Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45232 | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat venerada a l'ermita del Tros. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-verge-maria-de-montserrat-venerada-a-lermita-del-tros | BOLEDA ROURA, Conxita (1997). Benedicció de l'ermita de la Verge de Montserrat al 'Tros'; dins El Brogit, Periòdic informatiu e Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp.10-11. | XX | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita 'Del Tros' terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vic, i que diuen així: Puig que elevem la mirada / vers el cim més enlairat / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ I quan l'alba ha encetat / un nou dia bell i clar / brilla un sol enarborat, / l'ocellada vol cantar. / El bosc té llum daurada, / de sentors resta embaumat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Remoreja el riu proper / i s'acluca l'ull gegant. / el rat-penat llisca lleuger, s'ajoca el Sol en un instant / darrera la serra estimada / Gegantí paisatge, inesperat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Dia obscur i ombradís, / Distant ressona i retruny, el tro rodola per l'abís. / Se sent arribar de lluny, / deixa la cresta serrada. / Plora desfermat l'aiguat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Vindran dies radiants / lluminosos i curulls. / Bons auguris pels aimants / que miren als vostres ulls. / Catalunya il·lusionada / camí de la immensitat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Des 'Del Tros ' de Castellbell / amb emoció us honora / a recer del blau mantell, / que ens aixopluga tothora. / La fillada sent l'empara / que allunya la tempestat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ El Noi que en falda teniu, / creiem voldrà intercedir / per aquest poble joliu / que no para de glatir. / Vós en cambril arrecerada / de cara a l'eternitat. / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Puix que elevem la mirada vers el cim més enlairat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ V) Pregeu per nosaltres Verge Mare de Déu / R) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist./ PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, Vós que glorifiqueu amb el culte insigne la Muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella Muntanya Santa que és el Crist. Que amb Vós viviu i regna pels segles dels segles. La lletra del goigs és de Francesc Palet i Setó (Terrassa 1923) i la música de Mireia i Anna Ferré i Folch. El dibuix, a càrrec de Francesc Playà i Piqué. | 08053-135 | Urbanització Astarrós | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6156700,1.8706000 | 405904 | 4607722 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La lletra de Francesc Palet i Setó i música de Mireia i Anna Ferré i Folch | Conxita Boleda (1997) explica com en Francesc Plaià i la seva dona Isabel van construir aquesta capella als anys 70 i l'any 1997 es procedeix a la seva benedicció (15 de juny de 1997) amb la presència de Mn. Àngel Salada, rector de Santa Maria del Vilar, Mn. Sebastià Codina, rector de Vacarisses i Mn. Lluís Costa, rector de Mura i Antoni Martínez Carmona, batlle de Castellbell i El Vilar. Així com la participació de la coral Sagrada famíliade Terrassa. | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45611 | Molí del Xaragat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-xaragat | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. | XVIII-XIX | Possiblement hagi perdut algun element estructural a causa de crescudes de la riera de Marganell. | El molí del Xaragat està ubicat al vessant dret de la riera de Marganell, just en la confluència amb el torrent del Brogit o Rasot de Botinas. Pren l'aigua del sobrant del molí de l'Alzina, del qual depenia. Es tracta d'un molí del tipus C, segons la tipologia de Bolós (1983), amb bassa i pou, d'uns vuit metres de fondària i 2 metres de diàmetre i el carcabà. . No conserva l'obrador, ni la maquinària del molí; però sí el carcabà i l'arbre. En el nivell més baix, a l'alçada de la riera, hi ha el cos del carcabà. A la terrassa superior hi ha el cos quadrangular que protegeix el pou, on s'adossa la bassa. Els paraments són de pedra vista, de carreus regulars i de dimensions mitjanes. | 08053-514 | Raval del Teixidor | El molí del mas Xaragat, era un molí subsidiari del de l'Alzina. Els propietaris d'aquest altre molí situat aigües amunt de la riera de Marganell, varen comprar, l'any 1772, una peça de terra al mas Plaià amb l'objectiu de construir-hi un molí fariner. En l'escriptura s'estipula les característiques del molí, i la possibilitat de construir una caseta per al moliner. Aquesta casa, anomenada 'La Caseta' o 'Cal Petit' fou enderrocada als anys 40 pels propietaris de Ca la Julita, que van adquirir la finca l' any 1935, per tal d'aprofitar el terreny com a hort. Actualment sols resta el pou i la sortida d'aigues a la riera de Marganell. Als voltants dels anys 1947, els propietaris en van fer desmuntar una bona part per endur-se la pedra cap el molí de dalt o de l'Alzina, amb la qual cosa només va quedar dempeus el canal empedrat que portava l'aigua fins el pou. | 41.6472200,1.8291400 | 402498 | 4611271 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45611-foto-08053-514-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45611-foto-08053-514-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45611-foto-08053-514-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 45689 | Molí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-puig | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. | XVIII-XX | El molí fariner del Puig està situat al darrera del cementiri municipal de Castellbell i el Vilar, a l'inici dels camps de la propietat, per on transcorre el Rasot del Puig, un dels més importants del municipi, que neix a l'obaga del turó de l'Escletxa i desguassa, pel Burés, al riu Llobregat. En aquest indret s'obre una vall rica en sediments que ha estat aprofitada des de temps immemorials com a terra de conreu, no només per a l'obtenció de vi, olivera i ametlla sinó també per al conreu de cereals i hortalisses. Està fonamentat a la roca, aprofitant un important aflorament rocós baumat, per on l'aigua baixava amb força. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, de planta baixa i pis, amb la coberta, de teula àrab, a un sol vessant. La façana principal està orientada al sud-oest. La porta d'entrada, de dimensions reduïdes, està situada a mà esquerra, amb la llinda feta de maó disposat a plec de sardinell. Per accedir-hi cal passar per un pontet ja que arran de porta, per sota el marxapeus, hi ha una canal per on es deriva l'aigua de la bassa a les terres de conreu. L'accés a la planta pis només es pot fer per una portella situada a la façana de llevant. Aquesta habitació té dues finestretes ben simètriques, que donen a la façana principal. A la façana orientada al nord oest, hi ha una finestreta central per cadascuna de les dues plantes. A ma dreta, adossat a la façana hi ha la bassa principal que s'omplia probablement amb l'aigua que es canalitzava des del rasot. Actualment això no és possible observar-ho ja que al damunt s'ha anivellat el terreny per a fer-hi un tancat per a les gallines que viuen a l'aire lliure. La planta pis del molí s'ha convertit doncs en el galliner on dormen i ponen. Per la façana orientada al nord-oest, hi ha una segona bassa, a la qual s'hi pot derivar l'aigua des de l'interior o l'exterior del molí, obrint una comporta des de l'interior de l'edifici. Per la part del darrera, al costat d'una figuera, hi ha un regueró amb una obertura tapada. Podria tractar-se del pou per fer entrar l'aigua en un antic edifici, ja que per sobre de l'aigua s'endevina una arcada de pedra i els murs laterals d'un altre edifici de dues plantes, amb una finestra a la façana nord-oest. Aquesta entrada, es veu fortament erosionada per l'aigua, que pot dirigir-se cap a un salt d'uns dos a tres metres de fondària que la condueix rasot avall. Aquest salt coincideix amb la façana nord-oest del segon edifici parcialment enderrocat, on es pot observar una pedra que sobresurt del mur, amb un regueró important per on sobreseeix l'aigua. Tota la construcció està realitzada en pedra, amb restes minses d'arrebossat de morter de calç a les quatre façanes. | 08053-592 | Rasot del Puig | La denominació del Puig es deu a la signatura dels capítols matrimonials, el dia 17 d'abril de 1598 entre la Margarida, vídua de Salvador Ferran, del mas Ferran del Vilar i Magí Puig de Castellbell, propietaris del mas Puig del Llor, el futur Prat, de Sant Cristòfol. Així el cognom Ferran passa per la successió dels portadors del cognom Puig durant quatre segles. El primer personatge amb el cognom Ferran, abans de que passi a anomenar-se Puig, és Pericó i el seu pare Pere, que el dia 28 d'abril de 1245 declara davant del notari de Manresa que tenia un deute de 30 sous amb Ferrer Om, de la mateixa ciutat, per una terra que aquest Pericó conreava, situada al costat del molí de Sibil·la de Castellet. L'any 1598, Margarida, vídua de Salvador Ferran, es casa amb Magí Puig, originària del mas Prat, de Sant Cristòfol. Es produeix un canvi en la nissaga dels Ferran als Puig. L'any 1727, Josep Puig declara ser propietari '...de tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran'. L'any 1745 ja s'esmenta com a Puig. | 41.6337000,1.8665000 | 405589 | 4609728 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45689-foto-08053-592-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45689-foto-08053-592-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45689-foto-08053-592-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||||
| 45186 | Molí de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lalzina | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. SANTAMARIA NOT, Ramon (2015). Un monument al nostre poble: el molí fariner de Ca l'Alsina; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 397, febrer de 2014, pp.12 VALLS i PUEYO, Joan. El molí de l'Alzina. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/02/el-moli-de-lalzina.html | XV-XX | El molí de l'Alzina es troba situat al vessant meridional de la riera de Marganell, en una zona d'obaga coneguda com a bosc del molí. Es tracta d'un molí del tipus B segons la tipologia de Bolós (1993). És a dir, amb bassa però sense pou. Pren l'aigua de la riera i arriba a la bassa per una canalització soterrada que passa per sota l'atri del molí. La bassa té una capacitat d' un milió set cents mil litres. Només té paret construïda en forma de 'U' a la zona edificada, on l'aigua està en contacte amb el molí. La resta de la bassa és terreny natural. L'aigua arriba al rodet mitjançant un baixant de fusta quan s'aixeca la portella, que és d'aram. Es feien dues moltes al dia; una al matí i l'altra a la tarda. En una hora es podien moldre 50 k de farina. Va estar en funcionament fins l'any 1982. Es tracta d'un molí molt especial, no només per la seva antiguitat i el seu llarg funcionament. També per haver-se mantingut dins la mateixa família durant més de cinc segles, que ha sabut preservar-ne els trets constructius. Però, sobretot, pel seu estat de conservació i el manteniment de la maquinària. Així, doncs, hi podem observar totes les parts d'un molí fariner, des de la cabra fins el banc i l'alçador. A les parets de l'obrador hi ha ple d'inscripcions grafiades amb les moltes de cada client, a modus de gran palimpsest. Per davant hi passava l'antic camí de Manresa a Montserrat. Conserva a més, el celler, dues tines, corts, corrals i altres edificacions productives. En la planta pis hi vivien els moliners i damunt la cuina es conserva l'habitació del mosso. | 08053-89 | Riera de Marganell | Entre les propietats que depenien del senyor del castell de Castellbell, l'any 1328, incloses per tant al seu terme, hem d'esmentar les que formaven part dels masos de la Calsina, avui del terme de Marganell, i de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. El 3 de juny de 1390, un dels castlans de Castellbell, Humbert de Palau, nomenà batlle del terme a Pere de Vilamarichs, de Monistrol de Montserrat. No gaire lluny de Vilamarics es construí un molí fariner. Cal arribar, però, al segle XVI per a conèixer les primeres notícies. Aleshores, el molí pertanyia al mercader Francesc Casamitjana, ciutadà de Barcelona. El 3 de febrer de 1532 va vendre les seves propietats al sastre monistrolenc Cebrià Alsina, que el revengué al seu germà Antoni, mentre ell es construïa un casal, amb tina i bòtes, a la partida de terra anomenada 'la riera de Mandressa'. Antoni Alsina posseïa, com hem dit, l'any 1597, el 'molí fariner ab la mola molent, rodet y altres aparatos y ab dos casals en dit moli construhits y edificats y ab sa resclosa o paxera'. També constava com a propietari d'una peça de terra de quinze jornals de llaurada, anomenada 'la Roureda o Raureda'. El moliner també tenia bestiar, per això havia comprat al seu veí Jaume Joan, àlies Tàpies, el 2 de setembre de 1585, el dret de fer pasturar el seu ramat a l'heretat del mas de les Tàpies. Tanmateix, va comprar al mateix veí, l'any 1590, les peces de terra anomenades 'la Buyga den Janovés', 'la Carbonera' y 'lo ort de Joan Xich'. El 15 de juny de 1598 Antoni Alsina va comprar a Jaume Playà, amo del mas Ferreroles, el dret de fes pasturar el seu bestiar a la seva heretat. La documentació estudiada per Joan Valls arriba fins els nostres dies i recorda quan va fer les entrevistes als actuals propietaris i diu que recordaven com es baixaven les moles pel molí, des de la pedrera que hi havia prop de Sant Benet, no gaire lluny el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Ho feien amb una tirallonga d'animals, i en els pendents les feien rodolar amb uns eixos per a frenar-les. El moliner treballava per als habitants de tota la rodalia. Habitualment es molia blat per a fer farina, però en èpoques de crisi, com a la darrera guerra del 1936-1939, es molia el blat de moro, per a fer pasta de sémola. Tenien molta aigua, que es recollia, entre d'altres, del torrent del Brogit, de manera que a l'hivern es podia moldre cada dia, però a l'estiu calia fer-ho tan sols durant dues o tres hores al dia, i deixar que la bassa es tornés a omplir. | 41.6487900,1.8248200 | 402140 | 4611450 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La tradició oral familiar que ha passat d'una generació a l'altra afirma que la construcció del molí es realitzà l'any de la descoberta d'Amèrica (1492). Els documents no ho desmeteixen. Així ens ho ha transmès directament la Maria Rosa Viladoms Alsina, l'actual propietària i descendent directa dels primers propietaris.Per fora, es poden veure pedres de molí o fragments d'antigues pedres que havien servit i es van canviar pel desgast.La propietat també conserva tota mena d'eines relacionades amb la vida del molí durant centúries. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45444 | Molí de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-comes | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. VALLS i PUEYO, Joan (1993). Els pous de glaç del terme de Castellbell i El Vilar, dins El Brogit, núm. 152. Febrer. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XVII-XX | Abandonat i molt deteriorat. | Antic molí fariner, ubicat a la llera dreta de la riera de Rellinars, en el seu pas pel municipi de Castellbell i el Vilar. Per accedir-hi cal agafar la carretera B-122 que uneix els dos municipis, en el punt quilomètric 19,100, a mà esquerra, just abans d'arribar al pont que passa per sobre de la riera. El conjunt arquitectònic consta de l'edifici moliner, la bassa, una sèquia amb sifó a tocar de la carretera, un cop passat el pont i les restes d'una resclosa, ubicades més amunt, a la desembocadura de la riera de Rellinars. L'edifici és de planta rectangular, excavat a la roca. Consta de la sala dels rodets, carcabà, obrador i estances per al moliner amb un total de tres plantes. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Els paraments alternen la pedra autòctona amb el maó. Les cantoneres estan més ben desbastades i escairades. La part més baixa de l'edifici, on hi ha el carcabà, té grans carreus de pedra irregular. S'hi accedeix des de la façana de migdia. Només entrar hi ha unes escales que volten excavades a la pedra, i es pot observar l'obertura per on travessava l'arbre. Dels rodets no en queda res. A mà dreta, una porta tapiada que comunica amb el riu. A la planta baixa destaquen dues obertures simètriques amb brancals, llinda i ampit de pedra força ben treballada. Les dues plantes superiors conserven una certa simetria, però a la banda dreta s'observen arcs escarsers fets de pedra a mena de plec de sardinell, que posteriorment es van tapar. De la bassa, de planta trapezoïdal, només se'n conserven alguns murs que mesuren 2,00 metres d'amplada, per 3,00 metres d'alçada i el pou, de poca profunditat, actualment taponat amb alguns rocs, (per sota de la porta que hi ha a la façana orientada al nord-est, dissimulat per la bardissa). | 08053-338 | Raval de les Comes / Riera de Rellinars | El molí Mansuet (nom del seu darrer propietari) és en realitat l'antic molí fariner de Les Comes, que es troba a les terres de l'heretat del mas Comesvelles. L'any 1666 n'era propietari del mas, el senyor Valentí Comesvelles, que també es declarà propietari del 'pou per a posar glas' que tenia al costat de la riera de Rellinars, construït entre els anys 1634 i 1666. (Segons Joan Masats, el pou, que ell encara havia pogut veure'n les restes, estava situat davant de cal Castelleret) El 27 de febrer de 1692 Josep Comesvelles, descendent d'en Valentí, obté l'autorització per fer construir el molí. L'any 1714 el ven a Josep Casasampera. Aquest decideix instal·lar-se a Piera amb el seu fill Joan i l'any 1752 revèn el molí a Valentí Padró. Entre els anys 1856 i 1867 el moliner de les Comes fou el senyor Valentí Bassó, el succeí Francesc Casas, que exercí aquell ofici fins a l'any 1897, i ho feia en un 'molino de represa ó cauce, de dos canales, moliendo menos de tres meses, con una piedra”. Segons una nota del 1881 al molí es molien 'centenos, maiz, etc”. Entre els anys 1912 i 1938 el moliner era Isidre Gibert i Vila, el fill del qual, Pere Gibert i Marimon, seguia amb aquella tasca si més no l'any 1950. Sembla que va acabar la seva activitat com a molí draper, emprat per a la producció de teixits a partir de diversos materials com el lli o la llana i que s'hi varen posar alguns telers. Les restes de la resclosa està situada a la desembocadura del torrent del Robert, anomenat també de les Canaletes. La rierada de l'any 1962 la va enderrocar. | 41.6430800,1.8786200 | 406612 | 4610756 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45444-foto-08053-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45444-foto-08053-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45444-foto-08053-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En un document consultat per Joan Valls, es diu que al costat del molí hi havia una peça de terra, situada a prop de l'Obaga del Pou de les Comesvelles, a tocar de l'hort de la Teularia, i que per tramuntana afrontava amb la bassa del pou de glaç. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45601 | Construcció dels bastons per la colla de bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-dels-bastons-per-la-colla-de-bastoners | BOLÓS, Oriol de; VIGO, Josep (). Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la 'Botànica popular' de l'any 1891. Ed. Montblanc-Martin/ Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. Col·lectiu El Brogit (1989). Agrupació de bastoners de Castellbell i el Vilar, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 105, pàg. 10. Ed. El Brogit. | XX | L'element indispensable per a poder fer el ball de bastons és, el bastó. Aquest està fet en fusta de corner (Amelanchier ovalis), que cal renovar cada dos anys. Se'l van tallar ells mateixos en nits de lluna nova i no els arrodoneixen, ni els embelleixen. Els deixen ben naturals. El corner, és un arbust caducifoli de grans dimensions (fins a quatre metres d'alçada), que no defuig els ambients rocosos calcaris. Pertany a la família de les rosàcies. Les fulles són petites i lleugerament ovalades, amb el marge serrat. La flor ben blanca. A la tardor, les fulles prenen tonalitats groguenques i vermelloses. | 08053-504 | Castellbell i el Vilar | En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica. | 41.6298400,1.8573700 | 404823 | 4609310 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45601-foto-08053-504-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45601-foto-08053-504-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un aforisme recollit per Cels Gomis l'any 1891 a Ossera diu: 'Any de curnes, les arques buides' | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 45165 | Forn del Santó o de les Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-santo-o-de-les-canyelles | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVI-XX | Forn d'obra situat a la llera esquerra del torrent del Santó, que desaigua a la riera de Rellinars una mica més avall. Ben aprop de la casa del Santó o les Canyelles. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular d'uns cinc metres de costat i una alçada conservada de tres metres setanta. A la façana principal, orientada al sud-oest hi ha la boca a les fogaines o cambres de combustió. La façana orientada al sud-est es conserva la porta d'accés a la cambra de cocció (1'3 x 1'2 x 1'75 m) de les peces o laboratori, que mesura vuitanta centimetres d'amplada. Els paraments externs són de pedra vista i els murs interiors estan rubrefactats. Destaca la graella del forn que no és plana sinó en volta de canó. | 08053-68 | El Santó | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6500800,1.8400900 | 403414 | 4611576 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45258 | Forn d'obra de Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-viladoms-de-dalt | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVI-XVIII | Forn d'obra ubicat a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, en un antic oliverar conegut amb el nom de l'Olivar d'en Ros. Per accedir-hi cal agafar el corriol a mà dreta del camí que va des del mas de Viladoms de Dalt a cal Robert. La construcció es troba a mà dreta, arran del camí, en un revolt molt tancat, enmig d'ullastres, pi blanc, alzina, i brolla de romaní. Es tracta d'una construcció aïllada, a la que s'hi adossat una barraca de pedra seca. L'estructura exterior està realitzada amb pedres irregulars, rajols i fang, però cal una neteja acurada per no malmetre la coberta i provocar un enderroc. Entrant a la barraca el primer que es veu és la fogaina o caldera. S'hi accedeix a través d'una obertura amb volta de maó col·locada a plec de sardinell, lligada amb morter de calç i fang. L'amplada de la volta té uns quaranta centímetres de fondària. A continuació accedint per la boca ja ens adonem de la importància de la cambra, amb un pilar interior per repartir el pes i aguantar l'estructura superior. Aquesta cambra té una planta quadrangular; mesura 3,50 metres de fondària per 3 metres d'amplada aproximadament. Està voltada, és a dir, presenta varies fileres de volta de maó, recolzades a ambdós murs laterals. Entremig de les voltes es deixen entreveure un seguit d'obertures anomenades també xemeneies, indispensables per al control del procés de cocció. La part superior, o cambra de cocció, no és visible perquè ha estat envaïda per la vegetació. | 08053-161 | Viladoms de Dalt | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6362400,1.8806900 | 406775 | 4609995 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45258-foto-08053-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45258-foto-08053-161-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per la seva característica constructiva, adossada a una barraca, caldria preservar el conjunt, tal vegada únic en el municipi, iniciant una desbrossada general i la consolidació de les parts que ho necessitin, com el ràfec. Un treball acurat permetria tal vegada datar-la. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45433 | Forn d'obra del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-padro | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVIII-XIX | La part superior ha estat colgada amb terra. | Forn d'obra ubicat a l'extrem d'una feixa ubicada a mà dreta del torrent del Padró, molt a prop del mas. Per accedir-hi cal arribar fins al barri que dona accés al Padró. La feixa queda per sobre mateix del torrent del Padró, a tocar d'un mur de pedra seca que conté varies arneres. En aquest indret, el torrent és tot ell una llosa perfectament plana, i per tant, de fàcil accés i proximitat per aconseguir l'aigua necessària per fabricar els maons i altres elements constructius. Del forn es veu un mur d'un metre d'alçada amb un arc de descàrrega i la boca de la fogaina parcialment colgada. Al damunt, amb els murs rubrefactats, bona part del laboratori on es coïen les peces. El mur de pedra que recobria aquesta part del forn ha caigut i es troba amuntegada al davant mateix. Al costat mateix del forn, per la seva banda esquerra hi ha una zona arraconada del torrent, que la vegetació impedeix veure si hi havia cassoles naturals a la solera del torrent o alguna mena de dipòsit per emmagatzemar aigua i treballar el fang. | 08053-327 | El Padró | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6536200,1.8643100 | 405436 | 4611942 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45433-foto-08053-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45433-foto-08053-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45433-foto-08053-327-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al voltant del forn es localitzen nombrosos trossos de teula àrab i maó pla. Es podria conservar la construcció netejant i excavant la boca, consolidant les restes al mateix temps que les arneres que estan a tocar. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45445 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVIII-XIX | Molt deteriorat per l'erosió, la fragilitat dels materials de construcció i la manca de protecció física. | Forn d'obra situat a la llera dreta del torrent de les Pasteres, que desaigua a la riera de Rellinars una mica més avall. Gairebé a tocar del forn travessa el camí de la Riereta, que puja fins el Grau. S'hi pot accedir passant pel corriol del darrera mateix del molí Mansuet. Està fortament emboscat, però la terrera que hi ha a tocar del forn, a mà esquerra, i la gran solera de pedra plana del torrent en delaten la seva existència. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular de 5,40 metres de costat i una alçada conservada de tres metres. A la façana principal, orientada al sud hi ha un enderroc de la pedra de recobriment del forn que gairebé ha colgat la boca de dues fogaines. Les dues tenen un doble arc superposat fet de maó pla, disposat a plec de sardinell. La volta interior també està feta amb el mateix material constructiu. La façana orientada a l'est conserva part de la porta d'accés a la cambra de cocció de les peces o laboratori, que mesura un metre d'alçada. Els murs interiors estan rubrefactats. | 08053-339 | Torrent de les Pasteres | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6446200,1.8785100 | 406605 | 4610927 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45445-foto-08053-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45445-foto-08053-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45445-foto-08053-339-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45129 | Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. COL·LECTIU el BROGIT (1980). L'art romànic en el nostre municipi (I); El Brogit, 10, novembre de 1980; pp. 1. COL·LECTIU el BROGIT (1981). Restauracions a Castellbell i el Vilar: L'església de Sant Cristòfol, un exemplar romànic peculiar, a Regió 7. 11 de juliol de 1981. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 54-60. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A.; BENET, A. et aliï (1984). Sant Cristòfol de Castellbell, dins Catalunya Romànica. Vol. XI. Pàg. 175 a177. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Església sufragània de la parroquial de Sant Vicenç situada al veïnat de Sant Cristòfol de Castellbell. Consta d'una sola nau de petites dimensions rematada vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l'eix lleugerament desviat. La coberta de la nau està formada per un embigat de fusta sobre tres arcs diafragmes, de mig punt, que es distribueixen transversalment al llarg de la nau. Des del cor es pot observar una certa asimetria d'aquests elements. El cobriment exterior és de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'absis està cobert amb volta de canó. Els murs laterals descarreguen en el rebaix de les dues arcades de mig punt; el de la dreta està construït a manera d'arcosoli. Ambdós podrien haver estat construïts posteriorment. En un d'ells sembla que més modernament s'hi va construir una portalada. La façana principal té una portalada de fusta, amb marxapeus de pedra i els carreus de pedra dels brancals ben escairats. Tot i que encara es pot endevinar la ubicació de la porta primitiva, rectangular, que es va tapiar. Per sobre de la portalada actual, hi ha un ull de bou, amb un vitrall senzill de motius geomètrics, que dona claror a l'interior. El cimal culmina amb un doble campanar de cadireta i un frontis senzill al damunt. A l'exterior, l'absis presenta arcuacions llombardes i lesenes, de dues arcuacions entre cada aparell de lesenes. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell constructiu general de l'edifici està fet amb carreus de pedra disposats de manera ordenada. A l'interior, l'altar és de pedra. A mà dreta hi ha una petita capella amb la imatge de la Mare de Déu i a mà esquerra la imatge de Sant Cristòfol. | 08053-32 | Sant Cristòfol | Mentre que el castell anomenat Castelobello surt esmentat a la documentació l'any 924, l'església de Sant Cristòfol no se cita fins l'any 1294, com a església de Castellbell. Montserrat Enrich, en el seu llibre 'El poble de Sant Cristòfol', parla de que l'any 1114 ja existia com a parròquia de la diòcesis de Vic i que torna a sortir documentada l'any 1693 degut a unes obres que s'hi van dur a terme, perquè l'edifici estava en mal estat, tot i que no especifica quines. Existeix la possibilitat que fos en aquest moment quan s'allargués la nau uns quatre metres eixamplant els murs de 0,50 metres més amples que els primitius. Amb aquesta ampliació es construí un cor. També s'hauria construït el doble campanar de cadireta i tapiat el portal primitiu. A l'any 1952 novament es realitzen obres de rehabilitació, que consistiren en l'enrajolat del terra amb un mosaic obra de l'arquitecte del bisbat de Vic, sr. Pericas. També es va canviar l'altar de fusta que procedia de Montserrat i que s'hi havia col·locat vers els anys quaranta del segle XX. El pintor manresà, Josep Maria Rosell va enguixar i pintar el sostre de l'absis amb la figura de l'Esperit Sant. A l'altar Major hi havia una imatge de Sant Cristòfol i a les capelles laterals les imatges del Sagrat Cor i de la Immaculada Concepció. A banda i banda de l'altar les imatges de Sant Isidre i de la Mare de Déu de Fàtima. L'any 1977 comencen de nou les rehabilitacions i restauracions, que consistiren en el repicat dels murs laterals interiors i de l'absis deixant la pedra vista. L'any 1981 es va repicar tot el sostre deixant a la vista tres arcades transversals. La falsa volta de canó va ser substituïda per unes bigues col·locades horitzontalment, que deixaven imaginar la fesomia primitiva de l'edifici. L'abril de 1983 es procedí a destapar la resta de l'absis exterior que quedava tapat per una habitació de la rectoria i la sagristia. | 41.6386400,1.8185900 | 401606 | 4610330 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45129-foto-08053-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45129-foto-08053-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45129-foto-08053-32-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les claus es conserven en una casa propera a l'església. | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45117 | Sagrada Família de la Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-de-la-bauma | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. ESCUDÉ, Jordi (2016). Castellbell negocia la cessió de l'església de la Bauma amb el bisbat per poder-la reformar; A Regió 7 del 26 d'agost de 2016 [Consulta on line: 5 de gener de 2017]. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. SERVICIO de FOMENTO de la ARQUITECTURA (1988). Alejandro Soler i March; dins Colección monografias. Madrid: Dirección General para la Vivienda y Arquitectura MOPU. | XX | Està tancada i pateix despreniments de l'obra. | Església situada al veïnat de la Bauma, a la llera esquerra del Llobregat. Forma part del conjunt de construccions de la colònia industrial de la Bauma. És d'una nau central amb dues naus laterals més petites. La coberta és a dues aigües a excepció de l'absis. Està orientada nord-est / sud-oest, amb l'absís semicircular. Els vitralls laterals estan tapiats per dins. La façana principal presenta una porta dovellada, de mig punt, i una rosassa realitzada amb pedra sorrenca al seu damunt i més amunt una obertura trigeminada, amb el capcer esglaonat. A la dreta s'alça la torre campanar amb escala de cargol. Els paraments externs combinen la pedra vista i el maó. Disposa de contraforts laterals fets de carreus. La composició interior del mur està presidit pel prolongament dels arcs torals amb dues columnes adossades a la pilastra que s'allarga cap a l'arc de mig punt en que es recolza la volta. Els nervis que la decoren són ficticis, pintats. En canvi els nervis de l'absis són de pedra sorrenca. Les pilastres i les columnes reposen damunt de pilars cilíndrics de grans dimensions, baixos i gruixuts. D'aquí arrenquen els arcs laterals de pedra, de mig punt. El seu aspecte general és de verticalitat, amb aires neo medievalitzants | 08053-20 | C. de L a Bauma, 17 | Es construeix entre els anys 1905 i 1908 per iniciativa del senyor Joan Vial, propietari de la fàbrica de la Bauma i del bisbat de Vic. Els veïns de La Bauma col·laboren fent aportacions de diners i treballs. El projecte arquitectònic és d'Alexandre Soler i March, deixeble de Domènech i Muntaner. S'inaugura el 3 de maig de 1908 pel bisbe Torras i Bages, amb Missa cantada per la Capella de música de Sant Jordi de Manresa. També hi assiteix el Governador civil de Barcelona, senyor Angel Osorio. | 41.6226200,1.8666700 | 405587 | 4608498 | 1908 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45117-foto-08053-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45117-foto-08053-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45117-foto-08053-20-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Alexandre Soler i March | A la façana lateral hi ha la marca de la riuada de 1971.L'arquitecte de l'església de la Bauma o de la Sagrada Família com també és coneguda, va ser Alexandre Soler March. Malgrat néixer a Barcelona (1874-1949), la seva vida estarà estretament lligada a la comarca del Bages, especialment a Manresa on hi van viure els seus pares. Deixeble de Domènech i Montaner, va treballar al seu estudi durant un temps. Va ser el director de l'Escola d'Arquitectura del 1931 fins al 1936, president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i president de la Junta de Museus de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||
| 45132 | Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. MASATS, Joan (2001). L'estació de la RENFE, una joia que es deteriora a passos de gegant; dins EL Brogit; periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar; 245, abril de 2001, pp. 24. | XIX | L'edifici sembla estar en bon estat de conservació. La presència de pintades la desfavoreixen. Tanmateix a proximitat de la boca del túnel, es conserva una torre tronco piramidal, construïda amb pedra i impermeabilitzada amb morter, que servia per abastir d'aigua la locomotora de carbó i un canvi d'agulles en molt bon estat de conservació. | Edifici a quatre vents, destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta rectangular, construït amb maó, i la coberta a quatre vessants, de teula plana. Té planta baixa i pis. A la façana principal que dóna a la via, destaca una marquesina de forja que ocupa tota la llargària, sustentada per cartel·les metàl·liques o biguetes de gelosia. Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals. Totes les obertures estan adintellades, emmarcades amb un regruix de motllura simple que forma un arc rebaixat, i amb una falsa clau al damunt com a element decoratiu. Totes les portalades són de fusta i doble fulla. Algunes obertures han estat tapiades. D'altres conserven les portes i part dels vitralls d'origen. A la façana posterior de l'estació, arran de terra es poden veure les carboneres amb la reixa de ferro. A la façana nord-oest de l'edifici, entre la finestra i la portalada, es pot llegir el nom de l'estació. Es tracta d'un plafó de rajols ceràmics de color blanc (16 x 4), emmarcats per una sanefa lineal de color blau marí i al damunt pintat el nom 'Castellbell y Vilar' i al dessota, 'Monistrol'. Tant la separació exterior entre la planta baixa i el pis com el coronament superior de l'edifici és amb cornisa. | 08053-35 | El Borràs | L'any 1856, la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, construeix la primera estació, que comença a ser operativa a partir de l'any 1859, amb la línia de Manresa. L'edifici actual tal i com el coneixem avui dia, va ser construït l'any 1913 per l'empresa Ferrocarrils del Nord. Entre els anys 1892 i 1957 l'estació va servir de terminal del Cremallera de Montserrat. Coneguda originàriament amb el nom de Monistrol-Montserrat, al seu darrera s'agafava el tren cremallera que permetia l'accés a Montserrat. A l'Arxiu Municipal es conserven peticions adreçades a l'administració pública sol·licitant que la seva estació portés almenys el nom del municipi i no només el de Monistrol, ja que els viatgers en arribar quedaven desconcertats. El dia 25 de juliol de 1953 es va produir un greu accident, amb un balanç de vuit morts i diversos ferits. El cremallera encara va funcionar uns quants anys, i finalment el 12 de maig de 1957 va ser clausurat. Les locomotores i els cotxes van romandre als dipòsits i cotxeres de Monistrol-Vila fins que l'any 1972 es van subhastar. Les vies i el ferro del pont que creuava el riu Llobregat i altre material divers, va ser venut com a ferralla. | 41.6285900,1.8688200 | 405775 | 4609158 | 1858 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada a l'est de la població. Per ella circula la línia Barcelona - Manresa - Lleida. S'hi aturen els trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya.L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar té com a projecte l'adquisició de l'antiga cantina de l'estació amb l'objectiu de recuperar-la com espai de cafè i venda de tiquets a més de convertir-la en un museu sobre la història del Cremallera de Montserrat, a partir de l'arxiu fotogràfic que té l'Ajuntament i dels diferents elements que aportaran l'Associació dels Amics del Cremallera.També hauria de servir de punt de partida de varies rutes de senderisme. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||
| 45182 | El Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ros | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/01/el-ros.html?q=ros | XVII-XX | Casa pairal situada al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en punt quilomètric 0,900. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, construït en un aterrassament entre el torrent del clotet del Ros i el torrent de la font del Ros o del cal Macari, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. La masia és de planta rectangular adaptant-se al terreny, amb l'entrada a la façana orientada al sud-est. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. A la façana principal, a mà dreta, tapant part dels brancals de la porta dovellada, s'hi ha adossat un edifici annex de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular, i en destaca el portal de dovelles. Per accedir-hi cal pujar unes escales de pedra. Al damunt mateix hi ha un finestral amb balconada arran de mur i barana de forja; els brancals i llinda són de pedra amb la data gravada de 1688. Al davant de la façana principal hi ha l'accés als diferents porxos i corts, tots ells edificis relacionats amb la tinença de bestiar i terres. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior. | 08053-85 | Veïnat de Sant Cristòfol | Si tenim compte la llinda que hi ha al finestral de la façana principal, l'any 1688, cal Ros ja estava construïda. Aquesta pairalia origina altres masies de dimensions més reduïdes com cal Japet del Ros i cal Joanet del Ros. Es tracta de descendents que van rebre un tros de terra per edificar-se la casa. | 41.6475300,1.8135200 | 401197 | 4611323 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'una de les masies documentades en el capbreu de 1328 amb el nom de mas de les Tapies Sobiranes. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45202 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Els Comesvelles a Vacarisses. Vacarisses, balcó de Montserrat. Núm. 422. Octubre. | XIV-XX | No conserva la teulada i el deteriorament és progressiu. | Masia situada a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, al vessant meridional de la vall de la riera de Rellinars, en una plataforma natural assolellada tot el dia, i amb un gran domini visual del territori. Es troba prop de la confluència amb el torrent de cal Robert. Construcció de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta era, perquè no es conserva, de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al migdia. La planta baixa hauria estat dedicada a les tasques d'explotació ramaderes i/o agrícoles amb el celler, granera, corts, i la superior emprada com habitatge. Està construïda amb carreus de pedra sorrenca units amb morter de calç, de la qual es conserva gairebé tota l'estructura a excepció de la coberta. Destaquen les poques obertures d'antic en tot el perímetres, a excepció d'una ala que s'ha començat a restaurar amb criteris actuals. De la façana principal destaca el portal d'entrada, dovellat amb la data de 1658 gravada a la dovella central. A la planta pis hi ha dos finestrals que han perdut la balconada. Les diferents obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, conserven els brancals, llinda i ampit de pedra. Una d'elles en resta parcialment l'any '75', tot i que per fotografies realitzades fa uns anys, sabem que la data era 1875. A la part del darrera de la casa, hi ha el pou, d'uns cinc a sis metres de fondària, excavat a la roca i acabat de pedra. Es conserva l'obertura amb brancals, llinda i ampit de pedra per on, des de la cuina s'accedia amb la corriola i s'extreia la galleda amb l'aigua. Tanmateix les diferents ampliacions en llarg del temps han comportat que també s'hi hagin anat adossant diferents annexes amb la coberta a un sol vessant. Originàriament devia estar feta amb el sistema tradicional, de parets de càrrega i cobriment de bigam o volta. Actualment no s'hi pot accedir però fa uns anys van iniciar-se els treballs de restauració de la planta pis i teulada. Al davant mateix de la façana, aprofitant el desnivell del terreny, s'hi conserva la cisterna per a la recollida d'aigües i diferents annexes, més petits, probablement el galliner, porquera i conillers. Per sota hi ha una bassa excavada al terra. | 08053-105 | Les Comes | La primera referència documental de les Comes és un capbreu de l'any 1328. Era una masia important que donava nom al raval, ara conegut com La Riereta. La data més antiga que parla del mas de Comesvelles és de l'any 1328, on es detalla els censos que pagaven els seus propietaris: 'Mas den Comes veyes dona a Castelet IIII quarteres y I sisena d'avena per questa y X diners a sen Michel y II sous y VIII diners per perna. Item dona als clascans II quarteres y I sisena d'avena per questa y V diners a sent Michel y II sous y VIII diners per perna'. En aquest segle XIV el propietari o un dels propietaris serà Ramon de Comesvelles, que un cop mort, el seu fill Bernat de Comesvelles, a l'edat de 14 anys, no tenia curadors, de manera que el dia 11 d'octubre de 1358 nomenà procurador Berenguer Padró, de Sant Vicenç de Castellet. Un dels successors va ser Berenguer de Comesvelles, que a principis d'octubre de 1380 era difunt. El seu fill Ramon constava com a hereu del mas i feia uns certs tractes econòmics amb el seu germà Bernat, ja que el tercer germà, Guillem havia mort sense descendència. Aquest figurava com a possessor del mas Cometes, en el terme de Vacarisses. La seva germana Romia estava casa amb Guillem de Grau. Entre els anys 1457 i 1471, apareix un tal Pere de Comesvelles, fill de Guillem i d'Angelina, que resideix a la parròquia de Santa Maria del Vilar, del terme de Castellbell. Joan Comesvelles, propietari del mas segons declaració feta per ell el 27 de febrer de 1534, i diu que els seus habitants són 'homens propis, solius y affogats y amasats y de remensa'. Després ja trobem Melcior Comesvelles, que a finals de 1598 es declara propietari del mas Cometes. El 15 de juliol Valentí Comesvelles fa testament i el seu fill Valentí, n'era el propietari el 2 de desembre de 1666. En aquells temps les terres afrontaven per sol ixent i per migdia amb el terme de Vacarisses, per la banda de ponent ho feia amb les terres del mas Llevallol, amb les terres del mas Cellers, de Rellinars, i amb les del mas Cometes, de Vacarisses, que era una altra propietat del mateix Valentí Comesvelles. Tanmateix, 'item que te y poseheix en lo dit terme de Castellbell tot aquell pou per a posar glas junt ab la riera de Rallinas. E tes sots domini y alou de dits nobles senyors a cens, ço es que ell dit confessant aja de dar a dits nobles senyors tot lo glas hauran de menester lo temps estaran en lo castell de dit terma quant empoara y no altrament'. Durant el segle XVIII, les notícies parlen en gran part del molí de les Comesvelles o de les Comes i del pou de glaç. Lluís Serra i la seva esposa Maria Comesvelles, propietària del mas, consten també com amos del mas Cometes de Vacarisses el 1759. Alguns membres d'aquesta nissaga van marxar a residir a Vacarisses com per exemple, Bartomeu de Comesvelles, àlies Guitart, hi feia estada el 23 de juliol de 1439 amb la seva muller Margarida. La seva filla, Salvadora Comesvelles es va casar l'any 1446 amb Francesc Roig i Oliveres, cabaler del mas Roig, de la parròquia de Sant Pere de Terrassa, que habitava al mas Font de Matadepera. Segons informació oral proporcionada pel sr. Marcel·lí Puigdellívol, la seva àvia li havia explicat que els masovers, en voler canviar la fusta podrida de la balconada de la façana principal, van localitzar una olleta amb monedes de plata amb les quals pogueren comprar una mula. Molts anys després, uns nens jugant, també localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa. | 41.6384600,1.8882200 | 407405 | 4610233 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per darrera el pou, a tocar del camí que mena al mas, hi ha una tina adossada. L'accés al brescat es feia a través de vuit a nou graons ben alts, de pedra. És de planta circular amb un diàmetre de 2,90 metres i una fondària de 3 metres. Els cairons són ceràmics. No es conserva la portella però si la llinda i el bigam de fusta. La coberta s'ha enfonsat. | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45120 | Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-vilar | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XVIII-XXI | Església parroquial aixecada a l'extrem nord occidental d'un serrat rocós que s'estén des del turó del Vilar fins als peus del turó del Puig. La masia del Puig, tanca per aquest costat els límits sud orientals del veïnat del Vilar. L'edifici actual es construeix a finals del XVIII, probablement damunt de l'antiga església romànica. És de planta rectangular amb un única nau central amb l'absis orientat a llevant i amb quatre capelles laterals per banda. La coberta és a dues aigües, amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que defineixen les capelles laterals. Per sota les finestres, una motllura de guix recorre tota la nau, que es completa amb sis motllures més adossades al sostre. Al costat oest hi ha la capella fonda i a l'oposat la sagristia. Les capelles del costat meridional estan ocupades seguint l'ordre des de l'entrada a l'església per un Sant Crist a la primera, seguida de la dedicada a Sant Sebastià, Sant Abdon i Sant Antoni Maria Claret. A continuació la capelleta dedicada a la Mare de Déu, amb la decoració pictòrica signada amb les inicials 'scq' i finalment una dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Pel costat septentrional, des del portal fins a l'absis, hi ha un altar dedicat a la Mare de Déu i un segon al Sagrat Cor. A continuació una Pietat, pintada al fresc per Antonio Luque Chacón el 4 d'abril de 2001. Finalment, un altar dedicat a Santa Cecília ofert per l'Orfeó 'La Formiga' de Castellbell i el Vilar, obra del cantaire Rogeli Guix el 23 de novembre de 1967. Darrera l'altar, hi ha un retaule de marbre format per dues columnes per banda recolzades damunt d'un pilar. Al centre de cada columna hi ha les imatges de Sant Isidre (dreta) amb la rella a la mà i Sant Antoni de Pàdua (esquerra). Al centre, una fornícula amb la Mare de Déu i als seus peus uns àngels. Per sobre, un relleu de Sant Jaume a cavall. Els paraments externs són de maçoneria, de pedres rejuntades amb morter. A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades. Les obertures restants són de petites dimensions, amb llindes de pedra i estructura quadrada a excepció de la portalada d'entrada que té un arc escarser o rebaixat sostingut per brancals de pedra picada. Al damunt, per sota el carener, hi ha un ull de bou. La façana té una composició simètrica amb una creu de ferro al damunt del carener, perpendicular a la façana. Les pedres cantoneres estan ben retallades. A la banda esquerra, el basament de la cantonera ha estat refet ja que la pedra sorrenca es va erosionant amb el temps. S'hi poden llegir les inicials 'J.S', tal vegada la signatura del picapedrer que les va tallar. A una alçada de tres metres aproximadament una de les pedres porta la data ben gravada i rebaixada en la pedra de '1793'. A la clau de l'arc, de la portalada principal, hi ha la data gravada en xifres romanes de 'MDCCXCIII' (1793), i una creu sobre pilar al damunt mateix. A sota de la mateixa clau, s'hi va gravar l'any 1888, en acord amb una ampliació. El campanar, de caràcter eclèctic amb regust modernista i historicista, és de planta quadrada i es troba situat a la façana meridional del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Mesura 24,75 metres d'alçada. Té un primer cos alt de planta quadrada que mesura 3,64 metres de costat, amb els caires ressaltats com si es tractés de lesenes cantoneres a partir d'un terç de la seva alçada. El segueix un segon tram, no tan alt, amb els caires aixamfranats i grans òculs, de marc blanquinós, a cada costat. El tercer tram és on s'allotja la cel·la amb un ample cloquer en arc de mig punt a cada cara. Està coronat per una cornisa sobre caps de biga i per un terrat amb barana de merlets. Els murs estan fets amb maó vist i destaquen unes motllures amb permòdols i un fris d'arquets cecs. A la base del primer cos, hi ha una balconada de balustres de pedra blanca amb un portal en arc de mig punt. Les campanes es diuen Maria i Sebastiana. | 08053-23 | El Vilar | L'edifici actual data de finals del segle XVIII, malgrat ja es troba citat en documents als anys 1047, 1057 i 1249. De l'església primitiva, d'estil romànic no en queda res. Durant el segle XIII degué tenir la categoria de parròquia. De l'any 1685, l'església només tindrà la categoria de sufragània. Mentre que al 1859 fou feta definitivament parròquia. L'any 1780 s'hauria iniciat la seva construcció amb ampliacions realitzades l'any 1793 i 1888 'Lo dia 24 de Jane de lo añ 1888, se an posadas las dos piques de pndra aÿgua baneÿta en la ysglesia de Santa Maria del Vila, en tems de molt fret '. Aquesta darrera se sap que es va dur a terme sobre l'antic cementiri que ja havia estat traslladat. Més endavant s'hi va afegir, per la banda oest, la nau coneguda amb el nom de capella fonda, que a les llibretes del Puig es diu el següent: 'Lo dia de San Roch de lo añ 1889 se ha banaÿt la Capella fonda de la Ysglesia del Vilá, banaitla per fora ÿ per dins las parets ab un salpase de ÿsop, ÿ quan fou banaÿda, ÿ portaran lo Santisim Sagrament, ÿ feran una profeso boltan lo serrat del Genobes, que aÿ abia 3 Coblas de Musics, mes de 30 entra tots, abeni molta asistencia de athas, aberi los coros de las fabricas ab sas bandera, ÿ portan lo bon Jesus a sóta talam; desde dit dia está lo Santisim en ditxa Capella, ÿ al cor de Jesús, ÿ alta nou, ÿ las llantias nobas ÿ la trona noba ÿ posada de aon esta ara, que antes era a sota la Campaneta, que li diuen la Cora; en dit añ se a endradit la Ysglesia, ÿ se an fet los nixos del Samentiri, tot nou,, ab lo cobert de teulas, ÿ per dit dia aÿague la aistensia de 14 Saserdots a la ÿsglesia ÿ Rectoria ab sun sermó. El mes d'abril de 1894 es fa daurar l'Altar Major, la porta de la Sagristia i 'la del rotllo nobas, y la brandilla del presbeteri y la del cor, y badrieras, tot nou, y lo añ 1895 se ha pintat tota la ylesia y daurat tots lo altans nous'. El campanar adossat al costat dret de la façana principal va ser construït l'any 1910 per l'arquitecte manresà, Ignasi Oms Ponsa (Manresa 25 de gener de 1863 - Barcelona, 21 de juliol de 1914). La família Puig, l'any 1899 van cedir la pedra necessària per fer la base del campanar, que va ser extreta del coll de les Tallades, i la van treballar 'el Palete Isidro y son cuñat', que començaren l'obra el dia 13 de maig. Adossada a l'església, per darrera el campanar, hi ha la rectoria, que va ser utilitzada com escola durant anys i actualment és un habitatge privat. Per tal de finançar la última restauració, es va vendre la rectoria i l'hort. Durant els anys 1998 fins el 2006, es va anar restaurant per fases mercès a les donacions dels feligresos de la parròquia i Antonio Luque Chachón (nascut el 1942). El rector que va ocupar la parròquia durant les obres en aquest va ser mossèn Àngel Salada Viñas. | 41.6336800,1.8605400 | 405093 | 4609732 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45120-foto-08053-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45120-foto-08053-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45120-foto-08053-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|105|96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45254 | Nostra Senyora de Montserrat de Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nostra-senyora-de-montserrat-de-viladoms-de-dalt | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel Vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XVIII | Es troba abandonada i en estat ruinós. | Capella rural dedicada originàriament a Nostra Senyora de la Concepció i en un moment indeterminat a Nostra Senyora de Montserrat. Està ubicada a tocar de l'antic mas de Viladoms de Dalt. És d'una sola nau amb un annex adossat a una de les façanes laterals. La coberta ha desaparegut juntament amb el bigam. Per les minses restes, sembla que era de teula àrab a l'exterior i volta de maó pla a l'interior. Les cantoneres estan fetes amb pedra, ben escairada; la resta del parament és més irregular i segurament era tota ella arrebossada amb morter de calç. La façana principal, està orientada a la Muntanya de Montserrat. No conserva el portal d'entrada i només queda l'obertura del rossetó. La desaparició dels brancals, marxapeus i llinda ha provocat un moviment estructural molt important que fa pensar en la caiguda imminent d'aquesta part de la capella. Al seu interior es conserven gran part dels arrebossats de les parets, amb les motllures i fornícules. També hi ha restes de pintures al fresc. Una d'elles encara es pot veure representació de Déu tot Poderós. A partir de fotografies sabem que la portalada estava protegida per una marquesina a doble vessant feta amb teula àrab. | 08053-157 | Viladoms de Dalt | La capella va ser beneïda el dia 15 d'octubre de 1791 pel rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. En aquest moment, els propietaris eren la senyora Caterina Solé i el seu fill Marià Sagristà i Solé, aleshores residents a Manresa. Oficialment, fou anomenada Capella de Nostra Senyora de la Concepció, tot i que més endavant se l'ha coneguda amb el nom de Nostra Senyora de Montserrat. | 41.6383900,1.8806900 | 406778 | 4610233 | 1791 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45254-foto-08053-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45254-foto-08053-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45254-foto-08053-157-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La primera foto està extreta del blog naturaipedra.blogspot.com | 96|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||
| 45127 | Sant Vicenç de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castellbell | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. DALMAU, Delfí (2004). Campanars del Bages. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Ed. Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa. DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2014). El Patrimoni arquitectònic català. Campanars Parroquials de Torre de Catalunya, amb informació de les esglésies corresponents. Autoedició digital. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XVII-XIX | Església parroquial del segle XVII amb trets d'estil gòtic tarda, situada en una cinglera, per la banda de llevant del castell de Castellbell. L'edifici consta d'una nau rectangular, capçada per un absis poligonal. Té dues naus laterals afegides posteriorment, de dimensions més minses. La coberta de la nau està feta amb volta de canó protegida per una teulada de teula àrab de doble vessant, mentre que els dos cossos afegits són a un sol vessant. La volta interior queda reforçada per quatre arcs torals recolzats damunt d'unes mènsules. A la banda esquerra de la nau central de l'església hi ha un corredor estret, mentre que a la dreta hi ha dues capelles. El presbiteri està lleugerament enlairat, precedit per tres graons. El frontis està obert amb un portal i marc estret de carreus ben escairats en pedra de marès. Té un òcul a mitja alçada i queda coronat per una cornisa angular. Els murs són de pedra. Els carreus emprats per a la construcció de la nau principal són regulars, força ben escairats i sense cap mena d'ornamentació, mentre que als laterals, la pedra és més irregular. El campanar, de planta quadrada, és d'estil neoromànic. Està situat a la dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a migdia. Mesura 24,75 metres d'alçada. Està construït amb pedra de marès, com la resta de l'edifici religiós. Presenta tres cossos resseguits per una sanefa volandera. Les cantoneres estan ben escairades amb carreus de mida mitjana a petita. El segon cos i el tercer és on s'allotja la cel·la amb un ample cloquer de mig punt a cada cara. Està coronat per una doble cornisa i una teulada piramidal, de teula àrab, amb una creu al capdamunt. | 08053-30 | Sant Vicenç de Castellbell | El primer document que parla de l'església de Sant Vicenç data de l'any 1154, i a finals de segle ja es troba esmentada com a parròquia. El 23 de febrer de 1279 Berenguer Prat, figura com a rector de l'església, en un codicil que redacta en nom de Guillem de Castellet, mort pel seu cunyat Humbert de Rocafort durant l'assalt del castell de Castellet. L'any 1886 l'amo de la fàbrica Burés fa construir el cementiri al davant de l'església i el panteó familiar. Aquest nou cementiri substituïa l'antic que estava a tocar de l'església. El senyor Burés també paga les obres de remodelació i ampliació de l'església. | 41.6418200,1.8616600 | 405198 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45127-foto-08053-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45127-foto-08053-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45127-foto-08053-30-3.jpg | Legal | Modern|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A la façana del frontispici a mà esquerra del portal es conserven les restes de dues mènsules que sostenien el sarcòfag funerari suposadament de Josep Amat i Planella, senyor de Castellbell, que fins l'any 1936 s'havia conservat intacte. Josep Amat va rebre el nomenament de marquès mitjançant una reial cèdula signada per la reina, el 7 de juliol de 1702, mentre Felip V guerrejava a Itàlia, just abans de començar la Guerra de Successió. | 94|116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45253 | Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladoms-de-dalt | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellebll iel Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2014). Viladoms de dalt; dins El Brogit, 393; octubre de 2014; pp. 9. VALLS i PUEYO, Joan (1989). Viladoms de Dalt: una vella masia. Dins El Brogit, núm. 110, juliol-agost. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel Vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Les barraques de vinya, una part del nostre patrimoni arquitectònic. Dins El Brogit, núm. 268, maig. http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIV-XX | Es troba abandonat i en estat ruinós. No conserva la coberta. | Mas ubicat a l'est del terme municipal, en una elevació important que li permet dominar visualment una bona extensió. Tant per la banda de Castellbell i el Vilar fins a Montserrat com de Rellinars. El seu estat és ruïnós, sobretot després dels espolis que ha patit al llarg dels darrers anys. Malgrat tot, encara s'entreveu la potència del mas. En resten els murs que delimiten la planta. Es conserven una sèrie d'estructures i parts arquitectòniques en mal estat; com l'arrencada del brancal esquerra d'una portalada de pedra i dues arcades també de pedra que formaven part del celler. També la cisterna per a la recollida d'aigües pluvials. Entre el mur superior de la cisterna i arran de la paret del celler, mig colgades, hi ha tres tines, dues de rodones i una de quadrada. Les boixes donen cap al celler, però no són visibles degut a l'enderroc dels murs. S'observen altres dependències pròpies d'un mas d'aquestes dimensions, com les corts, i un indret on segons informació oral hi havia el trull per l'oli. A mà dreta, al costat d'un xiprer, hi ha la capella dedicada a Nostra Senyora de Montserrat. No conserva la coberta i el seu estat de conservació és molt dolent. Encara s'hi observen restes de pintures en les fornícules dels murs laterals. | 08053-156 | Viladoms de Dalt | El nom més antic conegut és el del de Llevàllol sobirà, que constaria en un capbreu de 1328. Al seu costat hi havia el mas Llevallol Jussà. El canvi de nom s'hauria produït a mitjans del segle XVII quan la família Viladoms compra les dues propietats. El 29 de setembre de 1288, Pere de Solà, del mas Llevalloll (futur Viladoms de Dalt), fa un establiment a Maria de Llevallol, vídua de Pere de Llevallol. La llista de propietaris del mas és llarga i ben documentada. Alguns d'ells seran Jaume de Llevallol (1292), Romeu de Llevallol (1323), Pere de Llevallol Superior (1331), Bernat de Llevallol Inferior (1333, així com Bernat de Llevallol (1431). L'any 1561 se signen els capítols matrimonials entre Constança Vall, filla de Joan Vall, de Mura amb Joan Comesvelles, en el qual acte fou hipotecat el mas Llevalloll, del qual constava com a propietari l'any 1580 en Francesc Vall, fill del senyor Montserrat Vall, de Mura. El 14 de febrer de 1652, Ramon Vall i el seu fill Josep, pagesos del terme de Mura, venen el mas Llevallol a Pere Viladoms, pagès de la parròquia de Santa Maria del Vilar. Ens els documents diu que l'heretat afrontava amb les terres del mas Comesvelles, amb les Josep Puig, amb les de Francesc Grau i amb les del mas Viladoms, d'on provenia el comprador. El censal pel preu d'aquella venda era de tres-centes lliures. El 17 de febrer va signar la venda Maria Despalau, muller del baró de Castellbell i també va fer-ho Vicenç Gatillepas, rector de la parròquia de Santa Maria del Vilar. Pere Viladoms va prendre possessió del mas Llevallol, de mans de Josep Vall el mateix dia 17 de febrer davant Benet Font, notari de Manresa, i els testimonis Gabriel i Francesc Grau, pagesos del Vilar. A Pere Viladoms, que testà l'any 1685, va succeir-lo el seu fill Macià Viladoms. L'any 1745, Maria Viladoms de Dalt era vídua de Francesc Santjoan, pagès de Sant Vicenç de Castellet, i l'any següent, la propietària del mas Viladoms de Dalt, que tenia ferreria, era la senyora Rosa Santjoan, vídua de Josep Viladoms. L'any 1771, Joan Gibert, propietari del mas va establir en emfiteusi diverses peces de terra de la seva heretat a vuit parcers, situades al Prat, al Solell del Prat, a l'Obaga Fosca i al Serrat de les Pinasses, amb la facultat de poder-hi construir una barraca a cadascun dels parcers. L'any 1822 els propietaris del mas són Josep Sagristà i el seu fill Macià Sagristà i Soler. El nom més antic conegut és del de Llevàllol sobirà, que constaria en un capbreu de 1328. El Mas de Viladoms de Baix seria doncs el Llevàllol jussà. El canvi de nom s'hauria produït a mitjans del segle XVII quan la família Viladoms compra les dues propietats. El 29 de setembre de 1288, Pere de Solà, del mas Llevalloll (futur Viladoms de Dalt), fa un establiment a Maria de Llevallol, vídua de Pere de Llevallol. La llista de propietaris del mas és llarga i ben documentada. Alguns d'ells seran Jaume de Llevallol (1292), Romeu de Llevallol (1323), Pere de Llevallol Superior (1331), Bernat de Llevallol Inferior (1333, així com Bernat de Llevallol (1431). L'any 1561 se signen els capítols matrimonials entre Constança Vall, filla de Joan Vall, de Mura amb Joan comesvelles, en el qual acte fou hipotecat el mas Llevalloll, del qual constava com a propietari l'any 1580 en Francesc Vall, fill del senyor Montserrat Vall, de Mura. El 14 de febrer de 1652, Ramon Vall i el seu fill Josep, pagesos del terme de Mura, venen el mas Llevallol a Pere Viladoms, pagès de la parròquia de Santa Maria del Vilar. Ens els documents diu que l'heretat afrontava amb les terres del mas Comesvelles, amb les Josep Puig, amb les de Francesc Grau i amb les del mas Viladoms, d'on provenia el comprador. El censal pel preu d'aquella venda era de tres-centes lliures. El 17 de febrer va signar la venda Maria Despalau, muller del baró de Castellbell i també va fer-ho Vicenç Gatillepas, rector de la parròquia de Santa Maria del Vilar. | 41.6386300,1.8804000 | 406754 | 4610260 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45253-foto-08053-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45253-foto-08053-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45253-foto-08053-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La primera foto està extreta del blog naturaipedra.blogspot.com(Cont. Història): Pere Viladoms va prendre possessió del mas Llevallol, de mans de Josep Vall el mateix dia 17 de febrer davant Benet Font, notari de Manresa, i els testimonis Gabriel i Francesc Grau, pagesos del Vilar. A Pere Viladoms, que testà l'any 1685, va succeir-lo el seu fill Macià Viladoms.L'any 1745, Maria Viladoms de Dalt era vídua de Francesc Santjoan, pagès de Sant Vicenç de Castellet, i l'any següent, la propietària del mas Viladoms de Dalt, que tenia ferreria, era la senyora Rosa Santjoan, vídua de Josep Viladoms.L'any 1771, Joan Gibert, propietari del mas va establir en emfiteusi diverses peces de terra de la seva heretat a vuit parcers, situades al Prat, al Solell del Prat, a l'Obaga Fosca i al Serrat de les Pinasses, amb la facultat de poder-hi construir una barraca a cadascun dels parcers.L'any 1822 els propietaris del mas són Josep Sagristà i el seu fill Macià Sagristà i Soler.L'any 1907 els propietaris abandonen la casa per marxar a la ciutat i entren a viure uns masovers perquè en tinguin cura. El 1958, ho compra el constructor Fidel Puig per tal de fer-ne un restaurant i una urbanització al voltant. Malgrat haver-ne començat les obres el projecte no va prosperar i després de treure'n les teules, la degradació i l'espoli van fer la resta. | 119|94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45144 | Turó del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-marques | CASTELL, Carles; MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2013). Diagnosi i valoració dels espais lliures. Castellbell i el Vilar. Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. EL BROGIT (1994). Més de 500 signatures en defensa del Turó del Marquès; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 6-7. | Està afectat per una pedrera (del Sufí) | El turó del Marquès és una elevació de 358 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Castellbell i el Vilar. A la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pel Burés. Destaca la seva geomorfologia, de forma piramidal que el fa un indret de gran valor paisatgístic. Pel costat d'obaga el rega la riera de Marganell; per solella ho fa el torrent dels Abadals. Ambdós desemboquen al riu Llobregat per la seva llera dreta, que transcorre per la part oriental del turó, on el riu forma un meandre on s'aixeca el castell, en un costat, i l'església de Sant Vicenç, amb els camps del castell, a l'altre convertint-se en un reducte per a la fauna salvatge i un corredor natural. Per la banda més occidental queda unit amb el turó del Pinsà amb 321 metres d'alçada. Per la banda del solell i especialment a la cara sud, presenta una amplia cinglera, on els escaladors hi han equipat una via ferrada que supera el cingle en el seu punt de màxima alçada. Si bé antigament els seus vessants marjats, eren plantats de vinya, ametllers i oliveres, actualment és una zona boscosa, amb predomini de pi blanc, i un sotabosc molt dens. On es localitzen nombroses barraques de pedra seca i varis forns de calç, degut als grans afloraments calcaris, testimoni del passat històric del municipi. Per la cara nord, es pot observar l'impacte deixat per una antiga explotació de pedra, coneguda amb el nom de la pedrera del Sangrà. És precisament en aquesta zona d'obaga on hi ha una gran riquesa d'espècies arbòries i arbustives que la fan única. Destaca per exemple el freixe de flor (Fraxinus ornus), amb exemplars que poden tenir uns cinquanta anys, que ocupa unes 5 Ha per sobre de la riera de Marganell i a la dreta mateix de la pedrera. Aquesta comunitat conviu amb l'auró negre i el roure, i arbustos com el Rhamnus alaternus o el Viburnum tinus. En direcció a l'obaga del Santó, hi ha un hàbitat ric en espècies arbòries excepcionals com l'auró blanc, la pinassa, el roure, la servera, algun exemplar de pi roig, i en direcció a la font del Pinsà, nombrosos exemplars de ginebró, fet també excepcional ja que és l'únic indret del municipi on se n'han localitzat. En la majoria d'indrets només s'hi localitza càdec. També s'ha localitzat matollar de Buxus sempervirens , bardissa amb roldor i arboçars i màquies amb barreja d'alzina i roure. | 08053-47 | Turó del Marquès | Al seu cim s'hi ha instal·lat la senyera, visible des de bona part de la comarca. L'any 2011 s'organitza per primera vegada la Transenyera, una cursa competitiva i popular, que any rere any rep més adeptes, per la seva duresa però també per la bellesa del paisatge per on transcorre. Al voltant del turó s'hi organitzen caminades populars i l'escalada. L'accés a la via ferrada, batejada des de l'any 2014 com a 'La Cinglera del Resistent', degut a l'ampliació de l'antic Pas Ferrat del turó del Marqués, consta de diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l'antic pas. Per accedir-hi es fa, a partir del Burés, travessant el pont Vell en direcció a la Fassina. Un cop travessats per sota la via del tren i el pont de la C-55, a mà esquerra, s'inicia un sender que puja dret cap el cim del turó. Els equipadors (Joan Frontera, juntament amb Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera) en col·laboració amb l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, decideixen batejar les noves instal·lacions de la via ferrata amb el nom de 'La Cinglera del Resistent', en memòria de que el poble va ser un reducte de resistència més enllà de l'Onze de Setembre de 1714. Mercès a la recerca històrica realitzada per Joan Valls i Genís Frontera, s'ha pogut documentar que el Municipi va ser una guarnició d'interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el riu Llobregat, controlant el pont i el camí d'accés a les ciutats de Manresa, Cardona i Berga; i evidentment cap la Cerdanya i França. A més a més el castell dominava la ruta més bona d'ascens als monestirs de Montserrat. Així doncs, durant la Guerra de Successió, Castellbell i el Vilar es convertirà en un dels reductes de voluntaris catalans que defensaven la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que intentaven pujar des del Vallès o pel Llobregat. Quan Barcelona cau l'11 de Setembre, Cardona i Castellbell resisteixen. Dies després Antoni Desvalls dissolt els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de les vies de comunicació. El 18 de setembre se signa la Capitulació de Cardona. Com a municipi integrat dins la 'Ruta 1714', el mes de novembre de l'any 2013 l'Ajuntament presenta la festa dels Resistents per l'any 2014, emmarcada dins dels actes del Tricentenari. En aquest turó, al peu de la pista forestal que baixa del Pinsà hi ha la pedra rodona, que dona nom a una llegenda. | 41.6415700,1.8504300 | 404262 | 4610620 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es va protegir pel seu valor paisatjístic i natural i la presèncie d'especies com el freixe de flor. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 45676 | Xocolata Enric Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xocolata-enric-rovira | COL·LECTIU EL BROGIT (2005).Enric Rovira ens ofereix un viatge a l'origen; dins El Brogit, 294, octubre de 2005, pp. 8-9. J.M.Ll [Joan Masats Llover] (1993).Enric Rovira, xocolater, obre un obrador a Castellbell i el Vilar; dins El Brogit, 162, desembre de 1993, pp. 3. LLUCH, Sònia (2011). Delicatessens made in Castellbell: un recorregut pel poble a la recerca dels millors aliments de fabricació pròpia i artesanal; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 13-17. | XX | La botiga i l'obrador de cal Forrellat sempre fan olor de xocolata. La xocolata de l'Enric Rovira, un artista que ha fet de la xocolata el seu talismà. El segell Enric Rovira és la innovació a partir de la tradició i la qualitat de les matèries primeres. Des dels seus inicis, el catàleg de productes ha mostrat un assortiment molt viu i camaleònic capaç d'evolucionar amb el temps, amb apostes molt arriscades que avui formen part de la història contemporània de la xocolata així com d'altres productes molt emblemàtics i populars que avui són icones de l'empresa. Productes com la Rajola de Barcelona, les Bomboles, el Planetarium, el Making of Chocolate, l'Imagine, la Vuelta al Mundo en xocolata o els 'desapareguts' Capicúa, Rosa Virtual i els Turrons Àcid, Amarg, Dolç i Salat són alguns dels més reconeguts. A part dels productes de catàleg, Enric Rovira elabora una gran varietat d'articles personalitzats per hotels, empreses i esdeveniments tant en el disseny com en els sabors i conceptes. I també peces de xocolata de grans dimensions, de fins a 6 metres i 400kg, que al llarg d'aquests anys s'han fabricat per institucions i empreses com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona o la Agència Espacial Europea, particulars i restaurants com el Bulli de Ferrán Adrià. A tot això s'hi ha d'afegir els productes de Pasqua, que sens dubte, caracteritzen l'estil de l'empresa i el seu autor. Ous de mil formats i colors que han estat exposats a diferents països i han rebut premis i reconeixements. | 08053-579 | C. de Sant Jeroni, 17 | L'any 1993, els cosins Francesc Forrellat i Enric Rovira decideixen unir esforços per establir un obrador dedicat a l'elaboració de productes selectes de xocolata a Castellbell. S'estableixen a les antigues naus de cal Forrellat que havia aixoplugat les destil·leries 'San Geronimo'. L'Enric treballava a la pastisseria dels seus pares, la coneguda Pastisseria Rovira del carrer Gelabert de Barcelona, involucrat totalment en el negoci familiar quan va sentir la necessitat de crear el seu propi projecte. Aviat van començar les obres, l'adquisició de la maquinària d'última generació i el que era més important, la creació dels productes, el desenvolupament de les receptes i la creació de la imatge corporativa de l'empresa i el packaging. Així, el setembre de 1993, tot estava a punt i en el nou obrador de cal Forrellat la xocolata es fonia per primera vegada per donar forma a un projecte iniciat amb la il·lusió de canviar el món de la xocolata, | 41.6286700,1.8645300 | 405418 | 4609172 | 1993 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45676-foto-08053-579-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45676-foto-08053-579-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Ha participat en fires com Alimentària i en exposicions al Palau Robert dins el cicle 'La cuina dels genis del foc' (2004). També a la reinauguració del Liceu de Barcelona amb un pastís on es reproduïa la façana del mateix Liceu.La darrera foto ha estat cedida per l'empresa i és obra de Marc Vergés. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 45463 | L'Alzina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-comu | COL·LECTIU EL BROGIT (2012). Del pont vell i l'Alzina del Comú de Castellbell i el Vilarl; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 368, juny de 2011, pp.5. | XIX-XXI | L'entorn immediat de l'alzina està brut per usos poc cívics de la ciutadania. | Placeta de terra, ubicada a tocar del Pont Vell on el 2 de juny de 2012 s'hi va plantar una alzina jove (Quercus ilex L. , o Quercus ilex ssp. Ilex L.) de dues branques , en substitució de la vella que encara es podia veure en algunes fotografies de finals del segle XIX i que commemora l'indret on antigament els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives. Al costat de l'alzina, hi ha una placa en acer Cor-ten i una explicació amb una fotografia de finals del segle XIX. Aquesta alzina, carregada de simbolisme commemora l'alzina anomenada del Comú, on fins ben entrat el segle XIX els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives, que afectaven el bé comú. | 08053-366 | El Burés | El 2 de juny de 2012 es presentava en aquest indret el llibre de Joan Valls sobre el pont vell. Per l'ocasió es va plantar la nova alzina, que fou donada per la famíliaCosta-Franch.L'acte es va acabar amb l'actuació dels bastoners. | 41.6399700,1.8570400 | 404810 | 4610435 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També coneguda com alzina de Castellbell | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45363 | Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-cant-coral-de-catalunya-centre | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). El Brogit, núm. 7, agost de 1980; pp.1. COL·LECTIU 'EL BROGIT' (1981). Festivals Internacionals de Cant Coral de Catalunya Centre; El Brogit, núm. 19, agost de 1981; pp.1. COL·LECTIU 'EL BROGIT' (1981). Crónica dels Festivals; El Brogit, núm. 20, setembre de 1981; pp.12-14, VILASECA, Domingo (1980). Festival de cant coral de Catalunya centre; El Brogit, 8, setembre de 1980, pp. 2. https://www.facebook.com/capellabures/ | XX | La Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar juntament amb la Polifònica de Puig-reig organitzen aquest festival, que neix amb la voluntat de compartir experiències amb altres corals del món i així aprendre els uns dels altres. La Capella de Música Burés ja havia participat d'altres trobades i havia estat convidada a cantar juntament amb d'altres corals. L'exhibició és una de les més importants de la zona ja que hi participen corals de tot el món i les locals ofereixen concerts de qualitat a les comarques centrals. El Festival fa els concerts durant tres dies, en setmanes variables, preferentment al setembre. Cada dia canten una o dues corals i en la cloenda actuen totes, primer de forma individual i, per acabar, interpreten vàries peces, conjuntament. | 08053-266 | Castellbell i el Vilar | La primera edició es fa l'any 1980, (del 8 al 14 de setembre) i des del primer moment està organitzat conjuntament per la Capella de Música Burés i Coral Joventud Sardanista de Puig-Reig, que és el primer nom de la Polifònica de Puig Reig. Des d'aleshores els concerts es reparteixen entre les dues poblacions, i s'ha mantingut el costum de convidar una coral de la comarca, i també la d'acollir les corals convidades a casa de les famílies de les corals amfitriones i d'altres llars que s'ofereixen desinteressadament. Els festivals compten amb la col·laboració de grups instrumentals de la zona. | 41.6390600,1.8571400 | 404817 | 4610334 | 1980 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45363-foto-08053-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45363-foto-08053-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La Capella de Música Burés és una coral mixta a quatre veus formada per prop d'una vintena de cantaires repartits de la forma més equilibrada possible entre les diferents cordes. L'actual directora és la Mireia Subirana.Es crea l'any 1914, gràcies a l'empenta de moltes persones i a la valuosa col·laboració del mestre Florenci Vila i Vilaseca i del seu amic Manel Ripoll i Quinquer, fill dels amos de la fàbrica. El seu primer nom fou Orfeó La Formiga. Després de la Guerra civil es canvia el nom.Fotos extretes de la pàgina de facebook de la Capella de Música Burés. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45174 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-1 | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). El pastor; El Brogit, núm. 4, abril de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Pàg. 129Ed. Sant Cristòfol Books. | XV-XXI | Reformada recentment amb criteris no respectuosos amb l'arquitectura tradicional. | Mas situat al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en el punt quilomètric 3,100. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, que durant el segle XX va quedar abandonat i es va anar ensorrant amb el pas del temps. La masia està construïda en un aterrassament, entre el rasot del Colomer i el rasot de Morrolius, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. És de planta rectangular, amb l'entrada a la façana orientada tramuntana. La coberta és a dues aigües, de teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars: un garatge amb terrat obert a mà esquerra al qual s'hi accedeix per la banda sud i una porxada amb un total de cinc arcades i una terrassa coberta a la planta pis amb bigam de fusta a l'oest. La teulada que la cobreix és el resultat d' un allargament de la coberta del cos principal. Les obertures de la façana principal com la orientada al sud es distribueixen de forma regular, respectant una certa simetria. La façana principal té un annex adossat amb la sortida al terrat des de les golfes, i una marquesina amb bigues de fusta i teula àrab que protegeix l'entrada a la casa. La construcció és de maó amb recobriment de pedra vista. | 08053-77 | Sant Cristòfol | Es tracta d'un dels masos més antics del terme, segons la documentació. Fins els anys 80 hi vivia un dels darrers pastors del municipi | 41.6370300,1.8256400 | 402191 | 4610143 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45174-foto-08053-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45174-foto-08053-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El Colomer, ha estat reformat modernament. Els nous propietaris han adaptat el mas a les necessitats actuals. Les corts, paller i altres annexos observats en una fotografia extreta del llibre de Montserrat Enrich han desaparegut. | 119|85|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45287 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). La cabalcada de reis a Castellbell i el Vilar; El Brogit, núm. 12, gener de 1981; pp.1. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. GORDI, Rosa (2011). Els reis d'Orient; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 18-19. | XX | La cavalcada de reis és una activitat que es desenvolupa la tarda-nit del 5 de gener a tots els municipis de Catalunya. Però la de Castellbell manté unes característiques que la fan especial; per la seva història i l'alta participació. Al cap de 90 anys la comitiva manté en l'actualitat alguns dels rituals de l'època. La cavalcada s'inicia amb un castell de focs, tal i com passava l'any 1927. Aleshores se sortia del castell de Castellbell i s'arribava al Burés i al Baix Vilar, fins que amb el pas dels anys es va arribar a tot el nucli urbà. Enguany, la cavalcada de Reis surt des de l'Ermita (església de Sant Vicenç de Castellbell) a un quart de set de la tarda i farà aturades al barri del Burés, al Casino Borràs i a la Bauma en què els Reis donaran un detall als nens i nenes del poble. Una llarga comitiva acompanya els tres reis amb una cinquentena de teiers que il·luminen el camí creant una espectacle visual. El seguici recorre les tres colònies del poble i els reis reben la canalla del poble als casinos del Burés i del Borràs, i a la Bauma ho fan al carrer per manca de condicions de l'església de la Sagrada Família. Aquest any es potenciarà l'arribada dels Reis a la Bauma amb una nova ambientació al món d'Orient. Hi haurà un pessebre i s'instal·larà una haima on es podrà degustar te i dolços àrabs. | 08053-190 | Castellbell i el Vilar | El municipi commemora enguany el 90è aniversari de la primera cavalcada documentada de ses Majestats els Reis d'Orient a Castellbell i el Vilar. L'historiador local Joan Valls ha trobat documentació de la cavalcada de 1927 i el municipi preveu treballar durant tot l'any en la recerca i divulgació històrica per incloure algun element nou i commemoratiu en la comitiva reial de 2018. El promotor i mecenes d'aquella activitat fou la marquesa de Castellbell i s'inicià al voltant del teixit associatiu de les indústries Burés, amb la participació de la Capella de Música Burés, creada l'any 1914. | 41.6418400,1.8614000 | 405176 | 4610637 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45287-foto-08053-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45287-foto-08053-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La comitiva compta amb l'organització de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar i el col·lectiu Amics de la Cavalcada de Reis amb el suport de l'ADF, Protecció Civil, Capella de Música Burés, l'Agrupació Teatral i Cultural i l'Associació de Veïns de la Bauma. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45265 | El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brogit | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). Què és el brogit? El Brogit, núm. 1, gener de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Cavitat subterrània ubicada a la dreta del llit del torrent del Brogit. S'hi accedeix des del final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, a través d'un corriol de terra, estret. Un cop travessat el torrent, per damunt del pont de pedra, cal agafar el corriol de l'esquerra i baixar ràpidament dins el torrent. En direcció al Rasot del Botines, al marge dret, hi ha un avenc o mentidera per on sobreïx l'aigua en cas de fortes pluges que tenen lloc al vessant nord de Montserrat. L'entrada té forma ovalada, mesura 1,36 metres per 75 cm d'amplada màxima. La fondària del pou d'accés mesura entre 3 i 4 metres d'alçada. Passada una corba, s'ofereix una galeria de 15 metres de llargària per un diàmetre màxim de 0,50 metres. A la meitat d'aquesta galeria el tram s'estreny dificultant el pas. El passadís desemboca novament a un pou d'1 metre de diàmetre i uns 5 metres de fondària. En aquest indret hi ha una esquerda tant alta com el pou que s'ha obert en la mateixa cinglera. L'amplada màxima és de 0,30 metres. | 08053-168 | Torrent del Brogit | El torrent del Brogit neix al capdamunt de l'obaga del Colomer, format al peu del turó on conflueixen diferents rases i desaigua a la riera de Marganell, en un salt d'aigua, sota mateix del Raval del Teixidor. Antigament rebia el nom de torrent de la Deu. Tant el nom antic, de torrent de la Deu, com el nom més actual pel qual es coneix aquesta surgència, té el seu origen en el soroll que fa l'aigua quan surt a pressió per la galeria. El Brogit va ser explorat per Joan Frontera i altres companys. La van netejar del pedruscall per poder-se fer pas i es realitzà el dibuix de tota la galeria. Amb posterioritat es tapà la boca amb una reixa de ferro, que una torrentada es va emportar l'any 1982. | 41.6395200,1.8226700 | 401947 | 4610423 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El torrent del Brogit desaigua a la riera de Marganell en el seu pas pel rasot del Colomer i el rasot del Botines. Les característiques geològiques de la zona fan pensar en una zona càrstica amb un gran riu subterrani que sobreïx durant les fortes pluges. Un exemple n'és un estiu de forta sequera que plogué a la zona del darrera de Montserrat i l'endemà, El Brogit treia un gran raig i això va fer que tots els que tenien un hortet vora del torrent poguessin regar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||||
| 45364 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-0 | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980).El panellet; El Brogit, núm. 5, maig de 1980; pp.1. REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial. Manresa. SANCHEZ, Pere (2011).Sant Vicenç de Castellbell omple per la festa del Panellet; A Nació Manresa. [consulta fet el 25 de gener de 2017]. | XVII-XXI | Festa que es fa a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell el primer diumenge de maig, quan es commemora una prometença que va fer el poble, l'any 1652, per deslliurar-se de la pesta o d'una malaltia que afectava la zona. Consistia en donar pa als pobres un dia a l'any. El primer acte de la celebració és l'Eucaristia, presidida pel rector de la parròquia de Sant Vicenç. A la part final de la Missa es beneeixen els pans i es procedeix al repartiment de coca i un saquet amb una espiga i farina com a simbologia del pa: de l'espiga a la farina, i de la farina al pa. Un cop ja fora del temple,es reparteix mistela o vi en porró mentre el mossèn es prepara per fer la benedicció del terme des del padró, situat enfront l'església. Damunt del Padró s'hi posen les ofrenes de la missa i els pans, a costat i costat de la creu. Un cop feta la benedicció, els feligresos s'atansen i reben un pa. Aquest pa cada any el proporciona una de les famílies de la Junta del Panellet. Actualment aquesta junta està formada per 16 cases del terme de Castellbell. Aquest número ha anat variant amb el temps, augmentant o disminuint. És un dia de festa per a tots els veïns, que aprofiten la diada per convidar a familiars que potser no es veuen en tot l'any. Tot seguit, qui vol, pot participar del Joc de la Dama. | 08053-267 | Església de Sant Vicenç de Castellbell | La història explica que Castellbell, de la mateixa manera que altres pobles del Montserratí, com Marganell o Castellgalí, van esquivar la fam i la pesta gràcies a les ofrenes que el poble va oferir a l'església de Sant Vicenç. També se celebra a Marganell, Castellgalí, Sant Salvador de Guardiola i Vallhonesta. Una mica més allunyat es fa a Calonge de Segarra. A Marganell, és la celebració més antiga i important del poble; i es fa per Sant Pere Regalat. L'origen de la festa és el vot del poble de Marganell fet a Sant Pere Regalat en motiu de l'epidèmia del còlera de 1885. Aquest dia, el 13 de maig, després de l'ofici solemne, s'organitzava una processó i s'anava a beneir el terme amb la Veracreu. | 41.6418200,1.8614800 | 405183 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Valls ha documentat una altra festa del Panellet relacionada amb Sant Isidre, el 15 de maig, però al Vilar, durant el segle XIX. L'any 1877, Joan Puig, amo del mas Puig del Vilar, va fer pastar vuit-cents panellets, de quatre onzes cadascun, juntament amb garlandes i coques, tot plegat per setze duros, amb la intenció de repartir-los el dia de Sant Isidre. Per ajudar en el pagament dels panellets d'aquell any, Joan Puig demanà la col·laboració de Joaquim de Càrcer i Amat, marquès de Castellbell, d'Esteve Burés, fundador de la fàbrica del Burés, d'Isidre Borràs, de la fàbrica del Borràs, i del senyor Puig, fabricant del Burés, els quals van aportar quatre duros per cap, és a dir, faves comptades per l'amo del Puig.Per una antiga tradició, que ja li venia del seu avi Francesc, i del seu pare, també anomenat Francesc, l'amo del mas Puig del Vilar, Joan Puig era el dipositari de la clau de la caixa de l'administració de Sant Isidre, si més no fins el dia 22 de maig de 1880, quan el rector Gil Prat li va demanar l'esmentada clau. | 119|98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45176 | Cal Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vileta | COL·LECTIU el BROGIT (1980). L'art romànic en el nostre municipi (I); El Brogit, 10, novembre de 1980; pp. 1 | XVII-XVIII | Masia situada al situada al veïnat de Sant Cristòfol, en el punt quilomètric 2,400, pujant per la carretera BV-1122, a mà esquerra. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la casa està gairebé construïda damunt d'una solera de pedra. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. Les obertures de la façana es distribueixen de forma irregular, i en destaca la portalada de pedra situat a la banda esquerra de la façana amb una porta feta amb llesques de tauló. Només les finestres de les golfes conserven la llinda, brancals i ampit de pedra. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior modern de ciment i les pedres cantoneres més ben escairades que s'han deixat vistes. | 08053-79 | Veïnat de Sant Cristòfol | Antigament la masia havia rebut el nom de cal Fèlix. Quan la família que vivia a la rectoria va traslladar-s'hi a viure la casa va agafar el nom amb la que es coneix actualment. Vileta és el diminutiu de Vila, un cognom molt estès pel municipi. Pel davant de la façana principal, hi passava l'antic Camí Ral. | 41.6373200,1.8197400 | 401700 | 4610182 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45176-foto-08053-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45176-foto-08053-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment els propietaris accedeixen a la casa pels annexos construïts a la façana de tramuntana. El paller i les corts ubicades al darrera es van enderrocar ja fa molts anys. A la façana orientada a llevant hi ha una entrada que queda per sota el nivell de terra on hi ha una llinda de pedra amb la data 1700; els propietaris creuen que era l'antiga entrada de la casa, llavors més petita.Al celler, malgrat es van tapar, es conserven dos cups o tines i una premsa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45218 | Raval de la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-riereta | CORNADÓ, Carles (2016). Cal Mahoma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 415, octubre de 2016, pp.17. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XVIII-XXI | Conjunt de masies i de cases situades al costat de la carretera que va a Rellinars i al costat de la riera del mateix nom. Al límit nord-oriental del terme municipal. A la muntanya de damunt seu hi ha les terres i la masia dels Cellers, de Rellinars, i, a l'altra banda de la riera s'estenien les terres del mas de les Comesvelles, avui les Comes. Masies de les que també pren el nom. La majoria de cases i masies es troben a la riba dreta de la riera: el Molí, cal Mansuet, cal Casteller, ca l'Escolà, cal Mahoma, cal Miquel, cal Joan del Grau, cal Pàmies, el Lledó, cal Cristet, cal Macià, cal Fainé, cal Batlló, cal Nasi i ca la Carmeta. A la riba esquerra hi tenim les Comes, el Robert i Viladoms de Dalt. Destaca pel cultiu de l'horta amb l'aprofitament de l'aigua de la riera mitjançant una sèquia. La majoria de terres d'aquest sector pertanyen o havien pertangut a la Masia del Cellers. Cal Mahoma, construcció de finals del XVIII, principis del XIX. La curiositat del topònim fa pensar a Assumpta Lleonart (Cornadó, 2016) que sorgeix en oposició a cal Cristet, una casa propera del mateix raval. Cal Cristet és una altra masia del Raval de les Comes. Cristet és un diminutiu de Jesucrist i també una imatge petita de Jesús crucificat. Aquest renom, rar a casa nostra, és força més habitual a les Illes Balears. | 08053-121 | Nord-est del terme municipal. | 41.6419800,1.8827200 | 406952 | 4610630 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||
| 45140 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-0 | CORNADÓ, Carles (2016). El Grau i El Grauet; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 417, desembre de 2016, pp. 15 | XIV-XX | El Grau és un mas ubicat a l'extrem nord oriental del municipi de Castellbell i el Vilar. Domina tota la vall per la banda de ponent amb unes vistes immillorables de la Serralada de Montserrat. Al seu voltant, hi ha les terres de conreu, ocupades antigament per vinyes, oliverars, arbres de fruita seca, l'hort, prop del torrent de les Pasteres, pedreres d'extracció de pedra i calç i els diversos forns de calç i d'obra, i barraques de pedra seca. La masia amb les diferents edificacions annexades està construïda al damunt d'un penya-segat, integrant el mateix rocar en la construcció com es pot veure amb els diferents rocs que sobresurten per la part exterior dels murs. L'edifici principal és de planta quadrangular, amb planta baixa i pis i coberta a dos vessants, de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La planta inferior, dedicada antigament a les feines d'explotació agrícoles i/o ramaderes, amb els cellers, premsa i emmagatzematge de gra. Un segon edifici, encara molt més gran està annexat per la façana sud, amb les mateixes característiques constructives però amb una planta suplementària. Segurament és al segle XVIII, que s'afegirà una galeria coberta de quatre arcades. A mà dreta, hi té adossada una torre de planta quadrada. Els paraments són de pedra lligada amb morter de calç. La façana del frontispici està orientada al sol ixent. La composició de les diferents obertures denoten la composició senzilla, simètrica i un cert minimalisme arquitectònic. Destaquen els carreus desbastats de les cantonades i de les diferents obertures. Al voltant del nucli central de la masia, hi ha totes les edificacions relacionades amb l'elaboració de vi (premsa i tines), el trull d'oli, les corts per engreixar el porc, i altres dependències per al bestiar de càrrega i de consum propi. Malgrat ha estat restaurada, es conserven diferents coberts, el paller i l'era de batre. | 08053-43 | Camí del Grau s/n | La documentació localitzada per ara no és gaire abundant. Això no obstant, el document més antic localitzat fins ara per l'historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo on s'esmenta el Grau data de l'any 1305. En ell es narra que el senyor Pere de Grau, casat amb Guillema Calvet, té tractes de caire econòmic amb son germà Arnau Calvet, de Matadars. La parella té quatre fills, Guillem, Cecília, Pere i Ramon. A principis del mes de gener de 1314, els concubins fan donació de la casa i de tots els seus bens al seu fill hereu, Guillem Grau, amb motiu del seu casament amb una tal Guillema. El veí del Grau era en aquell moment Ferrer de Franquesa (del mas Franquesa, i futur Padró). Posteriorment, l'any 1359 s'esmenta en una altra documentació un tal Berenguer de Grau com a síndic del terme de Castellbell. L'any 1373 s'esmenta Joan de Grau que es casa amb Sibil·la de Casadevall, de Manresa. En un document de l'any 1375 Guillem de Grau (germà de Ramon, Pere i Ferrer), hereu propietari del mas Grau, reconeix a Jaumot Desfar com a senyor de Castellbell. L'any 1701, els hereus d'un tal Francesc Grau venen el mas Grau Gros a Gabriel Viladoms, que testà el 1725. El seu fill Macià Viladoms capbrevà el 1727, esmentant que també posseeix el mas Lledó. El 14 de juliol de 1841, Pau Viladoms i Alavedra, pagès del Vilar, fill de Josep i Maria fa testament. Té un fill, Josep i vuit filles (Maria, muller de Pere Gros; Rosa, muller de Salvador Costa, ambdues casades a les quals els deixa una lliura. A les altres sis, solteres, Àngela, Francesca, Maria Rosa, Agnès, Maria Teresa i Teresa els deixa el mateix dot que a les casades (a excepció de Teresa que a més a més rebrà 200 lliures de part del seu padrí Francesc Viladoms). La muller d'en Pau, la Rosa Rius i l'hereu seran nomenats marmessors. Demana que el seu cos sigui enterrat 'en lo fossar de la parroquial de Castellvell y Vilar', i 'tem a mon fill Manuel si tira per pages li dexo y llego la casa que fou de Francisco Viladoms, pages, y la viña que est poseia del mas S. Joan de Baix, y á mes deuran plantarli una viña de deu mil seps en lo mas Grau, habent de pagar dit Manuel á mon hereu y successor las parts de esta ultima viña al igual dels demes parcers de dit mas. Y per lo cas de ser menestral li dexo y llego en lloch de ditas fincas la quantitat de cinch centas lliuras catalanas una vegada solament, pagadoras quant pendra estat ó al arribar als vint y sinch anys'. | 41.6440800,1.8738200 | 406214 | 4610873 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45140-foto-08053-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45140-foto-08053-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45140-foto-08053-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|85|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45212 | El Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grauet | CORNADÓ, Carles (2016). El Grau i El Grauet; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 417, desembre de 2016, pp. 15 http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/09/el-grauet | XVI-XX | Està abandonat i mig en runes. | Masia situada al vessant esquerra del riu Llobregat, enfront del castell de Castellbell i el Vilar i proper al Padró. S'hi accedeix des de Sant Vicenç de Castellet, però també des del Lledó i el Grau. A mà dreta del camí d'accés hi ha l'antiga bassa d'aigua, excavada a la roca. En arribar a la porta d'accés hi ha un enllosat de pedra al terra, mig colgat. Es tracta d'un mas clos, construït damunt d'una plataforma rocosa. El cos més antic és de planta rectangular, dividit en planta baixa, pis i possiblement golfes practicables. La coberta, parcialment ensorrada és de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El parament és de pedres de mida diversa, unides amb morter, ben escairada a les cantoneres per tal de reforçar i embellir la construcció. La porta principal del nucli més antic conserva els brancals i el marxapeus de pedra sorrenca amb una llinda monumental. A l'interior, totes les estances estan construïdes amb volta de canó, sempre respectant unes mides molt concretes. Entrant a mà dreta es conserva el forn de pa amb el fumeral i al costat esquerra, els diferents accessos a la cort pel bestiar amb la menjadora i, en darrer terme, annexat posteriorment, un edifici de tres plantes, probablement construit al segle XIX del qual ja no es conserva la coberta, però que era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa conserva els cellers i les boixes de varies tines o cub a les quals s'hi accedeix des de l'era. A mà esquerra, es reprodueix el mateix sistema constructiu. Les primeres estances adossades són les més antigues, amb els brancals de pedra i llindes de fusta. En funció de les necessitats s'han anat construint i annexant edificacions, seguint el mateix patró. Graons de pedra excavats a la roca, portalades fetes íntegrament de pedra amb arcs de descàrrega. També s'observa un afegit amb dues arcades, tal vegada una galeria oberta, que posteriorment es va tornar a tapiar. Arran de terra, es van descobrint les diferents boixes que comuniquen amb les tines ubicades en diferents indrets de la casa. L'era es troba a l'interior del clos, protegida per un mur gruixut que es fonamenta directament a la roca. És en aquest indret on es descobreixen tres grups de cups. El primer grup, de tres tines, probablement les més antigues, es troba a mà esquerra de l'era. Els graons d'accés d'una d'elles ja no es conserva però el seu estat, malgrat no tenir els cairons característics és bo. La segona tina està colgada de terra i la tercera és interior. La coberta no es conserva. El segon grup de tres cubs o tines es localitza a mà dreta. Es conserven els graons d'accés, els murs i els cairons, a excepció de la coberta. El tercer grup és el més llunyà en relació a l'era ja que està ubicat al darrera de la casa. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell del marge, amb coberta a dues aigües, enfonsada però l'estat de les tines és molt bo. Per sota hi ha la barraca doble que protegeix les dues boixes respectivament (l'estructura es conserva en molt bon estat). Entre el segon i el tercer grup de cubs hi ha un edifici fet en dues fases. Es tracta d'un celler. La part posterior és la més antiga. Una finestra interna conserva la data gravada a la llinda '1789' i a l'ampit encara es poden llegir, (encara que més erosionades) les inicials 'J E' emmarcades en una sanefa rectangular. L'any 1804, es construí un afegitó amb coberta a doble vessant i una entrada voltada. La data està gravada a la clau de la volta. Entrant a mà dreta, per sota d'una petita finestra, es conserva la base d'una premsa amb l'eix. | 08053-115 | Nord del terme municipal | Aquest mas ja està documentat des de l'any 1328 amb el nom de Vilardell. A partir de 1534 la propietat passa a mans d'un mas proper i molt més important, el Grau, amb la qual cosa passarà a ser conegut amb el nom del Grauet o el Grau Xic. L'any 1320 Ramon de Castellbell va vendre al comerciant manresà Guillem Vilella tot el dret i domini que tenia sobre els masos Comalba, Puig de Comalba, Rossell i Vilardell, del terme de Castellbell. El Vilardell és el mas que posteriorment passarà a nomenar-se Grauet. El dia 18 d'abril de 1328 es redacta un capbreu de les propietats que pagaven censos a Guillem de Cirera, senyor del castell de Castellet, i a Ramon i Guillem de Castellbell, castlans del castell de Castellbell. En aquell text, redactat pel rector Pau Miró, s'especifiquen els censos que abonaven els propietaris del mas: ' Mas den Vilardel dona a Castelet II quarteres y VIII dotzens davena per questa y XX diners a Sent Michel y II sous y VIII diners per perna i I galina y tascha duna pessa de terra que ha a la Franquea; Item dona als clascans XVI dotzens davena per questa y X diners a Sent Michel y II sous y VII diners per perna. E te per dominicatura de Castelbel la laurao tota sots lo Grau y donan tascha an Ramon de Castelbell '. El 7 d'agost de 1339 Ramon de Vilardell i la seva esposa Elisenda, venen unes terres del mas Franquesa. Tenen un fill anomenat Ramon, documentat, igual que el seu pare, l'any 1349. Els amos d'aquest mas pagaven censos, l'any 1357, al comerciant manresà Guillem Vilella, que havia adquirit aquells drets del castlà Ramon de Castellbell. Era el mateix cas que hi havia amb els masos Comalba, Puig de Comalba, Rossell, Lledó Superior i Lledó Inferior. Entre els anys 1368 i 1375 el mas era en mans de Pere de Vilardell. L'any 1431, el senyor Pere de Vilardell i Maria, la seva esposa, permutaren una terra amb el seu veí Berenguer de Grau, el qual els cedí la peça anomenada Morral de Mart. Els fills de Pere i de Maria foren Joan i Francesc de Vilardell, citats l'any 1434, i que Pere de Vilardell ja era mort l'any 1451, quan Maria, la seva vídua, signà un document en solitari. L'any 1534 el mas ja pertany a Salvador de Grau, amo del mas Grau, el qual també havia adquirit la propietat del mas Lledó. L'any 1699 constava com a propietari el senyor Antoni Grau del Vilardell. D'aquí que el mas passés a nomenar-se Grauet. | 41.6472400,1.8629800 | 405316 | 4611235 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45212-foto-08053-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45212-foto-08053-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45212-foto-08053-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En sortir a l'era, accedint-hi des d'una porta, a mà dreta, a una trentena de centímetres del terra, hi ha una pedra que sobresurt del mur amb la data gravada de 1911, probablement resultat d'alguna reconstrucció o afegit. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45302 | Bauma del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gener | CORNADÓ, Carles (2017). Dues balmes singulars, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. Núm. 421, abril. Pàg. 18. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El Mas Puig del Vilar: vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita. | La bauma del Gener està situada al capdavall del rasot del Puig, en el seu tram final. S'hi pot accedir des dels horts del Puig, resseguint els corriols oberts per les motocicletes de trial que baixen pel seu vessant dret i travessen pels grans blocs de pedra desplomats al davant de la bauma, cap al vessant esquerra del torrent o viceversa. És tracta d'una formació geològica característica d'aquesta zona i que en llarg del rasot, des del seu naixement pel costat d'obaga del turó de l'Escletxa, se'n poden comptabilitzar varis, amb més o menys profunditat de cavitat. En aquest indret doncs, la roca sobresurt de la paret rocosa i avança sobre la vertical formant una cavitat horitzontal al dessota que s'ha anat formant a partir de les filtracions fa milers d'anys. Quan plou, s'hi pot observar una cascada d'aigua que baixa amb molta força. En aquesta bauma s'hi pot estar arraulit. | 08053-205 | Rasot del Puig | L'any 1634, Josep Puig es declara propietari del mas Ferran, actual mas Puig, i fa una relació dels límits de la seva propietat on s'esmenta que '(...) travessa dit torrent i puja per un serralet amunt afrontant amb el Mas Compta, que avui posseeix Pere Janer (...)'. Es tractaria d'una casa que hauria estat situada al turó de les Casetes. Segons Carles Cornadó, el nom de Jane o Jané hauria evolucionat cap a Gené i Gener. Durant els bombardejos de la guerra Civil (1936-1939), la gent corria a amagar-se arrupits, i la Maria recorda com als nens els feien posar una branqueta a la boca disposada horitzontalment per tal que els impactes no afectessin als timpans. | 41.6373000,1.8589600 | 404966 | 4610136 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45302-foto-08053-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45302-foto-08053-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La vegetació és força feréstega i amb presència de canya de Sant Joan (Arundo donax), que els motoristes van controlant ja que malgrat està naturalitzada i emprada pels pagesos, es tracta d'una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Si bé antigament els pagesos en feien ús i control, la desaparició d'aquests està provocant un descontrol d'aquest espècimen. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la considera com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, degut a la seva capacitat per desplaçar la vegetació autòctona. El seu control i eradicació és imprescindible perquè degut a la seva robustesa és capaç de disminuir la capacitat de desguàs d'un torrent o riu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||||
| 45361 | Els dimonis de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-de-les-comes | CORNADÓ, Carles (2017). Toponímia de Castellbell i el Vilar: Els dimonis de Les Comes; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 418, gener de 2017 pp. 16. MASATS i LLOVER, Joan (1980). El Raval de Les Comes o la Riereta; A El Brogit, 8, setembre de 1980, pp. 1. | XVIII-XIX | Aquesta llegenda que recorda molt a les dels minairons pirinencs fou publicada per Joan Masats l'any 1980 i els fets succeeixen al gorg del Diable, prop de les Comes i diu així: 'Un dels amos de les Comes fou un bruixot que tenia una capsa gelosament guardada. La seva muller, desobeint les seves ordres, l'obrí i en sortiren un gran nombre de bèsties negres que s'escamparen per tota la casa movent-se amunt i avall. Eren dimonis, i l'amo, per fer-los estar quiets, els manà que recollissin un per un els grans de mill d'un sac que s'escampà. En un vespre ho recolliren tot. Després els manà que estimbessin les roques del cingle del Robert i aviat acabaren. Aleshores se'ls enmenà al gorg del Diable, sota de cal Cotis, i els manà que fessin tornar blanca una pell de cabra negra, i negra una pell de cabra blanca. No els fou possible i avergonyits es tiraren de cap al gorg. Durant molts anys es sentí nit i dia els cops que donaven contra les pedres, com cops de picador. Al Gorg del Diable sempre hi ha peixos però mai se'n pesca cap'. | 08053-264 | Les Comes | Recentment Carles Cornadó (2017) l'ha reeditat comentada a la mateixa publicació. | 41.6384900,1.8882200 | 407405 | 4610236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les Comes i cal Robert són cases de Castellbell i el Vilar; però el gorg es troba dins el terme municipal de Rellinars. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45295 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel-0 | Catalunya romànica. Bages. Volum XI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, pàg. 179 Col·lectiu El Brogit. (1983). L'agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Febrer 1983, 37, pp. 6 FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS I PUEYO, Joan (2011) Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Castellbell i el Vilar, pp. 53. VALLS I PUEYO, Joan (2011) La capella de Sant Miquel del castell de Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar; 406, desembre de 2015, pp8-9. | XIV-XVI | No conserva la coberta. | A Castellbell i el Vilar, a la riba dreta del riu Llobregat s'aixeca el castell de Castellbell, documentat des de l'any 924. Una mica més avall, a la banda de llevant de la cinglera hi ha l'església parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, esmentada l'any 1154. Al pati interior del castell, a la raconada que fa la cinglera al costat del breu pujador que ens acosta a la cisterna, hi ha les restes de la capella de Sant Miquel. Encara que alguns dels seus vestigis poden fer-nos creure que estem davant d'una obra romànica, com veurem tot seguit, hem de pensar que ens trobem amb una senzilla construcció feta després de l'any 1371 i més possiblement als inicis del segle XVI, encara que sense poder-ne determinar una data exacta. | 08053-198 | Turó del castell | Esmentada per primera vegada l'any 1154. Amb el pas del temps, sabem que el rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell tenia jurisdicció sobre un ampli territori, incloses les esglésies de Santa Maria del Vilar, Sant Cristòfol, Sant Jaume de Castellbell o de Marganell, Sant Miquel del castell de Castellbell, el santuari de la Mare de Déu de Castellet, Sant Vicenç de Castellet, Sant Pere de Vallhonesta i Sant Jaume de l'Erm o de Vallhonesta. Gràcies al testament de Margarida Calvet, esposa de Jaumot Desfar, senyor de Castellbell, del 15 de juliol de 1371, sabem que aleshores es projectava la construcció de la capella castellera de Sant Miquel al mateix cingle del castell. El document diu que Margarida era filla del difunt Pere Calvet, ciutadà de Barcelona, i que feia un seguit de deixes monetàries a les esglésies del terme de Castellbell i el Vilar. Margarida nomenà hereu universal el seu fill Gabriel Desfar, després el seu germà petit Jaume i després el pòstum. La senyora de Castellbell, Margarida Calvet, feia tanmateix una donació de tres-cents sous censals anuals de manera perpètua per a mantenir un benifet sota l'advocació de santa Maria que s'establí a la capella que es construiria al castell de Castellbell. Aquella quantitat seria aportada pels censos que s'anirien cobrant cada any dels pagesos que treballaven als masos Brunet, Plaià, Serra, Puig, Oller, Tàpies, Pedrevós, Carner, Sala, Abadals i Calsina inferior, és a dir sobre els masos principals de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Els homes i les dones d'aquells masos estarien obligats a retre homenatge al capellà que ostentés aquell benefici eclesiàstic. Tanmateix, Margarida ordenà al seu marit Jaume Desfar i els seus successors que fecin construir un altar dedicat a santa Maria a la mateixa capella que construirien dins dels castell i prohibí al capellà que no cobrés res més als pagesos dels tres-cents sous estipulats. Fem un important salt cronològic per dir que al senyor Miquel de Maçanet el succeí el seu germà petit, Berenguer Francesc de Maçanet, casat l'any 1511 amb Elisabet Joana Marcel de Camporrells, filla del senyor de Cabrera d'Anoia. Berenguer Francesc morí a causa de la pesta l'any 1530 i, entre les moltes deixes que va deixar escrites en el seu testament, del 25 de gener, ordenà que es celebressin misses per la seva ànima a totes les esglésies del terme, entre les quals destacarem les cinc misses que caldria celebrar 'en la capella de Sant Miquel': 'Item vull que sien çelebrades per anima mia e altres damunt dites ço es en la capella de la Verge Maria del Vilar deu misses y en la capella de Sant Viçens deu misses e en la capella de Sant Miquel sinch mises y en la capella de Sant Jaume sinch misses y en la capella de Sant Cristofol altres deu misses les quals capelles son en lo terme de dit Castellbell e vull que per caritat de quiscuna de les dites misses sien donats dotse dines les quals sien çelebrades per lo prevere que ma muller volra y si lo rector y contradeye vull dites misses sien çelebrades en les esglesies hermitanes o en la sglesia de Sant Miquel dins lo dit castell a tota coneguda de dita muller mia'. | 41.6421800,1.8583900 | 404926 | 4610679 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45295-foto-08053-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45295-foto-08053-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45295-foto-08053-198-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A les notes aparegudes a la Catalunya romànica, l'esmenten erròniament com a capella de 'Sant Vicenç del castell de Castellbell', i amb els dubtes que ens planteja la seva adscripció a l'època de l'art romànic. | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45521 | Canal i resclosa del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-i-resclosa-del-bures | Col·lectiu El Brogit (1888). Desapareixen els antics pisos del rec, dins periòdic informatiu El Brogit, núm. 100, pp. 15. Col·lectiu El Brogit (1989). L'aigua un element cada vegada més valora, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 107, pp. 4 - 6 . GARZÓN i MANZANO, Montserrat (1987). Història de la Fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (IX), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 93, pp. 13 i 14. Ed. El Brogit. Gener MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (XIII), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 98, p.15. Ed. El Brogit. Juny MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (VI), dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 87-88, pp.23 a 26. Ed. El Brogit. Juliol-agost SARRET i ARBÓS, Joaquim (1981). Història de la Indústria del comerç i dels Gremis de Manresa, p. 241. Ed. Caixa d'Estalvis de Manresa. Manresa. VALLS I PUEYO, Joan (1991). Els terrenys de la fàbrica del Burés. (Conveni entre Esteve Burés i Arderiu i Joaquim de Càrcer i Amat - 1872). Dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el vilar, núm. 131. Maig. VILASECA, Domingo (1981). Reculls de la història de Castellbell i el Vilar, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 131. Ed. El Brogit. | XIX | Conjunt format per un canal i una resclosa construïdes amb motiu de l'edificació de la fàbrica Burés al darrer quart del segle XIX. La resclosa està ubicada a la sortida del meandre del Castellbell, en el riu Llobregat. Es tracta d'un mur transversal entre llera i llera del riu per tal d'elevar el nivell de l'aigua i derivar la seva força o corrent fora del seu llit, pel vessant esquerra on es canalitza a través d'un canal. La presa originàriament estava construïda amb maó i pedra natural però les diferents reformes resultat de crescudes d'aigua molt importants que la van malmetre, es va reforçar amb formigó armat. El canal, recupera part de l'aigua del Llobregat i permet subministrar a la indústria fabril, l'energia hidràulica a través de les turbines. Just al seu pas per la resclosa, hi ha la caseta fonamentada al damunt mateix del canal pel control de les comportes. Una rehabilitació de l'edifici està signada per 'ESTEBA GINFERRE' l'any '1935'. L'aigua discorre pel seu interior paral·lelament al riu Llobregat fins arribar a una zona d'horts prèvia al pont Nou, que aprofita l'aigua del canal a través dels desguassos per poder regar. El canal passa per entremig dels antics pisos dels treballadors de la fàbrica per endinsar-se cap a les turbines. Molt a prop dels habitatges, i a tocar de l'Alzina del Comú, hi ha les rentadores, on les dones anaven a rentar la roba. Tot el trajecte té un seguit de bagants que en cas d'excés d'aigua permeten la seva evacuació cap al riu. | 08053-424 | El Burés | El 22 d'abril de 1872, el marquès de Castellbell, Joaquim de Càrcer i Amat, signa el conveni amb Esteve Burés i Arderiu: 'El mencionado sr. Marqués y D. Esteban Burés y Arderiu, fabricante de Manresa, otorgaron la escritura de convenio por la cual aquel como propietario de la heredad de Castellbell [...] de cabida sus tierras 160 cuartanes de sementera, cedió al segundo: 1º un pedazo de tierra yerma de forma triangular, de una cuartera de sembradura yerma de forma triangular, de una cuartera de sembradura aproximadamente con algunos pinos y ocho ó diez encinas que allí hay, cuyo terreno forma parte de la referida heredad, y linda á Oriente con terreno del propio sr. Marqués, à Mediodía, parte con tierras del referido sr. Marqués, y parte con el de Burés mediante el terreno llamado Puig, y á Poniente y Cierzo con el rio Llobregat, de valor 750 pesetas, en cuyo terreno poría el Sr. Burés edificar las obres de fàbrica y demàs que tuviese por conveniente. 2º y finalment: el propio sr. Marqués cedió tambien en plena propiedad al repetido sr. Burés, otro pedazo de tierra también yerma, de extensión dos cuarteras cuatro cuartanes y medio, que enclava en la misma heredad, lindante á Oriente, Cierzo y Poniente con terreno del propio sr. Marués y á Mediodia con terreno del sr. Burés; cuyo terreno es de valor 1000 pesetas, cede con la obligación de dejar paso por dentro del mismo al canal que deberá construir el referido Burés con cuatro boquetes de desague buidadores que daran salida a las aguas para ir a parar al rio Llobregat; cuyos boquetes seran distribuidos desde el Puente denominado de Castellbell hasta la presa que se construirà para la conducción de las aguas al canal, con mas un camino de cuatro metros de anchura que deberá abrirse en la parte derecha del mismo canal, y otro camino de igual anchura que deberá pasar por la parte izquierda del mismo; finalment el referido sr. Marqués concedió al citado Burés un camino de cuatro metros de anchura para pasar con carro, persones y caballerias á tierras a su propiedad y hasta el canal, siendo convenida á ambas partes el uso de dicho camino. D. Esteban Burés y Arderiu aceptó las expresadas cesiones y en compensación de las mismas se obligó como dueño de poer aprovechar las aguas del río Llobregat como fuerza motriz de una fàbrica de Hilados y Tejidos y un molino harinero en el termino de Castellbell, en virtud de la autorización al mismo concedida por el sr. Gobernador de la provincia, de fecha 4 de novembre anterior, inscrita, en el tomo 135, libro 3º del pueblo de Vilar, fol. 159, finca nº 208, inscripción 2º, se obliga á dar al propio sr. Marqués una cantidad de agua del canal que construye para conduir las aguas a su fàbrica, suficiente para dar movimiento á su molino harinero de dos muelas, cuyo molino en caso que el sr. Marqués quiera arrendar-lo, deberá concedir al sr. Burés el derecho de prelación y fadiga en el arriendo ....' El conveni continua amb els pactes entre tots dos: el primer, que tots els arbres que es trobessin a ambdós costats del canal i els que s'anirien plantant, serien propietat del Marquès. En segon lloc, l'Esteve Burés podria netejar el canal sempre que fos necessari i abocar la brutícia a la dreta del rec i per sota del camí, avisant al marquès vuit dies amb antelació. En tercer lloc, en el cas d'escassesa d'aigua, el marquès es comprometia a fer funcionar el molí de nit (de sis de la tarda a sis del matí). En quart lloc, el marquès autoritzava al sr. Burés extreure tota la pedra necessària per a la construcció del conjunt fabril de la pedrera més propera a la riera de Rellinars. En cinquè lloc, en Burés, cedia al marquès el dipòsit de les latrines de la fàbrica durant vuit mesos, anualment, per torns, i sempre buidant-les a la nit. Per finalitzar, el sr. Burés es comprometia a no construir cap molí, ni de farina ni d'oli en el terme de Castellbell i el Vilar per tal de no perjudicar al que construiria el marquès. | 41.6387600,1.8629400 | 405300 | 4610294 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45521-foto-08053-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45521-foto-08053-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un dels arcs del pont Nou està construït per damunt mateix del rec. Coincidint amb aquests dos elements del patrimoni fabril del municipi, l'Ajuntament ha dotat de varies rutes o senders de perfil eminentment local i d'altres extra-municipals. La ruta del Rec, és del primer tipus, d'un quilòmetre, planera que va des del marge esquerre del pont Vell, i puja arran de l'antic Rec fins a la resclosa que embassa el curs del Llobregat i el canalitza. Es poden observar les hortes i arribar fins al meandre, a la desembocadura de la riera de Rellinars, a través del corriol obac, per sobre mateix del riu. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 45618 | Raval del Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-jordi | Col·lectiu El Brogit. (1983). El raval del Jordi. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Dins Revista Brogit, núm. 13, desembre 1983; pp. 1 VALLS i PUEYO, Joan. Raval del Jordi. Inèdit | XVIII-XX | Conjunt de cases aixecades al vessant septentrional de la riera de Marganell, abans d'arribar a la Fassina. És una zona de forta pendent, la riera es troba 25 metres per sota el nivell de les cases en un espai molt estret, on a més hi passa la carretera B-1123 de Castellbell a Marganell. La casa de cal Jordi dóna nom al conjunt i fa referència al nom d'un masover del Brunet entre els anys 1724 i 1772: Jordi Colldeforns. Els noms de les vuit cases del Raval del Jordi segons una relació de l'any 1925, on consta com a 'Arrabal d'en Jordi', són els següents: can Fassi, dels hereus d'Esteve Trulls Vidal; can Menual, de Valentí Enrich Calsina; can Juanet del Collell, de la vídua de Jaume Palau; can Jordi, d'Isidre Colldeforns Font; can Llorens, de Llorenç Fainé Bussó; can Ramón, de Jaume Torres Casanovas; casa sense renom, de Jaume Vives Brunet; i can Tico de Ferrerolas, de Francesc Bach Sala. | 08053-521 | Al començament de la carretera B-1123 en direcció Marganell | Les parcel·les sobre les que s'aixequen aquestes cases formaven part de la finca del Brunet. El Jordi i els altres haurien estat parcers del Brunet i a finals del segle XVIII o principis del XIX s'instal·larien en aquest lloc. Documents testifiquen que les dues primeres cases establertes van estar pagant un cens anual de dues pessetes fins l'any 1929. La primera casa, cal Jordi, data dels anys 1795 a 1796. La segona que es va construir va ser cal Llorenç, a l'any 1802 a 1803. Després va ser el torn de cal Fasi i de mica seguiren totes les altres.Vers l'any 1800, trobarem el parcer anomenat Jaume Coldeforns, àlies Jordi. Abans de les fàbriques tota la gent d'aquest veïnat vivien de la pagesia, de les terres que conreaven, en bancals darrera de les cases, en els racons dessota de la Torre del Burés i a l'altre costat de la riera, a la falda del turó del Marquès. L'economia familiar estava basada en la producció vinícola. Una part de la producció era per als propietaris del castell en la proporció de tres carros per la casa i un carro pel castell. La que era pel castell la duien directament a la Fassina, on els amos hi tenien la destil·leria. Al segle XIX fins i tot van arribar a fer una partió del cinquanta per cent. L'electricitat va arribar l'any 1922, que costà 118,20 pessetes per família, una petita fortuna. L'aigua corrent va arribar entre els anys 1965 i 1966. Abans l'havien d'anar a buscar a la font del Raval del Jordi, situada sota de cal Tirot. L'any 1925 i 1926 van fer arribar l'aigua a les cases amb la força d'un ariet, col·locat en el saltant d'un viver sota la carretera de Marganell, en el quilòmetre 0,6. Paral·lel al servei d'aigua va arribar el telèfon. Actualment aquest raval està fortament lligat al veïnat del Burés. Durant molt de temps la gent passava per l'antic Camí Ral que encara es veuen alguns trams de la carretera actual. | 41.6458000,1.8528700 | 404472 | 4611087 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per la part posterior de cal Jordi es veuen dues tines. A la casa del costat també ho semble. Segurament la totalitat d'aquestes cases tenien tines en el seu origen per la producció pròpia de vi. No sabem en quantes es conserva la tina. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 45699 | Monument als Bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners | Col·lectiu El Brogit. (1983). L'agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Febrer 1983, 37, pp. 6 FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XX | Escena que representa una parella de bastoners (home i dona) en ple ball. Són fetes de bronze i de mida petita, d'uns 50 cm d'alçada. Estan col·locats damunt un pilar de pedra on s'ha instal·lat una placa, també en bronze, on es pot llegir: 'EN RECONEIXEMENT ALS BASTONERS DE CASTELLBELL I EL VILAR / ABRIL 1991'. | 08053-602 | Plaça dels Bastoners | L'actual Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, provenen de l'extinguida Escola Parroquial del Vilar que succeí a la Colla de la Bauma. Aquesta darrera tenia la seva seu a cal Jan i el senyor Joan Tubau Ambrós cuidava dels vestits, els cascavells, els bastons i tot el que calia tenir a punt cada any per sortir a ballar per tot el poble (barres, cistelles, lloca). A la lloca s'hi posaven els ous, els conills i tot allò que posteriorment serviria per anar a fer una menjada entre tots. També feien l'anomenada 'carrossa', que era un carro adornat amb boix i farigola florida. Assajaven a l'era de cal Jan. Els ensenyava en Meri, un home de Vacarisses. Els músics que els acompanyaven eren de Sabadell; dos tocaven la gralla i un la caixa. Es ballaven les danses de cascavells i les de bastons. En arribar la Guerra Civil, el grup quedà pràcticament dissolt; uns es feren grans, els altres moriren a la guerra. Amb el pas del temps, un grup de joves de La Bauma, s'animaren i sota la tutela d'en Jaume Sànchez Albareda van tornar a refer el grup ajudats per alguns veterans. Altra vegada, amb la crisi de les fàbriques tèxtils, la gent es va haver de buscar la vida i alguns de la colla hagueren de marxar del poble a la recerca de feina, provocant altra vegada la desaparició de la colla. Als volts de l'any 1958 es va creà l'escola Parroquial del Vilar, i el seu Director, mossèn Martí, va voler tornar a aixecar les Caramelles. Ajudat pel Jaume Sànchez van refer el grup. El Jaume xiulava la melodia de cada ball i el mossèn Martí l'anava traslladant al pentagrama. Algunes de les conservades van ser El Virolet, El Pare no té pa, el mongeter, se li veia l'òs, les corrandes, el ball dels indis, la raspa. El grup va anomenar-se Bastoners de l'Escola Parroquial. Els vestits per als balladors fou: pantaló de vellut negre, faixa vermella, espardenyes de set betes, mitjons blancs, camisa blanca, llacet vermell i barretina. Uns camals de variat color per cada colla guarnits amb uns cascavells i dos bastons. L'avi del mas Puig del Vilar explicava que 'els del Vilar anaren a ballar el ball de Bastons a les Comes una vigília de Pasqua a la nit'. Com que hagueren de ballar dintre de la casa i el sòl del menjador era empostissat, aixecaren tal quantitat de pols que hagueren de sortir corrents a fora per a respirar. El primer any els acompanyà musicalment el Josep Subirana, amb el clarinet i un redoblant que tocava un dels escolars més grans i posteriorment s'hi afegí una orquestrina. L'agrupació va participar l'any 1971 a la trobada de Sallent, l'any 1979 a Castellar del Vallès, el 1980 a Montblanc, el 1981 a Gelida, el 1982 a Sant Pere de Ribes, o al 1983 a Rajadell. També han participat en festes majors. A la trobada de Gelida, es va fer lliurament de l'escut de l'entitat a l'estandar dels bastoners de Catalunya. El 1982 es va es van estrenar tres banderins per la diada de Pasqua no hi ha l'escut de l'entitat i el nom del poble. | 41.6305100,1.8651100 | 405469 | 4609375 | 1991 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45699-foto-08053-602-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45699-foto-08053-602-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | ||||||||
| 45160 | Font de la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sardana | EL BROGIT (1995). Una font a la plaça de l'església; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 178, gener de 1994, p.4. J.M.Ll [Joan Masats Llorenç] (1996). Embelliment de la plaça del Vilar; dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 195, octubre de 1996, pp. 4. | XX | Només la signatura està quelcom afectada pel rovell. | Font situada en un costat de la plaça de l'església de Santa Maria del Vilar, d'esquena a la muntanya de Montserrat. Es tracta d'un monòlit irregular de pedra sorrenca al qual se li ha col·locat una aixeta de polsador moderna. Al costat dret hi ha una placa metàl·lica collada amb el nom de la font 'FONT DE LA SARDANA'. Per sobre una escultura en còrtex representant una parella ballant una sardana. Als seus peus, el principat de Catalunya, amb les quatre barres en relleu, polides. Al dessota la signatura de l'artista, J. [Martínez Maldonado] i l'any d'execució, 1996. Al peu del monòlit s'hi ha fet de una pica de pedra arrebossada amb morter, arran de terra. Al darrera hi ha una filera de xiprers. | 08053-63 | Plaça de l'església de Santa Maria | La font fou instal·lada l'any 1995, però l'escultura fou inaugurada el diumenge 29 de setembre de 1996, coincidint amb la festa de comiat de la 'missa dels matiners'. | 41.6336600,1.8602900 | 405072 | 4609731 | 1995 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45160-foto-08053-63-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Martínez Maldonado | L'aigua que brolla és de la xarxa. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||
| 45508 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-0 | EL BROGIT (1997). Construcció de la barana del Pont Nou del Burés; dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 208, desembre de 1997, pp. 4 i 5. J.M.L [Joan Masats Llorens] (2002).Efemèrides; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 261, octubre de 2002, p. 3. ESCALES, Josep (2003).El pont nou. Un accés històric en la vida del nostre poble; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 272, octubre de 2003, p. 10-11. | XIX | Pont que creua el riu Llobregat a l'alçada del Burés, sota mateix del castell i al costat del pont Vell, que fins la construcció d'aquest era per on passaven els vehicles. El que es pot veure actualment és fruit de la reconstrucció dels anys 40 del segle XX amb una barana que s'afegeix els anys 90. La neixent indústria tèxtil del municipi va fer necessari la rectificació del camí que de Monistrol a Manresa s'usava pel transport. Fou el senyor Burés, l'any 1877, que redactà una exposició per presentar a la Diputació, acompanyada de les signatures dels propietaris que demanava que el camí es convertís en carretera provincial. | 08053-411 | El Burés | La carretera i el pont s'inauguren el 23 d'octubre de 1884, amb la presència de moltes autoritats de la Diputació de Barcelona, els marquesos de Castellbell, diputats, batlles dels municipis de les rodalies i de Manresa i una comissió de l'Asjuntament de Castellbell i El Vilar. Després de la inauguració, es fa un dinar al castell. El 26 de gener de 1939 es va fer esclatar per relantitzar la marxa de l'exèrcit colpista del dictador Franco. El 1940 es comença la reconstrucció. | 41.6407100,1.8577300 | 404869 | 4610516 | 1884 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45508-foto-08053-411-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45508-foto-08053-411-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La construcció del pont s'adjudicà al contratista Vicenç Planella per 29.950 duros. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:42 | |||||||
| 45282 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-1 | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1986). Cent anys de vida associativa a Sant Cristòfol. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 5. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XIX | La Sala és l'edifici social de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, aixecat al Pla de Sant Cristòfol. És de planta rectangular i consta de diferents nivells, segons la secció, però bàsicament té planta baixa i primer pis. És un edifici als quatre vents; per tant és una construcció aïllada amb quatre façanes. A l'interior hi ha un cafè, un saló/teatre, l'espai pels socis, on hi ha l'arxiu de l'entitat i cuines i serveis diversos. | 08053-185 | Sant Cristòfol | L'actual edifici s'aixeca damunt cal Canyelles, una casa que l'entitat va comprar a Fèlix Enrich Sallès de cal Jepet de la Calsina. Aquest l'havia comprat l'any 1882 a Pere Escorsell. Era una casa amb planta baixa i pis aixecada al mig del Pla de Sant Cristòfol i envoltada de conreus. Tenia una tina que el propietari va continuar utilitzant segons contracte d'arres amb l'associació. A les obres hi participen els socis amb jornades laborals que seran comptabilitzades i equivalents a aportacions monetàries. El 13 de juny del mateix 1886, s'inaugura el cafè. La construcció de la Sala s'acabarà el mateix any. Posteriorment s'aniran fent arreglos i afegits que en el seu moment no es deurien poder costejar. Per exemple l'escenari del teatre o el paviment hidràulic que encara es conserva. Es posa el 1913 gràcies a l'aportació de 500 pessetes de Valentí Bach de Ferreroles. A partir de 1968 es produeix una ampliació i transformació, tant del cafè com de la Sala. S'amplia per la part posterior, s'elimina un galliner i s'hi fa un cos amb dos pisos. Fou possible gràcies a la donació del terreny limítrof de Fèlix Calsina i també una part del senyor Tarin Iglesias. El cost total de les obres pujava a 218.263,80 pessetes. El primer pis va quedar dividit en tres parts: el cafè, el saló i un corredor al mig. | 41.6397800,1.8182400 | 401579 | 4610457 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45282-foto-08053-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45282-foto-08053-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45280 | Matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matanca-del-porc | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2002). Des de Sant Cristòfol: la matança d'aquest any, tot un rècord; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp.8-9. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | El dia de la matança del pors és una de les festes més importants amb la Festa Major, Pasqua i Nadal del poble de Sant Cristòfol. Està organitzada per l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol. Actualment és una festa pública adaptada a la normativa vigent i que es fa pel gener, el tercer dissabte. El porc ja es porta mort de l'escorxador, però és a cal Magem on s'engreixa durant l'any. A la cuina de la Sala, la mocadera comença a preparar les parts des de les vuit de matí. La mocadera actual és la Montse Enrich de cal Joanet, però durant molts anys ho va ser l'Elisenda del Ros. La festa gran comença al vespre amb el sopar. Abans, però, es reuneix l'Assemblea General de l'Associació, que es fa cada any. En el sopar es subhasten les diferents parts del porc. Els presentadors formen part de l'espectacle i amb el seu tarannà amenitzen l'acte. Els subhastadors són en Santi Llopart, de cal Roure, i el Josep Puig, de cal Pascol. | 08053-183 | Sant Cristòfol | Antigament la matança del porc era una pràctica habitual a totes les cases de pagès. Es deia que l'any que en una casa es moria el porc, passaven gana. Es feia a finals de la tardor i això permetia que el tall es conservés millor. Ara hi ha porc tot l'any, i només queda la festa com a record d'unes pràctiques estratègiques per a la subsistència. Però també era un dia de festa grossa, on es reunia a tota la família; perquè a més hi havia molta feina a fer. Al final de la jornada tothom marxava amb el seu paquet de botifarres o tall. Però els dos personatges més importants d'aquest dia eren el matador i la mocadera. El matador és qui degolla el porc i la mocadera en recull la sang i neteja la mocada, els budells, i la prepara per fer-la servir. | 41.6398400,1.8180500 | 401563 | 4610464 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||||
| 45229 | Goigs a llaor de Sant Jaume apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-jaume-apostol | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | Goigs a llaor de Sant Jaume, Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar. Tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vic, i que diuen així: Com la mística florida,/ d'un passat meravellós: / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Puix teniu vostra capella / tan a prop de Montserrat, / i en aquesta terra bella / tants de segles heu passat, / ara el poble no us oblida; / venerant-vos és sortós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Oh Sant Jaume! Glòria immensa / d'aquest món Vós vau alçar. / En el cel hi ha la credença / dels estels de vostre altar./ A seguir-vos ens convida, / quan el cor és delitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Fill del Tro us anomenava / Jesucrist, Nostre Senyor. / Dins aquesta pensa esclava / féreu crit lliberador / Cant immens de nova vida ( d'un futur ple de clarors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. En la mort, posàreu saba / per la nostra eternitat, / i una joia que no acaba / tota feta de bondat. / Vau atrobar com una eixida / del reialme dels Dolors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. A la dreta o a l'esquerra, / podreu seure amb el bon Déu. / Vostra lluita sense guerra, / fon dels cors tota la neu. / Des del Cel apar que ens crida / sota un iris de colors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. De Betsaida a Compostela / per quants llocs heu aminat / L'esperit només anhela /seguir el rastre que heu deixat! / I aquí sou, sense mentida, / en mis l'aire sanitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Quan la veu de la campana / s'escampa per l'infinit, / ja a la terra catalana / tot hi vibra de neguit; / la vera Fe és enaltida, / i amb ressò tan gloriós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Si la serra és solitària / dins l'oreig o tempestat, / lentament ve la pregària / dels qui són a la ciutat. / I la idea emperesida, / puja, digna, cap a Vós. / / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Des de l'ermita recremada / de tant sol i de tant vent, / escampeu per l'encontrada / vostra Amor, eternalment. / i la terra és agraïda, / i us encensa amb ses olors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. La comarca us implora / i amb constància us és fidel. / de tres pobles sou l'aurora / i el camí que porta al Cel. / Romanins treuen florida / vora els murs cercant redós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. V. Ora pro nobis beáte Jacóbe. / Ut digni efficiámur promissiónibus Christi. / OREMUS / Esto Dómine, plebi, tuae sanctificátor et custos: ut beáti Jacóbi Apóstoli tui muníta praesídiis, et conversatióne tibi pláceat, et secúra mente desérviat. / per Dóimun Nostrum. / | 08053-132 | Sant Jaume de Castellbell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6482800,1.8064300 | 400608 | 4611414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Goigs amb partitura al final de pàgina. Editat amb llicència eclesiàstica l'any 1962. El text és de Salvador Cutchet i Moneu, que va guanyar els Jocs Florals de l'any 1962, celebrats a Perpinyà (França), amb la presentació d'aquesta poesia.La música de Mn. Josep Maideu i Auguet, Prevere. Els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté. L'edició va ser patronicada per Jeroni Monjonell i Martinell.Al revers del goigs hi ha el segell, en gran, de l'estampador i xilògraf, Ricard Vives i Sabaté. La sèrie estava limitada en 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 5 exemplars en cartolina blanca de fil, Guarro, pintats, signats i numerats; 100 exemplars en paper Offset, orla de color vermell, signats i numerals i finalment 750 exemplars en paper setinat de color blanc. Es van estampar amb una premsa marca 'Stanhope', centenària, al seu obrador de la Rambla José Antonio, número 18 de Vilanova i la Geltrú. L'exemplar que es conserva a l'Arxiu Gavin porta el número 245. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45264 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XX | Només en resta el basament | Base d'encaix d'una antiga creu, probablement de fusta, ubicada damunt d'un amuntegament de pedres, envoltada de pi blanc. Està ubicada a mà dreta de la carretera BV-1122, que va des del veïnat de Sant Cristòfol cap al camí de la Calcina, a l'alçada del quilòmetre 3,5 aproximadament. Fa un diàmetre total de 86 centímetres, per una alçada màxima de 37 centímetres. Al seu interior hi ha un retall quadrangular que mesura 29 centímetres de costat per 29 centímetres de profunditat. La part exposada a la intempèrie presenta un seguit de cassoletes que no són res més que el resultat d'un lent procés de meteorització de la pedra exposada als diferents agents climàtics. | 08053-167 | El Colomer | L'origen d'aquesta creu rau en que durant les Guerres Carlines, allí s'hi va executar, l'any 1823 el capellà de Marganell. Els habitants del poble, van col·locar la creu en un acte d'homenatge al pobre rector. A principis del segle XX, un fadrí de cal Japet dels Ulls, que tenia una discapacitat mental, la va destrossar. La única part que restà intacta fou la base o sòcol. Antigament la carretera era de terra i estreta, i la creu estava emplaçada al costat mateix; amb l'ampliació de la carretera, la creu quedava al damunt del traçat; així doncs, es decidí desplaçar-la. Uns anys més tard, es modificà novament el traçat, agafant un tros de bosc, de manera que la creu, fins llavors ubicada a la dreta del camí, va passar al costat esquerre, a tocar del trencall del Marlius. S'hi posà una creu de fusta que amb el pas dels anys ha desaparegut completament. | 41.6340900,1.8272100 | 402317 | 4609815 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45264-foto-08053-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45264-foto-08053-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El lloc és conegut amb el topònim de 'La Creu'. L'amuntegament de pedres on està ubicada podria tractar-se de l'enderroc d'una barraca de vinya. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | |||||||
| 45271 | Monument a la llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-llum | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XX | Monòlit de pedra ubicat a la plaça de la Sala, l'edifici associatiu del veïnat. Està ubicat damunt d'un doble podi de pedra de planta quadrangular. A la part frontal, s'ha col·locat una placa de marbre decorada amb motius florals i les quatre barres amb les muntanyes de Montserrat emmarquen el següent text: ' ELS VEÏNS DE S. CRISTÒFOL / DEDIQUEN AQUEST HOMENATGE / AL BENEMÈRIT PATRICI / EN FLORENCI BACH I OLLER / PROPIETARI DE FARREROLAS / EN AGRAÏMENT PER HAVER FET / POSSIBLE LA VINGUDA DE L'ELECTRI/ CITAT A AQUEST POBLE. / S. CRISTÓFOL 11 DE JULIOL 1931'. Al dessota, gravat a la mateixa pedra hi ha una bombeta il·luminada en memòria del 50 Aniversari. Juliol 1981. | 08053-174 | Plaça de la Sala | Aquest monument recorda l'arribada del corrent elèctric al poble. El promotor fou en Florenci Bach i Oller, propietari de Ferreroles. Les obres s'iniciaren el febrer de 1931 i foren dirigides pels senyors Torrents i Riera. El senyor Florenci Bach també ajudà a molters famílies que no podien arribar al pagament. Per tot plegat el poble li va fer un homenatge el dia de la Festa Major de 1931 i es va posar una placa en el mur exterior del transformador. En el cinquentenari d'aquesta celebració es col·loca el present monument, amb la placa del 1931. | 41.6398000,1.8178500 | 401546 | 4610460 | 1981 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45271-foto-08053-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45271-foto-08053-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45278 | Veïnat de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-cristofol | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XI-XX | El poble de Sant Cristòfol està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal de Castellbell i el Vilar, limitant amb Marganell. Els límits geogràfics i humans són difícils de determinar. Però a grans trets el límit septentrional més significatiu és la riera de Marganell; al sud, els boscos de Martorell i el Prat, als peus del massís de Montserrat; per llevant, els boscos del Pinsà; i la Creu, a l'oest, la serra del Morral i el torrent del Font separen Castellbell i Marganell. Es tracta d'un veïnat disseminat de masos i masies dedicades en origen al camp. L'eix vertebrador del territori i els seus habitants ha estat, des d'antic, l'església de Sant Cristòfol; amb la casa de l'ermità annexa. Darrera hi ha el petit cementiri. Es troba a l'inici d'una lleugera elevació on s'han anat edificant cases aïllades i, excepcionalment, alguna agrupació de dues, tres o quatre cases. En primer terme i a mida que anem voltant l'església pel sud, ponent i nord, ens trobem cal Sileta, ca l'Isidre, cal Casanovas, cal Noi del Prat, cal Jepet de la Calsina o cal Pascol. En el Pla de Sant Cristòfol hi ha la Sala, que és la seu de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, autèntic pal de paller social del poble, des de 1886. | 08053-181 | Sant Cristòfol | L'any 1114 ja existia com a parròquia de la diòcesis de Vic. Per tant, cal entendre que hi havia un poblament dispers de masos amb una població prou important com per crear una parròquia; sota la jurisdicció del castell, documentat des del 924. Aquell poblament seria l'antecedent de l'actual amb les variacions que el pas dels segles hagi pogut provocar. Dues de les cases més antigues dels seus encontorns són la Calcina, del terme de Marganell, i el Molí de l'Alzina, els amos del qual també posseeïen la casa de la quadra de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. En el fogatge de 1553 s'anomenen les masies de l'Enric, el Plaià, el Carner i el Pujol, que és del terme de Marganell. Entre les més antigues s'hi poden afegir Ferreroles Vell, el Prat i el Ros. | 41.6391700,1.8181800 | 401573 | 4610389 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La majoria, per no dir totes les cases, tenen un o dos cups, que és el nom que reben aquí les tines. Hem pogut visitar una d'aquestes cases, construïdes a partir del segle XVIII i XIX (cal Jepet de la Calsina). La seva distribució pot servir d'exemple per altres cases. A la planta baixa hi trobem un espai d'accés i distribució al celler i l'escala de pujar. També serveix per guardar-hi atuells del camp. En el celler hi trobem les botes que es feien directament dins i la boixa de la tina. Un cos annex al costat servia de quadra per la mula o el matxo. La porquera anava a continuació. En el primer pis hi havia el menjador i la cuina i alguna habitació. La part de dalt eren les golfes. | 98|94|85|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45279 | Festa Major de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-0 | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XIX | La festa Major de Sant Cristòfol coincideix amb la festa del sant homònim, el 10 de juliol. Però es fa el segon dissabte de juliol per compatibilitats laborals de la modernitat. De fet, el sarau comença el divendres abans amb un pregó d'un personatge destacat i un sopar a l'aire lliure. Després música i ball. Des de fa més de 20 anys, el sopar i el ball són temàtics d'un país. El menú es basarà en el menjar tradicional d'aquell país i el grup musical també. El dissabte a les 11h es fa una missa cantada, concert, fira infantil i actes culturals, com exposicions o presentació de llibres. Al vespre torna a haver-hi música. El diumenge és el dia de la benedicció de vehicles; que es va començar a fer l'any 1960. Però abans, missa cantada i goigs. S'acaba amb un vermut i tothom a dinar a casa seva. La tarda del diumenge és per reposar, tot i que anys enrere encara feien ball de tarda. Un altre dels actes característics és un partit de futbol entre solters i casats, que sovint es fa la setmana abans. Coincidint amb la benedicció de vehicles s'aprofita per vendre una mena de tortells farcits anomenats Volants de Sant Cristòfol. | 08053-182 | Sant Cristòfol | La primera Festa Major documentada que tingué lloc en el cafè data de 1893, un dilluns de Pasqua Granada (21 de maig). Però coincidia amb la de Marganell i, a parir de 1913, es passa al dia del sant patró. Als anys 20 del segle passat es llogava una orquestra per tots els dies i els músics es repartien entre les cases del poble. El dissabte era el dia més important i després de l'ofici se sortia en processó fins més avall de cal Vileta. Es donava la volta a la plaça de l'església i s'anava a La Sala a fer els Tres Balls. Fins el 1958 es començava amb un repic de campanes, el divendres. També s'havia cantat el Rosari i se sortia en processó. El dia fort era el dissabte; però hi havia música fins el diumenge al vespre o la matinada del dilluns. La trascendència, importància i incidència d'aquest tipus de festa han anat variant amb el pas del temps i amb els canvis de necessitats, l'augment de facilitats com els desplaçaments i el modus vivendi. Però la festa, amb les reorientacions necessàries, continua viva. La benedicció de vehicles es fa des de 1966 quan s'asfalta la carretera fins l'església. | 41.6398700,1.8179700 | 401556 | 4610467 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45279-foto-08053-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45279-foto-08053-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un parell de les fotografies han estat extretes del blog de l'Associació Audiovisual i Mitjans de Comunicació: castellvilarenc.info diari digital de Castellbell i el Vilar. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45266 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Al final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, s'accedeix a un corriol de terra, estret, que a través d'un pont de pedra travessa el torrent del Brogit, antic torrent de la Deu. Un cop dins, passat El Brogit, en direcció al Rasot del Botines, el llit del riu es converteix en una solera plana de pedra. En el marge esquerra mateix, a un metre d'alçada, d'una beta d'aigua que passa a través d'una esquerda, sorgeix la font. Hi ha una mena de pica natural arrodonida a la qual s'hi va col·locar una pedra amb un broc rodó. La tosca calcària han donat pas a un hàbitat de falgueres i molses característiques d'indrets humits. Destaca la capil·lera o falzia (Adiantum capillus-veneris), una delicada falguera pròpia d'escorrenties i degotalls d'aigua. Les pinnes tenen forma de ventall amb els raquis negres. En la superfície plana d'un sortint de la roca, per sobre de la surgència hi ha una llosa quadrangular, amb el nom gravat de la font. | 08053-169 | Torrent del Brogit | 41.6408800,1.8223700 | 401924 | 4610575 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En la medicina casolana, la falzia o folguerola ha estat emprada com a pectoral i emmenagoga, en l'estimulació de la menstruació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||||
| 45267 | Font del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cintet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Font situada a la llera dreta del torrent del Brogit, relativament elevada del seu llit. Un cop dins, en direcció al Rasot del Botines, i passada la font de la Mata, al marge dret trobem la font. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, amb una base feta amb pedra irregular i les cantonades més perfilades, de 4 metres de costat i una alçada vista d'1,50 metres respectivament. Al damunt hi ha una estructura feta de formigó més petita amb una portella de registre. Té un sobreeixidor protegit per un filat, pel qual raja l'agua cap el torrent. Per la part de dalt, un corriol d'una dotzena de metres s'endinsa sota del marge. Es tracta d'una mina d'aigua, que està protegida per un muret arrebossat i una portella de ferro. Per la banda dreta, el marge s'ha recolzat amb mur de pedra seca que la vegetació ha mig dissimulat. Un tub de PVC connecta l'aigua de la bassa que puja fins el mas Colomer. | 08053-170 | Torrent del Brogit | La construcció actual no té res a veure amb el safareig i la font que hi havia hagut antigament. Les dones venien a fer bugada i a omplir el càntir. L'aigua sobrant es feia servir per regar els horts que hi tenia al voltant un tal Cintet, que és qui donà el nom a l'indret. | 41.6410400,1.8231700 | 401991 | 4610591 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||||||
| 45277 | Pou dels Miracles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-miracles | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. https://castellvilarenc.info | XVII-XX | Actualment està envoltat de bardissa, la qual cosa dificulta l'accés i observació. A l'interior hi ha una aigua cristal·lina i es pot veure el fons, excavat a la roca. La portella ha desaparegut així com la corriola. | Pou ubicat per sota de la carretera principal que va al mas Enric, per sota d'un revolt que fa el mateix carrer. Cal baixar pel dret, per sota un roure resseguint a mà dreta el desnivell del talús. Ben aviat en la zona més planera hi ha una pomera i al davant mateix, a uns tres metres, en direcció a la torrentera, hi ha el pou. Es tracta d'una construcció feta de pedra i maons. Mesura 1,42 metres de diàmetre per una fondària 4 metres aproximadament. Per sobre de la pedra s'hi ha construït la volta de tancament del pou. Està feta amb maons collats amb morter i recobert per l'exterior amb un arrebossat bast de ciment. A l'interior de la volta conserva els encaixos amb la biga de fusta i l'anella de ferro per penjar-hi la corriola que ja no hi és. La boca del pou amida 1 metre d'alçada per 0,67 metres d'amplada. La llinda i l'ampit són de pedra. La portella de fusta ha desaparegut. | 08053-180 | Sant Cristòfol | El cavaller i pelegrí basc Eneko López de Loyola, que posteriorment fou Sant Ignaci de Loyola, passà pel Bages camí de Terra Santa. Abans d'arribar a Manresa, de camí a Montserrat, la tradició oral que es manté viva en els veïns de Sant Cristòfol, el pelegrí fou acollit al mas de la Serra (actual mas Enrich). Tot i ser primavera, aquell any de 1522 patí una gran sequera. Agraït per l'hospitalitat del lloc, l'imaginari local atribueix a Sant Ignaci el fet de brollar aigua d'un pou. Des de llavors i per dur que sigui l'estiu, en aquest pou sempre hi ha aigua. | 41.6390000,1.8203200 | 401751 | 4610368 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45277-foto-08053-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45277-foto-08053-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45277-foto-08053-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 | ||||||||
| 45269 | Monument a mossèn Joan Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-mossen-joan-farras | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XX | Monument dedicat a Mn. Joan Farràs i Tort, ubicat a la plaça del darrera de la casa de l'Ermità. S'hi accedeix des del jardí mateix de la casa i també des de l'interior del cementiri. Unes escales de pedra travessen l' espai enjardinat, sense enrajolar a través un sender de lloses de pedra que menen directament a un monòlit de pedra. Mesura 2 metres d'alçada per 0,78 metres de costat, per 0,80 metres d'amplada màxima. A la part frontal s'hi ha collat una placa de marbre gris on s'hi ha gravat el següent: 'PLAÇA DE MN. JOAN FARRÀS I TORT. AMIC MEU: SI VOLS AMOR, / NO ET TANQUIS A CASA / AMB LA TEVA TRISTESA EGOISTA I AVARA. / SURT A FORA A CREMAR EL TEU RANCOR. / SENTIRÀS UNA JOIA MOLT RARA: / SENTIRAS UNA SET QUE T'APAGA LA SET / I UN VENT FRED / QUE T'ESCALFA LA CARA. / (MN. NOAN FARRÀS) / EL POBLE DE SANT CRISTÒFOL, QUE SAP D'ESTIMAR I D'AGRAÏR UNIT PER LA FÈ, AMB L'AMOR I L'ESPERANÇA, HOMENATJA EL SEU RECTOR MR. JOAN SACERDOT I POETA - / 13 DE JULIOL DE 1985'. El monòlit està clavat en una jardinera rodona, de pedra. Al voltant d'ella hi ha uns bancs fets en pedra, destacant un llorer al darrera mateix. | 08053-172 | Sant Cristòfol de Castellbell | Aquest monument va ser inaugurat el 13 de juliol de 1985, pel veïnat de Sant Cristòfol al seu rector, Mn. Joan Farràs i Tort, coincidint amb la Festa Major. Fou pagat pels veïns que també van posar mà d'obra | 41.6388800,1.8187100 | 401616 | 4610357 | 1985 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45269-foto-08053-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45269-foto-08053-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-17 04:38 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/