Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
45711 | Ofici de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pastor | XXI | L'Albert i la Sandra són dos joves pastors de Monistrol que treballen en el que més els agrada a Castellbell i el Vilar, associats al Ciscu de Ferreroles. Fa dos anys que han començat en una aventura plena de traves burocràtiques que encara no els ha donat cap benefici; ofici sí, però per vocació. Ha tingut ajuda de la gent de camp, que abans tothom tenia bestiar, i l'experiència és un grau. També s'ajunten amb altres pastors de Collbató, a l'hora de vacunar, ja que a vegades calen quatre persones per vacunar una cabra. La principal ajuda, de moment, és la familia, sinó no haurien pogut continuar. Encara no poden aprofitar la llet per fer formatges i aprofiten la llet i la carn dels mascles. Però no serveix ni per cobrir despeses. En el seu ramat es barregen la raça murciana amb la cabra blanca de Rasquera, també van acompanyats de dos marrans i una vaca. El matí les porten a pasturar al bosc i a la tarda prop del riu, però no massa perquè és massa humit i no els convé. Quan més varietat de plantes, més proteïnes i més bona és la llet. A l'estiu faran una mini transhumància fins la Bauma, on estaran tot l'estiu, i qui sap si més endavant.. | 08053-614 | Castellbell i el Vilar | L'Albert, va començar amb un hort i una cabra i va veure que aquella era la vida que volia portar. Des de fa dos anys amb la seva parella, la Sandra, van decidir tirar endavant aquest projecte, ajudats per la familia. Esperen en un futur no molt llunyà poder tenir tots els permisos necessaris per fer formatges amb llet de les seves cabres. | 41.6490300,1.8258000 | 402222 | 4611476 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45711-foto-08053-614-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45711-foto-08053-614-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
45712 | Cal Jepet dels Ulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-dels-ulls | XVIII-XX | Masia situada entre cal Domingo i cal Joanet del Ros que vista des de la seva façana principal, orientada a sud-est, té una aparença de delicadesa; però des de la façana posterior, pren unes dimensions de gran solidesa. El que per davant és planta baixa i pis, al darrera suma un nou nivell però guanyant-lo al desnivell del terreny. Ës on es troba la part productiva de la masia: celler, tines, premsa, etc. Les voltes són de pedra i de canó i encara conserva part del sòl retallat a la roca. | 08053-615 | Sant Cristòfol | 41.6488300,1.8189800 | 401654 | 4611461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45712-foto-08053-615-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45712-foto-08053-615-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La part residencial ha estat reformada i rehabilitada. L'actual propietari ha pintat un oli amb la interpretació del topònim de la casa: retratant un personatge amb els botons de la camisa pintats com si fossin ulls. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
45716 | Pessebre Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-nou | XXI | Pessebre format per dues figures: Sant Josep, la primera, i la Mare de Déu amb el nen, la segona, fetes de pedra de Sant Vicenç i col·locades al final d'una cinglera, en un espai que sembla una cova natural. Són figures sense volum, amb la silueta retallada, i amb la pedra trepanada per donar-hi formes. | 08053-619 | Turó del Marquès | Els Pistonuts són una colla d'aficionats a les motos molt familiar i que vetllen pels paratges de la zona. Han arrenjat i recuperat espais, fonts,i torrents. També han instal·lat dos pessebres: un al turó de Morrolius i un altre aquest. El primer fou el del turó de Morrolius, per això en aquest li diuen el pessebre nou. Un any mentre arrenjaven el torrent dels Abadals, van descobrir en una cinglera un espai que recordava una cova. Llavors van decidir posar-hi un altre pessebre. Com que el primer era de xapa, aquest van decidir fer-lo de pedra, aprofitant que el Bernat Serran treballa la pedra i la planxa amb tall a l'aigua. Cada any s'alternen per visitar-ne un o l'altre. Es troben tots pel matí, uns pugen en moto, uns altres a peu o en cotxe i prenen una mica de coca i mistela. Després se'n van a esmorzar a La Sala de Sant Cristòfol o en un altre lloc, per continuar la trobada. Sempre es fa en diumenge, abans que comencin les vacances de Nadal. Un cop es va fer de nit, però fou una excepció. | 41.6399900,1.8447300 | 403785 | 4610451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45716-foto-08053-619-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bernat Serran | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
45717 | Mas Astarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-astarros | XVIII-XX | Mas situat als peus de la C-58 entre els quilòmetre 36 i el 37, una mica elevat del nivell de la carretera. És una masia antiga però que ha estat molt reformada a l'interior. Només conserva el volum quadrangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. | 08053-620 | Al sud delt erme municipal. | Fa uns 50 anys, els pares de l'actual propietària, que venien de Terol i de Còrdoba, van comprar la casa. L'historiador Joan Massats, de Castellbell, els hi va fer un escrit on afirma que Blanca de Castella hi va passar una nit. | 41.6138000,1.8725000 | 406060 | 4607512 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els terrenys de l'antic mas s'han convertit en una urbanització. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
45720 | Cal Batarri, antic mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batarri-antic-mas-coll | XVII-XX | Molt enrunat | Restes del mas que es troba a l'accés de la pedrera del Sofio, sobre mateix del Solell de la Barraca i sota del solell del Morrolius, entre dos petits torrents que acaben desembocant al del Tortuguer. Aquestes restes conserven una paret de pedra, de dos pisos d'alçada, aproximadament, amb finestra mirant al migdia i d'altres fragments de parets de tàpia derruïdes. A la seva planta baixa, encara s'hi alça una volta de pedra on hi apareix gravat l'any 1842. | 08053-623 | Solell de la Barraca | Tenim constància que abans però, l'any 1759, aquest mas era propietat dels germans Dídac i Antoni Amat Carles, tot i que la casa era habitada per masovers. L'any 1800, el mas havia passat als hereus de Dídac Amat Carles. A principis de segle XX, el mas era propietat de la família Calsina de cal Francisco, la qual va vendre's la pedra del mas als Torras de cal Piteuet, per tal de refer o millorar aquesta casa del Solell de la Barraca; fet que va comportar l'enderroc accelerat de l'edifici. Cal Batarri, successor de l'antic mas Coll, es troba a la vora a sol ixent- de les restes de l'antic mas Pobla de la Cabrida. | 41.6316700,1.8353200 | 402989 | 4609537 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45720-foto-08053-623-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45720-foto-08053-623-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu voltant hi ha una bona colla d'oliveres, algunes centenàries. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
45721 | Cal Barraquer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-de-dalt | XVII-XX | Molt enrunat | Restes del mas que es troba per sota l'accés de la pedrera del Sofio, sobre mateix de cal Nas Llarg i cal Tomàs, al Solell de la Barraca a tocar sota del solell dels Abadals. Aquestes restes conserven forces parets de pedra, però la vegetació les ha cobert en un percentatge molt elevat | 08053-624 | Solell de la Barraca | 41.6307200,1.8402400 | 403397 | 4609426 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45721-foto-08053-624-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45721-foto-08053-624-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Posem fotos cedides pel Marcel·lí Puigdellívol ja que en l'actualitat la vegetació cobreix les estructures i en dificulta la visibilitat. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
45723 | Ves-te'n al Solell de la Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ves-ten-al-solell-de-la-barraca | XIX-XX | 'Ves-te'n al Solell de la Barraca'és una expressió equivalent a enviar algú a fer punyetes; ja que el solell de la Barraca és un raval de cases de pagès de Castellbell i el Vilar força allunyat i solitari. | 08053-626 | Castellbell i el Vilar | 41.6271100,1.8348100 | 402940 | 4609032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||
45724 | Semblar la taula del senyor Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/semblar-la-taula-del-senyor-lluis | XIX-XX | Quan algú diu que una cosa sembla la taula del senyor Lluís vol dir que està desordenada. Aquest senyor Lluís fa referència al doctor Lluís Escorsell i Batllina, que va ser el metge de Castellbell i el Vilar durant 50 anys, del 1900 al 1950. Va ser un metge d'allò més carismàtic i resolutiu, però justament no va destacar per ser una persona massa endreçada i sempre tenia la taula plena de papers, de potingues i de medicaments. | 08053-627 | Castellbell i el Vilar | 41.6300800,1.8635900 | 405341 | 4609329 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Marcel·lí Puigdellívol. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
45725 | Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu | XIX-XX | Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. | 08053-628 | Castellbell i el Vilar | 41.6307100,1.8584700 | 404916 | 4609405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
45726 | Rates, frares i pardals, no us fieu d'aquests animals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rates-frares-i-pardals-no-us-fieu-daquests-animals | XIX-XX | Aquesta dita respira la mateixa filosofia que la que diu 'Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu'. Pel que es veu, els frares o monjos de Montserrat no gaudien de gaire bona fama entre els castellvilarencs i la resta de veïns de la contrada. | 08053-629 | Castellbell i el Vilar | 41.6306800,1.8586300 | 404929 | 4609401 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
45728 | Habitatges del Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-borras | XIX-XX | Els habitatges de la colònia es van construir seguint el camí que anava de Monistrol a Manresa. Eren dos blocs amb 24 pisos cada bloc. Entre els dos blocs hi havia el camí d'entrada a les dues fàbriques, anomenades d'aigües amunt i aigües avall. En aquest pas hi havia una font que bombejava aigua d'un pou obert al peu del riu. Servia per subministrar l'aigua als habitatges. Quan les dues fàbriques s'unificaren en una sota la denominació Oleguer Borràs i fills, es construí un edifici entre els dos blocs que tenia una botiga de comestibles i una fonda, regentada per Pasqual Roca i Teresa Llobet. | 08053-631 | C. de Joaquim Borràs, 37 - 53 | 41.6290100,1.8605900 | 405090 | 4609214 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||||
45731 | El Carner vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner-vell | XIII-XX | No en queda res. | Restes de l'enderroc de l'antiga masia del Carner Vell situades al capdavall de la vinya del Moro, una feixa cerealística propietat del Carner. Es tracta d'un munt de pedres i carreus més o menys perfilats arrambats a peu de camí, per sota d'una figuera, just abans d'arribar a un revolt, a mà dreta on el camí divideix aquestes terres amb les de la vinya del Macari i els camps de ca l'Agustí. Es conserven una pica de pedra i alguns elements que el propietari va salvar abans de l'enderroc. | 08053-634 | Veïnat de Sant Cristòfol | El Carner Vell, és l'antiga masia que va donar origen a l'actual Carner, de la qual ja en tenim constància en un capbreu de l'any 1328. Aquesta casa estava situada a l'actual vinya del Moro, en terres del Carner. Fa una cinquantena d'anys, l'actual propietari del mas ajudat pel seu pare, van acabar d'enderrocar la casa per tal d'anivellar les terres i les restes les van arrambar al camí que volta la propietat, al dessota d'una gran figuera i en passar per allí encara es poden veure una part de l'enderroc que no varen quedar colgades per la terra. | 41.6396600,1.8064600 | 400597 | 4610457 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45731-foto-08053-634-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45731-foto-08053-634-2.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 85|98|119|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
45732 | Veïnat de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-bauma | XVII-XXI | Des de la concessió del salt d'aigua per a la fàbrica de la Bauma i la superació de la primera crisi que s'anava superant de mica en mica, es va anar establint un rengle de cases al llarg de la carretera, que va acabar prenent el nom de la Bauma. En aquest carrer s'hi construiran dos tipus d'edificis: els destinats a les famílies de treballadors de la indústria fabril i els construïts per acollir famílies de petits menestrals o gent amb terres que vivien de la pagesia . L'any 1862 J. Antoni Sabat i Mascaró adquireix una porció de terra per edificar cases i nomes en fa construir una. Per no complir amb els seus compromisos va ser 'insolutum, dada a los hermanos Jerónimo y Juan Germain Despielt y a Pedro Pujol y Turu”. Els 21.600 pams quadrats a més de la casa varen passar a mans de mestres obres que ja havien construït les cases del Rec i les Galeries. Es van fer les conegudes 'cases grogues” que eren destinades a lloguer dels treballadors de les fàbriques. Les cases destinades a gent procedent del món de la pagesia o artesans tenien una gran entrada, amb la premsa del vi o l'obrador; una habitació i una cuina-menjador. A la part del darrera hi havia el pati amb el pou, el cup i el celler. Algunes tenien sortida pel darrera amb un estable o cort i corral o galliners. Una escala interior comunicava amb els pisos alts. De mica en mica, en algunes de les entrades de les cases, s'hi van improvisar tavernes, botigues de queviures, i el 1865 apareix el forn de pa, amb el nom de cal Guixa. | 08053-635 | La Bauma | 41.6219800,1.8659200 | 405524 | 4608428 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45732-foto-08053-635-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45732-foto-08053-635-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||
45733 | Rellotge de sol de ca la Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-margarida | XX-XXI | Rellotge de sol policromat realitzat amb rajols ceràmics de sèrie (3 x 4 ). És del tipus vertical declinant amb orientació sud. S'hi ha representat un sol antropomorf. Les línies horàries, van de VI a V, en xifres romanes. Marquen les hores, en color negre i en vermell les mitges hores. El gnòmon de vareta o estilet és un tub senzill. Està col·locat a la part superior del rellotge, per sobre dels raigs solars. El rellotge està emmarcat per una sanefa vegetal, blava i ocre amb un botó floral a cada extrem, feta amb rajols ceràmics més estrets. | 08053-636 | Raval del Clot | 41.6652000,1.8854700 | 407214 | 4613205 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||||||
45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||
45760 | Camí de Montserrat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montserrat-a-manresa | XII-XXI | Existeix un camí a Castellbell i el Vilar, que molta gent anomena camí Ral, que uneix Montserrat amb Manresa. Al nord entra per un punt situat entre el Serrat de La Beguda i Ferreroles i baixa fins connectar amb Sant Cristòfol, travessant la riera de Marganell. En aquest aspecte no hi ha acord, ja que uns diuen que és pel molí de l'Alzina i d'altres per cal Domingo. Sembla que el primer podria tractar-se d'un camí pecuari que unia el Vilar amb Montserrat. A Sant Cristòfol passaria pel Prat, can Martorell fins a Santa Cecília. | 08053-663 | Castellbell i el Vilar | Aquest camí és la base del camí de Sant Jaume en aquest tram, que també s'ha volgut assimilar i actualitzar com a camí de la llum o camí de Sant Ignasi. L'adequació de rutes i itineraris moderns amb un perfil històric o patrimonial també provoca confusions a l'hora de determinar-ne l'abast real del context històric, ja que el paisatge ha sofert nombroses modificacions que no s'han documentat. | 41.6496000,1.8184100 | 401608 | 4611547 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Informació facilitada oralment per Genís Frontera i Joan Valls | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
45224 | Sireni de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-de-sant-cristofol | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mil. | Les restes fòssils del Prototherium montserratense es conserven i estan exposades en el MGSB (holotipus 44892 MGSB). | <p>Troballa casual al veïnat de Sant Cristòfol d'un fòssil. Es tracta d'un conjunt molt complert de restes òssies d'un sireni, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina. La cartografia geològica de l'IGC atorga a la formació a on es troba el jaciment l'epígraf PEm, d'edat Bartonià (Eocè inferior): margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles. La roca encaixant del sireni del MGSB està constituïda per gresos limolítics gris blavosos amb ciment calcari. Segons la memòria dels Drs. Via i Gibert aquest nivell es defineix de margues amb potència de 65 cm i cabussament moderat (15º) cap al NW. En el camp s'observa que la finca de l'excavació ha estat explanada i afloren margues i limolites gris blavoses, i en la seva vora nord aflora per damunt d'aquests materials un nivell de gresos calcaris ocres a grisos molt bioclàstics, amb abundant presència de fauna invertebrada marina (foraminífers, equinoderms, mol·luscs bivalves, gasteròpodes, coralls, etc), que té cabussament moderat cap al NW i una potència entre 50 cm i 1 m. La granulometria també es fina, però la gran quantitat de foraminífers i bioclastes enganya en aquest sentit. Aquest nivell conforma la superfície no remoguda del terreny veí. Es tracta de dos litologies que presenten diferències, i amb la informació disponible es difícil de saber si el nivell del sireni es una gradació lateral dels gresos bioclàstics ocres, o es tracta de seqüències deposicionals sobreposades. Actualment es coneixen dos gèneres representatius: el Dugong, adaptat al medi marí i localitzable a les costes de l'oceà Índic; i el Manatí, que pot viure tan al mar com als rius de l'Amèrica tropical o Àfrica.</p> | 08053-127 | Carrer de la Font de l'Alba (Urbanització Mas Enrich parcel·les 186, 187 i 188) | <p>La troballa d'aquest fòssil es produeix el març de 1982, per part d'Isidre Gurrea, membre de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. L'ICMG ho posa en coneixement del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (MGSB). Davant la difusió de la notícia (roda de premsa de la presentació d'Expominer 1984, La Vanguardia 26/10/84, 27/10/84, 8/11/84 i 27/10/84) i de diversos intents d'espoli evitats pel veí de la finca, el senyor Ladrón de Guevara, s'aconsegueix finançament per part del SGC i es sol·licita autorització a la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat, que és atorgada per resolució del Director General del Patrimoni Artístic Sr. Antoni Pladevall de 25 d'octubre de 1985. L'excavació, realitzada per una desena de persones, és codirigida pels Drs. Lluís Vía, Director del MGSB i Josep Gibert, Director de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (actual ICP), que es realitza entre els mesos de novembre i desembre de 1985, presentant-se la memòria en el mes de març de 1986 (DGPC, memòria núm. 3319).</p> | 41.6442800,1.8175700 | 401530 | 4610958 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jaciment paleontològic a on s'ha definit l'holotipus de sireni Prototherium montserratense. Posteriorment s'ha qüestionat aquesta classificació taxonòmica, Domning (1996) i Bizzotto (2005) opinen que el Sireni de Sant Cristòfol ha de ser classificat com Prototherium intermedium Bizzotto (1983) atesa la variabilitat morfoestructural cranial d'aquesta espècie, restant actualment la controvèrsia sobre si es tracta d'una nova espècie diferent del Prototherium intermedium o una subespècie d'aquest. La correcció de Domning ha estat recollida per Calzada i Urquiola (1997) en 'Primer suplemento al catálogo de holotipos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona'. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
45366 | Fons del Museu Geològic del Seminari de Barcelona referent a Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona-referent-a-castellbell-i-el-vilar | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mill | <p>El fons paleontològic referent a Castellbell i el Vilar dipositat en el Museu consta de diversos fòssils. Però el fòssil més important és el sireni de Sant Cristòfol o com li diuen ara el de Montserrat, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina.</p> | 08053-269 | C. De la Diputació, 231 - 08007 Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 el Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació.</p> | 41.6395200,1.8192200 | 401660 | 4610427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El 23 de maig de 2013 es va presentar la restauració i instal·lació del sireni en la seva nova vitrina a la sala Cardenal carles del Museu, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Presidí l'acte mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari; mossèn Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president dels 'Amics del Museu' i Raúl Brito, president de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d'una breu oració per part de mossèn Nicolau, hi va haver un parlament a càrrec d' Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l'exemplar. Per a celebrar l'esdeveniment s'ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat. Acte seguit es van lliurar d'unes plaques d'agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l'exemplar; i a l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l'excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d'agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d'Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez. | 124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
45621 | Freixes de flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-flor | <p>BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. VALLÈS, Florenci i BADIA, Jordi (1994). El freixe de flor a Catalunya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 16-17. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm</p> | <p>El Freixe de flor (Fraxinus ornus L.) és una espècie que creix de manera natural entre l'obaga del Santó i el turó del Pinsà una zona ombrívola i fresca per on baixa la riera de Marganell. El seu nom prové del grec 'phraxis', que significa tancat i del llatí 'orno' que significa muntanya. Es tracta d'un arbre caducifoli, amb una copa ben ampla i una alçada màxima de 15 a 18 metres. El tronc pot arribar a fer 1,00 metres de diàmetre, d'escorça suau i llisa, amb tonalitats que van des del gris fosc al negre. Les fulles són oposades, caduques i compostes imparipinnades i mesuren de 5 a 10 centímetres. Els pecíols, de 5 a 9, pedunculats, i irregularment dentats, de color verd clar. La reproducció és fa per llavors fresques sembrades immediatament després de la collita i pot arribar a un any a germinar, tot i que els esqueixos tenen força èxit. La inflorescència consisteix en panícules laterals o terminals còniques de 15 a 20 cm, molt espectaculars i de gran bellesa i lleuger aroma. El fruit és una sàmara de 2 a 2,5 centímetres que es troba situat damunt del peduncle. Floreix a la primavera. La pol·linització es fa per l'aire.</p> | 08053-524 | Obaga del Santó | <p>En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica.</p> | 41.6449600,1.8384100 | 403266 | 4611009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45621-foto-08053-524-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | en alguns indrets rep el nom de freixe d'olor o del mannà o freixe femella. | 2151 | 5.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
45124 | Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell | <p>BRAMON, Dolors (2000). De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (Continuació de l'obra de J. M. Millàs i VAllicrosa). Pàgs. 279 a 282. Ed. Eumo. Vic F. de, A. (1976). Castellbell. Municipi de Castellbell i el Vilar. Vol. V, pàgs. 730 - 736. Ed. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1993). El castell i el seu terme. Notícies històriques de Castellbell i El Vilar. Col·lecció L'Auca comentada, núm. 8. Ed. Col·lectiu El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel Vilar o els primers probladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 1. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar VILLEGAS, Francesc (2003). Noves restauracions en el patrimoni arquitectònic medieval del Bages. Dins El Butlletí. Amics de l'art romànic del Bages. Ed. Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 133, setembre, pàg. 62-63. Manresa</p> | X-XIX | <p>El castell està fonamentat damunt d'un penya-segat de 219 metres per la part més septentrional i de 237 a migjorn, pròxim al veïnat del Burés, al municipi de Castellbell i el Vilar, on queda protegit de manera natural pel meandre que en aquest indret forma el riu Llobregat. És de planta poligonal amb dos cossos, sobreelevat en els extrems. Les cobertes són a doble vessant, amb els careners paral·lels a la façana principal, de teula àrab. La façana principal, orientada a migdia està protegida, a l'interior d'un pati. Al centre, hi ha un portal dovellat i al damunt, una finestra coronella. La resta dels murs presenten una sèrie de finestres, algunes geminades, fruit de les diferents reformes i ampliacions. A l'angle nord-occidental de la cinglera, que es correspon amb el puig més elevat, hi ha la torre. És de planta quadrada, amb merlets (4 x 3). Més al sud, hi ha la cisterna que recollia les aigües pluvials per abastir el castell i les restes de l'antiga capella de Sant Miquel. Els paraments són de grans carreus, en pedra de marès, amb poques obertures. A la darrera restauració es va realitzar un ascensor amb una passarel·la amb barana de forja, arrebossat de formigó que comunica amb una segona entrada, també dovellada que es troba a la façana del cos entremig, situat entre la torre i l'edifici que comunica amb el pati d'armes. Aquesta façana, presenta varies obertures consolidades durant la restauració, de petites dimensions, d'on destaquen les tres finestres amb columneta</p> | 08053-27 | A la riba dreta del Llobregat, dalt del turó del meandre. | <p>El primer document del castell data del 924. És una compra-venda d'un alou de Marganell que termeneja amb Castellbell 'de parte oriente in terminio de Catelobello, et de meridie in sumite Montse Serrado (...)'. En uns textos transcrits per Dolors Bramon, s'esmenta un personatge Bellido, i diu que hi havia un castrum Bellido/Bellid documentat a l'època, prop de Montserrat, per la qual cosa es relaciona amb el primer propietari conegut del castell. El castell també figura en el dot que aporta la comtessa Ermessenda de Carcassona, quan es casa amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, de Girona i d'Osona-Manresa. Després de varis enfrontaments, la comtessa signa un conveni amb el seu fill Berenguer Ramon I a qui empenyora entre altres el castell. Més tard el trobem formant part del patrimoni dels vescomtes de Barcelona. La següent dada prové del 10 d'agost de 1062 quan Geribert Guitart promet fidelitat als comtes de Barcelona, comprometent-se a lliurar-los la potestat de diversos castells, entre ells el del Castellbell. El 1079 Guitard, (fill de Geribert) i Ramon Oliba, es diuen senyors de Castellbell. L'any 1111 Guillem Ramon de Castellvell i el seu germà Dorca en són els senyors eminents del castell, i el 1126 ho serà el seu successor, Guillem Ramon de Castellbell, hereu dels vescomtes de Barcelona. El castlà, que defensa el castell, Pere Bertran de Bell-lloc es va casar amb Sança de Sarroca, i dels seus nou fills, Guillem de Bell-lloc serà el successor el 1158. En morir passa a mans del germà, Bernat, que era també castlà del castell Nou de Barcelona. El seu segon fill, en Ramon, en seria el successor el 1202. Durant el s.XIII la jurisdicció del castell passa als Montcada, essent-ne feudatari Humbert de Rocafort. El 6 de març de 1369 Berenguer de Camp ven tots els seus drets sobre el castell a Jaumot Desfar, fill del conseller de l'infant Joan. L'11 de febrer de 1370 el donzell Lluís de Castellbell, fill del difunt castlà Ramon de Castellbell, ven també a en Desfar la seva castlania per 35.000 sous. Margarida Calvet, esposa d'en Desfar, pren possessió del castell el 30 de novembre de 1370. L'hereu és el seu fill Gabriel Desfar. El 17 de desembre de 1393 el rei hipoteca el castell a Berenguer de Cortilles, que l'any 1397 dóna possessió de la part de la jurisdicció que posseïa a Joan Despalau. Gabriel Desfar mor sense testar i sense successió. S'adjudica el castell a Joan Desfar i a Pere d'Esplugues (marit de la germana de Gabriel), però aquest últim li cedirà la seva part. Joan Desfar era casat amb Beatriu d'Altarriba, però quan aquesta mor, es torna a casar amb Violant de Copons. En el testament, Joan Desfar autoritza a Violant, a vendre el castells per pagar els deutes. Blai de Castellet ho compra, i al cap d'uns anys, en fa donació al seu fill Lluís de Castellet (1451). El 1453 Bernat de Sarroca el compra a Lluís de Castellet, amb tota la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal. Bernat Sarroca testa nomenant hereva la seva filla Caterina que es casa amb Bartomeu Agustí de Maçanet. Amb la guerra civil i el primer alçament dels remences l'any 1462, el castell cau en mans d'en Joanot de Rajadell, que l'ocupa durant 3 anys fins que l'any 1468 Francesc de Gàver el recupera. Caterina i Bartomeu nomenen hereu al seu fill Miquel. A les acaballes de 1485, publica una crida on denuncia que els nous assaltants remences li roben els bens especificant que al castell hi havia 6 cambres ben proveïdes per fer-hi estada, la cuina, el rebost, els graners i els cellers i una casa de carnisseria i que a més van enderrocar la meitat de la torre de St. Miquel. A la seva mort passa a mans del tercer germà, Berenguer Maçanet Sarroca, que mor al 1530 per la pesta, essent usufructuària la seva esposa Elisabet Joana Marcel.</p> | 41.6424400,1.8582900 | 404918 | 4610708 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45124-foto-08053-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45124-foto-08053-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45124-foto-08053-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Durant el segle XVIII es restaura degut als estralls de la guerra dels Remences (1485), on se sap que van envair-lo de manera violenta i van arrencar i cremar quinze portes i enderrocar la meitat de la torre. L'any 1719, el propietari, segon marquès de Castellbell, Josep d'Amat i de Junyent va fer explotar la cisterna per tal de que els miquelets no se'l poguessin apropiar. (Cont. Història): Aquesta fineix per casar-se i llavors la propietat torna a canviar de mans, a favor de la neboda, Jerònima Dionisia Maçanet que en una concòrdia, el 1535, restitueix a la seva filla, Joana Girona Maçanet casada amb el barceloní Francesc Amat i Junyent. Aquí comença la llarga nissaga dels Amat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||
45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||||||
45291 | Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit | <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> | XIX-XX | <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> | 08053-194 | Av. del Pare Claret, 20 | <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> | 41.6334600,1.8536500 | 404518 | 4609716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
45098 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> | XX | <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> | 08053-1 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.6290900,1.8614200 | 405159 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
45534 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-3 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La barraca està a punt de perdre la coberta. | <p>Barraca de pedra seca, per sota del camí que mena des de la Farinera cap a la masia de cal Guixa, enclotada entre l'autopista E-9 / C-16. Com que l'accés natural a la barraca ha desaparegut per la construcció de l'autopista, l'accés s'ha de fer baixant pel mig de la vall, on la pedra és ferma, i resseguint en ziga-zaga les feixes, fins a localitzar la construcció, en un extrem, envoltada de vegetació. La barraca és de grans dimensions, però fortament malmesa, tot i que encara conserva la coberta. És de planta circular, adossada parcialment al marge, de 2,60 metres de diàmetre interior. La corona exterior s'ha començat a ensorrar. La porta, està orientada al sud-oest i mesura 1,50 metres d'alçada. Té una sola llinda de grans dimensions, amb una esquerda que no trigarà a cedir. Els muntants estan lleugerament inclinats, amb una obertura màxima d' 1 metre i mínima de 0,70 metres. El gruix dels murs és de 0,90 metres. A l'interior té dos tinells arran de terra i un de superior. No té cap espitllera.</p> | 08053-437 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6394600,1.8395700 | 403355 | 4610397 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6691 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45560 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-6 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | A l'interior de la barraca hi ha les restes d'una foguera. Comprovant l'estat de la coberta, es pot observar que la llosa de tancament ha estat desplaçada no per causes naturals sinó per la mà que l'home, que l'ha obert per emprar-la com a fumeral. Aquest fet, constatat en altres barraques és causa evident de la destrucció del patrimoni, ja que un cop es destapa la volta i no es torna a posar a lloc, l'aigua provoca danys irreversibles. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està situada a l'obaga del turó, al vessant esquerra del torrent. Per accedir-hi cal resseguir la torrentera fins a trobar un indret on una solera de roca permet el pas d'un costat a l'altre, ja que la vegetació i els desnivells de les cingleres dificulten enormement el seu accés. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 2,50 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'un marge reforçat amb pedra seca i recolzada al marge dret de pedra. Els rocs més grossos, més o menys desbastats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. És una construcció de gran bellesa i molt ben executada, tant la corona exterior com tot l'interior. La porta està orientada al sud-oest amb una llinda simple, plana, molt allargassada i ampla. El brancal dret té una lleugera inclinació cap a l'interior. L'entrada mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima a l'exterior de 0,70 metres i mínima de 0,55 metres a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,75 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Està molt ben executada, i a la part superior sobresurten dues biguetes de pedra transversals que alhora que serveixen per descarregar la força provocada per la pressió de la volta, serveixen de penjador. Es conserva una part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i ha perdut el recobriment característic de terra. A l'interior conserva, un tinell o armari, situat per sobre de la primera filera de pedra constructiva d'1,30 metres de fondària per 0,35 metres de costat. La seva finalitat era poder contenir ben endreçades les eines de mànec llarg com la perpalina per moure rocs, el xapo, el rasclet, etc. A mà dreta hi ha un doble tinell superposat, per endreçar-hi les menges, o el càntir i entrant a mà dreta n'hi un quart més petit. Al damunt de la llinda, per la part interior hi ha una lleixa. Baixant per un corriol entremig de la brolla, resseguint el perfil del mur de pedra seca on es sustenta la barraca, hi ha per sota d'uns arbusts, les restes d'una cisterna, de planta quadrada que recullen l'aigua de pluja.</p> | 08053-463 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6243100,1.8870900 | 407291 | 4608663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45560-foto-08053-463-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45560-foto-08053-463-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7021 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45561 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-7 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Manca la coberta i una part de la corona posterior està començant a cedir. | <p>Barraca de pedra seca ubicada en el bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 2,30 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'una llesca de pedra, i envoltada de brolla de romaní. Aprofita grans blocs de conglomerat sense desbastar per a la seva construcció. Els més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha una gran quantitat de còdols petits, introduïts en forma de falques per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est amb una llinda simple, més o menys plana, i allargassada. El brancal són rectes , sense tenir en compte la irregularitat de la pedra emprada en la construcció. L'entrada mesura 1,43 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta era de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament, però s'ha enfonsat. No conserva gairebé voladís. A l'interior, al davant de la porta mateix, es conserva un tinell o armari, situat per sobre de la primera filera de pedra que ha estat tapat posteriorment amb pedra i còdols. Als voltants immediats a la barraca, i en les zones on el pi blanc no ha encara colonitzat tot el terreny, ullastres segurament record dels oliverars que probablement varen substituir les vinyes després de la fil·loxera.</p> | 08053-464 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6233700,1.8861000 | 407207 | 4608560 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45561-foto-08053-464-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45561-foto-08053-464-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45562 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-8 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | A l'interior de la barraca hi ha les restes minses d'una foguera. Comprovant l'estat de la coberta, es pot observar que la llosa de tancament ha estat lleugerament desplaçada, no per causes naturals sinó per la mà que l'home, que l'ha obert per emprar-la com a fumeral. Aquest fet, constatat en altres barraques és causa evident de la destrucció del patrimoni, ja que un cop es destapa la volta i no es torna a posar a lloc, l'aigua provoca danys irreversibles. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 2,00 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'un marge reforçat amb pedra seca i recolzada al marge dret de pedra. Els rocs més grossos, més o menys desbastats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest amb una llinda simple, plana, molt allargassada i ampla. El brancal dret té una lleugera inclinació cap a l'interior. L'entrada mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima a l'exterior de 0,90 metres i mínima de 0,58 metres a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva una part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i ha perdut el recobriment característic de terra. A l'interior conserva, un triple tinell o armari superposat, per endreçar-hi eines curtes, les menges o el càntir. També té dues espitlleres orientades cap el nord-est i cap el nord-oest respectivament. A mà dreta, hi ha un contrafort inserit en el mur constructiu.</p> | 08053-465 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6225600,1.8850100 | 407115 | 4608471 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45562-foto-08053-465-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45562-foto-08053-465-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7022. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45563 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-9 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La barraca està molt ben executada. Malauradament al darrera hi estan creixent un parell de pins que estan provocant el despreniment de la corona exterior i per tant, si no s'eliminen, a curt termini provocaran el seu enfonsament. El seu interior està molt brut, amb una manta vella i l'accés al seu interior és desaconsellable. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que puja resseguint les feixes i que hi porta directament. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 1,90 metres de diàmetre interior. Està adossada a un marge pel costat dret i reforçada amb un contrafort pel costat esquerra. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Les pedres dels muntants i la llinda estan molt ben desbastats. Es conserva una frontissa collada al muntant esquerra i les restes de la portella de fusta llençada damunt de la coberta. La frontissa mancant de la porta i un tros de xerrac, estan col·locats a la part superior de la volta, tal vegada per emprar-les com a penjadors. La porta està orientada al sud amb una llinda simple, plana, allargassada i ampla protegida amb un voladís fet amb una filera de maó pla, molt ben col·locat. L'entrada mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva el voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una bona part del recobriment característic de terra. Té una espitllera orientada cap el nord-oest. Al davant de la barraca hi ha una taula baixa feta amb una llosa plana de grans dimensions.</p> | 08053-466 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6215900,1.8846000 | 407079 | 4608364 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45563-foto-08053-466-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45563-foto-08053-466-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7023. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45568 | Barraca del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carner | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La llinda exterior presenta una fissura central. I només hi ha un lleuger despreniment provocat a la part posterior de la barraca, just on hi creix un arbust (Pistacia lentiscus) amb bardissar. Les branques fan pressió i cal tallar-ho abans que no provoquin un enfonsament. | <p>Barraca de pedra seca ubicada en terres del Carner, per sota del turó del Morral. S'hi accedeix des de la finca mateix, tancant els passos ramaders. I pujant per un fort pendent fins a trobar la barraca en una esplanada, al final del camí. Està situada per sota de la línia mateix de corrent. Al seu darrera hi ha un pal elèctric i des d'aquest indret les vistes a Montserrat són immillorables. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 1,80 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'un turonet planer. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest amb una triple llinda (la central està col·locada de manera vertical i no en sentit ample). L'entrada mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,73 metres a l'exterior i de 0,48 metres a l'interior. Els muntants són rectes, molt ben executats, alternant filades al llarg i en punta. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva una minsa part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja i ha perdut la capa de terra característica que recobreix la coberta exterior. Destaca el caramull, molt ben conservat.</p> | 08053-471 | El Carner | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6320400,1.8077600 | 400694 | 4609610 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45568-foto-08053-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45568-foto-08053-471-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3273. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45569 | Barraca del solell de Ferreroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solell-de-ferreroles | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | No conserva la coberta i a l'interior hi està creixent un pi. | <p>Barraca de pedra seca, parcialment enderrocada, situada al capdamunt d'un turó, en el solell de Ferreroles, envoltada de brolla de romaní. Per accedir-hi cal resseguir la pista forestal procedent de Vilamarics en direcció al raval del Gravat, i abans d'arribar a Can Butzac, cal entrar pel costat d'unes planes de conreu de cereals, i enfilar el camí que travessa les terres d'aquesta casa fins a trobar una construcció semblant a una pèrgola, que serveix als caçadors. La barraca està una vintena de metres al sud i és visible des d'aquest indret. Es tracta d'una construcció de planta circular, adossada al marge, d'1,80 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són irregulars, sense desbastar, i els més regulars s'han emprat en la construcció dels brancals i la llinda (aquesta darrera ha caigut desplomada al davant de la porta). Entre mig hi ha una gran quantitat de pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud. L'entrada mesura 0,80 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,50 metres. Els murs realitzats amb pedra tenen un gruix de 0,50 metres. La part conservada de la coberta indica que estava construïda amb volta per aproximació de filades. Entrant, a mà dreta hi ha un tinell arran de terra. No té espitlleres.</p> | 08053-472 | Solell de Ferreroles | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6559000,1.8275300 | 402377 | 4612236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45569-foto-08053-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45569-foto-08053-472-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13318. Està en límit amb el terme municipal en una zona que no està clar. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45570 | Barraca de la vinya del Simonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-simonet | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Malgrat el pagès l'ha conservada al mig de la plana de conreu de cereals, no l'ha mantinguda neta, amb la qual cosa, la bardissa l'està envoltant i malmetent-la alhora. | <p>Barraca de pedra seca composta situada al bell mig d'un camp conreat a mà dreta del camí del Gravat, al vessant sud del Serrat de la Beguda. Es tracta d'una barraca singular realitzada probablement en dues fases constructives, però la vegetació que l'envolta n'impedeix una observació més acurada. Es tracta d'una barraca de planta quadrangular de 2,90 per 2,60 metres de costat (mides preses a l'exterior), amb coberta a un sol vessant en pedra seca recolzada damunt d'un bigam de fusta de pi. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La porta, orientada a l'est, està situada a mà esquerra de la façana principal. Els brancals estan inclinats i parcialment arrebossats amb morter ja que havia tingut porta de tancament, de la qual se'n conserven les restes. Té una doble llinda plana i mesura 1,45 metres d'alçada per 0,75 metres d'amplada màxima i mínima de 0,60 metres. Es conserva la xemeneia i un tinell situat al mur orientat al sud. L'espitllera orientada al sud està tapada. Per la façana nord s'hi ha adossat una construcció de planta circular, semblant a una capelleta, amb tancament de volta per aproximació de filades. Té una espitllera situada al bell mig orientada al nord.</p> | 08053-473 | Ferreroles | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6541800,1.8322500 | 402767 | 4612040 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45570-foto-08053-473-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45570-foto-08053-473-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3210. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45571 | Barraca del serrat de la Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-la-beguda | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Destaca un arrebossat molt acurat del costat dret intern de la barraca, fet amb morter de calç. Caldria desbrossar l'entorn. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al vessant de soleia del Serrat de la Beguda. Aquest vessant, totalment marjat, antigament plantat de ceps de vinya, s'ha convertit en una brolla de romaní. La construcció mateix n'està totalment envoltada. Per accedir-hi cal anar per la carretera BV-1123 des del Burés, fins al trencall que mena directament al Santó, en el punt quilomètric 1,050. Un cop passada la casa, en arribar a una bifurcació, cal agafar la de mà dreta, en direcció als boscos del Santó. L'accés no és gaire difícil, a mà esquerra del camí. Es tracta d'una construcció de planta circular que mesura 2,00 metres de diàmetre interior. Pel costat esquerra, la corona està adossada a una roca natural que sobresurt del marge. Els rocs més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud amb una llinda, plana que presenta una fissura important en tota la seva amplada. Els brancals són rectes però amb l'obertura característica d'un embut, més ample a l'exterior que l'interior. L'entrada mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,85 metres i mínima (a l'interior) de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Conserva bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic, tot i que relativament escàs, de terra. A l'interior conserva dos tinells, un arran de terra, i l'altre una mica més amunt. Té a més a més uns espitllera orientada a l'oest.</p> | 08053-474 | Serrat de la Beguda | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6539100,1.8363700 | 403110 | 4612005 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45571-foto-08053-474-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45571-foto-08053-474-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-01 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3211. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
45572 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-0 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La vegetació, especialment la mata (Pistacia lentiscus) malmet ràpidament els murs. | <p>Barraca de pedra seca situada al capdamunt de les terres ermes del Santó, en el vessant dret del rasot que porta el nom de la casa. S'hi accedeix a partir de la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,350, a mà dreta, pujant per una rampa asfaltada que ben aviat es converteix en camí de terra. La construcció és visible des del camí, quedant per sobre mateix d'un marge, amb restes de vinya borda que creix barrejada amb la brolla de romaní i esbarzers. Presenta una planta més o menys quadrangular resseguint l'orografia del terreny i adossada al mur de pedra seca que aguanta la feixa superior. Mesura 3,20 metres de costat (mides preses a l'interior) i 2,10 per 1,40 metres aproximats de costat a l'interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada a l'est, està desplaçada a la dreta de la façana principal, amb una llinda, plana i lleixa al damunt alhora que serveix d'arc de descàrrega. Els brancals són rectes amb una lleugera inclinació, sense desbastar. L'entrada mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra ha pràcticament desaparegut, i del voladís en queden poques lloses. No té cap espitllera ni tinell interior.</p> | 08053-475 | El Santó | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6492000,1.8367600 | 403135 | 4611482 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45572-foto-08053-475-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45572-foto-08053-475-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3209. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45573 | Barraca de la vinya de la Casa Cremada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-la-casa-cremada | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Està totalment envoltada de mata (Lentiscus pistacia) | <p>Barraca de pedra seca situada al vessant de solell del turó del Marquès. Per accedir-hi cal baixar pel camí procedent de cal Pinsà. Un cop arribats al capdavall, hi ha un revolt molt tancat. La barraca està situada a mà dreta d'aquest revolt, per sota el camí, aprofitant l'aflorament rocós de la cinglera. Està envoltada de vegetació que la fan gairebé invisible. Està construïda aprofitant tres grans blocs de pedra, entremig dels quals s'hi ha aixecat els muntants i una part de la coberta que s'anivella amb l'alçada d'aquesta cova natural. Els muntants no són rectes sinó que s'adapten a la forma de la roca. El gruix oscil·la entre 0,55 i 0,60 metres. L'alçada de la porta d'entrada és d'1,23 metres, mentre que l'amplada és de 0,60 metres. Té una doble llinda plana i un ràfec constituït per tres lloses planes, de les quals la de la dreta no fa pas massa que s'ha desprès i rau desplomada, al davant mateix de la porta. La cavitat interior és un xic irregular, que mesura a grosso modo entre 2,30 i 2,60 metres de costat; l'alçada més important es troba a l'entrada.</p> | 08053-476 | Turó del Marquès | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6388800,1.8498300 | 404208 | 4610322 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45573-foto-08053-476-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45573-foto-08053-476-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al seu interior hi ha ratpenats. Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45574 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-1 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Malgrat que la feixa està conreada, la barraca s'ha deixat a l'abandó. La vegetació que l'envolta l'està començant a afectar a nivell estructural, ja que les branques i les arrels s'endinsen en la pedra fins que provoquen el seu moviment i posterior despreniment. | <p>Barraca de pedra seca al marge esquerra del rasot del Santó, a tocar d'una plana de conreu de cereals, molt a prop de la carretera que mena a Sant Cristòfol, des del Burés. S'hi accedeix a partir de la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,350, a mà dreta. El punt de referència és una rampa asfaltada que ben aviat es converteix en camí de terra. Un cop localitzada la rampa, cal caminar enrere travessant el pont que passa per damunt del rasot i entrar per entremig d'una petita arbrada i pujar directament pel marge en direcció a un ametller. La construcció està al dessota mateix. És de planta quadrangular. Mesura 2,90 metres de costat (mides preses a l'exterior) i 1,90 metres de costat aproximadament a l'interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-est està desplaçada a la dreta de la façana principal, amb una doble llinda, plana. Els brancals presenten una lleugera inclinació, i si bé l'esquerra és més polit i desbastat, el dret s'ha realitzat amb quatre grans blocs de pedra sense desbastar. L'entrada mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i mínima (a la part superior de l'entrada) de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra ha pràcticament desaparegut, i del voladís en queden poques lloses. A l'interior hi ha una espitllera orientada al sud-oest i un tinell petit arran de terra (mur frontal d'entrada) que ha perdut l'estabilitat creant un punt feble en l'estructura de la corona.</p> | 08053-477 | El Santó | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6471500,1.8409600 | 403482 | 4611250 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45574-foto-08053-477-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45574-foto-08053-477-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3208. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45576 | Barraca del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-lavella-0 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La vegetació que està començant a créixer arran de murs pot provocar una alteració en la seva estructura. | <p>Barraca de pedra seca ubicada en terres del Santó, al capdavall d'un turó situat entre el torrent del Santó i el de l'Avellà. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050. Allí trobarem dues bifurcacions. A la dreta, el camí que mena al Ferran. A l'esquerra el camí que mena al Santó. Un cop en aquest, de nou trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens mena directament a la casa, i el dret, a les feixes on es localitza la barraca. Es tracta d'una construcció molt gran, de planta quadrangular, de 4 per 3,90 metres de costat (mides preses a l'exterior). L'interior mesura 2,80 per 2,70 metres de costat, respectivament. Sobta l'alçada de la façana fins al ràfec de pedres que és de 2,50 metres. La barraca està construïda damunt d'una manera de tarima de pedra, molt ben sustentada, amb uns escalons que permetien el seu accés però que la vegetació i el pas del temps han malmès. Està recolzada al marge de la feixa superior. La pedra emprada en la construcció és molt regular, molt ben treballada i desbastada i les pedres cantoneres molt ben escairades. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior, conserva una capa de terra amb pedruscall amb gran quantitat de sèdums que retenen la terra. El voladís està amb lloses planes ben escairades, que protegeixen la façana de possibles filtracions es conserva en molt bon estat. La porta d'accés està ben centrada, al bell mig de la façana, orientada al sud. Mesura 1,40 metres d'alçada per 0,66 metres d'amplada, amb una única llinda. Conserva una portella de fusta amb els perns i golfos de ferro collats als brancals amb morter. El gruix dels murs és de 0,60 metres. Al seu interior hi ha un seient fet amb pedra, cinc tinells, repartits en els quatre murs, a la part baixa, uns arran de terra, i els altres amb una solera prèvia de pedra ben plana però amb les mides aproximadament iguals. Té dues espitlleres orientades al nord-oest i al sud-est respectivament.</p> | 08053-479 | Torrent de l'Avellà | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6487700,1.8415500 | 403533 | 4611429 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45576-foto-08053-479-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45576-foto-08053-479-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3206. Aquesta zona té un gran interès paisatgístic perquè malgrat presenta algunes zones ermes, les planes estan sembrades amb cereals i es conserven en força bon estat els marges de pedra fins a tocar el capdamunt del turó. Encara es poden veure les restes dels ametllers totalment calcinats pel darrer incendi que contrasta amb la fulla verda primaveral del roure. Al davant de la barraca, per sota d'un parell de marges, hi ha una construcció closa amb barraca, i un pouet o xupet com també s'esmenta al municipi per a la recollida d'aigües pluvials. Barraca fitxada per Marcelí Puigdellívol a El Brogit, núm. 314, juliol de 2007, p. 8. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45577 | Barraca del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-lavella-1 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | El manteniment de l'entorn de la barraca és important per a la seva conservació. | <p>Barraca de pedra seca ubicada en terres del Brunet, al vessant nord occidental de la finca, al capdamunt d'una llesca rocosa del terreny, al costat esquerra del torrent de l'Avellà. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050 pel camí del Ferran, que mena al raval que porta el mateix nom. Un cop deixada de costat la tanca que barra el pas, la barraca està per sobre mateix del marge de pedra seca del camí, a mà dreta. Està envoltada de brolla de romaní i un parell d'alzinetes. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant una enorme solera de pedra. És de planta circular, mesura 2,60 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són molt regulars, de manera que no hi ha massa pedruscall en forma de falques per impedir que els blocs de pedra facin moviment. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, lleixa al damunt plana i els brancals rectes. Es conserva un dels perns de ferro que aguantava la portella de fusta. Mesura 1,40 metres d'alçada per 0,63 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,75 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior, conserva una capa de terra amb pedruscall amb gran quantitat de sèdums que retenen la terra. El voladís que protegeix la filtració per degoteig dels murs de les aigües pluvials es conserva en molt bon estat. Té una espitllera orientada a l'oest.</p> | 08053-480 | Torrent de l'Avellà | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6478000,1.8429400 | 403648 | 4611320 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45577-foto-08053-480-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45577-foto-08053-480-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3205. La barraca continua en un estat de conservació excepcional. A l'interior, com a banc per seure, s'han localitzat dos carreus de pedra molt ben treballada, amb les marques deixades per la buixarda. Al davant de la construcció, se n'hi ha localitzat d'altres de carreus. Un cop prospectat tot l'entorn, sembla que aquest indret hauria estat emprat com a pedrera en la construcció de carreus, tal vegada per a les cases del Brunet i/o el Santó. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45578 | Barraca del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brunet | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Les lloses centrals del tancament de la coberta s'han desplomat a l'interior de la barraca. La resta de la barraca està molt ben conservada. Sense cap reparació, la construcció s'anirà malmetent fins al seu enfonsament. | <p>Barraca de pedra seca situada en un cap de feixa, adossada al marge de pedra seca del vessant de migdia dels boscos del Ferran, per sobre del torrent de l'Avellà. S'hi pot accedir pujant pel Raval del Ferran i resseguint la carena o bé des del Santó, pujant per les feixes. És de planta circular, d' 1,95 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, amb marxapeus, està orientada al sud-oest, amb una llinda, plana i arc de descàrrega al damunt. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació i més ben desbastats. L'entrada mesura 1,14 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,57 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb l'ull de la volta enfonsat. El cobriment de terra també ha desaparegut, però conserva gairebé tota la primera filera de lloses del voladís. Entrant, a la part frontal, arran de terra hi ha dos tinells disposats un al costat de l'altra.</p> | 08053-481 | El Brunet | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6505500,1.8425200 | 403617 | 4611625 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45578-foto-08053-481-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45578-foto-08053-481-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3191. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45579 | Barraca del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-lavella-2 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | El manteniment de l'entorn de la barraca és important per a la seva conservació. | <p>Barraca de pedra seca ubicada per sota dels boscos del Ferran, pujant pel torrent de l'Avellà, per sobre del marge dret del torrent. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050. Allí trobarem dues bifurcacions. A la dreta, el camí que mena al Ferran. A l'esquerra el camí que mena al Santó. Un cop en aquest, de nou trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens mena directament a la casa, i el dret, a les feixes sembrades en paral·lel per on transcorre el torrent que desguassa a la riera de Marganell. Cal entrar pel torrent en direcció a la bauma de l'Avellà i enfilar-lo per l'interior fins arribar a la barraca que queda per sota del penya-segat. Està envoltada de brolla de romaní i mata. És de planta circular, d' 1,80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb llinda doble plana, (la de l'interior esquerdada) i lleixa. Els brancals rectes, més ben desbastats. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la llosa de tancament desplaçada lleugerament de costat. El cobriment de terra ha desaparegut, així com algunes de les lloses del voladís. Té una espitllera orientada a l'oest i un tinell situat arran de terra.</p> | 08053-482 | Torrent de l'Avellà | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6504600,1.8436900 | 403714 | 4611614 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45579-foto-08053-482-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45579-foto-08053-482-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13267. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45580 | Barraca del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brunet-0 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Sobta que una barraca amb uns murs tant regulars i ben falcats s'hagi desplomat d'aquesta manera. A l'interior hi ha les restes de tota la volta de tancament. | <p>Barraca de pedra seca situada al capdamunt de la cinglera que hi ha per sobre dels camps del Ferran, un cop deixat el Brunet enrere. Aquestes terres cremades fa uns anys ara són brolles de romaní. Per accedir-hi cal pujar pel Raval de Ferran fins arribar a la torre elèctrica, des de la qual per un corriolet s'aniran resseguint la carena fins a trobar la barraca. Al davant mateix de la construcció hi ha una fita de propietat. Ha perdut la totalitat de la coberta, però encara queden dempeus bona part dels murs. És de planta rodona, de 2,10 metres de diàmetre interior. La pedra emprada en la construcció és força regular i ben falcada. La porta, orientada al sud, conserva una de les dues llindes, concretament la interior. La davantera s'ha desplomat sencera. Ambdues són planes. L'entrada mesura 1 metre d'alçada per 0,65 metres d'amplada i el gruix dels murs és de 0,65 metres. No té cap tinell ni espitllera.</p> | 08053-483 | Boscos del Ferran | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6505700,1.8459400 | 403902 | 4611624 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45580-foto-08053-483-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45580-foto-08053-483-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13264. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45581 | Barraca de la vinya de cal Faci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-faci | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Malgrat la coberta de moment està en molt estat de conservació, l'afectació d'una part de la corona exterior, i la manca de manteniment, comportarà el seu enfonsament. Probablement hagi rebut un cop amb l'arada del tractor. | <p>Barraca situada als camps de la Foixarda, relativament a prop de camí, al bell mig d'una sembrada de farratge pel bestiar. S'hi accedeix des del camí forestal que puja des del Brunet fins al Raval del Ferran. Es tracta d'una construcció de planta circular que mesura 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-oest, té marxapeus i una llinda simple, i plana, força prima. Els brancals són rectes. L'entrada mesura 1,05 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres i mínima, a l'interior, de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Malgrat ha sofert un enderroc parcial de la corona exterior pel seu vessant dret, conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic de terra i bona part del recobriment de terra de la coberta exterior. A l'interior es conserven dos tinells i un fumeral.</p> | 08053-484 | Raval del Ferran | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6497000,1.8491800 | 404170 | 4611524 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45581-foto-08053-484-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45581-foto-08053-484-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3196. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45582 | Barraca del Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferran | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La barraca està molt ben executada i perfectament integrada en el paisatge; una de les pedres del brancal esquerra s'ha desprès i caldria consolidar-la per tal que la porta no faci cap moviment estructural. | <p>Barraca situada als camps del Ferran, entre el bosc de la torre del Burés i el Raval del Ferran, en unes feixes de cereals. S'hi accedeix des del corriol que puja des del Raval del Jordi cap al del Ferran. Just abans de trobar el camí principal que mena del Brunet al Ferran, cal travessar el rasot del Tirot i resseguir el marge fins arribar a la construcció on hi està lleugerament adossada. És de planta circular que mesura 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-oest, té marxapeus i una doble llinda plana, força prima. Els brancals són rectes. L'entrada mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,85 metres a l'exterior i mínima, a l'interior, de 0,53 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb el recobriment de terra i el voladís en molt estat de conservació. Té dues espitlleres orientades a l'est i al nord-oest respectivament.</p> | 08053-485 | Raval del Ferran | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6498900,1.8519100 | 404398 | 4611542 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45582-foto-08053-485-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45582-foto-08053-485-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3197. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45583 | Barraca de la vinya del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-castell | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La vegetació que està creixen al damunt de la coberta pot malmetre-la amb les arrels provocant el seu enfonsament. La caiguda d'un arbre damunt del marge, va provocar l'enderroc de les fileres superiors. | <p>Barraca de marge, situada a la vinya del Cisteller, a la qual s'hi accedeix des de el punt quilomètric 0 de la carretera que va a Marganell, en direcció a la carretera C-55. En ple revolt, a mà esquerra hi ha un pujador asfaltat que mena a la torre elèctrica. Des d'allí, cal entrar pel corriol de mà dreta que va pujant lleugerament en direcció a la torre del Burés. A una vintena de metres, a mà esquerra, es veuen unes feixes marjades. La barraca, completament integrada en un mur està en direcció oest. Es tracta d'una construcció de planta més o menys rectangular, de 2 metres de fondària per una amplada màxima d'1,00 metre, amb un passadís d'entrada (0,70 metres) molt estret i graó d'entrada. Al seu interior només s'hi pot estar agenollat i el moviment no és gens fàcil degut a la irregularitat dels seus murs. A mà dreta, hi ha un petit calaix de 0,50 metres de profunditat, que sembla estar fet per a deixar-hi el càntir o alguna eina de mànec curta, com la podadora. La disposició de les pedres emprades en la construcció són completament irregulars, recolzant-se en la roca natural quan és necessari. El sostre, està fet a base de col·locar lloses planes; l'alçada màxima és d'1,00 metres. La porta d'entrada mesura 1,45 metres d'alçada per 0,40 metres d'amplada. El gruix dels murs oscil·la entre 0,70 metres per l' esquerre i 0,65 metres pel dret.</p> | 08053-486 | Raval del Jordi | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6450400,1.8556300 | 404700 | 4610999 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45583-foto-08053-486-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45583-foto-08053-486-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 2848. Barraca fitxada per Marcelí Puigdellívol a El Brogit, núm. 315, agost - setembre de 2007, p. 12 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45584 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-2 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | És una barraca molt ben realitzada i en un estat de conservació perfecte, malgrat no disposar del recobriment característic de terra. L'indret on està ubicada és d'una gran bellesa paisatgística i caldria desbrossar l'entorn per tal que la vegetació no la malmeti i recobrir-la amb terra perquè pugui perdurar en el temps. | <p>Barraca de pedra seca situada al capdamunt de la zona coneguda com als boscos del Ferran, a la qual s'hi pot accedir pujant pel Raval del Ferran i resseguint la carena o bé des del Santó, pujant per les feixes. És de planta circular, de 2,50 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'oest, amb una llinda, plana. Els brancals són rectes amb una lleugera inclinació, més ben desbastats. L'entrada mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la llosa de tancament desplaçada lleugerament de costat. El cobriment de terra ha desaparegut, però conserva íntegrament la primera filera de lloses del voladís. Té dues espitlleres oritentades al nord i a l'est respectivament.</p> | 08053-487 | El Santó | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6510300,1.8409900 | 403490 | 4611680 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45584-foto-08053-487-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45584-foto-08053-487-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3190. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45586 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-4 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La manca de manteniment de la barraca està comportant el seu enfonsament. | <p>Barraca situada entre cal Senyoret i els boscos del Ferran, molt propera a la línia elèctrica d'alta tensió que passa per aquest sector del municipi. S'hi pot accedir des del Santó i també des del Ferran, per una pista forestal. La construcció es troba per sota d'un corriol pel qual accedeixen les motocicletes de cros i trial. És de planta quadrangular, de 3,25 per 3,50 metres de costat (mides preses a l'exterior) i de 2,40 per 1,85 metres de costat (mides preses a l'interior). Està parcialment adossada al marge de terra i la corona exterior presenta alguns enfonsaments, sobretot pel mur nord-est. Els rocs més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-est, està desplaçada a mà esquerra i a diferència de les altres del municipi, és força ample. Té una única llinda, plana, amb un tall molt net. Els brancals són rectes. L'entrada mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,85 metres, que permetria l'entrada a un animal de càrrega. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, que s'està esfondrant per la seva part exterior. Ha perdut bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, tot i que conserva una part del recobriment característic, de terra barrejat amb pedruscall. Al damunt hi creixen sèdums i algunes gramínies. No hi ha cap espitllera però si conserva un doble tinell; El de la part superior ha estat reblert de pedra per evitar el seu esfondrament. A l'interior hi ha una de les pedres que ha estat gravada amb punxo, però no es pot llegir massa bé: Joan? (?) / 1812? (?) Molt modernament, algú hi ha fet una marques amb una pedra.</p> | 08053-489 | Serrat de la Beguda | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6542400,1.8430300 | 403665 | 4612035 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45586-foto-08053-489-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45586-foto-08053-489-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3186. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45587 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-5 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Aquesta barraca és un clar exemple dels danys que pot ocasionar la manca de manteniment degut a la presència de vegetació com el roldor i la mata , que en aquest element concret ha provocat l'enfonsament parcial d'una part de la corona exterior esquerra, que sense cap restauració comportarà l'enfonsament de la barraca. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al vessant de soleia del Serrat de la Beguda, per sota mateix de ca l'Aiguader i cal Senyoret. La construcció està en una zona planera, a pocs metres de la qual s'origina el rasot de cal Senyoret. Està envoltada de vegetació. Per accedir-hi cal anar per la carretera BV-1123 des del Burés, fins al trencall que mena directament al Santó, en el punt quilomètric 1,050. Un cop passada la casa, en arribar a una bifurcació, cal agafar la de mà dreta, en direcció a cal Senyoret. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 2,50 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'est, amb una doble llinda, plana. Els brancals són rectes, lleugerament inclinats. L'entrada mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades; ha perdut la llosa de tancament. Conserva bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic, tot i que relativament escàs, de terra. Al damunt hi creixen sèdums i algunes gramínies. Té una espitllera orientada a l'oest.</p> | 08053-490 | Serrat de la Beguda | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6562300,1.8431800 | 403680 | 4612255 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45587-foto-08053-490-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45587-foto-08053-490-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3187. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45588 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-6 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Malgrat una part de la corona posterior dreta s'està enfonsant, si es fes un treball de restauració, la barraca estaria dempeus durant molts anys perquè està molt ben consolidada i la coberta té un treball molt ben acurat. | <p>Barraca situada entre cal Senyoret i els boscos del Ferran, molt propera a la línia elèctrica d'alta tensió que passa per aquest sector del municipi. S'hi pot accedir des del Santó i també des del Ferran, per una pista forestal i després per un corriol que hi mena directament. Es tracta d'una construcció de planta circular a l'exterior, amb l'interior més o menys regular. Està integrada en el marge de pedra natural, en un cap de feixa. La part del darrera s'està enfonsant. L'interior no està, de moment afectat. Es tracta d'una construcció de planta més o menys circular, que mesura 2,15 metres de fondària per 1,65 de costat. Els rocs més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord-est, amb una doble llinda, plana. El brancal dret és recte i l'esquerra aprofita la forma de la roca fins posar-se a nivell per encavalcar amb la llinda. L'entrada mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada mínima de 0,55 metres i màxima de 0,80 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Conserva bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic de terra. A l'interior, a mà esquerra, resseguint el tall natural de la roca en tota la seva fondària, s'ha realitzat un banc de pedra o pedrís col·locant-hi lloses allà on cal per fer-lo planer i còmode.</p> | 08053-491 | Serrat de la Beguda | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6550100,1.8431400 | 403675 | 4612120 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45588-foto-08053-491-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45588-foto-08053-491-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3188. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45589 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-7 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Es tracta d'una barraca molt ben construïda, amb la pedra molt ben rebaixada. Caldria netejar l'entorn i tallar els pins abans que creixin més per evitar que malmetin amb les branques la barraca i acabin provocant el seu enfonsament. En aquest indret sembla que hagin estat sembrats. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al Serrat de la Beguda, en una zona erma per sobre de les úniques feixes que encara es conreen. S'hi accedeix des de la pista forestal que ve des de Vilamarics, abans d'arribar a un revolt en direcció a ca l'Aiguader, per sota el marge del camí. Cal baixar pel dret. Està envoltada de brolla de romaní i exemplars de pi blanc joves. És de planta circular, molt ben realitzada, de 2,15 metres de diàmetre aproximat. Està situada al mig d'una feixa. Els rocs emprats en la construcció són molt regulars, desbastats. Entre mig hi ha pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per consolidar la construcció. La porta està orientada a l'oest, amb una llinda plana. L'entrada mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,47 metres. Els murs realitzats amb pedra tenen un gruix que oscil·la entre els 0,55 i els 0,65 metres respectivament. La coberta és de volta per aproximació de filades en perfecte estat de conservació. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic de terra. Té una espitllera orientada al nord. Destaca una pedra situada enfront de la porta, a l'inici de la volta, que té gravat una mena d'ocell.</p> | 08053-492 | Serrat de la Beguda | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6572300,1.8407000 | 403475 | 4612369 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45589-foto-08053-492-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45589-foto-08053-492-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3184. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45590 | Barraca del serrat de la Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-la-beguda-0 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La vegetació és el seu principal enemic. | <p>Barraca de pedra seca situada per sota el pla dels boscos del Ferran. S'hi pot accedir des del Raval del Ferran, pujant pel camí forestal i trencant a mà esquerra, des del collet de Villana fins a trobar una torre elèctrica, on molt a prop hi ha unes fites de propietat i les restes d'una barraca de planta circular amb una arnera de color blau al damunt. A partir de la torre elèctrica, cal baixar per un corriol fins a localitzar la feixa, en direcció al torrent de l'Avellà. És de planta circular, d'1,90 metres de diàmetre. Els rocs emprats en la construcció no són excessivament grossos; més aviat tenen una mida regular, i força plans. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-oest, mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres, una sola llinda, plana. Els brancals són rectes, lleugerament inclinats cap a l'interior. Al brancal dret es conserva el golfo superior d'una portella de fusta, avui desapareguda per complert. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Del recobriment de terra exterior gairebé no en resta res i el voladís va desprenent-se, sobretot en aquells indrets on la brancada dels pins s'hi recolzen. No té tinells ni cap espitllera. A l'interior hi ha una petita llar arraconada feta amb una línia de pedres.</p> | 08053-493 | Raval del Ferran | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6517500,1.8445300 | 403786 | 4611756 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45590-foto-08053-493-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45590-foto-08053-493-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3192. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
45591 | Barraca del serrat de la Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-la-beguda-1 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | <p>Barraca de pedra seca situada al damunt d'una cinglera, en el pla dels boscos del Ferran. S'hi pot accedir des del Raval del Ferran, pujant pel camí forestal i trencant a mà esquerra, des del collet de Vilana fins a trobar una torre elèctrica, on molt a prop hi ha unes fites de propietat i les restes d'una barraca de planta circular amb una arnera de color blau al damunt. A partir de la torre elèctrica, cal baixar per un corriol fins a localitzar la feixa, a mà dreta on hi ha la construcció. És de planta circular, ben conservada i emprada segurament pels caçadors. Mesura 1,90 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció no són excessivament grossos; més aviat tenen una mida regular, i força plans. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-oest, mesura 1,10 metres d'alçada, amb una sola llinda relativament prima i una lleixa al damunt, resultat de la col·locació d'una segona llinda superior que fa ofici d'arc de descàrrega per repartir el pes de la volta. Els brancals són rectes, lleugerament inclinats cap a l'interior; mesuren 0,65 d'amplada màxima per 0,55 de mínima. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El recobriment de terra exterior es conserva encara força bé, amb una petita mancança al costat dret, degut a un lleuger moviment estructural. El voladís doble que la protegeix de les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs es conserva gairebé íntegrament. Té també una espitllera orientada al sud-est A la dreta hi ha un muret de 5,00 metres lineals per 1,00 metres d'alçada màxima. Es desconeix si aquest mur ha estat realitzat amb posterioritat i emprat com a recer pels caçadors o bé servia de tancat per al bestiar de càrrega, i llavors, en manca un tram. Els rocs emprats són força grossos, totalment irregulars i recolzats al mur dret de la barraca.</p> | 08053-494 | Raval del Ferran | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6521600,1.8444200 | 403777 | 4611802 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45591-foto-08053-494-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45591-foto-08053-494-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3193. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml