Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45196 | El Plaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-plaia | VALLS i PUEYO, Joan. El mas Plaià. Inèdit. | XVI-XX | Està abandonat i s'hi han instal·lat ocupes. Si no s'implementen mesures correctores el seu esfondrament serà inevitable, tot i ser una de les cases fortes del terme. | Masia ubicada al vessant septentrional del turó que hi ha darrera el Pinsà, de 357 metres d'alçada, encarada al raval del Teixidor, en una zona alta de plana carenera que domina els voltants: els rasots del Plaià i de Botines a ponent i la riera de Marganell, al nord. És de planta quadrangular, força massissa i compacta. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord, acaba amb petits ràfecs a les façanes laterals. L'aiguavés de ponent és més baix, però no gaire, que el de llevant. Té les característiques d'un antic mas que sembla haver estat fortificat, sense obertures a la planta baixa, només un portal d'accés amb grans dovelles, d'arc escarser i un contrafort al costat de llevant del portal. A la planta pis, les obertures són petites i semblen posteriors. A la façana de llevant s'hi ha adossat un tancat i un accés amb escala de pedra. En aquesta façana hi ha un altre portal rodó amb dovelles i la paret és de pedra amb arremolinats conservats a l'alçada de la planta pis. Damunt del portal hi ha un finestral que tindria balcó, però que no es conserva. Els paraments són de pedra i tàpia i en alguns llocs es conserva l'arremolinat. Tot i l'aspecte uniforme i compacte, ha estat engrandit en moments diferents i no es pot veure la seva evolució arquitectònica pel seu estat de manteniment i no estar habitada. A la façana posterior hi ha un cos de galeria afegit amb tres arcades de maó. | 08053-99 | El Plaià | Documentat des del segle XIII quan Berenguera de Playà, muller de Miquel de Playà, del terme de Castellbell, amb permís del seu marit, confessà, el 14 de febrer de 1280, al seu fill Vidal de Playà els 2.500 sous pel mas Plaià, del dot de Berenguera. Tanmateix, van pagar cinquanta-tres sous a la seva germana Guillemona. Vidal de Playà tractà amb Ramon de Travessa, de la parròquia de Manresa, el qual li va pagar 300 sous pel dot d'Elisenda, muller de dit Vidal i germana del Travessa. El 26 de juliol de 1280, Vidal de Playà i Ramon Travessa, tenien cinquanta sous en comanda amb Ferrer de Corts, de Marganell. Els seus fiadors van ser Miquel de Playà, de Marganell, i Jaume de Serra, de Castellbell. L'any 1573 el propietari era Tomàs Playà i sabem que un personatge anomenat Joan Playà, habitant a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, va fer un censal a l'abat de Montserrat, el 2 de setembre de 1577. Tanmateix, l'any 1597 l'amo dels masos era Jaume Playà, que va dictar el seu testament a Jaume Mata, rector i notari de Castellbell, el 6 de febrer de 1604, nomenant hereu el seu fill Jaume Playà el qual, trenta anys més tard, concretament l'any 1634, contava com a propietari dels masos Plaià i Ferreroles. El va succeir el seu fill Valentí Playà, casat amb Margarida, i a aquests els succeí el seu fill Francesc Playà, que constava com a propietari l'any 1670. L'esmentat Francesc morí sense fer testament i la propietat dels masos passà a mans del seu fill Valentí Playà i, després, al fill d'aquest, també dit Valentí. No coneixem els motius pels quals el procurador d'aquest segon Valentí Playà, que era un pagès de Castellbell anomenat Isidre Santjoan, vengué la propietat dels masos Plaià i Ferreroles, el 29 de novembre de 1680, a Jaume Vilomara. A aquest personatge, que també morí sense fer testament, van succeir-lo les seves filles Maria, Francesca i Agnès Vilomara, que n'era la pubilla. Aquesta es casà amb Salvador Sanaüja i van conrear aquelles terres fins a començaments del segle XVIII. Sabem que l'any 1712 Agnès Vilomara ja havia mort, de manera que les seves germanes, Maria, que estava casada amb Pere Puig, i Francesca, que era la muller de Jacint Senrenchs, van renunciar a la seva part de la propietat d'acord amb el seu pare, el qual va vendre el mas de les Ferreroles, el dia 21 d'agost de 1712, a Jaume Cases, pagès de Castellbell, mentre que el mas Playà romandria en les mans del seu fill Jaume Sanaüja i Vilomara. Quan els masos Plaià i Ferreroles estaven units també incloïen a la seva heretat el mas Puget, aleshores escrit Putxet, un casalot sense teulada, 'dirruhit y deshabitat', rodejat d'una partida de terra de deu jornals de llaurada, que l'any 1726 era dels amos del molí de l'Alzina. Altrament, Jaume Sanaüja, pagès de Castellbell, fill de Salvador i d'Agnès, signà capítols matrimonials, el 23 de març de 1740, amb Teresa Gall i Costa, filla de Jacint Gall, pagès de Vacarisses, i d'Eulàlia Costa, ambdós difunts. | 41.6442500,1.8292800 | 402505 | 4610941 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45196-foto-08053-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45196-foto-08053-99-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'interior es poden veure voltes de canó de pedra i parets de carreus regulars i de dimensions considerables. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45195 | Barraca dels Abadals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-abadals | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | És molt probable que el seu enfonsament sigui degut als rebaixos efectuats per les màquines durant la construcció i/o ampliació de la carretera o de la benzinera. | Barraca de pedra seca situada per sobre del marge de l'estació de servei que hi ha al darrera del Abadals, en el punt quilomètric 17 del la carretera C-55. Per arribar-hi cal entrar a la benzinera i un cop visualitzada la barraca damunt del marge retallat durant la construcció de la carretera, enfilar-se pel marge fins arribar-hi. S'està enfonsant a poc a poc. Al voltant hi ha un bosc de pins amb brolla i un gran amuntegament de blocs de pedra, que s'assembla més a una petita pedrera que no pas a un despreniment de cinglera. És de planta circular, de 2,60 metres de diàmetre. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-est tenira una doble llinda plana, però l'exterior s'ha desplomat a l'entrada. Els brancals són rectes i tenen un gruix de 0,50 metres. L'entrada mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. La coberta, és de volta per aproximació de filades. Es conserva una espitllera orientada al sud-est i un tinell petit arran de terra, que sembla fet per deixar-hi eines de mànec llarg com la perpalina. | 08053-98 | Els Abadals | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6363500,1.8498000 | 404202 | 4610041 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45195-foto-08053-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45195-foto-08053-98-2.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 11026.La barraca podria haver estat construïda per picapedrers i no pas per vinyataires. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45194 | Pou del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-santo | XVII-XX | Pou de marge situat al capdamunt del marge dret d'una vall marjada situada per sota dels boscos del Ferran, enfront de la caseta del pou, amb coberta a doble vessant que hi ha un cop passat el Santó. Degut a la vegetació, per accedir-hi cal entrar per sota la cinglera del marge esquerre de la vall i pujar fins a poder creuar de costat, on ràpidament es veu un marge de pedra seca de més de dos metres i mig d'alçada amb la boca d'on surt una figuera. El pou, és de planta circular, d'1,50 metres de diàmetre per uns 8 metres de fondària. Ha estat excavat a la roca fins a tocar la capa freàtica que l'alimenta i encara ara hi ha aigua. Un cop excavat el pou, el constructor va anar pujant paret a base de fileres concèntriques de pedra, amb tancament de volta per aproximació de filades, perfectament conservada. La finestra del pou mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Per evitar la relliscada o caiguda a més de consolidar els dos brancals, al davant, arran de terra s'hi ha col·locat la llosa plana característica dels pous excavats a la roca que mesura 0,45 metres d'alçada. Els brancals són rectes, realitzats amb pedra més o menys desbastada i escairada d'un gruix de 0,65 metres. Al damunt s'hi ha disposat dues llindes planes. Per sobre de la llinda, una filera de pedra i una segona llosa plana que actua d'arc de descàrrega per repartir el pes de la volta. Al capdamunt de la paret, hi ha un voladís i el recobriment de terra característic. | 08053-97 | El Santó | 41.6515000,1.8408200 | 403477 | 4611733 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45194-foto-08053-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45194-foto-08053-97-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un element únic localitzat per ara en el municipi, relacionat amb la captació d'aigua en un paisatge més aviat sec i pedregós. La vall on es troba, té unes feixes marjades que desbrossades serien un exemple del treball de la pedra seca al municipi, per la seva qualitat en l'execució. Malauradament la brolla de romaní pot arribar a malmetre ambdues construccions. El marge esquerra a continuació del pou, s'ha després, tal vegada perquè per aquest indret s'accedeix amb facilitat a la plana de sobre el turó. | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45193 | Barraca de l'obaga del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobaga-del-santo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La mateixa vegetació l'està engolint. | Barraca de pedra seca situada a l'obaga del Santó, just després d'haver travessat la riera de Marganell en direcció a la pedrera de Sangrà. Un cop passat un revolt ben tancat, cal entrar per una corriol a mà dreta que mena directament al Pinsà. La barraca queda per sota del corriol, uns 10 metres només entrar-hi. Està adossada al marge de pedra seca i ha perdut una bona part de la coberta. És de planta circular, d'1,60 metres de diàmetre, envoltada de vegetació. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-est té una doble llinda, plana. Els brancals presenten una lleugera inclinació cap el costat degut al moviment estructural que ha provocat l'enfonsament de la coberta. L'entrada mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. No tenia ni espitlleres ni cap tinell per desar el càntir. | 08053-96 | Riera de Marganell | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6451800,1.8421600 | 403579 | 4611030 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45193-foto-08053-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45193-foto-08053-96-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45192 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Envoltat per vegetació que la pot malmetre. | Barraca de pedra seca ubicada en les feixes de sota dels boscos del Ferran. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050. Allí trobarem dues bifurcacions. A la dreta, el camí que mena al Ferran. A l'esquerra el camí que mena al Santó. Un cop en aquest, de nou trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens mena directament a la casa. Voltejant-la arribarem a un pontet que travessa el torrent i una construcció semblant a un porxo, amb coberta a doble vessant. Deixant-la a mà esquerra caminarem per sobre el camí que ressegueix el torrent pel seu vessant esquerra. La barraca queda per sobre mateix del camí i del forn d'obra de la casa. Està envoltada brolla de romaní. L'exterior mostra una planta circular, però l'interior no segueix el mateix canon, ja que està parcialment excavada en el marge, que en aquest indret és força rocallós; això fa que les mides interiors oscil·lin entre 1,80 i 1,90 metres de costat. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda plana. Els brancals són rectes, realitzats amb grans blocs de pedra més o menys escairada. La porta d'entrada, mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la llosa de tancament desplaçada lleugerament de costat. El cobriment de terra ha desaparegut, així com algunes de les lloses del voladís. Té una espitllera orientada al sud-est. | 08053-95 | El Santó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6503400,1.8404600 | 403445 | 4611604 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45192-foto-08053-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45192-foto-08053-95-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45191 | Barraca de la vinya de cal Madrono | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-madrono | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Es tracta d'una construcció singular que donaria a pensar que tal vegada hagués estat emprat per a tenir-hi el bestiar de càrrega, mentre es feien les feines del camp. L'accés al clos no és massa ample i en cap manera serviria per a deixar-hi maquinària agrícola. | Barraca i clos de pedra seca, ubicada en terres del Santó, al bell mig d'unes feixes situades entre el torrent del Santó i el de l'Avellà. Per accedir-hi cal deixar a mà dreta, la carretera BV-1123, en el punt quilomètric 1,050. Allí trobarem dues bifurcacions. A la dreta, el camí que mena al Ferran. A l'esquerra el camí que mena al Santó. Un cop en aquest, de nou trobem una bifurcació. El camí de l'esquerra ens mena directament a la casa, i el dret, a les feixes on es localitza una barraca de planta quadrangular de grans dimensions. Al davant de la façana principal, hi ha un parell de feixes amb marges de pedra seca i una d'elles té un roure que creix ufanós. La barraca està adossada al mur de contenció de la feixa. Es tracta d'una construcció petita, de planta mixta, força irregular, d' 1,5 metres de diàmetre interior. La porta, orientada al nord-oest mesura 0,95 metres d'alçada per 0,50 d'amplada. Té una sola llinda. La coberta és de volta per aproximació de filades. La pedra emprada en la construcció no és tan polida com es pot observar en d'altres barraques de pedra seca. No té tinells ni espitlleres, però destaca un espai clos amb una única obertura pel costat de la barraca on probablement hi hauria hagut un barriet fet de fusta. Aquest espai mesura 4,00 per 2,60 metres de costat. L'alçada dels murs conservats és d'1,70 a 1,80 metres d'alçada. No s'ha pogut establir si hi havia algun tipus de coberta amb bigam de fusta, ni tampoc presenta cap obertura del tipus espitllera o finestra. | 08053-94 | Torrent de l'Avellà | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6483600,1.8414200 | 403522 | 4611384 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45191-foto-08053-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45191-foto-08053-94-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45190 | Cal Putxet de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-putxet-de-dalt | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/03/el-putxet-de-dalt.html | XVII-XX | Masia encinglerada entre entre la quadra de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat, i les propietats de Ferreroles. Hi trobem dues construccions. L'edifici antic no està habitable i ha sofert modificacions posteriors que n'han desfigurat la fesonomia originària. És de planta quadrangular, amb el cos de l'esquerra més alt. Les dues cobertes a un vessant. Els paraments són de paredat amb arremolinat i algun tram arrebossat. La part de l'habitatge és de construcció més recent, de planta quadrangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra, però han estat arrebossats, que en algun tram s'ha perdut i deixa entreveure el paredat. Destaca una marquesina damunt la porta principal d'accés, feta de teules a dues aigües. La porta i la finestra del seu damunt tenen l'emmarcament de maons amb arc de mig punt. | 08053-93 | Solell de Ferreroles | 41.6544000,1.8227200 | 401974 | 4612075 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45190-foto-08053-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45190-foto-08053-93-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Putxet és un diminutiu de Puig, i és doncs un turonet o pujol. També existeix com a cognom.També es coneix per cal Putxet de Dalt | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 45189 | Cal Joan del Putxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-del-putxet | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/03/el-putxet-de-baix.html | XVII-XX | Està poc cuidada i presenta algunes estructures que no s'utilitzen on es veu la manca de manteniment. | Masia situada a tocar del torrent que limita per terres de Castellbell i el Vilar i de la quadra de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. El pis superior antigament eren les golfes. La coberta és de teules a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-oest. Els paraments de paredat han estat arrebossats i pintats de blanc. S'hi han fet reformes i afegits que han canviat la fesonomia originària de la casa. Al sud-est, s'aixeca un altre edifici destinat a la productivitat de la finca, de planta semisoterrada i pis. Amb les voltes de la planta baixa de pedra. Conserva dues tines circulars i un cub a la part del darrera de la casa. S'hi accedeix a través d'un cobert adossat a la façana amb la coberta a un sol vessant amb teula àrab. També es conserva l'ànima de ferro de la premsa del vi, del tipus premsa de gàbia; la carcassa de fusta s'ha col·locat al jardí com a element decoratiu. | 08053-92 | Solell de Ferreroles | El Joan degué ser un descendent de cal Putxet (de Dalt). | 41.6525700,1.8233600 | 402024 | 4611871 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45189-foto-08053-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45189-foto-08053-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També es coneix per cal Putxet de baix | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45188 | Ferreroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreroles | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan. El mas Ferreroles. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/07/ferreroles-vell.html | XVI-XX | Reformada | Masia ubicada en un lleuger altiplà a la riba esquerra de la riera de Marganell, prop de les cases del Putxet i camí del serrat de la Beguda. Ha estat reformada modernament repicant les parets i eliminant tots els arremolinats característics de l'arquitectura tradicional. El volum original ha estat ampliat amb nous cossos adossats amb el pas del temps. Sembla que el cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Davant la façana, una reforma de 1798 hi ha afegit un cos adossat creant una nova façana, amb una galeria de tres arcs escarsers amb dues columnes d'una sola peça amb caps esculpits. A la dovella central del portal es va gravar la data de construcció. La casa conserva tres tines circulars amb les corresponents boixes, el celler i el forn de pa. | 08053-91 | Entre la riera de Marganell i el serrat de la Beguda | L'heretat de la masia de Ferreroles és una propietat del terme municipal de Castellbell i el Vilar que, originalment, tenia una de les seves parts, el mas Ferreroles Superior o de Dalt, que formava part de la jurisdicció dels abats del monestir de Santa Cecília de Montserrat, encara que els seus propietaris pagaven un certs censos als castlans del castell de Castellbell i el Vilar. Segons el capbreu de les propietats d'aquell monestir redactat el 16 de maig de 1259, el mas Ferreroles donava un cens d'un parell de gallines i de dues quarteres de blat, a més de la tasca, mitja dècima, el servei de treball i els jornals com els altres masos, que eren una podada, una cavada, dos tragins, una jova, una batuda i una femada. La primera persona que surt documentada amb aquest cognom és la senyora Elisenda de Ferreroles, veïna de Santa Cecília de Montserrat, la qual tenia un deute de quaranta-cinc sous pel preu d'una vaca amb Berenguer Raquez. El 21 de maig de 1284 es va comprometre a pagar-li cinc sous per la propera festa de santa Maria d'agost, setze sous en la propera fira de Moià i la resta del deute per Nadal, obligant especialment una vaca, un bou de pèl negre i una vintena d'animals del seu ramat. Miquel de Sala i Guillem Llopart, llauradors de Castellbell, van ser els seus avaladors. Amb data del 23 de novembre de 1374 el rei Pere escrigué al veguer de Manresa Janfred de Lavinera dient-li que el conseller reial Jaume Desfar, en nom del seu fill Jaumot Desfar, senyor de Castellbell, s'havia avingut a acceptar la demanda de l'abat de Santa Cecília de Montserrat quan es queixà que en el fogatge de les Corts de Cervera s'haguessin inclòs, entre els 44 focs dependents del castell de Castellbell, dos masos que eren seus. Es refereixen al mas anomenat Calcina del Bosc i al mas de les Ferreroles Sobiranes. L'any 1573 el propietari era Tomàs Playà i l'any 1597 ho era Jaume Playà, que va dictar el seu testament a Jaume Mata, rector i notari de Castellbell, el 6 de febrer de 1604, nomenant hereu el seu fill Jaume Playà el qual, trenta anys més tard, concretament l'any 1634, contava com a propietari dels masos Playà i Ferreroles. El va succeir el seu fill Valentí Playà, casat amb Margarida, i a aquests els succeí el seu fill Francesc Playà, que constava com a propietari l'any 1670. L'esmentat Francesc morí sense fer testament i la propietat dels masos passà a mans del seu fill Valentí Playà i, després, al fill d'aquest, també dit Valentí. | 41.6520900,1.8275700 | 402374 | 4611813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45188-foto-08053-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45188-foto-08053-91-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45187 | Can Ferreroles Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferreroles-nou | VALLS i PUEYO, Joan (2017). Can Ferreroles Nou; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 420, març de 2017, pp.11-13. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/07/ferreroles-nou.html?q=ferreroles | XIX | Casa situada al peu de la carretera BV-1123 entre el PK 2 i el 3; al vessant esquerre de la riera de Marganell i al sud de Ferreroles, d'on pren el nom. Actualment és un restaurant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La façana s'organitza simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central amb la porta d'accés, d'arc escarser a la planta baixa, i balcó a la planta pis. Els eixos laterals, amb finestres reixades a la planta baixa i balcons a la planta pis. Totes les obertures tenen un recreixement d'emmarcament. Els paraments són de pedra vista. Al cos principal, se li ha afegit dos cossos laterals, un garatge a la dreta i un habitatge a l'esquerra. Hi ha un petit pati al davant, delimitat per un mur baix d'obra amb reixa de ferro entre pilars. | 08053-90 | Riera de Marganell | Les dades més antigues d'aquesta heretat són dels anys 1726 quan els germans Eudald i Francesc Bach i Bertran en són els propietaris. L'any 1757, el primer dels germans en serà l'únic propietari, i es casa amb Maria Grauvilardell del mas Grauet, l'any 1771. Tenen com a mínim dos fills, Valentí i Joan, aquest darrer hereu amb l'àlies Ferreroles. Del seu casament amb Cecília Viladoms neixen en Francesc i l'Eudald, aquest darrer casat amb Francesca Puig. Tenen tres fills, Valentí (casat amb Rosa Playà), Francesc (casat amb Agnès Torras) i Joan (casats amb Rosa Cortès de Castellgalí). L'hereu d'aquests darrers serà Eduald que casat amb Rosa Calsina tenen quatre fills. L'hereu, Vicenç es casa amb Josepa Oller i Clotet i tindran 13 fills. Novament, l'hereu serà en Florenci (casat amb Jacinta Enrich i Calsina), que marxa, juntament amb 4 germans més, i en Josep Simón i Escorsell, un germà i un cosí d'aquest, a fer les Amèriques. L'any 1907 funda la ciutat de La Quiaca (Argentina). Comercialitzaven pells i un dels germans va treballar a una mina. Florenci enviava diners a son pare per tal de fer construir la casa nova. A la casa es conserva una fotografia amb un peu de foto que diu, 'Fiesta de la Inauguración de la Casa se Farrarolas'. Quan va tornar es va instal·lar a la casa i durant un període relativament curt als anys trenta va ser nomenat alcalde. En l'amirallament de 1946 consta instal·lat al raval del Teixidor i conrea 44 àrees d'olivera, 1Ha de regadiu, 6 Ha de vinya, 5 Ha de cereals i 8Ha d'arbrers fruiters. Tenia a més a més 9Ha de bosc i 15Ha d'erms. Amb Jacinta tenen dos fills, el noi mor mentre viatjava cap a les Amèriques. La pubilla, Josepa es casa amb un metge de Girona, Joaquim Dausà però no tindran descendència. Viuran a la masoveria del costat, que arrangen pels volts de l'any 1950. Afillaran una nena, Mª Carme Dausà i Bach (la Carmina), que es casa amb un advocat basc i marxa a viure fora. El 4 de desembre de 1981, parteix l'heretat i la ven a dos compradors: els matrimonis Josep Gost i Casanovas (els seus avis eren masovers de la casa des de 1909) i Maria del Roser Riera i Oliva, del raval del Teixidor, i a Josep Casajuana i Cornadó i Francesca Mula i Salas, del barri del Borràs. Els primers adquireixen en la compra la casa que en la documentació surt esmentada com a Ferreroles Nou. Josep Casajuana es dedicava a la venda de llenya i transport d'àrids. Molta gent s'aturava preguntant per algun restaurant on aturar-se a menjar. Així que es van plantejar la possibilitat d'obrir-ne un. El 23 d'abril de 1987 s'inaugura el restaurant, assessorats per Eusebi Bach, el Sebi que havia fet de cambrer i un senyor del Casot que els ensenyà la cuina de brases. Vers 1990 deixen definitivament la feina de la llenya i àrids per dedicar-se totalment al restaurant. El 1995 amb la mort del pare, la mare continua amb el seu fill Jordi (que des del 2009 n'és el cuiner) que continuarà tot sol quan la mare ja no podrà més. Vers l'any 2000 es fan reformes. La planta pis queda com a residència dels propietaris. Donen feina a cinc persones i vuit els caps de setmana. | 41.6484100,1.8269700 | 402319 | 4611405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45187-foto-08053-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 45106 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-1 | XX | L'escorxador municipal es troba ubicat a la confluència de l'Avinguda Catalunya i l'Avinguda del Pare Claret. Es tracta d'un recinte construït per complir la funció d'escorxador. I per tant, consta de diverses naus o cossos. Destaquen dues naus d'estructura igual, de tres cossos, el del mig més alt i amb coberta a dues aigües, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un aiguavés. Els paraments són llisos sense ornamentacions i sense pintar. Disposen de diverses obertures. Destaca la façana de l'entrada principal amb una simple porta i una finestra al costat, ambdues amb maons resseguint l'obertura. El capcer és de composició simètrica, amb una part central arrodonida i les laterals rectes, separades per pilars amb terminació piramidal feta de maons. Al centre hi ha la data de 1930. L'entrada de bestiar es feia pel sector de ponent. | 08053-9 | Av. Del Pare Maria Claret, 20 | 41.6335400,1.8657600 | 405527 | 4609711 | 1930 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45106-foto-08053-9-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment hi ha les dependències de la policia municipal, la deixelleria i l'arxiu del Brogit. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||
| 45186 | Molí de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lalzina | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. SANTAMARIA NOT, Ramon (2015). Un monument al nostre poble: el molí fariner de Ca l'Alsina; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 397, febrer de 2014, pp.12 VALLS i PUEYO, Joan. El molí de l'Alzina. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/02/el-moli-de-lalzina.html | XV-XX | El molí de l'Alzina es troba situat al vessant meridional de la riera de Marganell, en una zona d'obaga coneguda com a bosc del molí. Es tracta d'un molí del tipus B segons la tipologia de Bolós (1993). És a dir, amb bassa però sense pou. Pren l'aigua de la riera i arriba a la bassa per una canalització soterrada que passa per sota l'atri del molí. La bassa té una capacitat d' un milió set cents mil litres. Només té paret construïda en forma de 'U' a la zona edificada, on l'aigua està en contacte amb el molí. La resta de la bassa és terreny natural. L'aigua arriba al rodet mitjançant un baixant de fusta quan s'aixeca la portella, que és d'aram. Es feien dues moltes al dia; una al matí i l'altra a la tarda. En una hora es podien moldre 50 k de farina. Va estar en funcionament fins l'any 1982. Es tracta d'un molí molt especial, no només per la seva antiguitat i el seu llarg funcionament. També per haver-se mantingut dins la mateixa família durant més de cinc segles, que ha sabut preservar-ne els trets constructius. Però, sobretot, pel seu estat de conservació i el manteniment de la maquinària. Així, doncs, hi podem observar totes les parts d'un molí fariner, des de la cabra fins el banc i l'alçador. A les parets de l'obrador hi ha ple d'inscripcions grafiades amb les moltes de cada client, a modus de gran palimpsest. Per davant hi passava l'antic camí de Manresa a Montserrat. Conserva a més, el celler, dues tines, corts, corrals i altres edificacions productives. En la planta pis hi vivien els moliners i damunt la cuina es conserva l'habitació del mosso. | 08053-89 | Riera de Marganell | Entre les propietats que depenien del senyor del castell de Castellbell, l'any 1328, incloses per tant al seu terme, hem d'esmentar les que formaven part dels masos de la Calsina, avui del terme de Marganell, i de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. El 3 de juny de 1390, un dels castlans de Castellbell, Humbert de Palau, nomenà batlle del terme a Pere de Vilamarichs, de Monistrol de Montserrat. No gaire lluny de Vilamarics es construí un molí fariner. Cal arribar, però, al segle XVI per a conèixer les primeres notícies. Aleshores, el molí pertanyia al mercader Francesc Casamitjana, ciutadà de Barcelona. El 3 de febrer de 1532 va vendre les seves propietats al sastre monistrolenc Cebrià Alsina, que el revengué al seu germà Antoni, mentre ell es construïa un casal, amb tina i bòtes, a la partida de terra anomenada 'la riera de Mandressa'. Antoni Alsina posseïa, com hem dit, l'any 1597, el 'molí fariner ab la mola molent, rodet y altres aparatos y ab dos casals en dit moli construhits y edificats y ab sa resclosa o paxera'. També constava com a propietari d'una peça de terra de quinze jornals de llaurada, anomenada 'la Roureda o Raureda'. El moliner també tenia bestiar, per això havia comprat al seu veí Jaume Joan, àlies Tàpies, el 2 de setembre de 1585, el dret de fer pasturar el seu ramat a l'heretat del mas de les Tàpies. Tanmateix, va comprar al mateix veí, l'any 1590, les peces de terra anomenades 'la Buyga den Janovés', 'la Carbonera' y 'lo ort de Joan Xich'. El 15 de juny de 1598 Antoni Alsina va comprar a Jaume Playà, amo del mas Ferreroles, el dret de fes pasturar el seu bestiar a la seva heretat. La documentació estudiada per Joan Valls arriba fins els nostres dies i recorda quan va fer les entrevistes als actuals propietaris i diu que recordaven com es baixaven les moles pel molí, des de la pedrera que hi havia prop de Sant Benet, no gaire lluny el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Ho feien amb una tirallonga d'animals, i en els pendents les feien rodolar amb uns eixos per a frenar-les. El moliner treballava per als habitants de tota la rodalia. Habitualment es molia blat per a fer farina, però en èpoques de crisi, com a la darrera guerra del 1936-1939, es molia el blat de moro, per a fer pasta de sémola. Tenien molta aigua, que es recollia, entre d'altres, del torrent del Brogit, de manera que a l'hivern es podia moldre cada dia, però a l'estiu calia fer-ho tan sols durant dues o tres hores al dia, i deixar que la bassa es tornés a omplir. | 41.6487900,1.8248200 | 402140 | 4611450 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La tradició oral familiar que ha passat d'una generació a l'altra afirma que la construcció del molí es realitzà l'any de la descoberta d'Amèrica (1492). Els documents no ho desmeteixen. Així ens ho ha transmès directament la Maria Rosa Viladoms Alsina, l'actual propietària i descendent directa dels primers propietaris.Per fora, es poden veure pedres de molí o fragments d'antigues pedres que havien servit i es van canviar pel desgast.La propietat també conserva tota mena d'eines relacionades amb la vida del molí durant centúries. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45185 | El Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/10/el-carner.html?q=carner | XIV-XX | El Carner és un mas situat al veïnat de Sant Cristòfol dedicat a la producció ramadera. S'aixeca entre el pla de les Botges, del que el separa el torrent que pren el nom del mas, a ponent; i les terres de Sant Esteve de Marganell, del municipi veí, amb la serra del Morral i amb el torrent de la Font a llevant. La masia està formada per un conjunt de construccions que formen un clos tancat, o barri, que s'hi accedeix per tres portals diferents; dos al sud i un al nord. El cos principal és de planta rectangular i té una orientació nord-oest sud-est. És el resultat de diverses ampliacions, algunes molt notòries, que han amagat el cos originari dins d'elles. S'aixeca damunt una cinglera i consta de planta baixa i pis per la façana orientada al sud-oest i planta baixa i pis per la façana nord-est. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carner paral·lel a les façanes principals. Pel costat sud, s'aixeca un cos de construcció moderna que desvirtua l'arquitectura predominant de la casa. A partir d'un primer nivell d'observació n'hem pogut deduir algunes dades referents a les modificacions arquitectòniques que ha patit. A primera vista no es detecta cap element d'un possible edifici romànic o alt medieval; però d'existir, el situaríem en el cos que s'adossa a la cinglera. Potser també agafaria el sector d'una de les tines construïdes en el segle XIX. Per tant, de difícil observació sense una intervenció arqueològica, que ens podria concretar la cronologia d'aquest primer mas. Per semblances i paral·lels es podria tractar molt bé d'un mas amb torre. La torre, però, podria ser posterior, coincidint amb la primera gran transformació que dataríem per la tipologia d'estructures (portalada, contraforts i arcs apuntats) en el segle XVI. Només són visibles les restes d'aquesta època a la part baixa, en el cos orientat a sudoest. Destaquen dos contraforts, un de molt ample, que en el seu moment eren externs a la construcció, i que per la potència d'un d'aquests contraforts, podria fer pensar en la tasca d'aguantar una torre de tres plantes. Són visibles també dues espitlleres. A la part interior, destaquen tres arcs apuntats de l'antic celler. En aquest celler, s'observa la roca mare, a la part de ponent, sobre la que s'aixequen els pisos superiors. A la paret on s'adossen els contraforts s'alinea el portal dovellat d'entrada, amb un relleu molt deteriorat a la dovella central. Tots aquests elements van quedar amagats per una gran ampliació que afectaria també a la planta pis. Aquesta ampliació engrandiria la casa pel nord i pel sudoest. La sala, principal estança d'aquesta fase, té la llinda de la porta d'accés amb la data de 1760 gravada. No sabem si és durant aquesta reforma o en una anterior que per anivellar-la a l'angle nord-occidental han de construir unes arcades de mig punt molt prominents, que durant molts anys restaren com un cobert per deixar-hi el carro, però en l'actualitat s'han tancat amb mecanismes moderns o tapiat d'obra. Una darrera gran transformació dataria de 1854, quan es construeix una porta d'accés a la façana nord-est i molt possiblement es construeixen tres tines alineades que afecten tota la façana sud i la part més antiga de la masia, dificultant la seva lectura parietal. A l'exterior es conserven les restes de tres tines més, que potser amb una recerca més acurada es podrien ampliar a cinc. El que no podem dir és si són coetànies del 1854 o posteriors. Aquest grup s'adosa al paller, edifici de planta quadrangular a la banda nord del recinte. Per la part exterior hi trobem una enorme era de rajols. | 08053-88 | Veïnat de Sant Cristòfol | Consta en el capbreu de 1328, però segurament es tracta del mas que el propietari actual va enderrocar amb el seu pare ara fa una quarantena d'anys, i del qual en resten alguns objectes de pedra, com les piques. Berenguer Carner, de Castellbell, va reconèixer davant del notari de Manresa, el 28 de gener de 1294, que volia pagar el preu de sis quarteres d'ordi a Berenguer Comtals, de la parròquia de Manresa, en un acte on hi eren presents els seus fiadors, Pere Olivera, de Marganell, i Pere Pujades, de Santa Cecília de Montserrat. El mateix Berenguer Carner, confessà que devia deu sous, el 29 de març de 1294, al seu oncle matern, Bernat Carner, tot plegat com a part d'un deute més elevat generat a causa de l'heretament del mas Pedregosa. El dia 30 de maig de 1294, Berenguer Carner tenia cent sous en comanda, és a dir, a mitges, amb els germans Ramon i Francesc Carner, fills del difunt Bernat Carner, del qual compromís els fiadors eren Arnau Figuera, de Castellbell, Guillem Jorba, del terme del castell de Castellet, i Romeu Pujades, de Manresa. El mateix dia Berenguer reconegué que també tenia per dits germans Ramon i Francesc un mul de 'pilo bagio scuro', el qual va prometre que els tornaria quan li reclamessin. Berenguer Carner tenia un deute, el 23 desembre de 1294, de trenta-un sous i quatre diners amb els mateixos Francesc i Ramon Carner i, a l'ensems, Berenguer va presentar com a fiadors el senyor Roman Pujades, de Manresa, i el senyor Guillem Tàpies, de Castellbell. Per altra banda, que el senyor Valentí Carner, amo del mas Sala o Carner de Baix, va renunciar a la seva propietat el dia 26 de juliol de 1727, passant aquest mas a mans de Josep Comajuncosa, prevere de Monistrol de Montserrat, que actuava com a procurador de Josep Amat i Junyent, marquès de Castellbell. La renúncia possiblement fou motivada per un canvi de residència, ja què l'any 1752 trobem Joan Carner, nét de l'esmentat Valentí, treballant de pagès i residint a Manresa. Com a béns vacants, el mas Sala va ser subhastat i el 14 de març de 1743 va ser adquirit pel major postor, és a dir, per Josep Carner de Dalt, el qual d'aquesta manera aconseguia unir una important quantitat de terres a la seva heretat. L'amo del mas Carner era, segons el'Amillaramiento del pueblo de Castellvell y Vilar' de l'any 1853, de Joan Marcet i Carner, germà de Josep, i per la casa pagava dos-cents cinquanta rals, una valoració semblant a la que tenien els masos Viladoms, Abadals, Grau i Viladoms de Dalt. Joan Marcet tenia un ruc i un ramat de divuit ovelles. La vinya ocupava una extensió de sis quarteres i sis quartans, les terres dedicades al conreu de cereals eren dotze quarteres i les oliveres estaven plantades al llarg de dues quarteres i quatre quartans. L'economia familiar es complementava amb el que es collia en un hort d'una quartera i dos quartans d'extensió. L'heretat es completava amb vint-i-sis quarteres de terres ermes i amb un bosc que ocupava una extensió de cent quarteres. La resta de la propietat del mas Carner es trobava molt parcel·lada, i les peces de terra, majorment dedicades a la vinya, eren conreades per Rosa Puig, Joan Pujol, Josep Calsina, Jaume N, àlies Fermí, Simó Calsina, Isidre Subirana, Pere Bach, Valentí Subirana, Francesc Bach, Joan Calsina, Valentí Calsina, Rosa Puig, Josep Vila, àlies Josepó, Joan Enrich, Josep Calsina, Joan Cañameras, Joan Prat, Jaume Vila, Josep Calsina, àlies Xich del Prat, Fermí Puig, Mateu Calsina i Fèlix Arnau. | 41.6373600,1.8111800 | 400987 | 4610197 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45185-foto-08053-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45185-foto-08053-88-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A la vinya del Moro, al límit del camí de terra s'hi amunteguen les pedres del que queda del Carner vell, del que no es conserven ni els fonaments.El Carner era l'únic lloc de Sant Cristòfol que tenia un cobert destinat a deixar passar la nit als captaires i pobres.Possiblement el nom de la casa faci referència a l'ofici desenvolupat per algun membre d'aquesta, es a dir, carnisser. També s'anomenà carner a un indret on es llencen ossos o cossos morts. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45184 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-tico.html?q=tico | XVIII-XX | Masia de Sant Cristòfol enclotada en el tram final del torrent del Carner. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos, la coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est. Té un cos afegit a la dreta, de planta, pis i golfes, actualment amb accés frontal i lateral (mitjançant unes escales), amb coberta d'un sol aiguavès. A la part posterior hi ha el cos de la tina, que es carrega des de l'exterior. A la planta baixa, les voltes són de canó fetes de pedra. Els paraments estan arrebossats i només han deixat vistes les llindes i els ampits d'obertures, i els escaires de l'edifici. En una de les llindes hi ha la data de 1816 gravada. També s'observen obertures fetes modernament, com la construcció adossada a la façana sud-occidental, que és dels anys 1990. | 08053-87 | Sant Cristòfol | La van comprar els avis dels actuals propietaris. | 41.6462900,1.8061300 | 400580 | 4611194 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45184-foto-08053-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45184-foto-08053-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tico és l'afèresi del nom propi d'home Escolàstic, castellanitzat Escolástico. Sorgit de la paraula grega σχολαστικóς, ‘propi de l'escola'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45183 | Ritual per curar els cops d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-els-cops-daire | XIX-XXI | Només queden un parell o tres de persones que ho practiquen | Hem pogut entrevistar a dues persones que practiquen un ritual per curar aquells que pateixen un cop d'aire; són la Maria Prat i la Carme Riera. Una viu al Burés i l'altra, actualment, al Borràs. A la Maria li ho va ensenyar la seva mare i a la Carme una amiga. Per tant, és una tradició que es transmet via oral de generació en generació. Actualment està viva, però s'ha trencat el relleu. Ens han explicat el mateix amb lleugeres diferències. Per tant, us posem les dues versions. El cerimonial funciona de la següent manera segons la Carme. Quan una persona pateix un cop d'aire truca a la Maria o a la Carme i li explica. Aquestes agafen un plat amb aigua, un ganivet i una setrillera d'oli. Primer se senyen amb la senyal de la creu (explicat per la Carme):' En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant'. Tot seguit és diu: 'En nom de la Santíssima Trinitat', es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació 'si és del dematí, valga'm Déu i Sant Valentí'. I s'aboca una gota d'oli al plat. A continuació diu: 'Si és del migdia, valga'm Déu i la Verge Maria'. I s'aboca una altra gota d'oli. Finalment es llença una tercera gota d'oli acompanyat de: 'Si és del vespre Mare de Déu i Sant Silvestre'. Llavors amb el ganivet es van tallant les gotes d'oli. Si el cop d'aire persisteix les gotes es fonen. Aquest procés es pot repetir fins a tres vegades i durant dos o tres dies, fins que les gotes persisteixen sense fondres en el plat, senyal que el cop d'aire s'ha curat. Quan es repetesi es diu: 'El nom del Pare, del Fill, i de l'Esperit Sant. Per mirar si aquesta airada ha quedat trencada'. I es repeteix l'oració. Un cop s'ha trencat l'airada es dóna gràcies a la Mare de Déu. El procedir de la Maria és el següent: 'En nom de Déu i la Santíssima Trinitat [es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació] diré l'oració de les airades. Si l'ha agafat al dematí, li trenqui Déu i Sant Valentí. Si l'ha agafat al migdia, li trenqui Déu i la Verge Maria. I si l'ha agafat al vespre li trenqui Déu i Sant Silvestre'. Després es resava tres parenostres a la Santíssima Trtinitat. | 08053-86 | Castellbell i el Vilar | 41.6389400,1.8565500 | 404768 | 4610321 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 45182 | El Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ros | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/01/el-ros.html?q=ros | XVII-XX | Casa pairal situada al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en punt quilomètric 0,900. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, construït en un aterrassament entre el torrent del clotet del Ros i el torrent de la font del Ros o del cal Macari, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. La masia és de planta rectangular adaptant-se al terreny, amb l'entrada a la façana orientada al sud-est. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. A la façana principal, a mà dreta, tapant part dels brancals de la porta dovellada, s'hi ha adossat un edifici annex de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular, i en destaca el portal de dovelles. Per accedir-hi cal pujar unes escales de pedra. Al damunt mateix hi ha un finestral amb balconada arran de mur i barana de forja; els brancals i llinda són de pedra amb la data gravada de 1688. Al davant de la façana principal hi ha l'accés als diferents porxos i corts, tots ells edificis relacionats amb la tinença de bestiar i terres. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior. | 08053-85 | Veïnat de Sant Cristòfol | Si tenim compte la llinda que hi ha al finestral de la façana principal, l'any 1688, cal Ros ja estava construïda. Aquesta pairalia origina altres masies de dimensions més reduïdes com cal Japet del Ros i cal Joanet del Ros. Es tracta de descendents que van rebre un tros de terra per edificar-se la casa. | 41.6475300,1.8135200 | 401197 | 4611323 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'una de les masies documentades en el capbreu de 1328 amb el nom de mas de les Tapies Sobiranes. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45181 | Cal Joanet del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-del-ros | XVIII-XX | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, als peus del camí de cal Domingo a cal Ros Negre nou. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La casa s'ha construït aprofitant el desnivell del sòl. Per tant el nivell del segon pis es troba a nivell del sòl. | 08053-84 | Sant Cristòfol | Els propietaris sempre han estat la mateixa familia, que provenien d'un descendent de cal Ros. | 41.6475400,1.8188200 | 401639 | 4611318 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45181-foto-08053-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45181-foto-08053-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Conserva dues tines de cairons i un forn de pa de llenya; tot tapat.També disposava d'una cisterna excavada a la roca que recollia les aigües pluvials. L'any 1967 se'n va fer una de nova. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 45180 | Cal Ros Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-negre | XVII-XX | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, als peus de la carretera BV-1122 i a la cruïlla per anar a cal Joanet del Ros i cal Jepet dels Ulls. Ha estat reformada i els paraments repicats per deixar la pedra vista. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tot i la uniformitat de la construcció, el cos esquerre sembla un afegit posterior a l'edifici original. Al deixar la pedra vista, s'observa com aquest cos es va afegir, adossat a l'antiga façana sud-oest; amb una galeria oberta a la segona planta, antiga pallissa; i una doble arcada a l'escaire entre les dues façanes. | 08053-83 | Sant Cristòfol | 41.6470000,1.8166500 | 401457 | 4611261 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana principal es conserva un pou. No sabem si a l'interior es conserven tines. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||||
| 45178 | Cal Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macari | SANTAMARIA, Ramon (2016). Tines i barraques de vinya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 412, juny de 2016, pp.13. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-macari.html?q=macari | XVI-XX | Masia situada a l'extrem nord de la plana del Mas Roig. És una de les primeres cases de parcers que s'estableixen pel seu compte. Actualment encara fan una petita producció pròpia de vi, però antigament conreuaven les vinyes del Carner. Alguna parcel·la encara conserva el nom de Vinya del Macari. Aquesta producció motivà que en un moment àlgid tinguessin dues tines (una de ciment i una de cairons) i cinc cups de ciment (tres de 3000 litres i dos de 5000 litres). La tina antiga, de cairons estava a la façana de llevant i la de ciment, adossada a la seva paret septentrional. Ambdues es van fer malbé. La casa, actualment rehabilitada per dins, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta, que s'ha aixecat una mica, és de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; amb una vista excel·lent sobre Montserrat. Les pallisses, galliners i corts d'abans, s'han rehabilitat per les necessitats actuals. També havia tingut un forn de pa. | 08053-81 | Pla de Mas Roig | Les minses notícies que tenim d'aquesta casa comencen a la segona meitat del segle XVI i, curiosament, moltes d'elles estaran basades en la col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar, que es conserven a l'Arxiu Episcopal de Vic i que arriben a 1825. Macià Puig, un dels fills de Gaspar Puig, amo del mas Puig del Llor, que havia fet testament el 1556, comprà una peça de terra a Valentí Enrich, propietari del mas Serra, el dia 28 d'octubre de 1569, en un acte realitzat davant Antic Sala, notari de Manresa. El preu d'aquella peça fou de 30 lliures i era una peça de quatre jornals de llaurada de bous, que afrontava per totes bandes amb l'heretat del mas Serra, excepte per la banda de ponent que ho feia amb les terres de Jaume Pujol, pagès de Marganell. L'esmentat Macià Puig, que morí intestat, havia fet donació de dita peça a la seva filla Joana quan es casà amb Joan Macari, de manera que Joana, el 27 d'agost de 1634, es declarà propietària de la peça de terra, juntament amb el seu fill Magí Macari. En aquella declaració digueren que en aquell indret havien edificat una casa on residien habitualment, i per això pagaven un pollastre de cens. Joana Puig dictà el seu testament en una data indeterminada a Vicenç Gatillepas, rector de Castellbell, i el seu fill, Magí Macari, es declarava propietari el 25 de novembre de 1666, i sabem que morí sense fer testament. El succeí el seu fill Joan casat amb Maria Palà, i a aquests el fill Jaume Macari, com veurem a continuació. Fill dels difunts Joan i de Maria, el senyor Joan Macari, pagès i 'habitant per masover en la casa i castell del senyor baró de Castellbell', fa testament el 29 de juliol de 1691. Nomenà marmessors el seu gendre Francesc Bacilló, pagès de Vacarisses, el seu nét i fillol Joan Carner, i al fadrí Joan Ferran, pagès de Castellbell. Encomanà que el seu cos fos enterrat al cementiri de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, 'en lo vas on està enterrat Valentí Macari, mon fill'. En aquest document, el testador reconegué que un altre dels seus fills, Joan Macari, havia abandonat la casa, 'lo qual temps ha que sen es anat per lo mon (y no se hont es) contra ma voluntat y dexant me tant desconsolat ab molts treballs y penas mias', i malgrat tot li deixava quinze sous. A la seva filla Teresa, casada amb Jaume Galí, li deixava cinc lliures, igual que a l'altra filla Maria, la qual, un cop restà vídua d'Isidre Carner, s'havia tornat a casar en segones núpcies amb Francesc Bacilló, com hem dit abans, pagès de Vacarisses. El testament fou redactat per Josep Serra, rector de Sant Vicenç de Castellbell, davant de Josep Casajoana i de Josep Enrich, pagesos de Castellbell, que feren de testimonis, tots els quals eren presents en el castell de Castellbell. Per cloure aquest relat, encara copiarem un darrer testament, ja que el 20 de desembre de 1825 Ramon Viñuales, rector de Castellbell, redactà el testament de la senyora Teresa Grau i Macari. Demanà que fos enterrada al cementiri de Sant Cristòfol i nomenà hereu el seu fill Josep Grau i Macari. Els testimonis presencials foren Jaume Calsina, mosso de la rectoria, i Miquel Escorsell, bracer de les cases de Sant Cristòfol, del terme de Castellbell. | 41.6440000,1.8112000 | 400999 | 4610934 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45178-foto-08053-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45178-foto-08053-81-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Extensa plana cultivada de cereal probablement la més gran del municipi. Té una lleugera inclinació en direcció nord marcada pels torrents del Carner i del Prat que la limiten per l'oest i per l'est respectivament. Al nord s'hi troba la masia del Penedès i al sud cal Macari. El camí que va de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana del Mas Roig per la meitat.Antigament s'hi havia cultivat l'olivera. Deu el seu nom al desaparegut Mas Roig que sembla que estava situat a la part sud, davant del Carner. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45177 | Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-blanc | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/04/el-mas-blanc.html?q=blanc | XIX | L'abandonament de la finca, la manca de manteniment i l'espoli està produint una indefugible agonia a la casa i a tots els seus valors patrimonials. | Casa de pagès aixecada al costat septentrional del camí del Solell de la Barraca, entre cal Rajoler i cal Simon. El cos principal és de planta quadrangular i constava de planta baixa i pis. La coberta, totalment esfondrada, era de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta, es conserva molt parcialment; la porta d'accés i l'ampit d'una finestra de la planta pis. Els paraments són de pedra irregular i tàpia amb arremolinat. Les obertures estaven emmarcades amb carreus ben escairats. Tot i l'estat ruinós que presenta l'edifici, encara es pot observar la doble crugia perpendicular a la façana principal. Les escales d'accés a la planta superior es troben a mà dreta, al costat de la porta d'accés. La part posterior estava destinada a la producció. Encara es pot veure una de les boxes. Adossades a la façana septentrional hi ha dues tines, una de planta circular i l'altra quadrada. La primera es va reaprofitar en un moment indeterminat com a cisterna. Sembla, però, que antigament ja tenia una cisterna de recollida d'aigua pluvial, excavada per sota la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. | 08053-80 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6266300,1.8338500 | 402859 | 4608979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45177-foto-08053-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45177-foto-08053-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana s'aixeca un altre cos destinat a magatzematge i producció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45105 | Cases de cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cal-teuler | XIX | Casa entremitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. La distribució de l'espai es reparteix en establiment, garatge o botiga a la planta baixa i habitatges a la planta pis. El més destacable són el recreixement del parament delimitant les obertures i dos balcons amb barana de ferro. Damunt de cada finestra hi ha un espirall ornamental per on es renova l'aire de la cambra entre el cel ras i la coberta. | 08053-8 | Av. del Pare Maria Claret, 30 | 41.6368400,1.8662600 | 405574 | 4610077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||||
| 45176 | Cal Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vileta | COL·LECTIU el BROGIT (1980). L'art romànic en el nostre municipi (I); El Brogit, 10, novembre de 1980; pp. 1 | XVII-XVIII | Masia situada al situada al veïnat de Sant Cristòfol, en el punt quilomètric 2,400, pujant per la carretera BV-1122, a mà esquerra. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la casa està gairebé construïda damunt d'una solera de pedra. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. Les obertures de la façana es distribueixen de forma irregular, i en destaca la portalada de pedra situat a la banda esquerra de la façana amb una porta feta amb llesques de tauló. Només les finestres de les golfes conserven la llinda, brancals i ampit de pedra. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior modern de ciment i les pedres cantoneres més ben escairades que s'han deixat vistes. | 08053-79 | Veïnat de Sant Cristòfol | Antigament la masia havia rebut el nom de cal Fèlix. Quan la família que vivia a la rectoria va traslladar-s'hi a viure la casa va agafar el nom amb la que es coneix actualment. Vileta és el diminutiu de Vila, un cognom molt estès pel municipi. Pel davant de la façana principal, hi passava l'antic Camí Ral. | 41.6373200,1.8197400 | 401700 | 4610182 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45176-foto-08053-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45176-foto-08053-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment els propietaris accedeixen a la casa pels annexos construïts a la façana de tramuntana. El paller i les corts ubicades al darrera es van enderrocar ja fa molts anys. A la façana orientada a llevant hi ha una entrada que queda per sota el nivell de terra on hi ha una llinda de pedra amb la data 1700; els propietaris creuen que era l'antiga entrada de la casa, llavors més petita.Al celler, malgrat es van tapar, es conserven dos cups o tines i una premsa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45175 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-0 | XVI-XXI | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, en el punt quilomètric 2,800, en un revolt a mà dreta, pujant per la carretera BV-1122, en direcció a la Calsina. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. La casa està parcialment construïda damunt d'una solera de pedra. L'edifici principal consta de planta baixa i pis, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. Totes elles tenen la coberta a doble vessant. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular; en destaca la portalada situada a la banda dreta de la façana amb una llinda de pedra on es pot llegir l'any 1773. A la seva dreta hi te un pedrís adossat a la paret. L'edifici adossat a la façana est és l'antic celler i tina, a la qual s'hi accedia a partir de cinc graons de pedra molt ben conservats. El sota d'aquesta escala es fa servir com a llenyer. Aquesta part de la masia ha estat reformada modernament com ho demostra el finestral amb balconada situat a la façana sud i el tapiat de l'accés al brescat i del celler amb ciment. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb les pedres cantoneres més ben escairades. | 08053-78 | Sant Cristòfol | 41.6362600,1.8218300 | 401872 | 4610062 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45175-foto-08053-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45175-foto-08053-78-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al davant de la façana principal i de la tina, s'han col·locat dues bases de premsa de pedra, possiblement procedents de la casa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45174 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-1 | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). El pastor; El Brogit, núm. 4, abril de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Pàg. 129Ed. Sant Cristòfol Books. | XV-XXI | Reformada recentment amb criteris no respectuosos amb l'arquitectura tradicional. | Mas situat al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en el punt quilomètric 3,100. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, que durant el segle XX va quedar abandonat i es va anar ensorrant amb el pas del temps. La masia està construïda en un aterrassament, entre el rasot del Colomer i el rasot de Morrolius, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. És de planta rectangular, amb l'entrada a la façana orientada tramuntana. La coberta és a dues aigües, de teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars: un garatge amb terrat obert a mà esquerra al qual s'hi accedeix per la banda sud i una porxada amb un total de cinc arcades i una terrassa coberta a la planta pis amb bigam de fusta a l'oest. La teulada que la cobreix és el resultat d' un allargament de la coberta del cos principal. Les obertures de la façana principal com la orientada al sud es distribueixen de forma regular, respectant una certa simetria. La façana principal té un annex adossat amb la sortida al terrat des de les golfes, i una marquesina amb bigues de fusta i teula àrab que protegeix l'entrada a la casa. La construcció és de maó amb recobriment de pedra vista. | 08053-77 | Sant Cristòfol | Es tracta d'un dels masos més antics del terme, segons la documentació. Fins els anys 80 hi vivia un dels darrers pastors del municipi | 41.6370300,1.8256400 | 402191 | 4610143 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45174-foto-08053-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45174-foto-08053-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El Colomer, ha estat reformat modernament. Els nous propietaris han adaptat el mas a les necessitats actuals. Les corts, paller i altres annexos observats en una fotografia extreta del llibre de Montserrat Enrich han desaparegut. | 119|85|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45173 | Cal Piteuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piteuet | XVII-XX | Masia del Solell de la Barraca ubicada per sota cal Nas Llarg, al vessant esquerra del torrent, en una zona aterrassada de conreu d'ametllers. És de planta quadrangular, amb petits cossos adossats. El volum li dóna una aparença de fermesa. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments són de paredat, amb la pedra vista. A la part posterior hi trobem el cos de la tina, però amb un pis de més. És a dir, per damunt del brescat hi ha una planta. La coberta és a un aiguavès. Aprofita la base d'una premsa en un mur de pedra seca. | 08053-76 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6278300,1.8408200 | 403441 | 4609105 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45173-foto-08053-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45173-foto-08053-76-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El nom ens indica que deurien ser descendents del mas Piteu (l'antic mas Riusec), situat just a l'altra vessant del torrent Tortuguer ja en terme de Monistrol. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 45172 | El Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinsa | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/05/cal-pinsa.html | XVII-XX | Masia situada al vessant esquerra del torrent dels Abadals, enclotada en l'encreuament de camins que ens poden conduir fins a Sant Cristòfol, el Burés, la riera de Marganell i el Morrolius. Es tracta d'una masia composta per diferents cossos que s'hi han anat afegint, conservant la tipologia constructiva amb els paraments de pedra vista que confereix unitat al conjunt. És de planta rectangular, formada per quatre cossos de diferents alçades. En general, consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Hi ha dos cossos més petits amb els aiguavessos perpendiculars. | 08053-75 | Turó del Pinsà | Sabem que l'amo de cal Pinsà ho era, l'any 1873, Ramon Piñot, mentre que l'any 1925 constava com a possessor Isidre Selga Massana. | 41.6412300,1.8357000 | 403035 | 4610598 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45172-foto-08053-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45172-foto-08053-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un pinsà és un ocell de la família de les fringíl·lides, del gènere Fringilla, d'uns 16 cm. de llarg, bon cantador (del llatí pincione). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||
| 45171 | El Morrolius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-morrolius | VALLS i PUEYO, Joan. El mas Morrolius. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/10/el-mas-morrolius.html | XVIII-XX | Masia situada en una zona boscosa al costat del camí del Pinsà. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. És una estructura allargada que ha anat creixent pels costats. Actualment està reformada. Té adossat un cos, a l'extrem de llevant, en forma de 'L', al darrera hi ha l'era. Els paraments són de pedra vista. Hi ha un rellotge de sol a l costat més occidental de la façana. | 08053-74 | Al vessant septentrional del turó homònim | L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI. El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella. Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa. L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller. Joan Oller i el seu fill Valentí, vengueren els masos Oller i Morrolius, el 9 de juny de 1650, a Joan Colomer. El fill d'aquest, Onofre Colomer, es declarà propietari dels masos l'any 1666. L'any 1759 ja s'anomena mas Oller, àlies Colomer, i segueix tenint el mas Morrolius com aglevat seu, amb la casa derruïda. | 41.6367000,1.8339600 | 402883 | 4610097 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 45170 | Les Coixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coixes | XVIII-XIX | <p>Casa de pagès situada al meandre de la Bauma de petites dimensions i de planta rectangular. Tot i que s'observen restes de construccions modernes de totxo vist en mal estat, es manté el parament de pedres vistes. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La porta d'accés té els bancals i la llinda de pedra, aquesta porta una inscripció gravada que diu: 'JUAN PONS 1835'.</p> | 08053-73 | Turó de les Coixes | <p>Segurament va començar com una petita barraca per guardar-hi les eines necessàries per la vinya, i el 1835 es va engrandir prenent l'aparença actual.</p> | 41.6273200,1.8543500 | 404568 | 4609033 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-img6778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-img6758-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-im000418-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-im000410-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-11 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'exterior s'observa un dipòsit destinat a fer el caldo bordalés per sulfatar la vinya. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 45169 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-0 | XIX | Completament ensorrada | Masia a tocar la fabrica de la Bauma, a l'antiga partida de l'Angle o els Angles desprès anomenada mas Rovira i últimament coneguda com el Mas. Actualment no queda res dempeus i està coberta per la vegetació. Però per fotografies antigues que ens ha cedit el Marcel·lí Puigdellívol es pot veure que es tractava d'un edifici important. Planta rectangular amb planta baixa i pis; coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia i annexos destinats a la producció. Els paraments estaven arrebossats, | 08053-72 | Meandre de La Bauma | L'any 1995 el seu estat de degradació hi ha habia començat pero encara servia per guardar-hi gallines ,porcs i altres animals de corral. Marcel·lí Puigdellívol va documentar fotogràficament els darrers anys de vida de la masia, que podeu consultar en el vincle adjunt. | 41.6241100,1.8638500 | 405354 | 4608666 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45169-foto-08053-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45169-foto-08053-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També conegut com mas La Bauma o Mas Rovira.Només es conserva un cobert. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 45168 | Cal Simon de la Calsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-de-la-calsina | XIX | L'abandonament de la finca, la manca de manteniment i l'espoli està produint una indefugible agonia a la casa i a tots els seus valors patrimonials. | Casa de pagès aixecada al costat del camí del Solell de la Barraca, entre el mas Blanc i el torrent de l'Alba, que separa els termes municipals de Castellbell i el Vilar amb Marganell. El cos principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, esfondrada, era de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A la dreta hi ha un petit cos adossat on hi havia bestiar. A l'esquerra un altre cos adossat a la façana de ponent, de planta baixa i pis, estava destinat a la producció (premsa de vi, etc). La coberta era d'un sol aiguavès i desaiguava a la part posterior, on hi havia la tina, totalment coberta per la vegetació. Les crugies del cos principal són paral·leles a la façana. A la planta baixa hi trobem el celler, on es veu la boxa amb l'aixeta, i la cort del bestiar equí, amb menjadora. A l'esquerra hi trobem l'escala d'accés a les plantes superiors on hi hauria el menjador o sala, la cuina i les habitacions. La planta baixa era amb volta de canó de pedra i les plantes pis amb embigat de fusta. Els paraments són de paredat irregular amb arrebossat. Els ampits i llindes de les obertures estan fets de pedra ben escairada. Destaca la llinda de la porta principal, on es pot llegir la data de 1828. | 08053-71 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6257800,1.8318100 | 402688 | 4608887 | 1828 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45168-foto-08053-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45168-foto-08053-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana principal, s'aixeca un altre edifici, de planta baixa i pis amb accessos independents, molt malmès que estaria destinat a tasques d'emmagatzematge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 45167 | Cal Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pi | XVIII-XIX | Masia del Solell de la Barraca de planta rectangular, formada a partir de dos cossos adossats. Alguns afegits impedeixen fer-ne una lectura clara, però sembla que l'entrada principal hagi canviat de façana. En l'actualitat es troba en una secció de parament molt estreta. La llinda que hi ha damunt la porta té la data de 1786 gravada, però no es troba centrada, sinó desplaçada a l'esquerra. A la part posterior sembla haver-hi la tina, cos amb coberta de teules a una única vessant. Els paraments són de paredat amb la pedra vista. | 08053-70 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6271600,1.8390500 | 403293 | 4609032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45167-foto-08053-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45167-foto-08053-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Malgrat que la presència de pins és actualment molt abundant, hem de pensar que l'existència d'un pi de dimensió considerable dóna nom a aquesta casa. I més si tenim en compte que la zona del solei de la Barraca destacava pel conreu de l'olivera i la vinya. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||
| 45104 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-2 | AJUNTAMENT DE ACSTELLBELL i el VILAR (2015). Catàleg de Béns a protegir. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Catestellbell i el Vilar. | XIX | Reformat | Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és plana i està situat en un carrer de forta pendent. La façana principal, orientada a ponent, està formada per una composició simètrica de les seves obertures, a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central el compon la porta d'accés i una finestra amb balcó de ferro suportat per dues carteles, a la planta pis. Les obertures dels eixos laterals estan tancades amb vidreres, sense finestres ni porticons. Totes tenen un recreixement al voltant i són d'arc rebaixat. Unes escales faciliten l'accés a la porta principal. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats ambdues tonalitats d'un mateix color. | 08053-7 | C. del Burés, s/n | Es tracta de l'antic ajuntament del municipi de Castellbell i el Vilar. Comença a funcionar des del 1880. L'any 2015 es van fer reformes per adequar-lo als usos actuals. | 41.6384800,1.8564700 | 404761 | 4610270 | 1880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 45166 | Cal Barraquer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-de-baix | MASATS, Joan (2002). La paret seca, un patrimoni dels avantpassats; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp. 11. | XVIII-XIX | Casa de pagès aixecada al costat del camí del Solell de la Barraca, entre cal Nas Llarg i cal Pi. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A la dreta, formant angle de 90 graus, hi ha un cos adossat. Consta de planta baixa i galeria de tres arcs amb pilars de secció quadrada feta de maons,a l'igual que els arcs escarsers. La coberta és d'un únic aiguavès, que desaigua a la façana posterior. Els paraments són de paredat sense arrebossat. Els ampits i llindes de les obertures estan fets de pedra ben escairada. A la llinda de la porta hi ha la data de 1842 gravada;i en una finestra, 1848. Conserva un trull, una prema i una tina. | 08053-69 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6296800,1.8386500 | 403263 | 4609313 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45166-foto-08053-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45166-foto-08053-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Segons Joan Masats (2002) pren el nom de l'ofici de barraquer d'un antic propietari.També conegut com a cal Guixà. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 45165 | Forn del Santó o de les Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-santo-o-de-les-canyelles | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVI-XX | Forn d'obra situat a la llera esquerra del torrent del Santó, que desaigua a la riera de Rellinars una mica més avall. Ben aprop de la casa del Santó o les Canyelles. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular d'uns cinc metres de costat i una alçada conservada de tres metres setanta. A la façana principal, orientada al sud-oest hi ha la boca a les fogaines o cambres de combustió. La façana orientada al sud-est es conserva la porta d'accés a la cambra de cocció (1'3 x 1'2 x 1'75 m) de les peces o laboratori, que mesura vuitanta centimetres d'amplada. Els paraments externs són de pedra vista i els murs interiors estan rubrefactats. Destaca la graella del forn que no és plana sinó en volta de canó. | 08053-68 | El Santó | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6500800,1.8400900 | 403414 | 4611576 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||||
| 45164 | Bauma del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-torrent-de-lavella | VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. | Jaciment documentat de forma casual a partir de la troballa en superfície de ceràmica que Valls (2011) diu 'datables del període neolític, 5000 - 2000 abans de la nostra era'. La troballa es produí en una bauma formada sota una cinglera del torrent de l'Avellà, que desguaça a la riera de Marganell. Es troba entre les terres del Brunet i les del Santó o Les Canyelles. | 08053-67 | Torrent de l'Avellà | Troballa casual feta per excursionsites. | 41.6512700,1.8445100 | 403784 | 4611703 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La visita al lloc no va proporcionar noves troballes de ceràmica en superficie. En tot cas, aquest jaciment no es troba a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat, fet que caldria subsanar. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | ||||||||
| 45765 | Corredor biològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-biologic | http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/els_espais_naturals_de_proteccio_especial/ | Projecte de corredor biològic que connecta la muntanya de Montserrat amb la zona sud del municipi. Comprèn tot el sector dret de la riera de Marganell que hauria d'enllaçar a través del meandre del Castell amb la zona nord-oriental que ja forma part de la xarxa Natura 2000 (Turó de l'Escletxa, una part de l'obaga del Lledó, Raval del Clot i baixaria fins el Gall de Dalt, remuntant en direcció a l'Estació del Nord, cal Guixa, el mas Grau, en direcció al raval del Clot). Des d'aquí enllaça amb el parc de Sant Llorenç del Munt i Obac. Actualment l'expedient està en tràmits. | 08053-668 | Castellbell i el Vilar | Els ENPE o espais naturals de protecció especial estan designats pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu amb l'objectiu de dotar-los d'uns règim de protecció i gestió adequats, que juntament amb els ENP i Natura 2000, configuren el sistema d'expais protegits de Catalunya. Els ENPE tenen una protecció superior que la resta dels espais naturals protegits, amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada. La norma que els designa i n'estableix les categories és la Llei 12/1985, d'espais naturals que els divideixen en reserves naturals, parc nacional, parcs naturals o paratges naturals d'interès nacional. La zona del turó del Marquès i el meandre del Castell formarien part d'un dels elements geomorfològics de més interès, per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. | 41.6416600,1.8518600 | 404381 | 4610628 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 45764 | Aforismes sobre la ruda i les seves virtuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aforismes-sobre-la-ruda-i-les-seves-virtuts | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. | XIX-XX | Entrevistant a persones del municipi per temes diversos ha sortit a la llum algun aforisme relacionat amb la ruda com ara 'Qui té ruda Déu l'ajuda' o 'Qui té ruda al balcó no hi entra doctor', que ens parlen de les virtuts medicinals de la planta. Una variant la trobem en Cels Gomis (1983) quan recull 'On hi ha ruda, Déu hi ajuda'. Els nostres informants d'aquest tema han estat la Maria Prat i en Joan Valls. La Maria a més, ens explicava que posava un brot de ruda sota el coixí quan la seva filla estava neguitosa i li costava dormir. La seva mare en feia servir molta. Creix al solell del Castell. | 08053-667 | Castellbell i el Vilar | La ruda (Ruta graveolens) és una planta vivaç, amb la fulla d'un verd grisenc i la flor groga que acostuma a fer 1 metre d'alçada. Es pot podar deixant-la a uns quinze centímetres de la soca perquè torni a rebrotar amb força. Està considerada com a planta medicinal; d'aquí la dita 'qui té ruda Déu l'ajuda'. Però cal saber-la manipular degut a la seva toxicitat. Es reconeix per la fortor i n'hi ha varis tipus, de les quals les més conegudes són la Ruta montana o de bosc i la Ruta angustifolia, o de fulla estreta. És una planta molt coneguda a les cases de pagès que l'empren un cop florida i tallada com a insecticida o repelent natural, penjat de cap per avall. Però també se'n pot trobar de plantada als horts per foragitar els insectes i al costat de la porta, arran de terra o en testos com a protector de la casa. A la cuina és molt coneguda com a espècia, i com aroma de la 'grappa' italiana. A Etiòpia s'utilitza com a potenciador del cafè. La ruda, també es pot emprar com l'ortiga, recol·lectant un grapat de fulles (al matí o al vespre) i posant-les a macerar en un contenidor d'aigua, ben tapat. Després d'una quinzena de dies, es pot emprar filtrant-lo prèviament per sulfatar l'hort com a repulsiu. | 41.6402500,1.8616800 | 405197 | 4610461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Entenem que hi ha aforismes estesos i compartits per tota la geografia catalana. Però no a tot arreu es diu exactament el mateix. D'aquí la importància del treball de camp, en aquest cas en etnobotànica. Cels Gomis va fer un magnífic treball de recopilació, però impossible arribar arreu. Per aquest motiu creiem fonamental que tots plegats aportem el granet de sorra quan realitzem treball de camp. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||
| 45763 | Fons procedent de Castellbell i el Vilar del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-castellbell-i-el-vilar-del-museu-comarcal-de-manresa | http://www.museudemanresa.cat | Als anys 70 del segle passat uns nens que juagaven al mas les Comes, localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa, ja que les originals les va adquirir la Fundació de Caixa de Manresa. | 08053-666 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 - Manresa) | El Museu Comarcal de Manresa, s'inaugura amb aquest nom i una renovada presentació de les seves col·leccions l'any 1977, després d'haver estat uns anys tancat. És un museu d'abast territorial comarcal per les seves col·leccions i pels serveis que ofereix. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s'hi exposen se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||||||
| 45762 | Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XI-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> | 08053-665 | Castellbell i el Vilar | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6418200,1.8616900 | 405200 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 45760 | Camí de Montserrat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montserrat-a-manresa | XII-XXI | Existeix un camí a Castellbell i el Vilar, que molta gent anomena camí Ral, que uneix Montserrat amb Manresa. Al nord entra per un punt situat entre el Serrat de La Beguda i Ferreroles i baixa fins connectar amb Sant Cristòfol, travessant la riera de Marganell. En aquest aspecte no hi ha acord, ja que uns diuen que és pel molí de l'Alzina i d'altres per cal Domingo. Sembla que el primer podria tractar-se d'un camí pecuari que unia el Vilar amb Montserrat. A Sant Cristòfol passaria pel Prat, can Martorell fins a Santa Cecília. | 08053-663 | Castellbell i el Vilar | Aquest camí és la base del camí de Sant Jaume en aquest tram, que també s'ha volgut assimilar i actualitzar com a camí de la llum o camí de Sant Ignasi. L'adequació de rutes i itineraris moderns amb un perfil històric o patrimonial també provoca confusions a l'hora de determinar-ne l'abast real del context històric, ja que el paisatge ha sofert nombroses modificacions que no s'han documentat. | 41.6496000,1.8184100 | 401608 | 4611547 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Informació facilitada oralment per Genís Frontera i Joan Valls | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||||
| 45759 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-6 | RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona. | X-XXI | Es coneixen trams i d'altres s'intueixen. | Sembla que una de les variants del camí Ral o Reial, que ve de Barcelona i es dirigeix a Manresa, passa per Castellbell i el Vilar. Una altra per Matadepera. En el nostre cas, entra a Castellbell i el Vilar venint de Vacarisses per l'hostal del Palà. Passa per la masia del Gall, continua fins ell Gall de Dalt, cal Guixà i travessa el Vilar (des del Puig fins l'església de Santa Maria). Des del Vilar es dirigeix al pont Vell. Abans de la construcció d'aquest pont (segle XV) no travessava el Llobregat per aquest punt, sinó que es dirigia al nord fins la riera de Rellinars on la travessava pel pont que encara es conserva parcialment. D'aquí es dirigia al Grauet i el terme de Sant Vicenç de Castellet. Una variant anava de Viladoms al Gall i des del Gall es dirigia a la Bauma, per l'actual carrer de la Riera i vorejava el riu Llobregat fins el pont. A partir del segle XV el pont gòtic formaria part també d'aquesta ruta. | 08053-662 | Castellbell i el Vilar | L'autopista ha esborrat part del traçat antic al seu pas per cal Guixa. Passant pel Vilar, baixava un camí ramader fins al riu Llobregat seguint el torrent del Puig, que al fer-se la colònia Borràs, quedà entre les cases de cal Cabaní i els terrenys de la masoveria, propietat de Can Borràs. | 41.6333800,1.8626600 | 405269 | 4609697 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | La bibliografia parla d'un altre camí Ral de Terrassa a Manresa que no passa per Castellbell i el Vilar. En realitat no existeix un sol camí Ral i les notícies de vegades es contradiuen. A més a més se sobreposen altres camins que la gent ha anat assimilant al camí Ral. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | |||||||
| 45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45757 | A Castellbell, guineus! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus | GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news | XIX-XX | Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. | 08053-660 | Castellbell i el Vilar | Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||||
| 45163 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-0 | SÁNCHEZ, E.: Campanya de documentació i salvament de les restes arqueològiques del traçat de l'autopista Terrassa - Manresa, 1987. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg. 733. | VI-I aC | Troballes superficials on no s'ha realitzat cap intervenció | Es tracta d'un possible assentament d'època ibèrica en turó situat damunt mateix de la finca de Viladoms de baix, per sota de la via del tren, linea Barcelona-Manresa. A la part alta del turó es veuen forces marges de pedra, ja que tota la zona fou explotada com a vinya durant molts anys. Fins i tot, a la part més alta, hi trobem una barraca de pedra seca. Malgrat la prominència d'aquestes parets de pedra seca, n'hi ha d'altres que no mantenen la mateixa perpendicular. Es podria tractar dels fonaments d'habitacions ibèriques; però sense una intervenció cal ser prudents. En aquesta zona es troben alguns fragments informes de ceràmica comuna ibèrica, però en el vessant sud és més freqüent la presència de ceràmica superficial, arrosegada pel pendent i les pluges. | 08053-66 | Viladoms | Aquest jaciment fou identificat com a tal en el decurs d'una recerca programada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, per la construcció de l'autopista de Terrassa a Manresa. Durant la prospecció es va recollir superficialment ceràmica ibèrica, especialment de cocció oxidada. Destaca un fragment corresponent a la vora d'una típica àmfora ibèrica de boca plana. | 41.6190400,1.8882300 | 407378 | 4608077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45163-foto-08053-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45163-foto-08053-66-2.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La ubicació del jaciment a l'inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya és incorrecte. I, per tant, el nom també. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:37 | |||||||
| 45756 | L'Enriquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenriquet | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Joan Badosa i Compte (Roses, 2 de març de 1884 - 1968) i estrenada el diumenge 22 de desembre de 1946. | 08053-659 | Castellbell i el Vilar | Badosa va ser un músic i gran intèrpret de tible a més de compositor de sardanes. Als dotze anys ja tocava a la Corporació Musical Rosinca, dirigits per Joan Corredó, el seu mestre de piano. Va tocar al rengle de la formació, l'Antiga Pep (1916), amb la qual va viatjar a Londres i París. És a Londres on grava el primer disc de sardanes de la història. També actuarà amb altres orquestres, com la Principal de Palafrugell, de Peralada, ocasionalment amb la Principal de la Bisbal i la Selvatana i amb l'orquestra Rossinyols fins que es retira. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Badosa i Compte | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45755 | La tartamuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tartamuda | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Tocava el fiscorn. Es va estrenar el 17 de novembre de 1946. | 08053-658 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45754 | Les noies de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-castellbell | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Es va estrenar l'any 1921 | 08053-657 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 | ||||||||||
| 45753 | Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellbell-i-el-vilar | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Jordi Forés i Ribera, nascut a Barcelona el 18 d'agost de 1931. Es desconeix la data de l'estrena. | 08053-656 | Castellbell i el Vilar | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-31 05:42 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 257,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.