Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44821 | Font del racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raco-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | L'aigua no és potable. | Font d'aigua canalitzada situada en el desnivell atalussat que hi ha entre la zona d'esbarjo i el carrer del Bloc del Forn. A la paret de contenció de la terrassa superior, on hi havia els antics horts, i feta de paredat antic, amb pedres irregulars, s'ha fet una entrada rectangular ( 2 x 1'7 m) i volta escarsera de rajols plans. L'aixeta és moderna amb palanca de tancament i obertura. L'aigua desguassa per una pica rebaixada a nivell del sòl. Damunt la volta, a la paret, hi ha un plafó ceràmic amb el nom de la font. Aquest plafó és obra de la ceramista del Guixaró Carme Aubets Badia, que viu al davant mateix de la font. | 08049-174 | El Guixaró | 41.9968600,1.8872600 | 407840 | 4650026 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44821-foto-08049-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44818 | Edifici de les antigues escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-les-antigues-escoles | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. | XX | L'edifici de les antigues escoles, construït l'any 1932, respon a les necessitats per a les que va ser creat segons els conceptes de l'època. Així doncs, ens troben amb un edifici compost per un cos central de planta baixa, pis i sota coberta amb dues ales als laterals, de planta baixa. El cos central té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i els cossos laterals tenen la coberta a tres aiguavessos. Els paraments són de pedra amb encoixinat amb combinació de fileres de rajols en finestres i portes. El cos esquerre ha estat reformat per encabir-hi l'església. Els vitralls que hi havien a l'antiga església de Sant Esteve s'han adaptat a les finestres d'aquesta. | 08049-171 | El Guixaró | Actualment, aquest edifici es destina a altres usos: l'ala on hi havia l'aula dels nens ara és l'església i l'ala de les nenes s'ha convertit en un local social per a diferents grups. L'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, també té la seu en aquest edifici. | 41.9974700,1.8869700 | 407817 | 4650094 | 1932 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44818-foto-08049-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44684 | Resclosa i canal Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La resclosa actual es construeix l'any 1942 amb un canal de 498 metres de llargada i 2 metres de profunditat. Té uns 65 metres de longitud i l'obra és de formigó amb diverses comportes independents d'acer. Es continua utilitzant per produir energia elèctrica. | 08049-37 | Colònia Guixaró | El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa Gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un 'servei' per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, de mica en mica, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir una activitat industrial. | 41.9990000,1.8869300 | 407816 | 4650264 | 1942 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44684-foto-08049-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44838 | Capgrossos del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-del-guixaro | <p>SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta de sis capgrossos que s'identifiquen per parelles: la parella de joves, la parella de vells i la parella dels negres. No se'ls coneix cap altra denominació. Estan fets de cartró pedra i això els fa molt pesats. Fa anys que no surten perquè la canalla és massa petita i els pesa molt. Els homes van amb pantalons i les dones amb faldilla i brusa, de motius i colors llampants. És roba de cotó.</p> | 08049-191 | Edifici de les antigues escoles - El Guixaró | <p>Es desconeix l'any exacte en que es van comprar; tampoc es coneix l'autor ni el seu cost, però són anteriors a l'any 1920. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) els van amagar a la fàbrica i els van tapiar.</p> | 41.9974900,1.8868500 | 407807 | 4650097 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44838-foto-08049-191-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els vestits que es fan servir actualment tenen un mínim de 60 anys i estan en perfecte estat de conservació. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44816 | Campanar del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-del-guixaro | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Estructura aixecada amb bigues de ferro en forma de 'V', amb un travesser a la part superior, que serveix de suport a la campana. Entre els dos eixos verticals una bigueta més prima els uneix en forma de ziga-zaga. Tot està collat al terra amb formigó, i al voltant hi ha una petita delimitació, un parterre quadrat amb ornamentació vegetal a l'interior. | 08049-169 | Colònia Guixaró (Casserres) | L'any 1993, quan s'adequa una part de l'edifici de les antigues escoles per posar-hi la nova església, es fa el projecte del campanar. De fet, l'aparellador, Josep Dalmau fa tres dissenys perquè la gent de la colònia escollís el que més li agradés. A aquest se li va afegir la campana de l'antiga església de Sant Esteve, que passaria a ser reutilitzada com a dependències privades de la fàbrica. | 41.9974400,1.8867000 | 407795 | 4650091 | 1993 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44816-foto-08049-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Dalmau | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44822 | Festa Major de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | La Festa Major del Guixaró es celebra per la diada de Sant Cristòfol, que és el 10 de juliol, però es concentren els actes durant el cap de setmana de juliol. Les activitats organitzades actualment per l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró, es centren en un sopar comunitari amb ball durant el vespre del dissabte. L'endemà es fa l'Ofici religiós i en acabar es beneeixen les medalles de Sant Cristòfol. També es fan jocs infantils, gimcanes i s'aprofita per fer una exposició de caràcter històric o artístic relacionat amb la colònia. | 08049-175 | El Guixaró | La Festa Major es celebra per Sant Cristòfol des de fa 40 anys. Abans es feia per Pasqua i l'organitzava una Comissió de festes pagada íntegrament per l'amo de la colònia. Aquest els va proposar un dia que escollissin entre que els pagués la Festa Major o els construís una piscina. Van escollir la piscina, però veient el resultat final se'n van penedir força. En èpoques de més moviment a la colònia, s'havien fet ballades de sardanes, cantades de caramelles (segurament quan la festa era per Pasqua) i partits de futbol. | 41.9966300,1.8866700 | 407791 | 4650002 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44822-foto-08049-175-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44685 | Fabrica del Guixaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-guixaro | CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. SERRA, R. i SELLÉS, C. (1996). El Berguedà. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Terrassa. SOLER, Ramon (1985). El Guixaró. Gironella. | XIX | És una característica fàbrica de pisos de planta rectangular, paral·lela al riu. Totes les obertures, tant finestres com portes d'accés, estan emmarcades amb obra de maó vist, la majoria d'elels estan tapiades amb maons. Les naus s'aguanten amb dues fileres de pilars de ferro colat paral·leles al mig del tancament amb tirants de ferro i revoltons. La coberta és de teules a dues aigües i reposa sobre encavallades de fusta. Al costat hi arriba el canal provinent de la resclosa, que és el que antigament proporcionava l'energia elèctrica per moure els embarrats. Actualment formen part de la fàbrica el que havia estat l'antiga església i unes naus adossades de construcció més recent. Al costat de l'esglésai hi ha la casa de l'encarregat i més amunt la casa on s'allotjava l'amo quan venia, ja que el seu habitate estava a Viladomiu Nou i la casa del director. | 08049-38 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | Aquesta fàbrica de filats i teixits de cotó, es posà en funcionament l'any 1880 . Amb el temps s'especialitzà en la producció de mallorques i franel·les. L'activitat industrial tèxtil es va mantenir fins l'any 1990. A partir de l'any 1991 es fa producció d'alumini. | 41.9952400,1.8866400 | 407787 | 4649847 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44685-foto-08049-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44823 | Trobada de cotxes antics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-cotxes-antics | SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XX | Es celebra el segon cap de setmana de març , però molts participants, sobretot els que venen de fora, arriben el dijous. S'hi apleguen tota classe de vehicles militars i antics amb els acompanyants vestits d'època. Venen participants d'arreu de l'estat espanyol, com Mallorca, Navarra o el País Basc i de la resta d'Europa, com Holanda, Bèlgica o França. S'organitzen àpats comunitaris com l'esmorzar o el dinar de germanor del diumenge i es preparen exhibicions, concursos o raids per conèixer l'entorn, circulant per pistes prèviament senyalitzades. També es fa una fira de peces de recanvi i material militar. Els participant s'allotgen en cases, fondes, albergs i càmpings de la zona. | 08049-176 | El Guixaró | La primera trobada de cotxes antics i militars es va fer l'any 1995, promocionat per Ferran Sibila, un col·leccionista que viu a la colònia juntament amb la participació de l'Associació de Veïns i Amics del Guixaró. | 41.9963400,1.8866000 | 407785 | 4649969 | 1995 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44823-foto-08049-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44651 | Colònia Guixaró - Viladomiu, .S.A. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guixaro-viladomiu-sa | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. CABANA, Francesc (1994). Fàbriques i empresaris, vol. 2. Barcelona. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). El Guixaró. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 50 i 51. Edició de l'autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX | La colònia del Guixaró és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica, destinada a la producció, en aquest cas tèxtil, on s'hi agrupen les construccions socials destinades a ser ocupades pels obrers: habitatges, església, escola, dispensari, teatre, etc. Està situada dins el terme municipal de Casserres, malgrat quedar més a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, el Guixaró queda situat entre les colònies de Cal Prat i Viladomiu Nou. | 08049-4 | Ctra. 1411, entre Puig-reig i Gironella | El nom del Guixaró està associat a la masia coneguda com a Casa gran del Guixaró. El topònim es coneix per un document del segle XVII. La pubilla d'aquesta casa es va casar amb Francesc Guixaró i des de l'any 1627, la casa de pagès es va conèixer amb el nom de Casamitjana i Guixaró. En el segle XIX per disputes familiars i problemes d'herències, els Guixaró van vendre la casa i les terres a Miquel Vilanova i Marsinyach, que era l'hereu de la masia de la Serra de Cap de Costa de Puig-reig. Aquest, l'any 1877, va encarregar a un enginyer un estudi tècnic per construir una resclosa i un canal. L'any 1879, Esteve Comelles i Cluet, de Berga, comprà una part de les terres del mas per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. La fàbrica es construí entre els anys 1888 i 1889 i la vella resclosa, de fusta i amb un canal de derivació molt petit, es construí l'any 1895. Ja de bon principi, la fàbrica disposà de turbina per tal de transformar la força de l'aigua en energia mecànica que donés impuls al sistema dels embarrats i, també, de màquina de vapor, que s'utilitzava com a font d'energia complementària per a contrarestar les èpoques de sequera i la irregularitat del cabal del riu Llobregat. El Sr. Comelles no es limità a construir una fàbrica. Eren temps de colònies industrials i al costat de la fàbrica del Guixaró també s'hi construïren pisos per als treballadors i un conjunt de serveis i equipaments per tal que els obrers tinguessin a la colònia tot allò indispensable per a viure. Un altre edifici que féu construir, i que s'entenia com un 'servei' per als treballadors, fou l'església. Antigament, l'església del Guixaró estava situada al costat de la fàbrica (la casa del director també). Actualment hi ha una petita capella a l'edifici de les antigues escoles. Fins fa uns trenta anys, i des de l'origen de les colònies, la religió i el capellà tenien un paper cabdal en l'orde social i la vida quotidiana de la colònia. El capellà era qui coordinava el conjunt de les activitats socials i festives; era l'ull vigilant de l'amo a la colònia i era qui difonia, entre els treballadors, el missatge que l'amo era com un pare per als treballadors, una figura protectora que els proporcionava feina, menjar, pis i tota mena de serveis. L'any 1902 Esteve Comelles, el fundador de la colònia, morí i la colònia quedà en mans dels seus fills. L'any 1917 els Comelles la van vendre a Joan Prat Sellés, de Manresa, i aquest, i altres socis seus, se la van vendre, el 1929, a Marc Viladomiu i Santmartí, l'amo de Viladomiu Nou. A partir d'aquest moment, la colònia prengué un nou impuls: es construí la carretera que connecta el Guixaró amb Viladomiu Nou; s'ampliaren els pisos dels treballadors amb la construcció de les galeries (on s'instal·laren els lavabos i els safareigs); s'inaugurà la nova escola (1932) i el camp de futbol i, finalment, l'any 1935 arribà l'electricitat i l'aigua potable. Després de la Guerra Civil seguiren apareixent nous serveis i equipaments:nova resclosa i canal (1942), la guarderia (1946), la biblioteca (1948), el teatre (1949) i els pisos nous (1953); s'anà consolidant l'electrificació del sistema productiu de la fàbrica i s'amplià l'espai industrial (1948-1950). Aquestes novetats van permetre superar, poc a poc, la misèria i les dificultats dels anys més durs de postguerra. A partir dels anys 70 del segle passat, els indicis de crisi i esgotament del sector tèxtil i del model de les colònies industrials es feren més palpables. La colònia anà perdent població i s'anaren clausurant serveis tradicionals de la colònia com l'escola o la botiga. Finalment, la fàbrica tancà portes a finals dels anys vuitanta. Després del tancament de la fàbrica, als treballadors residents a la colònia se'ls va oferir la possibilitat d'adquirir els seus habitatges en règim de propietat. Actualment, al Guixaró hi viuen, de forma estable, una quarantena de persones i la fàbrica torna a encabir activitat industrial. | 41.9961100,1.8864500 | 407772 | 4649944 | 1880 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44651-foto-08049-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia del Guixaró, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44817 | Font de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bauma-0 | BUSQUETS i RAVENTÓS, Jaume (2010). Dictamen sobre el nivell de conservació dels valors patrimonials i paisatgístics en la modificació puntual de les NNSS de Casserres a la colònia Guixaró. Inèdit. SOLER i RIBA, Ramon (1993) El Guixaró 1890-1989. La Pobla de Lillet. | XIX-XX | L'aigua no és potable. | Font situada sota una bauma de pedra sorrenca al punt més septentrional de la colònia Guixaró, a la riba dreta del Llobregat, a l'alçada de la resclosa. Es tracta d'una font d'aigua de beta amb un petit dipòsit tapiat i un sobreeixidor. L'aixeta és moderna amb tancament i obertura per palanca. Per accedir a la font cal baixar cinc esglaons. La zona està pavimentada amb empedrat. La bauma on està ubicada la font fa uns 30 metres de llargada. Al costat mateix hi passa el camí que comunica el Guixaró amb Viladomiu Nou. S'ha fet una vorera amb una petita zona arranjada amb bancs i taules de fusta per a fer-hi àpats. Per procurar major seguretat i evitar possibles despreniments de la roca, s'han aixecat quatre columnes de rajols. | 08049-170 | El Guixaró | En aquesta font era freqüent veure-hi acampats gitanos nòmades i per aquest motiu es va posar un rètol prohibint-hi l'acampada. Els arranjaments que li donen l'aspecte actual es van fer l'any 2010. | 41.9990400,1.8861700 | 407753 | 4650270 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44817-foto-08049-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la bauma hi han bardissars i dues alzines, un roure i a prop un gran pollancre de 40 metres d'alçada. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44788 | Els Pinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pinyers | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia formada per dos cossos. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Pel que fa a la façana de ponent, se li va afegir un altre cos, també de planta rectangular, que s'integra en el cos principal i sobresurt per la façana posterior. En aquest sector, la coberta només té un vessant. Els paraments són de maçoneria rejuntats amb morter. Les obertures combinen els ampits i brancals de pedra amb llindes de rajols, a excepció de la porta d'entrada de llinda recta de fusta. Les bigues de la primera planta són de fusta i les de la coberta, de formigó. | 08049-141 | Al sud-est del terme municipal, a prop del Guixaró | Antigament, en aquest indret hi havia una edificació coneguda com a Barraca de Lladres, que l'amo de la Casa Gran va fer ensorrar per construir-hi una caseta. El nom de Pinyers és degut a que hi havia una gran baga de pins pinyers, que es trobava des de les rodalies de la casa fins a la font de Pixabous. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Fuente de Pines'. Es va reconstruir l'any 1994 després dels incendis que afectaren greument el municipi. | 41.9951300,1.8841600 | 407581 | 4649838 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44788-foto-08049-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44680 | Zona Expectativa Eix Llobregat Ctra. C.-16, tram Puig-reig / Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-expectativa-eix-llobregat-ctra-c-16-tram-puig-reig-gironella | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | VII aC-V | Desconegut. | Es tracta d'un possible lloc d'hàbitat amb estructures que podrien correspondre a un període comprés entre l'ibèric i el món romà, sense que es pugui precisar ja que fou documentat a partir de prospeccions superficials i no s'ha excavat. La prospecció tenia per objectiu la delimitació sobre el terreny d'aquells elements del patrimoni cultural ja coneguts per tal de valorar-ne l'afectació del projecte i d'altra part, la localització en superfície de noves restes arqueològiques que permetessin definir nous jaciments. A la zona propera a la Colònia del Guixaró, en una zona del terreny elevada i bastant plana, es van poder documentar restes arqueològiques en superfície (ceràmica d'època ibèrica i romana). En tot el perímetre del serrat es van localitzar restes d'estructures i grans blocs de pedra, que fan pensar en la possible existència d'un poblat ibèric en aquesta zona. | 08049-33 | C-16 entre el PK 82+500 i 91+000 | Les prospeccions es van realitzar entre els dies 11 i 16 de juny de 2004, en el marc de l'Estudi Ambiental de la nova carretera C-16 (PK 82+500 al PK 91+000), enllaç Puig Reig nord a l'enllaç Gironella nord: tram Puig-reig - Gironella. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 41.9972200,1.8821800 | 407420 | 4650072 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44680-foto-08049-33-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44820 | Font del Balç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-balc | XIX-XX | Font que raja per un broc de ferro de 7'5 cm de diàmetre collat a una paret de pedra de maó arrebossada amb ciment, situada en el marge d'una cinglera de pedra sorrenca. La vegetació d'heures cobreix part de la capçalera de la font. Hi ha una placa de llauna amb el nom de la font. L'aigua desguassa per una reixa de ferro i va a parar al riu Llobregat que està a uns 30 metres. La zona de la font és una explanada antropitzada i utilitzada com a zona d'esbarjo periurbà, amb plantació de plataners i amb una zona lúdica amb taules i cadires d'un establiment comercial. | 08049-173 | El Balç - Riba dreta del Llobregat a prop de la bauma del Forroll | A la Font del Balç, des de fa cinc anys, l'Associació Cultural de la font del Balç organitza una mostra gastronòmica i vitivinícola coneguda amb el nom de 'B de gust'; en la qual els elaboradors i els cellers ofereixen els seus productes en forma de tast o degustació, amb la finalitat que els assistents a la mostra els coneguin de primera mà. També s'organitzen activitats paral·leles musicals culturals. S'organitza el primer diumenge de juliol. | 42.0381500,1.8786200 | 407185 | 4654620 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44820-foto-08049-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 44789 | La Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-resclosa | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia de planta quadrada que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia Posteriorment a la seva construcció, s'afegí a la façana de llevant, un segon volum, amb el carener paral·lel a la façana de migdia, amb la coberta de teules àrabs i bigues de fusta. Reformada l'any 2009, presenta un ràfec a base de cairats i taulers de fusta. La façana sud és de pedra vista (amb morter a les juntes), mentre la resta de parets són de pedra i arrebossades sense pintar. Els grans carreus cantoners només es presenten al volum original, no així en el següents que són de rajols. En totes les obertures, les llindes són de rajols, destacant al primer i segon pis, finestres dobles amb una columna enmig. En l'ampliació, la planta baixa està porxada, mitjançant una entrada de mig punt feta de rajols. | 08049-142 | L'Ametlla, a l'est del terme municipal a tocar del riu Llobregat | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0412900,1.8765100 | 407015 | 4654971 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44789-foto-08049-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44732 | Cal Caparrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caparrada | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Necessita un projecte general d'acondicionament. | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord, on hi ha l'entrada. A la façana de llevant s'hi va afegir un petit cos quadrangular amb la coberta a una vessant. Tota la casa està construïda aprofitant la roca i adaptant-se al desnivell. Sembla que hi hagi la roca buidada en algun sector. Totes les obertures són bastant reduïdes i tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada, en destaca una finestra balconera de la façana sud amb arc carpanell. El parament és de carreus, lleugerament arrebossat i les cantoneres de pedra escairada. | 08049-85 | Riera de Merola, al sud del terme municipal | La casa ja consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, de l'any 1923, amb el nom de 'Casa Nova de Cirera'. | 41.9984000,1.8768900 | 406984 | 4650209 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44732-foto-08049-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44734 | Cal Catiu de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catiu-de-dalt | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Fruit de la manca d'ús. | Antiga masoveria construïda aprofitant el desnivell dels camps de conreu. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis a la meitat oest i planta baixa a la meitat est. La coberta és de fibrociment a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia, feta amb bigues de formigó. Part de la paret sud ha estat reconstruïda i té un porxo adossat fet de totxana. Les restes de les parets antigues són fetes amb pedra i morter de calç, amb restes d'arrebossat, i carreus cantoners. | 08049-87 | Clot de les barraques | Segons testimonis orals, el mas fou habitat fins l'any 1964. Llavors, la teulada era feta amb bigues de fusta i teula àrab. Les dades cadastrals donen com a data de construcció del local principal l'any 1890. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Catiu de Dalt'. | 41.9983000,1.8767600 | 406973 | 4650198 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44734-foto-08049-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44722 | La Bauma del Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-del-forroll | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XIX-XX | Casa aïllada als quatre vents construïda damunt una roca sorrenca que forma una bauma i adaptada al desnivell del sòl. És de planta quadrada i consta de planta baixa i tres pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Els paraments són de maçoneria acabats amb arrebossat sense pintar i les obertures laterals són més aviat petites. A la façana principal, destaca la terrassa frontal i els balcons a la segona planta, mentre que a la última planta s'hi obra una galeria tancada de cinc arcs escarsers. | 08049-75 | l'Ametlla de Casserres - a l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta'. | 42.0391800,1.8759100 | 406962 | 4654738 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44722-foto-08049-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La casa està damunt d'una bauma de 250 metres d'amplada i a la finca hi neixen dues fonts d'aigua. Dins el desnivell existent a la parcel·la, hi ha un porxo de fusta de planta baixa i pis emprat com a garatge. El jardí disposa d'una bassa, una petita cascada d'aigua i una zona enjardinada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44827 | Foc de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-sant-isidre | XX | Es celebra la festivitat de Sant Isidre, el 14 de maig, patró dels pagesos. Per la revetlla de Sant Isidre, a la nit, es fa una foguera i s'encenen petards. Es fa a la plaça de les rodes,prop de la riera de les Febres. Es reparteix coca amb xocolata per tots els assistents, moscatell i refrescos. Aquesta revetlla la paguen els nens. Passen per tota la colònia per recaptar diners que serviran per comprar els ingredients per fer les coques, la xocolata i les begudes. | 08049-180 | Plaça de les Rodes - l'Ametlla de Casserres | Aquesta festa fa 30 anys que dura i va començar mig en broma amb els nens de la colònia. | 42.0438600,1.8746600 | 406865 | 4655259 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 44889 | Fita de les Roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-les-roques-de-sant-marc | XVII-XVIII | Les Roques de Sant Marc són un aflorament de pedra sorrenca que es situa en els límits entre Casserres i Gironella, per damunt de Viladases i el Càmping de Gironella. Estan envoltades de terrenys erms i camps de conreu. El punt més alt és de 523 metres sobre el nivell del mar i domina una àmplia panoràmica dels dos municipis. Molt a prop hi ha la capella de Sant Marc de Gironella, excavada en part en una roca d'aquesta tipologia. En una d'aquestes pedres, al capdamunt, hi a la marca del termenat entre Casserres i Gironella. Les marques consisteixen en una franja que fa un angle obtús en direcció sud-est / nord amb dos forats per banda; una altra franja marca la direcció d'est a oest. | 08049-242 | Roques de Sant Marc - a l'est del terme municipal | Els termenats antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien els límits d'una propietat, o la direcció del termenat (les que es troben en el Serrat dels Tres Hereus). | 42.0166800,1.8751100 | 406863 | 4652240 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44889-foto-08049-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44889-foto-08049-242-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El termenat actual no coincideix amb aquesta marca. | 94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44931 | Font de Pixabous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pixabous | Font ubicada en un marge orientat al nord, a la qual s'hi accedeix des del camí que passa pel Tossal de l'Irene en direcció a Cal Bonhome i un cop passada la casa, a mà esquerra hi ha una gran codina. Cal agafar el camí de terra que va baixant cap al Clot del Doso i canviar de direcció en trobar el primer trencall a mà dreta, que ens hi conduirà de ple a uns tres cents metres. L'espai on hi ha la surgència queda configurat en una zona ombrívola d'arços. L'aigua raja a través d'un broc de ferro collat en un costat del frontis fet de pedra irregular del qual surt un tros de tub de mànega de color negre d'uns vint centímetres de llargària. Al costat, hi ha un pal de fusta clavat entre les pedres amb gots de plàstic per abastir d'aigua al visitant. L'aigua cau en una mena de pica feta grosso modo amb pedres irregulars i s'escorre avall per una canal cavada directament al terra. | 08049-284 | Clot del Doso - al costat del camí de Viladomiu | Font coneguda pels caçadors i per la gent que anava a treballar a la colònia de Viladomiu Nou des de Casserres, que hi passaven pel costat. Estava plena de vegetació i una colla d'excursionistes de Viladomiu Nou l'any 2009 la van netejar, condicionar i retolar amb el nom de la font. Des de llavors en fan el manteniment. | 42.0015100,1.8750300 | 406834 | 4650556 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44931-foto-08049-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44931-foto-08049-284-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la paret està humida, en el moment de la visita no rajava. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 44812 | Llera dreta del riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llera-dreta-del-riu-llobregat | GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, als termes municipals d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. DOGC 4940 de 3 d'agost de 2007. | Caldria una actuació de neteja i manteniment de la riba dreta del riu, especialment en els trams on hi ha les dues colònies amb l'objectiu de millorar la qualitat ecològica de les riberes. | El terme de Casserres té en el riu Llobregat dos dels seus límits per la part oriental, en dos punts separats per Gironella. El punt més meridional és el de la colònia del Guixaró i el més septentrional el de la colònia de l'Ametlla de Casserres. En el primer hi desguassa la Riera de Clarà i en el segon la Riera de Graugés o de les Febres. És un ecosistema aquàtic complex, amb trams fortament degradats degut a l'activitat de l'home per una banda i d'altres trams més o menys ben estructurats. La vegetació de bosc de ribera que hi creix a la seva llera, permet la conservació i la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides. Alguns exemples d'espècies que hi podem observar són: el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el martinet blanc (Egretta garzetta), l'oreneta cuablanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el picot verd (Picus viridis), el rossinyol bord (Cettia cetti), el bernat pescaire (Ardea cinerea) i l'ànec collverd (Anas platyrhynchos). A les seves aigües, amagats entre roques, arrels i comunitats d'algues com el cinell (Cladophora glomerata) i la clorofica quetoforal (Gongrosira incrustans), hi ha diverses espècies de peixos, com la bagra comuna (Leuciscus cephalus cephalus), la truita comuna (Salmo trutta fario), el barb comú (Barbus graellsii), el barb cua-roig (Barbus haasi) i la carpa (Cyprinus carpio). En zones properes a les rescloses, les canyes (Arundo donax) alternen formant clapes importants juntament amb la boga (Typha latifolia). També és comú veure salzes (Salix alba), àlbers (Populus alba), verns (Alnus glutinosa), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus minor) i pollancres (Populus nigra) barrejats amb algun roure de fulla petita, que en les zones més properes a les colònies es barregen amb espècies al·lòctones plantades originàriament amb intencions ornamentals o reforestadores i que amb el pas del temps i sense control per part de l'home han esdevingut espècies subespontànies, com l'acàcia falsa o robínia (Robinia pseudoacacia) i el negundo (Acer negundo). Associats a la vegetació arbòria hi ha el gatell (Salix cinerea) l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el romegueró (Rubus caesius). A l'estrat herbaci destaquen espècies com el fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) o el roldor. Aquests boscos són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixó, el senglar, la fagina, la mostela o la guilla especialment en aquells indrets on el bosc natural ha estat substituït per conreus cerealístics i més modernament per noves carreteres. Antigament el tram de la llera de la colònia del Guixaró que quedava per sota del canal, un cop passada la resclosa estava ocupada per un seguit d'horts familiars que es regaven amb l'aigua del riu; posteriorment amb la construcció del safareig avui desaparegut que s'omplia a través d'una petita comporta que desguassava des del canal es van fer un seguit de canalitzacions que permetia regar tota la llera amb molta més facilitat. El cultiu d'aquests horts permetia que la llera propera a la colònia es mantingués en un excel·lent estat de conservació. | 08049-165 | Colònia Guixaró i Colònia de l'Ametlla | El riu Llobregat neix a Montmell (Castellar de N'Hug) a 1.295 m d'alçada i desemboca a la Mediterrània. Té una longitud de 170 km, un cabal mitjà de 20,77 m3/s i una superfície de la conca de 4.948 km2. A la Pobla de Lillet s'ajunta amb el riu Arija i a Guardiola de Berguedà rep l'aiguabarreig del Bastareny que prové el Cadí i recorre la comarca del Berguedà de nord a sud, passant per l'embassament de La Baells i travessant els municipis d'Olvan, Avià, Gironella, Casserres, Puig-reig fins a trobar el delta del Prat del Llobregat. A la conca d'aquest riu, durant el segle XIX i XX s'hi van instal·lar nombroses colònies tèxtils amb les rescloses i canals, moltes de les quals han continuat fins als nostres dies utilitzant l'energia com a petites centrals elèctriques, de les quals a Casserres n'hi ha dos testimonis, la colònia Monegal o de l'Ametlla de Casserres, construïda al costat d'un antic molí fariner i la colònia del Guixaró, ambdues a la riba dreta del riu. En el seu pas per Casserres el riu Llobregat va rebent les aigües de diverses rieres com la de Clarà o la Graugés anomenada també de les Febres. | 42.0454100,1.8739300 | 406807 | 4655431 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44812-foto-08049-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 44796 | Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladases | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII-XIX | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, sobre un petit pujol. L'edificació té una gran vista sobra la vall agrícola de la Riera de Clarà i pel nord amb la Vall del Llobregat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, de pedra vista rejuntada amb morter i pedres cantoneres ben escairades. La façana principal té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, que només trenca una petita finestra a la planta baixa. La porta d'accés és de llinda recta, de pedra, igual que els brancals i el marxapeu. Completa la simetria a la planta baixa una finestra a cada costat de l'entrada. Les obertures del primer pis també tenen les llindes, ampits i brancals de pedra treballada. A la segona planta, l'obertura central és una balconada més gran amb arc de punt rodó fet de rajols posats a llibret. A cada costat hi ha una finestra com les del primer pis. A l'interior la disposició és la típica d'aquestes construccions de tres cossos, tot i que ha estat modificada per fer-hi dos habitatges. Destaca la volta catalana de la planta baixa. Davant la façana principal de la masia hi ha un cobert de pedra emprat com a garatge, amb coberta de teules àrabs a dues aigües i bigam de fusta. Adossats a la façana posterior, hi ha les dues granges que formen un pati interior; la de l'oest feta amb pedra i totxo, bigues de fusta i teula àrab; la de l'est amb planta baixa i pis i feta tota de pedra, bigues de fusta i teulada a dues aigües de teula àrab. Una ampliació d'aquesta segona granja per la part oest, afegí un altre volum de planta baixa i dos pisos aprofitant el desnivell, de parets de totxo, bigues de formigó i teulada de fibrociment. | 08049-149 | A l'est del terme municipal | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Masia de Viladases'. La masia està dividida en dos habitatges, degut a una herència, raó per la qual, l'any 1998 s'instal·là una escala per accedir als dos pisos des de la façana posterior. | 42.0117500,1.8744800 | 406804 | 4651694 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44796-foto-08049-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44824 | Torre de l'amo de la colònia de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lamo-de-la-colonia-de-lametlla-de-casserres | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XX | Torre als quatre vents de planta quadrada, construïda damunt la roca en una zona que domina tot l'espai de la colònia. Consta de planta baixa i dos pisos, el segon dels quals és a la sota coberta de mansarda i pissarra. Destaca la torre de secció circular i teulada cònica adossada a la façana nord-oriental amb la data de construcció. Un mur perimetral tanca tot el conjunt. | 08049-177 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia i l'any 1873 demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d' una nova fàbrica i es comprà més maquinària amb la qual cosa es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' i l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, S.A'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0440300,1.8737600 | 406791 | 4655278 | 1906 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44824-foto-08049-177-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44834 | Festa de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-mare-de-deu-del-roser | XX | Festa de la Colònia de l'Ametlla de Casserres que es celebra la primera setmana d'octubre, el cap de setmana més proper al 7, festivitat del Roser. La Mare de Déu de Roser és l'advocació que té l'església de la colònia. El dissabte a la tarda es fa una botifarrada popular amb botifarra blanca i negra amb allioli de codony per a tothom. En acabat es fa ball a la plaça de la colònia. L'endemà (diumenge) es fa l'ofici religiós en honor a la patrona i es canten els goigs. | 08049-187 | L'Ametlla de Casserres | La devoció de la Mare de Déu del roser és molt antiga, on la rosa i el roser eren símbols de l'arribada de la primavera, d'amor i bellesa. Aquests símbols es trobaven vinculats a les divinitats que veneraven i a les quals se'ls ofrenaven roses. Antigament aquesta festa es celebrava pel maig i també per Pentecosta, i els seus goigs són uns dels més antics coneguts. El papa Gregori XIII, va traslladar la celebració d'aquesta festa al dia 7 d'octubre en commemoració a la batalla de Lepant. | 42.0453500,1.8733400 | 406758 | 4655425 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44834-foto-08049-187-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'allioli de codony és un producte originari del Pallars i també d'altres indrets com l'Alt Urgell i la Cerdanya. El codony és un fruit de tardor que suporta bé les temperatures fredes de muntanya. Gairebé tota la collita es emprada per a l'elaboració del codonyat però una part de la producció es reserva per a fer l'allioli que es prepara afegint a l'emulsió d'all i oli una porció de codony madur prèviament bullit, pelat i havent extret les llavors. Té un gust dolç i és lleugerament picant per la qual cosa acompanya molt bé carns i peixos, tot i que hi ha qui el prefereix empastifat damunt d'una bona llesca de pa. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44652 | L'Ametlla de Casserres; Colònia Monegal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lametlla-de-casserres-colonia-monegal | AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV. (1994) Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Volum 9. Bages, Berguedà i Solsonès. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. Pàgs. 251 a 254. AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa. CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. SOLER i RIBA, Ramon (2012) Xemeneies del Berguedà. Pàgs. 40 i 41. Edició de l'autor. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX-XX | La colònia de l'Ametlla de Casserres, també coneguda amb el nom de Colònia Monegal, és una de les moltes colònies fluvials dedicades al tèxtil que van sorgir durant el segle XIX, a Catalunya, i sobretot a la llera del riu Llobregat, per aprofitar la força de l'aigua com a font energètica. Està situada a l'extrem nord-oriental del terme municipal de Casserres, a la llera dreta del riu Llobregat, però a tocar amb el nucli de Gironella, cosa que ha fet que hi hagués més relació, sobretot comercial, entre Gironella i la colònia que no pas amb Casserres. Per aquest punt hi passava un dels principals camins ramaders de la comarca. La colònia es pot dividir en tres parts o nivells. En el nivell inferior, la part principal de la colònia, hi trobem la resclosa amb el seu canal, la fàbrica amb els seus magatzems, naus i habitatges d'encarregats i director, així com els dels treballadors, al voltant del carrer principal, el pont i la font de la Quera i les portes de tancament de la colònia. Un pont de ferro construït per 'La Maquinista terrestre y Marítima' substituí una antiga passarel·la de fusta. Però aquest pont se l'endugué una de les crescudes del Llobregat. L'eix del nivell mig és el carrer de dalt, on també hi ha l'església, el convent, l'antiga casa del capellà, un safareig públic i un dipòsit d'aigua. Finalment en el nivell més elevat hi trobem l'antiga masia de l'Ametlla, amb la font al costat, la nova torre dels amos i els pisos Santa Rosa. La situació de cada element no és casual, sinó que respon a una lògica predeterminada. El nucli original es situa al costat del riu, on hi havia un antic molí destruït durant la Guerra del Francès. Allà s'hi estableix la primera fàbrica, es construeix la resclosa, el canal i el pont. Els primers habitatges estaven a la part superior de la mateixa fàbrica. Quan l'empresa creix, es construeixen noves naus de magatzematge i nous habitatges: els del carrer de Dalt. Les construccions d'aquest sector estan fetes de la pedra extreta per eixamplar l'espai. És el moment de la primera organització de la colònia, amb l'església, el convent, la casa del capellà, el safareig, etc. La segona ampliació es va fer pel sud, amb el carrer Principal i la plaça major, on hi havia la botiga de queviures i la fonda, així com la casa del director i de l'encarregat. A la part més alta hi trobem la masia de l'Ametlla, casa dels primers propietaris de la colònia i dels camps adjacents. Des d'aquest lloc es controla tota la colònia. A principis de segle XX es construeix la Torre de l'amo, al gust de l'època i com a símbol inequívoc de poder i control. | 08049-5 | l'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | La masia de l'Ametlla, nom dels seus propietaris, era una finca agrícola que posseïa els camps occidentals annexos a la masia. Josep Comas i Ametlla, l'any 1814 s'instal·la en un vell molí del terme de Puig-reig. Uns anys més tard (1834) els germans Ramon, Josep i Joan van rebre l'encàrrec de l'Ajuntament de Gironella per reconstruir la resclosa del molí de la vila. La importància de la família queda palesa per la seva vinculació amb els molins de l'Ametlla de Casserres i el de l'Ametlla de Merola, als que va donar nom, com amb el de Gironella i Puig-reig. Els primers tallers tèxtils s'instal·len dins el molí amb el patrocini de Tomàs Bach de Berga. L'any 1858 Esteve Monegal compra la fàbrica i comença l'expansió de la colònia. L'any 1873 Esteve Monegal demanà permís per construir una nova resclosa per tal de modernitzar el sistema productiu i fer-lo més rendible. El permís arribà l'any 1875 i seguidament es muntà una nova turbina, s'amplià l'espai productiu amb la construcció d'una nova fàbrica, es comprà més maquinària i es contractaren més treballadors. L'any 1879 mor Esteve Monegal i el seu fill, Josep Monegal i Nogués, continua amb l'empresa iniciada pel pare. L'any 1900 la fàbrica ja disposava de les seccions de filatura i tissatge i hi treballaven tres-centes persones. Aprofitant la conjuntura de la Primera Guerra Mundial fa un creixement qualitatiu que fa ampliar el negoci i es converteix en 'J. Monegal Nogués e Hijos' fins que l'any 1925 es transforma en societat anònima: 'Textil Monegal, SA'. L'any 1966 amb la crisi del sector tancà les portes. Amb el final de l'activitat productiva, els propietaris de la colònia oferiren als treballadors la possibilitat d'adquirir, en règim de propietat, els pisos on vivien. La majoria ho van acceptar. Josep Monegal i Nogués, el principal impulsor de la colònia, a més de fabricant i comerciant de cotó a l'engròs, fou vocal (1886-1890) i president (1902 i 1928) de la Cambra de Comerç de Barcelona; també alcalde de Barcelona (1902-03), senador (1905 i 1907) i senador vitalici des de 1908. Els Monegal foren membres fundadors de la Caixa de Pensions. | 42.0463700,1.8728900 | 406723 | 4655539 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44652-foto-08049-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La Colònia de l'Ametlla de Casserres, està regulada pel 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; els plans directors urbanístics son un instrument de planejament urbanístic general definit a l' article 56 del Text Refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol. Estableixen directrius, normes i recomanacions per l'ordenació urbanística del territori, que han de ser respectades per les actuacions de desenvolupament territorial, especialment pel planejament urbanístic general municipal, relatives al tractament del sòl no urbanitzable i la protecció del patrimoni territorial, a les infraestructures de mobilitat i a l' ordenació dels assentaments i activitats econòmiques. Comprèn els municipis d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Gironella, Navàs, Olvan i Puig-reig. (EDICTE de 27 de juliol de 2007, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a diversos municipis de les comarques del Bages i del Berguedà. (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44830 | Font de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lametlla-de-casserres | XVIII-XX | Font situada al costat de la masia l'Ametlla que servia per abastir-la d'aigua. Es troba sota un marge en un lloc ombrívol i al peu de dues alzines. S'ha protegit amb la construcció d'una caseta de planta quadrangular feta de maons arrebossats i una coberta a dues aigües, també de maons plans. Darrera de la barraqueta hi ha la mina amb una porta de ferro. Al davant adossat al marge hi ha un banc de pedra que mesura 1,50 cm x 50 cm, ja que abans hi havia una mica d'espai per esbarjo. | 08049-183 | L'Ametlla, al costat de la casa Ametlla | Aquesta font abastia el safareig que els treballadors feien servir per rentar la roba, abans de construir el nou. Molt abans ja era coneguda pels que utilitzaven l'antic camí ramader, que anaven a omplir els càntirs. | 42.0440300,1.8727800 | 406710 | 4655279 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44830-foto-08049-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||
| 44913 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres | Font situada a la llera dreta de la Riera de les Febres, a 100 metres a ponent del carrer d'Esteban Monegal. Per arribar-hi cal anar fins a la corba del carrer que travessa la riera de les Febres o de Graugés i que mena a la font del Balç. Un cop a la corba cal entrar a mà dreta per la riera tot seguint per un corriol arran de les parets de les cases fins arribar gairebé a la primera resclosa on hi ha una passera amb blocs de pedra. Enfront, a uns quinze metres hi ha un cirerer que li fa ombra. La font es troba construïda en un marge de pedra seca d'1'60 m d'alçada per damunt del qual hi passa un estret corriol. Està embassada de llot i vegetació herbàcia i no es pot veure el broc. Al seu entorn hi ha bardisses, saücs i menta salvatge. | 08049-266 | L'Ametlla - Riera de les Febres | Segons tradició oral, sembla que aquesta deu d'aigua tenia efectes guaridors contra les febres, motiu pel qual se la denomina com a font de les Febres. | 42.0422500,1.8726800 | 406699 | 4655082 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44913-foto-08049-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44913-foto-08049-266-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 44833 | Festa Major de l'Ametlla de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lametlla-de-casserres | XX | Festa Major de la Colònia de l'Ametlla de Casserres, que es celebra per la festivitat de Sant Antoni, durant la primera setmana de juny. Es fa per Sant Antoni a causa de l'ermita romànica que hi havia a l'entrada de la colònia, dedicada a aquest sant, i que es va desmuntar per traslladar-se, i que finalment va desaparèixer. La Festa Major està organitzada per la junta de l'Associació de Veïns i hi col·labora tota la gent de l'Ametlla. Cadascú aporta la voluntat. A més a més s'organitza una rifa amb cava, pernil, vi i cistelles de llaminadures, per ajudar a pagar els actes festius. El dissabte a la nit es fa ball a la plaça i s'obsequia als veïns amb rom cremat. El diumenge es fa el corresponent ofici religiós A la tarda, cap allà les 7, un ball, seguit d'un pica-pica on es convida a les autoritats. | 08049-186 | L'Ametlla de Casserres | Segons els membres de l'Associació de la colònia, aquest Sant no portava el xai i per tant estaria dedicat als paletes ja que els constructors del molí, els germans Joan, Josep i Ramon Ametlla, eren picapedreres i mestres d'obra. | 42.0468200,1.8724400 | 406686 | 4655590 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 44733 | Cal Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carreres | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia fonamentada directament damunt la roca natural, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, tot i que la part posterior es va ampliar en alçada. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El tram més meridional amb la coberta més baixa conserva les bigues de fusta i el tram alçat, les bigues són de formigó. Té un cos adossat a la façana de llevant que originàriament seria de planta baixa, destinat a bestiar, però que s'ha aixecat una planta pis. Mentre el parament de la casa i del cos adossat en planta baixa és de maçoneria, la planta pis del cos adossat i l'alçat són de totxo. Les obertures de la façana sud són de llinda recta de pedra amb brancals i ampits també de pedra. La porta principal d'accés es troba a la façana sud, però es va obrir una segona entrada a la façana oriental, al costat d'una obertura tapiada. Al voltant hi ha altres annexos fets de totxo vist, bigues de formigó i cobertes de fibrociment que s'aixecaren després dels incendis de l'any 1994. | 08049-86 | Clot de les barraques | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Carreres'. | 42.0446400,1.8724300 | 406682 | 4655348 | 1778 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44733-foto-08049-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44826 | Mare de Déu del Roser de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-de-lametlla | AA.VV (2010). Colònies Industrials, Catàleg de l'Exposició Colònies Industrials, Museu d'Història de Catalunya i Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa CATALÀ, Rosa i MOLAS, Alba (2005). Les colònies del Llobregat. Paisatge i vivències, PAM, Barcelona. CLUA, Jordi (1994). Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Consell Comarcal del Berguedà, Berga. COMAS, Francesc i SERRA, Rosa (2006). Colònies tèxtils. Parc Fluvial del Llobregat, Zenobita edicions, Manresa. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, Rosa i GARCIA, Jordi (no consta). L'Ametlla de Casserres. Parc fluvial del Llobregat. SERRA, Rosa (1983). Inventari del patrimoni arquitectònic de Casserres. Generalitat de Catalunya. TEIXIDOR, E. i SERRA, R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Editorial. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1979). Les Colònies industrials. Laia. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1980). 'De les colònies industrials a la crisi de l'Estat Providència'; dins l'Avenç. Barcelona. TERRADAS SABORIT, Ignasi (1994). La qüestió de les colònies industrials. Centre d'Estudis del Bages. Manresa. | XIX-XX | El pinacle va caure a causa de l'impacta d'un llamp. El tros que es va desprendre es troba darrera una tanca de ferro que hi ha a l'exterior de l'edifici. | Església de la colònia de l'Ametlla de Casserres, d'estil neogòtic. Està aixecada damunt una llosa sorrenca i construïda totalment amb la pedra provinent de la pedrera que permetia engrandir al mateix temps la fàbrica i els nous habitatges del carrer de Dalt. És de planta de creu llatina, d'una nau amb volta d'aresta i capelles laterals. La coberta és de teules àrabs a dues aigües. El campanar s'alça des de la façana presidit per un pinacle i forma un petit porxo d'entrada. A l'interior hi ha un cor. A l'exterior sobresurten uns contraforts flanquejant la nau i acabats amb pinacles, que com tots els elements ornamentals responen a una estètica neogòtica. | 08049-179 | L'Ametlla de Casserres, al nord-est del terme municipal | Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949) era l'arquitecte de municipal de Gironella i fou deixeble de Domènech i Montaner. Es construí per iniciativa de Josep Monegal, que fou alcalde de Barcelona. | 42.0470700,1.8723300 | 406677 | 4655617 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44826-foto-08049-179-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Alexandre Soler i March | Hi ha un orgue de fusta i unes prestatgeries amb partitures i càntics ben antics. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 44938 | Goigs de la Mare de Déu del Roser, patrona de la parròquia de l'Ametlla de Casserres. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-patrona-de-la-parroquia-de-lametlla-de-casserres | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs que es canten en lloança de la Mare de Déu del Roser a l'església de la colònia de l'Ametlla de Casserres, durant la Festa Major. La lletra diu: Vostres goigs amb gran plaer / cantarem, Verge Maria, / puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. Déu planta dins de Vós, Senyora. / un Roser molt excel·lent, / quan us feu mereixedora / de concebre'l purament, / donant fe al missatger / que del Cel us trametia Déu, el Pare, que volia / fóssiu Mare del Roser. Del Sant Ventre produïda / la planta del Roser verd, / fou dels àngels circuída / i servida amb gran concert; /i resta pur i sencer / Vostre cos amb alegria. Quan florí en l'Establia / el celestial Roser. Quan els Reis devots sentiren / del Roser la gran olor, /amb l' estela ensems partiren / per adorar el Senyor, / i trobaren ser lo ver / de Balaam la profecia, Com vostre Mercè tenia / en els braços el Roser. Gran delit vos presentava / Vostre Fíll ressuscitat, / amb cinc Toses que portava / en les mans, peus i costat, / per les quals el Llucifer / qui de sants l'infern omplia. Fou robat en aquel! Dia / que florí el sant Roser. Reparada la gran erra / d' Adam per mort cruel, / transplantat fou de la terra / el Roser dalt en el cel; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia, Contemplant Déu com rebia / amb gran goig el sant Roser. No fou de menor estima / el goig de 1 'Esperit Sant, / quan vingué de l' alta cima / en vostre Col·legi Sant, / i regá aquell planter, /que el gran Déu s'hi elegía, Per estar en companyia / del celestial Roser. Vostre vida ja acabada, / el major deIs goigs sentís / com a Déu sou presentada /triomfant en Paradís; / i Senyora us volgué fer /del gran hort que poseía, Col·locant-vos com devia, / sota I 'ombra del Roser. Mana vostra Senyoria / als Frares Predicadors, / que de vostra Confraria / fossin instituïdors; / i així ells l'han fundada, /obeint vostre voler, Dignament intitulada / Verge i Mare del Roser. Puix mostreu vostre poder / fent miracles cada dia, /preserveu, Verge Maria, / els confrares del Roser. | 08049-291 | L'Ametlla de Casseres | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 42.0470700,1.8723300 | 406677 | 4655617 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44938-foto-08049-291-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44858 | Riera de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-les-febres | ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga. AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya. DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions. GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà. | La Riera de Graugés o Riera de Ballús, en el seu pas per l'Ametlla de Casserres pren el nom de Riera de les Febres desguassant les seves aigües al riu Llobregat just per sota la Colònia de l'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal. El curs baix travessa una zona majoritàriament agrícola on el bosc de ribera ressegueix la llera en una franja estreta formada per salzes, pollancres, oms, i freixes amb sotabosc de saüc, arç blanc, roldor i bardissar alternat amb herbassars propis d'aquests ambients humits, destacant una important comunitat de menta pebrera. En els trams més antropitzats hi ha una pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes degut a la introducció d'espècies alienes, com l'acàcia, provinents de la proximitat dels jardins. A les zones més feréstegues alternen les marjades boscoses de roure de fulla petita i alzina carrasca amb pineda secundària de pi blanc i pinassa. Riera amunt hi ha vàries passeres que permeten travessar a peu el riu, sovint es tracta de blocs de pedra col·locats de forma lineal. Riera avall a la colònia hi ha una passera en forma de pont de doble arc, construïda de pedra vista i barana de ferro que permet passar d'un costat a l'altre quan hi ha crescudes importants. Aquesta riera té dues fonts, la de les Febres i la de les Monges, aquesta última colgada. La fauna vertebrada hi és present amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina, la geneta o el senglar. També hi ha presència d'aus com els rapinyaires, bernat pescaire, verdums, picot, oriol i ballester. Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la bagra comuna i el barb de muntanya. En aquesta zona d'aigües més tranquil·les és fàcil observar la granota roja o comuna. Durant la realització del Mapa de Patrimoni, s'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus) a la part alta de la riera. Es tracta d'un ocell protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles. | 08049-211 | L'Ametlla de Casserres | Quan es va fer el safareig del carrer de dalt de la Colònia Monegal es va construir una resclosa per tal de canalitzar l'aigua fins al safareig. Aquest va quedar en desús amb la introducció de la rentadora a les cases i es va anar malmetent. Amb els aiguats de l'any 1983 va patir greus desperfectes quedant del tot inutilitzada. | 42.0424600,1.8723200 | 406670 | 4655106 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44858-foto-08049-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44858-foto-08049-211-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el seu curs hi havia la Font de les Monges, però actualment resta colgada i inutilitzada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||
| 44761 | Cal Traginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traginer-0 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia construïda aprofitant el desnivell de la roca natural. És de planta quadrada, que consta de planta baixa i pis, però amb una planta inferior pel desnivell a la façana sud. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tots els paraments són de maçoneria, amb restes d'antic arrebossat i carreus escairats a les cantoneres. La llinda de la porta principal és amb fusta, mentre que les finestres són amb llindes de pedra. | 08049-114 | Clot de les Barraques | Està ubicada en el Clot de les barraques, que és la zona del municipi de Casserres on han crescut més cases de pagès i masoveries, fruit de fragmentacions antigues de grans propietats, com la de Cal Fàbregas. | 42.0363600,1.8717100 | 406610 | 4654429 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44761-foto-08049-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cal Beulaigua.Hi ha una alzina centenària a la façana sud. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44885 | Font de la Quera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-quera | Font natural que raja d'una beta que passa per dins la roca. Està situada a la llera dreta del riu Llobregat, a prop de la resclosa de la colònia de l'Ametlla de Casserres. El raig d'aigua brolla per una escletxa de la roca. Hi havia una teula que protegia el broc, tot i que actualment ha desaparegut. L'alt grau d'humitat d'aquest indret facilita el creixement de moltes espècies de falgueres i molses. Un exemple és la falguera Adiantum capillus-veneris que se la pot observar per totes les escletxes del mur, entrades de la roca i a la vora del riu. La vegetació arbòria i herbàcia és tupida i sense cap mena d'intervenció humana, amb gran quantitat de brancatge mort. Hi ha presència de pollancre, om, robínia, saüc, bardissa, ortigues i plantes enfiladisses, principalment l'heura. | 08049-238 | L'Ametlla de Casserres - al costat de la resclosa | Les fonts naturals són desguassos dels aqüífers. Aquestes reserves naturals d'aigua acostumen a trobar-se en una capa impermeable que no deixa passar l'aigua cap avall, però quan aquesta capa arriba a l'exterior, l'aigua troba una sortida i brolla com una font. Algunes fonts de Casserres tenen el seu origen en les rieres, però d'altres coincideixen amb fractures de les roques que faciliten el pas de l'aigua pel seu interior. Per a molta gent i fins fa pocs anys, l'única manera d'obtenir aigua potable era agafar-la directament d'una font que en estat natural, no sempre surt formant un raig, sinó que acostuma a sortir arran de terra, de forma difusa i formant un fangar, de manera que és fa difícil recollir-hi aigua. Per aquest fet, des de temps antics trobem aquetes surgències modificades per la mà de l'home, amb construccions de pedra, rajola, etc., que recullen l'aigua i la fan sortir per brocs o aixetes que permeten beure i omplir-ne càntirs. En els paratges on l'aigua és molt escassa, es recollia el degoteig de l'aigua en un dipòsit que es buidava per una aixeta. Si ningú agafava aigua, el dipòsit s'anava omplint, com una petita reserva. | 42.0478900,1.8713700 | 406599 | 4655710 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44885-foto-08049-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44885-foto-08049-238-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||||||
| 44909 | Barraca de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladases | AA.VV (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura Tradicional, vol. 3. Ed. Brau edicions. Figueres. MARTIN i VILASECA, F. I PREIXENS i LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de Pedra Seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Ed. Pagès Editors. Lleida. | XIX | Té la coberta ensorrada. | Barraca de pagès situada en una feixa i envoltada de camps de conreu al límit oriental de terme municipal de Casserres, a tocar amb les Roques de Sant Marc. És de planta quadrada (82'40 metres de costat) i està feta de grans pedres irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana i tenia 83 cm de llum. Es conserva el marxapeu de pedra. | 08049-262 | Viladases, al costat del Reguer | Les barraques de pedra seca construïdes en els camps servien com aixopluc, per a guardar-hi les eines o d'alberg per al bestiar. Segons la comarca aquest tipus de construccions presenten unes característiques que venen determinades per la planta (rodona, quadrada o rectangular, mixta i doble), el sistema de cobriment i el tipus de portal d'accés al seu interior. Per regla general, les barraques, eren aixecades amb les pedres que afloraven als camps, mentre es feien les feines preparatòries per tal de poder-los conrear. A més a més la pedra sorrenca és fàcil de treballar, per la qual cosa la construcció consistia en l'aixecament de parets a base de fileres, una damunt de l'altra sense ajut de material d'unió i lleugerament inclinades cap a l'exterior, per dificultar l'entrada de l'aigua de pluja. Els sostres s'acostumaven a fer amb lloses més planes al damunt del qual s'hi podia afegir terra barrejada amb pedruscall on s'hi plantaven espècies herbàcies que ajudaven a retenir la terra i aïllar el sostre. | 42.0153900,1.8718700 | 406593 | 4652101 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs testimonis visibles d'arquitectura de pedra seca del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44668 | Jaciment de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-peu-curt | MARTÍ CASTELLÓ, RAMON i CAMPRUBÍ SENSADA, JOSEP (2000). Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Memòria de les campanyes de prospecció arqueològica dels anys 1997 i 1998. Memòria núm. 3934. Memòria inèdita. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. | VII-III aC | No s'ha realitzat cap excavació i, per tant, es desconeix l'abast real del jaciment. | Arrel de la realització del projecte de recerca amb el nom 'Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana', Ramon Martí i Josep Camprubí (2000) van fer la troballa superficial de ceràmica ibèrica, amb una cronologia dels segles VII a III aC. La seva ubicació seria a sota o al costat mateix de la casa de cal Peu Curt. El punt geogràfic on es van trobar els materials descarta la hipòtesi que vinguin de turons veïns 'per això creiem que l'assentament ibèric ha d'estar sota la casa o a tocar seu'. | 08049-21 | Barbats | Troballes realitzades en el transcurs del projecte de recerca: Evolució del poblament a la Plana Central del Berguedà des de l'època Baix Imperial Romana fins a l'alta Edat Mitjana. Notícies facilitades per Jaume Bernades, director del Museu de Solsona, als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Tot i així, no s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0210000,1.8714800 | 406569 | 4652724 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44668-foto-08049-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment no consta a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya de la Generalitat, tot i que la memòria del projecte de recerca s'ha entregat i es pot consultar. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||
| 44665 | Nova Ctra. Eix Llobregat. Ctra. C-16 PK 31+580; Camp del Torrent de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nova-ctra-eix-llobregat-ctra-c-16-pk-31580-camp-del-torrent-de-figueroles | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VII-I aC | Parcialment excavat, però es desconeix els seus límits | Camp de sitges d'època ibèrica documentat durant els treballs arqueològics de prospecció motivats per la construcció de la C-16, Eix Llobregat. Es van localitzar 38 sitges, un abocador amb material ceràmic i petri, juntament amb retalls estratigràfics i materials orgànics de tipus antròpic. | 08049-18 | Ctra. C-16 PK 31+580 | 42.0323000,1.8712500 | 406566 | 4653979 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44665-foto-08049-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El polígon està delimitat per la carretera BV-4132z i la nova variant de Gironella a Casserres BV-4132 i el Rec de Figueroles. Actualment és un camp de blat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44778 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-4 | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis, en la que l'any 1950 es van aixecar les golfes per fer-les habitables. L'estructura de la masia és de fusta, amb coberta de teula àrab a dues aigües i amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments de la planta baixa i la planta primera són de maçoneria, amb grans carreus cantoners, mentre que l'aixecament de la planta segona es va fer amb maó vist. Excepte la façana principal, la resta de parets es troben arrebossades i sense pintar. La porta d'entrada és de rajol d'arc carpanell o nansa de cistell, així com la resta de finestres i balcons amb llindes de rajols. Destaca a les plantes primera i segona, centrada, l'obertura d'una galeria doble amb columna central, feta de rajols. Adossat a la façana est, en primer lloc, hi ha, en un estat de conservació millorable, un cobert de planta baixa i pis per usos agrícoles, amb estructura de fusta, coberta de teula àrab i parets de pedra. Davant seu, hi ha un annex cobert i un porxo usat com a magatzem, amb estructura de fusta i teulada àrab. Més a l'est, hi ha el paller de planta baixa amb la mateixa estructura de fusta, teulada de teula i parets de pedra. | 08049-131 | Vilanova - Riera de Clarà | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Caseta'. | 42.0210600,1.8713200 | 406556 | 4652731 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44778-foto-08049-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44908 | Vil·la romana de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-viladases | I-V | No s'ha fet cap excavació, es tracta de troballes superficials. | En una zona elevada de camps erms damunt una codina, envoltada de camps de conreu, i amb una gran visibilitat, els membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà van detectar superficialment material arqueològic d'època romana, principalment material constructiu (tegulae), ceràmica (comuna i sigil·lada africana) i, fins i tot, escòria de ferro. A simple vista no s'observen estructures, però l'acumulació de sediments en alguns llocs poden fer pensar que resten fileres de pedres que podrien correspondre a parets d'una vil·la romana. Si més no, la situació del lloc, la presència de material arqueològic i el topònim Viladases així ho poden fer pensar. Una futura excavació arqueològica podria resoldre alguns dels molts enigmes que momentàniament resten en la ignorància. | 08049-261 | Viladases, al costat del Reguer | Informació facilitada per Josep Sánchez de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, que són els que van detectar la presència de material arqueològic d'època romana en aquesta zona. | 42.0147500,1.8710100 | 406521 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment fou descobert recentment i no consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44784 | Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/manudells | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVII | Masia construïda sobre la roca amb un cos central de planta quadrada i ampliacions fetes a nord i oest unides per un pati interior tancat. El volum central, amb l'entrada per la façana occidental, consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües cap al nord‐sud i estructura reformada en formigó. Els paraments són de maçoneria, que conserven l'antic arrebossat, amb grans carreus cantoners destacant la porta principal amb llinda de fusta, mentre que la resta de llindes estan composades per una gran pedra superior; els ampits de finestres són amb motllures sense relleu. A la planta segona hi ha una galeria amb obertura doble i columna intermèdia. L'afegit nord‐oest disposa d'una planta baixa porxada amb dos grans arcs en volta catalana, mentre que la resta d'acabats segueix el model original. Al sud‐oest hi ha una gran terrassa en la planta primera, a sota de la qual hi ha una planta baixa accessible pel pati. | 08049-137 | Figueroles | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0308700,1.8684000 | 406328 | 4653823 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44784-foto-08049-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44925 | Tina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-colls | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | A 50 metres a llevant de la casa dels Colls, en el camí de Gironella a Canudes, en el marge dret del camí, hi ha una tina de secció circular que fa 1'8 metres de diàmetre. Esta plena d'aigua i al voltant hi té un reixat per impedir que es produeixin accidents. Al costat hi ha restes d'un possible mur i els sediments de l'entorn impedeixen observar si existeix alguna altra tina. | 08049-278 | A llevant del terme municipal | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0383400,1.8677100 | 406282 | 4654653 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44929 | Tines de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-manudells | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Estan plenes de runa i deixalles. | Les tines de Can Manudells es troben darrera mateix de la casa. Es tracta de dos forats excavats a la roca natural (tina i follador) que fan 2'2 i 1'6 metres de diàmetre respectivament. No es pot determinar la seva fondària, ni saber si hi ha cap altra estructura associada perquè es troben colgades de deixalles i terra. | 08049-282 | Can Manudells, a Figueroles | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0308900,1.8678400 | 406282 | 4653826 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44876 | Alzina de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-manudells | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada entre dues planes de conreu de cereals, molt a prop de Can Menudells, envoltada d'aritjol i esbarzers així com per una franja d'alzines molt joves, damunt d'una llosa de pedra sorrenca i exposada a ple sol. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per restes de màquia i brolla de romaní. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada a causa de la virulència dels incendis de l'any 1994 dels quals va sobreviure i es va refent any rere any amb nous rebrots. Mesura 17 m d'alçada total x 20 m. de capçada mitjana x 3,50 m de volt de canó i 4,10 m de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08049-229 | Davant la masia de Can Menudells | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 42.0299800,1.8677800 | 406276 | 4653725 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44876-foto-08049-229-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||||||
| 44782 | El Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colls | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Cal refermar estructures i sanejar-ne d'altres. | Masia fonamentada directament damunt la roca natural que s'adapta al desnivell que fa en aquest punt la codina, de manera que per la façana posterior té l'accés a la primera planta, que actualment és l'accés principal. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. El volum principal de la masia va patir una ampliació per la façana de migdia. Encara són visibles els carreus escairats de les cantoneres antigues, que amb l'ampliació han quedat adossades a la nova paret. L'estructura, actualment es troba en obres, i la façana de migdia té un aspecte inacabat en el que es dibuixen galeries amb arcades de rajols a imitació de les que es van produir a finals de segle XVIII i XIX. Les parets són de maçoneria simple, i una part de la reconstrucció es realitza amb rajols. Les façanes laterals conserven les obertures originàries, finestres petites amb llindes, brancals i ampits de pedra treballada. En una es pot llegir la data de mil set cents seixanta vuit. Les obertures del volum afegit a la façana de migdia, les llindes i ampits són de rajols. | 08049-135 | Figueroles | La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Casa'. | 42.0377800,1.8664600 | 406178 | 4654592 | 1765 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44782-foto-08049-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part oriental hi ha una gran cobert magatzem de planta baixa en pedra i pis amb maó, estructura de fusta i teulada a dues aigües amb teula àrab. Aquest cobert conserva una porta de fusta del segle XVII segons una inscripció gravada. Segurament incorporada quan s'amplia el cobert.També es conserva una boca de forn de pa a la planta baixa, que comunica amb la façana de ponent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||
| 44906 | Forns de calç de les hortes de la Vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-les-hortes-de-la-vinya | ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. | XVIII | En part estan colgats de terra. | En el marge dret del camí de l'Ametlla a Avià per Bellús, paral·lel a la riera de les Febres, en un bosc mixt de pins, alzines i roures de La Vinya i al costat de la riera, hi ha dos forns de calç excavats en la margera, un al costat de l'altre. Són cilíndrics, de secció circular, de 3'5 metres de diàmetre. El del'esquerra, més ben conservat manté la paret en una alçada de 3'6 metres i l'altre 1'7 metres. La vegetació cobreix l'entorn i no permet veure'n cap altra estructura, ni la boca ni la base. | 08049-259 | La Vinya - Riera de les Febres, a prop de la casa de La Vinya, al nord del terme municipal | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma cilíndrica excavat dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. En aquesta tasca calia escollir el lloc adequat, generalment en el mateix lloc on hi ha la pedra calcària. A Casserres és molt escassa, i per aquest motiu només trobem aquests dos forns i els de La Barraca. També es necessitava llenya i aigua, per això es construïen al costat de torrents o rieres i en zona boscosa. Normalment al costat d'un camí, per fer-ne el transport més econòmic. El forn s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 42.0457400,1.8637700 | 405967 | 4655479 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44906-foto-08049-259-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44669 | Racó de Barbats; Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raco-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. CASCANTE, P. i FARGUELL, P. (2007). Estudi d'impacte ambiental, prospecció i intervencions arqueològiques preventives en l'obra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navàs a Berga; dins Tribuna d'arqueologia de 2007, pàgs. 213-227. | VII-I aC | Desconegut | Lloc d'hàbitat d'època ibèrica sense estructures conservades que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. La prospecció va permetre localitzar ceràmica d'època ibèrica sense estructures associades. | 08049-22 | Barbats | 42.0283400,1.8635500 | 405923 | 4653547 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44669-foto-08049-22-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | |||||||||
| 44677 | Tossal d'Irene | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-direne | AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. CAMPRUBÍ, J. (1988). 'La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà'; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona. CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). 'La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica'; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga. MARTÍ, R. (2001). 'Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa'; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731. MARTÍ, R. (2001). 'Palacios y guardas emirales en Catalunya'; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol). MARTÍ, R. (1999).'Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus'; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse. MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). 'Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus', dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104. | VIaC-VIII | Parcialment destruït. | Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom 'Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana'. Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona. Donada la relació toponímica del Tossal i la 'Villa Erena' o 'Villa Hirena' que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC. | 08049-30 | Baga de Lledó | 42.0032800,1.8627300 | 405818 | 4650766 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44677-foto-08049-30-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres. | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44719 | Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI | El nucli de Barbats, ja que a la masia cal afegir-hi dues masoveries i diversos coberts, pallers i granges forma un dels conjunts més antics de Casserres, amb documentació de 1500 que ja en parla. Es tracta d'una explotació agropecuària de gran extensió. La masia principal està fonamentada directament damunt la roca natural i és de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i grans carreus a les cantoneres. La façana principal ha sofert una ampliació, en el segle XIX, afegint-hi una doble galeria amb arcades a la meitat esquerre, que no ha malmès la porta d'accés de punt rodó adovellat. El balcó corregut de la primera planta, també afegit posteriorment, si que ha tapat part del punt rodó. Tant un element com l'altre han modificat la disposició simètrica de la façana. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l'interior hi ha llindes de portes amb les dates gravades dels anys 1763, 1774. Al costat de l'entrada principal s'hi va obrir una nova entrada i al costat dret, gairebé tocant la cantonera hi van posar el dipòsit de l'antic trull d'oli amb una aixeta per l'aigua i al damunt mitja pedra de molí. La planta baixa té volta catalana. A l'interior, la seva distribució respon a la clàssica d'aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l'esquerra de l'entrada, que es va modificar l'any 1971, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l'antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l'embigat de fusta. Les bigues de la coberta són de formigó des del 1988. L'any 1971 també s'afegí una finestra geminada a la façana principal amb una columna portada d'una casa indeterminada de Casserres. Entre els afegits a la façana oest destaca un gran porxo amb arcades i una galeria en planta primera amb tres obertures i columnes mitgeres. Un segon porxo se situa davant de la masia, amb planta baixa i pis, construït amb pedra en planta baixa i maó en la planta pis, i coberta de teules àrabs a dues aigües vers al nord i sud, bigues de fusta i obertures sense elements destacables, excepte les llindes ben fabricades amb maó. A l'est de la masia apareixen tres coberts enganxats, adaptats al desnivell topogràfic existent. Al nord, hi ha l'entrada al garatge agrícola (4 m d'alçada) fet amb maó, teula àrab i estructura de fusta; o bé al gran cobert agrícola de PB+2 en alguns casos (alçada 7 m) amb parets de totxo, teula àrab i bigues de formigó. D'altra banda, a l'est de la masoveria 2 hi ha un paller de PB+1 i un porxo, fets amb bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo. | 08049-72 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i llavors van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0252700,1.8623000 | 405815 | 4653208 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44719-foto-08049-72-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi havia hagut fogaina, forn de pa, trull d'oli (ubicat a l'entrar de la casa, a mà esquerra, després d'haver pujat els primers esglaons que porten al pis de dalt, i al replà mateix a mà esquerra tornant a baixar, en una gruta excavada a la mateixa roca on està construïda la casa), premsa de vi, premsa amb les moles pel blat i tines.Existeix un pergamí de l'any 1500 que ja parla del Mas Barbats. Amb la documentació localitzada han pogut establir l'arbre genealògic des de 1690.També destaca una col·lecció d'eines del camp força considerable: dalla, sulfatadores, podalls, esclopins, fangues, arades, garlopes, serres, jous, sedassos, falç, pales de forn, cistells, llums de carburs, paranys i collars, esquellots, forques, etc. A l'exterior, en zones enjardinades, hi ha diverses pedres de premses de la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44890 | Masoveria de Barbats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-barbats | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI | Antiga masoveria de la casa Barbats, construïda aprofitant el desnivell de la roca natural que fa que per la façana posterior s'accedeixi a la segona planta directament. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La façana té una disposició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que només queda trencada a la planta baixa per l'absència d'una finestra a la dreta de la porta d'entrada. Totes les obertures tenen emmarcament de rajols, igual que a les cantoneres. En el primer i segon pisos, damunt la porta hi ha sengles balconeres amb reixa de ferro. | 08049-243 | Barbats | Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat. El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i van instal·lar-se a Barbats. El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa. | 42.0254700,1.8622800 | 405814 | 4653230 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44890-foto-08049-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Totalment reformada com a casa de turisme rural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 | ||||||||
| 44659 | Balmes de Barbats, Enllaç C-16 Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-de-barbats-enllac-c-16-casserres | AAVV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BUSQUETS COSTA, Francesc (2006). Memòria de la prospecció arqueològica superficial i estudi del patrimoni cultural (arqueològic i arquitectònic) pel projecte enllaç entre C-16 i Casserres. Novembre 2005 /juny 2006. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdita. | VI ac- XII | Desconegut | Possible zona d'ocupació antròpica en època prehistòrica i potser medieval en dues balmes que es van documentar amb motiu del projecte 'Enllaç C-16 Casserres', el novembre de 2005, arrel de realitzar una prospecció superficial en els terrenys afectats per les obres. | 08049-12 | Barbats | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica que permeti identificar millor la tipologia del jaciment ni el seu marc cronològic. | 42.0269200,1.8588900 | 405535 | 4653395 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44659-foto-08049-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-01-29 08:07 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 137,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/