Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45015 | Carreus de la façana de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-de-la-facana-de-lesglesia-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XII-XIII | En la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, al costat de la porta d'accés al temple, hi podem veure quatre carreus amb motius decoratius que es troben encastats en el mur. Estan ubicats al costat dret de la porta d'entrada, un mica per sobre de la línia de llinda i situats tres més o menys en la mateixa filada, i l'altre, per sobre i més proper a la porta. Es tracta d'unes peces reaprofitades (en bastir el temple modern) que es creu que serien de l'anterior església d'època medieval. Les peces són quatre carreus o blocs de pedra tallada i decorada, les característiques que mostren són les següents: -El bloc situat en una alçada per sobre dels altres tres que queden disposats més alineats, és una peça de forma més o menys rectangular (mostra parts escantonades) d'uns 60x38 cm. La part central es presenta lleugerament rebaixada conformant un rectangle, a l'interior del qual hi ha representades dues figures humanes de línies esquemàtiques fetes en baix relleu.. Les dues van vestides amb una túnica acabada als peus amb una forma de cua de peix. La figura esquerra (mirant la peça) és de major alçada i mostra uns braços molt esquematitzats, en un sembla que sostingui un objecte no determinat. La figura de la dreta, més petita, porta una creu al costat dret (tal i com mirem la figura, o sigui que a la seva mà esquerra) i a l'altra mà, un objecte que sembla un llibre. Segons informació publicada (VVAA:1991:172-173) són unes formes similars a les que hi ha en unes làpides sepulcrals a l'església de Santa Maria de Camps, al Bages. A la part superior de la peça i a cada costat del rectangle rebaixat on hi ha les figures, podem observar uns motius florals de sis pètals cadascun dins d'un cercle, el de l'esquerra mostra els pètals rebaixats i el de la dreta al revés, mostrant-los en baix relleu. -El bloc més proper a la porta, dels tres disposats en una mateixa filada, mesura uns 74x37 cm. La decoració és en baix relleu i defineix tres parts, descrites com tres arquets a l'interior de cadascun dels quals hi ha un cercle. El cercle del centre i el de la dreta mostren una creu grega a l'interior, i en el cercle de l'esquerra, tot un seguit de radis. Cada cercle a la part baixa mostra una estreta franja vertical. -El bloc que es situa al centre dels tres que estan col·locats en una mateix línia, presenta unes mides de 64x26 cm. Mostra tres elements decoratius, els dels extrems de factura similar, defineixen un cercle amb un motiu floral esquemàtic, uns pètals o fulles disposades radialment entorn a un petit cercle a manera de botó (o ull de la flor), aquesta figura també s'ha interpretat com una roda de carro. El motiu central està definit per un contorn format per unes línies rectes i altres de corbes, com una mena de cinta estreta que es recargola a manera de laberint, al centre una figura en forma de creu amb els angles arrodonits. Entre el motiu central i el de la dreta hi ha una creu patriarcal incisa. -El bloc situat més a l'extrem dret dels tres mesura 62x53 cm, els motius decoratius han estat realitzats a partir del rebaix del perfil o forma de l'element representat. Mostra una decoració central consistent en una creu sobre un peu semicircular. Els braços de la creu presenten la mateixa llargada, la part central d'on parteixen els braços hi ha un cercle, i als seus extrems finalizen amb unes formes sortides. La creu és flanquejada a la part superior per un motiu floral a cada costat, presenta sis pètals o fulles dins un cercle. Els dos blocs més grans es creu que podrien correspondre a fragments d'antigues làpides sepulcrals, ja que les decoracions que mostren recorden aquests tipus de peces. Els dos més petits podrien tractar-se de fragments d'un sarcòfag o d'una imposta, aquesta darrera opció es creu més probable per la peça més petita. | 08050-74 | A la zona de Llinars. | L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es troba documentada des de finals del segle IX, època en que apareix vinculada als territoris que van ser objecte de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós. També consta esmentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document datat a finals del segle X o inicis del segle XI. Posteriorment, consten referències documentals del segle XIV, en relació a la dècima que l'església havia de pagava a la Seu d'Urgell. L'església que veiem avui dia respon a una obra bastida entre finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué construir la nova església i la rectoria annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. Del període romànic es conserven aquests blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, que es van reaprofitar i col·locar en la façana principal. Al segle XVIII continua constant com a església parroquial, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra. | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||
| 44993 | La Casanova de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-les-fonts | XIX | La masia de la Casanova de les Fonts es troba emplaçada dalt de la vessant que s'aixeca al fons de la vall de Llinars. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta; té la teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Actualment la façana principal és la que obre cap a ponent, on trobem la porta d'accés a la vivenda. La masia va ser reformada a fons per tal d'adaptar-la a les necessitats actuals. Les façanes són acabades amb un revestiment que cobreix la seva superfície. | 08050-52 | A la zona de Llinars. | L'estructura actual de la casa no ens permet apuntar una cronologia per aquesta masia ja que no són visibles elements arquitectònics que ens donin informació. Hem d'esmentar però, que la majoria de masies per la zona que utilitzen la terminologia casanova o caseta, sovint són cases bastides entorn al segle XIX. | 42.1346100,1.7056100 | 393027 | 4665533 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és un habitatge de primera residència, però també compta amb una part destinada a turisme rural. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44972 | L'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lingla | -IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XII-XIX | La masia Ca l'Ingla està situada a la zona sud del municipi, prop de la carretera que porta de Castellar del Riu a la zona de Terrers (o sigui que connecta amb la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys), i també al costat del torrent de Castellar. La masia està conformada per l'edifici de la casa i adossat al costat sud un porxo o paller i al costat nord, l'estructura caiguda d'un cobert senzill (era de fusta i coberta de fibrociment). La casa presenta planta quadrangular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. L'edifici està construït adossat al marge o al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a dos nivells de planta. Els murs presenten un paredat molt regular, format per carreus desbastats i una mica polits, disposats a trencajunt i en filades regulars, i cantoneres que segueixen més o menys el mateix dimensionat dels carreus de les filades, però en aquest cas potser més polits. La part baixa dels murs pel costat nord presenta algunes filades diferenciades, amb alguns trams més irregulars i parts amb lloses o pedres allargadas col·locades quasi verticals (com mitja espina de peix, o espiga), també cal anotar que la façana que mira a ponent i aproximadament un terç de la façana de tramuntana (i l'angle que les uneix) presenta un aparell força diferent, es tracta d'un parament formant per peces de mides diverses i acabats menys regulars, i col·locades de manera més irregular i amb molta pedreta petita falcant les peces grans. Sembla que part d'aquests murs vagin ser totalment refets en algun moment, probablement a causa d'algun esfondrament d'aquesta part de la casa. D'altra banda, també mostra algunes parts en la resta de façanes amb parament més heterogeni, en aquest casos sembla tractar-se de modificacions sobretot d'obertures. En referència a les obertures cal dir que la majoria són força senzilles, moltes són de muntants de carreus i llinda plana de fusta, altres amb muntants de maó massís i alguna de ben senzilla, sense cap element distintiu. A la façana sud hi ha un balcó ampitador amb una barana de ferro. La casa compta amb més d'una porta d'accés, així a planta baixa té accés des de la façana nord i la sud, i també té accés a peu pla des de la façana de llevant, la que queda adossada al marge del terreny, i que dóna accés directa a la planta primera. Destaca especialment una obertura, avui tapiada i amagada en la part de la façana que té adossat el porxo, es tracta d'una finestreta del nivell de planta primera, és formada per una llinda monolítica que conforma un arc de mig punt, i brancals i ampit també en carreus tot de pedra ben tallada, picada i polida. Aquesta obertura és un element arquitectònic d'època medieval, probablement d'entorn als segles XII o XIII, cronologies que coincidirien amb l'aparell més regular dels murs. El paller, situat adossat al mur sud de la casa, és una estructura de dos nivells, conformat per una façana principal oberta a migdia, en la que hi ha un pilar central en la façana a l'entorn del qual es configura aquesta àmplia obertura. L'accés a la planta primera és a través d'una petita escala exterior pel costat de llevant. L'interior compta amb un altre pilar al mig de la planta que actua com element de càrrega. Els espais haurien estat destinats sobretot a magatzem i/o bestiar a la planta baixa i a paller a la planta primera. Els murs són fets amb paradat irregular i les cantoneres i els pilars amb carreus desbastats; la coberta és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Al voltant de la masia, especialment pel costat sud i oest s'obren amplis camps de conreu, molts encara conreats en l'actualitat. A llevant de la casa, a pocs metres, i al peu del camí d'accés hi ha l'estructura d'una font. | 08050-31 | A la zona de Castellar del Riu | L'estructura arquitectònica d'aquesta masia, en concret gran part dels paraments, aquells que mostren una acabat regular de filades força uniformes amb carreus disposats a trencajunt, i la finestreta de llinda monolítica en arc de mig punt, ens permeten apuntar una cronologia medieval que podria remuntar-se fins el segle XII o XIII. No comptem amb documentació coneguda que ens permeti referenciar documentalment aquesta cronologia. L'estructura de la masia ha patit però modificacions important al llarg dels segles, entre les que van implicar la modificació o reconstrucció de la façana de ponent i part de la nord, obres que es poden emmarcar ja en plena època moderna, sense que podem precisar-ne la cronologia. Cal anotar que a més s'hi que podem observar modificacions en obertures que presenten un acabat que pot correspondre a diverses fases cronològiques de reforma, però algunes ja de ple segle XIX. A nivell documental no comptem amb referències que ens permetin precisar l'origen medieval de la masia. A nivell documental hem de fer esment al fogatge del 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Vicenç de Castellar, en aquest hi figura 'Bertomeu Jugla', aquesta referència ens porta a pensar en diferents hipòtesis com pot ser la similitud de les grafies entre Ingla i Jugla, i que per tant ens porta a associar aquesta referència amb la masia que tractem. D'altra banda, no podem més que apuntar la coincidència en el fet que Jugla ens fa pensar amb el terme Joglar, que es correspon als personatges que entre altres es dedicaven a difondre les composicions musicals i literàries dels trobadors, terminologia associada i a vegades assimilada a la de trobador. Cal doncs, recordar que al nord de la masia l'Ingla hi trobem les restes de la masia l'Herbatgera que fou possessió del trobador Guillem de Berguedà, i de la qual en el seu testament parla de dues masies; i d'altra banda, cap al sud hi ha la masia de Terçà i les restes del seu Castell, que també va pertànyer al trobador. No coneixem altres referències documentals ja fins a mitjan del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Ingla'. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura una casa a la possessió 'Ingla'. | 42.1115200,1.7506600 | 396713 | 4662913 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44972-foto-08050-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44972-foto-08050-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44972-foto-08050-31-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa s'utilitza com a vivenda de segona residència.A pocs metres al nord hi ha les restes de la casa Can Cots. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44983 | Can Monenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monenys | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XII-XIX | La casa està dempeus però es troba en mal estat de conservació, presenta part de la teulada enfonsada, algunes esquerdes importans, i molta heura a les parets que afavoreix la degradació de la construcció. | La masia de Monenys es troba situada per sobre del Santuari de la Marededéu de la Mata, i a peu de la pista que porta cap a Can Garriga. Es tracta d'una casa de planta rectangular, conformada per planta baixa, primera i sotacoberta. L'estructura està bastida adossada al terreny que és en desnivell, fet que determina que pel costat de llevant els murs presentin menor alçada. L'edifici mostra dos cossos adossats corresponents a fases cronològiques diferents. L'estructura més antiga és el cos situat al costat nord, és de planta rectangular i coberta a un sol vessant que desaigua cap a tramuntana. Aquesta estructura està bastida amb carreus ben tallats, força regulars i disposats a trencajunt en filades uniformes. Hi podem veure algunes obertures que s'han obert amb posterioritat. Al costat de llevant hi ha una petita finestra, avui cegada, emmarcada per quatre carreus que en la llinda mostra un arc de lleugerament apuntat. A aquesta primera estructura se n'hi va adossà una altra amb posterioritat, és un cos al costat sud, mostra els mateixos nivells, però en aquest cas té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Aquesta estructura està bastida amb un paredat força irregular fet amb pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats. La porta principal d'accés és a la planta baixa de la seva façana sud, és una obertura amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Aquesta tipologia d'obertura també la podem veure en la majoria de finestres. Al costat de ponent de la planta baixa hi ha l'escala d'accés al nivell superior, és de graons de pedra. Al davant de la casa hi ha l'era, amb el paller al costat de ponent. L'estructura del paller es troba sense coberta i en procés d'enrunament. | 08050-42 | A la zona de Llinars. | L'estructura arquitectònica de la casa ens mostra una part amb una configuració, un tipus d'aparell i algun element arquitectònic que ens apunten cronologies medievals. Així, sembla que el cos del costat de ponent es pot correspondre amb una mena de torre o petita casa forta d'època medieval (potser entorn al segle XII-XIII?). D'altra banda, l'ampliació de l'edifici pel seu costat de migdia comportant la conversió de l'edifici en una masia, sembla que pot ser ja d'època moderna, podria ser de cap al segle XVII. | 42.1320700,1.7167800 | 393946 | 4665237 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica la llegenda de la troballa de la Marededéu del veí Santuari de la Mata, fou un bou de la masia del Monnell que va trobar-la amagada dins una mata de gerd i boix. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 45073 | Trajecte del ferrocarril de Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trajecte-del-ferrocarril-de-canals-de-catllari | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona. | XIX-XX | El trajecte del ferrocarril forestal de Castellar del Riu té el seu inici a la zona de Canals de Catllarí (un enclavament del municipi de Montmajor), continua pel municipi de Castellar del Riu i finalitza al terme de Capolat, on hi havia la serradora. Es considera com a punt d'inici del ferrocarril el carregador que es trobava a l'indret denominat l'Erola, tot i que hi ha informacions que asseguren que el recorregut es perllongà més amunt fins a tocar del torrent de les Canals de Catllarí just enfront de l'ermita. El seu recorregut davalla resseguit el perfil de la muntanya fins al punt on es troba el cingle del torrent de la Corba o de cal Company, on hi havia instal·lat un cable o telefèric per salvar el fort desnivell. Aquesta primera part del trajecte és força abrupte, ja que creua algunes rases, i els vessants de les muntanyes presenten un fort pendent, fet que implicà haver de fer murs de contenció i desaigües, i sobretot importants talls de la roca. La part inferior, després del cable, i un cop creuat el torrent el trajecte continuava més o menys paral·lel a la riera de Cal Company fins a passar pel costat de la masia la Ribera, zona on creuaria el camí per un pas a nivell, davant de Cal Fargallo, i ja seguint en paral·lel al camí de Sant Llorenç a Berga (la carretera actual) fins arribar a la serradora (La Cantina). La longitud total del recorregut del ferrocarril era d'uns 4 quilòmetres, dels quals un petit tram es feia amb un telefèric o cable, ja que l'orografia del terreny obligava a salvar el desnivell amb aquest recurs, i dividia el trajecte en dues seccions de ferrocarril. Era un ferrocarril de via estreta, en concret de 600 mm d'amplada i amb carrils qualificats de poc pes (uns 7 kg/m) fixats amb escàrpies sobre les travesses de fusta. El telefèric tenia un recorregut d'uns 200 metres i permetia superar un fort desnivell d'uns 140 metres, era del tipus automotor, o sigui que les vagonetes que baixaven carregades feien pujar les que anaven buides, tant sols es controlava la velocitat a partir d'un fre. En el trajecte per les vies del ferrocarril, s'empraven vagonetes metàl·liques de dos eixos que funcionaven en parelles, les vagonetes que baixaven plenes es movien per gravetat, tot i que un treballador en podia la regular la velocitat mitjançant un fre; en sentit ascendent es feien servir matxos per tirar de les vagonetes. El primer tram del ferrocarril des de la zona de Canals de Catllarí fins al punt on s'inicia el cable té un desnivell progressiu d'entorn a poc més de 100 metres (més o menys al carregador de l'Erola es troba als 1250-1255 metres i a l'estació superior del cable a uns 1145 m). El darrer tram del trajecte del ferrocarril al peu del cable, entorn als 945 metres, 905 a la Ribera, i entorn a 900 m a la zona de la Cantina, on hi havia la serradora. La traça del trajecte del ferrocarril és clarament visible en gran part del seu recorregut, especialment en la part alta del trajecte. En el tram inferior, entre la Ribera i la zona del Clot on hi hauria el cable, és un tram que actualment queda més amagat per la pròpia pista forestal, a la zona del cable es pot veure encara un llarg i potent mur de contenció. A la part de dalt del cable, o estació superior, es conserva gran part dels murs de l'estrutura de suport del telefèric. Uns murs d'amplada considerable i alçada de més de tres metres, bastits en pedra i maons a les cantonades són el testimoni arquitectònic conservat de l'antic telefèric; es correspondrien a les estructures de suport del cable per on baixarien i pujarien les vagonetes. En el tram del trajecte que discorre per la part alta de la vall es poden observar algunes restes arquitectòniques conservades, especialment murs de contenció, però són molt evident els talls de la roca picada que delimiten el recorregut del ferrocarril pel costat del pendent ascendent de la muntanya. | 08050-132 | Zona de Llinars. | L'explotació forestal dels boscos de Castellar del Riu va constituir durant el segle XIX una de les poques activitats complementàries a l'agricultura i la ramaderia en el municipi. De fet, l'explotació de la fusta dels boscos va esdevenir una activitat important des de principis del segle XIX, quan una empresa va adquirir la fusta dels boscos de la zona propera al riu aigua de Llinars, i en concret de la zona de Canals de Catllarí. Aquest fet va comportar la construcció d'una serradora al peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys (en el terme de Capolat), i paral·lelament, la construcció d'un ferrocarril de via estreta i un telefèric per tal de facilitar el trasllat de la fusta fins la serradora situada al costat de la Cantina de Llinars. La fusta tallada s'arrossegava amb cavalls, sobretot mules o matxos, fins als carregadors del ferrocarril, on eren carregades en vagonetes que la transportaven fins al cable, llavors es transportava a través del cable al final del qual es tornava a carregar en vagonetes que conduien la fusta fins la serradora. Un cop finalitzà l'explotació d'aquests boscos el ferrocarril i el telefèric van deixar de funcionar. Al cap d'uns anys de restar abandonats es van desmuntar les instal·lacions per aprofitar els materials. El fet de que gran part del recorregut del ferrocarril passés a ser utilitzat com a pista forestal ha permès que el seu trajecte es mantingui. | 42.1236700,1.7211600 | 394294 | 4664299 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es té constància de que van existir dues serradores al peu del riu de Terrers i totes dues dins el terme de Capolat. Una és la serradora de la Cantina, de la qual encara es conserven alguns dels edificis i la gran xemeneia del vapor; la mateixa cantina sembla que formava part del conjunt de construccions de la serradora i oferia servei d'hostal i d'economat. L'altra serradora consta que estava situada a la casa de Cal Fargalló, pràcticament no es conserven elements visibles, tant sols alguna estructura molt arrassada de suport de la base d'una serra. La construcció d'aquesta serradora està documentada el 1919, sembla que va ser bastida per l'explotació forestal de les obagues de Busa.A més de les infraestructures esmentades, localitzades a la zona de Llinars, en el municipi hi hagué una activitat important a nivell forestal també a la zona de Castellar del Riu o Riu de Castellar, de fet a l'entorn de la gran masia de Riu, ja que també es va féu una important explotació dels boscos d'aquella finca al segle XIX. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44964 | Rectoria d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-despinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Al costat SE de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet hi ha adossada la rectoria. Es tracta d'una gran casa que conforma una planta irregular, resultat de les diferents ampliacions i modificacions esdevingudes al llarg dels anys. L'edifici consta de planta semisoterrània, baixa, primera i sotacoberta o golfes; la teulada és a dos vessants. El fet que l'edifici estigui construït sobre terreny amb desnivell implica que les façanes no presentin el mateix alçat en tots els seus costats, permeten per exemple que a la façana sud-est hi hagi una porta que doni accés a peu pla a la planta semisoterrània (des d'aquesta façana semblaria la planta baixa), i en la façana sud-oest s'accedeix directament a la planta baixa (o primera en la façana sud-est). La casa obre amb tres façanes, l'accés actual és a través de la façana orientada vers el sud-oest, per accedir-hi cal creuar una mena de baluard que s'estén pel costat de ponent de l'església, i que ens permet arribar a una altra obertura que té llinda plana de fusta amb la data 1768 incisa. La porta actual queda situada sota la galeria o porxo, i no té cap element a destacar. La façana sud-est també té una altra porta d'accés, en aquest cas obre al nivell inferior (semisoterrani), en aquest espai unes escales de pedra ens condueixen a la planta superior (que es correspondria a la planta baixa si accedim des de l'actual porta d'accés). El fet que la casa presenti diferents fases constructives es reflecteix també en el diferent acabat dels seus murs, tot i això en conjunt l'estructura és bastida en base a murs de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs també desbastats amb alguns angles amb peces de mides molt més grans que en altres. Pel que fa a les obertures, n'hi ha de formades per brancals de carreus i llinda plana de fusta, algunes del tipus espitllera amb el contorn tot en pedra, però la majoria són de traça senzilla i moltes són resultat de modificacions contemporànies (es van fer més grans). Hem de destacar les obertures de les galeries, de fet hi ha dues façanes amb galeria, la del costat sud-est és una galeria a nivell de planta primera (en aquesta façana es correspon a la planta segona), és una obertura més o menys centrada que conforma una galeria o eixida amb dues grans obertures en arc carpanell fet en lloses posades a plec de llibre, suportats en un pilar central fet de carreus i als laterals en el mateix mur de façana. L'altra galeria és en la façana que obre cap al sud-oest (la façana actual d'accés principal), és una galeria de dos nivells (a planta baixa que funciona més com un porxo d'entrada i planta primera, és formada per dues grans obertures per planta de llindes en arcs rebaixats fets en dovelles de pedra ben tallada i suportats en pilars també de carreus i en els murs de façana; a la planta primera a l'extrem més sud de la galeria hi ha una altra petita obertura, que a planta baixa no és visible ja que s'ha construït un petit annex just en aquest costat, de tota manera des de l'interior sembla endevinar-se que pot ser en aquest nivell també hi era. Pel que fa a l'interior, la planta semisoterrània ocupa una superfície menor que la resta de nivells, ja que en aquesta hi ha els afloraments de la roca on està assentada l'estructura de la casa. L'estructura interior és en base a murs de càrrega, a nivell de golfes trobem la continuïtat d'alguns d'aquests murs però també estructura de suport amb pilars. A la planta baixa, la distribució interior presenta una distribució una mica irregular, però hi podem trobar la gran sala-menjador ocupant l'espai central, i estances a cada costat, a llevant hi ha la zona de cuina amb llar de foc i la fornícula d'una antiga pica avui reformada. A la planta primera sobretot són habitacions o dormitoris, amb accés a les dues galeries (la del costat sud-est i la que obra més cap a ponent), tenim també una estança destinada a forn i pastador, i una altra petitona estança amb sostre de volta encofrada en pedra. | 08050-23 | A la zona d'Espinalbet. | L'indret on s'alça la rectoria d'Espinalbet és un petit turonet ocupat també per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet i per restes d'estructures del castell d'Espinalbet. Les referències documentals del lloc d'Espinalbet es remunten a l'època medieval, així la primera notícia es refereix a la parròquia, l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, que s'esmena en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI). Al llarg del segle XII consten diferents referències del lloc d'Espinalbet, època en que figura com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) el castell d'Espinalbet, junt amb altres castells i altres possessions. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet, en aquestes trobem que es refereix també al delme de Sant Vicenç d'Espinalbet, especificant que ell i el seu pare el retenien injustament, i especifica que vol i mana que aquest delme sigui per aquesta església de Sant Vicenç i els seus successors per a la salut de la meva ànima i de tots els seus parents. (Cat rom. 40-41). Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Les referències directes a la rectoria són molt escasses, així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en aquest llistat trobem una menció al 'curato' que hem de pensar que es refereix a la rectoria. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura 'Fincas del Estado procedentes del curato de Espinalbet, posesión llamada caseta del Rector'. De tota manera, gran part de l'estructura degué ser bastida en època moderna, arran sobretot de la modificació de l'església en època barroca és probable que ja es construís la rectoria, potser no encara amb la configuració que veïem avui. Cal dir que l'única referència cronològica que tenim és la data 1768 en una llinda de la casa. Tanmateix al llarg del segle XIX la casa també degué experimentà algunes modificacions importants. I no podem descartar que de fet l'estructura més antiga respongui a una època anterior, s'ha considerat la possibilitat que els seus fonaments puguin estar relacionats amb estructures de l'antic castell. | 42.1187800,1.8080300 | 401467 | 4663652 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es conserven diversos paviments de lloses de pedra i altres amb cairons, també hi ha alguns terres amb posts de fusta, i la majoria dels forjats són de bigues de fusta (algunes amb els angles amb motllura), l'entrebiga és de posts de fusta o revoltons.Des de la rectoria hi ha accés directe a l'església. A la planta semisoterrània hi ha les restes d'estructures que estaria bé aclarir-ne la funcionalitat, també el parament dels murs és més acurat. La rectoria és utilitzada com a casa de segona residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 45043 | Gala de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-corbera | La Gala del Santuari de Corbera es celebra el diumenge després de la Gala de Queralt, que es correspon al primer diumenge després del 8 de setembre (data en que es celebra la festa de Queralt). Els actes s'inicien amb una missa a mig matí, cap a dos quarts d'onze, durant la celebració es fa la cantada dels Goigs nous de lloança a la Marededéu de Corbera. A la sortida de la cerimònia religiosa s'ofereix als assistents un pica-pica consistent en coca i begudes. Aquest moment és també quan es fa la ballada del popular i esperat Ball de la Coca. Actualment, en finalitzar el ball i com a cloenda dels actes es fa una 'galejada' per part dels Trabucaires de Castellar del Riu. | 08050-102 | A la zona d'Espinalbet. | La Gala del Santuari de Corbera es celebra el diumenge després de la Gala de Queralt, per tal de no coincidir amb aquesta altra festivitat. En la diada de la celebració de la festa dedicada a les diferents Marededéus trobades és el dia que tradicionalment a les esglésies on hi ha Marededéus amb aquesta consideració s'hi realitzen aplecs, molts van acompanyats de processons i cantadada de goigs. No sabem des de quan es celebra la Gala de Corbera, però les referències d'altres santuaris i d'indrets que custodien altres marededéus trobades, acostumen a remuntar-se almenys al segle XVII. De fet el conjunt de llegendes sobre les marededéus trobades, totes amb un relat similar, en que talles o imatges d'origen medieval foren trobades per bous, pastors o ermitans en boixos, coves o altres indrets amagats, es creu que es remunten als segles XV i XVI. | 42.1241700,1.8073900 | 401422 | 4664251 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45043-foto-08050-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45043-foto-08050-102-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||||
| 45046 | Trobada de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants | XX-XXI | El tercer diumenge d'octubre es celebra una trobada de Gegants a Espinalbet. El punt de trobada de les colles és al Centre Cívic, on se'ls dóna la benvinguda i s'ofereix un esmorzar als participants. A la cruïlla de la carretera dels Rasos de Peguera amb el carrer Sant Galderic es fa la plantada de gegants i per tant, és el punt d'inici de la cercavila que comença entorn a dos quarts de dotze del migdia. La cercavila enfila carretera amunt fet parada davant del restaurant Els Roures on són convidats a un aparitiu, continuen cap a la font, per seguidament acabar de fer la pujada fins a l'església d'Espinalbet. A la plaça de l'església cada colla fa la seva ballada. Totes les colles participants són obsequiades amb un record. | 08050-105 | A la zona d'Espinalbet. | La Trobada de Gegants es van iniciar l'any 1992, havent assolit aquest any 2011 la dinovena edició. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. Els gegants del municipi són el Ton o Tonet de les Prèdiques i la Teresa del Torrent. | 42.1189500,1.8078900 | 401456 | 4663671 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45046-foto-08050-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45046-foto-08050-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les colles que assisteixen a la trobada no són sempre les mateixes, tot i que moltes repeteixen. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44965 | Sant Miquel de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-can-garriga | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Miquel de Can Garriga es troba situada al costat de la masia de Can Garriga, a uns pocs metres al seu costat nord-est, a la part alta del conjunt. Es tracta d'un petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elments de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell. Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102) La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14) | 08050-24 | A la zona de Llinars. | La capella sembla una obra contemporània, que segons ens indiquen les fonts publicades tenia la data 1880 gravada a la porta. Segons Armengou, 'Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per St. Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de la parroquial.' (ARMENGOU:1991:102) La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls. L'església hauria estat una capell privada de la masia. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44973 | Cal Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Cots està situada a pocs metres al nord de la masia de Ca l'Ingla. Actualment aquest mas es troba en procés d'enrunament, però s'hi poden identificar diferents construccions. Així, al costat de llevant del conjunt de restes, al peu del camí, hi ha les restes d'un edifici que estan molt cobertes de vegetació, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. L'alçada conservada dels seus murs semblen indicar que constava de planta baixa, primera i potser un segon nivell, probablement ja sotacoberta. Els murs són de paredat irregular format per pedres més aviat petites i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures no podem distingir gaire elements arquitectònics destacables, es veuen alguns muntants fets en carreus desbastats, i alguna finestreta de planta baixa, de dimensions petites i allargada, emmarcada amb uns pocs carreus. Pel costat sud s'identifica un canvi en els paraments, amb presència d'un angle en mig del mur, podria respondre a una modificació o ampliació de l'estructura. Al costat de ponent d'aquesta edificació trobem altres estructures de les quals es fa encara més difícil identificar la planta i veure elements arquitectònics ja que es troben molt tapades per la vegetació que hi ha crescut. De tota manera es pot apreciar un alçat considerable d'alguns dels murs, especialment dels angles o cantoneres. Entre aquestes dues edificacions principals o més grans, hi ha les traces d'altres murs i sembla que d'algun altre cos o annex de dimensions menors, a més sembla que per l'extrem nord hi ha una mena de mur de tancament, és probable que delimiti l'espai per aquest extrem ja que al darrera hi ha un fort pendent o desnivell que dóna a la rasa del torrent de Castellar. | 08050-32 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa Can Cots la trobem referenciada en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on figura la casa Casancots, que consta d'una casa de Farguell de Joaquín de Barcelona. | 42.1119000,1.7506100 | 396709 | 4662956 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44991 | La Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-corba | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia de la Corba es troba situada en un petit pla que hi ha a peu de la pista que porta a la masia de Mataplana. Les estructures es troben en procés d'enrunament conservant però, una alçada important dels seus murs. La casa està bastida adossada al desnivell del terreny. Defineix una planta rectangular amb la façana principal orientada cap al sud-oest. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'estructura mostra la planta interior compartimentada amb un mur mitger de càrrega divideix l'espai en dos cossos paral·lels a la façana principal. A la part central de la façana principal hi ha una obertura que correspondria amb la porta d'accés, és de brancals de carreus. Al costat de ponent té una petita estructura adossada que es correspont al cos exempt del forn de pa que es trobava a la planta baixa; des de l'interior de la casa es pot apreciar part de la volta que era feta amb maó massís. Al costat de llevant hi ha un annex adossat a la casa que deuria estar destinat al bestiar i magatzem, tenia l'accés pel costat est. Al davant de la casa fa una mica de planell es troba delimitat per un mur de pedra seca. | 08050-50 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa de la Corba apareix esmentada en els llibres amillaraments del segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu. I en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Corba que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga formant part de la mateixa finca de Riu. | 42.1240400,1.7500200 | 396680 | 4664304 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 45002 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Castellar del Riu, en concret a uns 1546 m. Queda emplaçada al nord-est de la Roca Griera, una zona propera al Cim d'Estela i al Roc d'Uró, situats més cap a ponent. L'emplaçament és en una zona molt oberta, amb una àmplia àrea planera al davant de la casa on trobem prats i antics camps de conreu. Les construccions que conformen la masia es troben en procés d'enrunament. L'edifici és construït aprofitant el desnivell natural del terreny, de manera que li permet tenir accés a peu pla a dues plantes. La casa sembla que constava de planta baixa, primera, segona i potser encara un petit altell o golfes. Els murs, de gruix considerable, són bastits amb pedres desbastades i grans blocs també desbastats a les cantoneres. A la façana sud, uns amplis contraforts reforcen l'estructura. Es tracta d'un edifici de dos cossos paral·lels orientats nord-sud i separats per un mur mitger de càrrega que es desenvolupa fins a la planta segona, el darrer tram és un pilar de pedra. La majoria de les obertures conservades són de tipologia senzilla, sense elements arquitectònics a remarcar; la porta d'accés a la planta baixa és de brancals de maó massís i llinda plana de fusta, tipologia que també podem veure en alguna finestra. La façana orientada cap al sud, tot i que es troba molt ensorrada, encara conserva la porta d'accés a la planta baixa (l'esmentada abans), on hi hauria el bestiar. Per la façana de llevant hi ha l'accés principal al nivell de la vivenda, o sigui, la planta primera. En aquesta façana hi ha un porxo adossat que dóna aixopluc a la zona de l'entrada, és fet amb pilars de maó massís i coberta a un sol vessant. A la planta primera s'hi poden observar restes d'elements com la cuina de fogons, armaris empotrats de posts, entre altres. La façana de llevant conserva restes de revestiment de morter en el que hi podem veure la traça de pintura/esgrafiat que imitava un carreuat; sobre la porta d'accés hi ha una cartel·la feta també en morter amb la data 1882. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex, tot i que també es troba en part ensorrat, sembla que hauria estat utilitzat com a corts o estables a la planta baixa i potser paller a la planta superior. Al voltant de la casa trobem altres estructures com un petit safareig, una trumfera o fresquera (no hem pogut aclarir), i una pleta per tancar el bestiar. | 08050-61 | A la zona d'Espinalbet. | La cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet trobem la referència Las Planes. Malauradament no comptem amb més referències que permetin precisar la cronologia d'aquesta interessant masia, cal dir però que tot i que l'única referència esmentada és del segle XIX, l'estructura sembla correspondre a una casa més antiga, del segle XVII o XVIII. No es pot però precisar amb més seguretat la cronologia, ja que tot i que l'estructura pot respondre a una obra d'aquests segles, si que la casa manca d'elements arquitectònics (com determinats acabats en finestres i portes) que permetin assegurar millor la cronologia. Cal dir que sembla bastant clar que entorn la data que hi ha sobre la porta de llevant, el 1882, es degueren portar a terme diferents obres de reforma de la casa, entre les quals el revestiment i tractament de la façana i les obertures d'aquest costat de llevant i sembla també que altres obres interiors. | 42.1264100,1.7964400 | 400521 | 4664512 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la casa passa el PR C-73. Al peu de la casa pel costat de llevant, discorre un petit torrent que devalla de la zona nord, on també hi ha la font curta. Al peu del torrent hi ha diverses pollancres, i al costat sud-est de la casa un gran cirerer. La masia es troba emplaçada en un bonic i agradable entorn paisatgístic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 45052 | Font de Tagast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-tagast | ROSSINYOL I LOCUBICHE, J.M. (2005). El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La font de Tagast està conformada per una estructura on hi ha el dipòsit d'aigua i pel sortidor d'aigua, situat al davant. L'estructura del dipòsit es troba arrambada a la roca, en el punt de sorgència de l'aigua. Està conformada per un mur de pedra, la façana, que conforma una paret de poca alçada en la que hi ha una obertura irregular (més o menys triangular), que dóna entrada a un petit espai o aixopluc amb coberta de volta de canó feta amb maó posat pla. Al fons, en un costat hi ha un petit banc i a l'altra costat una porta metàl·lica que resguarda el dipòsit de recollida d'aigua. Al davant d'aquesta estructura hi ha un petit muret en el que hi ha la font, és tant sols un tub per on surt/brolla l'aigua que cau en un petit i senzill abeurador, conformat tant sols per unes pedres que formen una mena de pica rectangular on el bestiar poc beure. A partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall, seguint el seu curs natural. La font que veiem avui dia no és l'autèntica, ja que arran de la canalització de les aigües fins a Berga per subministrar aigua a la població es va modificar l'estructura de la font, quedant el brollador principal a l'interior de la caseta. | 08050-111 | A la zona d'Espinalbet. | La font de Tagast ha estat lloc de pas i molt conegut sobretot d'excursionistes, i evidentment era coneguda per tots aquells que es dedicaven a pasturar el bestiar per aquestes contrades o altres feines vinculades amb l'entorn forestal i ramader. La font de Tagast és el naixement del torrent al que dóna nom, el torrent de Tagast, i aquest a la vegada és un dels torrents importants que donen aigua a la riera de Metge. | 42.1303800,1.7924700 | 400199 | 4664958 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45052-foto-08050-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45052-foto-08050-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font es troba emplaçada en una zona de molt interès excursionista, ja que passa per aquí el camí que des d'Espinalbet i Corbera puja cap als Rasos de Peguera o també per anar cap al Puig de la Torreta, el Roc d'Uró i el Cim d'Estela. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||||
| 45066 | El Pi Jove / El Pi de les Tres Branques jove | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-jove-el-pi-de-les-tres-branques-jove | -AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). www.castellardelriu.cat www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm www.festes.org/articles.php?id=673 | El Pi de les Tres Branques Jove, és denominat popularment el Pi Jove. És un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del quan són 19 m d'alçada, 2,95 metres de volt del canó (a 1,3 metres de terrar), i un diàmetre de capçada de 13,2x12 metres. (Dades del registre d'arbres i arbredes monumentals de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient). El pi està situat al Pla de Campllong, vers el costat sud, enmig de la zona boscosa en un indret que fa un ampli planell obert; quedant emplaçat a uns 200 metres de distància del Pi de les Tres Branques vell. El Pi està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, DOGC- Ordre del 20 d'octubre de 1987. En el llibre que Ramon Felipó dedica al Pi de les Tres Branques i a Mn. Cinto Verdaguer dedica un apartat a l'aclariment de l'espècie a la qual pertany el pi, ja que en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya, figura referenciat amb dos noms científics: Pinus sylvestris i Pinus nigra. Segons consta 'Observant el Pi Jove, podem afirmar que per les seves característiques botàniques es correspon a un pi roig (Pinus sylvestris), ja que disposa d'un tronc alt i recte, fulles de color d'un verd grisenc que amiden entre 4 i 6 cm de llargada i pinyes petites de 3 a 5 cm, mats, poc simètriques i agudes, amb esquames prominents, però no recorbades. L'escorça d'aquesta espècie és de color rogenc que es posa de manifest principalment a la part superior del tronc. A causa del color de l'escorça, aquest pi s'anomena popularment pi roig. Es troba principalment entre 1300 i 1400 metres d'altitud, tot i que en alguns indrets puja fins a 1700 metres' (dades de M. Carme Baceló i Martí, del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona a FELIPÓ:2003.135-136). El Pi Jove ha esdevingut també un dels símbols del catalanisme actual, entorn al qual es celebra anualment la trobada al pi amb actes diversos, junt amb els actes que es realitzen al pi vell. | 08050-125 | A la zona de Castellar del Riu. | La història i les notíces documentals del Pi Jove consten generalment referenciades en relació amb el Pi de les Tres Branques vell. Així, en la primera notícia literària referida al Pi de les Tres Branques, el vell, que data del 1810 arran d'una excursió del Baró de Malda al Pi (publicada en el cèlebre 'Calaix de Sastre'), consta ja que es coneixia el Pi Jove. Si la creació del mite del Pi de les Tres Branques Vell es considera obra de Mn. Cinto Verdaguer a partir dels versos 'Lo Pi de les Tres Branques' publicats l'any 1888; la del Pi Jove s'atribueix al polític i poeta Ventura Gassol en l'aplec del 1921. En aquella trobada, per iniciativa de Gassol es va fer part de la festa al peu del Pi Jove. (FELIPÓ:2003:109) Amb la recuperació dels aplecs o trobades al pi a partir de l'any 1980, la celebració es van continuar realitzant al voltant del Pi vell. Alguns joves independentistes amb ànim de recuperar la iniciativa de Ventura Gassol van iniciar actes al voltant del Pi Jove, esdevenint ja avui indret de celebració de gran part dels actes que es realitzen durant la trobada. Actualment, l'aplec es celebra el tercer diumenge de juliol. | 42.1092700,1.7791200 | 399062 | 4662630 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45066-foto-08050-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45066-foto-08050-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pi està situat al Pla de Campllong, indret creuat pel camí de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, camí ramader i ral que ha estat lloc de pas i de trànsit natural de la zona del Berguedà cap a la Vall de Lord, i també per connectar amb el camí ramader que passant per Capolat connecta amb l'Espunyola i que ha estat emprat històricament per la transhumància dels ramats cap a la zona de Peguera i altres indrets del Prepirineu. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||||
| 45027 | Creu del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cabrer | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -ISERN, T. I ALTRES (2006): 'La 'Fundició Isern SL' de Berga'. L'Erol, núm. 91, pp. 51-53. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | La Creu del Cabrer, també anomenada el Santcrist dels Rasos, es troba situada al bell mig de la placeta que conforma el pàrquing de l'antiga estació d'Esquí dels Rasos de Peguera. Es tracta d'un gran creu de ferro amb un Sant Crist crufixat fet de metall fos emmotllat i posteriorment polit. La creu està situada sobre una gran base més o menys de planta circular feta amb grans blocs de pedra. | 08050-86 | A la zona de Castellar del Riu. Al pàrquing de l'antiga estació dels Rasos de Peguera. | La llegenda popular sobre l'origen de la creu dels Rasos mostra diferents versions o variants, totes elles però tenen un fil argumental similar. Una versió ens explica que cap a finals del segle XIX (SANJUAN:2010:36), estant un pastor a la zona dels Rasos de Peguera va trobar-se amb un torb de neu, va prometre que 'si arribo a terme del camí, col·locaré un Sant Crist'. Una altra versió (ISERN: 2006:52-53) ens diu que 'aquell primer Santcrist es va col·locar gràcies a una promesa de dos berguedans; s'explica que dos homes de Berga els va atrapar una tempesta als Rasos, es van refugiar sota un pi, però s'adonaren qeu encara era pitjor, i en veure que les seves vides perillaven van prometre que si sortien d'aquella farien construir un Santcrist alçat a una creu. I així ho van fer.' Segons ens explica Albert Sanjuan (SANJUAN:2010:36), en un document de l'any 1925 que era guardat a la rectoria de Castellar feia referència al 'Santo Cristo de los Pastores', que es referiria a la mateixa Creu del Cabrer ja que és denominada d'ambdues maneres. Sembla que la primera creu que hi havia al lloc era diferent de l'actual, ja que durant la Guerra Civil va desaparèixer el Santcrist però la creu restà al lloc. Després de la guerra el Centre Excursionista de Berga va encarregar a la Fundició Isern de Berga la realització d'un nou Sancrist. Es va construir un Santcrist de fosa que fou reposat a la creu l'any 1953. En motiu de la col·locació del Santcrist es va fer una trobada i una cerimònia a l'indret. | 42.1416700,1.7645000 | 397905 | 4666245 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45027-foto-08050-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45027-foto-08050-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es conserven algunes fotografies del procés de realització i col·locació del nou Santcrist als anys 50 del segle XX, segons consta a l'article d'Isern (ISERN: 2006:52-53) formen part de l'Arxiu particular de Palmira Casal Roset. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44982 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet. Pp. 129. | XVIII-XX | La masia de la Mata es troba situada al costat sud de l'església o santuari de la Mare de Déu de la Mata. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dues plantes pis i sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està bastit adossat al marge. Els murs són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes divereses, i cantoneres de carreus desbastats. La porta principal es troba situada a la façana nord-est, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre. La majoria de les obertures són resultat de modificacions diverses, són poques que presentin algun element arquitectònic a destacar, en podem observar alguna de llinda plana monolítica i carreus als brancals. Pel que fa a les obertures cal destacar que a la façana sud-oest es mostra oberta amb una galeria a la planta primera, segona i sotacoberta. Les obertures d'aquestes galeries ocupen la zona central de la façana, és de línies rectes, delimitades per els murs acabats amb carreus ben tallats als laterals i les llindes de bigues de fusta. Les baranes són de fusta. A nivell de golfes, la galeria queda situada directament sotacoberta, amb el carener al centre. A la façana nord hi ha una altra porta és de llinda en arc rebaixat de lloses posades a plec de llibre i muntants de carreus. Al costat nord-oest hi ha un annex amb la coberta ensorrada, sembla que hauria estat destinat al bestiar. A la banda nord-est de l'església hi ha les restes d'una altra construcció, avui també parcialment ensorrada, i que sembla que era destinada a paller. | 08050-41 | A la zona de Llinars. | La majoria de referències que tenim del lloc de la Mata són referides al Santuari. Es tracta de notícies dels segles XVIII i XIX. La masia de la Mata sembla correspondre a una estructura bastida al segle XVIII. Les úniques referències documentals són les mencions de la masia en els llibres d'amillaraments del segle XIX. En concret només apareix citada en el llibre'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), i en els posteriors. | 42.1282900,1.7126800 | 393601 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És utilitzada com a segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44999 | Cal Pere Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-sastre | XVIII | La masia de Cal Pere Sastre es troba emplaçada al sud-est de la zona d'Espinalbet. La casa és de planta rectangular amb un reclau entrat en l'angle nord-est. Consta de planta baixa, primera, i sotacoberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-sud-est. En les façanes de la casa es poden distingir diferents cantonades que han quedat amortitzades degut a les diferents ampliacions que ha experimentat la casa. Així, es poden distingir augments de la volumetria de la casa en les diferents façanes. En conjunt els murs de les diferents fases constructives són bastits amb paredat irregular i a les cantoneres blocs de pedra desbastada i més o menys polida, en algunes de les cantonades les peces són de mides més grans que en d'altres. Pel que fa a les obertures, la majoria són de configuració senzilla, amb diversos exemples formats amb carreus als brancals i llinda plana de fusta, també n'hi ha algunes que no tenen cap element distintiu a la llinda. La casa compta amb dues portes d'accés, l'una situada en la façana principal, la del costat sud, i l'altre a la façana de ponent; ambdues són de llinda plana de fusta, en la porta principal hi ha incisa la data 1804. Al costat de ponent hi ha una altra construcció, un edifici reconvertit en vivenda, i que sembla que es correspont a l'antic paller. | 08050-58 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pere Sastre és citada en els llibres d'amillaraments del segle XIX, en els casos consultats figura esmentada com a Cal Sastre. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la casa Cal Sastre consta vinculada a Cal Ballet, Cal Déu, i Cal Tuixent. En l'altre llibre que hi figura és en l'apartat corresponent a Espinalbet de l''Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). La resta de mencions són ja en els llibres del segle XX. | 42.1165100,1.8118700 | 401781 | 4663395 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||
| 44998 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla-0 | XVIII-XIX | Actualment no està habitada. | La masia de Cal Pla està situada just al costat de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, quedant emplaçada al seu costat nord. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els seus murs són fets amb paredat irregular de pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i a les cantoneres carreus desbastats, més o menys polits i no gaire grans. La casa està bastida adossada al terreny que mostra un pronunciat desnivell, facilitant que l'edifici tingui dos accessos a peu pla, un per la façana principal, la sud, i l'altra pel costat de ponent, obrint directament a la planta primera. Ambdues portes d'accés mostren la mateixa configuració, llinda d'arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre i muntants de maó col·locat pla. La resta d'obertures, finestres, són d'acabat senzill, sense cap element arquitectònic remarcable; a les de la façana principal és visible la llinda que és feta amb maó massís posat pla. Al costat de llevant hi ha una altra estructura, més aviat petita, segurament destinada a corts pel bestiar i magatzem. Al voltant de la casa hi ha alguns murs de pedra seca, murs de marge, que actuen de contenció de les terres i delimitadors dels accesosos a la casa. | 08050-57 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pla és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1191300,1.8080600 | 401470 | 4663691 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44971 | L'Herbatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lherbatgera | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia l'Herbatgera està situada vers el sud-est del nucli de Castellar del Riu, quedant emplaçada dalt d'un turonet en una zona planera i oberta. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, amb la coberta i gran part dels forjats caiguts, però en la qual encara podem observar gran part de les seves façanes, algunes conservades fins a l'alçada de la coberta. De tota manera les restes es troben molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. Podem identificar que consta d'una estructura principal de planta quadrangular o rectangular, que es correspon a la vivenda i un cos adossat al costat de llevant i un altre de més petit al costat de ponent. L'edifici queda orientat amb la façana principal cap al sud-oest; sembla que constava de planta baixa, planta primera i potser unes golfes. També s'identifica la traça dels dos vessants de la coberta, que era amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 65 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, col·locats amb una distribució força regular, tot creant més o menys filades; les cantoneres són de grans carreus rectangulars, ben tallats i més o menys polits. Pel que fa a les obertures, la majoria són fetes amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Sembla que l'edifici principal, la casa, presenta una estructura de dos cossos paral·lels orientats perpendiculars a la façana principal. Hem de pensar que la distribució de les plantes seria l'habitual, amb la planta baixa destinada en gran part al bestiar, i la planta primera a vivenda, de la que podem veure que el cos de ponent hi hauria l'espai destinat a cuina amb la llar de foc, de la que es conserva encara la xemeneia. En el cos annex del costat de llevant, els murs són fets amb pedres més irregulars però amb cantoneres igualment ben tallades. Aquest cos que sembla que devia ser de dos nivells, ja que l'angle sud-est es conserva a una alçada superior a la planta baixa, tot i que a partir d'aquest nivell en configuració de pilar; sembla que pel costat sud-oest (la façana principal), potser el segon nivell conformava una àmplia obertura. L'afegit del costat de ponent es troba molt cobert de vegetació i no podem veure gaire res de la seva estructura. Al voltant de la masia hi ha algunes de les antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. Al costat de la casa hi ha diversos arbres d'interès, alguna freixera i sobretot grans roures. | 08050-30 | A la zona de Castellar del Riu | La masia Herbatgera consta documentada ja des del segle XII, època en que apareix com a possessió de la família vescomtal del Berguedà. Així la referència que tenim del mas és en el testament del trobador Guillem de Berguedà, datat el 25 d'abril de 1187, on trobem que entre les deixes testamentàries: 'Deixo a Santa Maria de Poblet els dos masos que en diuen d'Herbeiera, al terme de Catellar i tres masos d'Espinalbet que ja vaig donar al temple de Sant Maria amb el meu germà Ramon junt amb llurs pertinences i feus.' (segons traducció de Paquita Sallés i Verdaguer (VVAA: 1985: 41). Aquest fragment ens deixa constància doncs, de l'existència ja en ple segle XII del mas, que de fet junt amb altres possessions al terme de Castellar del Riu es trobaven en mans del trobador. Hem de precisar que en el text es concreta els dos masos que en diuen Herbeiera, no sabem però a quins es correspondrien exactament aquests dos masos, ja que al lloc actualment hi trobem les restes d'un únic mas. Hem de suposar que almenys a l'indret ocupat per les restes de l'actual mas s'hi localitzaria un dels dos, però desconeixem la localització del segon i ni tant sols on podria estar ubicat, si a poca distància d'aquest o relativament separat. No coneixem altres notícies documentals fins ja al segle XIX, la masia no consta en els fogatges de població publicats dels segles XV i XVI. En data de mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Arbayera'.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa 'Arbayera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Padrera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. Les notícies documentals ens informen doncs de l'existència ja en plena edat mitjana d'uns masos anomenats Herbatgera. Actualment però les restes que ens han pervingut, no semblen correspondre a una edificació d'aquelles cronologies, sinó una obra d'època moderna potser d'entorn al segle XVIII; de tota manera la gran vegetació que cobreix part de les estructures ens impedeix veure amb claredat els paraments, sobretot de la part baixa, per tant no podem afirmar amb rotunditat que no conservi elements o restes d'època medieval. | 42.1154400,1.7478800 | 396489 | 4663352 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta masia consta referenciada i anomenda de maneres diverses, entre les denominacions i les grafies tenim Arballera, Arbatgera, Herballera, Herbatgera, Erbatgera, entre altres. Aquesta masia queda emplaçada en un indret amb bones vistes sobre la vall del riu de Castellar, i per tant vers la baga de Terçà i la Serra de la Tossa pel sud, i pel nord i oest cap a la serra on hi ha el Serrat de la Corba i Cap del Pelat (o Rocaterçana) i per tant també amb domini del pas del Grau de l'Olivell. En primer terme, just al davant té visió directa vers Terçà on hi havia el Castell de Terçà documentat també com a possessió de Guillem de Berguedà en el seu testament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44995 | Cal Tuixent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixent | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Cal Tuixent està situat al vessant de ponent del torrent de Tagast al seu pas per la zona d'Espinalbet. Actualment la masia està abandonada i presenta parts de l'estructura que s'estan començant a deteriorar de manera ràpida, amb alguna part enrunada i amb alguns punts amb problemes estructurals greus. La casa conserva gran part de les seves façanes i fins i tot de la coberta, mostrant alguns enderrocs en la part posterior i de llevant. Tanmateix la vegetació ha crescut abundosa al voltant de les estructures dificultant la seva visió. La casa mostra una planta rectangular orientada vers el sud-est, consta de planta baixa, primera i unes golfes; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, ja que es troba emplaçat en una zona amb un lleuger desnivell. La porta d'accés, situada a la façana que obre cap al sud-est, és formada per una llinda plana de fusta i carreus als brancals; la majoria de les obertures que podem observar mostren la mateixa tipologia d'acabat que la porta. Al costat de llevant de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El paller mostra la mateixa orientació que la casa. La façana principal està caracteritzada per la configuració habitual d'aquest tipus de construccions, definida per unes àmplies obertures que ocupen quasi tota la façana, amb tant sols un pilar central. L'estructura també està bastida adossada al terreny i presenta murs de paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. Al voltant de la casa hi ha moltes feixes de conreu, avui abandonades i ocupades per vegetació, amb murs de marge de pedra seca. | 08050-54 | A la zona d'Espinalbet | La masia de Cal Tuixent consta en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on la casa i possessió de Cal Tuixent figura vinculada a Cal Ballet (Vellet, Bellet), Cal Déu, i Cal Sastre. | 42.1178900,1.8042600 | 401154 | 4663557 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44966 | Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serrador | XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben situades al peu del torrent dels Porxos i del camí que porta a la gran masia de Castellar del Riu, de fet queda emplaçada a molt poca distància d'aquesta. Actualment l'estructura es troba en avançat procés d'enrunament. S'identifica la planta de l'edifici, de forma rectangular, que està bastit adossat al desnivell del terreny. L'edifici és construït amb murs de pedra que conformen un paredat irregular amb grans carreus desbastats a les cantoneres. En la seva estructura es pot distingir alguna part al costat més de llevant refeta amb maó massís. La part posterior de l'estructura mostra un major alçat conservat de les seves parets. A la part frontal s'identifica a la part baixa, una volta de mig punt feta amb carreus i lloses disposades en vertical. Aquesta obertura constituia la sortida d'aigua cap al torrent, situat al costat mateix. L'accés a l'edifici era a través del costat de ponent. En aquest mateix sector fa una mica de pla, a manera d'era i en el que hi ha les restes d'una altra estructura que sembla que es corresponien a un annex destinat al bestiar i magatzem. | 08050-25 | A la zona de Castellar del Riu | La masia de Castellar del Riu, també anomenada Riu de Castellar, va ser una gran pairalia amb una important i intensa activitat ramadera . També va esdevenir un centre d'explotació forestal de la zona en època contemporània. La masia disposava de molí fariner, serradora, etc. Aquesta construcció sembla que també estaria vinculada a les explotacions de la masia, provablement també com a serradora o molí. | 42.1205800,1.7641700 | 397844 | 4663903 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44967 | Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigventos | XVIII | Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és orientada vers migdia. Recentment la casa i els annexes han estat totalment reformats i adaptats per a l'ús de turisme rural. Els murs són bastits amb paredat irregular i grans carreus a les cantoneres. Les obertures responen a les modificacions recents per a adaptar-la als nous usos. La casa té alguns annexes i cossos adossats al seu voltant. Al costat de llevant de la casa hi ha l'edifici que es corresponia al paller o porxo, actualment també ha estat adaptada com a vivenda de turisme rural. | 08050-26 | A la zona de Castellar del Riu | La masia de Puigventós presenta una estructura que podria correspondre a una obra del segle XVII o XVIII. A nivell documental, però no tenim referències conegudes fins al segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Puigventós. La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la masia Puigventós com a possessió de Francisco de Mallorca. | 42.1180700,1.7793000 | 399091 | 4663607 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia funciona com allotjament de turisme rural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44984 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes | XII-XIX | La casa està dempeus i no mostra problemes importants. | La masia de Sorribes es troba a l'extrem nord-est de la vall del torrent de Llinars, amb vistes àmplies sobre la conca del torrent. La masia conforma una estructura complexa i de planta irregular formada per diferents cossos que són el resultat de les diverses ampliacions i modificacions que ha experimentat la casa al llarg dels segles configurant-la tal i com la veïem avui dia. L'edifici està bastit sobre un terreny amb desnivell, fet que li permet tenir accés per diferents nivells i determinant que les seves façanes mostrin alçades distintes. Es pot identificar una estructura més antiga, l'originària que ocupa part central del costat nord. Aquesta estructura és identificable des de la façana nord i des de la façana sud, en el punt que dóna un ampli passadís interior i també des de l'interior de la casa. No es conserva la part corresponent al mur de llevant, potser eliminat en fer l'ampliació de la casa cap a aquest costat. Aquesta estructura està bastida amb murs que formen un aparell regular fet de carreus ben tallats i disposats en filades i a trencajunt. Aquest cos mostra un gruix dels seus murs d'una amplada considerable. Aquesta estructura sembla doncs, correspondre a una mena de torre o casa forta d'origen medieval. A partir d'aquesta primera estructura l'edifici es va anar ampliant i creixent, conformant ja una estructura de masia. Les primeres ampliacions van ser vers cap costat de llevant definint una planta quadrangular en l'estructura de la casa. També es va conformar una estructura de planta allargada i dos nivells al costat sud, i tancant pels costats de llevant i ponent amb un mur que uneix aquesta estructura amb la casa conformant una mena de clos o baluard (incialment sembla que no seria cobert i amb posterioritat es va cobrir amb una teulada formant un mateix vessant amb el cos sud). L'accés a l'interior del conjunt és pel costat de llevant a través d'un porta d'arc de mig punt adovellat. Al costat oposat, una altra obertura dóna a una escala exterior que permet accedir a la part baixa de l'estructura del costat sud. L'edifici també s'amplià per tot el costat de ponent, ampliant l'estructura de la casa per aquest extrem amb un cos de menor alçada que la resta de la casa. Al costat d'aquest cos trobem un altre baluard que dóna a les estructures situades al costat sud de la casa i a les escales exteriors esmentades abans. Pel costat sud i sud-est, hi ha altres cossos d'estructura allargada disposats adaptant-se al terreny de manera esglaonada, el conjunt són estructures destinades al bestiar i a magatzem, de la mateixa manera que la part baixa dels cossos ampliats tant pel costat nord-est com pel sud. El conjunt mostra diferents tipus d'acabat dels seus murs, fet que respon a les diferents fases constructives que ha anat experimentant, així podem observar alguns paraments d'aparell força regular i d'altres de configurats per un paredat irregular, en algun element interior hi ha presència de maó massís, però l'element constructiu principal és la pedra. Gran part dels murs exteriors havien estat totalment revestits d'un arrebossat de morter, el qual avui només es conserva parcialment. Pel que fa a les obertures, a més de la porta d'accés de llevant, ja esmentada, podem veure vàries finestres fetes amb carreus als muntants i llinda plana de fusta, també n'hi ha alguna amb llinda plana monolítica, i algun ampit de pedra sobresortit. Cal dir, però, que la masia es mostra molt tancada, amb poques obertures, o si més no molt amagades. En aquest sentit el cos de la casa pròpiament a planta sotacoberta té vàries finestres però quasi no s'identifiquen, són del tipus espitllera, amb un molt petita obertura per la part exterior i per contra per dintre són prou amples. A l'angle sud-oest, hi ha dues espitlleres amb molt bona visió sobre la vall. | 08050-43 | A la zona de Llinars. | La masia de Sorribes ens mostra una part de l'estructura que podem atribuir al període medieval, mostrant una configuració arquitectònica que pot correspondre a una mena de torre. Cal tenir en compte que la casa es troba molt ben ubicada sobre la vall del torrent de Llinars, a peu del camí que puja cap a Canals de Catllarí, amb vistes cap a la masia de Moneny, on s'hi identifica una altra estructura del tipus torre, força similar. La bibliografia ens fa menció de la quadra de Llinars o de Sorribes, de la qual en seria part central, almenys a nivell administratiu, la masia de Sorribes. Tot i que algunes de les cites s'hi refereixen a l'època moderna, és una configuració que deu tenir els seus orígens en època medieval. El canvi de funcionalitat de la casa, convertint-la amb masia, sembla una modificació realitzada cap a l'època moderna, potser entorn als segles XVI o XVII, caldria analitzar a fons l'estructura i la documentació per tal de poder establir una seqüència cronològica de l'arquitectura de la masia i de la seva història. Al llarg de l'època moderna i fins i tot contemporània la masia va experimentar diverses modificacions i ampliacions. Cal dir, que el fet de que l'estructura, sobretot en la part de la casa, es mantigui tant tancada amb presència de diverses espitlleres, algunes molt ben situades, ha fet pensar que pot tenir alguna vinculació amb alguns dels conflictes esdevinguts al llarg de l'època moderna i contemporània. Són tant sols hipòtesis que no estan confirmades a nivell documental. Tant Sorribes com el molí de Llinars s'esmenten en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). | 42.1327000,1.7088600 | 393292 | 4665317 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) L'interior de la casa ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles, i les seves funcions i espais també degueren anar-se adaptant. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. La masia es conserva aturada en el temps, mantenint encara alguns elements que actualment són difícils de veure, graners, l'habitació de la llar de foc, envans de travesseres de fusta, alguns fogons, etc. La majoria dels forjats són de bigues de fusta, moltes amb motllura als angles i revoltons d'obra i guix. També hi ha algun paviment de lloses de pedra. La part de l'ampliació del costat nord-oest, està comunicat directament amb el menjador-cuina. En aquesta ampliació, tot i que hi ha una estructura de fogons en el passadís, la resta són habitacions. El cos del costat sud, té comunicació amb la resta de la casa a través de l'antic baluard, i que ara es mostra a mode d'ampli passadís amb el terra de lloses. En aquest cos la majoria de les estances eren destinades a habitacions (una conserva graners).Al peu del pendent on està emplaçada la masia hi havia hagut el molí del Llinars, del qual actualment només es conserva l'estructura de la basa reconvertida en piscina.Tot i que actualment no és habitada, fins no fa molt encara funcionava com a masoveria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44958 | La Costa de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-vilaverd | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia de la Costa de Vilaverd situada a l'extrem nord-oest del municipi, prop del límit del terme municipal. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb algun cos menor adossat, consta de planta baixa, primera i segona, té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està construït adossat al marge que forma el desnivell del terreny. La casa és bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. La façana principal és orientada cap al sud-est, presenta una distribució uniforme i regular de les obertures repartides en tres eixos verticals. L'eix central és el més destacat, a la planta baixa la porta d'accés que és de brancals de grans carreus i llinda en arc de mig punt fet amb maó posat a plec de llibre, per sobre ocupant la part central de la façana una galeria de tres obertures en arc també de mig punt també fet amb maó, aquestes obertures són a mode de balcó ampitador. Les obertures de la galeria són emmarcades amb la llinda feta amb maó massís posat a plec de llibre, i els pilars de suport i separació de les obertures també amb maó massís posat pla i que presenten una senzilla decoració a la part de l'imposta de l'arc realitzant una motllura a mode de capitell. Per sobre una finestra i per damunt una petita obertura circular. A costat i costat de l'eix central hi ha una obertura per planta, totes són senzilles, amb un mateix acabat fet amb maó massís als brancals i les llindes amb arc molt rebaixat, quasi pla, fet amb maó posat en vertical. A la resta de façanes hi ha menys obertures i no disposades tant regularment, la majoria són de factura similar a les de la façana principal. A les façanes laterals de llevant i de ponent trobem cossos adossats de tant sols un nivell, el del costat est és d'accés des de la façana sud-est. Al costat de llevant de la casa hi ha un paller, és una estructura de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants, bastit amb murs de pedra. La façana principal també està orientada cap al sud-est; la planta superior mostra dues grans i àmplies obertures que ocupen tota l'amplada de la façana amb un únic pilar al centre, encara conserven els travessers verticals de posts de fusta que protegeixen les dites obertures. A la part posterior d'aquest paller i de la casa hi ha un altre porxo. Al voltant de la casa, tant al costat nord com al sud, hi ha altres construccions i annexes destinats a l'explotació agropecuària, bàsicament coberts pel bestiar i magatzems. La casa, el paller del costat de llevant i la resta de construccions del davant delimiten l'era que pel costat de llevant quedava closa per un baluart amb una porta d'accés. A la part posterior de la casa junt amb el porxo que hi ha en aquest costat nord, i el del costat est també delimiten una pla a mode d'era i que configura el pla d'accés actual a la masia. La casa està situada en una zona molt oberta i envoltada de camps de conreu i pastures. Vers el sud-est de la masia, a uns 250 metres de distància, hi ha l'església romànica de Sant Salvador de Vilarverd. | 08050-17 | A la zona de Llinars. | La masia de la Costa de Vilaverd no consta documentada fins època moderna en ple segle XIX a través del llibres d''amillarament'. De fet, l'acabat i configuració arquitectònica de les façanes assenyala una tipologia constructiva pròpia del segle XIX. Tot i això, no es pot descartar que la masia ja existís amb anterioritat i que l'estructura que visible avui respongui a una obra de reforma o reconstrucció important de la masia; es creu que pot tractar-se d'una masia originària del segle XVII o XVIII. Propera a la masia hi ha l'església romànica de Vilaverd que segons les fonts bibliogràfiques degué funcionar com a capella privada de la masia a partir del segle XVII (VVAA:1994: 67). | 42.1430300,1.7072400 | 393176 | 4666466 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 45010 | Trumfera de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-les-planes | XIX-XX | A la part posterior de la masia de les Planes trobem uns blocs de roca en els quals hi ha una petita porta o obertura que dóna entrada a un espai reduït. Es tracta d'un petit refugi de planta irregular, entre ovalada i rectangular i de secció en alçada més aviat triangular. És una petita construcció que aprofita la roca natural, tot conformant part de les seves parets interiors, i la resta és construïda amb pedra i un acabat de revestiment de morter de calç. Les mesures aproximades de la planta són uns 240x200 cm, i uns 250 cm d'alçada total. La part alta finalitza amb una petita obertura protegida amb algunes pedres. L'entrada és una petita obertura de muntants de carreus i llinda plana de pedra formada per un gran bloc desbastat. Per l'exterior, la part posterior està coberta i protegida amb terra i herba, sense que s'identifiqui l'existència d'aquesta estructura, tant sols podem veure les lloses que protegeixen el forat superior. Tot i que no hem pogut esbrinar la funcionalitat d'aquest espai, les seves característiques fan pensar en un espai destinat probablement a trumfera, o sigui guardar-hi les patates també anomedes trumfos, o bé un espai destinat a l'emmagatzematge i conservació d'algun altre producte, que en molts casos s'anomena fresquera (una mena de rebost). Tot i que actualment al seu interior hi ha una filada de pedres que delimiten un racó en el qual s'hi ha fet foc i per tant sembla que ha estat emprat com a refugi o aixopluc, no sembla que aquesta hagi estat però la seva funcionalitat habitual. | 08050-69 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Com és habitual en les masies, i més encara en una com les Planes situada a tanta alçada, constituien unes unitats de producció que en molts casos eren quasi totalment autosuficients, tant sols amb necessitats de compra de productes, eines i altres elements de manera molt puntual. Aquest fet determinava que a més de produir aliments i productes diversos calia també disposar d'uns espais idonis per a la conservació d'aquests. Així, és molt habitual que en les masies trobem fresqueres, trumferes o altres espais i estructures destinades a emmagatzemar i guardar determinats productes durant mesos o fins i tot, tot un any. En aquestes zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant l'any. Tot i que les tipologies de trumferes més conegudes acostumen a ser diferents a aquesta, si que trobem altres exemples d'espais més atípics que també foren destinats a aquest ús, com podria ser aquesta petita 'cavitat'. | 42.1264900,1.7964500 | 400522 | 4664521 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||
| 45011 | Pleta de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-de-les-planes | XIX-XX | Part del mur per l'extrem sud s'està caient. | A pocs metres de distància de la masia de les Planes, vers el costat nord-oest, i en concret a l'extrem d'un ampli prat que hi ha a la part posterior de la casa, trobem una estructura que es podria correspondre a una pleta per tancar o guardar el bestiar. L'estructura té una planta més o menys ovalada, està adossada al marge o al desnivell que conforma el terreny. El mur que forma aquesta estructura està bastit amb pedra seca, conformant un paredat construït amb blocs de pedra desbastada més aviat grans a les cares vistes del mur i al seu interior un massissat o reompliment de pedruscall. El mur tú uns 120 centímetres d'amplada i una alçada variable que en algun punt fa més d'un metre; la secció del mur és lleugerament atalussada. A la part sud hi ha una àmplia obertura o pas, d'uns quatre metres d'amplada, que és l'entrada al tancat. Aquesta estructura sembla que hauria estat emprada com a pleta o tancat on recollir el bestiar que pasturava, especialment els ramats d'ovelles. En aquest cas es tractaria d'un clos o tancat descobert, o sigui sense coberta, i amb una àmplia obertura per on entraria en ramat, que tot i que no es conservi, es tancaria amb algun tipus de cleda o tanca de fusta mòbil. | 08050-70 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Desconeixem la cronologia d'aquesta estructura, és probable que sigui un element que s'ha anat fent i refent al llarg del anys. El fet que des de finals del segle XVIII hi va haver un augment important de la població, també incrementada en les zones rurals, que a la vegada va significar un augment de les àrees/superfície conreada així com del nombre de caps de bestiar de les masies i explotacions agropecuàries. Podria ser un element dels volts del segle XIX o fins i tot posterior, no tenim però prou informació per donar una cronologia. | 42.1267400,1.7961300 | 400496 | 4664549 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44955 | El Rabeu / El Rebeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rabeu-el-rebeu | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La masia de Cal Rabeu es troba emplaçada en una zona planera i oberta prop del camí que condueix a la propera masia i església de Castellar del Riui. La casa és de planta rectangular amb un reclau o sortint per a la part posterior, en l'angle nord-oest, i amb un cos afegit a l'angle sud-est. L'edifici consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. La construcció està bastida amb pedres irregulars, desbastades i de diferents mides, i a les cantoneres blocs rectangulars de pedra picada. El conjunt de les obertures, excepte alguna, són emmarcades amb maó massís posat de pla als muntants i vertical a les llindes i ampits (sembla que és obra de la darrera i profunda restauració de la masia); una part important de les obertures són de llinda en arc de mig punt, especialment a la façana de ponent i a la façana principal (la sud), entre les qual hi ha la porta d'accés a planta baixa, unes àmplies obertures (portes) també a planta baixa i al costat oest de la porta d'entrada, i la galeria d'obertures de planta primera del cos de ponent. La resta d'obertures tant de la façana principal com als altres frontis són de línies rectes i per tant amb llinda plana de maó. La façana principal té un balcó amb voladís, a nivell de planta primera, tot de fusta (actual) i a nivell de golfes, al centre de la façana hi ha una obertura de forma circular a mode d'ull de bou, també amb perfil de maó. Al costa t de ponent i a planta primera hi ha una galeria oberta, que ja s'ha esmentat, al costat de migdia i oest està conformada per una seguit d'obertures seguides en arc de mig punt, al costat nord en canvi està conformada per una àmplia i única obertura, i al costat que mira a llevant (on la planta conforma un reclau) hi ha l'obertura d'accés. De fet s'accedeix a peu pla des de la part posterior de la casa, aquesta és formada per llinda plana de fusta i muntants de carreus, i també té accés directe des de l'interior de la casa. Tot i que les reformes actuals de la casa poden confondre, sembla que aquest cos de galeria hauria estat l'emprat en el seu dia com a paller i probablement amb corts a la planta baixa. El cos adossat a l'angle sud-est de la casa (amb el mateix acabat constructiu que la resta i amb coberta a un sol vessant), actualment amb funcions de garatge i magatzem , en origen, lleugerament diferent, però amb funcions també de magatzem i pel bestiar. A la part posterior de la casa, entre el reclau que conforma la planta de la casa i l'extrem est hi ha una altra construcció que queda semisoterrada, s'hi accedeix des del costat de llevant, amb una porta al costat de la façana de la casa, es tracta d'una estructura de murs de pedra irregular i volta de canó de maó, la part superior de la volta està coberta de terra i herba, funcionant de pendent que permet l'accés a la galeria. Aquesta estructura sembla correspondre a un antic femer o corts. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, especialment a la zona del davant de la casa i cap a llevant i ponent, algunes d'aquestes comencen a estar ocupades per massa forestal. | 08050-14 | A la zona de Castellar del Riu. | La masia del Rabeu o Rebeu presenta una estructura que ha estat clarament reformada en els darrers anys, amb modificacions que poden confondre amb alhora de fer una atribució cronològica. De tota manera, per les dimensions del mas i les característiques del material constructiu hem de pensar que es tracta d'una masia bastida en època moderna, als segles XVII o XVIII, decantant-nos més per la darrera cronologia. Altres elements que es puguin conservar en l'interior podrien permetre precisar més la cronologia. No hem aclarit si l'acabat de les obertures era similar i si segueixen el mateix patró de disseny que tenien, en cas de ser així, potser caldria encara endarrerir una miqueta més la construcció de la casa. A la part posterior hem esmentat que hi ha una estructura amb volta de maó, un femer o corts, aquest tipus d'estructures generalment es corresponen cronològicament al segle XIX o fins i tot inicis del XX. A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Clo del Rabeu.La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Clot del Raveu, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i el mateix Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1140500,1.7673000 | 398092 | 4663174 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44994 | L'Erota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerota | XVIII | Actualment no està habitada i ningú es cuida de la casa, trobant-se oberta i descuidada. | La masia l'Erota està situada al peu de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Està conformada per l'estructura de la casa i el paller. La casa està formada per dos cossos adossats, ambdós són de planta rectangular. El cos del costat de llevant constitueix l'estructura originària de la casa, que amb posterioritat es degué ampliar amb l'estructura adossada a ponent. El cos est és de planta baixa i primera que dóna directament a sotacoberta, té teulada a un sol vessant amb pendent cap a llevant. La façana principal és orientada a migdia. Aquesta estructura és bastida amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats i a les cantoneres grans carreus sense polir. Gran part de la superfície de les façanes de les dues estructures mostra un revestiment de morter de calç que la cobreix. Les majoria de les obertures són de llinda plana de fusta i brancals de carreus desbastats, en algunes els muntants també són de fusta (és el cas de la porta d'entrada), en altres no és visible. La façana principal és orientada vers a migdia. El cos afegit a ponent té les cantoneres diferenciades amb grans carreus desbastats, i la resta del mur és de paredat irregular (a la façana de ponent és amb peces de tosca). Aquest cos també és de tres nivells (planta baixa, primera i golfes) i té la coberta a un únic vessant que desaigua a la part posterior, al nord. Les obertures són senzilles, n'hi ha una d'emmarcada amb quatre carreus; també té una porta d'accés a la façana sud. A l'interior, els dos cossos estan unificats i amb comunicació tant a planta baixa com al nivell superior. La planta baixa era destinada al bestiar; al cos de llevant, al costat de la porta d'entrada principal hi ha l'escala d'accés a la planta primera, de graons de pedra. A la planta primera, l'espai que conforma l'estructura de llevant és una única sala amb la llar de foc, els fogons i la pica; a l'estructura de ponent hi ha les habitacions. A la sala una llarga i dreta escala de fusta comunica amb les golfes, on es conserven uns graners. Al costat de llevant de la casa hi havia un altre cos adossat, avui parcialment enderrocat. Al davant de la casa hi ha el paller, és una estructura bastida adossada al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Els murs són de paredat irregular i grans cantoneres de pedra desbastada. La façana principal mostra una única i gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb lloses posades a plec de llibre. Té accés a la planta superior des del costat de llevant. Al centre de l'estructura hi ha un gran pilar de maó massís. Al costat de llevant té una ampliació d'un sol nivell i accés des de la part posterior. | 08050-53 | A la zona d'Espinalbet. | La masia l'Erota és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet. També hi consta el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on 'Arota' figura com a propietat de la comunitat de Preveres de Berga. Alguns dels elements que mostra l'estructura de la casa podrien correspondre a unes cronologies anteriors al segle XIX, i podrien datar del segle XVIII. | 42.1188600,1.8072100 | 401399 | 4663662 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44997 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-1 | XVIII-XIX | Presenta problemes d'abandonament | La masia es troba ubicada en un ampli planell, quedant oberta i amb vistes vers la serra de Queralt i la Tossa que s'aixequen enfront, a l'altra banda de la vall del torrent de l'Alou i la riera de Metge. La masia queda situada prop del camí que puja cap al Santuari de Corbera, que queda situat vers el nord-est, entorn a uns set-cents metres de distància. La casa és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Les façanes mostren un acabat fet amb arrebossat de morter que cobreix la seva superfície, podem veure però les cantoneres que són fetes amb carreus força ben tallats i els murs de paredat irregular. Les obertures són poques, de formació senzilla i sense elements arquitectònics destacables, a més també mostren el seu contorn cobert amb el mateix revestiment de les façanes. Com és habitual, la façana principal és la que mostra més obertures, entre les quals a la planta baixa la porta d'accés a l'interior i a nivell del segon pis una obertura amb balcó amb un petit voladís i barana de ferro. La porta d'accés és emmarcada amb maó massís, en la llinda col·locat a plec de llibre formant un arc molt rebaixat, quasi pla. L'interior sembla que era destinat a bestiar a la planta baixa, i vivenda a la planta primera i segona. Amb un ampli espai ocupant la meitat de ponent de la planta primera, i que conforma la sala-cuina, amb el foc a terra i un forn de pa (del que només es conserva la boca), els fogons i la pica amb les posts. A la façana de llevant hi ha adossat un paller, ocupa la mateixa profunditat que la casa i comparteix el mateix pla de coberta, mostrant-se com una continuïtat del vessant de llevant. És una estructura bastida amb murs de paredat irregular i carreus a les cantoneres. És de dos nivells i amb una àmplia obertura a la façana principal que n'ocupa tota la superfície del frontis. La casa està envoltada per camps de conreu, alguns ja abandonats, i pastures. | 08050-56 | A la zona d'Espinalbet. | La masia la Rovira és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1199800,1.8027000 | 401028 | 4663791 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 45023 | Mina de Buscal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-buscal | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Les estructures estan en procés d'enderroc. | La mina del Buscal es troba ubicada al vessant meridional de la Serra de la Figuerassa, enmig d'una zona boscosa que en dificulta la localització. Actualment es pot identificar la bocamina, formada per una obertura realitzada en la roca calcària. La galeria s'endinsa entorn a uns 25 metres. A poca distància davant de la mina es poden identificar les restes d'unes estructures que es corresponent a una barraca que sembla que era per allotjar els treballadors de l'explotació minera. Consta que la mina va funcionar tant per extracció de carbó com pedra calcària. Les informacions publicades assenyalen que sembla que l'extracció de carbó degué ser més pobre que la de pedra. A pocs metres al sud s'hi localitzen les restes de l'estructura del forn on es coïa la pedra. | 08050-82 | A la zona d'Espinalbet. | La mina consta que només va estar en explotació durant els anys 1915 al 1918. De fet, quan el 1921 Mn. Serra Vilaró va visitar el Coll de l'Oreller per localitzar unes tombes de les quals li havien parlat, esmenta l'existència d'una explotació cimentera abandonada que es deu correspondre a aquesta mina. | 42.1230900,1.8155200 | 402093 | 4664122 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 45059 | Pla de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-puigventos | -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. | El Pla de Puigventós és una àrea força planera i extensa, conformada per prats de pastures i antics conreus que es troben al costat de la gran masia de Puigventós. L'indret és molt conegut i deu la seva popularitat al tradicional concurs de Bolets que es realitza anualment al lloc, en motiu de la Festa del Bolet de Berga. | 08050-118 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera edició del concurs de bolets es va realitzar l'any 1957, de la mà de la Penya Boletaire de Berga. En les primeres edicions del concurs, el lloc de trobada i inici de la festa era als plans de la Serreta, al municipi de Capolat. No va ser fins transcorreguts uns cinc o sis anys que passà a realitzar-se al Pla de Puigventós, a Castellar del Riu, indret on es continua celebrant en l'actualitat. | 42.1193500,1.7776200 | 398954 | 4663751 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Hi ha la proposta, plantejada en els informes preliminars del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant, que determinen la possibilitat d'una actuació de protecció de l'indret del Pla de Puigventós, probablement amb qualificació de sistema lúdic i paisatgístic. Amb l'objectiu de garantir la realització de la tradicional i popular festa dels bolets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||||
| 45079 | Avenc de la Cota 1.611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-cota-1611 | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació, Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | Aquest avenc es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'avenc es troba emplaçat molt a prop de la pista, en concret en mig d'una canal que hi ha en el cingle que ressegueix els plans de la Corba en sentit nord-est a sud-oest. Es tracta d'una petit cavitat de tant sols uns -5 metres de desnivell. La boca d'accés és de mides petites i dóna pas a un pou d'uns 4 metres de desnivell i recorregut, al final del qual hi ha una petita rampa plena d'enderroc. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics | 08050-138 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona. | 42.1252600,1.7532900 | 396952 | 4664436 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom de l'avenc de la cota 1611 és justament perquè l'accés es localitza en aquesta alçada sobre el nivell del mar.Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 50; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 65). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||||
| 45077 | Avenc petit de la Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-corba | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | L'Avenc Petit de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba trobarem l'avenc, queda al peu mateix de la pista. Cap al sud, a l'altra banda de la pista hi ha una depressió del terreny i una mica més aprop del cingle la Bòfia de la Corba. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -5 metres. En el terreny un podem observar un petit clot en el qual es localitza la boca d'accés, és una petita entrada enmig de blocs. Es creu que aquesta petita cavitat podria correspondre amb la cúpula de la saleta clàstica que queda situada a l'extrem de la galeria inicial de la Bòfia de la Corba (situada molt aprop), aquesta dada però de moment no ha estat contrastada.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) | 08050-136 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració va ser realitzada l'any 1966 per part del S.E.C.E.M. (la Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa). | 42.1251800,1.7512800 | 396786 | 4664429 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 64). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||||
| 45076 | Avenc del Cingle de la Corba / Avenc Sixto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cingle-de-la-corba-avenc-sixto | -ESCOLÀ, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', Sess. Conj. Entomol, pàg. 15-24. -GÓMEZ, A. (1991): 'Isópodos terrestres de la colección del Museo de Zoología de Barcelona (Crustacea, Oniscidea)', Misc. Zool. pàg. 91-112. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | L'Avenc del Cingle de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats, tot i que a certa distància unes de les altres. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, un cop passades les runes de la masia de la Corba, l'avenc queda emplaçat al sud-sud-est de la casa, prop del cingle i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -15 metres. La boca de l'avenc es troba parcialment bloquejada per blocs, seguidament un ressalt dóna a una petita sala de forma allargada (uns 7 metres de longitud), a l'extrem de la qual i enmig de blocs hi ha una esquerda que dóna a l'exterior però que és impenetrable. A l'entrada, just en el peu del relleix, hi ha un petit pou que connecta amb la amb la galeria final que té el terra inclonat i ple d'enderrocs. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39) | 08050-135 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració va ser realitzada l'any 1970 per part de E.R.E-A.E.C, que és l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya (nascut en el si d'aquesta agrupació l'any 1952). Fruit de l'exploració es va fer la topografia de la cova que es va publicar l'any 1972. | 42.1236100,1.7502700 | 396700 | 4664256 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 60-62), on consta denominada tant com Avenc del Cingle de la Corba com Avenc del 'Sixto'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||||
| 44959 | Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | El lloc és utilitzat com explotació ramadera. La casa està deshabitada. | La masia de Terçà està situada al peu del turó on es troben les restes del Castell del mateix nom, pel costat sud, i quedant obertes als plans que s'estenen al davant de la masia. La planta de la casa és més o menys rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona o sotacoberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que s'obre cap a migdia. Les façanes presenten la superfície recoberta parcialment d'un arrebossat, podem veure en algunes parts el seu material constructiu que en conjunt defineix un paredat irregular de pedres de mides i formes diveres i alguns carreus desbastats, a les cantoneres els carreus també desbastats. Les obertures són molt senzilles, sense elements arquitectònics destacables. Alguna mostra la llinda plana de fusta, com és el cas de la porta d'accés, situada a la façana sud, en la que els muntants són de maó massís; la porta sembla respondre a una reforma posterior. A la façana principal, al costat de llevant hi ha adossat un petit cos, és de dos nivells i cobert a un sol vessant; la part baixa és un petit espai obert pel davant, aprofitat per guardar-hi eines i pel bestiar. Uns contraforts reforcen l'estructura en la façana lateral de ponent. Al costat nord de la casa hi ha una altra estructura destinada al bestiar i magatzem, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Els seus murs són fets amb pedra formant un paredat irregular. Aquesta estructura té adossat un cos al costat de llevant, de tant sols un nivell i cobert a un sol vessant. Adossades a la roca hi ha les restes d'un altre cobert o antic paller. | 08050-18 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera referència documental del mas es remunta al segle XII, època en que figura com a possessió del trobador Guillem de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.'). (VVAA:1985:170) Posteriorment, d'inicis del segle XIV, data la primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985: 170), relaciona el castell i la masia de Terçà. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. Es creu que l'estructura de la casa tal i com la veïem avui dia es pot correspondre a un edifici bastit al segle XVII amb modificacions posteriors. La resta de notícies documentals conegudes daten ja de mitjan de segle XIX, en els llibres d'amillaraments. | 42.1079300,1.7443800 | 396188 | 4662522 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vers la zona de llevant de la casa trobem la font de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||
| 44974 | Cal Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaques | XIX-XX | La masia de Cal Jaques es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta irregualar degut a que té adossades diverses construccions i cossos al seu voltant. L'estructura està bastida adossada al marge, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. Està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Les parets mostren la superfície exterior recoberta amb un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, algunes són resultat de modificacions o adaptacions recents. A la façana principal, a nivell de planta baixa hi ha la porta principal d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís i muntants del mateix material. Damunt de la porta hi ha un balcó amb un petit voladís. Podem veure algunes obertures que també devien ser fetes amb contorn de maó massís, en la majoria però no es pot apreciar l'acabat. La distribució de les obertures en la façana principal era de manera regular a partir de tres eixos vertical d'obertures amb l'eix central més destacat. Al costat sud-oest hi ha un altra construcció que antigament devia haver estat destinada al bestiar o magatzem. I al costat nord-est hi ha altres construccions que junt amb la casa delimiten un pla que dóna accés a l'interior de la vivenda des de la planta primera. | 08050-33 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Jaques sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. Cal Jaques va ser coneguda durant uns anys per haver funcionat com a fonda. | 42.1262600,1.7106100 | 393426 | 4664599 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||
| 44981 | Cal Tirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tirador | XIX-XX | La masia de Cal Tirador es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta quadrangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. L'estructura està bastida adossada al marge. La superfície exterior de les seves parets mostren un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, tampoc en podem veure els elements que les configuren. La façana principal presenta una distribució uniforme i regular de les serves obertures, distribuides a partir de tres eixos verticals. A planta baixa al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc lleuferament rebaixat, a costat i costat té un finestra. A la planta primera i segona les obertures centrals es mostren a mode de galeria oberta, són de llinda en arc de mig punt, i a costat i costat una finestra. Aquestes finestres dels costats, es troben situades en un pla lleugerament enretirat respecte la resta de la superfície de la façana, fet que permet distingir la traça d'unes obertures amb arc de mig punt modificades en la finestra actual. Així, sembla que en aquestes dues plantes en origen hi havia una àmplia galeria oberta de tres obertures per planta. Al nivell sotacoberta hi ha una altra finestreta al centre. La resta d'obertures es troben distribuides de forma més ordenada en la resta de façanes. La casa té accés directe a peu pla pel costat de llevant en la planta primera. També compta amb un altre accés, és a través d'una escala exterior situada en la façana sud i que condueix a la planta segona. L'edifici té un cos adossat al costat est i un altre al costat nord, i alguna altra estructura independent per la banda sud. | 08050-40 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Tirador sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. | 42.1276800,1.7100600 | 393383 | 4664758 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||||
| 44950 | Can Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabra | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | La gran masia de Can Cabra s'alça dalt d'un turonet a l'extrem de ponent de la vall de Llinars, dalt del turó a més hi ha alguna altra construcció complementària de la masia i destinada l'activitat agropecuària i també una petita església romànica i el seu cementiri. La masia és de planta rectangular, mostra orientació vers el sud-sud-est. Consta de planta baixa, primera, segona i sotacobeta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana de les galeries i paral·lel a la façana de més llargada. L'estructura presenta almenys dues fases constructives clarament diferenciades, l'edifici més antic queda situat ocupant la part nord, a aquest primera construcció s'hi va adossar un cos a la façana del davant configurant una façana de galeria de dos nivells oberta cap al sud. L'estructura està bastida adossada al desnivell que fa el terreny, fet que determina que el costat sud l'edifici mostra una major alçada dels seus murs. En conjunt els murs són bastits amb paredat força irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses (especialment de mides més aviat petites al cos de galeria), i a les cantoneres carreus ben tallats. Pel que fa a les obertures en podem veure algunes d'emmarcades amb carreus ben tallats formades amb llinda plana monolítica i ampit de pedra lleugerament sobresortit i amb una senzilla motllura. Altres obertures són de formació més senzilla, alguna amb llinda plana de fusta com és el cas de la porta de la façana sud (que sembla el resultat d'una modificació). Destaca especialment, la façana sud en la que s'obre dos nivells de galeria, a planta baixa i planta segona. Presenta la mateixa configuració als dos nivells, en cadascun consta de dues obertures d'arc de mig punt lleugerament rebaixat fet amb lloses i separades per un pilar. La galeria de la planta primera té l'ampit format pel mateix mur de pedra, i l'obertura del costat de llevant ha estat parcialment cegada, a la segona planta les baranes són de fusta. Les galeries queden ubicades ocupant la part central i de llevant, al costat de ponent trobem una finestreta a la planta primera (de carreus ben tallats) i a la segona, una altra finestra de mides petites, a la planta baixa una porta d'accés a l'interior, i clou la façana una obertura a nivell de sotacoberta disposada centrada sota la línia de carener. L'edifici té algun cos menor adossat a la part posterior. Al davant de la casa, en el costa sud hi ha un cobert de murs de pedra, i les restes d'alguna altra estructura. | 08050-9 | A la zona de Llinars. | Les notícies més antigues del lloc de Can Cabra són de fet referides a l'església de Santa Coloma. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals. Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra. Can Cabra consta documentada des del segle XVII. Altres mencions són ja referides en els llibres d'amillaraments de mitjan del segle XIX. | 42.1330900,1.7051500 | 392986 | 4665365 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 45003 | Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XXI | El conjunt d'Espinalbet es troba a llevant del terme municipal, de fet, l'enclavament històric originari del període medieval és més concretament al nord-est. El nucli central està configurat per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la Rectoria, el cementiri i les restes del castell. Entorn a aquest conjunt hi ha diverses masies, moltes de les quals en les darreres dècades s'han anat rehabilitant i recuperant. Tanmateix també al llarg d'aquest anys la zona va continuar creixent amb incorporació de noves cases. Actualment algunes de les vivendes són destinades a turisme rural o segona residència. | 08050-62 | El nucli d'Espinalbet. | Les primeres referències documentals d'Espinalbet són en relació a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, en concret en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI) en la que s'esmenta la parròquia d'Espinalbet. El lloc d'Espinalbet consta al llarg del segle XII com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet.(VVAA:1991:40-41). No es coneixen, però, altres notícies referides al Castell. Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Al segle XVIII segueix constant com a tal, època en que a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. En el segle XVI, en el fogatge realitzat el 1553 apareixen sis registres al terme d'Espinalbet, que són 'Joan Sarras, Joan Pons Arnau, Pere Gavaig, Miguel Piguer, Pere Bierich alias Xich, i Joan Pons Arnau', aquests dos darrers consta que estan plegats en la 'casa den Bergues'. Com es pot veure en la nota, Joan Pons Arnau hi figura dues vegades, i sembla que es correspon al mateix personatge, de ser així es redueix a cinc els registres. Aquest Joan Pons consta com el prohom que junt amb en Joan Sarras informen en el fogatge. Aquesta notícia ens informa també que a finals de l'època medieval a la zona hi devia haver algunes poques masies disseminades, entre les quals ja s'hi trobava Can Bargués. Al llarg de l'època moderna la zona va experimentar important canvis, entre els quals destaca la modificació i ampliació de l'església durant els segles XVII i XVIII. En aquesta època també es va construir (o modificar de manera important si és que ja existia) la rectoria d'Espinalbet, aportant ja una fesonomia més propera a la que ens ha arribat als nostres dies. Aquest conjunt eclesiàstic també va ser sotmès a altres reformes i modificacions al llarg del segle XIX. Entre els segles XVIII i XIX la zona degué experimentar un augment de la població de la zona, i per tant de construcció de noves cases, ja que d'aquest període semblen datar diverses de les antigues masies de la zona. És evident que també les darreres dècades han modificat i canviat substancialment l'entorn del conjunt d'Espinalbet, amb l'augment de nombre d'habitatges. | 42.1189700,1.8077200 | 401442 | 4663673 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és creuada pel torrent de Tagast, situat a ponent del nucli històric, i en el qual hi ha la font de Cal Tuixent o d'Espinalbet.Al peu de l'església transita el camí que puja vers el Santuari de Corbera i que també enllaça cap a Berga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44961 | Rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castellar-del-riu | GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico, ¿? Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Es troba en procés d'enrunament. | La rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada al sud-oest de les restes de l'església. Actualment l'edifici es troba en avançat estat d'enrunament, mostrant en algunes parts una alçada dels murs fins al segon nivell. Sembla que la casa havia estat formada per diverses construccions que s'adossaven les unes a les altres configurant una planta allargada disposada orientada cap al sud-oest. Les restes conservades de major envergadura semblen corespondre a l'estructura més antiga i per tant al cos principal de l'edifici, al qual s'hi anaren adossant els diferents annexes i ampliacions. Els murs són de paredat irregular i carreus a les cantonres. Pel que fa a les obertures tant sols podem distingir una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda d'arc rebaixat adovellat i carreus als muntants, també podem veure alguna finestreta amb contorn de carreus, i alguna altra de configuració més senzilla. L'edifici és bastit adossat al marge que conforma el desnivell del terreny, mostrant una menor alçada de les seves façanes posteriors. Per fotografies antigues podem saber que l'estructura principal de la casa era de tres nivells, planta baixa, primera i segona o sotacoberta. Les ampliacions dels laterals eren de menor alçada que es mostrava progressiva a mesura que s'allunyava de l'estructura central, tot compartint el conjunt d'edificis els mateixos plans de coberta, amb dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. | 08050-20 | A la zona de Castellar del Riu. | Les referències a la rectoria de Castellar del Riu ens remeten a les notícies documentals de l'església que es remunten al període medieval. Tot i que no hem pogut esbrinar la cronologia de la rectoria aquesta sembla que podria correspondre a una obra d'època moderna, potser d'entorn als segles XVII-XVIII, sense poder-ho concretar. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Curato Riu' que correspondria a la primera referència directa de la rectoria. L'església es trobava situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1198800,1.7601800 | 397513 | 4663830 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44949 | Sant Vicenç d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-despinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | L'església de Sant Vicenç d'Espinalbet està situada al vessant sud de la serra de la Figuerassa, per sobre de la carretera de Berga als Rasos de Peguera i al costat del torrent de Tagast. L'església té adossada la rectoria i al costat també hi ha les restes del castell d'Espinalbet, conformant un interessant i pintoresc conjunt. L'església és un edifici conformat per una nau de planta rectangular orientada amb la capçalera al nord-oest i els peus i l'entrada al sud-est, i amb dos cossos, de planta també rectangular, adossats als murs laterals, que es corresponen amb les capelles laterals; al costat sud-est hi ha el campanar de planta quadrangular, en l'angle o zona on també s'adossa la rectoria. En conjunt els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, algunes zones amb una disposició i acabat més regular i uniforme, i a les cantoneres blocs de pedra picada i polida. La nau té coberta a dos vessants, els cossos de les capelles laterals a un sol vessant i el campanar a quatre aigües. Pel que fa a les obertures, la majoria es troben a la façana principal, orientada al sud-est, destaca la porta d'entrada principal al temple, formada per un arc rebaixat de dovelles de pedra i muntants també de pedra tota amb acabat picat i polit; a la clau de l'arc hi ha una petita cartel·la en relleu amb la data 1791 incisa (la porta té un arc de descàrrega fet en pedra per sobre). Damunt la porta s'obre un òcul força gran, la seva forma circular és feta en peces de pedra ben tallada i polida amb l'angle tallat al biaix. Per sobre encara hi ha una altra obertura, de traça senzilla i emmarcada en carreus similars als del parament del mur; a la part més de llevant de la façana (correspon ja al cos de les capelles), hi ha dues altres petites finestretes. A la resta de murs trobem algunes altres petites i senzilles finestres. El campanar, té a la part superior quatre obertures, una a cada façana, amb llinda en arc de mig punt fetes amb material similar al dels murs; damunt les obertures una petita motllura volta el perímetre del campanar. A l'interior, un cancell de fusta ens dóna accés al temple. La nau té al fons el presbiteri, lleugerament més alt, un parell de graons, i separat de la nau per una barana metàl·lica, en el mur de la capçalera o presbiteri (no hi ha absis) hi ha una fornícula amb un Sant Vicenç Màrtir o de la Roda, als laterals unes peanyes de fusta amb altres imatges: un Sant Miquel Arcàngel i una Mare de Déu del Roser; també a la zona de l'altar trobem altres talles, un crucifix i també un Sant Galderic (escultura de fusta feta per l'Associació de veïns d'Espinalbet). A les capelles laterals, al costat més sud, tenim una capella amb un altar d'obra i una Mare de Déu dels Dolors, i a la capella del costat un Jesús Crucificat, i després la porta que dóna a les escales de comunicació amb la rectoria, el cor i campanar. Al lateral més nord, des dels peus trobem la capella que acull la pica de beneir (una bonica peça tallada en pedra i amb decoració de motius florals en relleu, dins una reixa), la capella del mig hi ha un confessionari (interessant de fusta) i a la seguent un altre altar amb una talla d'una Mare de Déu del Carme. Les capelles més properes al presbiteri són de més profussió i treball, en aquestes dues hi ha un altar constituït per mesa i retaule d'obra i guix amb estructures arquitectòniques diferents en cadascuna. I la capella del crucifix és decorada amb pilastres i frontó corb en relleu. L'interior, tant de la nau i presbiteri com de les capelles és pintat, en algunes parts amb estil neoclàssic. Es pot accedir a la imatge que presideix l'església (Sant Vicenç) a través d'una escala que ens condueix a una habitació a mode de cambril però sense cap mena de decoració. A la part posterior de l'altar hi ha la sagristia. | 08050-8 | A la zona d'Espinalbet. | Les referències documentals conegudes de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet es remunten a l'època medieval, ja que la parròquia d'Espinalbet s'esmena en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI). Al llarg del segle XII consten diferents referències del lloc d'Espinalbet, època en que figura com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet, en aquestes trobem que es refereix també al delme de Sant Vicenç d'Espinalbet, especificant que ell i el seu pare el retenien injustament, i especifica que vol i mana que aquest delme sigui per aquesta església de Sant Vicenç i els seus successors per a la salut de la meva ànima i de tots els seus parents. (VVAA:1985: 40-41). Les informacions de la visita al deganat del Berguedà del 1312 citen aquesta església com a parroquial i així continua durant segles, ja que al segle XVIII segueix constant com a parroquial, la qual a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. Tot i els orígens medievals de Sant Vicenç d'Espinalbet, el temple que ens ha arribat avui dia respona a una obra bastida en època moderna entre els segles XVII i XVIII, tot i que també amb alguens reformes posteriors. Tanmateix, la seva fonamentació o el seu subsòl pot resguardar restes de l'edifici de l'època medieval. | 42.1189100,1.8079300 | 401459 | 4663666 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Als peus damunt del cancell s'alça el cor, suportat en una volta en arc rebaixat. La volta de la nau és de llunetes, amb arcs faixons de separació dels trams, i és bastida en maó.L'interior de la nau i les capelles és enguixat i pintat. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44956 | Masia Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-campllong | -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia de Campllong es troba ubicada a la part nord de l'indret conegut com a Pla de Campllong, una zona planera amb grans camps de conreu i pastures, i en la que hi ha el conegut Pi de les Tres Branques, el pi Vell. L'estructura de la masia és conformada per tres edificis diferenciats disposats un adossat al costat de l'altre, conformant una planta de conjunt de forma allargada. Sembla que l'estructura central es correspon amb l'edifici més antic, al qual amb posterioritat s'hi adossà l'estructura de llevant. El conjunt és orientat amb les façanes principals obertes cap al sud mostrant un mateix pla de façana, per contra a la part posterior presenta algun reclau. El conjunt consta de dos nivells de planta, baixa i primera, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura central i la del costat de llevant són destinats a vivenda, la de l'extrem de ponent és un antic porxo o paller. Els murs són de paredat irregular, amb cantoneres de carreus desbastats; la superfície de l'estructura central mostra un acabat de revestiment de morter que no permet veure bé el material constructiu. A l'estructura central hi ha una porta d'accés que sembla correspondre a la principal, és de llinda plana de fusta i muntants de maó massís. Altres obertures són totes amb contorn de maó i a moltes no es veu l'acabat degut a una franja de revestiment contemporani que les emmarca; sembla que diverses de les obertures són resultat de modificacions recents. A la part posterior, en el punt on s'uneixen les dues estructures de vivenda, hi ha un reclau entrat en la façana, en el qual hi ha un petit cos afegit de menys alçada i coberta a un vessant. A l'extrem de ponent trobem el paller, que també ha experimentat una remodelació contemporània; a la façana principal al segon nivell hi ha dues àmplies obertures amb un sol pilar al centre. A l'extrem de llevant s'observen restes d'alguna altra estructura ensorrada. | 08050-15 | A la zona de Castellar del Riu | Les referències documentals conegudes de que disposem sobre la masia són les cites de la casa en els amillaraments d'època contempòrania. La cita més antiga és la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Camllonch'.També apareix en el registre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). L'estructura de la masia podria tractar-se d'una obra bastida al segle XVIII, ja que no es conserven elements visibles que ens permetin apuntar cronologies més reculades. És probable que al segle XIX es realitzés l'ampliació de la casa. | 42.1104400,1.7804300 | 399172 | 4662758 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba ubicada al peu de l'antic camí ral de Berga a Sant Llorenç de Morunys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44988 | Cal Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-company | XVII-XVIII | La masia de Cal Company es troba situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, prop del límit amb Capolat i Guixers. La seva ubicació és en una zona planera i oberta al costat de la riera de Cal Company, en un punt de la vall propera a la confluència d'aquesta riera amb la del Coll de Jouet. L'estructura de la casa mostra planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat al mur nord i un al mur de ponent. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada vers sud-sud-est. La casa està bastida en una zona oberta però amb un lleuger desnivell, fet que determina que a la part posterior els murs tinguin menor alçada. Els murs són de carreus desbastats i algunes pedres més irregulars col·locat amb filades, tot i que no molt uniformes, i a les cantoneres carreus rectangulars més grans que els dels murs. Actualment els murs presenten un rejuntat ample de ciment pòrtland. L'alçada de la casa sembla que va ser augmentada en la remodelació de la coberta, en la façana principal es pot apreciar la traça de les anteriors vessants a una cota lleugerament inferior a l'actual. La façana principal és la que presenta major nombre d'obertures, en aquesta trobem la porta d'accés, és una porta adovellada d'arc de mig punt de peces de pedra ben tallada i polida, suportat sobre brancals de carreus, a la clau de l'arc la dovella presenta una decoració en relleu amb una inscripció incisa a l'interior que indica 'IPS LLS(¿) MARIA 1631' i a sobre una creu, no es llegueix molt bé, especialment la data (la centena pot interpretar-se diferent). A la planta primera hi ha diverses finestres interessants, dues a la façana sud, i una a la de ponent i una altra a la de llevant, es tracta d'obertures amb llinda plana monolítica, carreus al muntants i ampit lleugerament sobresortit i motllurat, totes són en pedra ben tallada i polida, amb els angles treballats amb diferents acabats, al bisell, en motllura còncava. La finestra centrada sobre la porta és de majors dimensions i amb un acabat de motllura més treballada. A la finestra de la façana de llevant hi ha una creu incisa a la llinda. També hi ha altres finestres emmarcades amb carreus, algunes amb només quatre peces, una per costat, i altres de formació més senzilla i amb cap element destacable. Algunes també són resultat de modificacions contemporànies. Al mur de llevant es pot apreciar una zona amb un paredat de carreus més grans que la resta del mur, que es deu correspondre a l'espai de l'antiga pica o una fornícula. Al mur posterior hi ha adossat un cos exempt petit de planta baixa i coberta a un vessant, podria tractar-se de l'estructura d'un forn de pa. I al mur de ponent hi ha un altre cos adossat, és també de planta baixa i coberta a un sol vessant, sembla correspondre a una obra de finals segle XIX o ja XX, i deu correspondre a l'espai destinat a fogaina, corts o magatzem. Al costa de ponent de la casa trobem altres construccions, hi ha un paller o porxo, de dos nivells i coberta a dos vessants, presenta els murs de pedra excepte la part alta que són de totxana, fruit d'una reforma actual. Al seu costat de sud-oest hi ha adossat un altre annex actual fet en totxana. Al costat nord-est de la casa hi ha un paller o porxo, està bastit adossat a un marge, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura bastant típica de paller amb unes àmplies obertures centrades en la façana i ocupant-la en gran part, amb un pilar al mig; aquesta façana obre cap al sud-oest, part de les obertures i de l'estructura ha estat modificada en èpoques recents. Al mur del costat més de llevant hi ha dos contraforts que reforcen l'estructura. La masia es troba envoltada per camps de conreu. | 08050-47 | A la zona de Llinars. | Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Compan' o 'Cal Campan', pensem doncs que es correspon a aquest mas. Els elements arquitectònics de la casa però, en apropen a unes cronologies anteriors que poden remuntar-se fins al segle XVII, a la porta d'entrada de la casa hi ha una data incisa que sembla indicar 1631, no és molt clara però la tipologia de la porta pot correspondre a aquest període. D'altra banda, algunes de les finestres poden també situar-se dins aquest segle, alguna podria ser més tardana, ja més de ple segle XVIII. | 42.1179200,1.7148500 | 393763 | 4663668 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és utilitzada com a segona residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44968 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot | XIX | En procés d'enrunament. | La masia anomenada el Casalot, actualment es troba bastant enrunada, conserva part de les seves façanes, en alguns punts fins una alçada de més de dos metres. Mostra una planta rectangular orientada amb el què hauria estat la façana principal vers el sud. Els murs, d'uns 50 cms de gruix, són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres de blocs de pedra ben tallats i polits. Pel que fa a les obertures tant sols podem observar la traça d'algunes que conserven els brancals, fets amb carreus. A l'interior tant sols podem veure les restes d'un paret mitgera de pedra. Aquesta estructura es correspondria amb la casa pròpiament dita. Al seu costat sud-est hi ha les restes de dues construccions més. La més propera a la casa podria correspondre a un paller o porxo, és també bastida amb un paredat irregular, hi ha les restes d'algun pilar de maó massís. L'altra estructura és de dimensions més petites, mostra planta rectangular i es troba més cap a llevant, al costat del porxo. La masia està situada en una zona força planera i oberta, envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ja ocupades per massa forestal. | 08050-27 | A la zona de Castellar del Riu | Les úniques referències documentals del Casalot les trobem en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Casalot. La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Casalot, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Corba i Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1305700,1.7759000 | 398830 | 4664998 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44943 | Sant Llorenç dels Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-llorenc-dels-porxos | -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XV | Petita església situada dalt d'un turó rocós caracteritzat per un elevat cingle al costat de llevant. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular orientada d'est a oest i sense absis. La nau és coberta amb volta feta amb pedra encofrada. Exteriorment la teulada és a dos vessants. Els murs són bastits amb carreus desbastats de pedra local, poc polits, junt amb algunes pedres més bastes, col·locats més o menys en filades; el mur de llevant i la part superior de la resta de murs presenta major quantitat de pedres irregulars, particularitat que sembla respondre a una modificació de l'estructura. La porta està situada al mur oest, és una obertura d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra ben tallada i polida, i muntants de carreus amb el mateix acabat. El mur de ponent està coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura que s'alça sobre la vertical de la porta. És un campanar que destaca per la seva grandària en relació a les reduides mides de l'esglesiola. Està obrat amb pedres bastant irregulars, entre les quals hi ha gran quantitat de pedra tosca; la seva constitució és de dos pilars i la part superior o llinda en forma d'arc de mig punt. Sembla que el campanar junt amb les darreres filades dels murs poden correspondre a una actuació més tardana, ja que en el frontal de la façana de ponent es diferencia la traça d'una coberta anterior. L'església compta amb una altra obertura, una finestra que s'obre al mur de migdia en la zona propera a l'altar; és una finestra del tipus espitllera d'una sola esqueixada. Interiorment, la nau és molt senzilla i petitona, destaca el fet que gran part de la volta (unes dues terceres parts de la nau, en el costat més de llevant) són cobertes amb volta de canó que finalitza amb un arc apuntat. L'arc dóna pas a una ampliació de la nau cap a l'extrem de ponent, aquesta ampliació és coberta amb volta apuntada i mostra una amplada interior lleugerament més gran respecte la resta de la nau. De l'interior destaca l'arc apuntat, el qual és realitzat amb peces ben treballades i polides, de les quals una de les dovelles de la clau presenta decoració esculpida en relleu formant una mena de carota. Fa uns anys es va repicar el revestiment interior de les parets, deixant la pedra vista al descobert, i també es va eliminar l'altar de pedra que restava adossat al mur de llevant -al fons de la nau-. El terra és pavimentat amb cairons. | 08050-2 | A la zona de Castellar del Riu. | No es coneixen notícies històriques referents a l'església de Sant Llorenç dels Porxos. El seu emplaçament fa ubicar-la dins el terme casteller de Castellar del Riu, el qual es trobaria dins el comtat de la Cerdanya (i després el de Berga). No degué funcionar mai com a parròquia ja que en la visita al deganat del Berguedà de l'any 1312 no s'hi esmenta, ni tampoc com a sufragània de cap altra. Les característiques arquitectòniques de la construcció porten a situar la construcció de l'església dins el període romànic, tot i que probablement tardà -segles XII i XIII-, amb una ampliació de la nau, pel costat de ponent que es degué realitzà entorn al segle XV. Amb posterioritat, sense poder-ne precisar la data, és degué modificar la coberta i construir el campanar d'espadanya. La darrera actuació, duta a terme a les darreries del segle XX, és el repicar del revestiment que cobria els murs i la volta de l'interior de la nau i l'eliminació de l'altar que es trobava adossat al mur del llevant. | 42.1255200,1.7622500 | 397693 | 4664454 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44943-foto-08050-2-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El turó on hi ha ubicada l'església s'alça per sobre de la vall de Castellar del Riu, amb espectactaculars vistes cap a la mateixa vall, el Pla de Puigventós, les obagues de Terçà i de la serra de la Tossa. El seu emplaçament és prop del conegut pas dels Lladres i a peu del camí que puja cap als Rasos de Peguera. L'accés a dalt del turó és a través d'un corriol que discorre pel costat de ponent. Segons consta a la bibliografia en el paviment de la nau, a la zona de l'entrada, hi ha 'uns cairons decorats amb grafits i un que sembla portar la data 1419'. (VVAA:1985:172). | 92|93|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 45006 | Dovella de Sant Llorenç dels Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-sant-llorenc-dels-porxos | -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | A l'interior de la petita i senzilla església de Sant Llorenç dels Porxos trobem un arc apuntat realitzat amb dovelles de pedra tallada i polida. A la part superior d'aquest arc, a la zona de la clau -formada per dues peces-, destaca una dovella central que es troba decorada amb un motiu figuratiu. La decoració és esculpida en baixrelleu que sobresurt un màxim de 6mm de la línia de fons de la peça. Aquesta decoració es troba ocupant la cara frontal de la dovella, o sigui la que dóna al costat de ponent i per tant clarament visible des de l'entrada de l'església, i té continuïtat cap a la part inferior de la peça, per tant es troba a les dues cares visibles de la dovella. Les mesures que hem pogut prendre de la peça no són totals, ja que tal com està col·locada no permetia mesurar bé les seves dimensions, així, com a mides aproximades la part frontal fa uns 30cm de llarg per 14cm d'ampada a la part inferior i uns 25 a la part superior (on hi ha la carota), i la part inferior de la dovella (la que forma part de l'intradós de l'arc) és de 48 cm de llarg per 14 cm d'ample aproximadament. El motiu decoratiu representat es correspon a un element figuratiu a mode de carota a la part frontal, configurant una cara humana amb la seva boca, nas, ulls i cabells o una mena de 'corona' , la cara és més aviat arrodonida i amb unes bones galtes i uns grans ulls; de la boca sorgeix una llengua que s'allarga i continua cap a la part inferior de la dovella on la figura és més esquemàtica i menys realista (o figurativa), poden pensar que la primera part que forma com una creu, podria correspondre's al coll, els braços i el cos, o senzillament amb una creu, i la resta unes formes globulars o en forma de núvol sense poder precisar més. | 08050-65 | A la zona de Castellar del Riu. | No es coneixen notícies històriques referents a l'església de Sant Llorenç dels Porxos. No consta tampoc esmentada en la visita al deganat del Berguedà de l'any 1312. L'església data del període romànic, amb una ampliació de la nau cap a ponent d'entorn al segle XV. La dovella que tractem en aquesta fitxa forma part d'un arc apuntat que funciona com a element estructural que permet unir i resoldre la continuïtat de la nau romànica amb la nova ampliació de l'edifici. Aquest arc i per tant també la dovella es poden datar en el moment d'aquesta ampliació del segle XV o XVI. | 42.1255200,1.7622500 | 397693 | 4664454 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys es va repicar tot el revestiment interior que cobria les parets, deixant la pedra vista al descobert, i també es va eliminar l'altar de pedra que restava adossat al mur de llevant -al fons de la nau-. En aquestes tasques de repicat es degué deixar al descobert aquest element, ja que no hem trobat cap menció a aquesta peça en la bibliografia consultada (de cronologies anteriors als treballs). | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 45020 | Castell de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grau | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | Les estructures es troben molt cobertes de vegetació i sediment. | Les restes del Castell de la Grau estan situades dalt d'un turó estret i allargat, orientat en sentit nord-sud, just sota la masia de la Grau. Un corriol estret s'enfila cap la part alta de la codina, on es localitzen diverses estructures disposades consecutivament seguint l'orientació de la carena. Trobem un àmbit o habitació de planta quadrangular que conforma un espai força ben delimitat, excepte pel costat oest que practicament no són visibles restes; els murs són de carreus desbastats i algunes pedres irregulars, mostren un gruix variable que en algun punt arriba als 95-100 cms. A continuació hi ha un altre espai amb restes de murs, però molt coberts de sediment i vegetació. Seguidament trobem una mena de fossat, a l'altra banda del qual hi ha un espai o estança de planta rectangular d'unes dimensions aproximades de 7,10x5,00 m. Els seus murs són d'un metre de gruix a la part superior, estan fets amb un aparell de carreus rectangulars de dimensions no molt grans i col·locats en filades. Al costat de ponent és on el mur mostra un major alçat, trobant-se bastit sobre una placa inclinada de roca. | 08050-79 | A la zona de Llinars. | No es coneixen notícies històriques sobre aquest castell. Segons Sanjuan (Sanjuan, 2010:39) va ser l'any 1894 o1896 quan van aparèixer les restes arqueològiques. Referent a la masia de la Grau, pràcticament no es coneixen notícies documentals que hi facin referència, no és fins al segle XIX que en trobem les primeres cites conegudes. Tot i això l'estructura de la masia presenta alguns elements que assenyalen unes cronologies anteriors, potser d'entorn al segle XVII i amb modificacions posteriors. | 42.1209800,1.7182300 | 394047 | 4664004 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és ocupada per massa forestal. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | ||||||||
| 44947 | Sant Salvador de Vilaverd o de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-vilaverd-o-de-les-moles | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | Església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular formant un petit reclau en contacte amb la nau. L'edifici està bastit amb carreus, no molt acurats, disposats seguint filades més o menys regulars i a trencajunt, cal dir que la part alta de la nau mostra un parament més bast, amb pedres d'acabat més irregular (fet que podria respondre a una modificació de l'alçada de la nau i per tant de la coberta); les cantoneres mostren carreus rectangulars força allargats. La part superior del mur de l'absis, en el punt de contacte amb la coberta, presenta una filada de carreus ben tallats i polits, lleugerament sobresortida, a mode de senzilla motllura i amb funcions de ràfec. La nau té coberta a dos vessants amb teula àrab amb una filada de lloses que fan de volada o ràfec, i l'absis en pla corb a un sol vessant i coberta amb lloses de pedra local. La façana de ponent és la principal, on trobem la porta d'accés a la capella, és una obertura en arc de mig punt de dovelles de pedra i muntants de carreus, tot de pedra ben tallada i polida. Per sobre de la porta s'obre una petita obertura circular, a mode d'ull de bou, format per dues peces de pedra ben tallada i polida. Aquesta façana és coronada amb un campanar d'espadanya d'una sola obertura amb llinda en arc rebaixat, el parament no és gaire polit, finalitza amb una coberta plana de lloses. A l'obertura de l'espadanya s'hi conserva una campana de ferro. A la part posterior, al centre de l'absis hi ha una altra obertura, es tracta d'una petita finestreta de forma espitllerada, i sembla de doble esqueixada, exteriorment és resolta en arc de mig punt, amb tot el contorn en pedra ben tallada i polida. No s'ha accedit a l'interior de l'església. La bibliografia indica que la nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. | 08050-6 | A la zona de Llinars. | No tenim constància de notícies documentals directes sobre l'església de Sant Salvador de Vilaverd. El seu emplaçament, prop del límit nord de Llinars, dins la Vall de Lord, la situen dins l'antic comtat d'Urgell. No apareix esmentada com a parròquia en les visites pastorals, ni de fet com a sufragània (ni tant sols en època moderna, al segle XVIII). Es dedueix per tant que no degué funcionar mai com a parròquia i que devia ser sufragània d'alguna església veïna, segons la bibliografia podria ser-ho de Santa Coloma de Can Cabra (VVAA:1985:169). Segons s'anota en la publicació del 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà' (VVAA: 1994: 67), a partir del segle XVII l'església passà a ser capella familiar de la veïna casa de la Costa. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 45090 | El Solà del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-del-pou | XIX-XX | Les estructures es troben molt malmeses, i la barraca té la coberta ensorrada. | El Solà del Pou està situat al vessant sud de la Serra de Cal Jardí, en concret en una feixa situada just per sobre de la pista forestal que hi condueix des de Cal Garriga, i en la mateixa línia on hi ha, uns metres més amunt, Cal Ratera. Actualment, sobretot és visible una barraca de pedra seca, amb el sostre ensorrat, que defineix una planta quadrangular petitona amb una una porta al mur de migdia. Aquesta estructura aprofita part dels murs d'una construcció anterior, probablement una petita caseta, i els seus carreus. Al davant mateix de la barraca hi ha un mur de contenció de les terres, definint una llarga feixa que s'extén cap a ponent. Al voltant hi ha altres murs de pedra seca, sobretot de contenció de les antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. Uns centenars de metres més cap a ponent, es localitza una trumfera. L'estructura està molt tapada de vegetació, està bastida adossada al desnivell del terreny; en el mur frontal s'hi pot observar la boca inferior, de petites mides. Per la part superior de l'estrucutra s'identifica la boca d'accés superior, també de petites dimensions. La trumfera és coberta amb volta de cúpula feta amb pedres. | 08050-149 | A la zona de Llinars | No tenim constància de notícies documentals sobre el Solà del Pou, la seva pròximitat a Cal Ratera, la pròpia ubicació, així com les característiques de les poques restes conservades (exceptuant la barraca més contemporània), fan pensar en una ocupació també al segle XIX, coincidint amb el període de màxima activitat agrícola, ramadera i forestal de la zona. No s'identifica una estructura gaire gran al voltant de la barraca, per tant hem de pensar que l'estrucutura es correspondria a una caseta de petites dimensions, una mena de barraca com d'altres que es documenten a la zona en aquestes mateixes cronologies. Pel que fa a la barraca que s'hi alça actualment és una estructura bastida més contemporàniament, probablement per donar refugi i aixopluc. | 42.1354600,1.7391600 | 395801 | 4665586 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45090-foto-08050-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45090-foto-08050-149-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 | |||||||||
| 44990 | Baumes de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-de-sant-pere | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat procés d'enrunament. | Al lloc anomenat les baumes de Sant Pere s'hi troben les restes d'una casa. La bauma és formada per una gran i llarga visera de roca situada a la riba dreta del torrent, vers el sud-est de la gran masia de Can Garriga. La bauma es troba al costat del torrent, però quedant situada una mica per sobre i amb bona orientació vers a ponent. La casa està construida a redós de la roca, aprofitant-la per recolzar-hi les estructures i com a part posterior de les estances. Així s'identifiquen diversos espais delimitats per murs fets amb pedres desbastades i morter molt argilós. Els murs són d'entorn a 50-55 cm de gruix i conserven aproximadament 1,10 m d'alçada màxima. Un dels espais més ben delimitats mostra unes mesures aproximades d'uns sis metres per uns quatre de profunditat. A la part del davant, en paral·lel a la bauma hi ha un mur que funcionaria de façana principal i al qual hi ha disposats perpendicularment altres murs. Es distingeixen clarament dues estances i semblaria que potser alguna més. A l'extrem més sud hi ha les restes d'un forn de pa, del qual es distingeix part del cos i del que sembla la base interior. Es poden veure restes d'altres murs pel voltant. A la banda oposada del torrent, just enfront, fa un altre baumat de menys volada que es creu que podria haver estat utilitzat com a corral o pleta per al bestiar. | 08050-49 | A la zona de Llinars | Segons Mn. Armengou Sant Pere va ser una de les vivendes que es van construir per tal d'allotjar els jornalers que van acudir a la contrada al llarg del segle XIX per treballar al bosc o en les activitats paral·leles, com pot ser a les serradores. La majoria d'aquestes cases són vivendes petites i bastant senzilles, considerades fins i tot com a barraques per part d'Armengou, qui ens informa que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) De tota manera la bauma pot haver estat habitada des d'èpoques molt reculades. | 42.1297300,1.7395000 | 395820 | 4664949 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la roca s'identifiquen uns forats molt ennegrits que es creu que podrien haver estat utilitzats com a ruscs d'abelles. Al peu de la roca es conserva una curiosa escala de fusta, feta amb un llarg tronc pelat i amb pals clavats i diposats perpendicularment al tronc, a mode de graons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml