Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44942 | Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada cap al sud-oest de la gran masia de Riu de Castellar o Castellar del Riu, prop del torrent. L'església està en procés d'enrunament, amenaçant un empitjorament de la seva degradació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un antic absis a llevant, al costat de tramuntana una capella lateral i al costat de migdia una capella i la sagristia. A l'extrem sud-oest hi ha un campanar de planta quadrangular. La nau és de planta rectangular amb l'absis al costat de llevant, on hi ha l'accés actual al temple. La nau és coberta amb volta apuntada feta amb un aparell molt regular de pedra tosca; al punt de contacte amb l'absis hi ha un arc toral. El presbiteri ubicat al costat de ponent mostra restes de la base del retaule, el paviment de rajola hidràulica, i la barana de separació amb la resta de la nau. Al costat sud del presbiteri hi ha l'accés a la sagristia, avui amb el sostre ensorrat. Les capelles laterals eren cobertes amb voltes d'aresta de pedra, la del sud encara es conserva i també manté restes de la mesa de l'altar o retaule. A l'extrem nord-est hi ha una fornícula que devia custodiar la pica beneitera. Les parets interiors estaven revestides i mostraven un acabat de pintures, a la volta amb imitació d'un carreuat, actualment en podem veure algunes restes. A l'extrem sud-oest s'alça el campanar, és de planta quadrangular i era cobert a quatre vessants, a la part alta hi ha quatre obertures, una per façana, la nord i la de llevant són dues petites finestretes d'estil romànic, amb arc de mig punt fet amb un peça monolítica de pedra tosca, els brancals i ampit també són del mateix material. Les altres dues obertures de majors dimensions, són també d'arc de mig punt adovellat, i del mateix material. L'absis fou totalment modificat en situar-hi, en època moderna, la porta d'accés al temple, fet que a la vegada va determinar un canvi en el seu alçat, augmentant-ne l'alçada a fi de poder-hi col·locar el cor, i afegint a la façana una obertura per il·luminar l'interior, situada per sobre la porta. La porta d'accés és de llinda en arc de mig punt adovellat. Els murs de l'estructura medieval són fets amb carreus força regulars disposats en filades i a trencajunt, els murs de factura més moderna algunes parts presenten un paredat més irregular, tot i que a les capelles és encara força endreçat. Al costat de tramuntana hi ha l'antic cementiri, delimitat per un mur de pedra de poca alçada. Es tracta d'una església d'època medieval, amb origen al segle IX, però amb una part important de l'estructura clarament identificable amb època gòtica. A època moderna s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, moment en que es degueren construir les capelles laterals, la sagristia, i es va substituir la porta d'entrada que devia estar situada al costat sud, per una ubicada al costat de llevant, oberta enmig de l'absis, també sembla que s'augmentà l'alçada del mur del mateix absis, buscant donar-li una major amplitud ja que passava a ser la façana d'accés al temple. Aquest canvi d'ubicació de la porta també va comportar una modificació de tota la distribució interior, ja que l'altar passava a ocupar la banda oposada, ubicant-se al costat de ponent, i ara amb l'entrada a llevant, es va fer també un cor a sobre el cancell d'accés. L'estat actual és molt precari presentant, a més de l'enderroc d'algunes parts (com de la capella lateral nord, part superior de la zona de l'absis i la sagristia), greus esquerdes en tota la seva estructura però especialment perilloses en la volta i l'arc toral. | 08050-1 | Nucli de Castellar del Riu. | Es troba situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1199500,1.7603800 | 397530 | 4663838 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44951 | Riu de Castellar / Masia Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-castellar-masia-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X/XII-XX | Es tracta d'una gran masia de planta una mica irregular, més o menys trapezoïdal, degut a les diverses ampliacions i modificacions que ha experimentat al llarg dels segles. L'edifici està bastit adossat al terreny en una zona en desnivell, fet que implica que no presenti el mateix alçat de les façanes ni el mateix nombre de plantes a tota la superfície de la planta. Així, consta d'una planta semisoterrània (a la part més sud), planta baixa, dues plantes pis (P1+P2), i unes golfes (que no les trobem a la part més sud, en l'ampliació de la galeria). La casa està coberta a dues aigües amb el carener orientat nord-est a sud-oest, i a tres vessants en la part més del sud, en concret en l'ampliació del cos de galeria. La casa té accessos en les seves quatre façanes, però l'accés més destacat i que degué funcionar durant molts anys com a principal, és situat en la façana orientada al sud-est i que anomenarem com a principal. Tot i que pot tenir més fases constructives podem parlar, que siguin visibles exteriorment, de tres grans fases. Una primera estructura que ocupa l'angle o quadrant nord-oest, aquesta estructura més antiga és bastida amb carreus ben tallats, col·locats a trencajunt i en filades regulars, les cantoneres mostren el mateix acabat. La segona fase correspon a una ampliació molt important de la superfície construïda pel costat sud-est i sud-oest, afegint uns cossos en forma de L a l'estructura més antiga, a més d'un augment de tota l'alçada de la casa. Podria ser que aquesta fase en realitat fossin dues, una primera ampliació al costat sud-est i posteriorment, una altra a tota l'amplada sud-oest, però no s'ha pogut comprovar. Aquesta segona fase al mur nord-est podem veure un paredat irregular, amb pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i al costat de ponent mostra un paredat també irregular amb cantoneres desbastades, però amb una tipologia de pedra diferent a la que hi ha en el mur nord-est. La façana sud-est té la superfície arrebossada, i només podem veure el parament en les parts on està desprès el revestiment, també és de paredat irregular. I la tercera gran fase constructiva es correspon amb la construcció del cos de galeries que ocupa tota la façana sud-oest; en aquesta els murs són de paredat irregular de pedra amb maó massís a les cantoneres (excepte la planta semisoterrània) i també emmarcant la majoria de les obertures. A l'estructura més antiga podem veure un parell d'obertures, una de tapiada i conservada parcialment, que són de factura medieval, una és una petita finestra amb llinda monolítica amb arc apuntat, i l'altra una obertura d'arc de mig punt adovellada. A la façana sud-est hi ha la porta principal d'accés, és d'arc carpanell o rebaixat fet amb dovelles de pedra sobre muntants de carreus. Aquesta façana mostra les seves obertures distribuïdes regularment en eixos verticals, a planta primera són balcons amb un petit voladís i a planta segona balcons ampitadors. Destaca la façana sud-oest amb els dos nivells de galeria amb cinc obertures per planta, de llinda en arcs de mig punt fets amb maó massís posat de pla i pilars també de maó. La resta d'obertures en general són de constitució senzilla, algunes amb maó massís a les llindes o tot el contorn i algunes altres amb llinda de fusta. La casa té adossat un porxo a la façana superior, situat en el pla de l'era que dóna accés directe al segon nivell o les golfes. Al costat nord i nord-oest hi ha dos altres estructures destinades al bestiar i a magatzem, que a la vegada delimiten l'era. La del costat nord-est és de tres plantes, construïda adossada al marge, la façana sud-oest, la de més alçada, al segon nivell hi ha tres obertures en arc de mig punt fet de lloses i al tercer nivell les tres obertures són rectangulars emmarcades per pilars de pedra i per llinda bigues de fusta de la coberta. Els murs de l'estructura són de pedra. L'altre porxo, de planta allargada, i vàries fases constructives, és de dos nivells. | 08050-10 | A la zona de Castellar del Riu. | Els orígens de la masia es remunten a l'època medieval, període en que es trobaria situada dins l'antic comtat de Berga i el bisbat d'Urgell. Tot i que no s'han trobat referències escrites al Castell de Castellar del Riu, o Castell de Riu, la tipologia constructiva de l'estructura medieval de la casa semblen correspondre a una tipologia de casa forta o castell. Les primeres referències documentals de la zona de Castellar del Riu són en relació a l'església de Sant Vicenç. La parròquia de Castellar del Riu s'esmenta en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell que data del segle X o inicis del segle XI. En un document del 15 desembre de 900 (VVAA: 1985; 167-168) consta que el bisbe Nantigís consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII el lloc de Castellar del Riu junt amb l'església consten com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. Al llarg del segle XIV hi ha diverses mencions documentals a la parròquia de Sant Vicenç de Castellar del Riu. Com a referències directes de la masia trobem que en el fogatge del 1497 corresponent a l'apartat de 'Castellar del terme de Berga' hi figura 'En Riu'. I també al segle XVI, en el fogatge de 1553 dins la 'Parròquia i terme de Sant Vicens de Castellar fogatjat a 11 de octubre de 1553 per Joan Riu balle', la referència a la masia ens relaciona doncs que el personatge Joan Riu actuava com a batlle en la parròquia de Castellar del Riu. Sembla que la masia experimentà un important creixement al llarg del segles XVII i XVIII evidenciat en les importants obres d'ampliació de la casa. Al segle XVIII s'ha situat cronològicament la construcció de la gran galeria i la modificació de la façana principal, la sud-est, amb la formació dels dos nivells de balcons, així com el revestiment de la superfície de les parets. Podria ser però que aquesta fase arquitectònica es situi cronològicament més cap al segle XIX. La masia es troba situada en un punt estratègic de confluència de camins, entre els quals el de Berga a Sant Llorenç de Morunys, i el que puja cap als Rasos de Peguera. També queda emplaçada al peu del torrent dels Porxos, que al pas per la masia pren la denominació del torrent de Castellar. Era una gran masia que adquirí gran importància com explotació ramadera des d'època medieval i especialment en època moderna. Contemporàniament també esdevingué una important explotació forestal (segle XIX), tenia fins i tot una molina de fusta. A més també d'un molí fariner i alguna masoveria. | 42.1205500,1.7626000 | 397714 | 4663902 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44951-foto-08050-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44951-foto-08050-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44951-foto-08050-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que s'han esmentat unes grans fases constructives identificables en l'estructura de la casa, cal dir que a més ha experimentat altres modificacions al llarg dels anys que es podrien considerar de menor envergadura.Aquesta masia consta denominada com a Riu, i fins i tot a vegades Riu de Castellar, però actualment se la coneix més com la Casa o masia de Castellar del Riu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 45041 | Aplec a Sant Salvador de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-sant-salvador-de-vilaverd | El dia 4 d'agost és la diada en que es celebra la festivitat del patró de l'església de Sant Salvador de Vilaverd. Tot i que no coincideix amb la data que el santoral assenyala com a dia de celebració i beneració del Sant. Els actes que es realitzen són la celebració de la missa a la capella i en acabar, repartiment de panets a tots els assistents a l'aplec. | 08050-100 | A la zona de Llinars. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||||
| 45042 | Festa Major de Llinars / Festa de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-llinars-festa-de-la-mata | La Festa Major de Llinars es celebra la diada de les Marededéus trobades, el 8 de setembre. Aquest dia s'apleguen veïns i antics residents del municipi, així com persones vingudes sobretot de pobles propers al municipi. S'inicia la jornada festiva normalment a les 12h del migdia amb una missa al santuari, amb cantada de goigs dedicats a la Marededéu de la Mata. En acabar s'ofereix un pica-pica, normalment coca amb xocolata, i begudes per tothom. Seguidament es fa ball, normalment amenitzat per un acordió. Al migdia es fa el dinar de Festa Major a la Cantina de Llinars. I a la tarda és hora del ball de tarda que es fa a la mateixa Cantina, amenitzat també per un acordió. A vegades també s'ha fet ball de nit. | 08050-101 | A la zona de Llinars. | El dia de la Festa Major coincideix amb la festivitat de les Marededéus trobades. En aquesta data és tradició que als diferents santuaris i esglésies amb marededéus trobades s'hi faci un aplec, són també molts els indrets que en motiu de la celebració religiosa s'hi va instituir la Festa Major, tal i com passa a Llinars. | 42.1284700,1.7126800 | 393601 | 4664842 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45042-foto-08050-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45042-foto-08050-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45043 | Gala de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-corbera | La Gala del Santuari de Corbera es celebra el diumenge després de la Gala de Queralt, que es correspon al primer diumenge després del 8 de setembre (data en que es celebra la festa de Queralt). Els actes s'inicien amb una missa a mig matí, cap a dos quarts d'onze, durant la celebració es fa la cantada dels Goigs nous de lloança a la Marededéu de Corbera. A la sortida de la cerimònia religiosa s'ofereix als assistents un pica-pica consistent en coca i begudes. Aquest moment és també quan es fa la ballada del popular i esperat Ball de la Coca. Actualment, en finalitzar el ball i com a cloenda dels actes es fa una 'galejada' per part dels Trabucaires de Castellar del Riu. | 08050-102 | A la zona d'Espinalbet. | La Gala del Santuari de Corbera es celebra el diumenge després de la Gala de Queralt, per tal de no coincidir amb aquesta altra festivitat. En la diada de la celebració de la festa dedicada a les diferents Marededéus trobades és el dia que tradicionalment a les esglésies on hi ha Marededéus amb aquesta consideració s'hi realitzen aplecs, molts van acompanyats de processons i cantadada de goigs. No sabem des de quan es celebra la Gala de Corbera, però les referències d'altres santuaris i d'indrets que custodien altres marededéus trobades, acostumen a remuntar-se almenys al segle XVII. De fet el conjunt de llegendes sobre les marededéus trobades, totes amb un relat similar, en que talles o imatges d'origen medieval foren trobades per bous, pastors o ermitans en boixos, coves o altres indrets amagats, es creu que es remunten als segles XV i XVI. | 42.1241700,1.8073900 | 401422 | 4664251 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45043-foto-08050-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45043-foto-08050-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45044 | Festa Major d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-despinalbet | La Festa Major d'Espinalbet es celebra l'últim diumenge del mes de setembre, fent escaure-la en un dia pròxim al dia 29 de setembre es celebra Sant Miquel, copatró de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Els actes s'inicien però el dissabte, dia que es fan jocs de cucanya per als més menuts, que actualment es fan al Centre Cívic. Al llarg del dissabte i diumenge es fa un concurs de pintura ràpida. Els actes centrals de la Festa es desenvolupen al llarg del diumenge, són la celebració d'una missa i a la sortida, repartiment del panet de Sant Miquel a tots els assistents. Seguidament, al pla del davant de l'església es fa la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel, el Ball de Nans i Gegants i a continuació la dansa del Ball de la Coca. En algunes ocasions els balls han anat acompanyats de la música d'una Cobla. A la tarda, al local del Centre Cívic, es fa ball de tarda. Alguns anys la Colla de Geganters ha completat els actes amb una Festa Country que es fa la nit del dissabte, consisteix en un sopar i ball. | 08050-103 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1189800,1.8079200 | 401458 | 4663674 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45044-foto-08050-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45044-foto-08050-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||||
| 45045 | Festa del Bolet / Concurs de bolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet-concurs-de-bolets | XX | La Festa del Bolet és una celebració que és compartida entre els municipis de Berga i Castellar del Riu. Un dels actes més populars i concurreguts és el que es realitza al terme de Catellar del Riu, el Concurs de Bolets. A les 7 del matí del primer diumenge d'octubre s'inicia el Concurs de Bolets, el lloc de trobada és al Pla de Puigventós, indret on es fan les inscripcions i es dóna l'inici del concurs. El concurs compta també amb un concurs infantil que es fa al mateix indret. Durant tot el matí es pot gaudir d'un esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra, tastet, llom i cansalada fet a la brasa, i acompanyat de beguda. A les onze del matí es fa una missa. Al migdia és el moment esperat de la pesada de les cistelles dels bolets. Un dels actes que acompanyen la jornada és l'investidura dels Boletaires d'Honor. Un cop realitzats aquests actes la festa es trasllada al municipi de Berga. A la plaça Viladomat de Berga es desenvolupen la resta de les activitats de la jornada, entre aquestes es fa el repartiment dels premis del concurs de bolets, al cistell amb més quilos de bolets en la categoria de rovellons i en la de llenegues. A la tarda els actes continuen amb el Concurs Gastronòmic de la Cuina del Bolet, acompanyat d'un 'Tast de la Cuina del Bolet'. A les carpes instal·lades al passeig de la Indústria de Berga es pot veure la Mostra micològica, els dibuixos i les fotografies del concurs. A la nit, el punt central de la festa es trasllada al passeig de la Pau, es fa una ballada de sardanes, un castell de focs d'artifici i clou la festa la cremada d'un gran falla. Paral·lelament, els dies previs a la festa es fa un concurs de dibuix infantil, un concurs de fotografia i un concurs de guarniment de carrers i aparadors, tot amb el bolet com a protagonista. | 08050-104 | Pla de Puigventós (Municipi de Castellar del Riu) i nucli urbà de Berga | Els orígens del concurs i del conjunt d'aquesta festa dedicada al bolet els hem de cercar cap a l'any 1956, quan alguns dels membres de la Penya Boletaire de Berga començaren a gestar-la. La primera edició del concurs es va fer l'any 1957, els organitzadors van ser la mateixa Penya Boletaire. A les primeres edicions del concurs, el lloc de trobada i inici de la festa era als plans de la Serreta, al municipi de Capolat. No va ser fins transcorreguts uns cinc o sis anys que passà a realitzar-se al Pla de Puigventós, a Castellar del Riu, indret on es continua celebrant. | 42.1193100,1.7775200 | 398946 | 4663746 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45045-foto-08050-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45045-foto-08050-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, la festa ha adoptat la denominació de Bergabolet. En els darrers anys s'han ampliat els actes que es realitzen a Berga, desenvolupant activitats al llarg de tot el dissabte i diumenge. Amb l'ampliació als dos dies del Tast de la Cuina del Bolet, mostra d'oficis i artesania, així com parades de productes artesans, entre altres activitats. De fet, la festa ha anat evolucionant molt al llarg de tots aquests 55 anys que porta realitzant-se i ha anat assolint molta popularitat, fet que ha determinat que s'ampliessin els dies dedicats a la festa i també els actes que es fan. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45046 | Trobada de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants | XX-XXI | El tercer diumenge d'octubre es celebra una trobada de Gegants a Espinalbet. El punt de trobada de les colles és al Centre Cívic, on se'ls dóna la benvinguda i s'ofereix un esmorzar als participants. A la cruïlla de la carretera dels Rasos de Peguera amb el carrer Sant Galderic es fa la plantada de gegants i per tant, és el punt d'inici de la cercavila que comença entorn a dos quarts de dotze del migdia. La cercavila enfila carretera amunt fet parada davant del restaurant Els Roures on són convidats a un aparitiu, continuen cap a la font, per seguidament acabar de fer la pujada fins a l'església d'Espinalbet. A la plaça de l'església cada colla fa la seva ballada. Totes les colles participants són obsequiades amb un record. | 08050-105 | A la zona d'Espinalbet. | La Trobada de Gegants es van iniciar l'any 1992, havent assolit aquest any 2011 la dinovena edició. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. Els gegants del municipi són el Ton o Tonet de les Prèdiques i la Teresa del Torrent. | 42.1189500,1.8078900 | 401456 | 4663671 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45046-foto-08050-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45046-foto-08050-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les colles que assisteixen a la trobada no són sempre les mateixes, tot i que moltes repeteixen. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45047 | Goigs cantats a la Marededéu de Corbera, a la Marededéu de la Mata i a Sant Bernabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-cantats-a-la-marededeu-de-corbera-a-la-marededeu-de-la-mata-i-a-sant-bernabe | -AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A. -BRIONES, M.; SANTACREU, J. (1988): 'Els goigs del Berguedà'. L'Erol, núm. 23, any 1988. -FORNER, C. Mn., RAFART, B. (2001): Goigs marians del Bisbat de Solsona. Bisbat de Solsona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | El municipi de Castellar del Riu compta amb un ampli recull de goigs. Trobem els goigs dedicats a la Marededéu de Corbera, en concret són anomenats com a 'Goigs nous de Madona de Corbera', la lletra és de Mn. Bonaventura Ribera i la música de Mn. Francesc Baldalló. Els goigs són cantats en motiu de la celebració de la Gala de Corbera, els cants sol·liciten l'alleugeriment del dolor, i que la Marededéu doni el seu cònsol i favor. Així, l'estrofa diu: 'Verge Santa de Corbera / Deu-nos consol i favor'. Al santuari de la Marededéu de la Mata també són cantats goigs en motiu de la diada de les marededéus trobades, el 8 de setembre (quan es celebra la Festa de Llinars). Els Goigs que es canten en lloança a la Marededéu de la Mata són també una versió actualitzada. L'estrofa central diu 'Verge Santa de la Mata / Per tots nosaltres vetlleu'. Tant en els goigs de la Mata com en els de Corbera en la lletra s'hi narra la llegenda de la troballa de la Marededéu. Uns altres goigs són els dedicats en lloança a Sant Bernabé apòstol, copatró de l'església de Sant Vicenç i Santa Victòria de Llinars. Els versos de l'estrofa diuen: 'Puix del Crist, Vós la doctrina / predique pel nostre bé: / Deu-nos la gràcia divina, / Sant Apòstol Bernabé.' La lletra és de F. de B. Lladó, la música de Mn. F. de P. Baldelló, i els dibuixos d'Aureli Otal, són de l'any 1953. | 08050-106 | A diferents esglésies de Castellar del Riu. | Els goigs són cants d'estil poètic i de caire popular dirigits a una Marededéu o Sant, són cantants o recitats col·lectivament en diades religioses normalment assenyalades, per l'Aplec, Festa Major, o en fer una processó. Generalment estant dirigides en agraïment al sant o marededéu, o com a súplica per demanar protecció, salut, salvaguarda dels conreus,etc. | 42.1241700,1.8073900 | 401422 | 4664251 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45047-foto-08050-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45047-foto-08050-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Hi ha diverses versions i edicions dels goigs dedicats a la Marededéu de la Mata i a la de Corbera. La lletra són molt similars en tots els casos. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45048 | Llegenda Creu del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-creu-del-cabrer | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -ISERN, T. I ALTRES (2006): 'La 'Fundició Isern SL' de Berga'. L'Erol, núm. 91, pp. 51-53. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda popular sobre l'origen de la creu dels Rasos mostra diferents versions o variants, totes elles però tenen un fil argumental similar. Segons la versió de la llegenda recollida per Sanjuan (SANJUAN:2010:36), s'explica que cap a finals del segle XIX, estant un pastor a la zona dels Rasos de Peguera va esdevenir-li un torb de neu, va prometre que 'si arribo a terme del camí, col·locaré un Sant Crist'. La llegenda narrada per Isern (ISERN: 2006:52-53) diu que 'aquell primer Santcrist es va col·locar gràcies a una promesa de dos berguedans; s'explica que dos homes de Berga els va atrapar una tempesta als Rasos, es van refugiar sota un pi, però s'adonaren qeu encara era pitjor, i en veure que les seves vides perillaven van prometre que si sortien d'aquella farien construir un Santcrist alçat a una creu. I així ho van fer.' | 08050-107 | A la zona de Castellar del Riu. | 42.1416700,1.7645000 | 397905 | 4666245 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||||
| 45049 | Ball contra Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-contra-sant-miquel | XX | El ball contra Sant Miquel és representat amb el Banyut, una figura del bestiari de Castellar del Riu que simbolitza el Diable i un personatge que va vestit a manera de Sant Miquel (generalment el paper es representat per una nena). El ball o dansa ve a escenificar la lluita entre el Bé i el Mal, representat per Sant Miquel i pel Banyut respectivament. En el transcurs del ball es fa una posada en escena que mostra una baralla o lluita entre el diable i sant Miquel, que finalitza amb la victòria de Sant Miquel clavant l'espasa al dimoni o banyut, o sigui del bé sobre el mal. | 08050-108 | A la zona d'Espinalbet. | A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'Associació de Veïns d'Espinalbet i la junta de la festa major van voler donar un impuls més festiu i lúdic a la festa, la iniciativa va culminar amb la construcció dels gegants, els nans i el dimoni, juntament amb la creació dels seus balls. El ball contra Sant Miquel és un dels balls més destacats de la festa ja que el Sant és venerat en una de les capelles laterals de l'església i és una representació més complerta amb una escenificació concreta. El primer diable o dimoni que es va crear per fer la representació d'aquest ball es va construir l'any 1987 i es va inaugurar amb la posada en escena del ball durant els actes de la Festa Major d'Espinalbet, el setembre d'aquell any. La música i el ball són totalment de nova creació, essent la primera vegada que es va representar el citat any 1987. L'any 1994 es va construir una nova figura del diable, ja que la que hi havia estava en mal estat. La nova figura va passar a denominar-se el Banyut. | 42.1189800,1.8079200 | 401458 | 4663674 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45049-foto-08050-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45049-foto-08050-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball té música pròpia composada per Marià Miró. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45050 | Ball de la Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | El ball de la coca és una dansa que, al municipi de Castellar del Riu, és representat dues vegades l'any, el dia de la Gala de Corbera que es balla a la placeta del davant de l'església , i també el dia de la Festa Major d'Espinalbet, que també a la sortida de missa es fa la dansa al planell del davant de l'església. El ball de la coca es considera una variant del ball cerdà. En la representació de la dansa que es fa a Corbera únicament balla una parella, en canvi quan es fa a Espinalbet són dos o tres les parelles de balladors. La noia que surt primer porta en una mà una safata amb una coca, i en l'altra s'aguanta la faldilla. Es balla seguint el compàs de la música, fent mig giravolt a dreta i esquerra fins que, en acabar la cadència, dóna un giravolt sencer. Mentre, el noi la segueix a distància. En acabar la primera part de la dansa li passa la coca a la segona noia, repetint-se el ball. A Corbera abans era ballat per una parella formada pel prior i la priora. Segons les informacions recollides per Amades, la vestimenta del noi anava acompanyada de 'barrretina musca i un clavell a la gira' i 'ella duia caputxa' (AMADES: 1982: Vol. V: 232). La noia portava una coca rodona coberta amb un tovalló que durant el ball la sostenia sota l'aixella, en filalitzar tirava confits al ballador i al públic. Amades recull que per al ball de la coca que es feia a Espinalbet es feia una gran coca que era subastada a la plaça. El que se la quedava, obtenia el dret de ser el primer en ballar la dansa ell sol, i les persones que ell volgués. En la d'Espinalbet Amades també recull que era habitual que les colles vingudes dels pobles veïns posessin preu a la coca de manera col·lectiva, els que adquirien la coca triaven el millor ballador de tota la colla. S'escollia la noia que més agradava per iniciar el ball, primer dansava la parella sola, quan el dansaire tirava la barretina enlaire era símbol de que ja podien ballar la resta de companys. En el moment que el ballador tornava a llençar enlaire la barretina volia dir que el ball passava a ser obert per tothom. | 08050-109 | A la zona d'Espinalbet | 42.1241700,1.8073900 | 401422 | 4664251 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45050-foto-08050-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45050-foto-08050-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Amades recull que en la coca que es duia a Corbera era pastada cada any en una casa diferent, seguint un rigorós torn. Abans d'anar a ballar els priors passaven a recollir la coca tot anant acompanyats del músics. En finalitzar el ball la coca es tornava a la csa on l'havien fet. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 44952 | Edifici al costat de la masia de Castellar del Riu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-costat-de-la-masia-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | Presenta la coberta parcialment ensorrada. | Aquest edifici es troba situat al costat de la gran masia de Castellar del Riu o Riu de Castellar, en concret a uns pocs metres al costat sud-est de la casa, davant la façana principal. Es tracta d'una petita construcció de planta rectangular d'entorn a uns set per uns cinc metres. Té coberta a dos vessants amb el carener disposat en paral·lel a la façana principal, que és orientada al vers el nord-est. Els seus murs són de paredat de pedres de mides diverses i a les cantoneres carreus rectangulars desbastats. La porta d'accés és l'element que més destaca de l'edifici, és una porta de llinda en arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida, i als muntants carreus amb el mateix acabat. Pel que fa a les finestres, n'hi ha una per façana, totes són de mides petitones i emmarcades amb quatre carreus, un per costat. A la façana principal, la finestreta és a la part superior, és del tipus espitllerada, formant una obertura estreta i allargada. | 08050-11 | A la zona de Castellar del Riu. | Els orígens de la masia de Castellar del Riu es remunten a l'època medieval. Al segle XII el lloc de Castellar del Riu, junt amb l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu, consten com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el conegut trobador Guillem de Berguedà. La masia figura com una de les grans masies del terme municipal, essent des d'època medieval una important explotació ramadera. En època contemporània tingué una gran activitat forestal arran de l'explotació de la fusta dels boscos de la finca. La masia comptava a més amb masovers, un molí fariner i una molina de fusta o serradora. No hem pogut aclarir la funcionalitat originària d'aquest edifici. Desconeixem la cronologia exacta d'aquesta construcció. Algunes fonts la relacionen amb una torre medieval, però les característiques dels seus paraments semblen correspondre a una obra bastida en època moderna. És possible que s'hagi fet una associació equivocada o que hi hagi hagut una confusió entre aquesta construcció i el castell de Castellar del Riu documentat a l'època medieval, i el qual sembla que pot adir-se amb la part de la masia que presenta un parament i alguns elements arquitectònics datables al període medieval. | 42.1204500,1.7628600 | 397736 | 4663890 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44952-foto-08050-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44952-foto-08050-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta construcció és denominada com a Torre de Castellar del Riu en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 45051 | Font de la Curta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-curta | La font de la Curta es troba emplaçada al costat del camí que puja des de la masia de les Planes cap a la font de Tagast i des d'aquí ascendir cap als Rasos de Peguera o bé cap al Roc d'Uró i el Cim d'Estela. La font està conformada pel brollador i un abeurador que recull l'aigua. L'abeurador és un tronc d'un arbre, sembla pi, al qual s'ha buidat longitudinalment el seu interior conformant un cóm on el bestiar pot abeurar-hi. L'aigua que sobreïx de l'abeurador discorre vessant avall de la muntanya. | 08050-110 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1281800,1.7977800 | 400634 | 4664707 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45051-foto-08050-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45051-foto-08050-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font de la Curta conforma part del torrent que passa pel costat de la masia de les Planes, essent part dels recursos hidràulics d'aquest mas. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45052 | Font de Tagast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-tagast | ROSSINYOL I LOCUBICHE, J.M. (2005). El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La font de Tagast està conformada per una estructura on hi ha el dipòsit d'aigua i pel sortidor d'aigua, situat al davant. L'estructura del dipòsit es troba arrambada a la roca, en el punt de sorgència de l'aigua. Està conformada per un mur de pedra, la façana, que conforma una paret de poca alçada en la que hi ha una obertura irregular (més o menys triangular), que dóna entrada a un petit espai o aixopluc amb coberta de volta de canó feta amb maó posat pla. Al fons, en un costat hi ha un petit banc i a l'altra costat una porta metàl·lica que resguarda el dipòsit de recollida d'aigua. Al davant d'aquesta estructura hi ha un petit muret en el que hi ha la font, és tant sols un tub per on surt/brolla l'aigua que cau en un petit i senzill abeurador, conformat tant sols per unes pedres que formen una mena de pica rectangular on el bestiar poc beure. A partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall, seguint el seu curs natural. La font que veiem avui dia no és l'autèntica, ja que arran de la canalització de les aigües fins a Berga per subministrar aigua a la població es va modificar l'estructura de la font, quedant el brollador principal a l'interior de la caseta. | 08050-111 | A la zona d'Espinalbet. | La font de Tagast ha estat lloc de pas i molt conegut sobretot d'excursionistes, i evidentment era coneguda per tots aquells que es dedicaven a pasturar el bestiar per aquestes contrades o altres feines vinculades amb l'entorn forestal i ramader. La font de Tagast és el naixement del torrent al que dóna nom, el torrent de Tagast, i aquest a la vegada és un dels torrents importants que donen aigua a la riera de Metge. | 42.1303800,1.7924700 | 400199 | 4664958 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45052-foto-08050-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45052-foto-08050-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font es troba emplaçada en una zona de molt interès excursionista, ja que passa per aquí el camí que des d'Espinalbet i Corbera puja cap als Rasos de Peguera o també per anar cap al Puig de la Torreta, el Roc d'Uró i el Cim d'Estela. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45053 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 157,55 ha són del terme municipal de Castellar del Riu. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,...), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraforestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífuges, degut als importans processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als arctiodàctils; aquesta àrea es correspont amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...).</p> | 08050-112 | A la zona nord de Castellar del Riu i Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. Les coordenades es corresponen al Roc d'Auró. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||
| 45054 | Espai Natural Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-queralt | <p>ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A. (1979): Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra de Queralt protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 778,06 ha, de les quals 465,80 ha ha són del terme municipal de Castellar del Riu, essent el municipi amb una major extensió dins l'espai protegit. La Serra de Queralt conforma un apèndix meridional del conjunt orogràfic Ensija-Rasos de Peguera, amb la diferència de situar-se en contacte directe amb les terres de la Depressió Central. Mostrant un relleu individualitzat de la resta de la unitat que és caracteritzat per un conjunt encinglerat de molta singularitat geològica. Aquestes cingleres són el resultat del modelat dels relleus generats a conseqüència dels moviments orogènics en el Pre-pirineu i Pirineu. Presentan notables discordances o canvis d'inclinació de les capes degut a que els mateixos materials es troben parcialment implicats en els moviments esmentats. La Serra de Queralt es troba situada als límits entre l'Alt i el Baix Berguedà, permeten que pugui gaudir d'influències d'elements meridionals que li aporten característiques peculiars. Ja que la solana d'aquesta serra suposa un punt de penetració de molts elements mediterranis vers la muntanya pre-pirinenca. En l'espai i són representades les rouredes seques de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), tot i que les arbredes més extensa és la pineda de pi roig, amb diferents variants segons l'exposició i el grau d'humitat. Destaca la zona per l'important interès micològic dels seus boscos de coníferes, amb una bona representació dels fongs de la muntanya calcària. Els grans afloraments rocosos contenen una bona i important representació de vegetació rupícola (Saxifragion mediae). Pel que fa a la fauna, la població més important és la que està associada als biotops rupícoles. Destaquen també les penetracions d'espècies mediterrànies lligades als ambients secs dels vessants meridionals, contrastant amb els elements pirinencs de les obagues.</p> | 08050-113 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1062800,1.7823100 | 399321 | 4662294 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. El PEIN forma part dels espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. Les coordenades es corresponent a la zona del Roc del Gegant. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||
| 45055 | Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08050-114 | A la zona d'Espinalbet. | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1067100,1.7694400 | 398258 | 4662357 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45055-foto-08050-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||
| 45056 | Roc de la Paella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-paella | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | El roc de la paella és una formació rocosa de pedra calcària que es troba situada a la zona sud-oest del terme municipal. En concret, la pedra es troba en el límit del terme municipal amb el veí municipi de Capolat, en un punt que el termenal fa un vèrtex sortint que es situa per sobre de la Cantina de Llinar, a la part alta del vessant que s'aixeca a peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. En el Roc, un aflorament d'entorn a uns 3,5 m d'alçada per uns 2,50 m d'amplada, fa una forma irregular, acabat en punxa; la part que mira al nord, al peu del camí, es mostra picada i presenta un rebaix realitzat a la zona central, té una forma que tendeix a ovalada amb unes mides de 34 cm d'amplada, 28 cm d'alçada i uns 14 cm de profunditat. El roc de la paella és un punt indicatiu del límit del termenal de Castellar del Riu amb Capolat, o sigui que fa funcions de fita, marcant el punt en el que el terme conforma un vèrtex sortint. A molt poca distància del roc, a l'altre costat del camí que passsa per aquí, hi ha una fita de terme. Per arribar a l'indret cal seguir l'antic camí (de Castellar del Riu a Llinars) que des de Sant Serni de Terrers va cap a la zona de la Ribera. | 08050-115 | A la zona de Llinars. | El roc de la paella consta en referències del límit del terme municipal. En els mapes de l'any 1925 hi consta grafiat. | 42.1099600,1.7228400 | 394410 | 4662774 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el roc de la paella i el portell del lloc (que és un altre punt del límit del terme municipal, i que queda situat en línia amb el roc vers a llevant), aquest dos punts marquen un espai, una mena de reclau entrat dins el territori de Castellar del Riu que inclou la zona de Terrers, amb l'església i la masia, i també la masia de Can Blanc, que són del terme de Capolat. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45057 | Roc d'Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-dauro | <p>-ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>El Roc d'Auró o Roc d'Uró forma part de la carena que davalla des dels Rasets en sentit sud conformant un conjunt amb la Torreta com a puig més alt amb 1985 m, seguit pel mateix Roc d'Uró amb 1948 m i després el Cogulló d'Estela amb 1862 m d'alçada que tanca la carena per la part meridional. El Roc d'Uró conforma part dels cims de la unitat dels Rasos de Peguera, quedant a la zona sud, formant part dels plecs anticlinats de les serres prepirinenques. El Roc defineix una forma rocosa, esvelta i amb un perfil punxegut, mostrant una carena boscosa per la part posterior (per la que s'accedeix venint de la Torreta) i un pendent encinglerat i abrupte en la resta del cim. El Roc d'Auró té un perfil molt característic que el fa identificable des de molts indrets del baix Berguedà. Dalt del cim hi ha un pessebre, una senyera i el llibre de registre que hi col·loca la Colla Pessigolles. I també una escultura o monument metàl·lic. El Roc d'Auró es troba inclòs dins els límits d'Espai Natural de Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera.</p> | 08050-116 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El roc és visitat per molts excursionistes, per facilitar l'accés al cim hi ha unes cordes instal·lades. El Puig de la Torreta rep vàries denominacions, també és anomenat com a Roc de l'Enginyer, al seu cim hi ha unes antenes i un vèrtex geodèsic. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 45058 | Cogulló d'Estela / Cim d'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogullo-destela-cim-destela | -ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. | El Cogulló d'Estela és un cim molt emblemàtic, especialment en la zona del baix Berguedà, ja que és visible des de molt indrets, essent punt de referència pel perfil que el caracteritza. És lloc de visita per molts excursionistes. És una muntanya de formació rocosa de tipus calcari que s'alça fins a 1869 metres, mostrant-se com un cim aïllat de perfil triangular. Forma part de la unitat dels Rasos de Peguera, i per tant de les primeres formacions prepirinenques. La seva forma esvelta i punxeguda (però amb un perfil més arrodonit segons el punt d'observació) queda emplaçada en la carena que des dels Rasets cap al sud hi ha la Torreta o Roc de l'Enginyer, el Roc d'Auró i finalment el Cim d'Estela. Vers la zona de llevant s'obren els plans de Tagast i més enllà el Santuari de Corbera. Dalt del cim hi ha una creu de ferro, una senyera i un llibre de registre col·locat pel Club Esquí de Berga. | 08050-117 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | Dalt del Cogulló d'Estela hi ha una creu que va ser posada per membres del Club d'Esquí Berguedà fa cincuanta anys. La creu va ser col·locada al cim el 8 de desembre del 1961. A la base de la creu també hi ha una placa circular metàl·lica, amb l'escut del club i al voltant posa 'Cinquanta anys d'història. 1928-1978'. El Cogulló d'Estela és un cim emblemàtic fet que determina que sigui el lloc escollit amb freqüència per fer cim en motiu d'una celebració o commemoració especial. | 42.1215900,1.7870700 | 399739 | 4663988 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45058-foto-08050-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45058-foto-08050-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'ascensió al cim del Cogulló d'Estela és molt popular, es pot realitzar accedint-hi des de la zona dels Rasos passant pel Pla de l'Orri, prenem sentit sud-est vers les antenes (a la Torreta), es continua tot passant a peu de la Font d'Estela, trobant-nos al Coll d'Estela, des del que s'inicia la pujada al cim seguint un senderó que puja enmig de la roca. Al costat nord hi ha instal·lat un cable que facilita la pujada. També es pot fer la pujada al cim iniciant la ruta des de la zona del Santuari de Corbera, passant per la masia de Can Déu, la Planes i la font de Tagast. Un altra opció és la que pel costat sud-est del Cogulló d'Estela ascendeix en ziga-zaga des de la zona d'Espinalbet anat a parar al Coll d'Estela. Aquestes dues opcions forment part a la vegada d'una mateixa ruta circular que es realitza ascendint als tres puigs, la Torreta, Roc d'Auró i Cim d'Estela.El primer dia de l'any és la jornada escollida pel Club Esquí de Berga per canviar la llibreta de registres i la senyera.A la paret sud del Roc d'Auró hi ha el Forat d'Estela, es tracta d'una cavitat natural de difícil accés visitada per espeleòlegs.El Cim d'Estela gaudeix d'una gran popularitat i simbolisme que han quedat reflectits en la dedicació de poemes diversos com per part de Verdaguer, també va ser donar nom a una revista comarcal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45059 | Pla de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-puigventos | -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. | El Pla de Puigventós és una àrea força planera i extensa, conformada per prats de pastures i antics conreus que es troben al costat de la gran masia de Puigventós. L'indret és molt conegut i deu la seva popularitat al tradicional concurs de Bolets que es realitza anualment al lloc, en motiu de la Festa del Bolet de Berga. | 08050-118 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera edició del concurs de bolets es va realitzar l'any 1957, de la mà de la Penya Boletaire de Berga. En les primeres edicions del concurs, el lloc de trobada i inici de la festa era als plans de la Serreta, al municipi de Capolat. No va ser fins transcorreguts uns cinc o sis anys que passà a realitzar-se al Pla de Puigventós, a Castellar del Riu, indret on es continua celebrant en l'actualitat. | 42.1193500,1.7776200 | 398954 | 4663751 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Hi ha la proposta, plantejada en els informes preliminars del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant, que determinen la possibilitat d'una actuació de protecció de l'indret del Pla de Puigventós, probablement amb qualificació de sistema lúdic i paisatgístic. Amb l'objectiu de garantir la realització de la tradicional i popular festa dels bolets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45060 | Pla de Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-campllong | <p>-AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars. El pla es creuat per aquest camí ral de Berga a Sant Llorenç, part del qual té categoria també de camí ramader. Tanmateix, la zona de Campllong és punt de connexió d'aquest camí amb el que prové d'Avià passant pel Portet o Serrat Gran. Aquestes referències evidencien la situació estratègica i de via natural de comunicació vers la zona de l'antiga Vall de Lord. Els prats que defineixen el pla de Campllong mostren 'una comunitat faunística formada per prats dalladors. Els prats de dall són comunitats herbàcies que es mantenen de forma seminatural gràcies a la intervenció de l'home, que els sega un mínim de dues vegades a l'any pel seu interès farratger. Aquests prats presenten una excepcional riquesa florística; hi abunden el fromental (Arrhenatyerum elatius), el fromental petit (Arrhenatherum flavescens), els trèvols (Trifolium spp), i el dàctil (Dactylis glomerata) entre altres espècies. Algunes espècies que es desenvolupen en aquests prats són molt rares a casa nostre, tan perquè són plantes pròpies del centre d'Europa, com perquè habiten ambients humits molt poc freqüents avui dia.' (Informe Ambiental Preliminar. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Juny 2010. Equip redactor: Eduard Llandrich Plantés, Anna Quintana Busquets, Anna Puigdemont Bonmartí, Ponç Feliu i Latorre). Evindentment, la popularitat de la zona i la importància actual de l'indret es deu plenament a la presència del monumental Pi de les Tres Branques, i de l'Aplec que des d'inicis del segle XX es realitza al lloc.</p> | 08050-119 | A la zona de Castellar del Riu | <p>El Pla de Campllong consta esmentat i referenciat en documentació molt diversa, arran de la popularització del Pi de les Tres Branques com a símbol religiós i especialment com a símbol identitari dels Països Catalans. L'indret és citat en diversos textos literaris, entre els quals a l'obra de teatre 'La Panolla' (pp. 197-198) de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez (amb edició pòstuma de l'any 1922, la primera edició és del 1876 i és pràcticament identica); en l'obra hi ha una de les escenes, la IV, amb el títol El Pla de Campllong, on representa que transcorre l'acció. El poema que Jacint Verdaguer va dedicar al Pi al segle XIX, va donar a l'arbre la trascendència i el simbolisme que determinaren que el Pi de les Tres Branques es convertís en un símbol dels Països Catalans, i també incialment en un símbol religiós (representatiu de la Santíssima Trinitat). La primera festa nacionalista entorn del Pi es va fer el 25 de juliol de 1921. Les dictadures de Primo de Ribera i Francisco Franco no van permetre que es celebrés la festa. A partir de 1980 es va recuperar la trobada o aplec.</p> | 42.1112400,1.7801200 | 399148 | 4662847 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona de Campllong es mostra com una planura emmarcada per una àrea muntanyosa amb la Serra de la Tossa al sud en la que s'alça tota la baga de Campllong, i més a ponent la baga de Terçà, vers l'oest i nord s'inicien les costes que delimiten el vessant sud de la zona de Puigventós (el Cogulló d'Estela tot quedant enretirat vers el nord-est), pel costat de llevant hi ha el Serrat de la Guineu, més al sud-est els Fangassos i el Roc del Gegant. Fins el límit sud de la carretera arriba la delimitació de l'espai natural protegit PEIN Serra de Queralt, quedant la part meridional del Pla de Campllong inclosa dins l'àrea de protecció. Hi ha la proposta que el sòl on s'ubica el Pi de les Tres Branques i on es desevnolupen els actes commemoratius de la festa del pi, pugui ser qualificat com equipament cultural. La proposta és plantejada com una actuació singular d'interès comunitari, en la memòria d'avanç de planejament del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant (juny 2010). El Pi de les Tres Branques és troba ubicat al Pla de Campllong, té la qualificació d'Arbre Monumental junt amb el Pi Jove, ambdós estan inclosos al Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals i de l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||
| 44953 | Molí de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Es troba en procés d'enderroc. | El molí de Castellar del Riu està situat a poca distància per sota de la casa que li dóna nom, la gran masia de Castellar del Riu, també anomenada per alguns com la casa de Riu. Les estructures del molí estan emplaçades al peu del torrent dels Porxos en el costat de ponent. Les estructures es troben en procés d'enrunament. El molí estava format per la casa junt amb l'obrador i estructures annexes de funcionalitat complementària (magatzems, coberts, corts, etc.), i evidentment, la resta d'infraestructura pròpia del molí, el canal, la bassa i el pou, etc. La part de la casa i l'obrador conserva part dels murs fins a l'alçada del segon nivell (quasi fins la coberta, ja que en alguns trams sembla conservar-se la traça del pendent de la teulada). L'edifici és construït adossat al marge o al pendent del terreny. Sembla, que l'edici era de planta baixa, planta primera i potser unes petites golfes. Cal afegir però que per sota del que seria la planta baixa també conserva i hi havia estructures que es correspondrien amb part de la infraestructura del molí, en concret s'observen part d'unes voltes, que semblen correspondre als cacaus o carcavans, per on sortia l'aigua de retorn cap al torrent. La planta baixa hi hauria hagut gran part de la màquinaria pròpia del molí, amb les moles, les palanques d'accionament i control del pas de l'aigua, per tant l'obrador. Sembla que potser part d'aquest nivell era també emprat com a magatzem i potser altres usos. En aquest nivell encara s'hi conserva i són visibles alguns dels mecanismes del molí, en concret la palanca de fer moure l'arbre, i també a l'extrem oest, a l'annex o ampliació, hi podem veure una mola, mig soterrada entre la runa. La planta primera hauria estat destinada a vivenda, té accés des de la part posterior, a peu pla, ja que és on hi ha el pendent del terreny. Es distingeix una estructura principal i més antiga, amb les voltes a la part baixa (el cacau o sortida d'aigua), i uns annexes a costat i costat, al costat de llevant és un petit annex, i el del costat de ponent, força gran i potser més modern, amb funcionalitat directa sobre el molí, magatzem etc. En conjunt l'estructura està bastida per murs formats per carreus tant sols desbastats i pedres irregulars, i grans blocs tallats a les cantoneres, en la part de ponent els murs mostren un gruix inferior, un acabat més bast i algunes parts amb presència de maó corresponent a alguna reforma o modificació posterior. Les obertures que podem observar són emmarcades amb carreus als brancals i llinda de fusta, i alguna de més senzilla i altres també amb máo. El cacau presenta la sortida en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra, i coberta de volta de canó també de pedra. De la resta d'elements que conformen el molí es pot observar la bassa, situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí: la bassa té una forma allargada seguint el mateix perfil del terreny, la part oest és conformada pel mateix pendent del terreny natural i a la part est hi ha un mur de blocs, a l'extrem oest hi ha la sortida de l'aigua, el salt d'aigua cap al molí (a vegades en aquest punt hi ha un pou), l'entrada està protegida amb una reixa. Al final de la bassa podem resseguir el canal en el qual trobem alguna comporta de regulació del pas; canal que té continuïtat fins al torrent d'on agafaria l'aigua. No s'observen restes a simple vista de la presa o resclosa. | 08050-12 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Castellar del Riu consta referenciat a la documentació a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, un document del segle X o inicis del segle XI), en concret s'hi esmenta la parròquia de Castellar del Riu. Posteriorment, ja al segle XII, l'església i Castellar del Riu figuren com a possessió del vescomte Guillem de Berguedà a través del qual passaren a mans del seu fill el trobador Guillem de Berguedà, aquest després en féu deixa al monestir de Poblet. Els orígens de la casa es remunten doncs a l'època medieval, però amb importants ampliacions modernes dels segles XVII-XVIII i XIX. En aquesta època d'esplendor i creixement de la masia que coincideix també amb un període d'augment de la població i paral·lelament de la superfície conreada, és en el que hem de situar cronològicament l'estructura conservada del molí. Així, gran part del què veïem sembla de factura moderna, no poden precisar gaire més, possiblement de ple o finals del segle XVIII o ja del XVIII. No es pot descartar però que el molí també tingui uns orígens medievals, tot i que no contrastats documental ni arquitectònicament. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'el molí', que podem associar amb aquest molí de Castellar del Riu. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en la possessió anomenada Riu, hi consten: Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i Clot del Rabeu, figuren com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1200900,1.7623500 | 397693 | 4663851 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que aquest molí havia estat un molí fariner, sembla que durant una època també va funcionar com a serradora. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||
| 45061 | Cova de les Llosanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-llosanques | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona.p. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -RIBERA, B. pvre. (1904): 'Cova de les Llosanques', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 110, any IV,març del 1904. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. P.77 -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia. | La cova es troba en una formació de conglomerat terciaris. Per arribar-hi cal partir del Xalet dels Rasos de Peguere, seguir el senderó del costat del torrent de Calders fins a un petit coll (que porta a la zona de la Corba), cal creuar el torrent i continuar pel corriol que puja cap a la Costa Ginebreda, a poca distància trobarem un petit replà que ens indica que hem de baixar uns metres, ja que la cova es troba per sota el camí. L'accés a l'interior de la cavitat és per una boca d'unes dimensions aproximades d'un metre per uns quaranta centímetres. L'entrada dóna a un pou d'uns 7 metres de desnivell, en el que sembla que hi ha un tronc col·locat que facilita el descens. Un cop passat el pou trobem, a un costat, una cambra de mides mitjanes i, a l'extrem oposat, una curta rampa ascendent que finalitza en una altra cambra també de mides petites. La cavitat presenta un recorregut total de 46 metres amb un desnivell de 16 metres. En la descripció que fa Ribera (RIBERA:1904), anomena una de les estances com a Sancta Sanctorum i l'altra Cova dels Encantats, diu que a l'interior hi ha nombroses i boniques formacions d'estalactites. | 08050-120 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1326400,1.7387400 | 395762 | 4665273 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'aproximació a la cova es pot realitzar des del Xalllet dels Rasos (que és l'opció exposada en la descripció) o bé des de la pista que porta a la Corba i que s'agafa a la carretera dels Rasos després de passar el trencall dels Porxos, en revolt tancat al costat esquerre en sentit ascendent. L'accés per aquí és més curt. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45062 | Roure de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-querols | El roure està mort. | El roure de Querols al que ens referim es troba situat al nord de la casa, a uns trenta metres al peu del corriol que enfila cap amunt (no el que descendeix). Es tracta de fet d'un exemplar mort, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dues grans branques i part d'una tercera, de les que encara conserva part de la resta de brancada. A la part baixa del tronc hi ha un bon forat que sembla que es vagi produït per acció d'un llamp. Des de la part de sota del camí podem observar que el roure va crèixer i es va desenvolupar aferrat al terreny rocós. Les dimensions del roure són difícils de calcular ja que mostra una variabilitat molt gran de mesures, a la part central del tronc supera els tres metres i mig de diàmetre, un dels punts de major grandària. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar d'uns centenars d'anys. Al voltant de la masia de Querols podem observar altres roures de dimensions importants. | 08050-121 | A la zona de Llinars. | 42.1242800,1.7166400 | 393921 | 4664372 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45063 | Roure de Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-valenti | El roure de Cal Valentí es troba al peu de la pista que puja cap a Can Garriga, uns quants centenars de metres abans d'arribar a les runes de la masia. Queda emplaçat just per sota de la pista. Es tracta d'un exemplar de dimensions força grans. Presenta un gran peu, un bon tronc que mesura més de dos metres i mig de diàmetre. Les dimensions, però, varient molt segons el punt de presa de les mides ja que és un tronc molt irregular. A la zona propera hi ha altres exemplars de roures de dimensions destacables. | 08050-122 | A la zona de Llinars. | 42.1303800,1.7225300 | 394418 | 4665042 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||||
| 45064 | Roure de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-sorribes | El roure de Sorribes està situat a llevant de la masia de Sorribes. Es tracta d'un exemplar de roure de gran dimensions, situat en un petit pla que hi ha al peu del camí que puja cap a les Canals de Catllarí. A la finca i especialment al voltant de la casa hi ha d'altres exemplars de roure destacables per la seva grandària. | 08050-123 | A la zona de Llinars. | 42.1328900,1.7095200 | 393347 | 4665337 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45064-foto-08050-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45064-foto-08050-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de Llinars s'hi poden observar gran nombre d'exemplars de roures de mides considerables. En la mateixa pista asfaltada de Llinars, a la zona final de la vall, al costat de la carretera i del torrent de Llinars hi ha diversos roures interessants. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45065 | El Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-les-tres-branques | -AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -RIBERA, B. pvre. (1904:91-92): 'Lo Pi de les Tres Branques', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 110, any IV,març del 1904. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). www.castellardelriu.cat www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm www.festes.org/articles.php?id=673 | El pi va morir a principis de segle XX (es considera entorn el 1913). Fa anys que es reclama algun tipus d'actuació per assegurar-ne la seva preservació. | El Pi de les Tres Branques és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del quan són 25 m d'alçada, 1,57 m / 1,75 m / 1,85 m corresponents al volt de cada bessa, i 5 m de perímetre del tronc. (Dades del registre d'arbres i arbredes monumentals de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient). El Pi de les Tres Branques va morir a principis del segle XX, segons sembla a partir de la conjunció de diverses circumstàncies; segons Maria Sala Vilardaga sempre s'ha dit que va morir el 1913 (el 1916, en una publicació del pare Postius queda clarament reflectit que el pi és mort). Actualment, la imatge del pi està definida per l'estructura de dues llargues branques que s'alcen i conserven una alçada considerable i una tercera que està trencada, assolint una alçada menor respecte les altres dues. Al peu de la soca, tot envolcallant-la, hi ha una estructura o mur de pedra. El Pi està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, DOGC- Ordre del 20 d'octubre de 1987. Tanmateix, des del segle XIX i especialment des de prinicpis del segle XX, va esdevenir un símbol, primer com a símbol religiós identificant-lo amb la Santíssima Trinitat, i posteriorment com a símbol patriòtic de la unitat dels Països Catalans. Amb paraules de Ramon Felipó: 'El Pi de les Tres Branques és un dels símbols del catalanisme actual. En concret serveix per vindicar la unitat dels Països Catalans. Cada any, des de 1980, es fan actes al juliol sota la seva vella i per desgràcia ja morta soca. Però la tradició i la llegenda ve d'antic; sempre, es diu s'ha venerat com un arbre sagrat o com l'arbre de casa. L'Església catòliga ha atorgat indulgències a les pregàries fetes davant seu. L'arbre ha esdevingut una figura mítica per als catòlics, per als berguedans o per a tots els catalanoparlants. Per als primers, representa un dels misteris més important de la fe; per als segons, els berguedans, la imatge de la pròpia identitat local o comarcal; per als darrers, els catalanoparlants, és un emblema de la unitat de les terres de llengua catalana i la voluntat d'un poble de viure i perviure. (...) l'iniciador de la dimensió mítica actual va ser Mossèn Cinto, el qual, amb la seva paraula poètica i visionàriam va fer del Pi de les Tres Branques el que avui és 'l'arbre sagrat de la Pàtria. Si Verdaguer no hagués fet el seu poema, el Pi mai no hauria assolit la projecció política, literària i llegendària que actualment té. Verdaguer va transformar el que només era un arbre singular de Catalunya en un dels símbols del catalanisme.' (FELIPÓ: 2003: 15) La voluntat de que el Pi de les Tres Branques fós considerat un símbol dels Països Catalans, és ja palès en algunes de les primeres referències documentals publicades del segleXIX, fins i tot abans del poema de Verdaguer. En concret la revista 'La Hormiga de Oro' i 'La il·lustració Catalana', a l'any 1887, inicien i promouen la difusió del pi. Josep Aladern, el 1896, a la revista 'L'Atlàntida', la direcció de la revista 'Joventut' al 1901, i 'La Tralla' el 1905 (aquí ja mort Verdaguer), reclamen la declaració del Pi com a arbre sagrat de la Pàtria. (FELIPÓ: 2003: 107) | 08050-124 | A la zona de Castellar del Riu. | El Pi de les Tres Branques és un pi mort, segons ens detalla Felipó, el 1901 el Pi ja estava malalt degut a unes ferides que se li havien realitzat per tal de treure-li resina, aquest fet va ser recollit per Mn. Cinto en els Jocs Florals de Berga de l'any 1901. Posteriorment, el 1904 en el butlletí del C.E.C del març, núm. 110, en un article de Ribera sobre el pi, ens diu que el pi 'ostenta la nuesa de ses arrels, descalçades pel moviment de la terra ab motiu de la construcció del camí-carretera que frega a sa soca.' (RIBERA:1904:91-92; FELIPÓ: 2003:56) L'efecte d'aquestes obres sobre el pi també són recullides en la revista Cim d'Estela. D'altra banda, durant temps s'ha cregut i atribuït la causa de mort del pi a la construció d'un mur protector de pedra per part de la Unió Catalanista, obra realitzada el 1907; aquest fet sembla que ha estat intencionadament utilitzada al llarg dels anys per sector anticatalanistes atribuïnt a aquesta circumstància la mort del pi . Durant els anys previs a que es fessin les obres de la tanca protectora, les diverses notícies publicades són referides ja al mal estat del pi. El 1910 diverses les notícies informen que el pi està malalt, i que va perdent la seva copa verda. El 1912 encara es va publicar una fotografia amb el pi viu. I el 1916 queda clarament palesa la mort del pi. Segons Felipó, 'La mort podria prou haver estat causada per diverses circumstàncies: una ferida de destral, com diu Verdaguer o Falp i Plana, la construcció de la carretera, com afirma mossèn Ribera, o la foguera per extreure resina, tal i com explica la revista manresana de can Jorba.' (FELIPÓ:2003:61) Per fer esment a algunes referències publicades sobre el Pi de les Tres Branques, farem menció a les primeres notíces publicades, les quals es remunen a inicis del segle XIX, per bé que també consta una referència del segle XVIII. En concret de l'any 1746, es tracta d'un document del bisbe Mezquia de Solsona, en que atorga 40 dies de perdó per resar 3 credos davant del pi (FELIPÓ:2003:29-30). El 1810 Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, coincidint amb la seva estada a Berga va fer una excursió al Pi de les Tres Branques, la visita és recollida en la seva obra 'El calaix de sastre' i en suposa la primera referència literària. En el diccionari de Madoz, del 1845, també es fa referència al pi. El 1876 es publica la foto del pi de Monras acompanyada d'un text sobre el pi. Del mateix any és l'obra de teatre 'Lo Pi de les Tres Branques' de Francesc Pelagi Briz. El 1887 es publiquen articles sobre el pi a les revistes 'La Hormiga de Oro' i 'La Il·lustració Catalana'. És el 1888 quan Mn. Cinto Verdaguer publica la poesia sobre el pi, 'Lo Pi de les Tres Branques', a 'La Il·lustració Catalana' i al llibre 'Pàtria'. A partir d'aquí, durant els darrers anys del segle XIX, inicis del XX i ja al llarg de tot aquest segle XX, les referències, notícies, poemes, i altres escrits, així com fotografies i altres representacions gràfiques, són nombroses i de caràcter divers. A principis del segle XX es van realitzar diverses trobades i aplecs a l'entorn al pi. És el 25 de juliol del 1921 quan es va realitzar la primera trobada al peu del Pi. En aquesta primera celebració (arrel del triomf de les forces catalanistes i democràtiques en les eleccions a la Mancomunitat de Catalunya) s'hi van aplegar gran nombre de persones vingudes d'arreu, entre els quals polítics, escriptors, represetants d'entitats culturals, etc. Les dictadures de Primo de Rivera i Franco van prohibir aquest tipus d'actes. A partir de l'any 1980 es va recuperar la trobada o aplec, que des de llavors es celebra regularment. Actualment, la data de celebració és el tercer diumenge de juliol. | 42.1105000,1.7818900 | 399293 | 4662763 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45065-foto-08050-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45065-foto-08050-124-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pi està situat al Pla de Campllong, indret creuat pel camí de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, camí ramader i ral que ha estat lloc de pas i de trànsit natural de la zona del Berguedà cap a la Vall de Lord, i també per connectar amb el camí ramader que passant per Capolat connecta amb l'Espunyola i que ha estat emprat històricament per la transhumància dels ramats cap a la zona de Peguera i altres indrets del Prepirineu. Les informacions, notícies, poemes, escrits, imatges, etc., que s'han publicat referides al pi són nombrosíssimes, en fa un recull extens i exaustiu en Ramon Felipó (FELIPÓ:2003). L'obra de Felipó, 'Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques' esdevé una obra de referència sobre el Pi, aportant totes les notícies històriques que ha recullit i recuperat sobre el pi, aclarint dubtes sobre la seva mort i el tipus d'espècie a que pertany, entre moltes altres informacions i dades.En el llibre que Ramon Felipó dedica al Pi i a Mn. Cinto Verdaguer dedica un apartat a l'aclariment de l'espècie a la qual pertany el pi, ja que en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya, figura referenciat amb dos noms científics: Pinus sylvestris i Pinus nigra. A partir de les dades que s'aporten es conclou que pel que fa al Pi Jove (Pi de les Tres Branques II, el qual en el catàleg també figura registrat com a pertanyen a les mateixes dues espècies que el pi vell ) es correspon a un exemplar de Pinus sylvestris, anomenat popularment pi roig. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45066 | El Pi Jove / El Pi de les Tres Branques jove | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-jove-el-pi-de-les-tres-branques-jove | -AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). www.castellardelriu.cat www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm www.festes.org/articles.php?id=673 | El Pi de les Tres Branques Jove, és denominat popularment el Pi Jove. És un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del quan són 19 m d'alçada, 2,95 metres de volt del canó (a 1,3 metres de terrar), i un diàmetre de capçada de 13,2x12 metres. (Dades del registre d'arbres i arbredes monumentals de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient). El pi està situat al Pla de Campllong, vers el costat sud, enmig de la zona boscosa en un indret que fa un ampli planell obert; quedant emplaçat a uns 200 metres de distància del Pi de les Tres Branques vell. El Pi està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, DOGC- Ordre del 20 d'octubre de 1987. En el llibre que Ramon Felipó dedica al Pi de les Tres Branques i a Mn. Cinto Verdaguer dedica un apartat a l'aclariment de l'espècie a la qual pertany el pi, ja que en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya, figura referenciat amb dos noms científics: Pinus sylvestris i Pinus nigra. Segons consta 'Observant el Pi Jove, podem afirmar que per les seves característiques botàniques es correspon a un pi roig (Pinus sylvestris), ja que disposa d'un tronc alt i recte, fulles de color d'un verd grisenc que amiden entre 4 i 6 cm de llargada i pinyes petites de 3 a 5 cm, mats, poc simètriques i agudes, amb esquames prominents, però no recorbades. L'escorça d'aquesta espècie és de color rogenc que es posa de manifest principalment a la part superior del tronc. A causa del color de l'escorça, aquest pi s'anomena popularment pi roig. Es troba principalment entre 1300 i 1400 metres d'altitud, tot i que en alguns indrets puja fins a 1700 metres' (dades de M. Carme Baceló i Martí, del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona a FELIPÓ:2003.135-136). El Pi Jove ha esdevingut també un dels símbols del catalanisme actual, entorn al qual es celebra anualment la trobada al pi amb actes diversos, junt amb els actes que es realitzen al pi vell. | 08050-125 | A la zona de Castellar del Riu. | La història i les notíces documentals del Pi Jove consten generalment referenciades en relació amb el Pi de les Tres Branques vell. Així, en la primera notícia literària referida al Pi de les Tres Branques, el vell, que data del 1810 arran d'una excursió del Baró de Malda al Pi (publicada en el cèlebre 'Calaix de Sastre'), consta ja que es coneixia el Pi Jove. Si la creació del mite del Pi de les Tres Branques Vell es considera obra de Mn. Cinto Verdaguer a partir dels versos 'Lo Pi de les Tres Branques' publicats l'any 1888; la del Pi Jove s'atribueix al polític i poeta Ventura Gassol en l'aplec del 1921. En aquella trobada, per iniciativa de Gassol es va fer part de la festa al peu del Pi Jove. (FELIPÓ:2003:109) Amb la recuperació dels aplecs o trobades al pi a partir de l'any 1980, la celebració es van continuar realitzant al voltant del Pi vell. Alguns joves independentistes amb ànim de recuperar la iniciativa de Ventura Gassol van iniciar actes al voltant del Pi Jove, esdevenint ja avui indret de celebració de gran part dels actes que es realitzen durant la trobada. Actualment, l'aplec es celebra el tercer diumenge de juliol. | 42.1092700,1.7791200 | 399062 | 4662630 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45066-foto-08050-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45066-foto-08050-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pi està situat al Pla de Campllong, indret creuat pel camí de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, camí ramader i ral que ha estat lloc de pas i de trànsit natural de la zona del Berguedà cap a la Vall de Lord, i també per connectar amb el camí ramader que passant per Capolat connecta amb l'Espunyola i que ha estat emprat històricament per la transhumància dels ramats cap a la zona de Peguera i altres indrets del Prepirineu. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45067 | Llegenda del Pi de les Tres Branques i el rei Jaume I el Conqueridor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-tres-branques-i-el-rei-jaume-i-el-conqueridor | -AMADES: Les millors llegendes populars. Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. Www.castellardelriu.cat | Hi ha una llegenda popular que vincula el Pi de les Tres Branques amb el rei Jaume I. Segons el recull que en fa Joan Amades, trobant-se el rei de pas a la zona de Campllong: ' Va passar una nit de les nits sota el Pi de les Tres Branques, i va tenir un somni: que fore rei de tres regnes' (AMADES:1978; FELIPÓ:2003:97) | 08050-126 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Arran d'aquesta llegenda, en la trobada anual al Pi de les Tres Branques, i durant els darrers anys s'han vingut realitzant alguns actes simbolitzant la llegenda. Especialment, l'any 2008 en motiu de la commemoració dels 800 anys del naixement del rei Jaume I el conqueridor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45068 | Font de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-calders | Seria convenient retirar la banyera i col·locar-hi un altre element per abeurar millor el bestiar, més acord amb el paisatge i l'entorn. | La font de Calders està a llevant del Refugi-Xalet dels Rasos de Peguera, en concret a l'altra banda de la carretera. La font està formada per un frontal fet amb pedres irregulars, del qual surten tres brolladors d'aigua (tubs metàl·lics). L'aigua es recollida i circula per un cóm de fusta fet en un tronc d'arbre llarg i estret, al final del qual hi ha una banyera metàl·lica, a partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall. | 08050-127 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1365000,1.7635900 | 397822 | 4665672 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45068-foto-08050-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45068-foto-08050-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font ha estat tradicionalment lloc de pas d'excursionistes i visitants de la zona. Ha estat el subministre d'aigua del Refugi. Evidentment també és lloc d'abeurada del bestiar que pastura per la zona. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45069 | Font de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar-del-riu | La font de Castellar del Riu es troba al peu del camí que porta a la casa, al costat d'un revolt que hi ha en arribar a la masia. Les aigües de la font devallen enmig de la roca formant un canaló, seguidament són recollides i circulen per dos cóms, un posat a continuació de l'altre i manera perpendicular. Aquests cóms són formats a partir del buidatge longitudinal d'uns troncs d'arbre. | 08050-128 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1204300,1.7641600 | 397843 | 4663887 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45069-foto-08050-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45069-foto-08050-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||||
| 45070 | Dipòsit d'aigua de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-de-corbera | XVIII | El dipòsit d'aigua de Corbera es troba al costat nord de l'edifici del santuari, al peu de la pista. Es tracta d'una estructura bastida adossada al desnivell del terreny. Es correspon amb un dipòsit de recollida d'aigües format per una estructura de la que és visible el frontal. Una façana obrada amb carreus ben tallats i polits que forma un pla clos en arc de mig punt. A la part central del frontal hi ha una obertura rectangular emmarcada amb quatre carreus i que permet veure l'interior. El voltant del frontal és emmarcat a costat i costat i la part superior per l'estructura del dipòsit, el mur es mostra amb un acabat una mica bast i irregular. L'interior del dipòsit és cobert amb volta de canó. A la part superior del dipòsit hi ha un carreu amb una cartel·la en relleu i la data 1775 incisa. | 08050-129 | A la zona d'Espinalbet | 42.1243600,1.8073900 | 401423 | 4664272 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45070-foto-08050-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45070-foto-08050-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45070-foto-08050-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 44954 | Castell de Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es conserven poques restes visibles d'estructures. Caldria una excavació arqueològica. | Les restes del Castell de Terçà estan ubicades dalt d'un petit turonet rocós, situat just a la part posterior de la masia de Terçà. La zona és una àrea oberta que sobresurt en la baga de Terçà quedant emplaçada amb molt bones vistes cap a tota la vall fluvial que conforma el torrent de Riu, el qual descendeix dels Porxos passant pel costat de la gran masia de Castellar del Riu, cap a Terçà i continua cap Terrers, torrent que amb l'unió de l'aigua de Llinars conforma la coneguda riera d'Aiguadora. El turonet on hi ha les restes és un petit i allargat turó rocós de poca superfície. Les restes d'estructures visibles són trams de murs que assenyalen un possible mur perimetral i altres murs perpendiculars a aquest. Podrien conformar un espai quadrangular d'uns escassos tres metres de costat. Segurament gran part del material constructiu va ser reaprofitat en la construcció de la masia. Les poques restes observables no permeten aportar més dades sobre l'estructura. | 08050-13 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Terçà és conegut pel fet que consta en la documentació ja des del segle XII, quan ja apareix vinculat al trobador Guillem de Bergueda, fill del vescomte de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.') (VVAA:1985:170) La primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985:170), relaciona el castell i la masia de Terçà, per tant es pot pensar que la fortificació de Terçà fou bastida cap al segle XIII, ja que al segle XII (en el testament) no es fa cap esment al castell o fortificació i al XIV consta com a construït. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. | 42.1082300,1.7441100 | 396166 | 4662556 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 45071 | Avenc dels Bolets / Avenc R. 5 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-bolets-avenc-r-5-de-rasets | <p>-GARRIGA, Marc.(1995).-'Avenc dels Bolets'. Fulls periòdics d'informació general(43):21-22.Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. http://www.espeleoindex.com/?id=1253</p> | <p>L'Avenc dels Bolets està ubicat a la zona dels Rasos de Peguera, en una zona de formació calcària. Per arribar a la boca de l'avenc un cop passat el refugi dels Rasos, abans d'arribar a l'aparcament, cal prendre la pista que surt a la dreta, seguir fins el Pla dels Rasets, i continuar per la pista que porta a la Torreta (on hi ha instal·lada la torra de comunicacions). Aproximadament uns 30 metres abans d'arribar a la torre hi ha la boca de l'avenc, en concret a uns 5 metres a la dreta de la pista i vora d'una dolina allargada. Es tracta d'un avenc de 47 metres de desnivell i un recorregut de 124 metres. La petita boca d'entrada condueix a un pou de 15 metres que s'amplia a mesura que es va descendint, finalitza en una rampa allargada que acaba amb un replà d'uns 8 metres. Al final del pendent de la rampa hi ha una petita sala amb dos pous de 10 metres, que es connecten aproximadament a la meitat del recorregut. S'aconsella baixar pel pou del fons de la sala. En aquest punt la topografia canvia tot prenent un sentit rectilini, estret i de sostre alt que ocupa uns 30 metres, finalitzant amb un munt de blocs encastats. Passant per sobre dels blocs s'accedeix a una sala de sostre baix i allargada. Per contra, per sota dels blocs i un cop passats uns punts estrets, es troba una altra sala també de sostre baix i amb una lleu inclinació, al fons de la qual hi ha un ressalt que suposa el punt de màxim desnivell (-47 metres).</p> | 08050-130 | A la zona de Castellar del Riu | <p>L'any 1993 la secció d'espeleologia del Centre Excursionista Montserrat (SECEM), de Manresa, va ser unes visites a les cavitats de la zona del Pla dels Rasets. Arran d'aquestes va localitzar la boca d'accés a l'Avenc dels Bolets, per tal d'accedir a l'interior es van haver d'extreure, a cops de mall, uns 100 quilos de pedres de la petita boca d'accés. L'exploració de l'interior es va dur a terme durant el mes d'abril del 1994, moment en que també es va realitzar la topografia.</p> | 42.1290800,1.7861000 | 399670 | 4664821 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es recomana que, tot i que el descens del primer pou es pot fer desgrimpant, és aconsellable realitzar-ho amb corda, la qual es pot lligar a un pi que es troba prop de la boca. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Avenc R.5 de Rasets. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes de: http://www.espeleoindex.com | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45072 | Cova del Camallero / Cova R.4 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-camallero-cova-r4-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 58. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. (hi ha la topografia de l'Avenc Fred o Bòfia dels Rasets, i breu nota descriptiva d'algunes cavitats de la zona) -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. (Recull de fitxes i topografies d'algunes de les cavitats desenvolupades a la zona dels Rasets: Avenc Fred(Bòfia dels Rasets), Avenc de les Pedres, Avenc Cim d'Estela, Avenc dels Quatre i Cova Camallero. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>La Cava Camallero o del Camallero és una cavitat d'una profunditat màxima de -10 metres i un recorregut de 22 metres. Es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret entre l'avenc de les Pedres i la Bòfia dels Rasets, en una àrea de formació calcària. Consta que a través d'un petit ressalt es pot accedir a l'interior d'una galeria que presenta un lleuger descens, la qual tant a les parets com al terra té blocs inestables. Passats uns vint metres, la cavitat s'estreny fins al punt que ja no es pot continuar. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111)</p> | 08050-131 | Zona de Castellar del Riu | 42.1303100,1.7872700 | 399769 | 4664956 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 58). Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Cova R.4 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45073 | Trajecte del ferrocarril de Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trajecte-del-ferrocarril-de-canals-de-catllari | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona. | XIX-XX | El trajecte del ferrocarril forestal de Castellar del Riu té el seu inici a la zona de Canals de Catllarí (un enclavament del municipi de Montmajor), continua pel municipi de Castellar del Riu i finalitza al terme de Capolat, on hi havia la serradora. Es considera com a punt d'inici del ferrocarril el carregador que es trobava a l'indret denominat l'Erola, tot i que hi ha informacions que asseguren que el recorregut es perllongà més amunt fins a tocar del torrent de les Canals de Catllarí just enfront de l'ermita. El seu recorregut davalla resseguit el perfil de la muntanya fins al punt on es troba el cingle del torrent de la Corba o de cal Company, on hi havia instal·lat un cable o telefèric per salvar el fort desnivell. Aquesta primera part del trajecte és força abrupte, ja que creua algunes rases, i els vessants de les muntanyes presenten un fort pendent, fet que implicà haver de fer murs de contenció i desaigües, i sobretot importants talls de la roca. La part inferior, després del cable, i un cop creuat el torrent el trajecte continuava més o menys paral·lel a la riera de Cal Company fins a passar pel costat de la masia la Ribera, zona on creuaria el camí per un pas a nivell, davant de Cal Fargallo, i ja seguint en paral·lel al camí de Sant Llorenç a Berga (la carretera actual) fins arribar a la serradora (La Cantina). La longitud total del recorregut del ferrocarril era d'uns 4 quilòmetres, dels quals un petit tram es feia amb un telefèric o cable, ja que l'orografia del terreny obligava a salvar el desnivell amb aquest recurs, i dividia el trajecte en dues seccions de ferrocarril. Era un ferrocarril de via estreta, en concret de 600 mm d'amplada i amb carrils qualificats de poc pes (uns 7 kg/m) fixats amb escàrpies sobre les travesses de fusta. El telefèric tenia un recorregut d'uns 200 metres i permetia superar un fort desnivell d'uns 140 metres, era del tipus automotor, o sigui que les vagonetes que baixaven carregades feien pujar les que anaven buides, tant sols es controlava la velocitat a partir d'un fre. En el trajecte per les vies del ferrocarril, s'empraven vagonetes metàl·liques de dos eixos que funcionaven en parelles, les vagonetes que baixaven plenes es movien per gravetat, tot i que un treballador en podia la regular la velocitat mitjançant un fre; en sentit ascendent es feien servir matxos per tirar de les vagonetes. El primer tram del ferrocarril des de la zona de Canals de Catllarí fins al punt on s'inicia el cable té un desnivell progressiu d'entorn a poc més de 100 metres (més o menys al carregador de l'Erola es troba als 1250-1255 metres i a l'estació superior del cable a uns 1145 m). El darrer tram del trajecte del ferrocarril al peu del cable, entorn als 945 metres, 905 a la Ribera, i entorn a 900 m a la zona de la Cantina, on hi havia la serradora. La traça del trajecte del ferrocarril és clarament visible en gran part del seu recorregut, especialment en la part alta del trajecte. En el tram inferior, entre la Ribera i la zona del Clot on hi hauria el cable, és un tram que actualment queda més amagat per la pròpia pista forestal, a la zona del cable es pot veure encara un llarg i potent mur de contenció. A la part de dalt del cable, o estació superior, es conserva gran part dels murs de l'estrutura de suport del telefèric. Uns murs d'amplada considerable i alçada de més de tres metres, bastits en pedra i maons a les cantonades són el testimoni arquitectònic conservat de l'antic telefèric; es correspondrien a les estructures de suport del cable per on baixarien i pujarien les vagonetes. En el tram del trajecte que discorre per la part alta de la vall es poden observar algunes restes arquitectòniques conservades, especialment murs de contenció, però són molt evident els talls de la roca picada que delimiten el recorregut del ferrocarril pel costat del pendent ascendent de la muntanya. | 08050-132 | Zona de Llinars. | L'explotació forestal dels boscos de Castellar del Riu va constituir durant el segle XIX una de les poques activitats complementàries a l'agricultura i la ramaderia en el municipi. De fet, l'explotació de la fusta dels boscos va esdevenir una activitat important des de principis del segle XIX, quan una empresa va adquirir la fusta dels boscos de la zona propera al riu aigua de Llinars, i en concret de la zona de Canals de Catllarí. Aquest fet va comportar la construcció d'una serradora al peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys (en el terme de Capolat), i paral·lelament, la construcció d'un ferrocarril de via estreta i un telefèric per tal de facilitar el trasllat de la fusta fins la serradora situada al costat de la Cantina de Llinars. La fusta tallada s'arrossegava amb cavalls, sobretot mules o matxos, fins als carregadors del ferrocarril, on eren carregades en vagonetes que la transportaven fins al cable, llavors es transportava a través del cable al final del qual es tornava a carregar en vagonetes que conduien la fusta fins la serradora. Un cop finalitzà l'explotació d'aquests boscos el ferrocarril i el telefèric van deixar de funcionar. Al cap d'uns anys de restar abandonats es van desmuntar les instal·lacions per aprofitar els materials. El fet de que gran part del recorregut del ferrocarril passés a ser utilitzat com a pista forestal ha permès que el seu trajecte es mantingui. | 42.1236700,1.7211600 | 394294 | 4664299 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es té constància de que van existir dues serradores al peu del riu de Terrers i totes dues dins el terme de Capolat. Una és la serradora de la Cantina, de la qual encara es conserven alguns dels edificis i la gran xemeneia del vapor; la mateixa cantina sembla que formava part del conjunt de construccions de la serradora i oferia servei d'hostal i d'economat. L'altra serradora consta que estava situada a la casa de Cal Fargalló, pràcticament no es conserven elements visibles, tant sols alguna estructura molt arrassada de suport de la base d'una serra. La construcció d'aquesta serradora està documentada el 1919, sembla que va ser bastida per l'explotació forestal de les obagues de Busa.A més de les infraestructures esmentades, localitzades a la zona de Llinars, en el municipi hi hagué una activitat important a nivell forestal també a la zona de Castellar del Riu o Riu de Castellar, de fet a l'entorn de la gran masia de Riu, ja que també es va féu una important explotació dels boscos d'aquella finca al segle XIX. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 45074 | Cova de la Canal / Cova R-10 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-cova-r-10-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Cova de la Canal es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el vessant sud-sud-oest, en una zona que la paret del Roc fa una entrada o canal. La zona és de formació conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cova presenta un desnivell de -10 metres i un recorregut de 41 metres aproximadament. Es tracta d'una cova formada a partir del despreniment de blocs que arran de la seva caiguda van conformar aquesta cavitat. L'accés es pot realitzar per tres entrades, però es recomana que s'utilitzi la senyalitzada com a número 1 en la topografia (feta per E. Porcel i J. Torrelles, el 25 de novembre del 2007). Accedint a través de l'entrada 1 s'ha de descendir uns 2,30 metres, seguidament es troba una rampa que porta a una sala oberta (sense sostre) a partir de la qual es pot seguir fins un altre eixamplament. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30)</p> | 08050-133 | Zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a la Cova data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona). Arran d'aquesta visita es va realitzar la topografia (publicada a VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), els autors són E. Porcel i J. Torrelles, i consta elaborada amb data 25 de novembre de 2007.</p> | 42.1290000,1.7854400 | 399616 | 4664813 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), on a més consta que també és denominat com a Cova R.10 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45075 | Camí dels Bons Homes / GR-107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-bons-homes-gr-107 | VVAA (1998): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars GR-107. (Pròleg d'Antoni Dalmau), 1a edició, Altair i Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona. VVAA (2002): El Camí dels Bons Homes de Berga a Montsegur amb bicicleta. Editorial Altaïr. 2002. Barcelona. SUBIRANA , M.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2011): Guia per caminants curiosos: A peu per camins de càtars al Pirineu Català, 14 passejades i excursions', Edita Arola Editors, Col·lecció de Ferradura. Gener 2011 http://www.camidelsbonshomes.com/ http://www.feec.cat/senders/cam%C3%AD-dels-bons-homes | XX | El Camí dels Bons Homes es correspon amb el sender de Gran Recorregut GR-107, es tracta d'una ruta que uneix el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montsegur a l'Arièja, França. Aquesta ruta o camí és promuguda amb el nom de Camí dels Bons Homes per tal de presentar-lo al públic com un itinerari turístic diferenciat, amb la característica que transcorre per les 'rutes' que van seguir els Càtars o Bons Homes en la seva migració creuant els Pirineus, forçats per les croades contra ells i la persecussió dela Inquisició que es va produir durant els segle XIII i XIV. El traçat de la ruta que discorre pel municipi de Castellar del Riu forma part del primer tram del camí, el de Queralt-Gósol, que té dues opcions de recorregut, una és passant per Bonner amb un total de 36.493 km (i es considera que 9h i 58min), i l'altre passant per Ferrús, amb un total de 33.538 km de recorregut ( i 9h 10 min, temps estipulats segons la guia oficial del camí). El camí s'inicia a Queralt (també es pot sortir de Berga) com que és un tram molt llarg es considera que cal realitzar-lo en dues jornades. El trajecte que discorre pel municipi de Castellar del Riu entra al terme venint de Queralt passant per l'obaga de Queralt, per on davalla creuant la baga de Cal Pere Sastre, cap al peu del torrent de l'Alou o Riera de Metge que un cop travessada s'inicia la pujada cap a Espinalbet. El camí puja un bon tram bastant paral·lel al torrent de Tagast, creua la carretera dels Rasos de Peguera (Bv-4243) i segueix tot passant pel costat del conjunt d'Espinalbet format per l'església de Sant Vicenç, la rectoria i les restes de l'antic Castell. Des d'aquí continua ascendit per un camí que anirà assolint alçada fins arribar al Santuari de Corbera, el camí segueix cap al Coll de l'Oreller, punt on deixa el terme municipal per continuar cap a la zona de la Casanova de les Garriges, el Coll de les Nou Comes, Peguera, i més endavant Feners, Sorribes i ja Gósol, que és el final del primer tram. A partir d'aquí el sender encara té molts quilòmetres per endavant, tot creuant els Pirineus en direcció Monségur, passant per pobles medievals, esglésies d'època romànica, castells, entre d'altres monuments patrimonials i sobretot en un entorn natural i paisatgístic impressionant. | 08050-134 | A la zona d'Espinalbet. | El Sender GR-107 /Camí dels Bons Homes va ser homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya l'any 1995, passant a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya. El sender té un recorregut total de 201 km. L'any 1998 es va publicar la primera edició de la Topoguia de la ruta dels càtars per part de l'editorial Alpina i amb participació de diversos col·laboradors. Posteriorment es va editar la guia per fer la ruta en bicicleta i més endavant, l'any 2003, una nova edició de la topoguia actualitzada. L'any 2003 es va inaugurar una exposició permanent sobre el catarisme i el món medieval a Bagà, al Palau dels Pinós de Bagà que de fet és conegut com a Centre Medieval i dels Càtars. | 42.1194700,1.8075800 | 401431 | 4663729 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45075-foto-08050-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45075-foto-08050-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta ruta es pot fer a peu, a cavall i fins i tot, molts trams en bicicleta de muntanya. Per les opcions de fer la ruta en bicicleta o cavall és important informar-se abans ja que hi ha algunes rutes alternatives o variants específiques per aquestes opcions. El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella. Part del trajecte coincideix amb un tram del GR-7. Fins i tot com a producte turístic també s'ofereix la possibilitat de fer la ruta en cotxe, seguint rutes alternatives que permeten anar descobrint les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, i el departament francès de l'Arièja. Al llarg de la ruta es disposa d'un seguit de serveis del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, com són hotels, restaurants, albergs, empreses de guies, etc. El Consell disposa d'una oficina central que es troba al poble de Bagà.L'itinerari del Camí dels Bons Homes es pot realitzar partint tant de Berga com de Monségur, les guies ens expliquen el recorregut partint de Berga, però es pot obtar per fer-ho des de l'Arièja seguint les passes en el sentit que van utilitzar els catars en la seva fugida cap a terres catalanes de l'altra banda dels Pirineus.El catarisme es considera un moviment espiritual i religiós que es basava en la dualitat o lluita entre el Bé i el Mal, fomentant una església que recuperés els valors purs i senzills del cristianisme primitiu, en contraposició a l'ostentosa, corrupta i autoritària església romana del segle XIII. Els càtars eren partidaris d'una església basada en l'espiritualitat i la caritat, i afirmaven que Déu està en el cor dels fidels, i que no els calien temples ni catedrals. Els càtars també van ser anomenats bons homes i bones dames, així com bons cristians o amics de Déu, d'aquí el nom atorgat a aquesta ruta. Al segle XIII va ser considerat heretgia per l'Església catòlica de Roma i combatuda tant religiosa com políticament (a més de l'implicació directa de l'església i del papa també hi va tenir un paper importantíssim en la seva croada el poder polític francès, que amb l'excusa de la lluita contra els càtars va veure la possibilitat d'ampliar els seus dominis sobre les terres dels comtats de Foix i de Tolosa de Llenguadoc, terres frontereres que finalment es perdrien amb la batalla de Muret. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 45076 | Avenc del Cingle de la Corba / Avenc Sixto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cingle-de-la-corba-avenc-sixto | -ESCOLÀ, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', Sess. Conj. Entomol, pàg. 15-24. -GÓMEZ, A. (1991): 'Isópodos terrestres de la colección del Museo de Zoología de Barcelona (Crustacea, Oniscidea)', Misc. Zool. pàg. 91-112. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | L'Avenc del Cingle de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats, tot i que a certa distància unes de les altres. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, un cop passades les runes de la masia de la Corba, l'avenc queda emplaçat al sud-sud-est de la casa, prop del cingle i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -15 metres. La boca de l'avenc es troba parcialment bloquejada per blocs, seguidament un ressalt dóna a una petita sala de forma allargada (uns 7 metres de longitud), a l'extrem de la qual i enmig de blocs hi ha una esquerda que dóna a l'exterior però que és impenetrable. A l'entrada, just en el peu del relleix, hi ha un petit pou que connecta amb la amb la galeria final que té el terra inclonat i ple d'enderrocs. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39) | 08050-135 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració va ser realitzada l'any 1970 per part de E.R.E-A.E.C, que és l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya (nascut en el si d'aquesta agrupació l'any 1952). Fruit de l'exploració es va fer la topografia de la cova que es va publicar l'any 1972. | 42.1236100,1.7502700 | 396700 | 4664256 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 60-62), on consta denominada tant com Avenc del Cingle de la Corba com Avenc del 'Sixto'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45077 | Avenc petit de la Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-corba | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | L'Avenc Petit de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba trobarem l'avenc, queda al peu mateix de la pista. Cap al sud, a l'altra banda de la pista hi ha una depressió del terreny i una mica més aprop del cingle la Bòfia de la Corba. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -5 metres. En el terreny un podem observar un petit clot en el qual es localitza la boca d'accés, és una petita entrada enmig de blocs. Es creu que aquesta petita cavitat podria correspondre amb la cúpula de la saleta clàstica que queda situada a l'extrem de la galeria inicial de la Bòfia de la Corba (situada molt aprop), aquesta dada però de moment no ha estat contrastada.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) | 08050-136 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració va ser realitzada l'any 1966 per part del S.E.C.E.M. (la Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa). | 42.1251800,1.7512800 | 396786 | 4664429 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 64). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45078 | Bòfia de la Corba / Avenc de l'Eura / Avenc Francesc Trepat / Avenc del Pla de la Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-la-corba-avenc-de-leura-avenc-francesc-trepat-avenc-del-pla-de-la-corba | -ALEMANY, J.I. (1978): 'Avenc del Pla de la Corba o de l'Eura', a Rec. Parc. Treb. Real., núm. 1 (publicació de la topografia). -ALEXANDRI, F. (1996): 'Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -BORRÀS, J. (1983): 'Recull provisional dels majors avencs catalans', a Sota Terra, núm. 4, pàg. 7-16. -CARDONA, F. (1989): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1: La Serralada Pirinenca. Espeleo Club de Gràcia. -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia. -, A. (1990): 'L'Avenc gran dels Plans de la Corba', a EspeleoSie, núm. 31, pàg. 17-19. -ESCOLÀ, O. (1968): 'Avencs de més de 100 m a Catalunya -I-', a Espeleòleg, núm. 6, pàg. 191. -ESCOLA, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entonol., núm. 21?, pàg. 15-24. -FAURA, Mn. M. (1909): 'Recull espeleològic de Catalunya', a Sota Terra, pp. 1-26. -MIÑARRO, J.M. (1979): 'Les cavitats de major desnivell del Principat', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 37-46. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catañunya', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M. (1993): 'Els grups espeleològics a Catalunya: 2. Comarca del Bages', a Fulls Per. Inf. Gral., núm. 39. -J. (1994): 'Els primers anys al C.E.C. (1952-1962)', a Espeleòleg, núm. 40, pàg. 12-14. -S.E.C.M. (1968): 'S.E.C.M.', a Espeleòleg, núm. 7, pàg. 244-245 -UBACH, M. (1967): 'Ha mort el nostre company espeleòleg Frances Trepat i Vilafranca', a Espeleòleg (3): 75. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. -VVAA. (1970): Las mayores cavidades subterráneas de Cataluña', a Boletín Informativa SIRE, número 3, pàg. 7. | La Bòfia de la Corba es troba ubicada a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'accés es localitza al peu del cingle, enmig del bosc i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics, es considera que és formada a partir d'esquerdes de despreniment del massís (aquesta és la de majors dimensions del massís i amb una orientacio oest-est); la cavitat és interessant també des del punt de vista del procés clàstic que s'hi ha donat ja que es troba en un estat molt avançat segurament perquè deuen ser freqüents i abundants les infiltracions d'aigua exterior. Aquesta cavitat figura com una de les grans cavitats subterrànies de Catalunya. L'entrada a la cavitat és una boca al terra d'uns dos metres de diàmetre, que porta a un pou d'uns 11 metres amb molta molsa a les parets. Al fons hi ha dues galeries oposades. La del costat sud-oest segueix per una rampa amb enderrocs, tant sols es pot seruir uns metres fins una fissura impenetrable i parcialment tapada de blocs. Seguint per l'altra galeria es troba una petita rampa que obre a una saleta molt petita, on s'hi troba l'anomenat 'macarró', un tub estret, situat una mica elevat sobre el terra, aquest té 4 metres de recorregut i sentit descendent. Seguidament hi ha una galeria de poca llargada que al final s'estreny, havent de continuar per sota d'un bloc per poder assolir la cambra multipartida per acumulacions clàstiques. Per creuar aquesta darrera sala cal 'remuntar' uns metres i després tornar-los a baixar en l'altre costat. A continuació hi ha una rampla que acaba en un pou d'uns 15 metres de desnivell que condueix a una cambra anomenada 'Sala del Misteri'. Aquesta cambra té el sòl inclinat i és plena d'enderrocs. A partir d'aquí hi ha dues opcions diferents per continuar. L'una és l'anomenada 'Via Normal', que queda al costat contrari pel que s'ha accedit a la cambra, a través d'aquesta es passa per uns petits pous i ressalts arribant als 60 metres de desnivell màxim. L'altra opció, és l'anomenada 'Via S.E.C.E.M.', que parteix del punt més baix de la Sala del Misteri, es continua entre blocs i es passa per un pas molt estret que dóna a un pou d'uns 20 metres de desnivell. Enmig d'acumulació de blocs encaixats entre les parets es va descendint i guanyant llargada. El final és estret i amb una suau rampa en la que s'assoleix el punt màxim de penetració. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) | 08050-137 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cavitat figura que ja era molt coneguda per gent de les contrades. Una de les primeres referències conegudes és la de Mn. Faura i Sans però que no aporta cap dada. L'any 1959 es va realitzar una primera exploració parcial per par de l'ERE-CEC, penetrant fins a la galeria superior entorn als -25 metres. Va ser l'any 1966 quan la SECEM va realitzar una nova exploració que li va permetre localitzar la continuïtat de la cavitat assolint la cota màxima de penetració. | 42.1244900,1.7514500 | 396799 | 4664353 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45078-foto-08050-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45078-foto-08050-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) aquesta bòfia també és denominada com Avenc de l'Eura, Avenc Francesc Trepat i Avenc del Pla de la Corba. La bòfia té moltes denominacions i també hi ha alguns dubtes sobre la coincidència o no amb algunes de les citades, la majoria són referències antigues, algunes es remunten a principis de segle. En l'elaboració del catàleg als anys 80 es va decidir mantenir com a nom principal el de Bòfia de la Corba que és el que constava en una de les primeres cites (tot i que sense cap dada) per Mn. Faura i Sant. La resta de noms consta que van ser emprats a partir de les primeres exploracions als anys 60 del segle XX.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45079 | Avenc de la Cota 1.611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-cota-1611 | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació, Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | Aquest avenc es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'avenc es troba emplaçat molt a prop de la pista, en concret en mig d'una canal que hi ha en el cingle que ressegueix els plans de la Corba en sentit nord-est a sud-oest. Es tracta d'una petit cavitat de tant sols uns -5 metres de desnivell. La boca d'accés és de mides petites i dóna pas a un pou d'uns 4 metres de desnivell i recorregut, al final del qual hi ha una petita rampa plena d'enderroc. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics | 08050-138 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona. | 42.1252600,1.7532900 | 396952 | 4664436 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom de l'avenc de la cota 1611 és justament perquè l'accés es localitza en aquesta alçada sobre el nivell del mar.Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 50; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 65). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45080 | Forat de la Nevera / La Coveta / Forat R. 2 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-la-nevera-la-coveta-forat-r-2-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.</p> | <p>El Forat de la Nevera és una cavitat que està situada prop del Roc de l'Enginyer, o la Torrota, ens els plans que hi ha tot arribant al cim de les antenes, uns 80 metres abans pel costat de llevant. En concret a pocs metres al nord de la Bòfia dels Rasets. La seva localització es considera fàcil si es pren de referència el fet que es troba en una gran dolina de forma allargada. Els terrenys on es troba són conglomerats de formació del terciari. Es tracta d'una cavitat d'uns 38 metres de recorregut, i un desnivell de 5 metres (desglossats com a -2 metres i +3 metres). A l'extrem de la dolina, formant una mena de petita cambra, hi ha la boca d'accés a l'interior del forat, aquesta dóna pas a un passadís o corredor estret que arriba a una saleta. En aquesta saleta hi ha dues petites gateres que tenen pocs metres de recorregut. Aquesta cavitat forma part de la mateixa fractura que la R.1 de Rasets que es troba a uns metres cap a llevant.</p> | 08050-139 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1297200,1.7866200 | 399714 | 4664891 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 89) aquest avenc també és denominat com Forat R.2 de Rasets o com la Coveta. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 88-89; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58-60). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 44955 | El Rabeu / El Rebeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rabeu-el-rebeu | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La masia de Cal Rabeu es troba emplaçada en una zona planera i oberta prop del camí que condueix a la propera masia i església de Castellar del Riui. La casa és de planta rectangular amb un reclau o sortint per a la part posterior, en l'angle nord-oest, i amb un cos afegit a l'angle sud-est. L'edifici consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. La construcció està bastida amb pedres irregulars, desbastades i de diferents mides, i a les cantoneres blocs rectangulars de pedra picada. El conjunt de les obertures, excepte alguna, són emmarcades amb maó massís posat de pla als muntants i vertical a les llindes i ampits (sembla que és obra de la darrera i profunda restauració de la masia); una part important de les obertures són de llinda en arc de mig punt, especialment a la façana de ponent i a la façana principal (la sud), entre les qual hi ha la porta d'accés a planta baixa, unes àmplies obertures (portes) també a planta baixa i al costat oest de la porta d'entrada, i la galeria d'obertures de planta primera del cos de ponent. La resta d'obertures tant de la façana principal com als altres frontis són de línies rectes i per tant amb llinda plana de maó. La façana principal té un balcó amb voladís, a nivell de planta primera, tot de fusta (actual) i a nivell de golfes, al centre de la façana hi ha una obertura de forma circular a mode d'ull de bou, també amb perfil de maó. Al costa t de ponent i a planta primera hi ha una galeria oberta, que ja s'ha esmentat, al costat de migdia i oest està conformada per una seguit d'obertures seguides en arc de mig punt, al costat nord en canvi està conformada per una àmplia i única obertura, i al costat que mira a llevant (on la planta conforma un reclau) hi ha l'obertura d'accés. De fet s'accedeix a peu pla des de la part posterior de la casa, aquesta és formada per llinda plana de fusta i muntants de carreus, i també té accés directe des de l'interior de la casa. Tot i que les reformes actuals de la casa poden confondre, sembla que aquest cos de galeria hauria estat l'emprat en el seu dia com a paller i probablement amb corts a la planta baixa. El cos adossat a l'angle sud-est de la casa (amb el mateix acabat constructiu que la resta i amb coberta a un sol vessant), actualment amb funcions de garatge i magatzem , en origen, lleugerament diferent, però amb funcions també de magatzem i pel bestiar. A la part posterior de la casa, entre el reclau que conforma la planta de la casa i l'extrem est hi ha una altra construcció que queda semisoterrada, s'hi accedeix des del costat de llevant, amb una porta al costat de la façana de la casa, es tracta d'una estructura de murs de pedra irregular i volta de canó de maó, la part superior de la volta està coberta de terra i herba, funcionant de pendent que permet l'accés a la galeria. Aquesta estructura sembla correspondre a un antic femer o corts. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, especialment a la zona del davant de la casa i cap a llevant i ponent, algunes d'aquestes comencen a estar ocupades per massa forestal. | 08050-14 | A la zona de Castellar del Riu. | La masia del Rabeu o Rebeu presenta una estructura que ha estat clarament reformada en els darrers anys, amb modificacions que poden confondre amb alhora de fer una atribució cronològica. De tota manera, per les dimensions del mas i les característiques del material constructiu hem de pensar que es tracta d'una masia bastida en època moderna, als segles XVII o XVIII, decantant-nos més per la darrera cronologia. Altres elements que es puguin conservar en l'interior podrien permetre precisar més la cronologia. No hem aclarit si l'acabat de les obertures era similar i si segueixen el mateix patró de disseny que tenien, en cas de ser així, potser caldria encara endarrerir una miqueta més la construcció de la casa. A la part posterior hem esmentat que hi ha una estructura amb volta de maó, un femer o corts, aquest tipus d'estructures generalment es corresponen cronològicament al segle XIX o fins i tot inicis del XX. A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Clo del Rabeu.La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Clot del Raveu, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i el mateix Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1140500,1.7673000 | 398092 | 4663174 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45081 | L'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescletxa-0 | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 166. | L'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'esten per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés, en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom a la cavitat. Actualment, l'entrada o escletxa es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. La gran esquerda del cingle que en suposa l'accés a l'interior, dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca, en la que un curt corredor o pas de poca alçada condueix o obre a una cambra o saleta. En aquesta sala és on es va realitzar un sondeig arqueològic. | 08050-140 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cova consta en el llistat de cavitats del 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 166), tanmateix no hi figura cap referència a nivell espeleològic, ni que s'hi hagi realitzat cap exploració concreta. Les dades de què disposem són a partir de l'excavació arqueològica que hi va realitzar el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'any 1975. Arran del sondeig arqueològic es va poder documentar que l'Escletxa havia estat utilitzada com a sepulcre durant el Neolític, i com a hàbitat esporàdic en períodes puntuals de l'edat del Bronze. | 42.1215800,1.7472500 | 396447 | 4664035 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45082 | Forat d'Estela / Forat R. 12 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-destela-forat-r-12-de-rasets | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): 'Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya', a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); 'Alt Berguedà i Cardener', a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): 'La espeleología en la provincia de Barcelona', a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I', pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): 'Història de la espeleologia a Catalunya', a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d'Estela.</p> | <p>El Forat d'Estela es troba al cim del Roc d'Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l'Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d'aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d'Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d'entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d'uns 7 metres d'alçada per uns 1,70 metres d'amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d'uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d'aquí es continua fins a un pou vertical d'uns 7,80 metres d'alçada, al final del qual s'assoleix el punt màxim d'exploració. A l'interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d'aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )</p> | 08050-141 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.</p> | 42.1270900,1.7874300 | 399777 | 4664598 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45082-foto-08050-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||
| 45083 | Cova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-frares-0 | -VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una petita obertura en la roca que es correspon amb la boca d'accés, aquesta dóna pas a una cavitat natural formada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada. | 08050-142 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cova consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 63), però no s'hi referencia cap exploració concreta a nivell espeleològic. El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova l'any 1965, a partir dels treballs arqueològics es va concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica. | 42.1342300,1.7586200 | 397407 | 4665425 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45084 | Bòfia dels Rasets / Avenc Fred / Bòfia R.3 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-dels-rasets-avenc-fred-bofia-r3-de-rasets | <p>-ALEXANDRI, F. (1996): ' Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 54-56. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII. -ELÍAS, F. (1979): 'Operació Cim Estel·la 70', But. Divulg. Esp. (0): 122-133 (Topografia) -ESCOLÀ, O. (1981): ' Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entomol., núm. 2, pàg. 15-24. -FILBÀ, Ll. (1977): 'Noves localitzacions ibèriques de tricòpters cavernícoles', a Com. 6è Simp. Espel., pàg. 131-134. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catalunya', a EspeleoSie, núm. 17, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -RIBERA, L. (1972): 'Relación de las cavidades catalanas con mayor desnivel', a Com. II Simp. Espel. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Bòfia dels Rasets es troba ubicada a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer on hi ha instal·lades unes antenes i un vèrtex geodèsic, a uns 60 metres al nord d'aquests. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari; la formació d'aquesta cavitat és de tipus tectònic, formada per unes diàclasis que tenen orientació est-oest les quals a la vegada són tallades per unes altres orientades en sentit contrari, nord-sud. La cavitat té un recorregut de 157 metres i un desnivell de -65 metres aproximadament. Per ubicar l'entrada a la cavitat, cal pendre de referència l'àmplia dolina, a l'extrem sud de la depressió hi ha un passadís que davalla fins arribar a una cambra amb el terra inclinat. Aquesta sala té dues boques al sostre que es corresponent amb dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, les seves boques queden ubicades en un relleix de la vora superior de la dolina. En aquest punt el sostre es troba a uns 10 metres d'alçada i l'amplada de l'espai és d'uns 5 metres. Es continua passant un pou d'uns 12,5 metres de recorregut descendent per continuar davallant per un passadís, el qual fa un colze o gir cap a l'esquerra aproximadament als 11 metres de recorregut (en aquesta rampa consta que hi ha troncs tirats a l'interior que són restes d'antigues tales de fusta). El trajecte continua en sentit descendent passant per una galeria d'uns 0,60 metres d'amplada i 10,50 m d'alçada, passats uns 11 m més es fa un gir a la dreta. Passats uns set metres més torna ha haver-hi un colze cap a l'esquerra, en aquest trma la galeria és de 1,5 metres d'amplada, i el sostre que en la part inicial tenia 21 metres d'alçada es redueix a uns 1,5 metres (la presència de blocs encastats en fa reduir l'alçada). A continuació es topa amb un tronc i seguidament un pou de 7,40 metres de profunditat. En aquest punt hi ha una galeria conformada a partir d'una fractura de la roca que té sentit est-oest, una amplada de 0,70 m i una alçada de 5 m. A partir d'aquí si seguim cap l'oest a uns 4 metres hi ha un munt de blocs, que en pujar-hi per sobre s'assoleix l'accés (de 2,5 x0,50 m) a una galeria de pla descendent i inestable, passats uns 17 metres de recorregut s'arriba al punt màxim de fondària de la cavitat. Hi ha un altre tram que es pot seguir, partint de la base del pou de 7,40 m, punt on hi ha una galeria en direcció nord, que passats 5 metres topem a mb un gran bloc que 'camufla' un pou de 12 metres de recorregut i que permet assolir els -64 metres de profunditat. Si es continua per la galeria, passats els 5 m fa un gir a la dreta i el recorregut finalitza passats 4 metres més en un punt de despreniment de blocs. Aquesta galeria mostre uns 3 m d'alçada i 0,70 d'amplada. Un tret específic d'aquesta bòfia és el corrent d'aire molt fred que es pot percebre en tota la cavitat.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115)</p> | 08050-143 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquesta cavitat ha estat explorada en diverses ocasions, en les darreres visites documentades es va assolir recorre un trajecte més ampli, tot augmentant el recorregut estudiat i topografiat fins al moment. Així en les primeres referències publicades (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) la planimetria del recorregut és menor. Ja en el primer catàleg (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) consta que, tot i que no hi havia referències bibliogràfiques fins als anys 70, era conegut que la bòfia havia estat explorada en diferses ocasions i de ja feia anys. Sembla que de vegades s'havia confós amb el Forat d'Estela. La primera exploració documentada a nivell espeleològic, figura que es va realitzar per part del S.E.S. - C.E.P.</p> | 42.1295400,1.7865100 | 399705 | 4664872 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades, aquesta figura com una de les que presenta un accés o boca de dimensions més grans. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc, especialment l'apartat de descripció, han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115). Les referències del catàleg dels anys 80 (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 54-56) mostra algunes diferències, ja que el recorregut que s'havia explorat fins llavors era menor, en l'obra més actual s'hi inclouen les darreres exploracions i l'ampliació de la superfície investigada. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc