Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44957 | Castell d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-despinalbet | <p>-GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Són visibles poques estructures arquitectòniques i caldria delimitar i establir quines restes pertanyen al castell. Caldria una excavació arqueològica. | <p>El turó on s'aixeca el nucli central d'Espinalbet, format per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la rectoria i junt amb restes d'altres estructures, és el lloc on es creu que hauria estat emplaçat el castell. De fet, dalt del morral que hi ha al costat de l'església i la rectoria, orientat cap al sud-est, trobem restes d'estructures que podrien correspondre al castell d'Espinalbet. Es conserven poques estructures visibles, en concret podem observar una plataforma de planta irregular, tot i que tendint a quadrangular, el mur que en conforma el seu perímetre és bastit amb pedres de tall irregular i mides força grans, l'estructura aprofita les afloracions rocoses existents. Per accedir a la part superior de la plataforma hi ha una petita escala de graons de pedra al costat de ponent. Aquesta plataforma s'ha interpretat com la possible base d'una torre de defensa. Caldria una intervenció arqueològica per tal de poder delimitar l'extensió total de les restes i per tant detectar si es conserven més estructures pertanyents al castell, i d'altra banda, poder precisar més informació tant arquitectònica, com funcional i cronològica d'aquesta plataforma. Es creu que els fonaments de la rectoria també poden estar bastits sobre o aprofitar part d'estructures del castell. Tanmateix, també s'apunta en la bibliografia que gran part de la pedra del castell va ser aprofitada per la construcció de la rectoria i/o de l'església.</p> | 08050-16 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Castell d'Espinalbet, junt amb altres indrets d'Espinalbet i d'altres llocs de Castellar del Riu, consten com a possessions del trobador Guillem de Berguedà. Béns patrimonials que el trobador va heretar del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà, el 1183. (VVAA:1985:40). En el testament del trobador, amb data 25 d'abril de 1187, Guillem deixa al seu germà Berenguer diverses possessions entre les quals el castell d'Espinalbet ('Kastrum de Espinalbeto'), el qual, en el testament reconeix tenir en feu del rei d'Aragó (VVAA:1985) junt amb el castell de Madrona i el de Casserres amb les seves pertinences, etc.(VVAA: 1985:40-41). Malauradament no hi ha constància de més notícies documentals referides al castell d'Espinalbet.</p> | 42.1186000,1.8082400 | 401484 | 4663632 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El turó té orientació vers sud-est, permetent una bona visibilitat vers tota la vall de la Riera de Metge al seu pas pel terme de Castellar del Riu i part del terme de Berga i amb contacte visual molt directe amb Queralt (indret que s'hi ubica el castell Berguedà), així com vers tota l'obaga de la mateixa Serra de Queralt i de la Tossa. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||
| 45035 | Fons imatges Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-ambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un nombre important d'imatges, entorn a les dues centes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08050-94 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 45031 | Marededéu de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-corbera | <p>-VV.AA. (2004). 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg Segles XVI-XX', vol. 1. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una imatge d'una marededéu de pedra i guix, amb policromia i daurat. Presenta unes mides màximes de 87 cm d'alçada, 42 cm d'amplada i 27 cm de profunditat. La imatge de la marededéu es mostra dempeus, sostenint l'Infant amb el braç esquerre i amb un objecte indeterminat a la mà dreta. D'aquest objecte tant sols és visivle una part que sembla respresentar un tros de drap, es creu que l'objecte podria correspondre a un ram de flors. La marededéu porta corona i un vestit amb escot i decorat amb elements de tipus floral, sobre du un mantell. L'Infant es presenta fent l'acció de beneir amb la mà dreta i amb una esfera a la mà esquerra (símbol de poder). Porta un vestit a manera de túnica daurada i amb flors de colors de la gamma dels vermells i verds. Ambdues figures mostren els cabells pentinats, més aviat voluptuosos, i amb força ondulacions en l'Infant.</p> | 08050-90 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>La marededéu es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i consta que prové del Santuari de Corbera. Es correspont amb una peça de l'època barroca, en concret datada al segle XVII.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45031-foto-08050-90-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça té el número de registre 245 del fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 45034 | Fons de l'Arxiu parroquial de Llinars a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-llinars-a-sant-llorenc-de-morunys | <p>-ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XIX-XX | Caldria una millor organització de l'arxiu. | <p>A l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç de Morunys trobem el fons de la parròquia de Llinars, es troba custodiat en aquest arxiu degut a que aquesta parròquia pertany a l'arxiprestat de Solsona-Morunys. El fons es troba classificat com a 'ARXIU PARROQUIAL. VALLS DE GUIXERS I LLINARS. LLINARS. Comprèn Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, Mare de Déu de la Mata, Sant Martí de Canals, Sant Serni de Terrers.' Segons consta va ser ordenat i revisat a Sant Llorenç al maig del 2002 i juliol del 2006, moment en que es va fer un quadre de classificació que especifica la documentació que conté. Segons això consta de : 1.- BAPTISMES, COMPLIMENT PASQUAL I ESPOSORIS. A) Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941. b) Llibre C, 1842-1917. c) Llibre D, 1918-1930. d) Llibre-índex d'esposoris, de Mn. Armengou, 1614-1935. e) Compliments Pasqual. 1940-1960. 2.- 'TOTUM' I EXPEDIENTS MATRIMONIALS. A) 'Totum'. -Baptismes, 1931-1936. Té index al foli 98. -Confirmacions, 1956-1973. -Esposoris, 1931-1976. Té índex al foli 39. -Òbits, 1921-1976. Té índex al foli 79. b) Expedients matrimonials, 1942-1972. 3.-DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL. A) Cuentas del Culto y de la Mata, 1940-1954. b) Cuentas del Capillo de animas, 1940-1987. c) Comptes, 1941-1972. d) Novenario de ánimas, 1947-1984. e) Factures, 1950-1975. f) Cuentas de la parròquia de Llinás ( y del Santuario de la Mata), 1953-2001. g) Llibre de comptes particulars de Mn. Clotet, 1959-1963. h) Libro de Colectas, 1961-1966. i) Informe del bisbat: any econòmic, 1977. 4.- DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL VÀRIA. A) Documents parroquials. B) La Mata. C) Textos de la Missa. E) Goigs. F) Arancels llibret. G) Sociedad Luz Eléctrica, 1958-1960. h) Instruccions, de Correus. i) Documents parroquials. J) Factures.</p> | 08050-93 | A la rectoria de Sant Llorenç de Morunys. | <p>La parròquia de Llinars consta referenciada documentalment des del segle IX, formant part dels indrets de la Vall de Lord que Guifré el Pelós va escollir per iniciar la seva activitat repobladora, junt amb el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra; posteriorment consta referenciada també com a parròquia al segle XIV. Al segle XVIII coincidint amb un període d'augment de la població, de bonança econòmica i d'ampliació de les terres conreades, coincideixen doncs amb la construcció d'una nova església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars i a la vegada amb la construcció del Santuari de la Mata, situat relativament a prop de la parròquia. De fet, el fons inclou també la documentació del Santuari de la Mata també del terme municipal de Castellar del Riu, i de Sant Martí de les Canals del terme de Montmajor i Sant Serni de Terres dins el límit municipal de Capolat. El conjunt d'aquestes esglésies conformen el què ha estat la unitat territorial però no jurisdiccional coneguda com Llinars, essent una delimitació més aviat eclesiàstica, ja que a nivell administratiu i per tant municipal es troba repartida en diversos municipis. Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fet que es tracti d'una petita parròquia amb culte però no puntual, i que la gestió és portada des de la parròquia de Sant Llorenç de Morunys determina que el fons estigui conservat en aquest arxiu. Cal tenir present que a més Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars no compta amb rector resident, sinó que les tasques van a càrrec del mossèn de Sant Llorenç.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La data dels fulls on consta aquesta catalogació i organització indica Sant Llorenç maig 2002- juliol 2006, segons el mossèn respon al fet que en realitat es va fer la revisió i posada en ordre el 2002 i el 2006 es va fer una nova comprovació de la informació. En la documetació es guarda còpia del 'Projecte cementiri parròquia Llinars' de l'arquitecte Ramon Masferrer, amb data Llinars, febrer de 1963. Aquest projecte però no s'arribà a realitzar. En el llistat de classificació consta 'Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941', malauradament aquest llibre és només això un llibre-índex, en el qual hi ha un índex dels noms que apareixien en el llibre o llibres de Baptismes dels anys 1556 al 1941, amb la qual cosa tenim una mancança important de documentació, ja que els llibres pròpiament no es sap què va passar amb ells, es consideren desapareguts. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 45053 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 157,55 ha són del terme municipal de Castellar del Riu. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,...), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraforestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífuges, degut als importans processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als arctiodàctils; aquesta àrea es correspont amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...).</p> | 08050-112 | A la zona nord de Castellar del Riu i Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. Les coordenades es corresponen al Roc d'Auró. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45054 | Espai Natural Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-queralt | <p>ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A. (1979): Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra de Queralt protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 778,06 ha, de les quals 465,80 ha ha són del terme municipal de Castellar del Riu, essent el municipi amb una major extensió dins l'espai protegit. La Serra de Queralt conforma un apèndix meridional del conjunt orogràfic Ensija-Rasos de Peguera, amb la diferència de situar-se en contacte directe amb les terres de la Depressió Central. Mostrant un relleu individualitzat de la resta de la unitat que és caracteritzat per un conjunt encinglerat de molta singularitat geològica. Aquestes cingleres són el resultat del modelat dels relleus generats a conseqüència dels moviments orogènics en el Pre-pirineu i Pirineu. Presentan notables discordances o canvis d'inclinació de les capes degut a que els mateixos materials es troben parcialment implicats en els moviments esmentats. La Serra de Queralt es troba situada als límits entre l'Alt i el Baix Berguedà, permeten que pugui gaudir d'influències d'elements meridionals que li aporten característiques peculiars. Ja que la solana d'aquesta serra suposa un punt de penetració de molts elements mediterranis vers la muntanya pre-pirinenca. En l'espai i són representades les rouredes seques de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), tot i que les arbredes més extensa és la pineda de pi roig, amb diferents variants segons l'exposició i el grau d'humitat. Destaca la zona per l'important interès micològic dels seus boscos de coníferes, amb una bona representació dels fongs de la muntanya calcària. Els grans afloraments rocosos contenen una bona i important representació de vegetació rupícola (Saxifragion mediae). Pel que fa a la fauna, la població més important és la que està associada als biotops rupícoles. Destaquen també les penetracions d'espècies mediterrànies lligades als ambients secs dels vessants meridionals, contrastant amb els elements pirinencs de les obagues.</p> | 08050-113 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1062800,1.7823100 | 399321 | 4662294 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. El PEIN forma part dels espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. Les coordenades es corresponent a la zona del Roc del Gegant. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45055 | Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08050-114 | A la zona d'Espinalbet. | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1067100,1.7694400 | 398258 | 4662357 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45055-foto-08050-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45056 | Roc de la Paella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-paella | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | El roc de la paella és una formació rocosa de pedra calcària que es troba situada a la zona sud-oest del terme municipal. En concret, la pedra es troba en el límit del terme municipal amb el veí municipi de Capolat, en un punt que el termenal fa un vèrtex sortint que es situa per sobre de la Cantina de Llinar, a la part alta del vessant que s'aixeca a peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. En el Roc, un aflorament d'entorn a uns 3,5 m d'alçada per uns 2,50 m d'amplada, fa una forma irregular, acabat en punxa; la part que mira al nord, al peu del camí, es mostra picada i presenta un rebaix realitzat a la zona central, té una forma que tendeix a ovalada amb unes mides de 34 cm d'amplada, 28 cm d'alçada i uns 14 cm de profunditat. El roc de la paella és un punt indicatiu del límit del termenal de Castellar del Riu amb Capolat, o sigui que fa funcions de fita, marcant el punt en el que el terme conforma un vèrtex sortint. A molt poca distància del roc, a l'altre costat del camí que passsa per aquí, hi ha una fita de terme. Per arribar a l'indret cal seguir l'antic camí (de Castellar del Riu a Llinars) que des de Sant Serni de Terrers va cap a la zona de la Ribera. | 08050-115 | A la zona de Llinars. | El roc de la paella consta en referències del límit del terme municipal. En els mapes de l'any 1925 hi consta grafiat. | 42.1099600,1.7228400 | 394410 | 4662774 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el roc de la paella i el portell del lloc (que és un altre punt del límit del terme municipal, i que queda situat en línia amb el roc vers a llevant), aquest dos punts marquen un espai, una mena de reclau entrat dins el territori de Castellar del Riu que inclou la zona de Terrers, amb l'església i la masia, i també la masia de Can Blanc, que són del terme de Capolat. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 45057 | Roc d'Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-dauro | <p>-ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>El Roc d'Auró o Roc d'Uró forma part de la carena que davalla des dels Rasets en sentit sud conformant un conjunt amb la Torreta com a puig més alt amb 1985 m, seguit pel mateix Roc d'Uró amb 1948 m i després el Cogulló d'Estela amb 1862 m d'alçada que tanca la carena per la part meridional. El Roc d'Uró conforma part dels cims de la unitat dels Rasos de Peguera, quedant a la zona sud, formant part dels plecs anticlinats de les serres prepirinenques. El Roc defineix una forma rocosa, esvelta i amb un perfil punxegut, mostrant una carena boscosa per la part posterior (per la que s'accedeix venint de la Torreta) i un pendent encinglerat i abrupte en la resta del cim. El Roc d'Auró té un perfil molt característic que el fa identificable des de molts indrets del baix Berguedà. Dalt del cim hi ha un pessebre, una senyera i el llibre de registre que hi col·loca la Colla Pessigolles. I també una escultura o monument metàl·lic. El Roc d'Auró es troba inclòs dins els límits d'Espai Natural de Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera.</p> | 08050-116 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El roc és visitat per molts excursionistes, per facilitar l'accés al cim hi ha unes cordes instal·lades. El Puig de la Torreta rep vàries denominacions, també és anomenat com a Roc de l'Enginyer, al seu cim hi ha unes antenes i un vèrtex geodèsic. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 45060 | Pla de Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-campllong | <p>-AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars. El pla es creuat per aquest camí ral de Berga a Sant Llorenç, part del qual té categoria també de camí ramader. Tanmateix, la zona de Campllong és punt de connexió d'aquest camí amb el que prové d'Avià passant pel Portet o Serrat Gran. Aquestes referències evidencien la situació estratègica i de via natural de comunicació vers la zona de l'antiga Vall de Lord. Els prats que defineixen el pla de Campllong mostren 'una comunitat faunística formada per prats dalladors. Els prats de dall són comunitats herbàcies que es mantenen de forma seminatural gràcies a la intervenció de l'home, que els sega un mínim de dues vegades a l'any pel seu interès farratger. Aquests prats presenten una excepcional riquesa florística; hi abunden el fromental (Arrhenatyerum elatius), el fromental petit (Arrhenatherum flavescens), els trèvols (Trifolium spp), i el dàctil (Dactylis glomerata) entre altres espècies. Algunes espècies que es desenvolupen en aquests prats són molt rares a casa nostre, tan perquè són plantes pròpies del centre d'Europa, com perquè habiten ambients humits molt poc freqüents avui dia.' (Informe Ambiental Preliminar. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Juny 2010. Equip redactor: Eduard Llandrich Plantés, Anna Quintana Busquets, Anna Puigdemont Bonmartí, Ponç Feliu i Latorre). Evindentment, la popularitat de la zona i la importància actual de l'indret es deu plenament a la presència del monumental Pi de les Tres Branques, i de l'Aplec que des d'inicis del segle XX es realitza al lloc.</p> | 08050-119 | A la zona de Castellar del Riu | <p>El Pla de Campllong consta esmentat i referenciat en documentació molt diversa, arran de la popularització del Pi de les Tres Branques com a símbol religiós i especialment com a símbol identitari dels Països Catalans. L'indret és citat en diversos textos literaris, entre els quals a l'obra de teatre 'La Panolla' (pp. 197-198) de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez (amb edició pòstuma de l'any 1922, la primera edició és del 1876 i és pràcticament identica); en l'obra hi ha una de les escenes, la IV, amb el títol El Pla de Campllong, on representa que transcorre l'acció. El poema que Jacint Verdaguer va dedicar al Pi al segle XIX, va donar a l'arbre la trascendència i el simbolisme que determinaren que el Pi de les Tres Branques es convertís en un símbol dels Països Catalans, i també incialment en un símbol religiós (representatiu de la Santíssima Trinitat). La primera festa nacionalista entorn del Pi es va fer el 25 de juliol de 1921. Les dictadures de Primo de Ribera i Francisco Franco no van permetre que es celebrés la festa. A partir de 1980 es va recuperar la trobada o aplec.</p> | 42.1112400,1.7801200 | 399148 | 4662847 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona de Campllong es mostra com una planura emmarcada per una àrea muntanyosa amb la Serra de la Tossa al sud en la que s'alça tota la baga de Campllong, i més a ponent la baga de Terçà, vers l'oest i nord s'inicien les costes que delimiten el vessant sud de la zona de Puigventós (el Cogulló d'Estela tot quedant enretirat vers el nord-est), pel costat de llevant hi ha el Serrat de la Guineu, més al sud-est els Fangassos i el Roc del Gegant. Fins el límit sud de la carretera arriba la delimitació de l'espai natural protegit PEIN Serra de Queralt, quedant la part meridional del Pla de Campllong inclosa dins l'àrea de protecció. Hi ha la proposta que el sòl on s'ubica el Pi de les Tres Branques i on es desevnolupen els actes commemoratius de la festa del pi, pugui ser qualificat com equipament cultural. La proposta és plantejada com una actuació singular d'interès comunitari, en la memòria d'avanç de planejament del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant (juny 2010). El Pi de les Tres Branques és troba ubicat al Pla de Campllong, té la qualificació d'Arbre Monumental junt amb el Pi Jove, ambdós estan inclosos al Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals i de l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45071 | Avenc dels Bolets / Avenc R. 5 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-bolets-avenc-r-5-de-rasets | <p>-GARRIGA, Marc.(1995).-'Avenc dels Bolets'. Fulls periòdics d'informació general(43):21-22.Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. http://www.espeleoindex.com/?id=1253</p> | <p>L'Avenc dels Bolets està ubicat a la zona dels Rasos de Peguera, en una zona de formació calcària. Per arribar a la boca de l'avenc un cop passat el refugi dels Rasos, abans d'arribar a l'aparcament, cal prendre la pista que surt a la dreta, seguir fins el Pla dels Rasets, i continuar per la pista que porta a la Torreta (on hi ha instal·lada la torra de comunicacions). Aproximadament uns 30 metres abans d'arribar a la torre hi ha la boca de l'avenc, en concret a uns 5 metres a la dreta de la pista i vora d'una dolina allargada. Es tracta d'un avenc de 47 metres de desnivell i un recorregut de 124 metres. La petita boca d'entrada condueix a un pou de 15 metres que s'amplia a mesura que es va descendint, finalitza en una rampa allargada que acaba amb un replà d'uns 8 metres. Al final del pendent de la rampa hi ha una petita sala amb dos pous de 10 metres, que es connecten aproximadament a la meitat del recorregut. S'aconsella baixar pel pou del fons de la sala. En aquest punt la topografia canvia tot prenent un sentit rectilini, estret i de sostre alt que ocupa uns 30 metres, finalitzant amb un munt de blocs encastats. Passant per sobre dels blocs s'accedeix a una sala de sostre baix i allargada. Per contra, per sota dels blocs i un cop passats uns punts estrets, es troba una altra sala també de sostre baix i amb una lleu inclinació, al fons de la qual hi ha un ressalt que suposa el punt de màxim desnivell (-47 metres).</p> | 08050-130 | A la zona de Castellar del Riu | <p>L'any 1993 la secció d'espeleologia del Centre Excursionista Montserrat (SECEM), de Manresa, va ser unes visites a les cavitats de la zona del Pla dels Rasets. Arran d'aquestes va localitzar la boca d'accés a l'Avenc dels Bolets, per tal d'accedir a l'interior es van haver d'extreure, a cops de mall, uns 100 quilos de pedres de la petita boca d'accés. L'exploració de l'interior es va dur a terme durant el mes d'abril del 1994, moment en que també es va realitzar la topografia.</p> | 42.1290800,1.7861000 | 399670 | 4664821 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es recomana que, tot i que el descens del primer pou es pot fer desgrimpant, és aconsellable realitzar-ho amb corda, la qual es pot lligar a un pi que es troba prop de la boca. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Avenc R.5 de Rasets. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes de: http://www.espeleoindex.com | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 45072 | Cova del Camallero / Cova R.4 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-camallero-cova-r4-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 58. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. (hi ha la topografia de l'Avenc Fred o Bòfia dels Rasets, i breu nota descriptiva d'algunes cavitats de la zona) -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. (Recull de fitxes i topografies d'algunes de les cavitats desenvolupades a la zona dels Rasets: Avenc Fred(Bòfia dels Rasets), Avenc de les Pedres, Avenc Cim d'Estela, Avenc dels Quatre i Cova Camallero. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>La Cava Camallero o del Camallero és una cavitat d'una profunditat màxima de -10 metres i un recorregut de 22 metres. Es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret entre l'avenc de les Pedres i la Bòfia dels Rasets, en una àrea de formació calcària. Consta que a través d'un petit ressalt es pot accedir a l'interior d'una galeria que presenta un lleuger descens, la qual tant a les parets com al terra té blocs inestables. Passats uns vint metres, la cavitat s'estreny fins al punt que ja no es pot continuar. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111)</p> | 08050-131 | Zona de Castellar del Riu | 42.1303100,1.7872700 | 399769 | 4664956 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 58). Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Cova R.4 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 45074 | Cova de la Canal / Cova R-10 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-cova-r-10-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Cova de la Canal es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el vessant sud-sud-oest, en una zona que la paret del Roc fa una entrada o canal. La zona és de formació conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cova presenta un desnivell de -10 metres i un recorregut de 41 metres aproximadament. Es tracta d'una cova formada a partir del despreniment de blocs que arran de la seva caiguda van conformar aquesta cavitat. L'accés es pot realitzar per tres entrades, però es recomana que s'utilitzi la senyalitzada com a número 1 en la topografia (feta per E. Porcel i J. Torrelles, el 25 de novembre del 2007). Accedint a través de l'entrada 1 s'ha de descendir uns 2,30 metres, seguidament es troba una rampa que porta a una sala oberta (sense sostre) a partir de la qual es pot seguir fins un altre eixamplament. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30)</p> | 08050-133 | Zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a la Cova data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona). Arran d'aquesta visita es va realitzar la topografia (publicada a VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), els autors són E. Porcel i J. Torrelles, i consta elaborada amb data 25 de novembre de 2007.</p> | 42.1290000,1.7854400 | 399616 | 4664813 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), on a més consta que també és denominat com a Cova R.10 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 45077 | Avenc petit de la Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-corba | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | L'Avenc Petit de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba trobarem l'avenc, queda al peu mateix de la pista. Cap al sud, a l'altra banda de la pista hi ha una depressió del terreny i una mica més aprop del cingle la Bòfia de la Corba. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -5 metres. En el terreny un podem observar un petit clot en el qual es localitza la boca d'accés, és una petita entrada enmig de blocs. Es creu que aquesta petita cavitat podria correspondre amb la cúpula de la saleta clàstica que queda situada a l'extrem de la galeria inicial de la Bòfia de la Corba (situada molt aprop), aquesta dada però de moment no ha estat contrastada.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) | 08050-136 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració va ser realitzada l'any 1966 per part del S.E.C.E.M. (la Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa). | 42.1251800,1.7512800 | 396786 | 4664429 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 64). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 45078 | Bòfia de la Corba / Avenc de l'Eura / Avenc Francesc Trepat / Avenc del Pla de la Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-la-corba-avenc-de-leura-avenc-francesc-trepat-avenc-del-pla-de-la-corba | -ALEMANY, J.I. (1978): 'Avenc del Pla de la Corba o de l'Eura', a Rec. Parc. Treb. Real., núm. 1 (publicació de la topografia). -ALEXANDRI, F. (1996): 'Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -BORRÀS, J. (1983): 'Recull provisional dels majors avencs catalans', a Sota Terra, núm. 4, pàg. 7-16. -CARDONA, F. (1989): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1: La Serralada Pirinenca. Espeleo Club de Gràcia. -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia. -, A. (1990): 'L'Avenc gran dels Plans de la Corba', a EspeleoSie, núm. 31, pàg. 17-19. -ESCOLÀ, O. (1968): 'Avencs de més de 100 m a Catalunya -I-', a Espeleòleg, núm. 6, pàg. 191. -ESCOLA, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entonol., núm. 21?, pàg. 15-24. -FAURA, Mn. M. (1909): 'Recull espeleològic de Catalunya', a Sota Terra, pp. 1-26. -MIÑARRO, J.M. (1979): 'Les cavitats de major desnivell del Principat', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 37-46. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catañunya', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M. (1993): 'Els grups espeleològics a Catalunya: 2. Comarca del Bages', a Fulls Per. Inf. Gral., núm. 39. -J. (1994): 'Els primers anys al C.E.C. (1952-1962)', a Espeleòleg, núm. 40, pàg. 12-14. -S.E.C.M. (1968): 'S.E.C.M.', a Espeleòleg, núm. 7, pàg. 244-245 -UBACH, M. (1967): 'Ha mort el nostre company espeleòleg Frances Trepat i Vilafranca', a Espeleòleg (3): 75. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. -VVAA. (1970): Las mayores cavidades subterráneas de Cataluña', a Boletín Informativa SIRE, número 3, pàg. 7. | La Bòfia de la Corba es troba ubicada a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'accés es localitza al peu del cingle, enmig del bosc i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics, es considera que és formada a partir d'esquerdes de despreniment del massís (aquesta és la de majors dimensions del massís i amb una orientacio oest-est); la cavitat és interessant també des del punt de vista del procés clàstic que s'hi ha donat ja que es troba en un estat molt avançat segurament perquè deuen ser freqüents i abundants les infiltracions d'aigua exterior. Aquesta cavitat figura com una de les grans cavitats subterrànies de Catalunya. L'entrada a la cavitat és una boca al terra d'uns dos metres de diàmetre, que porta a un pou d'uns 11 metres amb molta molsa a les parets. Al fons hi ha dues galeries oposades. La del costat sud-oest segueix per una rampa amb enderrocs, tant sols es pot seruir uns metres fins una fissura impenetrable i parcialment tapada de blocs. Seguint per l'altra galeria es troba una petita rampa que obre a una saleta molt petita, on s'hi troba l'anomenat 'macarró', un tub estret, situat una mica elevat sobre el terra, aquest té 4 metres de recorregut i sentit descendent. Seguidament hi ha una galeria de poca llargada que al final s'estreny, havent de continuar per sota d'un bloc per poder assolir la cambra multipartida per acumulacions clàstiques. Per creuar aquesta darrera sala cal 'remuntar' uns metres i després tornar-los a baixar en l'altre costat. A continuació hi ha una rampla que acaba en un pou d'uns 15 metres de desnivell que condueix a una cambra anomenada 'Sala del Misteri'. Aquesta cambra té el sòl inclinat i és plena d'enderrocs. A partir d'aquí hi ha dues opcions diferents per continuar. L'una és l'anomenada 'Via Normal', que queda al costat contrari pel que s'ha accedit a la cambra, a través d'aquesta es passa per uns petits pous i ressalts arribant als 60 metres de desnivell màxim. L'altra opció, és l'anomenada 'Via S.E.C.E.M.', que parteix del punt més baix de la Sala del Misteri, es continua entre blocs i es passa per un pas molt estret que dóna a un pou d'uns 20 metres de desnivell. Enmig d'acumulació de blocs encaixats entre les parets es va descendint i guanyant llargada. El final és estret i amb una suau rampa en la que s'assoleix el punt màxim de penetració. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) | 08050-137 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cavitat figura que ja era molt coneguda per gent de les contrades. Una de les primeres referències conegudes és la de Mn. Faura i Sans però que no aporta cap dada. L'any 1959 es va realitzar una primera exploració parcial per par de l'ERE-CEC, penetrant fins a la galeria superior entorn als -25 metres. Va ser l'any 1966 quan la SECEM va realitzar una nova exploració que li va permetre localitzar la continuïtat de la cavitat assolint la cota màxima de penetració. | 42.1244900,1.7514500 | 396799 | 4664353 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45078-foto-08050-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45078-foto-08050-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) aquesta bòfia també és denominada com Avenc de l'Eura, Avenc Francesc Trepat i Avenc del Pla de la Corba. La bòfia té moltes denominacions i també hi ha alguns dubtes sobre la coincidència o no amb algunes de les citades, la majoria són referències antigues, algunes es remunten a principis de segle. En l'elaboració del catàleg als anys 80 es va decidir mantenir com a nom principal el de Bòfia de la Corba que és el que constava en una de les primeres cites (tot i que sense cap dada) per Mn. Faura i Sant. La resta de noms consta que van ser emprats a partir de les primeres exploracions als anys 60 del segle XX.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||
| 45080 | Forat de la Nevera / La Coveta / Forat R. 2 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-la-nevera-la-coveta-forat-r-2-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.</p> | <p>El Forat de la Nevera és una cavitat que està situada prop del Roc de l'Enginyer, o la Torrota, ens els plans que hi ha tot arribant al cim de les antenes, uns 80 metres abans pel costat de llevant. En concret a pocs metres al nord de la Bòfia dels Rasets. La seva localització es considera fàcil si es pren de referència el fet que es troba en una gran dolina de forma allargada. Els terrenys on es troba són conglomerats de formació del terciari. Es tracta d'una cavitat d'uns 38 metres de recorregut, i un desnivell de 5 metres (desglossats com a -2 metres i +3 metres). A l'extrem de la dolina, formant una mena de petita cambra, hi ha la boca d'accés a l'interior del forat, aquesta dóna pas a un passadís o corredor estret que arriba a una saleta. En aquesta saleta hi ha dues petites gateres que tenen pocs metres de recorregut. Aquesta cavitat forma part de la mateixa fractura que la R.1 de Rasets que es troba a uns metres cap a llevant.</p> | 08050-139 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1297200,1.7866200 | 399714 | 4664891 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 89) aquest avenc també és denominat com Forat R.2 de Rasets o com la Coveta. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 88-89; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58-60). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 45082 | Forat d'Estela / Forat R. 12 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-destela-forat-r-12-de-rasets | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): 'Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya', a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); 'Alt Berguedà i Cardener', a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): 'La espeleología en la provincia de Barcelona', a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I', pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): 'Història de la espeleologia a Catalunya', a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d'Estela.</p> | <p>El Forat d'Estela es troba al cim del Roc d'Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l'Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d'aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d'Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d'entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d'uns 7 metres d'alçada per uns 1,70 metres d'amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d'uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d'aquí es continua fins a un pou vertical d'uns 7,80 metres d'alçada, al final del qual s'assoleix el punt màxim d'exploració. A l'interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d'aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )</p> | 08050-141 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.</p> | 42.1270900,1.7874300 | 399777 | 4664598 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45082-foto-08050-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45084 | Bòfia dels Rasets / Avenc Fred / Bòfia R.3 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-dels-rasets-avenc-fred-bofia-r3-de-rasets | <p>-ALEXANDRI, F. (1996): ' Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 54-56. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII. -ELÍAS, F. (1979): 'Operació Cim Estel·la 70', But. Divulg. Esp. (0): 122-133 (Topografia) -ESCOLÀ, O. (1981): ' Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entomol., núm. 2, pàg. 15-24. -FILBÀ, Ll. (1977): 'Noves localitzacions ibèriques de tricòpters cavernícoles', a Com. 6è Simp. Espel., pàg. 131-134. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catalunya', a EspeleoSie, núm. 17, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -RIBERA, L. (1972): 'Relación de las cavidades catalanas con mayor desnivel', a Com. II Simp. Espel. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Bòfia dels Rasets es troba ubicada a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer on hi ha instal·lades unes antenes i un vèrtex geodèsic, a uns 60 metres al nord d'aquests. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari; la formació d'aquesta cavitat és de tipus tectònic, formada per unes diàclasis que tenen orientació est-oest les quals a la vegada són tallades per unes altres orientades en sentit contrari, nord-sud. La cavitat té un recorregut de 157 metres i un desnivell de -65 metres aproximadament. Per ubicar l'entrada a la cavitat, cal pendre de referència l'àmplia dolina, a l'extrem sud de la depressió hi ha un passadís que davalla fins arribar a una cambra amb el terra inclinat. Aquesta sala té dues boques al sostre que es corresponent amb dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, les seves boques queden ubicades en un relleix de la vora superior de la dolina. En aquest punt el sostre es troba a uns 10 metres d'alçada i l'amplada de l'espai és d'uns 5 metres. Es continua passant un pou d'uns 12,5 metres de recorregut descendent per continuar davallant per un passadís, el qual fa un colze o gir cap a l'esquerra aproximadament als 11 metres de recorregut (en aquesta rampa consta que hi ha troncs tirats a l'interior que són restes d'antigues tales de fusta). El trajecte continua en sentit descendent passant per una galeria d'uns 0,60 metres d'amplada i 10,50 m d'alçada, passats uns 11 m més es fa un gir a la dreta. Passats uns set metres més torna ha haver-hi un colze cap a l'esquerra, en aquest trma la galeria és de 1,5 metres d'amplada, i el sostre que en la part inicial tenia 21 metres d'alçada es redueix a uns 1,5 metres (la presència de blocs encastats en fa reduir l'alçada). A continuació es topa amb un tronc i seguidament un pou de 7,40 metres de profunditat. En aquest punt hi ha una galeria conformada a partir d'una fractura de la roca que té sentit est-oest, una amplada de 0,70 m i una alçada de 5 m. A partir d'aquí si seguim cap l'oest a uns 4 metres hi ha un munt de blocs, que en pujar-hi per sobre s'assoleix l'accés (de 2,5 x0,50 m) a una galeria de pla descendent i inestable, passats uns 17 metres de recorregut s'arriba al punt màxim de fondària de la cavitat. Hi ha un altre tram que es pot seguir, partint de la base del pou de 7,40 m, punt on hi ha una galeria en direcció nord, que passats 5 metres topem a mb un gran bloc que 'camufla' un pou de 12 metres de recorregut i que permet assolir els -64 metres de profunditat. Si es continua per la galeria, passats els 5 m fa un gir a la dreta i el recorregut finalitza passats 4 metres més en un punt de despreniment de blocs. Aquesta galeria mostre uns 3 m d'alçada i 0,70 d'amplada. Un tret específic d'aquesta bòfia és el corrent d'aire molt fred que es pot percebre en tota la cavitat.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115)</p> | 08050-143 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquesta cavitat ha estat explorada en diverses ocasions, en les darreres visites documentades es va assolir recorre un trajecte més ampli, tot augmentant el recorregut estudiat i topografiat fins al moment. Així en les primeres referències publicades (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) la planimetria del recorregut és menor. Ja en el primer catàleg (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) consta que, tot i que no hi havia referències bibliogràfiques fins als anys 70, era conegut que la bòfia havia estat explorada en diferses ocasions i de ja feia anys. Sembla que de vegades s'havia confós amb el Forat d'Estela. La primera exploració documentada a nivell espeleològic, figura que es va realitzar per part del S.E.S. - C.E.P.</p> | 42.1295400,1.7865100 | 399705 | 4664872 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades, aquesta figura com una de les que presenta un accés o boca de dimensions més grans. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc, especialment l'apartat de descripció, han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115). Les referències del catàleg dels anys 80 (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 54-56) mostra algunes diferències, ja que el recorregut que s'havia explorat fins llavors era menor, en l'obra més actual s'hi inclouen les darreres exploracions i l'ampliació de la superfície investigada. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45086 | Avenc Mollat / Avenc R.8 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-mollat-avenc-r8-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 60. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'Avenc Mollat es troba ubicat a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el pla abans d'arribar-hi, a l'esquerra de la pista. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari. La cavitat té un recorregut de 62 metres i un desnivell de -14 metres aproximadament. L'entrada a la cavitat és fàcil de localitzar, es troba en l'àmplia dolina, en concret a uns 30 metres baixant en sentit nord cap a la cavitat R.7. Aquest avenc compta amb tres possibles entrades o boques d'accés. Arribant des de la R.7 trobem la dolina on hi ha la boca número 1; accedint per aquesta i passat un R. 2,40 m trobem una cambra que al seu extrem té un pou d'uns 8,70 m que dóna pas a una galerira de 1,5 metres d'amplada. Una miqueta més enllà s'arriba al punt màxim de penetració de la cavitat. Si es continua pujant vers el sud-oest, passats uns 10 metres s'arriba al final. Al nord-est, a uns 5 metres hi ha una obertura que dóna a la boca número 3. Uns 2 metres cap a l'esquerra, hi ha una gatera que entre esquerdes i blocs permet arribar a la boca número 4. Accedint per la boca número 3 (de 1,50 m) es passa per un R. 2,60 que dóna pas a una cambra amb el terra de blocs, en la qual a dos metres es troba la finestra que s'ha esmentat anteriorment i que dóna a la galeria principal tot passant per un pou de 4,40 metres de recorregut. A través de la boca número 4 es passa primer per una rampa fins a un R. 3,20 m, punt on hi ha una esquerda que dóna directament a la galeria principal.</p> | 08050-145 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que va ser explorat per primera vegada l'any 1969, per part del S.I.R.E - U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1294800,1.7867300 | 399723 | 4664865 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45086-foto-08050-145-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades. Les coordenades aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.:1980: Vol. 5: 60). Aquesta cavitat també consta denominada com Avenc R.8 de Rasets (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84). | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45089 | Avenc dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-quatre | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>Es tracta d'un avenc que presenta un desnivell que permet assolir els -9,7 metres de profunditat. Es mostra com una estreta esquerda d'entorn als 3 metres de longitud, en la seva vertical es localitzen tres petites sales consecutives i sobreposades que sembla que són resultat de l'acumulació de blocs. La que es troba situada més avall és entorn als 7 metres de desnivell respecte de la superfície, al seu fons hi ha un orifici molt estret que encara descendeix uns 2 metres més, punt en que s'assoleix la cota màxima de fondària. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109)</p> | 08050-148 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1970 per part de l'E.R.E.-A.E.C (l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Associació Excursionista de Catalunya).</p> | 42.1303600,1.7858400 | 399651 | 4664963 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 45091 | R.6 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/r6-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | Actualment no es pot accedir al seu interior. | <p>La cavitat denominada R.6 de Rasets es localitza al camí d'accés (pista forestal tancada) cap a la Torreta o Roc de l'Enginyer, cim on hi ha instal·lada una antena de telecomunicacions i un vèrtex geodèsic. En concret passats uns 200 metres de la Collada dels Rasets (on la pista fa un gir) i al costat esquerra de la pista, a uns 25 metres. La cavitat es troba en uns terrenys de conglomerats terciaris. Fins avui no s'ha realitzat cap exploració, ja que consta com a pendent de desobstrucció. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 110)</p> | 08050-150 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1310300,1.7855100 | 399625 | 4665038 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||||||
| 45092 | Avenc de la Torrota / Avenc R. 7 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-torrota-avenc-r-7-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | L'exploració és perillosa per la presència de blocs inestables. | <p>L'avenc de la Torrota es troba ubicat a la cim de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància vers el nord-nord-est de l'antena que hi ha a l'extrem del puig. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut de 41 metres i un desnivell de -15 m de fondària. La boca d'entrada es troba en un lleuger pendent que forma una petita depressió, és una obertura de 1,20 x 0,80 metres que obre a un R.1 el qual condueix a una galeria d'uns tres metres. Aquesta galeria enllaça perpendicularment amb una fractura de la roca, que en forma de pou es permet davallar uns 9 metres. El fons del pou és ple d'enderroc. A partir d'aquí es pot continuar en sentit sud per una galeria fins a uns 5 metres, assolint la cota de desnivell de -13,5 metres que acaba en un petit engolidor. Si per contra es continua per la fractura en sentit nord-est s'arriba a la màxima fondària i es pot continuar uns 12 metres més fins que la cambra es tanca. La galeria de la base de la diàclasi té uns 60 cm d'amplada mitja. Passant un ressalt de +2 m es localitza una galeria paral·lela a l'anterior que passats 5 metres pren una forta inclinació, tot acabant en el pis inferior. Consta que la cavitat és estreta i l'exploració es considera perillosa per la presència de blocs inestables. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161)</p> | 08050-151 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 1960 per part del S.I.R.E.-U.E.C. del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1291000,1.7867500 | 399724 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45092-foto-08050-151-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980:60), on a més consta que també és denominat com a Avenc R.7 de Rasets. Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||
| 45093 | Esquerda R. 9 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-r-9-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'esquerda denominada R.9 de Rasets es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància de l'antena que hi ha a l'extrem del puig i prop de l'Avenc de la Torrota o R.7 de Rasets. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut d'uns 7 metres i un desnivell de -3 m de fondària. Es tracta d'una cavitat petita, formada per una petita esquerda que es troba a la mateixa cinglera de la Torrota, al costat de llevant. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112)</p> | 08050-152 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1290400,1.7868700 | 399734 | 4664816 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112). Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 45094 | Cova R. 11 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-r-11-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Cova del Cingle es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret en una canal que queda pel costat sud-sud-oest, prop del camí que d'aquí porta cap a Roc d'Auró, i tant sols uns metres per sota de la Cova de la Canal. Aquesta cova es localitza en una zona amb una important presència de cavitats. En aquest cas es tracta d'una cavitat de 19 metres de recorregut i uns -5 metres de desnivell; els terrenys en els que es troba són conglomerats del període terciari. L'accés és a través d'una boca d'uns 6,90 metres d'alçada i uns 70 centímetres d'amplada, que dóna pas a una galeria amb el terra en sentit descendent, i a través de la qual podem penetrar uns 11 metres. A uns metres hi ha uns blocs encastats que conformen un nivell o pis superior de mides petites. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38)</p> | 08050-153 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1288100,1.7857300 | 399639 | 4664791 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38), on també consta denominada com a cova R.11 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||||
| 44942 | Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada cap al sud-oest de la gran masia de Riu de Castellar o Castellar del Riu, prop del torrent. L'església està en procés d'enrunament, amenaçant un empitjorament de la seva degradació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un antic absis a llevant, al costat de tramuntana una capella lateral i al costat de migdia una capella i la sagristia. A l'extrem sud-oest hi ha un campanar de planta quadrangular. La nau és de planta rectangular amb l'absis al costat de llevant, on hi ha l'accés actual al temple. La nau és coberta amb volta apuntada feta amb un aparell molt regular de pedra tosca; al punt de contacte amb l'absis hi ha un arc toral. El presbiteri ubicat al costat de ponent mostra restes de la base del retaule, el paviment de rajola hidràulica, i la barana de separació amb la resta de la nau. Al costat sud del presbiteri hi ha l'accés a la sagristia, avui amb el sostre ensorrat. Les capelles laterals eren cobertes amb voltes d'aresta de pedra, la del sud encara es conserva i també manté restes de la mesa de l'altar o retaule. A l'extrem nord-est hi ha una fornícula que devia custodiar la pica beneitera. Les parets interiors estaven revestides i mostraven un acabat de pintures, a la volta amb imitació d'un carreuat, actualment en podem veure algunes restes. A l'extrem sud-oest s'alça el campanar, és de planta quadrangular i era cobert a quatre vessants, a la part alta hi ha quatre obertures, una per façana, la nord i la de llevant són dues petites finestretes d'estil romànic, amb arc de mig punt fet amb un peça monolítica de pedra tosca, els brancals i ampit també són del mateix material. Les altres dues obertures de majors dimensions, són també d'arc de mig punt adovellat, i del mateix material. L'absis fou totalment modificat en situar-hi, en època moderna, la porta d'accés al temple, fet que a la vegada va determinar un canvi en el seu alçat, augmentant-ne l'alçada a fi de poder-hi col·locar el cor, i afegint a la façana una obertura per il·luminar l'interior, situada per sobre la porta. La porta d'accés és de llinda en arc de mig punt adovellat. Els murs de l'estructura medieval són fets amb carreus força regulars disposats en filades i a trencajunt, els murs de factura més moderna algunes parts presenten un paredat més irregular, tot i que a les capelles és encara força endreçat. Al costat de tramuntana hi ha l'antic cementiri, delimitat per un mur de pedra de poca alçada. Es tracta d'una església d'època medieval, amb origen al segle IX, però amb una part important de l'estructura clarament identificable amb època gòtica. A època moderna s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, moment en que es degueren construir les capelles laterals, la sagristia, i es va substituir la porta d'entrada que devia estar situada al costat sud, per una ubicada al costat de llevant, oberta enmig de l'absis, també sembla que s'augmentà l'alçada del mur del mateix absis, buscant donar-li una major amplitud ja que passava a ser la façana d'accés al temple. Aquest canvi d'ubicació de la porta també va comportar una modificació de tota la distribució interior, ja que l'altar passava a ocupar la banda oposada, ubicant-se al costat de ponent, i ara amb l'entrada a llevant, es va fer també un cor a sobre el cancell d'accés. L'estat actual és molt precari presentant, a més de l'enderroc d'algunes parts (com de la capella lateral nord, part superior de la zona de l'absis i la sagristia), greus esquerdes en tota la seva estructura però especialment perilloses en la volta i l'arc toral. | 08050-1 | Nucli de Castellar del Riu. | Es troba situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1199500,1.7603800 | 397530 | 4663838 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44943 | Sant Llorenç dels Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dels-porxos | -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XV | Petita església situada dalt d'un turó rocós caracteritzat per un elevat cingle al costat de llevant. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular orientada d'est a oest i sense absis. La nau és coberta amb volta feta amb pedra encofrada. Exteriorment la teulada és a dos vessants. Els murs són bastits amb carreus desbastats de pedra local, poc polits, junt amb algunes pedres més bastes, col·locats més o menys en filades; el mur de llevant i la part superior de la resta de murs presenta major quantitat de pedres irregulars, particularitat que sembla respondre a una modificació de l'estructura. La porta està situada al mur oest, és una obertura d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida, i muntants de carreus amb el mateix acabat. El mur de ponent està coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura que s'alça sobre la vertical de la porta. És un campanar que destaca per la seva grandària en relació a les reduides mides de l'esglesiola. Està obrat amb pedres bastant irregulars, entre les quals hi ha gran quantitat de pedra tosca; la seva constitució és de dos pilars i la part superior o llinda en forma d'arc de mig punt. Sembla que el campanar junt amb les darreres filades dels murs poden correspondre a una actuació més tardana, ja que en el frontal de la façana de ponent es diferencia la traça d'una coberta anterior. L'església compta amb una altra obertura, una finestra que s'obre al mur de migdia en la zona propera a l'altar; és una finestra del tipus espitllera d'una sola esqueixada. Interiorment, la nau és molt senzilla i petitona, destaca el fet que gran part de la volta (unes dues terceres parts de la nau, en el costat més de llevant) són cobertes amb volta de canó que finalitza amb un arc apuntat. L'arc dóna pas a una ampliació de la nau cap a l'extrem de ponent, aquesta ampliació és coberta amb volta apuntada i mostra una amplada interior lleugerament més gran respecte la resta de la nau. De l'interior destaca l'arc apuntat, el qual és realitzat amb peces ben treballades i polides, de les quals una de les dovelles de la clau presenta decoració esculpida en relleu formant una mena de carota. Fa uns anys es va repicar el revestiment interior de les parets, deixant la pedra vista al descobert, i també es va eliminar l'altar de pedra que restava adossat al mur de llevant -al fons de la nau-. El terra és pavimentat amb cairons. | 08050-2 | A la zona de Castellar del Riu. | No es coneixen notícies històriques referents a l'església de Sant Llorenç dels Porxos. El seu emplaçament fa ubicar-la dins el terme casteller de Castellar del Riu, el qual es trobaria dins el comtat de la Cerdanya (i després el de Berga). No degué funcionar mai com a parròquia ja que en la visita al deganat del Berguedà de l'any 1312 no s'hi esmenta, ni tampoc com a sufragània de cap altra. Les característiques arquitectòniques de la construcció porten a situar la construcció de l'església dins el període romànic, tot i que probablement tardà -segles XII i XIII-, amb una ampliació de la nau, pel costat de ponent que es degué realitzà entorn al segle XV. Amb posterioritat, sense poder-ne precisar la data, és degué modificar la coberta i construir el campanar d'espadanya. La darrera actuació, duta a terme a les darreries del segle XX, és el repicar del revestiment que cobria els murs i la volta de l'interior de la nau i l'eliminació de l'altar que es trobava adossat al mur del llevant. | 42.1255200,1.7622500 | 397693 | 4664454 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El turó on hi ha ubicada l'església s'alça per sobre de la vall de Castellar del Riu, amb espectactaculars vistes cap a la mateixa vall, el Pla de Puigventós, les obagues de Terçà i de la serra de la Tossa. El seu emplaçament és prop del conegut pas dels Lladres i a peu del camí que puja cap als Rasos de Peguera. L'accés a dalt del turó és a través d'un corriol que discorre pel costat de ponent. Segons consta a la bibliografia en el paviment de la nau, a la zona de l'entrada, hi ha 'uns cairons decorats amb grafits i un que sembla portar la data 1419'. (VVAA:1985:172). | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44944 | Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | L'església presenta esquerdes estructurals importants. De fet, està pendent d'una actuació d'arranjament de les voltes i coberta, així com la reparació de les diferentes patologies que presenta. Actualment, s'ha pres la decisió de tancar el temple al públic. | L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars s'alça dalt d'un petit turonet al costat de llevant del riu Aigua d'Ora o de Llinars, a l'extrem sud-oest del terme municipal. L'edifici és de planta rectangular orientat amb la capçalera, o sigui l'altar al nord-est, i l'entrada al sud-oest; és cobert a dues vessants amb el carener orientat en perpendicular a l'eix de la nau, conformant un mateix nivell de coberta amb l'edifici rectoral (situat adossat al costat de ponent). Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres blocs de pedra bastant ben tallats; sembla que la meitat inferior dels murs de façana i posterior mostren un aparell més regular, de tota manera la presència d'un rejuntat ample en algunes parts no permet acabar de distingir les possibles diferències o si correspon a fases arquitectòniques divergents, també és probable que en la seva construcció es reaprofitessin els materials de l'antiga església romànica. La façana principal és orientada al sud-oest, hi ha una portalada de llinda plana monolítica amb la inscripció de la data 1753 i a sobre IHS (abreviació de Jesucrist) i una creu, els brancals són de carreus de pedra ben tallats i polits; per damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega de lloses. Per sobre de la porta hi ha un ampli ull de bou fet amb peces de pedra motllurada que permet la il·luminació de l'interior de la nau. En la mateixa façana hi ha una altra finestra senzilla que dóna llum a l'escala del cor i del pas cap al campanar; més a l'extrem de ponent hi ha una obertura en aquest cas per donar llum a les estances de la rectoria. Al costat est de la porta d'accés hi ha quatre carreus reaprofitats en el mur, mostren motius decoratius diversos, geomètrics i en un figuratius, que daten d'època romànica, segurament de l'antiga església. A la façana de llevant, a la part superior trobem dues àmplies obertures centrades just sota el carener i amb un pilar enmig (actualment estan modificades, havent-les fet més petites), en la mateixa façana trobem alguna altra finestra amb contorn de carreus. A l'angle nord-est s'alça el campanar, és de planta quadrangular, cobert a quatre aigües i a la part alta quatre obertures, una per façana amb llinda en arc de mig punt, en una de les quals hi ha una campana. L'interior és definit per una nau central coberta amb volta de canó amb llunetes formada per quatre trams separats per arcs faixons, i als laterals tres capelles per costat comunicades entre elles per un pas en cada mur de separació. Així, al costat més de llevant, trobem des dels peus a l'altar, una capella amb el confessionari i la pica baptismal, una capella amb una mesa d'altar i un Sant Antoni del porquet (per sobre conserva restes de pintures murals), a la capella del costat trobem una altra mesa d'obra i a sobre un retaule format per unes taules de fusta pintades que no es conserva sencer; i a l'extrem nord-est una sagristia amb accés des del presbiteri. Al costat de llevant l'espai que correspondria a la primera capella hi ha l'escala d'accés al cor i al campanar, i un armariet empotrat, a continuació trobem una capella amb mesa i un Crist Crucifixat, seguida d'una altra capella també amb mesa d'obra i un retaule format per unes taules pintades amb un quadre al centre amb una representació d'una Verge amb el Nen, després trobem un altre espai amb accés des del presbiteri que conforma una petita estança. | 08050-3 | A la zona de Llinars. | Els orígens de l'església de Sant Iscle i Sant Victòria de Llinars es remunten a l'època medieval. L'església es trobaria situada dins la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, i administrativament del comtat també d'Urgell, ja que es troba dins el territori que conformava la Vall de Lord. Les primeres referències documentals es remunten al període de reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós, quan consta documentalment que el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, foren els primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878. A més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets sobre aquestes esglésies i el seu territori. Els drets sobre alguns d'aquest llocs van ser posteriorment presos pel comte d'Urgell Sunifred II, fet que provocà que entorn el 948 el bisbe Guisad II en reclamés la seva restitució. En el document de l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datat de finals del segle X o inicis del XI, s'esmenta la parròquia de Llinars junt amb altres esglésies i parròquies de la Vall de Lord, 'Sisqueros cum Llinars et Montecaubo'. Segons Mn. Armengou ja en aquesta època devia funcionar com a parròquia (ARMENGOU:1991:100) Sembla que al segle XIV aquesta església figura com a parròquia, ja que consta la referència de que l'any 1371 el capellà de Llinars pagava la dècima, corresponent a trenta sous, a la Seu d'Urgell. Al segle XVIII continua constant com a església parroquial de l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra. Del període romànic es conserven uns blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, la resta de construcció es situa cronològicament a finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué bastir la nova església i també la rectoria que hi ha annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. El 1850 van ampliar el cementiri, que és situat adossat al costat de llevant de l'església, i sembla que en la seva construcció s'aprofitaren pedres de la masoveria rectoral que s'havia esfondrat. (ARMENGOU:1991:101) | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44944-foto-08050-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44944-foto-08050-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44944-foto-08050-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La pica baptismal és una pica de pedra amb un acabat exterior de la superfície llisa i amb la data 1748 incisa; la base mostra una motllura senzilla. (Cont. Descripció) Algunes de les capelles custodien altres imatges a part de les esmentades, en conjunt són de guix emmotllat i força contemporànies. El presbiteri és presidit per un altar amb elements arquitectònics que emmarquen una fornícula central amb Sant Iscle i Santa Victòria, als laterals hi ha altres imatges, en concret un Sant Josep i un Sant Bernabé. El conjunt de capelles laterals i les estances amb accés des del presbiteri estan cobertes amb voltes d'aresta. El presbiteri és separat de la nau per dos graons. Els paviments tant de la nau com de les capelles són de cairons. Com elements decoratius la nau mostra les falses pilastres que suporten els arcs faixons i a la part d'arrencament de la volta una motllura. A la part superior de les capelles laterals de llevant hi ha un passadís amb alguna petita habitació i al fons, les escales d'accés al campanar. La part superior de les capelles de ponent és ocupada per dependències de la rectoria, a l'extrem sud hi ha la porta que comunica la rectoria amb l'església a través del cor. Al costat de ponent de l'església hi ha adossada la rectoria i al de llevant el cementiri. | 92|94|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 44945 | Santuari de la Marededéu de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-de-la-mata | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet. Pp. 129. | XVII-XIX | Part de l'edific està cobert amb heura, no permetent veure el seu parament i afavorint la degradació de l'estructura. L'interior presenta algunes esquerdes i alguns desperfectes. | Es tracta d'una església d'una sola nau, de planta rectangular i dues petites capelles laterals, situades just abans del presbiteri, una a cada costat. L'edifici està orientat amb la capçalera cap al nord-oest i els peus cap al sud-est. Exteriorment, la nau és el volum principal, a la qual hi ha adossades les dues petites capelles, una a cada façana lateral (est i oest), i a la capçalera, el cos que ocupa la sagristia a planta baixa i el cambril a sobre, aquest volum ocupa la mateixa amplada que la nau de l'església però presenta menor alçada (determinant una coberta més baixa que la de la nau, però igualment a dues aigües). A la cantonada sud-est, en el pla de la façana principal i creant un reclau a la façana est, hi ha el campanar, és un volum que té continuïtat per sobre del ràfec de la coberta de la nau, mostrant a partir d'aquí planta quadrada. El conjunt de l'edifici està bastit amb un paredat més aviat irregular de pedres de mides i formes irregulars i variades, tot i que la part de la façana principal, especialment el primer nivell presenta carreus desbastats col·locats més o menys seguint filades; a les diferents cantoneres destaquen grans blocs de pedra ben tallats i polits. Les obertures principals estan realitzades amb elements que les destaquen; així, a la façana principal, oberta cap al sud-est, tenim la porta d'accés i un ull de bou. La porta és de llinda plana monolítica (actualment trencada, per damunt té un arc de descàrrega fet de lloses) i carreus als muntants, tots ben tallats i polits; la llinda té gravada dins una cartel·la la data 1855, i als muntants hi ha dues peces reaprofitades que porten gravades, una un 17 i l'altre un 06 (1706?). Per damunt de la porta s'obre un ull de bou circular fet en peces de pedra de color clar (que destaca en relació amb el parament), mostra una senzilla motllura de traces arrodonides i en degradació. A altres façanes trobem una finestra de factura senzilla i una petita i estreta espitllereta feta amb dos carreus de pedra, un per cada brancal. La part superior del campanar, en el tram de les obertures, presenta a la part inferior una cornisa llisa, lleugerament sortida i de traça senzilla, formada per peces rectangulars de pedra ben tallada i polida, i a la part superior una altra cornisa més petita feta a partir de dues filades de maó massís posat pla i horitzontal; entre aquestes dues cornises el parament és regular i format per blocs ben tallats i polits en pedra tosca, material també emprat en el contorn de les obertures, que són quatre, una per costat i closes en arc de mig punt. La coberta de la nau i la sagristia és a dues vessants, la torre del campanar a quatre i les capelles laterals a un sol vessant; totes acabades amb teula àrab. L'accés a l'interior es realitza a través d'uns graons de pedra que condueixen a la porta d'entrada que obre a un cancell de fusta. A l'interior de la nau hi ha, a la capçalera, el presbiteri presidit per un altar contemporani d'estil barroquitzant, a costat i costat de l'altar trobem dues portes que obren a les escales que ens condueixen al cambril de la Marededéu. El cambril és decorat amb pintures que consten que va ser fetes a finals del segle XIX. Sota del cambril hi ha la sagristia (s'hi accedeix des de la porta del costat de ponent). Les capelles laterals són de poca profunditat, en la del costat de llevant hi ha un altar adossat amb un Sant Joan. Al mur de tramuntana, a tocar de la capella, hi ha adossada una trona tota de fusta. Als peus de la nau hi ha el cor situat sobre el cancell d'entrada, s'hi accedeix a través d'una porta que hi ha al costat de migdia i que dóna a les escales que també condueixen al campanar. L'interior de la nau és cobert amb volta de mig punt amb llunetes, i les capelles també en volta de mig punt. Els únics elements decoratius són les falses pilastres amb capitells decorats i una cornisa motllurada a l'arrencament de la volta; les superfícies no presenten decoració pictòrica. | 08050-4 | A la zona de Llinars. | El Pare Camós recull en la seva obra publicada al 1657 la informació referent a la llegenda de la troballa de la Marededéu. Segons les dades que ens aporta Mn. Armengou (1991:91-142) no consten informacions conegudes en el mateix arxiu del Santuari, ni en el de les parròquies veïnes, que aportin notícies anteriors a ben entrat en el segle XVII, d'aquest període daten ja algunes fundacions de misses i llegats pietosos. En el llibre de visites de l'any 1760 hi figuren algunes referències de la Mata, consta que 'El Sr. Visitador Delegat, Dr. Esteve Canals, féu mercè al propietari de la Mata i de Canals d'una imatge de Nostra Dona, que tenien arraconada al cor.' (ARMENGOU: 1991:106). Segons anota el mateix autor, aquesta imatge fou col·locada en una capelleta de la sala Gran de Canals, segons assenyala semblava del segle XIII; indica que en la visita del P. Camós aquella imatge del segle XIII llavors es trobava col·locada en la capella més vistosa del retaule i la trobada era posada davant l'altar. Sembla que va ser a mitjans de segle XVII quan es posà de moda vestir les imatges, quan probablement van col·locar la trobada a la capella principal del retaule, i l'altra -la romànica- l'arraconaren al cor. Mn. Armengou ens informa que en converses amb avis que havien conegut l'antiga capelleta, explicaven que era esquifida, sense estil determinat i orientada de tramuntana a migdia. També ens aporta la informació conservada a l'arxiu sobre una memòria de la construcció de la nova església que fou escrita pel rector Mn. Pau Sunyer, en que consta que en data 18 de maig de 1851 es va demanar permís al Sr. Vicari Capitular per construir el temple nou, permís concedit poc després. El propietari de la Mata (de Canals de Catllarí) consta que també va donar permís per obrir la porta davant de l'era. Es diu que l'inici de les obres s'aplaçà fins l'abril de 1855, degut a que el 26 de març d'aquest any és quan es féu la solemne processó de trasllat de la Marededéu a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, on es va col·locar a l'altar de la Puríssima Concepció. Es cita que la planimetria i l'execució de les obres va anar a càrrec del conegut mestre Canudas de Casserres. S'assenyala que ocupa el mateix lloc que l'antiga capella, en aquest cas es diu que orientada de sol ponent a sol ixent, però en realitat l'orientació és més encarada cap a nord-oest i sud-est, pot ser per les necessitats o condicionants del propi terreny. S'anota que el retaule antic es col·locà a la capella de la dreta, era d'estil plateresc de mitjan segle XVII (tenia pintats alguns quadres referents a la vida de Maria i de Sant Isidre i la seva esposa; a més s'assenyala que el Sant Isidre és una talla feta finals de segle XIX pels escultors Pujol de Morunys) i a la capella de l'esquerra hi hagué un quadre del 'Niño Jesús de Praga' degut a que un missioner del C.M.F. hi volia introduir la devoció, però no tingué èxit. Mn. Armengou també ens explica que el retaule és d'estil compost (grec-romà), de guix a les pilastres i de bona fusta la resta; fou construït per encàrrec de Mn. Orriols de Boladeres (més o menys entre els anys 1886-1889); a la capella superior hi havia St. Josep. A finals del segle XIX (consta fet el 1896), Mn. Serra va fer pintar el cambril a en Fígols de Berga. Consta que un cop acabades les obres es retornà la Marededéu a l'església, era el primer de juliol del 1858, va anar acompanyada de processons vingudes de diferents parròquies veïnes, i es féu un solemne ofici. [Armengou (1991:91-142)] | 42.1284700,1.7126800 | 393601 | 4664842 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44945-foto-08050-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44945-foto-08050-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44945-foto-08050-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica la llegenda, un bou de la propera masia del Monnell va trobar amagada dins una mata de gerd i boix la Marededéu de la Mata, d'aquí prové el nom del Santuari i de la Marededéu.En ocasió de l'Aplec del Santuari es canten els Goigs (8 de setembre).Les notícies històriques sobre el Santuari són extretes de l'article 'Notes històriques de Llinars' de Mn. Josep Armengou i Santandreu, publicat l'any 1991 per l'Àmbit de Recerques del Berguedà al número 1 dels Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 44946 | Santa Coloma de Can Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-can-cabra | -BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | Església que s'alça al capdamunt d'un turonet que domina la vall del riu de Llinars, a tocar de la masia de Can Cabra. Es tracta d'una petita església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis. L'edifici pren l'orientació de llevant a ponent, amb l'absis al costat est i la porta d'accés al de ponent. L'edifici està bastit amb carreus força regulars disposats en filades, i cantoneres de carreus ben tallats. En època moderna la superfície exterior de les parets van ser enguixades i emblanquinades. La nau presenta teulada a dos vessants acabada amb teula àrab, interiorment és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. La façana principal és la de ponent, on trobem la porta d'accés al temple, formada per una obertura de llinda en arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida i muntants del mateix acabat, per damunt s'hi obre un petit òcul. La façana pren més alçada que la coberta de la nau, i és coronada amb un ampli campanar d'espadanya de dos ulls, de forma allargada i llindats en arc de mig punt; l'espadanya es clou amb una coberta a dos pendents amb lloses de pedra local (no hi conserva campanes). Al mur de l'absis, trobem una altra obertura que obre cap a migdia, és una petita finestreta a mode d'espitllera. A la part posterior de l'església hi ha una altra petita construcció adossada a l'absis i que presideix el cementiri. El cementiri queda emplaçat ocupant la part sud-est, a redós del temple i delimitat un mur de pedra de poca alçada. | 08050-5 | A la zona de Llinars. | Són molt poques les notícies documentals referides a l'església de Santa Coloma de Can Cabra o de Llinars. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals. Al 1312, en la visita al deganat de la Vall de Lord no s'esmenta l'església com a parròquia, fet que fa pensar que possiblement mai no va funcionar com a tal. Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra. | 42.1333900,1.7052700 | 392997 | 4665398 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 44947 | Sant Salvador de Vilaverd o de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-vilaverd-o-de-les-moles | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | Església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular formant un petit reclau en contacte amb la nau. L'edifici està bastit amb carreus, no molt acurats, disposats seguint filades més o menys regulars i a trencajunt, cal dir que la part alta de la nau mostra un parament més bast, amb pedres d'acabat més irregular (fet que podria respondre a una modificació de l'alçada de la nau i per tant de la coberta); les cantoneres mostren carreus rectangulars força allargats. La part superior del mur de l'absis, en el punt de contacte amb la coberta, presenta una filada de carreus ben tallats i polits, lleugerament sobresortida, a mode de senzilla motllura i amb funcions de ràfec. La nau té coberta a dos vessants amb teula àrab amb una filada de lloses que fan de volada o ràfec, i l'absis en pla corb a un sol vessant i coberta amb lloses de pedra local. La façana de ponent és la principal, on trobem la porta d'accés a la capella, és una obertura en arc de mig punt de dovelles de pedra i muntants de carreus, tot de pedra ben tallada i polida. Per sobre de la porta s'obre una petita obertura circular, a mode d'ull de bou, format per dues peces de pedra ben tallada i polida. Aquesta façana és coronada amb un campanar d'espadanya d'una sola obertura amb llinda en arc rebaixat, el parament no és gaire polit, finalitza amb una coberta plana de lloses. A l'obertura de l'espadanya s'hi conserva una campana de ferro. A la part posterior, al centre de l'absis hi ha una altra obertura, es tracta d'una petita finestreta de forma espitllerada, i sembla de doble esqueixada, exteriorment és resolta en arc de mig punt, amb tot el contorn en pedra ben tallada i polida. No s'ha accedit a l'interior de l'església. La bibliografia indica que la nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. | 08050-6 | A la zona de Llinars. | No tenim constància de notícies documentals directes sobre l'església de Sant Salvador de Vilaverd. El seu emplaçament, prop del límit nord de Llinars, dins la Vall de Lord, la situen dins l'antic comtat d'Urgell. No apareix esmentada com a parròquia en les visites pastorals, ni de fet com a sufragània (ni tant sols en època moderna, al segle XVIII). Es dedueix per tant que no degué funcionar mai com a parròquia i que devia ser sufragània d'alguna església veïna, segons la bibliografia podria ser-ho de Santa Coloma de Can Cabra (VVAA:1985:169). Segons s'anota en la publicació del 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà' (VVAA: 1994: 67), a partir del segle XVII l'església passà a ser capella familiar de la veïna casa de la Costa. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 44948 | Santurari de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santurari-de-corbera | -BRIONES, M.; SANTACREU, J. (1988): 'Els goigs del Berguedà'. L'Erol, núm. 23, any 1988. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -RIBERA RIBÓ, B. (1926): Monografia històrico-descriptiva del santuari de Madona de Corbera. Ed. Foment de Pietat Catalana, Barcelona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. (1988): 'Santuaris del Berguedà (2)'. L'Erol, núm. 23, any 1988. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VV.AA. (1990). 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XX | El conjunt arquitectònic del Santuari de Corbera està format per l'església, la casa rectoral i antiga hostatgeria (mostrant una estructura principal bastida en època barroca i ampliada al segle XVIII i amb posterioritat). Les edificacions defineixen una gran estructura de planta rectangular (església, rectoria i hostatgeria) orientada amb la façana principal a migdia, coberta a dos vessants, i amb una altra construcció al costat sud-oest (de planta allargada i també coberta a dos vessants) que constitueix una ampliació de les dependències, entre ambdues conformen una placeta al davant de la porta d'accés a l'església. El conjunt està bastit en un terreny amb força desnivell fet que determina que l'ampliació del costat de ponent mostri major alçada, especialment en la part més sud. L'església és d'una sola nau amb coberta de volta de canó amb llunetes i amb una capella lateral a cada banda, situades just abans del presbiteri. El presbiteri, situat a la banda nord, és diferenciat de la resta de la nau per uns graons, des d'aquí s'accedeix al cambril de la marededéu a través d'unes escales que hi condueixen. Al costat de ponent del presbiteri hi ha la sagristia. Al costat sud, sobre la porta d'accés s'alça el cor. La façana principal de l'església, orientada vers a migdia, és presidida per un portal adovellat, damunt hi ha una representació de la Mare de Déu de Corbera feta en rajola pintada, a sobre un òcul que dóna llum a l'interior i clou la façana un campanar d'espadanya de dues obertures. L'interior de l'església mostra les parets totalment arrebossades i pintades, en els murs de la nau simulant un carreuat amb un sòcol llis, parts amb imitació de marbrejat i alguns altres elements geomètrics. Tanmateix també hi podem veure al centre dels murs pintures figuratives amb escenes bíbliques, quadres que també trobem al presbiteri però amb representació d'altres passatges. La volta també es mostra pintada amb acabats diversos, però amb més profussió de detalls a la zona del presbiteri. A l'interior una llinda ens indica la data 1768 incisa amb una creu a sobre. El conjunt de les diferents construccions es troben bastides amb murs de pedra formats per un paredat irregular i carreus a les cantonades. A principis de segle XX, segons fotografies de l'època, podem saber que les seves façanes es trobaven recobertes d'un revestiment de morter. La majoria de les obertures de les dependències de la rectoria i l'hostatgeria són força senzilles, alguns exemples són més treballats, amb llinda plana monolítica i carreus als brancals, com és el cas de la porta d'accés a l'antiga rectoria que a més té a la llinda la data 1721 incisa (moltes de les finestres són amb llinda plana de fusta). L'interior d'aquests edificis conserven estances i habitacions que configuren una distribució similar a les masies i cases rurals de l'època moderna. Algunes de les estructures que destaquen del conjunt són la cisterna, el dipòsit, i els baixos, entre altres. A la zona dels baixos trobem una mena de porxo d'accés, presidit per una gran obertura d'arc de mig punt adovellat, amb una cartel·la a la clau amb la data 1785. Els baixos compta amb diferents espais coberts tots amb volta encofrada de pedra. Espais que haurien estat utilitzats sobretot pel bestiar. | 08050-7 | A la zona d'Espinalbet. | Ja a finals de l'època medieval devia existir una església, Sant Vicenç de Corbera, que es creu que devia ocupar el mateix indret on s'alça el santuari, o si més no en un lloc molt proper. El lloc apareix esmentat ja l'any 899, en concret la mateixa acta de consagració de l'església de Sant Vicenç de Corbera feta pel bisbe Nantigís a precs de Ranesind i dels habitants del lloc. Llavors figura la parròquia de Corbera situada dins l'antic comtat de Berga (in locum vocitatum Corbera). En l'acta es disposaren també les obligacions anuals de l'església vers Sant Maria de la Seu. Corbera també consta esmentat en l'acta de Consagració de Sant Martí d'Avià, datada l'any 907; en aquest document Corbera apareix com un dels límits de l'església consagrada. Segons es desprèn d'una venda datada el 1077 d'un alou a Vilosiu, per part d'Arnau i Ermessenda a Guillem i Arsenda, es diu que aquest alou es troba al comtat de Berga en l'apendix de Corbera. Es creu que l'església va perdre aviat l'advocació de Sant Vicenç, i podria tenir haver estat paral·lel a un abandonament de l'edifici. Actualment no són visibles elements de l'època medieval. Al segle XVII amb la transformació del lloc amb un Santuari dedicat a la Mare de Déu es degué bastir de bell nou tota l'estructura. (VVAA:1991:58) De fet la fesonomia del què ens ha arribat avui dia respon sobretot al període barroc, entorn als segles XVII i especialment amb ampliacions del segle XVIII i amb les modificacions que es realitzaren posteriorment. A grans trets la seqüència cronologia de construcció de les estructures assenyala una primera fase d'obres realitzades entre 1677 i 1682, amb la portalada que data vers el 1689. Posteriorment, entre els anys 1734 i 1749 es situen l'ampliació de l'estructura cap a llevant i ponent. La construcció del campanar d'espadanya data del 1760 (o 1766), i l'obertura de l'ull de bou a la façana principal del temple del 1763. Uns anys després, en concret al 1766 consta que es va construir un celler als baixos i ja cap al 1771 un porxo. Poc després es va bastir la porxada i el dipòsit de la font que hi ha al pla de les freixeres, al darrera del conjunt; obres que consten realitzades entre els anys 1775 i 1776. L'ampliació de l'estable, la volta i l'arc d'entrada consta realitzada els anys 1784 i 1787. D'altra banda, el conjunt es va engrandir amb l'ampliació del cos prinicipal pel costat de ponent a inicis del segle XIX, consta el 1802. I ja a finals de segle XIX (1898) es documenten les obres de la caseta de baix. Consta que a principis del segle XX encara s'oferia servei d'hostatgeria per poder-s'hi allotjar. Al llarg del segle XX un dels fets més significatius és la destrucció del retaule de l'altar major d'estil barroc, realitzat per Tomàs i Pau Costa i datat el 1695, el retaule del Sant Crist i el Retaule de Sant Ramon (del 1850). | 42.1241700,1.8073900 | 401422 | 4664251 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44948-foto-08050-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44948-foto-08050-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44948-foto-08050-7-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la part sud del conjunt arquitectònic trobem diferents murs de marge fets en pedra seca que delimitaven antigues feixes de conreu, així com alguns que feien de contenció del camí d'accés. Al fons del pendent on s'alça el santuari, al davant, s'obren uns amplis prats de pastura i antics camps de conreu, coneguts com els Plans de Corbera. Aquests han estat lloc habitual de colònies i estades a la zona.El temple era presidit per un retaule barroc fet per Pau Costa, que es va destruir durant la guerra civil. La proximitat del Santuari de Queralt potser ha determinat que el de Corbera no tingui tanta devoció, però gaudeix també de popularitat a la comarca i és lloc de visita i pas de molts excursionistes. Al peu del santuari transcorre el camí que baixa cap Espinalbet i connecta amb Queralt, la ruta és el GR-107 que també s'anomena Camí dels Bons Homes.Com la majoria de santuaris marians, el de Corbera també compta amb la llegenda de la troballa de la seva verge, la Marededéu de Corbera per uns pastors en una cova. El diumenge després del 8 de setembre (diada de les marededéus trobades i Gala de Queralt) es celebra la Gala de Corbera, amb representació del Ball de la Coca.En les diferents estructures que conformen el conjunt del santuari són visibles diversos paraments i acabats dels seus murs i dels elements arquitectònics, aquest fet respon a les diferents fases constructives que ha experimentat el santuari i que li han aportat la fisonomia actual.Les dependències de l'extrem de ponent formen part d'una comunitat de monges, no hem accedit al seu interior, són les estances que actualment són emprades per fer-hi estades o convivències. També al costat de ponent, en concret l'estructura que s'adossa a la nau de l'església tampoc ha estat visitada. Pel que fa a les dependències de l'extrem de llevant, a les quals si que hi hem tingut accés, són les que havien conformat l'antiga rectoria o casa rectoral, i que posteriorment va ser emprada també com a hostatgeria, casa de venda de records, etc. | 96|98|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44949 | Sant Vicenç d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-despinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | L'església de Sant Vicenç d'Espinalbet està situada al vessant sud de la serra de la Figuerassa, per sobre de la carretera de Berga als Rasos de Peguera i al costat del torrent de Tagast. L'església té adossada la rectoria i al costat també hi ha les restes del castell d'Espinalbet, conformant un interessant i pintoresc conjunt. L'església és un edifici conformat per una nau de planta rectangular orientada amb la capçalera al nord-oest i els peus i l'entrada al sud-est, i amb dos cossos, de planta també rectangular, adossats als murs laterals, que es corresponen amb les capelles laterals; al costat sud-est hi ha el campanar de planta quadrangular, en l'angle o zona on també s'adossa la rectoria. En conjunt els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, algunes zones amb una disposició i acabat més regular i uniforme, i a les cantoneres blocs de pedra picada i polida. La nau té coberta a dos vessants, els cossos de les capelles laterals a un sol vessant i el campanar a quatre aigües. Pel que fa a les obertures, la majoria es troben a la façana principal, orientada al sud-est, destaca la porta d'entrada principal al temple, formada per un arc rebaixat de dovelles de pedra i muntants també de pedra tota amb acabat picat i polit; a la clau de l'arc hi ha una petita cartel·la en relleu amb la data 1791 incisa (la porta té un arc de descàrrega fet en pedra per sobre). Damunt la porta s'obre un òcul força gran, la seva forma circular és feta en peces de pedra ben tallada i polida amb l'angle tallat al biaix. Per sobre encara hi ha una altra obertura, de traça senzilla i emmarcada en carreus similars als del parament del mur; a la part més de llevant de la façana (correspon ja al cos de les capelles), hi ha dues altres petites finestretes. A la resta de murs trobem algunes altres petites i senzilles finestres. El campanar, té a la part superior quatre obertures, una a cada façana, amb llinda en arc de mig punt fetes amb material similar al dels murs; damunt les obertures una petita motllura volta el perímetre del campanar. A l'interior, un cancell de fusta ens dóna accés al temple. La nau té al fons el presbiteri, lleugerament més alt, un parell de graons, i separat de la nau per una barana metàl·lica, en el mur de la capçalera o presbiteri (no hi ha absis) hi ha una fornícula amb un Sant Vicenç Màrtir o de la Roda, als laterals unes peanyes de fusta amb altres imatges: un Sant Miquel Arcàngel i una Mare de Déu del Roser; també a la zona de l'altar trobem altres talles, un crucifix i també un Sant Galderic (escultura de fusta feta per l'Associació de veïns d'Espinalbet). A les capelles laterals, al costat més sud, tenim una capella amb un altar d'obra i una Mare de Déu dels Dolors, i a la capella del costat un Jesús Crucificat, i després la porta que dóna a les escales de comunicació amb la rectoria, el cor i campanar. Al lateral més nord, des dels peus trobem la capella que acull la pica de beneir (una bonica peça tallada en pedra i amb decoració de motius florals en relleu, dins una reixa), la capella del mig hi ha un confessionari (interessant de fusta) i a la seguent un altre altar amb una talla d'una Mare de Déu del Carme. Les capelles més properes al presbiteri són de més profussió i treball, en aquestes dues hi ha un altar constituït per mesa i retaule d'obra i guix amb estructures arquitectòniques diferents en cadascuna. I la capella del crucifix és decorada amb pilastres i frontó corb en relleu. L'interior, tant de la nau i presbiteri com de les capelles és pintat, en algunes parts amb estil neoclàssic. Es pot accedir a la imatge que presideix l'església (Sant Vicenç) a través d'una escala que ens condueix a una habitació a mode de cambril però sense cap mena de decoració. A la part posterior de l'altar hi ha la sagristia. | 08050-8 | A la zona d'Espinalbet. | Les referències documentals conegudes de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet es remunten a l'època medieval, ja que la parròquia d'Espinalbet s'esmena en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI). Al llarg del segle XII consten diferents referències del lloc d'Espinalbet, època en que figura com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet, en aquestes trobem que es refereix també al delme de Sant Vicenç d'Espinalbet, especificant que ell i el seu pare el retenien injustament, i especifica que vol i mana que aquest delme sigui per aquesta església de Sant Vicenç i els seus successors per a la salut de la meva ànima i de tots els seus parents. (VVAA:1985: 40-41). Les informacions de la visita al deganat del Berguedà del 1312 citen aquesta església com a parroquial i així continua durant segles, ja que al segle XVIII segueix constant com a parroquial, la qual a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. Tot i els orígens medievals de Sant Vicenç d'Espinalbet, el temple que ens ha arribat avui dia respona a una obra bastida en època moderna entre els segles XVII i XVIII, tot i que també amb alguens reformes posteriors. Tanmateix, la seva fonamentació o el seu subsòl pot resguardar restes de l'edifici de l'època medieval. | 42.1189100,1.8079300 | 401459 | 4663666 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Als peus damunt del cancell s'alça el cor, suportat en una volta en arc rebaixat. La volta de la nau és de llunetes, amb arcs faixons de separació dels trams, i és bastida en maó.L'interior de la nau i les capelles és enguixat i pintat. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44950 | Can Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabra | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | La gran masia de Can Cabra s'alça dalt d'un turonet a l'extrem de ponent de la vall de Llinars, dalt del turó a més hi ha alguna altra construcció complementària de la masia i destinada l'activitat agropecuària i també una petita església romànica i el seu cementiri. La masia és de planta rectangular, mostra orientació vers el sud-sud-est. Consta de planta baixa, primera, segona i sotacobeta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana de les galeries i paral·lel a la façana de més llargada. L'estructura presenta almenys dues fases constructives clarament diferenciades, l'edifici més antic queda situat ocupant la part nord, a aquest primera construcció s'hi va adossar un cos a la façana del davant configurant una façana de galeria de dos nivells oberta cap al sud. L'estructura està bastida adossada al desnivell que fa el terreny, fet que determina que el costat sud l'edifici mostra una major alçada dels seus murs. En conjunt els murs són bastits amb paredat força irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses (especialment de mides més aviat petites al cos de galeria), i a les cantoneres carreus ben tallats. Pel que fa a les obertures en podem veure algunes d'emmarcades amb carreus ben tallats formades amb llinda plana monolítica i ampit de pedra lleugerament sobresortit i amb una senzilla motllura. Altres obertures són de formació més senzilla, alguna amb llinda plana de fusta com és el cas de la porta de la façana sud (que sembla el resultat d'una modificació). Destaca especialment, la façana sud en la que s'obre dos nivells de galeria, a planta baixa i planta segona. Presenta la mateixa configuració als dos nivells, en cadascun consta de dues obertures d'arc de mig punt lleugerament rebaixat fet amb lloses i separades per un pilar. La galeria de la planta primera té l'ampit format pel mateix mur de pedra, i l'obertura del costat de llevant ha estat parcialment cegada, a la segona planta les baranes són de fusta. Les galeries queden ubicades ocupant la part central i de llevant, al costat de ponent trobem una finestreta a la planta primera (de carreus ben tallats) i a la segona, una altra finestra de mides petites, a la planta baixa una porta d'accés a l'interior, i clou la façana una obertura a nivell de sotacoberta disposada centrada sota la línia de carener. L'edifici té algun cos menor adossat a la part posterior. Al davant de la casa, en el costa sud hi ha un cobert de murs de pedra, i les restes d'alguna altra estructura. | 08050-9 | A la zona de Llinars. | Les notícies més antigues del lloc de Can Cabra són de fet referides a l'església de Santa Coloma. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals. Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra. Can Cabra consta documentada des del segle XVII. Altres mencions són ja referides en els llibres d'amillaraments de mitjan del segle XIX. | 42.1330900,1.7051500 | 392986 | 4665365 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 44951 | Riu de Castellar / Masia Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-castellar-masia-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X/XII-XX | Es tracta d'una gran masia de planta una mica irregular, més o menys trapezoïdal, degut a les diverses ampliacions i modificacions que ha experimentat al llarg dels segles. L'edifici està bastit adossat al terreny en una zona en desnivell, fet que implica que no presenti el mateix alçat de les façanes ni el mateix nombre de plantes a tota la superfície de la planta. Així, consta d'una planta semisoterrània (a la part més sud), planta baixa, dues plantes pis (P1+P2), i unes golfes (que no les trobem a la part més sud, en l'ampliació de la galeria). La casa està coberta a dues aigües amb el carener orientat nord-est a sud-oest, i a tres vessants en la part més del sud, en concret en l'ampliació del cos de galeria. La casa té accessos en les seves quatre façanes, però l'accés més destacat i que degué funcionar durant molts anys com a principal, és situat en la façana orientada al sud-est i que anomenarem com a principal. Tot i que pot tenir més fases constructives podem parlar, que siguin visibles exteriorment, de tres grans fases. Una primera estructura que ocupa l'angle o quadrant nord-oest, aquesta estructura més antiga és bastida amb carreus ben tallats, col·locats a trencajunt i en filades regulars, les cantoneres mostren el mateix acabat. La segona fase correspon a una ampliació molt important de la superfície construïda pel costat sud-est i sud-oest, afegint uns cossos en forma de L a l'estructura més antiga, a més d'un augment de tota l'alçada de la casa. Podria ser que aquesta fase en realitat fossin dues, una primera ampliació al costat sud-est i posteriorment, una altra a tota l'amplada sud-oest, però no s'ha pogut comprovar. Aquesta segona fase al mur nord-est podem veure un paredat irregular, amb pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i al costat de ponent mostra un paredat també irregular amb cantoneres desbastades, però amb una tipologia de pedra diferent a la que hi ha en el mur nord-est. La façana sud-est té la superfície arrebossada, i només podem veure el parament en les parts on està desprès el revestiment, també és de paredat irregular. I la tercera gran fase constructiva es correspon amb la construcció del cos de galeries que ocupa tota la façana sud-oest; en aquesta els murs són de paredat irregular de pedra amb maó massís a les cantoneres (excepte la planta semisoterrània) i també emmarcant la majoria de les obertures. A l'estructura més antiga podem veure un parell d'obertures, una de tapiada i conservada parcialment, que són de factura medieval, una és una petita finestra amb llinda monolítica amb arc apuntat, i l'altra una obertura d'arc de mig punt adovellada. A la façana sud-est hi ha la porta principal d'accés, és d'arc carpanell o rebaixat fet amb dovelles de pedra sobre muntants de carreus. Aquesta façana mostra les seves obertures distribuïdes regularment en eixos verticals, a planta primera són balcons amb un petit voladís i a planta segona balcons ampitadors. Destaca la façana sud-oest amb els dos nivells de galeria amb cinc obertures per planta, de llinda en arcs de mig punt fets amb maó massís posat de pla i pilars també de maó. La resta d'obertures en general són de constitució senzilla, algunes amb maó massís a les llindes o tot el contorn i algunes altres amb llinda de fusta. La casa té adossat un porxo a la façana superior, situat en el pla de l'era que dóna accés directe al segon nivell o les golfes. Al costat nord i nord-oest hi ha dos altres estructures destinades al bestiar i a magatzem, que a la vegada delimiten l'era. La del costat nord-est és de tres plantes, construïda adossada al marge, la façana sud-oest, la de més alçada, al segon nivell hi ha tres obertures en arc de mig punt fet de lloses i al tercer nivell les tres obertures són rectangulars emmarcades per pilars de pedra i per llinda bigues de fusta de la coberta. Els murs de l'estructura són de pedra. L'altre porxo, de planta allargada, i vàries fases constructives, és de dos nivells. | 08050-10 | A la zona de Castellar del Riu. | Els orígens de la masia es remunten a l'època medieval, període en que es trobaria situada dins l'antic comtat de Berga i el bisbat d'Urgell. Tot i que no s'han trobat referències escrites al Castell de Castellar del Riu, o Castell de Riu, la tipologia constructiva de l'estructura medieval de la casa semblen correspondre a una tipologia de casa forta o castell. Les primeres referències documentals de la zona de Castellar del Riu són en relació a l'església de Sant Vicenç. La parròquia de Castellar del Riu s'esmenta en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell que data del segle X o inicis del segle XI. En un document del 15 desembre de 900 (VVAA: 1985; 167-168) consta que el bisbe Nantigís consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII el lloc de Castellar del Riu junt amb l'església consten com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. Al llarg del segle XIV hi ha diverses mencions documentals a la parròquia de Sant Vicenç de Castellar del Riu. Com a referències directes de la masia trobem que en el fogatge del 1497 corresponent a l'apartat de 'Castellar del terme de Berga' hi figura 'En Riu'. I també al segle XVI, en el fogatge de 1553 dins la 'Parròquia i terme de Sant Vicens de Castellar fogatjat a 11 de octubre de 1553 per Joan Riu balle', la referència a la masia ens relaciona doncs que el personatge Joan Riu actuava com a batlle en la parròquia de Castellar del Riu. Sembla que la masia experimentà un important creixement al llarg del segles XVII i XVIII evidenciat en les importants obres d'ampliació de la casa. Al segle XVIII s'ha situat cronològicament la construcció de la gran galeria i la modificació de la façana principal, la sud-est, amb la formació dels dos nivells de balcons, així com el revestiment de la superfície de les parets. Podria ser però que aquesta fase arquitectònica es situi cronològicament més cap al segle XIX. La masia es troba situada en un punt estratègic de confluència de camins, entre els quals el de Berga a Sant Llorenç de Morunys, i el que puja cap als Rasos de Peguera. També queda emplaçada al peu del torrent dels Porxos, que al pas per la masia pren la denominació del torrent de Castellar. Era una gran masia que adquirí gran importància com explotació ramadera des d'època medieval i especialment en època moderna. Contemporàniament també esdevingué una important explotació forestal (segle XIX), tenia fins i tot una molina de fusta. A més també d'un molí fariner i alguna masoveria. | 42.1205500,1.7626000 | 397714 | 4663902 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44951-foto-08050-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44951-foto-08050-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44951-foto-08050-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que s'han esmentat unes grans fases constructives identificables en l'estructura de la casa, cal dir que a més ha experimentat altres modificacions al llarg dels anys que es podrien considerar de menor envergadura.Aquesta masia consta denominada com a Riu, i fins i tot a vegades Riu de Castellar, però actualment se la coneix més com la Casa o masia de Castellar del Riu. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44952 | Edifici al costat de la masia de Castellar del Riu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-costat-de-la-masia-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | Presenta la coberta parcialment ensorrada. | Aquest edifici es troba situat al costat de la gran masia de Castellar del Riu o Riu de Castellar, en concret a uns pocs metres al costat sud-est de la casa, davant la façana principal. Es tracta d'una petita construcció de planta rectangular d'entorn a uns set per uns cinc metres. Té coberta a dos vessants amb el carener disposat en paral·lel a la façana principal, que és orientada al vers el nord-est. Els seus murs són de paredat de pedres de mides diverses i a les cantoneres carreus rectangulars desbastats. La porta d'accés és l'element que més destaca de l'edifici, és una porta de llinda en arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida, i als muntants carreus amb el mateix acabat. Pel que fa a les finestres, n'hi ha una per façana, totes són de mides petitones i emmarcades amb quatre carreus, un per costat. A la façana principal, la finestreta és a la part superior, és del tipus espitllerada, formant una obertura estreta i allargada. | 08050-11 | A la zona de Castellar del Riu. | Els orígens de la masia de Castellar del Riu es remunten a l'època medieval. Al segle XII el lloc de Castellar del Riu, junt amb l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu, consten com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el conegut trobador Guillem de Berguedà. La masia figura com una de les grans masies del terme municipal, essent des d'època medieval una important explotació ramadera. En època contemporània tingué una gran activitat forestal arran de l'explotació de la fusta dels boscos de la finca. La masia comptava a més amb masovers, un molí fariner i una molina de fusta o serradora. No hem pogut aclarir la funcionalitat originària d'aquest edifici. Desconeixem la cronologia exacta d'aquesta construcció. Algunes fonts la relacionen amb una torre medieval, però les característiques dels seus paraments semblen correspondre a una obra bastida en època moderna. És possible que s'hagi fet una associació equivocada o que hi hagi hagut una confusió entre aquesta construcció i el castell de Castellar del Riu documentat a l'època medieval, i el qual sembla que pot adir-se amb la part de la masia que presenta un parament i alguns elements arquitectònics datables al període medieval. | 42.1204500,1.7628600 | 397736 | 4663890 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44952-foto-08050-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44952-foto-08050-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta construcció és denominada com a Torre de Castellar del Riu en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44953 | Molí de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Es troba en procés d'enderroc. | El molí de Castellar del Riu està situat a poca distància per sota de la casa que li dóna nom, la gran masia de Castellar del Riu, també anomenada per alguns com la casa de Riu. Les estructures del molí estan emplaçades al peu del torrent dels Porxos en el costat de ponent. Les estructures es troben en procés d'enrunament. El molí estava format per la casa junt amb l'obrador i estructures annexes de funcionalitat complementària (magatzems, coberts, corts, etc.), i evidentment, la resta d'infraestructura pròpia del molí, el canal, la bassa i el pou, etc. La part de la casa i l'obrador conserva part dels murs fins a l'alçada del segon nivell (quasi fins la coberta, ja que en alguns trams sembla conservar-se la traça del pendent de la teulada). L'edifici és construït adossat al marge o al pendent del terreny. Sembla, que l'edici era de planta baixa, planta primera i potser unes petites golfes. Cal afegir però que per sota del que seria la planta baixa també conserva i hi havia estructures que es correspondrien amb part de la infraestructura del molí, en concret s'observen part d'unes voltes, que semblen correspondre als cacaus o carcavans, per on sortia l'aigua de retorn cap al torrent. La planta baixa hi hauria hagut gran part de la màquinaria pròpia del molí, amb les moles, les palanques d'accionament i control del pas de l'aigua, per tant l'obrador. Sembla que potser part d'aquest nivell era també emprat com a magatzem i potser altres usos. En aquest nivell encara s'hi conserva i són visibles alguns dels mecanismes del molí, en concret la palanca de fer moure l'arbre, i també a l'extrem oest, a l'annex o ampliació, hi podem veure una mola, mig soterrada entre la runa. La planta primera hauria estat destinada a vivenda, té accés des de la part posterior, a peu pla, ja que és on hi ha el pendent del terreny. Es distingeix una estructura principal i més antiga, amb les voltes a la part baixa (el cacau o sortida d'aigua), i uns annexes a costat i costat, al costat de llevant és un petit annex, i el del costat de ponent, força gran i potser més modern, amb funcionalitat directa sobre el molí, magatzem etc. En conjunt l'estructura està bastida per murs formats per carreus tant sols desbastats i pedres irregulars, i grans blocs tallats a les cantoneres, en la part de ponent els murs mostren un gruix inferior, un acabat més bast i algunes parts amb presència de maó corresponent a alguna reforma o modificació posterior. Les obertures que podem observar són emmarcades amb carreus als brancals i llinda de fusta, i alguna de més senzilla i altres també amb máo. El cacau presenta la sortida en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra, i coberta de volta de canó també de pedra. De la resta d'elements que conformen el molí es pot observar la bassa, situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí: la bassa té una forma allargada seguint el mateix perfil del terreny, la part oest és conformada pel mateix pendent del terreny natural i a la part est hi ha un mur de blocs, a l'extrem oest hi ha la sortida de l'aigua, el salt d'aigua cap al molí (a vegades en aquest punt hi ha un pou), l'entrada està protegida amb una reixa. Al final de la bassa podem resseguir el canal en el qual trobem alguna comporta de regulació del pas; canal que té continuïtat fins al torrent d'on agafaria l'aigua. No s'observen restes a simple vista de la presa o resclosa. | 08050-12 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Castellar del Riu consta referenciat a la documentació a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, un document del segle X o inicis del segle XI), en concret s'hi esmenta la parròquia de Castellar del Riu. Posteriorment, ja al segle XII, l'església i Castellar del Riu figuren com a possessió del vescomte Guillem de Berguedà a través del qual passaren a mans del seu fill el trobador Guillem de Berguedà, aquest després en féu deixa al monestir de Poblet. Els orígens de la casa es remunten doncs a l'època medieval, però amb importants ampliacions modernes dels segles XVII-XVIII i XIX. En aquesta època d'esplendor i creixement de la masia que coincideix també amb un període d'augment de la població i paral·lelament de la superfície conreada, és en el que hem de situar cronològicament l'estructura conservada del molí. Així, gran part del què veïem sembla de factura moderna, no poden precisar gaire més, possiblement de ple o finals del segle XVIII o ja del XVIII. No es pot descartar però que el molí també tingui uns orígens medievals, tot i que no contrastats documental ni arquitectònicament. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'el molí', que podem associar amb aquest molí de Castellar del Riu. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en la possessió anomenada Riu, hi consten: Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i Clot del Rabeu, figuren com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1200900,1.7623500 | 397693 | 4663851 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que aquest molí havia estat un molí fariner, sembla que durant una època també va funcionar com a serradora. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 44954 | Castell de Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es conserven poques restes visibles d'estructures. Caldria una excavació arqueològica. | Les restes del Castell de Terçà estan ubicades dalt d'un petit turonet rocós, situat just a la part posterior de la masia de Terçà. La zona és una àrea oberta que sobresurt en la baga de Terçà quedant emplaçada amb molt bones vistes cap a tota la vall fluvial que conforma el torrent de Riu, el qual descendeix dels Porxos passant pel costat de la gran masia de Castellar del Riu, cap a Terçà i continua cap Terrers, torrent que amb l'unió de l'aigua de Llinars conforma la coneguda riera d'Aiguadora. El turonet on hi ha les restes és un petit i allargat turó rocós de poca superfície. Les restes d'estructures visibles són trams de murs que assenyalen un possible mur perimetral i altres murs perpendiculars a aquest. Podrien conformar un espai quadrangular d'uns escassos tres metres de costat. Segurament gran part del material constructiu va ser reaprofitat en la construcció de la masia. Les poques restes observables no permeten aportar més dades sobre l'estructura. | 08050-13 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Terçà és conegut pel fet que consta en la documentació ja des del segle XII, quan ja apareix vinculat al trobador Guillem de Bergueda, fill del vescomte de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.') (VVAA:1985:170) La primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985:170), relaciona el castell i la masia de Terçà, per tant es pot pensar que la fortificació de Terçà fou bastida cap al segle XIII, ja que al segle XII (en el testament) no es fa cap esment al castell o fortificació i al XIV consta com a construït. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. | 42.1082300,1.7441100 | 396166 | 4662556 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44955 | El Rabeu / El Rebeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rabeu-el-rebeu | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La masia de Cal Rabeu es troba emplaçada en una zona planera i oberta prop del camí que condueix a la propera masia i església de Castellar del Riui. La casa és de planta rectangular amb un reclau o sortint per a la part posterior, en l'angle nord-oest, i amb un cos afegit a l'angle sud-est. L'edifici consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. La construcció està bastida amb pedres irregulars, desbastades i de diferents mides, i a les cantoneres blocs rectangulars de pedra picada. El conjunt de les obertures, excepte alguna, són emmarcades amb maó massís posat de pla als muntants i vertical a les llindes i ampits (sembla que és obra de la darrera i profunda restauració de la masia); una part important de les obertures són de llinda en arc de mig punt, especialment a la façana de ponent i a la façana principal (la sud), entre les qual hi ha la porta d'accés a planta baixa, unes àmplies obertures (portes) també a planta baixa i al costat oest de la porta d'entrada, i la galeria d'obertures de planta primera del cos de ponent. La resta d'obertures tant de la façana principal com als altres frontis són de línies rectes i per tant amb llinda plana de maó. La façana principal té un balcó amb voladís, a nivell de planta primera, tot de fusta (actual) i a nivell de golfes, al centre de la façana hi ha una obertura de forma circular a mode d'ull de bou, també amb perfil de maó. Al costa t de ponent i a planta primera hi ha una galeria oberta, que ja s'ha esmentat, al costat de migdia i oest està conformada per una seguit d'obertures seguides en arc de mig punt, al costat nord en canvi està conformada per una àmplia i única obertura, i al costat que mira a llevant (on la planta conforma un reclau) hi ha l'obertura d'accés. De fet s'accedeix a peu pla des de la part posterior de la casa, aquesta és formada per llinda plana de fusta i muntants de carreus, i també té accés directe des de l'interior de la casa. Tot i que les reformes actuals de la casa poden confondre, sembla que aquest cos de galeria hauria estat l'emprat en el seu dia com a paller i probablement amb corts a la planta baixa. El cos adossat a l'angle sud-est de la casa (amb el mateix acabat constructiu que la resta i amb coberta a un sol vessant), actualment amb funcions de garatge i magatzem , en origen, lleugerament diferent, però amb funcions també de magatzem i pel bestiar. A la part posterior de la casa, entre el reclau que conforma la planta de la casa i l'extrem est hi ha una altra construcció que queda semisoterrada, s'hi accedeix des del costat de llevant, amb una porta al costat de la façana de la casa, es tracta d'una estructura de murs de pedra irregular i volta de canó de maó, la part superior de la volta està coberta de terra i herba, funcionant de pendent que permet l'accés a la galeria. Aquesta estructura sembla correspondre a un antic femer o corts. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, especialment a la zona del davant de la casa i cap a llevant i ponent, algunes d'aquestes comencen a estar ocupades per massa forestal. | 08050-14 | A la zona de Castellar del Riu. | La masia del Rabeu o Rebeu presenta una estructura que ha estat clarament reformada en els darrers anys, amb modificacions que poden confondre amb alhora de fer una atribució cronològica. De tota manera, per les dimensions del mas i les característiques del material constructiu hem de pensar que es tracta d'una masia bastida en època moderna, als segles XVII o XVIII, decantant-nos més per la darrera cronologia. Altres elements que es puguin conservar en l'interior podrien permetre precisar més la cronologia. No hem aclarit si l'acabat de les obertures era similar i si segueixen el mateix patró de disseny que tenien, en cas de ser així, potser caldria encara endarrerir una miqueta més la construcció de la casa. A la part posterior hem esmentat que hi ha una estructura amb volta de maó, un femer o corts, aquest tipus d'estructures generalment es corresponen cronològicament al segle XIX o fins i tot inicis del XX. A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Clo del Rabeu.La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Clot del Raveu, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i el mateix Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1140500,1.7673000 | 398092 | 4663174 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 44956 | Masia Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-campllong | -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia de Campllong es troba ubicada a la part nord de l'indret conegut com a Pla de Campllong, una zona planera amb grans camps de conreu i pastures, i en la que hi ha el conegut Pi de les Tres Branques, el pi Vell. L'estructura de la masia és conformada per tres edificis diferenciats disposats un adossat al costat de l'altre, conformant una planta de conjunt de forma allargada. Sembla que l'estructura central es correspon amb l'edifici més antic, al qual amb posterioritat s'hi adossà l'estructura de llevant. El conjunt és orientat amb les façanes principals obertes cap al sud mostrant un mateix pla de façana, per contra a la part posterior presenta algun reclau. El conjunt consta de dos nivells de planta, baixa i primera, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura central i la del costat de llevant són destinats a vivenda, la de l'extrem de ponent és un antic porxo o paller. Els murs són de paredat irregular, amb cantoneres de carreus desbastats; la superfície de l'estructura central mostra un acabat de revestiment de morter que no permet veure bé el material constructiu. A l'estructura central hi ha una porta d'accés que sembla correspondre a la principal, és de llinda plana de fusta i muntants de maó massís. Altres obertures són totes amb contorn de maó i a moltes no es veu l'acabat degut a una franja de revestiment contemporani que les emmarca; sembla que diverses de les obertures són resultat de modificacions recents. A la part posterior, en el punt on s'uneixen les dues estructures de vivenda, hi ha un reclau entrat en la façana, en el qual hi ha un petit cos afegit de menys alçada i coberta a un vessant. A l'extrem de ponent trobem el paller, que també ha experimentat una remodelació contemporània; a la façana principal al segon nivell hi ha dues àmplies obertures amb un sol pilar al centre. A l'extrem de llevant s'observen restes d'alguna altra estructura ensorrada. | 08050-15 | A la zona de Castellar del Riu | Les referències documentals conegudes de que disposem sobre la masia són les cites de la casa en els amillaraments d'època contempòrania. La cita més antiga és la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Camllonch'.També apareix en el registre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). L'estructura de la masia podria tractar-se d'una obra bastida al segle XVIII, ja que no es conserven elements visibles que ens permetin apuntar cronologies més reculades. És probable que al segle XIX es realitzés l'ampliació de la casa. | 42.1104400,1.7804300 | 399172 | 4662758 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba ubicada al peu de l'antic camí ral de Berga a Sant Llorenç de Morunys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44958 | La Costa de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-vilaverd | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia de la Costa de Vilaverd situada a l'extrem nord-oest del municipi, prop del límit del terme municipal. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb algun cos menor adossat, consta de planta baixa, primera i segona, té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està construït adossat al marge que forma el desnivell del terreny. La casa és bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. La façana principal és orientada cap al sud-est, presenta una distribució uniforme i regular de les obertures repartides en tres eixos verticals. L'eix central és el més destacat, a la planta baixa la porta d'accés que és de brancals de grans carreus i llinda en arc de mig punt fet amb maó posat a plec de llibre, per sobre ocupant la part central de la façana una galeria de tres obertures en arc també de mig punt també fet amb maó, aquestes obertures són a mode de balcó ampitador. Les obertures de la galeria són emmarcades amb la llinda feta amb maó massís posat a plec de llibre, i els pilars de suport i separació de les obertures també amb maó massís posat pla i que presenten una senzilla decoració a la part de l'imposta de l'arc realitzant una motllura a mode de capitell. Per sobre una finestra i per damunt una petita obertura circular. A costat i costat de l'eix central hi ha una obertura per planta, totes són senzilles, amb un mateix acabat fet amb maó massís als brancals i les llindes amb arc molt rebaixat, quasi pla, fet amb maó posat en vertical. A la resta de façanes hi ha menys obertures i no disposades tant regularment, la majoria són de factura similar a les de la façana principal. A les façanes laterals de llevant i de ponent trobem cossos adossats de tant sols un nivell, el del costat est és d'accés des de la façana sud-est. Al costat de llevant de la casa hi ha un paller, és una estructura de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants, bastit amb murs de pedra. La façana principal també està orientada cap al sud-est; la planta superior mostra dues grans i àmplies obertures que ocupen tota l'amplada de la façana amb un únic pilar al centre, encara conserven els travessers verticals de posts de fusta que protegeixen les dites obertures. A la part posterior d'aquest paller i de la casa hi ha un altre porxo. Al voltant de la casa, tant al costat nord com al sud, hi ha altres construccions i annexes destinats a l'explotació agropecuària, bàsicament coberts pel bestiar i magatzems. La casa, el paller del costat de llevant i la resta de construccions del davant delimiten l'era que pel costat de llevant quedava closa per un baluart amb una porta d'accés. A la part posterior de la casa junt amb el porxo que hi ha en aquest costat nord, i el del costat est també delimiten una pla a mode d'era i que configura el pla d'accés actual a la masia. La casa està situada en una zona molt oberta i envoltada de camps de conreu i pastures. Vers el sud-est de la masia, a uns 250 metres de distància, hi ha l'església romànica de Sant Salvador de Vilarverd. | 08050-17 | A la zona de Llinars. | La masia de la Costa de Vilaverd no consta documentada fins època moderna en ple segle XIX a través del llibres d''amillarament'. De fet, l'acabat i configuració arquitectònica de les façanes assenyala una tipologia constructiva pròpia del segle XIX. Tot i això, no es pot descartar que la masia ja existís amb anterioritat i que l'estructura que visible avui respongui a una obra de reforma o reconstrucció important de la masia; es creu que pot tractar-se d'una masia originària del segle XVII o XVIII. Propera a la masia hi ha l'església romànica de Vilaverd que segons les fonts bibliogràfiques degué funcionar com a capella privada de la masia a partir del segle XVII (VVAA:1994: 67). | 42.1430300,1.7072400 | 393176 | 4666466 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 44959 | Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | El lloc és utilitzat com explotació ramadera. La casa està deshabitada. | La masia de Terçà està situada al peu del turó on es troben les restes del Castell del mateix nom, pel costat sud, i quedant obertes als plans que s'estenen al davant de la masia. La planta de la casa és més o menys rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona o sotacoberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que s'obre cap a migdia. Les façanes presenten la superfície recoberta parcialment d'un arrebossat, podem veure en algunes parts el seu material constructiu que en conjunt defineix un paredat irregular de pedres de mides i formes diveres i alguns carreus desbastats, a les cantoneres els carreus també desbastats. Les obertures són molt senzilles, sense elements arquitectònics destacables. Alguna mostra la llinda plana de fusta, com és el cas de la porta d'accés, situada a la façana sud, en la que els muntants són de maó massís; la porta sembla respondre a una reforma posterior. A la façana principal, al costat de llevant hi ha adossat un petit cos, és de dos nivells i cobert a un sol vessant; la part baixa és un petit espai obert pel davant, aprofitat per guardar-hi eines i pel bestiar. Uns contraforts reforcen l'estructura en la façana lateral de ponent. Al costat nord de la casa hi ha una altra estructura destinada al bestiar i magatzem, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Els seus murs són fets amb pedra formant un paredat irregular. Aquesta estructura té adossat un cos al costat de llevant, de tant sols un nivell i cobert a un sol vessant. Adossades a la roca hi ha les restes d'un altre cobert o antic paller. | 08050-18 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera referència documental del mas es remunta al segle XII, època en que figura com a possessió del trobador Guillem de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.'). (VVAA:1985:170) Posteriorment, d'inicis del segle XIV, data la primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985: 170), relaciona el castell i la masia de Terçà. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. Es creu que l'estructura de la casa tal i com la veïem avui dia es pot correspondre a un edifici bastit al segle XVII amb modificacions posteriors. La resta de notícies documentals conegudes daten ja de mitjan de segle XIX, en els llibres d'amillaraments. | 42.1079300,1.7443800 | 396188 | 4662522 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vers la zona de llevant de la casa trobem la font de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 44960 | Refugi del Rasos de Peguera / Xalet dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-rasos-de-peguera-xalet-dels-rasos-de-peguera | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. www.centreexcursionistamontserrat.cat/refugi-rasos-de-peguera/ | XX | El refugi dels Rasos de Peguera és un edifici de dues plantes (baixa i sotacoberta) format per una estructura principal, l'originària, que defineix una planta en format de T, constituïda per dos cossos rectangulars disposats perpendicularment, i a la façana principal, dos altres petits cossos perpendiculars que sobresurten del pla emmarcant la porta d'accés a l'interior. Cada cos té coberta a dos vessants amb el seu propi carener orientat seguint la llargada de la planta, així cada cos és cobert a dos vessants però amb orientacions diferents segons cada estructura. L'acabat de la coberta és amb unes plaques que simulen la pissarra i amb un acabat d'imprimació asfàltica. Amb posterioritat s'han anat construïnt i adossant altres estructures. Els murs són fets amb pedra mostrant un paredat irregular bastit amb pedres de mides diverses i a les cantoneres grans blocs ben tallats, amb unes decoracions en relleu que conformen unes formes arodonides. L'accés és a través d'uns graons, remodelats recentment, que permeten assolir la porta d'entrada. Les finestres són obertures de formes rectes, amb llinda en forma triangular, són emmarcades per una franja de morter que dóna relleu al perfil. | 08050-19 | A la zona de Castellar del Riu | El refugi va ser inaugurat el 9 de desembre de l'any 1933 pel Centre Excursionista Montserrat de Manresa. El refugi es va construir per tal de donar acollida i allotjament a les persones que des de Berga pujaven a peu o amb mules fins als Rasos de Peguera a esquiar. A la façana principal, al costat de la porta, hi ha adossada una placa commemorativa en record de que els Rasos de Peguera es considera el bressol de l'esquí a Catalunya. La placa diu: 'AQUÍ COMENÇAREN FA VINT-I-CINC ANYS ELS ESPORTS DE NEU A CATALUNYA. C. E. CATALUNYA 1908. C. E. MONTSERRAT 1933'. Durant molts anys ha funcionat com a refugi de muntanya obert al públic i oferint servei de bar, restaurant i allotjament. En els darrers anys ha passat per temporades en que ha estat obert al públic i d'altres que tant sols ha estat utilitzat per a ús del Centre Excursionista. | 42.1367300,1.7627400 | 397752 | 4665698 | 1933 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44960-foto-08050-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44960-foto-08050-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44961 | Rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castellar-del-riu | GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico, ¿? Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Es troba en procés d'enrunament. | La rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada al sud-oest de les restes de l'església. Actualment l'edifici es troba en avançat estat d'enrunament, mostrant en algunes parts una alçada dels murs fins al segon nivell. Sembla que la casa havia estat formada per diverses construccions que s'adossaven les unes a les altres configurant una planta allargada disposada orientada cap al sud-oest. Les restes conservades de major envergadura semblen corespondre a l'estructura més antiga i per tant al cos principal de l'edifici, al qual s'hi anaren adossant els diferents annexes i ampliacions. Els murs són de paredat irregular i carreus a les cantonres. Pel que fa a les obertures tant sols podem distingir una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda d'arc rebaixat adovellat i carreus als muntants, també podem veure alguna finestreta amb contorn de carreus, i alguna altra de configuració més senzilla. L'edifici és bastit adossat al marge que conforma el desnivell del terreny, mostrant una menor alçada de les seves façanes posteriors. Per fotografies antigues podem saber que l'estructura principal de la casa era de tres nivells, planta baixa, primera i segona o sotacoberta. Les ampliacions dels laterals eren de menor alçada que es mostrava progressiva a mesura que s'allunyava de l'estructura central, tot compartint el conjunt d'edificis els mateixos plans de coberta, amb dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. | 08050-20 | A la zona de Castellar del Riu. | Les referències a la rectoria de Castellar del Riu ens remeten a les notícies documentals de l'església que es remunten al període medieval. Tot i que no hem pogut esbrinar la cronologia de la rectoria aquesta sembla que podria correspondre a una obra d'època moderna, potser d'entorn als segles XVII-XVIII, sense poder-ho concretar. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Curato Riu' que correspondria a la primera referència directa de la rectoria. L'església es trobava situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1198800,1.7601800 | 397513 | 4663830 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44962 | Rectoria de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII/XVIII | La rectoria de Llinars es troba adossada al costat de ponent de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars conformant un mateix conjunt arquitectònic. La casa consta de planta baixa, primera i golfes, a més d'un petit 'entresol' a l'angle de ponent. L'edifici és cobert a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que obre cap al sud-oest; la coberta de l'església i la rectoria comparteixen el mateix pla mostrant-se com una mateixa estructura. La planta és quasi rectangular. Els murs són de paredat més aviat irregular, ja que hi ha força presència de pedres de mides i formes diverses, tot i que també hi ha alguns carreus desbastats, i a les cantoneres peces més ben tallades. La majoria de les obertures són força senzilles quasi sense cap element arquitectònic a destacar, diverses són de llinda plana de fusta. La façana principal mostrava una distribució regular de les seves obertures amb dues àmplies obertures d'arc lleugerament rebaixat a la planta baixa, que de fet configuraven un gran porxo obert tant per aquesta façana i per la del costat de ponent, on hi havia una altra obertura; actualment tant sols es manté l'obertura més propera a l'església que forma un porxo davant la porta principal d'accés. Les altres obertures es van tapiar i l'espai allotja una petita estança a la planta baixa (d'ús de l'ajuntament) i es va crear una mena de pis intermig entre aquesta estança i la planta primera, aquest pis és tant sols un passadís amb una cuina formada per una pica i uns fogons i un parell d'habitacions; l'accés a aquest nivell intermig és igualment a través de l'escala principal d'accés. A la façana principal en el nivell de la planta primera trobem dos balcons amb un petit voladís i barana de ferro, i una altra obertura a mode de balcó però sense barana. Les altres dues façanes, sobretot la que mira més cap a ponent, mostren una distribució força irregular de les seves obertures. L'interior de la planta baixa està ocupada per unes petites estances, en una de les quals hi ha unes escales que condueixen a un petit celler o rebost. Al costat esquerra de la porta d'accés hi ha les escales que ens condueixen a la planta primera, i en el primer replà al petit entresòl. Hi ha una altra porta d'accés des del mur de ponent, on unes escales conflueixen en el mateix lloc que la principal. A la planta primera tenim, al costat nord-est, una habitacio amb alcova (avui modificada), la cuina i la llar de foc. Al costat sud-oest, al centre hi ha una gran sala, a un costat una gran habitació amb una alcova amb una obertura amb motllures de guix al seu contorn, i a l'altre costat de la sala unes altres habitacions i l'accés a l'església a través del cor. Les golfes són un gran i ampli espai, amb només una parell d'habitacions, i l'accés a la part superior de la volta de l'església. | 08050-21 | A la zona de Llinars. | 42.1239100,1.7115500 | 393500 | 4664337 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La planta de la casa mostra major superfície en la planta primera, fet degut a que en aquest nivell la rectoria ocupa també la part superior de les capelles laterals i sagristia. De fet, l'església i la rectoria conformen un mateix conjunt arquitectònic que tot i que mostra modificacions degué ser bastit en un mateix moment. L'església està descrita en una fitxa a part. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||||
| 44963 | Els Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-porxos-0 | -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia dels Porxos està situada en una zona molt oberta i amb amplis prats i antigues feixes de conreu que l'envolten, sobretot pel costat sud.oeets i part del nord-est. La masia presenta una estructura de planta irregular resultat de les diverses ampliacions i modificacions, així com pel fet de trobar-se les diferents construccions adossades les unes a les altres en un mateix conjunt edificatori. Així consta de l'edifici destinat a vivenda que té adossat al mur sud-oest un gran paller que cobreix tota la façana d'aquest costat, aquest per la seva banda té un altre petit cos afegit al costat sud -davant la façana principal- i un altre annex que ocupa tota la llargada del costat que mira més a llevant (cobrint part de la façana de la casa i del porxo). Pel costat de ponent la casa només presenta dos nivells, planta baixa i primera que sembla que ja sigui directament sotacoberta, però pel costat del porxo podem veure que hi ha un accés que donaria a una planta inferior o semisoterrània. L'estructura mostra una planta de forma irregular, però amb tendència a forma d'L. Està construïda amb murs de paredat irregular i cantoneres de blocs de pedra força regulars. Està coberta a dos vessants, excepte l'extrem més nord que només té un vessant, i el carener orientat nord-est a sud-oest, tenint continuïtat vers el paller amb el que comparteixen el mateix pla de coberta. Les obertures són senzilles i sense elements arquitectònics a destacar, la porta que dóna accés a la casa des del paller a nivell de planta semisoterrània és de brancals de carreus i llinda plana de fusta. L'extrem nord de la casa es correspon amb una ampliació. El gran paller presenta una planta rectangular, és de dos nivells i, com s'ha comentat, coberta a dos vessants. La seva estructura és de murs de pedra fets amb paredat irregular i a les cantoneres i els pilars blocs de pedra més o menys ben tallada. La seva façana principal és la que obre vers el sud-oest, es mostra tota oberta, tant sols amb el pilar central, un altre pilar que tant sols es desenvolupa a la planta baixa, i algun tram de muret, aquests elements permeten que la resta de façana sigui totalment oberta mostrant una estructura típica d'un paller (a la part superior de l'obertura de llevant encara conserva part de les posts o travessers de fusta que protegien l'obertura). L'interior del paller mostra altres pilars de càrrega de pedra i algun de maó, i també algun mur de compartimentació de l'espai en corts. El conjunt està bastit en una zona amb un lleuger desnivell fet que permet que l'accés a la casa es realitzi pel costat de ponent i directament a peu pla; d'altra banda, el paller presenta un major alçat de les seves parets ja que es troba en una cota lleugerament inferior, fet que a la vegada permet tenir accés a la planta semisoterrània de la casa a través de la part posterior (on s'adossa amb la casa). L'annex del costat de llevant és de murs de pedra i tant sols de planta baixa, segurament destinats al bestiar. Al costat sud-oest hi ha adossat l'altre petit annex, és molt més contemporani ja que està obrat amb totxana. | 08050-22 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc dels Porxos constitueix un lloc de pas i d'accés des de la part baixa del municipi, passant per Castellar del Riu vers els Rasos de Peguera. Aquest accés era utilitzat com a camí provinent de l'Espunyola passant per Capolat, i també enllaça amb el de Berga a Sant Llorenç que passant per Campllong es dirigia cap a la zona de Terrers i Llinars. Són poques les referències documentals conegudes de la masia dels Porxos, de fet ens hem de remuntar al mitjan segle XIX en els llibres d'amillaraments, per localitzar-ne les cites documentals. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Porxos. I en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), trobem la referència 'Codina de Pedro. Porxo del Riu, una casa' que s'ha de correspondre a aquesta finca. | 42.1264800,1.7611000 | 397600 | 4664562 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44963-foto-08050-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44963-foto-08050-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44963-foto-08050-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa està deshabitada. Però part de les edificacions annexes són emprades per l'explotació ramadera.Vers el sud-est de la masia, a l'extrem d'un elevat cingle hi ha l'església de Sant Llorenç dels Porxos, d'estil romànic, datada entorn al segle XII i amb una ampliació del segle XV. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44964 | Rectoria d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-despinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Al costat SE de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet hi ha adossada la rectoria. Es tracta d'una gran casa que conforma una planta irregular, resultat de les diferents ampliacions i modificacions esdevingudes al llarg dels anys. L'edifici consta de planta semisoterrània, baixa, primera i sotacoberta o golfes; la teulada és a dos vessants. El fet que l'edifici estigui construït sobre terreny amb desnivell implica que les façanes no presentin el mateix alçat en tots els seus costats, permeten per exemple que a la façana sud-est hi hagi una porta que doni accés a peu pla a la planta semisoterrània (des d'aquesta façana semblaria la planta baixa), i en la façana sud-oest s'accedeix directament a la planta baixa (o primera en la façana sud-est). La casa obre amb tres façanes, l'accés actual és a través de la façana orientada vers el sud-oest, per accedir-hi cal creuar una mena de baluard que s'estén pel costat de ponent de l'església, i que ens permet arribar a una altra obertura que té llinda plana de fusta amb la data 1768 incisa. La porta actual queda situada sota la galeria o porxo, i no té cap element a destacar. La façana sud-est també té una altra porta d'accés, en aquest cas obre al nivell inferior (semisoterrani), en aquest espai unes escales de pedra ens condueixen a la planta superior (que es correspondria a la planta baixa si accedim des de l'actual porta d'accés). El fet que la casa presenti diferents fases constructives es reflecteix també en el diferent acabat dels seus murs, tot i això en conjunt l'estructura és bastida en base a murs de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs també desbastats amb alguns angles amb peces de mides molt més grans que en altres. Pel que fa a les obertures, n'hi ha de formades per brancals de carreus i llinda plana de fusta, algunes del tipus espitllera amb el contorn tot en pedra, però la majoria són de traça senzilla i moltes són resultat de modificacions contemporànies (es van fer més grans). Hem de destacar les obertures de les galeries, de fet hi ha dues façanes amb galeria, la del costat sud-est és una galeria a nivell de planta primera (en aquesta façana es correspon a la planta segona), és una obertura més o menys centrada que conforma una galeria o eixida amb dues grans obertures en arc carpanell fet en lloses posades a plec de llibre, suportats en un pilar central fet de carreus i als laterals en el mateix mur de façana. L'altra galeria és en la façana que obre cap al sud-oest (la façana actual d'accés principal), és una galeria de dos nivells (a planta baixa que funciona més com un porxo d'entrada i planta primera, és formada per dues grans obertures per planta de llindes en arcs rebaixats fets en dovelles de pedra ben tallada i suportats en pilars també de carreus i en els murs de façana; a la planta primera a l'extrem més sud de la galeria hi ha una altra petita obertura, que a planta baixa no és visible ja que s'ha construït un petit annex just en aquest costat, de tota manera des de l'interior sembla endevinar-se que pot ser en aquest nivell també hi era. Pel que fa a l'interior, la planta semisoterrània ocupa una superfície menor que la resta de nivells, ja que en aquesta hi ha els afloraments de la roca on està assentada l'estructura de la casa. L'estructura interior és en base a murs de càrrega, a nivell de golfes trobem la continuïtat d'alguns d'aquests murs però també estructura de suport amb pilars. A la planta baixa, la distribució interior presenta una distribució una mica irregular, però hi podem trobar la gran sala-menjador ocupant l'espai central, i estances a cada costat, a llevant hi ha la zona de cuina amb llar de foc i la fornícula d'una antiga pica avui reformada. A la planta primera sobretot són habitacions o dormitoris, amb accés a les dues galeries (la del costat sud-est i la que obra més cap a ponent), tenim també una estança destinada a forn i pastador, i una altra petitona estança amb sostre de volta encofrada en pedra. | 08050-23 | A la zona d'Espinalbet. | L'indret on s'alça la rectoria d'Espinalbet és un petit turonet ocupat també per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet i per restes d'estructures del castell d'Espinalbet. Les referències documentals del lloc d'Espinalbet es remunten a l'època medieval, així la primera notícia es refereix a la parròquia, l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, que s'esmena en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI). Al llarg del segle XII consten diferents referències del lloc d'Espinalbet, època en que figura com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) el castell d'Espinalbet, junt amb altres castells i altres possessions. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet, en aquestes trobem que es refereix també al delme de Sant Vicenç d'Espinalbet, especificant que ell i el seu pare el retenien injustament, i especifica que vol i mana que aquest delme sigui per aquesta església de Sant Vicenç i els seus successors per a la salut de la meva ànima i de tots els seus parents. (Cat rom. 40-41). Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Les referències directes a la rectoria són molt escasses, així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en aquest llistat trobem una menció al 'curato' que hem de pensar que es refereix a la rectoria. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura 'Fincas del Estado procedentes del curato de Espinalbet, posesión llamada caseta del Rector'. De tota manera, gran part de l'estructura degué ser bastida en època moderna, arran sobretot de la modificació de l'església en època barroca és probable que ja es construís la rectoria, potser no encara amb la configuració que veïem avui. Cal dir que l'única referència cronològica que tenim és la data 1768 en una llinda de la casa. Tanmateix al llarg del segle XIX la casa també degué experimentà algunes modificacions importants. I no podem descartar que de fet l'estructura més antiga respongui a una època anterior, s'ha considerat la possibilitat que els seus fonaments puguin estar relacionats amb estructures de l'antic castell. | 42.1187800,1.8080300 | 401467 | 4663652 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es conserven diversos paviments de lloses de pedra i altres amb cairons, també hi ha alguns terres amb posts de fusta, i la majoria dels forjats són de bigues de fusta (algunes amb els angles amb motllura), l'entrebiga és de posts de fusta o revoltons.Des de la rectoria hi ha accés directe a l'església. A la planta semisoterrània hi ha les restes d'estructures que estaria bé aclarir-ne la funcionalitat, també el parament dels murs és més acurat. La rectoria és utilitzada com a casa de segona residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | ||||||||
| 44965 | Sant Miquel de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-can-garriga | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Miquel de Can Garriga es troba situada al costat de la masia de Can Garriga, a uns pocs metres al seu costat nord-est, a la part alta del conjunt. Es tracta d'un petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elments de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell. Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102) La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14) | 08050-24 | A la zona de Llinars. | La capella sembla una obra contemporània, que segons ens indiquen les fonts publicades tenia la data 1880 gravada a la porta. Segons Armengou, 'Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per St. Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de la parroquial.' (ARMENGOU:1991:102) La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls. L'església hauria estat una capell privada de la masia. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||
| 44966 | Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serrador | XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben situades al peu del torrent dels Porxos i del camí que porta a la gran masia de Castellar del Riu, de fet queda emplaçada a molt poca distància d'aquesta. Actualment l'estructura es troba en avançat procés d'enrunament. S'identifica la planta de l'edifici, de forma rectangular, que està bastit adossat al desnivell del terreny. L'edifici és construït amb murs de pedra que conformen un paredat irregular amb grans carreus desbastats a les cantoneres. En la seva estructura es pot distingir alguna part al costat més de llevant refeta amb maó massís. La part posterior de l'estructura mostra un major alçat conservat de les seves parets. A la part frontal s'identifica a la part baixa, una volta de mig punt feta amb carreus i lloses disposades en vertical. Aquesta obertura constituia la sortida d'aigua cap al torrent, situat al costat mateix. L'accés a l'edifici era a través del costat de ponent. En aquest mateix sector fa una mica de pla, a manera d'era i en el que hi ha les restes d'una altra estructura que sembla que es corresponien a un annex destinat al bestiar i magatzem. | 08050-25 | A la zona de Castellar del Riu | La masia de Castellar del Riu, també anomenada Riu de Castellar, va ser una gran pairalia amb una important i intensa activitat ramadera . També va esdevenir un centre d'explotació forestal de la zona en època contemporània. La masia disposava de molí fariner, serradora, etc. Aquesta construcció sembla que també estaria vinculada a les explotacions de la masia, provablement també com a serradora o molí. | 42.1205800,1.7641700 | 397844 | 4663903 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 44967 | Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigventos | XVIII | Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és orientada vers migdia. Recentment la casa i els annexes han estat totalment reformats i adaptats per a l'ús de turisme rural. Els murs són bastits amb paredat irregular i grans carreus a les cantoneres. Les obertures responen a les modificacions recents per a adaptar-la als nous usos. La casa té alguns annexes i cossos adossats al seu voltant. Al costat de llevant de la casa hi ha l'edifici que es corresponia al paller o porxo, actualment també ha estat adaptada com a vivenda de turisme rural. | 08050-26 | A la zona de Castellar del Riu | La masia de Puigventós presenta una estructura que podria correspondre a una obra del segle XVII o XVIII. A nivell documental, però no tenim referències conegudes fins al segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Puigventós. La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la masia Puigventós com a possessió de Francisco de Mallorca. | 42.1180700,1.7793000 | 399091 | 4663607 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia funciona com allotjament de turisme rural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 | |||||||||
| 44968 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot | XIX | En procés d'enrunament. | La masia anomenada el Casalot, actualment es troba bastant enrunada, conserva part de les seves façanes, en alguns punts fins una alçada de més de dos metres. Mostra una planta rectangular orientada amb el què hauria estat la façana principal vers el sud. Els murs, d'uns 50 cms de gruix, són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres de blocs de pedra ben tallats i polits. Pel que fa a les obertures tant sols podem observar la traça d'algunes que conserven els brancals, fets amb carreus. A l'interior tant sols podem veure les restes d'un paret mitgera de pedra. Aquesta estructura es correspondria amb la casa pròpiament dita. Al seu costat sud-est hi ha les restes de dues construccions més. La més propera a la casa podria correspondre a un paller o porxo, és també bastida amb un paredat irregular, hi ha les restes d'algun pilar de maó massís. L'altra estructura és de dimensions més petites, mostra planta rectangular i es troba més cap a llevant, al costat del porxo. La masia està situada en una zona força planera i oberta, envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ja ocupades per massa forestal. | 08050-27 | A la zona de Castellar del Riu | Les úniques referències documentals del Casalot les trobem en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Casalot. La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Casalot, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Corba i Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1305700,1.7759000 | 398830 | 4664998 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-23 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml