Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44934 | A Cal Bernadàs ensenyen de modus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-cal-bernadas-ensenyen-de-modus | BARGALLÓ i CHAVES, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial De Vecchi, SA. Barcelona. BAROJA, Pio (1933). Memorias de un hombre de acción. Humano enigma. Editorial Rafael Caro Raggio. Madrid, pàg. 126. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SAGARRA i DE SISCAR, Ferran de (1935). La primera guerra carlina a Catalunya. El Comte d'España i la Junta de Berga, vol. 1. Editorial Barcino. Barcelona. | XIX-XX | Dita referida a la casa de Cal Bernadàs que consta de diverses versions, segons qui l'explica i que ens ha arribat per diverses fonts orals. La primera versió diu que a Cal Bernadàs, quan hi residia el Comte d'Espanya, hi va anar un pobre a demanar caritat. Va pujar les escales de pedra del mas, va trucar a la porta i li va sortir el Comte d'Espanya que en sentir que el pobre li demanava diners el va empènyer escales avall. El pobre, en més d'una accepció del mot, anava repetint pels carrers del poble que a Cal Bernadàs 'n'ensenyaven de modus'. Una altra versió diu que el Comte d'Espanya, resident a Cal Bernadàs era qui manava a les tropes carlines i feia de màxima autoritat al poble. Quan a algú se li havia de 'cantar la cartilla', esbroncar-lo o castigar-lo l'enviaven a Cal Bernadàs i la gent al veure'l ja deia que el desgraciat en qüestió anava a aprendre de modus. La tradició també ha recollit que el Comte d'espanya va demanar al batlle de Casserres pa pel seu regiment en un temps molt limitat. Aquest va al·legar que seria impossible satisfe la demanda ja que es pastava a mà i no tenien temps suficient. El comte enfadat el va fer fora de la casa, escales avall, tot dient-li: 'Si no teniu pa, aneu-vos-en al cul de l'infern'. Però la fama del Comte d'Espanya se la vaguanyar a pols i el record popular ha transformat els seus actes irònicament en aquesta dita, que ambé s'ha traduit a la literatura. Així tenim el cas de Pio baroja (1933) que escriu: 'El conde de España te enseñará a ti los buenos modos. Y los chicos se echaban a temblar. El conde vivia en una casa grande de la calle Mayor, en casa de Gironella (sic); pero desde una semana antes se trasladó a Casserras, a una csa que se llamaba la casa Barnadas, con gran satisfacción de los bergadanos, que al menos no veian a su tirano tan de cerca'. També Ferran de Sagarra (1935) esmenta l'estada del comte d'Espanya a Cal Bernadàs i el seu caràcter irascible i cruel. | 08049-287 | Carrer Major, 31 | El Comte d'Espanya fou enviat per comandar la Junta de Berga com a cap militar de l'exèrcit carlí i intentar unificar les dues faccions enfrontades entre sí. Es va instal·lar a Casserres a la casa Bernadàs. Pel que sembla fou més conegut pels seus mètodes sanguinaris que no per les seves victòries militars. A Casserres es coneix el cas de Josep Fuster i Grau que fou sentenciat a mort pel Comte d'Espanya, fou esquarterat, però abans li havien tallat una mà i el coll. Són nombrosos els seus propis soldats que va fer afusellar i les poblacions que va fer cremar per evitar que caiguessin en mans dels lliberals. Per totes aquestes arbitrarietats i d'altres fou assassinat pels seus propis partidaris al congost de Tresponts. | 42.0144400,1.8418800 | 404108 | 4652028 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||||
| 44859 | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra | PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XX | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. | 08049-212 | Casserres | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||
| 44876 | Alzina de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-manudells | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada entre dues planes de conreu de cereals, molt a prop de Can Menudells, envoltada d'aritjol i esbarzers així com per una franja d'alzines molt joves, damunt d'una llosa de pedra sorrenca i exposada a ple sol. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per restes de màquia i brolla de romaní. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada a causa de la virulència dels incendis de l'any 1994 dels quals va sobreviure i es va refent any rere any amb nous rebrots. Mesura 17 m d'alçada total x 20 m. de capçada mitjana x 3,50 m de volt de canó i 4,10 m de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-229 | Davant la masia de Can Menudells | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 42.0299800,1.8677800 | 406276 | 4653725 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||||
| 44687 | Alzina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-dels-colls | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al bell mig d'una plana de conreu, completament aïllada de vegetació arbòria i exposada a ple sol. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Mesura 19 m d'alçada total x 29 m de capçada mitjana x 4,10 m de volt de canó x 8,50 m de volt de la soca. Per sobre del canó neixen 11 branques que es van bifurcant. Arran de soca, orientada al nord hi ha una fissura de 30 cm d'alçada per 30 cm d'amplada amb una profunditat de 40 cm.Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-40 | Camps de l'Alzina Grossa. | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . Mireia Amat i Escútia, l'abril de l'any 2005 escriu un poema titulat 'Alzina dels Colls', els versos del qual són els següents: Enmig d'una dolça llenca, Un grup de branques encisen la mirada Un arbre molt dens envelleix la carena Una alzina omnipresent, una alzina estimada Sempre desperta i alçada Amb mancança de por a la flama És i serà amada Aguantant un centenari de fama Exemple per les alzines nascudes Noves en un món despietat amb la natura. Frondosa i plena de matolls, Aquesta ets tu, Alzina dels Colls | 42.0050700,1.8345400 | 403486 | 4650996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44687-foto-08049-40-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom d' Alzina grossa de Casserres.En un tríptic de l'Ajuntament sobre la ruta de les fonts, es diu que hauria estat declarada d'interès turístic, però aquesta categoria no existeix dins la legislació de protecció d'arbres a Catalunya. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||
| 44884 | Aplec de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-blai | REIXACH, Modest coord) (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona, pàg. 153. | XX | El diumenge després del 3 de febrer es fa un aplec a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell, que també coneixen amb el nom de Sant Blai, per una imatge del Sant que hi ha a l'interior de l'ermita d'origen romànic. La trobada, que és a les 4 de la tarda, consisteix en resar el rosari, presidit pel mossèn de Casserres. També es canten els goigs de Sant Blai que és el patró del mal de coll. En acabat es fa un berenar amb xocolata i jocs. Darrerament es fan curses de motos. | 08049-237 | Sant Miquel de Fonogedell | Tradicionalment, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l'advocat del mal de coll. Un refrany popular diu 'San Blai gloriós, lleva'm la tos'. Sant Blai també és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. | 41.9893300,1.8148100 | 401828 | 4649271 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament es feia a peu, però ara es va en cotxe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44726 | Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballus | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural, en una llenca elevada del terreny que li proporciona una gran visibilitat del territori circumdant. Grans extensions de camps del seu voltant s'estenen amb terrasses o feixons resseguint el desnivell del sòl, destinats al conreu de cereals i a la ramaderia. La masia actual de Cal Ballús és fruit de diverses ampliacions realitzades al llarg de molts segles. La seva planta és en forma de 'L' amb un barri rectangular tancat per una entrada amb coberta. Originàriament, la part més antiga de la masia es va formar en el punt més extrem de la codina. Destaca a la planta baixa el gruix de les parets i la volta apuntada de pedres, que li confereixen un aspecte de gran solidesa. La primera façana principal s'orientaria a llevant per facilitar-ne l'accés, ja que la façana de migdia tindria al davant un desnivell de la mateixa roca i el seu accés seria molt dificultós per no dir impossible. Seria d'un sol cos transversal i no podem saber si el carener era paral·lel a la façana o perpendicular, tot i que segurament seria el primer cas. Aquesta estructura facilitaria les dues ampliacions posteriors, avançant cada cop un cos a llevant. Quan la masia adquireix la forma actual, l'ampliació s'ha de fer per la façana septentrional i l'entrada queda desplaçada cap a l'esquerra. En aquests moment la masia seria de planta rectangular i constaria de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. En el segle XIX, 1865 segons consta en una llinda d'una finestra, s'hi afegiria el cos adossat a la façana oriental i que ampliaria la masia cap a llevant. Aquest cos consta de planta baixa i dos pisos. El carener continua la línea del primer volum deixant dues aigües molt desiguals en dimensions, ja que el vessant cap a migdia és d'una sola teula. Un cos adossat a aquest volum, conserva una tina, tipus cup, de secció circular ( 1'8 metres de diàmetre) i 3 metres de fondària, folrada amb rajols corbats de 50 cm d'amplada. Antigament hi havia diverses estructures per salvar el desnivell de la tina per facilitar-ne l'abocament del raïm. Les llindes de portes i finestres són austeres de pedra, amb els ampits de finestres senzills. Destaca el portal d'entrada adovellat i de mig punt. | 08049-79 | Clot de les barraques | La família actual posseeix la masia de Cal Ballús des de fa 13 generacions amb el mateix cognom de Genescà. El primer d'aquest cognom, que venia de Gaià es va casar amb una pubilla Ballús, però tot i fer tant de temps, la casa ha mantingut el nom dels anteriors propietaris, que desconeixem fins a quan es remunten. Masia totalment rehabilitada l'any 1996, com a conseqüència del gran incendi forestal de l'any 1994. | 42.0039700,1.8071200 | 401214 | 4650905 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dins el barri conserva la fogaina i diverses pedres de molins i trulls, segurament de la mateixa casa. A l'interior conserva dues boques de forn de pa i un forn sencer, més modern, amb portella de ferro. Aquest forn encara havia funcionat durant la guerra civil i la postguerra.A fora conserva la bassa, en desús, de 120 metres quadrats de superfície, un safareig mig cobert amb volta de rajols, al que s'hi accedeix baixant unes escales de pedra que salven el desnivell de la terrassa i que està comunicat amb la bassa de dalt. També hi ha un pou amb les parets de pedra i diverses tines. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44658 | Balma de les mules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-les-mules | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | No s'han fet campanyes d'excavació i es desconeix en gran part el seu estat de conservació | Possible hàbitat en una balma de grans dimensions, amb més de 50 metres de longitud, i una alçada mitja d'un metre; constituïda per importants blocs. Superposat a diverses capes de còdols, és visible davant de la balma de restes d'un estrat d'ocupació antròpica, de color vermellós, compost de terra cremada i cobert per un altre estrat de cendres. | 08049-11 | A la riera de Clarà | Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0305900,1.8384800 | 403851 | 4653825 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44658-foto-08049-11-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror, que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 77|79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44659 | Balmes de Barbats, Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VI ac- XII | Desconegut | Possible zona d'ocupació antròpica en època prehistòrica i potser medieval en dues balmes que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. | 08049-12 | Barbats | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0269200,1.8588900 | 405535 | 4653395 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44719 | Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI | El nucli de Barbats, ja que a la masia cal afegir-hi dues masoveries i diversos coberts, pallers i granges forma un dels conjunts més antics de Casserres, amb documentació de 1500 que ja en parla. Es tracta d'una explotació agropecuària de gran extensió. La masia principal està fonamentada directament damunt la roca natural i és de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i grans carreus a les cantoneres. La façana principal ha sofert una ampliació, en el segle XIX, afegint-hi una doble galeria amb arcades a la meitat esquerre, que no ha malmès la porta d'accés de punt rodó adovellat. El balcó corregut de la primera planta, també afegit posteriorment, si que ha tapat part del punt rodó. Tant un element com l'altre han modificat la disposició simètrica de la façana. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l'interior hi ha llindes de portes amb les dates gravades dels anys 1763, 1774. Al costat de l'entrada principal s'hi va obrir una nova entrada i al costat dret, gairebé tocant la cantonera hi van posar el dipòsit de l'antic trull d'oli amb una aixeta per l'aigua i al damunt mitja pedra de molí. La planta baixa té volta catalana. A l'interior, la seva distribució respon a la clàssica d'aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l'esquerra de l'entrada, que es va modificar l'any 1971, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l'antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l'embigat de fusta. Les bigues de la coberta són de formigó des del 1988. L'any 1971 també s'afegí una finestra geminada a la façana principal amb una columna portada d'una casa indeterminada de Casserres. Entre els afegits a la façana oest destaca un gran porxo amb arcades i una galeria en planta primera amb tres obertures i columnes mitgeres. Un segon porxo se situa davant de la masia, amb planta baixa i pis, construït amb pedra en planta baixa i maó en la planta pis, i coberta de teules àrabs a dues aigües vers al nord i sud, bigues de fusta i obertures sense elements destacables, excepte les llindes ben fabricades amb maó. A l'est de la masia apareixen tres coberts enganxats, adaptats al desnivell topogràfic existent. Al nord, hi ha l'entrada al garatge agrícola (4 m d'alçada) fet amb maó, teula àrab i estructura de fusta; o bé al gran cobert agrícola de PB+2 en alguns casos (alçada 7 m) amb parets de totxo, teula àrab i bigues de formigó. D'altra banda, a l'est de la masoveria 2 hi ha un paller de PB+1 i un porxo, fets amb bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo. | 08049-72 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i llavors van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0252700,1.8623000 | 405815 | 4653208 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia hagut fogaina, forn de pa, trull d'oli (ubicat a l'entrar de la casa, a mà esquerra, després d'haver pujat els primers esglaons que porten al pis de dalt, i al replà mateix a mà esquerra tornant a baixar, en una gruta excavada a la mateixa roca on està construïda la casa), premsa de vi, premsa amb les moles pel blat i tines.Existeix un pergamí de l'any 1500 que ja parla del Mas Barbats. Amb la documentació localitzada han pogut establir l'arbre genealògic des de 1690.També destaca una col·lecció d'eines del camp força considerable: dalla, sulfatadores, podalls, esclopins, fangues, arades, garlopes, serres, jous, sedassos, falç, pales de forn, cistells, llums de carburs, paranys i collars, esquellots, forques, etc. A l'exterior, en zones enjardinades, hi ha diverses pedres de premses de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44860 | Barraca de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirassa-de-baix | XIX-XX | Barraca de pagès situada al costat de la casa la Rovirassa de Baix. És de planta rectangular, d'una única planta (4'3 x 4'85 m) amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb pendent descendent vers la façana principal, orientada a sud-oest. Està construïda aprofitant un marge o terrassa del camp amb pedra sense treballar unida amb fang i bigues de fusta. La porta d'entrada és de fusta igual que la llinda, fa 1'77 m d'alçada i 80 cm de llum. | 08049-213 | Carena de la Rovirassa, a ponent del terme municipal | 42.0311200,1.8194200 | 402274 | 4653906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de camps de conreu i alzines de considerables dimensions (volta de canó de 1'8 m). | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||
| 44909 | Barraca de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladases | AA.VV (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura Tradicional, vol. 3. Ed. Brau edicions. Figueres. MARTIN i VILASECA, F. I PREIXENS i LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de Pedra Seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Ed. Pagès Editors. Lleida. | XIX | Té la coberta ensorrada. | Barraca de pagès situada en una feixa i envoltada de camps de conreu al límit oriental de terme municipal de Casserres, a tocar amb les Roques de Sant Marc. És de planta quadrada (82'40 metres de costat) i està feta de grans pedres irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana i tenia 83 cm de llum. Es conserva el marxapeu de pedra. | 08049-262 | Viladases, al costat del Reguer | Les barraques de pedra seca construïdes en els camps servien com aixopluc, per a guardar-hi les eines o d'alberg per al bestiar. Segons la comarca aquest tipus de construccions presenten unes característiques que venen determinades per la planta (rodona, quadrada o rectangular, mixta i doble), el sistema de cobriment i el tipus de portal d'accés al seu interior. Per regla general, les barraques, eren aixecades amb les pedres que afloraven als camps, mentre es feien les feines preparatòries per tal de poder-los conrear. A més a més la pedra sorrenca és fàcil de treballar, per la qual cosa la construcció consistia en l'aixecament de parets a base de fileres, una damunt de l'altra sense ajut de material d'unió i lleugerament inclinades cap a l'exterior, per dificultar l'entrada de l'aigua de pluja. Els sostres s'acostumaven a fer amb lloses més planes al damunt del qual s'hi podia afegir terra barrejada amb pedruscall on s'hi plantaven espècies herbàcies que ajudaven a retenir la terra i aïllar el sostre. | 42.0153900,1.8718700 | 406593 | 4652101 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs testimonis visibles d'arquitectura de pedra seca del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44800 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Problemes de conservació per l'abandonament del lloc i la manca de manteniment. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural, constituïda per un cos principal i un annex adossat a la façana sud-occidental. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra rejuntada amb terra i calç, amb un arrebossat en força mal estat a la part baixa de l'exterior i tàpia a la resta. De la façana només destaca una finestra a la planta pis amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. L'annex segueix la mateixa orientació que el cos principal, però és una mica més baix. | 08049-153 | Baga de Lledó | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de la Barraca'. | 42.0064800,1.8581900 | 405447 | 4651126 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44800-foto-08049-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44861 | Bauma de la Rasa de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-rasa-de-cal-ros | RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com refugi durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), segons informació oral facilitada per Pau Llorens. Fa uns 20 metres de llargada per uns tres d'alçada. A nivell constructiu no hi havia restes visibles. Entorn de pollancres plantats després dels incendis de l'any 1994, amb abundància d'aigua, que prové de la zona de Cal Roc i que a l'estiu s'acostuma a assecar. | 08049-214 | Solella de Cal Ros, a l'oest del terme municipal | S'utilitzà de refugi durant la Guerra Civil, possiblement per tractar-se d'un lloc força amagat, menys conegut que altres baumes i amb aigua a l'abast. | 42.0236100,1.8184300 | 402181 | 4653073 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44910 | Bauma del Serrat de Terra Cuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-serrat-de-terra-cuques | En perill de perdre sediments arqueològics per l'acció dels animals o antròpica | En el límit septentrional dels Camps de La Caseta, als peus del turó de Serra Cuques, en una petita cavitat o bauma produïda per una codina de pedra sorrenca, s'observa un fragment de crani humà i restes de pedres que podrien haver estat el tancament del sepulcre. Els sediments que es conserven són a priori escassos, però només una intervenció arqueològica ens aportarà dades precises de la seva importància i una aproximació a la seva cronologia, tot i que aquest tipus d'enterraments són propis del calcolític (2.500 -1800 aC). | 08049-263 | Camps de la Caseta | Informació facilitada per Josep Sánchez de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, que reberen la notícia de l'existència d'aquest jaciment per part d'un particular. La Societat d'Arqueologia del Berguedà, davant el perill de destrució del registre arqueològic ho posà imediatament en coneixement del Servei d'Arqueologia de la Generalitatper tal de preveure'n una excavació d'urgència. | 42.0178000,1.8482500 | 404641 | 4652394 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44910-foto-08049-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44910-foto-08049-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44910-foto-08049-263-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment fou descobert recentment i no consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44721 | Bauma obrada de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-ca-naloy | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com habitatge fins a principis del segle passat. En origen la bauma tenia dues portes d'accés i una finestra, i a l'interior hi havia parets divisòries fetes amb pedres i argila que estaven emblanquinades amb cal. A la part de dalt de la bauma hi havia dues molleres d'on sortia l'aigua que els antics habitants de la bauma havien aprofitat per fer-la baixar amb canalitzacions artificials i posar dues aixetes. | 08049-74 | Ca n'Aloy | Segons informació oral facilitada per Pau Llorens, a la Bauma de Ca n'Eloi hi van viure fins a l'any 1919. Ens contà que hi ha una persona que actualment viu a Sallent que havia nascut en aquesta bauma. També ens informà que a finals dels anys 60 o començament dels 70 del segle passat, s'hi van conrear xampinyons, moment en que es va tapiar la segona porta, per evitar l'excés de llum. La propietat presenta certificat de domicili de l'any 1914. | 42.0240600,1.8146800 | 401871 | 4653127 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44694 | Bauma obrada de les set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XVIII-XX | Bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. A la dreta s'endevina una porta tapiada posteriorment. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. Just per sobre del marxapeus, en el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca de secció quadrada i amb una profunditat d' 1,20 m. Al davant de la bauma hi ha una terrassa protegida per una paret de pedra seca i al davant mateix una plantació de bedolls (Populus nigra). A la part superior de la balma o bauma hi ha un mur o paret de pedra seca que ha estat bastida damunt de la roca mare. | 08049-47 | Clot de les barraques | El nom de Bauma o cafè de les set portes vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. | 42.0078300,1.8183900 | 402153 | 4651321 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de Cafè de les set portes o Balma de Cal Calau.Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44883 | Bauma obrada del Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-del-soler-de-sant-pau | XVII-XX | La bauma del Soler de Sant Pau està ubicada en el Clot del Forn, al costat de la casa del mateix nom, també coneguda com l'Espluga del Soler (recordem que espluga és sinònim de cavitat). La seva principal característica és que forma dos nivells, o una bauma sobreposada a l'altra. A manca de treballs que ho puguin confirmar, ja que en l'actualitat s'utilitza com a magatzem d'estris agrícoles i granja, es parla de que podria haver estat habitada des de períodes força antics per determinar. | 08049-236 | Sant Pau de Casserres, a 5'5 Km de la ctra. BV-4132z de Gironella a Casserres | El salt d'aigua d'aquesta bauma s'havia fet servir per produir electricitat. En un racó de la bauma encara es conserva la turbina corresponent. | 42.0362200,1.8391000 | 403911 | 4654450 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44883-foto-08049-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44883-foto-08049-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44883-foto-08049-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44707 | Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bernades | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, acabada en ràfec de triple filera amb rajols, és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. L'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus a les cantoneres, mentre que l'ampliació posterior fou realitzada amb totxana antiga. La façana principal té una composició asimètrica amb els eixos desplaçats a l'esquerra. En planta baixa, la única obertura és la porta d'accés, ara de llinda recta de fusta, però que conserva l'arc de punt rodó. En la primera i segona plantes es reprodueix el mateix esquema, on destaca una doble galeria amb columna central, i dues finestres als laterals, amb les llindes, brancals i ampits de pedra treballada. Reprodueix els esquemes arquitectònics de moltes masies de la zona, on en un moment indeterminat del segle XIX s'amplia un cos de galeries a la façana principal, deixant tapada l'antiga façana i l'antiga porta d'accés. A l'interior, després del primer cos ampliat de galeries es traspassa l'antic llindar de la casa., amb el portal d'arc adovellat. A la planta baixa es conserven les estances destinades a la producció i al bestiar. En aquesta es conserva part d'una tina de vi i un forn de pa. Entrant a mà dreta hi trobem les escales d'accés a la planta primera que conserva la distribució clàssica amb afegits i divisions posteriors. En aquesta planta es conserven llindes de pedra amb els anys gravats, fruit potser de la primera gran ampliació (1772, 1753). També es conserven altres llindes amb cares antropomorfes en relleu i elements vegetals geomètrics. Tenia dues fogaines, la del masover i la dels propietaris. No se'n conserva cap. La dels masovers estava a la façana de ponent i la dels propietaris a la façana de llevant. Ambdues eren cobertes. També hi havia dues pedres per fer oli de ginebre, la més propera al mas molt ben conservada i la segona més llunyana que es va malmetre amb els incendis de l'any 1994. | 08049-60 | Sant Pau de Casserres | El primer document que fa referència a la casa Bernadas és del segle XIV, on parla d'un tal Bernadas de Sant Pau. A causa de la pesta el mas queda abandonat i en estat ruïnós. Anys més tard, segons un pergamí conservat a la casa i signat el 22 d'octubre de 1530, explica com en Joan de Bernades, reclama als monjos de Santa Maria de Serrateix el restabliment de les propietats de la seva família. En el document, Fra Lluís de Claramunt, abat del monestir de Santa Maria de Serrateix convoca als monjos per pactar sota condicions el retorn del mas Bernades de la parròquia de Sant (Pau) de Casserres que l'hereu Joan de Bernades els reclama per poder tornar-hi a viure. En primer lloc s'esmenta l'estat deplorable en que es troba la propietat: 'el qual mas és totalment enderrocat i sense casa, i aquesta està descoberta i la major part de les parets enfonsades, i les seves vinyes son ermes i ... de manera que fa ben bé vint anys que l'esmentat monestir no en treu cap profit, i l'hereu d'aquest mas és pobre i no hi vol habitar si nosaltres (...) no (reduïm) per sempre més el cens a un part, i del tot durant tres anys per tal que ell pugui cobrir i obrar la casa de dit mas'; en segon lloc, tot allò que se li retorna: 'cases, casals, corts, terres, trossos, camps i honors conreats i erms, muntanyes i plans, arbres, boscos..., aigües, aqüeductes, deveses, pastures, prats, termes, emprives, fites i totes i cada una de les coses que formen la seva integritat i drets i les seves pertinences', i finalment les condicions que s'estableixen: en primer lloc haurà de cobrir la teulada, i després hi haurà de residir durant quatre anys en els quals tindrà un hereu que asseguri els pagaments a l'abat, al monestir i als seus successors vint-i-dos sous de moneda barcelonina cada Nadal, a més dels delmes del que obtinguin de les terres i un pollastre. Perquè pugui instal·lar-se i aixecar la propietat, els primers quatre anys queda exempt de pagament i els monjos, li donen dos capons i li deixen una bota que es troba a Avià que haurà de restituir en el seu moment. La família ha conservat el cognom des d'aleshores. | 42.0437100,1.8362300 | 403685 | 4655284 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44707-foto-08049-60-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al voltant de la masia hi ha 4 volums importants. Al nord-est hi ha la granja de vaques, de teula àrab, bigues de fusta i parets de pedra arrebossada. Connectat a l'est apareix un gran cobert allargat, amb la coberta de teula àrab i fibrociment, bigues de formigó i parets de pedra i totxo, usat com a magatzem. Junt amb l'anterior hi ha un cobert de planta quadrada, de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab i parets de pedra. Per últim, davant la façana principal, apareix uns coberts allargats emprats com a paller i garatge, de bigues de fusta i parets de totxo o blocs de formigó a les parts noves i de pedra a la planta baixa, extreta del jaciment de Bernades, durant la primera meitat del segle XX. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44896 | Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaler | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural i situada en un punt on la codina baixa de cop, en una situació de visibilitat privilegiada cap a migdia. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis, totalment adaptada per al turisme rural (la última reforma va afegir una terrassa porxada a la façana oest i una piscina). La coberta és de teules àrabs a dues aigües vessa cap a les façanes principals, amb estructura de fusta i parets de maó que foren arrebossades i pintades. Uns metres més enllà, hi ha un antic paller rehabilitat com a refugi també de turisme rural. | 08049-249 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Escalé'. | 42.0093100,1.8180700 | 402129 | 4651486 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant els incendis de 1994 es va cremar el volum posterior, avui totalment reformat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44766 | Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naloy | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. | XVII | Masia senyorial de grans dimensions, constituït per un volum original principal de planta quadrangular encara visible, de planta baixa, dos pisos i sota cobert. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; disposa d'un ràfec de triple filera amb rajols i l'estructura interna, tant de l'original com de les ampliacions és amb bigues de fusta. Els paraments són de maçoneria amb restes d'arrebossat i grans carreus cantoners. L'actual façana principal és un cos de galeries afegit a finals del segle XVIII. Tant en planta baixa com en primer i segon pis hi havia galeria de tres arcades. La primera planta amb columnes amb motllura. Actualment la galeria de la segona planta està cegada a excepció d'un balcó obert en la del mig. Dues arcades de la planta baixa tenen portam de fusteria. A la façana de ponent hi ha l'actual entrada als pisos superiors a través d'una escala de pedra. Hi ha una sèrie de finestres amb llinda, ampits i brancals de pedra treballada i s'observen, en el cos de galeria afegit una arcada a la planat baixa, cegada i una altra a la primera planta, cegada i amb un balcó amb barana de ferro. A l'interior es conserva la distribució pròpia d'aquestes construccions. A la planta baixa s'utilitza d'estable per vedells. A la primera planta, que s'hi accedeix per unes escales obertes a la façana oest, hi trobem una llinda amb la data de 1660. Aquesta llinda obre pas a l'estança principal, menjador, sala de presentació i distribuïdor de la resta d'espais: habitacions i cuina que conserva la llar de foc i l'escó de fusta. Les finestres tenen festejadors. El barri, on hi ha l'era queda clos per un mur amb una barriada d'entrada amb porta de ferro. | 08049-119 | A l'oest del terme municipal, a tocar amb el terme de l'Espunyola | La referència més antiga coneguda pertany a un pergamí de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que data la masia a l'any 998. La construcció visible actualment es data la primera fase del segle XVII (1660 segons un llinda de la primera planta). En aquesta fase a la façana principal, també orientada a migdia, hi hauria la porta d'accés adovellada amb arc de mig punt. A finals del segle XVIII s'ampliaria, seguint l'esquema de moltes masies de Casserres, per la banda de migdia, afegint un cos de galeries que taparien l'antiga façana original i la seva porta d'entrada. Potser en un moment posterior es va obrir l'entrada a la façana de ponent.. Els actuals propietaris ho són des de l'any 1916 que la van comprar als eloi, nom que s'ha conservat. | 42.0236700,1.8538100 | 405110 | 4653040 | 1660 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44766-foto-08049-119-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de Ca n'Eloi; Can Eloi o Can Aloy.Tenia forn de pa que no ha conservat la volta. A 300 metres de la casa hi ha una basa rebaixada a la pedra i les tines.Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es va utilitzar de polvorí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44724 | Cal Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernadas | CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. IGLÉSIES, Josep (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. NIUBÒ CASAS, Anna (no consta). Família Niubò. Casa Bernadàs. Casserres. Treball de recerca de final de curs de batxillerat. Inèdit. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Masia que forma part de la trama urbana de Casserres, incorporada al carrer de la Creu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Té paret mitgera per la façana de ponent i la façana de llevant és cantonera i és més ampla. A la façana del carrer de la Creu hi ha l'entrada amb arc carpanell i la inscripció de 1814 a la dovella central. A la primera planta destaquen tres obertures, totes de llinda recta, amb balcó i barana de ferro. A la planta segona, a l'eix de l'entrada, hi trobem una galeria de tres arcs amb barana de ferro i dues obertures amb balcó. Els paraments son de paredat sense arrebossar amb la pedra picada, mostrant les traces d'algunes transformacions antigues, com alguna finestra tapiada amb pedra. La distribucií interior de la casa és la pròpia de les masies de tres cossos. La planta baixa, ara recuperada com a lloc de recepció i distribució, era la zona destinada a la producció i al bestiar en èpoques remotes. S'accedia a la primera planta per unes escales de pedra, a l'entrada a mà esquerra. Aquestes donaven accés a la sala noble o de presentació que feia de distribuidor a les altres estances (cuina i habitacions). En aquesta sala que es conserva majoritàrimaent amb el seu aspecte original, destaquen dues llindes de pedra amb inscripcions: en una es pot llegir Mariagna Niubó y Bernadàs i l'any 1654 (en lletra cursiva) i en l'altra només el nom Mariagna Niubó y Bernadàs. | 08049-77 | Carrer Major, 31 | Els actuals propietaris de la casa són la família Niubó. El seu arbre genealògic es remunta al segle XVI, quan encara la família conservava el nom de la casa; el va fer Jesús Niubó l'any 1945. Els priemrs que hi consten són Pau Niubó aàlies Bernadàs i Gerònima. La casa s'esmenta en els fogatges de l'any 1553. | 42.0144500,1.8418800 | 404108 | 4652029 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44724-foto-08049-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Can Niubó.Conserva un important arxiu familiar, amb pergamins que es remunten des del segle XIV i XV. També conserva una biblioteca amb gran varietat de llibres, sobretot de temàtica religiosa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44727 | Cal Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SUBIRÀ CUBINSÀ, Sílvia (2011). Projecte de reforma de Cal Blasi de Casserres, una masia del Berguedà. Projecte de final de curs d'Enginyeria de l'edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit. | XVII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec a base de cairats i taulers de fusta, i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció molt sòlida fonamentada directament damunt la roca i realitzada i ampliada en diverses fases entre els segles XVII i XIX. A la façana principal, destaca des de l'exterior una galeria doble d'arcs carpanells feta de pedra a la planta primera i una galeria amb obertura frontal i bigues de fusta a la vista a la planta segona. Davant la façana s'hi han afegit uns estables de planta rectangular amb coberta de teules a una vessant que impedeixen visualitzar que l'estructura de la planta baixa era idèntica a la primera planta. És a dir, hi havia una doble obertura d'arcs carpanells fets de pedra, però que han estat parcialment tapiats. També destaca l'entrada porxada mitjançant una volta catalana que dóna accés a una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles. La resta d'obertures són de llinda recta de pedra treballada i ampits de motllures simples. Les bigues originàries són de fusta però reforçades amb formigó. Les parets són de maçoneria amb resta d'arrebossats i grans carreus a les cantonades. La planta baixa estava destinada al bestiar i al magatzematge i producció agrícola. Hi ha una tina excavada a la roca, on es dipositava el raïm des de l'exterior a través d'una petita construcció que s'observa a la façana nord-occidental. Al costat de les escales d'accés al primer pis s'hi construí una pica per preparar la calderada del bestiar. En el cobert adossat a la façana sud-oest hi ha un forn de pa. A la planta primera hi ha la part residencial que conserva l'aspecte molt similar al que deuria tenir en el moment de la seva darrera reforma. S'hi accedeix des d'unes escales de pedra de dos trams que donen a la sala principal que feia les funcions de rebedor, menjador i sala de presentació i distribuïdor. Per la part nord occidental hi ha tres habitacions i per la part sud-orientals s'accedeix a la galeria i a la cuina o cambra de foc, on es conserva una llar i en una llinda hi ha la inscripció gravada que diu: 'ALSINA RAMON 1693', amb dues rosetes laterals i una creu separant la inscripció en dues parts. Totes les finestres tenen festejador. A la planta de sota cobert que era la part d'emmagatzematge de viandes i productes alimentaris per passar l'hivern, una gran sala distribueix l'accés a altres estances més petites. | 08049-80 | Fonogedell, al costat de l'ermita de Sant Miquel | La llinda de 1693 indica una primera data de construcció o molt possiblement de gran ampliació fruit d'un benestar econòmic general que es va materialitzar en moltes masies pel context econòmic. Si hi havia una construcció anterior no es pot saber sense un estudi històric i arqueològic de l'edifici i de la seva estructura. Però si que sembla clar que l'edifici del segle XVII seria de planta rectangular i tindria la seva façana principal amb la mateixa orientació que l'actual i dues crugies transversals separarien els dos cossos paral·lels a la façana. Posteriorment, possiblement a finals del segle XIX, s'afegiria el cos de les galeries, davant l'antiga façana del segle XVII, i això explicaria que la llinda de la planta primera quedés amagada. Els cossos annexos s'anirien aixecant a mesura que els seus usos ho requerissin, sense que es pugui determinar el moment precís. Els actuals propietaris van comprar la finca al voltants dels anys 30 o 40. | 41.9897700,1.8141200 | 401772 | 4649321 | 1690 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha diverses estructures al voltant de caire productiu: una bassa de grans dimensions ( 17 x 10 m) i tres coberts que s'utilitzen de magatzem. En destaca el situat més proper per la part posterior, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Originalment tenia una única gran obertura amb un arc de mig punt de pedra treballada. Actualment s'ha tapat la meitat d'aquesta obertura per fer-hi un nou pis elevat per encabir-hi bestiar de ploma. A l'interior d'aquest cobert s'han localitzat una zona de nidificació d'oreneta vulgar (Hirundo rustica). | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||
| 44728 | Cal Boixadera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixadera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | L'antiga masia de cal Motxo, construïda damunt la roca natural i adaptada al desnivell que feia la roca fou la base sobre la qual es va construir la nova torre de Cal Boixadera, aprofitant les pedres de la Masia de Cal Passavant. L'aspecte actual és fruit d'una reforma de l'any 1970. El cos original és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i sota cobert. Disposa de coberta de teules àrabs a dues aigües (bigues de fusta en planta baixa i formigó a la teulada) amb ràfec de tres fileres de rajols en punta de diamant i rajols plans, i carener perpendicular a la façana principal però lleugerament desplaçat a llevant. Les parets són totes de maçoneria, amb alguna resta de l'antic arrebossat i a l'antiga entrada principal apareix una porta amb arc de mig punt amb dovelles, finestres de pedra amb llinda de fusta o pedra i ampits simples. La resta d'ampliacions (3 cossos més) segueixen aquest mateix esquema, excepte el de planta baixa i pis a la façana nord amb portes i finestres amb llindes de rajols. L'ampliació del sud-oest té algunes grans finestres de punt rodó. Cal destacar per la seva monumentalitat una torre de 14 metres situada a la façana oriental i que es mimetitza amb l'edificació principal. | 08049-81 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Pasaban'. | 42.0119700,1.8245800 | 402672 | 4651773 | 1805 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44728-foto-08049-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Motxo. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44729 | Cal Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia enrunada. | Al capdamunt de la Bauma de Cal Calau, hi ha una zona conreada que a la seva vora conserva les runes d'una antiga masia. D'aquesta, se'n conserven les 4 parets perimetrals, de fins a 3,5 metres d'alçada, d'uns 73 metres quadrats de planta i una alçada mínima de planta baixa i pis. Sembla que la coberta, que seria de teules àrabs, es disposaria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedres mitjanes irregulars, amb juntes d'argiles i pedres més petites. Estaria dividida en tres cossos, a l'estil clàssic, i en el cos esquerre; és a dir, el de ponent hi havia un forn de pa, del que es conserva la boca, però que la volta s'ha esfondrat. Conserva el forn. | 08049-82 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Calao'. Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes, igual que les escriptures posteriors de compravenda de l'any 1964. | 42.0066800,1.8187400 | 402180 | 4651193 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Clau. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44730 | Cal Camadai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camadai | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia que consta de dos cossos de planta quadrada, el cos originari de la masia i un cos afegit a la façana sud-oriental. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i ràfec de quatre fileres de rajols. Els paraments són de pedra rejuntades amb morter en planta baixa i pis, mentre que a la planta segona són de totxo arrebossat; l'estructura renovada, l'any 1998, és amb bigues de formigó. La façana principal original disposa d'una porta i finestres austeres amb llindes de pedra o fusta i ampits amb motllures simples; les altres façanes més noves disposen de llindes amb rajols. Adossat a la façana sud-occidental, hi ha un cobert porxat utilitzat com a magatzem, mentre que aïllat al nord hi ha un paller de planta baixa i pis, bàsicament de pedra però amb algun afegit de totxo i estructura de formigó. La teulada a dues aigües és amb teula àrab. | 08049-83 | Camí de Cardona | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Camaday'. | 42.0221700,1.8479000 | 404618 | 4652880 | 1720 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44730-foto-08049-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Camadall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44731 | Cal Camp Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camp-llarg | <p>AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).</p> | XVIII | <p>Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrada. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de són de maçoneria, de pedra vista ajuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal es caracteritza per l'endarreriment de la meitat esquerra deixant un porxo a la planta baixa, on hi ha l'accés principal de la casa i una terrassa coberta a la planta pis. A la meitat dreta d la façana hi una finestra en planta baixa amb la llinda, brancals i ampit de pedra. A la llinda es pot llegir la inscripció amb l'any de 1780. A la façana septentrional hi ha l'estructura semicircular d'un pou interior adossada; i a la façana oriental hi ha un volum de planta baixa, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia. Davant la casa hi ha dues figueres de considerables dimensions. També hi ha un cobert aïllat usat com a rentador i magatzem a uns 3 metres de la masia, construït adaptant-se al desnivell. Té 2,5 metres d'alçada en planta baixa, amb parets de maçoneria ajuntats amb morter en la seva major part, excepte la paret oest amb totxo arrebossat. La coberta és amb teula àrab i bigues de fusta.</p> | 08049-84 | Clot de les barraques | <p>La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'.</p> | 42.0137565,1.8219279 | 402455 | 4651975 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44731-foto-08049-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El seu nom també es troba escrit junt: Campllarg. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||
| 44732 | Cal Caparrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caparrada | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord, on hi ha l'entrada. A la façana de llevant s'hi va afegir un petit cos quadrangular amb la coberta a una vessant. Tota la casa està construïda aprofitant la roca i adaptant-se al desnivell. Sembla que hi hagi la roca buidada en algun sector. Totes les obertures són bastant reduïdes i tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, en destaca una finestra balconera de la façana sud amb arc carpanell. El parament és de carreus, lleugerament arrebossat i les cantoneres de pedra escairada. | 08049-85 | Riera de Merola, al sud del terme municipal | La casa ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, de l'any 1923, amb el nom de 'Casa Nova de Cirera'. | 41.9984000,1.8768900 | 406984 | 4650209 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44733 | Cal Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreres | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, tot i que la part posterior es va ampliar en alçada. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El tram més meridional amb la coberta més baixa conserva les bigues de fusta i el tram alçat, les bigues són de formigó. Té un cos adossat a la façana de llevant que originàriament seria de planta baixa, destinat a bestiar, però que s'ha aixecat una planta pis. Mentre el parament de la casa i del cos adossat en planta baixa és de maçoneria, la planta pis del cos adossat i l'alçat són de totxo. Les obertures de la façana sud són de llinda recta de pedra amb brancals i ampits també de pedra. La porta principal d'accés es troba a la façana sud, però es va obrir una segona entrada a la façana oriental, al costat d'una obertura tapiada. Al voltant hi ha altres annexos fets de totxo vist, bigues de formigó i cobertes de fibrociment que s'aixecaren després dels incendis de l'any 1994. | 08049-86 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Carreres'. | 42.0446400,1.8724300 | 406682 | 4655348 | 1778 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44734 | Cal Catiu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catiu-de-dalt | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Fruit de la manca d'ús. | Antiga masoveria construïda aprofitant el desnivell dels camps de conreu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis a la meitat oest i planta baixa a la meitat est. La coberta és de fibrociment a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, feta amb bigues de formigó. Part de la paret sud ha estat reconstruïda i té un porxo adossat fet de totxana. Les restes de les parets antigues són fetes amb pedra i morter de calç, amb restes d'arrebossat, i carreus cantoners. | 08049-87 | Clot de les barraques | Segons testimonis orals, el mas fou habitat fins l'any 1964. Llavors, la teulada era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Les dades cadastrals donen com a data de construcció del local principal l'any 1890. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Catiu de Dalt'. | 41.9983000,1.8767600 | 406973 | 4650198 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44735 | Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cirera-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. | XVII-XVIII | Hi ha elements que necessiten restauració. | Masia de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sudest. La construcció actual és fruit de diverses reformes i ampliacions, però a la façana nord-oest es pot veure com el carener de la teulada a dues aigües es desplaça cap a llevant, amb els carreus cantoners que mostren el que seria la planta original. Els paraments són de pedra, i conserven l'antic arrebossat, però destaca a la façana nord i a la de llevant, els grans contraforts que sustenten les parets. L'entrada principal, junt amb la masoveria, la Cirereta, es produeix pel sud‐est, a través d'una porta porxada amb volta catalana. A la planta primera hi ha la reconstrucció d'una galeria amb 4 obertures, mentre que a la segona hi ha una galeria amb obertura frontal (triangular). Totes les finestres tenen llindes de pedra amb motllures en relleu i la porta té un arc de mig punt amb grans dovelles. També destaca un interessant sistema de recollida d'aigua pluvial des de la teulada que a través d'una canalització adossada a la façana de llevant condueix l'aigua fins la bassa de viver, dita així pel seu fons de roca que fa que l'aigua sigui neta i òptima per boca. En els camps inferiors, a 200 metres de la casa, hi havia una altra bassa amb fons de roca, que servia per regar l'horta. Aquesta bassa es va inutilitzar recentment. | 08049-88 | Fonogedell | L'antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. La masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord, la façana de llevant és original. Finalment, molt probablement l'any 1879, tal i com indica una de les llindes, s'afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l'altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera quedaria tapada per les galeries visibles en l'actualitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Sirera'. | 42.0102200,1.8274000 | 402903 | 4651576 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44735-foto-08049-88-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L'antiga masoveria s'ha reformat i s'ha adequat per turisme rural; mentre que una part de l'antiga casa pairal es manté com a habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44736 | Cal Cotre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, situada damunt una roca que pel vessant de ponent fa un desnivell considerable, atorgant a la casa una situació de domini visual de la zona. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, tot i que conserva restes de l'antic arrebossat. La porta d'accés és de llinda recta de pedra, però les petites finestres tenen llindes de fusta, això les que no han estat reformades. Adossat a la façana principal té un petit porxo de totxana i fibrociment de baixa qualitat. Perpendicularment, es disposa una granja de porcs allargada, feta de totxo i coberta de teula a dues aigües. A l'altra banda del camí, hi ha un cobert i un porxo, emprats com a magatzems i garatge agrícola. | 08049-89 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Cotre'. | 42.0050700,1.8058100 | 401107 | 4651029 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Encara conserva l'estructura de fusta a la planta baixa. No obstant això, l'any 1992 i abans dels focs del 94, la teulada fou reformada amb bigues de formigó, cosa que va permetre la seva conservació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44737 | Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVIII | Masia fonamentada directament a la roca natural formada per un cos originari i dos cossos adossats a la façana de llevant. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant, lleugerament inclinada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i les cantoneres de grans carreus escairats. La porta d'accés és de punt rodó adovellada. Les finestres són amb llindes de maó, excepte a la façana nord on hi ha una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra amb motllura. Al cos principal s'hi van afegir dues ampliacions a la façana est, el primer de planta baixa i pis i l'altre de planta baixa), ambdós amb cobertes de teula, estructura de fusta i parets de pedra seguint la tipologia tradicional. Un altre volum afegit està adossat a la façana de ponent. És una planta baixa més pis, dividit en una terrassa orientada a nord i estructura tradicional. El cobert més rellevant es troba front la façana nord, de forma allargada, era l'antic paller. Amb planta baixa, té una coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Les parets són de pedra i les bigues de fusta. Més al nord hi ha dos coberts junts, el més gran i més antic amb parets de pedra en planta baixa i maó al pis, bigues de fusta i teulada de teula àrab; el més petit té les parets de totxo i bigues de formigó. | 08049-90 | A ponent del terme municipal, a tocar l'Espunyola | Els propietaris actuals van adquirir a finca l'any 1889, però el nom de Cal Fàbrega és anterior. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Fàbrega'. | 42.0468500,1.8431400 | 404261 | 4655625 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44737-foto-08049-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant l'antiga façana principal hi ha una tina d'oli, i una de vi. També hi havia un cobert amb un forn. L'antic pou ha estat tapat per motius de seguretat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44738 | Cal França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-franca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter de calç i conserva part de l'arrebossat exterior i les cantoneres amb carreus escairats. La façana principal té una distribució de les obertures irregular, suposadament motivat per les diferents ampliacions i reformes antigues. La llinda de la porta i d'una finestra de la planta pis són de pedra, igual que els brancals i els ampits. Per contra, la resta de llindes són de fusta. Per la part posterior s'ha ampliat la construcció de forma considerable creant un nou edifici adossat a l'antiga masia. | 08049-91 | La Fàbrega | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal France'. Les darreres reformes són de l'any 2008. | 41.9892700,1.8145500 | 401807 | 4649265 | 1744 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva part d'un forn de pa a l'interior. Hi ha un conjunt de tines de vi a l'exterior i conserva una teula amb data del 1744. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44739 | Cal Francisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-francisco | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Antiga masoveria fonamentada directament damunt la roca. És de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres. La façana principal té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat. La planta baixa es disposa amb la porta d'accés a l'eix de la simetria, amb arc rebaixat de rajols i dues finestres laterals. A les plantes superiors hi ha una finestra per cada eix de simetria, són més petites i tenen llindes de pedra o de rajols segons els casos. | 08049-92 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Conill'. | 42.0164100,1.8476300 | 404587 | 4652240 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44739-foto-08049-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Cunill. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44740 | Cal Gatzerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gatzeri | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Teulada en mal estat. | Masia de planta quadrada fonamentada directament damunt la roca natural en una zona amb fort desnivell, de manera que l'accés per la façana oriental dóna al primer pis. Unes escales tallades a la roca en aquesta mateixa façana condueixen a la façana de migdia, on consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb estructura de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Es troba en mal estat. La porta principal per l'est té una gran llinda de fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra senzilles. Les parets de la masia són de maçoneria, pedra amb restes d'arrebossat antic. Al nord de la masia hi ha un obrador de pa en planta baixa, fet amb totxo arrebossat i pintat beix i teulada de fibrociment. Tanmateix, adossat al sud hi ha les restes d'un antic cobert de pedra enrunat, amb una alçada de planta baixa. Alhora, aïllat a la façana principal, hi ha l'antic paller de la casa que té una llinda datada del 1942, amb planta baixa i dos pisos, estructura de fusta, teulada de teula àrab i parets de pedra i maó. | 08049-93 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Gatsari'. | 41.9969900,1.8134300 | 401726 | 4650123 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44900 | Cal Genic Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genic-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La part més antiga és el cos central, que originàriament només era de planta baixa. A posteriori se li va afegir una planta pis. Les bigues són de fusta i el terra és la mateixa roca. Més tard se li van afegir les altres parts. Les parets del cos central són de tàpia. Totes arrebossades excepte la façana occidental, amb grans carreus cantoners de pedra. | 08049-253 | Camí de Cardona | Per la documentació trobada de la família, en són propietaris des de principis del segle XIX. En aquesta documentació es parla d'un tal Joan Codina o Joanic, d'on podria venir el nom de Cal Genic. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chenidi'. | 42.0025500,1.8259700 | 402773 | 4650726 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les aigües pluvials de la teulada es recollien per una canal excavada a la roca, davant la façana de migdia que anava a parar a una tina, també excavada a la roca, que en un origen molt remot s'hauria utilitzat per fermentar el raïm. Aquesta tina, es va destruir l'any 1965.També hi ha un pou que serveix per regar els camps i que es troba en un marge al costat una terrassa de ceps de vinya. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44899 | Cal Gep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gep | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia, en part fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Actualment l'interior està dividit en dos habitatges, fruit d'una reforma de 1998 en la que es van arrebossar les quatre façanes, que tenien els paraments de pedra i tàpia. En aquesta reforma també es van anular les finestres balconeres que tenien la barana de fusta. Només s'han conservat la llinda i els brancals. Precisament, en una d'aquestes llindes s'hi pot llegir: 'JOSEP CANUDA 1794'. També s'han conservat vistos els grans carreus de les cantoneres. A la façana principal destaca la porta principal d'entrada de fusta amb una arc de mig punt i una altra porta de llinda recta a la seva dreta; a la primera planta i en l'eix de la porta hi ha unes finestres en forma de galeria doble amb arc de mig punt i columna de pedra central; a cada costat les antigues balconeres amb llindes i brancals d pedra, reconvertides en finestres. Les obertures de la segona planta i les de la façana de ponent són modernes. El principal i més antic cobert es troba davant la façana sud de la casa, amb parets antigues de pedra. No obstant això, les reformes van renovar el teulat amb bigues de formigó i coberta plana. Al sud-est hi ha una altre petit cobert de pedra i teulada de teula àrab, mentre que a l'est hi ha un gran garatge-paller de planta baixa i pis i coberta de teula a dues vessants amb bigues de formigó i parets de totxo vist. Amb motius del foc del 1994, es reconstruí un cobert existent al sud-oest de la casa, de grans dimensions i fet amb blocs de formigó i teulada de teula. | 08049-252 | Camí de Cardona, s/n | Aquesta casa, segons consta en una llinda de pedra de la façana la va fer fer un tal Josep Canudas, l'any 1794. és molt probable que Gep vingui d'aquest Josep. L'actual propietari, en Jordi Selga, ens explica que el seu besavi, que venia de l'Espunyola, va comprar aquesta finca, que llavors comprenia la casa de Cal Roquera. Actualment cada casa té un propietari diferent tot i que de la mateixa família. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Jep'. La darrera reforma fou de l'any 1998. | 42.0105300,1.8379600 | 403778 | 4651598 | 1794 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44899-foto-08049-252-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un pou i una bassa feta de pedra de 187 m2 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44741 | Cal Janató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janato | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX | Caseta als quatre vents fonamentada directament a la roca, de planta rectangular (4'46 x 5'16 m), que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs i l'estructura de formigó, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són totalment de grans pedres irregulars falcades amb pedruscall i amb grans carreus cantoners. La façana principal hi ha la porta d'accés, que és la única obertura de l'edifici, amb llinda i brancals de pedra treballada, d'1m de llum i una alçada de 1'80 metres. Per la façana posterior (nord) conserva les restes del que havia estat l'antic forn de pa. Tenia un annex adossat a la façana est derruït i que conserva parets a 1,9 i 1,6 metres en angle | 08049-94 | Al costat de la Ctra. De Gironella a Casserres BV-4132, a l'alçada del PK 1 | La casa consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1923), amb el nom de 'Casetas'. Quan fou desocupada, s'utilitzà com a paller i cobert i l'any 1990 se'n reconstruí la teulada perquè havia patit un incendi intencionat. | 42.0137600,1.8219500 | 402457 | 4651975 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44741-foto-08049-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltada de camps d'ordi i amb dues alzines al costat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44742 | Cal Joan de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Pateix deteriorament propi per manca de manteniment | Cal Joan de Ripés és una masia adossada a Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. Cal Joan de Ripés originàriament tenia una planta rectangular a la que s'hi han afegit diverses ampliacions. La més important sembla que fou l'ampliació nord, fet que queda clarament representat amb el carener de la teulada desplaçat cap a sud. Els altres dos afegits tingueren lloc a la façana oriental de la masia, mentre que la terrassa de la cara principal li conferí la particular fisonomia d'aquesta construcció. Presenta una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral∙lel a les façanes principals, estructura de fusta i parets de maçoneria arrebossada amb carreus escairats a les cantoneres. Les ampliacions utilitzaren la pedra vista i altres materials com els rajols, mentre que les obertures són àmplies cap al sud i petites vers al nord. La masia disposa de nombrosos coberts i porxos, el més rellevant del qual queda adossat a la façana sud. Es tracta probablement de l'antic paller, fet de pedra en planta baixa i de maó en el pis, amb la coberta de teula àrab i estructura de formigó. | 08049-95 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Arripés'. | 41.9767100,1.8189200 | 402149 | 4647865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44801 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | Al capdamunt del Torrent de l'Àlber, hi ha les runes d'una masia, de la qual resten evidències d'una planta rectangular que fa 8'3 x 7'3 metres, amb les restes de les parets més orientals d'entre 2 i 2,5 metres d'alçada. Les parets que resten dempeus són de pedra amb juntes d'argiles. | 08049-154 | Clot de les barraques | Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes i tenia una alçada de planta baixa i pis. | 42.0089700,1.8177300 | 402100 | 4651448 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44743 | Cal Marxant de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-de-fonollet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessitaria algunes millores i sanejament. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural i adaptada al desnivell de la roca. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments originals i la planta baixa de l'ampliació són amb maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que la planta pis de l'afegit és fet amb totxana. Les obertures a la façana posterior són de mides reduïdes i amb llindes de pedra, difícils de veure amb l'antic arrebossat. El terra de la planta baixa és la mateixa roca amb una mica de pendent. L'interior està dividit en tres estances dedicades al bestiar i a guardar eines del camp. Les escales per accedir al primer pis són a l'entrar a la dreta i són de fusta. Fou objecte d'una important ampliació per la façana occidental, mentre que pel sud anteriorment la masia ja havia estat modificada. Adossat a la masia hi ha un parell de cobert de pedra en desús. A la façana sud hi ha un cobert aïllat, de planta baixa i pis, amb una base de pedra i parets de totxana i bigues de formigó. Entre el cos de la masia i aquest cobert aïllat hi ha unes escales excavades a la pedra sorrenca que salven el desnivell i condueixen a la part posterior de la masia. | 08049-96 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Marxant'. | 42.0138500,1.8145200 | 401842 | 4651994 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un annex adossat a l'angle septentrional es conserva les restes d'una fogaina. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44744 | Cal Millàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-millas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Casa als quatre vents formada a partir de dos habitatges independents. Està construïda directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista, amb restes de l'antic arrebossat i les obertures combinen els rajols amb les llindes de pedra. Les cantoneres estan fetes amb pedres escairades. La porta principal, envoltada de rajols, disposa d'un arc rebaixat. Només hi ha un cobert emprat com a galliner a la façana sud, de parets de maó arrebossat té planta baixa i teulada de teula àrab. | 08049-97 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Millàs'. | 42.0058000,1.8231600 | 402545 | 4651090 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44744-foto-08049-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La teulada fou reformada fa pocs anys, col·locant bigues de formigó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44745 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal,orientada a migdia. Actualment els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres; però abans de la reforma del 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural, una part era de tàpia i la pedra no era vista. La façana principal no té una disposició simètrica, ja que és fruit de diverses ampliacions i modificacions volumètriques. L'eix principal marcat per la porta d'accés a la planta baixa, d'arc carpanell, una finestra a la primera planta i una balconada a la segona, no s'escau amb l'eix del carener. La majoria de finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, però les de la segona planta tenen l'emmarcament de rajols. | 08049-98 | Clot de les Barraques | La darrera reforma fou l'any 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Minguet'. | 41.9884800,1.8158900 | 401916 | 4649175 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior, hi havia un forn de pa del que només se'n conserva la boca.A la part davantera hi ha les antigues corts del bestiar, que conserven part de l'estructura originària amb els paraments de pedra vista. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44746 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XX | Masia de planta quadrada amb un cos afegit a la façana nord de la mateixa alçada que el cos originari. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. L'obra actual és fruit d'una reforma recent seguint els paràmetres de l'arquitectura rural. Els paraments són de pedra vista, amb grans carreus cantoners i entre les obertures, totes amb llindes de rajols, destaca la planta segona amb galeria a la part central amb dues obertures i columna mitgera. | 08049-99 | Camí de Cardona | Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Miquel'. | 42.0061000,1.8221800 | 402464 | 4651124 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44746-foto-08049-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44746-foto-08049-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part posterior de la masia, s'han construït tres volums, el més oriental dedicat a garatge amb estructura de formigó, teulada de teula àrab i parets de totxo arrebossat (3,5 metresd'alçada). A la part central hi ha un cobert amb funció polivalent a la casa, amb la mateixa estructura que l'anterior i 3 metres d'alçada. Per últim, a la part oest hi ha un porxo tancat amb menjador i barbacoa fet amb bigues de formigó, teula àrab i totxo arrebossat. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44747 | Cal Paraire 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-1 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XX | Antiga masia molt reformada de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, prenent forma de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, del tot infreqüent a Casserres. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedra vista rejuntada amb morter i rajols cantoners en el volum principal. A l'entrada principal hi ha construït una porxada amb rajols i coberta a dues aigües de teula àrab. | 08049-100 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Paraire'. | 42.0154100,1.8085100 | 401347 | 4652174 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44802 | Cal Passavant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passavant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Amb prou feines es veu la planta i alguna estructura simple. | Es tracta de les restes d'una antiga masia anomenada Cal Passavant, les pedres i materials de la qual, quan ja estava ensorrada, s'utilitzaren per erigir Cal Boixadera sobre la masia antiga de Cal Motxo. A Cal Passavant hi va viure una família almenys des de 1921, com així ho certifiquen testimonis, cadastre de rústica de 1948 i certificats de naixement. Les escriptures de la propietat també indiquen que la casa estava formada per planta baixa i golfes d'uns 110 metres quadrats. | 08049-155 | Clot de les barraques. Al costat de Cal Boixaderas. | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pasaban'. Pertanyia a la finca de Cal Motxo, ara Cal Boixaderas. | 42.0123500,1.8237300 | 402602 | 4651817 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44802-foto-08049-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44802-foto-08049-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44748 | Cal Pau Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-sastre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | A tocar del camí del Fonollet, hi ha les runes de Cal Pau Sastre, de la qual resten evidències clares d'una planta quadrangular d'uns 90 metres quadrats de superfície. De les tres parets que restes dempeus, assoleixen alçades des de 6,3 metres a la cantonada nord-est, 2,5 metres d'alt a la cantonada sud-est, 2 metres a les parets interiors o 1,5 metres a la banda nord-oest. Els paraments són de pedra amb juntes d'argiles i encara es veuen alguns carreus escairats a les cantoneres i les grans pedres laterals que tenia la porta d'accés orientada a migdia. També hi a parets de tàpia. Fins i tot a la banda de nord-est es poden veure dues petites finestres en planta baixa. La façana principal estaria orientada a migdia i encara es pot veure, al terra, una gran llinda recta de pedra que correspondria a l'entrada principal. | 08049-101 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pausastre'. | 42.0153500,1.8137000 | 401776 | 4652161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44749 | Cal Perdiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdiu-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Es troba en desús des de fa temps i va patir els focs de 1994.. | Antiga masoveria de petites dimensions que es va anar ampliant en diverses fases fins a formar una planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de fibrociment a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els focs de l'any 1994 n'afectaren una gran part i, justament el cos més antic de la casa fou el més afectat. Actualment aquest cos és un cobert amb teulada de fibrociment on es guarden vehicles i material divers. Al seu costat resten els altres dos cossos: el volum occidental format per planta baixa i pis, adaptada topogràfica en la façana posterior. El volum oest disposa de coberta a dues aigües vers les façanes principals, amb fibrociment disposat directament sobre els murs exteriors (originalment era de teula àrab amb bigues de fusta), i parets originals austeres de pedra unida amb sorra i grans carreus cantoners. El volum est, amb teulada a una aigua de fibrociment, encara conserva les parets originals. La porta de la façana original fou reconstruïda, accedint-ne per la façana de l'oest per una antiga finestra i una passarel·la, mentre que les finestres són de gran austeritat amb ampits de motllures simples. | 08049-102 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Perdiu'. | 42.0159100,1.8161900 | 401983 | 4652221 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44750 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Masia de planta rectangular situada aprofitant el desnivell del terreny, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de totxana antiga vista, però en la façana posterior la part baixa és de pedra, indicant un origen més antic de la construcció. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats a la planta baixa per tres portes de fusta amb rajol d'arc carpanell o nansa de cistell; a la planta primera per tres obertures amb balcó amb barana de ferro i a la segona planta per tres finestres totalment quadrades, amb petits ampits de rajols. Només un petit eix a la dreta de la façana, format per dues petites finestres en planta primera i segona, trenquen una mica la simetria. A la dreta hi ha un cos annex fet amb parament de pedra irregular a totes les façanes i coberta de teules àrabs a una vessant en pendent oest-est. En aquest cos hi havia un arc adovellat que només es conserva en part i ha estat partit per fer-hi un altell al que s'hi accedeix per unes escales fetes de totxos. A la façana est d'aquest annex s'obre una sèrie de finestres emmarcades en pedra. En una llinda hi ha l'any 1925 gravat. El cobert del nord‐oest és de planta baixa, també magatzem construït totalment de totxana. A la banda nord‐oriental, hi ha un cobert sense teulada, fet de pedra. També hi ha 3 coberts aïllats de totxana emprats per a les quadres dels cavalls. | 08049-103 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal. | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0099900,1.8188200 | 402192 | 4651560 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Rovirassa. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.