Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44945 | Santuari de la Marededéu de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-marededeu-de-la-mata | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet. Pp. 129. | XVII-XIX | Part de l'edific està cobert amb heura, no permetent veure el seu parament i afavorint la degradació de l'estructura. L'interior presenta algunes esquerdes i alguns desperfectes. | Es tracta d'una església d'una sola nau, de planta rectangular i dues petites capelles laterals, situades just abans del presbiteri, una a cada costat. L'edifici està orientat amb la capçalera cap al nord-oest i els peus cap al sud-est. Exteriorment, la nau és el volum principal, a la qual hi ha adossades les dues petites capelles, una a cada façana lateral (est i oest), i a la capçalera, el cos que ocupa la sagristia a planta baixa i el cambril a sobre, aquest volum ocupa la mateixa amplada que la nau de l'església però presenta menor alçada (determinant una coberta més baixa que la de la nau, però igualment a dues aigües). A la cantonada sud-est, en el pla de la façana principal i creant un reclau a la façana est, hi ha el campanar, és un volum que té continuïtat per sobre del ràfec de la coberta de la nau, mostrant a partir d'aquí planta quadrada. El conjunt de l'edifici està bastit amb un paredat més aviat irregular de pedres de mides i formes irregulars i variades, tot i que la part de la façana principal, especialment el primer nivell presenta carreus desbastats col·locats més o menys seguint filades; a les diferents cantoneres destaquen grans blocs de pedra ben tallats i polits. Les obertures principals estan realitzades amb elements que les destaquen; així, a la façana principal, oberta cap al sud-est, tenim la porta d'accés i un ull de bou. La porta és de llinda plana monolítica (actualment trencada, per damunt té un arc de descàrrega fet de lloses) i carreus als muntants, tots ben tallats i polits; la llinda té gravada dins una cartel·la la data 1855, i als muntants hi ha dues peces reaprofitades que porten gravades, una un 17 i l'altre un 06 (1706?). Per damunt de la porta s'obre un ull de bou circular fet en peces de pedra de color clar (que destaca en relació amb el parament), mostra una senzilla motllura de traces arrodonides i en degradació. A altres façanes trobem una finestra de factura senzilla i una petita i estreta espitllereta feta amb dos carreus de pedra, un per cada brancal. La part superior del campanar, en el tram de les obertures, presenta a la part inferior una cornisa llisa, lleugerament sortida i de traça senzilla, formada per peces rectangulars de pedra ben tallada i polida, i a la part superior una altra cornisa més petita feta a partir de dues filades de maó massís posat pla i horitzontal; entre aquestes dues cornises el parament és regular i format per blocs ben tallats i polits en pedra tosca, material també emprat en el contorn de les obertures, que són quatre, una per costat i closes en arc de mig punt. La coberta de la nau i la sagristia és a dues vessants, la torre del campanar a quatre i les capelles laterals a un sol vessant; totes acabades amb teula àrab. L'accés a l'interior es realitza a través d'uns graons de pedra que condueixen a la porta d'entrada que obre a un cancell de fusta. A l'interior de la nau hi ha, a la capçalera, el presbiteri presidit per un altar contemporani d'estil barroquitzant, a costat i costat de l'altar trobem dues portes que obren a les escales que ens condueixen al cambril de la Marededéu. El cambril és decorat amb pintures que consten que va ser fetes a finals del segle XIX. Sota del cambril hi ha la sagristia (s'hi accedeix des de la porta del costat de ponent). Les capelles laterals són de poca profunditat, en la del costat de llevant hi ha un altar adossat amb un Sant Joan. Al mur de tramuntana, a tocar de la capella, hi ha adossada una trona tota de fusta. Als peus de la nau hi ha el cor situat sobre el cancell d'entrada, s'hi accedeix a través d'una porta que hi ha al costat de migdia i que dóna a les escales que també condueixen al campanar. L'interior de la nau és cobert amb volta de mig punt amb llunetes, i les capelles també en volta de mig punt. Els únics elements decoratius són les falses pilastres amb capitells decorats i una cornisa motllurada a l'arrencament de la volta; les superfícies no presenten decoració pictòrica. | 08050-4 | A la zona de Llinars. | El Pare Camós recull en la seva obra publicada al 1657 la informació referent a la llegenda de la troballa de la Marededéu. Segons les dades que ens aporta Mn. Armengou (1991:91-142) no consten informacions conegudes en el mateix arxiu del Santuari, ni en el de les parròquies veïnes, que aportin notícies anteriors a ben entrat en el segle XVII, d'aquest període daten ja algunes fundacions de misses i llegats pietosos. En el llibre de visites de l'any 1760 hi figuren algunes referències de la Mata, consta que 'El Sr. Visitador Delegat, Dr. Esteve Canals, féu mercè al propietari de la Mata i de Canals d'una imatge de Nostra Dona, que tenien arraconada al cor.' (ARMENGOU: 1991:106). Segons anota el mateix autor, aquesta imatge fou col·locada en una capelleta de la sala Gran de Canals, segons assenyala semblava del segle XIII; indica que en la visita del P. Camós aquella imatge del segle XIII llavors es trobava col·locada en la capella més vistosa del retaule i la trobada era posada davant l'altar. Sembla que va ser a mitjans de segle XVII quan es posà de moda vestir les imatges, quan probablement van col·locar la trobada a la capella principal del retaule, i l'altra -la romànica- l'arraconaren al cor. Mn. Armengou ens informa que en converses amb avis que havien conegut l'antiga capelleta, explicaven que era esquifida, sense estil determinat i orientada de tramuntana a migdia. També ens aporta la informació conservada a l'arxiu sobre una memòria de la construcció de la nova església que fou escrita pel rector Mn. Pau Sunyer, en que consta que en data 18 de maig de 1851 es va demanar permís al Sr. Vicari Capitular per construir el temple nou, permís concedit poc després. El propietari de la Mata (de Canals de Catllarí) consta que també va donar permís per obrir la porta davant de l'era. Es diu que l'inici de les obres s'aplaçà fins l'abril de 1855, degut a que el 26 de març d'aquest any és quan es féu la solemne processó de trasllat de la Marededéu a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, on es va col·locar a l'altar de la Puríssima Concepció. Es cita que la planimetria i l'execució de les obres va anar a càrrec del conegut mestre Canudas de Casserres. S'assenyala que ocupa el mateix lloc que l'antiga capella, en aquest cas es diu que orientada de sol ponent a sol ixent, però en realitat l'orientació és més encarada cap a nord-oest i sud-est, pot ser per les necessitats o condicionants del propi terreny. S'anota que el retaule antic es col·locà a la capella de la dreta, era d'estil plateresc de mitjan segle XVII (tenia pintats alguns quadres referents a la vida de Maria i de Sant Isidre i la seva esposa; a més s'assenyala que el Sant Isidre és una talla feta finals de segle XIX pels escultors Pujol de Morunys) i a la capella de l'esquerra hi hagué un quadre del 'Niño Jesús de Praga' degut a que un missioner del C.M.F. hi volia introduir la devoció, però no tingué èxit. Mn. Armengou també ens explica que el retaule és d'estil compost (grec-romà), de guix a les pilastres i de bona fusta la resta; fou construït per encàrrec de Mn. Orriols de Boladeres (més o menys entre els anys 1886-1889); a la capella superior hi havia St. Josep. A finals del segle XIX (consta fet el 1896), Mn. Serra va fer pintar el cambril a en Fígols de Berga. Consta que un cop acabades les obres es retornà la Marededéu a l'església, era el primer de juliol del 1858, va anar acompanyada de processons vingudes de diferents parròquies veïnes, i es féu un solemne ofici. [Armengou (1991:91-142)] | 42.1284700,1.7126800 | 393601 | 4664842 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44945-foto-08050-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44945-foto-08050-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44945-foto-08050-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica la llegenda, un bou de la propera masia del Monnell va trobar amagada dins una mata de gerd i boix la Marededéu de la Mata, d'aquí prové el nom del Santuari i de la Marededéu.En ocasió de l'Aplec del Santuari es canten els Goigs (8 de setembre).Les notícies històriques sobre el Santuari són extretes de l'article 'Notes històriques de Llinars' de Mn. Josep Armengou i Santandreu, publicat l'any 1991 per l'Àmbit de Recerques del Berguedà al número 1 dels Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44946 | Santa Coloma de Can Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-coloma-de-can-cabra | -BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | Església que s'alça al capdamunt d'un turonet que domina la vall del riu de Llinars, a tocar de la masia de Can Cabra. Es tracta d'una petita església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis. L'edifici pren l'orientació de llevant a ponent, amb l'absis al costat est i la porta d'accés al de ponent. L'edifici està bastit amb carreus força regulars disposats en filades, i cantoneres de carreus ben tallats. En època moderna la superfície exterior de les parets van ser enguixades i emblanquinades. La nau presenta teulada a dos vessants acabada amb teula àrab, interiorment és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. La façana principal és la de ponent, on trobem la porta d'accés al temple, formada per una obertura de llinda en arc de mig punt de dovelles de pedra ben tallada i polida i muntants del mateix acabat, per damunt s'hi obre un petit òcul. La façana pren més alçada que la coberta de la nau, i és coronada amb un ampli campanar d'espadanya de dos ulls, de forma allargada i llindats en arc de mig punt; l'espadanya es clou amb una coberta a dos pendents amb lloses de pedra local (no hi conserva campanes). Al mur de l'absis, trobem una altra obertura que obre cap a migdia, és una petita finestreta a mode d'espitllera. A la part posterior de l'església hi ha una altra petita construcció adossada a l'absis i que presideix el cementiri. El cementiri queda emplaçat ocupant la part sud-est, a redós del temple i delimitat un mur de pedra de poca alçada. | 08050-5 | A la zona de Llinars. | Són molt poques les notícies documentals referides a l'església de Santa Coloma de Can Cabra o de Llinars. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals. Al 1312, en la visita al deganat de la Vall de Lord no s'esmenta l'església com a parròquia, fet que fa pensar que possiblement mai no va funcionar com a tal. Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra. | 42.1333900,1.7052700 | 392997 | 4665398 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44946-foto-08050-5-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44947 | Sant Salvador de Vilaverd o de les Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-vilaverd-o-de-les-moles | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII | Església d'una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular formant un petit reclau en contacte amb la nau. L'edifici està bastit amb carreus, no molt acurats, disposats seguint filades més o menys regulars i a trencajunt, cal dir que la part alta de la nau mostra un parament més bast, amb pedres d'acabat més irregular (fet que podria respondre a una modificació de l'alçada de la nau i per tant de la coberta); les cantoneres mostren carreus rectangulars força allargats. La part superior del mur de l'absis, en el punt de contacte amb la coberta, presenta una filada de carreus ben tallats i polits, lleugerament sobresortida, a mode de senzilla motllura i amb funcions de ràfec. La nau té coberta a dos vessants amb teula àrab amb una filada de lloses que fan de volada o ràfec, i l'absis en pla corb a un sol vessant i coberta amb lloses de pedra local. La façana de ponent és la principal, on trobem la porta d'accés a la capella, és una obertura en arc de mig punt de dovelles de pedra i muntants de carreus, tot de pedra ben tallada i polida. Per sobre de la porta s'obre una petita obertura circular, a mode d'ull de bou, format per dues peces de pedra ben tallada i polida. Aquesta façana és coronada amb un campanar d'espadanya d'una sola obertura amb llinda en arc rebaixat, el parament no és gaire polit, finalitza amb una coberta plana de lloses. A l'obertura de l'espadanya s'hi conserva una campana de ferro. A la part posterior, al centre de l'absis hi ha una altra obertura, es tracta d'una petita finestreta de forma espitllerada, i sembla de doble esqueixada, exteriorment és resolta en arc de mig punt, amb tot el contorn en pedra ben tallada i polida. No s'ha accedit a l'interior de l'església. La bibliografia indica que la nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. | 08050-6 | A la zona de Llinars. | No tenim constància de notícies documentals directes sobre l'església de Sant Salvador de Vilaverd. El seu emplaçament, prop del límit nord de Llinars, dins la Vall de Lord, la situen dins l'antic comtat d'Urgell. No apareix esmentada com a parròquia en les visites pastorals, ni de fet com a sufragània (ni tant sols en època moderna, al segle XVIII). Es dedueix per tant que no degué funcionar mai com a parròquia i que devia ser sufragània d'alguna església veïna, segons la bibliografia podria ser-ho de Santa Coloma de Can Cabra (VVAA:1985:169). Segons s'anota en la publicació del 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà' (VVAA: 1994: 67), a partir del segle XVII l'església passà a ser capella familiar de la veïna casa de la Costa. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44947-foto-08050-6-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44950 | Can Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabra | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | La gran masia de Can Cabra s'alça dalt d'un turonet a l'extrem de ponent de la vall de Llinars, dalt del turó a més hi ha alguna altra construcció complementària de la masia i destinada l'activitat agropecuària i també una petita església romànica i el seu cementiri. La masia és de planta rectangular, mostra orientació vers el sud-sud-est. Consta de planta baixa, primera, segona i sotacobeta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana de les galeries i paral·lel a la façana de més llargada. L'estructura presenta almenys dues fases constructives clarament diferenciades, l'edifici més antic queda situat ocupant la part nord, a aquest primera construcció s'hi va adossar un cos a la façana del davant configurant una façana de galeria de dos nivells oberta cap al sud. L'estructura està bastida adossada al desnivell que fa el terreny, fet que determina que el costat sud l'edifici mostra una major alçada dels seus murs. En conjunt els murs són bastits amb paredat força irregular format per pedres desbastades de mides i formes diverses (especialment de mides més aviat petites al cos de galeria), i a les cantoneres carreus ben tallats. Pel que fa a les obertures en podem veure algunes d'emmarcades amb carreus ben tallats formades amb llinda plana monolítica i ampit de pedra lleugerament sobresortit i amb una senzilla motllura. Altres obertures són de formació més senzilla, alguna amb llinda plana de fusta com és el cas de la porta de la façana sud (que sembla el resultat d'una modificació). Destaca especialment, la façana sud en la que s'obre dos nivells de galeria, a planta baixa i planta segona. Presenta la mateixa configuració als dos nivells, en cadascun consta de dues obertures d'arc de mig punt lleugerament rebaixat fet amb lloses i separades per un pilar. La galeria de la planta primera té l'ampit format pel mateix mur de pedra, i l'obertura del costat de llevant ha estat parcialment cegada, a la segona planta les baranes són de fusta. Les galeries queden ubicades ocupant la part central i de llevant, al costat de ponent trobem una finestreta a la planta primera (de carreus ben tallats) i a la segona, una altra finestra de mides petites, a la planta baixa una porta d'accés a l'interior, i clou la façana una obertura a nivell de sotacoberta disposada centrada sota la línia de carener. L'edifici té algun cos menor adossat a la part posterior. Al davant de la casa, en el costa sud hi ha un cobert de murs de pedra, i les restes d'alguna altra estructura. | 08050-9 | A la zona de Llinars. | Les notícies més antigues del lloc de Can Cabra són de fet referides a l'església de Santa Coloma. Aquesta església cal situar-la dins el límits de la Vall de Lord i del comtat d'Urgell. La primera menció documental es remunta al segle XI, en l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, datada l'any 1040. En aquest document entre les possessions que tenia el dit monestir a la Vall de Lord s'hi menciona l'església de Santa Coloma i la de Sant Martí de les Canals de Catllarí, amb tots els seus delmes, primícies, oblacions i drets espirituals. Al segle XVIII consta com església sufragània de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, junt amb les veïnes esglésies de Sant Serni de Terrers i Sant Martí de les Canals de Catllarí. Totes elles constaven a l'oficialat de Sant Llorenç de Morunys. En l'actualitat l'església de Santa Coloma de Can Cabra figura com a capella particular de la masia de Can Cabra. Can Cabra consta documentada des del segle XVII. Altres mencions són ja referides en els llibres d'amillaraments de mitjan del segle XIX. | 42.1330900,1.7051500 | 392986 | 4665365 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44950-foto-08050-9-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44958 | La Costa de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-vilaverd | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia de la Costa de Vilaverd situada a l'extrem nord-oest del municipi, prop del límit del terme municipal. Es tracta d'una casa de planta rectangular amb algun cos menor adossat, consta de planta baixa, primera i segona, té coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està construït adossat al marge que forma el desnivell del terreny. La casa és bastida amb murs de paredat format per pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres carreus ben tallats i polits. La façana principal és orientada cap al sud-est, presenta una distribució uniforme i regular de les obertures repartides en tres eixos verticals. L'eix central és el més destacat, a la planta baixa la porta d'accés que és de brancals de grans carreus i llinda en arc de mig punt fet amb maó posat a plec de llibre, per sobre ocupant la part central de la façana una galeria de tres obertures en arc també de mig punt també fet amb maó, aquestes obertures són a mode de balcó ampitador. Les obertures de la galeria són emmarcades amb la llinda feta amb maó massís posat a plec de llibre, i els pilars de suport i separació de les obertures també amb maó massís posat pla i que presenten una senzilla decoració a la part de l'imposta de l'arc realitzant una motllura a mode de capitell. Per sobre una finestra i per damunt una petita obertura circular. A costat i costat de l'eix central hi ha una obertura per planta, totes són senzilles, amb un mateix acabat fet amb maó massís als brancals i les llindes amb arc molt rebaixat, quasi pla, fet amb maó posat en vertical. A la resta de façanes hi ha menys obertures i no disposades tant regularment, la majoria són de factura similar a les de la façana principal. A les façanes laterals de llevant i de ponent trobem cossos adossats de tant sols un nivell, el del costat est és d'accés des de la façana sud-est. Al costat de llevant de la casa hi ha un paller, és una estructura de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants, bastit amb murs de pedra. La façana principal també està orientada cap al sud-est; la planta superior mostra dues grans i àmplies obertures que ocupen tota l'amplada de la façana amb un únic pilar al centre, encara conserven els travessers verticals de posts de fusta que protegeixen les dites obertures. A la part posterior d'aquest paller i de la casa hi ha un altre porxo. Al voltant de la casa, tant al costat nord com al sud, hi ha altres construccions i annexes destinats a l'explotació agropecuària, bàsicament coberts pel bestiar i magatzems. La casa, el paller del costat de llevant i la resta de construccions del davant delimiten l'era que pel costat de llevant quedava closa per un baluart amb una porta d'accés. A la part posterior de la casa junt amb el porxo que hi ha en aquest costat nord, i el del costat est també delimiten una pla a mode d'era i que configura el pla d'accés actual a la masia. La casa està situada en una zona molt oberta i envoltada de camps de conreu i pastures. Vers el sud-est de la masia, a uns 250 metres de distància, hi ha l'església romànica de Sant Salvador de Vilarverd. | 08050-17 | A la zona de Llinars. | La masia de la Costa de Vilaverd no consta documentada fins època moderna en ple segle XIX a través del llibres d''amillarament'. De fet, l'acabat i configuració arquitectònica de les façanes assenyala una tipologia constructiva pròpia del segle XIX. Tot i això, no es pot descartar que la masia ja existís amb anterioritat i que l'estructura que visible avui respongui a una obra de reforma o reconstrucció important de la masia; es creu que pot tractar-se d'una masia originària del segle XVII o XVIII. Propera a la masia hi ha l'església romànica de Vilaverd que segons les fonts bibliogràfiques degué funcionar com a capella privada de la masia a partir del segle XVII (VVAA:1994: 67). | 42.1430300,1.7072400 | 393176 | 4666466 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44958-foto-08050-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44962 | Rectoria de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII/XVIII | La rectoria de Llinars es troba adossada al costat de ponent de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars conformant un mateix conjunt arquitectònic. La casa consta de planta baixa, primera i golfes, a més d'un petit 'entresol' a l'angle de ponent. L'edifici és cobert a dos vessants amb el carener orientat paral·lel a la façana principal que obre cap al sud-oest; la coberta de l'església i la rectoria comparteixen el mateix pla mostrant-se com una mateixa estructura. La planta és quasi rectangular. Els murs són de paredat més aviat irregular, ja que hi ha força presència de pedres de mides i formes diverses, tot i que també hi ha alguns carreus desbastats, i a les cantoneres peces més ben tallades. La majoria de les obertures són força senzilles quasi sense cap element arquitectònic a destacar, diverses són de llinda plana de fusta. La façana principal mostrava una distribució regular de les seves obertures amb dues àmplies obertures d'arc lleugerament rebaixat a la planta baixa, que de fet configuraven un gran porxo obert tant per aquesta façana i per la del costat de ponent, on hi havia una altra obertura; actualment tant sols es manté l'obertura més propera a l'església que forma un porxo davant la porta principal d'accés. Les altres obertures es van tapiar i l'espai allotja una petita estança a la planta baixa (d'ús de l'ajuntament) i es va crear una mena de pis intermig entre aquesta estança i la planta primera, aquest pis és tant sols un passadís amb una cuina formada per una pica i uns fogons i un parell d'habitacions; l'accés a aquest nivell intermig és igualment a través de l'escala principal d'accés. A la façana principal en el nivell de la planta primera trobem dos balcons amb un petit voladís i barana de ferro, i una altra obertura a mode de balcó però sense barana. Les altres dues façanes, sobretot la que mira més cap a ponent, mostren una distribució força irregular de les seves obertures. L'interior de la planta baixa està ocupada per unes petites estances, en una de les quals hi ha unes escales que condueixen a un petit celler o rebost. Al costat esquerra de la porta d'accés hi ha les escales que ens condueixen a la planta primera, i en el primer replà al petit entresòl. Hi ha una altra porta d'accés des del mur de ponent, on unes escales conflueixen en el mateix lloc que la principal. A la planta primera tenim, al costat nord-est, una habitacio amb alcova (avui modificada), la cuina i la llar de foc. Al costat sud-oest, al centre hi ha una gran sala, a un costat una gran habitació amb una alcova amb una obertura amb motllures de guix al seu contorn, i a l'altre costat de la sala unes altres habitacions i l'accés a l'església a través del cor. Les golfes són un gran i ampli espai, amb només una parell d'habitacions, i l'accés a la part superior de la volta de l'església. | 08050-21 | A la zona de Llinars. | 42.1239100,1.7115500 | 393500 | 4664337 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44962-foto-08050-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La planta de la casa mostra major superfície en la planta primera, fet degut a que en aquest nivell la rectoria ocupa també la part superior de les capelles laterals i sagristia. De fet, l'església i la rectoria conformen un mateix conjunt arquitectònic que tot i que mostra modificacions degué ser bastit en un mateix moment. L'església està descrita en una fitxa a part. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 44965 | Sant Miquel de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-can-garriga | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Miquel de Can Garriga es troba situada al costat de la masia de Can Garriga, a uns pocs metres al seu costat nord-est, a la part alta del conjunt. Es tracta d'un petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elments de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell. Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102) La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14) | 08050-24 | A la zona de Llinars. | La capella sembla una obra contemporània, que segons ens indiquen les fonts publicades tenia la data 1880 gravada a la porta. Segons Armengou, 'Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per St. Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de la parroquial.' (ARMENGOU:1991:102) La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls. L'església hauria estat una capell privada de la masia. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44969 | Cal Jepolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepoli | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa de Cal Jepolí es troben situades a l'est de la gran masia de Can Garriga, però a certa distància d'aquest. Queda emplaçada dalt del vessant que s'aixeca a la vall del torrent de les Torrenteres, per sobre de la zona de les baumes de Sant Pere, una zona amb un fort i abrupte desnivell. Les restes de Cal Jepolí permeten identificar dos espais adossats que conformen una planta rectangular orientada vers el sud-oest cap on més s'obre la vall. Els murs són de poca alçada ja que a més estant molt coberts d'enderroc que en cobreix gran part de les estructures. Són murs d'entre 50 i 55 cm de gruix bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'espai que queda al costat més de llevant semblaria correspondre a la vivenda i el del costat més de ponent, potser era destinat al bestiar i/o magatxem. Tanmateix, les dimensions de les restes mostren una edificació petita, una caseta no gaire gran. Al costat de la casa hi ha un mur que sembla delimitar un espai a mode d'era. També hi ha alguns altres murs de marge i de les antigues feixes de conreu pel voltant. | 08050-28 | A la zona de Llinars. | Cal Jepolí consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1315600,1.7386700 | 395754 | 4665153 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44969-foto-08050-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44969-foto-08050-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La seva situació, en una zona elevada, amb tota la vall que sobre al davant, permet gaudir d'unes amplies vistes. La masia es troba en una zona de difícil accés. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44974 | Cal Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaques | XIX-XX | La masia de Cal Jaques es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta irregualar degut a que té adossades diverses construccions i cossos al seu voltant. L'estructura està bastida adossada al marge, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. Està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. Les parets mostren la superfície exterior recoberta amb un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, algunes són resultat de modificacions o adaptacions recents. A la façana principal, a nivell de planta baixa hi ha la porta principal d'accés, és de llinda en arc rebaixat fet de maó massís i muntants del mateix material. Damunt de la porta hi ha un balcó amb un petit voladís. Podem veure algunes obertures que també devien ser fetes amb contorn de maó massís, en la majoria però no es pot apreciar l'acabat. La distribució de les obertures en la façana principal era de manera regular a partir de tres eixos vertical d'obertures amb l'eix central més destacat. Al costat sud-oest hi ha un altra construcció que antigament devia haver estat destinada al bestiar o magatzem. I al costat nord-est hi ha altres construccions que junt amb la casa delimiten un pla que dóna accés a l'interior de la vivenda des de la planta primera. | 08050-33 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Jaques sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. Cal Jaques va ser coneguda durant uns anys per haver funcionat com a fonda. | 42.1262600,1.7106100 | 393426 | 4664599 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44974-foto-08050-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 44975 | Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querols | XVIII-XIX | La masia del Querols està situada en el vessant de la costa/muntanya que s'aixeca a llevant de Llinars, en concret per sobre de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. La disposició d'aquest vessant queda orientada vers ponent i amb la casa enclavada seguint l'orografia del terreny. Així, queda emplaçada en una zona amb fort desnivell. La casa mostra planta rectangular, orientada seguint l'orografia del terreny, quedant adaptada al pendent però sense que l'estructura s'hi adossi. És un edifici de planta baixa, primera i segona o sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana on hi ha la porta d'accés que és la sud. Els seus murs són de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, en algunes parts amb un acabat més uniforme que en altres, i les cantoneres carreus de pedra ben tallats i polits; cal dir que les façanes, especialment la sud, presenten diverses reparacions i/o modificacions en les obertures que aporten un acabat una mica bast i heterogeni. La majoria de les obertures, entre les quals també la porta d'accés situada a la façana sud, són de llinda de fusta i muntants de carreus, en algun cas també de maó massís. També n'hi ha alguna de senzilla sense ni tant sols la llinda de fusta, i alguna de petitona a planta baixa, del tipus espitllera, petita i allargada i emmarcada per quatre o cinc carreus. A la façana sud, sobre la porta d'accés hi ha una filada amb tot de forats de bigues de fusta, que sembla que haurien conformat o un porxo o un balcó de voladís, sembla més probable aquesta darrera opció ja que a planta primera també hi ha unes obertures modificades entre les quals una porta que fou reconvertida en finestra. A la façana de ponent, la que queda més oberta cap a la vall, hi ha a planta primera dues finestres molt properes situades centrades en la façana, que sembla que havien estat lleugerament diferents, almenys més grans. També a la façana més nord hi ha modificacions en les obertures. Un element curiós és que en cadascuna de les façanes sud, oest i nord, hi ha unes dues obertures (a la sud una tapiada) en que una única biga de fusta és compartida com a llinda per a ambdues obertures. Al mur posterior o de llevant, el que queda més aprop del marge del terreny, hi ha la traça dels carreus de l'espai ocupat per la pica a la planta primera i al costat, l'estructura de cos exempt d'un forn de pa. Al davant de la casa, en el costat sud, hi ha les restes d'una construcció que es troba parcialment ensorrada i coberta de vegetació. Està bastida adossada al marge de la feixa de sota la casa, permeten tenir accés a peu pla des del mateix pla de la casa i sembla que potser també des de la feixa de sota. No és una estructura gaire gran, consta almenys de dos nivells i planta rectangular, i mostra amb les obertures vers al davant de la casa. Es tracta d'un edifici que semblaria haver estat destinat al bestiar i a magatzem. | 08050-34 | A la zona de Llinars. | A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Cal Carol. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. | 42.1239300,1.7169800 | 393949 | 4664333 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia Querols també apareix grafiada com a Can Carols.En el moment de la visita a la masia, l'estructura del forn de pa es trobava parcialment desmuntada, conservant la volta de lloses (vista des de l'exterior), i permeten veure una visió inusual de l'estratigrafia de les diferents capes que conformen la base del forn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44976 | La Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grau | XVI-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia la Grau està situada dalt d'un petit morral que s'aixeca en la muntanya que es troba al sud-est de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars/del nucli de Llinars. La masia està coformada per almenys dues construccions diferenciades i separades, adoptant el conjunt una planta allargada que es disposa seguint la topografia del morral en sentit nord-sud. Les construccions es troben en procés d'enrunament i molt cobertes per la vegetació, però conserven una alçat important dels seus murs. Així a la part nord trobem un edifici de planta quadrangular amb un cos sortit al mur de ponent. Sembla que almenys constava de dues plantes, actualment en alguns punts conserva més de tres metres d'alçada dels seus murs. Els seus murs, d'uns 50-55 cm de gruix, són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans blocs de pedra ben tallats. La construcció mostra una porta d'accés al mur que està al costat nord-est, és de brancals fets amb grans carreus de pedra desbastada, la llinda no es conserva. Al costat sud hi ha l'edifici principal, es tracta d'una construcció que té una forma allargada, rectangular amb algun reclau o cos sortint, l'estructura s'adapta a la topografia del terreny determinant que quedi orientada amb les obertures principals com les portes d'accés al costat de ponent, i a la vegada també determina que l'edifici presenti un alçat diferent de les seves façanes segons la topografia, així al costat sud, part de les estructures presenten un alçat molt superior ja que els seus murs es fonamenten molt per sota que la resta anant a cercar el terreny ferm situat en la feixa inferior/ i seguint el perfil de la roca on s'assenta... Aquest edifici està formada de fet per un conjunt d'almenys tres construccions bastits de manera independent i que per tant responen a fases constructives diferenciades. Així almenys podem distingir tres estructures o fases. L'estat però de les estructures, amb el perill que comporten així com la vegetació que cobreix gran part dels murs no permeten fer una bona lectura de la seva seqüència cronològica. Així, podem dir que hi ha dues estructures principals que es trobem adossades conformant la planta allargada (semblaria que la més al sud és bastida primer i la del costat més nord s'hi adossa després), i a l'extrem sud-oest un altre cos que no és solidari amb el que queda al seu costat sud-est però que es pot dir que s'hi adossa amb posterioritat. L'acabat dels murs també és diferent, mostrant l'estructura del costat sud un aparell de grans carreus desbastats col·locats regularment en filades, i un gruix d'uns 80 cm, en aquest hi ha una porta d'accés situada a la façana que mira a ponent, és (la porta d'accés queda en una cota lleugerament superior que la del cos nord) una obertura feta amb carreus als brancals i una gran llinda plana monolítica. L'edifici adossat al costat nord és bastit amb murs que conformen un paredat fet de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, sense mostrar unes filades tant uniformes com en l'altre cos; en aquest podem veure la porta d'accés també oberta cap a ponent, conformada per uns brancals de carreus ben tallats i polits i una llinda en arc carpanell (potser de finals del segle XVIII), amb un acabat igual que als muntants. En aquesta façana també podem veure una petita finestreta emmarcada en carreus del mateix acabat, la llinda és plana monolítica. A l'extrem sud-oest, el cos afegit és carreus desbastats, més o menys polits iforça grans junt amb algunes pedres irregulars, però en conjunt mostrant un aparell bastant regular amb les peces posades seguint filades, i a les cantoneres grans carreus. L'accés a aquest cos és pel costat nord, quedant al costat de la porta d'accés que dóna entrada a l'edifici al qual s'adossa en aquest costat sud-est, la porta només conserva els brancals que són de carreus. | 08050-35 | A la zona de Llinars. | Es fa difícil aportar dades cronològiques al conjunt de les estructures i de les diferents fases constructives que conformen la masia de la Grau. Hem d'assenyalar que tampoc disposem de documentació que ajudi a poder-ne precisar les cronologies i els orígens. Es probable que les fases més antigues identificables es corresponguin a una obra del segle XVII, potser fins i tot finals del segle XVI (ja que a més si al segle XVI ja existís és probable que aparegués en el fogatge de 1553). D'altra banda, alguns dels elements de l'estructura que sembla més antiga tampoc no permeten apuntar un origen anterior. Pel que fa a la construcció l'ampliació de la casa pel costat nord (la que s'hi adossa) presenta alguns elements arquitectònics, com són la mateixa porta d'accés que té paral·lels cap a finals del segle XVIII i fins i tot XIX. Pel que fa als altres elements es fa difícil donar aproximacions cronològiques, totes però semblen estructures més aviat d'època moderna que podrien situar-se entorn als segles XVIII i XIX. Així, a nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència La Grau.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. La casa de Querols es troba emplaçada en la mateixa vessant de la muntanya a no molta distància vers el nord-oest. | 42.1221100,1.7178400 | 394017 | 4664130 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es troba envoltada per camps de conreu i antigues feixes algunes actualment ocupades per massa forestal, aquests sobretot s'estenen pel vessant de llevant i part del de ponent que són les àrees amb menys desnivell. El morral on es troba ubicada la Grau té continuïtat cap al sud, on s'estén un petit i allargat turonet on es localitzen les restes del Castell de la Grau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44978 | Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-clot | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa anomenada el Clot estan situades a peu del torrent de Cal Company. Les estructures conservades es troben molt cobertes de vegetació fet que en fa més difícil veure les seves característiques constructives. L'edifici està bastit adossat al terreny que té un lleuger pendent. Mostra una planta rectangular, bastida amb murs d'uns 50-55 cms de gruix, són de pedra irregular i carreus desbastats a les cantoneres. L'edifici mostra dos cossos paral·lels orientats més o menys nord-sud. En el cos del costat més de ponent hi ha la traça d'una porta d'accés d'entorn a 1,40 cms d'amplada, de la que només veïem els brancals, fets de carreus desbastats. Al cos de llevant sembla que potser també hi havia un altre accés a través del costat sud. | 08050-37 | A la zona de Llinars. | En un article de Mn. Armengou s'aporta un llistat de les barraques que a la segona meitat del segle XIX es van construir com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Tant en l'explotació directa al bosc, com en el treball a les serradores que estaven ubicades a la zona de la Ribera, Cal Fargalló i la Cantina. Entre aquestes barraques hi ha esmentada Cal Calot, que podria correspondre a Cal Clot. (ARMENGOU, 1991:92-142). Pel costat de la casa del Clot hi circulava el ferrocarril i el cable que es van construir per treure la fusta dels boscos de la zona de Canals de Catllarí i de les rodalies. | 42.1204000,1.7207100 | 394251 | 4663936 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44978-foto-08050-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44979 | Mataplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mataplana | XVII-XVIII | La masia de Mataplana està situada cap al sud-oest del Serrat de la Corba, en un morral a més de 1.300 metres d'alçada, que s'obre cap a les valls del torrent de Cal Company i de la rasa del Pelat. La planta de la casa és de forma rectangular amb un reclau entrat a l'angle nord-est. De fet, la configuració de la planta ve determinada per la unió de dues estructures o cossos. Així, l'estructura del costat més de ponent, defineix una planta rectangular, és de planta baixa i planta primera, té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra a l'oest. Aquesta estructura té adossat un cos a l'angle sud-est que és de planta quadrangular, consta de planta baixa i planta primera o sotacoberta, i la teulada és a un sol vessant desaiguant cap a llevant. En conjunt tota la casa està bastida amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars (part del mur de llevant així com l'extrem sud-oest mostren un paredat més irregular). La façana principal, orientada a ponent, és la que presenta més obertures, la porta d'accés és de llinda plana de fusta i brancals de carreus, tot i que el seu pas va ser lleugerament reduït formant uns nous muntants de maó massís. Al costat nord de la porta hi ha la traça d'una altra obertura de característiques força similars que va ser reconvertida en finestra. La majoria de les finestres segueixen la mateixa tipologia que la porta, de brancals de carreus i llinda plana de fusta; també hi ha algunes finestres conformades per quatre carreus, un per costat, definint una obertura petita i allargada. A la façana sud hi ha una altra porta d'entrada és de la mateixa tipologia esmentada, llinda de fusta i carreus als muntants. La casa té adossat dos cossos, un a la façana oest, a l'extrem més nord, i l'altra a la part posterior, on l'estructura fa un reclau; ambdós són de planta baixa. Al nord-est de la casa hi ha el paller, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. Els murs són de pedra que conformen un paredat irregular i a les cantoneres carreus desbastats. La façana principal mostra un parell d'obertures a la planta baixa i a la planta primera mostra dues grans obertures que ocupen una amplada important de l'estructura, configurant les típiques grans obertures dels pallers. L'estructura del paller ha estat reforçada recentment, especialment en el contorn de les obertures del nivell superior. La construcció està bastida adossada a un marge fet que li permet tenir accés al nivell superior des del costat de llevant, on el terreny és més elevat. | 08050-38 | A la zona de Llinars. | Una de les escasses referències documentals que tenim de la masia Mataplana la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència a la casa Mata Plana. | 42.1240700,1.7334000 | 395306 | 4664328 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44979-foto-08050-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 44980 | Cal Pa i Sopes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pa-i-sopes | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat estat d'enrunament. | Les restes d'aquesta masia es troben ubicades al peu de la pista que condueix cap a la masia de Matapala. Les estructures conservades mostren una construcció de planta rectangular, d'uns 5,50x5,70 m. Els seus murs, d'uns 50 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats, tant sols es conserva una alçada d'entorn al 1,20-1,50 m. La casa es troba orientada cap al sud-est, al centre del mur d'aquesta costat hi ha un obertura d'entorn al metre trenta. Al davant de la casa hi ha un ampli planell delimitat per un mur. | 08050-39 | A la zona de Llinars. | Cal Pa i Sopes consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Segons Mn. Armengou a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1245400,1.7372800 | 395628 | 4664375 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44980-foto-08050-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44981 | Cal Tirador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tirador | XIX-XX | La masia de Cal Tirador es troba situada a prop del riu de Llinars, al davant del càmping Aiguadora. La casa té planta quadrangular, consta de planta baixa, dos plantes pis i planta sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada a ponent. L'estructura està bastida adossada al marge. La superfície exterior de les seves parets mostren un revestiment que no ens permet veure el material constructiu. Pel que fa a les obertures, tampoc en podem veure els elements que les configuren. La façana principal presenta una distribució uniforme i regular de les serves obertures, distribuides a partir de tres eixos verticals. A planta baixa al centre hi ha la porta d'accés, és de llinda en arc lleuferament rebaixat, a costat i costat té un finestra. A la planta primera i segona les obertures centrals es mostren a mode de galeria oberta, són de llinda en arc de mig punt, i a costat i costat una finestra. Aquestes finestres dels costats, es troben situades en un pla lleugerament enretirat respecte la resta de la superfície de la façana, fet que permet distingir la traça d'unes obertures amb arc de mig punt modificades en la finestra actual. Així, sembla que en aquestes dues plantes en origen hi havia una àmplia galeria oberta de tres obertures per planta. Al nivell sotacoberta hi ha una altra finestreta al centre. La resta d'obertures es troben distribuides de forma més ordenada en la resta de façanes. La casa té accés directe a peu pla pel costat de llevant en la planta primera. També compta amb un altre accés, és a través d'una escala exterior situada en la façana sud i que condueix a la planta segona. L'edifici té un cos adossat al costat est i un altre al costat nord, i alguna altra estructura independent per la banda sud. | 08050-40 | A la zona de Llinars. | La tipologia constructiva de Cal Tirador sembla correspondre a una obra bastida cap a finals del segle XIX o ja al segle XX. | 42.1276800,1.7100600 | 393383 | 4664758 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44981-foto-08050-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 44982 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58): 'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet. Pp. 129. | XVIII-XX | La masia de la Mata es troba situada al costat sud de l'església o santuari de la Mare de Déu de la Mata. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, dues plantes pis i sotacoberta. La teulada és a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. L'edifici està bastit adossat al marge. Els murs són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes divereses, i cantoneres de carreus desbastats. La porta principal es troba situada a la façana nord-est, és de llinda en arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre. La majoria de les obertures són resultat de modificacions diverses, són poques que presentin algun element arquitectònic a destacar, en podem observar alguna de llinda plana monolítica i carreus als brancals. Pel que fa a les obertures cal destacar que a la façana sud-oest es mostra oberta amb una galeria a la planta primera, segona i sotacoberta. Les obertures d'aquestes galeries ocupen la zona central de la façana, és de línies rectes, delimitades per els murs acabats amb carreus ben tallats als laterals i les llindes de bigues de fusta. Les baranes són de fusta. A nivell de golfes, la galeria queda situada directament sotacoberta, amb el carener al centre. A la façana nord hi ha una altra porta és de llinda en arc rebaixat de lloses posades a plec de llibre i muntants de carreus. Al costat nord-oest hi ha un annex amb la coberta ensorrada, sembla que hauria estat destinat al bestiar. A la banda nord-est de l'església hi ha les restes d'una altra construcció, avui també parcialment ensorrada, i que sembla que era destinada a paller. | 08050-41 | A la zona de Llinars. | La majoria de referències que tenim del lloc de la Mata són referides al Santuari. Es tracta de notícies dels segles XVIII i XIX. La masia de la Mata sembla correspondre a una estructura bastida al segle XVIII. Les úniques referències documentals són les mencions de la masia en els llibres d'amillaraments del segle XIX. En concret només apareix citada en el llibre'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), i en els posteriors. | 42.1282900,1.7126800 | 393601 | 4664822 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44982-foto-08050-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És utilitzada com a segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44983 | Can Monenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monenys | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XII-XIX | La casa està dempeus però es troba en mal estat de conservació, presenta part de la teulada enfonsada, algunes esquerdes importans, i molta heura a les parets que afavoreix la degradació de la construcció. | La masia de Monenys es troba situada per sobre del Santuari de la Marededéu de la Mata, i a peu de la pista que porta cap a Can Garriga. Es tracta d'una casa de planta rectangular, conformada per planta baixa, primera i sotacoberta. L'estructura està bastida adossada al terreny que és en desnivell, fet que determina que pel costat de llevant els murs presentin menor alçada. L'edifici mostra dos cossos adossats corresponents a fases cronològiques diferents. L'estructura més antiga és el cos situat al costat nord, és de planta rectangular i coberta a un sol vessant que desaigua cap a tramuntana. Aquesta estructura està bastida amb carreus ben tallats, força regulars i disposats a trencajunt en filades uniformes. Hi podem veure algunes obertures que s'han obert amb posterioritat. Al costat de llevant hi ha una petita finestra, avui cegada, emmarcada per quatre carreus que en la llinda mostra un arc de lleugerament apuntat. A aquesta primera estructura se n'hi va adossà una altra amb posterioritat, és un cos al costat sud, mostra els mateixos nivells, però en aquest cas té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Aquesta estructura està bastida amb un paredat força irregular fet amb pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats. La porta principal d'accés és a la planta baixa de la seva façana sud, és una obertura amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Aquesta tipologia d'obertura també la podem veure en la majoria de finestres. Al costat de ponent de la planta baixa hi ha l'escala d'accés al nivell superior, és de graons de pedra. Al davant de la casa hi ha l'era, amb el paller al costat de ponent. L'estructura del paller es troba sense coberta i en procés d'enrunament. | 08050-42 | A la zona de Llinars. | L'estructura arquitectònica de la casa ens mostra una part amb una configuració, un tipus d'aparell i algun element arquitectònic que ens apunten cronologies medievals. Així, sembla que el cos del costat de ponent es pot correspondre amb una mena de torre o petita casa forta d'època medieval (potser entorn al segle XII-XIII?). D'altra banda, l'ampliació de l'edifici pel seu costat de migdia comportant la conversió de l'edifici en una masia, sembla que pot ser ja d'època moderna, podria ser de cap al segle XVII. | 42.1320700,1.7167800 | 393946 | 4665237 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica la llegenda de la troballa de la Marededéu del veí Santuari de la Mata, fou un bou de la masia del Monnell que va trobar-la amagada dins una mata de gerd i boix. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 44984 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes | XII-XIX | La casa està dempeus i no mostra problemes importants. | La masia de Sorribes es troba a l'extrem nord-est de la vall del torrent de Llinars, amb vistes àmplies sobre la conca del torrent. La masia conforma una estructura complexa i de planta irregular formada per diferents cossos que són el resultat de les diverses ampliacions i modificacions que ha experimentat la casa al llarg dels segles configurant-la tal i com la veïem avui dia. L'edifici està bastit sobre un terreny amb desnivell, fet que li permet tenir accés per diferents nivells i determinant que les seves façanes mostrin alçades distintes. Es pot identificar una estructura més antiga, l'originària que ocupa part central del costat nord. Aquesta estructura és identificable des de la façana nord i des de la façana sud, en el punt que dóna un ampli passadís interior i també des de l'interior de la casa. No es conserva la part corresponent al mur de llevant, potser eliminat en fer l'ampliació de la casa cap a aquest costat. Aquesta estructura està bastida amb murs que formen un aparell regular fet de carreus ben tallats i disposats en filades i a trencajunt. Aquest cos mostra un gruix dels seus murs d'una amplada considerable. Aquesta estructura sembla doncs, correspondre a una mena de torre o casa forta d'origen medieval. A partir d'aquesta primera estructura l'edifici es va anar ampliant i creixent, conformant ja una estructura de masia. Les primeres ampliacions van ser vers cap costat de llevant definint una planta quadrangular en l'estructura de la casa. També es va conformar una estructura de planta allargada i dos nivells al costat sud, i tancant pels costats de llevant i ponent amb un mur que uneix aquesta estructura amb la casa conformant una mena de clos o baluard (incialment sembla que no seria cobert i amb posterioritat es va cobrir amb una teulada formant un mateix vessant amb el cos sud). L'accés a l'interior del conjunt és pel costat de llevant a través d'un porta d'arc de mig punt adovellat. Al costat oposat, una altra obertura dóna a una escala exterior que permet accedir a la part baixa de l'estructura del costat sud. L'edifici també s'amplià per tot el costat de ponent, ampliant l'estructura de la casa per aquest extrem amb un cos de menor alçada que la resta de la casa. Al costat d'aquest cos trobem un altre baluard que dóna a les estructures situades al costat sud de la casa i a les escales exteriors esmentades abans. Pel costat sud i sud-est, hi ha altres cossos d'estructura allargada disposats adaptant-se al terreny de manera esglaonada, el conjunt són estructures destinades al bestiar i a magatzem, de la mateixa manera que la part baixa dels cossos ampliats tant pel costat nord-est com pel sud. El conjunt mostra diferents tipus d'acabat dels seus murs, fet que respon a les diferents fases constructives que ha anat experimentant, així podem observar alguns paraments d'aparell força regular i d'altres de configurats per un paredat irregular, en algun element interior hi ha presència de maó massís, però l'element constructiu principal és la pedra. Gran part dels murs exteriors havien estat totalment revestits d'un arrebossat de morter, el qual avui només es conserva parcialment. Pel que fa a les obertures, a més de la porta d'accés de llevant, ja esmentada, podem veure vàries finestres fetes amb carreus als muntants i llinda plana de fusta, també n'hi ha alguna amb llinda plana monolítica, i algun ampit de pedra sobresortit. Cal dir, però, que la masia es mostra molt tancada, amb poques obertures, o si més no molt amagades. En aquest sentit el cos de la casa pròpiament a planta sotacoberta té vàries finestres però quasi no s'identifiquen, són del tipus espitllera, amb un molt petita obertura per la part exterior i per contra per dintre són prou amples. A l'angle sud-oest, hi ha dues espitlleres amb molt bona visió sobre la vall. | 08050-43 | A la zona de Llinars. | La masia de Sorribes ens mostra una part de l'estructura que podem atribuir al període medieval, mostrant una configuració arquitectònica que pot correspondre a una mena de torre. Cal tenir en compte que la casa es troba molt ben ubicada sobre la vall del torrent de Llinars, a peu del camí que puja cap a Canals de Catllarí, amb vistes cap a la masia de Moneny, on s'hi identifica una altra estructura del tipus torre, força similar. La bibliografia ens fa menció de la quadra de Llinars o de Sorribes, de la qual en seria part central, almenys a nivell administratiu, la masia de Sorribes. Tot i que algunes de les cites s'hi refereixen a l'època moderna, és una configuració que deu tenir els seus orígens en època medieval. El canvi de funcionalitat de la casa, convertint-la amb masia, sembla una modificació realitzada cap a l'època moderna, potser entorn als segles XVI o XVII, caldria analitzar a fons l'estructura i la documentació per tal de poder establir una seqüència cronològica de l'arquitectura de la masia i de la seva història. Al llarg de l'època moderna i fins i tot contemporània la masia va experimentar diverses modificacions i ampliacions. Cal dir, que el fet de que l'estructura, sobretot en la part de la casa, es mantigui tant tancada amb presència de diverses espitlleres, algunes molt ben situades, ha fet pensar que pot tenir alguna vinculació amb alguns dels conflictes esdevinguts al llarg de l'època moderna i contemporània. Són tant sols hipòtesis que no estan confirmades a nivell documental. Tant Sorribes com el molí de Llinars s'esmenten en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). | 42.1327000,1.7088600 | 393292 | 4665317 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44984-foto-08050-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) L'interior de la casa ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles, i les seves funcions i espais també degueren anar-se adaptant. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. A la planta baixa, al costat nord-est hi ha la cuina amb l'antiga llar de foc tancada amb envans a l'angle nord-est (sembla que al costat hi hauria hagut un forn de pa amb cos exempt adossat al mur nord). La planta primera conserva restes d'una estructura d'una altra llar de foc, sembla que anteriorment tot l'espai configurava una sola gran sala amb motllures de guix a la part superior de les parets. Les golfes és un espai únic. La masia es conserva aturada en el temps, mantenint encara alguns elements que actualment són difícils de veure, graners, l'habitació de la llar de foc, envans de travesseres de fusta, alguns fogons, etc. La majoria dels forjats són de bigues de fusta, moltes amb motllura als angles i revoltons d'obra i guix. També hi ha algun paviment de lloses de pedra. La part de l'ampliació del costat nord-oest, està comunicat directament amb el menjador-cuina. En aquesta ampliació, tot i que hi ha una estructura de fogons en el passadís, la resta són habitacions. El cos del costat sud, té comunicació amb la resta de la casa a través de l'antic baluard, i que ara es mostra a mode d'ampli passadís amb el terra de lloses. En aquest cos la majoria de les estances eren destinades a habitacions (una conserva graners).Al peu del pendent on està emplaçada la masia hi havia hagut el molí del Llinars, del qual actualment només es conserva l'estructura de la basa reconvertida en piscina.Tot i que actualment no és habitada, fins no fa molt encara funcionava com a masoveria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44986 | Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valenti | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | La masia de Cal Valentí es troba situada al peu de la pista forestal que condueix a Can Garriga, quedant emplaçada al sud-oest d'aquesta darrera. Consta de dues construccions, la casa i el porxo o paller, estan col·locades de costat però no adossades, i orientades amb les façanes principals cap al sud-oest. La casa és de planta rectangular, constava de planta baixa, primera i potser també unes golfes. L'alçada conservada dels seus murs que en alguns punts arriba fins a la línia de la coberta, que devia ser de dos vessants i sembla que amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 60 cm de gruix, són de paredat fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures destaca la porta principal d'accés, d'una amplada considerable, és de brancals de carreus i llinda plana de fusta formada per una gran biga amb l'angle inferior tallat al bisell. Tot i que es conserven poques finestres, en podem veure alguna que és emmarcada amb carreus; a planta baixa n'hi ha una de petitona que mostra una obertura petita i allargada. A l'interior de la planta baixa podem veure un mur de càrrega de pedra i al costat de ponent de la porta d'entrada l'escala d'accés a la planta superior, de graons de pedra. Al costat de ponent de la casa hi ha l'estructura del paller, és una construcció de dos nivells i coberta a dos vessants, que tot i que no es conserva, s'identifica perfectamenta el pendent. Mostra una estructura bastant típica de paller, amb la façana principal definida per unes àmplies obertures amb un pilar central de suport dels forjats i carener. El pilar i les cantoneres són de carreus desbastats i els murs de paredat fet amb pedres irregulars. Davant la casa i el paller, un mur de pedra delimita la feixa on està ubicada la masia tot creant un pla al davant i costat a manera d'era. Aquest marge de pedra seca es mostra coronat per grans blocs rectangulars desbastats. Pel voltant s'identifiquen altres marges de les antigues feixes de conreu, ubicades pel voltant de la casa, sobretot pel costat sud i oest. | 08050-45 | A la zona de Llinars. | 42.1303200,1.7239400 | 394535 | 4665034 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 44988 | Cal Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-company | XVII-XVIII | La masia de Cal Company es troba situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, prop del límit amb Capolat i Guixers. La seva ubicació és en una zona planera i oberta al costat de la riera de Cal Company, en un punt de la vall propera a la confluència d'aquesta riera amb la del Coll de Jouet. L'estructura de la casa mostra planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat al mur nord i un al mur de ponent. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada vers sud-sud-est. La casa està bastida en una zona oberta però amb un lleuger desnivell, fet que determina que a la part posterior els murs tinguin menor alçada. Els murs són de carreus desbastats i algunes pedres més irregulars col·locat amb filades, tot i que no molt uniformes, i a les cantoneres carreus rectangulars més grans que els dels murs. Actualment els murs presenten un rejuntat ample de ciment pòrtland. L'alçada de la casa sembla que va ser augmentada en la remodelació de la coberta, en la façana principal es pot apreciar la traça de les anteriors vessants a una cota lleugerament inferior a l'actual. La façana principal és la que presenta major nombre d'obertures, en aquesta trobem la porta d'accés, és una porta adovellada d'arc de mig punt de peces de pedra ben tallada i polida, suportat sobre brancals de carreus, a la clau de l'arc la dovella presenta una decoració en relleu amb una inscripció incisa a l'interior que indica 'IPS LLS(¿) MARIA 1631' i a sobre una creu, no es llegueix molt bé, especialment la data (la centena pot interpretar-se diferent). A la planta primera hi ha diverses finestres interessants, dues a la façana sud, i una a la de ponent i una altra a la de llevant, es tracta d'obertures amb llinda plana monolítica, carreus al muntants i ampit lleugerament sobresortit i motllurat, totes són en pedra ben tallada i polida, amb els angles treballats amb diferents acabats, al bisell, en motllura còncava. La finestra centrada sobre la porta és de majors dimensions i amb un acabat de motllura més treballada. A la finestra de la façana de llevant hi ha una creu incisa a la llinda. També hi ha altres finestres emmarcades amb carreus, algunes amb només quatre peces, una per costat, i altres de formació més senzilla i amb cap element destacable. Algunes també són resultat de modificacions contemporànies. Al mur de llevant es pot apreciar una zona amb un paredat de carreus més grans que la resta del mur, que es deu correspondre a l'espai de l'antiga pica o una fornícula. Al mur posterior hi ha adossat un cos exempt petit de planta baixa i coberta a un vessant, podria tractar-se de l'estructura d'un forn de pa. I al mur de ponent hi ha un altre cos adossat, és també de planta baixa i coberta a un sol vessant, sembla correspondre a una obra de finals segle XIX o ja XX, i deu correspondre a l'espai destinat a fogaina, corts o magatzem. Al costa de ponent de la casa trobem altres construccions, hi ha un paller o porxo, de dos nivells i coberta a dos vessants, presenta els murs de pedra excepte la part alta que són de totxana, fruit d'una reforma actual. Al seu costat de sud-oest hi ha adossat un altre annex actual fet en totxana. Al costat nord-est de la casa hi ha un paller o porxo, està bastit adossat a un marge, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura bastant típica de paller amb unes àmplies obertures centrades en la façana i ocupant-la en gran part, amb un pilar al mig; aquesta façana obre cap al sud-oest, part de les obertures i de l'estructura ha estat modificada en èpoques recents. Al mur del costat més de llevant hi ha dos contraforts que reforcen l'estructura. La masia es troba envoltada per camps de conreu. | 08050-47 | A la zona de Llinars. | Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Compan' o 'Cal Campan', pensem doncs que es correspon a aquest mas. Els elements arquitectònics de la casa però, en apropen a unes cronologies anteriors que poden remuntar-se fins al segle XVII, a la porta d'entrada de la casa hi ha una data incisa que sembla indicar 1631, no és molt clara però la tipologia de la porta pot correspondre a aquest període. D'altra banda, algunes de les finestres poden també situar-se dins aquest segle, alguna podria ser més tardana, ja més de ple segle XVIII. | 42.1179200,1.7148500 | 393763 | 4663668 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és utilitzada com a segona residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44989 | Cal Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernis | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Bernis es troba en procés d'enrunament, mostrant un alçat conservat dels seus murs entorn als tres metres en els punts més alts. A més, les runes es troben molt cobertes de vegetació, fet que en dificulta la seva visió. Les restes defineixen dues estructures o cossos de planta rectangular adossades, ambdues es troben bastides arrambades al marge en el desnivell que conforma el mateix terreny. Els murs són construïts amb paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. A la part posterior de la casa hi ha una estructura que podria correspondre a un pou. Davant de la casa es defineix un pla delimitat per un mur de marge. En l'entorn immediat s'hi localitzen diverses feixes de conreu abandonades. | 08050-48 | A la zona de Llinars. | Cal Bernis consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Es troben ubicades sobretot a la zona de Llinars, i consta que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Aquests es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals o treballar a les serradores. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1131900,1.7205700 | 394228 | 4663136 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 44992 | Cal Sorribons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribons | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Sorribons es troba emplaçada en una feixa situada en el pendent de la costa que s'aixeca al nord de la masia de la Costa de Vilaverd. Actualment les construccions que conformen la masia estan en procés d'enrunament, tot i això es pot observar encara l'alçada total que tenia la casa, mostrant planta baixa, planta primera i unes petites golfes; es pot veure també la traça de la coberta que era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els murs són fets amb amb carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars allargades de pedra desbastada i més o menys polida (el gruix dels murs de façanes és d'uns 55 cm). La casa té planta rectangular, amb una part que conforma l'estructura originària i una ampliació adossada al costat de ponent que allargà la planta de la casa per aquest extrem. És una casa de poca profunditat, fet que permetia que les bigues dels forjats es col·loquessin en sentit nord-oest a sud-est carregant en els murs de façana principal i posterior. La façana principal, orientada cap al sud-est, és la que ens permet veure algunes obertures conservades, a planta baixa la porta principal és de brancals de carreus i llinda plana de fusta, a la planta primera sobre la porta d'accés hi ha un balcó de volada feta amb maó massís i barana de ferro i l'obertura que hi donava accés és de traça senzilla, rectangular i també amb llinda de fusta. També podem veure finestres amb llinda plana monolítica i altres amb dintell pla fet amb maó massís. De l'interior poca cosa es pot assenyalar, mostra la distribució clàssica de la planta baixa destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, en aquesta es conserva al mur posterior la boca del forn de pa i part del cos de la volta. Al costat de llevant de la casa hi ha les restes de l'estructura del paller, sembla que era de dos nivells. Els murs són de pedres irregulars amb les cantonades de maó massís; la façana principal, també oberta cap al sud-est, mostra l'estructura típica d'una gran obertura amb pilar central també de maó. | 08050-51 | A la zona de Llinars. | Documentalment, únicament podem fer esment a les referències de la casa en els amillaraments del segle XIX i XX. Així, la cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Sorribons. Sembla que l'estructura de la casa pot tractar-se d'una construcció del segle XVIII. | 42.1461000,1.7074500 | 393198 | 4666806 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 44993 | La Casanova de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-les-fonts | XIX | La masia de la Casanova de les Fonts es troba emplaçada dalt de la vessant que s'aixeca al fons de la vall de Llinars. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta; té la teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Actualment la façana principal és la que obre cap a ponent, on trobem la porta d'accés a la vivenda. La masia va ser reformada a fons per tal d'adaptar-la a les necessitats actuals. Les façanes són acabades amb un revestiment que cobreix la seva superfície. | 08050-52 | A la zona de Llinars. | L'estructura actual de la casa no ens permet apuntar una cronologia per aquesta masia ja que no són visibles elements arquitectònics que ens donin informació. Hem d'esmentar però, que la majoria de masies per la zona que utilitzen la terminologia casanova o caseta, sovint són cases bastides entorn al segle XIX. | 42.1346100,1.7056100 | 393027 | 4665533 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és un habitatge de primera residència, però també compta amb una part destinada a turisme rural. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 45004 | Font de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garriga-0 | XIX | El brollador es troba trencat. El conjunt es veu abandonat. | La font de Cal Garriga mostra una estructura formada per un dipòsit que recull l'aigua, i el frontal on hi ha el brollador. El dipòsit és de planta rectangular, bastit amb murs de pedra i cobert amb volta encofrada també de pedra. El frontal és un mur fet amb carreus de pedra ben tallats i polits, la part superior és acabada en forma de corba seguint la traça de la volta interior. A la part superior de la façana hi ha una obertura rectangular que permet veure l'interior del dipòsit, i a la part baixa hi ha el lloc del brollador, actualment inutilitzat. Al peus del frontis unes lloses conformen un espai rectangular, una mena de pica. Actualment no està es ús. A la part del darrera de la font hi ha la rasa on es fa la captació d'aigua. | 08050-63 | A la zona de Llinars. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 45005 | Safareig de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-garriga | XIX | La masia està abandonada i en procés d'enrunament. | Aquest safareig es troba situat adossat al mur de la façana principal de la masia de Can Garriga, orientada al costat sud-est, quedant situat al costat mateix de la porta d'accés. Es tracta d'un safareig cobert o també es podria dir un espai d'acumulació d'aigua, tipus viver amb accés per poder rentar. L'estructura mostra una planta rectangular que queda oberta pel costat sud, la resta d'estructura més o menys queda tota soterrada, ja que està construït adossat al marge i a més per la part superior està cobrert de terra i herba. Les dimensions aproximades de l'interior són d'uns 5,18 metres per uns 3,00 d'amplada i una alçada màxima fins a la part central de la volta d'uns 2,50 metres, i d'entre 70 i 80 cms a la part que correspondria a l'alçada d'acumulació d'aigua. L'estructura és bastida amb murs de pedra amb l'angle vist fet amb grans cantoneres de pedra ben tallada i polida. L'espai és cobert amb volta de canó feta de lloses i pedres posades en vertical. Al frontis, un mur de poca alçada i uns 60-65 cms de gruix delimita l'espai per aquest costat obert i per tant l'alçada màxima d'acumulació d'aigua, aquest mur és coronat per unes lloses inclinades cap a l'interior, a manera de pedrís d'un safareig, d'aquí que es consideri com l'anomenem safareig tot i que les funcionalitats devien ser més diverses. | 08050-64 | A la zona de Llinars. | 42.1328000,1.7312100 | 395140 | 4665300 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 45008 | Font de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-querols | En el moment de la visita la font no rajava, però semblava que l'aigua era utilitzada per abastir la masia. | La font de Querols està situada al costat nord de la casa. És una font amb un dipòsit d'acumulació d'aigua. L'estructura del dipòsit resta soterrada aprofitant el desnivell natural del terreny i permetent que al costat de ponent es situï l'estructura o frontal de la font. La façana és obrada amb pedra, d'estructura senzilla, amb la part central en un pla lleugerament més enretirat permeten que l'aixeta quedi protegida. A la part superior del frontal hi ha un petit forat de ventilació, i a la part baixa, una pica de factura senzilla que recull l'aigua sobrant. La part de sobre del dipòsit de la font és coberta amb terra i herba, enmig hi ha un punt de registre o obertura d'accés a l'interior del dipòsit, és de petites dimensions i coberta amb unes lloses. Tot i que en el moment de fer la visita l'aixeta no rajava, sí que sembla que l'aigua era aprofitada per l'ús de la masia. | 08050-67 | A la zona de Llinars. | 42.1240300,1.7168500 | 393938 | 4664344 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 45012 | Pou de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-mata | L'estructura es troba en mal estat de conservació. | El pou de la masia de la Mata es troba situat al darrera de l'església. Es tracta d'un pou de planta circular, d'entorn al metre de diàmetre interior, i uns 60 cm de gruix del mur. L'alçada de l'estructura exterior és d'1,55 m, és feta amb pedres irregulars, excepte a l'obertura que és delimitada per carreus als brancals i una llinda planta monolítica. La superfície interior mostra un revestiment de morter lliscat. | 08050-71 | A la zona de Llinars. | 42.1285600,1.7126100 | 393595 | 4664852 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 45015 | Carreus de la façana de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-de-la-facana-de-lesglesia-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XII-XIII | En la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, al costat de la porta d'accés al temple, hi podem veure quatre carreus amb motius decoratius que es troben encastats en el mur. Estan ubicats al costat dret de la porta d'entrada, un mica per sobre de la línia de llinda i situats tres més o menys en la mateixa filada, i l'altre, per sobre i més proper a la porta. Es tracta d'unes peces reaprofitades (en bastir el temple modern) que es creu que serien de l'anterior església d'època medieval. Les peces són quatre carreus o blocs de pedra tallada i decorada, les característiques que mostren són les següents: -El bloc situat en una alçada per sobre dels altres tres que queden disposats més alineats, és una peça de forma més o menys rectangular (mostra parts escantonades) d'uns 60x38 cm. La part central es presenta lleugerament rebaixada conformant un rectangle, a l'interior del qual hi ha representades dues figures humanes de línies esquemàtiques fetes en baix relleu.. Les dues van vestides amb una túnica acabada als peus amb una forma de cua de peix. La figura esquerra (mirant la peça) és de major alçada i mostra uns braços molt esquematitzats, en un sembla que sostingui un objecte no determinat. La figura de la dreta, més petita, porta una creu al costat dret (tal i com mirem la figura, o sigui que a la seva mà esquerra) i a l'altra mà, un objecte que sembla un llibre. Segons informació publicada (VVAA:1991:172-173) són unes formes similars a les que hi ha en unes làpides sepulcrals a l'església de Santa Maria de Camps, al Bages. A la part superior de la peça i a cada costat del rectangle rebaixat on hi ha les figures, podem observar uns motius florals de sis pètals cadascun dins d'un cercle, el de l'esquerra mostra els pètals rebaixats i el de la dreta al revés, mostrant-los en baix relleu. -El bloc més proper a la porta, dels tres disposats en una mateixa filada, mesura uns 74x37 cm. La decoració és en baix relleu i defineix tres parts, descrites com tres arquets a l'interior de cadascun dels quals hi ha un cercle. El cercle del centre i el de la dreta mostren una creu grega a l'interior, i en el cercle de l'esquerra, tot un seguit de radis. Cada cercle a la part baixa mostra una estreta franja vertical. -El bloc que es situa al centre dels tres que estan col·locats en una mateix línia, presenta unes mides de 64x26 cm. Mostra tres elements decoratius, els dels extrems de factura similar, defineixen un cercle amb un motiu floral esquemàtic, uns pètals o fulles disposades radialment entorn a un petit cercle a manera de botó (o ull de la flor), aquesta figura també s'ha interpretat com una roda de carro. El motiu central està definit per un contorn format per unes línies rectes i altres de corbes, com una mena de cinta estreta que es recargola a manera de laberint, al centre una figura en forma de creu amb els angles arrodonits. Entre el motiu central i el de la dreta hi ha una creu patriarcal incisa. -El bloc situat més a l'extrem dret dels tres mesura 62x53 cm, els motius decoratius han estat realitzats a partir del rebaix del perfil o forma de l'element representat. Mostra una decoració central consistent en una creu sobre un peu semicircular. Els braços de la creu presenten la mateixa llargada, la part central d'on parteixen els braços hi ha un cercle, i als seus extrems finalizen amb unes formes sortides. La creu és flanquejada a la part superior per un motiu floral a cada costat, presenta sis pètals o fulles dins un cercle. Els dos blocs més grans es creu que podrien correspondre a fragments d'antigues làpides sepulcrals, ja que les decoracions que mostren recorden aquests tipus de peces. Els dos més petits podrien tractar-se de fragments d'un sarcòfag o d'una imposta, aquesta darrera opció es creu més probable per la peça més petita. | 08050-74 | A la zona de Llinars. | L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es troba documentada des de finals del segle IX, època en que apareix vinculada als territoris que van ser objecte de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós. També consta esmentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document datat a finals del segle X o inicis del segle XI. Posteriorment, consten referències documentals del segle XIV, en relació a la dècima que l'església havia de pagava a la Seu d'Urgell. L'església que veiem avui dia respon a una obra bastida entre finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué construir la nova església i la rectoria annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. Del període romànic es conserven aquests blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, que es van reaprofitar i col·locar en la façana principal. Al segle XVIII continua constant com a església parroquial, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra. | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 45020 | Castell de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grau | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | Les estructures es troben molt cobertes de vegetació i sediment. | Les restes del Castell de la Grau estan situades dalt d'un turó estret i allargat, orientat en sentit nord-sud, just sota la masia de la Grau. Un corriol estret s'enfila cap la part alta de la codina, on es localitzen diverses estructures disposades consecutivament seguint l'orientació de la carena. Trobem un àmbit o habitació de planta quadrangular que conforma un espai força ben delimitat, excepte pel costat oest que practicament no són visibles restes; els murs són de carreus desbastats i algunes pedres irregulars, mostren un gruix variable que en algun punt arriba als 95-100 cms. A continuació hi ha un altre espai amb restes de murs, però molt coberts de sediment i vegetació. Seguidament trobem una mena de fossat, a l'altra banda del qual hi ha un espai o estança de planta rectangular d'unes dimensions aproximades de 7,10x5,00 m. Els seus murs són d'un metre de gruix a la part superior, estan fets amb un aparell de carreus rectangulars de dimensions no molt grans i col·locats en filades. Al costat de ponent és on el mur mostra un major alçat, trobant-se bastit sobre una placa inclinada de roca. | 08050-79 | A la zona de Llinars. | No es coneixen notícies històriques sobre aquest castell. Segons Sanjuan (Sanjuan, 2010:39) va ser l'any 1894 o1896 quan van aparèixer les restes arqueològiques. Referent a la masia de la Grau, pràcticament no es coneixen notícies documentals que hi facin referència, no és fins al segle XIX que en trobem les primeres cites conegudes. Tot i això l'estructura de la masia presenta alguns elements que assenyalen unes cronologies anteriors, potser d'entorn al segle XVII i amb modificacions posteriors. | 42.1209800,1.7182300 | 394047 | 4664004 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és ocupada per massa forestal. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45041 | Aplec a Sant Salvador de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-sant-salvador-de-vilaverd | El dia 4 d'agost és la diada en que es celebra la festivitat del patró de l'església de Sant Salvador de Vilaverd. Tot i que no coincideix amb la data que el santoral assenyala com a dia de celebració i beneració del Sant. Els actes que es realitzen són la celebració de la missa a la capella i en acabar, repartiment de panets a tots els assistents a l'aplec. | 08050-100 | A la zona de Llinars. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||||
| 45042 | Festa Major de Llinars / Festa de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-llinars-festa-de-la-mata | La Festa Major de Llinars es celebra la diada de les Marededéus trobades, el 8 de setembre. Aquest dia s'apleguen veïns i antics residents del municipi, així com persones vingudes sobretot de pobles propers al municipi. S'inicia la jornada festiva normalment a les 12h del migdia amb una missa al santuari, amb cantada de goigs dedicats a la Marededéu de la Mata. En acabar s'ofereix un pica-pica, normalment coca amb xocolata, i begudes per tothom. Seguidament es fa ball, normalment amenitzat per un acordió. Al migdia es fa el dinar de Festa Major a la Cantina de Llinars. I a la tarda és hora del ball de tarda que es fa a la mateixa Cantina, amenitzat també per un acordió. A vegades també s'ha fet ball de nit. | 08050-101 | A la zona de Llinars. | El dia de la Festa Major coincideix amb la festivitat de les Marededéus trobades. En aquesta data és tradició que als diferents santuaris i esglésies amb marededéus trobades s'hi faci un aplec, són també molts els indrets que en motiu de la celebració religiosa s'hi va instituir la Festa Major, tal i com passa a Llinars. | 42.1284700,1.7126800 | 393601 | 4664842 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45042-foto-08050-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45042-foto-08050-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 45056 | Roc de la Paella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-paella | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | El roc de la paella és una formació rocosa de pedra calcària que es troba situada a la zona sud-oest del terme municipal. En concret, la pedra es troba en el límit del terme municipal amb el veí municipi de Capolat, en un punt que el termenal fa un vèrtex sortint que es situa per sobre de la Cantina de Llinar, a la part alta del vessant que s'aixeca a peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. En el Roc, un aflorament d'entorn a uns 3,5 m d'alçada per uns 2,50 m d'amplada, fa una forma irregular, acabat en punxa; la part que mira al nord, al peu del camí, es mostra picada i presenta un rebaix realitzat a la zona central, té una forma que tendeix a ovalada amb unes mides de 34 cm d'amplada, 28 cm d'alçada i uns 14 cm de profunditat. El roc de la paella és un punt indicatiu del límit del termenal de Castellar del Riu amb Capolat, o sigui que fa funcions de fita, marcant el punt en el que el terme conforma un vèrtex sortint. A molt poca distància del roc, a l'altre costat del camí que passsa per aquí, hi ha una fita de terme. Per arribar a l'indret cal seguir l'antic camí (de Castellar del Riu a Llinars) que des de Sant Serni de Terrers va cap a la zona de la Ribera. | 08050-115 | A la zona de Llinars. | El roc de la paella consta en referències del límit del terme municipal. En els mapes de l'any 1925 hi consta grafiat. | 42.1099600,1.7228400 | 394410 | 4662774 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el roc de la paella i el portell del lloc (que és un altre punt del límit del terme municipal, i que queda situat en línia amb el roc vers a llevant), aquest dos punts marquen un espai, una mena de reclau entrat dins el territori de Castellar del Riu que inclou la zona de Terrers, amb l'església i la masia, i també la masia de Can Blanc, que són del terme de Capolat. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 45062 | Roure de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-querols | El roure està mort. | El roure de Querols al que ens referim es troba situat al nord de la casa, a uns trenta metres al peu del corriol que enfila cap amunt (no el que descendeix). Es tracta de fet d'un exemplar mort, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dues grans branques i part d'una tercera, de les que encara conserva part de la resta de brancada. A la part baixa del tronc hi ha un bon forat que sembla que es vagi produït per acció d'un llamp. Des de la part de sota del camí podem observar que el roure va crèixer i es va desenvolupar aferrat al terreny rocós. Les dimensions del roure són difícils de calcular ja que mostra una variabilitat molt gran de mesures, a la part central del tronc supera els tres metres i mig de diàmetre, un dels punts de major grandària. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar d'uns centenars d'anys. Al voltant de la masia de Querols podem observar altres roures de dimensions importants. | 08050-121 | A la zona de Llinars. | 42.1242800,1.7166400 | 393921 | 4664372 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 45063 | Roure de Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-valenti | El roure de Cal Valentí es troba al peu de la pista que puja cap a Can Garriga, uns quants centenars de metres abans d'arribar a les runes de la masia. Queda emplaçat just per sota de la pista. Es tracta d'un exemplar de dimensions força grans. Presenta un gran peu, un bon tronc que mesura més de dos metres i mig de diàmetre. Les dimensions, però, varient molt segons el punt de presa de les mides ja que és un tronc molt irregular. A la zona propera hi ha altres exemplars de roures de dimensions destacables. | 08050-122 | A la zona de Llinars. | 42.1303800,1.7225300 | 394418 | 4665042 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||||||
| 45064 | Roure de Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-sorribes | El roure de Sorribes està situat a llevant de la masia de Sorribes. Es tracta d'un exemplar de roure de gran dimensions, situat en un petit pla que hi ha al peu del camí que puja cap a les Canals de Catllarí. A la finca i especialment al voltant de la casa hi ha d'altres exemplars de roure destacables per la seva grandària. | 08050-123 | A la zona de Llinars. | 42.1328900,1.7095200 | 393347 | 4665337 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45064-foto-08050-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45064-foto-08050-123-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de Llinars s'hi poden observar gran nombre d'exemplars de roures de mides considerables. En la mateixa pista asfaltada de Llinars, a la zona final de la vall, al costat de la carretera i del torrent de Llinars hi ha diversos roures interessants. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 45085 | Trumferes de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumferes-de-can-garriga | XVIII?-XX | Les trumferes de Can Garriga estan ubicades just al peu del turó que s'aixeca al darrera de la gran masia, en el pendent del costat nord. Es tracta d'un conjunt format per quatre trumferes senceres i una cinquena ensorrada. Les estructures estan disposades una al costat de l'altre. Van ser construïdes arrambades al terreny, fet que permet que les trumferes quedin més reforçades, però també més resguardades i conservin millor les patates, a la vegada que en devia facilitar la maniobrabilitat alhora de col·locar les patates a l'interior. Totes elles són bastides amb pedres, amb una cambra interior de planta circular i coberta amb volta més o menys troncocònica feta amb lloses i pedres. A la part frontal totes tenen la boca inferior, de forma rectangular i emmarcada per carreus. A la part superior, en el centre de la volta trobem la boca superior, és una petita obertura de forma quadrangular també delimitada per carreus. Exteriorment les trumferes són poc visibles, ja que estan cobertes de terra i herba i també ha començat a créixer vegetació pel voltant. | 08050-144 | A la zona de Llinars. | A Catalunya el conreu de les patates es va generalitzar a partir del segle XVIII, coincidint amb un període de millores tècniques a molts nivells, entre els quals l'agrícola, a més d'un important i destacadíssim augment demogràfic, que va propiciar una ampliació de les zones de conreu i també la construcció de noves masies o l'ampliació de les existents. És habitual a les àrees de muntanya que les masies comptin amb diverses trumferes per tal de poder emmagatzemar i guardar les patates o els trumfos. Les característiques d'aquestes estructures faciliten la conservació de les patates, proporcionant unes condicions de temperatura i humitat òptimes. Tot i que existeixen trumferes de formes molt diverses, generalment acostumen a presentar totes elles unes característiques més o menys comunes; moltes estan construïdes a redós d'un marge, properes als camps de conreu, la seva estructura sovint és parcialment excavada al terreny natural, una orientació adequada, etc. Acostumen a presentar dues obertures, una boca principal situada arran del terreny per realitzar les primeres càrregues de patates dins l'estructura però sobretot per facilitar-ne la posterior descàrrega, i una obertura situada a la part superior per on s'anaven abocant la resta de trumfos fins omplir-la totalment, llavors es tapava l'obertura amb fustes, pedres o altres materials i terra. | 42.1294800,1.7867300 | 399723 | 4664865 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45085-foto-08050-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 45096 | Balma de Sallent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-sallent | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | La balma de Sallent es troba prop del camí que de Sorribes (Llinars puja cap a les Canals de Catllarí). Un cop passada la masia de Sorribes continuem el trajecte a peu entorn a poc més de 300 metres, en un punt en que el camí fa un revolt coincidint amb l'indret on es creua la rasa del torrent. La balma es troba entorn a uns 100 metres més amunt en el mateix torrent. Es tracta d'un baumat format en terrenys de conglomerat, i és definida per una visera o un sortint de la mateixa roca que conforma una espluga de mides considerables. En la bauma hi ha algunes zones que mostren entrants més profunts, tot i que de poc recorrecorregut, formant unes petites cavitats còncaves. També hi ha alguns petits tolls o bassals resultat de les mateixes infiltracions d'aigua. | 08050-155 | A la zona de Llinars. | 42.1351800,1.7117600 | 393536 | 4665588 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona de Llinars, des de la masia Sorribes cal seguir el camí de Canals de Catllarí, està per sobre del camí, en el primer torrent que es creu. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||||
| 45088 | Cal Ratera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ratera | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | Les estructures es troben molt arrasades. | Cal Ratera havia estat una casa en baumat, les restes de la qual estan situades en el vessant sud de la serra de Cal Jardí, en concret en una franja de roca que es troba a mitja alçada de la serra i que s'extén en quasi tota la longitud d'aquesta vessant. La característica o tret que fa identificable a Cal Ratera és una petita i sobtada visera o sortint de roca, molt plana i amb la superfície ennegrida per la sutja, i que destaca de la resta del baumat. Just sota d'aquest sortint hi ha les restes de l'antiga casa, de les quals es poden observar alguns murs, el més ben conservat és en paral·lel a la línia de la roca i junt amb les restes d'algun altre mur perpendicular que tancaria vers la roca, tot definint un espai adossat a la paret rocosa. En el punt més concret de la visera de roca, aprofitant un entrant que fa la roca hi ha una estructura de més alçada, de pedra seca, amb una escala d'accés i un mur de tancament que defineix una petita estança. Aquest espai sembla que hauria estat bastit de nou, i utilitzat com a refugi en èpoques posteriors. A costat i costat es poden veure altres indrets a peu de roca que també podrien haver estat utilitzats, si més no com amorriadors pel bestiar. També pel davant s'identifiquen gran quantitat d'antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal, i de les quals es conserven murs de contenció de les terres. | 08050-147 | A la zona deLlinars | Segons Mn. Armengou a la zona de Llinars es comptabilitzen fins entorn unes disset barraques o petites vivendes, entre les quals Ratera, que es van construir al segle XIX, suposem que sobretot cap inicis de la centúria. Aquestes barraques constituien la vivenda de gent que s'hi instal·lava per dedicar-se a treballar al bosc, fent llenya i teies que anaven a vendre a Berga, o també per dedicar-se a la tala d'arbres, ja que l'explotació forestal de gran part dels boscos de la zona de Llinars i de Canals de Catllarí van ser molt intensa des d'inicis del segle XIX. De fet, l'explotació de la zona de Canals de Catllarí fou prou important com per implicar la construcció d'un ferrocarril de via estreta i un telefèric que permetia fer el transport de la fusta cap a la serradora que s'havia bastit al peu del camí de Berga a Sant Llorenç de Morunys, on hi ha la Cantina de Llinars (al terme municipal de Capolat). (ARMENGOU, 1991:92-142) Aquestes vivendes o barraques, havien estat bastides amb l'esforç dels mateixos bosquerols, els quals havien roturat i treballat les terres, i sembla que si passaven un any sense conrear les terres en perdien els drets. Segons Armengou, cap al 1864, els capmasats veieren perillar les seves possessions arran de les desamortitzacions, això va comportar que es fessin plets contra els barracaires, aconseguin que els fossin reconeguts els drets als capmassats, els quals feren fora a molts bosquerols de les seves barraques. | 42.1359000,1.7400700 | 395877 | 4665633 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45088-foto-08050-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45088-foto-08050-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45057 | Roc d'Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-dauro | <p>-ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>El Roc d'Auró o Roc d'Uró forma part de la carena que davalla des dels Rasets en sentit sud conformant un conjunt amb la Torreta com a puig més alt amb 1985 m, seguit pel mateix Roc d'Uró amb 1948 m i després el Cogulló d'Estela amb 1862 m d'alçada que tanca la carena per la part meridional. El Roc d'Uró conforma part dels cims de la unitat dels Rasos de Peguera, quedant a la zona sud, formant part dels plecs anticlinats de les serres prepirinenques. El Roc defineix una forma rocosa, esvelta i amb un perfil punxegut, mostrant una carena boscosa per la part posterior (per la que s'accedeix venint de la Torreta) i un pendent encinglerat i abrupte en la resta del cim. El Roc d'Auró té un perfil molt característic que el fa identificable des de molts indrets del baix Berguedà. Dalt del cim hi ha un pessebre, una senyera i el llibre de registre que hi col·loca la Colla Pessigolles. I també una escultura o monument metàl·lic. El Roc d'Auró es troba inclòs dins els límits d'Espai Natural de Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera.</p> | 08050-116 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El roc és visitat per molts excursionistes, per facilitar l'accés al cim hi ha unes cordes instal·lades. El Puig de la Torreta rep vàries denominacions, també és anomenat com a Roc de l'Enginyer, al seu cim hi ha unes antenes i un vèrtex geodèsic. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45058 | Cogulló d'Estela / Cim d'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogullo-destela-cim-destela | -ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. | El Cogulló d'Estela és un cim molt emblemàtic, especialment en la zona del baix Berguedà, ja que és visible des de molt indrets, essent punt de referència pel perfil que el caracteritza. És lloc de visita per molts excursionistes. És una muntanya de formació rocosa de tipus calcari que s'alça fins a 1869 metres, mostrant-se com un cim aïllat de perfil triangular. Forma part de la unitat dels Rasos de Peguera, i per tant de les primeres formacions prepirinenques. La seva forma esvelta i punxeguda (però amb un perfil més arrodonit segons el punt d'observació) queda emplaçada en la carena que des dels Rasets cap al sud hi ha la Torreta o Roc de l'Enginyer, el Roc d'Auró i finalment el Cim d'Estela. Vers la zona de llevant s'obren els plans de Tagast i més enllà el Santuari de Corbera. Dalt del cim hi ha una creu de ferro, una senyera i un llibre de registre col·locat pel Club Esquí de Berga. | 08050-117 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | Dalt del Cogulló d'Estela hi ha una creu que va ser posada per membres del Club d'Esquí Berguedà fa cincuanta anys. La creu va ser col·locada al cim el 8 de desembre del 1961. A la base de la creu també hi ha una placa circular metàl·lica, amb l'escut del club i al voltant posa 'Cinquanta anys d'història. 1928-1978'. El Cogulló d'Estela és un cim emblemàtic fet que determina que sigui el lloc escollit amb freqüència per fer cim en motiu d'una celebració o commemoració especial. | 42.1215900,1.7870700 | 399739 | 4663988 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45058-foto-08050-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45058-foto-08050-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'ascensió al cim del Cogulló d'Estela és molt popular, es pot realitzar accedint-hi des de la zona dels Rasos passant pel Pla de l'Orri, prenem sentit sud-est vers les antenes (a la Torreta), es continua tot passant a peu de la Font d'Estela, trobant-nos al Coll d'Estela, des del que s'inicia la pujada al cim seguint un senderó que puja enmig de la roca. Al costat nord hi ha instal·lat un cable que facilita la pujada. També es pot fer la pujada al cim iniciant la ruta des de la zona del Santuari de Corbera, passant per la masia de Can Déu, la Planes i la font de Tagast. Un altra opció és la que pel costat sud-est del Cogulló d'Estela ascendeix en ziga-zaga des de la zona d'Espinalbet anat a parar al Coll d'Estela. Aquestes dues opcions forment part a la vegada d'una mateixa ruta circular que es realitza ascendint als tres puigs, la Torreta, Roc d'Auró i Cim d'Estela.El primer dia de l'any és la jornada escollida pel Club Esquí de Berga per canviar la llibreta de registres i la senyera.A la paret sud del Roc d'Auró hi ha el Forat d'Estela, es tracta d'una cavitat natural de difícil accés visitada per espeleòlegs.El Cim d'Estela gaudeix d'una gran popularitat i simbolisme que han quedat reflectits en la dedicació de poemes diversos com per part de Verdaguer, també va ser donar nom a una revista comarcal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||||
| 45053 | Espai Natural Serra d'Ensija-Rasos de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-densija-rasos-de-peguera | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gósol, Saldes i Vallcebre, a la comarca del Berguedà, i del municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 4.330,22 ha, de les quals 157,55 ha són del terme municipal de Castellar del Riu. És considerat com un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Pre-pirineu oriental, sobretot per l'important grau de diversitat de paisatges que inclou, els més característics del Pre-pirineu oriental a l'Alt Berguedà i altres de singulars en aquest sector. Una àrea excepcional per la seva riquesa en alguns elements naturals, el seu interès biogeogràfic i per la destacable diversitat d'aquestes terres. En l'estatge subalpí i alpí d'aquest espai s'hi troben comunitats i espècies vegetals que són de molt difícil localització en altres serres de la mateixa subunitat (Gentiana alpina, Pontentilla nivalis, Carex ericetorum,...), constituint un dels límits més meridionals a Catalunya on es pot localitzar vegetació alpina i subalpina. Aquesta és una de les característiques principals i més destacades de l'espai, i un dels principal motius per a la seva catalogació com a PEIN. Pel que fa a l'estatge montà hi ha un clar predomini de paisatges submediterranis en els que l'arbreda predominant és la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) i amb aparició de fageda (Fagion sylvaticae) en algunes obagues. I ocupant grans extensions hi ha pinedes secundàries i primàries de pi roig (Quercion pubescenti-petraeae i Deschampsio-Pinion). Són remarcables algunes importants relíquies de les pinedes de pi negre amb neret (Rhododendro-Pinetum uncinatae) localitzades al vessant obac de la serra i als rasos culminals. A les àrees culminals supraforestals hi trobem prats i pastures calcícoles i també calcífuges, degut als importans processos de lixiviació dels materials carbonatats (Festucion gautieri, Festucion airoidis, Nardion). També hi ha una bona mostra de comunitats rupícoles de roques calcàries. La fauna representativa d'aquest espai és com la que es localitza en la zona del Cadí, però es considera una mica empobrida pel que fa als arctiodàctils; aquesta àrea es correspont amb el límit sud de distribució d'algunes espècies pirinenques. Pel que fa als amfibis i rèptils mostren una inversió faunística equiparable a l'espai de Busa-Bastets. La fauna invertebrada presenta algunes singularitats, com algunes espècies endèmiques o rares d'aràcnids (Troglohyphantes orpheus,...) i heteròpters (Loricula pselafiformis, ...).</p> | 08050-112 | A la zona nord de Castellar del Riu i Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45053-foto-08050-112-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. Les coordenades es corresponen al Roc d'Auró. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||
| 45036 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-luigi | XX-XXI | L'arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Està format per un ampli conjunt de fotografies (centenars, potser entorn a les dues mil), tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d'altres. El fons està classificat per temàtiques i dates com reportatges, Espinalbet, Rasos de Peguera, el Pi de les Tres Branques, Festes, panoràmiques, etc. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. | 08050-95 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | L'arxiu Luigi està situat a l'actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l'avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia 'La Camèlia' (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l'Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d'un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s'hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l'avi va deixar d'oferir servei de revelat. El 1938 moria l'àvia i la botiga 'La Camèlia'. Un dels fill d'aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d'un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors. La majoria són fotos pròpies, de FotoLuigi. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||||
| 45035 | Fons imatges Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-ambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un nombre important d'imatges, entorn a les dues centes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08050-94 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | |||||||||
| 45024 | Camí de Berga a Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-berga-a-castellar-del-riu | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El Camí de Berga a Castellar del Riu consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR36, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí principal. El camí enllaça les poblacions de Berga i Llinars, i de fet amb Sant Llorenç de Morunys. Consta una amplada d'uns 40 metres (20 per banda). La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'Des de la Plaça de la Creu de Berga, allà on hi ha el Casino, surt un camí que puja cap a Sant Francesc, i passa per sota del convent, on hi havia dormida dels ramats. Agafa en direcció als Horts fins que surt a la carretera de Sant Llorenç, a l'alçada dels dipòsits de l'aigua, on es troba amb el camí del Collet Mercadal, on també hi ha dormida dels ramats. Segueix cap a Cal Nen i Cal Guiu, on a mà dreta es troba un corriol que ve de l'Estany. Passa per la Font Negre i tira per la Baga de Queralt cap a Espinalbet, passant pel Prat del Llop, el Poret i pel càmping i seguint cap al Pi de les Tres Branques. Segueix cap a Campllong i cap a la Casa d'en Cots, passa per Sant Serni i es dirigeix cap al Coll de la Cabramorta, passant per Cal Companyó, i es dirigeix cap a Llinars. Des de Cal Companyó també es podia seguir cap a Bancells.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08050-83 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1094600,1.7878400 | 399783 | 4662640 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45025 | Camí de l'Espunyola a Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap a Peguera passant per Capolat i Castellar del Riu presenta el trajecte següent. A l'alçada de Cal Pius s'inicia el camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges. Creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Terçà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç de Morunys. Continua cap al Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix fins a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. Consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Aquest camí ramader té consideració de gran eix transhumant en l'inventari de camins ramaders del Berguedà (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.). El trajecte d'aquest camí sembal que té algunes modificacions o variants degudes a l'obertura de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys a finals del segle XIX; de fet, en aquesta època i amb l'aparició de les noves vies de comunicació van ser diversos els camins que van ser modificats o adaptats en part del seu trajecte. Sembla que en aquest cas la variant és en el terme de Capolat. | 08050-84 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1112200,1.7737500 | 398621 | 4662853 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR56. En l'inventari aquest camí és denominat 'Camí de l'Espunyola a Peguera o camí de Capolat'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45026 | Camí d'Avià a Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-davia-a-campllong | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Aquest camí enllaçà la població d'Avià amb Campllong passant per Coforb (municipi de Capolat). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR37, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí secundari. La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'El camí ve del Molí del Castell i agafa en direcció al Polígon Industrial, el travessa i s'enfila cap a la carretera de Sant Llorenç passant a prop de la Sala. Continua cap a Viladomat i segueix per la Riera de Ballús, passant per la Font. Segueix cap a Coforb, abans però, creua altra vegada la carretera, i s'enfila pel Serrat Gran, fins que arriba al Pla de Campllong, a l'alçada del Casó, on troba el camí que puja de Berga i que porta als Rasos o a Sant Llorenç.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) El trajecte d'aquest camí enllaça a l'alçada de la Collada Gran (després de la masia del Portet) amb el camí que es dirigeix cap a Espinalbet. Aquest tram de camí no consta com a camí ramader sinó com a camí veïnal o de comunicació entre la població. Aquest recorregut a més, permetia comunicar les esglésies de Sant Vicenç d'Espinalbet amb la de Sant Martí de Coforb (aquesta darrera va ser durant molt de temps sufragània de la primera). | 08050-85 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1076500,1.7923000 | 400149 | 4662434 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45003 | Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XXI | El conjunt d'Espinalbet es troba a llevant del terme municipal, de fet, l'enclavament històric originari del període medieval és més concretament al nord-est. El nucli central està configurat per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la Rectoria, el cementiri i les restes del castell. Entorn a aquest conjunt hi ha diverses masies, moltes de les quals en les darreres dècades s'han anat rehabilitant i recuperant. Tanmateix també al llarg d'aquest anys la zona va continuar creixent amb incorporació de noves cases. Actualment algunes de les vivendes són destinades a turisme rural o segona residència. | 08050-62 | El nucli d'Espinalbet. | Les primeres referències documentals d'Espinalbet són en relació a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, en concret en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI) en la que s'esmenta la parròquia d'Espinalbet. El lloc d'Espinalbet consta al llarg del segle XII com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet.(VVAA:1991:40-41). No es coneixen, però, altres notícies referides al Castell. Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Al segle XVIII segueix constant com a tal, època en que a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. En el segle XVI, en el fogatge realitzat el 1553 apareixen sis registres al terme d'Espinalbet, que són 'Joan Sarras, Joan Pons Arnau, Pere Gavaig, Miguel Piguer, Pere Bierich alias Xich, i Joan Pons Arnau', aquests dos darrers consta que estan plegats en la 'casa den Bergues'. Com es pot veure en la nota, Joan Pons Arnau hi figura dues vegades, i sembla que es correspon al mateix personatge, de ser així es redueix a cinc els registres. Aquest Joan Pons consta com el prohom que junt amb en Joan Sarras informen en el fogatge. Aquesta notícia ens informa també que a finals de l'època medieval a la zona hi devia haver algunes poques masies disseminades, entre les quals ja s'hi trobava Can Bargués. Al llarg de l'època moderna la zona va experimentar important canvis, entre els quals destaca la modificació i ampliació de l'església durant els segles XVII i XVIII. En aquesta època també es va construir (o modificar de manera important si és que ja existia) la rectoria d'Espinalbet, aportant ja una fesonomia més propera a la que ens ha arribat als nostres dies. Aquest conjunt eclesiàstic també va ser sotmès a altres reformes i modificacions al llarg del segle XIX. Entre els segles XVIII i XIX la zona degué experimentar un augment de la població de la zona, i per tant de construcció de noves cases, ja que d'aquest període semblen datar diverses de les antigues masies de la zona. És evident que també les darreres dècades han modificat i canviat substancialment l'entorn del conjunt d'Espinalbet, amb l'augment de nombre d'habitatges. | 42.1189700,1.8077200 | 401442 | 4663673 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és creuada pel torrent de Tagast, situat a ponent del nucli històric, i en el qual hi ha la font de Cal Tuixent o d'Espinalbet.Al peu de l'església transita el camí que puja vers el Santuari de Corbera i que també enllaça cap a Berga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45019 | Castell d'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-destela | -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X | Es coneixen restes conservades. | Actualment encara no es coneix l'ubicació exacta del Castell d'Estela, en les informacions publicades (VVAA:1985:45) s'esmenta la possibilitat que el seu emplaçament sigui entorn al Cim d'Estela, lògicament per la coincidència del nom, tanmateix de moment es desconeix. | 08050-78 | Entre Espinalbet i Castellar del Riu | També són molt minses les referències documentals al Castell d'Estela. La primera referència documental és de forma indirecta, i es tracta d'un document de l'antic fons de l'arxiu de Santa Maria de Serrateix i datat el 983. Al segle XI es torna a fer referència al castell arran d'una discussió per la donació d'unes terres. La informació publicada referent a aquestes notícies documentals és la següent: 'l'any 983, en el qual el comte Oliba Cabreta de Cerdanya que, per la traïció que li havia fet Bonfill, fill d'Ató i de Riquilda, en el castell d'Estela, li havia pervingut al seu benefici i potestat, l'honor del Pujol, situat sobre el castell de Montmajor i que tenien Ató i Riquilda pel comte. Oliba Cabreta, però, els tornà l'alou esmentat a canvi que Ató i Riquilda el donessin al monestir de Serrateix. Més tard trobant-se el comte a Santa Maria de Serrateix juntament amb el bisbe Sal·la d'Urgell, i els seus fills Berenguer i Oliba (el futur bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà), a instàncies d'Ató i de Riquilda, signà les cartes de donació de l'alou el Pujol al monestir de Santa Maria. Al cap d'uns quaranta anys aquesta donació fou motiu d'un plet que es jutjà a Berga l'any 1020. En les actes d'aquest judici consta que la donació al monestir de Serrateix havia estat feta per Riquilda i els seus fills Miró, Guiscafred i Tedlen, i que era a conseqüència de la traïció que Bonfill, fill de Riquilda havia fet al comte Oliba Cabreta.' El text reproduït és de M. Dolors Santandreu i Soler i Jordi Vigué i Viñas, publicat al volum de la Catalunya Romànica dedicat al Berguedà (VVAA:1985:Vol.XII: 45) | 42.1215900,1.7870600 | 399738 | 4663988 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades indiquen la situació del Cim d'Estela, però la ubicació exacta del castell no es coneix. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||||
| 45032 | Fons Arqueològic de Castellar del Riu al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-castellar-del-riu-al-museu-comarcal-de-berga | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VVAA (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | Algunes peces requereixen d'una neteja i restauració. | El fons del Museu Comarcal de Berga té, custodiat a l'espai de reserva del museu, el material recollit als jaciments de l'Escletxa i el de la Cova dels Frares de Castellar del Riu. El material procedent de l'Escletxa és el següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 12: maxil·lar inferior d'un infant amb dos queixals i una dent. Presenta una deformació de naixement. Mides: 2,2x6,3x3,3 cm. -Núm. 13: fragment de ceràmica feta a mà, probablement d'una olla (pasta de color fosc amb desgreixant de quars). Mides: 12,18x8,8x0,9 cm. -Núm. 14: fragment de ceràmica feta a mà, corresponent a una nansa de llengüeta amb decoració incisa en el perfil (pasta de color gris fosc, desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides: 35x21 mm. -Núm. 15: fragment de ceràmica a mà, dos fragments informes, corresponents a un vora de gerra de forma indeterminada, tenen la cara exterior decorada amb incisions a manera d'espina de peix (pasta amb desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides del fragment gran: 1x6,8x4,3 cm. Mides del fragment petit: 1x3,9x3,7 cm. -Núm. 16: destral de sílex. Destral votiva amb part del taló trencat i amb un tall ben polit. Forma aproximadament trapezoïdal. Mides: 3x2,2x0,3 cm. -Núm. 207: fragments de ceràmica feta a torn lent. Tres fragments de vora probablement de tres olles diferents, de tipus globular amb vora exvasada (pasta grisa i desgreixant calcari). D'època medieval. Mides del fragment més gran: 0,6x7,7x7,7 cm. -Núm. 208: destral de ferro, presenta doble fil o tallant, amb forat de secció quadrangular per ser manegada. Medieval? Mides: 41,5x29x4,3 cm. -úm. 209: fragment de ferro, mostra forma triangular amb peduncle. Medieval?. Mides: 1,5x22x5 cm. -Núm. 210: fragment de bronze, làmina amb vora. Alta Edat Mitjana? Mides: 4,3x1,4x0,05 cm. -Núm. 211: conjunt de vuit claus de ferro molt degradats, la majoria són de secció quadrangular, algun amb el cap de tipus diamant. Alt medieval? -Núm. 978: gran quantitat de fragments d'ossos humans, hi ha vèrtebres, ossos llargs de les extremitats superiors o inferiors, restes de costelles i alguna dent. Resta pendent de confirmar que siguin ossos humans. Neolític. Mides diverses. -Núm. 979: conjunt format per 26 fragments de ceràmica, són fragments de vàries peces, fetes a mà i a torn, de pasta de diferents colors i cronologies també diverses. El registre també inclou dos fragments de plaqueta de ferro. El material que figura com a procedent de la Cova del Frare és (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 970: diversos fragments de ceràmica de parets gruixudes, inclou vores, base i parets. | 08050-91 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El material que hi ha al Museu es va recuperar en les intervencions arqueològiques que el Grup de Prehistòria i Arqueologia del mateix Museu va realitzar al municipi de Castellar del Riu. La prospecció de la Cova dels Frares es va realitzar l'any 1965 i els sondeigs a l'Escletxa l'any 1975. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. | 79|85|78 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 | ||||||||
| 45031 | Marededéu de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-corbera | <p>-VV.AA. (2004). 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg Segles XVI-XX', vol. 1. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una imatge d'una marededéu de pedra i guix, amb policromia i daurat. Presenta unes mides màximes de 87 cm d'alçada, 42 cm d'amplada i 27 cm de profunditat. La imatge de la marededéu es mostra dempeus, sostenint l'Infant amb el braç esquerre i amb un objecte indeterminat a la mà dreta. D'aquest objecte tant sols és visivle una part que sembla respresentar un tros de drap, es creu que l'objecte podria correspondre a un ram de flors. La marededéu porta corona i un vestit amb escot i decorat amb elements de tipus floral, sobre du un mantell. L'Infant es presenta fent l'acció de beneir amb la mà dreta i amb una esfera a la mà esquerra (símbol de poder). Porta un vestit a manera de túnica daurada i amb flors de colors de la gamma dels vermells i verds. Ambdues figures mostren els cabells pentinats, més aviat voluptuosos, i amb força ondulacions en l'Infant.</p> | 08050-90 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>La marededéu es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i consta que prové del Santuari de Corbera. Es correspont amb una peça de l'època barroca, en concret datada al segle XVII.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45031-foto-08050-90-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça té el número de registre 245 del fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-13 06:08 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc