Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44987 | Cal Querol o Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-querol-o-carol | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la masia de Cal Querol estan situades al nord-est de la gran masia de Can Garriga, en la vessant sud de la serra de Cal Jardí. Les restes de Cal Querol permeten identificar un espai quadrangular, bastit amb murs d'uns 55 cm de gruix, fets de grans carreus desbastats. No conserva un alçat important dels seus murs, entorn al metre, tot i que la presència de vegetació que ha crescut a l'indret també amaga part de les estructures. A més d'aquests espai quadrangular, cap al seu costat de ponent es pot veure les restes d'algun altre mur, fins i tot d'un angle que podrien correspondre a alguna altre estructura. | 08050-46 | A la zona de Llinars | Cal Querol o Carol consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1342600,1.7347400 | 395434 | 4665458 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També consta coneguda com Can Jardí de Baix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | |||||||
| 44954 | Castell de Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es conserven poques restes visibles d'estructures. Caldria una excavació arqueològica. | Les restes del Castell de Terçà estan ubicades dalt d'un petit turonet rocós, situat just a la part posterior de la masia de Terçà. La zona és una àrea oberta que sobresurt en la baga de Terçà quedant emplaçada amb molt bones vistes cap a tota la vall fluvial que conforma el torrent de Riu, el qual descendeix dels Porxos passant pel costat de la gran masia de Castellar del Riu, cap a Terçà i continua cap Terrers, torrent que amb l'unió de l'aigua de Llinars conforma la coneguda riera d'Aiguadora. El turonet on hi ha les restes és un petit i allargat turó rocós de poca superfície. Les restes d'estructures visibles són trams de murs que assenyalen un possible mur perimetral i altres murs perpendiculars a aquest. Podrien conformar un espai quadrangular d'uns escassos tres metres de costat. Segurament gran part del material constructiu va ser reaprofitat en la construcció de la masia. Les poques restes observables no permeten aportar més dades sobre l'estructura. | 08050-13 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Terçà és conegut pel fet que consta en la documentació ja des del segle XII, quan ja apareix vinculat al trobador Guillem de Bergueda, fill del vescomte de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.') (VVAA:1985:170) La primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985:170), relaciona el castell i la masia de Terçà, per tant es pot pensar que la fortificació de Terçà fou bastida cap al segle XIII, ja que al segle XII (en el testament) no es fa cap esment al castell o fortificació i al XIV consta com a construït. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. | 42.1082300,1.7441100 | 396166 | 4662556 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 45020 | Castell de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grau | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | Les estructures es troben molt cobertes de vegetació i sediment. | Les restes del Castell de la Grau estan situades dalt d'un turó estret i allargat, orientat en sentit nord-sud, just sota la masia de la Grau. Un corriol estret s'enfila cap la part alta de la codina, on es localitzen diverses estructures disposades consecutivament seguint l'orientació de la carena. Trobem un àmbit o habitació de planta quadrangular que conforma un espai força ben delimitat, excepte pel costat oest que practicament no són visibles restes; els murs són de carreus desbastats i algunes pedres irregulars, mostren un gruix variable que en algun punt arriba als 95-100 cms. A continuació hi ha un altre espai amb restes de murs, però molt coberts de sediment i vegetació. Seguidament trobem una mena de fossat, a l'altra banda del qual hi ha un espai o estança de planta rectangular d'unes dimensions aproximades de 7,10x5,00 m. Els seus murs són d'un metre de gruix a la part superior, estan fets amb un aparell de carreus rectangulars de dimensions no molt grans i col·locats en filades. Al costat de ponent és on el mur mostra un major alçat, trobant-se bastit sobre una placa inclinada de roca. | 08050-79 | A la zona de Llinars. | No es coneixen notícies històriques sobre aquest castell. Segons Sanjuan (Sanjuan, 2010:39) va ser l'any 1894 o1896 quan van aparèixer les restes arqueològiques. Referent a la masia de la Grau, pràcticament no es coneixen notícies documentals que hi facin referència, no és fins al segle XIX que en trobem les primeres cites conegudes. Tot i això l'estructura de la masia presenta alguns elements que assenyalen unes cronologies anteriors, potser d'entorn al segle XVII i amb modificacions posteriors. | 42.1209800,1.7182300 | 394047 | 4664004 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és ocupada per massa forestal. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||
| 45085 | Trumferes de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-can-garriga | XVIII?-XX | Les trumferes de Can Garriga estan ubicades just al peu del turó que s'aixeca al darrera de la gran masia, en el pendent del costat nord. Es tracta d'un conjunt format per quatre trumferes senceres i una cinquena ensorrada. Les estructures estan disposades una al costat de l'altre. Van ser construïdes arrambades al terreny, fet que permet que les trumferes quedin més reforçades, però també més resguardades i conservin millor les patates, a la vegada que en devia facilitar la maniobrabilitat alhora de col·locar les patates a l'interior. Totes elles són bastides amb pedres, amb una cambra interior de planta circular i coberta amb volta més o menys troncocònica feta amb lloses i pedres. A la part frontal totes tenen la boca inferior, de forma rectangular i emmarcada per carreus. A la part superior, en el centre de la volta trobem la boca superior, és una petita obertura de forma quadrangular també delimitada per carreus. Exteriorment les trumferes són poc visibles, ja que estan cobertes de terra i herba i també ha començat a créixer vegetació pel voltant. | 08050-144 | A la zona de Llinars. | A Catalunya el conreu de les patates es va generalitzar a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar les patates o els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, una orientació adequada, etc. Acostumen a presentar dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.1294800,1.7867300 | 399723 | 4664865 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 | ||||||||||
| 44943 | Sant Llorenç dels Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dels-porxos | -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XV | Petita església situada dalt d'un turó rocós caracteritzat per un elevat cingle al costat de llevant. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular orientada d'est a oest i sense absis. La nau és coberta amb volta feta amb pedra encofrada. Exteriorment la teulada és a dos vessants. Els murs són bastits amb carreus desbastats de pedra local, poc polits, junt amb algunes pedres més bastes, col·locats més o menys en filades; el mur de llevant i la part superior de la resta de murs presenta major quantitat de pedres irregulars, particularitat que sembla respondre a una modificació de l'estructura. La porta està situada al mur oest, és una obertura d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida, i muntants de carreus amb el mateix acabat. El mur de ponent està coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura que s'alça sobre la vertical de la porta. És un campanar que destaca per la seva grandària en relació a les reduides mides de l'esglesiola. Està obrat amb pedres bastant irregulars, entre les quals hi ha gran quantitat de pedra tosca; la seva constitució és de dos pilars i la part superior o llinda en forma d'arc de mig punt. Sembla que el campanar junt amb les darreres filades dels murs poden correspondre a una actuació més tardana, ja que en el frontal de la façana de ponent es diferencia la traça d'una coberta anterior. L'església compta amb una altra obertura, una finestra que s'obre al mur de migdia en la zona propera a l'altar; és una finestra del tipus espitllera d'una sola esqueixada. Interiorment, la nau és molt senzilla i petitona, destaca el fet que gran part de la volta (unes dues terceres parts de la nau, en el costat més de llevant) són cobertes amb volta de canó que finalitza amb un arc apuntat. L'arc dóna pas a una ampliació de la nau cap a l'extrem de ponent, aquesta ampliació és coberta amb volta apuntada i mostra una amplada interior lleugerament més gran respecte la resta de la nau. De l'interior destaca l'arc apuntat, el qual és realitzat amb peces ben treballades i polides, de les quals una de les dovelles de la clau presenta decoració esculpida en relleu formant una mena de carota. Fa uns anys es va repicar el revestiment interior de les parets, deixant la pedra vista al descobert, i també es va eliminar l'altar de pedra que restava adossat al mur de llevant -al fons de la nau-. El terra és pavimentat amb cairons. | 08050-2 | A la zona de Castellar del Riu. | No es coneixen notícies històriques referents a l'església de Sant Llorenç dels Porxos. El seu emplaçament fa ubicar-la dins el terme casteller de Castellar del Riu, el qual es trobaria dins el comtat de la Cerdanya (i després el de Berga). No degué funcionar mai com a parròquia ja que en la visita al deganat del Berguedà de l'any 1312 no s'hi esmenta, ni tampoc com a sufragània de cap altra. Les característiques arquitectòniques de la construcció porten a situar la construcció de l'església dins el període romànic, tot i que probablement tardà -segles XII i XIII-, amb una ampliació de la nau, pel costat de ponent que es degué realitzà entorn al segle XV. Amb posterioritat, sense poder-ne precisar la data, és degué modificar la coberta i construir el campanar d'espadanya. La darrera actuació, duta a terme a les darreries del segle XX, és el repicar del revestiment que cobria els murs i la volta de l'interior de la nau i l'eliminació de l'altar que es trobava adossat al mur del llevant. | 42.1255200,1.7622500 | 397693 | 4664454 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El turó on hi ha ubicada l'església s'alça per sobre de la vall de Castellar del Riu, amb espectactaculars vistes cap a la mateixa vall, el Pla de Puigventós, les obagues de Terçà i de la serra de la Tossa. El seu emplaçament és prop del conegut pas dels Lladres i a peu del camí que puja cap als Rasos de Peguera. L'accés a dalt del turó és a través d'un corriol que discorre pel costat de ponent. Segons consta a la bibliografia en el paviment de la nau, a la zona de l'entrada, hi ha 'uns cairons decorats amb grafits i un que sembla portar la data 1419'. (VVAA:1985:172). | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:23 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc