Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44944 | Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | L'església presenta esquerdes estructurals importants. De fet, està pendent d'una actuació d'arranjament de les voltes i coberta, així com la reparació de les diferentes patologies que presenta. Actualment, s'ha pres la decisió de tancar el temple al públic. | L'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars s'alça dalt d'un petit turonet al costat de llevant del riu Aigua d'Ora o de Llinars, a l'extrem sud-oest del terme municipal. L'edifici és de planta rectangular orientat amb la capçalera, o sigui l'altar al nord-est, i l'entrada al sud-oest; és cobert a dues vessants amb el carener orientat en perpendicular a l'eix de la nau, conformant un mateix nivell de coberta amb l'edifici rectoral (situat adossat al costat de ponent). Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantoneres blocs de pedra bastant ben tallats; sembla que la meitat inferior dels murs de façana i posterior mostren un aparell més regular, de tota manera la presència d'un rejuntat ample en algunes parts no permet acabar de distingir les possibles diferències o si correspon a fases arquitectòniques divergents, també és probable que en la seva construcció es reaprofitessin els materials de l'antiga església romànica. La façana principal és orientada al sud-oest, hi ha una portalada de llinda plana monolítica amb la inscripció de la data 1753 i a sobre IHS (abreviació de Jesucrist) i una creu, els brancals són de carreus de pedra ben tallats i polits; per damunt la llinda hi ha un arc de descàrrega de lloses. Per sobre de la porta hi ha un ampli ull de bou fet amb peces de pedra motllurada que permet la il·luminació de l'interior de la nau. En la mateixa façana hi ha una altra finestra senzilla que dóna llum a l'escala del cor i del pas cap al campanar; més a l'extrem de ponent hi ha una obertura en aquest cas per donar llum a les estances de la rectoria. Al costat est de la porta d'accés hi ha quatre carreus reaprofitats en el mur, mostren motius decoratius diversos, geomètrics i en un figuratius, que daten d'època romànica, segurament de l'antiga església. A la façana de llevant, a la part superior trobem dues àmplies obertures centrades just sota el carener i amb un pilar enmig (actualment estan modificades, havent-les fet més petites), en la mateixa façana trobem alguna altra finestra amb contorn de carreus. A l'angle nord-est s'alça el campanar, és de planta quadrangular, cobert a quatre aigües i a la part alta quatre obertures, una per façana amb llinda en arc de mig punt, en una de les quals hi ha una campana. L'interior és definit per una nau central coberta amb volta de canó amb llunetes formada per quatre trams separats per arcs faixons, i als laterals tres capelles per costat comunicades entre elles per un pas en cada mur de separació. Així, al costat més de llevant, trobem des dels peus a l'altar, una capella amb el confessionari i la pica baptismal, una capella amb una mesa d'altar i un Sant Antoni del porquet (per sobre conserva restes de pintures murals), a la capella del costat trobem una altra mesa d'obra i a sobre un retaule format per unes taules de fusta pintades que no es conserva sencer; i a l'extrem nord-est una sagristia amb accés des del presbiteri. Al costat de llevant l'espai que correspondria a la primera capella hi ha l'escala d'accés al cor i al campanar, i un armariet empotrat, a continuació trobem una capella amb mesa i un Crist Crucifixat, seguida d'una altra capella també amb mesa d'obra i un retaule format per unes taules pintades amb un quadre al centre amb una representació d'una Verge amb el Nen, després trobem un altre espai amb accés des del presbiteri que conforma una petita estança. | 08050-3 | A la zona de Llinars. | Els orígens de l'església de Sant Iscle i Sant Victòria de Llinars es remunten a l'època medieval. L'església es trobaria situada dins la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, i administrativament del comtat també d'Urgell, ja que es troba dins el territori que conformava la Vall de Lord. Les primeres referències documentals es remunten al període de reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós, quan consta documentalment que el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra, foren els primers llocs repoblats per Guifré el Pelós, entre els anys 872 i 878. A més, també forma part dels llocs objecte de la reorganització parroquial realitzada pel bisbe d'Urgell Galderic, actuació que li va permetre obtenir drets sobre aquestes esglésies i el seu territori. Els drets sobre alguns d'aquest llocs van ser posteriorment presos pel comte d'Urgell Sunifred II, fet que provocà que entorn el 948 el bisbe Guisad II en reclamés la seva restitució. En el document de l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, datat de finals del segle X o inicis del XI, s'esmenta la parròquia de Llinars junt amb altres esglésies i parròquies de la Vall de Lord, 'Sisqueros cum Llinars et Montecaubo'. Segons Mn. Armengou ja en aquesta època devia funcionar com a parròquia (ARMENGOU:1991:100) Sembla que al segle XIV aquesta església figura com a parròquia, ja que consta la referència de que l'any 1371 el capellà de Llinars pagava la dècima, corresponent a trenta sous, a la Seu d'Urgell. Al segle XVIII continua constant com a església parroquial de l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra. Del període romànic es conserven uns blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, la resta de construcció es situa cronològicament a finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué bastir la nova església i també la rectoria que hi ha annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. El 1850 van ampliar el cementiri, que és situat adossat al costat de llevant de l'església, i sembla que en la seva construcció s'aprofitaren pedres de la masoveria rectoral que s'havia esfondrat. (ARMENGOU:1991:101) | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44944-foto-08050-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44944-foto-08050-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44944-foto-08050-3-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La pica baptismal és una pica de pedra amb un acabat exterior de la superfície llisa i amb la data 1748 incisa; la base mostra una motllura senzilla. (Cont. Descripció) Algunes de les capelles custodien altres imatges a part de les esmentades, en conjunt són de guix emmotllat i força contemporànies. El presbiteri és presidit per un altar amb elements arquitectònics que emmarquen una fornícula central amb Sant Iscle i Santa Victòria, als laterals hi ha altres imatges, en concret un Sant Josep i un Sant Bernabé. El conjunt de capelles laterals i les estances amb accés des del presbiteri estan cobertes amb voltes d'aresta. El presbiteri és separat de la nau per dos graons. Els paviments tant de la nau com de les capelles són de cairons. Com elements decoratius la nau mostra les falses pilastres que suporten els arcs faixons i a la part d'arrencament de la volta una motllura. A la part superior de les capelles laterals de llevant hi ha un passadís amb alguna petita habitació i al fons, les escales d'accés al campanar. La part superior de les capelles de ponent és ocupada per dependències de la rectoria, a l'extrem sud hi ha la porta que comunica la rectoria amb l'església a través del cor. Al costat de ponent de l'església hi ha adossada la rectoria i al de llevant el cementiri. | 92|94|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44952 | Edifici al costat de la masia de Castellar del Riu. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-al-costat-de-la-masia-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | Presenta la coberta parcialment ensorrada. | Aquest edifici es troba situat al costat de la gran masia de Castellar del Riu o Riu de Castellar, en concret a uns pocs metres al costat sud-est de la casa, davant la façana principal. Es tracta d'una petita construcció de planta rectangular d'entorn a uns set per uns cinc metres. Té coberta a dos vessants amb el carener disposat en paral·lel a la façana principal, que és orientada al vers el nord-est. Els seus murs són de paredat de pedres de mides diverses i a les cantoneres carreus rectangulars desbastats. La porta d'accés és l'element que més destaca de l'edifici, és una porta de llinda en arc de mig punt fet de dovelles de pedra ben tallada i polida, i als muntants carreus amb el mateix acabat. Pel que fa a les finestres, n'hi ha una per façana, totes són de mides petitones i emmarcades amb quatre carreus, un per costat. A la façana principal, la finestreta és a la part superior, és del tipus espitllerada, formant una obertura estreta i allargada. | 08050-11 | A la zona de Castellar del Riu. | Els orígens de la masia de Castellar del Riu es remunten a l'època medieval. Al segle XII el lloc de Castellar del Riu, junt amb l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu, consten com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el conegut trobador Guillem de Berguedà. La masia figura com una de les grans masies del terme municipal, essent des d'època medieval una important explotació ramadera. En època contemporània tingué una gran activitat forestal arran de l'explotació de la fusta dels boscos de la finca. La masia comptava a més amb masovers, un molí fariner i una molina de fusta o serradora. No hem pogut aclarir la funcionalitat originària d'aquest edifici. Desconeixem la cronologia exacta d'aquesta construcció. Algunes fonts la relacionen amb una torre medieval, però les característiques dels seus paraments semblen correspondre a una obra bastida en època moderna. És possible que s'hagi fet una associació equivocada o que hi hagi hagut una confusió entre aquesta construcció i el castell de Castellar del Riu documentat a l'època medieval, i el qual sembla que pot adir-se amb la part de la masia que presenta un parament i alguns elements arquitectònics datables al període medieval. | 42.1204500,1.7628600 | 397736 | 4663890 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44952-foto-08050-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44952-foto-08050-11-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta construcció és denominada com a Torre de Castellar del Riu en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44953 | Molí de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XVIII | Es troba en procés d'enderroc. | El molí de Castellar del Riu està situat a poca distància per sota de la casa que li dóna nom, la gran masia de Castellar del Riu, també anomenada per alguns com la casa de Riu. Les estructures del molí estan emplaçades al peu del torrent dels Porxos en el costat de ponent. Les estructures es troben en procés d'enrunament. El molí estava format per la casa junt amb l'obrador i estructures annexes de funcionalitat complementària (magatzems, coberts, corts, etc.), i evidentment, la resta d'infraestructura pròpia del molí, el canal, la bassa i el pou, etc. La part de la casa i l'obrador conserva part dels murs fins a l'alçada del segon nivell (quasi fins la coberta, ja que en alguns trams sembla conservar-se la traça del pendent de la teulada). L'edifici és construït adossat al marge o al pendent del terreny. Sembla, que l'edici era de planta baixa, planta primera i potser unes petites golfes. Cal afegir però que per sota del que seria la planta baixa també conserva i hi havia estructures que es correspondrien amb part de la infraestructura del molí, en concret s'observen part d'unes voltes, que semblen correspondre als cacaus o carcavans, per on sortia l'aigua de retorn cap al torrent. La planta baixa hi hauria hagut gran part de la màquinaria pròpia del molí, amb les moles, les palanques d'accionament i control del pas de l'aigua, per tant l'obrador. Sembla que potser part d'aquest nivell era també emprat com a magatzem i potser altres usos. En aquest nivell encara s'hi conserva i són visibles alguns dels mecanismes del molí, en concret la palanca de fer moure l'arbre, i també a l'extrem oest, a l'annex o ampliació, hi podem veure una mola, mig soterrada entre la runa. La planta primera hauria estat destinada a vivenda, té accés des de la part posterior, a peu pla, ja que és on hi ha el pendent del terreny. Es distingeix una estructura principal i més antiga, amb les voltes a la part baixa (el cacau o sortida d'aigua), i uns annexes a costat i costat, al costat de llevant és un petit annex, i el del costat de ponent, força gran i potser més modern, amb funcionalitat directa sobre el molí, magatzem etc. En conjunt l'estructura està bastida per murs formats per carreus tant sols desbastats i pedres irregulars, i grans blocs tallats a les cantoneres, en la part de ponent els murs mostren un gruix inferior, un acabat més bast i algunes parts amb presència de maó corresponent a alguna reforma o modificació posterior. Les obertures que podem observar són emmarcades amb carreus als brancals i llinda de fusta, i alguna de més senzilla i altres també amb máo. El cacau presenta la sortida en arc de mig punt fet amb dovelles de pedra, i coberta de volta de canó també de pedra. De la resta d'elements que conformen el molí es pot observar la bassa, situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí: la bassa té una forma allargada seguint el mateix perfil del terreny, la part oest és conformada pel mateix pendent del terreny natural i a la part est hi ha un mur de blocs, a l'extrem oest hi ha la sortida de l'aigua, el salt d'aigua cap al molí (a vegades en aquest punt hi ha un pou), l'entrada està protegida amb una reixa. Al final de la bassa podem resseguir el canal en el qual trobem alguna comporta de regulació del pas; canal que té continuïtat fins al torrent d'on agafaria l'aigua. No s'observen restes a simple vista de la presa o resclosa. | 08050-12 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Castellar del Riu consta referenciat a la documentació a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, un document del segle X o inicis del segle XI), en concret s'hi esmenta la parròquia de Castellar del Riu. Posteriorment, ja al segle XII, l'església i Castellar del Riu figuren com a possessió del vescomte Guillem de Berguedà a través del qual passaren a mans del seu fill el trobador Guillem de Berguedà, aquest després en féu deixa al monestir de Poblet. Els orígens de la casa es remunten doncs a l'època medieval, però amb importants ampliacions modernes dels segles XVII-XVIII i XIX. En aquesta època d'esplendor i creixement de la masia que coincideix també amb un període d'augment de la població i paral·lelament de la superfície conreada, és en el que hem de situar cronològicament l'estructura conservada del molí. Així, gran part del què veïem sembla de factura moderna, no poden precisar gaire més, possiblement de ple o finals del segle XVIII o ja del XVIII. No es pot descartar però que el molí també tingui uns orígens medievals, tot i que no contrastats documental ni arquitectònicament. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'el molí', que podem associar amb aquest molí de Castellar del Riu. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en la possessió anomenada Riu, hi consten: Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i Clot del Rabeu, figuren com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1200900,1.7623500 | 397693 | 4663851 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44953-foto-08050-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que aquest molí havia estat un molí fariner, sembla que durant una època també va funcionar com a serradora. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44959 | Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | El lloc és utilitzat com explotació ramadera. La casa està deshabitada. | La masia de Terçà està situada al peu del turó on es troben les restes del Castell del mateix nom, pel costat sud, i quedant obertes als plans que s'estenen al davant de la masia. La planta de la casa és més o menys rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona o sotacoberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que s'obre cap a migdia. Les façanes presenten la superfície recoberta parcialment d'un arrebossat, podem veure en algunes parts el seu material constructiu que en conjunt defineix un paredat irregular de pedres de mides i formes diveres i alguns carreus desbastats, a les cantoneres els carreus també desbastats. Les obertures són molt senzilles, sense elements arquitectònics destacables. Alguna mostra la llinda plana de fusta, com és el cas de la porta d'accés, situada a la façana sud, en la que els muntants són de maó massís; la porta sembla respondre a una reforma posterior. A la façana principal, al costat de llevant hi ha adossat un petit cos, és de dos nivells i cobert a un sol vessant; la part baixa és un petit espai obert pel davant, aprofitat per guardar-hi eines i pel bestiar. Uns contraforts reforcen l'estructura en la façana lateral de ponent. Al costat nord de la casa hi ha una altra estructura destinada al bestiar i magatzem, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Els seus murs són fets amb pedra formant un paredat irregular. Aquesta estructura té adossat un cos al costat de llevant, de tant sols un nivell i cobert a un sol vessant. Adossades a la roca hi ha les restes d'un altre cobert o antic paller. | 08050-18 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera referència documental del mas es remunta al segle XII, època en que figura com a possessió del trobador Guillem de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.'). (VVAA:1985:170) Posteriorment, d'inicis del segle XIV, data la primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985: 170), relaciona el castell i la masia de Terçà. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. Es creu que l'estructura de la casa tal i com la veïem avui dia es pot correspondre a un edifici bastit al segle XVII amb modificacions posteriors. La resta de notícies documentals conegudes daten ja de mitjan de segle XIX, en els llibres d'amillaraments. | 42.1079300,1.7443800 | 396188 | 4662522 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vers la zona de llevant de la casa trobem la font de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44984 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes | XII-XIX | La casa està dempeus i no mostra problemes importants. | La masia de Sorribes es troba a l'extrem nord-est de la vall del torrent de Llinars, amb vistes àmplies sobre la conca del torrent. La masia conforma una estructura complexa i de planta irregular formada per diferents cossos que són el resultat de les diverses ampliacions i modificacions que ha experimentat la casa al llarg dels segles configurant-la tal i com la veïem avui dia. L'edifici està bastit sobre un terreny amb desnivell, fet que li permet tenir accés per diferents nivells i determinant que les seves façanes mostrin alçades distintes. Es pot identificar una estructura més antiga, l'originària que ocupa part central del costat nord. Aquesta estructura és identificable des de la façana nord i des de la façana sud, en el punt que dóna un ampli passadís interior i també des de l'interior de la casa. No es conserva la part corresponent al mur de llevant, potser eliminat en fer l'ampliació de la casa cap a aquest costat. Aquesta estructura està bastida amb murs que formen un aparell regular fet de carreus ben tallats i disposats en filades i a trencajunt. Aquest cos mostra un gruix dels seus murs d'una amplada considerable. Aquesta estructura sembla doncs, correspondre a una mena de torre o casa forta d'origen medieval. A partir d'aquesta primera estructura l'edifici es va anar ampliant i creixent, conformant ja una estructura de masia. Les primeres ampliacions van ser vers cap costat de llevant definint una planta quadrangular en l'estructura de la casa. També es va conformar una estructura de planta allargada i dos nivells al costat sud, i tancant pels costats de llevant i ponent amb un mur que uneix aquesta estructura amb la casa conformant una mena de clos o baluard (incialment sembla que no seria cobert i amb posterioritat es va cobrir amb una teulada formant un mateix vessant amb el cos sud). L'accés a l'interior del conjunt és pel costat de llevant a través d'un porta d'arc de mig punt adovellat. Al costat oposat, una altra obertura dóna a una escala exterior que permet accedir a la part baixa de l'estructura del costat sud. L'edifici també s'amplià per tot el costat de ponent, ampliant l'estructura de la casa per aquest extrem amb un cos de menor alçada que la resta de la casa. Al costat d'aquest cos trobem un altre baluard que dóna a les estructures situades al costat sud de la casa i a les escales exteriors esmentades abans. Pel costat sud i sud-est, hi ha altres cossos d'estructura allargada disposats adaptant-se al terreny de manera esglaonada, el conjunt són estructures destinades al bestiar i a magatzem, de la mateixa manera que la part baixa dels cossos ampliats tant pel costat nord-est com pel sud. El conjunt mostra diferents tipus d'acabat dels seus murs, fet que respon a les diferents fases constructives que ha anat experimentant, així podem observar alguns paraments d'aparell força regular i d'altres de configurats per un paredat irregular, en algun element interior hi ha presència de maó massís, però l'element constructiu principal és la pedra. Gran part dels murs exteriors havien estat totalment revestits d'un arrebossat de morter, el qual avui només es conserva parcialment. Pel que fa a les obertures, a més de la porta d'accés de llevant, ja esmentada, podem veure vàries finestres fetes amb carreus als muntants i llinda plana de fusta, també n'hi ha alguna amb llinda plana monolítica, i algun ampit de pedra sobresortit. Cal dir, però, que la masia es mostra molt tancada, amb poques obertures, o si més no molt amagades. En aquest sentit el cos de la casa pròpiament a planta sotacoberta té vàries finestres però quasi no s'identifiquen, són del tipus espitllera, amb un molt petita obertura per la part exterior i per contra per dintre són prou amples. A l'angle sud-oest, hi ha dues espitlleres amb molt bona visió sobre la vall. | 08050-43 | A la zona de Llinars. | La masia de Sorribes ens mostra una part de l'estructura que podem atribuir al període medieval, mostrant una configuració arquitectònica que pot correspondre a una mena de torre. Cal tenir en compte que la casa es troba molt ben ubicada sobre la vall del torrent de Llinars, a peu del camí que puja cap a Canals de Catllarí, amb vistes cap a la masia de Moneny, on s'hi identifica una altra estructura del tipus torre, força similar. La bibliografia ens fa menció de la quadra de Llinars o de Sorribes, de la qual en seria part central, almenys a nivell administratiu, la masia de Sorribes. Tot i que algunes de les cites s'hi refereixen a l'època moderna, és una configuració que deu tenir els seus orígens en època medieval. El canvi de funcionalitat de la casa, convertint-la amb masia, sembla una modificació realitzada cap a l'època moderna, potser entorn als segles XVI o XVII, caldria analitzar a fons l'estructura i la documentació per tal de poder establir una seqüència cronològica de l'arquitectura de la masia i de la seva història. Al llarg de l'època moderna i fins i tot contemporània la masia va experimentar diverses modificacions i ampliacions. Cal dir, que el fet de que l'estructura, sobretot en la part de la casa, es mantigui tant tancada amb presència de diverses espitlleres, algunes molt ben situades, ha fet pensar que pot tenir alguna vinculació amb alguns dels conflictes esdevinguts al llarg de l'època moderna i contemporània. Són tant sols hipòtesis que no estan confirmades a nivell documental. Tant Sorribes com el molí de Llinars s'esmenten en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). | 42.1327000,1.7088600 | 393292 | 4665317 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) L'interior de la casa ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles, i les seves funcions i espais també degueren anar-se adaptant. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. La masia es conserva aturada en el temps, mantenint encara alguns elements que actualment són difícils de veure, graners, l'habitació de la llar de foc, envans de travesseres de fusta, alguns fogons, etc. La majoria dels forjats són de bigues de fusta, moltes amb motllura als angles i revoltons d'obra i guix. També hi ha algun paviment de lloses de pedra. La part de l'ampliació del costat nord-oest, està comunicat directament amb el menjador-cuina. En aquesta ampliació, tot i que hi ha una estructura de fogons en el passadís, la resta són habitacions. El cos del costat sud, té comunicació amb la resta de la casa a través de l'antic baluard, i que ara es mostra a mode d'ampli passadís amb el terra de lloses. En aquest cos la majoria de les estances eren destinades a habitacions (una conserva graners).Al peu del pendent on està emplaçada la masia hi havia hagut el molí del Llinars, del qual actualment només es conserva l'estructura de la basa reconvertida en piscina.Tot i que actualment no és habitada, fins no fa molt encara funcionava com a masoveria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44994 | L'Erota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerota | XVIII | Actualment no està habitada i ningú es cuida de la casa, trobant-se oberta i descuidada. | La masia l'Erota està situada al peu de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Està conformada per l'estructura de la casa i el paller. La casa està formada per dos cossos adossats, ambdós són de planta rectangular. El cos del costat de llevant constitueix l'estructura originària de la casa, que amb posterioritat es degué ampliar amb l'estructura adossada a ponent. El cos est és de planta baixa i primera que dóna directament a sotacoberta, té teulada a un sol vessant amb pendent cap a llevant. La façana principal és orientada a migdia. Aquesta estructura és bastida amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats i a les cantoneres grans carreus sense polir. Gran part de la superfície de les façanes de les dues estructures mostra un revestiment de morter de calç que la cobreix. Les majoria de les obertures són de llinda plana de fusta i brancals de carreus desbastats, en algunes els muntants també són de fusta (és el cas de la porta d'entrada), en altres no és visible. La façana principal és orientada vers a migdia. El cos afegit a ponent té les cantoneres diferenciades amb grans carreus desbastats, i la resta del mur és de paredat irregular (a la façana de ponent és amb peces de tosca). Aquest cos també és de tres nivells (planta baixa, primera i golfes) i té la coberta a un únic vessant que desaigua a la part posterior, al nord. Les obertures són senzilles, n'hi ha una d'emmarcada amb quatre carreus; també té una porta d'accés a la façana sud. A l'interior, els dos cossos estan unificats i amb comunicació tant a planta baixa com al nivell superior. La planta baixa era destinada al bestiar; al cos de llevant, al costat de la porta d'entrada principal hi ha l'escala d'accés a la planta primera, de graons de pedra. A la planta primera, l'espai que conforma l'estructura de llevant és una única sala amb la llar de foc, els fogons i la pica; a l'estructura de ponent hi ha les habitacions. A la sala una llarga i dreta escala de fusta comunica amb les golfes, on es conserven uns graners. Al costat de llevant de la casa hi havia un altre cos adossat, avui parcialment enderrocat. Al davant de la casa hi ha el paller, és una estructura bastida adossada al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Els murs són de paredat irregular i grans cantoneres de pedra desbastada. La façana principal mostra una única i gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb lloses posades a plec de llibre. Té accés a la planta superior des del costat de llevant. Al centre de l'estructura hi ha un gran pilar de maó massís. Al costat de llevant té una ampliació d'un sol nivell i accés des de la part posterior. | 08050-53 | A la zona d'Espinalbet. | La masia l'Erota és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet. També hi consta el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on 'Arota' figura com a propietat de la comunitat de Preveres de Berga. Alguns dels elements que mostra l'estructura de la casa podrien correspondre a unes cronologies anteriors al segle XIX, i podrien datar del segle XVIII. | 42.1188600,1.8072100 | 401399 | 4663662 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44997 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-1 | XVIII-XIX | Presenta problemes d'abandonament | La masia es troba ubicada en un ampli planell, quedant oberta i amb vistes vers la serra de Queralt i la Tossa que s'aixequen enfront, a l'altra banda de la vall del torrent de l'Alou i la riera de Metge. La masia queda situada prop del camí que puja cap al Santuari de Corbera, que queda situat vers el nord-est, entorn a uns set-cents metres de distància. La casa és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Les façanes mostren un acabat fet amb arrebossat de morter que cobreix la seva superfície, podem veure però les cantoneres que són fetes amb carreus força ben tallats i els murs de paredat irregular. Les obertures són poques, de formació senzilla i sense elements arquitectònics destacables, a més també mostren el seu contorn cobert amb el mateix revestiment de les façanes. Com és habitual, la façana principal és la que mostra més obertures, entre les quals a la planta baixa la porta d'accés a l'interior i a nivell del segon pis una obertura amb balcó amb un petit voladís i barana de ferro. La porta d'accés és emmarcada amb maó massís, en la llinda col·locat a plec de llibre formant un arc molt rebaixat, quasi pla. L'interior sembla que era destinat a bestiar a la planta baixa, i vivenda a la planta primera i segona. Amb un ampli espai ocupant la meitat de ponent de la planta primera, i que conforma la sala-cuina, amb el foc a terra i un forn de pa (del que només es conserva la boca), els fogons i la pica amb les posts. A la façana de llevant hi ha adossat un paller, ocupa la mateixa profunditat que la casa i comparteix el mateix pla de coberta, mostrant-se com una continuïtat del vessant de llevant. És una estructura bastida amb murs de paredat irregular i carreus a les cantoneres. És de dos nivells i amb una àmplia obertura a la façana principal que n'ocupa tota la superfície del frontis. La casa està envoltada per camps de conreu, alguns ja abandonats, i pastures. | 08050-56 | A la zona d'Espinalbet. | La masia la Rovira és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1199800,1.8027000 | 401028 | 4663791 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44998 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla-0 | XVIII-XIX | Actualment no està habitada. | La masia de Cal Pla està situada just al costat de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, quedant emplaçada al seu costat nord. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els seus murs són fets amb paredat irregular de pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i a les cantoneres carreus desbastats, més o menys polits i no gaire grans. La casa està bastida adossada al terreny que mostra un pronunciat desnivell, facilitant que l'edifici tingui dos accessos a peu pla, un per la façana principal, la sud, i l'altra pel costat de ponent, obrint directament a la planta primera. Ambdues portes d'accés mostren la mateixa configuració, llinda d'arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre i muntants de maó col·locat pla. La resta d'obertures, finestres, són d'acabat senzill, sense cap element arquitectònic remarcable; a les de la façana principal és visible la llinda que és feta amb maó massís posat pla. Al costat de llevant hi ha una altra estructura, més aviat petita, segurament destinada a corts pel bestiar i magatzem. Al voltant de la casa hi ha alguns murs de pedra seca, murs de marge, que actuen de contenció de les terres i delimitadors dels accesosos a la casa. | 08050-57 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pla és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1191300,1.8080600 | 401470 | 4663691 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 45000 | Els Pisos Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-vells | XVIII-XX | Algunes de les estructures no es troben en gaire bon estat. | L'edifici anomenat els Pisos Vells és format per diversos apartaments o pisos adossats un al costat de l'altre conformant una planta de conjunt allargada i orientada en sentit nord-est a sud-oest. L'estructura està bastida adossada al desnivell del terreny determinant que la majoria d'accessos a la vivenda estiguin situats a la part posterior, al costat nord, donant accés directa a la planta primera; algunes de tota manera tenen també accés pel costat de baix i fins i tot per ambdós costats. El conjunt és heterogeni, amb estructures de diferents períodes i amb diferents tipus d'acabat, sense mostrar un mateix pla de coberta ja que no tots els careners segueixen la mateixa orientació. En el conjunt es poden diferenciar varis apartaments, amb denominacions diverses com Flor del Camí, Camperola, Recer de Pau, Niu Joiós; aquestes denominacions responen a noms emprats en èpoques recents. Algunes de les construccions o apartaments són obra del segle XX, però en el conjunt es diferencien algunes estructures d'origen anterior, destaquem les estructures de la meitat més nord. D'aquí en destaquem l'edifici que queda més a l'extrem i l'immediatament a continuació pel costat de baix, mirant al sud. Aquesta mostra una estructura de casa de planta baixa, primera i sotacoberta amb teulada a dos vessants i carener orientat nord-oest a sud-est, quedant perpendicular a la façana principal. Aquest edifici és bastit amb murs de pedra que mostren un parament de carreus desbastats, no gaire regulars, però si que disposats més o menys en filades. Pel que fa a les obertures són de configuració senzilla, amb un balcó de voladís al darrer nivell, i a la planta baixa la porta d'accés feta amb brancals de carreus i per llinda una gran biga de fusta. | 08050-59 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1169500,1.8046800 | 401187 | 4663452 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||
| 45005 | Safareig de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-garriga | XIX | La masia està abandonada i en procés d'enrunament. | Aquest safareig es troba situat adossat al mur de la façana principal de la masia de Can Garriga, orientada al costat sud-est, quedant situat al costat mateix de la porta d'accés. Es tracta d'un safareig cobert o també es podria dir un espai d'acumulació d'aigua, tipus viver amb accés per poder rentar. L'estructura mostra una planta rectangular que queda oberta pel costat sud, la resta d'estructura més o menys queda tota soterrada, ja que està construït adossat al marge i a més per la part superior està cobrert de terra i herba. Les dimensions aproximades de l'interior són d'uns 5,18 metres per uns 3,00 d'amplada i una alçada màxima fins a la part central de la volta d'uns 2,50 metres, i d'entre 70 i 80 cms a la part que correspondria a l'alçada d'acumulació d'aigua. L'estructura és bastida amb murs de pedra amb l'angle vist fet amb grans cantoneres de pedra ben tallada i polida. L'espai és cobert amb volta de canó feta de lloses i pedres posades en vertical. Al frontis, un mur de poca alçada i uns 60-65 cms de gruix delimita l'espai per aquest costat obert i per tant l'alçada màxima d'acumulació d'aigua, aquest mur és coronat per unes lloses inclinades cap a l'interior, a manera de pedrís d'un safareig, d'aquí que es consideri com l'anomenem safareig tot i que les funcionalitats devien ser més diverses. | 08050-64 | A la zona de Llinars. | 42.1328000,1.7312100 | 395140 | 4665300 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||
| 45008 | Font de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-querols | En el moment de la visita la font no rajava, però semblava que l'aigua era utilitzada per abastir la masia. | La font de Querols està situada al costat nord de la casa. És una font amb un dipòsit d'acumulació d'aigua. L'estructura del dipòsit resta soterrada aprofitant el desnivell natural del terreny i permetent que al costat de ponent es situï l'estructura o frontal de la font. La façana és obrada amb pedra, d'estructura senzilla, amb la part central en un pla lleugerament més enretirat permeten que l'aixeta quedi protegida. A la part superior del frontal hi ha un petit forat de ventilació, i a la part baixa, una pica de factura senzilla que recull l'aigua sobrant. La part de sobre del dipòsit de la font és coberta amb terra i herba, enmig hi ha un punt de registre o obertura d'accés a l'interior del dipòsit, és de petites dimensions i coberta amb unes lloses. Tot i que en el moment de fer la visita l'aixeta no rajava, sí que sembla que l'aigua era aprofitada per l'ús de la masia. | 08050-67 | A la zona de Llinars. | 42.1240300,1.7168500 | 393938 | 4664344 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||||
| 45011 | Pleta de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-de-les-planes | XIX-XX | Part del mur per l'extrem sud s'està caient. | A pocs metres de distància de la masia de les Planes, vers el costat nord-oest, i en concret a l'extrem d'un ampli prat que hi ha a la part posterior de la casa, trobem una estructura que es podria correspondre a una pleta per tancar o guardar el bestiar. L'estructura té una planta més o menys ovalada, està adossada al marge o al desnivell que conforma el terreny. El mur que forma aquesta estructura està bastit amb pedra seca, conformant un paredat construït amb blocs de pedra desbastada més aviat grans a les cares vistes del mur i al seu interior un massissat o reompliment de pedruscall. El mur tú uns 120 centímetres d'amplada i una alçada variable que en algun punt fa més d'un metre; la secció del mur és lleugerament atalussada. A la part sud hi ha una àmplia obertura o pas, d'uns quatre metres d'amplada, que és l'entrada al tancat. Aquesta estructura sembla que hauria estat emprada com a pleta o tancat on recollir el bestiar que pasturava, especialment els ramats d'ovelles. En aquest cas es tractaria d'un clos o tancat descobert, o sigui sense coberta, i amb una àmplia obertura per on entraria en ramat, que tot i que no es conservi, es tancaria amb algun tipus de cleda o tanca de fusta mòbil. | 08050-70 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Desconeixem la cronologia d'aquesta estructura, és probable que sigui un element que s'ha anat fent i refent al llarg del anys. El fet que des de finals del segle XVIII hi va haver un augment important de la població, també incrementada en les zones rurals, que a la vegada va significar un augment de les àrees/superfície conreada així com del nombre de caps de bestiar de les masies i explotacions agropecuàries. Podria ser un element dels volts del segle XIX o fins i tot posterior, no tenim però prou informació per donar una cronologia. | 42.1267400,1.7961300 | 400496 | 4664549 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 45014 | Retaules de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-les-capelles-laterals-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII-XVIII | Alguns dels retaules es troben parcialment desapareguts. | En tres de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es conserven part d'uns retaules que mostren una tipologia decorativa pròpia del període barroc. Aquests retaules són els següents: -La capella central del costat de ponent és presidida per la imatge de St. Antoni Abat, una figura de guix de factura moderna. Les parets es presenten repintades per una pintura blanca moderna, sota la qual s'observa, a la part superior frontal, un fragment conservat de la policromia original; es tracta d'una pintura mural (probablement aplicada al tremp) de bona qualitat, que sembla simular el coronament d'un retaule, amb la representació d'uns cortinatges i unes motllures daurades. -La capella més propera al presbiteri en el lateral de ponent, conserva un fons composat per fragments d'unes taules de fusta policromada, probablement barroques, amb les representacions de diversos personatges, entre ells un àngel alat, emmarcats en estructures arquitectòniques motllurades i decorades amb volutes. La capella és presidida per una figura moderna de guix emmotllat, Sant Antoni de Pàdua. -En el lateral de llevant, la capella prèvia al presbiteri presenta una decoració típicament barroca , formada per una pintura molt vistosa amb tota una trama de rocalles, volutes i decoracions florals que emmarquen tres personatges i la imatge central, un quadre de factura moderna de grans dimensions amb la representació de la Marededéu i el Nen en braços. Una petita escultura de la Marededéu de guix moderna presideix l'altar. | 08050-73 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||
| 45016 | Cova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-frares | -VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | IX-III a.C | Des del punt de vista arqueològic conserva poc sediment i remogut. | La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una cavitat natural conformada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada. L'any 1965 es va realitzar un sondeig arqueològic a l'interior de la cova; l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga). Els treballs van permetre documentar una sedimentació de poca potència i molt remoguda; s'hi van localitzar diversos fragments de ceràmica feta a mà (parets, vores i base de parets gruixudes), en concret ceràmica preibèrica i alguna cosa ibèrica, que es pot incloure en el ventall cronològic del final de l'època del Ferro i inicis del període ibèric. | 08050-75 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1965 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova. Els treballs arqueològics van poder concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica. | 42.1342300,1.7586200 | 397407 | 4665425 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga l'any 1965 està dipositat al Museu Comarcal de Berga.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||
| 45017 | L'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescletxa | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | III mil-XV | És una zona transitada | El jaciment de l'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'estén per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés. En concret, el jaciment es troba ubicat en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom al jaciment. L'escletxa dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca calcària. L'entrada es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. A l'interior de la cavitat s'hi realitzà un sondeig arqueològic per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. Els treballs van permetre documentar una seqüència estratigràfica molt remuguda en la que es van localitzar poques restes materials. L'estudi del jaciment va concloure que la cavitat podia haver estat utilitzada en el Neolític com a sepulcre, i posteriorment, en moments puntals de l'edat del Bronze, emprat com a hàbitat esporàdic. Entre el material recuperat en la intervenció destaquen una destraleta votiva de color verdós molt polida i de tall esmolat, un fragment de vas ovoide, entre altres. Actualment, en el sòl de la cavitat s'hi pot identificar la traça de dos sondeigs (d'uns 2x1metes i uns 60cm de profunditat) reomplerts parcialment, i també dos petits forats de forma quadrangular, d'uns trenta centímetres de costat per uns vint de profunditat. | 08050-76 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1975 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una excavació arqueològica a l'interior de la cavitat, dirigida per Josep Carreras i Balaguer. | 42.1215800,1.7472500 | 396447 | 4664035 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga està dipositat al Museu Comarcal de Berga. Entre el material recuperat també es van localitzar algunes peces de cronologia medieval.La cavitat també havia estat emprada com a refugi de pastors.La imatge número 1 ha estat proporcionada per Josep Carreras i Balaguer, i forma part del fons del seu l'Arxiu particular. | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 45021 | Pont del Torrent de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-castellar-del-riu | XIX | El pont té molta vegetació als extrems, però és perfectament transitable. | Es tracta d'un petit pont situat en el torrent de Castellar del Riu (que davalla dels Porxos). Es troba situat per sota de la gran masia de Riu, de fet a poca distància aigües avall del molí i serradora que hi ha sota la masia, no quedant gaire lluny de l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu. El pont és de mides petites, amb un amplada de pas d'entorn a 1,70 m. És format per un arc de mig punt fet per tres filades de rajola massissa posada de pla, els pilars de suport de l'arc així com la resta d'estructura per sobre del perfil de l'arc són de carreus desbastats. | 08050-80 | A la zona de Castellar del Riu | Tot i que la presència de l'arc fet amb rajola massissa ens assenyalen unes cronologies més aviat contemporànies per aquesta estructura, és probable que els fonaments o part del pont siguin de cronologies anteriors. | 42.1201500,1.7618300 | 397650 | 4663858 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 45024 | Camí de Berga a Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-berga-a-castellar-del-riu | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El Camí de Berga a Castellar del Riu consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR36, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí principal. El camí enllaça les poblacions de Berga i Llinars, i de fet amb Sant Llorenç de Morunys. Consta una amplada d'uns 40 metres (20 per banda). La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'Des de la Plaça de la Creu de Berga, allà on hi ha el Casino, surt un camí que puja cap a Sant Francesc, i passa per sota del convent, on hi havia dormida dels ramats. Agafa en direcció als Horts fins que surt a la carretera de Sant Llorenç, a l'alçada dels dipòsits de l'aigua, on es troba amb el camí del Collet Mercadal, on també hi ha dormida dels ramats. Segueix cap a Cal Nen i Cal Guiu, on a mà dreta es troba un corriol que ve de l'Estany. Passa per la Font Negre i tira per la Baga de Queralt cap a Espinalbet, passant pel Prat del Llop, el Poret i pel càmping i seguint cap al Pi de les Tres Branques. Segueix cap a Campllong i cap a la Casa d'en Cots, passa per Sant Serni i es dirigeix cap al Coll de la Cabramorta, passant per Cal Companyó, i es dirigeix cap a Llinars. Des de Cal Companyó també es podia seguir cap a Bancells.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08050-83 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1094600,1.7878400 | 399783 | 4662640 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 45025 | Camí de l'Espunyola a Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap a Peguera passant per Capolat i Castellar del Riu presenta el trajecte següent. A l'alçada de Cal Pius s'inicia el camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges. Creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Terçà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç de Morunys. Continua cap al Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix fins a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. Consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Aquest camí ramader té consideració de gran eix transhumant en l'inventari de camins ramaders del Berguedà (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.). El trajecte d'aquest camí sembal que té algunes modificacions o variants degudes a l'obertura de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys a finals del segle XIX; de fet, en aquesta època i amb l'aparició de les noves vies de comunicació van ser diversos els camins que van ser modificats o adaptats en part del seu trajecte. Sembla que en aquest cas la variant és en el terme de Capolat. | 08050-84 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1112200,1.7737500 | 398621 | 4662853 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR56. En l'inventari aquest camí és denominat 'Camí de l'Espunyola a Peguera o camí de Capolat'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 45026 | Camí d'Avià a Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-davia-a-campllong | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Aquest camí enllaçà la població d'Avià amb Campllong passant per Coforb (municipi de Capolat). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR37, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí secundari. La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'El camí ve del Molí del Castell i agafa en direcció al Polígon Industrial, el travessa i s'enfila cap a la carretera de Sant Llorenç passant a prop de la Sala. Continua cap a Viladomat i segueix per la Riera de Ballús, passant per la Font. Segueix cap a Coforb, abans però, creua altra vegada la carretera, i s'enfila pel Serrat Gran, fins que arriba al Pla de Campllong, a l'alçada del Casó, on troba el camí que puja de Berga i que porta als Rasos o a Sant Llorenç.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) El trajecte d'aquest camí enllaça a l'alçada de la Collada Gran (després de la masia del Portet) amb el camí que es dirigeix cap a Espinalbet. Aquest tram de camí no consta com a camí ramader sinó com a camí veïnal o de comunicació entre la població. Aquest recorregut a més, permetia comunicar les esglésies de Sant Vicenç d'Espinalbet amb la de Sant Martí de Coforb (aquesta darrera va ser durant molt de temps sufragània de la primera). | 08050-85 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1076500,1.7923000 | 400149 | 4662434 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 45028 | Gegants de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellar-del-riu | http://webs.gegants.cat/bagesbergueda/colles-vocalia/els-gegants-del-bergueda/ http://www.castellardelriu.cat | XX | Els gegants nous es troben en bon estat de conservació, però els vells els cal una restauració. | Els gegants de Castellar del Riu estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, la Teresa del Torrent i el Ton de les Prèdiques. Hi ha dues peces de cadascuna de les figures. La figura vella del gegant del Ton de les Prèdiques, es va construir l'any 1987, essent la primera de les figures, té una alçada de 3,10 metres i un pes de 46 quilos. La nova figura del gegant va ser realitzada l'any 1994, té una alçada de 3,40 m i un pes de 35 quilos. La figura més vella de la Teresa del Torrent és de l'any 1989, té una alçada de 3,10 metres i pesa 46 quilos. L'actual geganta es va construir l'any 1994, mesura 3,40 metres d'alçada i fa un pes de 35 quilos. Els gegants vells van ser fets per la mateixa Associació de Veïns d'Espinalbet i la gent que formava la Junta de la festa d'Espinalbet. El constructor de les peces noves és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08050-87 | A la zona d'Espinalbet. | L'any 1987 es va construir el primer dels gegants de Castellar del Riu, el Ton de les Prèdiques, el 1989 va realitzar-se la Teresa del Torrent. El mal esta de conservació de les peces va determinar que l'any 1994 es fessin dues figures noves. La biografia d'aquests dos personatges segons la web de l'Ajuntament de Castellar del Riu és la següent: 'EL TON DE LES PRÈDIQUES En Ton Berlinga (Ton de les Prèdiques) era seminarista. Disciplinat i intel·ligent, deixà el seminari per amor i, abandonat per aquest mateix, amor es va refugiar a les muntanyes de la Nou i Espinalbet. Era molt conegut a la comarca del Berguedà gràcies als seus discursos molt ben enllustrats i interromputs, sovint, per una lletania d'improperis. Va dedicar part de la seva vida a fer de pagès, cuidant horts a Espinalbet o anant a buscar llenya al bosc. LA TERESA La Teresa del Torrent era una dona baixeta, corbada, dolça i amb una veu molt tendra, tenia un immens amor pels animals, en especial pels conills i les gallines. Va viure a Espinalbet a partir de l'any 36 a l'hostal existent a la pujada de l'església, on no hi faltava mai el pa, la llonganissa i el porró per a tothom qui ho volgués.' El municipi realitza una Trobada de Gegants que es van iniciar l'any 1992. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu, fundada el 1987, i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Cisa Camps | Els primers gegants van ser fets juntament amb el dimoni i els quatre nans, per tal de donar més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. Paral·lelament es van crear els balls de cadascun dels elements.El primer gegant del Ton de les Prèdiques va ser construït quan encara vivia el mateix Ton, expliquen que ell mateix va donar el vist-i-plau a la creació del gegant i fins i tot va fer un parlament el dia de la inauguració. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||
| 45029 | El dimoni i el banyut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-banyut | http://www.castellardelriu.cat | XX | El banyut es troba en bon estat de conservació, però el dimoni requereix d'una restauració. | Es tracta d'unes peces del bestiar festiu del municipi de Castellar del Riu que s'utilitzen en durant la Festa Major d'Espinalbet, en concret en la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel. El dimoni és al figura més vella de les dues, mesura 2 metres d'alçada i uns 90 centímetres d'amplada, el seu pes és de 19 Kg. Aquesta figura va ser substituïda el 1994 pel Banyut, una figura que també simbolitza el dimoni; aquesta fa uns 3 metres d'alçada i un pes de 29 quilos. El dimoni nou, o banyut, va ser fet en el mateix període que els gegants nous i pel mateix constructor, en Francesc Cisa Camps de Bagà. | 08050-88 | A la zona d'Espinalbet. | El dimoni es va construir l'any 1987, essent inaugurat el setembre d'aquell any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet. L'any 1994 va ser substituït pel Banyut degut al mal estat de conservació del dimoni. El ball contra Sant Miquel és l'única representació que es fa amb el Banyut, s'escau sempre el diumenge de la Festa Major d'Espinalbet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El primer dimoni, els gegants vells i els quatre nans, es van construir paral·lelament. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu i un caire més festiu a la Festa Major d'Espinalbet. També va comportar la creació dels balls de cadascun dels elements. La música del ball del dimoni contra Sant Miquel va ser composada per Marià Miró. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 45032 | Fons Arqueològic de Castellar del Riu al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-castellar-del-riu-al-museu-comarcal-de-berga | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VVAA (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | Algunes peces requereixen d'una neteja i restauració. | El fons del Museu Comarcal de Berga té, custodiat a l'espai de reserva del museu, el material recollit als jaciments de l'Escletxa i el de la Cova dels Frares de Castellar del Riu. El material procedent de l'Escletxa és el següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 12: maxil·lar inferior d'un infant amb dos queixals i una dent. Presenta una deformació de naixement. Mides: 2,2x6,3x3,3 cm. -Núm. 13: fragment de ceràmica feta a mà, probablement d'una olla (pasta de color fosc amb desgreixant de quars). Mides: 12,18x8,8x0,9 cm. -Núm. 14: fragment de ceràmica feta a mà, corresponent a una nansa de llengüeta amb decoració incisa en el perfil (pasta de color gris fosc, desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides: 35x21 mm. -Núm. 15: fragment de ceràmica a mà, dos fragments informes, corresponents a un vora de gerra de forma indeterminada, tenen la cara exterior decorada amb incisions a manera d'espina de peix (pasta amb desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides del fragment gran: 1x6,8x4,3 cm. Mides del fragment petit: 1x3,9x3,7 cm. -Núm. 16: destral de sílex. Destral votiva amb part del taló trencat i amb un tall ben polit. Forma aproximadament trapezoïdal. Mides: 3x2,2x0,3 cm. -Núm. 207: fragments de ceràmica feta a torn lent. Tres fragments de vora probablement de tres olles diferents, de tipus globular amb vora exvasada (pasta grisa i desgreixant calcari). D'època medieval. Mides del fragment més gran: 0,6x7,7x7,7 cm. -Núm. 208: destral de ferro, presenta doble fil o tallant, amb forat de secció quadrangular per ser manegada. Medieval? Mides: 41,5x29x4,3 cm. -úm. 209: fragment de ferro, mostra forma triangular amb peduncle. Medieval?. Mides: 1,5x22x5 cm. -Núm. 210: fragment de bronze, làmina amb vora. Alta Edat Mitjana? Mides: 4,3x1,4x0,05 cm. -Núm. 211: conjunt de vuit claus de ferro molt degradats, la majoria són de secció quadrangular, algun amb el cap de tipus diamant. Alt medieval? -Núm. 978: gran quantitat de fragments d'ossos humans, hi ha vèrtebres, ossos llargs de les extremitats superiors o inferiors, restes de costelles i alguna dent. Resta pendent de confirmar que siguin ossos humans. Neolític. Mides diverses. -Núm. 979: conjunt format per 26 fragments de ceràmica, són fragments de vàries peces, fetes a mà i a torn, de pasta de diferents colors i cronologies també diverses. El registre també inclou dos fragments de plaqueta de ferro. El material que figura com a procedent de la Cova del Frare és (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 970: diversos fragments de ceràmica de parets gruixudes, inclou vores, base i parets. | 08050-91 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El material que hi ha al Museu es va recuperar en les intervencions arqueològiques que el Grup de Prehistòria i Arqueologia del mateix Museu va realitzar al municipi de Castellar del Riu. La prospecció de la Cova dels Frares es va realitzar l'any 1965 i els sondeigs a l'Escletxa l'any 1975. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. | 79|85|78 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 45034 | Fons de l'Arxiu parroquial de Llinars a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-llinars-a-sant-llorenc-de-morunys | <p>-ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XIX-XX | Caldria una millor organització de l'arxiu. | <p>A l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç de Morunys trobem el fons de la parròquia de Llinars, es troba custodiat en aquest arxiu degut a que aquesta parròquia pertany a l'arxiprestat de Solsona-Morunys. El fons es troba classificat com a 'ARXIU PARROQUIAL. VALLS DE GUIXERS I LLINARS. LLINARS. Comprèn Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, Mare de Déu de la Mata, Sant Martí de Canals, Sant Serni de Terrers.' Segons consta va ser ordenat i revisat a Sant Llorenç al maig del 2002 i juliol del 2006, moment en que es va fer un quadre de classificació que especifica la documentació que conté. Segons això consta de : 1.- BAPTISMES, COMPLIMENT PASQUAL I ESPOSORIS. A) Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941. b) Llibre C, 1842-1917. c) Llibre D, 1918-1930. d) Llibre-índex d'esposoris, de Mn. Armengou, 1614-1935. e) Compliments Pasqual. 1940-1960. 2.- 'TOTUM' I EXPEDIENTS MATRIMONIALS. A) 'Totum'. -Baptismes, 1931-1936. Té index al foli 98. -Confirmacions, 1956-1973. -Esposoris, 1931-1976. Té índex al foli 39. -Òbits, 1921-1976. Té índex al foli 79. b) Expedients matrimonials, 1942-1972. 3.-DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL. A) Cuentas del Culto y de la Mata, 1940-1954. b) Cuentas del Capillo de animas, 1940-1987. c) Comptes, 1941-1972. d) Novenario de ánimas, 1947-1984. e) Factures, 1950-1975. f) Cuentas de la parròquia de Llinás ( y del Santuario de la Mata), 1953-2001. g) Llibre de comptes particulars de Mn. Clotet, 1959-1963. h) Libro de Colectas, 1961-1966. i) Informe del bisbat: any econòmic, 1977. 4.- DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL VÀRIA. A) Documents parroquials. B) La Mata. C) Textos de la Missa. E) Goigs. F) Arancels llibret. G) Sociedad Luz Eléctrica, 1958-1960. h) Instruccions, de Correus. i) Documents parroquials. J) Factures.</p> | 08050-93 | A la rectoria de Sant Llorenç de Morunys. | <p>La parròquia de Llinars consta referenciada documentalment des del segle IX, formant part dels indrets de la Vall de Lord que Guifré el Pelós va escollir per iniciar la seva activitat repobladora, junt amb el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra; posteriorment consta referenciada també com a parròquia al segle XIV. Al segle XVIII coincidint amb un període d'augment de la població, de bonança econòmica i d'ampliació de les terres conreades, coincideixen doncs amb la construcció d'una nova església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars i a la vegada amb la construcció del Santuari de la Mata, situat relativament a prop de la parròquia. De fet, el fons inclou també la documentació del Santuari de la Mata també del terme municipal de Castellar del Riu, i de Sant Martí de les Canals del terme de Montmajor i Sant Serni de Terres dins el límit municipal de Capolat. El conjunt d'aquestes esglésies conformen el què ha estat la unitat territorial però no jurisdiccional coneguda com Llinars, essent una delimitació més aviat eclesiàstica, ja que a nivell administratiu i per tant municipal es troba repartida en diversos municipis. Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fet que es tracti d'una petita parròquia amb culte però no puntual, i que la gestió és portada des de la parròquia de Sant Llorenç de Morunys determina que el fons estigui conservat en aquest arxiu. Cal tenir present que a més Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars no compta amb rector resident, sinó que les tasques van a càrrec del mossèn de Sant Llorenç.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La data dels fulls on consta aquesta catalogació i organització indica Sant Llorenç maig 2002- juliol 2006, segons el mossèn respon al fet que en realitat es va fer la revisió i posada en ordre el 2002 i el 2006 es va fer una nova comprovació de la informació. En la documetació es guarda còpia del 'Projecte cementiri parròquia Llinars' de l'arquitecte Ramon Masferrer, amb data Llinars, febrer de 1963. Aquest projecte però no s'arribà a realitzar. En el llistat de classificació consta 'Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941', malauradament aquest llibre és només això un llibre-índex, en el qual hi ha un índex dels noms que apareixien en el llibre o llibres de Baptismes dels anys 1556 al 1941, amb la qual cosa tenim una mancança important de documentació, ja que els llibres pròpiament no es sap què va passar amb ells, es consideren desapareguts. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||
| 45068 | Font de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-calders | Seria convenient retirar la banyera i col·locar-hi un altre element per abeurar millor el bestiar, més acord amb el paisatge i l'entorn. | La font de Calders està a llevant del Refugi-Xalet dels Rasos de Peguera, en concret a l'altra banda de la carretera. La font està formada per un frontal fet amb pedres irregulars, del qual surten tres brolladors d'aigua (tubs metàl·lics). L'aigua es recollida i circula per un cóm de fusta fet en un tronc d'arbre llarg i estret, al final del qual hi ha una banyera metàl·lica, a partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall. | 08050-127 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1365000,1.7635900 | 397822 | 4665672 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45068-foto-08050-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45068-foto-08050-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font ha estat tradicionalment lloc de pas d'excursionistes i visitants de la zona. Ha estat el subministre d'aigua del Refugi. Evidentment també és lloc d'abeurada del bestiar que pastura per la zona. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||||
| 45087 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-0 | XIX-XX? | L'estructura es troba molt coberta de vegetació i la part superior està parcialment ensorrada. | Es tracta d'una estructura que actualment està molt coberta de vegetació, fet que no permet veure clarament la seva construcció. L'estructura està bastida adossada al terreny, determinant que tant sols sigui visible un frontal o façana. Aquesta façana és bastida amb frans blocs de pedra desbastada. A la part baixa trobem la boca del forn formada per una obertura en arc rebaixat fet també amb pedres posades en vertical; l'interior de la boca és cobert amb volta de canó també de pedra, al fons es pot veure una obertura, avui sitjada per l'enderroc de part de l'estructura, i que es correspondria amb l'accés a la cambra de cuita. En un dels laterals del frontal hi ha un gran contrafort que fa de reforç de l'estructura. Accedint a la part superior, podem veure part de la cambra de cocció, tot i que es troba quasi totalment sitjada, es pot identificar que era de planta més o menys circular. | 08050-146 | A la zona d'Espinalbet | 42.1182000,1.8143700 | 401990 | 4663580 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No hem pogut obtenir informacions precises sobre l'època en que va funcionar aquest forn, tot i que no sembla gaire antic. Podria tractar-se d'una estructura de finals del segle XIX o fins i tot del segle XX.Tampoc hem pogut confirmar quin producte s'elaborava en aquest forn, però les característiques i l'indret on es localitza, amb presència de roca calcària, indica que segurament va ser emprat per coure pedra calcària destinada a fer calç. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 45092 | Avenc de la Torrota / Avenc R. 7 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-torrota-avenc-r-7-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | L'exploració és perillosa per la presència de blocs inestables. | <p>L'avenc de la Torrota es troba ubicat a la cim de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància vers el nord-nord-est de l'antena que hi ha a l'extrem del puig. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut de 41 metres i un desnivell de -15 m de fondària. La boca d'entrada es troba en un lleuger pendent que forma una petita depressió, és una obertura de 1,20 x 0,80 metres que obre a un R.1 el qual condueix a una galeria d'uns tres metres. Aquesta galeria enllaça perpendicularment amb una fractura de la roca, que en forma de pou es permet davallar uns 9 metres. El fons del pou és ple d'enderroc. A partir d'aquí es pot continuar en sentit sud per una galeria fins a uns 5 metres, assolint la cota de desnivell de -13,5 metres que acaba en un petit engolidor. Si per contra es continua per la fractura en sentit nord-est s'arriba a la màxima fondària i es pot continuar uns 12 metres més fins que la cambra es tanca. La galeria de la base de la diàclasi té uns 60 cm d'amplada mitja. Passant un ressalt de +2 m es localitza una galeria paral·lela a l'anterior que passats 5 metres pren una forta inclinació, tot acabant en el pis inferior. Consta que la cavitat és estreta i l'exploració es considera perillosa per la presència de blocs inestables. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161)</p> | 08050-151 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 1960 per part del S.I.R.E.-U.E.C. del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1291000,1.7867500 | 399724 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45092-foto-08050-151-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980:60), on a més consta que també és denominat com a Avenc R.7 de Rasets. Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||
| 45095 | Barraca al peu del camí d'Espinalbet al Coll de l'Oreller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-peu-del-cami-despinalbet-al-coll-de-loreller | XIX-XX | La barraca es conserva sencera però presenta algunes esquerdes importants a la volta. | Barraca situada al peu del camí que d'Espinalbet puja cap al Coll de l'Oreller. Es tracta d'una petita barraca d'entorn als dos metres i mig de llarg i per un metre seixanta d'amplada de mides interiors. L'estructura està bastida adossada al desnivell que conforma el terreny. L'interior mostra una planta rectangular, construïda amb murs de pedra i coberta interiorment per volta de canó de rajola o maó massís posat de pla. A la part central de la volta hi ha una petita obertura que dóna a l'exterior, actualment és coberta amb una planxa metàl·lica. Exteriorment, pràcticament només és visible el mur de la façana, on hi ha una porta d'accés amb llinda plana monolítica. El coronament de la façana seguint un perfil corbat, reflex de la volta, mostra un petit sortint a manera de ràfec fet amb lloses. La part superior es troba coberta amb terra i vegetació. | 08050-154 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1211800,1.8103800 | 401665 | 4663916 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No hem pogut esbrinar l'utilitat d'aquesta construcció, que sembla que hauria tingut una funció essencialment de barraca. Segurament per resguardar el pagès que conreava les feixes del voltant, sobretot en cas de pluja o tempesta, i també com a magatzem per guardar i desar-hi eines del camp. No es pot descartar que en algun període també fos emprada com a trumfera. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||||
| 44942 | Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada cap al sud-oest de la gran masia de Riu de Castellar o Castellar del Riu, prop del torrent. L'església està en procés d'enrunament, amenaçant un empitjorament de la seva degradació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un antic absis a llevant, al costat de tramuntana una capella lateral i al costat de migdia una capella i la sagristia. A l'extrem sud-oest hi ha un campanar de planta quadrangular. La nau és de planta rectangular amb l'absis al costat de llevant, on hi ha l'accés actual al temple. La nau és coberta amb volta apuntada feta amb un aparell molt regular de pedra tosca; al punt de contacte amb l'absis hi ha un arc toral. El presbiteri ubicat al costat de ponent mostra restes de la base del retaule, el paviment de rajola hidràulica, i la barana de separació amb la resta de la nau. Al costat sud del presbiteri hi ha l'accés a la sagristia, avui amb el sostre ensorrat. Les capelles laterals eren cobertes amb voltes d'aresta de pedra, la del sud encara es conserva i també manté restes de la mesa de l'altar o retaule. A l'extrem nord-est hi ha una fornícula que devia custodiar la pica beneitera. Les parets interiors estaven revestides i mostraven un acabat de pintures, a la volta amb imitació d'un carreuat, actualment en podem veure algunes restes. A l'extrem sud-oest s'alça el campanar, és de planta quadrangular i era cobert a quatre vessants, a la part alta hi ha quatre obertures, una per façana, la nord i la de llevant són dues petites finestretes d'estil romànic, amb arc de mig punt fet amb un peça monolítica de pedra tosca, els brancals i ampit també són del mateix material. Les altres dues obertures de majors dimensions, són també d'arc de mig punt adovellat, i del mateix material. L'absis fou totalment modificat en situar-hi, en època moderna, la porta d'accés al temple, fet que a la vegada va determinar un canvi en el seu alçat, augmentant-ne l'alçada a fi de poder-hi col·locar el cor, i afegint a la façana una obertura per il·luminar l'interior, situada per sobre la porta. La porta d'accés és de llinda en arc de mig punt adovellat. Els murs de l'estructura medieval són fets amb carreus força regulars disposats en filades i a trencajunt, els murs de factura més moderna algunes parts presenten un paredat més irregular, tot i que a les capelles és encara força endreçat. Al costat de tramuntana hi ha l'antic cementiri, delimitat per un mur de pedra de poca alçada. Es tracta d'una església d'època medieval, amb origen al segle IX, però amb una part important de l'estructura clarament identificable amb època gòtica. A època moderna s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, moment en que es degueren construir les capelles laterals, la sagristia, i es va substituir la porta d'entrada que devia estar situada al costat sud, per una ubicada al costat de llevant, oberta enmig de l'absis, també sembla que s'augmentà l'alçada del mur del mateix absis, buscant donar-li una major amplitud ja que passava a ser la façana d'accés al temple. Aquest canvi d'ubicació de la porta també va comportar una modificació de tota la distribució interior, ja que l'altar passava a ocupar la banda oposada, ubicant-se al costat de ponent, i ara amb l'entrada a llevant, es va fer també un cor a sobre el cancell d'accés. L'estat actual és molt precari presentant, a més de l'enderroc d'algunes parts (com de la capella lateral nord, part superior de la zona de l'absis i la sagristia), greus esquerdes en tota la seva estructura però especialment perilloses en la volta i l'arc toral. | 08050-1 | Nucli de Castellar del Riu. | Es troba situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1199500,1.7603800 | 397530 | 4663838 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44954 | Castell de Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es conserven poques restes visibles d'estructures. Caldria una excavació arqueològica. | Les restes del Castell de Terçà estan ubicades dalt d'un petit turonet rocós, situat just a la part posterior de la masia de Terçà. La zona és una àrea oberta que sobresurt en la baga de Terçà quedant emplaçada amb molt bones vistes cap a tota la vall fluvial que conforma el torrent de Riu, el qual descendeix dels Porxos passant pel costat de la gran masia de Castellar del Riu, cap a Terçà i continua cap Terrers, torrent que amb l'unió de l'aigua de Llinars conforma la coneguda riera d'Aiguadora. El turonet on hi ha les restes és un petit i allargat turó rocós de poca superfície. Les restes d'estructures visibles són trams de murs que assenyalen un possible mur perimetral i altres murs perpendiculars a aquest. Podrien conformar un espai quadrangular d'uns escassos tres metres de costat. Segurament gran part del material constructiu va ser reaprofitat en la construcció de la masia. Les poques restes observables no permeten aportar més dades sobre l'estructura. | 08050-13 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Terçà és conegut pel fet que consta en la documentació ja des del segle XII, quan ja apareix vinculat al trobador Guillem de Bergueda, fill del vescomte de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.') (VVAA:1985:170) La primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985:170), relaciona el castell i la masia de Terçà, per tant es pot pensar que la fortificació de Terçà fou bastida cap al segle XIII, ja que al segle XII (en el testament) no es fa cap esment al castell o fortificació i al XIV consta com a construït. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. | 42.1082300,1.7441100 | 396166 | 4662556 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44957 | Castell d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-despinalbet | <p>-GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Són visibles poques estructures arquitectòniques i caldria delimitar i establir quines restes pertanyen al castell. Caldria una excavació arqueològica. | <p>El turó on s'aixeca el nucli central d'Espinalbet, format per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la rectoria i junt amb restes d'altres estructures, és el lloc on es creu que hauria estat emplaçat el castell. De fet, dalt del morral que hi ha al costat de l'església i la rectoria, orientat cap al sud-est, trobem restes d'estructures que podrien correspondre al castell d'Espinalbet. Es conserven poques estructures visibles, en concret podem observar una plataforma de planta irregular, tot i que tendint a quadrangular, el mur que en conforma el seu perímetre és bastit amb pedres de tall irregular i mides força grans, l'estructura aprofita les afloracions rocoses existents. Per accedir a la part superior de la plataforma hi ha una petita escala de graons de pedra al costat de ponent. Aquesta plataforma s'ha interpretat com la possible base d'una torre de defensa. Caldria una intervenció arqueològica per tal de poder delimitar l'extensió total de les restes i per tant detectar si es conserven més estructures pertanyents al castell, i d'altra banda, poder precisar més informació tant arquitectònica, com funcional i cronològica d'aquesta plataforma. Es creu que els fonaments de la rectoria també poden estar bastits sobre o aprofitar part d'estructures del castell. Tanmateix, també s'apunta en la bibliografia que gran part de la pedra del castell va ser aprofitada per la construcció de la rectoria i/o de l'església.</p> | 08050-16 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Castell d'Espinalbet, junt amb altres indrets d'Espinalbet i d'altres llocs de Castellar del Riu, consten com a possessions del trobador Guillem de Berguedà. Béns patrimonials que el trobador va heretar del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà, el 1183. (VVAA:1985:40). En el testament del trobador, amb data 25 d'abril de 1187, Guillem deixa al seu germà Berenguer diverses possessions entre les quals el castell d'Espinalbet ('Kastrum de Espinalbeto'), el qual, en el testament reconeix tenir en feu del rei d'Aragó (VVAA:1985) junt amb el castell de Madrona i el de Casserres amb les seves pertinences, etc.(VVAA: 1985:40-41). Malauradament no hi ha constància de més notícies documentals referides al castell d'Espinalbet.</p> | 42.1186000,1.8082400 | 401484 | 4663632 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El turó té orientació vers sud-est, permetent una bona visibilitat vers tota la vall de la Riera de Metge al seu pas pel terme de Castellar del Riu i part del terme de Berga i amb contacte visual molt directe amb Queralt (indret que s'hi ubica el castell Berguedà), així com vers tota l'obaga de la mateixa Serra de Queralt i de la Tossa. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||
| 44961 | Rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castellar-del-riu | GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico, ¿? Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Es troba en procés d'enrunament. | La rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada al sud-oest de les restes de l'església. Actualment l'edifici es troba en avançat estat d'enrunament, mostrant en algunes parts una alçada dels murs fins al segon nivell. Sembla que la casa havia estat formada per diverses construccions que s'adossaven les unes a les altres configurant una planta allargada disposada orientada cap al sud-oest. Les restes conservades de major envergadura semblen corespondre a l'estructura més antiga i per tant al cos principal de l'edifici, al qual s'hi anaren adossant els diferents annexes i ampliacions. Els murs són de paredat irregular i carreus a les cantonres. Pel que fa a les obertures tant sols podem distingir una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda d'arc rebaixat adovellat i carreus als muntants, també podem veure alguna finestreta amb contorn de carreus, i alguna altra de configuració més senzilla. L'edifici és bastit adossat al marge que conforma el desnivell del terreny, mostrant una menor alçada de les seves façanes posteriors. Per fotografies antigues podem saber que l'estructura principal de la casa era de tres nivells, planta baixa, primera i segona o sotacoberta. Les ampliacions dels laterals eren de menor alçada que es mostrava progressiva a mesura que s'allunyava de l'estructura central, tot compartint el conjunt d'edificis els mateixos plans de coberta, amb dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. | 08050-20 | A la zona de Castellar del Riu. | Les referències a la rectoria de Castellar del Riu ens remeten a les notícies documentals de l'església que es remunten al període medieval. Tot i que no hem pogut esbrinar la cronologia de la rectoria aquesta sembla que podria correspondre a una obra d'època moderna, potser d'entorn als segles XVII-XVIII, sense poder-ho concretar. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Curato Riu' que correspondria a la primera referència directa de la rectoria. L'església es trobava situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1198800,1.7601800 | 397513 | 4663830 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44965 | Sant Miquel de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-can-garriga | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Miquel de Can Garriga es troba situada al costat de la masia de Can Garriga, a uns pocs metres al seu costat nord-est, a la part alta del conjunt. Es tracta d'un petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elments de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell. Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102) La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14) | 08050-24 | A la zona de Llinars. | La capella sembla una obra contemporània, que segons ens indiquen les fonts publicades tenia la data 1880 gravada a la porta. Segons Armengou, 'Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per St. Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de la parroquial.' (ARMENGOU:1991:102) La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls. L'església hauria estat una capell privada de la masia. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44966 | Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serrador | XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben situades al peu del torrent dels Porxos i del camí que porta a la gran masia de Castellar del Riu, de fet queda emplaçada a molt poca distància d'aquesta. Actualment l'estructura es troba en avançat procés d'enrunament. S'identifica la planta de l'edifici, de forma rectangular, que està bastit adossat al desnivell del terreny. L'edifici és construït amb murs de pedra que conformen un paredat irregular amb grans carreus desbastats a les cantoneres. En la seva estructura es pot distingir alguna part al costat més de llevant refeta amb maó massís. La part posterior de l'estructura mostra un major alçat conservat de les seves parets. A la part frontal s'identifica a la part baixa, una volta de mig punt feta amb carreus i lloses disposades en vertical. Aquesta obertura constituia la sortida d'aigua cap al torrent, situat al costat mateix. L'accés a l'edifici era a través del costat de ponent. En aquest mateix sector fa una mica de pla, a manera d'era i en el que hi ha les restes d'una altra estructura que sembla que es corresponien a un annex destinat al bestiar i magatzem. | 08050-25 | A la zona de Castellar del Riu | La masia de Castellar del Riu, també anomenada Riu de Castellar, va ser una gran pairalia amb una important i intensa activitat ramadera . També va esdevenir un centre d'explotació forestal de la zona en època contemporània. La masia disposava de molí fariner, serradora, etc. Aquesta construcció sembla que també estaria vinculada a les explotacions de la masia, provablement també com a serradora o molí. | 42.1205800,1.7641700 | 397844 | 4663903 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44968 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot | XIX | En procés d'enrunament. | La masia anomenada el Casalot, actualment es troba bastant enrunada, conserva part de les seves façanes, en alguns punts fins una alçada de més de dos metres. Mostra una planta rectangular orientada amb el què hauria estat la façana principal vers el sud. Els murs, d'uns 50 cms de gruix, són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres de blocs de pedra ben tallats i polits. Pel que fa a les obertures tant sols podem observar la traça d'algunes que conserven els brancals, fets amb carreus. A l'interior tant sols podem veure les restes d'un paret mitgera de pedra. Aquesta estructura es correspondria amb la casa pròpiament dita. Al seu costat sud-est hi ha les restes de dues construccions més. La més propera a la casa podria correspondre a un paller o porxo, és també bastida amb un paredat irregular, hi ha les restes d'algun pilar de maó massís. L'altra estructura és de dimensions més petites, mostra planta rectangular i es troba més cap a llevant, al costat del porxo. La masia està situada en una zona força planera i oberta, envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ja ocupades per massa forestal. | 08050-27 | A la zona de Castellar del Riu | Les úniques referències documentals del Casalot les trobem en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Casalot. La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Casalot, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Corba i Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1305700,1.7759000 | 398830 | 4664998 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44969 | Cal Jepolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepoli | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa de Cal Jepolí es troben situades a l'est de la gran masia de Can Garriga, però a certa distància d'aquest. Queda emplaçada dalt del vessant que s'aixeca a la vall del torrent de les Torrenteres, per sobre de la zona de les baumes de Sant Pere, una zona amb un fort i abrupte desnivell. Les restes de Cal Jepolí permeten identificar dos espais adossats que conformen una planta rectangular orientada vers el sud-oest cap on més s'obre la vall. Els murs són de poca alçada ja que a més estant molt coberts d'enderroc que en cobreix gran part de les estructures. Són murs d'entre 50 i 55 cm de gruix bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'espai que queda al costat més de llevant semblaria correspondre a la vivenda i el del costat més de ponent, potser era destinat al bestiar i/o magatxem. Tanmateix, les dimensions de les restes mostren una edificació petita, una caseta no gaire gran. Al costat de la casa hi ha un mur que sembla delimitar un espai a mode d'era. També hi ha alguns altres murs de marge i de les antigues feixes de conreu pel voltant. | 08050-28 | A la zona de Llinars. | Cal Jepolí consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1315600,1.7386700 | 395754 | 4665153 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44969-foto-08050-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44969-foto-08050-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La seva situació, en una zona elevada, amb tota la vall que sobre al davant, permet gaudir d'unes amplies vistes. La masia es troba en una zona de difícil accés. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44970 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia la Pedrera es troba en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació, fet que dificulta la visió de les estructures conservades. Podem identificar dos espais diferenciats. D'una banda, l'estructura que es correspondria amb la casa que conforma una planta rectangular construida amb murs de pedra, d'uns 55 cm de gruix, bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus de pedra ben tallada. En alguns punts l'alçada conservada dels murs és d'uns dos metres o poc més. Al costat de ponent de la casa hi ha adossada una altra estructura de planta més petita, que podria correspondre a un paller o espai destinat al bestiar. Les estructures estan construides adossades al marge. La planta allargada que defineixen aquestes restes queden orientades vers al sud, costat que conformaria la façana principal de l'edifici. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. | 08050-29 | A la zona de Castellar del Riu | A nivell documental, les úniques referències conegudes són les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'La Padrera'. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Padrera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. | 42.1148600,1.7567600 | 397222 | 4663277 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44971 | L'Herbatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lherbatgera | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia l'Herbatgera està situada vers el sud-est del nucli de Castellar del Riu, quedant emplaçada dalt d'un turonet en una zona planera i oberta. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, amb la coberta i gran part dels forjats caiguts, però en la qual encara podem observar gran part de les seves façanes, algunes conservades fins a l'alçada de la coberta. De tota manera les restes es troben molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. Podem identificar que consta d'una estructura principal de planta quadrangular o rectangular, que es correspon a la vivenda i un cos adossat al costat de llevant i un altre de més petit al costat de ponent. L'edifici queda orientat amb la façana principal cap al sud-oest; sembla que constava de planta baixa, planta primera i potser unes golfes. També s'identifica la traça dels dos vessants de la coberta, que era amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 65 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, col·locats amb una distribució força regular, tot creant més o menys filades; les cantoneres són de grans carreus rectangulars, ben tallats i més o menys polits. Pel que fa a les obertures, la majoria són fetes amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Sembla que l'edifici principal, la casa, presenta una estructura de dos cossos paral·lels orientats perpendiculars a la façana principal. Hem de pensar que la distribució de les plantes seria l'habitual, amb la planta baixa destinada en gran part al bestiar, i la planta primera a vivenda, de la que podem veure que el cos de ponent hi hauria l'espai destinat a cuina amb la llar de foc, de la que es conserva encara la xemeneia. En el cos annex del costat de llevant, els murs són fets amb pedres més irregulars però amb cantoneres igualment ben tallades. Aquest cos que sembla que devia ser de dos nivells, ja que l'angle sud-est es conserva a una alçada superior a la planta baixa, tot i que a partir d'aquest nivell en configuració de pilar; sembla que pel costat sud-oest (la façana principal), potser el segon nivell conformava una àmplia obertura. L'afegit del costat de ponent es troba molt cobert de vegetació i no podem veure gaire res de la seva estructura. Al voltant de la masia hi ha algunes de les antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. Al costat de la casa hi ha diversos arbres d'interès, alguna freixera i sobretot grans roures. | 08050-30 | A la zona de Castellar del Riu | La masia Herbatgera consta documentada ja des del segle XII, època en que apareix com a possessió de la família vescomtal del Berguedà. Així la referència que tenim del mas és en el testament del trobador Guillem de Berguedà, datat el 25 d'abril de 1187, on trobem que entre les deixes testamentàries: 'Deixo a Santa Maria de Poblet els dos masos que en diuen d'Herbeiera, al terme de Catellar i tres masos d'Espinalbet que ja vaig donar al temple de Sant Maria amb el meu germà Ramon junt amb llurs pertinences i feus.' (segons traducció de Paquita Sallés i Verdaguer (VVAA: 1985: 41). Aquest fragment ens deixa constància doncs, de l'existència ja en ple segle XII del mas, que de fet junt amb altres possessions al terme de Castellar del Riu es trobaven en mans del trobador. Hem de precisar que en el text es concreta els dos masos que en diuen Herbeiera, no sabem però a quins es correspondrien exactament aquests dos masos, ja que al lloc actualment hi trobem les restes d'un únic mas. Hem de suposar que almenys a l'indret ocupat per les restes de l'actual mas s'hi localitzaria un dels dos, però desconeixem la localització del segon i ni tant sols on podria estar ubicat, si a poca distància d'aquest o relativament separat. No coneixem altres notícies documentals fins ja al segle XIX, la masia no consta en els fogatges de població publicats dels segles XV i XVI. En data de mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Arbayera'.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa 'Arbayera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Padrera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. Les notícies documentals ens informen doncs de l'existència ja en plena edat mitjana d'uns masos anomenats Herbatgera. Actualment però les restes que ens han pervingut, no semblen correspondre a una edificació d'aquelles cronologies, sinó una obra d'època moderna potser d'entorn al segle XVIII; de tota manera la gran vegetació que cobreix part de les estructures ens impedeix veure amb claredat els paraments, sobretot de la part baixa, per tant no podem afirmar amb rotunditat que no conservi elements o restes d'època medieval. | 42.1154400,1.7478800 | 396489 | 4663352 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta masia consta referenciada i anomenda de maneres diverses, entre les denominacions i les grafies tenim Arballera, Arbatgera, Herballera, Herbatgera, Erbatgera, entre altres. Aquesta masia queda emplaçada en un indret amb bones vistes sobre la vall del riu de Castellar, i per tant vers la baga de Terçà i la Serra de la Tossa pel sud, i pel nord i oest cap a la serra on hi ha el Serrat de la Corba i Cap del Pelat (o Rocaterçana) i per tant també amb domini del pas del Grau de l'Olivell. En primer terme, just al davant té visió directa vers Terçà on hi havia el Castell de Terçà documentat també com a possessió de Guillem de Berguedà en el seu testament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44973 | Cal Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Cots està situada a pocs metres al nord de la masia de Ca l'Ingla. Actualment aquest mas es troba en procés d'enrunament, però s'hi poden identificar diferents construccions. Així, al costat de llevant del conjunt de restes, al peu del camí, hi ha les restes d'un edifici que estan molt cobertes de vegetació, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. L'alçada conservada dels seus murs semblen indicar que constava de planta baixa, primera i potser un segon nivell, probablement ja sotacoberta. Els murs són de paredat irregular format per pedres més aviat petites i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures no podem distingir gaire elements arquitectònics destacables, es veuen alguns muntants fets en carreus desbastats, i alguna finestreta de planta baixa, de dimensions petites i allargada, emmarcada amb uns pocs carreus. Pel costat sud s'identifica un canvi en els paraments, amb presència d'un angle en mig del mur, podria respondre a una modificació o ampliació de l'estructura. Al costat de ponent d'aquesta edificació trobem altres estructures de les quals es fa encara més difícil identificar la planta i veure elements arquitectònics ja que es troben molt tapades per la vegetació que hi ha crescut. De tota manera es pot apreciar un alçat considerable d'alguns dels murs, especialment dels angles o cantoneres. Entre aquestes dues edificacions principals o més grans, hi ha les traces d'altres murs i sembla que d'algun altre cos o annex de dimensions menors, a més sembla que per l'extrem nord hi ha una mena de mur de tancament, és probable que delimiti l'espai per aquest extrem ja que al darrera hi ha un fort pendent o desnivell que dóna a la rasa del torrent de Castellar. | 08050-32 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa Can Cots la trobem referenciada en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on figura la casa Casancots, que consta d'una casa de Farguell de Joaquín de Barcelona. | 42.1119000,1.7506100 | 396709 | 4662956 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44976 | La Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grau | XVI-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia la Grau està situada dalt d'un petit morral que s'aixeca en la muntanya que es troba al sud-est de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars/del nucli de Llinars. La masia està coformada per almenys dues construccions diferenciades i separades, adoptant el conjunt una planta allargada que es disposa seguint la topografia del morral en sentit nord-sud. Les construccions es troben en procés d'enrunament i molt cobertes per la vegetació, però conserven una alçat important dels seus murs. Així a la part nord trobem un edifici de planta quadrangular amb un cos sortit al mur de ponent. Sembla que almenys constava de dues plantes, actualment en alguns punts conserva més de tres metres d'alçada dels seus murs. Els seus murs, d'uns 50-55 cm de gruix, són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans blocs de pedra ben tallats. La construcció mostra una porta d'accés al mur que està al costat nord-est, és de brancals fets amb grans carreus de pedra desbastada, la llinda no es conserva. Al costat sud hi ha l'edifici principal, es tracta d'una construcció que té una forma allargada, rectangular amb algun reclau o cos sortint, l'estructura s'adapta a la topografia del terreny determinant que quedi orientada amb les obertures principals com les portes d'accés al costat de ponent, i a la vegada també determina que l'edifici presenti un alçat diferent de les seves façanes segons la topografia, així al costat sud, part de les estructures presenten un alçat molt superior ja que els seus murs es fonamenten molt per sota que la resta anant a cercar el terreny ferm situat en la feixa inferior/ i seguint el perfil de la roca on s'assenta... Aquest edifici està formada de fet per un conjunt d'almenys tres construccions bastits de manera independent i que per tant responen a fases constructives diferenciades. Així almenys podem distingir tres estructures o fases. L'estat però de les estructures, amb el perill que comporten així com la vegetació que cobreix gran part dels murs no permeten fer una bona lectura de la seva seqüència cronològica. Així, podem dir que hi ha dues estructures principals que es trobem adossades conformant la planta allargada (semblaria que la més al sud és bastida primer i la del costat més nord s'hi adossa després), i a l'extrem sud-oest un altre cos que no és solidari amb el que queda al seu costat sud-est però que es pot dir que s'hi adossa amb posterioritat. L'acabat dels murs també és diferent, mostrant l'estructura del costat sud un aparell de grans carreus desbastats col·locats regularment en filades, i un gruix d'uns 80 cm, en aquest hi ha una porta d'accés situada a la façana que mira a ponent, és (la porta d'accés queda en una cota lleugerament superior que la del cos nord) una obertura feta amb carreus als brancals i una gran llinda plana monolítica. L'edifici adossat al costat nord és bastit amb murs que conformen un paredat fet de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, sense mostrar unes filades tant uniformes com en l'altre cos; en aquest podem veure la porta d'accés també oberta cap a ponent, conformada per uns brancals de carreus ben tallats i polits i una llinda en arc carpanell (potser de finals del segle XVIII), amb un acabat igual que als muntants. En aquesta façana també podem veure una petita finestreta emmarcada en carreus del mateix acabat, la llinda és plana monolítica. A l'extrem sud-oest, el cos afegit és carreus desbastats, més o menys polits iforça grans junt amb algunes pedres irregulars, però en conjunt mostrant un aparell bastant regular amb les peces posades seguint filades, i a les cantoneres grans carreus. L'accés a aquest cos és pel costat nord, quedant al costat de la porta d'accés que dóna entrada a l'edifici al qual s'adossa en aquest costat sud-est, la porta només conserva els brancals que són de carreus. | 08050-35 | A la zona de Llinars. | Es fa difícil aportar dades cronològiques al conjunt de les estructures i de les diferents fases constructives que conformen la masia de la Grau. Hem d'assenyalar que tampoc disposem de documentació que ajudi a poder-ne precisar les cronologies i els orígens. Es probable que les fases més antigues identificables es corresponguin a una obra del segle XVII, potser fins i tot finals del segle XVI (ja que a més si al segle XVI ja existís és probable que aparegués en el fogatge de 1553). D'altra banda, alguns dels elements de l'estructura que sembla més antiga tampoc no permeten apuntar un origen anterior. Pel que fa a la construcció l'ampliació de la casa pel costat nord (la que s'hi adossa) presenta alguns elements arquitectònics, com són la mateixa porta d'accés que té paral·lels cap a finals del segle XVIII i fins i tot XIX. Pel que fa als altres elements es fa difícil donar aproximacions cronològiques, totes però semblen estructures més aviat d'època moderna que podrien situar-se entorn als segles XVIII i XIX. Així, a nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència La Grau.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. La casa de Querols es troba emplaçada en la mateixa vessant de la muntanya a no molta distància vers el nord-oest. | 42.1221100,1.7178400 | 394017 | 4664130 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es troba envoltada per camps de conreu i antigues feixes algunes actualment ocupades per massa forestal, aquests sobretot s'estenen pel vessant de llevant i part del de ponent que són les àrees amb menys desnivell. El morral on es troba ubicada la Grau té continuïtat cap al sud, on s'estén un petit i allargat turonet on es localitzen les restes del Castell de la Grau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44977 | Escola i Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-ca-la-mestra | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | En procés d'enrunament. | A la zona de Llinars al peu del camí que porta cap a Sorribes, trobem l'edifici de les antigues escoles i de la casa de la Mestra. L'edifici de les escoles és de planta baixa, d'estructura rectangular, i coberta a un sol vessant amb la pendent inclinada cap a la part posterior. Presenta l'estructura típica de les escoles construides aquesta època (mitjans de segle XX), amb uns grans finestrals a la façana principal que donen llum a l'interior, i la porta d'accés a una façana lateral. Al costat sud-est hi ha l'edifici de la casa de la mestra, és de planta rectangular, d'un sol nivell i coberta a dues aigües amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal que obra cap al sud-oest. A la façana principal hi ha tres grans obertures al centre emmarcades amb uns pilars de maó massís que ornamenten la façana i a costat i costat una finestra senzilla. La porta d'accés és per la façana del costat més nord-oest, en un punt on la planta fa un reclau. Les dues estructures principals estaven unides amb un porxo cobert amb un sol pendent, desaiguant les aigües a la part posterior. En mig del porxo hi havia una altra petita construcció. El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten alguns elements, pilars sobretot, amb maó vist. | 08050-36 | A la zona de Llinars | Aquestes edificacions corresponen a una tipologia d'estructura d'escola i casa de la mestra bastides durant la postguerra, i que presenten un mateix patró constructiu i de distribució dels elements. A cada lloc on es van bastir mostren la seva particularitat per tal d'adaptar-les al terreny on s'ubiquen i també segons les necessitats d'espais de cada lloc. Al municipi de Castellar del Riu, tal com passava a la majoria d'entorns rurals, no es disposava d'un espai propi on impartir les classes i durant molts anys per a l'ús de l'escola s'utilitzaven les rectories o fins i tot en cases particulars. Com ens informa Mn. Armengou (ARMENGOU:1991: 94-95) durant anys, a les primeres dècades del segle XX, el municipi tenia un conveni amb la mestra que l'obligava a estar-se quatre anys a Espinalbet, quatre a Castellar del Riu i quatre a Llinars, alternativament per tal de facilitar al conjunt del municipi l'accés a l'ensenyament. Però Armengou assenyala que ell només recorda haver vist la mestra a Espinalbet. | 42.1336500,1.7074000 | 393173 | 4665424 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44977-foto-08050-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44977-foto-08050-36-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44978 | Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clot | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa anomenada el Clot estan situades a peu del torrent de Cal Company. Les estructures conservades es troben molt cobertes de vegetació fet que en fa més difícil veure les seves característiques constructives. L'edifici està bastit adossat al terreny que té un lleuger pendent. Mostra una planta rectangular, bastida amb murs d'uns 50-55 cms de gruix, són de pedra irregular i carreus desbastats a les cantoneres. L'edifici mostra dos cossos paral·lels orientats més o menys nord-sud. En el cos del costat més de ponent hi ha la traça d'una porta d'accés d'entorn a 1,40 cms d'amplada, de la que només veïem els brancals, fets de carreus desbastats. Al cos de llevant sembla que potser també hi havia un altre accés a través del costat sud. | 08050-37 | A la zona de Llinars. | En un article de Mn. Armengou s'aporta un llistat de les barraques que a la segona meitat del segle XIX es van construir com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Tant en l'explotació directa al bosc, com en el treball a les serradores que estaven ubicades a la zona de la Ribera, Cal Fargalló i la Cantina. Entre aquestes barraques hi ha esmentada Cal Calot, que podria correspondre a Cal Clot. (ARMENGOU, 1991:92-142). Pel costat de la casa del Clot hi circulava el ferrocarril i el cable que es van construir per treure la fusta dels boscos de la zona de Canals de Catllarí i de les rodalies. | 42.1204000,1.7207100 | 394251 | 4663936 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44980 | Cal Pa i Sopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pa-i-sopes | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben ubicades al peu de la pista que condueix cap a la masia de Matapala. Les estructures conservades mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 5,50x5,70 m. Els seus murs, d'uns 50 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats, tant sols es conserva una alçada d'entorn al 1,20-1,50 m. La casa es troba orientada cap al sud-est, al centre del mur d'aquesta costat hi ha un obertura d'entorn al metre trenta. Al davant de la casa hi ha un ampli planell delimitat per un mur. | 08050-39 | A la zona de Llinars. | Cal Pa i Sopes consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Segons Mn. Armengou a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1245400,1.7372800 | 395628 | 4664375 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44983 | Can Monenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monenys | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XII-XIX | La casa està dempeus però es troba en mal estat de conservació, presenta part de la teulada enfonsada, algunes esquerdes importans, i molta heura a les parets que afavoreix la degradació de la construcció. | La masia de Monenys es troba situada per sobre del Santuari de la Marededéu de la Mata, i a peu de la pista que porta cap a Can Garriga. Es tracta d'una casa de planta rectangular, conformada per planta baixa, primera i sotacoberta. L'estructura està bastida adossada al terreny que és en desnivell, fet que determina que pel costat de llevant els murs presentin menor alçada. L'edifici mostra dos cossos adossats corresponents a fases cronològiques diferents. L'estructura més antiga és el cos situat al costat nord, és de planta rectangular i coberta a un sol vessant que desaigua cap a tramuntana. Aquesta estructura està bastida amb carreus ben tallats, força regulars i disposats a trencajunt en filades uniformes. Hi podem veure algunes obertures que s'han obert amb posterioritat. Al costat de llevant hi ha una petita finestra, avui cegada, emmarcada per quatre carreus que en la llinda mostra un arc de lleugerament apuntat. A aquesta primera estructura se n'hi va adossà una altra amb posterioritat, és un cos al costat sud, mostra els mateixos nivells, però en aquest cas té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Aquesta estructura està bastida amb un paredat força irregular fet amb pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats. La porta principal d'accés és a la planta baixa de la seva façana sud, és una obertura amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Aquesta tipologia d'obertura també la podem veure en la majoria de finestres. Al costat de ponent de la planta baixa hi ha l'escala d'accés al nivell superior, és de graons de pedra. Al davant de la casa hi ha l'era, amb el paller al costat de ponent. L'estructura del paller es troba sense coberta i en procés d'enrunament. | 08050-42 | A la zona de Llinars. | L'estructura arquitectònica de la casa ens mostra una part amb una configuració, un tipus d'aparell i algun element arquitectònic que ens apunten cronologies medievals. Així, sembla que el cos del costat de ponent es pot correspondre amb una mena de torre o petita casa forta d'època medieval (potser entorn al segle XII-XIII?). D'altra banda, l'ampliació de l'edifici pel seu costat de migdia comportant la conversió de l'edifici en una masia, sembla que pot ser ja d'època moderna, podria ser de cap al segle XVII. | 42.1320700,1.7167800 | 393946 | 4665237 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica la llegenda de la troballa de la Marededéu del veí Santuari de la Mata, fou un bou de la masia del Monnell que va trobar-la amagada dins una mata de gerd i boix. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44985 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-2 | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia situada en una zona més o menys planera enmig de les costes del vessant sud de la serra de Cal Jardí. La masia està conformada per diverses estructures, la gran casa, un porxo o paller i un corral amb algunes corts, a més també compta amb alguns altres elements associats al mas com pot ser una font, un safareig i també una petita església. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, conserva una alçada important del seus murs que en alguns punts arriba fins al ràfec de la teulada. La casa mostra planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona i potser unes petites golfes. Els seus murs són de paredat fet de pedres irregulars i carreus desbastats, i cantoneres de carreus ben tallats i polits; la casa mostra algunes ampliacions fetes en fases cronològiques diferents fet que també es reflecteix en acabats diferents dels murs. Els murs presenten un gruix variable entre 60 i 70 cm, fet que també respon a les diferents seqüències constructives, a més redueixen el gruix a mesura que tenen un nivell més. Pel costat de nord hi ha una ampliació que de menys alçada, ja que es situa per sobre del marge al qual s'adossa l'estructura principal de la casa. La casa està orientada amb la façana principal vers el sud-est, en aquesta trobem la porta principal d'accés, és una porta de llinda plana monolítica i brancals de grans carreus tot de pedra ben tallada i polida, per sobre té un arc de descàrrega fet de lloses. A la façana oposada hi ha una altra porta cegada, era de llinda plana de fusta i muntants de carreus petits; de la mateixa tipologia és la porta que trobem a nivell de planta primera des de l'accés pel costat nord, en l'ampliació. Pel que fa a les finestres, se'n conserven poques, són bastant senzilles, de brancals i llinda de carreus, alguna amb llinda plana monolítica; en una podem veure un arc de descàrrega fet de dues lloses posades a manera triangular. Alguna de les finestres tenen festejador per la part interior. Al costat de ponent la casa té adossats alguns annexes menors, i a la façana principal hi ha adossada l'estructura d'un gran safareig. Adossades al marge de pedra que s'estén al costat nord i vers l'oest de la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i magatzem. Aquestes estructures aprofiten la roca com a paret posterior. La part més propera a la casa hi ha una estructura està encara dempeus i que sembla que encara s'utilitzi a vegades per guardar bestiar, és una mena de corral tancat, fet amb murs de pedra i a l'interior diversos pilars de suport de l'estructura de coberta, que és a un sol vessant. Pel costat est hi ha altres murs i restes d'estructures. I més cap a ponent hi ha diversos murs d'altres edificis, dels quals encara és conserva un bon alçat. Al nord-est de la casa hi ha l'església de Miquel de Garriga, avui també mig ensorrada. La casa està envoltada d'antigues feixes i camps de conreu, alguns comencen a estar ocupats per massa forestal, tot i la majoria són utilitzats com a pastures del bestiar. Al davant de la casa, al sud, trobem unes parets de pedra seca que delimiten l'antic camí d'accés. | 08050-44 | A la zona de Llinars | Els elements conservats de la casa semblen correspondre a unes estructures d'època moderna, sense que podem precisar-ne gaire les cronologies, gran part de la casa podria ser obra del segle XVIII (potser fins i tot XVII?), amb modificacions importants al llarg del segle XIX. De finals del segle XIX també data la construcció de la capella dedicada a Sant Miquel. Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Garriga'. La zona de Can Garriga va tenir molta activitat a finals del segle XIX, trobant-se en una àrea que va ser objecte d'una profunda explotació forestal. | 42.1328800,1.7313600 | 395152 | 4665309 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44986 | Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valenti | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | La masia de Cal Valentí es troba situada al peu de la pista forestal que condueix a Can Garriga, quedant emplaçada al sud-oest d'aquesta darrera. Consta de dues construccions, la casa i el porxo o paller, estan col·locades de costat però no adossades, i orientades amb les façanes principals cap al sud-oest. La casa és de planta rectangular, constava de planta baixa, primera i potser també unes golfes. L'alçada conservada dels seus murs que en alguns punts arriba fins a la línia de la coberta, que devia ser de dos vessants i sembla que amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 60 cm de gruix, són de paredat fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures destaca la porta principal d'accés, d'una amplada considerable, és de brancals de carreus i llinda plana de fusta formada per una gran biga amb l'angle inferior tallat al bisell. Tot i que es conserven poques finestres, en podem veure alguna que és emmarcada amb carreus; a planta baixa n'hi ha una de petitona que mostra una obertura petita i allargada. A l'interior de la planta baixa podem veure un mur de càrrega de pedra i al costat de ponent de la porta d'entrada l'escala d'accés a la planta superior, de graons de pedra. Al costat de ponent de la casa hi ha l'estructura del paller, és una construcció de dos nivells i coberta a dos vessants, que tot i que no es conserva, s'identifica perfectamenta el pendent. Mostra una estructura bastant típica de paller, amb la façana principal definida per unes àmplies obertures amb un pilar central de suport dels forjats i carener. El pilar i les cantoneres són de carreus desbastats i els murs de paredat fet amb pedres irregulars. Davant la casa i el paller, un mur de pedra delimita la feixa on està ubicada la masia tot creant un pla al davant i costat a manera d'era. Aquest marge de pedra seca es mostra coronat per grans blocs rectangulars desbastats. Pel voltant s'identifiquen altres marges de les antigues feixes de conreu, ubicades pel voltant de la casa, sobretot pel costat sud i oest. | 08050-45 | A la zona de Llinars. | 42.1303200,1.7239400 | 394535 | 4665034 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||||
| 44987 | Cal Querol o Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-querol-o-carol | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la masia de Cal Querol estan situades al nord-est de la gran masia de Can Garriga, en la vessant sud de la serra de Cal Jardí. Les restes de Cal Querol permeten identificar un espai quadrangular, bastit amb murs d'uns 55 cm de gruix, fets de grans carreus desbastats. No conserva un alçat important dels seus murs, entorn al metre, tot i que la presència de vegetació que ha crescut a l'indret també amaga part de les estructures. A més d'aquests espai quadrangular, cap al seu costat de ponent es pot veure les restes d'algun altre mur, fins i tot d'un angle que podrien correspondre a alguna altre estructura. | 08050-46 | A la zona de Llinars | Cal Querol o Carol consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1342600,1.7347400 | 395434 | 4665458 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També consta coneguda com Can Jardí de Baix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44989 | Cal Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernis | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Bernis es troba en procés d'enrunament, mostrant un alçat conservat dels seus murs entorn als tres metres en els punts més alts. A més, les runes es troben molt cobertes de vegetació, fet que en dificulta la seva visió. Les restes defineixen dues estructures o cossos de planta rectangular adossades, ambdues es troben bastides arrambades al marge en el desnivell que conforma el mateix terreny. Els murs són construïts amb paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. A la part posterior de la casa hi ha una estructura que podria correspondre a un pou. Davant de la casa es defineix un pla delimitat per un mur de marge. En l'entorn immediat s'hi localitzen diverses feixes de conreu abandonades. | 08050-48 | A la zona de Llinars. | Cal Bernis consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Es troben ubicades sobretot a la zona de Llinars, i consta que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Aquests es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals o treballar a les serradores. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1131900,1.7205700 | 394228 | 4663136 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | ||||||||
| 44990 | Baumes de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-de-sant-pere | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat procés d'enrunament. | Al lloc anomenat les baumes de Sant Pere s'hi troben les restes d'una casa. La bauma és formada per una gran i llarga visera de roca situada a la riba dreta del torrent, vers el sud-est de la gran masia de Can Garriga. La bauma es troba al costat del torrent, però quedant situada una mica per sobre i amb bona orientació vers a ponent. La casa està construida a redós de la roca, aprofitant-la per recolzar-hi les estructures i com a part posterior de les estances. Així s'identifiquen diversos espais delimitats per murs fets amb pedres desbastades i morter molt argilós. Els murs són d'entorn a 50-55 cm de gruix i conserven aproximadament 1,10 m d'alçada màxima. Un dels espais més ben delimitats mostra unes mesures aproximades d'uns sis metres per uns quatre de profunditat. A la part del davant, en paral·lel a la bauma hi ha un mur que funcionaria de façana principal i al qual hi ha disposats perpendicularment altres murs. Es distingeixen clarament dues estances i semblaria que potser alguna més. A l'extrem més sud hi ha les restes d'un forn de pa, del qual es distingeix part del cos i del que sembla la base interior. Es poden veure restes d'altres murs pel voltant. A la banda oposada del torrent, just enfront, fa un altre baumat de menys volada que es creu que podria haver estat utilitzat com a corral o pleta per al bestiar. | 08050-49 | A la zona de Llinars | Segons Mn. Armengou Sant Pere va ser una de les vivendes que es van construir per tal d'allotjar els jornalers que van acudir a la contrada al llarg del segle XIX per treballar al bosc o en les activitats paral·leles, com pot ser a les serradores. La majoria d'aquestes cases són vivendes petites i bastant senzilles, considerades fins i tot com a barraques per part d'Armengou, qui ens informa que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) De tota manera la bauma pot haver estat habitada des d'èpoques molt reculades. | 42.1297300,1.7395000 | 395820 | 4664949 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la roca s'identifiquen uns forats molt ennegrits que es creu que podrien haver estat utilitzats com a ruscs d'abelles. Al peu de la roca es conserva una curiosa escala de fusta, feta amb un llarg tronc pelat i amb pals clavats i diposats perpendicularment al tronc, a mode de graons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||
| 44991 | La Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-corba | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia de la Corba es troba situada en un petit pla que hi ha a peu de la pista que porta a la masia de Mataplana. Les estructures es troben en procés d'enrunament conservant però, una alçada important dels seus murs. La casa està bastida adossada al desnivell del terreny. Defineix una planta rectangular amb la façana principal orientada cap al sud-oest. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'estructura mostra la planta interior compartimentada amb un mur mitger de càrrega divideix l'espai en dos cossos paral·lels a la façana principal. A la part central de la façana principal hi ha una obertura que correspondria amb la porta d'accés, és de brancals de carreus. Al costat de ponent té una petita estructura adossada que es correspont al cos exempt del forn de pa que es trobava a la planta baixa; des de l'interior de la casa es pot apreciar part de la volta que era feta amb maó massís. Al costat de llevant hi ha un annex adossat a la casa que deuria estar destinat al bestiar i magatzem, tenia l'accés pel costat est. Al davant de la casa fa una mica de planell es troba delimitat per un mur de pedra seca. | 08050-50 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa de la Corba apareix esmentada en els llibres amillaraments del segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu. I en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Corba que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga formant part de la mateixa finca de Riu. | 42.1240400,1.7500200 | 396680 | 4664304 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 | |||||||||
| 44992 | Cal Sorribons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribons | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Sorribons es troba emplaçada en una feixa situada en el pendent de la costa que s'aixeca al nord de la masia de la Costa de Vilaverd. Actualment les construccions que conformen la masia estan en procés d'enrunament, tot i això es pot observar encara l'alçada total que tenia la casa, mostrant planta baixa, planta primera i unes petites golfes; es pot veure també la traça de la coberta que era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els murs són fets amb amb carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars allargades de pedra desbastada i més o menys polida (el gruix dels murs de façanes és d'uns 55 cm). La casa té planta rectangular, amb una part que conforma l'estructura originària i una ampliació adossada al costat de ponent que allargà la planta de la casa per aquest extrem. És una casa de poca profunditat, fet que permetia que les bigues dels forjats es col·loquessin en sentit nord-oest a sud-est carregant en els murs de façana principal i posterior. La façana principal, orientada cap al sud-est, és la que ens permet veure algunes obertures conservades, a planta baixa la porta principal és de brancals de carreus i llinda plana de fusta, a la planta primera sobre la porta d'accés hi ha un balcó de volada feta amb maó massís i barana de ferro i l'obertura que hi donava accés és de traça senzilla, rectangular i també amb llinda de fusta. També podem veure finestres amb llinda plana monolítica i altres amb dintell pla fet amb maó massís. De l'interior poca cosa es pot assenyalar, mostra la distribució clàssica de la planta baixa destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, en aquesta es conserva al mur posterior la boca del forn de pa i part del cos de la volta. Al costat de llevant de la casa hi ha les restes de l'estructura del paller, sembla que era de dos nivells. Els murs són de pedres irregulars amb les cantonades de maó massís; la façana principal, també oberta cap al sud-est, mostra l'estructura típica d'una gran obertura amb pilar central també de maó. | 08050-51 | A la zona de Llinars. | Documentalment, únicament podem fer esment a les referències de la casa en els amillaraments del segle XIX i XX. Així, la cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Sorribons. Sembla que l'estructura de la casa pot tractar-se d'una construcció del segle XVIII. | 42.1461000,1.7074500 | 393198 | 4666806 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-11-20 01:32 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 187,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml