Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44942 | Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castellar-del-riu | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada cap al sud-oest de la gran masia de Riu de Castellar o Castellar del Riu, prop del torrent. L'església està en procés d'enrunament, amenaçant un empitjorament de la seva degradació. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb un antic absis a llevant, al costat de tramuntana una capella lateral i al costat de migdia una capella i la sagristia. A l'extrem sud-oest hi ha un campanar de planta quadrangular. La nau és de planta rectangular amb l'absis al costat de llevant, on hi ha l'accés actual al temple. La nau és coberta amb volta apuntada feta amb un aparell molt regular de pedra tosca; al punt de contacte amb l'absis hi ha un arc toral. El presbiteri ubicat al costat de ponent mostra restes de la base del retaule, el paviment de rajola hidràulica, i la barana de separació amb la resta de la nau. Al costat sud del presbiteri hi ha l'accés a la sagristia, avui amb el sostre ensorrat. Les capelles laterals eren cobertes amb voltes d'aresta de pedra, la del sud encara es conserva i també manté restes de la mesa de l'altar o retaule. A l'extrem nord-est hi ha una fornícula que devia custodiar la pica beneitera. Les parets interiors estaven revestides i mostraven un acabat de pintures, a la volta amb imitació d'un carreuat, actualment en podem veure algunes restes. A l'extrem sud-oest s'alça el campanar, és de planta quadrangular i era cobert a quatre vessants, a la part alta hi ha quatre obertures, una per façana, la nord i la de llevant són dues petites finestretes d'estil romànic, amb arc de mig punt fet amb un peça monolítica de pedra tosca, els brancals i ampit també són del mateix material. Les altres dues obertures de majors dimensions, són també d'arc de mig punt adovellat, i del mateix material. L'absis fou totalment modificat en situar-hi, en època moderna, la porta d'accés al temple, fet que a la vegada va determinar un canvi en el seu alçat, augmentant-ne l'alçada a fi de poder-hi col·locar el cor, i afegint a la façana una obertura per il·luminar l'interior, situada per sobre la porta. La porta d'accés és de llinda en arc de mig punt adovellat. Els murs de l'estructura medieval són fets amb carreus força regulars disposats en filades i a trencajunt, els murs de factura més moderna algunes parts presenten un paredat més irregular, tot i que a les capelles és encara força endreçat. Al costat de tramuntana hi ha l'antic cementiri, delimitat per un mur de pedra de poca alçada. Es tracta d'una església d'època medieval, amb origen al segle IX, però amb una part important de l'estructura clarament identificable amb època gòtica. A època moderna s'hi realitzaren importants obres de reforma i ampliació, moment en que es degueren construir les capelles laterals, la sagristia, i es va substituir la porta d'entrada que devia estar situada al costat sud, per una ubicada al costat de llevant, oberta enmig de l'absis, també sembla que s'augmentà l'alçada del mur del mateix absis, buscant donar-li una major amplitud ja que passava a ser la façana d'accés al temple. Aquest canvi d'ubicació de la porta també va comportar una modificació de tota la distribució interior, ja que l'altar passava a ocupar la banda oposada, ubicant-se al costat de ponent, i ara amb l'entrada a llevant, es va fer també un cor a sobre el cancell d'accés. L'estat actual és molt precari presentant, a més de l'enderroc d'algunes parts (com de la capella lateral nord, part superior de la zona de l'absis i la sagristia), greus esquerdes en tota la seva estructura però especialment perilloses en la volta i l'arc toral. | 08050-1 | Nucli de Castellar del Riu. | Es troba situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1199500,1.7603800 | 397530 | 4663838 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44942-foto-08050-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44946 | Santa Coloma de Can Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-can-cabra | -BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | Església que s'alça al capdamunt d'un turonet que domina la vall del riu de Llinars, a tocar de la masia de Can Cabra. Es tracta d'una petita església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis. L'edifici pren l'orientació de llevant a ponent, amb l'absis al costat est i la porta d'accés al de ponent. L'edifici està bastit amb carreus força regulars disposats en filades, i cantoneres de carreus ben tallats. En època moderna la superfície exterior de les parets van ser enguixades i emblanquinades. La nau presenta teulada a dos vessants acabada amb teula àrab, interiorment és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. La façana principal és la de ponent, on trobem la porta d'accés al temple, formada per una obertura de llinda en arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida i muntants del mateix acabat, per damunt s'hi obre un petit òcul. La façana pren més alçada que la coberta de la nau, i és coronada amb un ampli campanar d'espadanya de dos ulls, de forma allargada i llindats en arc de mig punt; l'espadanya es clou amb una coberta a dos pendents amb lloses de pedra local (no hi conserva campanes). Al mur de l'absis, trobem una altra obertura que obre cap a migdia, és una petita finestreta a mode d'espitllera. A la part posterior de l'església hi ha una altra petita construcció adossada a l'absis i que presideix el cementiri. El cementiri queda emplaçat ocupant la part sud-est, a redós del temple i delimitat un mur de pedra de poca alçada. | 08050-5 | A la zona de Llinars. | Són molt poques les notícies documentals referides a l'església de Santa Coloma de Can Cabra o de Llinars. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals. Al 1312, en la visita al deganat de la Vall de Lord no s'esmenta l'església com a parròquia, fet que fa pensar que possiblement mai no va funcionar com a tal. Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra. | 42.1333900,1.7052700 | 392997 | 4665398 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44947 | Sant Salvador de Vilaverd o de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-vilaverd-o-de-les-moles | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | Església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular formant un petit reclau en contacte amb la nau. L'edifici està bastit amb carreus, no molt acurats, disposats seguint filades més o menys regulars i a trencajunt, cal dir que la part alta de la nau mostra un parament més bast, amb pedres d'acabat més irregular (fet que podria respondre a una modificació de l'alçada de la nau i per tant de la coberta); les cantoneres mostren carreus rectangulars força allargats. La part superior del mur de l'absis, en el punt de contacte amb la coberta, presenta una filada de carreus ben tallats i polits, lleugerament sobresortida, a mode de senzilla motllura i amb funcions de ràfec. La nau té coberta a dos vessants amb teula àrab amb una filada de lloses que fan de volada o ràfec, i l'absis en pla corb a un sol vessant i coberta amb lloses de pedra local. La façana de ponent és la principal, on trobem la porta d'accés a la capella, és una obertura en arc de mig punt de dovelles de pedra i muntants de carreus, tot de pedra ben tallada i polida. Per sobre de la porta s'obre una petita obertura circular, a mode d'ull de bou, format per dues peces de pedra ben tallada i polida. Aquesta façana és coronada amb un campanar d'espadanya d'una sola obertura amb llinda en arc rebaixat, el parament no és gaire polit, finalitza amb una coberta plana de lloses. A l'obertura de l'espadanya s'hi conserva una campana de ferro. A la part posterior, al centre de l'absis hi ha una altra obertura, es tracta d'una petita finestreta de forma espitllerada, i sembla de doble esqueixada, exteriorment és resolta en arc de mig punt, amb tot el contorn en pedra ben tallada i polida. No s'ha accedit a l'interior de l'església. La bibliografia indica que la nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. | 08050-6 | A la zona de Llinars. | No tenim constància de notícies documentals directes sobre l'església de Sant Salvador de Vilaverd. El seu emplaçament, prop del límit nord de Llinars, dins la Vall de Lord, la situen dins l'antic comtat d'Urgell. No apareix esmentada com a parròquia en les visites pastorals, ni de fet com a sufragània (ni tant sols en època moderna, al segle XVIII). Es dedueix per tant que no degué funcionar mai com a parròquia i que devia ser sufragània d'alguna església veïna, segons la bibliografia podria ser-ho de Santa Coloma de Can Cabra (VVAA:1985:169). Segons s'anota en la publicació del 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà' (VVAA: 1994: 67), a partir del segle XVII l'església passà a ser capella familiar de la veïna casa de la Costa. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44950 | Can Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabra | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | La gran masia de Can Cabra s'alça dalt d'un turonet a l'extrem de ponent de la vall de Llinars, dalt del turó a més hi ha alguna altra construcció complementària de la masia i destinada l'activitat agropecuària i també una petita església romànica i el seu cementiri. La masia és de planta rectangular, mostra orientació vers el sud-sud-est. Consta de planta baixa, primera, segona i sotacobeta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana de les galeries i paral·lel a la façana de més llargada. L'estructura presenta almenys dues fases constructives clarament diferenciades, l'edifici més antic queda situat ocupant la part nord, a aquest primera construcció s'hi va adossar un cos a la façana del davant configurant una façana de galeria de dos nivells oberta cap al sud. L'estructura està bastida adossada al desnivell que fa el terreny, fet que determina que el costat sud l'edifici mostra una major alçada dels seus murs. En conjunt els murs són bastits amb paredat força irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses (especialment de mides més aviat petites al cos de galeria), i a les cantoneres carreus ben tallats. Pel que fa a les obertures en podem veure algunes d'emmarcades amb carreus ben tallats formades amb llinda plana monolítica i ampit de pedra lleugerament sobresortit i amb una senzilla motllura. Altres obertures són de formació més senzilla, alguna amb llinda plana de fusta com és el cas de la porta de la façana sud (que sembla el resultat d'una modificació). Destaca especialment, la façana sud en la que s'obre dos nivells de galeria, a planta baixa i planta segona. Presenta la mateixa configuració als dos nivells, en cadascun consta de dues obertures d'arc de mig punt lleugerament rebaixat fet amb lloses i separades per un pilar. La galeria de la planta primera té l'ampit format pel mateix mur de pedra, i l'obertura del costat de llevant ha estat parcialment cegada, a la segona planta les baranes són de fusta. Les galeries queden ubicades ocupant la part central i de llevant, al costat de ponent trobem una finestreta a la planta primera (de carreus ben tallats) i a la segona, una altra finestra de mides petites, a la planta baixa una porta d'accés a l'interior, i clou la façana una obertura a nivell de sotacoberta disposada centrada sota la línia de carener. L'edifici té algun cos menor adossat a la part posterior. Al davant de la casa, en el costa sud hi ha un cobert de murs de pedra, i les restes d'alguna altra estructura. | 08050-9 | A la zona de Llinars. | Les notícies més antigues del lloc de Can Cabra són de fet referides a l'església de Santa Coloma. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals. Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra. Can Cabra consta documentada des del segle XVII. Altres mencions són ja referides en els llibres d'amillaraments de mitjan del segle XIX. | 42.1330900,1.7051500 | 392986 | 4665365 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44954 | Castell de Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es conserven poques restes visibles d'estructures. Caldria una excavació arqueològica. | Les restes del Castell de Terçà estan ubicades dalt d'un petit turonet rocós, situat just a la part posterior de la masia de Terçà. La zona és una àrea oberta que sobresurt en la baga de Terçà quedant emplaçada amb molt bones vistes cap a tota la vall fluvial que conforma el torrent de Riu, el qual descendeix dels Porxos passant pel costat de la gran masia de Castellar del Riu, cap a Terçà i continua cap Terrers, torrent que amb l'unió de l'aigua de Llinars conforma la coneguda riera d'Aiguadora. El turonet on hi ha les restes és un petit i allargat turó rocós de poca superfície. Les restes d'estructures visibles són trams de murs que assenyalen un possible mur perimetral i altres murs perpendiculars a aquest. Podrien conformar un espai quadrangular d'uns escassos tres metres de costat. Segurament gran part del material constructiu va ser reaprofitat en la construcció de la masia. Les poques restes observables no permeten aportar més dades sobre l'estructura. | 08050-13 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Terçà és conegut pel fet que consta en la documentació ja des del segle XII, quan ja apareix vinculat al trobador Guillem de Bergueda, fill del vescomte de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.') (VVAA:1985:170) La primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985:170), relaciona el castell i la masia de Terçà, per tant es pot pensar que la fortificació de Terçà fou bastida cap al segle XIII, ja que al segle XII (en el testament) no es fa cap esment al castell o fortificació i al XIV consta com a construït. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. | 42.1082300,1.7441100 | 396166 | 4662556 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44955 | El Rabeu / El Rebeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rabeu-el-rebeu | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La masia de Cal Rabeu es troba emplaçada en una zona planera i oberta prop del camí que condueix a la propera masia i església de Castellar del Riui. La casa és de planta rectangular amb un reclau o sortint per a la part posterior, en l'angle nord-oest, i amb un cos afegit a l'angle sud-est. L'edifici consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. La construcció està bastida amb pedres irregulars, desbastades i de diferents mides, i a les cantoneres blocs rectangulars de pedra picada. El conjunt de les obertures, excepte alguna, són emmarcades amb maó massís posat de pla als muntants i vertical a les llindes i ampits (sembla que és obra de la darrera i profunda restauració de la masia); una part important de les obertures són de llinda en arc de mig punt, especialment a la façana de ponent i a la façana principal (la sud), entre les qual hi ha la porta d'accés a planta baixa, unes àmplies obertures (portes) també a planta baixa i al costat oest de la porta d'entrada, i la galeria d'obertures de planta primera del cos de ponent. La resta d'obertures tant de la façana principal com als altres frontis són de línies rectes i per tant amb llinda plana de maó. La façana principal té un balcó amb voladís, a nivell de planta primera, tot de fusta (actual) i a nivell de golfes, al centre de la façana hi ha una obertura de forma circular a mode d'ull de bou, també amb perfil de maó. Al costa t de ponent i a planta primera hi ha una galeria oberta, que ja s'ha esmentat, al costat de migdia i oest està conformada per una seguit d'obertures seguides en arc de mig punt, al costat nord en canvi està conformada per una àmplia i única obertura, i al costat que mira a llevant (on la planta conforma un reclau) hi ha l'obertura d'accés. De fet s'accedeix a peu pla des de la part posterior de la casa, aquesta és formada per llinda plana de fusta i muntants de carreus, i també té accés directe des de l'interior de la casa. Tot i que les reformes actuals de la casa poden confondre, sembla que aquest cos de galeria hauria estat l'emprat en el seu dia com a paller i probablement amb corts a la planta baixa. El cos adossat a l'angle sud-est de la casa (amb el mateix acabat constructiu que la resta i amb coberta a un sol vessant), actualment amb funcions de garatge i magatzem , en origen, lleugerament diferent, però amb funcions també de magatzem i pel bestiar. A la part posterior de la casa, entre el reclau que conforma la planta de la casa i l'extrem est hi ha una altra construcció que queda semisoterrada, s'hi accedeix des del costat de llevant, amb una porta al costat de la façana de la casa, es tracta d'una estructura de murs de pedra irregular i volta de canó de maó, la part superior de la volta està coberta de terra i herba, funcionant de pendent que permet l'accés a la galeria. Aquesta estructura sembla correspondre a un antic femer o corts. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, especialment a la zona del davant de la casa i cap a llevant i ponent, algunes d'aquestes comencen a estar ocupades per massa forestal. | 08050-14 | A la zona de Castellar del Riu. | La masia del Rabeu o Rebeu presenta una estructura que ha estat clarament reformada en els darrers anys, amb modificacions que poden confondre amb alhora de fer una atribució cronològica. De tota manera, per les dimensions del mas i les característiques del material constructiu hem de pensar que es tracta d'una masia bastida en època moderna, als segles XVII o XVIII, decantant-nos més per la darrera cronologia. Altres elements que es puguin conservar en l'interior podrien permetre precisar més la cronologia. No hem aclarit si l'acabat de les obertures era similar i si segueixen el mateix patró de disseny que tenien, en cas de ser així, potser caldria encara endarrerir una miqueta més la construcció de la casa. A la part posterior hem esmentat que hi ha una estructura amb volta de maó, un femer o corts, aquest tipus d'estructures generalment es corresponen cronològicament al segle XIX o fins i tot inicis del XX. A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Clo del Rabeu.La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Clot del Raveu, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i el mateix Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1140500,1.7673000 | 398092 | 4663174 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44958 | La Costa de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-vilaverd | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia de la Costa de Vilaverd situada a l'extrem nord-oest del municipi, prop del límit del terme municipal. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb algun cos menor adossat, consta de planta baixa, primera i segona, té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està construït adossat al marge que forma el desnivell del terreny. La casa és bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. La façana principal és orientada cap al sud-est, presenta una distribució uniforme i regular de les obertures repartides en tres eixos verticals. L'eix central és el més destacat, a la planta baixa la porta d'accés que és de brancals de grans carreus i llinda en arc de mig punt fet amb maó posat a plec de llibre, per sobre ocupant la part central de la façana una galeria de tres obertures en arc també de mig punt també fet amb maó, aquestes obertures són a mode de balcó ampitador. Les obertures de la galeria són emmarcades amb la llinda feta amb maó massís posat a plec de llibre, i els pilars de suport i separació de les obertures també amb maó massís posat pla i que presenten una senzilla decoració a la part de l'imposta de l'arc realitzant una motllura a mode de capitell. Per sobre una finestra i per damunt una petita obertura circular. A costat i costat de l'eix central hi ha una obertura per planta, totes són senzilles, amb un mateix acabat fet amb maó massís als brancals i les llindes amb arc molt rebaixat, quasi pla, fet amb maó posat en vertical. A la resta de façanes hi ha menys obertures i no disposades tant regularment, la majoria són de factura similar a les de la façana principal. A les façanes laterals de llevant i de ponent trobem cossos adossats de tant sols un nivell, el del costat est és d'accés des de la façana sud-est. Al costat de llevant de la casa hi ha un paller, és una estructura de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants, bastit amb murs de pedra. La façana principal també està orientada cap al sud-est; la planta superior mostra dues grans i àmplies obertures que ocupen tota l'amplada de la façana amb un únic pilar al centre, encara conserven els travessers verticals de posts de fusta que protegeixen les dites obertures. A la part posterior d'aquest paller i de la casa hi ha un altre porxo. Al voltant de la casa, tant al costat nord com al sud, hi ha altres construccions i annexes destinats a l'explotació agropecuària, bàsicament coberts pel bestiar i magatzems. La casa, el paller del costat de llevant i la resta de construccions del davant delimiten l'era que pel costat de llevant quedava closa per un baluart amb una porta d'accés. A la part posterior de la casa junt amb el porxo que hi ha en aquest costat nord, i el del costat est també delimiten una pla a mode d'era i que configura el pla d'accés actual a la masia. La casa està situada en una zona molt oberta i envoltada de camps de conreu i pastures. Vers el sud-est de la masia, a uns 250 metres de distància, hi ha l'església romànica de Sant Salvador de Vilarverd. | 08050-17 | A la zona de Llinars. | La masia de la Costa de Vilaverd no consta documentada fins època moderna en ple segle XIX a través del llibres d''amillarament'. De fet, l'acabat i configuració arquitectònica de les façanes assenyala una tipologia constructiva pròpia del segle XIX. Tot i això, no es pot descartar que la masia ja existís amb anterioritat i que l'estructura que visible avui respongui a una obra de reforma o reconstrucció important de la masia; es creu que pot tractar-se d'una masia originària del segle XVII o XVIII. Propera a la masia hi ha l'església romànica de Vilaverd que segons les fonts bibliogràfiques degué funcionar com a capella privada de la masia a partir del segle XVII (VVAA:1994: 67). | 42.1430300,1.7072400 | 393176 | 4666466 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44960 | Refugi del Rasos de Peguera / Xalet dels Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-rasos-de-peguera-xalet-dels-rasos-de-peguera | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. www.centreexcursionistamontserrat.cat/refugi-rasos-de-peguera/ | XX | El refugi dels Rasos de Peguera és un edifici de dues plantes (baixa i sotacoberta) format per una estructura principal, l'originària, que defineix una planta en format de T, constituïda per dos cossos rectangulars disposats perpendicularment, i a la façana principal, dos altres petits cossos perpendiculars que sobresurten del pla emmarcant la porta d'accés a l'interior. Cada cos té coberta a dos vessants amb el seu propi carener orientat seguint la llargada de la planta, així cada cos és cobert a dos vessants però amb orientacions diferents segons cada estructura. L'acabat de la coberta és amb unes plaques que simulen la pissarra i amb un acabat d'imprimació asfàltica. Amb posterioritat s'han anat construïnt i adossant altres estructures. Els murs són fets amb pedra mostrant un paredat irregular bastit amb pedres de mides diverses i a les cantoneres grans blocs ben tallats, amb unes decoracions en relleu que conformen unes formes arodonides. L'accés és a través d'uns graons, remodelats recentment, que permeten assolir la porta d'entrada. Les finestres són obertures de formes rectes, amb llinda en forma triangular, són emmarcades per una franja de morter que dóna relleu al perfil. | 08050-19 | A la zona de Castellar del Riu | El refugi va ser inaugurat el 9 de desembre de l'any 1933 pel Centre Excursionista Montserrat de Manresa. El refugi es va construir per tal de donar acollida i allotjament a les persones que des de Berga pujaven a peu o amb mules fins als Rasos de Peguera a esquiar. A la façana principal, al costat de la porta, hi ha adossada una placa commemorativa en record de que els Rasos de Peguera es considera el bressol de l'esquí a Catalunya. La placa diu: 'AQUÍ COMENÇAREN FA VINT-I-CINC ANYS ELS ESPORTS DE NEU A CATALUNYA. C. E. CATALUNYA 1908. C. E. MONTSERRAT 1933'. Durant molts anys ha funcionat com a refugi de muntanya obert al públic i oferint servei de bar, restaurant i allotjament. En els darrers anys ha passat per temporades en que ha estat obert al públic i d'altres que tant sols ha estat utilitzat per a ús del Centre Excursionista. | 42.1367300,1.7627400 | 397752 | 4665698 | 1933 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44960-foto-08050-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44960-foto-08050-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44961 | Rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castellar-del-riu | GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico, ¿? Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Es troba en procés d'enrunament. | La rectoria de Sant Vicenç de Castellar del Riu es troba situada al sud-oest de les restes de l'església. Actualment l'edifici es troba en avançat estat d'enrunament, mostrant en algunes parts una alçada dels murs fins al segon nivell. Sembla que la casa havia estat formada per diverses construccions que s'adossaven les unes a les altres configurant una planta allargada disposada orientada cap al sud-oest. Les restes conservades de major envergadura semblen corespondre a l'estructura més antiga i per tant al cos principal de l'edifici, al qual s'hi anaren adossant els diferents annexes i ampliacions. Els murs són de paredat irregular i carreus a les cantonres. Pel que fa a les obertures tant sols podem distingir una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda d'arc rebaixat adovellat i carreus als muntants, també podem veure alguna finestreta amb contorn de carreus, i alguna altra de configuració més senzilla. L'edifici és bastit adossat al marge que conforma el desnivell del terreny, mostrant una menor alçada de les seves façanes posteriors. Per fotografies antigues podem saber que l'estructura principal de la casa era de tres nivells, planta baixa, primera i segona o sotacoberta. Les ampliacions dels laterals eren de menor alçada que es mostrava progressiva a mesura que s'allunyava de l'estructura central, tot compartint el conjunt d'edificis els mateixos plans de coberta, amb dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. | 08050-20 | A la zona de Castellar del Riu. | Les referències a la rectoria de Castellar del Riu ens remeten a les notícies documentals de l'església que es remunten al període medieval. Tot i que no hem pogut esbrinar la cronologia de la rectoria aquesta sembla que podria correspondre a una obra d'època moderna, potser d'entorn als segles XVII-XVIII, sense poder-ho concretar. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Curato Riu' que correspondria a la primera referència directa de la rectoria. L'església es trobava situada dins l'antic comtat de Berga, es creu que podria tractar-se de l'església del castell de Castellar. Pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. A l'acta de Consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell s'esmenta la parròquia de Castellar del Riu. En un document del 15 desembre de 900 (arxiu Catedral Seu) consta que el bisbe Nantigís, a petició del prevere Ranesind i dels habitants del lloc que havien erigit l'edifici, consagrà l'església de St Vicenç de Castellar del Riu, imposant un cànon anual de dos modis de blat i quatre sous d'argent. El 983 en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà, consta una cita que es creu que també podria referir-se a aquesta església, 'Et in Castelar terras et vineas'; és una referència dubtosa ja que també podria fer referència a Castellar de N'Hug. (VVAA: 1985: VOL. XII:167-168). Al segle XII l'església i el lloc de Castellar del Riu són esmentats com a possessions de la família vescomtal del Berguedà, pertanyien al vescomte Guillem de Berguedà i després passaren a formar part de les possessions del seu fill primogènit, el trobador Guillem de Berguedà. Aquest personatge el 1187, en el testament cedia a Santa Maria de Poblet el Mas 'Ermbeiera' del terme de Castellar, confirmant una donació feta al mateix monestir l'any 1183. En la visita del deganat del Berguedà l'any 1312, l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu és esmentada com a parròquia. Consta que el 1371, el capella d'aquesta església pagava vint sous de delme a Santa Maria de la Seu d'Urgell. El 1363 es fundà la capellania de Sant Llorenç de Morunys la qual fou dotada pel prior del monestir, amb el consentiment i aprovació de l'abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles, amb les rendes que percebia de la parròquia de Castellar del Riu. Al segle XVIII l'església consta com a sufragània del santuari de Corbera. | 42.1198800,1.7601800 | 397513 | 4663830 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44961-foto-08050-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44966 | Cal Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serrador | XVIII | Es troba en procés d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben situades al peu del torrent dels Porxos i del camí que porta a la gran masia de Castellar del Riu, de fet queda emplaçada a molt poca distància d'aquesta. Actualment l'estructura es troba en avançat procés d'enrunament. S'identifica la planta de l'edifici, de forma rectangular, que està bastit adossat al desnivell del terreny. L'edifici és construït amb murs de pedra que conformen un paredat irregular amb grans carreus desbastats a les cantoneres. En la seva estructura es pot distingir alguna part al costat més de llevant refeta amb maó massís. La part posterior de l'estructura mostra un major alçat conservat de les seves parets. A la part frontal s'identifica a la part baixa, una volta de mig punt feta amb carreus i lloses disposades en vertical. Aquesta obertura constituia la sortida d'aigua cap al torrent, situat al costat mateix. L'accés a l'edifici era a través del costat de ponent. En aquest mateix sector fa una mica de pla, a manera d'era i en el que hi ha les restes d'una altra estructura que sembla que es corresponien a un annex destinat al bestiar i magatzem. | 08050-25 | A la zona de Castellar del Riu | La masia de Castellar del Riu, també anomenada Riu de Castellar, va ser una gran pairalia amb una important i intensa activitat ramadera . També va esdevenir un centre d'explotació forestal de la zona en època contemporània. La masia disposava de molí fariner, serradora, etc. Aquesta construcció sembla que també estaria vinculada a les explotacions de la masia, provablement també com a serradora o molí. | 42.1205800,1.7641700 | 397844 | 4663903 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44966-foto-08050-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44968 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot | XIX | En procés d'enrunament. | La masia anomenada el Casalot, actualment es troba bastant enrunada, conserva part de les seves façanes, en alguns punts fins una alçada de més de dos metres. Mostra una planta rectangular orientada amb el què hauria estat la façana principal vers el sud. Els murs, d'uns 50 cms de gruix, són fets amb paredat de pedres irregulars en mides i formes, i grans cantoneres de blocs de pedra ben tallats i polits. Pel que fa a les obertures tant sols podem observar la traça d'algunes que conserven els brancals, fets amb carreus. A l'interior tant sols podem veure les restes d'un paret mitgera de pedra. Aquesta estructura es correspondria amb la casa pròpiament dita. Al seu costat sud-est hi ha les restes de dues construccions més. La més propera a la casa podria correspondre a un paller o porxo, és també bastida amb un paredat irregular, hi ha les restes d'algun pilar de maó massís. L'altra estructura és de dimensions més petites, mostra planta rectangular i es troba més cap a llevant, al costat del porxo. La masia està situada en una zona força planera i oberta, envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ja ocupades per massa forestal. | 08050-27 | A la zona de Castellar del Riu | Les úniques referències documentals del Casalot les trobem en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Casalot. La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Casalot, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Corba i Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1305700,1.7759000 | 398830 | 4664998 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44968-foto-08050-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44970 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia la Pedrera es troba en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació, fet que dificulta la visió de les estructures conservades. Podem identificar dos espais diferenciats. D'una banda, l'estructura que es correspondria amb la casa que conforma una planta rectangular construida amb murs de pedra, d'uns 55 cm de gruix, bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus de pedra ben tallada. En alguns punts l'alçada conservada dels murs és d'uns dos metres o poc més. Al costat de ponent de la casa hi ha adossada una altra estructura de planta més petita, que podria correspondre a un paller o espai destinat al bestiar. Les estructures estan construides adossades al marge. La planta allargada que defineixen aquestes restes queden orientades vers al sud, costat que conformaria la façana principal de l'edifici. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. | 08050-29 | A la zona de Castellar del Riu | A nivell documental, les úniques referències conegudes són les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'La Padrera'. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Padrera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. | 42.1148600,1.7567600 | 397222 | 4663277 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44973 | Cal Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Cots està situada a pocs metres al nord de la masia de Ca l'Ingla. Actualment aquest mas es troba en procés d'enrunament, però s'hi poden identificar diferents construccions. Així, al costat de llevant del conjunt de restes, al peu del camí, hi ha les restes d'un edifici que estan molt cobertes de vegetació, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. L'alçada conservada dels seus murs semblen indicar que constava de planta baixa, primera i potser un segon nivell, probablement ja sotacoberta. Els murs són de paredat irregular format per pedres més aviat petites i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures no podem distingir gaire elements arquitectònics destacables, es veuen alguns muntants fets en carreus desbastats, i alguna finestreta de planta baixa, de dimensions petites i allargada, emmarcada amb uns pocs carreus. Pel costat sud s'identifica un canvi en els paraments, amb presència d'un angle en mig del mur, podria respondre a una modificació o ampliació de l'estructura. Al costat de ponent d'aquesta edificació trobem altres estructures de les quals es fa encara més difícil identificar la planta i veure elements arquitectònics ja que es troben molt tapades per la vegetació que hi ha crescut. De tota manera es pot apreciar un alçat considerable d'alguns dels murs, especialment dels angles o cantoneres. Entre aquestes dues edificacions principals o més grans, hi ha les traces d'altres murs i sembla que d'algun altre cos o annex de dimensions menors, a més sembla que per l'extrem nord hi ha una mena de mur de tancament, és probable que delimiti l'espai per aquest extrem ja que al darrera hi ha un fort pendent o desnivell que dóna a la rasa del torrent de Castellar. | 08050-32 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa Can Cots la trobem referenciada en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on figura la casa Casancots, que consta d'una casa de Farguell de Joaquín de Barcelona. | 42.1119000,1.7506100 | 396709 | 4662956 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44974 | Cal Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaques | XIX-XX | La masia de Cal Jaques es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta irregualar degut a que té adossades diverses construccions i cossos al seu voltant. L'estructura està bastida adossada al marge, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. Està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Les parets mostren la superfície exterior recoberta amb un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, algunes són resultat de modificacions o adaptacions recents. A la façana principal, a nivell de planta baixa hi ha la porta principal d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís i muntants del mateix material. Damunt de la porta hi ha un balcó amb un petit voladís. Podem veure algunes obertures que també devien ser fetes amb contorn de maó massís, en la majoria però no es pot apreciar l'acabat. La distribució de les obertures en la façana principal era de manera regular a partir de tres eixos vertical d'obertures amb l'eix central més destacat. Al costat sud-oest hi ha un altra construcció que antigament devia haver estat destinada al bestiar o magatzem. I al costat nord-est hi ha altres construccions que junt amb la casa delimiten un pla que dóna accés a l'interior de la vivenda des de la planta primera. | 08050-33 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Jaques sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. Cal Jaques va ser coneguda durant uns anys per haver funcionat com a fonda. | 42.1262600,1.7106100 | 393426 | 4664599 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 44977 | Escola i Ca la Mestra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-i-ca-la-mestra | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | En procés d'enrunament. | A la zona de Llinars al peu del camí que porta cap a Sorribes, trobem l'edifici de les antigues escoles i de la casa de la Mestra. L'edifici de les escoles és de planta baixa, d'estructura rectangular, i coberta a un sol vessant amb la pendent inclinada cap a la part posterior. Presenta l'estructura típica de les escoles construides aquesta època (mitjans de segle XX), amb uns grans finestrals a la façana principal que donen llum a l'interior, i la porta d'accés a una façana lateral. Al costat sud-est hi ha l'edifici de la casa de la mestra, és de planta rectangular, d'un sol nivell i coberta a dues aigües amb el carener orientat perpendicularment a la façana principal que obra cap al sud-oest. A la façana principal hi ha tres grans obertures al centre emmarcades amb uns pilars de maó massís que ornamenten la façana i a costat i costat una finestra senzilla. La porta d'accés és per la façana del costat més nord-oest, en un punt on la planta fa un reclau. Les dues estructures principals estaven unides amb un porxo cobert amb un sol pendent, desaiguant les aigües a la part posterior. En mig del porxo hi havia una altra petita construcció. El conjunt de les estructures mostren un acabat de les superfícies realitzat amb un revestiment pintat, del qual sobresurten alguns elements, pilars sobretot, amb maó vist. | 08050-36 | A la zona de Llinars | Aquestes edificacions corresponen a una tipologia d'estructura d'escola i casa de la mestra bastides durant la postguerra, i que presenten un mateix patró constructiu i de distribució dels elements. A cada lloc on es van bastir mostren la seva particularitat per tal d'adaptar-les al terreny on s'ubiquen i també segons les necessitats d'espais de cada lloc. Al municipi de Castellar del Riu, tal com passava a la majoria d'entorns rurals, no es disposava d'un espai propi on impartir les classes i durant molts anys per a l'ús de l'escola s'utilitzaven les rectories o fins i tot en cases particulars. Com ens informa Mn. Armengou (ARMENGOU:1991: 94-95) durant anys, a les primeres dècades del segle XX, el municipi tenia un conveni amb la mestra que l'obligava a estar-se quatre anys a Espinalbet, quatre a Castellar del Riu i quatre a Llinars, alternativament per tal de facilitar al conjunt del municipi l'accés a l'ensenyament. Però Armengou assenyala que ell només recorda haver vist la mestra a Espinalbet. | 42.1336500,1.7074000 | 393173 | 4665424 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44977-foto-08050-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44977-foto-08050-36-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44978 | Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clot | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa anomenada el Clot estan situades a peu del torrent de Cal Company. Les estructures conservades es troben molt cobertes de vegetació fet que en fa més difícil veure les seves característiques constructives. L'edifici està bastit adossat al terreny que té un lleuger pendent. Mostra una planta rectangular, bastida amb murs d'uns 50-55 cms de gruix, són de pedra irregular i carreus desbastats a les cantoneres. L'edifici mostra dos cossos paral·lels orientats més o menys nord-sud. En el cos del costat més de ponent hi ha la traça d'una porta d'accés d'entorn a 1,40 cms d'amplada, de la que només veïem els brancals, fets de carreus desbastats. Al cos de llevant sembla que potser també hi havia un altre accés a través del costat sud. | 08050-37 | A la zona de Llinars. | En un article de Mn. Armengou s'aporta un llistat de les barraques que a la segona meitat del segle XIX es van construir com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Tant en l'explotació directa al bosc, com en el treball a les serradores que estaven ubicades a la zona de la Ribera, Cal Fargalló i la Cantina. Entre aquestes barraques hi ha esmentada Cal Calot, que podria correspondre a Cal Clot. (ARMENGOU, 1991:92-142). Pel costat de la casa del Clot hi circulava el ferrocarril i el cable que es van construir per treure la fusta dels boscos de la zona de Canals de Catllarí i de les rodalies. | 42.1204000,1.7207100 | 394251 | 4663936 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44979 | Mataplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mataplana | XVII-XVIII | La masia de Mataplana està situada cap al sud-oest del Serrat de la Corba, en un morral a més de 1.300 metres d'alçada, que s'obre cap a les valls del torrent de Cal Company i de la rasa del Pelat. La planta de la casa és de forma rectangular amb un reclau entrat a l'angle nord-est. De fet, la configuració de la planta ve determinada per la unió de dues estructures o cossos. Així, l'estructura del costat més de ponent, defineix una planta rectangular, és de planta baixa i planta primera, té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a l'oest. Aquesta estructura té adossat un cos a l'angle sud-est que és de planta quadrangular, consta de planta baixa i planta primera o sotacoberta, i la teulada és a un sol vessant desaiguant cap a llevant. En conjunt tota la casa està bastida amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars (part del mur de llevant així com l'extrem sud-oest mostren un paredat més irregular). La façana principal, orientada a ponent, és la que presenta més obertures, la porta d'accés és de llinda plana de fusta i brancals de carreus, tot i que el seu pas va ser lleugerament reduït formant uns nous muntants de maó massís. Al costat nord de la porta hi ha la traça d'una altra obertura de característiques força similars que va ser reconvertida en finestra. La majoria de les finestres segueixen la mateixa tipologia que la porta, de brancals de carreus i llinda plana de fusta; també hi ha algunes finestres conformades per quatre carreus, un per costat, definint una obertura petita i allargada. A la façana sud hi ha una altra porta d'entrada és de la mateixa tipologia esmentada, llinda de fusta i carreus als muntants. La casa té adossat dos cossos, un a la façana oest, a l'extrem més nord, i l'altra a la part posterior, on l'estructura fa un reclau; ambdós són de planta baixa. Al nord-est de la casa hi ha el paller, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de pedra que conformen un paredat irregular i a les cantoneres carreus desbastats. La façana principal mostra un parell d'obertures a la planta baixa i a la planta primera mostra dues grans obertures que ocupen una amplada important de l'estructura, configurant les típiques grans obertures dels pallers. L'estructura del paller ha estat reforçada recentment, especialment en el contorn de les obertures del nivell superior. La construcció està bastida adossada a un marge fet que li permet tenir accés al nivell superior des del costat de llevant, on el terreny és més elevat. | 08050-38 | A la zona de Llinars. | Una de les escasses referències documentals que tenim de la masia Mataplana la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència a la casa Mata Plana. | 42.1240700,1.7334000 | 395306 | 4664328 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 44980 | Cal Pa i Sopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pa-i-sopes | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben ubicades al peu de la pista que condueix cap a la masia de Matapala. Les estructures conservades mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 5,50x5,70 m. Els seus murs, d'uns 50 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats, tant sols es conserva una alçada d'entorn al 1,20-1,50 m. La casa es troba orientada cap al sud-est, al centre del mur d'aquesta costat hi ha un obertura d'entorn al metre trenta. Al davant de la casa hi ha un ampli planell delimitat per un mur. | 08050-39 | A la zona de Llinars. | Cal Pa i Sopes consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Segons Mn. Armengou a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1245400,1.7372800 | 395628 | 4664375 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44981 | Cal Tirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tirador | XIX-XX | La masia de Cal Tirador es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta quadrangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. L'estructura està bastida adossada al marge. La superfície exterior de les seves parets mostren un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, tampoc en podem veure els elements que les configuren. La façana principal presenta una distribució uniforme i regular de les serves obertures, distribuides a partir de tres eixos verticals. A planta baixa al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc lleuferament rebaixat, a costat i costat té un finestra. A la planta primera i segona les obertures centrals es mostren a mode de galeria oberta, són de llinda en arc de mig punt, i a costat i costat una finestra. Aquestes finestres dels costats, es troben situades en un pla lleugerament enretirat respecte la resta de la superfície de la façana, fet que permet distingir la traça d'unes obertures amb arc de mig punt modificades en la finestra actual. Així, sembla que en aquestes dues plantes en origen hi havia una àmplia galeria oberta de tres obertures per planta. Al nivell sotacoberta hi ha una altra finestreta al centre. La resta d'obertures es troben distribuides de forma més ordenada en la resta de façanes. La casa té accés directe a peu pla pel costat de llevant en la planta primera. També compta amb un altre accés, és a través d'una escala exterior situada en la façana sud i que condueix a la planta segona. L'edifici té un cos adossat al costat est i un altre al costat nord, i alguna altra estructura independent per la banda sud. | 08050-40 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Tirador sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. | 42.1276800,1.7100600 | 393383 | 4664758 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 44985 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-2 | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia situada en una zona més o menys planera enmig de les costes del vessant sud de la serra de Cal Jardí. La masia està conformada per diverses estructures, la gran casa, un porxo o paller i un corral amb algunes corts, a més també compta amb alguns altres elements associats al mas com pot ser una font, un safareig i també una petita església. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, conserva una alçada important del seus murs que en alguns punts arriba fins al ràfec de la teulada. La casa mostra planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona i potser unes petites golfes. Els seus murs són de paredat fet de pedres irregulars i carreus desbastats, i cantoneres de carreus ben tallats i polits; la casa mostra algunes ampliacions fetes en fases cronològiques diferents fet que també es reflecteix en acabats diferents dels murs. Els murs presenten un gruix variable entre 60 i 70 cm, fet que també respon a les diferents seqüències constructives, a més redueixen el gruix a mesura que tenen un nivell més. Pel costat de nord hi ha una ampliació que de menys alçada, ja que es situa per sobre del marge al qual s'adossa l'estructura principal de la casa. La casa està orientada amb la façana principal vers el sud-est, en aquesta trobem la porta principal d'accés, és una porta de llinda plana monolítica i brancals de grans carreus tot de pedra ben tallada i polida, per sobre té un arc de descàrrega fet de lloses. A la façana oposada hi ha una altra porta cegada, era de llinda plana de fusta i muntants de carreus petits; de la mateixa tipologia és la porta que trobem a nivell de planta primera des de l'accés pel costat nord, en l'ampliació. Pel que fa a les finestres, se'n conserven poques, són bastant senzilles, de brancals i llinda de carreus, alguna amb llinda plana monolítica; en una podem veure un arc de descàrrega fet de dues lloses posades a manera triangular. Alguna de les finestres tenen festejador per la part interior. Al costat de ponent la casa té adossats alguns annexes menors, i a la façana principal hi ha adossada l'estructura d'un gran safareig. Adossades al marge de pedra que s'estén al costat nord i vers l'oest de la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i magatzem. Aquestes estructures aprofiten la roca com a paret posterior. La part més propera a la casa hi ha una estructura està encara dempeus i que sembla que encara s'utilitzi a vegades per guardar bestiar, és una mena de corral tancat, fet amb murs de pedra i a l'interior diversos pilars de suport de l'estructura de coberta, que és a un sol vessant. Pel costat est hi ha altres murs i restes d'estructures. I més cap a ponent hi ha diversos murs d'altres edificis, dels quals encara és conserva un bon alçat. Al nord-est de la casa hi ha l'església de Miquel de Garriga, avui també mig ensorrada. La casa està envoltada d'antigues feixes i camps de conreu, alguns comencen a estar ocupats per massa forestal, tot i la majoria són utilitzats com a pastures del bestiar. Al davant de la casa, al sud, trobem unes parets de pedra seca que delimiten l'antic camí d'accés. | 08050-44 | A la zona de Llinars | Els elements conservats de la casa semblen correspondre a unes estructures d'època moderna, sense que podem precisar-ne gaire les cronologies, gran part de la casa podria ser obra del segle XVIII (potser fins i tot XVII?), amb modificacions importants al llarg del segle XIX. De finals del segle XIX també data la construcció de la capella dedicada a Sant Miquel. Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Garriga'. La zona de Can Garriga va tenir molta activitat a finals del segle XIX, trobant-se en una àrea que va ser objecte d'una profunda explotació forestal. | 42.1328800,1.7313600 | 395152 | 4665309 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44986 | Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valenti | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | La masia de Cal Valentí es troba situada al peu de la pista forestal que condueix a Can Garriga, quedant emplaçada al sud-oest d'aquesta darrera. Consta de dues construccions, la casa i el porxo o paller, estan col·locades de costat però no adossades, i orientades amb les façanes principals cap al sud-oest. La casa és de planta rectangular, constava de planta baixa, primera i potser també unes golfes. L'alçada conservada dels seus murs que en alguns punts arriba fins a la línia de la coberta, que devia ser de dos vessants i sembla que amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 60 cm de gruix, són de paredat fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures destaca la porta principal d'accés, d'una amplada considerable, és de brancals de carreus i llinda plana de fusta formada per una gran biga amb l'angle inferior tallat al bisell. Tot i que es conserven poques finestres, en podem veure alguna que és emmarcada amb carreus; a planta baixa n'hi ha una de petitona que mostra una obertura petita i allargada. A l'interior de la planta baixa podem veure un mur de càrrega de pedra i al costat de ponent de la porta d'entrada l'escala d'accés a la planta superior, de graons de pedra. Al costat de ponent de la casa hi ha l'estructura del paller, és una construcció de dos nivells i coberta a dos vessants, que tot i que no es conserva, s'identifica perfectamenta el pendent. Mostra una estructura bastant típica de paller, amb la façana principal definida per unes àmplies obertures amb un pilar central de suport dels forjats i carener. El pilar i les cantoneres són de carreus desbastats i els murs de paredat fet amb pedres irregulars. Davant la casa i el paller, un mur de pedra delimita la feixa on està ubicada la masia tot creant un pla al davant i costat a manera d'era. Aquest marge de pedra seca es mostra coronat per grans blocs rectangulars desbastats. Pel voltant s'identifiquen altres marges de les antigues feixes de conreu, ubicades pel voltant de la casa, sobretot pel costat sud i oest. | 08050-45 | A la zona de Llinars. | 42.1303200,1.7239400 | 394535 | 4665034 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 44989 | Cal Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernis | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Bernis es troba en procés d'enrunament, mostrant un alçat conservat dels seus murs entorn als tres metres en els punts més alts. A més, les runes es troben molt cobertes de vegetació, fet que en dificulta la seva visió. Les restes defineixen dues estructures o cossos de planta rectangular adossades, ambdues es troben bastides arrambades al marge en el desnivell que conforma el mateix terreny. Els murs són construïts amb paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. A la part posterior de la casa hi ha una estructura que podria correspondre a un pou. Davant de la casa es defineix un pla delimitat per un mur de marge. En l'entorn immediat s'hi localitzen diverses feixes de conreu abandonades. | 08050-48 | A la zona de Llinars. | Cal Bernis consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Es troben ubicades sobretot a la zona de Llinars, i consta que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Aquests es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals o treballar a les serradores. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1131900,1.7205700 | 394228 | 4663136 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 44991 | La Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-corba | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia de la Corba es troba situada en un petit pla que hi ha a peu de la pista que porta a la masia de Mataplana. Les estructures es troben en procés d'enrunament conservant però, una alçada important dels seus murs. La casa està bastida adossada al desnivell del terreny. Defineix una planta rectangular amb la façana principal orientada cap al sud-oest. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'estructura mostra la planta interior compartimentada amb un mur mitger de càrrega divideix l'espai en dos cossos paral·lels a la façana principal. A la part central de la façana principal hi ha una obertura que correspondria amb la porta d'accés, és de brancals de carreus. Al costat de ponent té una petita estructura adossada que es correspont al cos exempt del forn de pa que es trobava a la planta baixa; des de l'interior de la casa es pot apreciar part de la volta que era feta amb maó massís. Al costat de llevant hi ha un annex adossat a la casa que deuria estar destinat al bestiar i magatzem, tenia l'accés pel costat est. Al davant de la casa fa una mica de planell es troba delimitat per un mur de pedra seca. | 08050-50 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa de la Corba apareix esmentada en els llibres amillaraments del segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu. I en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Corba que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga formant part de la mateixa finca de Riu. | 42.1240400,1.7500200 | 396680 | 4664304 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44992 | Cal Sorribons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribons | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Sorribons es troba emplaçada en una feixa situada en el pendent de la costa que s'aixeca al nord de la masia de la Costa de Vilaverd. Actualment les construccions que conformen la masia estan en procés d'enrunament, tot i això es pot observar encara l'alçada total que tenia la casa, mostrant planta baixa, planta primera i unes petites golfes; es pot veure també la traça de la coberta que era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els murs són fets amb amb carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars allargades de pedra desbastada i més o menys polida (el gruix dels murs de façanes és d'uns 55 cm). La casa té planta rectangular, amb una part que conforma l'estructura originària i una ampliació adossada al costat de ponent que allargà la planta de la casa per aquest extrem. És una casa de poca profunditat, fet que permetia que les bigues dels forjats es col·loquessin en sentit nord-oest a sud-est carregant en els murs de façana principal i posterior. La façana principal, orientada cap al sud-est, és la que ens permet veure algunes obertures conservades, a planta baixa la porta principal és de brancals de carreus i llinda plana de fusta, a la planta primera sobre la porta d'accés hi ha un balcó de volada feta amb maó massís i barana de ferro i l'obertura que hi donava accés és de traça senzilla, rectangular i també amb llinda de fusta. També podem veure finestres amb llinda plana monolítica i altres amb dintell pla fet amb maó massís. De l'interior poca cosa es pot assenyalar, mostra la distribució clàssica de la planta baixa destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, en aquesta es conserva al mur posterior la boca del forn de pa i part del cos de la volta. Al costat de llevant de la casa hi ha les restes de l'estructura del paller, sembla que era de dos nivells. Els murs són de pedres irregulars amb les cantonades de maó massís; la façana principal, també oberta cap al sud-est, mostra l'estructura típica d'una gran obertura amb pilar central també de maó. | 08050-51 | A la zona de Llinars. | Documentalment, únicament podem fer esment a les referències de la casa en els amillaraments del segle XIX i XX. Així, la cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Sorribons. Sembla que l'estructura de la casa pot tractar-se d'una construcció del segle XVIII. | 42.1461000,1.7074500 | 393198 | 4666806 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44994 | L'Erota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerota | XVIII | Actualment no està habitada i ningú es cuida de la casa, trobant-se oberta i descuidada. | La masia l'Erota està situada al peu de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Està conformada per l'estructura de la casa i el paller. La casa està formada per dos cossos adossats, ambdós són de planta rectangular. El cos del costat de llevant constitueix l'estructura originària de la casa, que amb posterioritat es degué ampliar amb l'estructura adossada a ponent. El cos est és de planta baixa i primera que dóna directament a sotacoberta, té teulada a un sol vessant amb pendent cap a llevant. La façana principal és orientada a migdia. Aquesta estructura és bastida amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats i a les cantoneres grans carreus sense polir. Gran part de la superfície de les façanes de les dues estructures mostra un revestiment de morter de calç que la cobreix. Les majoria de les obertures són de llinda plana de fusta i brancals de carreus desbastats, en algunes els muntants també són de fusta (és el cas de la porta d'entrada), en altres no és visible. La façana principal és orientada vers a migdia. El cos afegit a ponent té les cantoneres diferenciades amb grans carreus desbastats, i la resta del mur és de paredat irregular (a la façana de ponent és amb peces de tosca). Aquest cos també és de tres nivells (planta baixa, primera i golfes) i té la coberta a un únic vessant que desaigua a la part posterior, al nord. Les obertures són senzilles, n'hi ha una d'emmarcada amb quatre carreus; també té una porta d'accés a la façana sud. A l'interior, els dos cossos estan unificats i amb comunicació tant a planta baixa com al nivell superior. La planta baixa era destinada al bestiar; al cos de llevant, al costat de la porta d'entrada principal hi ha l'escala d'accés a la planta primera, de graons de pedra. A la planta primera, l'espai que conforma l'estructura de llevant és una única sala amb la llar de foc, els fogons i la pica; a l'estructura de ponent hi ha les habitacions. A la sala una llarga i dreta escala de fusta comunica amb les golfes, on es conserven uns graners. Al costat de llevant de la casa hi havia un altre cos adossat, avui parcialment enderrocat. Al davant de la casa hi ha el paller, és una estructura bastida adossada al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Els murs són de paredat irregular i grans cantoneres de pedra desbastada. La façana principal mostra una única i gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb lloses posades a plec de llibre. Té accés a la planta superior des del costat de llevant. Al centre de l'estructura hi ha un gran pilar de maó massís. Al costat de llevant té una ampliació d'un sol nivell i accés des de la part posterior. | 08050-53 | A la zona d'Espinalbet. | La masia l'Erota és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet. També hi consta el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on 'Arota' figura com a propietat de la comunitat de Preveres de Berga. Alguns dels elements que mostra l'estructura de la casa podrien correspondre a unes cronologies anteriors al segle XIX, i podrien datar del segle XVIII. | 42.1188600,1.8072100 | 401399 | 4663662 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44995 | Cal Tuixent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixent | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Cal Tuixent està situat al vessant de ponent del torrent de Tagast al seu pas per la zona d'Espinalbet. Actualment la masia està abandonada i presenta parts de l'estructura que s'estan començant a deteriorar de manera ràpida, amb alguna part enrunada i amb alguns punts amb problemes estructurals greus. La casa conserva gran part de les seves façanes i fins i tot de la coberta, mostrant alguns enderrocs en la part posterior i de llevant. Tanmateix la vegetació ha crescut abundosa al voltant de les estructures dificultant la seva visió. La casa mostra una planta rectangular orientada vers el sud-est, consta de planta baixa, primera i unes golfes; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, ja que es troba emplaçat en una zona amb un lleuger desnivell. La porta d'accés, situada a la façana que obre cap al sud-est, és formada per una llinda plana de fusta i carreus als brancals; la majoria de les obertures que podem observar mostren la mateixa tipologia d'acabat que la porta. Al costat de llevant de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El paller mostra la mateixa orientació que la casa. La façana principal està caracteritzada per la configuració habitual d'aquest tipus de construccions, definida per unes àmplies obertures que ocupen quasi tota la façana, amb tant sols un pilar central. L'estructura també està bastida adossada al terreny i presenta murs de paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. Al voltant de la casa hi ha moltes feixes de conreu, avui abandonades i ocupades per vegetació, amb murs de marge de pedra seca. | 08050-54 | A la zona d'Espinalbet | La masia de Cal Tuixent consta en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on la casa i possessió de Cal Tuixent figura vinculada a Cal Ballet (Vellet, Bellet), Cal Déu, i Cal Sastre. | 42.1178900,1.8042600 | 401154 | 4663557 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44997 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-1 | XVIII-XIX | Presenta problemes d'abandonament | La masia es troba ubicada en un ampli planell, quedant oberta i amb vistes vers la serra de Queralt i la Tossa que s'aixequen enfront, a l'altra banda de la vall del torrent de l'Alou i la riera de Metge. La masia queda situada prop del camí que puja cap al Santuari de Corbera, que queda situat vers el nord-est, entorn a uns set-cents metres de distància. La casa és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Les façanes mostren un acabat fet amb arrebossat de morter que cobreix la seva superfície, podem veure però les cantoneres que són fetes amb carreus força ben tallats i els murs de paredat irregular. Les obertures són poques, de formació senzilla i sense elements arquitectònics destacables, a més també mostren el seu contorn cobert amb el mateix revestiment de les façanes. Com és habitual, la façana principal és la que mostra més obertures, entre les quals a la planta baixa la porta d'accés a l'interior i a nivell del segon pis una obertura amb balcó amb un petit voladís i barana de ferro. La porta d'accés és emmarcada amb maó massís, en la llinda col·locat a plec de llibre formant un arc molt rebaixat, quasi pla. L'interior sembla que era destinat a bestiar a la planta baixa, i vivenda a la planta primera i segona. Amb un ampli espai ocupant la meitat de ponent de la planta primera, i que conforma la sala-cuina, amb el foc a terra i un forn de pa (del que només es conserva la boca), els fogons i la pica amb les posts. A la façana de llevant hi ha adossat un paller, ocupa la mateixa profunditat que la casa i comparteix el mateix pla de coberta, mostrant-se com una continuïtat del vessant de llevant. És una estructura bastida amb murs de paredat irregular i carreus a les cantoneres. És de dos nivells i amb una àmplia obertura a la façana principal que n'ocupa tota la superfície del frontis. La casa està envoltada per camps de conreu, alguns ja abandonats, i pastures. | 08050-56 | A la zona d'Espinalbet. | La masia la Rovira és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1199800,1.8027000 | 401028 | 4663791 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44998 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla-0 | XVIII-XIX | Actualment no està habitada. | La masia de Cal Pla està situada just al costat de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, quedant emplaçada al seu costat nord. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els seus murs són fets amb paredat irregular de pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i a les cantoneres carreus desbastats, més o menys polits i no gaire grans. La casa està bastida adossada al terreny que mostra un pronunciat desnivell, facilitant que l'edifici tingui dos accessos a peu pla, un per la façana principal, la sud, i l'altra pel costat de ponent, obrint directament a la planta primera. Ambdues portes d'accés mostren la mateixa configuració, llinda d'arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre i muntants de maó col·locat pla. La resta d'obertures, finestres, són d'acabat senzill, sense cap element arquitectònic remarcable; a les de la façana principal és visible la llinda que és feta amb maó massís posat pla. Al costat de llevant hi ha una altra estructura, més aviat petita, segurament destinada a corts pel bestiar i magatzem. Al voltant de la casa hi ha alguns murs de pedra seca, murs de marge, que actuen de contenció de les terres i delimitadors dels accesosos a la casa. | 08050-57 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pla és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1191300,1.8080600 | 401470 | 4663691 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 44999 | Cal Pere Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-sastre | XVIII | La masia de Cal Pere Sastre es troba emplaçada al sud-est de la zona d'Espinalbet. La casa és de planta rectangular amb un reclau entrat en l'angle nord-est. Consta de planta baixa, primera, i sotacoberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-sud-est. En les façanes de la casa es poden distingir diferents cantonades que han quedat amortitzades degut a les diferents ampliacions que ha experimentat la casa. Així, es poden distingir augments de la volumetria de la casa en les diferents façanes. En conjunt els murs de les diferents fases constructives són bastits amb paredat irregular i a les cantoneres blocs de pedra desbastada i més o menys polida, en algunes de les cantonades les peces són de mides més grans que en d'altres. Pel que fa a les obertures, la majoria són de configuració senzilla, amb diversos exemples formats amb carreus als brancals i llinda plana de fusta, també n'hi ha algunes que no tenen cap element distintiu a la llinda. La casa compta amb dues portes d'accés, l'una situada en la façana principal, la del costat sud, i l'altre a la façana de ponent; ambdues són de llinda plana de fusta, en la porta principal hi ha incisa la data 1804. Al costat de ponent hi ha una altra construcció, un edifici reconvertit en vivenda, i que sembla que es correspont a l'antic paller. | 08050-58 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pere Sastre és citada en els llibres d'amillaraments del segle XIX, en els casos consultats figura esmentada com a Cal Sastre. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la casa Cal Sastre consta vinculada a Cal Ballet, Cal Déu, i Cal Tuixent. En l'altre llibre que hi figura és en l'apartat corresponent a Espinalbet de l''Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). La resta de mencions són ja en els llibres del segle XX. | 42.1165100,1.8118700 | 401781 | 4663395 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45000 | Els Pisos Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-vells | XVIII-XX | Algunes de les estructures no es troben en gaire bon estat. | L'edifici anomenat els Pisos Vells és format per diversos apartaments o pisos adossats un al costat de l'altre conformant una planta de conjunt allargada i orientada en sentit nord-est a sud-oest. L'estructura està bastida adossada al desnivell del terreny determinant que la majoria d'accessos a la vivenda estiguin situats a la part posterior, al costat nord, donant accés directa a la planta primera; algunes de tota manera tenen també accés pel costat de baix i fins i tot per ambdós costats. El conjunt és heterogeni, amb estructures de diferents períodes i amb diferents tipus d'acabat, sense mostrar un mateix pla de coberta ja que no tots els careners segueixen la mateixa orientació. En el conjunt es poden diferenciar varis apartaments, amb denominacions diverses com Flor del Camí, Camperola, Recer de Pau, Niu Joiós; aquestes denominacions responen a noms emprats en èpoques recents. Algunes de les construccions o apartaments són obra del segle XX, però en el conjunt es diferencien algunes estructures d'origen anterior, destaquem les estructures de la meitat més nord. D'aquí en destaquem l'edifici que queda més a l'extrem i l'immediatament a continuació pel costat de baix, mirant al sud. Aquesta mostra una estructura de casa de planta baixa, primera i sotacoberta amb teulada a dos vessants i carener orientat nord-oest a sud-est, quedant perpendicular a la façana principal. Aquest edifici és bastit amb murs de pedra que mostren un parament de carreus desbastats, no gaire regulars, però si que disposats més o menys en filades. Pel que fa a les obertures són de configuració senzilla, amb un balcó de voladís al darrer nivell, i a la planta baixa la porta d'accés feta amb brancals de carreus i per llinda una gran biga de fusta. | 08050-59 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1169500,1.8046800 | 401187 | 4663452 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45005 | Safareig de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-garriga | XIX | La masia està abandonada i en procés d'enrunament. | Aquest safareig es troba situat adossat al mur de la façana principal de la masia de Can Garriga, orientada al costat sud-est, quedant situat al costat mateix de la porta d'accés. Es tracta d'un safareig cobert o també es podria dir un espai d'acumulació d'aigua, tipus viver amb accés per poder rentar. L'estructura mostra una planta rectangular que queda oberta pel costat sud, la resta d'estructura més o menys queda tota soterrada, ja que està construït adossat al marge i a més per la part superior està cobrert de terra i herba. Les dimensions aproximades de l'interior són d'uns 5,18 metres per uns 3,00 d'amplada i una alçada màxima fins a la part central de la volta d'uns 2,50 metres, i d'entre 70 i 80 cms a la part que correspondria a l'alçada d'acumulació d'aigua. L'estructura és bastida amb murs de pedra amb l'angle vist fet amb grans cantoneres de pedra ben tallada i polida. L'espai és cobert amb volta de canó feta de lloses i pedres posades en vertical. Al frontis, un mur de poca alçada i uns 60-65 cms de gruix delimita l'espai per aquest costat obert i per tant l'alçada màxima d'acumulació d'aigua, aquest mur és coronat per unes lloses inclinades cap a l'interior, a manera de pedrís d'un safareig, d'aquí que es consideri com l'anomenem safareig tot i que les funcionalitats devien ser més diverses. | 08050-64 | A la zona de Llinars. | 42.1328000,1.7312100 | 395140 | 4665300 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45007 | Font de Ca l'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lingla | La font no raja. | La font de Ca l'Ingla està situada al costat de la casa, a uns pocs metres al costat nord-est, al peu del camí d'accés a la casa des de la carretera de Castellar a Terrers. Un gran bloc de roca cobert per heura i altra vegetació ens assenyala l'ubicació de la font. Així adossat a aquesta roca hi ha l'estructura de la font. Es tracta d'una estructura més aviat petita i força senzilla, és construïda en pedra i consta d'un frontal acabat en forma triangular, en el que hi ha el brollador que és una peça monolítica amb un rebaix per on sortia l'aigua, i la pica, també obrada en pedra. Actualment la font està inutilitzada i sense ús. | 08050-66 | A la zona de Castellar del Riu. | 42.1115100,1.7508500 | 396728 | 4662912 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45008 | Font de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-querols | En el moment de la visita la font no rajava, però semblava que l'aigua era utilitzada per abastir la masia. | La font de Querols està situada al costat nord de la casa. És una font amb un dipòsit d'acumulació d'aigua. L'estructura del dipòsit resta soterrada aprofitant el desnivell natural del terreny i permetent que al costat de ponent es situï l'estructura o frontal de la font. La façana és obrada amb pedra, d'estructura senzilla, amb la part central en un pla lleugerament més enretirat permeten que l'aixeta quedi protegida. A la part superior del frontal hi ha un petit forat de ventilació, i a la part baixa, una pica de factura senzilla que recull l'aigua sobrant. La part de sobre del dipòsit de la font és coberta amb terra i herba, enmig hi ha un punt de registre o obertura d'accés a l'interior del dipòsit, és de petites dimensions i coberta amb unes lloses. Tot i que en el moment de fer la visita l'aixeta no rajava, sí que sembla que l'aigua era aprofitada per l'ús de la masia. | 08050-67 | A la zona de Llinars. | 42.1240300,1.7168500 | 393938 | 4664344 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45010 | Trumfera de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-les-planes | XIX-XX | A la part posterior de la masia de les Planes trobem uns blocs de roca en els quals hi ha una petita porta o obertura que dóna entrada a un espai reduït. Es tracta d'un petit refugi de planta irregular, entre ovalada i rectangular i de secció en alçada més aviat triangular. És una petita construcció que aprofita la roca natural, tot conformant part de les seves parets interiors, i la resta és construïda amb pedra i un acabat de revestiment de morter de calç. Les mesures aproximades de la planta són uns 240x200 cm, i uns 250 cm d'alçada total. La part alta finalitza amb una petita obertura protegida amb algunes pedres. L'entrada és una petita obertura de muntants de carreus i llinda plana de pedra formada per un gran bloc desbastat. Per l'exterior, la part posterior està coberta i protegida amb terra i herba, sense que s'identifiqui l'existència d'aquesta estructura, tant sols podem veure les lloses que protegeixen el forat superior. Tot i que no hem pogut esbrinar la funcionalitat d'aquest espai, les seves característiques fan pensar en un espai destinat probablement a trumfera, o sigui guardar-hi les patates també anomedes trumfos, o bé un espai destinat a l'emmagatzematge i conservació d'algun altre producte, que en molts casos s'anomena fresquera (una mena de rebost). Tot i que actualment al seu interior hi ha una filada de pedres que delimiten un racó en el qual s'hi ha fet foc i per tant sembla que ha estat emprat com a refugi o aixopluc, no sembla que aquesta hagi estat però la seva funcionalitat habitual. | 08050-69 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Com és habitual en les masies, i més encara en una com les Planes situada a tanta alçada, constituien unes unitats de producció que en molts casos eren quasi totalment autosuficients, tant sols amb necessitats de compra de productes, eines i altres elements de manera molt puntual. Aquest fet determinava que a més de produir aliments i productes diversos calia també disposar d'uns espais idonis per a la conservació d'aquests. Així, és molt habitual que en les masies trobem fresqueres, trumferes o altres espais i estructures destinades a emmagatzemar i guardar determinats productes durant mesos o fins i tot, tot un any. En aquestes zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant l'any. Tot i que les tipologies de trumferes més conegudes acostumen a ser diferents a aquesta, si que trobem altres exemples d'espais més atípics que també foren destinats a aquest ús, com podria ser aquesta petita 'cavitat'. | 42.1264900,1.7964500 | 400522 | 4664521 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45011 | Pleta de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-de-les-planes | XIX-XX | Part del mur per l'extrem sud s'està caient. | A pocs metres de distància de la masia de les Planes, vers el costat nord-oest, i en concret a l'extrem d'un ampli prat que hi ha a la part posterior de la casa, trobem una estructura que es podria correspondre a una pleta per tancar o guardar el bestiar. L'estructura té una planta més o menys ovalada, està adossada al marge o al desnivell que conforma el terreny. El mur que forma aquesta estructura està bastit amb pedra seca, conformant un paredat construït amb blocs de pedra desbastada més aviat grans a les cares vistes del mur i al seu interior un massissat o reompliment de pedruscall. El mur tú uns 120 centímetres d'amplada i una alçada variable que en algun punt fa més d'un metre; la secció del mur és lleugerament atalussada. A la part sud hi ha una àmplia obertura o pas, d'uns quatre metres d'amplada, que és l'entrada al tancat. Aquesta estructura sembla que hauria estat emprada com a pleta o tancat on recollir el bestiar que pasturava, especialment els ramats d'ovelles. En aquest cas es tractaria d'un clos o tancat descobert, o sigui sense coberta, i amb una àmplia obertura per on entraria en ramat, que tot i que no es conservi, es tancaria amb algun tipus de cleda o tanca de fusta mòbil. | 08050-70 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Desconeixem la cronologia d'aquesta estructura, és probable que sigui un element que s'ha anat fent i refent al llarg del anys. El fet que des de finals del segle XVIII hi va haver un augment important de la població, també incrementada en les zones rurals, que a la vegada va significar un augment de les àrees/superfície conreada així com del nombre de caps de bestiar de les masies i explotacions agropecuàries. Podria ser un element dels volts del segle XIX o fins i tot posterior, no tenim però prou informació per donar una cronologia. | 42.1267400,1.7961300 | 400496 | 4664549 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45012 | Pou de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-mata | L'estructura es troba en mal estat de conservació. | El pou de la masia de la Mata es troba situat al darrera de l'església. Es tracta d'un pou de planta circular, d'entorn al metre de diàmetre interior, i uns 60 cm de gruix del mur. L'alçada de l'estructura exterior és d'1,55 m, és feta amb pedres irregulars, excepte a l'obertura que és delimitada per carreus als brancals i una llinda planta monolítica. La superfície interior mostra un revestiment de morter lliscat. | 08050-71 | A la zona de Llinars. | 42.1285600,1.7126100 | 393595 | 4664852 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||
| 45013 | Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. | XIX | L'altar major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars és presidit per un retaule d'estil neoclàssic decorat amb marbrejats marrons i grisos, i amb els capitells, motllures i decoracions florals daurats. Té una estructura arquitectònica definida i formada per senzilles línies clàssiques, destaca una gran fornícula central amb les imatges dels dos Sants titulars (Sant Iscle i Santa Victòria), amb una gran columna de fust llis i capitell corinti a cada lateral. Es presenta flanquejada a nivell de la predel·la per dues escultures exemptes, Sant Bernabé i Sant Josep, i és coronat per la imatge de l'Esperit Sant que presideix l'àtic. | 08050-72 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45014 | Retaules de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-les-capelles-laterals-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII-XVIII | Alguns dels retaules es troben parcialment desapareguts. | En tres de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es conserven part d'uns retaules que mostren una tipologia decorativa pròpia del període barroc. Aquests retaules són els següents: -La capella central del costat de ponent és presidida per la imatge de St. Antoni Abat, una figura de guix de factura moderna. Les parets es presenten repintades per una pintura blanca moderna, sota la qual s'observa, a la part superior frontal, un fragment conservat de la policromia original; es tracta d'una pintura mural (probablement aplicada al tremp) de bona qualitat, que sembla simular el coronament d'un retaule, amb la representació d'uns cortinatges i unes motllures daurades. -La capella més propera al presbiteri en el lateral de ponent, conserva un fons composat per fragments d'unes taules de fusta policromada, probablement barroques, amb les representacions de diversos personatges, entre ells un àngel alat, emmarcats en estructures arquitectòniques motllurades i decorades amb volutes. La capella és presidida per una figura moderna de guix emmotllat, Sant Antoni de Pàdua. -En el lateral de llevant, la capella prèvia al presbiteri presenta una decoració típicament barroca , formada per una pintura molt vistosa amb tota una trama de rocalles, volutes i decoracions florals que emmarquen tres personatges i la imatge central, un quadre de factura moderna de grans dimensions amb la representació de la Marededéu i el Nen en braços. Una petita escultura de la Marededéu de guix moderna presideix l'altar. | 08050-73 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45015 | Carreus de la façana de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-de-la-facana-de-lesglesia-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XII-XIII | En la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, al costat de la porta d'accés al temple, hi podem veure quatre carreus amb motius decoratius que es troben encastats en el mur. Estan ubicats al costat dret de la porta d'entrada, un mica per sobre de la línia de llinda i situats tres més o menys en la mateixa filada, i l'altre, per sobre i més proper a la porta. Es tracta d'unes peces reaprofitades (en bastir el temple modern) que es creu que serien de l'anterior església d'època medieval. Les peces són quatre carreus o blocs de pedra tallada i decorada, les característiques que mostren són les següents: -El bloc situat en una alçada per sobre dels altres tres que queden disposats més alineats, és una peça de forma més o menys rectangular (mostra parts escantonades) d'uns 60x38 cm. La part central es presenta lleugerament rebaixada conformant un rectangle, a l'interior del qual hi ha representades dues figures humanes de línies esquemàtiques fetes en baix relleu.. Les dues van vestides amb una túnica acabada als peus amb una forma de cua de peix. La figura esquerra (mirant la peça) és de major alçada i mostra uns braços molt esquematitzats, en un sembla que sostingui un objecte no determinat. La figura de la dreta, més petita, porta una creu al costat dret (tal i com mirem la figura, o sigui que a la seva mà esquerra) i a l'altra mà, un objecte que sembla un llibre. Segons informació publicada (VVAA:1991:172-173) són unes formes similars a les que hi ha en unes làpides sepulcrals a l'església de Santa Maria de Camps, al Bages. A la part superior de la peça i a cada costat del rectangle rebaixat on hi ha les figures, podem observar uns motius florals de sis pètals cadascun dins d'un cercle, el de l'esquerra mostra els pètals rebaixats i el de la dreta al revés, mostrant-los en baix relleu. -El bloc més proper a la porta, dels tres disposats en una mateixa filada, mesura uns 74x37 cm. La decoració és en baix relleu i defineix tres parts, descrites com tres arquets a l'interior de cadascun dels quals hi ha un cercle. El cercle del centre i el de la dreta mostren una creu grega a l'interior, i en el cercle de l'esquerra, tot un seguit de radis. Cada cercle a la part baixa mostra una estreta franja vertical. -El bloc que es situa al centre dels tres que estan col·locats en una mateix línia, presenta unes mides de 64x26 cm. Mostra tres elements decoratius, els dels extrems de factura similar, defineixen un cercle amb un motiu floral esquemàtic, uns pètals o fulles disposades radialment entorn a un petit cercle a manera de botó (o ull de la flor), aquesta figura també s'ha interpretat com una roda de carro. El motiu central està definit per un contorn format per unes línies rectes i altres de corbes, com una mena de cinta estreta que es recargola a manera de laberint, al centre una figura en forma de creu amb els angles arrodonits. Entre el motiu central i el de la dreta hi ha una creu patriarcal incisa. -El bloc situat més a l'extrem dret dels tres mesura 62x53 cm, els motius decoratius han estat realitzats a partir del rebaix del perfil o forma de l'element representat. Mostra una decoració central consistent en una creu sobre un peu semicircular. Els braços de la creu presenten la mateixa llargada, la part central d'on parteixen els braços hi ha un cercle, i als seus extrems finalizen amb unes formes sortides. La creu és flanquejada a la part superior per un motiu floral a cada costat, presenta sis pètals o fulles dins un cercle. Els dos blocs més grans es creu que podrien correspondre a fragments d'antigues làpides sepulcrals, ja que les decoracions que mostren recorden aquests tipus de peces. Els dos més petits podrien tractar-se de fragments d'un sarcòfag o d'una imposta, aquesta darrera opció es creu més probable per la peça més petita. | 08050-74 | A la zona de Llinars. | L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es troba documentada des de finals del segle IX, època en que apareix vinculada als territoris que van ser objecte de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós. També consta esmentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document datat a finals del segle X o inicis del segle XI. Posteriorment, consten referències documentals del segle XIV, en relació a la dècima que l'església havia de pagava a la Seu d'Urgell. L'església que veiem avui dia respon a una obra bastida entre finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué construir la nova església i la rectoria annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. Del període romànic es conserven aquests blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, que es van reaprofitar i col·locar en la façana principal. Al segle XVIII continua constant com a església parroquial, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra. | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45021 | Pont del Torrent de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-castellar-del-riu | XIX | El pont té molta vegetació als extrems, però és perfectament transitable. | Es tracta d'un petit pont situat en el torrent de Castellar del Riu (que davalla dels Porxos). Es troba situat per sota de la gran masia de Riu, de fet a poca distància aigües avall del molí i serradora que hi ha sota la masia, no quedant gaire lluny de l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu. El pont és de mides petites, amb un amplada de pas d'entorn a 1,70 m. És format per un arc de mig punt fet per tres filades de rajola massissa posada de pla, els pilars de suport de l'arc així com la resta d'estructura per sobre del perfil de l'arc són de carreus desbastats. | 08050-80 | A la zona de Castellar del Riu | Tot i que la presència de l'arc fet amb rajola massissa ens assenyalen unes cronologies més aviat contemporànies per aquesta estructura, és probable que els fonaments o part del pont siguin de cronologies anteriors. | 42.1201500,1.7618300 | 397650 | 4663858 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45023 | Mina de Buscal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-buscal | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Les estructures estan en procés d'enderroc. | La mina del Buscal es troba ubicada al vessant meridional de la Serra de la Figuerassa, enmig d'una zona boscosa que en dificulta la localització. Actualment es pot identificar la bocamina, formada per una obertura realitzada en la roca calcària. La galeria s'endinsa entorn a uns 25 metres. A poca distància davant de la mina es poden identificar les restes d'unes estructures que es corresponent a una barraca que sembla que era per allotjar els treballadors de l'explotació minera. Consta que la mina va funcionar tant per extracció de carbó com pedra calcària. Les informacions publicades assenyalen que sembla que l'extracció de carbó degué ser més pobre que la de pedra. A pocs metres al sud s'hi localitzen les restes de l'estructura del forn on es coïa la pedra. | 08050-82 | A la zona d'Espinalbet. | La mina consta que només va estar en explotació durant els anys 1915 al 1918. De fet, quan el 1921 Mn. Serra Vilaró va visitar el Coll de l'Oreller per localitzar unes tombes de les quals li havien parlat, esmenta l'existència d'una explotació cimentera abandonada que es deu correspondre a aquesta mina. | 42.1230900,1.8155200 | 402093 | 4664122 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||
| 45033 | Fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-castellar-del-riu | www.castellardelriu.cat www.diba.cat | XX-XXI | L'arxiu municipal de Castellar del Riu està custodiat en una sala del Centre Cívic d'Espinalbet (tot i que l'Ajuntament pròpiament consta com la Rectoria de Llinars, és aquest edifici d'Espinalbet el qual a la pràctica fa funcions d'atenció al públic per part del Consistori, degut especialment a la seva centralitat dins el municipi i al fet d'estar ubicat en una zona del terme amb major densitat de població). Amb data de finals de l'any 2010 consta que la documetació de l'arxiu ocupava quasi 30 metres lineals de prestatges, que en total suposen 242 caixes (en total 676 registres) normalitzades que inclouen documentació des del 1862 fins el 2010. L'arxiu es va ordenar, classificar i inventariar entre setembre de 1995 i novembre de 1996, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tasca desenvolupada per l'arxiver Albert Rumbo. Així, actualment està classificat en arxivadors tipus caixa, guardats en armaris tancats. El sistema d'organització emprat és el desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L'arxiu inclou dos fons, d'una banda el propi fons municipal i de l'altre cinc fons no municipal. Aquests fons no municipals són: Jutjat de Pau (del 1943 en endavant), Falange (del 1942 al 1972), Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (del 1942 al 1960), La Cambra Agrària (1994 al 1997), i documentació d'altres municipis, en concret de Berga, Casseres i Oristà (hi havia hagut documentació d'altres indrets però ja va ser retornada). El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu pertany al fons municipal, que és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, les seccions de classificació són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis Socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i Medi Ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX. Els documents més destacats del fons són un Llibre d'amillarament de 1862 i les Actes dels plens des de 1910, però bastant fragmentades. També conserva algunes fotos del municipi, tot i que en suposa un petit recull. | 08050-92 | A la zona d'Espinalbet. | Durant molts anys la documentació que generava l'Ajuntament va ser guardada en diferents cases particulars, generalment a casa dels alcaldes i/o secretaris, i més tard en les diferents seus de l'Ajuntament, i finalment en la seva ubicació actual al Centre Cívic d'Espinalbet. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu es va dur a terme entre els mesos de setembre de 1995 i novembre de 1996. Per tal de poder realitzar les tasques d'organització, classificació i inventari es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga, per un cop finalitzats els treballs tornar a ser dipositida en el dipòsit actual. Aquesta actuació es va realitzar de la mà de l'arxiver Albert Rumbo a petició de l'Ajuntament a la Diputació. Des de l'octubre de 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona, en concret al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45035 | Fons imatges Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-ambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un nombre important d'imatges, entorn a les dues centes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08050-94 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45036 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-luigi | XX-XXI | L'arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Està format per un ampli conjunt de fotografies (centenars, potser entorn a les dues mil), tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d'altres. El fons està classificat per temàtiques i dates com reportatges, Espinalbet, Rasos de Peguera, el Pi de les Tres Branques, Festes, panoràmiques, etc. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. | 08050-95 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | L'arxiu Luigi està situat a l'actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l'avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia 'La Camèlia' (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l'Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d'un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s'hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l'avi va deixar d'oferir servei de revelat. El 1938 moria l'àvia i la botiga 'La Camèlia'. Un dels fill d'aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d'un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors. La majoria són fotos pròpies, de FotoLuigi. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||||
| 45037 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera | El dia de la Candelera, el dos de febrer, es celebra aquesta diada a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Els actes són els habituals de la Candelera: la missa al migdia amb el corresponent oferiment de candeles i la seva benedicció. Actualment, aquesta festivitat ha passat a celebrar-se al Santuari de la Mata. Aquest canvi d'ubicació és degut al mal estat de l'estructura de l'església de la parròquia de Llinars, desaconsellant celebrar-hi més actes fins que no estigui reparada. | 08050-96 | A la zona de Llinars, al Santuari de la Mata. | El dia de la Candelera és la data que en el calendari religiós cristià s'assenyala com la Presentació del Nen Jesús i la Purificació de la seva mare, Maria. Aquest data coincideix amb que han passat quaranta dies de l'inici del Nadal, assenyalant ja la fi del cicle de Nadal. Aquest fet determinà que tradicionalment s'hagi marcat aquesta data com el dia en que ja es pot desmuntar el pessebre. | 42.1284700,1.7126800 | 393601 | 4664842 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45037-foto-08050-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45037-foto-08050-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45038 | Sant Bernabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bernabe | El dia de Sant Bernabé, l'11 de juny, és tradició fer una missa al migdia i en sortir, repartiment de pa per a tots als assistents a la celebració. Els actes es fan a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Actualment, els problemes estructurals que presenta l'església de la parròquia de Llinars ha comportat de decisió de no celebrar-hi més actes fins que no estigui reparada. Les festivitats que s'hi venien celebrant fins a la data s'han passat a celebrar-se al Santuari de la Mata. | 08050-97 | A la zona de Llinars, a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | Desconeixem els orígens de la celebració i la beneració de Sant Bernabé a l'església parroquial de Llinars. Hi ha però notíces de mijans del segle XVII que esmenten l'existència dels priors del Roser i Sant Bernabé. Per tant, en aquella època ja es devia benerà el Sant a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. De l'any 1953 daten uns goigs que s'editaren en lloança a Sant Bernabé, apòstol, com a copatró de la parròquia de Llinars. Actualment, la imatge del Sant ocupa un lateral de l'altar Major el qual és presidit pels Sants Patrons Sant Iscle i Sant Victòria. El lateral oposat hi trobem Sant Josep. (Armengou: 1991:118) | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45038-foto-08050-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||
| 45039 | Els Cristòfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cristofols | XX-XXI | Entorn a la festivitat de Sant Cristòfol que és el dia 10 de juliol, o sigui durant la primera quinzena del mes es celebra la benedicció de vehicles a Espinalbet. Tradicionalment s'havia fet una missa a l'església de Sant Vicenç i a continuació es sortia a fer la benedicció dels automòbils. Actualment, i des de fa tant sols un parell d'anys, s'ha deixat de celebrar la missa i tant sols es fa la benedicció. El canvi ha estat propiciat per diversos factors, un dels quals és la dificultat d'accés dels vehicles al costat de l'església i el poc espai de que es disposa al voltant del temple. Així, es va optar per fer la benedicció al costat del local del Centre Cívic d'Espinalbet. Els vehicles es congreguen en corrua a la carretera i el capellà es situa al voltant del revolt proper al Centre Cívic, indret des del qual es va la benedicció dels vehicles. Tots van passant, rebent la benedicció i el present que se'ls ofereix. | 08050-98 | A la zona d'Espinalbet. | A principis del segle XX Sant Cristòfol va esdevindre patró dels automobilistes. Arran d'aquest patrocini en la data de la seva beneració són molts els pobles que realitzen misses seguides de les benedicció dels automòbils. | 42.1159700,1.8103100 | 401651 | 4663337 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45039-foto-08050-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45039-foto-08050-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | ||||||||||
| 45040 | Aplec del Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pi-de-les-tres-branques | -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www.castellardelriu.cat www.festes.org/articles.php?id=673 | XX-XXI | La Festa del Pi de les Tres Branques es celebra el tercer diumenge de juliol. El punt de celebració del tradicional aplec és a Campllong, a l'entorn del Pi de les Tres Branques. Els actes que es realitzen al voltant del Pi són de caire divers i han anat variant al llarg dels anys. Actualment, cap a les onze del matí es fa una cercavila amenitzada per la Cobla Pirineu, els gegants d'Espinalbet, els Trabucaires de Castellar del Riu i el seguici del rei infant Jaume I, Guillem de Montrodon i la seva cort d'infants. La cercavila s'inicia des de la cruïlla de la carretera dels Rasos amb la que va al Pla de Campllong i s'arriba fins al Pi de les Tres Branques. Un cop arribats al Pi es fa una lectura de textos de Jacint Verdaguer, entre altres. També és moment per als parlaments de caire patriòtic. En finalitzar aquests actes es fa una audició de sardanes per cloure amb un dinar popular. La part més política i reivindicativa es celebra al voltant del Pi Jove, consisteix en diversos parlaments de polítics, personalitats reconegudes, populars, i altres. Seguidament es fa un dinar. | 08050-99 | A la zona de Castellar del Riu | A inicis del segle XX, diversos joves, alguns membres de la Unió Catalanista, començaren a celebrar aplecs i trobades al voltants del Pi. Van ser els inicis d'un aplec que any rera any va anar esdevenint un símbol cada vegada més conegut de la lluita per les llibertats nacionals. Sense oblidar que per molts el Pi continuava essent un símbol religiós. Arran del triomf de les forces catalanistes i democràtiques en les eleccions a la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1921, uns quants nacionalistes berguedans van celebrar-ho amb una trobada al Pi de les Tres Branques. Van fer una missa, ball, audició de sardanes, etc. Aquesta celebració es realitzà el 25 de juliol d'aquell 1921, per Sant Jaume, amb presència de persones vingudes de molts indrets, entre els quals hi havia diputats de la Mancomunitat (Iu Minoves, Antoni Sansalvador), exdiputats, els poetes Ventura Gassol i Salvador Perarnau, representants de diverses entitats culturals i polítiques, etc. Aquest acte significaria un canvi en les trobades i aplecs que fins llavors s'havien fet al peu del Pi, donant-li popularitat i reconeixement com a un acte identitari del conjunt de països de llengua catalana. Durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco no es van poder celebrar els aplecs, ja que van prohibir aquest tipus de manifestacions. La recuperació de la trobada no es produirà fins el 1980, arrel de la proposta per part de l'Ajuntament de Berga. La diada d'aquell any va ser molt concorreguda, s'hi van aplegar 3.000 persones. En aplec s'hi reuniren personalitats molt diverses com el mateix president del Parlament Heribert Barrera, el conseller de la Presidència Miquel Coll i Alentorn, diputats, regidors, dirigents sindicals, el bisbe Antoni Deig, mossèn Ballarín, erudits, personalitats culturals,..., donant a la trobada caire de Diada Nacionalista. Les primeres diades es van celebrar per Sant Jaume (25 de juliol), per tal de fer-la coincidir amb l'aplec de l'any 1921, que era dia festiu a Catalunya. Va ser posteriorment, que la festa es canvià pel tercer diumenge de juliol. Al llarg dels anys la Diada Nacionalista va anar esdevenint més popular i concorreguda (aplegant-se fins a 14.000 persones). Malauradament, a partir de 1986 es van començar a produir certs enfrontaments entre els participants a la diada. Un grup d'independentistes va increpar els militants de Convergència i va cremar banderes espanyoles. L'any següent, CDC i ERC no van assistir a l'acte. El 1988 es van produir enfrontaments entre persones del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). El 1991 hi van haver agressions per part de militants del MDT contra les joventuts d'ERC i de CDC. El 1996 és el punt culminant de la degeneració de la festa amb els enfrontaments d'un grup de 30 independentistes encaputxats i un altre col·lectiu independentista, amb resultat de deu ferits lleus. Aquest esdeveniments i el caire que havia adoptat l'aplec va determinar a les autoritats locals i nacionals a reconduir la diada donant-li un esperit més festiu i lúdic. La diada manté actes de caire polític, amb parlaments d'algunes autoritats, representants de formacions polítiques i socials, entre altres. Aquest conjunt d'actes paral·lels són la majoria organitzats al voltant del Pi jove, també compten amb una part més festiva i lúdica, des d'una caminada fins a un dinar popular, alguna actuació musical o recitals poètics. | 42.1104700,1.7818100 | 399286 | 4662760 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||
| 45041 | Aplec a Sant Salvador de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-sant-salvador-de-vilaverd | El dia 4 d'agost és la diada en que es celebra la festivitat del patró de l'església de Sant Salvador de Vilaverd. Tot i que no coincideix amb la data que el santoral assenyala com a dia de celebració i beneració del Sant. Els actes que es realitzen són la celebració de la missa a la capella i en acabar, repartiment de panets a tots els assistents a l'aplec. | 08050-100 | A la zona de Llinars. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 | |||||||||||||||
| 45042 | Festa Major de Llinars / Festa de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-llinars-festa-de-la-mata | La Festa Major de Llinars es celebra la diada de les Marededéus trobades, el 8 de setembre. Aquest dia s'apleguen veïns i antics residents del municipi, així com persones vingudes sobretot de pobles propers al municipi. S'inicia la jornada festiva normalment a les 12h del migdia amb una missa al santuari, amb cantada de goigs dedicats a la Marededéu de la Mata. En acabar s'ofereix un pica-pica, normalment coca amb xocolata, i begudes per tothom. Seguidament es fa ball, normalment amenitzat per un acordió. Al migdia es fa el dinar de Festa Major a la Cantina de Llinars. I a la tarda és hora del ball de tarda que es fa a la mateixa Cantina, amenitzat també per un acordió. A vegades també s'ha fet ball de nit. | 08050-101 | A la zona de Llinars. | El dia de la Festa Major coincideix amb la festivitat de les Marededéus trobades. En aquesta data és tradició que als diferents santuaris i esglésies amb marededéus trobades s'hi faci un aplec, són també molts els indrets que en motiu de la celebració religiosa s'hi va instituir la Festa Major, tal i com passa a Llinars. | 42.1284700,1.7126800 | 393601 | 4664842 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45042-foto-08050-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45042-foto-08050-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-03-13 06:38 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 228,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.