Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44908 | Vil·la romana de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-viladases | I-V | No s'ha fet cap excavació, es tracta de troballes superficials. | En una zona elevada de camps erms damunt una codina, envoltada de camps de conreu, i amb una gran visibilitat, els membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà van detectar superficialment material arqueològic d'època romana, principalment material constructiu (tegulae), ceràmica (comuna i sigil·lada africana) i, fins i tot, escòria de ferro. A simple vista no s'observen estructures, però l'acumulació de sediments en alguns llocs poden fer pensar que resten fileres de pedres que podrien correspondre a parets d'una vil·la romana. Si més no, la situació del lloc, la presència de material arqueològic i el topònim Viladases així ho poden fer pensar. Una futura excavació arqueològica podria resoldre alguns dels molts enigmes que momentàniament resten en la ignorància. | 08049-261 | Viladases, al costat del Reguer | Informació facilitada per Josep Sánchez de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, que són els que van detectar la presència de material arqueològic d'època romana en aquesta zona. | 42.0147500,1.8710100 | 406521 | 4652030 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44908-foto-08049-261-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment fou descobert recentment i no consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44909 | Barraca de Viladases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladases | AA.VV (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura Tradicional, vol. 3. Ed. Brau edicions. Figueres. MARTIN i VILASECA, F. I PREIXENS i LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de Pedra Seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Ed. Pagès Editors. Lleida. | XIX | Té la coberta ensorrada. | Barraca de pagès situada en una feixa i envoltada de camps de conreu al límit oriental de terme municipal de Casserres, a tocar amb les Roques de Sant Marc. És de planta quadrada (82'40 metres de costat) i està feta de grans pedres irregulars sense rejuntar. Part dels murs com la coberta estan ensorrats, tot i que no s'ha observat enderroc de teula àrab. Les parets laterals s'adossen directament contra la roca que fa de paret septentrional. La porta d'accés estava al costat dret de la façana i tenia 83 cm de llum. Es conserva el marxapeu de pedra. | 08049-262 | Viladases, al costat del Reguer | Les barraques de pedra seca construïdes en els camps servien com aixopluc, per a guardar-hi les eines o d'alberg per al bestiar. Segons la comarca aquest tipus de construccions presenten unes característiques que venen determinades per la planta (rodona, quadrada o rectangular, mixta i doble), el sistema de cobriment i el tipus de portal d'accés al seu interior. Per regla general, les barraques, eren aixecades amb les pedres que afloraven als camps, mentre es feien les feines preparatòries per tal de poder-los conrear. A més a més la pedra sorrenca és fàcil de treballar, per la qual cosa la construcció consistia en l'aixecament de parets a base de fileres, una damunt de l'altra sense ajut de material d'unió i lleugerament inclinades cap a l'exterior, per dificultar l'entrada de l'aigua de pluja. Els sostres s'acostumaven a fer amb lloses més planes al damunt del qual s'hi podia afegir terra barrejada amb pedruscall on s'hi plantaven espècies herbàcies que ajudaven a retenir la terra i aïllar el sostre. | 42.0153900,1.8718700 | 406593 | 4652101 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44909-foto-08049-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels pocs testimonis visibles d'arquitectura de pedra seca del municipi. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44910 | Bauma del Serrat de Terra Cuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-serrat-de-terra-cuques | En perill de perdre sediments arqueològics per l'acció dels animals o antròpica | En el límit septentrional dels Camps de La Caseta, als peus del turó de Serra Cuques, en una petita cavitat o bauma produïda per una codina de pedra sorrenca, s'observa un fragment de crani humà i restes de pedres que podrien haver estat el tancament del sepulcre. Els sediments que es conserven són a priori escassos, però només una intervenció arqueològica ens aportarà dades precises de la seva importància i una aproximació a la seva cronologia, tot i que aquest tipus d'enterraments són propis del calcolític (2.500 -1800 aC). | 08049-263 | Camps de la Caseta | Informació facilitada per Josep Sánchez de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, que reberen la notícia de l'existència d'aquest jaciment per part d'un particular. La Societat d'Arqueologia del Berguedà, davant el perill de destrució del registre arqueològic ho posà imediatament en coneixement del Servei d'Arqueologia de la Generalitatper tal de preveure'n una excavació d'urgència. | 42.0178000,1.8482500 | 404641 | 4652394 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44910-foto-08049-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44910-foto-08049-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44910-foto-08049-263-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest jaciment fou descobert recentment i no consta en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44911 | Col·lecció arqueològica de Casserres del Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-casserres-del-museu-comarcal-de-berga | JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona, pàg. 139 i 139. | VI aC-V dC | En relació a elements patrimonials vinculats o provinents del municipi de Casserres, actualment el Museu Comarcal de Berga, custodia el material arqueològic provinent de les excavacions del serrat dels Tres Hereus. En un futur proper rebrà els materials de les excavacions realitzades per Àtics de Sant Pere de Casserres i la zona de Sant Salvi, que actualment es troben en dipòsit provisional a l'empresa Àtics, S.L. | 08049-264 | Carrer dels Àngels, 7 (08600 - Berga) | El Museu de Berga es va crear l'any 1962 per iniciativa municipal, amb l'objectiu de preservar, documentar i donar a conèixer el patrimoni de la ciutat i de la comarca. Però fins l'any 1980 no es va obrir al públic. Les seves col·leccions provenen de diverses fonts i es constitueixen en un 10% de temàtica arqueològica, un 15% d'art, un 10% d'arts decoratives, un 40% d'etnografia i un 25% de numismàtica.. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||
| 44912 | Roure del Gorg de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-gorg-de-sant-joan | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Arbre de dimensions monumentals de més de 350 anys que es troba a mà dreta un cop travessada la passera de la riera de Clarà a cinquanta metres del gorg de Sant Joan. És un roure de grans proporcions (17 m d'alçària per 4 m de volt de canó i 15 m de diàmetre de capçada). El tronc és recte, amb l'escorça clavellada i mesura 2,10 m d'alçada; a partir d'aquí es bifurca en quatre branques de grans dimensions, molt ben proporcionades, que van conformant la capçada. Pertany a l'espècie Quercus faginea. Les fulles són petites, ovades, dentades i turmentoses al revers. La capçada es va veure afectada pels virulents incendis de l'any 1994, però amb el pas dels anys s'ha anat refent. | 08049-265 | Riera de Clarà - al costat del Gorg de Sant Joan | La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar. | 42.0205800,1.8482000 | 404641 | 4652703 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44912-foto-08049-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44912-foto-08049-265-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L' indret on es troba és d'un gran valor paisatgístic i històric. Per un costat, no gaire lluny hi ha el Serrat de Terracuques i el camí Cardener de Gironella. Per l'altre, el gorg de Sant Joan, a la riera de Clarà on hi ha les empremtes al terra de la resclosa des de la qual es desviava l'aigua per un canal en direcció a la bassa del molí de Bernadàs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 44913 | Font de les Febres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-febres | Font situada a la llera dreta de la Riera de les Febres, a 100 metres a ponent del carrer d'Esteban Monegal. Per arribar-hi cal anar fins a la corba del carrer que travessa la riera de les Febres o de Graugés i que mena a la font del Balç. Un cop a la corba cal entrar a mà dreta per la riera tot seguint per un corriol arran de les parets de les cases fins arribar gairebé a la primera resclosa on hi ha una passera amb blocs de pedra. Enfront, a uns quinze metres hi ha un cirerer que li fa ombra. La font es troba construïda en un marge de pedra seca d'1'60 m d'alçada per damunt del qual hi passa un estret corriol. Està embassada de llot i vegetació herbàcia i no es pot veure el broc. Al seu entorn hi ha bardisses, saücs i menta salvatge. | 08049-266 | L'Ametlla - Riera de les Febres | Segons tradició oral, sembla que aquesta deu d'aigua tenia efectes guaridors contra les febres, motiu pel qual se la denomina com a font de les Febres. | 42.0422500,1.8726800 | 406699 | 4655082 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44913-foto-08049-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44913-foto-08049-266-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||||
| 44914 | Forn de ginebre del Roc del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-del-roc-del-codol | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Al peu del Roc del Còdol, gran bola de pedra sorrenca situada al costat del Bosc del Blasi, a 700 metres al sud de la masia de Cal Blasi i envoltada de camps de conreu, hi ha les traces d'un forn d'oli de ginebre en molt bon estat de conservació. Les marques gravades a la roca consten d'un cercle, de 56 cm de diàmetre, amb un canaló que s'inicia en el centre del cercle i fa 1'58 cm de llarg. que continua seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta de circular, de 12 cm de diàmetre i 6'5 cm de fondària, rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-267 | Fonogedell - Bosc de Cal Blasi | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 41.9833000,1.8145100 | 401794 | 4648602 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44914-foto-08049-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44915 | Forn de ginebre de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-de-vilanova | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En una codina situada a 100 metres a ponent de la masia de Vilanova, que s'alça al costat d'unes alzines i un roure i davant mateix duna granja, hi ha les traces d'un forn d'oli de ginebre. Les marques gravades a la roca consten d'un cercle, de 54 cm de diàmetre, a l'interior del cercle fa una creu que abasta tot el diàmetre del cercle. El braç vertical d'aquesta creu continua 1'05 metres de llarg seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta de circular, de 8 cm de diàmetre i 4 cm de fondària, rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-268 | Vilanova,a 100 metres de la casa | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0158800,1.8512800 | 404889 | 4652178 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44915-foto-08049-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44915-foto-08049-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44915-foto-08049-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44916 | Forn 1 de ginebre de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-1-de-ginebre-de-la-rovirassa-de-baix | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | En una codina de pedra sorrenca situada al costat de la Solella de la Rovirassa, a 280 metres al sud de la Rovirassa de Baix, envoltada de camps de conreu, s'observen les traces de dos forns d'oli de ginebre, separats entre ells uns tres metres. El que hem assignat el número 1 està més ben conservat que el número 2. Les marques gravades a la roca del forn número 1 consten d'un cercle, de 30 cm de diàmetre. A l'interior del cercle hi ha un altre cercle més petit, de 17 cm de diàmetre. De la part superior d'aquest segon cercle surt un canaló en una llargada d'1'09 metres, seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta cònica de secció circular, de 15 cm de diàmetre i 9 cm de fondària, rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-269 | Solella de la Rovirassa, a la Rovirassa de Baix | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0286800,1.8190500 | 402240 | 4653635 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44916-foto-08049-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44917 | Forn 2 de ginebre de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-2-de-ginebre-de-la-rovirassa-de-baix | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Les marques es troben molt desgastades. | En una codina de pedra sorrenca situada al costat de la Solella de la Rovirassa, a 280 metres al sud de la Rovirassa de Baix, envoltada de camps de conreu, s'observen les traces de dos forns d'oli de ginebre, separats entre ells uns tres metres. El que hem assignat el número 1 està més ben conservat que el número 2. Les marques gravades a la roca del forn número 2 consten d'un cercle, de 20 cm de diàmetre, de la part superior d'aquest cercle surt un canaló en una llargada d'un metre, seguint el desnivell de la roca. Aquest canaló va a parar a una cassoleta en forma de pera, de 16 cm d'amplada màxima per 30 cm de llargada i3'5 cm de fondària. Està rebaixada a la roca, que és per on es recollida l'oli resultant d'un lent procés de cocció. | 08049-270 | Solella de la Rovirassa, a la Rovirassa de Baix | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0286700,1.8191000 | 402244 | 4653634 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44917-foto-08049-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44918 | Tines del Clot del Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-clot-del-batlle | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tines ubicades en la partida de Can Roca, en un petit bosc de pins, al costat mateix dels camps de Can Sargantana, per sota la carrtera BV-4132 de Gironella a Casserres. S'observa clarament una tina de secció circular d'1'5 metres de diàmetre i una profunditat indeterminada perquè es troba colgada de terra i una alzina ha crescut dins la tina. Uns metres a llevant, al costat de la marca de termenat hi ha una petita cavitat rectangular (0'8 x 0'63 m) excavada a la mateixa roca, que també es troba colgada de terra. Existeix la possibilitat que hi hagia altres retalls a la roca i que la vegetació obstaculitzi la seva visibilitat. | 08049-271 | Clot del Batlle | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0241300,1.8499500 | 404791 | 4653095 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44918-foto-08049-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44918-foto-08049-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44918-foto-08049-271-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44919 | Tines de la Rovirassa de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-rovirassa-de-baix | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII - XVII | La roca s'ha partit. | Tines ubicades en una codina de pedra sorrenca que aflora a l'extrem sud dels Camps de la Rovirassa, en el Pla de Cap el Soler; en una zona emboscada de pins i alzines. Es tracta de dues tines de secció circular, la petita (follador) fa 1'10 metres de diàmetre i es conserva sencera. En canvi, la més gran, 1'7 m de diàmtre, s'ha esberlat i una part de la roca s'ha després. Entre ambdues hi ha el canaló o boixa de 8 cm d'amplada. Per sota hi passava un antic camí que anava a Trullàs. | 08049-272 | Al cap d'avall dels Camps de la Rovirassa | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0274400,1.8217100 | 402458 | 4653494 | 08049 | Casserres | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44919-foto-08049-272-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44920 | Tines de Montoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-montoliu | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Les tines estan fragmentades. | Aquestes tines es troben en el camí de Montoliu a Serrajoana, al costat esquerre. Actualment es presenta com una bassa excavada a la roca, amb un costat recte on s'han excavat uns esglaons per baixar-hi, però amb els altres costats arrodonits que podrien pertànyer a la secció de dos o tres tines que hagin perdut part de les seves parets de forma antròpica o accidental. La mesura global del conjunt fa 5'25 metres d'un costat per 6 de l'altre. La profunditat entre 2 i 2'5 metres, ja que es troben mig colgades i amb aigua embassada. | 08049-273 | Costa de Montoliu. | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0215000,1.8313600 | 403248 | 4652824 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44920-foto-08049-273-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44921 | Tines de La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-barraca | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tines situades al costat del camí que porta a la Barraca del Bernadàs, a 100 metres a llevant de la casa, en el revolt que el camí es bifurca per continuar fins a Vilanova. Es tracta del típic grup de dos tines (follador + tina) de seció circular. El follador fa 1'50 metres de diàmetre i la tina fa 2 m de diàmetre. El boixador no es pot veure perquè estan plenes d'aigua i ha crescut boga a l'interior. | 08049-274 | La Barraca de Bernadàs | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0135900,1.8538400 | 405097 | 4651920 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44921-foto-08049-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44921-foto-08049-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44921-foto-08049-274-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44922 | Tines del Roc de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-del-roc-de-vilanova | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Estan colgades per terra en la seva totalitat. | Tines situades en una codina de pedra sorrenca que s'alça a 100 metres a ponent de la casa de Vilanova,per damunt una granja. Estan colgades de terra fins al capdamunt, però es poden veure alguns perfils. El més clar és una circumferència de 2 metres de diàmetre. Al seu costat es perfila un retall quadrangular d'1'3 x 1'5 metres. Uns sis metres capa la casa hi ha una altra tina completament colgada de terra d'uns 2 metres de diàmetre. | 08049-275 | Vilanova,a 100 metres de la casa | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0158700,1.8512400 | 404885 | 4652177 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44922-foto-08049-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44922-foto-08049-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44922-foto-08049-275-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44923 | Tines de la casa Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-casa-vilanova | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Les tines estan fragmentades. | Tines situades a l'angle nord oriental de la casa Vilanova, al darrera de la piscina, damunt de la codina de pedra sorrenca sobre la que es fonamenta la masia. Es tracta d'un conjunt format per dues tines (follador + tina) de secció circular. El follador fa 1'70 metres de diàmetre i la tina en fa 2'80. Estan parcialment colgades de terra i el bloc on es troben excavades s'ha partit en tres trossos degut a les arrels de varis lledoners que hi han crescut al voltant. S'observen diversos encaixos realitzats a la roca. | 08049-276 | Paratge Vilanova - Entorn Riera de Clarà | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0157800,1.8527900 | 405014 | 4652165 | 08049 | Casserres | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44923-foto-08049-276-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44924 | Tines de la Baga de Bernadàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-la-baga-de-bernadas | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Estan colgades de terra. | En una pineda de la Baga del Bernadàs, a 100 metres al sud de La Barraca al costat mateix del torrent que baixa de la bauma del Soroll, hi ha el retall de dues tines excavades en una codina de pedra sorrenca. Estan colgades de terra fins al capdamunt però es poden observar els perfils, un de secció circular d'1'8 metres i l'altre de secció quadrada d'un metre de costat. | 08049-277 | La barraca - Baga de Bernadàs | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0102100,1.8547700 | 405169 | 4651544 | 08049 | Casserres | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44924-foto-08049-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44924-foto-08049-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44924-foto-08049-277-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per en Lluís Calveres que les va descobrir a principis d'any quan realitzava treballs del camp. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44925 | Tina dels Colls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-colls | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | A 50 metres a llevant de la casa dels Colls, en el camí de Gironella a Canudes, en el marge dret del camí, hi ha una tina de secció circular que fa 1'8 metres de diàmetre. Esta plena d'aigua i al voltant hi té un reixat per impedir que es produeixin accidents. Al costat hi ha restes d'un possible mur i els sediments de l'entorn impedeixen observar si existeix alguna altra tina. | 08049-278 | A llevant del terme municipal | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0383400,1.8677100 | 406282 | 4654653 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44925-foto-08049-278-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44926 | Tines de Bernades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-bernades | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Tapades per a al seva protecció amb llosa de formigó i tapadora. | Pujant pel camí que mena al Mas des de la carretera, a mà dreta, al costat d'un revolt pronunciat, cal entrar caminant uns trenta metres cap a una feixa amb arbres fruiters. Al peu del marge hi ha una tina actualment tapada pel seu propietari amb bigues de formigó i una xapa de ciment amb portella de ferro a la part superior tancada amb un candau per por que hi caigués algú. La tina fa 2 metres de profunditat i 1'80 metres de diàmetre. Al costat dret hi havia el follador amb la boixa. | 08049-279 | Sant Pau de Casserres | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0433400,1.8370400 | 403751 | 4655242 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44926-foto-08049-279-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina està plena d'aigua i malgrat la xapa de ciment ,està intacta. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44927 | Tines de Cal Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-fabrega | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XII-XVII | Davant l'antiga façana principal de la casa de Cal Fàbrega, hi ha una tina d'oli de planta rectangular amb els esglaons cavats a la roca i una tina i el follador de vi, Actualment estan colgades de terra i només se'n pot veure la planta. Tot i que estan tapades amb pedra de jardí, per la descripció que ens en va fer la propietat podrien tenir semblança amb les tines de Montoliu o les de Cal França. | 08049-280 | Cal Fàbrega, a ponent del terme municipal, tocant a l'Espunyola. | Els propietaris actuals van adquirir a finca l'any 1889, però el nom de Cal Fàbrega és anterior. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Fàbrega'. | 42.0153700,1.8083700 | 401335 | 4652170 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44927-foto-08049-280-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Abans dels incendis de l'any 1994, damunt mateix de les tines hi havia un cobert amb un forn de pa. | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44928 | Tines de Cal Segarra de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-cal-segarra-de-baix | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XIII-XIX | Tines ubicades a 120 metres a ponent de la casa de Can Segarra de baix, en un marge rocós al límit septentrional dels camps de conreu. Es tracta de les característiques tines de tradició medieval que consten de dos forats excavats a la roca natural: tina més follador. Però en aquest cas, trobem que s'han aixecat les parets seguint la secció circular de cada tina, fins a una alçada conservada de 3 i 3'4 metres respectivament. Les parets tenen un gruix de 50 cm i estan fetes de maçoneria: pedres vistes rejuntades amb morter de calç. Cada tina té la seva obertura de 1'05 metres de llum. El diàmetre de les tines és de 1'8 metres. La més oriental té, a l'interior, una filera de maons curvats que fan 47 x 50 cm. També tenen l'interior d'arrebossat antic. Pel costat meridional hi ha una construcció adossada de planta rectangular ( 3'10 x 4 metres), amb parets conservades a una alçària de 2 metres. La façana occidental s'adossa directament a la roca natural, que és la mateixa roca en la que s'han excavat les tines; formant una construcció unitària. La coberta només conserva una filera de teules àrabs i, molt possiblement, era a una aigua. La porta de fusta sí que es conserva i fa 97 cm de llum. Els paraments són fets de grans carreus treballats i a les cantoneres escairats i pedres més petites irregulars entremig. A l'interior s'observa un carreu amb la boixa circular, ben treballada que servia per buidar al tina a les botes. | 08049-281 | Cal Segarra de Baix - Clot de les Barraques | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0045600,1.8283600 | 402974 | 4650946 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44928-foto-08049-281-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||
| 44929 | Tines de Manudells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-manudells | BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. COROMINAS i CAMP, Ramon (2000). Les tines excavades a la roca de les Farrerres d'Olvan; dins la Revista l'Erol, núm. 65, pàgs. 34-37. | XII-XVII | Estan plenes de runa i deixalles. | Les tines de Can Manudells es troben darrera mateix de la casa. Es tracta de dos forats excavats a la roca natural (tina i follador) que fan 2'2 i 1'6 metres de diàmetre respectivament. No es pot determinar la seva fondària, ni saber si hi ha cap altra estructura associada perquè es troben colgades de deixalles i terra. | 08049-282 | Can Manudells, a Figueroles | Normalment el conjunt esta format per dues cavitats, la tina pròpiament dita, que és un pou circular d'uns 2 m de diàmetre , d'una profunditat que com a terme mig no sol superar els 2 m i proveït d'una boixa al fons per efectuar el buidat i un altre recipient que sol tenir un diàmetre comprès entre 1 i 1'5 m i poca profunditat, el 'follador'. En aquest segon recipient és on la verema era prèviament aixafada abans d'ésser abocada a la tina on es produïa la fermentació. | 42.0308900,1.8678400 | 406282 | 4653826 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44929-foto-08049-282-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44930 | Forn de ginebre de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebre-de-trullas | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixent. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord-Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XX | Està molt desgastat. | Forn d'oli de ginebre situat a l'era de la masia de Trullàs. Està fortament erosionat i només es conserven les marques del cercle petit de 14 cm de diàmetre, amb un canaló corbat de 13 cm i un altre canaló (de 50 cm) que surt de la part oriental en direcció a una cassoleta rebaixada de la roca, de 12 x 15 cm, que és per on es recollia l'oli a mesura que anava regalimant. | 08049-283 | Sant Pau de Casserres - Riera de Clarà | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben premudes al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 42.0295500,1.8345600 | 403525 | 4653714 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44930-foto-08049-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44930-foto-08049-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44930-foto-08049-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se molts d'aquests forns. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44931 | Font de Pixabous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-pixabous | Font ubicada en un marge orientat al nord, a la qual s'hi accedeix des del camí que passa pel Tossal de l'Irene en direcció a Cal Bonhome i un cop passada la casa, a mà esquerra hi ha una gran codina. Cal agafar el camí de terra que va baixant cap al Clot del Doso i canviar de direcció en trobar el primer trencall a mà dreta, que ens hi conduirà de ple a uns tres cents metres. L'espai on hi ha la surgència queda configurat en una zona ombrívola d'arços. L'aigua raja a través d'un broc de ferro collat en un costat del frontis fet de pedra irregular del qual surt un tros de tub de mànega de color negre d'uns vint centímetres de llargària. Al costat, hi ha un pal de fusta clavat entre les pedres amb gots de plàstic per abastir d'aigua al visitant. L'aigua cau en una mena de pica feta grosso modo amb pedres irregulars i s'escorre avall per una canal cavada directament al terra. | 08049-284 | Clot del Doso - al costat del camí de Viladomiu | Font coneguda pels caçadors i per la gent que anava a treballar a la colònia de Viladomiu Nou des de Casserres, que hi passaven pel costat. Estava plena de vegetació i una colla d'excursionistes de Viladomiu Nou l'any 2009 la van netejar, condicionar i retolar amb el nom de la font. Des de llavors en fan el manteniment. | 42.0015100,1.8750300 | 406834 | 4650556 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44931-foto-08049-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44931-foto-08049-284-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la paret està humida, en el moment de la visita no rajava. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 44932 | Portar a batejar els infants sota una teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portar-a-batejar-els-infants-sota-una-teula | XIX | Informació inèdita. | En el segle XIX a Casserres hi havia el costum de portar els nadons a batejar a l'església amb la protecció d'una teula cobrint l'infant des de la sortida de casa i fins l'entrada a l'església. Un cop el mossèn l'acollia a l'església amb les pregaries i l'havia batejat, ja no cali la protecció d'aquesta teula. Antigament els nadons es portaven a batejar ben aviat, ja que si morien sense el sacrament baptismal podrien anar a parar als llims; aquell espai indefinit entre el cel i l'infern, que fou una invenció teològica actualment abandonada. Però no era només la por a una mort prematura, d'altra banda molt corrent en èpoques on les condicions mèdico-sanitàries eren molt més precàries que en l'actualitat, sinó també la por als mals donats per altra gent o esperits. Fins i tot era usual no tocar amb les mans els infants dels altres, ja que podia comportar passar-li un mal. Posar una teula cobrint el nadó és com un engany per fer creure als mals que el nadó continuava sota la protecció de la llar i, així, eviatr aquests mals donats. | 08049-285 | Casserres | Informació facilitada per Ramon Bernades que li havia explicat una veïna nascuda a l'entorn de l'any 1916. Aquesta senyora no ho havia fet però coneixia aquest costum. | 42.0139700,1.8423300 | 404145 | 4651975 | 08049 | Casserres | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 44933 | Les pedres de llamp i el naixement dels infants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pedres-de-llamp-i-el-naixement-dels-infants | XIX-XX | Informació inèdita. | Relacionada amb les pedres de llamp o destrals de pedra hi ha una tradició oral que conta que quan neixia un nen, el pare o l'avi agafava una destraleta de pedra i l'encabia dins d'una branca escollida prèviament. Allí es deixava fins que el nen es fes gran. Mentre, la branca anava cicatritzant envoltant i segellant la destral. Un cop escollida la data per lliurar-la a l'adolescent, quan feia la comunió, s'anava al lloc, es tallava la branca i es polia el mànec que es decorava amb motius geomètrics. | 08049-286 | Casserres | El que s'identifica tradicionalment com a pedres de llamp, en realitat es tracta de destrals de pedra polida d'època neolítica. La denominació de pedra de llamp és de caràcter popular ja que s'associava a la caiguda dels llamps quan impactava al terra i s'enfonsava al terra en forma de pedra. Sovint es trobaven mentre es llaurava la terra i hi havia la creença que es tractava de pedres protectores contra llamps i tempestes per protegir les collites. Allà on hi cau un llamp, es diu que no n'hi torna a caure un altre, per la qual cosa se li atribueixen propietats protectores És molt freqüent trobar-les en finestres, portes o parets de masos. Es deia que una manera de saber si es tracta d'una pedra de llamp és lligar-la a un cordill i posar-la al foc; si el cordill no es crema, la pedra és una pedra de llamp. | 42.0137500,1.8416100 | 404085 | 4651952 | 08049 | Casserres | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Ramon Mas, que ens mostrà una d'aquestes drestals o pedres de llamp. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||||||
| 44934 | A Cal Bernadàs ensenyen de modus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-cal-bernadas-ensenyen-de-modus | BARGALLÓ i CHAVES, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial De Vecchi, SA. Barcelona. BAROJA, Pio (1933). Memorias de un hombre de acción. Humano enigma. Editorial Rafael Caro Raggio. Madrid, pàg. 126. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SAGARRA i DE SISCAR, Ferran de (1935). La primera guerra carlina a Catalunya. El Comte d'España i la Junta de Berga, vol. 1. Editorial Barcino. Barcelona. | XIX-XX | Dita referida a la casa de Cal Bernadàs que consta de diverses versions, segons qui l'explica i que ens ha arribat per diverses fonts orals. La primera versió diu que a Cal Bernadàs, quan hi residia el Comte d'Espanya, hi va anar un pobre a demanar caritat. Va pujar les escales de pedra del mas, va trucar a la porta i li va sortir el Comte d'Espanya que en sentir que el pobre li demanava diners el va empènyer escales avall. El pobre, en més d'una accepció del mot, anava repetint pels carrers del poble que a Cal Bernadàs 'n'ensenyaven de modus'. Una altra versió diu que el Comte d'Espanya, resident a Cal Bernadàs era qui manava a les tropes carlines i feia de màxima autoritat al poble. Quan a algú se li havia de 'cantar la cartilla', esbroncar-lo o castigar-lo l'enviaven a Cal Bernadàs i la gent al veure'l ja deia que el desgraciat en qüestió anava a aprendre de modus. La tradició també ha recollit que el Comte d'espanya va demanar al batlle de Casserres pa pel seu regiment en un temps molt limitat. Aquest va al·legar que seria impossible satisfe la demanda ja que es pastava a mà i no tenien temps suficient. El comte enfadat el va fer fora de la casa, escales avall, tot dient-li: 'Si no teniu pa, aneu-vos-en al cul de l'infern'. Però la fama del Comte d'Espanya se la vaguanyar a pols i el record popular ha transformat els seus actes irònicament en aquesta dita, que ambé s'ha traduit a la literatura. Així tenim el cas de Pio baroja (1933) que escriu: 'El conde de España te enseñará a ti los buenos modos. Y los chicos se echaban a temblar. El conde vivia en una casa grande de la calle Mayor, en casa de Gironella (sic); pero desde una semana antes se trasladó a Casserras, a una csa que se llamaba la casa Barnadas, con gran satisfacción de los bergadanos, que al menos no veian a su tirano tan de cerca'. També Ferran de Sagarra (1935) esmenta l'estada del comte d'Espanya a Cal Bernadàs i el seu caràcter irascible i cruel. | 08049-287 | Carrer Major, 31 | El Comte d'Espanya fou enviat per comandar la Junta de Berga com a cap militar de l'exèrcit carlí i intentar unificar les dues faccions enfrontades entre sí. Es va instal·lar a Casserres a la casa Bernadàs. Pel que sembla fou més conegut pels seus mètodes sanguinaris que no per les seves victòries militars. A Casserres es coneix el cas de Josep Fuster i Grau que fou sentenciat a mort pel Comte d'Espanya, fou esquarterat, però abans li havien tallat una mà i el coll. Són nombrosos els seus propis soldats que va fer afusellar i les poblacions que va fer cremar per evitar que caiguessin en mans dels lliberals. Per totes aquestes arbitrarietats i d'altres fou assassinat pels seus propis partidaris al congost de Tresponts. | 42.0144400,1.8418800 | 404108 | 4652028 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||||||
| 44935 | Goigs de Nostra Senyora de l'Antiguitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-lantiguitat | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs que es canten a lloança de la Mare de Déu de l'Antiguitat amb lletra de Mn. Ramon Camps, lleugerament retocada, i aprovats pel Sr. Bisbe Valentí Comellas, ambdós naturals de Casserres. Música popular. La lletra diu: Puix nostra intercessora /el cel us ha nombrat:/ Casserres us honora/ per Mare de pietat. Encara no existia/ el temps ni l'univers,/que en vós ja Déu tenia/ son goig i sos plaers; / per Reina us condecora/ del món, en ser creat. Sou obra primorosa,/ prodigi de candor,/ la més pura i formosa / que ha fet el Creador,/ puix cap mirada enllora /vostra formositat. Pels fills d'eixa encontrada / amb zel i amor coral / heu estat venerada / de temps immemorial: / Que bé us escau, Senyora, el nom d'Antiguitat! De sant Salvi en el temple / rebéreu culte honrós; /deis monjos amb l'exemple / augmenta la fe en vós, / s'arrela i corrobora / per tot aquest veínat. Del temps per la cruesa / perdut el monestir, / d'amor la vila encesa / un temple us va bastir; / per Reina i Defensora / us ha sempre aclamat. L'augment de fe exigia / més ample i ric palau, / i el poble us construía /un altre tron de pau; / fou obra tal millora / d'amor i caritat. La imatge primitiva / del culte es retira: / tan bella i atractiva /l'artista us císellál /Deis cors sou robadora, / íelic captivitat! Les mares us ofrenen / el fruit del seu amor, /i si els mals les apenen, / us preguen amb fervor; / del trist consoladora, / llurs precs heu escoltat. En temps de gran secada, /de guerra i malvestats, /a vós, nostra advocada, / tenim els ulls posats, / puix nostra vetlladora / us heu sempre mostrat. En qualsevol desgracia / trobem un dolc conhort / en vós, font de la gracia, /en vida i en la mort; / ningú, si amb fe us implora, / se'n va desconsolat. Sou nostra protectora / en tota adversitat: /Casserres us honora / per Mare de pietat. | 08049-288 | Santa Maria de l'Antiguitat | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 42.0154800,1.8441200 | 404295 | 4652141 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44935-foto-08049-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44935-foto-08049-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44935-foto-08049-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Ramon Camps | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.Existeix una edició de l'any 1907 amb una lletra diferent. | 98|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44936 | Goigs a honor de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-honor-de-sant-blai | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs quee s canten en honor a Sant Blai a l'ermita de Sant Miquel de Fonogedell i per l'aplec de Sant Blasi. La lletra diu: Puix de vós tot bé s'espera,/oh sant Blai, sant guaridor:/ Fonollet se us arrecera / com ramat al seu Pastor. Fóreu bisbe de Sebaste, / de l'Armènia bell país, / que us rebia entusiasta / com si fóssiu Jesucrist, /ple com vostre cor ja era / de la gracia del Senyor. Vostre bàcul conduïa / el nombrós ramat fidel; / ni una ovella s'esgarria /del camí que mena al cel. /Us seguim per la drecera, / que és camí gens perdedor. Us veiem, com si fos ara, / que fugiu cap al desert, / perseguit, cercant empara, / fins que hi fóreu descobert: / l'enemic ve amb cor de fera, / l'afronteu amb molt braó. I, sotmès a tota prova, / sou l'anyell que no us queixeu. / Pel turment, amb Crist es troba / la semblança que cerqueu! / Ai, quan truca amb mà severa / nostres portes el dolor! D'una espina al coll clavada / quan guaríreu un infant, / us guanyeu l'anomenada /de ser taumaturg molt gran. / De tot mal ens allibera /vostre brac intercessor. Fou una altra prova dura / el llençar-vos a l'estany; / mes damunt les aigües sura / vostre cos sense cap dany. / Ai, que el mar del món s'esvera /quan ens bat la passió! Del martiri la corona, / com en vostre cap relluu! / És quan el botxí no es dóna / i us degolla a cop molt dur, /mentre l'ànima lleugera / se 'n pujava a cels d'amor. A vós vénen en corrua / tots els pobles del voltant, / quan l'hivern ja s'atenua, / quan el fred ja va minvant, / i es desplega com bandera / l'ametller ran d'horitzó. Sant Pau, Montclar, l'Esgleiola / amb Casserres, Fonollet, / Sant Joan, Viver i Merola / saben prou aquest indret, / lloc sagrat on se us venera /des deis temps de l'avior. De Fonojadell l'ermita / és molt bell el nom que té; / sant Miquel a entrar-hi invita / amb la Verge del Roser. / Ja el vestíbul de primera / ens abriga acollidor. Escolteu nostra preguera / teta goig, teta cançó: /Fonollet se us arrecera / com ramat al seu Pastor. | 08049-289 | Sant Miquel de Fonogedell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 41.9893200,1.8147800 | 401826 | 4649270 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44936-foto-08049-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44936-foto-08049-289-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Climent Forner (lletra) i Queralt Comellas (arranjaments) | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.Existeix una altra versió de la que no es coneix l'autor de la lletra. | 98|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44937 | Goigs en honor de l'apòstol Sant Bartomeu, excels patró de la vila de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-de-lapostol-sant-bartomeu-excels-patro-de-la-vila-de-casserres | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs en honor a Sant Bartomeu que es canten a l'església parroquial per la Festa Major. La lletra de Mn. Amon Camps diu: Gloria a Vós puix mereixeu /I'honor de l'apostolat: / Siau el nostre advocat, / Apòstol Sant Bartomeu. /Vostra pàtria és Galilea, i d'ofici pescador; /com model de raça hebrea / sou lloat pel Salvador / amb Felip quan davant seu, /per coneixe'l heu estat. Siau ... De Crist en la companyia /us quedareu tot seguit; / per Apòstol us prenia / quan us veu tan decidit. / Amb molt gust tot ho deixeu per estar al seu costat. Siau ... Per honrar el matrimoni, / amb Jesús sou a Canà, / del miracle testimoni / quan en vi l'aigua mudà, / I Vós que en tot l' admireu / ple de fe més l'heu amat, Siau ... Quan els dotze us separàveu / per complir l'alta missió, / Vós a la India entraveu / fet de Crist: ambaixador. / Sols amb l'arma de la Creu, / mil triomfs heu abastat. Siau ... Talment com si poc extensa / la gran India esdevingués / vers Armènia, terra immensa, / traslladeu els sants quefers. / Per la fe que prediquen / mai no us trobeu cansat. Siau ... Grans prodigis allà obràreu / per convèncer els pagans; / falsos ídols aterràreu / i l'engany de llur encants. / Del dimoni triomfeu / decidir en el combat. Siua ... Comprovant el rei Polimi / que sos ídols heu retut, / fa que el poble us estimi / puix veu vostra gran virtut. / Els obsequis rebutgeu, / que molts us han ofrenat. Siau ... Dels honors de la victòria / dotze ciutats convertint, / en fugiu mirant la glòria / del Déu ver que esteu seguint. / I en altres llocs prediqueu / com apòstol esforçat. Siau ... Els ministres plens d'enveja, / vers els ídols fingint zel, / atien ço que planeja / Astiages, rei cruel. /Sagnant martiri rebeu / lloant Crist: arnb voluntat. Siau ... Sens dar mostres de desfici / davant l'afilat coltell / sofriu l' espantós suplici / de llevar-vos, viu, la pell. / Sens morir el jorn passeu, fins que sou decapitat, Siau ... Vostres restes són tirades / en caixa de plom al mar / per miracle transportades / van a Lípari a parar / Després en esplendent Seu / a Roma sou honorat. Siau ... Casserres que us venera / des d'antic com a Patró / en el vostre amor espera / trobar sempre protecció. / Abasteu-nos del bon Déu, / salut i prosperitat. Siau ... Des del cel puix molt podeu, / oíu-nos per pietat: / Siau-nos bon advocat, Apòstol Sant Bartomeu. | 08049-290 | Plaça de l'Església, s/n | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 42.0139700,1.8423700 | 404148 | 4651975 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44937-foto-08049-290-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mn. Ramon camps (lletra) i Mn. Josep Maideu i Auguet (música) | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original.L'Excel·lentíssim Sr. Bisbe de Solsona, Dr. Valentí Comellas i Santamaria, fill de Casserres, concedí l'any 1920 que es pogués cantar missa votiva modo solemni de Sant Bartomeu, el diumenge després del 24 d'agost. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | |||||||
| 44938 | Goigs de la Mare de Déu del Roser, patrona de la parròquia de l'Ametlla de Casserres. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-roser-patrona-de-la-parroquia-de-lametlla-de-casserres | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs que es canten en lloança de la Mare de Déu del Roser a l'església de la colònia de l'Ametlla de Casserres, durant la Festa Major. La lletra diu: Vostres goigs amb gran plaer / cantarem, Verge Maria, / puix la vostra Senyoria / és la Verge del Roser. Déu planta dins de Vós, Senyora. / un Roser molt excel·lent, / quan us feu mereixedora / de concebre'l purament, / donant fe al missatger / que del Cel us trametia Déu, el Pare, que volia / fóssiu Mare del Roser. Del Sant Ventre produïda / la planta del Roser verd, / fou dels àngels circuída / i servida amb gran concert; /i resta pur i sencer / Vostre cos amb alegria. Quan florí en l'Establia / el celestial Roser. Quan els Reis devots sentiren / del Roser la gran olor, /amb l' estela ensems partiren / per adorar el Senyor, / i trobaren ser lo ver / de Balaam la profecia, Com vostre Mercè tenia / en els braços el Roser. Gran delit vos presentava / Vostre Fíll ressuscitat, / amb cinc Toses que portava / en les mans, peus i costat, / per les quals el Llucifer / qui de sants l'infern omplia. Fou robat en aquel! Dia / que florí el sant Roser. Reparada la gran erra / d' Adam per mort cruel, / transplantat fou de la terra / el Roser dalt en el cel; / i pujant amb gran poder / el partir no us entristia, Contemplant Déu com rebia / amb gran goig el sant Roser. No fou de menor estima / el goig de 1 'Esperit Sant, / quan vingué de l' alta cima / en vostre Col·legi Sant, / i regá aquell planter, /que el gran Déu s'hi elegía, Per estar en companyia / del celestial Roser. Vostre vida ja acabada, / el major deIs goigs sentís / com a Déu sou presentada /triomfant en Paradís; / i Senyora us volgué fer /del gran hort que poseía, Col·locant-vos com devia, / sota I 'ombra del Roser. Mana vostra Senyoria / als Frares Predicadors, / que de vostra Confraria / fossin instituïdors; / i així ells l'han fundada, /obeint vostre voler, Dignament intitulada / Verge i Mare del Roser. Puix mostreu vostre poder / fent miracles cada dia, /preserveu, Verge Maria, / els confrares del Roser. | 08049-291 | L'Ametlla de Casseres | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 42.0470700,1.8723300 | 406677 | 4655617 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44938-foto-08049-291-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44939 | Goigs de Sant Pau, bisbe de Narbona. Patró de Sant Pau de Casserres. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pau-bisbe-de-narbona-patro-de-sant-pau-de-casserres | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs que es canten en lloança de Sant Pau, bisbe de Narbona i Patró de Sant Pau de Casserres a l'església de Sant Pau de Casserres. La lletra diu: Puig l'Iglesia avuy pregona / vostra santedat y honor: Siau nostre Protector / San Pau, Bisbe de Narbona. Quant á ls gents predicaba / Sant Pau, Apostol sagrat / Per ell foreu batejat, / Creyent tot lo que ensenyaba; / Ab lo Sagrament vos dona / L'inocencia y lo candor: Siau etc. En roma cruels torments / Patíreu dins las presons, / De manillas y grillons, / Fam, y penas diferents; / Mes l'esprit s'envalentona / Ab la gracia del Senyor: Siau etc. Ab estelletas de canya / Los dits y mans vos tallaren / Las unglas vos descarnaren / Ab barbaritat estranya; / Tot lo públich s'impressiona / Al veurer tant de rigor: Siau etc. Essent Bisbe consagrat / Foreu enviat á Fransa; / Vostra gran fé y esperansa, / Vostra encesa caritat / Fan estar d'enhorabona / Al bisbat que'us roba'l cor: Siau etc. Molts temples edificareu / Obrant raras maravellas, / A totas vostras ovellas / Ab vigilancia guardareu / Y ab la que trobeu febrona / Mostreu cuidado major. Siau etc. De mártir teniu la palma, / De confessor lo blasó, / De Apostol lo gallardó, / Que cura de mal d'espalma; / Aqueta es vostra corona / Mes brillant que si fos d'or: Siau etc. Quan vostre cos sepultaren / Fereu cosas admirables, / Donant remeys saludables / Als devots que'us invocaren; / Desde allavors vos entona / Tot lo mon himnes d'amor. Siau etc. Siau nostre Protector / San Pau, bisbe de Narbona. | 08049-292 | Sant Pau de Casserres | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 42.0278000,1.8431600 | 404234 | 4653510 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44939-foto-08049-292-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44940 | Goigs en alabansa del gloriós Sant Isidro. Patró dels pagesos. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-del-glorios-sant-isidro-patro-dels-pagesos | BRIONES, Margarita i SANTACREU SIMON, Joan (1988): Goigs i devoció popular al Berguedà, a L'EROL núm. 23, Berga. | XVIII-XX | Goigs que es canten en lloança de Sant Isidro, Patró dels Pagesos a l'església de Sant Pau de Casserres. La lletra diu: Puig que sempre sou estat / de pagesos gran honor: / Guardaunos sempre de mal / Sant Isidro Llaurador. Madrit Mare de REys grans / es vostre Patria famosa, / sentho vostre mes ditxosa / que per serho de Reys sants / la corona y cetro de or, etc. / Vostra Mare ab alegría / vos consagrá á la sens par, / Maria estrella del Mar, / y en lo seu amor vos cría: / Per tant qui en Vos confía / li donau vostre favor, etc. Missa acostumau oír / mentres quels altres treballan / pero los Angels devallan / à vostre ofici suplir; / lo Cel se os digna servir, / his fa per Vos llaurador, etc. Vostra clemencia sentían / no solsament los pobrets, / sino fins als aucellets / quan en libern fam patian; / Los quals mansos se venían / á vostras mans sens temor, etc. Com Sant Ramon pasá'l mar / de Mallorca á Barcelona, / vostra esposa santa dona / á Xarama va pasar; / Lo cual feu pera probar sa enteresa com de flor, etc. Entre miracles sabuts,/ es aquell que vareu fer / quant al Rey Felip Tercer / donareu vida y salut: / Tota Espanya á Vos acut / ab esperansa y amor, etc. Miracle fou que espanta / quan de una dura penya / traguereu Vos aygua tanta / com vuy en Madrit se ensenya: / Es gran Font y manancial, / y cura de tot dolor, etc. De pedra guardau los blats, 7 sius reclaman de bon cor, / curau coixos, y ulcerats, de tot mal, febre, y dolor, / Medicina Cordial / contra cualsevol rencor, etc. De pagesos y casats / sou gloria y honra gran, / dos subjectes mes amats / en lo mon nos trovarán: / O que amor tan conjugal, conservareu sens rencor, etc. TORNADA. / Puig estau ja collocat / en lo Cel ab gran honor: Guardaunos sempre de mal / Sant Isidro Llaurador. | 08049-293 | Sant Pau de Casserres | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període. | 42.0278000,1.8431600 | 404234 | 4653510 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44940-foto-08049-293-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El goig s'ha transcrit literalment, respectant l'ortografia de l'original. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 | ||||||||
| 44941 | Pintures romàniques de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-romaniques-de-sant-pau-de-casserres-0 | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 152-166. AINAUD DE LASARTE, J. (1957). Pinturas románicas; dins Col. I Unesco de arte Mundial, 7. París, pàg. 22. AINAUD DE LASARTE, J. (1962). Pinturas españolas románicas. Barcelona, pàg. 20. AINAUD DE LASARTE, J. (1964). Pittura spagnola del periodo romanico a El Greco. Bèrgam, pàg. 11. AINAUD DE LASARTE, J. (1965). Arte románico catalán. Pintura sobre tabla. Barcelona, pàg. 6. ANTHONY, W. W. (1951). Romanesque frescoes. Princeton University Press, pàg. 175. AZCÁRATE, José M. (1974). El protogòtico hispánico, 'Discurso de entrada en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando'. Madrid, pàg. 70. CALDERER, Joaquim i TRULLEN, Josep M. (1990). Catàleg d'art romànic i gòtic del Museu Diocesà i comarcal de Solsona. Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pàgs. 159 -161. CARBONELL, E. (1975). L'art romànic a Catalunya, segle XII, vol. II. Barcelona, pàgs. 23 i 24. CARBONELL, E. (1980). 'Notes sobre unes pintures murals descobertes a Sant Pau de Casserres; dins Quaderns d'estudis medievals, núm. 1, maig de 1980. Barcelona, pàgs. 61 i 62. COOK, S.W.W. (1956). La pintura mural románica en Cataluña. Colección Artes y artistas. CSIC. Madrid, pàgs. 33 i 34. COOK, S.W.W. i GUDIOL i RICART, J. (1950). Pintura e imagineria románicas (segona edició actualitzada) Ars Hispaniae, vol. VI. Madrid, pàg. 96. DURLIAT, Marcel (1961). La peinture romane en Roussillon et en Cerdaine; dins Cahiers de civilitation Médiévale, núm. 1 gener-mar´de 1961, pàg. 10. JUNYENT, Eduard (1961). Catalogne romane. Col·lecció Zodiaque, vol. II, Yonne, pàg. 199. KHUN, Ch. L. (1930). Romanesque mural paiting of Catalonia. Harvard University Press, Cambridge, pàg. 53. POST, C.R. (1930).A history of Spanish Paiting, vol. II, pàgs. 18 i 19. SERRA i ROTÉS, Rosa (1984). 'Les pintures romàniques de Sant Pau de Casserres; dins L'Erol, núm. 10, setembre de 1984, pàgs. 27 a 29. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (6); dins la revista l'Erol, núm. 27, pàgs. 39 i 40. SERRA, Rosa (1989). El museu diocesà i comarcal de Solsona (7); dins la revista l'Erol, núm. 28, pàgs. 92 - 94. SERRA, Rosa (1995). El dimoni en la pintura mural de l'últim romànic berguedà; dins la revista l'Erol, núm. 48, pàgs. 24 - 28. SUREDA, Joan (1981). La pintura romànica a Catalunya. Madrid, pàgs. 113, 140, 251-252, 355-356 i 363. SUREDA, Joan i ALCOLEA, S. (1975). El romànic català. Pintura. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà, monuments de la Catalunya romànica I. Artestudi Edicions. Barcelona, pàgs. 78-82.</p> | XII | <p>Es tracta d'un mur cobert amb la pintura d'una imitació de carreus disposats a trencajunt, combinant un carreu llis amb un de color vermell. En els blancs, hi ha pintats diversos motius en negre: figures abstractes, elements geomètrics, motius vegetals, creus, etc. A la part superior hi ha l'escena on les ànimes es pesen a la balança en el judici final (psicòstasi). A la part desapareguda hi deuria haver l'arcàngel Sant Miquel sostenint les balances que servien per pesar les obres bones i les dolentes dels difunts. Només es conserven part de les balances. En disputa amb l'arcàngel Sant Miquel hi trobem el dimoni, un i ple de llargs pels, amb cos humà i cap de toro. Treu foc per la boca i amb la mà i el peu esquerres intenta, amb trampes, fer decantar la balança pel costat de les obres dolentes del difunt que es jutja.</p> | 08049-294 | Sant Pau de Casserres | <p>L'any 1979 es va fer una restauració que va permetre descobrir, sota l'arrebossat de la nau, aquestes pintures romàniques, que complementen les que figuren en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44941-foto-08049-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44941-foto-08049-294-2.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2025-04-15 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes pintures són una continuació de les conservades en el Museu Comarcal i Diocesà de Solsona i corresponen a un sepulcre situat al presbiteri de l'església. Segurament el difunt es posaria en un sarcòfag no esculpit a semblança del monument de Foces (Osca). Es tracta de pintura mural de tècnica mixta: combinació de fresc, tremp i pintura dissolta en un medi greixós. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-12-07 09:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 318,43 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.