Quel, i el Bellús de la roca, on es creua amb el camí ramader que ve de l'Espunyola i que va cap a Puig-reig (ICR6). Com a camins secundaris trobem l'ICR6; ICR49; ICR50; ICR59 i ICR100. L'ICR6 va de l'Espunyola a Puig-reig i entra a Casserres per Ca n'Eloi, Cal Ros i Cal Millàs. Continua cap a la Font dels Pagesos, on a 10 o 15 metres de la font hi ha dret de returada. Aquí el camí segueix cap a Cal Ventura i puja per la carena dels Colls, i es dirigeix cap a Madrona (Puig-reig). L'ICR49 és el camí del Guixaró i és un trencall de l'anterior que passa pel centre del nucli antic pel carrer Major, pel Tossal d'Irene fins el Guixaró. L'ICR50 és el camí de Berga a Casserres. Entra a Casserres pel Serrat dels Tres Hereus fins la rectoria de Sant Pau i pel pantà i continua per 'actual BV-4132 entrant pel carrer de la Creu. L'ICR59 és el camí de Gironella a Avià per Graugés i la colònia de l'Ametlla i L'ICR100 és una variant d'aquest darrer de Gironella a Avià que passa per Cal Puntes i els Colls, de Casserres. Segons Planes (2005, la principal via pecuària procedia de Prats de Lluçanès i, a través de Gironella, es dirigia al Molí de Bernadàs, a la banda dreta de la riera de Clarà. Seria l'ICR5. Des d'aquí es bifurcava, un ramal agafava la direcció cap a la Creu de Salitons (ICR49) i coincidint amb el camí ral, seguia el camí de la Madrona fins a l'hostal del Ferriol, a Puig-reig. L'altre brancal entrava al poble de Casserres i, des d'aquest punt es dirigia a la Creu de l'Eloi, a ponent del terme municipal, seguia fins la masia Canudes del Tossalet , a Espunyola, en direcció Montclar, Montmajor i Solsona (també ICR49). | 08049-194 | Casserres | Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader. Els camins ramaders tenen un paper clau en el medi natural al servir com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya, amb un elevat valor turístic. | 42.0144200,1.8414400 | 404072 | 4652026 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44841-foto-08049-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44841-foto-08049-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44841-foto-08049-194-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44842 | Fons documental del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-de-la-diputacio | GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Antonio (2006). Conservació preventiva: última etapa. Memòria SPAL 1991-2001. Diputació de Barcelona. LACUESTA CONTRERAS, Raquel (1998). El servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona. Metodologia, criteris i obra 1915-1981. Vol. III. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, pp. 1016-1088. | XX | El fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona relacionat amb el municipi de Casserres està format per un conjunt indeterminat de fotografies, ja que es troben en procés de catalogació i digitalització, i la Unitat d'instal·lació número 46. Les fotografies són des de 1920 fins els anys 80. n'hi ha de l'església parroquial, del santuari de la Mare de Déu de l'Antiguitat i de la població (retaules, escultura, elements urbans,etc). De l'església de Sant Pau de Casserres hi ha 26 fotografies en blanc i negre entre 1950 i 1979; 14 clixés, 1 postal en color, 10 diapositives color de 1975 a 1980 i 1 diapositiva en blanc i negre els anys 30. Pel que fa a fons documentals fa referència a Sant Pau de Casserres: planimetria, retalls de premsa, documentació administrativa, correspondència, pressupostos, rebuts, etc. | 08049-195 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Ha tingut tres directors en més de 80 anys: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978) i des de l'any 1981, Antoni González i Moreno-Navarro. Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 42.0144500,1.8412800 | 404059 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'antic servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona, actual SPAL, conserva un important volum documental fruit de les seves intervencions en diferents edificis del municipi, des dels anys 20 fins els anys 70 del segle passat.S'hi poden consultar plànols, plantes, alçats, croquis, seccions, detalls i planimetria diversa d'edificis tan importants com la Casa de la Vila, la Biblioteca Torras i Bages, el Palau Reial, l'església de Sant Joan, la Basílica de Santa Maria o la Capella de Sant Pelegrí.A més a més, hi podem trobar els projectes arquitectònics de reforma, memòries d'actuació, epistolari, pressupostos, factures i forces fotografies en blanc i negre. Els arquitectes protagonistes d'aquesta ingent documentació són en Jeroni Martorell i en Camil Pallàs. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||
| 44847 | Fons fotogràfic de l'ICC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-licc | XX | Fons fotogràfic format per un conjunt de nou fotografies que mostren diverses vistes panoràmiques del poble (Plaça i carrer de la Creu, Plaça de Santa Maria), de l'església parroquial (interior amb el retaule barroc i una d'exterior) i una fotografia de tres pallers de principis de segle XX. | 08049-200 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'Institut Cartogràfic de Catalunya, és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya sotmesa a l'ordenament jurídic privat i regulada per la Llei 16/2005, de 27 de desembre , de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya i pel Decret 398/2006, de 24 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 16/2005, de 27 de desembre, de la informació geogràfica i de l'Institut Cartogràfic de Catalunya pel que fa a l'oficialitat i l'ús dels serveis cartogràfics i a les relacions interadministratives i la planificació. L'ICC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: Establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. Dins l'àmbit de les competències de la Generalitat, el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC) dóna suport a les sèries cartogràfiques de gran escala, a la planificació territorial i urbanística, al cadastre rústic i urbà, a l'activitat de l'obra pública a Catalunya i a les activitats anàlogues en què sigui aplicable. Dur a terme les cobertures d'imatge mètrica aèria del territori de Catalunya, amb sensors actius i passius, i mantenir aquests sensors i les bases de coneixement i d'informació necessàries per a tractar les dades geogràfiques i temàtiques produïdes per teledetecció aeroespacial. Establir i mantenir les bases de dades cartogràfiques i les sèries cartogràfiques que se'n deriven, les qual donen suport a l'establiment de les sèries urbanes i territorials. Col·laborar amb els òrgans de l'Administració de l'Estat amb competències de caràcter cartogràfic i dur a terme la coordinació i la cooperació amb els ens locals de Catalunya en aquest àmbit. Dirigir i gestionar la Cartoteca de Catalunya, la qual coordina la recollida i l'estudi de la documentació geogràfica i cartogràfica existent. Crear, estructurar, difondre i mantenir la IDEC, alhora que col·laborar amb altres ens i òrgans de la Generalitat per dur a terme i millorar de manera permanent aquesta infraestructura. Elaborar estudis, emetre informes o formular suggeriments en l'àmbit de les seves funcions, destinats als diferents departaments de la Generalitat o al Govern, a iniciativa d'aquests òrgans o a iniciativa pròpia. Publicar i difondre productes cartogràfics. Organitzar, dur a terme, dirigir, tutoritzar i elaborar programes de recerca, d'innovació i de formació científica i tècnica en els àmbits de la seva actuació, per si mateix o en col·laboració amb altres entitats i organismes, en particular amb les universitats catalanes i altres organitzacions especialitzades en serveis cartogràfics. Fomentar i promoure els serveis cartogràfics públics i privats, i també la recerca, la docència i el desenvolupament tecnològic en l'àmbit cartogràfic. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El fons fotogràfic sobre Casserres procedeix d'un conjunt de 12.000 negatius en blanc i negre i de fotografies temàtiques (arquitectura, natura, cultura...) procedents dels Països Catalans que Narcís Cuyàs fa començar a fer a finals del segle XIX i que s'aniria engrandint amb les fotografies fetes pels seus dos fills.L'iniciador d'aquest fons va ser Narcís Cuyàs i Parera, cineasta i fotògraf (Vilafranca del Penedès 1881-Barelona 1953), que s'establí com a fotògraf a Barcelona l'any 1899. Els seus fills , Enric Cuyàs i Prat (Barcelona 1910-1989) i Narcís Cuyàs i Prat (Barcelona 1920-1995) continuaren amb la professió. El fons va ser incorporat a la Cartoteca Digital de l'Institut Cartogràfic de Catalunya el mes de novembre de 1988. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||||||
| 44850 | Fons documental de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://www.bnc.cat/pergamins/ | XIV-XV | En el fons de la Biblioteca de Catalunya hi ha dos pergamins relacionats amb el municipi de Casserres on hi figuren topònims i personatges històrics: Pergamí 262 (reg. 15176), datat el 21 de setembre de 1357 on Pere de Santa Eulàlia, senyor de Bosc, de la parròquia de Santa Maria de l'Antiguitat renuncia a totes les accions que podria prendre contra Pere de Salanlach i Guillem de Marunys, ambdós de la parròquia de Sant Martí de Puig-reig, perquè no tan tingut cura de les cases del Bosc i no han conreat les terres ni les vinyes ni els olivars que ell els hi havia arrendat. Mesura 183 x 256 mm. Pergamí 219 (reg. 12965 ), datat el 28 de gener de 1404 i on Pere Arnau de la Ribera juntament amb Pere Cortines, rector de Sant Pau de Casserres i amb Pere Fàbrega, beneficiat de Sant Andreu de Berga es presenten davant del sotsveguer de Berga i el Berguedà per demanar-li que deixi tancar una vinya que es troba en el lloc dit 'La Raboleda', propietat de Pere Arnau, que la té pel benefici de Sant Andreu de Berga i que pagava 5 sous anuals al rector per l'ànima de Bernat de Perarnau, difunt. El sotsveguer li ho concedeix. Mesura 331 x 399 mm. | 08049-203 | Carrer de l'hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per tal de preservar-los, els dos documents estan digitalitzats i es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||||
| 44851 | Les Priores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-priores | SITJES TORRABADELLA, Antònia (1995). Les Priores, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 291-293. | XX | Les Priores són dues dones casades i dues dones solteres, que a la sortida de missa, es posen a la porta de l'església, amb unes safates que antigament s'anomenaven bassines per recollir l'almoina de la gent quan surt. A l'hivern donen estampes i a l'estiu i a la primavera donen pomells de flors. Abans les priores casades anaven amb vestit negre i les solteres amb vestit blanc. També participen a les processons de Corpus, per Sant Cristòfol, en la benedicció dels cotxes i per Santa Maria, el 15 d'agost. També van a buscar en processó a la Mare de Déu de l'Antiguitat, per acompanyar-la a l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, on la deixen tot el dia, per després retornar-la en processó al seu santuari, portant-la sempre les Priores i cantant en honor seu els goigs. Hi ha les Priores dels Àngels i les del Roser, en cada cas són una de casada i una de soltera. Quan hi ha el nomenament de noves priores, les velles, amb els seus millors vestits, anaven a les cases de els que entraven i la priora grossa els hi oferia xocolata amb melindros i vi bo. També van als enterraments, però sense flors. | 08049-204 | Nostra Senyora dels Àngels | La priora grossa corresponia a la confraria del Roser que el 14 de juny de 1626 es va establir a la capella de Santa Maria de l'Antiguitat, segons data firmada pel notari públic, Pere Cardona i Niubó. La Priora Grossa havia d'anar amb una safata d'or, que si es perdia ella era la responsable de compensar-ne la pèrdua. Per aquest motiu calia que fos d'una casa important. De totes maneres aquesta safata ja no existeix. Per la primera festa de maig sortien tres priores (la Priora Grossa, la dels Àngels i l'altra del Roser) per totes els cases portant l'emborratxa, que és com una ampolla de vidre amb cinc brocs guarnida amb flors i cintes. A l'entrar a les cases les priores feien aquesta salutació: 'Ave Maria Puríssima. La resposta era 'Se'ns pecat fou concebuda'; i la Priora contestava: -'Teniu devoció de fer caritat a la Mare de Déu?'. Qualsevol deia que no. Antigament també hi havien Priors, però ara ja no. | 42.0139000,1.8422100 | 404135 | 4651968 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44851-foto-08049-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44851-foto-08049-204-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En l'actualitat hi ha una vintena de persones que són les priores i es van tornant segons un calendari prefixat. | 98 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | ||||||||
| 44852 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles | XX | El Grup Cantaire Sant Bartomeu és l'organitzador de la Torbada de Caramelles de la Vila de Casserres. Es fa cada any, des de 1982, quinze dies sobre la diada de Pasqua. Hi participen agrupacions corals de tota Catalunya, una vintena de mitjana. Els principals actes de la jornada són l'esmorzar per tots els participants, ballada de sardanes, passa carrers per la vila i cant de Caramelles. La cantada es va començar a fer a la plaça de Santa Maria i, a partir del tercer any, es va traslladar a la plaça de l'Ajuntament. | 08049-205 | Plaça de l'Ajuntament | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundà l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. | 42.0141300,1.8412300 | 404054 | 4651994 | 1982 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44852-foto-08049-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44852-foto-08049-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44853 | Ouada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ouada | REIXACH, Modest , coord. (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona. | XIX-XX | Es celebraria en l' indret de la Font dels Pagesos la setmana després de Pascua. Aquest acte estaria organitzat per la Coral Sant Bartomeu que per tal de recaptar diners la setmana abans passarien per les cases per cantar. Antigament es feia ball amb un acordió i la gent cantava. Anaven per les cases dient: 'Què hi ha res pels camigeaires (caramellaires)'. En els masos els donaven ous i amb aquests ous es feien truites amb un foc a terra i s'acompanyaven d'una cassolada d'alls tendres i cansalada. Quan la gent va començar a treballar a la fàbrica, els van començar a donar diners enlloc d'ous. | 08049-206 | Font dels Pagesos | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundar l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. L'any 1982 organitzen la 1ª trobada de Caramelles de la Vila de Casserres. Es fa cada any. | 42.0140300,1.8275000 | 402917 | 4651999 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44853-foto-08049-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44853-foto-08049-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 | |||||||||
| 44854 | Riera de Merola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merola | AA.VV (1973). Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. IV, pàgs. 548 i 549. Barcelona. ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dincs revista L'Erol, núm. 8. Berga CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. MASCLANS, F. (1977). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc. Barcelona. | La riera de Merola és afluent del riu Llobregat i neix al sud de Casserres; després de fer de termenal de Viver i Serrateix i Puig Reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola. La capçalera de la riera en el tram que transcorre per Casserres, circula per un territori majoritàriament despoblat. Es tracta d'un sistema fluvial representatiu i emblemàtic i la seva importància es veu reflectida des d'antuvi amb la construcció varis molins avui encara dempeus (Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix) Les seves aigües conserven un grau de qualitat elevada i això queda palès en els diferents poblaments faunístics i vegetatius que es localitzen al llarg del seu curs. El bosc de ribera segueix una franja estreta resseguint el curs de l'aigua amb una gran diversificació en quan a espècies que es troba limitada al costat d'àrees obertes de pastures i camps cultivats o erms. Cal destacar alguns trams amb vegetació de joncedes i zones de bardisses i boix (Buxus sempervirens) alternades amb vern (Alnus glutinosa), salze (Salix alba), sarga (Salix elaeagnos), pollancre (Populus nigra), el plataner o l'àlber, el freixe i el gatell amb alguns exemplars d'avellaner. En aquells marges on no hi ha vegetació arbòria, l'esbarzer juntament amb l'arç blanc, l'aranyoner, el roser bord, el lligabosc, el roldor o l'aranyoner entre altres van substituint la comunitat arbòria. No obstant això serveix de refugi a nombrosos ocells i petits mamífers. La sarga o l'herba sabonera es troba més aviat representada en la zona d'aiguabarreig de la Riera de Merola amb el riu Llobregat. Entre els arbusts i plantes enfiladisses destaquen l'arç blanc, l'olivereta, el sanguinyol, l'heura, la vidalba, el lligabosc. Prop dels molins i horts que es troben en llarg de la riera hi creixen els canyissars boga espargani i plantatge d'aigua La vegetació aquàtica està formada per espècies microscòpiques, algues i l'asprella pudenta (Chara), que creix en abundància per la gran quantitat de carbonat càlcic. També es poden localitzar algunes espècies de Cladophora en aquells indrets on l'aigua corre i és per tant més rica en nutrients. Té uns filaments llargs i ramificats de color verd més fosc. Pel que fa a les comunitats faunístiques pròpies d'ambients aquàtics i de ribera hem de destacar la presència d'una important població de granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) tant a la bassa del Molí del Mig com a proximitat de les rescloses dels tres molins. Per altra banda en algun dels bassals pròxims del Molí de Dalt hi ha alguns exemplars de granota roja (Rana temporaria) i de reineta (Hyla meridionalis). També hi ha serp d'aigua (Natrix maura). Les comunitats de peixos que viuen en aquestes aigües més lentes i per tant menys oxigenades i més càlides són el bagra (Leuciscus cephalus), el barb (Barbus meridionalis graellsi). La fauna vertebrada associada a aquest medi és molt variada. En són exemple els rapinyaries com l'aligot, o carnívors com la fagina (Martes foina), la geneta (Geneta, geneta), la guineu (Vulpes vulpes). També hi ha presència de la rata d'aigua. Entre els ocells cal destacar aquells que venen a nidificar procedents del continent africà com l' oriol(Oriolus oriolus), el puput (Upupa epoops), l'abellerol (Merops apiaster) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica). També destaquen el pardal comú (Passer domesticus), el verdum (Charduelis chioris), el rossinyol bord (Cettia cetti) i el rossinyol (Luschinia megahynchos), el repicatalons, la merla (Turdus merula), la merla d'aigua (Cinclus cinclus) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea). En alguns troncs d'arbre s'han observat nius de picot. | 08049-207 | Al sud del terme municipal | La importància de la capçalera de la riera de Merola en el seu pas pel terme municipal de Casserres queda palès en la construcció de tres molins fariners, coneguts amb el nom de Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix. Hom va saber aprofitar l'aigua com a font d'energia i per aital va servir-se dels petits gorgs naturals que la riera oferia per construir-hi la resclosa, el canal i la bassa. Dels primers molins fariners amb un sistema de transmissió del moviment rotatori coneguts a Europa se'n tenen notícies a través d'excavacions realitzades prop de la ciutat romana d'Arles (França). Segons Jordi Bolós i Josep Nuet (1983) en el seu estudi sobre els molins fariners a Catalunya, la zona detectada amb més gran quantitat de molins és la Catalunya Vella amb Osona, La Garrotxa, el Ripollès, el Gironès, el Vallès Oriental i el Berguedà, per raons òbvies de pluviositat, amb força cursos d'aigua permanent i amb un poblament rural dispers. | 41.9792100,1.8217700 | 402389 | 4648139 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44854-foto-08049-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44854-foto-08049-207-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pel que fa a la llúdriga, no sembla que hi hagi cap individu tot i que a l'Alt Berguedà se'n' està fent un seguiment degut a que es tenen notícies de que se n'hauria observar algun exemplar al Bages. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-20 04:57 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 144,11 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.