Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44903 | Forn de ginebre de Casellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-de-casellas | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En la mateixa codina de pedra sorrenca sobre la qual hi ha construïda la casa de Caselles, però a uns 100 metres en direcció ponent queden les empremtes d'un antic forn d'oli de ginebra. Per sota d'aquest gran roc passa la rasa de Cal Fàbrega que alimenta la riera de Cal Camadai. Les marques gravades a la roca consten d'un cercle, de 32 cm de diàmetre, amb un canaló tant llarg com el diàmetre del cercle i un altre canaló de 66 cm de llargària que continua a ponent seguint el lleuger desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta de forma ovoide rebaixada a la roca que mesura 6 cm de llarg per 5 cm d'amplada, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-256 | Clot de les Barraques | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0045100,1.8053200 | 401066 | 4650967 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44903-foto-08049-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44903-foto-08049-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44903-foto-08049-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44736 | Cal Cotre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cotre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, situada damunt una roca que pel vessant de ponent fa un desnivell considerable, atorgant a la casa una situació de domini visual de la zona. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, tot i que conserva restes de l'antic arrebossat. La porta d'accés és de llinda recta de pedra, però les petites finestres tenen llindes de fusta, això les que no han estat reformades. Adossat a la façana principal té un petit porxo de totxana i fibrociment de baixa qualitat. Perpendicularment, es disposa una granja de porcs allargada, feta de totxo i coberta de teula a dues aigües. A l'altra banda del camí, hi ha un cobert i un porxo, emprats com a magatzems i garatge agrícola. | 08049-89 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Cotre'. | 42.0050700,1.8058100 | 401107 | 4651029 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44736-foto-08049-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Encara conserva l'estructura de fusta a la planta baixa. No obstant això, l'any 1992 i abans dels focs del 94, la teulada fou reformada amb bigues de formigó, cosa que va permetre la seva conservació. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44809 | Creu de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-naloy | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada en el límit del termes municipals de Casserres i Espunyola, situada damunt una gran placa de pedra sorrenca o codina, característica de la zona. Fa 2'70 metres d'alçada i 1'25 metres d'amplada. Està fixada damunt una base de pedra local de dos cossos, l'inferior més ample que el superior, de secció circular d'1'43 m d'alçada. | 08049-162 | A la Carretera d'Espunyola BV-4131 en el PK 5+000 | 'Si es venia pel cantó de Solsona es trobava la creu de Can Aloy; i al pla de la Cabana del Bernadàs una altra de petita i de fusta' (Camps:p.10) L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 42.0222900,1.8059700 | 401147 | 4652941 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44809-foto-08049-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44902 | Forn de ginebre del Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-del-ballus | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En una codina de pedra sorrenca per sota de Cal Ballús, en el lloc dic de la Devesa dels ginebres, queden les empremtes d'un antic forn d'oli de ginebra. Les marques gravades a la roca consten d'un rombe o paral·lelogram, de 24 cm de costat, amb un canaló de 3 cm de fondària i 31 cm de llarg que el travessa diagonalment. Aquest canal o regueró continua 96 cm més, seguint el desnivell de la roca fins a arribar a una cassoleta de forma trapezoïdal rebaixada a la roca. La cassoleta fa dos desnivells de 7 i 9 cm d'amplada respectivament , per un total de 20 cm de llargada, per on es recollida l'oli a mesura que anava regalimant. | 08049-255 | Cal Ballús; Devesa dels ginebres | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0015200,1.8070300 | 401203 | 4650633 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44902-foto-08049-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44902-foto-08049-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44902-foto-08049-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44726 | Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballus | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI-XVII | Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural, en una llenca elevada del terreny que li proporciona una gran visibilitat del territori circumdant. Grans extensions de camps del seu voltant s'estenen amb terrasses o feixons resseguint el desnivell del sòl, destinats al conreu de cereals i a la ramaderia. La masia actual de Cal Ballús és fruit de diverses ampliacions realitzades al llarg de molts segles. La seva planta és en forma de 'L' amb un barri rectangular tancat per una entrada amb coberta. Originàriament, la part més antiga de la masia es va formar en el punt més extrem de la codina. Destaca a la planta baixa el gruix de les parets i la volta apuntada de pedres, que li confereixen un aspecte de gran solidesa. La primera façana principal s'orientaria a llevant per facilitar-ne l'accés, ja que la façana de migdia tindria al davant un desnivell de la mateixa roca i el seu accés seria molt dificultós per no dir impossible. Seria d'un sol cos transversal i no podem saber si el carener era paral·lel a la façana o perpendicular, tot i que segurament seria el primer cas. Aquesta estructura facilitaria les dues ampliacions posteriors, avançant cada cop un cos a llevant. Quan la masia adquireix la forma actual, l'ampliació s'ha de fer per la façana septentrional i l'entrada queda desplaçada cap a l'esquerra. En aquests moment la masia seria de planta rectangular i constaria de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. En el segle XIX, 1865 segons consta en una llinda d'una finestra, s'hi afegiria el cos adossat a la façana oriental i que ampliaria la masia cap a llevant. Aquest cos consta de planta baixa i dos pisos. El carener continua la línea del primer volum deixant dues aigües molt desiguals en dimensions, ja que el vessant cap a migdia és d'una sola teula. Un cos adossat a aquest volum, conserva una tina, tipus cup, de secció circular ( 1'8 metres de diàmetre) i 3 metres de fondària, folrada amb rajols corbats de 50 cm d'amplada. Antigament hi havia diverses estructures per salvar el desnivell de la tina per facilitar-ne l'abocament del raïm. Les llindes de portes i finestres són austeres de pedra, amb els ampits de finestres senzills. Destaca el portal d'entrada adovellat i de mig punt. | 08049-79 | Clot de les barraques | La família actual posseeix la masia de Cal Ballús des de fa 13 generacions amb el mateix cognom de Genescà. El primer d'aquest cognom, que venia de Gaià es va casar amb una pubilla Ballús, però tot i fer tant de temps, la casa ha mantingut el nom dels anteriors propietaris, que desconeixem fins a quan es remunten. Masia totalment rehabilitada l'any 1996, com a conseqüència del gran incendi forestal de l'any 1994. | 42.0039700,1.8071200 | 401214 | 4650905 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44726-foto-08049-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dins el barri conserva la fogaina i diverses pedres de molins i trulls, segurament de la mateixa casa. A l'interior conserva dues boques de forn de pa i un forn sencer, més modern, amb portella de ferro. Aquest forn encara havia funcionat durant la guerra civil i la postguerra.A fora conserva la bassa, en desús, de 120 metres quadrats de superfície, un safareig mig cobert amb volta de rajols, al que s'hi accedeix baixant unes escales de pedra que salven el desnivell de la terrassa i que està comunicat amb la bassa de dalt. També hi ha un pou amb les parets de pedra i diverses tines. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44904 | Tines del Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-ballus | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XV-XVII | Conjunt de tres tines i un dipòsit excavats en una codina seguint un corriol que passa per davant del cobert de llenya. Per sota d'aquesta gran llosa de pedra sorrenca hi ha els camps que es coneixen amb el topònim de l'Escalada. El primer conjunt de tines són de planta circular i es localitzen a pocs metres davant del pou (UTM X: 401371 Y: 651062; H: 615 m). La que es pot veure actualment està gairebé plena d'aigua de pluja i té un diàmetre de 2,60 m. Per un dels costats més propers al marge, sota les bardisses hi ha una petita paret de pedra. Al costat mateix malgrat la vegetació es pot identificar una segona cavitat d'un diàmetre una mica més petit, completament colgada de terra. No s'ha fet cap excavació i per tant és difícil assignar-ne la funció de cadascuna d'elles. Deixant aquestes tines i seguint en direcció a migdia, abans d'arribar al final de la codina, s'observa un dipòsit de planta rectangular (87 x 1,25 x 0'50 m) del qual es desconeix la fondària total (UTM X: 401405; Y: 486104; H: 616 m). A uns tres metres del dipòsit hi ha una mola d'ull rodó (97 cm de diàmetre per 37 cm d'alçada i 16 cm de diàmetre d'ull). Està partida per la meitat i és de pedra sorrenca. A dos metres d'aquesta, colgada per la sorra per la vegetació arbustiva hi ha una tercera tina, de planta circular (UTM X: 401393; Y: 486104; H: 616 m). Està excavada a la roca, té un diàmetre de 1,80 m. En un dels costats es pot observar tres lloses planes col·locades verticalment formant una pica oberta cap a la tina. Mesuren 50 cm d'alçada per 1 metre de costat. El fons d'aquesta mena de pica és la mateixa roca rebaixada. Possiblement a la dreta n'hi hagi una segona completament tapada, però caldria netejar-ho de vegetació i excavar-ho. | 08049-257 | Al sud de la masia de Cal Ballús; en el camp de l'Escalada | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Segons informació oral del propietari i en referència al dipòsit de planta rectangular el seu pare li havia explicat que quan era jove l'havia vist omplir amb aglans que es deixaven estovar amb aigua pels porcs (segurament una reutilització del dipòsit). | 42.0035500,1.8078900 | 401277 | 4650858 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44904-foto-08049-257-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La funció del dipòsit de planta rectangular podria estar relacionat amb el premsat de l'oli i les tines amb la fermentació del vi, però caldria una excavació per determinar-ne la seva morfologia amb precisió i la descoberta de possibles estructures relacionades que puguin restar colgades de sediments. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44878 | Tines de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ca-naloy | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Algunes estan colgades de terra i les altres amb aigua i boga al seu interior. | Tines excavades en una codina a prop del mas propietat dels camps. Tot i l'abundància de vegetació i que un dels forats resta totalment colga de terra, es poden identificar tres cavitats de diferent diàmetre (1'10, 2'5 i 2'4 m). No s'ha fet cap excavació la seva visibilitat és reduïda i, per tant, és difícil assignar-ne la funció de cada una d'elles. A pocs metres, hi trobem una bassa de viver, excavada a la roca, de planta quadrangular ( 7 x 6 m). | 08049-231 | A 300 metres a l'oest de la Masia de Ca n'Eloi, al costat de la carretera | Aquesta tina pertanyia al mas de Ca n'Eloi. Aquest tipus de tines excavades a la roca tenen un origen medieval segons Corominas (2000) i servien per fer la fermentació del most de les vinyes circumdants. Normalment el conjunt està format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre, d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Després de la fermentació, s'extreia el vi per la boixa i es guardava en botes. | 42.0234500,1.8076800 | 401290 | 4653067 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44878-foto-08049-231-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 mi proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44927 | Tines de Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XII-XVII | Davant l'antiga façana principal de la casa de Cal Fàbrega, hi ha una tina d'oli de planta rectangular amb els esglaons cavats a la roca i una tina i el follador de vi, Actualment estan colgades de terra i només se'n pot veure la planta. Tot i que estan tapades amb pedra de jardí, per la descripció que ens en va fer la propietat podrien tenir semblança amb les tines de Montoliu o les de Cal França. | 08049-280 | Cal Fàbrega, a ponent del terme municipal, tocant a l'Espunyola. | Els propietaris actuals van adquirir a finca l'any 1889, però el nom de Cal Fàbrega és anterior. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Fàbrega'. | 42.0153700,1.8083700 | 401335 | 4652170 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans dels incendis de l'any 1994, damunt mateix de les tines hi havia un cobert amb un forn de pa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44747 | Cal Paraire 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-1 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XX | Antiga masia molt reformada de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, prenent forma de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, del tot infreqüent a Casserres. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedra vista rejuntada amb morter i rajols cantoners en el volum principal. A l'entrada principal hi ha construït una porxada amb rajols i coberta a dues aigües de teula àrab. | 08049-100 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Paraire'. | 42.0154100,1.8085100 | 401347 | 4652174 | 1780 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44747-foto-08049-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44808 | Forn de La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-fabrega | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | la vegetació pot malmetre'n la conservació. | Forn de bòvila situat entre Cal Roc i la caseta anomenada Pla del Forn, a prop de la Carretera BV-4131 d'Espunyola a Casserres, en el camp anomenat Pla del Forn, per motius evidents, aprofitant un marge dels camps. És de planta gairebé quadrada (7'40 x 6'40 metres). Per la part frontal es conserva en uns tres metres d'alçada i a la part posterior en 1'4 metres. Els paraments estan fets de grans carreus irregulars, units amb fang i falcats amb pedruscall. A l'interior està totalment recobert de maons. A la façana posterior hi ha una obertura que correspon a la porta de càrrega i descàrrega del forn, de 90 cm de llum. Les parets laterals i posterior tenen un metre d'amplada i la frontal 1'30 metres. La graella està tapada per bardisses. | 08049-161 | Pla del Forn | Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, el forn fou construït l'any 1930 i va funcionar fins l'any 1971. El seu pare, Lluís Vilar Rossell, va entrar-hi a treballar d'aprenent amb els germans Caballets, constructors del forn i teulers d'ofici. Eren quatre germans, dos van morir després de la guerra civil i els altres dos van fugir a Barcelona i van morir a Gavà, on treballaven en una bòvila artesanalment. L'Anicet Vilar va començar també d'aprenent als 13 anys i ens explica que fabricaven teules ( de 50 cm), totxo de 5, maó de 4cm (29 x 14'5), rajola prima, rajola de terrats, cairons (20 x 20 cm, 30 x 30 cm i 40 x 40 cm). Van tenir comandes per restauracions de jaciments arqueològics, com Empúries, o monuments històrics, com l'església d'Obiols. Les fornades duraven tres dies i tres nits, durant els quals s'arribaven a cremar entre 900 i 1000 feixos de llenya verda, de brossa i 'rama' de pi (cada feix podia fer entre 60 i 70 kg de pes). Després es deixava refredar i es descarregava el forn. | 42.0207600,1.8086100 | 401363 | 4652768 | 1930 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està envoltat de camps de conreu i a 50 metres hi ha la bassa d'aigua emprada pels obradors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||
| 44762 | Cal Trumfet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-trumfet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca, en l'extrem d'un gran desnivell que li dóna per la façana sud una gran presència dominant l'entorn. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana sud, on tenia l'entrada en origen. Posteriorment s'hi afegí un volum de pedra i es passà l'entrada a la façana nord. El segon pis també és un afegit posterior. Tots els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter, a excepció del segon pis que és de tàpia arrebossada. A les cantoneres hi ha grans carreus escairats. La façana occidental també està ampliada. Es conserven les llindes de les finestres inferiors, molt austeres i ampits amb motllures. | 08049-115 | Clot de les barraques | Està ubicada en el Clot de les barraques, que és la zona del municipi de Casserres on han crescut més cases de pagès i masoveries, fruit de fragmentacions antigues de grans propietats, com la de Cal Fàbregas. | 42.0192300,1.8123000 | 401666 | 4652594 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44762-foto-08049-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44762-foto-08049-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44762-foto-08049-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'era està a la part posterior, davant la façana septentrional. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44740 | Cal Gatzerí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gatzeri | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Teulada en mal estat. | Masia de planta quadrada fonamentada directament damunt la roca natural en una zona amb fort desnivell, de manera que l'accés per la façana oriental dóna al primer pis. Unes escales tallades a la roca en aquesta mateixa façana condueixen a la façana de migdia, on consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb estructura de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana de migdia. Es troba en mal estat. La porta principal per l'est té una gran llinda de fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra senzilles. Les parets de la masia són de maçoneria, pedra amb restes d'arrebossat antic. Al nord de la masia hi ha un obrador de pa en planta baixa, fet amb totxo arrebossat i pintat beix i teulada de fibrociment. Tanmateix, adossat al sud hi ha les restes d'un antic cobert de pedra enrunat, amb una alçada de planta baixa. Alhora, aïllat a la façana principal, hi ha l'antic paller de la casa que té una llinda datada del 1942, amb planta baixa i dos pisos, estructura de fusta, teulada de teula àrab i parets de pedra i maó. | 08049-93 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Gatsari'. | 41.9969900,1.8134300 | 401726 | 4650123 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44740-foto-08049-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44905 | Tina de Cal Xoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-xoriguer | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XV-XVII | Tina de secció circular excavada a la codina sorrenca sobre la que s'aixeca la casa de Cal Xoriguer. Està situada a uns 20 metres davant la façana principal, al costat d'una construcció moderna, però es troba protegida per un filat de plàstic. Està plena d'aigua i té carpes a dins. El seu diàmetre és de 1'3 metres, 1 metre de fondària i té un encaix de 65 cm de llarg per 18 cm d'amplada i 22 cm d'alçada. | 08049-258 | Clot de les barraques | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0073900,1.8137400 | 401767 | 4651277 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44905-foto-08049-258-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44706 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc | Font d'aigua natural construïda en el marge de llevant del camí que condueix a l'ermita de Fonogedell des del camí de Cardona. Per accedir-hi cal baixar per un corriol uns 20 metres fins a trobar tres esglaons de pedra ben escairada i una passera de formigó que permet agenollar-se. L'aigua raja ininterrompudament per un tub de plàstic collat a la paret d'obra que fa de frontis. Per sota, hi ha l'aixeta cromada que regula l'obertura. En aquest frontis fet de paredat i coronament curvilini s'hi pot llegir el nom de la font (FONT DE L'ARÇ) i l'any, 1986. L'aigua sobrant baixa per una canal cavada al terra que es perd entremig de la vegetació. | 08049-59 | Al sud del terme municipal; a 140 metres de Cal Camadai | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 41.9956200,1.8139800 | 401769 | 4649970 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44706-foto-08049-59-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'entorn arbori està constituït per pins i arbres fruiters que han estat plantats per l'home. Abans dels esglaons hi ha un espai adequat per esbargiment amb un banc fet amb dues pedres i una taula construïda amb una llosa més gran que està arran de terra amb altres pedres més o menys grosses que fan funció de banc. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||||
| 44727 | Cal Blasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-blasi | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). SUBIRÀ CUBINSÀ, Sílvia (2011). Projecte de reforma de Cal Blasi de Casserres, una masia del Berguedà. Projecte de final de curs d'Enginyeria de l'edificació de la Universitat Politècnica de Catalunya. Inèdit. | XVII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec a base de cairats i taulers de fusta, i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció molt sòlida fonamentada directament damunt la roca i realitzada i ampliada en diverses fases entre els segles XVII i XIX. A la façana principal, destaca des de l'exterior una galeria doble d'arcs carpanells feta de pedra a la planta primera i una galeria amb obertura frontal i bigues de fusta a la vista a la planta segona. Davant la façana s'hi han afegit uns estables de planta rectangular amb coberta de teules a una vessant que impedeixen visualitzar que l'estructura de la planta baixa era idèntica a la primera planta. És a dir, hi havia una doble obertura d'arcs carpanells fets de pedra, però que han estat parcialment tapiats. També destaca l'entrada porxada mitjançant una volta catalana que dóna accés a una porta d'arc de mig punt amb grans dovelles. La resta d'obertures són de llinda recta de pedra treballada i ampits de motllures simples. Les bigues originàries són de fusta però reforçades amb formigó. Les parets són de maçoneria amb resta d'arrebossats i grans carreus a les cantonades. La planta baixa estava destinada al bestiar i al magatzematge i producció agrícola. Hi ha una tina excavada a la roca, on es dipositava el raïm des de l'exterior a través d'una petita construcció que s'observa a la façana nord-occidental. Al costat de les escales d'accés al primer pis s'hi construí una pica per preparar la calderada del bestiar. En el cobert adossat a la façana sud-oest hi ha un forn de pa. A la planta primera hi ha la part residencial que conserva l'aspecte molt similar al que deuria tenir en el moment de la seva darrera reforma. S'hi accedeix des d'unes escales de pedra de dos trams que donen a la sala principal que feia les funcions de rebedor, menjador i sala de presentació i distribuïdor. Per la part nord occidental hi ha tres habitacions i per la part sud-orientals s'accedeix a la galeria i a la cuina o cambra de foc, on es conserva una llar i en una llinda hi ha la inscripció gravada que diu: 'ALSINA RAMON 1693', amb dues rosetes laterals i una creu separant la inscripció en dues parts. Totes les finestres tenen festejador. A la planta de sota cobert que era la part d'emmagatzematge de viandes i productes alimentaris per passar l'hivern, una gran sala distribueix l'accés a altres estances més petites. | 08049-80 | Fonogedell, al costat de l'ermita de Sant Miquel | La llinda de 1693 indica una primera data de construcció o molt possiblement de gran ampliació fruit d'un benestar econòmic general que es va materialitzar en moltes masies pel context econòmic. Si hi havia una construcció anterior no es pot saber sense un estudi històric i arqueològic de l'edifici i de la seva estructura. Però si que sembla clar que l'edifici del segle XVII seria de planta rectangular i tindria la seva façana principal amb la mateixa orientació que l'actual i dues crugies transversals separarien els dos cossos paral·lels a la façana. Posteriorment, possiblement a finals del segle XIX, s'afegiria el cos de les galeries, davant l'antiga façana del segle XVII, i això explicaria que la llinda de la planta primera quedés amagada. Els cossos annexos s'anirien aixecant a mesura que els seus usos ho requerissin, sense que es pugui determinar el moment precís. Els actuals propietaris van comprar la finca al voltants dels anys 30 o 40. | 41.9897700,1.8141200 | 401772 | 4649321 | 1690 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44727-foto-08049-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha diverses estructures al voltant de caire productiu: una bassa de grans dimensions ( 17 x 10 m) i tres coberts que s'utilitzen de magatzem. En destaca el situat més proper per la part posterior, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Originalment tenia una única gran obertura amb un arc de mig punt de pedra treballada. Actualment s'ha tapat la meitat d'aquesta obertura per fer-hi un nou pis elevat per encabir-hi bestiar de ploma. A l'interior d'aquest cobert s'han localitzat una zona de nidificació d'oreneta vulgar (Hirundo rustica). | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||
| 44748 | Cal Pau Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-sastre | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | A tocar del camí del Fonollet, hi ha les runes de Cal Pau Sastre, de la qual resten evidències clares d'una planta quadrangular d'uns 90 metres quadrats de superfície. De les tres parets que restes dempeus, assoleixen alçades des de 6,3 metres a la cantonada nord-est, 2,5 metres d'alt a la cantonada sud-est, 2 metres a les parets interiors o 1,5 metres a la banda nord-oest. Els paraments són de pedra amb juntes d'argiles i encara es veuen alguns carreus escairats a les cantoneres i les grans pedres laterals que tenia la porta d'accés orientada a migdia. També hi a parets de tàpia. Fins i tot a la banda de nord-est es poden veure dues petites finestres en planta baixa. La façana principal estaria orientada a migdia i encara es pot veure, al terra, una gran llinda recta de pedra que correspondria a l'entrada principal. | 08049-101 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Pausastre'. | 42.0153500,1.8137000 | 401776 | 4652161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44748-foto-08049-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44893 | Tines de Cal França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-franca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Conjunt de tines excavades a la roca enfront la façana de migdia de la masia de Cal França. Està format per tres cavitats: dos pous circulars i un dipòsit rectangular. Els dos pous tenen un diàmetre de 2'3 i 1'33 metres respectivament; estan comunicats per la part superior i no podem saber la seva profunditat per trobar-se plena d'aigua pluvial. El dipòsit rectangular fa 2 x 3'67 metres i en l'angle nord-occidental hi ha unes escales rebaixades a la mateixa roca. | 08049-246 | Cal França - La Fàbrega | Aquestes tines pertanyien a Can França. Aquest tipus de tines excavades a la roca tenen un origen medieval segons Corominas (2000) i servien per fer la fermentació del most de les vinyes circumdants. Normalment el conjunt està format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre, d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. Després de la fermentació, s'extreia el vi per la boixa i es guardava en botes. | 42.0151800,1.8137200 | 401778 | 4652142 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44893-foto-08049-246-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44775 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter i carreus escairats a les cantoneres. De la façana principal destaca el portal d'entrada amb arc escarser de pedra i la finestra del seu damunt amb la llinda, l'ampit i els brancals de pedra. De la resta de façanes destaca en cadascuna d'elles una finestra amb llinda, brancals i ampits amb motllura. Adossat al lateral hi ha dos coberts de pedra emprats com a garatge i magatzem. Més enllà, aïllats hi ha un cobert amb estructura de fusta, parets de pedra i teula àrab. El porxo cobert té una estructura de formigó, però parets de pedra i coberta de teula. L'interior té una distribució clàssica de tres crugies amb l'escala d'accés a la primera planta a mà dreta que dóna directament a la sala de presentació, que conserva el gerrer. La façana principal conserva les marques de les diferents ampliacions de la casa fins aconseguir l'aspecte actual. La part més antiga seria una casa d'un cós amb planta baixa i pis (no sabem si primer fou només de planta baixa de construcció humil). En aquesta primera fase ja tindria les cantoneres amb carreus escairats. Una segona fase s'ampliaria amb dos cossos laterals i potser un sota cobert. Finalment, en una tercera fase s'aixecaria l'alçat de la casa. | 08049-128 | Clot de les Barraques | Els besavis de l'actual propietari van comprar la propietat a un tal Jaume Caselles, d'on li ve el nom a la casa. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa Lletes'. | 42.0075300,1.8139900 | 401788 | 4651293 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44775-foto-08049-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44775-foto-08049-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44775-foto-08049-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva la boca d'un forn de pa. A 100 metres en direcció sud-oest hi ha les marques d'un antic forn d'oli de ginebra. També conserva un pou per regar els camps.També es coneix amb el nom de Caselletes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44914 | Forn de ginebre del Roc del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-del-roc-del-codol | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Al peu del Roc del Còdol, gran bola de pedra sorrenca situada al costat del Bosc del Blasi, a 700 metres al sud de la masia de Cal Blasi i envoltada de camps de conreu, hi ha les traces d'un forn d'oli de ginebre en molt bon estat de conservació. Les marques gravades a la roca consten d'un cercle, de 56 cm de diàmetre, amb un canaló que s'inicia en el centre del cercle i fa 1'58 cm de llarg. que continua seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta de circular, de 12 cm de diàmetre i 6'5 cm de fondària, rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-267 | Fonogedell - Bosc de Cal Blasi | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 41.9833000,1.8145100 | 401794 | 4648602 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44738 | Cal França | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-franca | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El parament és de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter de calç i conserva part de l'arrebossat exterior i les cantoneres amb carreus escairats. La façana principal té una distribució de les obertures irregular, suposadament motivat per les diferents ampliacions i reformes antigues. La llinda de la porta i d'una finestra de la planta pis són de pedra, igual que els brancals i els ampits. Per contra, la resta de llindes són de fusta. Per la part posterior s'ha ampliat la construcció de forma considerable creant un nou edifici adossat a l'antiga masia. | 08049-91 | La Fàbrega | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal France'. Les darreres reformes són de l'any 2008. | 41.9892700,1.8145500 | 401807 | 4649265 | 1744 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44738-foto-08049-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva part d'un forn de pa a l'interior. Hi ha un conjunt de tines de vi a l'exterior i conserva una teula amb data del 1744. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44655 | Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-fonogedell | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. BARAUT, Cebrià (1978). 'Les actes de consagracions d'esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)'; dins Urgellia, vol. I, La Seu d'Urgell, apèndix 21, pàg. 118. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. MIRET i SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya. Barcelona, pàg. 171, nota 4. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 74. | XII- XVIII | Necessita intervencions de manteniment | Església romànica d'una sola nau de planta rectangular rematada a la capçalera per un absis semicircular amb coberta de lloses de quart d'esfera. La nau està orientada a llevant, la coberta està feta amb volta de canó i teules àrabs. L'absís, mancat d'ornamentacions i construït amb grans carreus de pedra treballada, disposats en filades a trencajunt, és l'única part original del romànic. Una finestra de mig punt s'obre al centre. La resta de murs molt possiblement siguin posteriors. El mur de migdia presenta una porta amb arcs adovellats i una finestra, tapiades. Al davant hi ha els murs de l'antic cementiri. A la façana de ponent es va obrir l'actual porta, d'arc de mig punt, fet amb grans dovelles. Està coronada per un campanar d'espadanya o cadireta d'una obertura i, al davant, hi ha un porxo de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el sòl enllosat amb tova. A la banda de tramuntana, l'any 1792, s'hi afegí una sagristia. L'interior de l'església, a excepció de l'abusis, età enguixat. A l'arrencada de la volta hi ha una cornisa de guix d'estil neoclàssic. | 08049-8 | Fonogedell, entre Cal Blasi i Cal Cirera | La primera notícia documental de l'església consta de l'any 1033, quan el bisbe Ermengol d'Urgell confirmà els delmes i primícies i la sufragània de Sant Miquel de Fonogedell, a l'església parroquial de Sant Pau de Casserres. Possiblement la influència del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i a causa del desig d'expansió d'aquest en aquesta zona, Sant Miquel passà a formar part dels seus dominis, conjuntament amb la veïna església de Sant Pere, que fou convertida en priorat. En l'acta de consagració de l'església del monestir de Tavèrnoles (any 1040) s'esmenta com a possessió, juntament amb els delmes, primícies, oblacions, servituds, cementiri i totes les pertinences. L'església de Sant Miquel, deuria ser el nucli d'una petita comunitat d'origen més antic; l'any 1093, la vila de Fonogedell es documenta com un dels límits d'un alou que el vescomte Bernat va vendre (ipsa vila de Fonolegel), al terme de Puig-reig. | 41.9893200,1.8147800 | 401826 | 4649270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44655-foto-08049-8-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'ermita i l'entorn estan classificats com a jaciment arqueològic pel Departament de Cultura de la Generalitat.També es coneix amb el nom de ermita de Sant Blai. | 92|94|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44936 | Goigs a honor de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-honor-de-sant-blai | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs quee s canten en honor a Sant Blai a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell i per l'aplec de Sant Blasi. La lletra diu: Puix de vós tot bé s'espera,/oh sant Blai, sant guaridor:/ Fonollet se us arrecera / com ramat al seu Pastor. Fóreu bisbe de Sebaste, / de l'Armènia bell país, / que us rebia entusiasta / com si fóssiu Jesucrist, /ple com vostre cor ja era / de la gracia del Senyor. Vostre bàcul conduïa / el nombrós ramat fidel; / ni una ovella s'esgarria /del camí que mena al cel. /Us seguim per la drecera, / que és camí gens perdedor. Us veiem, com si fos ara, / que fugiu cap al desert, / perseguit, cercant empara, / fins que hi fóreu descobert: / l'enemic ve amb cor de fera, / l'afronteu amb molt braó. I, sotmès a tota prova, / sou l'anyell que no us queixeu. / Pel turment, amb Crist es troba / la semblança que cerqueu! / Ai, quan truca amb mà severa / nostres portes el dolor! D'una espina al coll clavada / quan guaríreu un infant, / us guanyeu l'anomenada /de ser taumaturg molt gran. / De tot mal ens allibera /vostre brac intercessor. Fou una altra prova dura / el llençar-vos a l'estany; / mes damunt les aigües sura / vostre cos sense cap dany. / Ai, que el mar del món s'esvera /quan ens bat la passió! Del martiri la corona, / com en vostre cap relluu! / És quan el botxí no es dóna / i us degolla a cop molt dur, /mentre l'ànima lleugera / se 'n pujava a cels d'amor. A vós vénen en corrua / tots els pobles del voltant, / quan l'hivern ja s'atenua, / quan el fred ja va minvant, / i es desplega com bandera / l'ametller ran d'horitzó. Sant Pau, Montclar, l'Esgleiola / amb Casserres, Fonollet, / Sant Joan, Viver i Merola / saben prou aquest indret, / lloc sagrat on se us venera /des deis temps de l'avior. De Fonojadell l'ermita / és molt bell el nom que té; / sant Miquel a entrar-hi invita / amb la Verge del Roser. / Ja el vestíbul de primera / ens abriga acollidor. Escolteu nostra preguera / teta goig, teta cançó: /Fonollet se us arrecera / com ramat al seu Pastor. | 08049-289 | Sant Miquel de Fonogedell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.9893200,1.8147800 | 401826 | 4649270 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44936-foto-08049-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44936-foto-08049-289-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Climent Forner (lletra) i Queralt Comellas (arranjaments) | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.Existeix una altra versió de la que no es coneix l'autor de la lletra. | 98|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44884 | Aplec de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-blai | REIXACH, Modest coord) (1989). Calendari de festes de Catalunya, Andorra i La Franja. Editorial Alta Fulla. Barcelona, pàg. 153. | XX | El diumenge després del 3 de febrer es fa un aplec a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell, que també coneixen amb el nom de Sant Blai, per una imatge del Sant que hi ha a l'interior de l'ermita d'origen romànic. La trobada, que és a les 4 de la tarda, consisteix en resar el rosari, presidit pel mossèn de Casserres. També es canten els goigs de Sant Blai que és el patró del mal de coll. En acabat es fa un berenar amb xocolata i jocs. Darrerament es fan curses de motos. | 08049-237 | Sant Miquel de Fonogedell | Tradicionalment, Sant Blai era conegut pel do de curar tant persones com animals. Es diu que va salvar la vida d'un nen que s'havia escanyat amb una espina de peix. Per això és considera l'advocat del mal de coll. Un refrany popular diu 'San Blai gloriós, lleva'm la tos'. Sant Blai també és el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri. | 41.9893300,1.8148100 | 401828 | 4649271 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44884-foto-08049-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament es feia a peu, però ara es va en cotxe. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44674 | Jaciment de Sant Miquel de Fonogedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-miquel-de-fonogedell | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1998). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la Selva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil anos de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | IX-XV | Es desconeix si hi ha estructures i el seu estat. | En un camp situat a llevant i al peu de la codina que ocupa l'església romànica de Sant Miquel de Fonogedell, es localitzaren una cinquantena de fragments ceràmics, la majoria corresponen a la plena edat mitjana, però també hi ha produccions que podrien ser anteriors al segle X, amb presència de pastes granuloses. | 08049-27 | Fonogedell | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. | 41.9892400,1.8149200 | 401837 | 4649261 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44674-foto-08049-27-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44743 | Cal Marxant de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-de-fonollet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessitaria algunes millores i sanejament. | Masia fonamentada directament sobre la roca natural i adaptada al desnivell de la roca. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments originals i la planta baixa de l'ampliació són amb maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que la planta pis de l'afegit és fet amb totxana. Les obertures a la façana posterior són de mides reduïdes i amb llindes de pedra, difícils de veure amb l'antic arrebossat. El terra de la planta baixa és la mateixa roca amb una mica de pendent. L'interior està dividit en tres estances dedicades al bestiar i a guardar eines del camp. Les escales per accedir al primer pis són a l'entrar a la dreta i són de fusta. Fou objecte d'una important ampliació per la façana occidental, mentre que pel sud anteriorment la masia ja havia estat modificada. Adossat a la masia hi ha un parell de cobert de pedra en desús. A la façana sud hi ha un cobert aïllat, de planta baixa i pis, amb una base de pedra i parets de totxana i bigues de formigó. Entre el cos de la masia i aquest cobert aïllat hi ha unes escales excavades a la pedra sorrenca que salven el desnivell i condueixen a la part posterior de la masia. | 08049-96 | Fonollet | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Marxant'. | 42.0138500,1.8145200 | 401842 | 4651994 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44743-foto-08049-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un annex adossat a l'angle septentrional es conserva les restes d'una fogaina. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44721 | Bauma obrada de Ca n'Aloy | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-ca-naloy | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XIX-XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com habitatge fins a principis del segle passat. En origen la bauma tenia dues portes d'accés i una finestra, i a l'interior hi havia parets divisòries fetes amb pedres i argila que estaven emblanquinades amb cal. A la part de dalt de la bauma hi havia dues molleres d'on sortia l'aigua que els antics habitants de la bauma havien aprofitat per fer-la baixar amb canalitzacions artificials i posar dues aixetes. | 08049-74 | Ca n'Aloy | Segons informació oral facilitada per Pau Llorens, a la Bauma de Ca n'Eloi hi van viure fins a l'any 1919. Ens contà que hi ha una persona que actualment viu a Sallent que havia nascut en aquesta bauma. També ens informà que a finals dels anys 60 o començament dels 70 del segle passat, s'hi van conrear xampinyons, moment en que es va tapiar la segona porta, per evitar l'excés de llum. La propietat presenta certificat de domicili de l'any 1914. | 42.0240600,1.8146800 | 401871 | 4653127 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44721-foto-08049-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44745 | Cal Minguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minguet | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal,orientada a migdia. Actualment els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i carreus escairats a les cantoneres; però abans de la reforma del 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural, una part era de tàpia i la pedra no era vista. La façana principal no té una disposició simètrica, ja que és fruit de diverses ampliacions i modificacions volumètriques. L'eix principal marcat per la porta d'accés a la planta baixa, d'arc carpanell, una finestra a la primera planta i una balconada a la segona, no s'escau amb l'eix del carener. La majoria de finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, però les de la segona planta tenen l'emmarcament de rajols. | 08049-98 | Clot de les Barraques | La darrera reforma fou l'any 2003 per adequar-la com a casa de turisme rural. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Minguet'. | 41.9884800,1.8158900 | 401916 | 4649175 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44745-foto-08049-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior, hi havia un forn de pa del que només se'n conserva la boca.A la part davantera hi ha les antigues corts del bestiar, que conserven part de l'estructura originària amb els paraments de pedra vista. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44780 | Masoveria de Cal Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-cal-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga Masoveria de Cal Cirera adaptada per a turisme rural. És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La seva alçada s'ha ampliat recentment amb parament de totxo i aplacat de pedra imitant el parament original. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Està adossada pel sud amb l'antiga masia de Cal Cirera fruit de diverses ampliacions, la darrera de les quals es podria datar segons una llinda de pedra a l'any 1879, data en la que molt probablement s'hagués afegit el cos de galeries de l'antiga Cal Cirera i s'haguessin adossat la masoveria amb la casa pairal. El barri, tancat per una closa és compartit i dóna accés a les dues edificacions, s'hi accedeix per una portalada amb teuladet a dues aigües. Els paraments són de maçoneria sense arrebossar. Les obertures disposen de llindes de pedra amb formes quadrades i decorades amb rajols i ampits de motllures simples. | 08049-133 | Fonogedell | L'antiga masia era de planta quadrada i la masoveria estava separada. Tot i que la façana de llevant és original, la masia va patir ampliacions, en dates indeterminades, per ponent i pel nord. Finalment, molt probablement l'any 1879, tal i com indica una de les llindes, s'afegirien els cossos de les galeries, tant de la masoveria com de la casa pairal, quedant adossades una a l'altra. En aquest moment la façana original de Can Cirera hauria quedat tapada per les actuals galeries. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Sirera'. | 41.9883500,1.8159000 | 401917 | 4649161 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44780-foto-08049-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal Cirera i la Masoveria de Cal Cirera formen una única construcció separades interiorment, però que en origen restaven separades. L'antiga masoveria s'ha reformat i s'ha adequat per turisme rural, mentre que una part de l'antiga casa pairal es manté com a habitatge. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44749 | Cal Perdiu Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdiu-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Es troba en desús des de fa temps i va patir els focs de 1994.. | Antiga masoveria de petites dimensions que es va anar ampliant en diverses fases fins a formar una planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de fibrociment a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els focs de l'any 1994 n'afectaren una gran part i, justament el cos més antic de la casa fou el més afectat. Actualment aquest cos és un cobert amb teulada de fibrociment on es guarden vehicles i material divers. Al seu costat resten els altres dos cossos: el volum occidental format per planta baixa i pis, adaptada topogràfica en la façana posterior. El volum oest disposa de coberta a dues aigües vers les façanes principals, amb fibrociment disposat directament sobre els murs exteriors (originalment era de teula àrab amb bigues de fusta), i parets originals austeres de pedra unida amb sorra i grans carreus cantoners. El volum est, amb teulada a una aigua de fibrociment, encara conserva les parets originals. La porta de la façana original fou reconstruïda, accedint-ne per la façana de l'oest per una antiga finestra i una passarel·la, mentre que les finestres són de gran austeritat amb ampits de motllures simples. | 08049-102 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Perdiu'. | 42.0159100,1.8161900 | 401983 | 4652221 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44749-foto-08049-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44891 | Cobert de Cal Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-cal-cunill | XIX | Antic porxo de Cal Cunill reformat. Construït damunt la mateixa llosa que la casa principal. És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i amb les cantoneres de maons. La planta principal és la del primer pis i s'hi accedeix per unes escales d'obra amb barana de fusta. Les obertures tenen les llindes de maó. A la façana sud s'hi adossa un cobert de planta baixa i a la façana de ponent un altre amb terrassa. Ambdós són amb parament d'aplacat de pedra vista de lloses, que no tenen res a veure amb l'arquitectura de tot el conjunt. | 08049-244 | Clot de les barraques | Antigament era un cobert de la casa de Cal Francisco, també coneguda com a Cal Conill que ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Conill'. | 42.0157300,1.8161900 | 401983 | 4652201 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44891-foto-08049-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44891-foto-08049-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||
| 44760 | Cal Torrentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torrenti | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia reconvertida com a casa de turisme rural fonamentada directament sobre la roca, que sobresurt del nivell del sòl en la seva part septentrional. Es tracta d'una masia particular en la seva planta, ja que les seves parets conformen una geometria trapezoïdal, amb la façana principal més ample i orientada totalment a sud-oest, mentre que la façana posterior és més curta. Això segurament és degut, a la modificació d'una planta original que no queda definida. Per tant, la coberta de teules àrabs a dues aigües s'orienta en direcció nord-oest i sud-est. Els paraments són de maçoneria amb restes de l'antic arrebossat, mentre que les obertures tan modificades no deixen veure el seu origen. | 08049-113 | Carretera de Gironella - Pla de Sant Pau | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Torrentó'. | 42.0319000,1.8161100 | 402001 | 4653996 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44760-foto-08049-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||
| 44801 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia enrunada. | Al capdamunt del Torrent de l'Àlber, hi ha les runes d'una masia, de la qual resten evidències d'una planta rectangular que fa 8'3 x 7'3 metres, amb les restes de les parets més orientals d'entre 2 i 2,5 metres d'alçada. Les parets que resten dempeus són de pedra amb juntes d'argiles. | 08049-154 | Clot de les barraques | Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes i tenia una alçada de planta baixa i pis. | 42.0089700,1.8177300 | 402100 | 4651448 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44801-foto-08049-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44681 | Molí de Dalt o d'en Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-den-cirera | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PRAT, Àngel (1978). Notícies històriques de la família Vilardaga de Sagàs. Sagàs. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. | XVII-XX | Antic molí fariner ubicat al costat de la Riera de Merola. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. En aquesta construcció predomina la verticalitat que li serveix per superar el caient necessari de l'aigua entre la bassa i el carcabà. Les parets són de maçoneria senzilla, rejuntades amb morter en els laterals i amb restes d'arrebossat antic. Les obertures són de dimensions reduïdes i en l'entrada del nord-est s'observa una porta senzilla amb llinda de pedra, així com petites finestres també de pedra i ampits amb motllures simples. La bassa es conserva en molt bon estat a la façana de ponent i destaca l'impressionant mur de pedra fet de carreus ben escairats. També es conserva una mica més amunt del curs de la riera de Merola, la resclosa on es desviava l'aigua cap a la bassa. | 08049-34 | Riera de Merola, prop de Cal Cirera. | No es coneixen notícies documentals, que juntament amb els altres dos molins, el del mig i el de baix també es coneixen amb el nom de Molins d'en Cirera. Aquesta masia es documenta des del segle XVI i era l'antiga propietària d'aquests molins, que d'altra banda, són els únics de la Riera de Merola. En el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, surt amb el nom de 'Molino de Cal Cirera'. | 41.9770500,1.8185200 | 402117 | 4647903 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44681-foto-08049-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Va funcionar fins l'any 1945 aproximadament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44896 | Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaler | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural i situada en un punt on la codina baixa de cop, en una situació de visibilitat privilegiada cap a migdia. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis, totalment adaptada per al turisme rural (la última reforma va afegir una terrassa porxada a la façana oest i una piscina). La coberta és de teules àrabs a dues aigües vessa cap a les façanes principals, amb estructura de fusta i parets de maó que foren arrebossades i pintades. Uns metres més enllà, hi ha un antic paller rehabilitat com a refugi també de turisme rural. | 08049-249 | Clot de les Barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Escalé'. | 42.0093100,1.8180700 | 402129 | 4651486 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44896-foto-08049-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant els incendis de 1994 es va cremar el volum posterior, avui totalment reformat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44703 | Font de Ca l'Escaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lescaler | Hi ha èpoques que no raja i quan ho fa no és potable. | Font situada en una torrentera que neix a l'alçada de cal Gatzerí i que alimenta el Torrent de l'Àlber. La font, que es proveeix d'una beta natural, està en una fondalada ombrívola, al costat de ca l'Escaler. Quan raja, que no és tot l'any, ho fa per un tub de plàstic, amb un tap de suro a la sortida. L'entorn es caracteritza per una vegetació pròpia de ribera amb plantació de pollancres després dels incendis de l'any 1994, associada a arbustos com l'arç blanc, el sanguinyol i l'esbarzer. Les herbes que conformen l'estat herbaci dels voltants de la font són la lleterassa de bosc, el fenàs boscà, la ballota negra i l'ortiga major. | 08049-56 | Ca l'Escaler - Clot de els barraques | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0090200,1.8181700 | 402137 | 4651453 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44703-foto-08049-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'aigua no és potable degut a les infiltracions de nitrats a la terra. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||||||
| 44742 | Cal Joan de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Pateix deteriorament propi per manca de manteniment | Cal Joan de Ripés és una masia adossada a Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. Cal Joan de Ripés originàriament tenia una planta rectangular a la que s'hi han afegit diverses ampliacions. La més important sembla que fou l'ampliació nord, fet que queda clarament representat amb el carener de la teulada desplaçat cap a sud. Els altres dos afegits tingueren lloc a la façana oriental de la masia, mentre que la terrassa de la cara principal li conferí la particular fisonomia d'aquesta construcció. Presenta una coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral∙lel a les façanes principals, estructura de fusta i parets de maçoneria arrebossada amb carreus escairats a les cantoneres. Les ampliacions utilitzaren la pedra vista i altres materials com els rajols, mentre que les obertures són àmplies cap al sud i petites vers al nord. La masia disposa de nombrosos coberts i porxos, el més rellevant del qual queda adossat a la façana sud. Es tracta probablement de l'antic paller, fet de pedra en planta baixa i de maó en el pis, amb la coberta de teula àrab i estructura de formigó. | 08049-95 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa de Arripés'. | 41.9767100,1.8189200 | 402149 | 4647865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44742-foto-08049-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44694 | Bauma obrada de les set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-obrada-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XVIII-XX | Bauma ubicada dins d'una paret rocallosa sorrenca que ressegueix tot el seu perímetre frontal, de 2 metres d'altura màxima per 50 m de llargada i 6 m de profunditat. Presenta una paret frontal que fa la funció de façana construïda amb pedra i tàpia per sota de la visera de la bauma on es veuen sis obertures i una tapiada. A la dreta s'endevina una porta tapiada posteriorment. L'espai interior està compartimentat a mena d'estances destinades a varis usos com l'estable pel bestiar, o les habitacions pròpiament dites. Una de les estances té un forn de pa en molt bon estat amb el cendrer tapiat a mà dreta. La boca del forn forma un arc fet amb pedra sorrenca treballada i perfectament escairada. Just per sobre del marxapeus, en el sostre de la bauma hi ha una xemeneia tallada verticalment a la roca de secció quadrada i amb una profunditat d' 1,20 m. Al davant de la bauma hi ha una terrassa protegida per una paret de pedra seca i al davant mateix una plantació de bedolls (Populus nigra). A la part superior de la balma o bauma hi ha un mur o paret de pedra seca que ha estat bastida damunt de la roca mare. | 08049-47 | Clot de les barraques | El nom de Bauma o cafè de les set portes vindria originat per les set portes que es van obrir en el mur de pedra i tàpia que es va construir per convertir-ho en habitatge. Actualment de les set portes una està tapiada i una altra ensorrada. Segons informació oral hauria estat habitada des del Paleolític. En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. | 42.0078300,1.8183900 | 402153 | 4651321 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44694-foto-08049-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de Cafè de les set portes o Balma de Cal Calau.Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44765 | Cal Xoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xoriguer | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural de planta quadrangular. Consta de planta baixa, pis i sota coberta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener, lleugerament desplaçat cap a ponent. És perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de maçoneria, pedres vistes rejuntades amb morter i carreus escairats a les cantoneres en el volum principal, però de rajola en les parets i cantonades de l'ampliació que hi hagué en la planta sota coberta i volum adossat al sud-est. Les llindes de la porta i finestres estan fetes de rajols. Totes són llindes rectes excepte l'arcada del porxo lateral. A la planta pis hi ha tres obertures amb balcó de barana de ferro i persianes de corda. | 08049-118 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Churiqué'. | 42.0221100,1.8182700 | 402165 | 4652907 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44765-foto-08049-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44765-foto-08049-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44765-foto-08049-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserva la boca d'un forn de pa.A 20 metres de la façana principal hi ha una tina excavada a la roca. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44813 | Recinte i garita de la bauma de les Set portes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-i-garita-de-la-bauma-de-les-set-portes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. http://www.xtec.cat/extcrp-baga/entorn/casserres/cbalma.htm | XIX | La vegetació no deixa veure'n l'estructura,sobretot dels murs i la garita ha patit un esfondrament. | Al damunt de la Bauma de les set portes, s'hi pot observar tres nivells de murs fets de pedra seca, adaptats a la topografia de la bauma. El mur superior en algun punt supera el metre d'amplada i s'hi observa cinc esglaons de pedra d'unes escales enclastades a la paret. Molt a prop d'aquestes escales hi ha una garita de planta circular de 2'4 metres, amb murs de 60 cm d'amplada, amb coberta de falsa volta i set espitlleres en tot el seu perímetre. Una part de la coberta i de la paret propera a la porta s'han esfondrat. | 08049-166 | Bauma de les Set portes -Camp de la Bauma | En època de guerres serví com amagatall i durant les guerres carlines va ser utilitzada com a presó. Avui en dia encara s'observa el mur que envoltava la presó i alguna de les torres de vigilància. Més tard va ser utilitzada com a habitatge fins la segona meitat del segle XX per 7 famílies, almenys fins l'any 1946. Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, a uns 150 metres abans d'arribar a la garita arran de mur hi havia unes estructures circulars, de pedra amb un forat al mig, d'un diàmetre aproximat entre vuitanta centímetres i un metre, alineades una al costat de l'altre i que van anar desapareixent. També el Sr. Ramon Mas ens contà que entre aquestes parets hi havia localitzat alguna destral neolítica que encara conserva. | 42.0079400,1.8186400 | 402174 | 4651333 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44813-foto-08049-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44729 | Cal Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII-XVIII | Antiga masia enrunada. | Al capdamunt de la Bauma de Cal Calau, hi ha una zona conreada que a la seva vora conserva les runes d'una antiga masia. D'aquesta, se'n conserven les 4 parets perimetrals, de fins a 3,5 metres d'alçada, d'uns 73 metres quadrats de planta i una alçada mínima de planta baixa i pis. Sembla que la coberta, que seria de teules àrabs, es disposaria a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Les parets són de pedres mitjanes irregulars, amb juntes d'argiles i pedres més petites. Estaria dividida en tres cossos, a l'estil clàssic, i en el cos esquerre; és a dir, el de ponent hi havia un forn de pa, del que es conserva la boca, però que la volta s'ha esfondrat. Conserva el forn. | 08049-82 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923), amb el nom de 'Cal Calao'. Testimonis orals de la zona indiquen que ja a la dècada dels 50 aquesta masia estava en runes, igual que les escriptures posteriors de compravenda de l'any 1964. | 42.0066800,1.8187400 | 402180 | 4651193 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44729-foto-08049-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Clau. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44861 | Bauma de la Rasa de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-rasa-de-cal-ros | RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com refugi durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), segons informació oral facilitada per Pau Llorens. Fa uns 20 metres de llargada per uns tres d'alçada. A nivell constructiu no hi havia restes visibles. Entorn de pollancres plantats després dels incendis de l'any 1994, amb abundància d'aigua, que prové de la zona de Cal Roc i que a l'estiu s'acostuma a assecar. | 08049-214 | Solella de Cal Ros, a l'oest del terme municipal | S'utilitzà de refugi durant la Guerra Civil, possiblement per tractar-se d'un lloc força amagat, menys conegut que altres baumes i amb aigua a l'abast. | 42.0236100,1.8184300 | 402181 | 4653073 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44764 | Cal Viudet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-viudet-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVI | Masia construïda en una feixa de camps, de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab és a dues aigües reformada, amb bigues de fusta i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter i carreus escairats a les cantoneres. Destaca a la façana principal el portal rodó adovellat i les finestres de gran austeritat amb ampits de motllures simples. A la llinda de la finestra de la planta baixa s'hi observa una creu gravada i l'any 1781. A l'interior conserva alguna finestra amb festejadors i portes amb les llindes, els brancals de pedra. En una llinda hi ha una creu templera. | 08049-117 | Clot de les barraques | El portal rodó adovellat ens pot indicar una data al voltant del segle XVI en la construcció d'aquesta masia, tal com resa una inscripció moderna en un banc de pedra i com sembla ser a partir d'arxius. La llinda de la finestra referint-se a l'any 1781 cal situar-la en un context de creixement econòmic que es manifestà en una reforma de la casa. Període en general de bonança econòmica en la majoria de cases de la zona. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Vindet'. Fou habitada fins l'any 1960 i darrerament s'ha restaurat i reformat per adaptar-la a les necessitats d'una casa de turisme rural, conservant el caràcter rural i agrari de la casa. | 42.0202800,1.8185900 | 402189 | 4652703 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44764-foto-08049-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44764-foto-08049-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44764-foto-08049-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana posterior (ponent) hi ha una escala feta a la roca que serveix per salvar el desnivell de la feixa.En un cobert situat darrera la façana de ponent hi ha una finestra amb una llinda de fusta amb l'any de 1867 gravat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44750 | Cal Peret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peret | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Masia de planta rectangular situada aprofitant el desnivell del terreny, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-oest. Els paraments són de totxana antiga vista, però en la façana posterior la part baixa és de pedra, indicant un origen més antic de la construcció. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat formats a la planta baixa per tres portes de fusta amb rajol d'arc carpanell o nansa de cistell; a la planta primera per tres obertures amb balcó amb barana de ferro i a la segona planta per tres finestres totalment quadrades, amb petits ampits de rajols. Només un petit eix a la dreta de la façana, format per dues petites finestres en planta primera i segona, trenquen una mica la simetria. A la dreta hi ha un cos annex fet amb parament de pedra irregular a totes les façanes i coberta de teules àrabs a una vessant en pendent oest-est. En aquest cos hi havia un arc adovellat que només es conserva en part i ha estat partit per fer-hi un altell al que s'hi accedeix per unes escales fetes de totxos. A la façana est d'aquest annex s'obre una sèrie de finestres emmarcades en pedra. En una llinda hi ha l'any 1925 gravat. El cobert del nord‐oest és de planta baixa, també magatzem construït totalment de totxana. A la banda nord‐oriental, hi ha un cobert sense teulada, fet de pedra. També hi ha 3 coberts aïllats de totxana emprats per a les quadres dels cavalls. | 08049-103 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal. | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0099900,1.8188200 | 402192 | 4651560 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44750-foto-08049-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Rovirassa. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44790 | Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovirassa-de-baix | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Els paraments són tots de maçoneria tradicional, mig arrebossats (les pedres més grans queden a la vista) i grans carreus cantoners. La façana principal té una composició a partir de tres eixos de simetria que en planta baixa el formen la porta d'accés, d'arc de mig punt amb llindes de rajols i dues petites espitlleres laterals. A la primera planta destaca un balconada amb barana de fusta i dues petites finestres laterals amb arcs carpanells de rajols. | 08049-143 | Carena de la Rovirassa, a l'oest del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta de la Rubirasa'. | 42.0312700,1.8187900 | 402222 | 4653923 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44790-foto-08049-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La coberta es troba reconstruïda des de l'any 1990, amb teula àrab nova i bigues de ferro que reforcen el bigam de fusta original.A la zona oriental de la masia hi ha un porxo amb planta baixa i pis, emprat com a paller, amb parets de pedra a la planta baixa i totxana en el pis. Les bigues son de fusta amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. A la columna central de la planta pis s'hi pot llegir: 'Año del hambre 1941'. Al costat hi ha una barraca i a ponent un pou d'aigua.A l'era davant la casa hi ha alzines i roures centenaris i un pou més a la dreta. Al cap de vall dels camps, baixant per un camí que passa per davant del porxo s' hi ha localitzat dos forns de ginebre i un conjunt de tines. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44916 | Forn 1 de ginebre de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-1-de-ginebre-de-la-rovirassa-de-baix | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En una codina de pedra sorrenca situada al costat de la Solella de la Rovirassa, a 280 metres al sud de la Rovirassa de Baix, envoltada de camps de conreu, s'observen les traces de dos forns d'oli de ginebre, separats entre ells uns tres metres. El que hem assignat el número 1 està més ben conservat que el número 2. Les marques gravades a la roca del forn número 1 consten d'un cercle, de 30 cm de diàmetre. A l'interior del cercle hi ha un altre cercle més petit, de 17 cm de diàmetre. De la part superior d'aquest segon cercle surt un canaló en una llargada d'1'09 metres, seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta cònica de secció circular, de 15 cm de diàmetre i 9 cm de fondària, rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-269 | Solella de la Rovirassa, a la Rovirassa de Baix | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0286800,1.8190500 | 402240 | 4653635 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||
| 44917 | Forn 2 de ginebre de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-2-de-ginebre-de-la-rovirassa-de-baix | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Les marques es troben molt desgastades. | En una codina de pedra sorrenca situada al costat de la Solella de la Rovirassa, a 280 metres al sud de la Rovirassa de Baix, envoltada de camps de conreu, s'observen les traces de dos forns d'oli de ginebre, separats entre ells uns tres metres. El que hem assignat el número 1 està més ben conservat que el número 2. Les marques gravades a la roca del forn número 2 consten d'un cercle, de 20 cm de diàmetre, de la part superior d'aquest cercle surt un canaló en una llargada d'un metre, seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta en forma de pera, de 16 cm d'amplada màxima per 30 cm de llargada i3'5 cm de fondària. Està rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-270 | Solella de la Rovirassa, a la Rovirassa de Baix | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0286700,1.8191000 | 402244 | 4653634 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44894 | Tines de Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-ripes | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Té una esquerda. | Conjunt de tines excavades a la roca a 50 metres a ponent de la masia de Ripés, format per dos pous circulars, característics de les tines d'origen medieval (tina més follador). La tina fa 2'6 metres de diàmetre i el follador 1'8 metres. La profunditat no s'ha pogut determinar per trobar-se mig plena de sediments. | 08049-247 | Ripés | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0038800,1.8197800 | 402262 | 4650881 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44894-foto-08049-247-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina té una petita esquerda que fa que perdi líquid. El seu propietari té la intenció de netejar-ho tota la zona i restaurar-les. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44860 | Barraca de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirassa-de-baix | XIX-XX | Barraca de pagès situada al costat de la casa la Rovirassa de Baix. És de planta rectangular, d'una única planta (4'3 x 4'85 m) amb la coberta de teules àrabs a una vessant amb pendent descendent vers la façana principal, orientada a sud-oest. Està construïda aprofitant un marge o terrassa del camp amb pedra sense treballar unida amb fang i bigues de fusta. La porta d'entrada és de fusta igual que la llinda, fa 1'77 m d'alçada i 80 cm de llum. | 08049-213 | Carena de la Rovirassa, a ponent del terme municipal | 42.0311200,1.8194200 | 402274 | 4653906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44860-foto-08049-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de camps de conreu i alzines de considerables dimensions (volta de canó de 1'8 m). | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | ||||||||||
| 44897 | Ripés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ripes | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Està en procés de reforma i restauració. | Ripés és una masia adossada a Cal Joan de Ripés, formant un sol volum però dividit interiorment. Ambdues fonamentades directament damunt la roca. L'actual edificació és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista amb carreus escairats a les cantoneres, mentre que les obertures són més aviat grans, amb grans vidrieres i tancaments moderns de fusta. | 08049-250 | Clot de les barraques | Masia reconstruïda a partir de l'any 2009 i actualment en obres, que fou cremada amb motiu del gran incendi forestal que va afectar a la comarca l'any 1994. | 42.0037400,1.8201700 | 402294 | 4650865 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44897-foto-08049-250-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un conjunt de tines a 50 metres a ponent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 | |||||||
| 44752 | Cal Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roc | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Necessita la rehabilitació de la teulada entre d'altres reformes.. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, acabada amb ràfec de fusta i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. La façana principal està formada per la porta d'accés en planta baixa d' arc carpanell de rajols i dues finestres laterals. A la planta primera hi ha tres finestres i una central a la segona planta. Totes emmarcades amb rajols. Els paraments són de pedra vista, amb restes de l'antic arrebossat, així com carreus cantoners. A la façana nord‐est adossat a la masia hi ha un cobert en estat semi ruïnós amb estructura de fusta, coberta de teula i parets de maó. Tanmateix, adossat a l'altra façana lateral hi ha un altre cobert allargat de planta baixa i pis, la segona de les quals amb afegits de maó, mentre que la resta és amb pedra, estructura de fusta i teula a la coberta. A la façana del darrere, en canvi, hi ha les antigues corts de porcs, fetes de fusta i teula però amb coberta de totxo. També destaca aïllat l'antic paller de la masia, fet amb parets de pedra, coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Més enllà hi ha un porxo amb estructura de formigó i coberta de fibrociment. | 08049-105 | Carretera de l'Espunyola BV-4131 PK 5+700 | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Mas del Meche'. | 42.0037000,1.8202800 | 402303 | 4650860 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44752-foto-08049-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-17 09:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 145,18 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml