Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44680 | Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII aC-V | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l'ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d'època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d'estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d'un poblat ibèric en aquesta zona. | 08049-33 | C-16 entre el PK 82+500 i 91+000 | Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l'Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 41.9972200,1.8821800 | 407420 | 4650072 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44679 | Zona Expectativa arqueològica 7; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-7-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | IIaC-VdC | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat sense estructures conservades que podrien correspondre al període romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. En una zona, a l'entrada del nucli de Casserres, afectada en els darrers anys per moviments de terres, a causa de l'expansió urbanística del poble, els autors de la prospecció localitzaren en superfície material ceràmic d'època romana. | 08049-32 | A l'entrada del nucli de Casserres, al sud. | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0102500,1.8470600 | 404531 | 4651557 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44679-foto-08049-32-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44678 | Zona Expectativa arqueològica 6; Eix Llobregat Ctra. C-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-arqueologica-6-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XII-XVIII | Desconegut. | Durant la prospecció arqueològica de la zona per motius de l'execució d'un projecte viari es localitzaren a la zona indicada restes immobles, blocs de pedra formant una mena de mur d'una filada, recolzats directament sobre una llosa de pedra, treballada, amb la superfície llisa. Els autors de la prospecció proposen que es tractaria de les restes d'un camí, del que n'intueixen un dels seus límits i part de la calçada. Però no localitzaren cap resta de material arqueològic moble associat a aquests nivells i, per tant, no és possible assenyalar cap cronologia. | 08049-31 | Carretera BV-4131 PK 9+500 | Entre l'11 i el 16 de juny de l'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica, sota la direcció de Francesc Busquets Costa, en el marc c de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig-reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-Reig-Gironella. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. | 42.0079400,1.8526100 | 404987 | 4651295 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44678-foto-08049-31-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'adscripció cronològica del jaciment és amplia i imprecisa donada la mancança total de material arqueològic. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44857 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes-0 | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En diferents indrets del municipi, ja sigui en cases del nucli urbà o per les diferents masies, es poden observar colònies de les espècies oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), ambdues protegides, que hi nidifiquen. La primera d'elles, es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. Aquests nius es poden observar en els ràfecs de les teulades, en balconades, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Casserres, aquesta espècia ha escollit els ràfecs d'algunes cases del carrer de les Creus, la plaça de Santa Maria, el Camí de Cardona o el carrer Bons Aires. Pel que fa a l'oreneta vulgar sovint nidifica sota coberts dels diferents annexes de les cases de pagès, és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. La silueta d'aquest ocell és molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada amb taques blanques a l'extrem. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. | 08049-210 | Casserres | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 42.0136800,1.8415800 | 404082 | 4651944 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44857-foto-08049-210-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 44908 | Vil·la romana de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-viladases | I-V | No s'ha fet cap excavació, es tracta de troballes superficials. | En una zona elevada de camps erms damunt una codina, envoltada de camps de conreu, i amb una gran visibilitat, els membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà van detectar superficialment material arqueològic d'època romana, principalment material constructiu (tegulae), ceràmica (comuna i sigil·lada africana) i, fins i tot, escòria de ferro. A simple vista no s'observen estructures, però l'acumulació de sediments en alguns llocs poden fer pensar que resten fileres de pedres que podrien correspondre a parets d'una vil·la romana. Si més no, la situació del lloc, la presència de material arqueològic i el topònim Viladases així ho poden fer pensar. Una futura excavació arqueològica podria resoldre alguns dels molts enigmes que momentàniament resten en la ignorància. | 08049-261 | Viladases, al costat del Reguer | Informació facilitada per Josep Sánchez de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, que són els que van detectar la presència de material arqueològic d'època romana en aquesta zona. | 42.0147500,1.8710100 | 406521 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment fou descobert recentment i no consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44797 | Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanova-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Antiga masia de planta rectangular rehabilitada com a casa de turisme rural. Està fonamentada directament damunt la roca natural i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria amb pedra vista i restes d'arrebossat antic. Les cantoneres combinen una part inicial amb carreus, rajols fins a la planta primera i carreus ben tallats a la planta segona (a la façana posterior, només hi ha grans carreus). L'ampliació del sud-est està feta amb totxo i arrebossat. La façana principal té una disposició simètrica a partir de diversos eixos de verticalitat, del que en destaca un triple eix central presidit per la porta d'accés de mig punt fet de rajols, en planta baixa, i dues galeries triples amb arcs carpanells fets de rajols. L'estructura interna és de tres crugies amb voltes de pedra de canó mig apuntades en planta baixa. L'escala d'accés a la primera planta es troba a l'entrada a mà esquerra. S'accedeix al barri per un arc, sense porta, fet de rajols amb coberta de teules a dues aigües. | 08049-150 | Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà | L'aspecte actual és fruit de diverses reformes, algunes de les quals han deixat traces arquitectòniques visibles. La masia antiga constaria de planta baixa i pis i, probablement golfes o sota cobert. També tindria planta rectangular i mantindria la disposició de la coberta com l'actual. La façana principal tindria la mateixa orientació sud, però estaria uns metres més endarrere. Actualment resta tapada per l'ampliació del cos de galeries, molt freqüent en el segle XIX en aquesta zona. El gruix de les parets de la planta baixa i primera denoten certa antiguitat en la construcció, que les reformes posteriors han mantingut o, fins i tot, aprofitat. La darrera reforma fou realitzada l'any 2000, quan s'adequa per turisme rural. També era coneguda amb el nom de Viladecans i, juntament amb les masies de La Barraca i el Molí, fou comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571. Inicialment va ser habitada pels fills, però més tard s'hi instal·laren els masovers. El darrer masover, Josep Calveras Santacreu, hi va viure fins l'any 1980. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia' | 42.0158400,1.8525600 | 404995 | 4652172 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44797-foto-08049-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva el forn de pa. A la part posterior, darrera la piscina actual, sota l'ombra d'uns lledoners hi ha, buidades a la roca hi ha un primer grup de tines. El segon grup de tines es troba excavades, damunt d'una codina, al darrera de les corts de les vaques i a proximitat un forn de ginebre. Entre els camps de sota la casa, no gaire lluny destaca un pont de pedra amb dues arcades construït fa uns cent anys per la família del Mas Barnadàs i la del Mas Barbats que els permetia travessar la riera de Clarà d'una propietat a l'altra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44796 | Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladases | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, sobre un petit pujol. L'edificació té una gran vista sobra la vall agrícola de la Riera de Clarà i pel nord amb la Vall del Llobregat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i pedres cantoneres ben escairades. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, que només trenca una petita finestra a la planta baixa. La porta d'accés és de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i el marxapeu. Completa la simetria a la planta baixa una finestra a cada costat de l'entrada. Les obertures del primer pis també tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la segona planta, l'obertura central és una balconada més gran amb arc de punt rodó fet de rajols posats a llibret. A cada costat hi ha una finestra com les del primer pis. A l'interior la disposició és la típica d'aquestes construccions de tres cossos, tot i que ha estat modificada per fer-hi dos habitatges. Destaca la volta catalana de la planta baixa. Davant la façana principal de la masia hi ha un cobert de pedra emprat com a garatge, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i bigam de fusta. Adossats a la façana posterior, hi ha les dues granges que formen un pati interior; la de l'oest feta amb pedra i totxo, bigues de fusta i teula àrab; la de l'est amb planta baixa i pis i feta tota de pedra, bigues de fusta i teulada a dues aigües de teula àrab. Una ampliació d'aquesta segona granja per la part oest, afegí un altre volum de planta baixa i dos pisos aprofitant el desnivell, de parets de totxo, bigues de formigó i teulada de fibrociment. | 08049-149 | A l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia de Viladases'. La masia està dividida en dos habitatges, degut a una herència, raó per la qual, l'any 1998 s'instal·là una escala per accedir als dos pisos des de la façana posterior. | 42.0117500,1.8744800 | 406804 | 4651694 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44795 | Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trullas | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Les ampliacions han malmès l'equilibri arquitectònic de la masia. | Masia de tradició antiga que ha patit ampliacions sense tenir en compte la seva arquitectura. El cos original és de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista amb les cantoneres de carreus ben escairats. La porta d'accés és un portal rodó adovellat. Totes les obertures antigues tenen la llinda, els bracals i els ampits de pedra treballada. Una de les ampliacions fou allargar el volum per la façana de llevant un parell de metres amb maó vist. També s'ha afegit un cos de grans proporcions de planta rectangular i de maó vist adossat a la façana septentrional. Aquest cos podria haver aprofitat un annex més antic i és de planta baixa i pis, aprofitant el desnivell del sòl. La seva coberta és de teules àrabs i el carener paral·lel a la façana de llevant. Finalment s'afegí una terrassa amb maons i bigues de formigó a la façana principal, tapant part de l'arc de la porta d'entrada. | 08049-148 | Sant Pau de Casserres - Riera de Clarà | Segons informació oral proporcionada per el Sr. Ramon Bernadas, durant la Guerra Civil Espanyola en el forn de pa, avui desaparegut s'hi hauria amagat la imatge de la Mare de Déu de l'Antiguitat. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Trullàs'. | 42.0295800,1.8344000 | 403512 | 4653718 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44795-foto-08049-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Prop de la masia es conserva un forn de teuleria i un trull d'oli d'origen medieval així com diversos blocs de pedra amb encaixos que haurien format part d'alguna premsa o trull. A la façana de ponent s'observa l'indret tapiat on hi hauria hagut el forn de pa que fou enderrocat pels propietaris per poder passar amb la segadora moderna. Al darrera hi ha el viver i una alzina centenària. A la façana de llevant, damunt de l'era hi ha les restes molt erosionades d'un forn de ginebre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44879 | Trull de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-trullas | XII-XVII | Trull o premsa excavat a la roca natural, de pedra sorrenca, situat al costat de la casa de Trullàs, en el marge esquerre del camí. Les traces d'aquest trull d'oli o premsa consisteixen en un gran forat cònic de secció circular excavat a la roca de 2'2 m de diàmetre a la part superior i 1'53 m a la part inferior. La seva alçada és de 0'95 metres. Té una boixa de 10 cm de diàmetre. Al voltant hi ha diversos forats més petits, entre 16 i 29 cm de fondària i diàmetre entre 14 i 16 cm. | 08049-232 | Al costat de Can Trullàs | Originàriament un trull era l'enginy amb el qual s'aixafaven, o trullaven, les olives per preparar la pasta abans de ser premsada. També antigament en alguns indrets, rebia el nom de trull la premsa per fer el vi. Etimològicament la paraula trull deriva del llatí torclum, que significa esprémer retorcent. | 42.0293600,1.8345500 | 403524 | 4653693 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44879-foto-08049-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44879-foto-08049-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44879-foto-08049-232-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 44823 | Trobada de cotxes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cotxes-antics | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Es celebra el segon cap de setmana de març , però molts participants, sobretot els que venen de fora, arriben el dijous. S'hi apleguen tota classe de vehicles militars i antics amb els acompanyants vestits d'època. Venen participants d'arreu de l'estat espanyol, com Mallorca, Navarra o el País Basc i de la resta d'Europa, com Holanda, Bèlgica o França. S'organitzen àpats comunitaris com l'esmorzar o el dinar de germanor del diumenge i es preparen exhibicions, concursos o raids per conèixer l'entorn, circulant per pistes prèviament senyalitzades. També es fa una fira de peces de recanvi i material militar. Els participant s'allotgen en cases, fondes, albergs i càmpings de la zona. | 08049-176 | El Guixaró | La primera trobada de cotxes antics i militars es va fer l'any 1995, promocionat per Ferran Sibila, un col·leccionista que viu a la colònia juntament amb la participació de l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró. | 41.9963400,1.8866000 | 407785 | 4649969 | 1995 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44852 | Trobada de Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-caramelles | XX | El Grup Cantaire Sant Bartomeu és l'organitzador de la Torbada de Caramelles de la Vila de Casserres. Es fa cada any, des de 1982, quinze dies sobre la diada de Pasqua. Hi participen agrupacions corals de tota Catalunya, una vintena de mitjana. Els principals actes de la jornada són l'esmorzar per tots els participants, ballada de sardanes, passa carrers per la vila i cant de Caramelles. La cantada es va començar a fer a la plaça de Santa Maria i, a partir del tercer any, es va traslladar a la plaça de l'Ajuntament. | 08049-205 | Plaça de l'Ajuntament | El Grup cantaire Sant Bartomeu es va fundà l'any 1965 per cantar caramelles per iniciativa de mossèn Josep Casties. Al principi només hi havia homes, sota la direcció del Sr. Joan Riu Parera. Després es va convertir en una coral mixta i es va començar a fer el concert de Nadal i es participava de les diferents trobades d'agrupacions corals de la comarca. L'any 1980 es crea la coral infantil sota la direcció de Rosa Maria Malé, amb nens i nenes entre 6 i 14 anys. | 42.0141300,1.8412300 | 404054 | 4651994 | 1982 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44852-foto-08049-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44852-foto-08049-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44677 | Tossal d'Irene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | VIaC-VIII | Parcialment destruït. | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC. | 08049-30 | Baga de Lledó | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44824 | Torre de l'amo de la colònia de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-de-lametlla-de-casserres | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. | 08049-177 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia i l'any 1873 demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d' una nova fàbrica i es comprà més maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' i l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, S.A'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0440300,1.8737600 | 406791 | 4655278 | 1906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44895 | Tines i premsa de Cal Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-i-premsa-de-cal-roca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Al costat mateix de la casa de Can Roca hi ha un conjunt d'estructures negatives excavades a la roca natural. En un desnivell de la mateixa roca s'observa una tina de 2'5 metres de diàmetre plena d'aigües pluvials. En el mateix nivell de la casa, a uns 20 metres a llevant, excavada a la mateixa roca sobre la que es fonamenta la masia, s'hi pot observar el que sembla una base de premsa possiblement medieval. És de planta rectangular, de 3'3 x 2'9 metres, i en l'angle sud-occidental hi ha un retall circular d'1 metre de diàmetre de boca i 77 cm de diàmetre en el fons. També té dos forats petits centrals i d'altres al voltant. És possible que hi hagin altres retalls a la mateixa roca que els sediments i la vegetació no permetin observar a simple vista. Per informació oral, sabem que a la part septentrional de la masia hi ha d'haver una altra tina, però la vegetació n'impedeix la seva visualització. | 08049-248 | Cal Roca - Riera de Clarà | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0220300,1.8481500 | 404639 | 4652864 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44895-foto-08049-248-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44922 | Tines del Roc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-roc-de-vilanova | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Estan colgades per terra en la seva totalitat. | Tines situades en una codina de pedra sorrenca que s'alça a 100 metres a ponent de la casa de Vilanova,per damunt una granja. Estan colgades de terra fins al capdamunt, però es poden veure alguns perfils. El més clar és una circumferència de 2 metres de diàmetre. Al seu costat es perfila un retall quadrangular d'1'3 x 1'5 metres. Uns sis metres capa la casa hi ha una altra tina completament colgada de terra d'uns 2 metres de diàmetre. | 08049-275 | Vilanova,a 100 metres de la casa | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0158700,1.8512400 | 404885 | 4652177 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44922-foto-08049-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44922-foto-08049-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44922-foto-08049-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44918 | Tines del Clot del Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-clot-del-batlle | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tines ubicades en la partida de Can Roca, en un petit bosc de pins, al costat mateix dels camps de Can Sargantana, per sota la carrtera BV-4132 de Gironella a Casserres. S'observa clarament una tina de secció circular d'1'5 metres de diàmetre i una profunditat indeterminada perquè es troba colgada de terra i una alzina ha crescut dins la tina. Uns metres a llevant, al costat de la marca de termenat hi ha una petita cavitat rectangular (0'8 x 0'63 m) excavada a la mateixa roca, que també es troba colgada de terra. Existeix la possibilitat que hi hagia altres retalls a la roca i que la vegetació obstaculitzi la seva visibilitat. | 08049-271 | Clot del Batlle | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0241300,1.8499500 | 404791 | 4653095 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44918-foto-08049-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44918-foto-08049-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44918-foto-08049-271-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44904 | Tines del Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-ballus | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XV-XVII | Conjunt de tres tines i un dipòsit excavats en una codina seguint un corriol que passa per davant del cobert de llenya. Per sota d'aquesta gran llosa de pedra sorrenca hi ha els camps que es coneixen amb el topònim de l'Escalada. El primer conjunt de tines són de planta circular i es localitzen a pocs metres davant del pou (UTM X: 401371 Y: 651062; H: 615 m). La que es pot veure actualment està gairebé plena d'aigua de pluja i té un diàmetre de 2,60 m. Per un dels costats més propers al marge, sota les bardisses hi ha una petita paret de pedra. Al costat mateix malgrat la vegetació es pot identificar una segona cavitat d'un diàmetre una mica més petit, completament colgada de terra. No s'ha fet cap excavació i per tant és difícil assignar-ne la funció de cadascuna d'elles. Deixant aquestes tines i seguint en direcció a migdia, abans d'arribar al final de la codina, s'observa un dipòsit de planta rectangular (87 x 1,25 x 0'50 m) del qual es desconeix la fondària total (UTM X: 401405; Y: 486104; H: 616 m). A uns tres metres del dipòsit hi ha una mola d'ull rodó (97 cm de diàmetre per 37 cm d'alçada i 16 cm de diàmetre d'ull). Està partida per la meitat i és de pedra sorrenca. A dos metres d'aquesta, colgada per la sorra per la vegetació arbustiva hi ha una tercera tina, de planta circular (UTM X: 401393; Y: 486104; H: 616 m). Està excavada a la roca, té un diàmetre de 1,80 m. En un dels costats es pot observar tres lloses planes col·locades verticalment formant una pica oberta cap a la tina. Mesuren 50 cm d'alçada per 1 metre de costat. El fons d'aquesta mena de pica és la mateixa roca rebaixada. Possiblement a la dreta n'hi hagi una segona completament tapada, però caldria netejar-ho de vegetació i excavar-ho. | 08049-257 | Al sud de la masia de Cal Ballús; en el camp de l'Escalada | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Segons informació oral del propietari i en referència al dipòsit de planta rectangular el seu pare li havia explicat que quan era jove l'havia vist omplir amb aglans que es deixaven estovar amb aigua pels porcs (segurament una reutilització del dipòsit). | 42.0035500,1.8078900 | 401277 | 4650858 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La funció del dipòsit de planta rectangular podria estar relacionat amb el premsat de l'oli i les tines amb la fermentació del vi, però caldria una excavació per determinar-ne la seva morfologia amb precisió i la descoberta de possibles estructures relacionades que puguin restar colgades de sediments. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44894 | Tines de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ripes | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Té una esquerda. | Conjunt de tines excavades a la roca a 50 metres a ponent de la masia de Ripés, format per dos pous circulars, característics de les tines d'origen medieval (tina més follador). La tina fa 2'6 metres de diàmetre i el follador 1'8 metres. La profunditat no s'ha pogut determinar per trobar-se mig plena de sediments. | 08049-247 | Ripés | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0038800,1.8197800 | 402262 | 4650881 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina té una petita esquerda que fa que perdi líquid. El seu propietari té la intenció de netejar-ho tota la zona i restaurar-les. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44920 | Tines de Montoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-montoliu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Les tines estan fragmentades. | Aquestes tines es troben en el camí de Montoliu a Serrajoana, al costat esquerre. Actualment es presenta com una bassa excavada a la roca, amb un costat recte on s'han excavat uns esglaons per baixar-hi, però amb els altres costats arrodonits que podrien pertànyer a la secció de dos o tres tines que hagin perdut part de les seves parets de forma antròpica o accidental. La mesura global del conjunt fa 5'25 metres d'un costat per 6 de l'altre. La profunditat entre 2 i 2'5 metres, ja que es troben mig colgades i amb aigua embassada. | 08049-273 | Costa de Montoliu. | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0215000,1.8313600 | 403248 | 4652824 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44929 | Tines de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-manudells | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Estan plenes de runa i deixalles. | Les tines de Can Manudells es troben darrera mateix de la casa. Es tracta de dos forats excavats a la roca natural (tina i follador) que fan 2'2 i 1'6 metres de diàmetre respectivament. No es pot determinar la seva fondària, ni saber si hi ha cap altra estructura associada perquè es troben colgades de deixalles i terra. | 08049-282 | Can Manudells, a Figueroles | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0308900,1.8678400 | 406282 | 4653826 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44919 | Tines de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-rovirassa-de-baix | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII - XVII | La roca s'ha partit. | Tines ubicades en una codina de pedra sorrenca que aflora a l'extrem sud dels Camps de la Rovirassa, en el Pla de Cap el Soler; en una zona emboscada de pins i alzines. Es tracta de dues tines de secció circular, la petita (follador) fa 1'10 metres de diàmetre i es conserva sencera. En canvi, la més gran, 1'7 m de diàmtre, s'ha esberlat i una part de la roca s'ha després. Entre ambdues hi ha el canaló o boixa de 8 cm d'amplada. Per sota hi passava un antic camí que anava a Trullàs. | 08049-272 | Al cap d'avall dels Camps de la Rovirassa | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0274400,1.8217100 | 402458 | 4653494 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44923 | Tines de la casa Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-casa-vilanova | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Les tines estan fragmentades. | Tines situades a l'angle nord oriental de la casa Vilanova, al darrera de la piscina, damunt de la codina de pedra sorrenca sobre la que es fonamenta la masia. Es tracta d'un conjunt format per dues tines (follador + tina) de secció circular. El follador fa 1'70 metres de diàmetre i la tina en fa 2'80. Estan parcialment colgades de terra i el bloc on es troben excavades s'ha partit en tres trossos degut a les arrels de varis lledoners que hi han crescut al voltant. S'observen diversos encaixos realitzats a la roca. | 08049-276 | Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0157800,1.8527900 | 405014 | 4652165 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44921 | Tines de La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-barraca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tines situades al costat del camí que porta a la Barraca del Bernadàs, a 100 metres a llevant de la casa, en el revolt que el camí es bifurca per continuar fins a Vilanova. Es tracta del típic grup de dos tines (follador + tina) de seció circular. El follador fa 1'50 metres de diàmetre i la tina fa 2 m de diàmetre. El boixador no es pot veure perquè estan plenes d'aigua i ha crescut boga a l'interior. | 08049-274 | La Barraca de Bernadàs | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0135900,1.8538400 | 405097 | 4651920 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44921-foto-08049-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44921-foto-08049-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44921-foto-08049-274-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44924 | Tines de la Baga de Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-baga-de-bernadas | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Estan colgades de terra. | En una pineda de la Baga del Bernadàs, a 100 metres al sud de La Barraca al costat mateix del torrent que baixa de la bauma del Soroll, hi ha el retall de dues tines excavades en una codina de pedra sorrenca. Estan colgades de terra fins al capdamunt però es poden observar els perfils, un de secció circular d'1'8 metres i l'altre de secció quadrada d'un metre de costat. | 08049-277 | La barraca - Baga de Bernadàs | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0102100,1.8547700 | 405169 | 4651544 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44924-foto-08049-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44924-foto-08049-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44924-foto-08049-277-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per en Lluís Calveres que les va descobrir a principis d'any quan realitzava treballs del camp. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44928 | Tines de Cal Segarra de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-segarra-de-baix | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XIII-XIX | Tines ubicades a 120 metres a ponent de la casa de Can Segarra de baix, en un marge rocós al límit septentrional dels camps de conreu. Es tracta de les característiques tines de tradició medieval que consten de dos forats excavats a la roca natural: tina més follador. Però en aquest cas, trobem que s'han aixecat les parets seguint la secció circular de cada tina, fins a una alçada conservada de 3 i 3'4 metres respectivament. Les parets tenen un gruix de 50 cm i estan fetes de maçoneria: pedres vistes rejuntades amb morter de calç. Cada tina té la seva obertura de 1'05 metres de llum. El diàmetre de les tines és de 1'8 metres. La més oriental té, a l'interior, una filera de maons curvats que fan 47 x 50 cm. També tenen l'interior d'arrebossat antic. Pel costat meridional hi ha una construcció adossada de planta rectangular ( 3'10 x 4 metres), amb parets conservades a una alçària de 2 metres. La façana occidental s'adossa directament a la roca natural, que és la mateixa roca en la que s'han excavat les tines; formant una construcció unitària. La coberta només conserva una filera de teules àrabs i, molt possiblement, era a una aigua. La porta de fusta sí que es conserva i fa 97 cm de llum. Els paraments són fets de grans carreus treballats i a les cantoneres escairats i pedres més petites irregulars entremig. A l'interior s'observa un carreu amb la boixa circular, ben treballada que servia per buidar al tina a les botes. | 08049-281 | Cal Segarra de Baix - Clot de les Barraques | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0045600,1.8283600 | 402974 | 4650946 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44893 | Tines de Cal França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-franca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Conjunt de tines excavades a la roca enfront la façana de migdia de la masia de Cal França. Està format per tres cavitats: dos pous circulars i un dipòsit rectangular. Els dos pous tenen un diàmetre de 2'3 i 1'33 metres respectivament; estan comunicats per la part superior i no podem saber la seva profunditat per trobar-se plena d'aigua pluvial. El dipòsit rectangular fa 2 x 3'67 metres i en l'angle nord-occidental hi ha unes escales rebaixades a la mateixa roca. | 08049-246 | Cal França - La Fàbrega | Aquestes tines pertanyien a Can França. Aquest tipus de tines excavades a la roca tenen un origen medieval segons Corominas (2000) i servien per fer la fermentació del most de les vinyes circumdants. Normalment el conjunt està format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre, d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Després de la fermentació, s'extreia el vi per la boixa i es guardava en botes. | 42.0151800,1.8137200 | 401778 | 4652142 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44927 | Tines de Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XII-XVII | Davant l'antiga façana principal de la casa de Cal Fàbrega, hi ha una tina d'oli de planta rectangular amb els esglaons cavats a la roca i una tina i el follador de vi, Actualment estan colgades de terra i només se'n pot veure la planta. Tot i que estan tapades amb pedra de jardí, per la descripció que ens en va fer la propietat podrien tenir semblança amb les tines de Montoliu o les de Cal França. | 08049-280 | Cal Fàbrega, a ponent del terme municipal, tocant a l'Espunyola. | Els propietaris actuals van adquirir a finca l'any 1889, però el nom de Cal Fàbrega és anterior. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Fàbrega'. | 42.0153700,1.8083700 | 401335 | 4652170 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans dels incendis de l'any 1994, damunt mateix de les tines hi havia un cobert amb un forn de pa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44878 | Tines de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-naloy | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Algunes estan colgades de terra i les altres amb aigua i boga al seu interior. | Tines excavades en una codina a prop del mas propietat dels camps. Tot i l'abundància de vegetació i que un dels forats resta totalment colga de terra, es poden identificar tres cavitats de diferent diàmetre (1'10, 2'5 i 2'4 m). No s'ha fet cap excavació la seva visibilitat és reduïda i, per tant, és difícil assignar-ne la funció de cada una d'elles. A pocs metres, hi trobem una bassa de viver, excavada a la roca, de planta quadrangular ( 7 x 6 m). | 08049-231 | A 300 metres a l'oest de la Masia de Ca n'Eloi, al costat de la carretera | Aquesta tina pertanyia al mas de Ca n'Eloi. Aquest tipus de tines excavades a la roca tenen un origen medieval segons Corominas (2000) i servien per fer la fermentació del most de les vinyes circumdants. Normalment el conjunt està format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre, d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Després de la fermentació, s'extreia el vi per la boixa i es guardava en botes. | 42.0234500,1.8076800 | 401290 | 4653067 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 mi proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44926 | Tines de Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-bernades | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tapades per a al seva protecció amb llosa de formigó i tapadora. | Pujant pel camí que mena al Mas des de la carretera, a mà dreta, al costat d'un revolt pronunciat, cal entrar caminant uns trenta metres cap a una feixa amb arbres fruiters. Al peu del marge hi ha una tina actualment tapada pel seu propietari amb bigues de formigó i una xapa de ciment amb portella de ferro a la part superior tancada amb un candau per por que hi caigués algú. La tina fa 2 metres de profunditat i 1'80 metres de diàmetre. Al costat dret hi havia el follador amb la boixa. | 08049-279 | Sant Pau de Casserres | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0433400,1.8370400 | 403751 | 4655242 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina està plena d'aigua i malgrat la xapa de ciment ,està intacta. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44925 | Tina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-colls | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | A 50 metres a llevant de la casa dels Colls, en el camí de Gironella a Canudes, en el marge dret del camí, hi ha una tina de secció circular que fa 1'8 metres de diàmetre. Esta plena d'aigua i al voltant hi té un reixat per impedir que es produeixin accidents. Al costat hi ha restes d'un possible mur i els sediments de l'entorn impedeixen observar si existeix alguna altra tina. | 08049-278 | A llevant del terme municipal | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0383400,1.8677100 | 406282 | 4654653 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44905 | Tina de Cal Xoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xoriguer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XV-XVII | Tina de secció circular excavada a la codina sorrenca sobre la que s'aixeca la casa de Cal Xoriguer. Està situada a uns 20 metres davant la façana principal, al costat d'una construcció moderna, però es troba protegida per un filat de plàstic. Està plena d'aigua i té carpes a dins. El seu diàmetre és de 1'3 metres, 1 metre de fondària i té un encaix de 65 cm de llarg per 18 cm d'amplada i 22 cm d'alçada. | 08049-258 | Clot de les barraques | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0073900,1.8137400 | 401767 | 4651277 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44794 | Solerot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solerot | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal té una composició asimètrica, amb un eix de verticalitat desplaçat a l'esquerra amb la porta d'accés a la planta baixa i una finestra a cada planta, balconera i més gran a la segona planta. En el costat dret de la façana hi ha tres obertures, una per planta, que es disposen irregularment sense seguir cap eix predefinit. Els parament són de maçoneria. Les obertures són amb llindes de pedra i ampits a les finestres amb motllures simples. A la façana nord-est adossat a la masia hi ha un porxo de planta baixa i coberta de teules àrabs a una aigua amb el parament de pedra i bigues de fusta emprat com a llenyer on s'observa la fogaina, element molt característic que tenien la majoria de masies de la zona utilitzat per preparar el menjar del bestiar. Conserva el calderó d'aram. A la façana nord, hi ha un porxo de planta baixa emprat com a garatge, amb estructura de fusta, coberta malmesa de teula àrab i fibrociment i parets de pedra i maó. També hi ha un cobert de planta baixa i pis, probablement l'antiga cort i pallissa, amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de pedra en planta baixa i maó en el pis. | 08049-147 | Sector Sant Pau de Casserres, al nord-oest del terme municipal | A la última reforma feta, es deuria rehabilitar un volum de planta baixa de pedra, ampliant-lo amb un pis de totxana arrebossada a la façana sud-oest. | 42.0353600,1.8279700 | 402988 | 4654367 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44794-foto-08049-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44793 | Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-sant-pau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XVIII | Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural i adaptada al desnivell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments estan restaurats i són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i amb grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal és fruit d'una reforma de l'any 1794, segons el gravat d'una llinda de la primera planta, i té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es disposen a la planta baia amb tres grans arcades de mig punt, actualment les laterals han estat cegades en un 66% i han deixat una part de finestra amb fusteria. L'arcada central és l'entrada d'accés a la planta baixa. Actualment per entrar a l'habitatge es fa per la façana de llevant, oberta recentment. A la planta primera, les obertures es disposen amb una galeria central amb barana de ferro, fusteria i persianes de corda i dues finestres laterals, en una de els quals hi ha la llinda gravada i al seu damunt dos carreus posats en forma de frontó. La segona planta segueix la mateixa disposició, però les finestres són més petites. Totes les obertures tenen la llinda i els brancals de pedra treballada i l'ampit motllurat. El barri està tancat per una closa de pedra vista d'alçada discontinua amb una portalada amb porta de fusta de dues fulles i un teuladet a dues aigües amb carener paral·lel. A l'angle sud-oest hi ha la fogaina amb coberta de teules i estructura de fusta. Al davant, durant el procés de restauració, van aparèixer una sèrie de forats buidats a la roca que s'han interpretat com el lloc on es trencava el cànem. A la façana de llevant que està en contacte amb la roca i pateix més les humitats del sòl, hi ha una mina excavada a la roca per separar precisament la façana de la roca i evitar les humitats. Té el principi a l'angle sud-est de la casa i l'altre al nord-est. A la façana septentrional, on hi havia el forn de pa, es va construir, l'any 1939, una capella. | 08049-146 | Sant Pau de Casserres | S'esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme 'l'Aspluga'. La llinda datada l'any 1794 indicaria una reforma i ampliació que donaria l'aspecte present de la masia. Durant aquestes reformes s'amplia per la façana de migdia, tapant l'antiga façana de la que es conserva l'entrada amb el portal adovellat, i creant un nou cos que en planta baixa és de volta de pedra escarsera. | 42.0356600,1.8392400 | 403922 | 4654387 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserven estris diversos relacionats amb les tasques agrícoles i restes d'elements arquitectònics. Alguns elements són de la pròpia casa i d'altres no. Destaca una premsa de vi, una agramadora, terrissa, mobiliari, una premsa per fer espelmes i una col·lecció de piques, moles, llindes i una pica per fer oli de ginebre.També conserva un reduït arxiu familiar, procedent de la masia de Periques, a Puig-reig, amb una cronologia del segle XVIII, bàsicament.També es coneix amb els noms del Soler o el Soler de l'Espluga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44672 | Serrat dels Tres Hereus; Els Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-tres-hereus-els-tres-hereus | AA.VV (1990). 'El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat'; dins Àmbit de recerques del Berguedà, núm. 4; pàg. 91. AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2001). El Serra dels Tres Hereus, fitxa núm. 50 del mapa del patrimoni cultural i natural d'Avià (Berguedà). Diputació de Barcelona [http://patrimonicultural.diba.cat]. CANAL, D. (2002).'La recuperació i anàlisi de les restes faunístiques i vegetals al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm. 43 , pàgs. 20 a 22. GUÀRDIA i FELIP, Jordi (1996). Memòria de l'actuació d'urgència al Serrat dels Tres Hereus. GRAU SEGÚ, Martí i RODRIGO REQUENA, Esther (1998). Memòria de la intervenció arqueològica d'urgència al jaciment arqueològic del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Berguedà). GRAU, M. i RODRIGO, E. (1998). 'El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del s. I aC. al Berguedà', dins de Comerç i vies de comunicació (1000 aC.-700 dC.). XI Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. pàgs. 125-135. MARTIN, J. (2001).'Campanya d'excavació 2001 al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.40 , pàg. 21 MARTIN, J. (2002).'El Serrat dels Tres Hereus: present, passat i futur'; dins Revista El Ressò, núm.42 , pàgs. 12 i 13 MARTIN, J. i PEREIRO, R. (2002-03).'La restauració de les restes arqueològiques del Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.44 , pàgs. 28 a 31 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2000). 'El jaciment iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres-Berguedà)'; dins Dovella núm. 67. Pàgs. 41-44. MARTIN, J. i RODRIGO, E. (2001).'Un poblat del segle I aC al Serrat dels Tres Hereus'; dins Revista El Ressò, núm.39 , pàgs. 8 i 9 MARTÍN, J. i RODRIGO, E. (2003). 'El poblat iberoromà del Serrat dels Tres Hereus (Casserres): un assentament del segle I aC al Berguedà'; dins Tribuna d'arqueologia 1999-2000'; Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Barcelona. Pàgs. 127-146. MARTÍN GARCÍA, Jairo (2004).'El jaciment arqueològic del serrat dels Tres Hereus (Casserres - Avià); dins Revista Erol, núm. 80. Berga, pàgs. 17 - 21. PIQUÉ, R. (2003). 'Informe de l'anàlisi de les fustes del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1990). 'Distribució del poblament i control del territori a la conca alta del Llobregat en època ibèrica'; dins Fortificacions. La problemàtica de l'ibèric Ple (segles IV-III aC) Simposi Internacional d'arqueologia ibèrica. Manresa, pàgs. 321 - 324. SÁNCHEZ i CAMPOY, Eduard (1993). 'La iberització a la conca alta del Llobregat. Estat actual de la recerca'; dins Empúries, núm. 48-50 (1986-89), vol. II, pàgs. 282 - 291. VALENZUELA, S. (2003). 'Anàlisis arqueozoològica. El Serrat dels Tres Hereus (Casserres, el Berguedà)'. Inèdit | VIIaC-VIII | S'ha restaurat un tram de 20 metres de la muralla. La resta d'estructures excavades s'han cobert amb geotèxtil i s'han tapat amb terra. | El Serrat dels Tres Hereus és un establiment que abasta una llarga cronologia. El que en principi semblava ser un establiment d'època republicana, amb les excavacions arqueològiques i l'estudi de laboratori posteriors, s'ha convertit en un jaciment ibèric del que ja s'han trobat estrats del segle IV i III aC que en època alt medieval torna a habitar-se. Està situat en un altiplà de 680 m sobre el nivell del mar, format per l'esglaonament de terrasses naturals de poca alçària i que s'estreny a la part meridional. Des del cim es controla un ampli territori, especialment la Vall del Llobregat. El període més conegut i que ha donat més evidències arqueològiques és l'establiment d'època romano republicana. Sembla ser que es tracta d'una fase molt concreta que té una curta existència, iniciada segons el material arqueològic analitzat entorn el 80 aC. El seu abandonament es produiria entorn el canvi d'era. La seva base poblacional seria indígena i, donada la cronologia i el context històric, serviria per abastir les necessitats geoestratègiques dels romans. El seu abandonament es produeix de manera sobtada, per tal com es troben els objectes in situ, però la possible causa, un incendi detectat a la zona 1, podria ser tant per causes violentes o accidentals. | 08049-25 | Al nord del terme municipal a la partió amb Avià. | La primera referència d'aquest lloc la proporcionà Jaume Bernades a Eduard Sánchez, que en va publicar unes notes (1990:322 ) i (1993:289). L'any 1995 s'inicien els treballs arqueològics via urgència, ja que els incendis de l'any 1994 van exposar el jaciment a la degradació natural i antròpica, sobretot per part d'excavadors clandestins o furtius. Aquesta campanya la dirigí l'arqueòleg Jordi Guàrdia i Felip i es realitza`entre l'1 i el 15 d'agost. Els resultats positius dels sondejos del 1995 motivaren la continuació de campanyes a partir de l'any 1996. Els anys 1996 i 1997 les excavacions es dugueren a terme dins un projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1998 i 2000 es realitzà un altre projecte de recerca triennal per tal de realitzar les intervencions de forma programada i regular sota la direcció de Martí Grau i Esther Rodrigo. Entre 2001 i 2003 s'inicià un nou projecte triennal. | 42.0443700,1.8465700 | 404541 | 4655346 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44672-foto-08049-25-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús, i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns vint anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de tres hereus: Bernades, Canudas i Canudas. (Miquel Bernades Postils, casa Bernades, de Casserres. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, d' Avià. Miquel Canudas Rovira, casa Canudas, de Casserres). En alguns mapes surt anomenat com Serrat dels Lladres. La zona és catalogada com a PEIN, 29 maig de 2000. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44671 | Serrat de Terra Cuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-terra-cuques | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | III aC-IdC | No s'ha fet cap excavació, les troballes són superficials. | Lloc d'habitació sense estructures conservades d'època romana republicana, localitzada en una elevació del terreny propera al nucli de Casserres i al nucli de Santa Maria de l'Antiguitat. Són visibles en superfície restes de ceràmica d'època ibèrica i romana de la mateixa tipologia que la que surt en el jaciment del Serrat dels Tres Hereus. | 08049-24 | Serrat de Terra Cuques | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0181800,1.8470800 | 404544 | 4652438 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44671-foto-08049-24-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per arribar-hi cal sortir des de Santa Maria i baixar pel camí que porta a les immediacions del Serrat. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44803 | Serraseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serraseca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Com a masia està enrunada i com a jaciment per excavar. | Antiga masia totalment enrunada de la que encara se'n pot veure la planta rectangular. Està situada al costat del camí que va de Serrajoana a La Bauma per la costa de Montoliu, i envoltada de camps de cereals. Les parets que resten dempeus, en una alçada màxima d'1'3 metres, són de pedra sense arrebossar i encara hi ha restes de les antigues bigues i rajols. | 08049-156 | Costa de Montoliu, entre Montoliu i La Bauma | 42.0189100,1.8345100 | 403505 | 4652533 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44803-foto-08049-156-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44792 | Serrajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrajoana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | La coberta fou reformada l'any 1970, mantenint les bigues de fusta a les plantes superiors i incloent les de formigó a la planta baixa. | Masia de planta quadrada fonamentada damunt la roca i adaptant-se al desnivell de la cinglera on està aixecada. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és de teules àrabs, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar, amb carreus cantoners. Les obertures són totes amb llindes de pedra, però destaca a la façana sud‐est la finestra de la planta primera de tipus gòtic amb gran simplicitat de l'arc conopial. Annex a la façana sud‐oest hi ha adossat el corral de les ovelles, amb estructura de fusta, teulada àrab i parets de pedra, davant d'un pati interior. | 08049-145 | A l'oest del terme municipal; per sota la Rovirassa | Una referència de la possible antiguitat de la masia és la data de 1760 gravada en una biga. Consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Serra Chuana'. | 42.0221100,1.8283200 | 402997 | 4652895 | 1760 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44792-foto-08049-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'entorn hi ha diverses edificacions de caràcter productiu, alguns amb traces de construcció popular amb parets de tàpia i pilars de pedra treballada, però amb afegitons moderns. Es conserva part de l'era i per sota d'aquesta, coincidint amb la bauma de la part més baixa de la cinglera s'hi va excavar una cisterna d'aigua tancada amb carreus de pedra irregulars. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 44670 | Serra dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dels-colls | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII-I aC | Desconegut | Possible establiment d'època ibèrica per la presència de restes de murs i estructures arqueològiques distribuïdes en un espai de 80 metres quadrats, al costat de l'encreuament de diversos camins. També s'hi localitza restes de ceràmica ibèrica feta a mà, algun fragment amb decoracions de cordons. S'hi poden apreciar dos sectors amb restes de murs força sòlids, fets d'aparell irregular i amb una amplada de 50 cm, formant dos àmbits. | 08049-23 | Serra dels Colls | Noticies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona als redactors de la Carta Arqueològica. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0059800,1.8362200 | 403627 | 4651095 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44670-foto-08049-23-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés s'ha de fer sortint de la part meridional del nucli de Casserres, pel camí de Cardona, fins arribar a la zona de Can Ventura, a les immediacions de la qual s'hi troba el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44713 | Sarcòfags de Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-santa-maria-de-lantiguitat | <p>FÀBREGAS, Miquel de i BOSCH, Lluís Maria (1994). Estudi d'un escut inèdit dels Niubó de Casserres; dins l'Erol, núm. 45. Berga, pàgs. 22 - 24. SITGES i MOLINS, X. (1989). Sarcòfags gòtics amb la imatge del difunt; dins Revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 45-49.</p> | XV | La pedra s'està exfoliant. | <p>A l'església de Santa Maria de l'Antiguitat es conserven dues osseres procedents de l'església d'època romànica. Es tracta de dos sarcòfags icònics, és a dir amb la representació del difunt, que X. Sitges (1989:47) considera del mateix autor i que data en el segle XV. Una d'aquestes osseres, té la tapa amb la figura jacent d'un cavaller, d'alt relleu , gairebé exempta , amb vesta fins als genolls i que aguanta una espasa amb la mà esquerra , mentre que l'altra mà la té damunt el pitó. El cap li reposa en un coixí. Tant les vores de la tapa com del vas són resseguides per una sanefa amb quadrifolies, que també divideix la cara frontal d'aquest en dos compartiments, dins cadascun dels quals hi ha un escut recte per dalt i punxegut per baix, amb una faixa per senyal i bordura igual a la sanefa. Damunt els escuts hi ha uns ocells de perfil, amb les ales plegades i llarga cua i, a baix , una branqueta amb fulles. La inscripció commemorativa, que sembla que devia tenir està completament esborrada . Per tant, no sabem a qui correspon el sepulcre. L'altre sarcòfag representa un prevere vestit amb túnica o sotana , pènula , capa i maniple. indumentària que recorda la dels canonges agustins. També té un coixí sota el cap. En els quadres de davant del vas, que són els de l'altre ossera , hi ha heràldica sense escut: a l'esquerra , un arbre com una palmera de tres fulles, amb un niu al cap de la del mig i als costats de l'arbre, una mena de petita figura humana, a l'esquerra, i mitja palmeta a l'altra banda; i al requadre de la dreta , un altre arbre, però de brancam arrodonit, també amb el niu al mig, i als costats de l'arbre, una mitja palmeta. a l'esquerra, i un motiu geomètric, com una mena de calat de finestral gòtic, a la dreta . El que queda de la inscripció, permet saber el personatge que hi fou enterrat: HIC IACET G. DE NIUB0 (Ací jau Guillem de Niubó. .. ) cognom casserrenc ben antic, que lliga amb els senyals heràldics abans referits - els nius - i que per l'hàbit, fa pensar en si seria un canonge de Lluçà, monestir on professaren alguns membres de la referida família.</p> | 08049-66 | Santa Maria de l'Antiguitat | <p>Documentalment es constata que l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual es fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'hi enterrava ningú. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona.</p> | 42.0155300,1.8440800 | 404292 | 4652147 | 08049 | Casserres | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44713-foto-08049-66-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La datació d'aquests sarcòfags no suscita acord en la bibliografia consultada on es poden trobar datacions des del segle XII al XV. Fàbregas i Bosch (1994) el daten en el segle XIV. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44709 | Sarcòfag de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres | SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37. | XII | Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs. | 08049-62 | Museu Nacional d'Art de Catalunya | Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. | 42.0275700,1.8537900 | 405114 | 4653473 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44711 | Sarcòfag de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pau-de-casserres | <p>AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. SITGES i MOLINS, X. (1988). Sarcòfags anicònics d'època gòtica; dins Revista l'Erol, núm. 24, pàgs. 31-33. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XIV-XV | <p>Sarcòfag anicònic, que no hi ha la imatge del difunt esculpida a la tapa, conservat a l'església de Sant Pau de Casserres que fa 0'76 x 0'42 x 0'30 m, però que abans feia 88 cm de Ilarg, i va ser escurçat. Ubicat en I'antic portal de la rectoria, a manera d'arcosoli, al costat del portal romànic de l'església i sostingut pels dos capitells originaris d'aquest, re aprofitats quan es va restaurar el portal, i hi van ser substituïts per capitells d' imitació romànica . Aquesta ossera presenta a la cara frontal dos quadri lobats, cadascun dels quals conté un escut triangular curvilini amb el senyal d 'una serra. La decoració es repeteix en el cap conservat del vas (l'altre cap hi falta ). La tapa era de doble vessant i tenia un escut sense heràldica, escut que va ser aprofitat en el pilar que aguanta la imatge de la Mare de Déu, que hi ha a la plaça de l'església . Per X. Sitges (1988:32), tot i que el senyal heràldic, la serra , podria ser del que fou rector de Sant Pau, Berenguer de Serradenya, documentat el 1366, data que s'adiria prou bé amb el tipus de sarcòfag, sembla més versemblant atribuir-lo a un per ara desconegut cavaller feudatari del castell del lloc (Castrum Serras), que hagués pres el cognom del topònim, cosa que era freqüent aleshores (segles XIV o XV).</p> | 08049-64 | Sant Pau de Casserres Al PK 3 de la carretera BV-4132z | <p>L'església de Sant Pau de Casserres està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1890, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44711-foto-08049-64-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44657 | Santa Maria de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lantiguitat | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CORONIMAS DE NIUBÓ, Lluïsa (1995). Santa Maria de l'Antiguitat, dins Casserres, entre la història i el progrés. Revista Berguedà. Núm. 33-34. pàg. 314-315. SANTANDREU, Maria Dolors (1992). El testament de Sibil·la de Berga; dins Revista Erol, núm. 38. Dossier la mort, el camí de la vida, pàgs. 27-30. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi. | XIX | Església d'una única nau de planta rectangular amb un transsepte molt marcat i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. No té absis. El campanar és d'espadanya, de construcció moderna i està situat damunt la façana principal. Porta: de llinda recta amb inscripció 'Ab aeterno ordinata sum, et ex antiqus antequam terra fieret (Prov. Capite VIII Vers XXIII' i amb la data de 1848 sota l'anagrama de Maria. | 08049-10 | Carrer Santa Maria, s/n | Tenim documentat el testament de Sibil·la de Berga, filla de Pere i Estefania, que a l'any 1238, dóna 3 sous a l'església de Santa Maria de l'Antiguitat. També va deixar al seu fill Arnau de Saga les possessions i els drets que tenia a Casserres i a l'Antiguitat. De nou, l'any 1396 Pere Cella vengué a Pere Perarnau una vinya, que estava sota el domini de Santa Maria de les Antiguitats, i el 28 de setembre de 1553 Guillem Asmarats, veí de Gironella, vengué a Pere Perarnau, el mas destruït i terres de la Cella, situat en la parròquia de Santa Maria de les Antiguitats. L'edifici actual és fruit d'una gran reforma realitzada el segle XIX, sobre una antiga ermita d'època romànica de la que avui no se'n conserva cap rastre visible i que havia exercit funcions d'ajuda parroquial de la població. Era molt més petita i tenia l'entrada per la façana de ponent. L'edifici ja era molt vell i estava desmillorat quan pels anys 1838-39 el 'Conde de España' la destinà a dipòsit d'armes, sobretot d'artilleria. Acabada la primera guerra Carlina a Catalunya, van decidir reconstruir-la i ampliar-la. El cos de l'edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l'any 1883. Mn. Ramon Camp ens fa una descripció més detallada que li va facilitar oralment Martí Niubó Soler Barnadàs. Explica que l'entrada a l'ermita romànica, per ponent, tenia un cobert sostingut per pilastres i a cada costat hi havia els dos sarcòfags. Només tenia una capella lateral on es venerava una imatge de la Mare de Déu. No tenia sagristia però sí un petit cementiri annex en el que ja feia temps que no s'utilitzava. La inauguració es va fer el 25 d'agost de 1851. Mn. Pau Vilella n'era el rector i es va traslladar des de l'església de Ntra. Sra. Dels Àngels la imatge de la Mare de Déu. Va fer la benedicció canònica de l'església el Dr. Joan Torrebadella, fill de la casa 'Capitanet' i després canonge de la Catedral de Solsona. | 42.0154800,1.8441200 | 404295 | 4652141 | 1883 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44657-foto-08049-10-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Gregori Canudes i Josep canudes | A l'interior es conserven dos interessants sarcòfags d'època medieval, procedents de Sant Pau de Casserres.També es coneix amb el nom de Santa Maria de Casserres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 44656 | Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-de-casserres | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 77. CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MARCA, Petrus de (1965). Marca Hispànica. Barcelona, pàg. 838. RIQUER, Martí de (1971). 'Guillem de Berguedà. I. Estudio histórico, literario y lingüístico'; dins Scriptorium populeti, 5, Abadia de Poblet, pàg. 280. SALRACH, Josep Maria (1977). 'La repoblació i la restauració eclesiàstica en el Pagus de Bergas'; dins Cuadernos de historia económica de Cataluña, vol. XVII, Barcelona, pàgs. 10-23. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SITGES MOLINS, Xavier (1977). Les esglésies preromàniques de Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, pàgs. 192 i 193. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82. | XII | Església romànica d'una sola nau, rematada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta apuntada, feta amb lloses disposades a plec de llibre. La coberta de l'absis és de quart d'esfera. Posteriorment a banda i banda es construí una capella i, al costat de migjorn, la sagristia. El cor també és de construcció posterior. La porta d'entrada consta de tres arcs de mig punt en degradació, fets amb dovelles, amb l'interior decorat amb elements vegetals consistents en fulles inscrites dins de cercles, mentre que l'exterior és marcat per una arquivolta, disposada com un guardapols decorada amb un escacat. Aquesta descansa, a cada costat, sobre una imposta, en pla i xamfrà, embellida, al pla, amb cercles i és sostinguda per dues columnes coronades amb capitells esculturats. Els originals foren substituïts pel seu mal estat de conservació. A la cara frontal del capitell dret hi ha la figura de Sant Mateu; a la cara lateral hi ha Sant Lluc, representat pel bou. En el capitell esquerre s'hi representen els altres evangelistes; l'àliga de Sant Joan i el lleó de Sant Marc. Un ampli campanar d'espadanya trenca la horitzontalitat de l'església. Consta de dues obertures rematades amb arcs de mig punt adovellats, proveïdes de campanes. Originàriament aquest campanar era de planta quadrada. L'aparell de l'edifici és de blocs de pedres polides, ben escairats, i distribuïts horitzontalment a trencajunt, amb el predomini de carreus de mides força voluminoses. L'aparell és lligat amb morter de sorra i calç, que rebleix i defineix totes les juntures. A l'exterior es poden entreveure algunes sepultures buidades a la roca. | 08049-9 | Costat septentrional del terme. | Està ubicada dins l'antic terme del castell de Casserres i des dels seus orígens fou església parroquial. El lloc s'esmenta per primera vegada l'any 789 quan Lluís I el Pietós rep l'encàrrec del seu pare, Carlemany, de crear la Marca Hispànica i encomanà d'eixamplar els dominis carolingis al comte Borrell, amb la missió concreta d'ocupar militarment les places de Cardona, Osona i Casserres. El 20 de gener del 907 el bisbe Nantigís de la Seu d'Urgell consagrava l'església a Sant Pau de Narbona per disposició del comte Miró. La constituïa com a parròquia dins el terme del castell de Casserres i n'esmentava els seus límits: el camí de Cardona, els límits de Puig-reig, el riu Llobregat i la parròquia de Sant Salvador entre d'altres. Havia de pagar anualment a Santa Maria de la Seu, el cànon de sis modis de pa i vi, tres sous i un moltó. La consagració de Sant Pau correspon a la necessitat de consolidar el poblament de les terres berguedanes. És esmentada com un dels límits de l'església de Sant Joan de Montdarn en la consagració de l'any 922. L'any 1032 el bisbe Ermengol d'Urgell, confirmà les primícies i els delmes de l'església de Casserres amb els seus límits i possessions que tenia des d'antic, així com la seva sufragània de Sant Miquel de Fonogedell. Signen aquest document de confirmació el mateix bisbe d'Urgell Ermengol i el comte de Barcelona Ramon Berenguer I. El trobador Guillem de Berguedà confirma en el seu testament, any 1187, el mas Puig amb les seves possessions, a l'església de Sant Pau. Sant Pau de Casserres mantingué el seu caràcter parroquial fins l'any 1892, quan passà a dependre de l'església de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres, per decret del Bisbe de Vic, Administrador Apostòlic de Solsona. | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44656-foto-08049-9-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la guerra civil foren arrencades unes magnífiques pintures romàniques que ingressaren, l'any 1940, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.L'any 1979 es va fer una restauració que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, unes pintures romàniques, que completen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44655 | Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-fonogedell | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 118. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MIRET i SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona, pàg. 171, nota 4. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 74. | XII- XVIII | Necessita intervencions de manteniment | Església romànica d'una sola nau de planta rectangular rematada a la capçalera per un absis semicircular amb coberta de lloses de quart d'esfera. La nau està orientada a llevant, la coberta està feta amb volta de canó i teules àrabs. L'absís, mancat d'ornamentacions i construït amb grans carreus de pedra treballada, disposats en filades a trencajunt, és l'única part original del romànic. Una finestra de mig punt s'obre al centre. La resta de murs molt possiblement siguin posteriors. El mur de migdia presenta una porta amb arcs adovellats i una finestra, tapiades. Al davant hi ha els murs de l'antic cementiri. A la façana de ponent es va obrir l'actual porta, d'arc de mig punt, fet amb grans dovelles. Està coronada per un campanar d'espadanya o cadireta d'una obertura i, al davant, hi ha un porxo de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el sòl enllosat amb tova. A la banda de tramuntana, l'any 1792, s'hi afegí una sagristia. L'interior de l'església, a excepció de l'abusis, età enguixat. A l'arrencada de la volta hi ha una cornisa de guix d'estil neoclàssic. | 08049-8 | Fonogedell, entre Cal Blasi i Cal Cirera | La primera notícia documental de l'església consta de l'any 1033, quan el bisbe Ermengol d'Urgell confirmà els delmes i primícies i la sufragània de Sant Miquel de Fonogedell, a l'església parroquial de Sant Pau de Casserres. Possiblement la influència del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i a causa del desig d'expansió d'aquest en aquesta zona, Sant Miquel passà a formar part dels seus dominis, conjuntament amb la veïna església de Sant Pere, que fou convertida en priorat. En l'acta de consagració de l'església del monestir de Tavèrnoles (any 1040) s'esmenta com a possessió, juntament amb els delmes, primícies, oblacions, servituds, cementiri i totes les pertinences. L'església de Sant Miquel, deuria ser el nucli d'una petita comunitat d'origen més antic; l'any 1093, la vila de Fonogedell es documenta com un dels límits d'un alou que el vescomte Bernat va vendre (ipsa vila de Fonolegel), al terme de Puig-reig. | 41.9893200,1.8147800 | 401826 | 4649270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita i l'entorn estan classificats com a jaciment arqueològic pel Departament de Cultura de la Generalitat.També es coneix amb el nom de ermita de Sant Blai. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44888 | Safareig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-nou | <p>Desconegut (1969). Nombres y apellidos de los señores Alcaldes de esta Villa y principales obras realitzadas por los mismos, o sea durante sus mandatos, a partir de los años de 1900 hasta el 1969. Ajuntament de Casserres. Mecanoscrit inèdit de l' Arxiu municipal.</p> | XX | <p>Safareig que capta l'aigua del Rec de la Bauma, construït aprofitant la roca.</p> <p>És un safareig de planta rectangular que recentment (2024) ha estat netejat de la vegetació que el cobrir fins el moment. És una construcció en forma d'U sobre un mur que limita una finca veïna i amb el rec que alimenta el safareig al costat. De la banda del rentat, unes lloses marquen el terra i una filera de pedra aixeca el nivell per la banda del rec.</p> <p>Al costat del safareig hi ha una bassa de construcció moderna.</p> | 08049-241 | Camp del Frare - Rec de la Bauma | <p>Es va construir entre 1928 i 1929. Hi va haver-hi un plet posat per Narcís Vilaclara Corominas contra l'Ajuntament, a favor del qual va fallar el jutjat de 1º instància de Berga.</p> | 42.0149759,1.8375411 | 403750 | 4652093 | 1928 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-djifly202406291949067781719683408723photooptimized.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182519.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44888-img20240602182530.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua s'agafa del Rec per la paret de ponent a través d'una canalització rebaixada de la roca. Pel costat de llevant hi ha el sobreeixidor amb una aixeta de rosca que obre una petita comporta i l'aigua desguassa per una canal, també rebaixada a la roca que s'utilitza per al rec dels horts. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||
| 44790 | Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovirassa-de-baix | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són tots de maçoneria tradicional, mig arrebossats (les pedres més grans queden a la vista) i grans carreus cantoners. La façana principal té una composició a partir de tres eixos de simetria que en planta baixa el formen la porta d'accés, d'arc de mig punt amb llindes de rajols i dues petites espitlleres laterals. A la primera planta destaca un balconada amb barana de fusta i dues petites finestres laterals amb arcs carpanells de rajols. | 08049-143 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta de la Rubirasa'. | 42.0312700,1.8187900 | 402222 | 4653923 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La coberta es troba reconstruïda des de l'any 1990, amb teula àrab nova i bigues de ferro que reforcen el bigam de fusta original.A la zona oriental de la masia hi ha un porxo amb planta baixa i pis, emprat com a paller, amb parets de pedra a la planta baixa i totxana en el pis. Les bigues son de fusta amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A la columna central de la planta pis s'hi pot llegir: 'Año del hambre 1941'. Al costat hi ha una barraca i a ponent un pou d'aigua.A l'era davant la casa hi ha alzines i roures centenaris i un pou més a la dreta. Al cap de vall dels camps, baixant per un camí que passa per davant del porxo s' hi ha localitzat dos forns de ginebre i un conjunt de tines. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44700 | Roureda de la Font del pagesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-la-font-del-pagesos | MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Roureda del gènere Quercus que domina el paratge de la Font dels Pagesos, amb un sotabosc majoritàriament net, amb predominança d'estrat herbaci i algun arbust com arç blanc (Crataegus monogyna). La volta de canó de la majoria dels troncs mesurats oscil·len entre 2,3 i 3 m de diàmetre, per una alçada d'entre 20 i 25 m. Les fulles són mitjanes o petites, de blanques a suboriàcies, marcescents, de obovades a oblongoel·líptiques, amb els lòbuls profunds i obtusos. El fruit anomenat gla és llarg i ovoide, amb el peduncle curt o absent. | 08049-53 | Font dels pagesos, Ctra. 4131 PK 7 | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió 'fort com un roure' En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells. Aquesta roureda va inspirar l'any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995): Roures de braços estesos com els d'un fornit gegant que té la font dels Pagesos. Que amb el seu rajolinet el peu del marge ajaguda generosa i complaguda, dóna veure al qui té set. Al grup de roures frondós acull també els ocellets, mescla d'ombra i refilets que convida a dolç repòs. Tot un perfum de natura i de plàcid benestar dóna goig de respirar la silvestre aroma pura Si voleu quedar sorpresos d'aquest lloc tan pintoresc aneu-hi que s'està fresc allà a la Font dels Pagesos. | 42.0139000,1.8277300 | 402936 | 4651984 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44700-foto-08049-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La pràctica forestal d'afavorir els pins en detriment de roures i alzines, comunitats naturals d'aquestes terres juntament amb la capacitat que té el pi per colonitzar ràpidament els antics conreus són unes de les causes principals de la desaparició de les rouredes. Els focs de l'any 1994 no semblen haver afectat gaire aquesta roureda centenària que tot i que no és de grans dimensions hem de destacar pel seu bon estat de conservació. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 44912 | Roure del Gorg de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-gorg-de-sant-joan | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Arbre de dimensions monumentals de més de 350 anys que es troba a mà dreta un cop travessada la passera de la riera de Clarà a cinquanta metres del gorg de Sant Joan. És un roure de grans proporcions (17 m d'alçària per 4 m de volt de canó i 15 m de diàmetre de capçada). El tronc és recte, amb l'escorça clavellada i mesura 2,10 m d'alçada; a partir d'aquí es bifurca en quatre branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada. Pertany a l'espècie Quercus faginea. Les fulles són petites, ovades, dentades i turmentoses al revers. La capçada es va veure afectada pels virulents incendis de l'any 1994, però amb el pas dels anys s'ha anat refent. | 08049-265 | Riera de Clarà - al costat del Gorg de Sant Joan | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. | 42.0205800,1.8482000 | 404641 | 4652703 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44912-foto-08049-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44912-foto-08049-265-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L' indret on es troba és d'un gran valor paisatgístic i històric. Per un costat, no gaire lluny hi ha el Serrat de Terracuques i el camí Cardener de Gironella. Per l'altre, el gorg de Sant Joan, a la riera de Clarà on hi ha les empremtes al terra de la resclosa des de la qual es desviava l'aigua per un canal en direcció a la bassa del molí de Bernadàs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 44692 | Roc de la Mel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-mel | Gran bola de pedra sorrenca situada arran del camí de Cardona, per sota Can Pascual. Aquesta macro forma arrodonida presenta, per la cara nord, 13 forats de petites dimensions de factura antròpica rebaixats a la pedra formant 13 graons. Forma part d'un conjunt de 5 blocs, dels quals n'és el més destacable. A la part superior de la cara sud hi ha un gravat molt erosionat i de difícil identificació. Segons informació oral facilitada per Ramon Bernades, es tracta d'una pedra termenera. Sembla ser que aquest bloc de pedra sorrenca hauria estat batejat amb el nom del roc de la mel per la gran quantitat d'arnes d'abelles que hi havia als voltants. Tanmateix hi ha una llegenda que conta que sota del roc hi havia amagada una olla molt gran plena de mel. | 08049-45 | Camí de Cardona per sota Cal Pasqual | Geològicament la situació de la comarca del Berguedà entre el Pre- Pirineu i la Depressió Central permet diferenciar clarament dues zones amb unes característiques i peculiaritats pròpies, l'Alt i el Baix Berguedà, amb el riu Llobregat com a espina dorsal, predominant les roques detrítiques tipus conglomerat, gresos i lutites. Casserres forma part d'aquesta última, on el paisatge acull formes suaus amb predominança de materials sedimentaris del període Eocè i Oligocè. | 41.9977300,1.8214500 | 402391 | 4650196 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44692-foto-08049-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un poema d'Hermínia Mas (1988), poeta i narradora nascuda a Casserres l'any 1960 que en parla: Se m'hi endugué l'Aglaia. / Descalces i conilles, / vam travessar els bladars i les pinedes. / Rere el roc de la mel, / la serp d'ullals d'ivori i escames platinades / ens reclamà el tribut de les donzelles. / Èbria de sang i generosa, / obrí de bat a bat la balma dels esclaus / i veiérem els segles com passaven / amb túniques burelles i ulls de cranc. /Eren al fons i fermats amb argolles. / N'hi havia d'esllanguits, de cos de neu, / de negres i roents com un coltell. / L'Aglaia s'endugué un jovencell de cua enrojolada. / Jo em debatia, bleda, com sempre, entre els extrems. / ¿Antínous? ¿Possidó? /(De sempre, que he volgut tenir-ho tot) . | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 44897 | Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Està en procés de reforma i restauració. | Ripés és una masia adossada a Cal Joan de Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. L'actual edificació és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista amb carreus escairats a les cantoneres, mentre que les obertures són més aviat grans, amb grans vidrieres i tancaments moderns de fusta. | 08049-250 | Clot de les barraques | Masia reconstruïda a partir de l'any 2009 i actualment en obres, que fou cremada amb motiu del gran incendi forestal que va afectar a la comarca l'any 1994. | 42.0037400,1.8201700 | 402294 | 4650865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un conjunt de tines a 50 metres a ponent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 137,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/