Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44962 | Rectoria de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII/XVIII | La rectoria de Llinars es troba adossada al costat de ponent de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars conformant un mateix conjunt arquitectònic. La casa consta de planta baixa, primera i golfes, a més d'un petit 'entresol' a l'angle de ponent. L'edifici és cobert a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que obre cap al sud-oest; la coberta de l'església i la rectoria comparteixen el mateix pla mostrant-se com una mateixa estructura. La planta és quasi rectangular. Els murs són de paredat més aviat irregular, ja que hi ha força presència de pedres de mides i formes diverses, tot i que també hi ha alguns carreus desbastats, i a les cantoneres peces més ben tallades. La majoria de les obertures són força senzilles quasi sense cap element arquitectònic a destacar, diverses són de llinda plana de fusta. La façana principal mostrava una distribució regular de les seves obertures amb dues àmplies obertures d'arc lleugerament rebaixat a la planta baixa, que de fet configuraven un gran porxo obert tant per aquesta façana i per la del costat de ponent, on hi havia una altra obertura; actualment tant sols es manté l'obertura més propera a l'església que forma un porxo davant la porta principal d'accés. Les altres obertures es van tapiar i l'espai allotja una petita estança a la planta baixa (d'ús de l'ajuntament) i es va crear una mena de pis intermig entre aquesta estança i la planta primera, aquest pis és tant sols un passadís amb una cuina formada per una pica i uns fogons i un parell d'habitacions; l'accés a aquest nivell intermig és igualment a través de l'escala principal d'accés. A la façana principal en el nivell de la planta primera trobem dos balcons amb un petit voladís i barana de ferro, i una altra obertura a mode de balcó però sense barana. Les altres dues façanes, sobretot la que mira més cap a ponent, mostren una distribució força irregular de les seves obertures. L'interior de la planta baixa està ocupada per unes petites estances, en una de les quals hi ha unes escales que condueixen a un petit celler o rebost. Al costat esquerra de la porta d'accés hi ha les escales que ens condueixen a la planta primera, i en el primer replà al petit entresòl. Hi ha una altra porta d'accés des del mur de ponent, on unes escales conflueixen en el mateix lloc que la principal. A la planta primera tenim, al costat nord-est, una habitacio amb alcova (avui modificada), la cuina i la llar de foc. Al costat sud-oest, al centre hi ha una gran sala, a un costat una gran habitació amb una alcova amb una obertura amb motllures de guix al seu contorn, i a l'altre costat de la sala unes altres habitacions i l'accés a l'església a través del cor. Les golfes són un gran i ampli espai, amb només una parell d'habitacions, i l'accés a la part superior de la volta de l'església. | 08050-21 | A la zona de Llinars. | 42.1239100,1.7115500 | 393500 | 4664337 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La planta de la casa mostra major superfície en la planta primera, fet degut a que en aquest nivell la rectoria ocupa també la part superior de les capelles laterals i sagristia. De fet, l'església i la rectoria conformen un mateix conjunt arquitectònic que tot i que mostra modificacions degué ser bastit en un mateix moment. L'església està descrita en una fitxa a part. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44986 | Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valenti | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | La masia de Cal Valentí es troba situada al peu de la pista forestal que condueix a Can Garriga, quedant emplaçada al sud-oest d'aquesta darrera. Consta de dues construccions, la casa i el porxo o paller, estan col·locades de costat però no adossades, i orientades amb les façanes principals cap al sud-oest. La casa és de planta rectangular, constava de planta baixa, primera i potser també unes golfes. L'alçada conservada dels seus murs que en alguns punts arriba fins a la línia de la coberta, que devia ser de dos vessants i sembla que amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 60 cm de gruix, són de paredat fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures destaca la porta principal d'accés, d'una amplada considerable, és de brancals de carreus i llinda plana de fusta formada per una gran biga amb l'angle inferior tallat al bisell. Tot i que es conserven poques finestres, en podem veure alguna que és emmarcada amb carreus; a planta baixa n'hi ha una de petitona que mostra una obertura petita i allargada. A l'interior de la planta baixa podem veure un mur de càrrega de pedra i al costat de ponent de la porta d'entrada l'escala d'accés a la planta superior, de graons de pedra. Al costat de ponent de la casa hi ha l'estructura del paller, és una construcció de dos nivells i coberta a dos vessants, que tot i que no es conserva, s'identifica perfectamenta el pendent. Mostra una estructura bastant típica de paller, amb la façana principal definida per unes àmplies obertures amb un pilar central de suport dels forjats i carener. El pilar i les cantoneres són de carreus desbastats i els murs de paredat fet amb pedres irregulars. Davant la casa i el paller, un mur de pedra delimita la feixa on està ubicada la masia tot creant un pla al davant i costat a manera d'era. Aquest marge de pedra seca es mostra coronat per grans blocs rectangulars desbastats. Pel voltant s'identifiquen altres marges de les antigues feixes de conreu, ubicades pel voltant de la casa, sobretot pel costat sud i oest. | 08050-45 | A la zona de Llinars. | 42.1303200,1.7239400 | 394535 | 4665034 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 44996 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent | XVIII | La masia el Torrent es troba emplaçada al peu del camí que puja cap a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. És una caseta formada per dos cossos adossats. L'estructura primigènia de la casa sembla la del costat de llevant. Ambdós cossos són de planta baixa i planta primera, el del costat de llevant és amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal i el de ponent és d'un sol pendent que desaigua cap a l'oest. La façana principal és orientada vers sud-sud-est. L'estructura del conjunt és bastit amb cantoneres de blocs de pedra desbastada i paredat irregular. La casa ha estat reformada tot adaptant-la a les necessitats actuals, en la rehabilitació s'han modificat diverses obertures així com alguns altres elements però s'ha conservat la volumetria. Algunes obertures del costat de ponent s'han mantingut com eren, amb llinda en arc molt rebaixat fet de lloses de pedra i muntants de carreus. L'accés actual és per la façana de llevant, a través d'unes escales que donen directament al primer pis, el qual és destinat a vivenda. | 08050-55 | A la zona d'Espinalbet | 42.1190700,1.8067900 | 401365 | 4663685 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del Torrent ve donat pel fet de trobar-se ubicada al peu del torrent del Tagast. A l'altre costat del torrent hi ha la popular font d'Espinalbet, lloc molt freqüentat per gent de la comarca que hi ve a buscar l'aigua.La casa del Torrent havia estat la residència de la Teresa del Torrent, personatge popular i conegut al municipi. Actualment, un dels gegants de Castellar del Riu representa la dita Teresa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 45000 | Els Pisos Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-vells | XVIII-XX | Algunes de les estructures no es troben en gaire bon estat. | L'edifici anomenat els Pisos Vells és format per diversos apartaments o pisos adossats un al costat de l'altre conformant una planta de conjunt allargada i orientada en sentit nord-est a sud-oest. L'estructura està bastida adossada al desnivell del terreny determinant que la majoria d'accessos a la vivenda estiguin situats a la part posterior, al costat nord, donant accés directa a la planta primera; algunes de tota manera tenen també accés pel costat de baix i fins i tot per ambdós costats. El conjunt és heterogeni, amb estructures de diferents períodes i amb diferents tipus d'acabat, sense mostrar un mateix pla de coberta ja que no tots els careners segueixen la mateixa orientació. En el conjunt es poden diferenciar varis apartaments, amb denominacions diverses com Flor del Camí, Camperola, Recer de Pau, Niu Joiós; aquestes denominacions responen a noms emprats en èpoques recents. Algunes de les construccions o apartaments són obra del segle XX, però en el conjunt es diferencien algunes estructures d'origen anterior, destaquem les estructures de la meitat més nord. D'aquí en destaquem l'edifici que queda més a l'extrem i l'immediatament a continuació pel costat de baix, mirant al sud. Aquesta mostra una estructura de casa de planta baixa, primera i sotacoberta amb teulada a dos vessants i carener orientat nord-oest a sud-est, quedant perpendicular a la façana principal. Aquest edifici és bastit amb murs de pedra que mostren un parament de carreus desbastats, no gaire regulars, però si que disposats més o menys en filades. Pel que fa a les obertures són de configuració senzilla, amb un balcó de voladís al darrer nivell, i a la planta baixa la porta d'accés feta amb brancals de carreus i per llinda una gran biga de fusta. | 08050-59 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1169500,1.8046800 | 401187 | 4663452 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 45004 | Font de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garriga-0 | XIX | El brollador es troba trencat. El conjunt es veu abandonat. | La font de Cal Garriga mostra una estructura formada per un dipòsit que recull l'aigua, i el frontal on hi ha el brollador. El dipòsit és de planta rectangular, bastit amb murs de pedra i cobert amb volta encofrada també de pedra. El frontal és un mur fet amb carreus de pedra ben tallats i polits, la part superior és acabada en forma de corba seguint la traça de la volta interior. A la part superior de la façana hi ha una obertura rectangular que permet veure l'interior del dipòsit, i a la part baixa hi ha el lloc del brollador, actualment inutilitzat. Al peus del frontis unes lloses conformen un espai rectangular, una mena de pica. Actualment no està es ús. A la part del darrera de la font hi ha la rasa on es fa la captació d'aigua. | 08050-63 | A la zona de Llinars. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 45005 | Safareig de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-garriga | XIX | La masia està abandonada i en procés d'enrunament. | Aquest safareig es troba situat adossat al mur de la façana principal de la masia de Can Garriga, orientada al costat sud-est, quedant situat al costat mateix de la porta d'accés. Es tracta d'un safareig cobert o també es podria dir un espai d'acumulació d'aigua, tipus viver amb accés per poder rentar. L'estructura mostra una planta rectangular que queda oberta pel costat sud, la resta d'estructura més o menys queda tota soterrada, ja que està construït adossat al marge i a més per la part superior està cobrert de terra i herba. Les dimensions aproximades de l'interior són d'uns 5,18 metres per uns 3,00 d'amplada i una alçada màxima fins a la part central de la volta d'uns 2,50 metres, i d'entre 70 i 80 cms a la part que correspondria a l'alçada d'acumulació d'aigua. L'estructura és bastida amb murs de pedra amb l'angle vist fet amb grans cantoneres de pedra ben tallada i polida. L'espai és cobert amb volta de canó feta de lloses i pedres posades en vertical. Al frontis, un mur de poca alçada i uns 60-65 cms de gruix delimita l'espai per aquest costat obert i per tant l'alçada màxima d'acumulació d'aigua, aquest mur és coronat per unes lloses inclinades cap a l'interior, a manera de pedrís d'un safareig, d'aquí que es consideri com l'anomenem safareig tot i que les funcionalitats devien ser més diverses. | 08050-64 | A la zona de Llinars. | 42.1328000,1.7312100 | 395140 | 4665300 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 45007 | Font de Ca l'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lingla | La font no raja. | La font de Ca l'Ingla està situada al costat de la casa, a uns pocs metres al costat nord-est, al peu del camí d'accés a la casa des de la carretera de Castellar a Terrers. Un gran bloc de roca cobert per heura i altra vegetació ens assenyala l'ubicació de la font. Així adossat a aquesta roca hi ha l'estructura de la font. Es tracta d'una estructura més aviat petita i força senzilla, és construïda en pedra i consta d'un frontal acabat en forma triangular, en el que hi ha el brollador que és una peça monolítica amb un rebaix per on sortia l'aigua, i la pica, també obrada en pedra. Actualment la font està inutilitzada i sense ús. | 08050-66 | A la zona de Castellar del Riu. | 42.1115100,1.7508500 | 396728 | 4662912 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 45008 | Font de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-querols | En el moment de la visita la font no rajava, però semblava que l'aigua era utilitzada per abastir la masia. | La font de Querols està situada al costat nord de la casa. És una font amb un dipòsit d'acumulació d'aigua. L'estructura del dipòsit resta soterrada aprofitant el desnivell natural del terreny i permetent que al costat de ponent es situï l'estructura o frontal de la font. La façana és obrada amb pedra, d'estructura senzilla, amb la part central en un pla lleugerament més enretirat permeten que l'aixeta quedi protegida. A la part superior del frontal hi ha un petit forat de ventilació, i a la part baixa, una pica de factura senzilla que recull l'aigua sobrant. La part de sobre del dipòsit de la font és coberta amb terra i herba, enmig hi ha un punt de registre o obertura d'accés a l'interior del dipòsit, és de petites dimensions i coberta amb unes lloses. Tot i que en el moment de fer la visita l'aixeta no rajava, sí que sembla que l'aigua era aprofitada per l'ús de la masia. | 08050-67 | A la zona de Llinars. | 42.1240300,1.7168500 | 393938 | 4664344 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 45012 | Pou de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-mata | L'estructura es troba en mal estat de conservació. | El pou de la masia de la Mata es troba situat al darrera de l'església. Es tracta d'un pou de planta circular, d'entorn al metre de diàmetre interior, i uns 60 cm de gruix del mur. L'alçada de l'estructura exterior és d'1,55 m, és feta amb pedres irregulars, excepte a l'obertura que és delimitada per carreus als brancals i una llinda planta monolítica. La superfície interior mostra un revestiment de morter lliscat. | 08050-71 | A la zona de Llinars. | 42.1285600,1.7126100 | 393595 | 4664852 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 45013 | Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. | XIX | L'altar major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars és presidit per un retaule d'estil neoclàssic decorat amb marbrejats marrons i grisos, i amb els capitells, motllures i decoracions florals daurats. Té una estructura arquitectònica definida i formada per senzilles línies clàssiques, destaca una gran fornícula central amb les imatges dels dos Sants titulars (Sant Iscle i Santa Victòria), amb una gran columna de fust llis i capitell corinti a cada lateral. Es presenta flanquejada a nivell de la predel·la per dues escultures exemptes, Sant Bernabé i Sant Josep, i és coronat per la imatge de l'Esperit Sant que presideix l'àtic. | 08050-72 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 45014 | Retaules de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-les-capelles-laterals-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII-XVIII | Alguns dels retaules es troben parcialment desapareguts. | En tres de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es conserven part d'uns retaules que mostren una tipologia decorativa pròpia del període barroc. Aquests retaules són els següents: -La capella central del costat de ponent és presidida per la imatge de St. Antoni Abat, una figura de guix de factura moderna. Les parets es presenten repintades per una pintura blanca moderna, sota la qual s'observa, a la part superior frontal, un fragment conservat de la policromia original; es tracta d'una pintura mural (probablement aplicada al tremp) de bona qualitat, que sembla simular el coronament d'un retaule, amb la representació d'uns cortinatges i unes motllures daurades. -La capella més propera al presbiteri en el lateral de ponent, conserva un fons composat per fragments d'unes taules de fusta policromada, probablement barroques, amb les representacions de diversos personatges, entre ells un àngel alat, emmarcats en estructures arquitectòniques motllurades i decorades amb volutes. La capella és presidida per una figura moderna de guix emmotllat, Sant Antoni de Pàdua. -En el lateral de llevant, la capella prèvia al presbiteri presenta una decoració típicament barroca , formada per una pintura molt vistosa amb tota una trama de rocalles, volutes i decoracions florals que emmarquen tres personatges i la imatge central, un quadre de factura moderna de grans dimensions amb la representació de la Marededéu i el Nen en braços. Una petita escultura de la Marededéu de guix moderna presideix l'altar. | 08050-73 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 45022 | Sender PR C-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-pr-c-73 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El sender de petit recorregut PR C-73, anomenat sender de Sant Corneli a Berga (passant per Peguera i els santuaris de Corbera i Queralt), és un itinerari que compta amb tres trams identificats com PR C-73.1 del Coll de la Veça al Coll de la Creu de Fumanya amb un recorregut de 7,200 kms, el PR C-73.2 de Rasos de Peguera a Fontfreda amb una distància de 8,100 kms, i el PR C-73.3 del Santuari de Corbera a Berga amb un recorregut de 6,100 kms. El recorregut total del PR sencer és de 35,800 kms amb un temps estimat de 8 hores i un desnivell de 1600 metres. El sender complert transcorre a través de quatre municipis: Berga, Castellar del Riu, Fígols i Cercs. La part del sender que transcorre en terme municipal de Castellar del Riu, permet fer una volta circular que passa per part d'Espinalbet cap al Santuari de Corbera, puja a la font del Tagast, continua cap els Rasets, després el Pedró (2051 m) i fins a la Creu del Cabrer (als Rasos de Peguera), per després baixar cap als Porxos passant prop de l'ermita de Sant Llorenç dels Porxos, i descendeix cap a Castellar del Riu (passant prop de la masia de Riu), continua cap al Pla de Campllong tot passant al peu del Pi de les Tres Branques i tornant cap Espinalbet passant pel peu del Camping de la Font Freda. | 08050-81 | A la zona d'Espinalbet i de Castellar del Riu. | 42.1243200,1.8073900 | 401423 | 4664268 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un PR és un sender de petit recorregut que juntament amb els GR o sender de gran recorregut, són homologats i gestionats per la FEEC, que a la vesgada és l'encarregada de la seva senyalització i el seu manteniment. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 45041 | Aplec a Sant Salvador de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-sant-salvador-de-vilaverd | El dia 4 d'agost és la diada en que es celebra la festivitat del patró de l'església de Sant Salvador de Vilaverd. Tot i que no coincideix amb la data que el santoral assenyala com a dia de celebració i beneració del Sant. Els actes que es realitzen són la celebració de la missa a la capella i en acabar, repartiment de panets a tots els assistents a l'aplec. | 08050-100 | A la zona de Llinars. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||||
| 45044 | Festa Major d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-despinalbet | La Festa Major d'Espinalbet es celebra l'últim diumenge del mes de setembre, fent escaure-la en un dia pròxim al dia 29 de setembre es celebra Sant Miquel, copatró de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Els actes s'inicien però el dissabte, dia que es fan jocs de cucanya per als més menuts, que actualment es fan al Centre Cívic. Al llarg del dissabte i diumenge es fa un concurs de pintura ràpida. Els actes centrals de la Festa es desenvolupen al llarg del diumenge, són la celebració d'una missa i a la sortida, repartiment del panet de Sant Miquel a tots els assistents. Seguidament, al pla del davant de l'església es fa la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel, el Ball de Nans i Gegants i a continuació la dansa del Ball de la Coca. En algunes ocasions els balls han anat acompanyats de la música d'una Cobla. A la tarda, al local del Centre Cívic, es fa ball de tarda. Alguns anys la Colla de Geganters ha completat els actes amb una Festa Country que es fa la nit del dissabte, consisteix en un sopar i ball. | 08050-103 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1189800,1.8079200 | 401458 | 4663674 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45044-foto-08050-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45044-foto-08050-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 45048 | Llegenda Creu del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-creu-del-cabrer | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -ISERN, T. I ALTRES (2006): 'La 'Fundició Isern SL' de Berga'. L'Erol, núm. 91, pp. 51-53. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda popular sobre l'origen de la creu dels Rasos mostra diferents versions o variants, totes elles però tenen un fil argumental similar. Segons la versió de la llegenda recollida per Sanjuan (SANJUAN:2010:36), s'explica que cap a finals del segle XIX, estant un pastor a la zona dels Rasos de Peguera va esdevenir-li un torb de neu, va prometre que 'si arribo a terme del camí, col·locaré un Sant Crist'. La llegenda narrada per Isern (ISERN: 2006:52-53) diu que 'aquell primer Santcrist es va col·locar gràcies a una promesa de dos berguedans; s'explica que dos homes de Berga els va atrapar una tempesta als Rasos, es van refugiar sota un pi, però s'adonaren qeu encara era pitjor, i en veure que les seves vides perillaven van prometre que si sortien d'aquella farien construir un Santcrist alçat a una creu. I així ho van fer.' | 08050-107 | A la zona de Castellar del Riu. | 42.1416700,1.7645000 | 397905 | 4666245 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 45050 | Ball de la Coca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-coca | AMADES, J. (1982): Costumari Català. Salvat editores, i Ed. 62, Barcelona. | El ball de la coca és una dansa que, al municipi de Castellar del Riu, és representat dues vegades l'any, el dia de la Gala de Corbera que es balla a la placeta del davant de l'església , i també el dia de la Festa Major d'Espinalbet, que també a la sortida de missa es fa la dansa al planell del davant de l'església. El ball de la coca es considera una variant del ball cerdà. En la representació de la dansa que es fa a Corbera únicament balla una parella, en canvi quan es fa a Espinalbet són dos o tres les parelles de balladors. La noia que surt primer porta en una mà una safata amb una coca, i en l'altra s'aguanta la faldilla. Es balla seguint el compàs de la música, fent mig giravolt a dreta i esquerra fins que, en acabar la cadència, dóna un giravolt sencer. Mentre, el noi la segueix a distància. En acabar la primera part de la dansa li passa la coca a la segona noia, repetint-se el ball. A Corbera abans era ballat per una parella formada pel prior i la priora. Segons les informacions recollides per Amades, la vestimenta del noi anava acompanyada de 'barrretina musca i un clavell a la gira' i 'ella duia caputxa' (AMADES: 1982: Vol. V: 232). La noia portava una coca rodona coberta amb un tovalló que durant el ball la sostenia sota l'aixella, en filalitzar tirava confits al ballador i al públic. Amades recull que per al ball de la coca que es feia a Espinalbet es feia una gran coca que era subastada a la plaça. El que se la quedava, obtenia el dret de ser el primer en ballar la dansa ell sol, i les persones que ell volgués. En la d'Espinalbet Amades també recull que era habitual que les colles vingudes dels pobles veïns posessin preu a la coca de manera col·lectiva, els que adquirien la coca triaven el millor ballador de tota la colla. S'escollia la noia que més agradava per iniciar el ball, primer dansava la parella sola, quan el dansaire tirava la barretina enlaire era símbol de que ja podien ballar la resta de companys. En el moment que el ballador tornava a llençar enlaire la barretina volia dir que el ball passava a ser obert per tothom. | 08050-109 | A la zona d'Espinalbet | 42.1241700,1.8073900 | 401422 | 4664251 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45050-foto-08050-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45050-foto-08050-109-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Amades recull que en la coca que es duia a Corbera era pastada cada any en una casa diferent, seguint un rigorós torn. Abans d'anar a ballar els priors passaven a recollir la coca tot anant acompanyats del músics. En finalitzar el ball la coca es tornava a la csa on l'havien fet. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45051 | Font de la Curta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-curta | La font de la Curta es troba emplaçada al costat del camí que puja des de la masia de les Planes cap a la font de Tagast i des d'aquí ascendir cap als Rasos de Peguera o bé cap al Roc d'Uró i el Cim d'Estela. La font està conformada pel brollador i un abeurador que recull l'aigua. L'abeurador és un tronc d'un arbre, sembla pi, al qual s'ha buidat longitudinalment el seu interior conformant un cóm on el bestiar pot abeurar-hi. L'aigua que sobreïx de l'abeurador discorre vessant avall de la muntanya. | 08050-110 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1281800,1.7977800 | 400634 | 4664707 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45051-foto-08050-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45051-foto-08050-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font de la Curta conforma part del torrent que passa pel costat de la masia de les Planes, essent part dels recursos hidràulics d'aquest mas. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45057 | Roc d'Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-dauro | <p>-ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>El Roc d'Auró o Roc d'Uró forma part de la carena que davalla des dels Rasets en sentit sud conformant un conjunt amb la Torreta com a puig més alt amb 1985 m, seguit pel mateix Roc d'Uró amb 1948 m i després el Cogulló d'Estela amb 1862 m d'alçada que tanca la carena per la part meridional. El Roc d'Uró conforma part dels cims de la unitat dels Rasos de Peguera, quedant a la zona sud, formant part dels plecs anticlinats de les serres prepirinenques. El Roc defineix una forma rocosa, esvelta i amb un perfil punxegut, mostrant una carena boscosa per la part posterior (per la que s'accedeix venint de la Torreta) i un pendent encinglerat i abrupte en la resta del cim. El Roc d'Auró té un perfil molt característic que el fa identificable des de molts indrets del baix Berguedà. Dalt del cim hi ha un pessebre, una senyera i el llibre de registre que hi col·loca la Colla Pessigolles. I també una escultura o monument metàl·lic. El Roc d'Auró es troba inclòs dins els límits d'Espai Natural de Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera.</p> | 08050-116 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El roc és visitat per molts excursionistes, per facilitar l'accés al cim hi ha unes cordes instal·lades. El Puig de la Torreta rep vàries denominacions, també és anomenat com a Roc de l'Enginyer, al seu cim hi ha unes antenes i un vèrtex geodèsic. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 45061 | Cova de les Llosanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-llosanques | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona.p. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -RIBERA, B. pvre. (1904): 'Cova de les Llosanques', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 110, any IV,març del 1904. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. P.77 -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia. | La cova es troba en una formació de conglomerat terciaris. Per arribar-hi cal partir del Xalet dels Rasos de Peguere, seguir el senderó del costat del torrent de Calders fins a un petit coll (que porta a la zona de la Corba), cal creuar el torrent i continuar pel corriol que puja cap a la Costa Ginebreda, a poca distància trobarem un petit replà que ens indica que hem de baixar uns metres, ja que la cova es troba per sota el camí. L'accés a l'interior de la cavitat és per una boca d'unes dimensions aproximades d'un metre per uns quaranta centímetres. L'entrada dóna a un pou d'uns 7 metres de desnivell, en el que sembla que hi ha un tronc col·locat que facilita el descens. Un cop passat el pou trobem, a un costat, una cambra de mides mitjanes i, a l'extrem oposat, una curta rampa ascendent que finalitza en una altra cambra també de mides petites. La cavitat presenta un recorregut total de 46 metres amb un desnivell de 16 metres. En la descripció que fa Ribera (RIBERA:1904), anomena una de les estances com a Sancta Sanctorum i l'altra Cova dels Encantats, diu que a l'interior hi ha nombroses i boniques formacions d'estalactites. | 08050-120 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1326400,1.7387400 | 395762 | 4665273 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'aproximació a la cova es pot realitzar des del Xalllet dels Rasos (que és l'opció exposada en la descripció) o bé des de la pista que porta a la Corba i que s'agafa a la carretera dels Rasos després de passar el trencall dels Porxos, en revolt tancat al costat esquerre en sentit ascendent. L'accés per aquí és més curt. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45062 | Roure de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-querols | El roure està mort. | El roure de Querols al que ens referim es troba situat al nord de la casa, a uns trenta metres al peu del corriol que enfila cap amunt (no el que descendeix). Es tracta de fet d'un exemplar mort, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dues grans branques i part d'una tercera, de les que encara conserva part de la resta de brancada. A la part baixa del tronc hi ha un bon forat que sembla que es vagi produït per acció d'un llamp. Des de la part de sota del camí podem observar que el roure va crèixer i es va desenvolupar aferrat al terreny rocós. Les dimensions del roure són difícils de calcular ja que mostra una variabilitat molt gran de mesures, a la part central del tronc supera els tres metres i mig de diàmetre, un dels punts de major grandària. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar d'uns centenars d'anys. Al voltant de la masia de Querols podem observar altres roures de dimensions importants. | 08050-121 | A la zona de Llinars. | 42.1242800,1.7166400 | 393921 | 4664372 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45063 | Roure de Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-valenti | El roure de Cal Valentí es troba al peu de la pista que puja cap a Can Garriga, uns quants centenars de metres abans d'arribar a les runes de la masia. Queda emplaçat just per sota de la pista. Es tracta d'un exemplar de dimensions força grans. Presenta un gran peu, un bon tronc que mesura més de dos metres i mig de diàmetre. Les dimensions, però, varient molt segons el punt de presa de les mides ja que és un tronc molt irregular. A la zona propera hi ha altres exemplars de roures de dimensions destacables. | 08050-122 | A la zona de Llinars. | 42.1303800,1.7225300 | 394418 | 4665042 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 45064 | Roure de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-sorribes | El roure de Sorribes està situat a llevant de la masia de Sorribes. Es tracta d'un exemplar de roure de gran dimensions, situat en un petit pla que hi ha al peu del camí que puja cap a les Canals de Catllarí. A la finca i especialment al voltant de la casa hi ha d'altres exemplars de roure destacables per la seva grandària. | 08050-123 | A la zona de Llinars. | 42.1328900,1.7095200 | 393347 | 4665337 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45064-foto-08050-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45064-foto-08050-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de Llinars s'hi poden observar gran nombre d'exemplars de roures de mides considerables. En la mateixa pista asfaltada de Llinars, a la zona final de la vall, al costat de la carretera i del torrent de Llinars hi ha diversos roures interessants. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45067 | Llegenda del Pi de les Tres Branques i el rei Jaume I el Conqueridor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-tres-branques-i-el-rei-jaume-i-el-conqueridor | -AMADES: Les millors llegendes populars. Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. Www.castellardelriu.cat | Hi ha una llegenda popular que vincula el Pi de les Tres Branques amb el rei Jaume I. Segons el recull que en fa Joan Amades, trobant-se el rei de pas a la zona de Campllong: ' Va passar una nit de les nits sota el Pi de les Tres Branques, i va tenir un somni: que fore rei de tres regnes' (AMADES:1978; FELIPÓ:2003:97) | 08050-126 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Arran d'aquesta llegenda, en la trobada anual al Pi de les Tres Branques, i durant els darrers anys s'han vingut realitzant alguns actes simbolitzant la llegenda. Especialment, l'any 2008 en motiu de la commemoració dels 800 anys del naixement del rei Jaume I el conqueridor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45068 | Font de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-calders | Seria convenient retirar la banyera i col·locar-hi un altre element per abeurar millor el bestiar, més acord amb el paisatge i l'entorn. | La font de Calders està a llevant del Refugi-Xalet dels Rasos de Peguera, en concret a l'altra banda de la carretera. La font està formada per un frontal fet amb pedres irregulars, del qual surten tres brolladors d'aigua (tubs metàl·lics). L'aigua es recollida i circula per un cóm de fusta fet en un tronc d'arbre llarg i estret, al final del qual hi ha una banyera metàl·lica, a partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall. | 08050-127 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1365000,1.7635900 | 397822 | 4665672 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45068-foto-08050-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45068-foto-08050-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font ha estat tradicionalment lloc de pas d'excursionistes i visitants de la zona. Ha estat el subministre d'aigua del Refugi. Evidentment també és lloc d'abeurada del bestiar que pastura per la zona. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45069 | Font de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-castellar-del-riu | La font de Castellar del Riu es troba al peu del camí que porta a la casa, al costat d'un revolt que hi ha en arribar a la masia. Les aigües de la font devallen enmig de la roca formant un canaló, seguidament són recollides i circulen per dos cóms, un posat a continuació de l'altre i manera perpendicular. Aquests cóms són formats a partir del buidatge longitudinal d'uns troncs d'arbre. | 08050-128 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1204300,1.7641600 | 397843 | 4663887 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45069-foto-08050-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45069-foto-08050-128-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||||
| 45070 | Dipòsit d'aigua de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-de-corbera | XVIII | El dipòsit d'aigua de Corbera es troba al costat nord de l'edifici del santuari, al peu de la pista. Es tracta d'una estructura bastida adossada al desnivell del terreny. Es correspon amb un dipòsit de recollida d'aigües format per una estructura de la que és visible el frontal. Una façana obrada amb carreus ben tallats i polits que forma un pla clos en arc de mig punt. A la part central del frontal hi ha una obertura rectangular emmarcada amb quatre carreus i que permet veure l'interior. El voltant del frontal és emmarcat a costat i costat i la part superior per l'estructura del dipòsit, el mur es mostra amb un acabat una mica bast i irregular. L'interior del dipòsit és cobert amb volta de canó. A la part superior del dipòsit hi ha un carreu amb una cartel·la en relleu i la data 1775 incisa. | 08050-129 | A la zona d'Espinalbet | 42.1243600,1.8073900 | 401423 | 4664272 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45070-foto-08050-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45070-foto-08050-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45070-foto-08050-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||
| 45072 | Cova del Camallero / Cova R.4 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-camallero-cova-r4-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 58. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. (hi ha la topografia de l'Avenc Fred o Bòfia dels Rasets, i breu nota descriptiva d'algunes cavitats de la zona) -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. (Recull de fitxes i topografies d'algunes de les cavitats desenvolupades a la zona dels Rasets: Avenc Fred(Bòfia dels Rasets), Avenc de les Pedres, Avenc Cim d'Estela, Avenc dels Quatre i Cova Camallero. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>La Cava Camallero o del Camallero és una cavitat d'una profunditat màxima de -10 metres i un recorregut de 22 metres. Es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret entre l'avenc de les Pedres i la Bòfia dels Rasets, en una àrea de formació calcària. Consta que a través d'un petit ressalt es pot accedir a l'interior d'una galeria que presenta un lleuger descens, la qual tant a les parets com al terra té blocs inestables. Passats uns vint metres, la cavitat s'estreny fins al punt que ja no es pot continuar. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111)</p> | 08050-131 | Zona de Castellar del Riu | 42.1303100,1.7872700 | 399769 | 4664956 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 58). Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Cova R.4 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45087 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-0 | XIX-XX? | L'estructura es troba molt coberta de vegetació i la part superior està parcialment ensorrada. | Es tracta d'una estructura que actualment està molt coberta de vegetació, fet que no permet veure clarament la seva construcció. L'estructura està bastida adossada al terreny, determinant que tant sols sigui visible un frontal o façana. Aquesta façana és bastida amb frans blocs de pedra desbastada. A la part baixa trobem la boca del forn formada per una obertura en arc rebaixat fet també amb pedres posades en vertical; l'interior de la boca és cobert amb volta de canó també de pedra, al fons es pot veure una obertura, avui sitjada per l'enderroc de part de l'estructura, i que es correspondria amb l'accés a la cambra de cuita. En un dels laterals del frontal hi ha un gran contrafort que fa de reforç de l'estructura. Accedint a la part superior, podem veure part de la cambra de cocció, tot i que es troba quasi totalment sitjada, es pot identificar que era de planta més o menys circular. | 08050-146 | A la zona d'Espinalbet | 42.1182000,1.8143700 | 401990 | 4663580 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No hem pogut obtenir informacions precises sobre l'època en que va funcionar aquest forn, tot i que no sembla gaire antic. Podria tractar-se d'una estructura de finals del segle XIX o fins i tot del segle XX.Tampoc hem pogut confirmar quin producte s'elaborava en aquest forn, però les característiques i l'indret on es localitza, amb presència de roca calcària, indica que segurament va ser emprat per coure pedra calcària destinada a fer calç. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 45091 | R.6 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/r6-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | Actualment no es pot accedir al seu interior. | <p>La cavitat denominada R.6 de Rasets es localitza al camí d'accés (pista forestal tancada) cap a la Torreta o Roc de l'Enginyer, cim on hi ha instal·lada una antena de telecomunicacions i un vèrtex geodèsic. En concret passats uns 200 metres de la Collada dels Rasets (on la pista fa un gir) i al costat esquerra de la pista, a uns 25 metres. La cavitat es troba en uns terrenys de conglomerats terciaris. Fins avui no s'ha realitzat cap exploració, ja que consta com a pendent de desobstrucció. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 110)</p> | 08050-150 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1310300,1.7855100 | 399625 | 4665038 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45095 | Barraca al peu del camí d'Espinalbet al Coll de l'Oreller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-peu-del-cami-despinalbet-al-coll-de-loreller | XIX-XX | La barraca es conserva sencera però presenta algunes esquerdes importants a la volta. | Barraca situada al peu del camí que d'Espinalbet puja cap al Coll de l'Oreller. Es tracta d'una petita barraca d'entorn als dos metres i mig de llarg i per un metre seixanta d'amplada de mides interiors. L'estructura està bastida adossada al desnivell que conforma el terreny. L'interior mostra una planta rectangular, construïda amb murs de pedra i coberta interiorment per volta de canó de rajola o maó massís posat de pla. A la part central de la volta hi ha una petita obertura que dóna a l'exterior, actualment és coberta amb una planxa metàl·lica. Exteriorment, pràcticament només és visible el mur de la façana, on hi ha una porta d'accés amb llinda plana monolítica. El coronament de la façana seguint un perfil corbat, reflex de la volta, mostra un petit sortint a manera de ràfec fet amb lloses. La part superior es troba coberta amb terra i vegetació. | 08050-154 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1211800,1.8103800 | 401665 | 4663916 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No hem pogut esbrinar l'utilitat d'aquesta construcció, que sembla que hauria tingut una funció essencialment de barraca. Segurament per resguardar el pagès que conreava les feixes del voltant, sobretot en cas de pluja o tempesta, i també com a magatzem per guardar i desar-hi eines del camp. No es pot descartar que en algun període també fos emprada com a trumfera. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45096 | Balma de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-sallent | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | La balma de Sallent es troba prop del camí que de Sorribes (Llinars puja cap a les Canals de Catllarí). Un cop passada la masia de Sorribes continuem el trajecte a peu entorn a poc més de 300 metres, en un punt en que el camí fa un revolt coincidint amb l'indret on es creua la rasa del torrent. La balma es troba entorn a uns 100 metres més amunt en el mateix torrent. Es tracta d'un baumat format en terrenys de conglomerat, i és definida per una visera o un sortint de la mateixa roca que conforma una espluga de mides considerables. En la bauma hi ha algunes zones que mostren entrants més profunts, tot i que de poc recorrecorregut, formant unes petites cavitats còncaves. També hi ha alguns petits tolls o bassals resultat de les mateixes infiltracions d'aigua. | 08050-155 | A la zona de Llinars. | 42.1351800,1.7117600 | 393536 | 4665588 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de Llinars, des de la masia Sorribes cal seguir el camí de Canals de Catllarí, està per sobre del camí, en el primer torrent que es creu. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||||||
| 45086 | Avenc Mollat / Avenc R.8 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-mollat-avenc-r8-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 60. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'Avenc Mollat es troba ubicat a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el pla abans d'arribar-hi, a l'esquerra de la pista. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari. La cavitat té un recorregut de 62 metres i un desnivell de -14 metres aproximadament. L'entrada a la cavitat és fàcil de localitzar, es troba en l'àmplia dolina, en concret a uns 30 metres baixant en sentit nord cap a la cavitat R.7. Aquest avenc compta amb tres possibles entrades o boques d'accés. Arribant des de la R.7 trobem la dolina on hi ha la boca número 1; accedint per aquesta i passat un R. 2,40 m trobem una cambra que al seu extrem té un pou d'uns 8,70 m que dóna pas a una galerira de 1,5 metres d'amplada. Una miqueta més enllà s'arriba al punt màxim de penetració de la cavitat. Si es continua pujant vers el sud-oest, passats uns 10 metres s'arriba al final. Al nord-est, a uns 5 metres hi ha una obertura que dóna a la boca número 3. Uns 2 metres cap a l'esquerra, hi ha una gatera que entre esquerdes i blocs permet arribar a la boca número 4. Accedint per la boca número 3 (de 1,50 m) es passa per un R. 2,60 que dóna pas a una cambra amb el terra de blocs, en la qual a dos metres es troba la finestra que s'ha esmentat anteriorment i que dóna a la galeria principal tot passant per un pou de 4,40 metres de recorregut. A través de la boca número 4 es passa primer per una rampa fins a un R. 3,20 m, punt on hi ha una esquerda que dóna directament a la galeria principal.</p> | 08050-145 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que va ser explorat per primera vegada l'any 1969, per part del S.I.R.E - U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1294800,1.7867300 | 399723 | 4664865 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45086-foto-08050-145-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades. Les coordenades aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.:1980: Vol. 5: 60). Aquesta cavitat també consta denominada com Avenc R.8 de Rasets (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 83-84). | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 45082 | Forat d'Estela / Forat R. 12 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-destela-forat-r-12-de-rasets | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): 'Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya', a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); 'Alt Berguedà i Cardener', a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): 'La espeleología en la provincia de Barcelona', a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I', pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): 'Història de la espeleologia a Catalunya', a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d'Estela.</p> | <p>El Forat d'Estela es troba al cim del Roc d'Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l'Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d'aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d'Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d'entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d'uns 7 metres d'alçada per uns 1,70 metres d'amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d'uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d'aquí es continua fins a un pou vertical d'uns 7,80 metres d'alçada, al final del qual s'assoleix el punt màxim d'exploració. A l'interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d'aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )</p> | 08050-141 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.</p> | 42.1270900,1.7874300 | 399777 | 4664598 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45082-foto-08050-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 45084 | Bòfia dels Rasets / Avenc Fred / Bòfia R.3 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-dels-rasets-avenc-fred-bofia-r3-de-rasets | <p>-ALEXANDRI, F. (1996): ' Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 54-56. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII. -ELÍAS, F. (1979): 'Operació Cim Estel·la 70', But. Divulg. Esp. (0): 122-133 (Topografia) -ESCOLÀ, O. (1981): ' Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entomol., núm. 2, pàg. 15-24. -FILBÀ, Ll. (1977): 'Noves localitzacions ibèriques de tricòpters cavernícoles', a Com. 6è Simp. Espel., pàg. 131-134. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catalunya', a EspeleoSie, núm. 17, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -RIBERA, L. (1972): 'Relación de las cavidades catalanas con mayor desnivel', a Com. II Simp. Espel. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Bòfia dels Rasets es troba ubicada a la zona dels Rasets, prop de la Torrota o Roc de l'Enginyer on hi ha instal·lades unes antenes i un vèrtex geodèsic, a uns 60 metres al nord d'aquests. La bòfia es troba en uns terrenys de conglomerats del període terciari; la formació d'aquesta cavitat és de tipus tectònic, formada per unes diàclasis que tenen orientació est-oest les quals a la vegada són tallades per unes altres orientades en sentit contrari, nord-sud. La cavitat té un recorregut de 157 metres i un desnivell de -65 metres aproximadament. Per ubicar l'entrada a la cavitat, cal pendre de referència l'àmplia dolina, a l'extrem sud de la depressió hi ha un passadís que davalla fins arribar a una cambra amb el terra inclinat. Aquesta sala té dues boques al sostre que es corresponent amb dos pous, un de 9,30 metres i l'altre de 7,40 metres, les seves boques queden ubicades en un relleix de la vora superior de la dolina. En aquest punt el sostre es troba a uns 10 metres d'alçada i l'amplada de l'espai és d'uns 5 metres. Es continua passant un pou d'uns 12,5 metres de recorregut descendent per continuar davallant per un passadís, el qual fa un colze o gir cap a l'esquerra aproximadament als 11 metres de recorregut (en aquesta rampa consta que hi ha troncs tirats a l'interior que són restes d'antigues tales de fusta). El trajecte continua en sentit descendent passant per una galeria d'uns 0,60 metres d'amplada i 10,50 m d'alçada, passats uns 11 m més es fa un gir a la dreta. Passats uns set metres més torna ha haver-hi un colze cap a l'esquerra, en aquest trma la galeria és de 1,5 metres d'amplada, i el sostre que en la part inicial tenia 21 metres d'alçada es redueix a uns 1,5 metres (la presència de blocs encastats en fa reduir l'alçada). A continuació es topa amb un tronc i seguidament un pou de 7,40 metres de profunditat. En aquest punt hi ha una galeria conformada a partir d'una fractura de la roca que té sentit est-oest, una amplada de 0,70 m i una alçada de 5 m. A partir d'aquí si seguim cap l'oest a uns 4 metres hi ha un munt de blocs, que en pujar-hi per sobre s'assoleix l'accés (de 2,5 x0,50 m) a una galeria de pla descendent i inestable, passats uns 17 metres de recorregut s'arriba al punt màxim de fondària de la cavitat. Hi ha un altre tram que es pot seguir, partint de la base del pou de 7,40 m, punt on hi ha una galeria en direcció nord, que passats 5 metres topem a mb un gran bloc que 'camufla' un pou de 12 metres de recorregut i que permet assolir els -64 metres de profunditat. Si es continua per la galeria, passats els 5 m fa un gir a la dreta i el recorregut finalitza passats 4 metres més en un punt de despreniment de blocs. Aquesta galeria mostre uns 3 m d'alçada i 0,70 d'amplada. Un tret específic d'aquesta bòfia és el corrent d'aire molt fred que es pot percebre en tota la cavitat.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115)</p> | 08050-143 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquesta cavitat ha estat explorada en diverses ocasions, en les darreres visites documentades es va assolir recorre un trajecte més ampli, tot augmentant el recorregut estudiat i topografiat fins al moment. Així en les primeres referències publicades (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) la planimetria del recorregut és menor. Ja en el primer catàleg (BORRAS, J., i altres: 1980: 54-56) consta que, tot i que no hi havia referències bibliogràfiques fins als anys 70, era conegut que la bòfia havia estat explorada en diferses ocasions i de ja feia anys. Sembla que de vegades s'havia confós amb el Forat d'Estela. La primera exploració documentada a nivell espeleològic, figura que es va realitzar per part del S.E.S. - C.E.P.</p> | 42.1295400,1.7865100 | 399705 | 4664872 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45084-foto-08050-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona hi ha nombroses cavitats documentades i explorades, aquesta figura com una de les que presenta un accés o boca de dimensions més grans. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc, especialment l'apartat de descripció, han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 113-115). Les referències del catàleg dels anys 80 (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 54-56) mostra algunes diferències, ja que el recorregut que s'havia explorat fins llavors era menor, en l'obra més actual s'hi inclouen les darreres exploracions i l'ampliació de la superfície investigada. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 44957 | Castell d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-despinalbet | <p>-GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Són visibles poques estructures arquitectòniques i caldria delimitar i establir quines restes pertanyen al castell. Caldria una excavació arqueològica. | <p>El turó on s'aixeca el nucli central d'Espinalbet, format per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la rectoria i junt amb restes d'altres estructures, és el lloc on es creu que hauria estat emplaçat el castell. De fet, dalt del morral que hi ha al costat de l'església i la rectoria, orientat cap al sud-est, trobem restes d'estructures que podrien correspondre al castell d'Espinalbet. Es conserven poques estructures visibles, en concret podem observar una plataforma de planta irregular, tot i que tendint a quadrangular, el mur que en conforma el seu perímetre és bastit amb pedres de tall irregular i mides força grans, l'estructura aprofita les afloracions rocoses existents. Per accedir a la part superior de la plataforma hi ha una petita escala de graons de pedra al costat de ponent. Aquesta plataforma s'ha interpretat com la possible base d'una torre de defensa. Caldria una intervenció arqueològica per tal de poder delimitar l'extensió total de les restes i per tant detectar si es conserven més estructures pertanyents al castell, i d'altra banda, poder precisar més informació tant arquitectònica, com funcional i cronològica d'aquesta plataforma. Es creu que els fonaments de la rectoria també poden estar bastits sobre o aprofitar part d'estructures del castell. Tanmateix, també s'apunta en la bibliografia que gran part de la pedra del castell va ser aprofitada per la construcció de la rectoria i/o de l'església.</p> | 08050-16 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Castell d'Espinalbet, junt amb altres indrets d'Espinalbet i d'altres llocs de Castellar del Riu, consten com a possessions del trobador Guillem de Berguedà. Béns patrimonials que el trobador va heretar del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà, el 1183. (VVAA:1985:40). En el testament del trobador, amb data 25 d'abril de 1187, Guillem deixa al seu germà Berenguer diverses possessions entre les quals el castell d'Espinalbet ('Kastrum de Espinalbeto'), el qual, en el testament reconeix tenir en feu del rei d'Aragó (VVAA:1985) junt amb el castell de Madrona i el de Casserres amb les seves pertinences, etc.(VVAA: 1985:40-41). Malauradament no hi ha constància de més notícies documentals referides al castell d'Espinalbet.</p> | 42.1186000,1.8082400 | 401484 | 4663632 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El turó té orientació vers sud-est, permetent una bona visibilitat vers tota la vall de la Riera de Metge al seu pas pel terme de Castellar del Riu i part del terme de Berga i amb contacte visual molt directe amb Queralt (indret que s'hi ubica el castell Berguedà), així com vers tota l'obaga de la mateixa Serra de Queralt i de la Tossa. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||
| 45053 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 157,55 ha són del terme municipal de Castellar del Riu. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,...), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraforestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífuges, degut als importans processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als arctiodàctils; aquesta àrea es correspont amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...).</p> | 08050-112 | A la zona nord de Castellar del Riu i Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. Les coordenades es corresponen al Roc d'Auró. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 45054 | Espai Natural Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-queralt | <p>ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A. (1979): Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra de Queralt protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 778,06 ha, de les quals 465,80 ha ha són del terme municipal de Castellar del Riu, essent el municipi amb una major extensió dins l'espai protegit. La Serra de Queralt conforma un apèndix meridional del conjunt orogràfic Ensija-Rasos de Peguera, amb la diferència de situar-se en contacte directe amb les terres de la Depressió Central. Mostrant un relleu individualitzat de la resta de la unitat que és caracteritzat per un conjunt encinglerat de molta singularitat geològica. Aquestes cingleres són el resultat del modelat dels relleus generats a conseqüència dels moviments orogènics en el Pre-pirineu i Pirineu. Presentan notables discordances o canvis d'inclinació de les capes degut a que els mateixos materials es troben parcialment implicats en els moviments esmentats. La Serra de Queralt es troba situada als límits entre l'Alt i el Baix Berguedà, permeten que pugui gaudir d'influències d'elements meridionals que li aporten característiques peculiars. Ja que la solana d'aquesta serra suposa un punt de penetració de molts elements mediterranis vers la muntanya pre-pirinenca. En l'espai i són representades les rouredes seques de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), tot i que les arbredes més extensa és la pineda de pi roig, amb diferents variants segons l'exposició i el grau d'humitat. Destaca la zona per l'important interès micològic dels seus boscos de coníferes, amb una bona representació dels fongs de la muntanya calcària. Els grans afloraments rocosos contenen una bona i important representació de vegetació rupícola (Saxifragion mediae). Pel que fa a la fauna, la població més important és la que està associada als biotops rupícoles. Destaquen també les penetracions d'espècies mediterrànies lligades als ambients secs dels vessants meridionals, contrastant amb els elements pirinencs de les obagues.</p> | 08050-113 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1062800,1.7823100 | 399321 | 4662294 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. El PEIN forma part dels espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. Les coordenades es corresponent a la zona del Roc del Gegant. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 45060 | Pla de Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-campllong | <p>-AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars. El pla es creuat per aquest camí ral de Berga a Sant Llorenç, part del qual té categoria també de camí ramader. Tanmateix, la zona de Campllong és punt de connexió d'aquest camí amb el que prové d'Avià passant pel Portet o Serrat Gran. Aquestes referències evidencien la situació estratègica i de via natural de comunicació vers la zona de l'antiga Vall de Lord. Els prats que defineixen el pla de Campllong mostren 'una comunitat faunística formada per prats dalladors. Els prats de dall són comunitats herbàcies que es mantenen de forma seminatural gràcies a la intervenció de l'home, que els sega un mínim de dues vegades a l'any pel seu interès farratger. Aquests prats presenten una excepcional riquesa florística; hi abunden el fromental (Arrhenatyerum elatius), el fromental petit (Arrhenatherum flavescens), els trèvols (Trifolium spp), i el dàctil (Dactylis glomerata) entre altres espècies. Algunes espècies que es desenvolupen en aquests prats són molt rares a casa nostre, tan perquè són plantes pròpies del centre d'Europa, com perquè habiten ambients humits molt poc freqüents avui dia.' (Informe Ambiental Preliminar. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Juny 2010. Equip redactor: Eduard Llandrich Plantés, Anna Quintana Busquets, Anna Puigdemont Bonmartí, Ponç Feliu i Latorre). Evindentment, la popularitat de la zona i la importància actual de l'indret es deu plenament a la presència del monumental Pi de les Tres Branques, i de l'Aplec que des d'inicis del segle XX es realitza al lloc.</p> | 08050-119 | A la zona de Castellar del Riu | <p>El Pla de Campllong consta esmentat i referenciat en documentació molt diversa, arran de la popularització del Pi de les Tres Branques com a símbol religiós i especialment com a símbol identitari dels Països Catalans. L'indret és citat en diversos textos literaris, entre els quals a l'obra de teatre 'La Panolla' (pp. 197-198) de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez (amb edició pòstuma de l'any 1922, la primera edició és del 1876 i és pràcticament identica); en l'obra hi ha una de les escenes, la IV, amb el títol El Pla de Campllong, on representa que transcorre l'acció. El poema que Jacint Verdaguer va dedicar al Pi al segle XIX, va donar a l'arbre la trascendència i el simbolisme que determinaren que el Pi de les Tres Branques es convertís en un símbol dels Països Catalans, i també incialment en un símbol religiós (representatiu de la Santíssima Trinitat). La primera festa nacionalista entorn del Pi es va fer el 25 de juliol de 1921. Les dictadures de Primo de Ribera i Francisco Franco no van permetre que es celebrés la festa. A partir de 1980 es va recuperar la trobada o aplec.</p> | 42.1112400,1.7801200 | 399148 | 4662847 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona de Campllong es mostra com una planura emmarcada per una àrea muntanyosa amb la Serra de la Tossa al sud en la que s'alça tota la baga de Campllong, i més a ponent la baga de Terçà, vers l'oest i nord s'inicien les costes que delimiten el vessant sud de la zona de Puigventós (el Cogulló d'Estela tot quedant enretirat vers el nord-est), pel costat de llevant hi ha el Serrat de la Guineu, més al sud-est els Fangassos i el Roc del Gegant. Fins el límit sud de la carretera arriba la delimitació de l'espai natural protegit PEIN Serra de Queralt, quedant la part meridional del Pla de Campllong inclosa dins l'àrea de protecció. Hi ha la proposta que el sòl on s'ubica el Pi de les Tres Branques i on es desevnolupen els actes commemoratius de la festa del pi, pugui ser qualificat com equipament cultural. La proposta és plantejada com una actuació singular d'interès comunitari, en la memòria d'avanç de planejament del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant (juny 2010). El Pi de les Tres Branques és troba ubicat al Pla de Campllong, té la qualificació d'Arbre Monumental junt amb el Pi Jove, ambdós estan inclosos al Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals i de l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 45035 | Fons imatges Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-ambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un nombre important d'imatges, entorn a les dues centes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08050-94 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||||
| 45071 | Avenc dels Bolets / Avenc R. 5 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-bolets-avenc-r-5-de-rasets | <p>-GARRIGA, Marc.(1995).-'Avenc dels Bolets'. Fulls periòdics d'informació general(43):21-22.Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. http://www.espeleoindex.com/?id=1253</p> | <p>L'Avenc dels Bolets està ubicat a la zona dels Rasos de Peguera, en una zona de formació calcària. Per arribar a la boca de l'avenc un cop passat el refugi dels Rasos, abans d'arribar a l'aparcament, cal prendre la pista que surt a la dreta, seguir fins el Pla dels Rasets, i continuar per la pista que porta a la Torreta (on hi ha instal·lada la torra de comunicacions). Aproximadament uns 30 metres abans d'arribar a la torre hi ha la boca de l'avenc, en concret a uns 5 metres a la dreta de la pista i vora d'una dolina allargada. Es tracta d'un avenc de 47 metres de desnivell i un recorregut de 124 metres. La petita boca d'entrada condueix a un pou de 15 metres que s'amplia a mesura que es va descendint, finalitza en una rampa allargada que acaba amb un replà d'uns 8 metres. Al final del pendent de la rampa hi ha una petita sala amb dos pous de 10 metres, que es connecten aproximadament a la meitat del recorregut. S'aconsella baixar pel pou del fons de la sala. En aquest punt la topografia canvia tot prenent un sentit rectilini, estret i de sostre alt que ocupa uns 30 metres, finalitzant amb un munt de blocs encastats. Passant per sobre dels blocs s'accedeix a una sala de sostre baix i allargada. Per contra, per sota dels blocs i un cop passats uns punts estrets, es troba una altra sala també de sostre baix i amb una lleu inclinació, al fons de la qual hi ha un ressalt que suposa el punt de màxim desnivell (-47 metres).</p> | 08050-130 | A la zona de Castellar del Riu | <p>L'any 1993 la secció d'espeleologia del Centre Excursionista Montserrat (SECEM), de Manresa, va ser unes visites a les cavitats de la zona del Pla dels Rasets. Arran d'aquestes va localitzar la boca d'accés a l'Avenc dels Bolets, per tal d'accedir a l'interior es van haver d'extreure, a cops de mall, uns 100 quilos de pedres de la petita boca d'accés. L'exploració de l'interior es va dur a terme durant el mes d'abril del 1994, moment en que també es va realitzar la topografia.</p> | 42.1290800,1.7861000 | 399670 | 4664821 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es recomana que, tot i que el descens del primer pou es pot fer desgrimpant, és aconsellable realitzar-ho amb corda, la qual es pot lligar a un pi que es troba prop de la boca. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Avenc R.5 de Rasets. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes de: http://www.espeleoindex.com | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45055 | Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08050-114 | A la zona d'Espinalbet. | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1067100,1.7694400 | 398258 | 4662357 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45055-foto-08050-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 45031 | Marededéu de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-corbera | <p>-VV.AA. (2004). 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg Segles XVI-XX', vol. 1. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una imatge d'una marededéu de pedra i guix, amb policromia i daurat. Presenta unes mides màximes de 87 cm d'alçada, 42 cm d'amplada i 27 cm de profunditat. La imatge de la marededéu es mostra dempeus, sostenint l'Infant amb el braç esquerre i amb un objecte indeterminat a la mà dreta. D'aquest objecte tant sols és visivle una part que sembla respresentar un tros de drap, es creu que l'objecte podria correspondre a un ram de flors. La marededéu porta corona i un vestit amb escot i decorat amb elements de tipus floral, sobre du un mantell. L'Infant es presenta fent l'acció de beneir amb la mà dreta i amb una esfera a la mà esquerra (símbol de poder). Porta un vestit a manera de túnica daurada i amb flors de colors de la gamma dels vermells i verds. Ambdues figures mostren els cabells pentinats, més aviat voluptuosos, i amb força ondulacions en l'Infant.</p> | 08050-90 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>La marededéu es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i consta que prové del Santuari de Corbera. Es correspont amb una peça de l'època barroca, en concret datada al segle XVII.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45031-foto-08050-90-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça té el número de registre 245 del fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||
| 45034 | Fons de l'Arxiu parroquial de Llinars a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-llinars-a-sant-llorenc-de-morunys | <p>-ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XIX-XX | Caldria una millor organització de l'arxiu. | <p>A l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç de Morunys trobem el fons de la parròquia de Llinars, es troba custodiat en aquest arxiu degut a que aquesta parròquia pertany a l'arxiprestat de Solsona-Morunys. El fons es troba classificat com a 'ARXIU PARROQUIAL. VALLS DE GUIXERS I LLINARS. LLINARS. Comprèn Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, Mare de Déu de la Mata, Sant Martí de Canals, Sant Serni de Terrers.' Segons consta va ser ordenat i revisat a Sant Llorenç al maig del 2002 i juliol del 2006, moment en que es va fer un quadre de classificació que especifica la documentació que conté. Segons això consta de : 1.- BAPTISMES, COMPLIMENT PASQUAL I ESPOSORIS. A) Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941. b) Llibre C, 1842-1917. c) Llibre D, 1918-1930. d) Llibre-índex d'esposoris, de Mn. Armengou, 1614-1935. e) Compliments Pasqual. 1940-1960. 2.- 'TOTUM' I EXPEDIENTS MATRIMONIALS. A) 'Totum'. -Baptismes, 1931-1936. Té index al foli 98. -Confirmacions, 1956-1973. -Esposoris, 1931-1976. Té índex al foli 39. -Òbits, 1921-1976. Té índex al foli 79. b) Expedients matrimonials, 1942-1972. 3.-DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL. A) Cuentas del Culto y de la Mata, 1940-1954. b) Cuentas del Capillo de animas, 1940-1987. c) Comptes, 1941-1972. d) Novenario de ánimas, 1947-1984. e) Factures, 1950-1975. f) Cuentas de la parròquia de Llinás ( y del Santuario de la Mata), 1953-2001. g) Llibre de comptes particulars de Mn. Clotet, 1959-1963. h) Libro de Colectas, 1961-1966. i) Informe del bisbat: any econòmic, 1977. 4.- DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL VÀRIA. A) Documents parroquials. B) La Mata. C) Textos de la Missa. E) Goigs. F) Arancels llibret. G) Sociedad Luz Eléctrica, 1958-1960. h) Instruccions, de Correus. i) Documents parroquials. J) Factures.</p> | 08050-93 | A la rectoria de Sant Llorenç de Morunys. | <p>La parròquia de Llinars consta referenciada documentalment des del segle IX, formant part dels indrets de la Vall de Lord que Guifré el Pelós va escollir per iniciar la seva activitat repobladora, junt amb el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra; posteriorment consta referenciada també com a parròquia al segle XIV. Al segle XVIII coincidint amb un període d'augment de la població, de bonança econòmica i d'ampliació de les terres conreades, coincideixen doncs amb la construcció d'una nova església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars i a la vegada amb la construcció del Santuari de la Mata, situat relativament a prop de la parròquia. De fet, el fons inclou també la documentació del Santuari de la Mata també del terme municipal de Castellar del Riu, i de Sant Martí de les Canals del terme de Montmajor i Sant Serni de Terres dins el límit municipal de Capolat. El conjunt d'aquestes esglésies conformen el què ha estat la unitat territorial però no jurisdiccional coneguda com Llinars, essent una delimitació més aviat eclesiàstica, ja que a nivell administratiu i per tant municipal es troba repartida en diversos municipis. Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fet que es tracti d'una petita parròquia amb culte però no puntual, i que la gestió és portada des de la parròquia de Sant Llorenç de Morunys determina que el fons estigui conservat en aquest arxiu. Cal tenir present que a més Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars no compta amb rector resident, sinó que les tasques van a càrrec del mossèn de Sant Llorenç.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La data dels fulls on consta aquesta catalogació i organització indica Sant Llorenç maig 2002- juliol 2006, segons el mossèn respon al fet que en realitat es va fer la revisió i posada en ordre el 2002 i el 2006 es va fer una nova comprovació de la informació. En la documetació es guarda còpia del 'Projecte cementiri parròquia Llinars' de l'arquitecte Ramon Masferrer, amb data Llinars, febrer de 1963. Aquest projecte però no s'arribà a realitzar. En el llistat de classificació consta 'Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941', malauradament aquest llibre és només això un llibre-índex, en el qual hi ha un índex dels noms que apareixien en el llibre o llibres de Baptismes dels anys 1556 al 1941, amb la qual cosa tenim una mancança important de documentació, ja que els llibres pròpiament no es sap què va passar amb ells, es consideren desapareguts. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||
| 45080 | Forat de la Nevera / La Coveta / Forat R. 2 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-la-nevera-la-coveta-forat-r-2-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.</p> | <p>El Forat de la Nevera és una cavitat que està situada prop del Roc de l'Enginyer, o la Torrota, ens els plans que hi ha tot arribant al cim de les antenes, uns 80 metres abans pel costat de llevant. En concret a pocs metres al nord de la Bòfia dels Rasets. La seva localització es considera fàcil si es pren de referència el fet que es troba en una gran dolina de forma allargada. Els terrenys on es troba són conglomerats de formació del terciari. Es tracta d'una cavitat d'uns 38 metres de recorregut, i un desnivell de 5 metres (desglossats com a -2 metres i +3 metres). A l'extrem de la dolina, formant una mena de petita cambra, hi ha la boca d'accés a l'interior del forat, aquesta dóna pas a un passadís o corredor estret que arriba a una saleta. En aquesta saleta hi ha dues petites gateres que tenen pocs metres de recorregut. Aquesta cavitat forma part de la mateixa fractura que la R.1 de Rasets que es troba a uns metres cap a llevant.</p> | 08050-139 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1297200,1.7866200 | 399714 | 4664891 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 89) aquest avenc també és denominat com Forat R.2 de Rasets o com la Coveta. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 88-89; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58-60). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45089 | Avenc dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-quatre | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M.; ROVIRA, J.; VICTORIA, J.M. (1976): 'Índice de topografías catalanas publicadas, como contribución al inventario espeleológico de Catalunya' EspeleoSie (19): 5-52. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>Es tracta d'un avenc que presenta un desnivell que permet assolir els -9,7 metres de profunditat. Es mostra com una estreta esquerda d'entorn als 3 metres de longitud, en la seva vertical es localitzen tres petites sales consecutives i sobreposades que sembla que són resultat de l'acumulació de blocs. La que es troba situada més avall és entorn als 7 metres de desnivell respecte de la superfície, al seu fons hi ha un orifici molt estret que encara descendeix uns 2 metres més, punt en que s'assoleix la cota màxima de fondària. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109)</p> | 08050-148 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1970 per part de l'E.R.E.-A.E.C (l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Associació Excursionista de Catalunya).</p> | 42.1303600,1.7858400 | 399651 | 4664963 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 109; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45092 | Avenc de la Torrota / Avenc R. 7 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-torrota-avenc-r-7-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | L'exploració és perillosa per la presència de blocs inestables. | <p>L'avenc de la Torrota es troba ubicat a la cim de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància vers el nord-nord-est de l'antena que hi ha a l'extrem del puig. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut de 41 metres i un desnivell de -15 m de fondària. La boca d'entrada es troba en un lleuger pendent que forma una petita depressió, és una obertura de 1,20 x 0,80 metres que obre a un R.1 el qual condueix a una galeria d'uns tres metres. Aquesta galeria enllaça perpendicularment amb una fractura de la roca, que en forma de pou es permet davallar uns 9 metres. El fons del pou és ple d'enderroc. A partir d'aquí es pot continuar en sentit sud per una galeria fins a uns 5 metres, assolint la cota de desnivell de -13,5 metres que acaba en un petit engolidor. Si per contra es continua per la fractura en sentit nord-est s'arriba a la màxima fondària i es pot continuar uns 12 metres més fins que la cambra es tanca. La galeria de la base de la diàclasi té uns 60 cm d'amplada mitja. Passant un ressalt de +2 m es localitza una galeria paral·lela a l'anterior que passats 5 metres pren una forta inclinació, tot acabant en el pis inferior. Consta que la cavitat és estreta i l'exploració es considera perillosa per la presència de blocs inestables. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161)</p> | 08050-151 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 1960 per part del S.I.R.E.-U.E.C. del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1291000,1.7867500 | 399724 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45092-foto-08050-151-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 160-161; BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980:60), on a més consta que també és denominat com a Avenc R.7 de Rasets. Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||
| 45093 | Esquerda R. 9 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquerda-r-9-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>L'esquerda denominada R.9 de Rasets es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret a pocs metres de distància de l'antena que hi ha a l'extrem del puig i prop de l'Avenc de la Torrota o R.7 de Rasets. La zona és de formació de conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cavitat té un recorregut d'uns 7 metres i un desnivell de -3 m de fondària. Es tracta d'una cavitat petita, formada per una petita esquerda que es troba a la mateixa cinglera de la Torrota, al costat de llevant. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112)</p> | 08050-152 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1290400,1.7868700 | 399734 | 4664816 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45093-foto-08050-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111-112). Aquest avenc es troba inclòs dins el PEIN, Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | |||||||
| 45094 | Cova R. 11 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-r-11-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Cova del Cingle es troba a la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret en una canal que queda pel costat sud-sud-oest, prop del camí que d'aquí porta cap a Roc d'Auró, i tant sols uns metres per sota de la Cova de la Canal. Aquesta cova es localitza en una zona amb una important presència de cavitats. En aquest cas es tracta d'una cavitat de 19 metres de recorregut i uns -5 metres de desnivell; els terrenys en els que es troba són conglomerats del període terciari. L'accés és a través d'una boca d'uns 6,90 metres d'alçada i uns 70 centímetres d'amplada, que dóna pas a una galeria amb el terra en sentit descendent, i a través de la qual podem penetrar uns 11 metres. A uns metres hi ha uns blocs encastats que conformen un nivell o pis superior de mides petites. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38)</p> | 08050-153 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a l'avenc data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona).</p> | 42.1288100,1.7857300 | 399639 | 4664791 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 38), on també consta denominada com a cova R.11 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45074 | Cova de la Canal / Cova R-10 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-cova-r-10-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Cova de la Canal es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el vessant sud-sud-oest, en una zona que la paret del Roc fa una entrada o canal. La zona és de formació conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cova presenta un desnivell de -10 metres i un recorregut de 41 metres aproximadament. Es tracta d'una cova formada a partir del despreniment de blocs que arran de la seva caiguda van conformar aquesta cavitat. L'accés es pot realitzar per tres entrades, però es recomana que s'utilitzi la senyalitzada com a número 1 en la topografia (feta per E. Porcel i J. Torrelles, el 25 de novembre del 2007). Accedint a través de l'entrada 1 s'ha de descendir uns 2,30 metres, seguidament es troba una rampa que porta a una sala oberta (sense sostre) a partir de la qual es pot seguir fins un altre eixamplament. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30)</p> | 08050-133 | Zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a la Cova data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona). Arran d'aquesta visita es va realitzar la topografia (publicada a VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), els autors són E. Porcel i J. Torrelles, i consta elaborada amb data 25 de novembre de 2007.</p> | 42.1290000,1.7854400 | 399616 | 4664813 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), on a més consta que també és denominat com a Cova R.10 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 | ||||||||||||
| 45085 | Trumferes de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-can-garriga | XVIII?-XX | Les trumferes de Can Garriga estan ubicades just al peu del turó que s'aixeca al darrera de la gran masia, en el pendent del costat nord. Es tracta d'un conjunt format per quatre trumferes senceres i una cinquena ensorrada. Les estructures estan disposades una al costat de l'altre. Van ser construïdes arrambades al terreny, fet que permet que les trumferes quedin més reforçades, però també més resguardades i conservin millor les patates, a la vegada que en devia facilitar la maniobrabilitat alhora de col·locar les patates a l'interior. Totes elles són bastides amb pedres, amb una cambra interior de planta circular i coberta amb volta més o menys troncocònica feta amb lloses i pedres. A la part frontal totes tenen la boca inferior, de forma rectangular i emmarcada per carreus. A la part superior, en el centre de la volta trobem la boca superior, és una petita obertura de forma quadrangular també delimitada per carreus. Exteriorment les trumferes són poc visibles, ja que estan cobertes de terra i herba i també ha començat a créixer vegetació pel voltant. | 08050-144 | A la zona de Llinars. | A Catalunya el conreu de les patates es va generalitzar a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar les patates o els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, una orientació adequada, etc. Acostumen a presentar dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.1294800,1.7867300 | 399723 | 4664865 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml