Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45098 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> | XX | <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> | 08053-1 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.6290900,1.8614200 | 405159 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45107 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge | XX | Habitatge de planta rectangular amb planta baixa i pis en un sector i planta baixa amb coberta plana al costat. El cos principal de planta baixa, pis i golfes, té al coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un prominent ràfec. El carener no acaba en aresta a la façana sinó amb una recta. Destaca el balcó amb balustrada i una triple obertura a modus de petita galeria a l'alçada de les golfes, imitant els models de construccions pairals. El parament de la planta baixa té un aplacat que simula els carreus encoixinats. | 08053-10 | Carrer de Joaquim Borràs, 91 | 41.6297500,1.8576200 | 404844 | 4609299 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45197 | El Santó; Les Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-santo-les-canyelles | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/01/les-canyelles.html?q=sant%C3%B3 | XVI-XX | L'interior ha estat força transformat i d'altres parts estan inutilitzables. | Masia emplaçada a la riba esquerra de la riera de Marganell, entre Ferreroles i el Brunet. Disposa de masoveria i de capella. Tot el recinte està envoltat d'un mur d'alçada variable amb un parell de torretes conservades als angles nord-occidental i nord-oriental. La masia és un conjunt de construccions adossades al llarg del temps que conformen un bloc molt compacte que en dificulten una lectura arqueològica a ull nu. Hi ha dos cossos principals i més grans, als que s'hi han afegit d'altres: els dos són de planta quadrangular i estan adossats formant un angle de 90 graus. Una galeria de planta baixa i pis, afegida posteriorment, alinea la façana de ponent del cos septentrional amb la façana de migdia del cos meridional. El cos meridional consta de planta baixa i dos pisos, i té el carener paral·lel a la façana principal. En canvi, el cos septentrional consta de planta baixa, dos pisos i golfes. És molt més alt que el cos meridional i el carener és perpendicular a la façana de migdia. A la part posterior d'aquest cos és on està adossada la capella. Aquesta fou espoliada i no conserva el campanar de cadireta. | 08053-100 | Al nord del terme municipal | Rep el nom de les Canyelles pel cognom de la família que en fou propietària entre els segles XVI i XVII. Anteriorment, i des del capbreu de 1328 (que és la primera vegada que es citada), s'anomenava mas de les Tàpies Jussanes, en contraposició al mas de les Tàpies Sobiranes. Pel que fa a l'origen del topònim Tapies creiem no té res a veure a paret o envà, sinó que fa referència a la roca coneguda popularment com a marga. La tàpia o marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'argila i carbonat de calci, impermeable i de baixíssima qualitat. Aquesta roca és molt abundant a la zona. Les primers notícies que tenim del mas Canyelles caldrà cercar-les a la monografia feta sobre el Ros, l'antic Enrich de les Tàpies. El senyor Pere Tàpies posseïa, l'any 1441, el mas Tàpies Sobiranes, el mas Tàpies Jussanes i el mas Sala. Un segle més tard, el propietari del mas Tàpies Sobiranes era Miquel Oller, el del mas Sala era Salvador Sala, mentre que el mas Tàpies Jussanes era de Bartomeu Canyelles. Si consultem el fogatge de l'any 1497, entre els habitants del terme de Sant Vicenç de Castellet trobem el senyor Joan Canyelles. Aquest personatge era el propietari del mas Jorba, de dit terme, i posseïa una peça de terra a la partida anomenada Camp Magraner, del terme de Castellbell, el senyor del qual, Berenguer Francesc de Maçanet i Sarroca, va fer-li reducció de cens, de dues gallines a una, el 4 de desembre de 1492, en un acte signat per Pere Ponset, 'vicari de Castellbell de Bages per auctoritat del señor bisbe de Vich notari public'. El succeí el seu fill Miquel Canyelles, que es declarà propietari de la peça del Camp Magraner el 20 de febrer de 1534. | 41.6497900,1.8390900 | 403330 | 4611545 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45197-foto-08053-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45197-foto-08053-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45197-foto-08053-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També conegut com les Canyelles. Conserva alguna tina, la premsa i el forn de pa. A l'altre costat del torrent es conserva la teuleria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45198 | Raval del Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-ferran | VALLS i PUEYO, Joan. El Ferran. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/04/raval-del-ferran.html?q=ferran | XVI-XX | Hi ha parts que s'han restaurat però hi ha dependències abandonades, sense coberta i que s'exposen a la seva desaparició. | Conjunt de cases de pagès agrupades format per: el Ferran, cal Marcó, cal Gella i cal Beguda. Està ubicat a l'esquerra del rasot de cal Tirot dominant una extensa zona de conreus cerealístics. Comunica al nord amb el Collet de Vilana i amb el serrat de la Beguda. La masia antiga és l'unica que s'està restaurant, deixant la pedra vista i amb les obertures emmarcades amb pedra nova. Consta de planta baixa, pis i un segon pis en el cos central, que s'aixeca per sobre el volum dels cossos laterals. La coberta del cos central desaigua als laterals. El cos de llevant té la coberta a dues aigües però amb el carener paral·lel a les façanes llargues. El cos de ponent, que és per on tenia l'entrada la casa té la coberta a un aiguavés, desaiguant a la mateixa façana. Al voltant hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint amb els segles: corts, corrals, tines, era, etc. | 08053-101 | Al nord del terme municipal | En la darrera capbrevació coneguda, datada de l'any 1759, obligada per Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell, consta un tal Francesc Bach no com a propietari sinó que havia anat a viure a un 'apartament de casa, que consisteix en una cambra y cuina, contigua á la sala del mas Ferran, àlies Llopart' (l'actual Ferran). Aquest personatge era germà d'Eudald Bach, naturals de la parròquia de Sant Llorenç de Dosmunts una sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit. Van arribar a Castellbell i el Vilar a la primera meitat del segle XVIII. Aquests dos germans eren nebots del rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, el doctor Francesc Bertran, que va substituir en el càrrec al rector Jaume Dolcet l'any 1724 fins l'any 1730. Aquest rector havia adquirit el mas Ferreroles. Sabem també que l'amo del Burés, Esteve Burés i Arderiu, va comprar l'any 1889 una peça de terra de quaranta quarteres compost de bosc i vinya al mas Ferran per a construir un vedat de caça per al seu fill Francesc Burés i Borràs, i al capdamunt hi va fer construir una torre. | 41.6521100,1.8500500 | 404246 | 4611790 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45198-foto-08053-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45198-foto-08053-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45198-foto-08053-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Destaca l' edificació de les tines. Consta de tres cossos; dos de planta rectangular, un amb tres tines i l'altre amb dues; i un cos central, on estaven les boxes. Els cossos de les tines tenien la coberta a un únic aiguavés i el cos central a dues aigües. Les tines són quadrades amb cairons vermells. Es carregaven per la part exterior de l'edifici. L'accés a les boxes es feia per la façana de ponent. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45199 | Cal Tirot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tirot | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2014/07/cal-tirot.html?q=domingo | XVII-XX | Masia del raval del Jordi, també coneguda amb el nom de ca la Tirota i antigament com a mas de la Tira. Ubicada en una cinglera abocada a la riera de Marganell i aixecada damunt la seva roca. L'edifici forma un conjunt compacte de diferents cossos adossats. Són tres cossos de planta rectangular de diferents alçades. L'entrada es fa per la façana de migdia. A la part posterior hi ha les dues tines. Aquest edifici, actualment està unit per una terrassa sota cuberta amb un antic edifici dedicat a la producció o magatzematge de la finca. Destaca un pou cisterna que agafa l'aigua de la riera i el bombeja a la casa i als hots propers. | 08053-102 | Riera Marganell BV-1123 PK 0+400 | 41.6466300,1.8506000 | 404284 | 4611181 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45199-foto-08053-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45199-foto-08053-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45199-foto-08053-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els topònims anomenats 'Tira' designen paratges de forma acarrerada, barrancs, còrrecs i arrugues del terreny. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45200 | Xupet del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xupet-del-torrent-de-lavella | Construcció en pedra seca, excavada arran de sòl, ubicada en terres del Santó, al capdavall d'un turó situat entre el torrent del Santó i el de l'Avellà. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050. Allí trobarem dues bifurcacions. A la dreta, el camí que mena al Ferran. A l'esquerra el camí que mena al Santó. Un cop en aquest, de nou trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens mena directament a la casa, i el dret, a les feixes on es localitza una barraca de planta quadrangular de grans dimensions. Al davant seu, hi ha un parell de feixes amb marge de pedra seca. Aquest element indissociable de les construccions en pedra seca es localitza al costat d'un ametller. El xupet, està destinat a emmagatzemar la recollida d'aigües pluvials procedent de la cuneta que transcorre arran del mur de pedra. Aquestes cunetes formen part normalment d'un entramat de canalitzacions realitzades arran de les marjades, que es van entrecreuant i aprofitant els diferents pendents, van a desaiguar en aquests dipòsits per ser emprada en cas de necessitat. És de planta rectangular, mesura 1,50 per 1,20 metres de costat i 1,50 metres de fondària. Al seu interior, dos graons volats que permeten al seu interior i sortir-ne sense cap mena de problema durant les tasques de neteja. | 08053-103 | Torrent de l'Avellà | 41.6486200,1.8415500 | 403533 | 4611412 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45200-foto-08053-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45200-foto-08053-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45200-foto-08053-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un element fonamental i totalment relacionat amb el conreu de la terra. Normalment, allí on hi ha una barraca, sinó al costat, a proximitat es poden localitzar aquests tipus de construccions, que no per ser de vegades senzilles, deixen de tenir importància. L'aigua, malgrat tractar-se de cultius de secà, podien permetre per exemple preparar el caldo bordelès o d'altres preparats depenent si es tractava de ceps, ametllers o oliveres. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45201 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-1 | XVIII-XIX | Cal Miquel està ubicat al raval de les Comes. Un cop passat el molí de les Comes, o molí Mansuet, en el punt quilomètric 19,200 de la carretera de Rellinars a Castellbell i el Vilar, cal agafar un trencall, a mà dreta que ressegueix el torrent de les Pasteres, fins a la masia. Està envoltada de feixes amb marges de pedra seca i escales volades que poden depassar els 3 metres d'alçada. La masia està fonamentada parcialment sobre la roca natural, aprofitant el desnivell natural que fa el terreny en aquest indret. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb celler i tina adossats a la casa que ja no es conserva. La coberta és a dues aigües, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Està totalment reformada, conservant l'essència del que havia estat, mantenint la pedra, i restaurant els murs i les diferents obertures. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres originàries, rejuntades amb morter. Algun dels cossos han estat construïts modernament, al mateix temps que s'ha restaurat la coberta de la casa i el fumeral. Les pedres cantoneres estan ben executades. Les obertures originals orientades a ponent són de petites dimensions, amb llindes i brancals de pedra, per sota mateix del carener, mentre que la pedra moderna està treballada de manera diferent. A la façana principal hi ha una portalada amb llinda i brancals de pedra amb la data gravada i emmarcada per una sanefa de l'any 1834. Per damunt mateix una balconada amb barana de forja i una finestreta a la seva esquerra amb ampit, brancals i llinda de pedra, i finalment, a les golfes, dues finestres amb arc de mig punt refet modernament. Els sostres de la planta baixa estan construïts amb la característica volta de canó, de pedra. A la part posterior de la casa es conserva una portalada de pedra, restaurada per al propietari, per on s'accedia amb el carro. | 08053-104 | Les Comes | Segons l'historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo, haurien existit dos masos amb el nom de cal o can Miquel. El primer d'ells ja no existeix. Hauria estat ubicat a tocar del riu Llobregat, ja que l'any 1535 , el seu propietari, Vicenç Padró, declara tenir en possessió la seva propietat, el mas Padró (antic Franquesa) i el mas Miquel (rònec en aquells temps). Així doncs, la masia de cal Miquel, ubicada al raval de les Comes, podria tenir relació amb el mas Roca, uns dels masos rònecs del Grau, ja que les seves terres s'estenien entre el Grau, el Comalba i el Cellers. La casa amb les terres va ser adquirida ara fa una vintena d'anys i s'ha anat restaurant de mica en mica. | 41.6434400,1.8803300 | 406755 | 4610794 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45201-foto-08053-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A la façana principal, s'han conservat i restaurat 5 pedres travesseres, que servien per a col·locar el baixant de la canal d'aigua (avui restaurada amb un baixant de ceràmica). | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45202 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Els Comesvelles a Vacarisses. Vacarisses, balcó de Montserrat. Núm. 422. Octubre. | XIV-XX | No conserva la teulada i el deteriorament és progressiu. | Masia situada a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, al vessant meridional de la vall de la riera de Rellinars, en una plataforma natural assolellada tot el dia, i amb un gran domini visual del territori. Es troba prop de la confluència amb el torrent de cal Robert. Construcció de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta era, perquè no es conserva, de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al migdia. La planta baixa hauria estat dedicada a les tasques d'explotació ramaderes i/o agrícoles amb el celler, granera, corts, i la superior emprada com habitatge. Està construïda amb carreus de pedra sorrenca units amb morter de calç, de la qual es conserva gairebé tota l'estructura a excepció de la coberta. Destaquen les poques obertures d'antic en tot el perímetres, a excepció d'una ala que s'ha començat a restaurar amb criteris actuals. De la façana principal destaca el portal d'entrada, dovellat amb la data de 1658 gravada a la dovella central. A la planta pis hi ha dos finestrals que han perdut la balconada. Les diferents obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, conserven els brancals, llinda i ampit de pedra. Una d'elles en resta parcialment l'any '75', tot i que per fotografies realitzades fa uns anys, sabem que la data era 1875. A la part del darrera de la casa, hi ha el pou, d'uns cinc a sis metres de fondària, excavat a la roca i acabat de pedra. Es conserva l'obertura amb brancals, llinda i ampit de pedra per on, des de la cuina s'accedia amb la corriola i s'extreia la galleda amb l'aigua. Tanmateix les diferents ampliacions en llarg del temps han comportat que també s'hi hagin anat adossant diferents annexes amb la coberta a un sol vessant. Originàriament devia estar feta amb el sistema tradicional, de parets de càrrega i cobriment de bigam o volta. Actualment no s'hi pot accedir però fa uns anys van iniciar-se els treballs de restauració de la planta pis i teulada. Al davant mateix de la façana, aprofitant el desnivell del terreny, s'hi conserva la cisterna per a la recollida d'aigües i diferents annexes, més petits, probablement el galliner, porquera i conillers. Per sota hi ha una bassa excavada al terra. | 08053-105 | Les Comes | La primera referència documental de les Comes és un capbreu de l'any 1328. Era una masia important que donava nom al raval, ara conegut com La Riereta. La data més antiga que parla del mas de Comesvelles és de l'any 1328, on es detalla els censos que pagaven els seus propietaris: 'Mas den Comes veyes dona a Castelet IIII quarteres y I sisena d'avena per questa y X diners a sen Michel y II sous y VIII diners per perna. Item dona als clascans II quarteres y I sisena d'avena per questa y V diners a sent Michel y II sous y VIII diners per perna'. En aquest segle XIV el propietari o un dels propietaris serà Ramon de Comesvelles, que un cop mort, el seu fill Bernat de Comesvelles, a l'edat de 14 anys, no tenia curadors, de manera que el dia 11 d'octubre de 1358 nomenà procurador Berenguer Padró, de Sant Vicenç de Castellet. Un dels successors va ser Berenguer de Comesvelles, que a principis d'octubre de 1380 era difunt. El seu fill Ramon constava com a hereu del mas i feia uns certs tractes econòmics amb el seu germà Bernat, ja que el tercer germà, Guillem havia mort sense descendència. Aquest figurava com a possessor del mas Cometes, en el terme de Vacarisses. La seva germana Romia estava casa amb Guillem de Grau. Entre els anys 1457 i 1471, apareix un tal Pere de Comesvelles, fill de Guillem i d'Angelina, que resideix a la parròquia de Santa Maria del Vilar, del terme de Castellbell. Joan Comesvelles, propietari del mas segons declaració feta per ell el 27 de febrer de 1534, i diu que els seus habitants són 'homens propis, solius y affogats y amasats y de remensa'. Després ja trobem Melcior Comesvelles, que a finals de 1598 es declara propietari del mas Cometes. El 15 de juliol Valentí Comesvelles fa testament i el seu fill Valentí, n'era el propietari el 2 de desembre de 1666. En aquells temps les terres afrontaven per sol ixent i per migdia amb el terme de Vacarisses, per la banda de ponent ho feia amb les terres del mas Llevallol, amb les terres del mas Cellers, de Rellinars, i amb les del mas Cometes, de Vacarisses, que era una altra propietat del mateix Valentí Comesvelles. Tanmateix, 'item que te y poseheix en lo dit terme de Castellbell tot aquell pou per a posar glas junt ab la riera de Rallinas. E tes sots domini y alou de dits nobles senyors a cens, ço es que ell dit confessant aja de dar a dits nobles senyors tot lo glas hauran de menester lo temps estaran en lo castell de dit terma quant empoara y no altrament'. Durant el segle XVIII, les notícies parlen en gran part del molí de les Comesvelles o de les Comes i del pou de glaç. Lluís Serra i la seva esposa Maria Comesvelles, propietària del mas, consten també com amos del mas Cometes de Vacarisses el 1759. Alguns membres d'aquesta nissaga van marxar a residir a Vacarisses com per exemple, Bartomeu de Comesvelles, àlies Guitart, hi feia estada el 23 de juliol de 1439 amb la seva muller Margarida. La seva filla, Salvadora Comesvelles es va casar l'any 1446 amb Francesc Roig i Oliveres, cabaler del mas Roig, de la parròquia de Sant Pere de Terrassa, que habitava al mas Font de Matadepera. Segons informació oral proporcionada pel sr. Marcel·lí Puigdellívol, la seva àvia li havia explicat que els masovers, en voler canviar la fusta podrida de la balconada de la façana principal, van localitzar una olleta amb monedes de plata amb les quals pogueren comprar una mula. Molts anys després, uns nens jugant, també localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa. | 41.6384600,1.8882200 | 407405 | 4610233 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per darrera el pou, a tocar del camí que mena al mas, hi ha una tina adossada. L'accés al brescat es feia a través de vuit a nou graons ben alts, de pedra. És de planta circular amb un diàmetre de 2,90 metres i una fondària de 3 metres. Els cairons són ceràmics. No es conserva la portella però si la llinda i el bigam de fusta. La coberta s'ha enfonsat. | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45203 | Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-robert | XVIII-XX | Ha estat molt ben rehabilitada pels actuals propietaris. | Masia situada al peu d'un turó rocallós, en el vessant meridional del torrent del Robert, en un aterrassament amb floracions rocoses damunt les quals s'aixeca la masia. Al seu voltant hi ha un seguit de rocs de grans dimensions fruit dels despreniments en llarg dels segles que donen a l'indret un encant paisatgístic especial. És de planta poligonal per adaptar-se al terreny, amb l'entrada a la part posterior, perquè a la façana de migdia hi ha un marge rocós. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. L'edifici principal consta de dues plantes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats i que poden tenir tres plantes. A la façana principal, a mà esquerra hi ha el forn, que encara s'utilitza i a sota una antiga cisterna excavada a la roca reconvertida en llenyer. A la planta baixa, entrant pel darrera de la casa es conserva el celler, però no la premsa. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç sense arrebossar. Les pedres cantoneres, estan més ben escairades i desbastades. Les obertures de la façana es distribueixen de forma irregular, i en destaca el portal amb llinda plana que porta la data 1676. | 08053-106 | Per sota les Comes | Els propietaris actuals ja fa 27 anys que hi viuen. Malgrat no tenir el corrent elèctric, l'han restaurada amb les comoditats actuals però respectant els elements patrimonials i la seva estructura. El nom del mas prové d'un antic propietari anomenat Robert Viladoms. | 41.6346100,1.8886300 | 407434 | 4609805 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera, annexades a la casa tenen dues tines de planta rodona, en molt bon estat de conservació. Una d'elles s'està rehabilitant com a jacuzzi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45204 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-1 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2016). El mas Gall. Treball inèdit. | XVII-XX | La part més antiga de la masia no s'utilitza, com molts dels annexos de producció. | El Gall és un mas situat al límit sud del terme de Castellbell i el Vilar, a tocar amb Rellinars. La masia s'ubica en una petita elevació enmig d'una plana agrícola cerealística, però que antigament eren vinyes. La masia està formada per diversos edificis, alguns adossats uns amb d'altres i alguns aïllats. El cos més antic de la masia és el que està més al sud, amb l'era al davant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L'any 1928 es va construir un nou cos més gran que l'original i amb planta baixa i dos pisos. Les tines que es conserven es troben en aquest edifici. En són 7 i són de planta quadrada. Aquest conjunt és un bloc clos al que s'hi accedeix a través d'un barri, cosa que no ens ha permès la propietat. Davant mateix d'aquest barri hi ha un llarg edifici de planta única i rectangular contruït per a tasques productives. Actualment s'hi guarda el tractor i fa de magatzem. Al costat encara es conserva una petita pica per fer la barreja del caldo bordelès, integrada en una paret que antigament seria el sustent d'una feixa més alta, actualment rebaixada, ja que també hi ha una escala volada de tres graons. | 08053-107 | El Gall | El masos Gall i Magnet, del terme de Castellbell i el Vilar, constaven l'any 1328 com a dues propietats veïnes i independents, amb unes característiques molt semblants. Així ho veiem en el pagament dels censos que feien els seus propietaris, de manera que en el document que llegim a continuació, on diu 'Castellet', hem de llegir Guillem de Cirera, senyor de Castellet i castlà major del Castellbell, i on diu 'clascans', vol dir els castlans del castell de Castellbell, que ho eren Ramon de Castellbell i Guillem de Castellbell:'Mas des Gal dona a Castelet II quarteres y I dotze d'avena per questa y X diners a sent Michel y XVI diners per perna y I galina. Item dona als clascans I quartera y I dotze d'avena per questa y V diners a sen Michel y XVI diners per perna'. L'any 1343 el propietari del mas és Ramon Gall. En el capbreu dels anys 1441 i 1442, constava com a propietari del mas Gall el senyor Bernat Gall. Pere Gall, va ser un dels pagadors de la remença en l'afer dels remences de l'any 1485. L'any 1534, Pere Gall, era propietari del mas Gall i de les terres del mas Magnet, aleshores un mas rònec integrat a la seva heretat. El seu germà Miquel Gall, àlies Viladoms, era propietari del veí mas de Viladoms. Pere Gall s'havia casat amb Francesca i que va fer testament el 4 de maig de 1557. Els seus fills foren, Joan, l'hereu, Francesc, que el sabem vivint a Monistrol de Montserrat el 28 de maig de 1558, Antoni, Pere, Joana, casada amb un Corrons, Eulàlia, casada amb un Vives, Antònia, casada amb un Playà, i Margarida, esposa d'un Coral. Pere va fer testament deixant escrit que volia ser enterrat 'en lo nostro vas del sementiri de la verge Maria del Villar'. El succeirà el seu germà, Joan, que, casat amb Elionor tindran un fill nascut el 1561, Bartomeu, del qual fa capítols matrimonials el 25 de febrer de 1576 amb Eulàlia Duran. El seus fills eren Salvador, a qui nomenà hereu, Toni Joan, Maria i Joan i a la seva esposa Eulàlia la nomenà usufructuària de tots els seus béns. Bartomeu acabà recordant que els seus germans, Pere i Magí, treballaven a la casa del Gall. Durant nombrosos anys, la propietat anirà passant per la família Gall. A les acaballes del segle XVII, un tal Josep Gall i el seu fill de divuit anys, resolen un deute l'11 de gener de 1699 fet que va comportar que les terres del Gall s'atansessin cada vegada més a la llera del riu Llobregat. El succeeix Joan Gall i a aquest el seu fill Francesc que el 20 de febrer de 1720 es troba empresonat a Manresa. Aquest fa testament nomenant els marmessors a Josep, moliner de les Comes, Jaume Viladoms de Baix, pagès del Vilar, Jaume Brugués pagès de Castellolí, i el seu fill hereu Jaume Gall que en aquell moment comptava amb 14 anys. En el capbreu de l'any 1759 en Jaume es declara propietari del mas. Tindrà dos fills, l'Antoni i en Josep. Antoni, l'hereu, casat amb Teresa Viladoms, fa un primer testament el dia 23 de novembre de 1759 i un segon el 20 de gener de 1819 a favor del seu fill Salvador com hereu, que es va casar amb Maria Prat. Durant el segle XIX continua la nissaga Gall, emparentant-se amb famílies dels pobles veïns. Un dels descendents, fill de Rosa Gall i Antoni Moncunill, en Jaume, serà alcalde de Castellbell i el Vilar durant els anys 1909-1917 i 1921-1923, i propietari del mas, que mor l'any 1951. Descendents de la nissaga Gall continuen vivint al municipi. El darrer estadant del mas és Ramon Pons. | 41.6174400,1.8800400 | 406693 | 4607908 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a les tines es fa per una rampa des de la façana nord. A la paret de suport d'aquesta rampa hi ha encastada una pedra de molí. També hi ha una escala volada amb nou graons, que permeten una comunicació ràpida entre la zona de l'era i la de les tines.La denominació toponímica de la Bauma, seria originada arran de la partició de l'heretat del Gall. Josep Gall ven una part de les terres del mas al seu germà Jaume el 26 de juliol de 1688, el qual afegeix cent lliures al preu convingut en un acte d'adició que van signar el 19 de febrer de 1703. D'aquesta manera, el 28 de febrer de 1727, Jaume Gall, dit lo Baumer o de la Bauma, i el seu fill Jacint van declarar-se propietaris d'una peça de terra de setanta jornals de llaurada, que era de l'heretat del mas Gall, i que estava situada 'en la partida dita lo Clot de la Noguera, en la qual pessa de terra hi há una bauma molt gran'. El Jaume i el Jacint hi havien construït una caseta en aquella partida, que fou l'origen del mas de la Bauma, on vivien. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45205 | Cal Fusté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuste-0 | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | Casa fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes amb celler i tina adossada a la casa. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Està totalment reformada. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres originàries, rejuntades amb morter. Una gran part de l'obra sembla haver estat refeta de nou, al mateix temps que la teulada, la qual cosa ha permès guanyar gairebé un metre d'alçada. Aquesta part s'ha deixat vista, amb un arrebossat de morter. Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures originals són de petites dimensions, amb llindes i brancals de pedra. A la façana principal s'hi ha afegit un terrat que per sota es converteix en un ampli menjador, adequat a les necessitats modernes. Té alguns edificis annexos pròpies d'una casa d'aquestes característiques, que s'han restaurat completament. La porta originària es troba dins del menjador actual. Està feta tota de pedra amb la llinda gravada '18 + 34 CAN FUSTÉ'. Dona accés a la cuina que conserva el forn de pa i l'antiga escala de pedra per accedir al pis superior. El sostre és amb volta de canó. A mà dreta, hi ha una altra porta amb les mateixes característiques constructives. Antigament havia estat utilitzada com a capella de la casa. Al seu interior hi havia un altar de pedra que va ser espoliat juntament amb les imatges. | 08053-108 | Raval del Clot | Can Fusté, està situat al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra, just abans de trobar-nos amb can Casalé. L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant. L'any 1873 Josep Boada, un propietari de terres al Raval del Clot rebia el motiu 'àlies Fusté'. En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el 'Barrio del Calot': Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del Lledó. A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot. | 41.6650600,1.8875100 | 407384 | 4613187 | 1828 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45205-foto-08053-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45205-foto-08053-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Adossada per la façana nord de la casa hi ha la tina, a la qual s'hi accedeix a partir de tres graons de pedra. La porta és de fusta amb els brancals de pedra i una llinda de fusta. El propietari actual ho ha rehabilitat com a cisterna. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45206 | Ca la Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-margarida | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | Masia fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes amb un annex a mà dreta. La coberta és de teula àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres vistes rejuntades amb morter. Les pedres cantoneres estan més treballades. Les obertures són de petites dimensions, tant finestres com porta, amb llindes de pedra i estructura quadrada, exceptuant la finestra a la façana sud a les golfes amb forma de punt rodó i el portal d'entrada. Per sobre del portal hi ha un finestral amb balconada i barana senzilla de ferro. Annex a la façana est, hi ha un altre edifici. Probablement es tracti de l'antic celler amb una entrada en volta de canó, readaptat als nous usos lúdics de la casa. Els paraments són de maçoneria amb pedra rejuntada amb morter i coberta de teula àrab a una aigua. Tota la planta baixa està realitzada amb pedra i volta de canó. La coberta és de teula àrab a un sol vessant. Hi ha un banc de pedra que va de punta a punta de la façana principal. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol de sèrie fet amb rajols ceràmics. | 08053-109 | Raval del Clot | Ca la Margarida està situada al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra és la última casa del raval. L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant. En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el 'Barrio del Calot': Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del mas Lledó. A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot. Margarida Vila i Trulls, de 60 anys, n'és una d'elles. Va néixer l'any 1876; era vídua i treballava a la casa que tenia al Clot, on residia amb la seva filla Candelària Busquets i Vila. | 41.6652100,1.8854500 | 407213 | 4613206 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45206-foto-08053-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45206-foto-08053-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45206-foto-08053-109-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per la part del darrera de la casa hi ha un annex adossat amb la boca d'accés a la tina tapiada i arrebossada amb ciment. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45108 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-0 | XX | Casa entremitgeres amb la façana més endarrerida que les seves veïnes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Davant la façana hi ha un pati delimitat per un mur alt a nivell de les cases del costat. Al centre hi ha la porta d'accés i no té cap altra obertura. Està coronat per una balustrada. En el pati destaca un om. A la part superior de la façana hi ha la data de 1921 amb trencadís de rajols de colors. | 08053-11 | C. de Joaquim Borràs, 102 | 41.6296900,1.8584400 | 404912 | 4609292 | 1921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45108-foto-08053-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45108-foto-08053-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45207 | Cal Beu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-beu | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | Els propietaris estan reformant la casa, intentant preservar al màxim el conjunt de l'edifici. | Masia fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes amb un petit edifici annex a mà dreta i l'antic celler a mà esquerra. La coberta és de teula àrabs, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres rejuntades amb el morter de calç originari . Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures són de petites dimensions, tant finestres com porta, amb llindes de pedra i estructura quadrada. Per sobre del portal hi ha un finestral sense balconada. Tota la planta baixa està realitzada amb pedra i volta de canó. Entrant pel portal principal s'accedeix directament a una petita cort pel bestiar de càrrega, on es conserva la menjadora. A mà esquerra, baixant per un parell de graons de pedra, s'accedeix al celler on es pot veure la boixa de l'antiga tina i botes de vi. El cup està ubicat al darrera de la casa, a la façana nord, però els propietaris mancats d'aigua l'han habilitat com a dipòsit i al damunt s'hi ha construït la sala de bany. Per pujar a la planta pis s'hi accedeix des de l'antiga cort, per una escala de pedra estreta. Malgrat conservar l'empedrat originari de la planta baixa, la de la planta pis s'ha canviat per rajols de gres. Es conserva el forn de pa en perfecte estat de funcionament i el bigam de fusta de la casa. | 08053-110 | Raval del Clot | Cal Beu està situat al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra és la penúltima casa del raval, entre Can Joan de la Serra (anomenada actualment el Mussol, com a casa de turisme rural) i Ca la Margarida. L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant. Els actuals propietaris conserven un document redactat per Ignasi Tatger i Serra, datat del 30 d'abril de 1838 en que el senyor Josep Casasayes ven a Valentí Prunés, pagès del Vilar, una vinya que tenia a rabassa morta, de l'heretat de la Serra de Vallhonesta, situada a l'anomenada 'Quintana Suleya de Cumauba', amb l'obligació de pagar la quarta part dels fruits a l'amo del mas Serra. En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el 'Barrio del Calot': Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del mas Lledó. A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot. L'any 2005 el seu propietari, Agustí Adell va vendre la casa. | 41.6653600,1.8855700 | 407223 | 4613222 | 1830 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45207-foto-08053-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45207-foto-08053-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45207-foto-08053-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per la part del darrera de la casa, malgrat no poder veure la porta de la tina, s'endevina l'edifici on estava ubicada. Els graons no s'han conservat però si la rampa d'accés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||
| 45208 | Cal Joan de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-de-la-serra | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | Masia fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes amb un cobert a mà dreta i una tina adossada a la façana nord de la casa. La coberta és de teula àrab, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres rejuntades amb morter. Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures són de petites dimensions, amb llindes de pedra i estructura quadrada, exceptuant la portalada d'entrada a la casa amb brancals de pedra i arc de maó a plec de sardinell. Per sobre, hi ha un finestral de doble fulla amb brancals i llinda de pedra i balconera amb barana senzilla de ferro. Finalment, a les golfes, seguint la mateixa línia perpendicular, una finestra de punt rodó, realitzada en pedra. La casa ha sofert alguns canvis readaptats als nous usos lúdics. Tota la planta baixa està realitzada amb pedra i volta de canó que s'ha conservat. A la façana dreta, per darrera de la porxada hi ha una cisterna o aljub amb la portella i el pedrís per posar la galleda amb la coberta ben consolidada a un sol vessant i de teula àrab. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol de sèrie fet amb motllo, sense policromar. Les hores van de sis a sis, en xifres romanes. L'estilet està collat directament a la paret. | 08053-111 | Raval del Clot | Cal Joan de la Serra, està situat al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra entre el cal Pinyot i cal Beu. L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant. En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el 'Barrio del Calot': Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del mas Lledó. A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot. | 41.6657100,1.8861100 | 407268 | 4613261 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45208-foto-08053-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45208-foto-08053-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45208-foto-08053-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També es coneix com a cal Mussol.A la façana nord es conserva en perfecte estat una tina. S'hi accedeix a partir de 7 graons de pedra. La construcció a diferència de les altres veïnes, està feta amb maó. La teulada és a un sol vessant, en teula àrab. A mà dreta, en el replà mateix hi ha una segona portella, amb un arc de descàrrega de pedra i una biga de fusta. Aquesta porta dona accés a una segona tina que malauradament ha estat tapada amb un planxer de formigó. Al costat dels antics horts, encara es poden veure les restes d'una antiga bassa de planta ovalada, feta de pedra amb morter de calç i arrebossada per la part interior. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45209 | El Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledo | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XVI-XX | Segons explicacions facilitades oralment, quan els últims propietaris varen marxar, van començar a venir gent de fora, que s'instal·laven dins, saquejant-ho tot i accelerant la seva destrucció. Hi ha greus fissures estructurals en ambdós edificis. El seu enfonsament és una qüestió de temps. | El mas Lledó està situat en un altiplà, protegit al vessant nord per la carena de l'Obaga Fosca i al vessant sud-est pel torrent del Padró. Les vistes són excepcionals i la posició immillorable. Es troba al peu del camí que comunicava el mas de la Serra, fora del terme de Castellbell i el Vilar amb un altre mas del municipi, el Grau. Es tracta d'un conjunt de dues edificacions principals, construïdes parcialment damunt de la roca, amb les corts per al bestiar, galliner, paller i per posar sota cobert els estris de treballar a la terra, a més de les tines. Ambdues tenen la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Les teulades han gairebé caigut, però eren totes elles de teula àrab. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres rejuntades amb morter de calç. Les obertures són de petites dimensions; amb llindes de pedra i estructura quadrada generalment. La primera de les construccions, i des de lluny la més imponent és la casa més alta, amb planta baixa, pis i golfes. La façana presenta tres eixos de simetria clarament diferenciats. Només per sota mateix del carener hi ha una obertura tapiada amb un arc de punt rodó, de pedra. La porta de la façana de migdia té una llinda gravada amb l'any probablement de construcció '1869'. A la façana oest destaca una obertura de perfil longitudinal que més que una finestra sembla una porta a la qual s'hi accedia per una escala exterior, actualment enfonsada. A la planta baixa, totes les voltes són fetes de maó pla disposats en espina de peix. Uns postes de fusta pressionen la volta en alguns indrets intentant retardar l'inevitable enderroc. A mà esquerra, entrant per la porta principal hi ha una cuina, amb rajols ceràmics dels anys setanta (del segle XX) i un forn de pa. Al davant hi ha una segona construcció, de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, de dimensions més petites. Està en molt mal estat de conservació. La teulada està completament enfonsada i des de l'entrada principal, que conserva la porta de fusta i una llinda feta amb un tronc de roure, es pot veure la solera de la planta pis, feta simplement de llates i bigam de fusta, mentre que la coberta deixa entreveure algunes de les bigues de fusta amb l'encanyissat i morter (curallat de canya) per damunt de la qual s'hi assentaven les teules. Per la façana nord d'aquest altre edifici hi ha una tina a la qual s'hi accedeix a patir de varis graons de pedra ben conservats. El cub, de planta circular, ha estat arrebossat en temps moderns i emprat com a dipòsit d'aigües pluvials. Per la façana oest, un gran enderroc del mur de la mateixa façana, deixa entreveure el celler, construït amb volta de canó on es poden veure dues boixes, una d'ella molt bén arrodonida. Ambdues sobresurten lleugerament de la paret. A la dreta de la façana principal, hi ha novament una escala de graons de pedra que mena directament a dues noves tines. La coberta està enfonsada. Les tines són de planta circular, amb cairons vidriats. Malauradament les bardisses estan colgant-les. L'organització funcional d'aquestes edificacions, mostra la clara diferenciació amb el sistema constructiu horitzontal d'adicció de cubículums o perllongació d'un conjunt allargat com podria ser el mas Puig. En la construcció vertical, d'ambdós edificis, la planta baixa, té accés únic, a excepció de la casa construïda l'any 1869, que també té accés pel darrera, però no a la planta baixa sinó a la planta pis a través d'una rampa de pedra. Normalment la planta baixa es destina al bestiar, i el pis o pisos superiors, comunicats generalment mitjançant una escala, als habitants de la casa, la família, al magatzem i al rebost. La cuina, en aquest cas es troba invariablement a la planta pis, amb el forn de pa i en el cas de disposar de pou o cisterna, amb una obertura amb portella que permeti pujar l'aigua amb una corriola. | 08053-112 | Raval del Clot | En un document de l'any 1280 s'esmenta el mas Lledó amb el seu propietari, Ferrer Lledó arran d'un establiment fet per Ramon Franquesa, propietari del mas Franquesa (actual Padró), a Bernat Comalba un tros de terra (situat entre el seu mas i el del Lledó). També tenim dades de començaments del mes de febrer de 1299 on en Bernat Comalba, del mas Comalba, compra un hort a Pere Lledó i Maria, la seva esposa, que es localitza vora d'una font i fronterer amb l'hort d'en Lledó i el de Jaume Rossell. A la documentació de finals del segle XIII, s'esmenta la compra d'un bou de pèl vermell a Maimó Lledó per part de Simó Puig de Comalba, casat amb Elisenda. | 41.6617700,1.8853900 | 407203 | 4612824 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45209-foto-08053-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45209-foto-08053-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45209-foto-08053-112-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En el seu moment aquest mas devia ser un gran centre de producció de vi com ho demostra l'existència de quatre tines i la gran quantitat de terres marjades amb barraques de vinya al seu voltant. Al davant de la façana, damunt d'un dels marges de pedra seca hi ha una pica imponent retallada a la pedra. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45210 | Cal Casaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casaler | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | La maquinària relacionada amb l'obra constructiva cada vegada que entra i surt de l'era comporta una pressió excessiva la qual cosa està provocant que les lloses s'estiguin partint i enfonsant. | Masia fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta quadrada, que consta de planta baixa, pis i golfes amb un cobert a mà dreta i una tina adossada a la façana nord de la casa. La coberta és de teula àrab, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Els paraments són tots de maçoneria, amb les pedres rejuntades amb morter. Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures són de petites dimensions, amb llindes i brancals de pedra i estructura quadrada, exceptuant la portalada d'entrada a la casa amb brancals de pedra i arc de maó disposat a plec de sardinell. Per sobre, un finestral de doble fulla amb brancals i llinda de pedra i balconera amb barana senzilla de ferro. Finalment, a les golfes, seguint la mateixa línia perpendicular, una finestra de punt rodó, realitzada en pedra. La casa ha sofert alguns canvis readaptats als nous usos lúdics. Tota la planta baixa està realitzada amb pedra i volta de canó, que s'ha conservat intacta; aquí hi havia la cort i el celler que conserva la boixa i algunes botes. A mà esquerra de la façana principal es pot observar una part annexada que ressegueix el pendent natural de la teulada. L'entrada que era de punt rodó, s'ha tapiat. Al damunt hi ha també una balconera seguint el mateix estil que l'anterior. La construcció adossada a la façana est, servia per endreçar les eines de treballar la terra. Modernament s'ha retirat la coberta de teula àrab a un sol vessant i s'hi ha afegit un terrat protegit amb una barana de ferro. | 08053-113 | Raval del Clot | Cal Casalé, està situat al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra entre cal Fuster i cal Pinyot. L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant. En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el 'Barrio del Calot': Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del mas Lledó. A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot. | 41.6655000,1.8872000 | 407359 | 4613236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45210-foto-08053-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45210-foto-08053-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45210-foto-08053-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tota l'era està feta amb lloses de pedra. Al davant hi ha l'antic paller en bon estat de conservació. Per la façana nord de la casa es conserva la tina a la qual s'hi accedeix a pla des del mateix camí de la Serra que travessa el veïnat del Clot. Degut a la mancança d'aigua, el seu propietari l'ha reutilitza actualment per recollir les aigües pluvials de la teulada.També conserva la bassa que com les altres cases del raval, és de planta ovalada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45211 | Cal Pinyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pinyot | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX-XX | Estructuralment be, però la restauració moderna no ha preservat els criteris de l'arquitectura tradicional. | Casa fonamentada parcialment sobre la roca natural, de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes amb un cobert a mà dreta i el celler per sota del nivell del sòl al qual s'hi accedeix baixant uns esglaons des de la mateixa era de la casa. La coberta és de teula àrab, a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Està totalment reformada. Els paraments són tots de maçoneria, amb pedres originàries, rejuntades amb morter. Una gran part de l'obra sembla haver estat refeta de nou al mateix temps que la teulada. La pedra de recobriment vol imitar l'antiga. El fumeral és de factura moderna. Les pedres cantoneres estan més ben executades. Les obertures originals són de petites dimensions, sense llindes ni brancals de pedra. A mà dreta de la façana hi ha un edifici annex amb la teula originària; probablement s'utilitzi com a garatge. En un costat de l'era es conserva en perfecte estat la bassa, de planta ovalada a la qual s'hi ha posat un filat de protecció. Aquesta construcció està comunicada per sota terra amb l'entrada de cal Joan de la Serra. Arran de mur, hi ha una obertura amb un barriet improvisat de fusta. Baixant per uns quants graons de pedra s'accedeix a una font. El passadís de baixada està totalment murat amb pedra collada amb morter de calç. La volta és feta amb maó pla. | 08053-114 | Raval del Clot | Cal Pinyot està situat al raval del Clot, a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. Entrant pel camí de la Serra en direcció al mas Lledó, a mà esquerra després de cal Casalé. L'aparició d'aquestes petites masies o cases pot correspondre al dinamisme agrari del segle XVIII i XIX, sobretot amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, van ser explotades amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Sembla evident que es van anar construint noves cases, a les quals s'assignava un tros de terra al seu voltant. L'any 1862 un dels parcers que treballaven les terres del mas de la Serra era Sebastià Piñot. En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el 'Barrio del Calot”: Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del mas Lledó. A principis de l'any 1936, es confecciona el Padró municipal on consten els habitants de cinc cases del raval del Clot. Isidre Prunés Planell va viure en aquesta casa amb la seva esposa, Laura Serra i Pinyot. | 41.6659600,1.8860700 | 407265 | 4613289 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45211-foto-08053-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45211-foto-08053-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A cal Pinyot, es conserva una tina aïllada, arran del camí de la Serra al mas Lledó, a tocar de la bassa. No conserva els graons típics d'accés ni la porta originària. S'ha restaurat completament rejuntant la pedra amb morter de calç. Per accedir a la porta actual, es fa a través d'una escala de cargol, també de pedra amb una barana de ferro. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45212 | El Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grauet | CORNADÓ, Carles (2016). El Grau i El Grauet; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 417, desembre de 2016, pp. 15 http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/09/el-grauet | XVI-XX | Està abandonat i mig en runes. | Masia situada al vessant esquerra del riu Llobregat, enfront del castell de Castellbell i el Vilar i proper al Padró. S'hi accedeix des de Sant Vicenç de Castellet, però també des del Lledó i el Grau. A mà dreta del camí d'accés hi ha l'antiga bassa d'aigua, excavada a la roca. En arribar a la porta d'accés hi ha un enllosat de pedra al terra, mig colgat. Es tracta d'un mas clos, construït damunt d'una plataforma rocosa. El cos més antic és de planta rectangular, dividit en planta baixa, pis i possiblement golfes practicables. La coberta, parcialment ensorrada és de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. El parament és de pedres de mida diversa, unides amb morter, ben escairada a les cantoneres per tal de reforçar i embellir la construcció. La porta principal del nucli més antic conserva els brancals i el marxapeus de pedra sorrenca amb una llinda monumental. A l'interior, totes les estances estan construïdes amb volta de canó, sempre respectant unes mides molt concretes. Entrant a mà dreta es conserva el forn de pa amb el fumeral i al costat esquerra, els diferents accessos a la cort pel bestiar amb la menjadora i, en darrer terme, annexat posteriorment, un edifici de tres plantes, probablement construit al segle XIX del qual ja no es conserva la coberta, però que era a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa conserva els cellers i les boixes de varies tines o cub a les quals s'hi accedeix des de l'era. A mà esquerra, es reprodueix el mateix sistema constructiu. Les primeres estances adossades són les més antigues, amb els brancals de pedra i llindes de fusta. En funció de les necessitats s'han anat construint i annexant edificacions, seguint el mateix patró. Graons de pedra excavats a la roca, portalades fetes íntegrament de pedra amb arcs de descàrrega. També s'observa un afegit amb dues arcades, tal vegada una galeria oberta, que posteriorment es va tornar a tapiar. Arran de terra, es van descobrint les diferents boixes que comuniquen amb les tines ubicades en diferents indrets de la casa. L'era es troba a l'interior del clos, protegida per un mur gruixut que es fonamenta directament a la roca. És en aquest indret on es descobreixen tres grups de cups. El primer grup, de tres tines, probablement les més antigues, es troba a mà esquerra de l'era. Els graons d'accés d'una d'elles ja no es conserva però el seu estat, malgrat no tenir els cairons característics és bo. La segona tina està colgada de terra i la tercera és interior. La coberta no es conserva. El segon grup de tres cubs o tines es localitza a mà dreta. Es conserven els graons d'accés, els murs i els cairons, a excepció de la coberta. El tercer grup és el més llunyà en relació a l'era ja que està ubicat al darrera de la casa. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell del marge, amb coberta a dues aigües, enfonsada però l'estat de les tines és molt bo. Per sota hi ha la barraca doble que protegeix les dues boixes respectivament (l'estructura es conserva en molt bon estat). Entre el segon i el tercer grup de cubs hi ha un edifici fet en dues fases. Es tracta d'un celler. La part posterior és la més antiga. Una finestra interna conserva la data gravada a la llinda '1789' i a l'ampit encara es poden llegir, (encara que més erosionades) les inicials 'J E' emmarcades en una sanefa rectangular. L'any 1804, es construí un afegitó amb coberta a doble vessant i una entrada voltada. La data està gravada a la clau de la volta. Entrant a mà dreta, per sota d'una petita finestra, es conserva la base d'una premsa amb l'eix. | 08053-115 | Nord del terme municipal | Aquest mas ja està documentat des de l'any 1328 amb el nom de Vilardell. A partir de 1534 la propietat passa a mans d'un mas proper i molt més important, el Grau, amb la qual cosa passarà a ser conegut amb el nom del Grauet o el Grau Xic. L'any 1320 Ramon de Castellbell va vendre al comerciant manresà Guillem Vilella tot el dret i domini que tenia sobre els masos Comalba, Puig de Comalba, Rossell i Vilardell, del terme de Castellbell. El Vilardell és el mas que posteriorment passarà a nomenar-se Grauet. El dia 18 d'abril de 1328 es redacta un capbreu de les propietats que pagaven censos a Guillem de Cirera, senyor del castell de Castellet, i a Ramon i Guillem de Castellbell, castlans del castell de Castellbell. En aquell text, redactat pel rector Pau Miró, s'especifiquen els censos que abonaven els propietaris del mas: ' Mas den Vilardel dona a Castelet II quarteres y VIII dotzens davena per questa y XX diners a Sent Michel y II sous y VIII diners per perna i I galina y tascha duna pessa de terra que ha a la Franquea; Item dona als clascans XVI dotzens davena per questa y X diners a Sent Michel y II sous y VII diners per perna. E te per dominicatura de Castelbel la laurao tota sots lo Grau y donan tascha an Ramon de Castelbell '. El 7 d'agost de 1339 Ramon de Vilardell i la seva esposa Elisenda, venen unes terres del mas Franquesa. Tenen un fill anomenat Ramon, documentat, igual que el seu pare, l'any 1349. Els amos d'aquest mas pagaven censos, l'any 1357, al comerciant manresà Guillem Vilella, que havia adquirit aquells drets del castlà Ramon de Castellbell. Era el mateix cas que hi havia amb els masos Comalba, Puig de Comalba, Rossell, Lledó Superior i Lledó Inferior. Entre els anys 1368 i 1375 el mas era en mans de Pere de Vilardell. L'any 1431, el senyor Pere de Vilardell i Maria, la seva esposa, permutaren una terra amb el seu veí Berenguer de Grau, el qual els cedí la peça anomenada Morral de Mart. Els fills de Pere i de Maria foren Joan i Francesc de Vilardell, citats l'any 1434, i que Pere de Vilardell ja era mort l'any 1451, quan Maria, la seva vídua, signà un document en solitari. L'any 1534 el mas ja pertany a Salvador de Grau, amo del mas Grau, el qual també havia adquirit la propietat del mas Lledó. L'any 1699 constava com a propietari el senyor Antoni Grau del Vilardell. D'aquí que el mas passés a nomenar-se Grauet. | 41.6472400,1.8629800 | 405316 | 4611235 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45212-foto-08053-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45212-foto-08053-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45212-foto-08053-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En sortir a l'era, accedint-hi des d'una porta, a mà dreta, a una trentena de centímetres del terra, hi ha una pedra que sobresurt del mur amb la data gravada de 1911, probablement resultat d'alguna reconstrucció o afegit. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45213 | Feixes del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-casot | FRONTERA i VILA, Genis i VALLS i PUEYO, Joan (2008). Mansuet; el guerriller de Montserrat. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. FRONTERA, Genís i VALLS, Joan (2008). El guerriller Mansuet, un mite sorgit de la història; dins de 'La guerra del Francès a la Catalunya central', Regió7 - Diari de la Catalunya Central, 2 de juny del 2008, pp. 7 VALLS i PUEYO, Joan. (1983). Estudis sobre el nostre passat. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Febrer 1983, 37, pp. 7 i 8. | I-XIX | No s'hi ha fet cap intervenció i, per tant, en desconeixem el seu estat, a excepció dels tres individus | Les Feixes del Casot és el nom amb el que es coneix una petita porció de terra on actualment hi ha horts, al veïnat del Baix Vilar, però que antigament hi havia la ferreria de Mansuet Boxó. L'avi del nostre informant, en Pere Vila Ribas, quan fangava la terra per oxigenar-la i preparar-ne la propera sembra, hi havia trobat restes de ferramentes, ceràmica, i monedes d'època romana, comtal i contemporània. Però un dia també va trobar les restes d'ossos, de com a mínim tres individus. L'època en que va fer la troballa i el consell que li van donar les autoritats locals propiciaren que actualment aquestes restes estiguin colgades sota l'asfalt del camí que puja al Vilar, al costat de les feixes on es van trobar. | 08053-116 | Baix Vilar | Mansuet Boxó Xalabia (1777 -1822) és l'hereu d'una nissaga de ferrers que es mou per l'ampli territori montserratí, des de Piera fins a Collbató,poble on viuen la seva àvia i el seu oncle Mansuet Xalabia-, passant per viles importants com Esparreguera, on els seus germans també regenten una ferreria- i Manresa, per finalment establir-se definitivament a Castellbell i el Vilar. Durant els primers temps de la Guerra del Francès, Mansuet desenvolupa l'ofici de ferrer a Manresa, però l'any 1810 abandona la capital del Bages,coincidint amb la primera ocupació de la ciutat per les tropes napoleòniques- per establir-se a Castellbell i el Vilar, a peu de camí veïnal al seu curs entre el castell de Castellbell i el nucli del Vilar, al barri que actualment es coneix com a Baix Vilar. En aquest indret, doncs, s'hi aixeca un edifici on la família Boxó viu i treballa; convertit a partir de l'any 1822, en l'epicentre d'un aixecament armat de caire absolutista, liderat per Mansuet Boxó i protagonitzat per uns dos-cents pagesos de la contrada, agreujats per les reformes liberals que aplicava la burgesia urbana. Així, a toc de sometent i des de la ferreria de Castellbell i el Vilar, Mansuet Boxó es converteix en el capitost reialista al capdavant d'una host d'agreujats per la crisi agrària i per l'empobriment al qual es veuen abocats amb el liberalisme, en temps de fam i de pesta groga. A partir del 18 de maig de 1822 i durant tota una setmana, la partida guerrillera del Mansuet Boxó es fa forta forta a Castellbell i el Vilar i a Castellgalí tot aprofitant el desconcert inicial de les autoritats liberals; actua a Sant Vicenç de Castellet i a Monistrol de Montserrat; i arriba fins a les portes de Manresa i d'Olesa de Montserrat, amb la qual cosa aconsegueix dominar parcialment un extens territori i controlar els seus passos sobre el Llobregat i els camins rals. Tanmateix, passats els dies i la sorpresa inicial, les autoritats governamentals i militars reprimeixen la revolta que s'ha fet forta des de la ferreria dels Boxó i des del nucli del Vilar. Després de diferents enfrontaments i escomeses de l'exèrcit liberal als voluntaris reialistes de Mansuet Boxó, aquest alçament que havia començat a la ferreria de Castellbell i el Vilar arriba definitivament a la seva fi en aquest mateix indret. Delmats per les columnes liberals i castigats per peces d'artilleria apostades camí amunt, on actualment s'hi aixeca cal Tinet, una desena de voluntaris es mantenen fortificats a la ferreria. Finalment, el 26 de maig de 1822, els darrers resistents de la partida de Mansuet Boxó es rendeixen i, com a escarment, l'exèrcit liberal afusella Mansuet Boxó i els seus partidaris al serrat del Genovès, a tocar de l'església de Santa Maria del Vilar, alhora que crema fins a tretze cases del poble. Durant les primeres dècades del segle XX, encara es mantindran dempeus les restes de la ferreria dels Boxó, però poc després s'acabarà d'arrasar per convertir aquell indret en feixes d'hort i arbres fruiters, menades per la propera casa de cal Ticó. De fet, encara ara és coneixen com les feixes del Casot, és a dir, d'una casa gran vella i ruïnosa, una casa que havia albergat la ferreria de Castellbell i el Vilar | 41.6365800,1.8565800 | 404767 | 4610059 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Romà|Antic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament en aquestes feixes hi havia un edifici, com es pot veure en la foto antiga que adjuntem, on la tradició hi situa la ferreria del Mansuet. Segons Genís Frontera, historiador i tècnic municipal i familiar de Pere Ribas, els individus podrien correspondre a l'època de les primeres revolucions absolutistes, l'any 1822, prèvies a la primera Guerra Carlina. | 94|83|80|85|98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45214 | El Casalot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casalot-0 | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2015). El Casalot (Els Abadals); dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 400, maig de 2015, pp.12 | XVI-XVIII | Al voltant de la construcció principal es veuen edificis i estructures parcialment o totalment enderrocades que sense una neteja prèvia de la vegetació dificulta enormement la seva interpretació. | Mas rònec situat al vessant dret del torrent dels Abadals, totalment envoltat pel bosc. S'hi accedeix des de la pista que baixa del Pinsà fins al Burés. Un cop arribats a la font del Clot del Casalot, cal agafar el camí que travessa a mà dreta el torrent, per sobre un cingle, en direcció a la pedrera del Valent i del Sufio. Un cop arribats al primer revolt, a mà dreta, hi ha un corriolet que entremig dels pins hi dona accés. Les restes de la casa que queden dempeus mostren una construcció imponent, de planta baixa, pis i sota coberta o golfes. amb celler i soterrani parcialment excavat a la roca. La coberta era a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia està construïda al damunt d'una zona rocosa, que es perllonga des de la cinglera del mateix torrent dels Abadals. La façana principal presenta, a mà dreta, dos contraforts amb una arcada de pedra que dona accés a l'interior del que semblaria un pati intern. Al costat oposat de la façana, hi ha les restes d'una estança adossada. En accedir-hi, dona pas a mà dreta a un celler amb coberta de pedra formant una volta de canó. Al costat esquerra d'aquesta estanca hi ha uns graons de pedra, estrets i alts que donen accés a la planta superior. Es conserva bona part de les obertures de les estances de la planta pis, amb brancals, llindes i festejadors de pedra molt ben treballada i la boca del forn de pa situat al mur orientat al nord-est. A la part del darrera de la casa hi ha les restes d'altres estances annexes, però l'espessa vegetació n'impedeix l'accés. A les cantoneres de les quatre façanes hi ha carreus de pedra ben treballada. Al davant de la casa hi ha el que sembla una feixa reforçada per una paret de pedra que ressegueix la roca mare. | 08053-117 | Cau del Saldó | Joan Valls apunta la possibilitat de que aquest mas fos un dels dos masos rònecs que l'any 1534 haurien format part del mas Abadals: el Lladó i el Figuera. La recerca iniciada per Valls, de moment només permet establir aquesta hipòtesi. | 41.6386200,1.8397800 | 403371 | 4610304 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45214-foto-08053-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45214-foto-08053-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45214-foto-08053-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Segons informació proporcionada pels membres de La Foradada, els propietaris d'aquest mas n'haurien provocat l'enfonsament, molt ben conservat fins fa pocs anys, per tal de que no fos habitat per malfactors i gent de mala vida. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45215 | Pla de les Botges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-botges | XVIII-XIX | El Pla de les Botges és una zona situada en el veïnat de Sant Cristòfol, entre el torrent del Carner a llevant i el Torrent de la font del Tatxot. S'hi accedeix des del camí que mena al Carner per una pista de terra que acaba en un cul-de-sac. A l'esquerra del camí hi trobem diverses cases construïdes entre els segles XVIII i XIX. Les més característiques són cal Fuster, ca l'Agustí, cal Tinet, cal Sort o cal Termenals. D'altres només se'n conserven algunes restes, com la tina de cal Perrotet. A continuació d'aquestes s'han construit xalets moderns sense respectar la tipologia constructiva de les cases precedents. | 08053-118 | Veïnat de Sant Cristòfol | 41.6430700,1.8069500 | 400643 | 4610835 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En diuen Pla de les Botges perquè segons ens van informar alguns veins, en aquest lloc hi creixia la planta Botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum). És una mata grisa d'entre 20 i 150 cm d'alt i que s'havia utilitzat, fins no fa tant, escombres. Floreix del maig a agost i la seva mel és molt apreciada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45216 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-0 | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2014/12/cal-domingo.html?q=domingo | Masia situada a la riba dreta de la riera de Marganell, entre el Molí de l'Alzina i el terme de Vilamarics; al peu del camí ral de Manresa a Montserrat. Actualment conformada per diferents volums que s'han anat afegint i modificant amb el pas del temps. El cos principal, però, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos adossat en forma de 'L' a l'angle sud-est. Els paraments han estat arrebossats i pintats de color os o ivori. La càrrega de la tina es fa per la façana, al costat de la porta d'accés. Les diferents obertures de la façana no tenen cap mena de disposició simètrica i no mostren cap element de pedra treballada. Un petit clos i una porta de ferro tanquen el recinte. | 08053-119 | Sant Cristòfol | La casa deuria ser fundada per algun descendent de l'Alzina de nom Domingo (castellanització de Domènec). | 41.6499400,1.8183500 | 401603 | 4611585 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45216-foto-08053-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45216-foto-08053-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45216-foto-08053-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Conserva una tina, una premsa i tenia forn de pa. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45109 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-1 | XX | Transformacions poc respectuoses amb l'arquitectura originària i manca de manteniment. | Casa entremitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb el segon pis més enretirat de la façana; possiblement construït en un moment posterior. La façana ha sofert transformacions importants a la planta baixa, on només hi ha una porta d'accés, amb fusteria d'alumini. La resta del parament és ple, no hi ha ni una obertura. Hi ha un sòcol de pedra vista i la resta arrebossat i pintat de blanc. La planta pis destaca pel balcó corregut de costat a costat de la façana, al que s'obre una porta i dues finestres, en posició simètrica a partir dels tres eixos que marquen les obertures, de verticalitat. Totes amb llindes rectes i barncals de pedra. Les persianes són de fusta i de llibret. Entre la planta pis i el capcer hi ha una franja de rajoles blanques i blaves com element ornamental. La façana està coronada per un frontó central d'arestes corves amb un òcul a sota. Una franja de perfils dentellats ressegueix al coronament i el frontó. Sis franges verticals neixen a la banda de rajoles i estan coronades per boles ornamentals, en el coronament. | 08053-12 | C. de Joaquim Borràs, 100 | 41.6296800,1.8585500 | 404921 | 4609291 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45109-foto-08053-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45109-foto-08053-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45217 | Pont dels Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-catalans | BARTOLOMÉ, Florian (2003). Els ponts de Castellbell i El Vilar: Els ponts dels Ferrocarrils de la Generalitat; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 266, març de 2003, pp. 11. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/08/pont-de-ferro-dels-catalans.html?q=blanc | XX | Pont construït a la primera meitat dels anys 20 per la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFG) per salvar el desnivell de la Riera de Marganell, just en el seu aiguabarreig amb el Llobregat, i la carretera C-1411a entre el Burés i Sant Cristòfol. Es tracta d'un pont de ferro sostingut per sengles pilars d'obra que donen la continuïtat a la via, amb arcs de punt rodó per on circulen vials secundarisi permeten la circulació de vehicles. | 08053-120 | El Burés | La línia ferroviària entre Martorell i Manresa fou inaugurada l'any 1924. Aquest tipus de pont era l'habitual en l'època i alguns han estat substituïts per ponts moderns com el que hi havia a Sant Vicenç de Castellet. Se'n conserva un d'igual a l'alçada de Boades. | 41.6414500,1.8568800 | 404799 | 4610599 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45217-foto-08053-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45217-foto-08053-120-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45218 | Raval de la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-riereta | CORNADÓ, Carles (2016). Cal Mahoma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 415, octubre de 2016, pp.17. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XVIII-XXI | Conjunt de masies i de cases situades al costat de la carretera que va a Rellinars i al costat de la riera del mateix nom. Al límit nord-oriental del terme municipal. A la muntanya de damunt seu hi ha les terres i la masia dels Cellers, de Rellinars, i, a l'altra banda de la riera s'estenien les terres del mas de les Comesvelles, avui les Comes. Masies de les que també pren el nom. La majoria de cases i masies es troben a la riba dreta de la riera: el Molí, cal Mansuet, cal Casteller, ca l'Escolà, cal Mahoma, cal Miquel, cal Joan del Grau, cal Pàmies, el Lledó, cal Cristet, cal Macià, cal Fainé, cal Batlló, cal Nasi i ca la Carmeta. A la riba esquerra hi tenim les Comes, el Robert i Viladoms de Dalt. Destaca pel cultiu de l'horta amb l'aprofitament de l'aigua de la riera mitjançant una sèquia. La majoria de terres d'aquest sector pertanyen o havien pertangut a la Masia del Cellers. Cal Mahoma, construcció de finals del XVIII, principis del XIX. La curiositat del topònim fa pensar a Assumpta Lleonart (Cornadó, 2016) que sorgeix en oposició a cal Cristet, una casa propera del mateix raval. Cal Cristet és una altra masia del Raval de les Comes. Cristet és un diminutiu de Jesucrist i també una imatge petita de Jesús crucificat. Aquest renom, rar a casa nostra, és força més habitual a les Illes Balears. | 08053-121 | Nord-est del terme municipal. | 41.6419800,1.8827200 | 406952 | 4610630 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45219 | Romeria a Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-santa-maria-del-vilar | No consta (2010). Romeria a Santa Maria del Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 346, juny de 2010, pp. 6. | XX | Segons Maria Masats, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, antigament pel dia de Corpus es feia una processó amb la Mare de Déu i sota pal·li des del Puig fins a l'església del Vilar, amb el carrer ple d'estores de flors. Tanmateix, actualment, des de fa anys i, justament, com es va fer el diumenge passat 28 de maig, es fa la romeria des de l'església Nova (Borràs) cap a la del Vilar, pujant amb flors pel camí del Genovès tot passant el rosari. A la plaça de l'església (de la sardana) s'hi escampen pètals de flors i la gent entra cap a l'església per omplir amb les seves flors els peus de la Mare de Déu. Des de fa anys, qui s'ocupa d'aquest acte i de la col·locació de les flors és la família Albuixech de cal Jepet. | 08053-122 | Santa Maria del Vilar | 41.6337400,1.8605200 | 405091 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||||
| 45220 | Cal Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sort | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-sort.html?q=sort | XVIII-XX | Actualment la masia de cal Sort ha estat rehabilitada com a casa de turisme rural i s'hi ha afegit cal Termenal, formant un conjunt d'edificacions destinades a una mateixa activitat, diferent per la que havien estat creades. El cos principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra vista perquè s'han repicat. Davant la façana s'hi ha construit un porxo força ampli, amb pilars de fusta i coberta de teules. Ens consten les tines de cal Termenal, ara refetes com apartaments. De cal Sort, no sabem si en tenia ni si es conserven, però com totes les del voltant és molt probable que n'haguessin tingut. | 08053-123 | Pla de les Botges | El Pla de les Botges és una zona situada en el veïnat de Sant Cristòfol, entre el torrent del Carner a llevant i el Torrent de la font del Tatxot. S'hi accedeix des del camí que mena al Carner per una pista de terra que acaba en un cul-de-sac. A l'esquerra del camí hi trobem diverses cases construïdes entre els segles XVIII i XIX. Les més característiques són cal Fuster, ca l'Agustí, cal Tinet o cal Termenals. D'altres només se'n conserven algunes restes, com la tina de cal Perrotet. A continuació d'aquestes s'han construit xalets moderns sense respectar la tipologia constructiva de les cases precedxents. | 41.6426200,1.8078100 | 400714 | 4610784 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45220-foto-08053-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45220-foto-08053-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45220-foto-08053-123-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Masia del Pla de les Botges que ha passat per diverses denominacions al llarg de la seva història: cal Felix Font, cal Ferrer, ca la Rosaura i actualment cal Sort, dedicada al turisme rural. Entenem que en aquest cas Sort fa referència al cognom, tot i que podria tenir altres interpretacions toponímiques tal com relata el DCVB. En altres indrets de Catalunya, com a Les Garrigues, el topònim Sort o Sorteta és força freqüent per designar trossos de terra d'una partida. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45221 | Masoveria del Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-borras | GARZÓN i MANZANO Montserrat (1987). Història de la fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar. MASATS i LLOVER, Joan (1997). Història de la indústria tèxtil a Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar: el Brogit. SERRA, Rosa (2000). Les colònies tèxtils a Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa; Angle. (Patrimoni artístic de la Catalunya central; 8). | XIX | La masoveria de la fàbrica és una caseta situada a l'extrem oriental del polígon, contemporània a la fàbrica i és on vivia el masover dels horts de l'amo, que també feia de jardiner. És una construcció delicada, de planta quadrangular i de planta baixa i golfes que s'aixeca sobre una plataforma. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent, però en direcció a la fàbrica. L'edifici combina el maó vist, amb els paraments llisos i recreixements a modus de trenca aigües. | 08053-124 | Fàbrica del Borràs | La colònia industrial Borràs se situà a l'actual nucli de Castellbell i el Vilar. Consistia en un conjunt d'edificacions creades al voltant de la fàbrica tèxtil. Les construccions més importants i que avui dia encara resten són: la pròpia fàbrica, la Torre de l'Amo, els habitatges dels treballadors, la masoveria, la resclosa amb el canal i el Casino Borràs. El senyor Oleguer Borràs i Castelltort, natural d'Igualada, es traslladà a Manresa, on es casà amb Ignàsia Pons, filla d'un veler. Aquesta família creà una societat que inicialment començà la seva activitat industrial a Sant Joan de Vilatorrada, per traslladar després la maquinària a les noves naus aixecades al terme de Castellbell i el Vilar. Els edificis per a dues fàbriques s'aixecaren a tocar del riu Llobregat, en terres de les masies del Genovès i del Puig i a les darreries del 1876 eren gairebé acabades, així com els habitatges per als obrers. El 18 d'abril de 1877 la primera fàbrica s'arrendà a Josep Salgot i la segona, tres mesos més tard, als germans Frederic i Jaume Ricart, fabricants de Barcelona. Més amunt de les fàbriques hi passava un camí veïnal, que anava des de la carretera de l'estació del Nord a Montserrat, el qual fou arranjat fins aproximadament la Casa Cremada, transformant-lo en camí de carro. Més endavant fou convertit en carretera, a l'entorn de l'any 1881, fins que amb el Pont Nou del Burés s'aconseguí una millor comunicació amb la ciutat de Manresa. Als seus costats nasqué el barri, construint-se originalment dos grups de cases, de 24 pisos cadascun, corresponents a cadascuna de les fàbriques, separats per un espai d'accés al camí que baixava cap a les fàbriques, que tenia una font adossada a cada paret. Anys més tard es tancà aquell accés, que fou ocupat per una botiga i una fonda, que és l'actual botiga del Riera. Sabem que l'any 1900 ja hi havia edificada la Casa del Cap, més endavant coneguda com la Torre de l'amo del Borràs, on aquests hi passaven temporades. Amb el temps, hi fou instal·lat un col·legi de monges. Alguns particulars començaren a construir les seves cases a l'altra banda del camí, amb la particularitat de que algunes foren construïdes tan arran de camí, que només deixaren un espai de sis metres per la carretera. Calgué l'aplicació de la normativa de la Diputació que obligava un espai de dotze metres, per fer que fossin enderrocades l'any 1937. No trigà en instal·lar-s'hi un forn de pa i les tavernes de cal Brunet i cal Botero. No fou fins a l'any 1922 que fou inaugurat el Casino del Borràs. La fàbrica, que des de l'any 1935 s'anomenava Manufactures Borràs SA, comptava amb 18.000 fusos de filats i amb 150 telers l'any 1955, tot plegat amb una plantilla de 500 treballadors. La fàbrica estava dividida en quatres seccions: la secció de Filatura, amb trinxadores, batans, cardes, manuars, pentinadores i metxeres; la secció d'Acabats, amb màquines dedicades a la preparació del fil, contínues de torçar, dobladores de fil, cabdelladores dobles de teler, màquines de gasejar fil i enconadores; la secció de Teixits, amb encarretadores, ordidors mecànics i de faixa, màquines de bitlles, encoladores i telers; finalment, la secció de Serveis Auxiliars, amb els diversos tallers, mecànic, fusteria, eletricistes, pintura i laboratoris. Com diu Montserrat Garzón, l'any 1967 la fàbrica fou comprada per Enric Carrera i Ochoa, un industrial oriünd de Vilassar de Mar, i l'any 1985 es fusionaren les indústries de Manufactures Borràs SA i Torçats Ibèrics, adoptant el nom de Torçats Ibèrics SA. | 41.6281600,1.8618200 | 405191 | 4609118 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45221-foto-08053-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45221-foto-08053-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Destaca el porxo de la façana de ponent amb columnes de maons i encavallada de fusta.També destaca el colomar que hi ha uns metres al nord. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45222 | Cal Rajoler, antic cal Josep Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rajoler-antic-cal-josep-silvestre | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2015). El molí de Cal Rajoler; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 397, febrer de 2015, pp.11 http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/04/cal-rajoler.html?q=blanc | XVIII-XIX | L'abandonament de la finca, la manca de manteniment i l'espoli està produint una indefugible agonia a la casa i a tots els seus valors patrimonials. | Casa de pagès situada als peus del camí del Solell de la Barraca, entre cal Pi i el mas Blanc. Malauradament, la vegetació cobreix moltes de les estructures i edificis d'aquesta finca, que tot i el seu estat de conservació aparent s'entreveu una gran propietat destinada a la producció, sobretot de vi i oli. No en va, destaca el trull, del que només es conserva la mola, i la tina. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, de teules àrabs, només es conserva parcialment; amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est. Els paraments són de paredat i, tot i que s'ha perdut en gran part, estaven arrebossats. Les obertures estan emmarcades amb carreus ben escairats. La planta baixa del cos més meridional està excavat a la roca i conserva una menjadora. L'escala d'accés als pisos superiors es troba en el cos més septentrional, on s'observa una porta d'accés. La vegetació cobreix totalment una segona porta d'accés, en el cos meridional. | 08053-125 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat Solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calcina. L'any 1843 aquest indret es coneixia amb el nom del 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6264500,1.8361300 | 403049 | 4608957 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45222-foto-08053-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45222-foto-08053-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45222-foto-08053-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Se l'anomena així ja que eren propietaris d'un forn d'obra al camí de la Calcina, a tocar de la carretera de Montserrat. També se la coneix pel nom de cal Josep Silvestre. Cal destacar la presència de dues grans basses just per sobre del camí. Tenia un trull del qual només en queda la mola. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45223 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-1 | VALLS i PUEYO, Joan (2016). El mas Gall. Treball inèdit. | XVIII-XX | Masia que dóna nom al barri, però que el pren d'una gran bauma que hi havia al costat, coneguda com el Clot de la Noguera, i que a partir de la construcció del ferrocarril es va anar omplint de deixalles, fins que va quedar coberta. La casa es troba al costat oriental de la línea de tren Barcelona -Manresa, aïllada, al costat d'unes casetes que havien estat habitatge dels treballadors. De fet es troba entre l'autopista C-16 i el tren. Ha estat rehabilitada, mantenint els volums però amb tots els paraments repicats, deixant pedra vista. Són diversos cossos quadrangulars adossats uns als altres, ara destinats a habitatge, però que antigament podrien haver estat pallisses o corts per al bestiar. Les portes i les finestres també són noves. | 08053-126 | La Bauma | El capbreu de 1631, escrit per Dídac Bellera, notari públic de Monistrol de Montserrat, rep el nom de 'Capbreu dels terratinents y pagesos de Castellbell fet en lo any de 1631 y en altres anys fins lo any de 1634'. 'Els propietaris confessen i manifesten a la noble Sra. Dona Patronilla Amat y Desbosch, señora dels Castells, termes de Vacarisses y Castellbell encara que absent y al noble señor don Joseph Amat i Desbosch fill y procurador seu a las cosas baix escritas, legitimament constituhit y ordenat per la dita nobla señora dona Patronilla Amat y Descosch mare sua'. Mitjançant el document se sap que el propietari del mas Gall, l'any 1634 era Magí Gall, pagès de la parròquia de Nostra Senyora del Vilar, parròquia de Castellbell. En la nova capbrevació datada de 1666, s'esmenta Pere Gall, probablement fill d'en Magí com a propietari del mas i les terres. Aquest pagava delme, a més del seu pas, per 'una pessa dita Corratella; 1 gallina, per la peça dita 'Costa de Verdals' i per una altra al Verdal 'que fou de Antoni Coll'. El 10 de gener de 1676 Pere el Gall testa a favor del seu fill Josep, que el 26 de juliol de 1688 ven una part de terres de la seva propietat al son germà, Jaume, que el 19 de febrer de 1703 'ajustà la quantitat de cent lliures Barceloneses' per la peça de terra. Aquesta peça doncs, s'esmenta capbrevada independentment del mas Gall el dia 28 de febrer de 1727. És en aquest document on es parla de Jaume Gall dit de la Bauma i del seu fill Jacint. En aquestes terres tenen una part d'oliveres, vinya, conreu, una part erma en la partida dita 'lo Clot de la Noguera', on hi ha una bauma molt gran 'y en ella dits confessants han novament construhit una caseta en la qual fan sa continua residencia y habitació, y aquella dita pessa de terra es part, y de pertinencias de la heretat del ,mas Gall situada en lo mateix terme'. El text continua explicant els límits de la nova propietat. La casa de la Bauma, a més dels delmes habituals com tots els masos, en pagava un d'específic. L'any 1727 es capbreva el mas Gall per la seva propietària Maria Gall, vídua de Francesc Gall, on es redacten els límits de la propietat i en acaba dient 'y altres terras que de pertinencias de dit mas Gall possehex Jaume Gall Pagès de dit terme dit lo Baumer...” Segons un Llevador de Censos de 1757 consta tot el que pagaven per lo mas Gall i s'esmenta 'It. Per dita pessa dos gallinas, las quals paga Jaume Gall lo Baumer, conforme en ell se dirá, y perço no deuhen cobrar cobrarse desta Casa. (...) Bauma, Jaume Gall. Per una gran pessa de terra, nomenada Lo Clot de la Noguera en la qual y ha una gran Bauma, y altres trossos de terra á dita gran pessa units, tots de pertinecias del mas Gall fa lo dia de Nadal.... 2 gallinas. It. Per la habitació fa en dita Bauma, lo dia de N.S. de Agost. 4 cort. Civada. Anys després, desconeixent els motius, la casa de la Bauma passa a ser propietat de Francesc Gibert, de Monistrol de MOntserrat, el qual segons el” Llevador de Censos de 1780...y anyadit fins a 1800” pagava 2 gallines de cens, per la Caseta de la Bauma, i per una pessa de terra dita den Trias, o Clot de la Sorda que dit Gibert ha unit a dita Bauma fa de Censos, 1 quartera de civada”. El darrer document localitzat és del 24 de maig de 1817 on es troben enfrontats el Baumer, Joseph Brunét (Manso Baumer) i el marquès de Castellbell, Manuel d'Amat i de Peguera. | 41.6283000,1.8708200 | 405941 | 4609124 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45223-foto-08053-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45223-foto-08053-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45223-foto-08053-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45224 | Sireni de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-de-sant-cristofol | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mil. | Les restes fòssils del Prototherium montserratense es conserven i estan exposades en el MGSB (holotipus 44892 MGSB). | <p>Troballa casual al veïnat de Sant Cristòfol d'un fòssil. Es tracta d'un conjunt molt complert de restes òssies d'un sireni, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina. La cartografia geològica de l'IGC atorga a la formació a on es troba el jaciment l'epígraf PEm, d'edat Bartonià (Eocè inferior): margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles. La roca encaixant del sireni del MGSB està constituïda per gresos limolítics gris blavosos amb ciment calcari. Segons la memòria dels Drs. Via i Gibert aquest nivell es defineix de margues amb potència de 65 cm i cabussament moderat (15º) cap al NW. En el camp s'observa que la finca de l'excavació ha estat explanada i afloren margues i limolites gris blavoses, i en la seva vora nord aflora per damunt d'aquests materials un nivell de gresos calcaris ocres a grisos molt bioclàstics, amb abundant presència de fauna invertebrada marina (foraminífers, equinoderms, mol·luscs bivalves, gasteròpodes, coralls, etc), que té cabussament moderat cap al NW i una potència entre 50 cm i 1 m. La granulometria també es fina, però la gran quantitat de foraminífers i bioclastes enganya en aquest sentit. Aquest nivell conforma la superfície no remoguda del terreny veí. Es tracta de dos litologies que presenten diferències, i amb la informació disponible es difícil de saber si el nivell del sireni es una gradació lateral dels gresos bioclàstics ocres, o es tracta de seqüències deposicionals sobreposades. Actualment es coneixen dos gèneres representatius: el Dugong, adaptat al medi marí i localitzable a les costes de l'oceà Índic; i el Manatí, que pot viure tan al mar com als rius de l'Amèrica tropical o Àfrica.</p> | 08053-127 | Carrer de la Font de l'Alba (Urbanització Mas Enrich parcel·les 186, 187 i 188) | <p>La troballa d'aquest fòssil es produeix el març de 1982, per part d'Isidre Gurrea, membre de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. L'ICMG ho posa en coneixement del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (MGSB). Davant la difusió de la notícia (roda de premsa de la presentació d'Expominer 1984, La Vanguardia 26/10/84, 27/10/84, 8/11/84 i 27/10/84) i de diversos intents d'espoli evitats pel veí de la finca, el senyor Ladrón de Guevara, s'aconsegueix finançament per part del SGC i es sol·licita autorització a la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat, que és atorgada per resolució del Director General del Patrimoni Artístic Sr. Antoni Pladevall de 25 d'octubre de 1985. L'excavació, realitzada per una desena de persones, és codirigida pels Drs. Lluís Vía, Director del MGSB i Josep Gibert, Director de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (actual ICP), que es realitza entre els mesos de novembre i desembre de 1985, presentant-se la memòria en el mes de març de 1986 (DGPC, memòria núm. 3319).</p> | 41.6442800,1.8175700 | 401530 | 4610958 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jaciment paleontològic a on s'ha definit l'holotipus de sireni Prototherium montserratense. Posteriorment s'ha qüestionat aquesta classificació taxonòmica, Domning (1996) i Bizzotto (2005) opinen que el Sireni de Sant Cristòfol ha de ser classificat com Prototherium intermedium Bizzotto (1983) atesa la variabilitat morfoestructural cranial d'aquesta espècie, restant actualment la controvèrsia sobre si es tracta d'una nova espècie diferent del Prototherium intermedium o una subespècie d'aquest. La correcció de Domning ha estat recollida per Calzada i Urquiola (1997) en 'Primer suplemento al catálogo de holotipos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona'. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45225 | Fons fotogràfic referent a Castellbell i el Vilar del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-castellbell-i-el-vilar-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XIX-XX | <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conté un total de 22 fotografies relacionades amb el municipi de Castellbell i el Vilar. Són imatges datades entre els anys 1890 i l'any 2000, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en dos fons diferents: els fons personals i les col·leccions fotogràfiques. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics que els mateixos autors o familiars han fet donació al centre. En el cas de Castellbell i el Vilar hi ha les fotografies de Camil José Guiu (1937-1991), Carles Fargas Bonell (1883-1942), Josep Maria Co i de Triola (1884-1965) i Rossend Flaquer i Barrera (1873-1944), socis del CEC. 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Germà Garcia Fernàndez (1942) i Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1951).</p> | 08053-128 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.6291100,1.8607600 | 405104 | 4609225 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45226 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Castellbell i el Vilar està format per cinc col·leccions diferents: 1. Col·lecció cartoteca: amb la referencia RM.23889 es conserva un mapa en color de 1880, a escala 1:25.000, amb el títol Camino de la Bauma a Manresa. Amb les referències RM.119693 i RM.119694 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. També s'inclouen en aquest grup, 4 fulls en paper polièster, a escala 1:5.000, sense toponímia de 50 x 70 cm procedents del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, amb data de vol de l'any 1967, amb número de registre, RM.97672 (núm. de full 282-112); RM. 97673 (núm. de full 282-113); RM. 97674 (núm. de full 282-113); RM.97675 (núm. de full 282-114). 2. Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967, a escala 1:22.000. Els fulls, un total de 14, d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. Els números dereferència són: RM.114806-363-03-14; RM.114807- 363-03-15; RM.114956; RM.114960; RM.114964-391-02-12; RM.115000-392-01-01; RM.115001-392-01-02; RM.115002-392-01-03; RM.115004; RM.115005 - 392-01-06; RM.115006 - 392-01-07; RM.115008 - 392-01-09; RM.115009 - 392-01-10; RM.115010 3. Fons Cuyàs: un total de 13 fotografies realitzades per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) de les quals, una fotografia realitzada d'una talla de Nostra Senyora de Castellet - Castellbell (RF.7072); l'ermita de Nostra Senyora de Castellet, (RF.7073); la torre del Castellet (RF. 7074); l'església de Castellbell (RF. 7075); l'església del vilar (RF.7076); el castell de Castellbell (RF.7077) (RF. 7078) i (RF. 7083); el pont (RF. 7079 i RF. 7084); la serra de Montserrat vista des de la Bauma (RF.7080); la serra de Montserrat (RF.7081); el tren (RF.7082). 4. Ortofotomapes en blanc i negre, realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Van ser realitzades l'any 1984 i editades en paper el juliol de l'any 1987. Es poden localitzar amb els números de registre següents: RM.10696; RM.10698; RM.10706; RM.10714; RM.10716; RM.10718 i RM.14067. 6. 26 ortofotos de l'àrea geogràfica de Castellbell i el Vilar realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Números de registre, RFSACE.411; RFSACE.412; RFSACE.413; RFSACE.414; RFSACE.415; RFSACE.416; RFSACE.417; RFSACE.1808; RFSACE.1809; RFSACE.1810; RFSACE.1811; RFSACE.1812; RFSACE.1813; RFSACE.1814; RFSACE.1815; RFSACE.1816; RFSACE.1817; RFSACE.1818; RFSACE.1819; RFSACE.1820; RFSACE.1821; RFSACE.1822; RFSACE.1823; RFSACE.1825; RFSACE.1828. | 08053-129 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6292700,1.8607800 | 405106 | 4609243 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45110 | Casino del Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-borras | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XX | Edifici de tres cossos entre mitgeres arrenglerats amb l'alineament del carrer. Són de planta rectangular; el de la dreta més llarg i alt, perquè acull la sala del teatre, amb la caixa de tramoia al final, més alta. El cos del mig és l'accés principal i fa de nexe entre els dos cossos laterals. En origen la façana mostrava un programa decoratiu simètric. Els dos cossos laterals eren idèntics i el cos central era l'eix principal on es centrava la tensió visual i on l'arquitecte estableix els elements més monumentals, com el balcó amb balustrada de la primera planta, que s'obre a una gran obertura d'arc de mig punt, flanquejada per dos fanals amb el suport en forma de braç humà sostenint una torxa encesa. El coronament del capcer és recte amb dues pinyes a la part alta de la cornisa. En el parament es podia llegir 'Casino Borras'. Com he dit, els cossos laterals són idèntics; consten de planta baixa i dos pisos, i cap d'ells són iguals. A la planta baixa s'obrien dues portes d'accés, als costats, amb arc carpanell i una dovella central en alt relleu, de formes vegetals; i dues petites finestres al centre, de llinda plana, però que sembla una finestra geminada. A la planta pis, hi trobem tres grans finestres amb arcades de mig punt i balustrada. Cada finestra està decorada als costats amb un pilar sobrecrescut de la façana, estriat i amb capitell jònic. Per sota, dos permòduls estriats ornamenten la façana. A la segona planta, sobresurt, a l'eix central, una tribuna d'obra, amb balustrada i finestra del mateix estil que a la planta de sota. Actualment, la tribuna del cos de la dreta s'ha perdut, com part del parament del capcer del cos de l'esquerra. A l'interior, una escala dóna accés a les guixetes originals, que es conserven. A la banda esquerra hi trobem la sala de teatre i cinema i a la dreta la sala de ball. Una escala porta a la part alta on s'obté una vista aerea d'aquesta sala. | 08053-13 | C. de Joaquim Borràs, 36-40 | Edifici destinat a l'oci dels treballadors de la fàbrica Borràs. S'inaugura per Pasqua de l'any 1922 amb cinema, teatre, cafè i sala de ball. Actualment és parcialment de propietat municipal. | 41.6290600,1.8612900 | 405148 | 4609219 | 1922 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45110-foto-08053-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45110-foto-08053-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45110-foto-08053-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | S'esta elaborant un projecte amb la col·laboració de La Caixa per rehabilitar el local per a usos lúdico-culturals.Fotografies cedides per l'Ajuntament. | 98|106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45227 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de 6 fotografies procedents del Fons Salvany. La primera d'elles està titulada com a 'Entrada al Castell de Castellbell', realitzada l'any 1915 (núm. referencia SaP_278_03; la segona 'Església de Castellbell' realitzada l'any 1916 (núm. de referencia SaP_296_16); la tercera, 'Ruïnes del castell de Castellbell', de 1915 (núm. de referencia SaP_278_05); la quarta, 'Vista de Castellbell i el Vilar, de 1915 (núm. de referencia SaP_204_09); la cinqueña,'Vista del Castell de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_01); i la darrera,'Vista del Castell i de l'església de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_02). | 08053-130 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.6291300,1.8608900 | 405115 | 4609227 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional.Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45228 | Joan Masats i els llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joan-masats-i-els-llops | SUBIRANA ESTRUCH, Maria (2004). Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memòria histórica del llop a la comarca del Bages).Dins revista Dovella, pàgs. 37 a 43. | XIX | Publicada | Segons la memòria oral recollida per Maria Estruch, ens conta que 'a Castellbell i el Vilar, el besavi de Joan Masats era carboner i explicava que es va quedar sol alimentant la carbonera, se li va acudir de fer l'udol del llop dins d'una olla petita, un tupí. Va venir un moment que es va trobar voltat de llops, i sort que era dins la barraca i amb el foc encès. Un llop esgarrapava la barraca. Ja li sortia la pota per entremig dels troncs de la construcció i li va lligar la pota per dins la barraca. Va cridar. Els altres van marxar i al matí el va matar amb la destral i en va fer adobar la pell. Això va passar a la roca Foradada, sobre Marganell. Hi havia un tros de l'estat, on feien carbó sense pagar i hi feien boïgues d'on sortien unes patates fantàstiques. D'això deu fer uns cent cinquanta anys'. | 08053-131 | La roca Foradada | Maria Estruch, durant els mesos de juliol de 2002 i abril de l'any 2003, es va dedicar a fer una recopilació dels noms populars de núvols, boires i vents per diversos pobles de la comarca del Bages. Al mateix temps, i volent contribuir a la recerca que duia a terme el sr. Albert Manent sobre el tema de la memòria històrica del llop, va aprofitar per conversar amb els pagesos i pastors per recopilar informació sobre històries que haurien pogut viure avantpassats seus o coneguts. | 41.6291900,1.8604700 | 405080 | 4609234 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45229 | Goigs a llaor de Sant Jaume apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-jaume-apostol | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | Goigs a llaor de Sant Jaume, Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar. Tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vic, i que diuen així: Com la mística florida,/ d'un passat meravellós: / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Puix teniu vostra capella / tan a prop de Montserrat, / i en aquesta terra bella / tants de segles heu passat, / ara el poble no us oblida; / venerant-vos és sortós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Oh Sant Jaume! Glòria immensa / d'aquest món Vós vau alçar. / En el cel hi ha la credença / dels estels de vostre altar./ A seguir-vos ens convida, / quan el cor és delitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Fill del Tro us anomenava / Jesucrist, Nostre Senyor. / Dins aquesta pensa esclava / féreu crit lliberador / Cant immens de nova vida ( d'un futur ple de clarors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. En la mort, posàreu saba / per la nostra eternitat, / i una joia que no acaba / tota feta de bondat. / Vau atrobar com una eixida / del reialme dels Dolors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. A la dreta o a l'esquerra, / podreu seure amb el bon Déu. / Vostra lluita sense guerra, / fon dels cors tota la neu. / Des del Cel apar que ens crida / sota un iris de colors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. De Betsaida a Compostela / per quants llocs heu aminat / L'esperit només anhela /seguir el rastre que heu deixat! / I aquí sou, sense mentida, / en mis l'aire sanitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Quan la veu de la campana / s'escampa per l'infinit, / ja a la terra catalana / tot hi vibra de neguit; / la vera Fe és enaltida, / i amb ressò tan gloriós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Si la serra és solitària / dins l'oreig o tempestat, / lentament ve la pregària / dels qui són a la ciutat. / I la idea emperesida, / puja, digna, cap a Vós. / / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Des de l'ermita recremada / de tant sol i de tant vent, / escampeu per l'encontrada / vostra Amor, eternalment. / i la terra és agraïda, / i us encensa amb ses olors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. La comarca us implora / i amb constància us és fidel. / de tres pobles sou l'aurora / i el camí que porta al Cel. / Romanins treuen florida / vora els murs cercant redós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. V. Ora pro nobis beáte Jacóbe. / Ut digni efficiámur promissiónibus Christi. / OREMUS / Esto Dómine, plebi, tuae sanctificátor et custos: ut beáti Jacóbi Apóstoli tui muníta praesídiis, et conversatióne tibi pláceat, et secúra mente desérviat. / per Dóimun Nostrum. / | 08053-132 | Sant Jaume de Castellbell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6482800,1.8064300 | 400608 | 4611414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Goigs amb partitura al final de pàgina. Editat amb llicència eclesiàstica l'any 1962. El text és de Salvador Cutchet i Moneu, que va guanyar els Jocs Florals de l'any 1962, celebrats a Perpinyà (França), amb la presentació d'aquesta poesia.La música de Mn. Josep Maideu i Auguet, Prevere. Els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté. L'edició va ser patronicada per Jeroni Monjonell i Martinell.Al revers del goigs hi ha el segell, en gran, de l'estampador i xilògraf, Ricard Vives i Sabaté. La sèrie estava limitada en 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 5 exemplars en cartolina blanca de fil, Guarro, pintats, signats i numerats; 100 exemplars en paper Offset, orla de color vermell, signats i numerals i finalment 750 exemplars en paper setinat de color blanc. Es van estampar amb una premsa marca 'Stanhope', centenària, al seu obrador de la Rambla José Antonio, número 18 de Vilanova i la Geltrú. L'exemplar que es conserva a l'Arxiu Gavin porta el número 245. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45230 | Goigs a llaor de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-vicenc-patro-de-la-parroquia-de-sant-vicenc-de-castellbell-i-el-vilar | XVII-XXI | Gois a llaor de Sant Vicenç, DIACA i MÀRTIR. Patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, bisbat de Vic, i que diuen així: Puix que l'Etern us premia / de màrtir amb galardó: / Cap al cel feu-nos de guia / Sant Vicenç nostre Patró. / De família aragonesa / sou il·lustre descendent, / que el vostre naixement / féu més pura sa noblesa. / l'Esprit Sant, de fortalesa / us dón la divina unció: / Sant Vicenç nostre Patró. / Us imposa Sant Valeri / l'Ordre del Diaconat, / per què, en lloc d'aquest Prelat, / exerciu el ministeri. / Contra la llei de l'Imperi / prediqueu la religió: / Sant Vicenç nostre Patró. / Al tribunal de València / el Pretor us porta lligat. / Puix als deus no heu incensat / us tortura amb violència. / Però vós amb gran paciència / canteu himnes al Senyor: / Sant Vicenç nostre Patró. / Talment llum molt clara i pura / dintre la presó brilleu, / i als enemics confoneu / amb tan excelsa hermosura. / fins la guàrdia, abans tan dura, / es converteix al Senyor! / Sant Vicenç nostre Patró. / Amb astúcia us temptava / veient que no us pot rendir / i, en lloc de fer-vos patir, / un llit tou us preparava. / Allavors us aclamava / entera la població: / Sant Vicenç nostre Patró. / Endebades s'ho proposa; / puix us sobrevé la mort; / i alcanceu arribar al port / de la vida on sempre es gosa. / Jesucrist al front us posa / de màrtir el galardó: / Sant Vicenç nostre Patró. / A Castellbell que us venera / i s'honra amb el vostre nom / per Patró us mira tothom / i per glòria verdadera. / Grans favors el poble espera / amb tan santa protecció. / Sant Vicenç nostre Patró. / Antiquíssima és la història / d'aquest vostre bell poblat / que, ésser origen del veïnat, / té per son títol de glòria. / Que, tot fent de vós memòria, / conservem la tradició / Sant Vicenç nostre Patró. / Mentres que pel món fem via / exposats a perdició: / Sant Vicenç nostre Patró. / V.) Custodi, domine, omnia ossa justi / R.) Unum ex his non conteretur / OREMUS / DA nobis quaesumus, omnipotens Deus: adversa mundi mentis constantia toleraré, qui beatum Levitam Vincentium nec minis terreri, nec poenis passus es superari. Per Christum Dominum. / R.) amen. | 08053-133 | Sant Vicenç de Castellbell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6417900,1.8617300 | 405204 | 4610632 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es desconeix l'autor de la lletra. El mestre Francesc Vila Guimferrer (Castellbell i el Vilar 1922- 23 de maig de 2011) i director de la capella de Música Burés, va musicar-la anys més tard. El goigs va ser imprès a l'impremta Roca, del carrer Sant Miquel, núm. 15 de Manresa, construïda l'any 1826. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45231 | Goigs a la Verge de Montserrat venerada a la capella de Viladoms de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserrat-venerada-a-la-capella-de-viladoms-de-baix | XVII-XXI | Goigs a la Verge de Montserrat, venerada en la capella de colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el vilar. Bisbat de Vic; i que diuen així: Puig que el poble us escolta / per Estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Quan l'Àngel us anuncia / que sereu Mare de Déu, / vostra ànima s'extasia / en oir tan dolça veu, / i accepteu amb gràcia pia / la divina voluntat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Vostre fill que en Creu afrosa / sofreix pels pecats del món, / á vostra falda amorosa / posa el seu desig pregon / i per fillada us confia / la sofrent humanitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Per conduir nostra terra / com un mariner la nau, / en questa immensa serra / heu alçat vostre palau / on vetlleu de nit i dia / amb amor vostra heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat L'ocellada amb ses cantúries / us saluda cada jorn / i les flors de les boscúries / posen flaire a vostre entorn; / és tota aquesta harmonia / un etern magnificat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Notre poble en la bonança / i quan bufa el vent traïdor, / posa en Vós la confiança / ben segur de vostre amor, / puix prometéreu un dia / que tot prec serà escoltat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Patrona de Catalunya / Lleó XIII us proclamà / i quan un fill se n'allunya / la fe en vós l'ajudarà / perquè pugui guanyar un dia / tot un Cel d'eternitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Viladoms de Baix, Senyora, del terme de Castellbell, / avui amb goig us honora / i sota el vostre mantell / us implora la metgia / que allunya la fosquedat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Sis-cents anys que eixa masia / s'ha transmès de pare a fill / i la vostra companyia / l'ha lliurada de perill. / la devoció que us tenia / am b escreix li haveu pagat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat La muntanya de llegenda / on regneu amb tant d'amor / duia als fills d'aquesta hisenda/ tanta pau i goig al cor, que el Sant Rosari floria / per tots els llavis resat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Bell recés edificant / pren la vostra protecció/ de l'elevat temple Sant / ha rebut en abundor / i us ofereix la masia / amb la capella que ha alçat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat De colònies hostalatge / per adoctrinar l'esperit / pouaran un bell paisatge / nois i noies amb neguit. / trobaran de nit i dia / un esapi d'immensitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat I l'infant disminuït / tindrà una franca acollida / per causa de ser afeblit. / la Mare de Déu no oblida / la senyora que cedia / aquesta bella heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Puix el poble us escollia per estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat V) Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu. / R.) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist. / PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, vós, que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que, ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella muntanya santa que és el Crist. Que amb vós viu i regna pels segles dels segles. | 08053-134 | Viladoms | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6152000,1.8881600 | 407367 | 4607651 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavin conserva dos goigs en llaor de la Mare de Déu de Montserrat. La transcrita supra, es tracta d'una edició commemorativa de la inauguració i benedicció de Colònies de Viladoms de Baix, el dia 20 d'abril de 1996, amb el número 323. Van assistir a l'acte, el Prior de la Basílica Parroquial de Sant Esperit de Terrassa, Ricard Masclans i Pugès, i l'Honorable Sr. Antoni Comas i Baldellou, Conseller de Benestar Socail de la Generalitat de Catalunya. Va ser impresa en una edició de 1.000 exemplars numerats, i impresos a Gràfiques ELECÉ, S.A.L. de Terrassa el mes d'abril de 1996. La xil·lografia és de Jeroni Font i Casals.La lletra és de Ramon Alzamora i les tres darreres estrofes de Francesc Palet i Setó. La música de Josep Serres. El segon goigs, data del 18 de juliol de 1949. Es va fer en record de la restauració del Mas Viladoms de Baix, pels esposos Llorenç Ubach i na Pilar Cardellach. Es va beneir la capella i consagrar l'altar per l'Excel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Bisbe de Segorbe, Dr. Ramon Sanahuja i Marcè. Els goigs van ser cantats per la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa. És una primera edició de 30 exemplars en paper de fil Guarro, numerats del 1 al 30 i 1.500 exemplars en paper offset, sense numerar. Està fet a la tipografia Martí de Terrassa i els dibuixos van anar a càrrec de Mateu Avellaneda. | 119|94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45232 | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat venerada a l'ermita del Tros. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-verge-maria-de-montserrat-venerada-a-lermita-del-tros | BOLEDA ROURA, Conxita (1997). Benedicció de l'ermita de la Verge de Montserrat al 'Tros'; dins El Brogit, Periòdic informatiu e Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp.10-11. | XX | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita 'Del Tros' terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vic, i que diuen així: Puig que elevem la mirada / vers el cim més enlairat / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ I quan l'alba ha encetat / un nou dia bell i clar / brilla un sol enarborat, / l'ocellada vol cantar. / El bosc té llum daurada, / de sentors resta embaumat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Remoreja el riu proper / i s'acluca l'ull gegant. / el rat-penat llisca lleuger, s'ajoca el Sol en un instant / darrera la serra estimada / Gegantí paisatge, inesperat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Dia obscur i ombradís, / Distant ressona i retruny, el tro rodola per l'abís. / Se sent arribar de lluny, / deixa la cresta serrada. / Plora desfermat l'aiguat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Vindran dies radiants / lluminosos i curulls. / Bons auguris pels aimants / que miren als vostres ulls. / Catalunya il·lusionada / camí de la immensitat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Des 'Del Tros ' de Castellbell / amb emoció us honora / a recer del blau mantell, / que ens aixopluga tothora. / La fillada sent l'empara / que allunya la tempestat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ El Noi que en falda teniu, / creiem voldrà intercedir / per aquest poble joliu / que no para de glatir. / Vós en cambril arrecerada / de cara a l'eternitat. / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Puix que elevem la mirada vers el cim més enlairat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ V) Pregeu per nosaltres Verge Mare de Déu / R) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist./ PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, Vós que glorifiqueu amb el culte insigne la Muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella Muntanya Santa que és el Crist. Que amb Vós viviu i regna pels segles dels segles. La lletra del goigs és de Francesc Palet i Setó (Terrassa 1923) i la música de Mireia i Anna Ferré i Folch. El dibuix, a càrrec de Francesc Playà i Piqué. | 08053-135 | Urbanització Astarrós | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6156700,1.8706000 | 405904 | 4607722 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La lletra de Francesc Palet i Setó i música de Mireia i Anna Ferré i Folch | Conxita Boleda (1997) explica com en Francesc Plaià i la seva dona Isabel van construir aquesta capella als anys 70 i l'any 1997 es procedeix a la seva benedicció (15 de juny de 1997) amb la presència de Mn. Àngel Salada, rector de Santa Maria del Vilar, Mn. Sebastià Codina, rector de Vacarisses i Mn. Lluís Costa, rector de Mura i Antoni Martínez Carmona, batlle de Castellbell i El Vilar. Així com la participació de la coral Sagrada famíliade Terrassa. | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||
| 45233 | Goigs del gloriós Sant Cristòfol que se venera en la sua capella del terme de Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cristofol-que-se-venera-en-la-sua-capella-del-terme-de-castellvell | XVII-XXI | Goig del Gloriós Sant Cristòfol, que se venera en la sua Capella del terme de Castellvell; i que diuen així: Puig tenint tants grans honors / sen de Jesus tan amat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. Vos Cánaneo nasquéreu / entre la gentilitat, / en la Licia meresquéreu / ser del Cel adoctrinat; / predicant alguns favors / la llum de la veritat, &c. / Prodigi digne de ohir / lo de vostra Santa vara / quant berda se veu florir / per vos en terra fixada; / daren molts á Deu llahors / y vos quedareu honrat, &c. / Passan de quaranta mil / en la Iglesia triunfant / los que vos, (ó clar espill / convertireu predicant: / ab vostres sagrats suors / sens setirvos fatigat , &c. / Sobre vostre Cap posaren / flamejant un murrió / y estretament lo apretaren / ab sa tirana passió; burlaren tots los furors / cremat, flexat y assotat, &c. / Foreu en presó posat / regnant Deció Emperador/ de lascives visitat / brindant son lacíu amor/ mes vostre virginitat / rendi sos profans ardors, &c. / En un pal vos fa lligar / despatxant fletxes à vos / y de ninguna totcat / per gran ni síca que fós/ el Rey quedà mal ferit / en un ull ab grans dolors, &c. / Vos mogut de pietat / olvidarreu son orgull / quant ab vostra sanch untat / li vareu curar dit ull/ quedant ell edificat / desterrá tots sons errors, &c. /lo ultim Martiri sufrireu/ fonch en llavarvos lo cap/ vostre esperit oferíreu/ en mans de l a Trinitat/ quedant lo Jutge enganyat/ vos feu lo cel tants favors, &c. / De fam, bombes, pestilència, / pedregades y de foch/ vos dotà la alta potencia/ deslliuraseu á tot lloch/ ahont sou del poble adorat/ sent sensers y humils los cors, &c. / De esta Comarca venen / à vostre Santa Capella / que en Castellvell vos tenen / per consol de tota aquella; /y curats de tots dolors / vos prenem per advocat, &c. / Coxos, contrets ab breus dias/ ciegos y altres desauciats / ab vostres pregarias pies/ Deu per vos lo s ha curat: / guarde de malefactors / també vostre pietat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat./ TORNADA. / Puig ab eterns resplendors / en lo Cel sou coronat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. V-) Ora pro nobis Beate Cristophere. R.) Ut á morbo epidèmia belle sanet grandine liberemur. OREMUS./ Presta quesemus omnipotens Deus ut qui Beati Cristophori Martyris tui commemorationem colimus intercessione ejus, in tuí nominis amore reboremur. Per Dominum Nostrum. R. Amen. | 08053-136 | Sant Cristòfol | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6386900,1.8186400 | 401610 | 4610336 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'edició transcrita supra i conservats a l'Arxiu Gavin daten de l'any 1858 i van ser editats a la impremta de Pau Roca (Manresa). També es conserven uns goigs de l'any 1952. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45234 | Goigs a llahor del gloriós Sant Sebastià qu'es venera en la parròquia de Sta. Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llahor-del-glorios-sant-sebastia-ques-venera-en-la-parroquia-de-sta-maria-del-vilar | XVII-XXI | Goigs a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar; i que diuen així: De la peste aterradora / lliuréunos Sant Sebastià. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. / I De Narbona en la ciutat / de nobles pares nasquéreu / y ab son exemple aprenguéreu / a seguí ab fidelitat / la virtut consoladora / que sempre vàreu guardar, et./ II Ben prompte l'Emperador / Diocleciá us distingia, / y capità us nombraria, dels guardes de son honor; / de ttos fou oviradora / la prudència que us orná, etc. / III Ab almoynes constantment / als cristians ajudàveu, / y a n'els màrtirs ensenyàveu / a defensà heroicament / la doctrina salvadora / que tant els glorificà. etc. IV Als dos cavallers germans / march y Marcelià enfortireu / en la fe, y convertireu / als pares que eren pagans; / en l'amor de Crist s'arbora / el cor del qui us sent parlà, et./ V Tant excelsa caritat / el Senyor premiaria / quan a vos s'apareixia. / a casa de Nicostrt; / fou visió reveladora / de lo molt que Ell us amà. etc. / VI Ab aquest fet novament / molts incrèduls confessaren / a Jesucrist y donaren / la vida en crudel turment / que la fúria venjadora / del Emperadors dictà, etc./ VII Mes la nova s'extengué / qu'als cristians defensàveu / y a Diocleciá mostràveu / vostra crehença en la fe; / la pena amenaçadora/ vostre esprit no pertorbà, etc./ VIII Les sagetes ab valor/ lligat a un pal sofrireu, / mes també el consol sentíreu / de la gracia del Senyor/ la palma triomfadora / un nou martiri us portà, etc./ IX Protegiu Sant advocat, / a n'eix poble en temps de peste / de celebar vostra festa / feu en el segle Passat / la promesa complidora / quan del còlera es lliurà, etc. X Y augmentant encar l'amor / dels devots qu'aquí us veneren / ab almoynes tots volgueren/ dedicar á vostre honor/ l'imatge que avui s'adora/ en un bell y nou altar, etc. / D'allà ens vingui a tothora / vostre favor singular. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. / V.) Gloria et honore coronasti eum Domine / R.) Et constituisti eum super opera manuum tuarum. / OREMUS. / Deus qui beatum SEbastiannum martyreum tuum, virtute constantia in passione roborasti; ex ejus nobis imPer Christum Dominum Nostrum. / AMÉN. | 08053-137 | Santa Maria del Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337500,1.8605400 | 405093 | 4609740 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es desconeix la data d'impressió. Manuscrit al peu de pàgina, es pot llegir encara 'Dictats per Mossen Isidre Castells'. | 94|98|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45235 | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció qu'es venera en lo poble del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-maria-santissima-de-la-assumpcio-ques-venera-en-lo-poble-del-vilar | XVII-XXI | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció que's venera en lo poble del Vilar; i que diuen així: En cos y ánima portada/ Al Cel per be singular/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La Divina providència / Cuant al Cel se os em pujà, / Als apòstols ordenà/ Venir á vostra presencia, / Ells ab suma reverencia / Vostra mort van presencià. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant lo vostre Fill santíssim / Os volgué en sa companyia, / De dalt del Cel os envia / Un exércit nombrosíssim / D'Ángels, que ab gran alegria/ Os baixaban a buscar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Ex desterro dels humans / No pot ser may sepultura / De vostra persona pura, / Obra de divines mans; / Los mes privilegiats sants / Tal favor Deu no'ls va dar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist ab son poder / Sent pujà dal de la gloria, / Deixá al mont grata memòria / Puig que en Vos també hu va fer; / Vostres merits va voler/ Ab la Assumpció premiar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Tota la cort celestial / Com també'l Tot poderós, / Del modo més portentós / L'Asumpció os feren tirunfal; / Ab cos y ánima fins dalt / De la gloria os van pujar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant os vereu gran Senyora, / En lo empíreo Emperadora / De Deu los poders rebereu, / Als mortals luego volguéreu / Ab manto y ceptre amparar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ De tots foreu ven rebuda, / Dels patriarcas, dels profetes, / Dles màrtirs y anacoretes / Cantan vostre venbinguda; / Prop del fill vostre asseguda / Tots per Reina os van clamar/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist un poder gran / Os donà al Cel y en la terra, / Vostre nom l'infern aterra / Sent dels dimonis espant; / L'ánima que està purgant / No cessa de á Vos clamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La magestuosa Assumpció / De vostra santa persona, / La Cristiandat pregona / Ab molta veneració, / Feu que vostra incorrupció / Prompte haguem de celebrar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Vostra protecció ressalta / En eixa terra dichosa / A la Mare piadosa / Sempre acut la gent malalta, / Y si acás la pluja falta / A Vos la vé a reclamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ TORNADA. / A la celestial morada / Volguéunosi sens tardar; / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ V). Exaltata est saneta Dei genitrix / R). Super choros angelorum ad caelestia regna./ OREMUS:/ Famulorum tuorum, quaesumus. Domine, delictis ignosce: ut, qui tibi placere de áctibus nostris non valémus, genitricis Filii tui Domini nostri intercessione salvémus: Qui tecum, etc. | 08053-138 | El Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337400,1.8605000 | 405089 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||||
| 45236 | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció qu'es venera en lo poble del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-maria-santissima-de-la-assumpcio-ques-venera-en-lo-poble-del-vilar-0 | XVII-XXI | Goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria d'El Vilar del poble de Castellbell i El Vilar, bisbat de Vic; i que diuen així: Puix que avui, al vostre altar/ aquest poble humil es posa:/ Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ A l'esforç del diví amor / que el vostre cor encenia, / arribà aquell feliç dia / que, sens pena ni dolor; / el tribut us feu pagar / a la mort santa i gloriosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Reina dels màrtirs divina / és cert deixàreu el cos / en el sepulcre reclòs, / més una joia tan fina / no volgué en el món deixar / qui us creava tan formosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Per çò dels cors celestials/ sou avui obsequiada / i entre llurs càntics pujada / a les mansions divinals, / on us veuen coronar / com a Reina victoriosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Tots els benaventurats / en veure la gran finesa / que us fa Déu amb sa grandesa/ en resten meravellats / i no es cansen de lloar/ exaltació tan joiosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ En un tron molt enlairat / sou en el cel col·locada/ i tal potestat donada/ us és per la Trinitat/ que l'infern fa tremolar/la vostra mà poderosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Sou objecte principal / de les mirades del pare; / el Fill, en veure tal Mare/ s'omple de goig divinal: / El Paràclit es complau / en tenir-vos per Esposa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Aquest poble d'El vilar / per patrona us adora/ i si humil a Vós implora / li deu vostra protecció. / No deixeu de vostra mà / en tota hora perillosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Puix us venim a invocar/ en vostra imatge preciosa; / Nostres precs, ben amorosa, / vulgueu, Maria, escoltar. V). Pregueu per nosaltres, santa mare de Déu / R)- Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist. ORACIÓ./ Perdoneu, us preguem Senyor els pecats dels vostres servents; per tal que els qui amb els nostres actes no podem ésser-vos plaents, siguem salvats per intercessió de la Mare del vostre Fill i Senyor nostre: Qui amb Vós viu i regna. / R). Amén. | 08053-139 | El Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337600,1.8604700 | 405087 | 4609741 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquest exemplar difereix totalment del de l'any 1875. Va ser editat en una primera edició per la Revista de Badalona, l'agost de 1969, i en una segona edició per la parròquia, al setembre del mateix any. El text és de Mossèn Fortià Solà, prevere, la música de Mossèn Francesc Baldelló i el dibuix de Jeroni Giralt | 119|94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45111 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-3 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. GORDI, Rosa (2009). La torre de l'amo de la fàbrica del Borràs; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 332, març de 2009, pp. 9. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El mas Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita edicions. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar | XIX | El manteniment dels darrers temps no ha estat l'adequat i es veu deixat. | Edifici a tres vents (façanes nord, llevant i migdia) al final del carrer de Joaquim Borràs i entremitgeres per la façana de ponent. Es tracta de l'antiga torre de l'amo del conjunt fabril del Borràs, reconvertida parcialment en espai d'oci. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, de teula àrab i un edifici annex de galeries, adossat per la façana de llevant, amb la coberta plana i un espai descobert, que era el pati de la torre i l'actual terrassa del bar. Els paraments estan fets amb pedra i morter de calç, amb un arrebossat exterior. La façana nord, té una composició a partir de cinc eixos de verticalitat, delimitats per les obertures. A la planta baixa, la porta d'entrada se situa en el segon eix, de dreta a esquerra. Les altres quatre obertures són desiguals. Les finestres tenen reixes de ferro, amb els ampits més grans que en la resta d'obertures. Només una d'elles conserva les persianes de llibret originàries. El portal d'entrada és de doble fulla, de fusta, clavetejat amb claus de cabota. A la planta pis, damunt l'entrada hi ha una balconada que abasta dos finestrals amb balcó i barana de forja. Tant els ampits de les finestres com les llosanes de la balconada es sustenten decorativament amb cartel·les decorades amb motius vegetals. Al segon pis, es reprodueix la mateixa distribució. L'ampit de les finestres és senzill i per comptes d'una balconada, els dos finestrals centrals tenen el seu propi balcó independent. Per sota mateix del ràfec hi ha cinc ulls de bou que donen claror i permeten airejar el sota teulada. Tant els ampits de les finestres com les llosanes de la balconada es sustenten decorativament amb cartel·les decorades amb motius vegetals. Cada pis està separat ornamentalment amb una motllura plana. Totes les decoracions (recreixement de les obertures, motllures, i cartel·les) estan fetes a motllo i amb morter. La façana orientada a migdia és més senzilla, ja que correspon a la part posterior de l'edifici, que donava directament a la fàbrica. Però conserva els cinc eixos de verticalitat, amb una balconada que va d'un extrem a l'altre de la façana, tant a la primera com a la segona plantes. La planta baixa ha estat remodelada amb finestres d'alumini i reixes amb les caixes de l'aire condicionat entremig. Només es conserva una tribuna o mirador amb les finestres de llibret de persiana (en mal estat de conservació) que estan tapiades. L'edifici de galeries està orientat a llevant. Està format per tres eixos de verticalitat. La planta baixa conserva la galeria oberta amb columnes, exemptes de decoració. La planta pis està tapiada i només es conserven les obertures amb les persianes de llibret i el balcó amb la barana de forja de la façana de migdia i nord respectivament. El segon pis conserva les obertures originàries, protegides amb una barana de forja, arran de paret. En aquest tram de façana, les motllures decoratives són planes i en sentit vertical. El capcer té un coronament triple ondulat, dividit per motllures verticals, rematades per un petit òcul decoratiu; amb un remat de maons, a l'interior de cadascun d'ells hi ha un òcul decoratiu, més gran, rematat per una motllura convexa que finalitza en una altra de romboide. | 08053-14 | C. de Joaquim Borràs, 33 | La família Borràs era una família d'industrials originària de Manresa, units a la família Burés. Després d'haver posat en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó a Manresa i més tard a Sant Joan de Vilatorrada, Oleguer Borràs i el seu gendre Esteve Burés, van adquirir uns terrenys al municipi de Castellbell i el Vilar destinats a construir-hi dues fàbriques, amb les respectives colònies per als treballadors. La torre de l'amo era coneguda amb el nom de la 'casa del cap'. Inicialment va ser concebuda com a residència familiar, però molt aviat s'hi van instal·lar les Germanes Dominiques que regentaven l'escola de noies. L'escola, al principi, es va situar als baixos de l'edifici d'habitatges, més conegut per la gent com 'les galeries'. A partir de l'any 1909 es va fer servir com escola nocturna per als nois i per aprendre a cosir i brodar per les noies. Posteriorment les Germanes Dominiques van ser substituïdes per la Congregació del Sagrat Cor, que a més a més d'ensenyar tenien servei de guarderia i menjador per als nens dels treballadors. | 41.6287900,1.8614200 | 405159 | 4609189 | 1875 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45111-foto-08053-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45111-foto-08053-14-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En una fotografia de l'arxiu El Brogit, publicada a la pàgina 119 del llibre de Joan Valls (2014), s'observa que per la façana de llevant hi havia una galeria, que no es correspon amb l'actual. Aquesta es va afegir en un moment posterior, amb motiu d'una ampliació de la casa però amb la voluntat de seguir gaudint del sistema de galeries originari de la casa. Pel que sembla l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa va apuntar en un dietari de l'any 1912 els honoraris cobrats per un frontal d'aquest edifici (Gordi, 2009) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||
| 45237 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-7 | XVII-XXI | Activitat vigent | Castellbell i el Vilar celebra la seva Festa Major al voltant de Santa Maria, el 15 d'agost. Els actes organitzats es desenvolupen al llarg d'una setmana i es pensen perquè hi pugui participar tothom, grans i petits. Castellbell i el Vilar és un municipi amb molts nuclis de poblament i, independentment de les celebracions dels seus diferents veïnats, s'intenta que tothom s'hi trobi identificat. L'inici de festa es fa amb el tradicional pregó,a partir del qual trobem tota una programació d'espectacles, esdevenimenst esportius, festa infantil, gastronomia, música i el corresponent ofici religiós amb la Missa cantada pel poble, a la parròquia de Santa Maria del Vilar. La festa infantil té el seu pregó específic, com a tret de sortida de les més diverses activitats adreçades als infants (gegantons, inflables aquàtics, xeringada o cursa de nadons). Pel que fa als esports, hi trobem partits de futbol, tennis i competició de pesca, petanca o simultànies d'escacs. No poden faltar ni la música amb concert i ball amb orquestra, ni la gastronomia, amb la popular sardinada. Des de fa 20 anys s'organitza el ja tradicional ral·li humorístic que és una gimcana en cotxe, on els participants resolen proves dins el terme municipal com a tauler de joc. També es pot disfrutar de representacions teatrals, màgia, cinema a la fresca i concerts. La festa finalitza amb la tradicional cantada d'havaneres regada amb rom cremat. | 08053-140 | Castellbell i el Vilar | Castellbell i el Vilar sempre ha tingut la Festa Major, però des de la industrialització i fins a mitjan dels anys 70 del segle XX, es trobava dividida en les tres antigues i principals colònies tèxtils del municipi, finançada pels fabricants i rivalitzant entre ells per veure qui d'ells podia dur la millor orquestra o muntar l'envelat més vistós. Amb la crisi del sector tèxtil i el progressiu tancament de les principals fàbriques, les antigues colònies –ara convertides en barris del casc urbà local- van anar perdent aquestes festes majors tant fastuoses i l'Ajuntament agafà el relleu dels fabricants, organitzant i finançant una Festa Major única, de poble, on la majoria d'esdeveniments i d'activitats es desenvolupen al Borràs, per ser el barri més poblat i amb més equipaments i serveis públics del casc urbà i del poble. | 41.6337000,1.8605400 | 405093 | 4609735 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Genís Frontera | Fotografies cedides per l'Ajuntament (Foto estudi Camparola) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | ||||||||
| 45238 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). | 08053-141 | C. de Joaquim Borràs, 40 | L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. | 41.6292100,1.8606700 | 405097 | 4609236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||||
| 45239 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu | <p>VIGUÉ, Jordi (dir.) (1984).Castellbell i el Vilar; dins Catalunya romànica, vol. XI, El Bages, Barcelona, pàgs. 175 - 180</p> | XII-XIII | Ha perdut gran part de la policromia original i l'estucat, deixant la fusta vista. | <p>Mare de Déu romànica de la que no es coneix el lloc de procedència. La seva alçada és de 61 cm. Es tracta d'una imatge en majestat, sedent,damunt un tron amb el Nen sobre els genolls. Porta una túnica de coll rodó, de color porpra amb motius geomètrics de color negre. Per damunt hi passa un mantell que passant per sota el braç dret, li tapa la falda i els genolls. Un vel que deixa veure els cabells li cobreix en part el cap. El Nen va descalç i porta una toga a la manera romana. Ni el Nen ni la Mare de Déu porten corona. La composició hieràtica de les figures és pròpia de l'estatuària romànica. Però en aquest cas barreja elements propis del segle XII amb traços de principis del XIII. Les mans adquireixen una rellevància especial; amb l'esquerra protegeix l'infant i amb la dreta sosté la bola del món. El Nen mostra la Biblia amb la mà esquerra, i amb la dreta beneix.</p> | 08053-142 | Castellbell i el Vilar | <p>Ingresa en el Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898, catalogada amb el número 1249; procedent d'un lloc indeterminat de Castellbell.</p> | 41.6337900,1.8597300 | 405025 | 4609746 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 | |||||||||
| 45240 | Paper moneda de 50 cts de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-50-cts-de-lajuntament-de-castellbell-i-el-vilar | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | Paper moneda de 50 cèntims editat per l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. És de color marró, mesura 69 x 109 mm. A l'anvers hi ha l'escut local emmarcat per una sanefa molt ben decorada. Al costat esquerra, un gravat representant un teler automàtic amb el mecanisme de canvi, símbol de la vocació fabril de la població. Al mig, en un requadre, el següent escrit: Aquest ajuntament abonarà al portador 50 cèntims amb moneda de curs legal del Banc d'Espanya o bé de la Generalitat de Catalunya en virtut de l'acord del 22 de maig del 1937. Al revers, el valor de canvi està envoltat per unes orles. | 08053-143 | Castellbell i el Vilar | En la sessió municipal del 20 de febrer de l'any 1937 l'ajuntament, preocupat per la manca de fraccionari proposa la viabilitat de l'emissió de bitllets locals. El 22 de maig de 1937 s'acorda fer una emissió per un import d'11.500 pessetes, amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El Centre d'Administració Municipal de Barcelona els va imprimir, cobrant 34 pessetes el miler. L' 11 de desembre del mateix any, el consistori acorda retirar de la circulació tots els bitllets el mal estat i efectuar una nova emissió amb els mateixos valors, però aquesta vegada per un import de 17.500 pessetes. La impressió va anar a càrrec de la impremta Martí, Marí i Cia. de Barcelona. L'anvers dels bitllets està presidit per l'escut local sense cap altre motiu. Al costat esquerre del revers hi ha el pont gòtic sobre el riu Llobregat i al costat dret, una fàbrica amb la xemeneia fumejant. També es pot veure un fus evocant la tradició tèxtil de la població. El text del centre confirma el valor de canvi. El consistori també aprovà l'emissió de cartons de valors per 10 i 5 cèntims per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan escrits en llengua castellana, impresos per una sola cara i una sola tinta sobre un cartó de color diferent per a cada valor. | 41.6292400,1.8608600 | 405113 | 4609239 | 1937 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45240-foto-08053-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,26 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/