Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45100 | Casino del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-bures | XIX | Antic casino de la fàbrica Burés aixecat davant mateix del pont Vell, als peus de la carretera que va a Marganell, per l'esquerra i al Vilar, per la dreta. Està sobreaixecat del nivell del sòl amb un podi sobre el que es construeix l'edifici. Consta d'una sola planta, rectangular, dividida en diversos trams: una terrassa que delimita amb el carrer, l'espai del bar, la sala d'actes i la caixa de la tramoia. L'accés a l'entrada principal es fa per la terrassa, a través d'una doble escala lateral. Les cobertes, a diferents nivells, són a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Només el tram de la sala d'actes té la coberta de teules. La part més destacable d'aquest edifici és la seva façana , amb un programa ornamental neoclàssic, amb un predomini absolut de la simetria. Es divideix en tres cossos, els laterals amb coronament pla i el central coronat per un frontó amb l'escut del Cor Capella de Música Burés, amb entaulament llis i perfils dentellats. Aquest cos central, està delimitat per sengles pilastres amb estries, amb capitell jònic. Per damunt l'entrada ni ha un ràfec que actua de trencaaigües sustentat per dues carteles decorades. Els cossos laterals són amb coberta de terrat amb balustrades. A l'interior destaca la sala d'actes amb el paviment hidràulic i dues llotges d'època. | 08053-3 | C. del Burés | 41.6390600,1.8571500 | 404818 | 4610334 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45101 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures | XX | Bloc de pisos ubicat davant del rec del Burés, enfront la plaça de Lluís Companys, consten de planta baixa i tres plantes de pisos. La coberta és a quatre aigües amb teules àrabs, i el llarg del carener és paral·lel a la façana principal, que dóna a la plaça. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. A l'angle nord-occidental i nord-oriental i en la part central de la façana posterior, destaquen algunes obertures tipus galeria, amb arcs de mig punt. La part posterior de la planta baixa disposen de petits patis que donen al canal del Burés amb només una barana de ferro de separació. A l'altre costat hi ha les antigues rentadores, on les dones anaven a rentar la roba. | 08053-4 | C. del Burés, 31 | 41.6397800,1.8572700 | 404829 | 4610413 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45101-foto-08053-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45101-foto-08053-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45102 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures-0 | XX | Bloc de pisos ubicat al final del carrer del Burés, enllaçant amb la carretera de Rellinars. Consten de planta baixa i tres plantes de pisos. La coberta és a quatre aigües amb teules àrabs, i el llarg del carener és paral·lel a la façana principal. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. A l'angle sud-occidental i sud-oriental i en la planta tercera, destaquen algunes obertures tipus galeria, amb arcs de mig punt. | 08053-5 | C. del Burés, 24 - 26 | 41.6397900,1.8572800 | 404830 | 4610414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45102-foto-08053-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45102-foto-08053-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45103 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures-1 | XX | Bloc de pisos de planta baixa i quatre pisos a la confluència del camí del Burés i l'avinguda Pare Claret. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana , de dues aigües a excepció de la façana de llevant que ho és a tres. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. | 08053-6 | C. del Burés, 20 | 41.6391000,1.8568700 | 404795 | 4610338 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45103-foto-08053-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45103-foto-08053-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45105 | Cases de cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cal-teuler | XIX | Casa entremitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. La distribució de l'espai es reparteix en establiment, garatge o botiga a la planta baixa i habitatges a la planta pis. El més destacable són el recreixement del parament delimitant les obertures i dos balcons amb barana de ferro. Damunt de cada finestra hi ha un espirall ornamental per on es renova l'aire de la cambra entre el cel ras i la coberta. | 08053-8 | Av. del Pare Maria Claret, 30 | 41.6368400,1.8662600 | 405574 | 4610077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45106 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-1 | XX | L'escorxador municipal es troba ubicat a la confluència de l'Avinguda Catalunya i l'Avinguda del Pare Claret. Es tracta d'un recinte construït per complir la funció d'escorxador. I per tant, consta de diverses naus o cossos. Destaquen dues naus d'estructura igual, de tres cossos, el del mig més alt i amb coberta a dues aigües, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un aiguavés. Els paraments són llisos sense ornamentacions i sense pintar. Disposen de diverses obertures. Destaca la façana de l'entrada principal amb una simple porta i una finestra al costat, ambdues amb maons resseguint l'obertura. El capcer és de composició simètrica, amb una part central arrodonida i les laterals rectes, separades per pilars amb terminació piramidal feta de maons. Al centre hi ha la data de 1930. L'entrada de bestiar es feia pel sector de ponent. | 08053-9 | Av. Del Pare Maria Claret, 20 | 41.6335400,1.8657600 | 405527 | 4609711 | 1930 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45106-foto-08053-9-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment hi ha les dependències de la policia municipal, la deixelleria i l'arxiu del Brogit. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45107 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge | XX | Habitatge de planta rectangular amb planta baixa i pis en un sector i planta baixa amb coberta plana al costat. El cos principal de planta baixa, pis i golfes, té al coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un prominent ràfec. El carener no acaba en aresta a la façana sinó amb una recta. Destaca el balcó amb balustrada i una triple obertura a modus de petita galeria a l'alçada de les golfes, imitant els models de construccions pairals. El parament de la planta baixa té un aplacat que simula els carreus encoixinats. | 08053-10 | Carrer de Joaquim Borràs, 91 | 41.6297500,1.8576200 | 404844 | 4609299 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45108 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-0 | XX | Casa entremitgeres amb la façana més endarrerida que les seves veïnes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Davant la façana hi ha un pati delimitat per un mur alt a nivell de les cases del costat. Al centre hi ha la porta d'accés i no té cap altra obertura. Està coronat per una balustrada. En el pati destaca un om. A la part superior de la façana hi ha la data de 1921 amb trencadís de rajols de colors. | 08053-11 | C. de Joaquim Borràs, 102 | 41.6296900,1.8584400 | 404912 | 4609292 | 1921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45108-foto-08053-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45108-foto-08053-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45109 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-1 | XX | Transformacions poc respectuoses amb l'arquitectura originària i manca de manteniment. | Casa entremitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb el segon pis més enretirat de la façana; possiblement construït en un moment posterior. La façana ha sofert transformacions importants a la planta baixa, on només hi ha una porta d'accés, amb fusteria d'alumini. La resta del parament és ple, no hi ha ni una obertura. Hi ha un sòcol de pedra vista i la resta arrebossat i pintat de blanc. La planta pis destaca pel balcó corregut de costat a costat de la façana, al que s'obre una porta i dues finestres, en posició simètrica a partir dels tres eixos que marquen les obertures, de verticalitat. Totes amb llindes rectes i barncals de pedra. Les persianes són de fusta i de llibret. Entre la planta pis i el capcer hi ha una franja de rajoles blanques i blaves com element ornamental. La façana està coronada per un frontó central d'arestes corves amb un òcul a sota. Una franja de perfils dentellats ressegueix al coronament i el frontó. Sis franges verticals neixen a la banda de rajoles i estan coronades per boles ornamentals, en el coronament. | 08053-12 | C. de Joaquim Borràs, 100 | 41.6296800,1.8585500 | 404921 | 4609291 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45109-foto-08053-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45109-foto-08053-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45112 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-2 | XIX-XX | Casa i garatge annex, que fan cantonera entre el carrer de Joaquim Borràs i el carrer Camí del Puig. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. És una construcció popular molt senzilla i sense cap element destacable. El garatge té la coberta inclinada en sentit al carrer del camí del Puig. La façana de llevant de la casa per damunt l'alçada del garatge hi ha tres arcades, separades per pilars de maons. Els paraments són de pedra vista. | 08053-15 | C. de Joaquim Borràs, 22 | 41.6288900,1.8619700 | 405205 | 4609199 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45112-foto-08053-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45112-foto-08053-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45113 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-3 | XX | Casa entremitgeres amb façana al carrer de Joaquim Borràs de planta rectangular i que només consta de planta baixa. Destaca el coronament de la façana de formes ondulades amb una linea de dentellons resseguint l'ondulació de la façana. També destaquen les obertures que hi ha damunt cada finestra en forma de triangle de costats curvats. A la part central del capcer hi ha les inicials de l'antic propietari de la casa L ·M (Leandre Muntada). | 08053-16 | C. de Joaquim Borràs, 8 | 41.6287400,1.8626800 | 405264 | 4609182 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45113-foto-08053-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45113-foto-08053-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45115 | Casa del carrer de la Bauma, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-bauma-31 | XIX | Hi manca manteniment. | Habitatge entremitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana, amb terrat i badalot. El més destacable d'aquest edifici és la seva façana on es mostra un programa ornamental de tipus neoclàssic amb un predomini absolut per la simetria dels seus elements. Les obertures es disposen a partir de tres eixos de verticalitat ben simètrics. A la planta baixa la única discòrdia de la simetria és una porta lateral que dóna accés a les plantes superiors, diferenciant l'accés a l'establiment amb aparador lateral. En canvi a la primera i segona plantes, de factura idèntica, una llarga balconada recorre la façana on s'obren tres portes de llindes rectes profusament decorades amb motius vegetals. Les zones ocupades pels brancals estan decorades amb pilastres estriades i de capitells jònics. El suport de les balconades és de carteles en el primer pis i mènsules en el segon. La façana està delimitada lateralment per franges que van de baix a dalt amb una decoració a la separació entre planta baixa i primer pis i una altra sota el ràfec. Està coronada per una balustrada i un acroteri central amb decoració vegetal. | 08053-18 | C. de la Bauma, 31 | 41.6231300,1.8673200 | 405642 | 4608554 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45118 | Cal Guixa, antic Peret del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guixa-antic-peret-del-mas | XX | Edifici situat a la Bauma, a tocar de l'antic pont del cremallera. La casa és de planta rectangular, amb planta baixa, pis i coberta plana amb coronament lateral de balustrades i ondulant a la façana principal; amb un remat a les quatre cantonades per una imitació de merlets.La façana principal, orientada a sud-oest, es disposa a partir de tres eixos de verticalitat, on s'alinien les obertures. Destaca a l'eix del mig una balconada de ferro forjat del tipus barana ventruda. Les obertures són perfectament simètriques, rectangulars, amb les finestres i finestrals de llibrets, en alumini imitant la fusta i motllures emmarcant l'obertura. La porta d'accés a la casa segueix les mateixes característiques. Destaca la balconada central amb una barana de ferro forjat que segueix les mateixes característiques que la del primer pis. La façana està pintada d'un color ocre, mentre que els relleus i motllures ho fan en un color terrós. Destaquen els esgrafiats amb motius florals. Una closa amb la porta de ferro envolta la casa i el jardí adjacent. Les baranes de ferro recorden el modernisme, però les línies simètriques i la racionalitat de tot l'edifici s'apropen més al noucentisme. | 08053-21 | C. de la Riera, 1 | També es coneix com a Ca la Margarida, que regenta el forn de pa artesanal. | 41.6215700,1.8662100 | 405547 | 4608382 | 1917 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45118-foto-08053-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45118-foto-08053-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45118-foto-08053-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El tipus de balconades amb ferro forjat fa pensar en la gran importància assolida pel balcó en l'arquitectura burgesa dels segles XIX i XX, que es convertiren en una manifestació exterior de lluïment dels habitants de la casa. | 98|106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45128 | Cementiri de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castellbell | XIX | El cementiri de Sant Vicenç està situat entre l'església, a llevant i que porta el mateix nom, i el castell de Castellbell, a ponent. Envoltat d'una pineda, al capdamunt del turó roquer que domina el meandre del castell i el paisatge de l'entorn. Es tracta d'un petit recinte clos de planta rectangular. Té el barri d'entrada de doble fulla, en forja, que dona a l'atri, amb un passadís central resseguit de xipressos que s'obren cap a un edifici central, d'estil neoclàssic. Es tracta del panteó de la família Burés. Té forma de temple. Les motllures de tot l'edifici són sòbries, sense carregaments decoratius. Destaquen dues sanefes a la façana principal: en les inferiors hi ha un motiu geomètric, mentre que a les superiors s'hi pot llegir la inscripció, a mà esquerra 'FAMÍLIA' i a mà dreta 'BURES'. La porta és de ferro amb alguns elements decoratius a base de planxes clavetejades formant unes aspes. La façana està rematada per un prominent frontó amb una creu al capdamunt. Al timpà hi ha un òcul amb les lletres RIP. El paredat del mur clos, està fet de pedra de marès, amb elements decoratius de motius vegetals a cada cantonada (el de l'esquerra s'ha malmès) i dos de centrals, per sobre dels muntants de pedra del portal d'accés. Del barri de forja destaca la decoració superior, amb una creu, les inicials de Sant Vicenç i l'any de construcció 1886. Entrant a mà esquerra hi ha un rengle de tres pisos de nínxols, superposats, amb coberta de teula, a un sol vessant. | 08053-31 | Sant Vicenç de Castellbell | L'any 1886 l'amo de la fàbrica Burés va fer construir el cementiri al davant de l'església i el panteó familiar. Aquest nou cementiri substituïa l'antic que estava a tocar de l'església. El senyor Burés va pagar les obres de remodelació i ampliació de l'església. Esteve Burés mor al seu domicili del carrer Fontanell, 32, el dia 21 de desembre de 1893 i serà enterrat al panteó familiar. | 41.6418800,1.8609000 | 405135 | 4610642 | 1886 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45128-foto-08053-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45128-foto-08053-31-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El cementiri està situat en un petit desnivell que fa el pla davant de l'església, al qual s'hi pot accedir des de dos graons de pedra. Al costat mateix hi ha el pedró. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45137 | Els Abadals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-abadals | XVII-XX | Els Abadals és un conjunt arquitectònic situat a la falda de llevant del turó del bosc Negre aprop del riu Llobregat. Les terres del mas s'estenien des de l'anomenada partida dels Angles, enfront de la Bauma, fins al torrent que baixa de cal Pinsà, a l'indret on desguassa al riu Llobregat, i des de dit riu fins al cingle del Bellsolà i les terres del Morrolius. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La darrera reforma que s'hi va fer data de l'any 1863, segons consta a la llida de la porta principal. I la va fer Miquel Buguñà, com també consta. La façana està arrebossada, amb les obertures emmarcades amb carreus ben escairats i llindes rectes. En la planta pis amb dos balcons, amb barana de ferro. A les golfes amb quatre arcades. Al costat de la porta hi ha el brocal d'un pou. Tots els edificis formen un clos tancat amb tres obertures, dues amb barri i una tercera, que és l'accés principal dóna a l'era que és de grans pedres rectangulars. | 08053-40 | Turó del bosc Negre | El primer propietari que coneixem era Pere Abadals, que solucionava un deute de diners el gener de 1274. Cinc anys més tard, feia tractes sobre la compra de fusta amb Romeu Gibert, solucionava un deute de tres cents sous, per la compra de draps, amb el comerciant Berenguer Mir i, el dia 20 de febrer de 1280, actuava com a fiador, juntament amb Bernat Solà, de la Guàrdia de Montserrat, d'un deute que el cavaller Pere Gener tenia amb el manresà Berenguer Andreu. Pere Abadals estava casat amb Berenguera Brunet, i amb el seu fill Berenguer van reconèixer, el 9 de maig de 1280, un debitori de 35 sous amb el senyor Pere Graell, de Castellgalí, a qui havien comprat un ase. Es comprometeren a pagar-li aquells diners el dia de Nadal següent. La darrera notícia que tenim de Pere Abadals està datada el 15 de maig de 1281, quan, amb els seus conveïns Pere Puolar, Guillem Lanper i Pere Brunet, reconegueren tenir un deute de deu quarteres d'ordi amb Pere Roca. Altres notícies documentades daten de l'any 1328, quan els seus propietaris pagaven els delmes a Guillem de Cirera, que aleshores constava com a senyor del veí terme de Castellet, que era el nebot de Sibil·la de Castellet, castlana principal de Castellbell, i als castlans del castell de Castellbell, Ramon i Guillem de Castellbell: 'Mas Abadals dona a Castellet IIII quarteres i I sisena d avena per questa y XX sous, y dona tascha de tot lo mas la meytat a Castelet y la meytat als clastans. Ytem dona als clastans II quarteres y una sisena d avena per questa y X sous'. Per a seguir coneixent els noms dels propietaris d'aquest mas, cal llegir un document del 12 de juny de 1400, que parla de la venda d'un censal feta pel senyor del terme, Gabriel Desfar, i el síndic de Castellbell, Bernat Llopart, per comprar el feu que tenia el castlà Roger Despalau. En aquell document consta un tal Jaume Abadals, el qual reconeixia un deute de nou lliures, el 7 de març de 1401, amb Pere Coll, de Manresa, a qui havia comprat un mul de pèl castany. Aquell amo del mas Abadals també havia comprat dos bous a Pere Esteve, propietari del mas Esteve, de la parròquia de Sant Esteve de Marganell, segons un acte de debitori d'onze sous que van signar davant del notari el 24 d'abril de 1434. | 41.6350000,1.8500800 | 404223 | 4609891 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45137-foto-08053-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45137-foto-08053-40-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45142 | El Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-padro | XIV-XX | Masia situada al nord-oest del municipi. Pel nord hi té el torrent que porta el nom de la casa i desaigua al riu Llobregat, a l'oest la línia fèrria dels FC Barcelona- Manresa- Lleida i a mà dreta el peatge de l'autopista E-9 C-16, al punt quilomètric 42. Es tracta d'una de les masies més importants en quant a extensió del municipi, formada per un conjunt d'edificacions al voltant del cos originari, de planta quadrangular i que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teula àrab a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Es troba lleugerament aixecada en un petit túmul rocós. El barri que es forma davant la façana és un clos tancat per un conjunt d'edificis destinats a la producció. Un d'ells són tres tines, amb el carregador a la part interna del barri i les boixes a l'exterior, aprofitant el desnivell existent. Tot el barri és lleugerament inclinat en direcció a llevant on hi ha la portalada. El parament de les quatre façanes del cos antic té un acabat de maçoneria amb pedra vista. La façana actual destaca per la sobreposició de diferents elements. El portal principal és dovellat i a la planta pis hi ha dues finestres iguals amb llinda recta treballada, com els brancals i els ampits. Una de les finestres està alineada amb el portal i l'altra a la seva esquerra. Sota mateix d'aquesta segona finestra hi ha un element de secció rectangular que podria tractarse del cos d'una antiga tina. A l'angle format per la façana principal i la façana meridional s'observa una petita galeria porticada amb un arc a la primera façana i dos a la façana sud. Des de l'interior es veu com aquesta galeria cobreix l'accés antic a dues tines més, conservades, però en una hi ha una escala de cargol i l'altra és un pas entremig de dues sales. Té una doble entrada, però per característiques arquitectòniques dóna la sensació que es va fer una ampliació de la masia per la banda de la façana principal i el portal antic es va posar a la nova façana i el segon accés és amb llinda recta. Sembla que hi havia la data gravada però no és visible. Es conserva una cuina força antiga amb la llar de foc, el forn de pa al costat dos escons i coberta de fusta per mantenir l'escalfor. De l'antic celler es conserva un arc toral de pedra. | 08053-45 | El Padró | El mas Padró originalment conegut com La Franquesa, és un dels masos antics del municipi de Castellbell i el Vilar. Amb les conquestes de la mitjania del segle XII es generalitza el costum de concedir cartes de franquesa, un tipus de privilegi atorgat per un senyor a una comunitat. La concessió d'aquest tipus de privilegis expressava un interès senyorial per impulsar i estabilitzar el poblament dels territoris conquerits. El Padró o Franquesa, fa pensar en la possible existència d'una franquícia per aquell territori, que començava a ser conreat de nou, situat a l'extrem nord del terme del Vilar, i fronterer amb el terme de Sant Vicenç de Castellet. Les primeres notícies del mas són força escadusseres. El 24 de maig de 1246 es documenta a Ferrer de Franquesa, pagès del terme del castell de Castellbell que es compromet a abonar al comerciant manresà Ferrer d'Om les set lliures que li devia pel preu d'un mul que li havia comprat. Ferrer de Franquesa afirma que li pagaria trenta sous el dia de Sant Joan del mes de juny i altres cinquanta-sis sous i mig per Tots Sants, davant del seu parent Maimó de Franquesa i de Bernat Ferrer, veí del terme de Castellet de Bages, i ambdós testimonis. El 10 de gener de 1247, Ferrer de Franquesa devia altres setanta sous al mateix comerciant Om, que era la resta que mancava de pagar dels cent quaranta-cinc sous que havia costat un mul de pèl ros. Alguns dels membres de la nissaga marxen a residir a Manresa, però el 15 d'octubre de 1278 Guillem de Franquesa, habitant de Manresa havia comprat uns bous i un ase a Guillem de Rovira i li deia que li pagaria els vuitanta sous que li devia. Es comprometia a donar-li deu sous per Tots Sants i altres deu sous per la fira de Moià i va fer-ho davant del senyor Ramon de Franquesa, que va ser el seu testimoni davant del notari. Un germà de Guillem era Pere de Franquesa, que també vivia a Manresa i estava casat amb Berenguera. El 12 de desembre de 1278 digueren que devien quaranta sous a Guillem, vicari de Sabadell, davant del testimoni Maimó de Lledó. Quan Berenguer de Camp entregà, l'any 1369, el domini del terme del castell de Castellbell al conseller reial Jaume Desfar, el propietari del mas era Pere ça Franquesa, és a dir, Pere de la Franquesa. Després de varis buits en el temps, l'any 1534 s'esmenta a Vicenç Padró, pagès de Sant Vicenç de Castellet com a propietari del mas Franquesa Sobirana, el qual conreava també unes terres a l'altre costat del riu Llobregat, prop del mas Llopart. El mas Franquesa Jussana, en aquests anys devia ser ja un mas rònec, ja que Salvador Grau, amo dels masos Grau i Vilardell diu que les seves terres afrontaven amb les del mas Franquesa Jussana. Per altra banda, l'any 1598, Salvadó Padró i el seu fill Valentí, declaren la seva propietat dient que les seves terres afrontaven amb les heretats del Grau i del Vilardell i, per la banda de tramuntana amb el torrent de les Franqueses. Segons els capbreus dels anys 1727 i 1758, el propietari del mas és Miquel Padró. El nom de Franquesa es va mantenir fins ben bé la segona meitat del segle XVIII, quan en una lectura dels llevadors de censos posteriors ja s'esmenta com a mas Padró. Un dels membres de la nissaga, Joan Padró, va exercir com a sotsbatlle del terme de Castellbell i el Vilar durant els anys 1787 i 1788. | 41.6521400,1.8628100 | 405309 | 4611779 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45142-foto-08053-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45142-foto-08053-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45142-foto-08053-45-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Hem observat cinc tines conservades i traces de dues possibles tines més. | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45146 | Font del Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-casalot | XVIII-XX | La font del Casalot està situada al llit del torrent dels Abadals., a 300 metres aigües avall de cal Pinsà. Un rètol de fusta senyala la presència de la font, al marge dret del torrent. Es tracta d'una deu d'aigua que sorgeix del sòl. Estructuralment la font consisteix en dos murs de pedra de 2,70 metres d'alçada aproximadament, collats amb morter de calç o garsa, que s'endinsen en el marge del torrent, equidistants de 0,80 metres. S'accedeix a la surgència a partir de 9 graons de pedra, molt ben retallada, que en funció de la quantitat d'aigua que sobreseeix, queden inundats. A mà esquerra, en el mur de contenció, hi ha dos tinells de la mida d'un càntir. La coberta està realitzada en tres trams, resseguint el desnivell del terreny. A partir de tres llindes s'ha anat construint una coberta amb lloses de mides diverses. Per l'exterior dona la sensació d'una coberta realitzada per aproximació de filades. | 08053-49 | Els Abadals | 41.6397600,1.8398900 | 403382 | 4610430 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45146-foto-08053-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45146-foto-08053-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45146-foto-08053-49-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La vegetació que hi creix al damunt ha provocat l'enfonsament d'una de les pedres de la coberta. La recol·locació de la pedra de la coberta i el desbrossament anual de l'entorn és quelcom de necessari i urgent per tal d'evitar el moviment estructural general i l'enfonsament d'una font tan antiga com aquesta . | 119|94|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45147 | Font del Tatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tatxot | Malgrat raja, l'abandonament del camp de conreu comporta també el de la font i la bassa, emprada per al reg de l'horta. | Font de brollador situada a la llera esquerra del torrent del Carner. S'hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d'arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l'Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s'obre a un pla que sembla haver estat llaurat l'hivern passat i s'ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s'escola cap el torrent, fins que es localitza la font. Al davant mateix, a l'altre marge de la fondalada, s'observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d'un mur de pedra seca. No s'observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). L'indret és molt ombrívol i la vegetació l'està engolint. Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra. L'aigua és clara i neta. | 08053-50 | Torrent del Carner | Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l'Agustí. Dins d'aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l'aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit. Al tram final del torrent, abans de desguassar a la riera de Marganell, hi trobem la Font de la Canaleta, aquesta correctament conservada i endreçada. | 41.6400400,1.8084400 | 400763 | 4610497 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||||
| 45148 | Font del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carner | XX | Manca de manteniment i baixada de rierades. | Font natural ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s'enfila fins al Carner. Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra. La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc. A mà esquerra de la font hi ha una caseta d'obra amb un motor que pujava encara fa poc l'aigua fins a cal Penedès. Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d'arribar a una resclosa, entre el bardissar s'endevinen els murs d'una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants (la vegetació no permet veure si tenia rentadora per a fer la bugada). | 08053-51 | Torrent del Carner | Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès. El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l'aigua per tal de regar els conreus. Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S'hi havia fet arrossades. De tant en tant, quan baixa una torrentada, l'indret es malmet i la gent ja no té l'estímul d'anar a netejar i preservar-ho. Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l'associació trialera dels Pistonuts. Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l'indret. | 41.6376700,1.8123200 | 401082 | 4610230 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45148-foto-08053-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45148-foto-08053-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45149 | Font del Baix Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baix-vilar | XX | Font d'aigua potable, de la xarxa (Sorea) situada a la plaça del Baix Vilar, en el creuament de la carretera C-1411a amb el carrer del mestre Francesc Vila. Es tracta d'una construcció moderna, col·locada damunt d'una xapa quadrangular de ciment. Està realitzada amb ciment i pedra autòctona (recordant les construccions de pedra seca del municipi). Consisteix en un paredat de ciment amb un coronament de carreus de pedra col·locada a mena de plec de llibre o a sardinell collats amb ciment. De la part frontal sobresurt una aixeta de polsador. L'aigua sobrant, llisca a través d'una reixa que cau en una pica semiesfèrica i d'aquí es canalitza per a ser aprofitada als camps del dessota la carretera. La plaça està envoltada per un mur de les mateixes característiques amb la part superior protegida per llesques de pedra i emprat com a pedrís. | 08053-52 | Plaça del Baix Vilar | 41.6363300,1.8541800 | 404567 | 4610034 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45149-foto-08053-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45149-foto-08053-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'empresa de serveis de subministrament d'aigua que s'encarrega del mateniment és Sorea. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45150 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros | La bassa està neta i l'aigua raja continuadament. | Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d'arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics. Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d'una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner. Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l'aigua fins aquest indret. El raig cau a l'interior d'una pica, fet amb totxana. D'aquí per un caneló retallat permet que l'aigua caigui directament a la bassa, que s'aprofita per al rec de l'horta de cal Montclar. La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell. | 08053-53 | Camps de Sant Jaume | El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d'obaga de la masia del Ros. Es tracta d'un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d'obaga del marge argilós. Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera. | 41.6505800,1.8137600 | 401222 | 4611661 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45151 | Font de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domingo | Malgrat l'indret s'hagi conservat, la font ja no és accessible ni en surt aigua, ja que la canalitza directament l'empresa municipal. | Font situada a mà dreta del camí que mena, un cop travessada la riera de Marganell en el seu vessant dret, a cal Domingo, des de la carretera BV-1123, des del Burés a Sant Cristòfol. Està envoltada de vegetació, bàsicament de plantes enfiladisses amb presència, per ser primavera de roselles, gramínies i cua de cavall. A la part superior, en camps de la propietat de cal Domingo hi ha varies nogueres així com a mà esquerra, entrant a la propietat. La font ja no raja, perquè s'ha transformat en un punt de captació d'aigua per part de la companyia Sorea (com així ho indica un cartell collat al muret). Originàriament la déu d'aigua sortia per un broc collat a un muret de pedra rejuntat amb morter. Sigui del tipus que sigui, el broc està arranat arran de mur i tapat amb ciment. L'aigua queia a l'interior d'una pica quadrada que sobreseia al rasot que baixa arran de la font, per sobre de la casa, i alhora, uns metres més enllà desaigua a la riera de Marganell. Per salvar el desnivell, hi havia una passera de fusta que permetia a la gent atansar-se fins la font. Aquesta ha desaparegut. La companyia ha realitzat una construcció de planta quadrangular en ciment i recoberta de pedra per integrar-a totalment al paisatge. Per la part superior hi ha un registre amb una portella metàl·lica. | 08053-54 | Riera de Marganell | Aquesta font ha rebut i ha estat coneguda amb els noms de font de l'Alzina (per la seva proximitat al molí de l'Alzina) i com a font de Vilamarics (per la seva proximitat amb aquest terme, que parteix la riera de Marganell en aquest indret). | 41.6501000,1.8178300 | 401560 | 4611603 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||||
| 45152 | Font del Plaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-plaia | L'aigua raja amb intermitència, en funció de la climatologia | Font d'aigua situada al torrent que porta el nom de la casa, en direcció nord-oest, un cop travessades les feixes, que hi baixen directament. Està envoltada per un bosc dens, amb roures i alzines. Neix d'una obertura realitzada en un muret de pedra seca que aguanta el marge del torrent. S'hi accedeix per uns escalons de pedra, tot i que el darrer està fet amb totxo. L'aigua baixa pel terra i cau en una petita bassa excavada al sòl mateix, força semblant a un abeurador pel bestiar. | 08053-55 | Torrent del Plaià | El Plaià és una masia adscrita al raval del Teixidor. S'hi pot accedir per un caminoi que ascendeix cap a la casa travessant el torrent del Brogit i vorejant el torrent que rep el nom de la casa, on hi ha la font. Aquesta casa està documentada des de l'any 1328. | 41.6440500,1.8280600 | 402403 | 4610920 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45152-foto-08053-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45152-foto-08053-55-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En direcció sud, des de la masia, seguint un corriol que puja en direcció al Colomer, hi ha a mà esquerra, una bassa de grans dimensions i profunda, excavada a la roca, reforçada amb pedra i l'interior arrebossat amb morter de calç. Molt probablement recollida les aigües pluvials que devien estar canalitzades des del cim del turó. Les coordenades de localització són X 402550 / Y 4610852 / H 284. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45153 | Font del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pinsa | L'indret és encara accessible, però la font, amb l'abandonament dels horts, la font està quedant engolida per la vegetació. Per altra banda, s'ha detectat la presència de canya de Sant Joan. És una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Està considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, un cop instal·lada s'expandeix a una gran velocitat i redueix la capacitat de desguàs dels rius i rieres. Un cop abandonats els conreus, aquesta planta no té cap obstacle que l'impedeixi expandir-se. | Font situada a l'obaga del Santó. S'hi accedeix des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell en direcció a la pedrera del Sangrà i un cop passat un revolt molt tancat, entrar cap el bosc resseguint el camí de la font del Pinsà. El camí travessa l'obaga fins a entrar al turó del Pinsà. Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic tant per la diversitat faunística com per les espècies vegetals. Hi ha varies torrenteres que acaben desguassant a la riera de Marganell al capdavall. Algunes de les espècies més interessants són, el freixe de flor, el ginebró, el marfull, el cirerer d'arbós, l'arç blanc, la servera, l'auró negre a més del pi que hi neix espontàniament. El sotabosc és ric i dens amb gran quantitat de plantes enfiladisses. Trobarem al mig del camí un gran bloc de pedra caigut ja fa anys de la paret de pedra que hi ha per sobre mateix. Allí hi ha un gran nombre de ginebrons. Un cop deixats enrere, cal resseguir el corriol a mà dreta, molt estret i dens degut a la vegetació que aprofita la humitat de la fondalada i ja en un revolt, travessarem l'aigua provinent del naixement de la font que baixa cap baix al torrent. Ens enfilarem per un corriolet reforçat per un mur de pedra seca, que transcorre paral·lel a la rasa. Està senyalat amb una filera de pedres i mig tapat per l'heura hi ha a primer terme una bassa que dos metres de fondària per una amplada similar. Està excavada a la roca i reforçada per la part davantera amb pedra del lloc, com si es tractés d'una tina. A l'interior s'hi ha deixat una escala de fusta. S'observa també un indret amb canya de Sant Joan (Arundo donax), probablement plantada pel propietari dels horts dels voltants. Deixat a mà dreta la bassa, al fons, arran de la paret de pedra i terra, a 1,45 metres d'alçada, neix la font, que raja permanentment. Originàriament se li va construir un regueró o conducció paral·lel a mà dreta, retallat a la pedra on s'hi va disposar una doble filera de teula per protegir l'aigua de les fulles i terra que conduïa fins a la bassa. Aquesta, en la seva part superior també tenia un sobreeixidor que retornava l'excés d'aigua al rasot. | 08053-56 | Obaga del Santó | 41.6437600,1.8359200 | 403057 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||||
| 45154 | Font de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foranca | Surgència procedent d'una cinglera, a la llera esquerra del torrent de les Pasteres, en el raval de les Comes. S'hi accedeix pel camí que puja cap a cal Miquel, a mà esquerra d'un revolt cimentat per evitar que els vehicles de la casa rellisquin en temps de pluges. Allí comença un camí que va resseguint el torrent, fins arribar a una zona on la mateixa cinglera ha patit diversos esfondraments. La vegetació és la característica d'un lloc ombrívol, i en llocs on regalima aigua amb carbonat càlcic, com les roques, les parets, les fonts, o coves. Destaquen les molses i la falzia (Adiantum capillus-veneris L.) Per sota del cingle, hi ha una cova originada per l'erosió de l'aigua que hi sorgeix. Fa uns anys es va aixecar un mur de pedra collat amb morter de calç, deixant només a mà dreta una petita obertura a la qual s'hi ha d'accedir arrossegant-se pel terra. L'aigua es va canalitzar col·locant-hi un registre amb una portella de ferro. Per sota, a mà dreta mateix, un petit tinell de pedra per a posar-hi el càntir i una aixeta de bronze que permet regular el cabal de l'aigua. Aquesta cau en una pica que sobreseeix directament al torrent. | 08053-57 | La Foranca | Carles Cornadó va recollir per transmissió oral que en aquest indret, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una persona. El mateix Valentí Ribera, de cal Batlló, del raval de les Comes li assegurava que si mai tornés una guerra, ell s'hi amagaria. | 41.6451200,1.8822200 | 406915 | 4610979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||||
| 45157 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba | Font situada al torrent de l'Alba, en el límit dels municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar. Per accedir a la font cal pujar per la carretera que mena al veïnat de Sant Cristòfol del terme de Castellbell i el Vilar en direcció a la Calcina. Allí deixant la casa a mà dreta, cal baixar per una pista forestal que mena directament al Solell de la Barraca. Un cop arribats al revolt que travessa el torrent de l'Alba, cal endinsar-se per un corriol que ressegueix la llera dreta del torrent fins al capdamunt, on hi ha la surgència, en el crestall natural del terreny i un banc amb respatller de pedra d'1,30 metres de llargària per 0,40 de seient. La vegetació és de caràcter mediterrani, però amb molts elements submediterranis, com acostuma a passar en les zones més obagues. Així doncs, el pi blanc, es troba associat al roure, a l'alzina i marfull. Es tracta d'un broc metàl·lic enfonsat cap dins el marge, per on raja l'aigua sense fi. Per protegir-lo s'hi ha col·locat una llosa de pedra plana foradada: D'aquesta manera l'aigua surt neta. Al voltant de la surgència, i juntament amb l'herbassar i algun que altre peu de galzeran, hi ha presència de capil·lera o falzia verda (Adiantum capillus-veneris). És una falguera molt característica amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre, que acostuma a fer entre els 20 i els 50 cm d'alçada. | 08053-60 | Torrent de l'Alba | 41.6253400,1.8283300 | 402397 | 4608842 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La falzia negra o capil·lera, s'ha emprat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina, contra la tos. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||||
| 45158 | Font del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bosc-0 | XVIII-XIX | La font del Bosc està situada per sobre del marge esquerra de la carretera B-122 que provinent de Rellinars entra al barri del Burés, en el quilòmetre 21,800. Es tracta d'una deu d'aigua que neix al rasot del Puig. Està integrada en un mur de pedra coronat per un voladís, construït per aguantar el terreny. Al centre hi ha un retall fet al mur amb doble llinda. La superior, de color rogent conté una sanefa geomètrica amb la data gravada de 1770 al seu interior. El broc, està situat a la part més inferior. L'aigua que raja cau directament a una pica retallada a la roca, que permet agenollar-s'hi i sobreseeix per un tub enterrat sota terra, cap a la cuneta de la carretera. A la part superior hi ha una portella de ferro, decorada amb sanefes lineals (als costats) i vegetals (a la part superior). Al centre, en relleu i lletres majúscules hi ha el nom de la font, 'FONT DEL BOSC'. Per sota mateix també en relleu la petxina del pelegrí o la conquilla de Sant Jaume. A ambdós costats de la font hi ha quatre pedrissos disposats simètricament, de dues alçades. Aquest espai queda ombrejat per tres arbres de fulla perenne. Per accedir-hi s'ha de fer des del voral de la carretera, resseguint un mur de pedra atalussat i pujar per unes escales de pedra (10 graons). | 08053-61 | Carretera B-122 PK 22 | 41.6390600,1.8588900 | 404963 | 4610332 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45158-foto-08053-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45158-foto-08053-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45158-foto-08053-61-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al costat mateix de la font hi ha una placa de color verd collada a la pedra amb el següent missatge 'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. Aigua sense garantia sanitària'. | 94|98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45167 | Cal Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pi | XVIII-XIX | Masia del Solell de la Barraca de planta rectangular, formada a partir de dos cossos adossats. Alguns afegits impedeixen fer-ne una lectura clara, però sembla que l'entrada principal hagi canviat de façana. En l'actualitat es troba en una secció de parament molt estreta. La llinda que hi ha damunt la porta té la data de 1786 gravada, però no es troba centrada, sinó desplaçada a l'esquerra. A la part posterior sembla haver-hi la tina, cos amb coberta de teules a una única vessant. Els paraments són de paredat amb la pedra vista. | 08053-70 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6271600,1.8390500 | 403293 | 4609032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45167-foto-08053-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45167-foto-08053-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Malgrat que la presència de pins és actualment molt abundant, hem de pensar que l'existència d'un pi de dimensió considerable dóna nom a aquesta casa. I més si tenim en compte que la zona del solei de la Barraca destacava pel conreu de l'olivera i la vinya. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45168 | Cal Simon de la Calsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-de-la-calsina | XIX | L'abandonament de la finca, la manca de manteniment i l'espoli està produint una indefugible agonia a la casa i a tots els seus valors patrimonials. | Casa de pagès aixecada al costat del camí del Solell de la Barraca, entre el mas Blanc i el torrent de l'Alba, que separa els termes municipals de Castellbell i el Vilar amb Marganell. El cos principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, esfondrada, era de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A la dreta hi ha un petit cos adossat on hi havia bestiar. A l'esquerra un altre cos adossat a la façana de ponent, de planta baixa i pis, estava destinat a la producció (premsa de vi, etc). La coberta era d'un sol aiguavès i desaiguava a la part posterior, on hi havia la tina, totalment coberta per la vegetació. Les crugies del cos principal són paral·leles a la façana. A la planta baixa hi trobem el celler, on es veu la boxa amb l'aixeta, i la cort del bestiar equí, amb menjadora. A l'esquerra hi trobem l'escala d'accés a les plantes superiors on hi hauria el menjador o sala, la cuina i les habitacions. La planta baixa era amb volta de canó de pedra i les plantes pis amb embigat de fusta. Els paraments són de paredat irregular amb arrebossat. Els ampits i llindes de les obertures estan fets de pedra ben escairada. Destaca la llinda de la porta principal, on es pot llegir la data de 1828. | 08053-71 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6257800,1.8318100 | 402688 | 4608887 | 1828 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45168-foto-08053-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45168-foto-08053-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana principal, s'aixeca un altre edifici, de planta baixa i pis amb accessos independents, molt malmès que estaria destinat a tasques d'emmagatzematge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45169 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-0 | XIX | Completament ensorrada | Masia a tocar la fabrica de la Bauma, a l'antiga partida de l'Angle o els Angles desprès anomenada mas Rovira i últimament coneguda com el Mas. Actualment no queda res dempeus i està coberta per la vegetació. Però per fotografies antigues que ens ha cedit el Marcel·lí Puigdellívol es pot veure que es tractava d'un edifici important. Planta rectangular amb planta baixa i pis; coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia i annexos destinats a la producció. Els paraments estaven arrebossats, | 08053-72 | Meandre de La Bauma | L'any 1995 el seu estat de degradació hi ha habia començat pero encara servia per guardar-hi gallines ,porcs i altres animals de corral. Marcel·lí Puigdellívol va documentar fotogràficament els darrers anys de vida de la masia, que podeu consultar en el vincle adjunt. | 41.6241100,1.8638500 | 405354 | 4608666 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45169-foto-08053-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45169-foto-08053-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També conegut com mas La Bauma o Mas Rovira.Només es conserva un cobert. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45170 | Les Coixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coixes | XVIII-XIX | <p>Casa de pagès situada al meandre de la Bauma de petites dimensions i de planta rectangular. Tot i que s'observen restes de construccions modernes de totxo vist en mal estat, es manté el parament de pedres vistes. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La porta d'accés té els bancals i la llinda de pedra, aquesta porta una inscripció gravada que diu: 'JUAN PONS 1835'.</p> | 08053-73 | Turó de les Coixes | <p>Segurament va començar com una petita barraca per guardar-hi les eines necessàries per la vinya, i el 1835 es va engrandir prenent l'aparença actual.</p> | 41.6273200,1.8543500 | 404568 | 4609033 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-img6778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-img6758-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-im000418-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-im000410-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-11 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'exterior s'observa un dipòsit destinat a fer el caldo bordalés per sulfatar la vinya. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45173 | Cal Piteuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piteuet | XVII-XX | Masia del Solell de la Barraca ubicada per sota cal Nas Llarg, al vessant esquerra del torrent, en una zona aterrassada de conreu d'ametllers. És de planta quadrangular, amb petits cossos adossats. El volum li dóna una aparença de fermesa. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments són de paredat, amb la pedra vista. A la part posterior hi trobem el cos de la tina, però amb un pis de més. És a dir, per damunt del brescat hi ha una planta. La coberta és a un aiguavès. Aprofita la base d'una premsa en un mur de pedra seca. | 08053-76 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6278300,1.8408200 | 403441 | 4609105 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45173-foto-08053-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45173-foto-08053-76-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El nom ens indica que deurien ser descendents del mas Piteu (l'antic mas Riusec), situat just a l'altra vessant del torrent Tortuguer ja en terme de Monistrol. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45175 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-0 | XVI-XXI | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, en el punt quilomètric 2,800, en un revolt a mà dreta, pujant per la carretera BV-1122, en direcció a la Calsina. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. La casa està parcialment construïda damunt d'una solera de pedra. L'edifici principal consta de planta baixa i pis, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. Totes elles tenen la coberta a doble vessant. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular; en destaca la portalada situada a la banda dreta de la façana amb una llinda de pedra on es pot llegir l'any 1773. A la seva dreta hi te un pedrís adossat a la paret. L'edifici adossat a la façana est és l'antic celler i tina, a la qual s'hi accedia a partir de cinc graons de pedra molt ben conservats. El sota d'aquesta escala es fa servir com a llenyer. Aquesta part de la masia ha estat reformada modernament com ho demostra el finestral amb balconada situat a la façana sud i el tapiat de l'accés al brescat i del celler amb ciment. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb les pedres cantoneres més ben escairades. | 08053-78 | Sant Cristòfol | 41.6362600,1.8218300 | 401872 | 4610062 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45175-foto-08053-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45175-foto-08053-78-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al davant de la façana principal i de la tina, s'han col·locat dues bases de premsa de pedra, possiblement procedents de la casa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||||||
| 45180 | Cal Ros Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-negre | XVII-XX | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, als peus de la carretera BV-1122 i a la cruïlla per anar a cal Joanet del Ros i cal Jepet dels Ulls. Ha estat reformada i els paraments repicats per deixar la pedra vista. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tot i la uniformitat de la construcció, el cos esquerre sembla un afegit posterior a l'edifici original. Al deixar la pedra vista, s'observa com aquest cos es va afegir, adossat a l'antiga façana sud-oest; amb una galeria oberta a la segona planta, antiga pallissa; i una doble arcada a l'escaire entre les dues façanes. | 08053-83 | Sant Cristòfol | 41.6470000,1.8166500 | 401457 | 4611261 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana principal es conserva un pou. No sabem si a l'interior es conserven tines. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45181 | Cal Joanet del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-del-ros | XVIII-XX | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, als peus del camí de cal Domingo a cal Ros Negre nou. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La casa s'ha construït aprofitant el desnivell del sòl. Per tant el nivell del segon pis es troba a nivell del sòl. | 08053-84 | Sant Cristòfol | Els propietaris sempre han estat la mateixa familia, que provenien d'un descendent de cal Ros. | 41.6475400,1.8188200 | 401639 | 4611318 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45181-foto-08053-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45181-foto-08053-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Conserva dues tines de cairons i un forn de pa de llenya; tot tapat.També disposava d'una cisterna excavada a la roca que recollia les aigües pluvials. L'any 1967 se'n va fer una de nova. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45183 | Ritual per curar els cops d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-els-cops-daire | XIX-XXI | Només queden un parell o tres de persones que ho practiquen | Hem pogut entrevistar a dues persones que practiquen un ritual per curar aquells que pateixen un cop d'aire; són la Maria Prat i la Carme Riera. Una viu al Burés i l'altra, actualment, al Borràs. A la Maria li ho va ensenyar la seva mare i a la Carme una amiga. Per tant, és una tradició que es transmet via oral de generació en generació. Actualment està viva, però s'ha trencat el relleu. Ens han explicat el mateix amb lleugeres diferències. Per tant, us posem les dues versions. El cerimonial funciona de la següent manera segons la Carme. Quan una persona pateix un cop d'aire truca a la Maria o a la Carme i li explica. Aquestes agafen un plat amb aigua, un ganivet i una setrillera d'oli. Primer se senyen amb la senyal de la creu (explicat per la Carme):' En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant'. Tot seguit és diu: 'En nom de la Santíssima Trinitat', es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació 'si és del dematí, valga'm Déu i Sant Valentí'. I s'aboca una gota d'oli al plat. A continuació diu: 'Si és del migdia, valga'm Déu i la Verge Maria'. I s'aboca una altra gota d'oli. Finalment es llença una tercera gota d'oli acompanyat de: 'Si és del vespre Mare de Déu i Sant Silvestre'. Llavors amb el ganivet es van tallant les gotes d'oli. Si el cop d'aire persisteix les gotes es fonen. Aquest procés es pot repetir fins a tres vegades i durant dos o tres dies, fins que les gotes persisteixen sense fondres en el plat, senyal que el cop d'aire s'ha curat. Quan es repetesi es diu: 'El nom del Pare, del Fill, i de l'Esperit Sant. Per mirar si aquesta airada ha quedat trencada'. I es repeteix l'oració. Un cop s'ha trencat l'airada es dóna gràcies a la Mare de Déu. El procedir de la Maria és el següent: 'En nom de Déu i la Santíssima Trinitat [es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació] diré l'oració de les airades. Si l'ha agafat al dematí, li trenqui Déu i Sant Valentí. Si l'ha agafat al migdia, li trenqui Déu i la Verge Maria. I si l'ha agafat al vespre li trenqui Déu i Sant Silvestre'. Després es resava tres parenostres a la Santíssima Trtinitat. | 08053-86 | Castellbell i el Vilar | 41.6389400,1.8565500 | 404768 | 4610321 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45194 | Pou del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-santo | XVII-XX | Pou de marge situat al capdamunt del marge dret d'una vall marjada situada per sota dels boscos del Ferran, enfront de la caseta del pou, amb coberta a doble vessant que hi ha un cop passat el Santó. Degut a la vegetació, per accedir-hi cal entrar per sota la cinglera del marge esquerre de la vall i pujar fins a poder creuar de costat, on ràpidament es veu un marge de pedra seca de més de dos metres i mig d'alçada amb la boca d'on surt una figuera. El pou, és de planta circular, d'1,50 metres de diàmetre per uns 8 metres de fondària. Ha estat excavat a la roca fins a tocar la capa freàtica que l'alimenta i encara ara hi ha aigua. Un cop excavat el pou, el constructor va anar pujant paret a base de fileres concèntriques de pedra, amb tancament de volta per aproximació de filades, perfectament conservada. La finestra del pou mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Per evitar la relliscada o caiguda a més de consolidar els dos brancals, al davant, arran de terra s'hi ha col·locat la llosa plana característica dels pous excavats a la roca que mesura 0,45 metres d'alçada. Els brancals són rectes, realitzats amb pedra més o menys desbastada i escairada d'un gruix de 0,65 metres. Al damunt s'hi ha disposat dues llindes planes. Per sobre de la llinda, una filera de pedra i una segona llosa plana que actua d'arc de descàrrega per repartir el pes de la volta. Al capdamunt de la paret, hi ha un voladís i el recobriment de terra característic. | 08053-97 | El Santó | 41.6515000,1.8408200 | 403477 | 4611733 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45194-foto-08053-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45194-foto-08053-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un element únic localitzat per ara en el municipi, relacionat amb la captació d'aigua en un paisatge més aviat sec i pedregós. La vall on es troba, té unes feixes marjades que desbrossades serien un exemple del treball de la pedra seca al municipi, per la seva qualitat en l'execució. Malauradament la brolla de romaní pot arribar a malmetre ambdues construccions. El marge esquerra a continuació del pou, s'ha després, tal vegada perquè per aquest indret s'accedeix amb facilitat a la plana de sobre el turó. | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45200 | Xupet del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xupet-del-torrent-de-lavella | Construcció en pedra seca, excavada arran de sòl, ubicada en terres del Santó, al capdavall d'un turó situat entre el torrent del Santó i el de l'Avellà. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050. Allí trobarem dues bifurcacions. A la dreta, el camí que mena al Ferran. A l'esquerra el camí que mena al Santó. Un cop en aquest, de nou trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens mena directament a la casa, i el dret, a les feixes on es localitza una barraca de planta quadrangular de grans dimensions. Al davant seu, hi ha un parell de feixes amb marge de pedra seca. Aquest element indissociable de les construccions en pedra seca es localitza al costat d'un ametller. El xupet, està destinat a emmagatzemar la recollida d'aigües pluvials procedent de la cuneta que transcorre arran del mur de pedra. Aquestes cunetes formen part normalment d'un entramat de canalitzacions realitzades arran de les marjades, que es van entrecreuant i aprofitant els diferents pendents, van a desaiguar en aquests dipòsits per ser emprada en cas de necessitat. És de planta rectangular, mesura 1,50 per 1,20 metres de costat i 1,50 metres de fondària. Al seu interior, dos graons volats que permeten al seu interior i sortir-ne sense cap mena de problema durant les tasques de neteja. | 08053-103 | Torrent de l'Avellà | 41.6486200,1.8415500 | 403533 | 4611412 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45200-foto-08053-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45200-foto-08053-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45200-foto-08053-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un element fonamental i totalment relacionat amb el conreu de la terra. Normalment, allí on hi ha una barraca, sinó al costat, a proximitat es poden localitzar aquests tipus de construccions, que no per ser de vegades senzilles, deixen de tenir importància. L'aigua, malgrat tractar-se de cultius de secà, podien permetre per exemple preparar el caldo bordelès o d'altres preparats depenent si es tractava de ceps, ametllers o oliveres. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45201 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-1 | XVIII-XIX | Cal Miquel està ubicat al raval de les Comes. Un cop passat el molí de les Comes, o molí Mansuet, en el punt quilomètric 19,200 de la carretera de Rellinars a Castellbell i el Vilar, cal agafar un trencall, a mà dreta que ressegueix el torrent de les Pasteres, fins a la masia. Està envoltada de feixes amb marges de pedra seca i escales volades que poden depassar els 3 metres d'alçada. La masia està fonamentada parcialment sobre la roca natural, aprofitant el desnivell natural que fa el terreny en aquest indret. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb celler i tina adossats a la casa que ja no es conserva. La coberta és a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està totalment reformada, conservant l'essència del que havia estat, mantenint la pedra, i restaurant els murs i les diferents obertures. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres originàries, rejuntades amb morter. Algun dels cossos han estat construïts modernament, al mateix temps que s'ha restaurat la coberta de la casa i el fumeral. Les pedres cantoneres estan ben executades. Les obertures originals orientades a ponent són de petites dimensions, amb llindes i brancals de pedra, per sota mateix del carener, mentre que la pedra moderna està treballada de manera diferent. A la façana principal hi ha una portalada amb llinda i brancals de pedra amb la data gravada i emmarcada per una sanefa de l'any 1834. Per damunt mateix una balconada amb barana de forja i una finestreta a la seva esquerra amb ampit, brancals i llinda de pedra, i finalment, a les golfes, dues finestres amb arc de mig punt refet modernament. Els sostres de la planta baixa estan construïts amb la característica volta de canó, de pedra. A la part posterior de la casa es conserva una portalada de pedra, restaurada per al propietari, per on s'accedia amb el carro. | 08053-104 | Les Comes | Segons l'historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo, haurien existit dos masos amb el nom de cal o can Miquel. El primer d'ells ja no existeix. Hauria estat ubicat a tocar del riu Llobregat, ja que l'any 1535 , el seu propietari, Vicenç Padró, declara tenir en possessió la seva propietat, el mas Padró (antic Franquesa) i el mas Miquel (rònec en aquells temps). Així doncs, la masia de cal Miquel, ubicada al raval de les Comes, podria tenir relació amb el mas Roca, uns dels masos rònecs del Grau, ja que les seves terres s'estenien entre el Grau, el Comalba i el Cellers. La casa amb les terres va ser adquirida ara fa una vintena d'anys i s'ha anat restaurant de mica en mica. | 41.6434400,1.8803300 | 406755 | 4610794 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A la façana principal, s'han conservat i restaurat 5 pedres travesseres, que servien per a col·locar el baixant de la canal d'aigua (avui restaurada amb un baixant de ceràmica). | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45203 | Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-robert | XVIII-XX | Ha estat molt ben rehabilitada pels actuals propietaris. | Masia situada al peu d'un turó rocallós, en el vessant meridional del torrent del Robert, en un aterrassament amb floracions rocoses damunt les quals s'aixeca la masia. Al seu voltant hi ha un seguit de rocs de grans dimensions fruit dels despreniments en llarg dels segles que donen a l'indret un encant paisatgístic especial. És de planta poligonal per adaptar-se al terreny, amb l'entrada a la part posterior, perquè a la façana de migdia hi ha un marge rocós. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. L'edifici principal consta de dues plantes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats i que poden tenir tres plantes. A la façana principal, a mà esquerra hi ha el forn, que encara s'utilitza i a sota una antiga cisterna excavada a la roca reconvertida en llenyer. A la planta baixa, entrant pel darrera de la casa es conserva el celler, però no la premsa. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç sense arrebossar. Les pedres cantoneres, estan més ben escairades i desbastades. Les obertures de la façana es distribueixen de forma irregular, i en destaca el portal amb llinda plana que porta la data 1676. | 08053-106 | Per sota les Comes | Els propietaris actuals ja fa 27 anys que hi viuen. Malgrat no tenir el corrent elèctric, l'han restaurada amb les comoditats actuals però respectant els elements patrimonials i la seva estructura. El nom del mas prové d'un antic propietari anomenat Robert Viladoms. | 41.6346100,1.8886300 | 407434 | 4609805 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera, annexades a la casa tenen dues tines de planta rodona, en molt bon estat de conservació. Una d'elles s'està rehabilitant com a jacuzzi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45215 | Pla de les Botges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-botges | XVIII-XIX | El Pla de les Botges és una zona situada en el veïnat de Sant Cristòfol, entre el torrent del Carner a llevant i el Torrent de la font del Tatxot. S'hi accedeix des del camí que mena al Carner per una pista de terra que acaba en un cul-de-sac. A l'esquerra del camí hi trobem diverses cases construïdes entre els segles XVIII i XIX. Les més característiques són cal Fuster, ca l'Agustí, cal Tinet, cal Sort o cal Termenals. D'altres només se'n conserven algunes restes, com la tina de cal Perrotet. A continuació d'aquestes s'han construit xalets moderns sense respectar la tipologia constructiva de les cases precedents. | 08053-118 | Veïnat de Sant Cristòfol | 41.6430700,1.8069500 | 400643 | 4610835 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En diuen Pla de les Botges perquè segons ens van informar alguns veins, en aquest lloc hi creixia la planta Botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum). És una mata grisa d'entre 20 i 150 cm d'alt i que s'havia utilitzat, fins no fa tant, escombres. Floreix del maig a agost i la seva mel és molt apreciada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45230 | Goigs a llaor de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-vicenc-patro-de-la-parroquia-de-sant-vicenc-de-castellbell-i-el-vilar | XVII-XXI | Gois a llaor de Sant Vicenç, DIACA i MÀRTIR. Patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, bisbat de Vic, i que diuen així: Puix que l'Etern us premia / de màrtir amb galardó: / Cap al cel feu-nos de guia / Sant Vicenç nostre Patró. / De família aragonesa / sou il·lustre descendent, / que el vostre naixement / féu més pura sa noblesa. / l'Esprit Sant, de fortalesa / us dón la divina unció: / Sant Vicenç nostre Patró. / Us imposa Sant Valeri / l'Ordre del Diaconat, / per què, en lloc d'aquest Prelat, / exerciu el ministeri. / Contra la llei de l'Imperi / prediqueu la religió: / Sant Vicenç nostre Patró. / Al tribunal de València / el Pretor us porta lligat. / Puix als deus no heu incensat / us tortura amb violència. / Però vós amb gran paciència / canteu himnes al Senyor: / Sant Vicenç nostre Patró. / Talment llum molt clara i pura / dintre la presó brilleu, / i als enemics confoneu / amb tan excelsa hermosura. / fins la guàrdia, abans tan dura, / es converteix al Senyor! / Sant Vicenç nostre Patró. / Amb astúcia us temptava / veient que no us pot rendir / i, en lloc de fer-vos patir, / un llit tou us preparava. / Allavors us aclamava / entera la població: / Sant Vicenç nostre Patró. / Endebades s'ho proposa; / puix us sobrevé la mort; / i alcanceu arribar al port / de la vida on sempre es gosa. / Jesucrist al front us posa / de màrtir el galardó: / Sant Vicenç nostre Patró. / A Castellbell que us venera / i s'honra amb el vostre nom / per Patró us mira tothom / i per glòria verdadera. / Grans favors el poble espera / amb tan santa protecció. / Sant Vicenç nostre Patró. / Antiquíssima és la història / d'aquest vostre bell poblat / que, ésser origen del veïnat, / té per son títol de glòria. / Que, tot fent de vós memòria, / conservem la tradició / Sant Vicenç nostre Patró. / Mentres que pel món fem via / exposats a perdició: / Sant Vicenç nostre Patró. / V.) Custodi, domine, omnia ossa justi / R.) Unum ex his non conteretur / OREMUS / DA nobis quaesumus, omnipotens Deus: adversa mundi mentis constantia toleraré, qui beatum Levitam Vincentium nec minis terreri, nec poenis passus es superari. Per Christum Dominum. / R.) amen. | 08053-133 | Sant Vicenç de Castellbell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6417900,1.8617300 | 405204 | 4610632 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es desconeix l'autor de la lletra. El mestre Francesc Vila Guimferrer (Castellbell i el Vilar 1922- 23 de maig de 2011) i director de la capella de Música Burés, va musicar-la anys més tard. El goigs va ser imprès a l'impremta Roca, del carrer Sant Miquel, núm. 15 de Manresa, construïda l'any 1826. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45231 | Goigs a la Verge de Montserrat venerada a la capella de Viladoms de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserrat-venerada-a-la-capella-de-viladoms-de-baix | XVII-XXI | Goigs a la Verge de Montserrat, venerada en la capella de colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el vilar. Bisbat de Vic; i que diuen així: Puig que el poble us escolta / per Estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Quan l'Àngel us anuncia / que sereu Mare de Déu, / vostra ànima s'extasia / en oir tan dolça veu, / i accepteu amb gràcia pia / la divina voluntat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Vostre fill que en Creu afrosa / sofreix pels pecats del món, / á vostra falda amorosa / posa el seu desig pregon / i per fillada us confia / la sofrent humanitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Per conduir nostra terra / com un mariner la nau, / en questa immensa serra / heu alçat vostre palau / on vetlleu de nit i dia / amb amor vostra heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat L'ocellada amb ses cantúries / us saluda cada jorn / i les flors de les boscúries / posen flaire a vostre entorn; / és tota aquesta harmonia / un etern magnificat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Notre poble en la bonança / i quan bufa el vent traïdor, / posa en Vós la confiança / ben segur de vostre amor, / puix prometéreu un dia / que tot prec serà escoltat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Patrona de Catalunya / Lleó XIII us proclamà / i quan un fill se n'allunya / la fe en vós l'ajudarà / perquè pugui guanyar un dia / tot un Cel d'eternitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Viladoms de Baix, Senyora, del terme de Castellbell, / avui amb goig us honora / i sota el vostre mantell / us implora la metgia / que allunya la fosquedat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Sis-cents anys que eixa masia / s'ha transmès de pare a fill / i la vostra companyia / l'ha lliurada de perill. / la devoció que us tenia / am b escreix li haveu pagat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat La muntanya de llegenda / on regneu amb tant d'amor / duia als fills d'aquesta hisenda/ tanta pau i goig al cor, que el Sant Rosari floria / per tots els llavis resat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Bell recés edificant / pren la vostra protecció/ de l'elevat temple Sant / ha rebut en abundor / i us ofereix la masia / amb la capella que ha alçat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat De colònies hostalatge / per adoctrinar l'esperit / pouaran un bell paisatge / nois i noies amb neguit. / trobaran de nit i dia / un esapi d'immensitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat I l'infant disminuït / tindrà una franca acollida / per causa de ser afeblit. / la Mare de Déu no oblida / la senyora que cedia / aquesta bella heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Puix el poble us escollia per estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat V) Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu. / R.) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist. / PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, vós, que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que, ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella muntanya santa que és el Crist. Que amb vós viu i regna pels segles dels segles. | 08053-134 | Viladoms | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6152000,1.8881600 | 407367 | 4607651 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavin conserva dos goigs en llaor de la Mare de Déu de Montserrat. La transcrita supra, es tracta d'una edició commemorativa de la inauguració i benedicció de Colònies de Viladoms de Baix, el dia 20 d'abril de 1996, amb el número 323. Van assistir a l'acte, el Prior de la Basílica Parroquial de Sant Esperit de Terrassa, Ricard Masclans i Pugès, i l'Honorable Sr. Antoni Comas i Baldellou, Conseller de Benestar Socail de la Generalitat de Catalunya. Va ser impresa en una edició de 1.000 exemplars numerats, i impresos a Gràfiques ELECÉ, S.A.L. de Terrassa el mes d'abril de 1996. La xil·lografia és de Jeroni Font i Casals.La lletra és de Ramon Alzamora i les tres darreres estrofes de Francesc Palet i Setó. La música de Josep Serres. El segon goigs, data del 18 de juliol de 1949. Es va fer en record de la restauració del Mas Viladoms de Baix, pels esposos Llorenç Ubach i na Pilar Cardellach. Es va beneir la capella i consagrar l'altar per l'Excel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Bisbe de Segorbe, Dr. Ramon Sanahuja i Marcè. Els goigs van ser cantats per la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa. És una primera edició de 30 exemplars en paper de fil Guarro, numerats del 1 al 30 i 1.500 exemplars en paper offset, sense numerar. Està fet a la tipografia Martí de Terrassa i els dibuixos van anar a càrrec de Mateu Avellaneda. | 119|94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45233 | Goigs del gloriós Sant Cristòfol que se venera en la sua capella del terme de Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cristofol-que-se-venera-en-la-sua-capella-del-terme-de-castellvell | XVII-XXI | Goig del Gloriós Sant Cristòfol, que se venera en la sua Capella del terme de Castellvell; i que diuen així: Puig tenint tants grans honors / sen de Jesus tan amat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. Vos Cánaneo nasquéreu / entre la gentilitat, / en la Licia meresquéreu / ser del Cel adoctrinat; / predicant alguns favors / la llum de la veritat, &c. / Prodigi digne de ohir / lo de vostra Santa vara / quant berda se veu florir / per vos en terra fixada; / daren molts á Deu llahors / y vos quedareu honrat, &c. / Passan de quaranta mil / en la Iglesia triunfant / los que vos, (ó clar espill / convertireu predicant: / ab vostres sagrats suors / sens setirvos fatigat , &c. / Sobre vostre Cap posaren / flamejant un murrió / y estretament lo apretaren / ab sa tirana passió; burlaren tots los furors / cremat, flexat y assotat, &c. / Foreu en presó posat / regnant Deció Emperador/ de lascives visitat / brindant son lacíu amor/ mes vostre virginitat / rendi sos profans ardors, &c. / En un pal vos fa lligar / despatxant fletxes à vos / y de ninguna totcat / per gran ni síca que fós/ el Rey quedà mal ferit / en un ull ab grans dolors, &c. / Vos mogut de pietat / olvidarreu son orgull / quant ab vostra sanch untat / li vareu curar dit ull/ quedant ell edificat / desterrá tots sons errors, &c. /lo ultim Martiri sufrireu/ fonch en llavarvos lo cap/ vostre esperit oferíreu/ en mans de l a Trinitat/ quedant lo Jutge enganyat/ vos feu lo cel tants favors, &c. / De fam, bombes, pestilència, / pedregades y de foch/ vos dotà la alta potencia/ deslliuraseu á tot lloch/ ahont sou del poble adorat/ sent sensers y humils los cors, &c. / De esta Comarca venen / à vostre Santa Capella / que en Castellvell vos tenen / per consol de tota aquella; /y curats de tots dolors / vos prenem per advocat, &c. / Coxos, contrets ab breus dias/ ciegos y altres desauciats / ab vostres pregarias pies/ Deu per vos lo s ha curat: / guarde de malefactors / també vostre pietat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat./ TORNADA. / Puig ab eterns resplendors / en lo Cel sou coronat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. V-) Ora pro nobis Beate Cristophere. R.) Ut á morbo epidèmia belle sanet grandine liberemur. OREMUS./ Presta quesemus omnipotens Deus ut qui Beati Cristophori Martyris tui commemorationem colimus intercessione ejus, in tuí nominis amore reboremur. Per Dominum Nostrum. R. Amen. | 08053-136 | Sant Cristòfol | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6386900,1.8186400 | 401610 | 4610336 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'edició transcrita supra i conservats a l'Arxiu Gavin daten de l'any 1858 i van ser editats a la impremta de Pau Roca (Manresa). També es conserven uns goigs de l'any 1952. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45234 | Goigs a llahor del gloriós Sant Sebastià qu'es venera en la parròquia de Sta. Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llahor-del-glorios-sant-sebastia-ques-venera-en-la-parroquia-de-sta-maria-del-vilar | XVII-XXI | Goigs a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar; i que diuen així: De la peste aterradora / lliuréunos Sant Sebastià. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. / I De Narbona en la ciutat / de nobles pares nasquéreu / y ab son exemple aprenguéreu / a seguí ab fidelitat / la virtut consoladora / que sempre vàreu guardar, et./ II Ben prompte l'Emperador / Diocleciá us distingia, / y capità us nombraria, dels guardes de son honor; / de ttos fou oviradora / la prudència que us orná, etc. / III Ab almoynes constantment / als cristians ajudàveu, / y a n'els màrtirs ensenyàveu / a defensà heroicament / la doctrina salvadora / que tant els glorificà. etc. IV Als dos cavallers germans / march y Marcelià enfortireu / en la fe, y convertireu / als pares que eren pagans; / en l'amor de Crist s'arbora / el cor del qui us sent parlà, et./ V Tant excelsa caritat / el Senyor premiaria / quan a vos s'apareixia. / a casa de Nicostrt; / fou visió reveladora / de lo molt que Ell us amà. etc. / VI Ab aquest fet novament / molts incrèduls confessaren / a Jesucrist y donaren / la vida en crudel turment / que la fúria venjadora / del Emperadors dictà, etc./ VII Mes la nova s'extengué / qu'als cristians defensàveu / y a Diocleciá mostràveu / vostra crehença en la fe; / la pena amenaçadora/ vostre esprit no pertorbà, etc./ VIII Les sagetes ab valor/ lligat a un pal sofrireu, / mes també el consol sentíreu / de la gracia del Senyor/ la palma triomfadora / un nou martiri us portà, etc./ IX Protegiu Sant advocat, / a n'eix poble en temps de peste / de celebar vostra festa / feu en el segle Passat / la promesa complidora / quan del còlera es lliurà, etc. X Y augmentant encar l'amor / dels devots qu'aquí us veneren / ab almoynes tots volgueren/ dedicar á vostre honor/ l'imatge que avui s'adora/ en un bell y nou altar, etc. / D'allà ens vingui a tothora / vostre favor singular. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. / V.) Gloria et honore coronasti eum Domine / R.) Et constituisti eum super opera manuum tuarum. / OREMUS. / Deus qui beatum SEbastiannum martyreum tuum, virtute constantia in passione roborasti; ex ejus nobis imPer Christum Dominum Nostrum. / AMÉN. | 08053-137 | Santa Maria del Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337500,1.8605400 | 405093 | 4609740 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es desconeix la data d'impressió. Manuscrit al peu de pàgina, es pot llegir encara 'Dictats per Mossen Isidre Castells'. | 94|98|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45235 | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció qu'es venera en lo poble del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-maria-santissima-de-la-assumpcio-ques-venera-en-lo-poble-del-vilar | XVII-XXI | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció que's venera en lo poble del Vilar; i que diuen així: En cos y ánima portada/ Al Cel per be singular/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La Divina providència / Cuant al Cel se os em pujà, / Als apòstols ordenà/ Venir á vostra presencia, / Ells ab suma reverencia / Vostra mort van presencià. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant lo vostre Fill santíssim / Os volgué en sa companyia, / De dalt del Cel os envia / Un exércit nombrosíssim / D'Ángels, que ab gran alegria/ Os baixaban a buscar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Ex desterro dels humans / No pot ser may sepultura / De vostra persona pura, / Obra de divines mans; / Los mes privilegiats sants / Tal favor Deu no'ls va dar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist ab son poder / Sent pujà dal de la gloria, / Deixá al mont grata memòria / Puig que en Vos també hu va fer; / Vostres merits va voler/ Ab la Assumpció premiar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Tota la cort celestial / Com també'l Tot poderós, / Del modo més portentós / L'Asumpció os feren tirunfal; / Ab cos y ánima fins dalt / De la gloria os van pujar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant os vereu gran Senyora, / En lo empíreo Emperadora / De Deu los poders rebereu, / Als mortals luego volguéreu / Ab manto y ceptre amparar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ De tots foreu ven rebuda, / Dels patriarcas, dels profetes, / Dles màrtirs y anacoretes / Cantan vostre venbinguda; / Prop del fill vostre asseguda / Tots per Reina os van clamar/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist un poder gran / Os donà al Cel y en la terra, / Vostre nom l'infern aterra / Sent dels dimonis espant; / L'ánima que està purgant / No cessa de á Vos clamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La magestuosa Assumpció / De vostra santa persona, / La Cristiandat pregona / Ab molta veneració, / Feu que vostra incorrupció / Prompte haguem de celebrar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Vostra protecció ressalta / En eixa terra dichosa / A la Mare piadosa / Sempre acut la gent malalta, / Y si acás la pluja falta / A Vos la vé a reclamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ TORNADA. / A la celestial morada / Volguéunosi sens tardar; / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ V). Exaltata est saneta Dei genitrix / R). Super choros angelorum ad caelestia regna./ OREMUS:/ Famulorum tuorum, quaesumus. Domine, delictis ignosce: ut, qui tibi placere de áctibus nostris non valémus, genitricis Filii tui Domini nostri intercessione salvémus: Qui tecum, etc. | 08053-138 | El Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337400,1.8605000 | 405089 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45236 | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció qu'es venera en lo poble del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-maria-santissima-de-la-assumpcio-ques-venera-en-lo-poble-del-vilar-0 | XVII-XXI | Goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria d'El Vilar del poble de Castellbell i El Vilar, bisbat de Vic; i que diuen així: Puix que avui, al vostre altar/ aquest poble humil es posa:/ Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ A l'esforç del diví amor / que el vostre cor encenia, / arribà aquell feliç dia / que, sens pena ni dolor; / el tribut us feu pagar / a la mort santa i gloriosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Reina dels màrtirs divina / és cert deixàreu el cos / en el sepulcre reclòs, / més una joia tan fina / no volgué en el món deixar / qui us creava tan formosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Per çò dels cors celestials/ sou avui obsequiada / i entre llurs càntics pujada / a les mansions divinals, / on us veuen coronar / com a Reina victoriosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Tots els benaventurats / en veure la gran finesa / que us fa Déu amb sa grandesa/ en resten meravellats / i no es cansen de lloar/ exaltació tan joiosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ En un tron molt enlairat / sou en el cel col·locada/ i tal potestat donada/ us és per la Trinitat/ que l'infern fa tremolar/la vostra mà poderosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Sou objecte principal / de les mirades del pare; / el Fill, en veure tal Mare/ s'omple de goig divinal: / El Paràclit es complau / en tenir-vos per Esposa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Aquest poble d'El vilar / per patrona us adora/ i si humil a Vós implora / li deu vostra protecció. / No deixeu de vostra mà / en tota hora perillosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Puix us venim a invocar/ en vostra imatge preciosa; / Nostres precs, ben amorosa, / vulgueu, Maria, escoltar. V). Pregueu per nosaltres, santa mare de Déu / R)- Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist. ORACIÓ./ Perdoneu, us preguem Senyor els pecats dels vostres servents; per tal que els qui amb els nostres actes no podem ésser-vos plaents, siguem salvats per intercessió de la Mare del vostre Fill i Senyor nostre: Qui amb Vós viu i regna. / R). Amén. | 08053-139 | El Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337600,1.8604700 | 405087 | 4609741 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquest exemplar difereix totalment del de l'any 1875. Va ser editat en una primera edició per la Revista de Badalona, l'agost de 1969, i en una segona edició per la parròquia, al setembre del mateix any. El text és de Mossèn Fortià Solà, prevere, la música de Mossèn Francesc Baldelló i el dibuix de Jeroni Giralt | 119|94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45237 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-7 | XVII-XXI | Activitat vigent | Castellbell i el Vilar celebra la seva Festa Major al voltant de Santa Maria, el 15 d'agost. Els actes organitzats es desenvolupen al llarg d'una setmana i es pensen perquè hi pugui participar tothom, grans i petits. Castellbell i el Vilar és un municipi amb molts nuclis de poblament i, independentment de les celebracions dels seus diferents veïnats, s'intenta que tothom s'hi trobi identificat. L'inici de festa es fa amb el tradicional pregó,a partir del qual trobem tota una programació d'espectacles, esdevenimenst esportius, festa infantil, gastronomia, música i el corresponent ofici religiós amb la Missa cantada pel poble, a la parròquia de Santa Maria del Vilar. La festa infantil té el seu pregó específic, com a tret de sortida de les més diverses activitats adreçades als infants (gegantons, inflables aquàtics, xeringada o cursa de nadons). Pel que fa als esports, hi trobem partits de futbol, tennis i competició de pesca, petanca o simultànies d'escacs. No poden faltar ni la música amb concert i ball amb orquestra, ni la gastronomia, amb la popular sardinada. Des de fa 20 anys s'organitza el ja tradicional ral·li humorístic que és una gimcana en cotxe, on els participants resolen proves dins el terme municipal com a tauler de joc. També es pot disfrutar de representacions teatrals, màgia, cinema a la fresca i concerts. La festa finalitza amb la tradicional cantada d'havaneres regada amb rom cremat. | 08053-140 | Castellbell i el Vilar | Castellbell i el Vilar sempre ha tingut la Festa Major, però des de la industrialització i fins a mitjan dels anys 70 del segle XX, es trobava dividida en les tres antigues i principals colònies tèxtils del municipi, finançada pels fabricants i rivalitzant entre ells per veure qui d'ells podia dur la millor orquestra o muntar l'envelat més vistós. Amb la crisi del sector tèxtil i el progressiu tancament de les principals fàbriques, les antigues colònies –ara convertides en barris del casc urbà local- van anar perdent aquestes festes majors tant fastuoses i l'Ajuntament agafà el relleu dels fabricants, organitzant i finançant una Festa Major única, de poble, on la majoria d'esdeveniments i d'activitats es desenvolupen al Borràs, per ser el barri més poblat i amb més equipaments i serveis públics del casc urbà i del poble. | 41.6337000,1.8605400 | 405093 | 4609735 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Genís Frontera | Fotografies cedides per l'Ajuntament (Foto estudi Camparola) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45241 | Goigs de Nostra Senyora de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-castellet | XVII-XXI | Goigs de Nostra Senyora de Castellèt; que la gent de Castellbell i el Vilar anaven a cantar-los a Sant Vicenç de Castellet per la proximitat i la devoció que aquesta havia creat i que diuen així: En lo mont puix sou lloada / ab Jesus de Nazaret: / Siau la nostra Advocada / Vos Reyna de Castellét. / Lo major goig que sentireu / fou cuant lo Angel Gabriel / vos digué Ave Maria / embaxada os port del Cel: / no tingau ningun resel / de un tal supremo fet, &c. / De tota gracia plena / vos digué lo Embaxador, / deslliuraune de cadena / tot lo mon y de furor: / Parireu sense dolor / á Jesus de Nazaret, &c./ Dominus tecum, Senyora / vos digué perseverant: / arribada es ja la hora, / que los Angels van cantant: / Llucifér està ab espant / de no entendrer est secet; &c. / Beneyta sou, y seréu / pera sempre immaculada, / puix que lo verdader Deu / vos ha tingut preservada; / Y de taca maculada / en Vos may se ha vist tal fet &c. / Entre las dones traïda / elegida os han á Vos, / aixís vos envià ambaixada / per lo Angel poderós:/ Y puix confiam de vos pregáu á vostre Fillet, &c. / Lo fruit Benaventurat / que del Sant Ventre nasqué / per redimir lo pecat / Deu lo Pare ho permeté: / y puix ho tingué per be / de executar tal decret / &c. / Als queus incovan, Senyora, / ab fé viva y de bon cor; / los curau prest y tota hora / lo horrible mal menjador: / Per tot lo mal si vos agrada / lo remey sempre es molt cert, &c. / A tota estèril Dona / quens prega ab devoció, / alcançauli gran Senyora / lo fruit de benedicció:/ Y per tal successió /dauli abundància de llet, &c. / Pregau vos á Deu Senyora, / per nosaltres pecadors, / de quens aparell bon hora / per anar á gosar del dos: / Que en lo Cel regnem ab Vos, y ab Jesus vostre Fillet, / &c. / TORNADA. / Puix tant sou posada / sobre de aquest montonét: / Siau la nostra Advocada / Vos Reyna de Castellét. V. / Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix. / R. / Ut digni efficiamus promissionibus Christi. / OREMUS. / FAmulis tuis qaesumus, domine, caelestis gratia munus impertire; ut quibus Beatae Virginis partus existit salutis exordium Nativitatits ejus votiva solemnitas pacis, tribuat incrementum. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. / R. / Amen. | 08053-144 | Castellbell i el Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6652000,1.8870800 | 407348 | 4613203 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45241-foto-08053-144-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquest goigs, és una edició en facsímil 6. (28 x 18 cm) en color. Col·lecció A A., per la impremta manresana de Pau Roca, al carrer de Sant Miquel. L'arxiu Gavin conserva dues versions més d'aquest goigs, de l'any 1950 i de l'any 1960 respectivament, amb el català revisat. | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/