Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45403 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-5 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Aquesta barraca està molt ben executada. Malauradament és un exemple més del resultat de la manca de manteniment i l'abandonament progressiu del camp. | Barraca de pedra seca ubicada al capdavall d'unes marjades de pedra seca, plantades d'ametllers, a tocar de l'antic camí del Grau des de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista C16, cal resseguir el camí de la dreta que la ressegueix fins arribar a una cruïlla de dos camins. Cal agafar el de l'esquerra que puja per una solera de pedra. És de planta circular, construïda damunt de la roca i mesura 2,20 metres de diàmetre interior. Aprofita l'orografia natural del terreny per adossar-se lleugerament al marge. Els rocs han estat lleugerament desbastats, sobretot per la llinda i els brancals de la porta; els més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una llinda plana, i els brancals rectes. Mesura 1,28 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. La portella de fusta només s'aguanta per la frontissa superior i està molt resseca per l'efecte del sol. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra es manté intacte gràcies a la presència d'una planta anomenada iris pallida (un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies, amb rizoma que aguanta la terra i el pedruscall, sense malmetre la volta de la coberta. Al davant té una petita solera feta amb llesques de pedra plana i dos graons de pedra permeten l'accés a l'interior. | 08053-297 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6564500,1.8700400 | 405917 | 4612250 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45403-foto-08053-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45403-foto-08053-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45403-foto-08053-297-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3159. En la fotografia conservada a l'observatori del paisatge de l'any 2008, s'observa molt bé el sòcol de pedra i una part del brancal esquerra de la barraca rejuntats amb morter de ciment per evitar el seu despreniment. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45404 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-6 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Aquesta barraca està molt ben executada. Malauradament és un exemple més del resultat de la manca de manteniment i l'abandonament progressiu del camp. | Barraca de pedra seca ubicada a tocar del corriol, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. La barraca es troba en el vessant orientat al sud-est del turó de Can Joan Domingo, al capdamunt d'unes feixes emboscades de pi blanc . És de planta circular, parcialment construïda damunt de la roca i mesura 2,00 metres de diàmetre interior. Aprofita l'orografia natural del terreny per adossar-se lleugerament al marge. Els rocs han estat desbastats; els més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda plana, i els brancals rectes. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada exterior de 0,70 metres i interior de 0,50 metres respectivament. De la portella de fusta només en queden les dues frontisses collades a la paret. Els murs tenen un gruix de 0,60 a 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra i el voladís es mantenen gairebé intactes a excepció d'un despreniment per la part posterior provocat per les branques d'una mata (Lentiscus pistacia). Al seu interior hi ha un tinell arran de terra. Té una espitllera orientada a l'oest. La llosa que cobreix la lleixa exterior situada al damunt de la llinda fa ofici d'element de descàrrega de la volta. | 08053-298 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6556500,1.8721300 | 406090 | 4612159 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45404-foto-08053-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45404-foto-08053-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45404-foto-08053-298-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3160. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45405 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-7 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada en un cap de mur, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. És de planta quadrada, excavada en el marge. L'interior mesura 2,45 metres de costat mentre que l'exterior mesura 3,50 metres de costat respectivament. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Al davant de la barraca hi ha restes de fustes i ferralla que corresponen a un tancat més modern amb una parra que li feia ombra a l'estiu. La porta, orientada al sud-oest, està desplaçada cap a la dreta de la façana principal i té una única llinda plana, monumental. Els brancals són rectes, més ben desbastats (tot i que per la banda dreta, la llinda es recolza directament al mur). Té una porta de fusta feta amb taulons. Mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,75 metres. Per entrar-hi cal baixar un graó de pedra. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. El cobriment de terra i el voladís es mantenen intactes. No s'observa cap espitllera, però destaquen els dobles tinells superposats construïts aprofitant la cantonera. | 08053-299 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6558800,1.8713100 | 406022 | 4612185 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45405-foto-08053-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45405-foto-08053-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45405-foto-08053-299-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3161. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45406 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-8 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa deixant el camí del Padró a mà dreta i agafant el camí de la Font del Lledó. La barraca es troba a mà esquerra, al mig d'un camp d'ametllers conreat amb alfals. Es tracta d'una barraca aïllada, recolzada parcialment en un muret gairebé imperceptible per un dels costats. És de planta circular; mesura 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, de factura irregular i poc o gens desbastats. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'oest, amb una única llinda plana, i els brancals rectes. Al mig del brancal esquerra, s'hi ha collat amb ciment dues frontisses de ferro que aguanten una portella de fusta, amb restes de pintura blava. Mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra exterior i pedruscall es manté gairebé intacte. El ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja es conserva íntegrament. A l'interior, a mà dreta en relació a la porta hi ha un doble tinell superposat, no massa grans; el primer d'ells arran de terra. Hi ha dos ametllers d'una setantena d'anys a ambdós costats de la barraca. | 08053-300 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6542700,1.8701300 | 405921 | 4612008 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45406-foto-08053-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45406-foto-08053-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45406-foto-08053-300-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3162. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45407 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-9 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Al costat mateix de la barraca el propietari ha plantat un parell de pins que ara deuen tenir un parell d'anys i que caldria arrancar, perquè d'aquí a no massa anys, les mateixes arrels i brancada faran perillar l'estabilitat de la construcció. | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa en direcció el Padró. El camí de terra va resseguint el torrent de can Joan Domingo (agafa el nom de la casa més important d'aquesta zona). Només entrar a la pista, a mà esquerra, s'alça la barraca, per sobre d'un marge, en unes feixes de conreu d'oliveres i ametllers. Al voltant hi té alguns exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) plantats, d'uns 8 a 10 anys d'edat. Està construïda damunt de la roca, amb la façana alineada a un mur de pedra que serveix de recer. És de planta circular, d'uns 2 metres aproximadament de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. A mà esquerra, un muret d'1,50 metres de llargària, adossat a la barraca permet reforçar l'estructura alhora que serveix de recer pel vent. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda plana, lleugerament voltada i els brancals rectes, més ben desbastats. Repartint el pes, al centre dels brancals, s'hi ha collat un parell de frontisses que aguanten la porta de fusta, senzilla feta amb taulons. Està tancada amb cadenat i no es pot accedir a l'interior. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Té marxapeus de pedra. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. El cobriment de terra es manté intacte gràcies a la presència d'una planta anomenada iris pallida (un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies, amb rizoma que aguanta la terra i el pedruscall, sense malmetre la volta de la coberta. El ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja es conserva íntegrament. No s'observa cap espitllera. Tot el voltant de la barraca està enjardinat i a mà dreta de la porta hi ha un banc de pedra fet amb un parell de lloses planes, col·locat arran de paret. | 08053-301 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6556700,1.8669300 | 405657 | 4612167 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45407-foto-08053-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45407-foto-08053-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45407-foto-08053-301-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3163. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45408 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-10 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, pujant per un camí a mà esquerra ( un cop hem deixat el torrent del Sot Gran) d'una feixa d'ametllers força allargassada. Cal vorejar la feixa fins arribar a un terraplè. La construcció s'alça a mà dreta, just abans d'entrar al bosc. És de planta quadrangular. L'exterior fa 3,00 metres per 2,85 metres de costat. Està construïda aprofitant l'amplada i els murs de pedra de dues feixes, en un extrem, on el desnivell és tan sols de 0,40 metres. Els rocs més grossos, en general estan ben desbastats i es troben situats a la base, a les cantoneres i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-oest, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana principal amb una doble llinda força monumental. Els brancals són rectes i massissos. Mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada de 0,55 metres. Per la part interior modernament s'hi va fer un marxapeus i es va anivellar els brancals amb maó i ciment per collar-hi una portella de fusta (encara es conserven les restes al seu interior). Té una espitllera orientada al nord. Els murs tenen un gruix mínim de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé tot el voladís tot i que la llosa de damunt de la porta està lleugerament desplaçat. A la façana nord, arran de terra s'observa un tancat del qual només en resta una alçada de 0,40 metres. Passa desapercebut ja que al seu interior hi ha crescut varis peus de romaní. | 08053-302 | L'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6579300,1.8769800 | 406497 | 4612407 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45408-foto-08053-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45408-foto-08053-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45408-foto-08053-302-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3173. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45409 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-11 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Per la seva especificitat, caldria conservar-la, efectuant una desbrossada general de la brolla que l'envolta i una consolidació de la barraca, per tal que conservi aquest encant que la fa única | Barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la serra de l'Obaga Fosca, pujant per un camí a mà esquerra, un cop deixat el Torrent del Sot gran, resseguint una feixa d'ametllers força allargassada. Cal vorejar-la fins arribar a un terraplè. Allí una pista neix a mà esquerra. Només agafar-la ja es pot veure la barraca gairebé arran de camí. Es tracta d'una barraca de planta irregular, excavada totalment al marge i recoberta per la part exterior amb pedra, donant-li una forma d'aspecte quadrangular. Està envoltada de brolla de romaní, al bell mig d'unes feixes marjades al sector més occidental de la Serra, gairebé fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet (al darrera mateix del turó es pot observar una pedrera en funcionament). L'interior mesura 2,20 metres d'amplada per una fondària màxima d'1,80 metres. Els rocs de recobriment exterior dels murs estan posats alternant diferents mides i gruixos, sense desbastar i falcats amb pedruscall de diferents mides per equilibrar la construcció. Destaquen els brancals que s'han construït adaptant-se al mur de terra prèviament excavat. Per la part frontal es conserva l'equilibri i la simetria. La porta queda doncs ben centrada, amb una doble llinda (la posterior està col·locada més amunt per tal de contrarestar la força que fa la falsa volta. Mesura 1,50 metres d'alçada per una amplada de 0,80 metres i el gruix dels murs a nivell dels brancals és de 0,95 metres. Està orientada al sud-est. La coberta encara s'aguanta i conserva el caramull però ha perdut tot el voladís i la terra exterior que la protegeixen de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Al seu interior hi ha un banc en forma de 'L' que mesura 2,30 metres de llargària, per 0,35 a 0,40 metres de fons i entre 0,25 i 0,30 metres d'alçada. Va ser excavat en el mateix moment de realitzar la construcció. A mà dreta, aprofitant la cantonera, s'hi va excavar un tinell, que es conserva perfectament. Malgrat haver perdut el voladís i la recobriment de terra i pedruscall de la coberta aquesta barraca demostra una vegada més el coneixement i el domini de la tècnica de la pedra seca, adaptant-se als diferents elements naturals. | 08053-303 | Serra de l'obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6586400,1.8773000 | 406525 | 4612485 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45409-foto-08053-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45409-foto-08053-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45409-foto-08053-303-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3174, tot i que cal tenir en compte que les coordenades estan equivocades i es desplacen uns 100 a l'est. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45410 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-12 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No conserva la coberta ha estat transformada i caldria netejar la coberta dels plàstics recremats i de la ferralla. | Barraca de pedra seca ubicada en un turó de 320 metres d'alçada que conforma la Serra de l'Obaga Fosca, pel seu extrem més occidental. Des d'aquest indret completament rocós, i planer hi ha un domini del paisatge de 360 graus. S'hi pot arribar seguint la carena de la serra des del Lledó però també pujant pel camí del Grau, des de Sant Vicenç de Castellet, sense deixar-lo i en arribar a una solera de roca molt planera, pujar cap el capdamunt del turó. Al seu voltant hi ha brolla de romaní amb mata i algun exemplar de pi blanc amb càdec. És de planta circular amb un diàmetre interior de dos metres. La porta està orientada al nord-oest i conserva dues espitlleres originàries orientades cap el nord-oest i cap nord-est respectivament i un tinell senzill. Sobta però, en observar que tant la porta com els murs han estat realçats en 0,85 metres i la llinda originària s'ha reaprofitat col·locant-la al capdamunt. A l'interior es pot veure molt bé l'arrencada originària de la volta. En aquest realçament força groller s'hi va construir una espitllera rectangular orientada al sud-oest. La diferència en la col·locació de les pedres de tota l'estructura és evident. Originàriament es tracta d'una barraca no massa alta, amb una obertura de porta d'1,15 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada i un gruix de murs de 0,65 metres (mentre que realçada fa 1,70 metres d'alçada). La coberta no hi és des de fa molts anys i en lloc de la volta de pedra, al damunt dels murs hi ha uns travessers de ferro i fusta reaprofitats, amb uns vells plàstics al damunt, en un estat deplorable. A l'esquerra de la porta dissimulat per un càdec de dimensions considerables hi ha una trinxera arrodonida. Està excavada al sòl i protegida per un mur de pedra seca rejuntat amb terra que ressegueix tot el perímetre amb vàries espitlleres (3 de conservades) del qual se'n conserva una alçada de 60 a 70 centímetres. La trinxera mesura 1,30 metres de fondària màxima per 1,80 metres de llargària i 1,20 d'amplada. A una vintena de metres en direcció a la part més alta del turó s'han localitzat dues trinxeres més de les mateixes característiques. La barraca pot haver estat reutilitzada per caçadors. Caldria fer un estudi més acurat d'aquesta zona per tal d'esbrinar amb exactitud l'origen de les trinxeres. | 08053-304 | Serra de l'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6565100,1.8774400 | 406533 | 4612249 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45410-foto-08053-304-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En molts indrets, les barraques varen servir d'amagatalls després de les diferents guerres, sobretot les més amagades i llunyanes dels nuclis poblacionals.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3181. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45411 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-13 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat la barraca és d'una gran bellesa, la presència d'aquest imponent arbust pot provocar en qualsevol moment el seu ensorrament. Caldria doncs, amb molta cura, tallar tota la brancada i deixar assecar les arrels per tal que no torni a rebrotar. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, en unes feixes que hi ha al marge esquerra del torrent del Sot Gran. L'accés és un xic complicat degut al bosc de pi blanc i mata que hi està creixent. Un cop arribats al camp d'ametllers d'en Casals, cal vorejar el naixement del torrent uns dos-cents metres més amunt, seguint el camí i baixar pel dret. La barraca està situada en un cap de feixa, i està gairebé colgada per una mata (Lentiscus pistacia) de grans dimensions i algun bardissar. És de planta quadrangular. L'interior mesura 1,80 metres de costat, mentre que l'exterior fa 2,70 metres de costat. Està integrada al mur. Els rocs més grossos, en general estan ben desbastats i es troben situats a la base, a les cantoneres i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-oest, està centrada a la façana principal amb una doble llinda, lleugerament arcada per la part superior. Destaca la data gravada de 1827. Els brancals són rectes i denoten solidesa i també té marxapeus. Mesura 1,23 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,70 i màxim de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Malgrat la impressionant brancada conserva el voladís. Al mur frontal hi ha un tinell A l'altre costat del torrent hi ha una altra barraca amb el mateix any de construcció i estil de gravat igual. Les mides són idèntiques. | 08053-305 | L'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6564900,1.8745900 | 406296 | 4612250 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45411-foto-08053-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45411-foto-08053-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45411-foto-08053-305-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3182. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45412 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-14 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Els pins amb les arrels i brancades l'estan malmetent. | Barraca de pedra seca ubicada al capdavall d'unes marjades de pedra seca, amb molt de pendent, en el vessant dret del torrent del Sot Gran. Per accedir-hi cal agafar des de Sant Vicenç de Castellet el camí antic del Grau. Cal baixar pel dret un cop es veu una bassa artificial que es nodreix de l'aigua del torrent. La barraca està situada en un cap de feixa, integrada en un marge de pedra seca. És de planta quadrangular; mesura 3,40 per 3,30 metres de costat respectivament (exterior). Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-est, està centrada a la façana principal amb una doble llinda plana amb l'any de construcció gravat: 1827. Els brancals són inclinats, més ben desbastats. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,65 i màxim de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Ha perdut algunes lloses del voladís i part del cobriment de terra. El caramull està en bon estat de conservació. Entrant a mà esquerra hi ha un doble tinell, superposat, mentre que a mà esquerra hi ha l'estructura d'un fumeral integrat al mur. Té una lleixa exterior situada per sobre de la llinda i una espitllera orientada al nord-est. | 08053-306 | El Padró - Camp de foc | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6558500,1.8738200 | 406231 | 4612179 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45412-foto-08053-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45412-foto-08053-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45412-foto-08053-306-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13535. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45413 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-15 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Presenta un cert bombament del mur i algunes parts han estat arranjades amb ciment, tot i que de manera força maldestra. | Barraca de pedra seca ubicada al capdavall d'unes marjades de pedra seca, amb molt de pendent, en el vessant dret del torrent del Sot Gran. Per accedir-hi cal agafar des de Sant Vicenç de Castellet el camí antic del Grau. Cal baixar pel dret un cop es veu una bassa artificial que es nodreix de l'aigua del torrent. La barraca està situada en un cap de feixa, arran d'un corriol que voreja el torrent i davant mateix de la bassa artificial. L'eix de la barraca és paral·lel al mur de pedra seca d'uns dos metres d'alçada aproximadament. És de planta quadrangular i mesura 2,70 metres de costat respectivament (mesures preses a l'exterior). Els rocs més grossos es troben situats a la base, a les cantoneres, a les finestres i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al sud-oest, està centrada a la façana principal amb una doble llinda plana, monumental. Els brancals són drets, més ben desbastats. Mesura 1,45 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Conserva les restes d'una portella feta amb taulons. Els murs tenen un gruix mínim de 0,40 i màxim de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Ha perdut algunes lloses del voladís i part del cobriment de terra. Entrant a mà esquerra hi ha un doble tinell, superposat. Té dues finestres, orientades a l'oest i al nord respectivament Entre la barraca i el marge, al costat esquerra de la porta hi ha set graons de pedra que permeten accedir a la feixa superior. | 08053-307 | El Padró - Camp de foc | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6558200,1.8739700 | 406243 | 4612176 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45413-foto-08053-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45413-foto-08053-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45413-foto-08053-307-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13536. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45414 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-18 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El rodament constant de motocicletes tot terreny en aquest sector, fan perillar seriosament la seva estabilitat. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grau. Un cop passada la casa, s'arriba a la cruïlla del forn de calç. Cal continuar a mà esquerra, pel camí de la Serra del Clot que mena al Lledó i al raval del Clot. La barraca es troba a mà dreta del camí, al costat meridional d'un corriol que ressegueix la carena i per on transiten motocicletes tot terreny i envoltada de càdec, cirerer d'arboç i brolla de romaní. Està situada gairebé en el punt més alt del turó de 376 metres d'alçada. Es tracta d'una construcció integrada en el marge, de planta quadrangular, d' 1,60 metres de costat (mides preses a l'interior). Els blocs de pedra són grossos, sobretot els de la façana principal, amb les pedres cantoneres i els brancals sense desbastar. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda simple, plana. Mesura 1,15 metres d'alçària per 0,50 d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de75 centímetres. La coberta, feta amb volta per aproximació de filades, està aparentment molt ben executada, però manca la terra de recobriment. Al seu interior no hi ha cap element destacable. No té espitlleres. | 08053-308 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6510800,1.8826100 | 406956 | 4611640 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45414-foto-08053-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45414-foto-08053-308-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45414-foto-08053-308-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14355. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45415 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | En unes fotografies datades del 24 de desembre del 2016 que es poden observar a la pàgina Web de l'Observatori del Paisatge, es veu la barraca completament envoltada de vegetació. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a l'extrem sud est de la Carena de Comauba, baixant per un corriol que comunica des de ponent, el camí del Clot o del Lledó amb el camí de la Serra per la banda de migdia. Està en molt bon estat de conservació sobretot d'ençà que l'indret ha estat desbrossat i la barraca netejada. És de planta circular, amb un diàmetre interior és de 2,10 metres. Està adossada a un marge de pedra seca. La porta, orientada al sud, mesura 1,10 metres d'alçada per 0, 55 metres d'amplada. Té una triple llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,50 metres. Té caramull amb fumeral, i tres tinells; un de doble, superposat que arrenca des del terra i un tercer a mà dreta. També té una espitllera orientada a l'est. | 08053-309 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6567000,1.8878800 | 407403 | 4612259 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14356. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45416 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-19 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ed. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Ajuntament de Bellpuig. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí de la Serra del Clot que mena cap al Lledó, un cop passat el forn de calç del Lledó (a mà dreta del marge). Està envoltada de càdec i mata i té un cirerer d'arboç al costat mateix. Des del camí es veu la coberta i des d'aquí ara es pot veure a primera línia el circuit automobilístic de Can Padró. És de planta circular, d' 1,80 metres de diàmetre interior, fonamentada damunt de la roca mare. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una llinda plana i els muntants sense desbastar. Mesura 1,12 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. A la llinda té gravada la data de construcció, 1802, sense cap més detall ornamental. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta està construïda amb la tècnica de la falsa volta. A l'exterior ha perdut bona part del voladís, indispensable per protegir-la de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Té una espitllera orientada al sud-oest. | 08053-310 | Camí del Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6557100,1.8842600 | 407100 | 4612152 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45416-foto-08053-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45416-foto-08053-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45416-foto-08053-310-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les barraques datades són un percentatge molt petit de tot el conjunt. A la comarca del Bages la cronologia s'estén des de 1761 fins a 1949. És per això que donada la seva importància com a testimoni d'aquesta tipologia, caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la vegetació no la malmeti i recol·locar les lloses de la part posterior. Seria aconsellable recobrir la coberta amb terra per impermeabilitzar-la correctament.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45417 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-20 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El pi que hi ha al damunt, gairebé a tocar del sostre de la barraca pot provocar que s'enfonsi. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. En aquest indret ben assolellat a més de la brolla s'hi està expandint un bosc de pi blanc. Arran de la pista hi ha un marge de pedra seca que entra cap a l'interior, deixant a la vista una barraca completament integrada dins del marge i arrecerada. La façana és monumental, aixecada amb carreus grossos més o menys desbastats. Sembla que la part superior formava un arc amb les pedres disposades a plec de sardinell. La porta d'entrada té una doble llinda monumental amb una lleixa al damunt que de fet té la funció d'un arc de descàrrega. El passadís d'accés que té funcions de recer, té una llargària de 2,5 metres (mur dret) i 2,30 metres (mur esquerre), per una amplada màxima de 2 metres. L'interior és de planta circular, de 2,40 metres de diàmetre. Els rocs més grossos alternen amb els més regulars, donant un aspecte de robustesa. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord-oest. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada mínima de 0,50 metres. Els brancals tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per superposició de filades amb la clau de volta ben visible. L'exterior de la coberta conserva el pedruscall i la terra que la protegeix. A l'interior, conserva 4 tinells en perfecte estat destacant-ne el més gran, situat enfront de la porta, que mesura 44 centímetres de costat i fondària per 50 centímetres d'alçada. | 08053-311 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6565000,1.8856500 | 407217 | 4612239 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45417-foto-08053-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45417-foto-08053-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45417-foto-08053-311-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per la seva singularitat i bellesa, cal protegir-la de les màquines que fan el manteniment de la pista, que ja han rebaixat el camí deixant els murs penjant entre 50 i 60 centímetres del nivell original del terreny. El mur de pedra seca del costat esquerra que protegia el marge ja ha caigut i les pedres han estat retirades cap al vessant occidental, fora del camí.El fons de la barraca té una potència de terra cremada d'uns 20 centímetres de fondària.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45418 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-21 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en unes feixes emboscades, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. Es tracta d'una construcció adossada parcialment en el marge, de planta quadrangular, de 2,50 metres de costat (mides preses a l'interior). Els blocs de pedra són grossos força irregulars, sobretot els de la façana principal, deixant els més ben escairats per les pedres cantoneres i els brancals. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada a l'oest, amb una doble llinda, plana. Mesura 1,40 metres d'alçària per 0,60 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 50 centímetres. La coberta, feta amb volta per aproximació de filades, es conserva intacta, però per l'exterior ha perdut bona part del recobriment de terra exterior que la impermeabilitza. Té un triple tinell superposat però la manca de manteniment de les feixes i un crestall obert per la part posterior on es recolza, està provocant que amb les pluges la terra s'escoli per aquest punt esdevingut feble i estigui colgant el tinell inferior, construït arran de terra. El roldor s'està instal·lant entre els rocs de la corona exterior. Té dues espitlleres orientades al nord i al sud respectivament. | 08053-312 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6565900,1.8860100 | 407247 | 4612248 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45418-foto-08053-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45418-foto-08053-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45418-foto-08053-312-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45419 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-5 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La llosa de tancament s'ha desplaçat del seu emplaçament. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. Per accedir-hi cal arribar a una cruïlla que enllaça a mà esquerra amb el camí de la Font del Lledó i a la dreta amb un camí o corriol mig abandonat per on transiten les motocicletes tot terreny. En agafar aquest darrer, a pocs metres, a la dreta s'observa una estructura de planta rectangular amb un amuntegament de pedres per tot el voltant. Per sobre mateix, unes terrasses amples i ermes aguantades per un mur de pedra seca molt ben executat. La barraca es troba recolzada en aquest mur, al centre aproximadament. És de planta rectangular, de 2,20 per 1,50 metres respectivament (mides preses a l'interior). Els blocs de pedra són força regulars, sobretot els de la façana principal, deixant els més ben escairats per les pedres cantoneres i els brancals. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada a l'oest, lleugerament desplaçada del centre amb el llindar recolzat en el mur dret de la construcció. Té doble llinda, plana (l'interior està esquerdada). Mesura 1,07 metres d'alçària per 0,68 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 0,50 metres. La coberta és troncocònica, construïda amb la tècnica de la falsa volta i amb la clau ben visible. Una de les lloses s'ha desplaçat per l'erosió de la terra del recobriment exterior per on entra la llum i l'aigua. S'observen alguns pegats de morter i les restes de les ferramentes que havien aguantat una portella de fusta. | 08053-313 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6587000,1.8884100 | 407450 | 4612480 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45419-foto-08053-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45419-foto-08053-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45419-foto-08053-313-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45420 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-6 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ensorrada en gran part. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. Per accedir-hi cal arribar a una cruïlla que enllaça a mà esquerra amb el camí de la Font del Lledó i a la dreta amb un camí o corriol mig abandonat per on transiten les motocicletes tot terreny. En arribar al primer revolt, a mà esquerra ja es veu la barraca, arran de camí, parcialment enfonsada. Es tracta d'una barraca construïda arran del marge, aprofitant el desnivell natural del terreny. És de planta quadrada, amb la porta d'entrada orientada al nord-est. L'interior mesura 2,50 de costat aproximadament. L'enderroc de la volta es troba a l'interior de la construcció. Les pedres de la corona estan repartides per tot el voltant, inclòs en el corriol d'accés mig colgats pel pas de les roderes de les motos. Es conserven els brancals i la doble llinda. L'alçada conservada és de 0,80 metres. L'amplada dels murs és de 0,67 metres mentre que el gruix dels brancals és de 0,80 metres. | 08053-314 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6596700,1.8891200 | 407510 | 4612587 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45420-foto-08053-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45420-foto-08053-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45420-foto-08053-314-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45421 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-7 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Marge posterior deteriorat. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del camí que mena des del Grau fins al Lledó. S'hi accedeix enfilant-se pel marge en el punt on una petita depressió marca el terreny, que baixa des de dalt de la carena fins a la riera de Can Padró. Quan plou baixa aigua i per tant cal tenir cura al caminar per damunt de l'herbassar. Des de l'indret es pot veure imponent el mas Lledó dalt de la carena. La barraca es troba recolzada en un mur no massa alt que aguanta l'estret bancal. És de planta rectangular, de 2,40 per 2,00 metres respectivament (mides preses a l'interior). Està fonamentada aprofitant els rocs que afloren naturalment en el terreny. Els blocs de pedra emprats per a la seva construcció són força irregulars deixant els més grossos per als brancals i les pedres cantoneres. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada a l'oest, lleugerament desplaçada del centre amb el llindar recolzat en el mur dret de la construcció. Té una llinda, plana. La porta, orientada al nord-oest, està desplaçada a la dreta. Mesura 1,45 metres d'alçària per 0,70 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta està construïda amb la tècnica de la falsa volta i amb la clau ben visible, i una de les lloses de tancament lleugerament desplaçada . A l'interior, entrant a mà esquerra, a la cantonada, hi ha un fumeral que permet expulsar el fum de la foguera cap a l'exterior. Al fons un triple tinell sobreposat aprofitant l'altre cantonada de la barraca. Un moviment del terreny ha obert un crestall que amb les pluges està provocant el moviment estructural de la barraca, ja que la terra s'escola per sobre i arran de terra del tinell. Té una espitllera orientada al nord-est. | 08053-315 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6580300,1.8865500 | 407294 | 4612408 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45421-foto-08053-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45421-foto-08053-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45421-foto-08053-315-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45422 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-8 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ensorrada parcialment. | Barraca de pedra seca ubicada a la Serra de l'Obaga Fosca, a ponent del Lledó. Degut a l'abandonament de les vinyes, els camins d'accés s'han perdut i cal baixar pel dret fins al torrent del Lledó que desaigua al del Padró fins a la vall i des d'aquí enfilar-se pel dret fins a trobar la barraca. Es tracta d'una construcció adossada a una roca de grans dimensions, de planta irregular, amb la façana arrodonida. Les pedres emprades en la construcció són de factura irregular, disposant les més grosses a la part inferior i als brancals. La porta d'entrada mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada de 0,62 metres. Té una llinda senzilla, el gruix de murs és de 0,60 metres. A la dreta mateix de la porta hi ha un enderroc provocat per la invasió de la vegetació arbustiva. L'interior mesura 2 metres per 2,44 metres aproximadament. A mà esquerra té un tinell força petit i a mà dreta, entre l'acabament natural de la roca i el mur de pedra n'hi ha un arran de terra de forma triangular. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta lleugerament desplaçada. A l'exterior ha perdut el voladís que protegeix els murs de les filtracions d'aigua i el recobriment característic de terra. | 08053-316 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6601200,1.8844800 | 407125 | 4612642 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45422-foto-08053-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45422-foto-08053-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45422-foto-08053-316-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45423 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-9 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | L'indret té un gran valor paisatgístic i caldria preservar les barraques que queden dempeus en bon estat, desbrossant el seu voltant i obrint un corriol d'accés per tal que els visitants no s'enfilin pels murs de pedra de manera desordenada provocant el moviment de les pedres amb el consegüent despreniment. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí que mena des del Grau fins al Lledó, abans de trobar un revolt pronunciat que travessa la riera de Can Padró. S'hi accedeix baixant per una petita depressió del terreny, com un regueró, que baixa des de dalt de la carena, travessa la pista i baixa fins a trobar la riera. Quan plou baixa aigua i per tant cal tenir cura al caminar per damunt de l'herbassar. Des de l'indret es pot veure imponent el mas Lledó dalt de la carena. Està adossada parcialment al marge, en una feixa estreta murada, que en aquest indret té força pendent. A mà esquerra de l'entrada hi creix un càdec, i al voltant de tota la construcció brolla de romaní i mata. És de planta circular; mesura 2,20 metres de diàmetre interior. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda simple, perfectament plana. L'alçada és d'1,15 metres mentre que l'amplada és de 0,80 metres. El gruix mínim dels murs és de 0,65 metres. La coberta està feta amb el sistema constructiu de la falsa volta, i es conserva en molt bon estat. A l'exterior encara hi ha el voladís o ràfec i una part del recobriment de terra amb diferents espècies de sèdums. En destaca el caramull. No té ni espitlleres ni tinells. | 08053-317 | Camí del Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6588700,1.8862500 | 407270 | 4612501 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45423-foto-08053-317-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45423-foto-08053-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45423-foto-08053-317-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45424 | Escala volada del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-volada-del-grauet | XVIII-XIX | Escala volada ubicada en un marge de pedra seca a mà esquerra, pujant pel camí del Grau, davant mateix del mas abandonat del Grauet. Aguanta un bancal de terra erma on antigament s'hi havia plantat olivera. Encara avui es poden observar un bon nombre d'ullastres que creixen en diferents indrets del turó. El mur on s'ha disposat l'escala, mesura uns 40 metres de llargària per uns 2 metres d'alçada aproximadament. Al mig d'aquesta paret, de molt bona factura, hi ha quatre graons de pedra distants de 30 centímetres cadascun. Aquests graons estan fets amb pedres allargassades encastades adientment, en el sentit oposat del mur i reforçades amb un contrapès col·locat a l'interior durant el rebliment. Si no tenen cap fissura ni cap punt feble, permeten accedir d'una terrassa a l'altra sense cap mena de dificultat. | 08053-318 | El Grauet | Els elements més destacables en un paisatge amb un passat vitivinícola i de conreu d'olivera i ametller, com és Castellbell i el Vilar, són les construccions de pedra seca, els marges i les parets. Els marges o marjades de pedra són veritables murs de contenció de terres que configuren el paisatge en feixes, bancals o terrasses. Es construeixen allí on la pedra és fàcil d'obtenir i en pendents en què el conreu seria molt difícil o gairebé impossible. Els marges alhora són beneficiosos ja que tenen una funció de regulació hídrica important. Pel seu paper estructural i funcional, si no hi ha un manteniment en el temps, fa que els seu deteriorament pugui comportar canvis irreversibles en el sosteniment i la fixació del sòl. En els marges de gran llargària i desnivell, les escales volades són molt útils ja que faciliten la comunicació entre terrasses. | 41.6469400,1.8643000 | 405425 | 4611201 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45424-foto-08053-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45424-foto-08053-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45424-foto-08053-318-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La distància del primer graó fins al nivell de terra actual és de 0,75 metres. El més probable és que originàriament el nivell de la terra conreable fons més alt i que hi hagués senzillament una pedra o roc més o menys quadrat, que permetés l'accés de manera natural fins al primer graó. Aquest és un fet força comú a tota la zona i a la comarca en general del Bages. | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||||
| 45425 | Marge amb escala volada del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-amb-escala-volada-del-grau | XVIII-XIX | L'abandonament del conreu, potser alguna intervenció a la feixa superior ha provocat l'aparició d'un colador, que no és res més que una esquerda o crestall a proximitat del marge per la seva part superior originat perquè l'aigua s'ha emportat la terra estovada i s'ha escolat entre el reble, que acabarà sortint entre les pedres de la cara del marge, o per sota. | Escala volada ubicada en un marge de pedra seca, en unes feixes abandonades arran de camí, a mà esquerra, pujant pel camí del Grau cap al Lledó, just abans d'arribar al mas Grau. Aguanta un bancal de terra erma on antigament s'hi havia plantat olivera i ametllers. Encara avui es poden observar un bon nombre d'ullastres que creixen en diferents indrets del turó. El mur on s'ha disposat l'escala, mesura uns 100 metres de llargària per uns 2,20 metres d'alçada aproximadament. Al mig d'aquesta paret, de molt bona factura, hi ha 6 graons de pedra distants de 30 centímetres cadascun. Aquests graons estan fets amb pedres allargassades encastades adientment, en el sentit oposat del mur i reforçades amb un contrapès col·locat a l'interior durant el rebliment. Si no tenen cap fissura ni cap punt feble, permeten accedir d'una terrassa a l'altra sense cap mena de dificultat. La vegetació actual i el gran nombre de bardisses seques impossibiliten verificar el seu estat real que a primer cop d'ull sembla bo. A mà esquerra, parcialment colgat hi ha una obertura de factura troncocònica, d'uns 30 centímetres d'alçada per 63 centímetres d'amplada i 1,10 metres de fondària, que a través d'una fotografia més antiga ha permès determinar que no es tracta ni d'un aixopluc ni d'una arnera sinó d'un amagatall per posar-hi les eines de treball (xapo, magalló, perpalina) i eventualment el càntir. A la llinda hi ha la data d'execució gravada: 1908. | 08053-319 | El Grau | Els elements més destacables en un paisatge amb un passat vitivinícola i de conreu d'olivera i ametller, com és Castellbell i el Vilar, són les construccions de pedra seca, els marges i les parets. Els marges o marjades de pedra són veritables murs de contenció de terres que configuren el paisatge en feixes, bancals o terrasses. Es construeixen allí on la pedra és fàcil d'obtenir i en pendents en què el conreu seria molt difícil o gairebé impossible. Els marges alhora són beneficiosos ja que tenen una funció de regulació hídrica important. Pel seu paper estructural i funcional, si no hi ha un manteniment en el temps, fa que els seu deteriorament pugui comportar canvis irreversibles en el sosteniment i la fixació del sòl. En els marges de gran llargària i desnivell, les escales volades són molt útils ja que faciliten la comunicació entre terrasses. | 41.6452300,1.8721700 | 406078 | 4611002 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45425-foto-08053-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45425-foto-08053-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45425-foto-08053-319-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La segona fotografia ha estat cedida per Marcel·lí Puigdellívol i permet veure l'estructura que la vegetació actual amaga. | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45426 | Forn de calç del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-grau | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVII-XIX | Possiblement, ha estat malmès per l'eixamplament del camí ja que s'observa molta pedra caiguda al seu interior. També ha estat emprat com a escombrera en temps moderns (hi ha una gran quantitat de llaunes de productes isotònics i ampolles de plàstic). | Forn de calç ubicat a mà dreta, per sota mateix del marge del camí que mena del Grauet a la Serra del Clot. Un cop passada la casa, hi ha una bifurcació. El forn es troba parcialment colgat per l'eixamplament del camí. És de planta circular, de 3,50 metres de diàmetre. Està excavat a l'interior d'un marge, fet de pedra irregular, lligat amb argamassa. L'alçada conservada és d'1,95 metres. S'observa per la part orientada al sud-oest un arc apuntat amb una filada de pedres col·locades a plec de sardinell. Sembla que hauria estat reblat posteriorment. Podria tractar-se de l'accés a la cambra de combustió on s'hi introduïa els fogots de llenys. A l'interior els murs són de paredat antic fet a base de pedres més o menys escairades, unides amb fang i falcades amb pedruscall. | 08053-320 | El Grau | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona excavat dins un marge de terra o roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan estava a punt, t segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.6468100,1.8756100 | 406367 | 4611174 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45426-foto-08053-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45426-foto-08053-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45426-foto-08053-320-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per a poder conservar el que queda caldria protegir-lo a nivell del camí per una barana de fusta i netejar tot l'entorn de la vegetació que aviat el taparà per complert. Després d'una neteja, es podria consolidar per deixar -lo com a testimoni. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45427 | Forn de calç del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledo | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVII-XIX | L'ampliació del camí, gratant per sota dels murs de consolidació han provocat que s'acceleri el procés d'enfonsament de les parets. Malgrat això, es conserva l'arc apuntat de la boca del forn per on s'introduïen els fogots de llenya i valdria la pena conservar aquesta estructura com a testimoni del passat, que es podria incloure en una ruta dels diferents elements constructius de pedra seca i alhora paisatgística. | Forn de calç ubicat a mà dreta, per sobre mateix del marge del camí de la Serra del Clot, abans d'arribar al Lledó. El forn es localitza arran de marge mateix. És de planta circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Està excavat a l'interior del marge, fet de pedra irregular, lligat amb argamassa. L'alçada conservada és d'1,20 metres. Orientada al nord-oest hi ha la boca del forn, constituït per un arc apuntat amb una filada de pedres col·locades a plec de sardinell (mesura 90 centímetres d'amplada per 55 centímetres d'alçada). A l'interior els murs són de paredat antic fet a base de pedres més o menys escairades, unides amb fang i falcades amb pedruscall. | 08053-321 | El Lledó | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona excavat dins un marge de terra o roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan estava a punt, t segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. | 41.6535300,1.8839300 | 407069 | 4611911 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45427-foto-08053-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45427-foto-08053-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45427-foto-08053-321-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per a poder conservar el que queda caldria protegir-lo a nivell del camí per una barana de fusta i netejar tot l'entorn de la vegetació que l'està engolint. Després d'una neteja, es podria consolidar per deixar-lo com a testimoni. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45428 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està envoltada de vegetació arbustiva i brolla de romaní. Cadria una desbrossada del seu voltant. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, resseguint el camí que va des de cal Miquel en direcció a la Foranca, pel seu vessant esquerre, en els límits del terme de Castellbell i el Vilar. Està construïda al damunt d'una solera rocallosa que entra cap el torrent de les Pasteres, i que rep les aigües d'una de les torrenteres procedents de la carena del Grau. És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una sola llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i mínima a l'interior de 0,55 metres respectivament. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una clau de volta de tancament. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment de terra i pedruscall. A l'interior, hi ha dos dobles tinells superposats, dels quals destaca el de mà dreta i dos d'aïllats. Té dues espitlleres, orientades a l'est i a l'oest respectivament. Per darrera la barraca, mig amagada per la vegetació baixa des del capdamunt del turó, un rasot empedrat amb murs de 0,70 centímetres d'alçada per una amplada d'1,00 a 1,10 metres que s'adapta a l'orografia i que desguassa directament al torrent. Segurament al seu voltant hi ha tot un seguit de rases que recullen les aigües pluvials i les canalitzen per evitar l'erosió del terreny. | 08053-322 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6469200,1.8844400 | 407102 | 4611176 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45428-foto-08053-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45428-foto-08053-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45428-foto-08053-322-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14191. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45429 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Cal mantenir l'entorn net de vegetació per impedir que es malmetin amb les branques i arrels. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a tocar d'un corriol que transcorre entre el camí del Lledó i el de la Serra, al capdamunt de la carena, en terres del Grau. Al voltant hi ha una brolla incipient de romaní i a la dreta de la porta d'entrada un ginebró d'uns tres metres d'alçària. És una construcció robusta, de poca alçada, de planta circular, que mesura 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats són força irregulars, sense desbastar. Els més grossos es troben situats a la base, a l'interior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Destaquen els emprats per aixecar els muntants o brancals i la llinda exterior, de tipus monumental. Té una porta petita, orientada al sud, amb dues llindes; la interior presenta una esquerda. Els brancals són rectes, amb la pedra més ben desbastada. Mesura 0,85 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,70 i els 0,85 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment exterior característic de terra i pedruscall, amb sèdums al damunt que retenen la terra i n'impedeixen l'erosió. A l'interior, hi ha un tinell molt planer aprofitant la construcció de la volta També té una espitllera orientada al sud-est. | 08053-323 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6522500,1.8847300 | 407134 | 4611768 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45429-foto-08053-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45429-foto-08053-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45429-foto-08053-323-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14353. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45430 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-16 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca, de pedra seca ubicada a l'extrem d'una feixa conreada de secà, a mà dreta del camí asfaltat de la Font del Lledó. Aquest indret és conegut amb el nom de la Planelleta. S'hi accedeix des de Sant Vicenç de Castellet, deixant el camí del Pedró a mà dreta i agafant el carrer de mà esquerra. No es tracta de la barraca característica, sinó d'un cobert parcialment adossat al marge esquerra de pedra seca. És de planta quadrangular amb la coberta a un sol vessant; mesura 4,60 per 4 metres respectivament. L'alçada és de 2,50 metres. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a gran, de factura força irregular amb les cantoneres majoritàriament desbastades. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La pedra seca, sobretot pel que fa a la façana està lligada amb morter de calç i s'ha arrebossat en alguns indrets. La porta, feta de taulons, està orientada al sud-oest, amb una llinda de fusta. Mesura 1,80 metres d'alçada per una amplada 0,80 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta està feta a partir de 6 bigues de fusta que aguanten una solera de llates de fusta reaprofitades de caixes (algunes de procedència francesa, cap a Barcelona). Al damunt s'hi ha col·locat modernament una coberta de fibrociment. A mà dreta d'aquesta construcció s'ha afegit un mur de totxo foradat que ha permès allargar el cobert per a emmagatzemar-hi contenidors d'aigua. | 08053-324 | La Planelleta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6534800,1.8693700 | 405857 | 4611921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45430-foto-08053-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45430-foto-08053-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45430-foto-08053-324-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45431 | Cisterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-0 | XVIII-XIX | Cisterna ubicada al pla de la Panelleta, accedint des de Sant Vicenç de Castellet, deixant el camí del Padró a mà dreta, i agafant el camí de la Font del Lledó a mà esquerra. Només pujar el carrer asfaltat, a mà dreta hi ha una feixa conreada de secà, amb una barraca amb cobert de fibrociment. Al costat de la construcció hi ha un regueró que recull les aigües d'escorrentia. El regueró es troba entre el pla d'ametllers i el tros de terra conreat amb secà. La cisterna està construïda amb lloses de pedra i arrebossada amb morter. És de planta rectangular. Mesura 1,70 metres de llargària per 0,80 metres d'amplada i 0,90 metres de profunditat. La coberta s'ha tancat amb varies lloses de pedra disposades horitzontalment, deixant la boca al descobert. | 08053-325 | La Planelleta | Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o bé que una bèstia caigui dins, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia. També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la 'bouillie bordelaise' és originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització. | 41.6533200,1.8694700 | 405865 | 4611903 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45431-foto-08053-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45431-foto-08053-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45431-foto-08053-325-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La cisterna es tracta amb tota seguretat d'un element d'aprofitament d'aigua relacionat amb la barraca ubicada a una trentena de metres, per sobre del regueró. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||||
| 45432 | Arneres del torrent del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arneres-del-torrent-del-padro | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La seva qualitat i raresa en fan un element patrimonial de primer ordre que cal preservar, restaurar i protegir. Cal desbrossar abans que no sigui massa tard la vegetació que l'està començant a envair. | Conjunt d'arneres ubicades en els marges de dues feixes, probablement en desús, a mà dreta del torrent del Padró. Per accedir-hi cal arribar fins al barri que dona accés al Padró. La feixa queda per sobre mateix del torrent del Padró, a tocar d'un forn d'obra, que probablement era possessió del mas Padró. En aquest indret, el torrent és tot ell una llosa perfectament plana, i per tant, de fàcil accés i proximitat per aconseguir l'aigua necessària per fabricar els maons i altres elements constructius. Es tracta de dues fileres molt ben estructurades: a la part superior, 14 arneres de tronc i a la part inferior, 5 arneres d'armari construïdes en un mur de pedra seca de 2,50 metres d'alçada per 10 metres de llargària. Les pedres estan ben desbastades per proporcionar una estructura perfectament plana, i sòlida. El mur està orientat a migdia, per tal d'aprofitar al màxim les hores de sol. Les arneres de la part superior estan perfectament alineades. Estan separades entre elles per pilars de pedra perfectament col·locats. El sostre està realitzat amb varies lloses planes, (de tres a quatre) reforçades per dues capes més de llosa plana. Al damunt hi ha una capa d'uns trenta centímetres de terra. La profunditat és d'1,20 metres per una amplada de 0,30 a 0,40 metres i una alçada de 0,55 metres útils. Al dessota, hi ha un total de cinc arneres d'armari. La part superior té una llinda de tancament que alhora suporta l'entrada de les de tronc. Cadascuna d'elles mesura 1,10 metres d'alçada per un d'amplada i 0,45 metres de fondària. | 08053-326 | El Padró | Les arneres construïdes aprofitant els marges de pedra seca són el testimoni d'una arquitectura popular que relaciona l'home amb l'aprofitament dels recursos naturals i l'economia de subsistència. En un indret on la pedra era el material de construcció per excel·lència no hauria de ser estrany trobar murs de pedra seca o baumes emprats per tenir-hi arneres. Malauradament n'han quedat molt poques d'aquestes construccions. Els processos de mecanització del camp o l'abandonament de les terres de conreu, han esborrat algunes de les construccions més representatives de l'arquitectura popular rural. Podríem considerar que les primeres arnes a més dels eixams localitzats a la natura haurien pogut estar troncs d'arbres buidats com l'escorça de suro, en el sentit més rudimentari. Les tècniques s'haurien perfeccionat amb el pas dels segles per tal d'aprofitar al màxim la mel i la cera. Moltes cases i masos tenien arnes per al consum familiar, procurant-se els eixams silvestres i semi-domesticant les abelles. Durant el procés de construcció dels murs calia tenir molt present les dimensions de les arnes i la tipologia per tal de poder-les encabir correctament. L'arna podia ser feta amb el tronc buidat d'un suro, com en queden encara al Maresme i al Vallès, de canya o de sarga i també de fusta, aprofitant una portadora vella, o una capsa de llauna. Amb aquestes construccions es podien protegir les abelles i la mel no només de les inclemències del temps sinó també d'alguns depredadors, ja que emprant aquest sistema només quedava al descobert la cara exterior de l'arna amb els forats d'entrada i sortida de les abelles. | 41.6536300,1.8644100 | 405444 | 4611943 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45432-foto-08053-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45432-foto-08053-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45432-foto-08053-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'extrem occidental de la feixa superior, on encara queda algun ametller mig sec, hi ha un muret d'un metre d'alçada amb tres arneres més, més petites en no massa bon estat de conservació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45433 | Forn d'obra del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-padro | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVIII-XIX | La part superior ha estat colgada amb terra. | Forn d'obra ubicat a l'extrem d'una feixa ubicada a mà dreta del torrent del Padró, molt a prop del mas. Per accedir-hi cal arribar fins al barri que dona accés al Padró. La feixa queda per sobre mateix del torrent del Padró, a tocar d'un mur de pedra seca que conté varies arneres. En aquest indret, el torrent és tot ell una llosa perfectament plana, i per tant, de fàcil accés i proximitat per aconseguir l'aigua necessària per fabricar els maons i altres elements constructius. Del forn es veu un mur d'un metre d'alçada amb un arc de descàrrega i la boca de la fogaina parcialment colgada. Al damunt, amb els murs rubrefactats, bona part del laboratori on es coïen les peces. El mur de pedra que recobria aquesta part del forn ha caigut i es troba amuntegada al davant mateix. Al costat mateix del forn, per la seva banda esquerra hi ha una zona arraconada del torrent, que la vegetació impedeix veure si hi havia cassoles naturals a la solera del torrent o alguna mena de dipòsit per emmagatzemar aigua i treballar el fang. | 08053-327 | El Padró | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6536200,1.8643100 | 405436 | 4611942 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45433-foto-08053-327-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45433-foto-08053-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45433-foto-08053-327-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al voltant del forn es localitzen nombrosos trossos de teula àrab i maó pla. Es podria conservar la construcció netejant i excavant la boca, consolidant les restes al mateix temps que les arneres que estan a tocar. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45434 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-17 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada per sota un marge, entre dues propietats. Per accedir-hi cal entrar pel municipi de Sant Vicenç de Castellet, i seguir el carrer que discorre paral·lel a la línia fèrria de Manresa a Barcelona fins a passar can Teta, que ens quedarà a mà dreta. Una mica més endavant en un giravolt, passarem per sota un pont i caldrà agafar el camí dret que mena directament a una casa. La barraca està al darrera, per sota un marge, arran del camí que baixa al torrent del Padró. Es tracta d'una barraca, construïda a l'extrem d'una feixa marjada d'oliveres, a tocar de la carena. Està parcialment excavada per sota el marge. L'eixamplament del camí que hi ha per sobre mateix ha fet baixar més terra del compte, però la barraca s'aguanta en perfecte estat de conservació. És de planta circular; mesura 1,85 metres de diàmetre interior. Les pedres emprades en la construcció són de mida gran a petita, de factura força regular i majoritàriament desbastades. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'oest, amb una doble llinda plana, monumental i els brancals rectes, amb la pedra molt més gran que en la resta de la construcció. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada mínima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra i pedruscall, amb el voladís es conserva en molt bon estat. Té una espitllera orientada al sud-oest Al darrera mateix neix un filat que separa dues propietats i que baixa fins a tocar el torrent del Padró. | 08053-328 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6540400,1.8645200 | 405454 | 4611989 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45434-foto-08053-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45434-foto-08053-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45434-foto-08053-328-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45435 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-18 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Té alguns pegats de morter a la corona exterior per consolidar algunes de les pedres, sobretot a nivell dels brancals. Tant l'interior de la barraca com l'exterior està molt brut i caldria netejar l'indret de dipòsits de fibrociment i altres materials, ja que desmereixen l'entorn. | Barraca, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta cal Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa en direcció al Padró. El camí de terra va resseguint el torrent de can Joan Domingo (agafa el nom de la casa més important d'aquesta zona). Abans de travessar el torrent, en un giravolt força pronunciat, cal entrar per un barri a mà dreta i resseguir el marge fins a trobar unes escales de pedra que baixen fins a la mateixa construcció al davant de la qual hi ha una figuera. Està integrada al marge, aprofitant la roca natural amb l'eix paral·lel al mur. És de planta circular, integrada al marge, aprofitant la roca natural, amb l'eix paral·lel al mur. Mesura 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana, i els brancals rectes, més ben desbastats. Un parell de frontisses que aguanten la porta de fusta, senzilla feta amb taulons i un passador per tancar. Mesura 1,55 metres d'alçada per una amplada de 0,80 metres. Té marxapeus fet amb morter. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Tant el voladís com el cobriment de terra es mantenen intactes. Entrant a mà esquerra hi ha un tinell construït en el naixement de la volta. No s'observa cap espitllera. Per la part posterior, aprofitant l'escaire que fa la barraca i el mur de pedra seca, hi ha un fumeral. | 08053-329 | Torrent de can Joan Domingo | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6559300,1.8662200 | 405598 | 4612197 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45435-foto-08053-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45435-foto-08053-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45435-foto-08053-329-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.Al davant de la porta hi ha el que sembla un abeurador pels animals, però es tracta d'un petit hivernacle casolà per a sembrar planter. Uns metres més endavant hi ha una petita cinglera aprofitada per a l'extracció de pedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45436 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-19 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada en la seva pràctica totalitat. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a tocar del corriol, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. La barraca es troba en el vessant orientat al sud-est del turó de Can Joan Domingo. És de planta quadrangular, però malauradament només en resta la planta amb una alçada màxima d'un metre d'alçada. L'interior mesura 1,80 metres per 2,20 metres de costat i la porta estava orientada al sud. Els murs tenen una amplada de 0,50 metres La coberta ja fa temps que ha caigut, i un pi blanc creix al seu interior. La brolla aviat l'haurà engolit. | 08053-330 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6550900,1.8720300 | 406081 | 4612097 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45436-foto-08053-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45436-foto-08053-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45436-foto-08053-330-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45437 | Rec de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-de-vinya | XVIII-XIX | Construcció agrícola amb finalitat hidràulica, d'abastament d'aigua d'escorrentia feta amb pedra seca per tal de canalitzar-la recollir-la en alguna bassa o cisterna, probablement coronada amb una coberta de pedra o de volta de maó pla. El rec documentat està fet íntegrament de pedra seca. Té una amplada que oscil·la entre els 0,80 i 1,00 metres d'amplada per uns 0,50 a 0,60 metres de fondària. Aquesta canal té una llargària d'uns 0,50 metres aproximadament i va resseguint l'orografia del terreny, de manera paral·lela fins arribar a un indret on s'observa un amuntegament de pedres i gran quantitat de vegetació que fan impossible mirar si es tracta d'una cisterna o el mateix enderroc del rec. | 08053-331 | El Padró | 41.6555900,1.8719600 | 406076 | 4612153 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45437-foto-08053-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45437-foto-08053-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45437-foto-08053-331-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al final de la feixa s'ha localitzat una antiga pedrera, no massa gran on es perd la construcció. | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||||
| 45438 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-20 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, pujant per un camí a mà esquerra ( un cop hem deixat el torrent del Sot Gran), resseguint una feixa d'ametllers força allargassada. Cal vorejar-la fins arribar a un terraplè. Un cop arribats a un revolt pronunciat cap a l'esquerra, cal deixar el camí per entrar a mà dreta en direcció a una alzina. La barraca, ensorrada, està ubicada al dessota del marge. Era de planta quadrangular, integrada en el marge. Malauradament només es poden veure els dos brancals, dels quals es conserven 0,60 metres. L'amplada entre ells és de 0,60 metres. En direcció est, resseguint el que queda de marge s'observen les restes d'una obertura, ben realitzada, en pedra, que serviria per endreçar les eines de mànec llarg, com el xapo o la perpalina. | 08053-332 | Serra de l'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6585100,1.8797900 | 406732 | 4612468 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45438-foto-08053-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45438-foto-08053-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45438-foto-08053-332-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45439 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-21 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha sofert un enfonsament parcial provocat pel creixement d'una mata | Barraca de pedra seca ubicada al vessant de migdia d'un turó de 320 metres d'alçada que conforma la Serra de l'Obaga Fosca, pel seu extrem més occidental. Des d'aquest indret completament rocós, i planer es pot veure tota la carena que mena al Lledó així com l'actual circuit automobilístic. S'hi pot arribar seguint la carena de la serra des del Lledó però també pujant pel camí del Grau, des de Sant Vicenç de Castellet, sense deixar-lo mai i en arribar a una solera de roca molt planera, voltar el turó per costat esquerra. La barraca es troba a cinc metres d'un dipòsit modern, fet de formigó, tapat, de planta quadrada que es veu des del camí. Al costat dret hi té un roure i a l'esquerra, un càdec de grans dimensions. Està adossada a un marge de pedra seca caigut no fa pas massa temps. És de planta quadrada, de 2,70 metres de costat (mesures preses a l'exterior). La porta d'accés, ben centrada a la façana, ha estat parcialment tapiada fa poc temps amb pedres provinents del mateix enderroc. Té doble llinda, amb una lleixa i mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,45 centímetres. El gruix dels murs conservats és de 0,55 metres. A l'interior hi ha un petit tinell, entrant a mà esquerra i una espitllera orientada al sud-oest. La coberta no conserva el voladís i ha sofert un enfonsament parcial provocat pel creixement d'una mata (Lentiscus pistacia). A mà dreta de la façana principal hi ha un roure que creix ufanós i que ja ha provocat l'enderroc d'una part important de la corona exterior. | 08053-333 | Serra de l'Obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6571300,1.8779300 | 406575 | 4612317 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45439-foto-08053-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45439-foto-08053-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45439-foto-08053-333-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45440 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-22 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | És una barraca molt ben conservada, amb la pedra ben treballada. Malauradament ha perdut el recobriment de terra per manca de manteniment i amb el pas del temps això ha comportat que un parell de lloses del voladís, tant imprescindible per evitar les filtracions d'aigua de pluja cap a l'interior, es desprengui, amb el conseqüent moviment del pedruscall. Valdria la pena, donada la qualitat constructiva i l'estat de conservació, que es prenguessin les mesures adients per a conservar-la. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant occidental de la Serra de l'Obaga Fosca, pujant per un camí a mà esquerra ( un cop hem deixat el torrent del Sot Gran) resseguint una feixa d'ametllers força allargassada. Cal vorejar-lai continuar el mateix camí fins arribar a una solera de roca molt planera. Allí, a mà esquerra mateix neix un corriol per on hi transiten les motocicletes cros. Només agafant-lo ja es pot veure la barraca gairebé arran de camí. Te una filera de rocs disposats al davant mateix, com si la protegissin. És de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,10 metres. Està molt ben executada, amb la pedra molt ben desbastada i rejuntada. Tots els carreus són aproximadament de la mateixa mida i estan calçats amb pedruscall en forma de falca, introduïts a cops de mall o maceta per consolidar la construcció. La porta està orientada al sud, amb una única llinda plana, una lleixa al damunt i els brancals rectes, lleugerament inclinats cap a l'interior. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. El voladís es manté gairebé tot sencer a excepció d'un parell de lloses, mentre que el recobriment de terra tant característic d'aquestes construccions ha desaparegut Té una espitllera orientada al sud-est. Havia tingut una portella de fusta collada al brancal dret. | 08053-334 | Serra de l'obaga Fosca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6587200,1.8788500 | 406654 | 4612493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45440-foto-08053-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45440-foto-08053-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45440-foto-08053-334-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45441 | Barraca del pla del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-riu | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat tenir una lleugera inclinació cap a l'esquerra, la barraca es conserva en molt bon estat. Una neteja interior seria aconsellable i podar les branques dels lledoners perquè no la malmetin. Caldrà però pensar en l'opció de tallar el tronc del lledoner que es reposa gairebé al costat del mur deixant-lo com contrafort ja que la seva proximitat està afectant a l'estabilitat. | Barraca de pedra seca ubicada en el pla del Riu, una zona cultivable situada al vessant dret del riu Llobregat, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i de Barcelona a Lleida. Per accedir-hi, des de la carretera C-55, s'ha de sortir a Sant Vicenç de Castellet i un cop arribats a la rotonda, fer el gir en direcció al polígon industrial el Pla del Riu. Cal resseguir el riu Llobregat, pel seu marge dret, en direcció a la resclosa de la fàbrica de Can Serra. La barraca es troba a mà dreta, en un revolt, envoltada de lledoners, entrant per un camí de terra que parteix dues planes conreades de cereals. La línia d'alta tensió passa per damunt. | 08053-335 | Pla del Riu | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6556100,1.8595300 | 405041 | 4612168 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45441-foto-08053-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45441-foto-08053-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45441-foto-08053-335-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45442 | Barraca del pla del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-riu-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat no conèixer l'estat real de la coberta, a l'interior, la cúpula sembla estar en bon estat. Tanmateix, és del tot aconsellable, netejar l'interior de la barraca i podar totes les branques perquè no l'acabin enfonsant. | Barraca de pedra seca ubicada en el pla del Riu, una zona cultivable situada al vessant dret del riu Llobregat, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i la del ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida. Per accedir-hi des de la carretera C-55 s'ha de sortir a Sant Vicenç de Castellet i un cop arribats a la rotonda, fer el gir en direcció al polígon industrial el Pla del Riu. Anirem resseguint el riu Llobregat pel seu marge dret en direcció a la resclosa de la fàbrica de Can Serra. La barraca es troba a mà dreta, en un revolt, envoltada de lledoners, entrant per un camí de terra que parteix dues planes conreades de cereals. La línia d'alta tensió hi passa pel damunt mateix. És de planta quadrangular, construïda damunt de la roca i adossada a un marge de pedra. Mesura 3,70 per 2,28 metres de costat (mesures preses a l'exterior). Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita , de factura força regular amb les cantoneres arrodonides o pedra sense desbastar. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta és molt estreta, amb una doble llinda. Mesura 1,20 metres d'alçada per 0,50 metres d'amplada. Té una portella feta amb taulons que s'obra cap a l'interior i marxapeus de pedra. Està orientada al sud-oest. El gruix dels murs és de 0,50 metres. La coberta no es veu massa degut a un immens garric que creix des de la part posterior de la barraca, però està realitzada amb una falsa cúpula closa amb clau de volta. A l'interior hi ha un parell de tinells, no massa grans i una espitllera orientada al nord-est. Davant mateix hi ha un banc de pedra sense respatller. Tot el voltant de la porta ha estat rejuntat amb morter. | 08053-336 | Pla del Riu | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6555300,1.8595500 | 405042 | 4612159 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45442-foto-08053-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45442-foto-08053-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45442-foto-08053-336-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45443 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-4 | SERRA, Rosa; CASALS, Lluís (2000). Colònies Tèxtils de Catalunya. Ed. Angle Editorial i Caixa Manresa, Barcelona. http://industriatextilsvc.blogspot.com.es/2013/11/can-serra.html | XIX-XX | Les colònies tèxtils han estat conjunts arquitectònics dinàmics que han anat evolucionant al llarg de la seva història. Presenten nombrosos edificis que mostren l'època i com vivia la gent. Les darreres dècades del segle XX van anar veient el tancament progressiu de les fàbriques a causa de la crisi en aquest sector. En alguns indrets els treballadors han pogut adquirir els pisos i la colònia ha continuat essent una entitat de població ja totalment desvinculada de la indústria que la va originar. En el cas de la colònia de can Serra o Serramalera, lamentablement es va abandonar, i ha entrat en un procés de deteriorament. Un bon ús d'aquest espai seria la reconversió en centre d'interpretació per tal de donar a conèixer la història i els valors del que van ser aquests indrets en un passat no massa llunyà. | La fàbrica tèxtil de can Serra o Serramalera està situada al nord del terme municipal de Castellbell i el Vilar, en el pla de Sant Vicenç. El conjunt fabril està edificat a la llera esquerra del riu Llobregat, al nord del pont que connecta la carretera C-55 amb l'autopista C-16. El conjunt arquitectònic està format per l'espai productiu (la fàbrica, les infraestructures hidràuliques com la resclosa, la turbina, el canal, a més dels tallers, magatzems i oficines), un espai de residència i serveis, que seria bàsicament la colònia obrera, amb els habitatges per als treballadors i les seves famílies, els dels encarregats, a més dels equipaments per a serveis i un cafè, o forn, horts, corrals, camps de conreu i escola) i finalment l'espai de domini amb els edificis més simbòlics, com la torre de l'amo amb el mur clos i una capella. En aquesta colònia, tots aquests espais es troben determinats per l'orografia del terreny. La resclosa, el canal i la fàbrica, se situen en el nivell més baix, arran de riu. L'edifici fabril està construït damunt de la roca, aprofitant el desnivell del marge. La nau industrial consta de quatre nivells. La coberta és a dues aigües, de teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les obertures estan perfectament alineades i simètriques. Es tracta de grans finestrals que proporcionen el màxim de llum a l'interior. L'entrada es fa per la façana de llevant que es troba en el segon nivell, a causa del fort desnivell del terreny. Integrada a la nau, hi trobem l'espai destinat a capella. A la façan hi destaca el portal d'entrada, més ample que la resta de portes. En el ràfec hi sobresurtia un campanar de cadireta, amb una única campana. La torre de l'amo és de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre vessants i una torreta amb teulada piramidal al capdamunt. La composició de les façanes es forma a partir de tres eixos de verticalitat, on s'instal·len finestrals i balconades, tres a cada nivell. El balcó o balconada en l'eix central. La xemeneia és de maons i de secció quadrangular. Està una mica inclinada. També es conserva la sala de calderes, que es trroba entre la fàbrica i la torre de l'amo. El primer bloc de pisos de la colònia era a tocar de la fàbrica. Es va enderrocar posteriorment i cap allà els anys seixanta del segle passat, se'n va construir un de nou per als treballadors majoritàriament immigrants. El cos central té planta baixa amb quatre pisos i als laterals, de manera totalment simètrica hi ha una planta baixa amb dos pisos, per donar uniformitat al conjunt. La teulada és a doble vessant, en teula àrab. Està construït de manera senzilla, amb maó a la planta baixa, pedra a les quatre cantoneres, i uns ulls de bou fets de maó pla per donar llum a les escales. A tocar d'aquest edifici, també s'hi varen construir unes escoles per als fills dels treballadors. És petit, d'una sola nau amb la coberta a un sol vessant, construït amb maó pla i formigó. | 08053-337 | Pla de Sant Vicenç | La fàbrica es construeix en terres del mas Padró, l'antic mas Franquesa del terme de Castellbell i el Vilar. Quan al segle XIX, Isidre Padró, mor, deixa en testament totes les seves pertinences a la seva filla, Maria Padró i Divins, la qual es casà, a l'edat de disset anys, amb Marià Calsina i Ribalta. Els nous propietaris del mas Padró van sol·licitar vers l'any 1870 'la concessió d'un salt d'aigua del riu Llobregat per tal de construir-hi una fàbrica de filats i teixits'. Mentre esperaven l'autorització, es pactà la venda de dita concessió a Joan Serramalera i Constantí, així com les terres necessàries per a la construcció de la fàbrica. El 20 de maig de 1871 signaren l'escriptura de venda de dues quarteres de sembradura: 'en la casa de camp anomenada Padró del terme del Vilar, Partit Judicial de Manresa, a vint de maig de mil vuit-cents setanta-u, sàpigues que Marià Calsina i Ribalta, de edat trenta-quatre anys, y Maria Padró y Divins, de edat vint y set anys, cònjuges, propietaris... venen perpètuament a Joan Serramalera i Constantí, fabricant, casat i veí de la ciutat de Manresa, d'edat cinquanta-dos anys, una terra part rocam i part vinya de cabuda dues quarteres de sembradura de blat'. El preu fou de 2.500 duros i els venedors li van donar pedra i sorra, així com la facultat per construir una carretera 'de vint i dos pams d'ample'. Els amos del mas Padró tenien dret a quedar-se amb els fems i la brossa que produís la nova indústria. La finca on s'aixecà la fàbrica era de dues quarteres de sembrat de blat, de la propietat del mas Padró i situada al lloc anomenat la Font del Riu. La maquinària tèxtil fou adquirida a la societat John Summer i Companyia, de Manchester, per 42.813 duros, que Serramalera no va poder fer efectiva per manca de liquiditat, amb la qual cosa es veurà obligat a hipotecar la fàbrica a la recerca d'uns socis inversors: els germans Oller. Comença doncs a funcionar pels volts de l'any 1875 amb el nom d'Oller Hnos. y Serramalera.. A més dels batans, cardes i metxeres, Joan Serramalera adquirí 174 telers mecànics per teixir roba. Juntament amb la fàbrica es construirà la torre de l'Amo, una resclosa amb el canal de desviament per fer moure la turbina, i un conjunt d'habitatges, del que només en queda el perímetre, ja que es va enderrocar pel seu mal estat de conservació. A la torre de l'amo s'hi accedia pel vessant de migdia ja que tota ella estava envoltada per un mur perimetral de pedra amb una portalada gairebé al davant mateix de la torre. Als anys seixanta del segle XX una mica més lluny, es va construir un segon grup d'habitatges per a treballadors, amb una escola al costat, que encara es conserven, malgrat les destrosses que s'hi ha fet. L'any 1883 obtenen l'estatus de Colònia Agrícola i Industrial, exactament igual que les colònies del Borràs i el Burés. L'any 1908 tenia 5.500 fusos de filar cotó i l'any 1912 era en mans del mateix propietari. L'any 1917 constava com a propietari el senyor Jaume Sitjes i Riera. Sembla que entre els anys 1928 i 1934 (aquest darrer any, a causa d'un incendi) la fàbrica restà sense activitat i l'any 1936 hi havia instal·lada la indústria Filatures Avià SA. Aquell any 1936, adossada a la fàbrica hi havia la casa del director i, al darrera el bloc d'habitatges dels obrers, on hi vivien vint-i-tres famílies. La fàbrica va tancar definitivament l'any 1992. El darrer propietari de can Serra és el senyor Josep Maria Busquets, sense que aquesta tingui activitat tèxtil. | 41.6507400,1.8597400 | 405051 | 4611627 | 1871 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45443-foto-08053-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45443-foto-08053-337-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La llei de 1868 volia afavorir la creació de nous assentaments de població en zones deshabitades. Les tres colònies del municipi de Castellbell i el Vilar, can Serra, el Burés i el Borràs, van aconseguir l'Estatut de Colònia Agrícola i Industrial.La tercera foto ha estat cedida per un particular i és de l'any 1933. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||
| 45444 | Molí de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-comes | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. VALLS i PUEYO, Joan (1993). Els pous de glaç del terme de Castellbell i El Vilar, dins El Brogit, núm. 152. Febrer. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XVII-XX | Abandonat i molt deteriorat. | Antic molí fariner, ubicat a la llera dreta de la riera de Rellinars, en el seu pas pel municipi de Castellbell i el Vilar. Per accedir-hi cal agafar la carretera B-122 que uneix els dos municipis, en el punt quilomètric 19,100, a mà esquerra, just abans d'arribar al pont que passa per sobre de la riera. El conjunt arquitectònic consta de l'edifici moliner, la bassa, una sèquia amb sifó a tocar de la carretera, un cop passat el pont i les restes d'una resclosa, ubicades més amunt, a la desembocadura de la riera de Rellinars. L'edifici és de planta rectangular, excavat a la roca. Consta de la sala dels rodets, carcabà, obrador i estances per al moliner amb un total de tres plantes. La coberta és a dues aigües, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Els paraments alternen la pedra autòctona amb el maó. Les cantoneres estan més ben desbastades i escairades. La part més baixa de l'edifici, on hi ha el carcabà, té grans carreus de pedra irregular. S'hi accedeix des de la façana de migdia. Només entrar hi ha unes escales que volten excavades a la pedra, i es pot observar l'obertura per on travessava l'arbre. Dels rodets no en queda res. A mà dreta, una porta tapiada que comunica amb el riu. A la planta baixa destaquen dues obertures simètriques amb brancals, llinda i ampit de pedra força ben treballada. Les dues plantes superiors conserven una certa simetria, però a la banda dreta s'observen arcs escarsers fets de pedra a mena de plec de sardinell, que posteriorment es van tapar. De la bassa, de planta trapezoïdal, només se'n conserven alguns murs que mesuren 2,00 metres d'amplada, per 3,00 metres d'alçada i el pou, de poca profunditat, actualment taponat amb alguns rocs, (per sota de la porta que hi ha a la façana orientada al nord-est, dissimulat per la bardissa). | 08053-338 | Raval de les Comes / Riera de Rellinars | El molí Mansuet (nom del seu darrer propietari) és en realitat l'antic molí fariner de Les Comes, que es troba a les terres de l'heretat del mas Comesvelles. L'any 1666 n'era propietari del mas, el senyor Valentí Comesvelles, que també es declarà propietari del 'pou per a posar glas' que tenia al costat de la riera de Rellinars, construït entre els anys 1634 i 1666. (Segons Joan Masats, el pou, que ell encara havia pogut veure'n les restes, estava situat davant de cal Castelleret) El 27 de febrer de 1692 Josep Comesvelles, descendent d'en Valentí, obté l'autorització per fer construir el molí. L'any 1714 el ven a Josep Casasampera. Aquest decideix instal·lar-se a Piera amb el seu fill Joan i l'any 1752 revèn el molí a Valentí Padró. Entre els anys 1856 i 1867 el moliner de les Comes fou el senyor Valentí Bassó, el succeí Francesc Casas, que exercí aquell ofici fins a l'any 1897, i ho feia en un 'molino de represa ó cauce, de dos canales, moliendo menos de tres meses, con una piedra”. Segons una nota del 1881 al molí es molien 'centenos, maiz, etc”. Entre els anys 1912 i 1938 el moliner era Isidre Gibert i Vila, el fill del qual, Pere Gibert i Marimon, seguia amb aquella tasca si més no l'any 1950. Sembla que va acabar la seva activitat com a molí draper, emprat per a la producció de teixits a partir de diversos materials com el lli o la llana i que s'hi varen posar alguns telers. Les restes de la resclosa està situada a la desembocadura del torrent del Robert, anomenat també de les Canaletes. La rierada de l'any 1962 la va enderrocar. | 41.6430800,1.8786200 | 406612 | 4610756 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45444-foto-08053-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45444-foto-08053-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45444-foto-08053-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En un document consultat per Joan Valls, es diu que al costat del molí hi havia una peça de terra, situada a prop de l'Obaga del Pou de les Comesvelles, a tocar de l'hort de la Teularia, i que per tramuntana afrontava amb la bassa del pou de glaç. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45445 | Forn d'obra del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-grau | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVIII-XIX | Molt deteriorat per l'erosió, la fragilitat dels materials de construcció i la manca de protecció física. | Forn d'obra situat a la llera dreta del torrent de les Pasteres, que desaigua a la riera de Rellinars una mica més avall. Gairebé a tocar del forn travessa el camí de la Riereta, que puja fins el Grau. S'hi pot accedir passant pel corriol del darrera mateix del molí Mansuet. Està fortament emboscat, però la terrera que hi ha a tocar del forn, a mà esquerra, i la gran solera de pedra plana del torrent en delaten la seva existència. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular de 5,40 metres de costat i una alçada conservada de tres metres. A la façana principal, orientada al sud hi ha un enderroc de la pedra de recobriment del forn que gairebé ha colgat la boca de dues fogaines. Les dues tenen un doble arc superposat fet de maó pla, disposat a plec de sardinell. La volta interior també està feta amb el mateix material constructiu. La façana orientada a l'est conserva part de la porta d'accés a la cambra de cocció de les peces o laboratori, que mesura un metre d'alçada. Els murs interiors estan rubrefactats. | 08053-339 | Torrent de les Pasteres | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6446200,1.8785100 | 406605 | 4610927 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45445-foto-08053-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45445-foto-08053-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45445-foto-08053-339-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45446 | Mas a la carena de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-la-carena-de-comauba | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XVI-XVII | Els fonaments són la mateixa roca i no s'observen nivells estratigràfics. | A l'extrem sud-est de la Carena de Comauba, en un petit altiplà de 377 metres d'alçada, destaca un turó, a l'extrem sud, de 390 metres i un altre més septentrional de 381, on s'observen una sèrie de parets d'escassa potència i enderrocs. Per la banda de ponent hi ha el camí que mena al Lledó i al Raval del Clot i per la banda de migdia, el camí que mena a la Serra, en terme de Rellinars. Les restes consisteixen en una estructura quadrangular de dimensions considerables, que es divideix en dos àmbits, on les façanes oriental i occidental delimiten la zona amb més desnivell. S'observen basaments de murs realitzats amb pedra molt ben desbastada i escairada, que oscil·len entre 0,40 metres i 0,80 metres d'alçada per una amplada de 0,70 a 0,80 metres. Malgrat la vegetació, bàsicament brolla de romaní amb alguna alzina i herbassar, a l'interior de l'estructura s'observen varis murs divisoris. A la part oriental del turó es conserva una pica retallada en un sol bloc de pedra, de 65 centímetres de costat per 77 d'amplada. La vora mesura 12 centímetres d'amplada mentre que el fons mesura 13 centímetres per la part més altra i 8 per la més baixa, tenint en compte que és una pedra força fràgil, fàcil de treballar i un tros del lateral esquerra i la part frontal s'ha trencat com una llesca de pa. L'alçada aproximada de la pica és de 0,30 centímetres. | 08053-340 | Carena de Comauba | Entre els documents estudiats per Joan Valls, va localitzar el nom de dos masos: el mas Comauba o Comalba i el mas de Bernat Puig de Comauba. Ambdós haurien estat ubicats a la carena que porta el nom de Comalba o Comauba, que separa les fondalades del torrent de Can Padró i el torrent de les Pasteres. Del primer assentament se'n té notícia des de l'any 1212, mentre que el segon mas, apareix esmentat en un capbreu de 1328. Durant la realització del Mapa de Patrimoni, s'han localitzat restes de dues estructures de dimensions considerables situades a cada extrem de la carena. D'ambdues les restes conservades són minses, però les restes de ceràmica, i la presència d'una pica treballada a mà, deixa entreveure la possibilitat de que es tracti de masies molt antigues. El 12 de gener de l'any 1213 el mas Comalba i el mas veí del Lledó eren propietat de Montserrat de Castellbell, fill segon del castlà Guillem de Castellebell i d'Elisenda. El primer personatge de la nissaga Comauba és el senyor Bernat Comalba, que surt esmentat en un acte de venda el dia 29 d'agost de 1244. Els seus veïns, Ferrer Franquesa i la seva esposa Maria, venen a Ferrer Om la dècima del que es cobrava en el mas de Maimó Franquesa, en el mas Vilaseca i en el mas Soleràs de Castellbell i el Vilar. A principis de 1280, Ramon Franquesa, propietari del mas Franquesa (actual Can Padró), estableix al mateix Bernat Comalba un tros de terra ubicada a prop de les terres del seu mas i de les del seu veí Ferrer Lledó. Aquella propietat estava sota el domini d'Humbert de Rocafort, senyor del terme de Castellbell. Paral·lelament es parla d'un Simó de Comalba, casat amb Elisenda Sant Esteve. Aquest Simó, de vegades també surt esmentat com a Simó Puig de Comalba. Això donaria peu a pensar que a finals del segle XIII haurien existit dos masos diferents, el Comalba o Comauba i el Puig Comalba. El dia 4 de juny de 1293 Simó Puig de Comalba es compromet a pagar 66 sous a Maimó Lledó pel preu d'un bou de pèl vermell que li havia venut. En aquell acte es deixa constància de que el dia de Santa Maria del mes d'aogst pagaria 30 sous, per Tots Sants, 21 sous i la resta per Nadal. Ramon de Castellbell va ser fiador del deute. Un altre indici que fa pensar en dos masos diferents és un deute de dues lliures que Simó Puig de Comalba eixuga amb Bernat Figuera de Vallhonesta, i el dia 2 de setembre es compromet a pagar 23 sous a Berenguer Rovira, que era el preu estipulat per la compra d'un bou. En aquest acte el fiador serà el seu veí Bernat Comalba. El 1305 Simó Puig de Comalba i Elisenda lloguen per vuit anys el seu mas a Guillem i a Miquel Sant Esteve, pagesos de Marganell, que eren germans de la seva esposa Elisenda, amb la condició que haurien de pagar amb la meitat de la collita. L'hereu de de Bernat Comalba serà el seu fill Domènec, que es queda amb el mas i les terres, mentre que els altres fills treballaran a Manresa. L'hereu de Simó Puig de comalba serà en Bernat. Quan la jurisdicció de Castellbell passà a les mans de Jaume Desfar, es torna a fer un capbreu dels censos, com el de 1328. Així, el dia 19 de gener de 1370, es pot llegir que el mas Comalba estava habitat i afocat, mentre que el mas Puig de comalba estava deshabitat i per tant no feia cap foc. L'any 1431 la propietat del mas Comalba estava en mans de Margarida, muller de Bernat Comalba. El 19 d'agost de 1455 el notari de Manresa, Pere Vilella, va vendre a Bernat Sarroca, senyor del castell de Castellbell, la meitat de la dècima que rebia dels propietaris dels masos Comalba, Puig de Comalba, Rossell, Vilardell, Lledó de Dalt i Lledó de Baix. | 41.6571800,1.8875300 | 407374 | 4612312 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45446-foto-08053-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45446-foto-08053-340-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Que no s'observin restes de teules fa pensar en la possibilitat d'un desmuntatge manual de la coberta per ser reaprofitada.La poca ceràmica superficial fa difícil determinar-ne una cronologia gaire precisa. | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45447 | Fornal del camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornal-del-cami-de-la-serra | VI-IaC | Parcialmente escapçat en eixamplar el camí. | A la banda meridional del camí de la Serra, a l'alçada on es bifurca un corriol que s'endinsa en direcció nord i facilita l'accés a una antiga pedrera, s'ha localitzat el que sembla un fornal o cubeta de planta circular amb els límits rubefactats, característics d'aquest tipus d'elements. L'eixamplament amb màquina del camí ha deixat al descobert la secció circular; però en el tall del marge s'observa el límit superior de la cubeta. Les restes observades de la secció mesuren, 0,89 metres d'amplada màxima per 0,76 metres fins al retall del marge. Entre els dos encaixos retallats al marge hi ha una distància mínima de 0,56 metres (arran de terra) i una màxima de boca de 0,75 metres. Les restes del que en podríem dir paret estan totalment termoalterades, amb restes de capa d'argila rubefactada resultat de les diferents combustions i d'haver assolit temperatures elevades. Tenen el mateix gruix, aproximadament 5 centímetres de costat visibles. El de la dreta mesura 28 centímetres d'alcada per 20 centímetres el de l'esquerra. Durant la intervenció arqueològica no es va detectar cap element de cultura material. Per tant, la cronologia només la podrà delimitar unes futures anàlisis dels sediments recollits. La cubeta és de planta circular amb unes dimensions de 0'85 cm de diàmetre i una profunditat màxima conservada de 0'52. Entra al marge 14 cm i el rebaix de la màquina la va escapçar uns 10 cm. Les parets estan rubefactades amb un gruix d'uns 5 cm. En el fons de l'estructura es va documentar una acumulació de sediment amb abundant contingut de cendres, que es van recollir. D'altra banda, les pedres col·locades en el camí responen a la pavimentació d'un camí més antic. Tenia una amplada màxima de 2'40 m i s'ha verificat la seva presència en uns 11'40 m; en principi les pedres continuen en tots dos sentits del camí. | 08053-341 | El Grau | Descobert durant la realització del Mapa de Patrimoni Cultural i natural de Castellbell i el Vilar el 18 de febrer de 2017. El 28 de febrer de 2017 l'arqueòleg territorial de la Catalunya central del Departament de Cultura de la Generalitat visità el jaciment. Acompanyat d'un tècnic de l'Ajuntament, Genís Frontera i de Francesc Florensa, de l'empresa ATICS. Es decideix realitzar una excavació d'urgència que dirigirà José Manuel Espejo, el dia 18 de maig de 2017. | 41.6521100,1.8871400 | 407335 | 4611750 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45447-foto-08053-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45447-foto-08053-341-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La informació dels resultats de l'excavació i dues fotografies me les ha facilitat José Manuel Espejo Blanco, de l'empresa ATICS, al qui agraeixo la seva amabilitat. | 81 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | ||||||||
| 45448 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-22 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ensorrada en la seva pràctica totalitat | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres fins a trobar el camí de bast del Grau. Està construïda al capdamunt d'unes feixes estretes del vessant dret del torrent del Grau, que desaigua a la riera de Rellinars, per sota mateix de la línia elèctrica que baixa a mà dreta pel turó del Grau. Es tracta d'una construcció adossada a un marge de pedra seca mig enderrocat degut a l'abandonament i aparició de la vegetació característica de la brolla, amb una pineda incipient de pi blanc. Les restes conservades permeten veure que es tracta d'una construcció de planta quadrangular, de 3 metres de façana per 3,20 metres aproximadament de costat (mides preses a l'exterior). La porta, de la qual només es conserven els brancals, estava situada a l'extrem esquerra de la façana i mesurava 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,56 metres. Estava orientada al sud-est. | 08053-342 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6447900,1.8755300 | 406357 | 4610950 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45448-foto-08053-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45448-foto-08053-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45448-foto-08053-342-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45449 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-23 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | A l'interior s'observen lleugeres filtracions per degoteig que provoquen la formació de petites cassoletes al terra.Cal tallar o podar l'ullastre que neix arran de la corona esquerra, ja que les branques estan pressionant el mur i la coberta provocant el moviment estructural i la caiguda d'algunes de les lloses del voladís. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, per sota mateix de la façana orientada a l'est del mas Grau. Per accedir-hi, cal pujar pel camí de bast que comunicava la casa amb el camí de la Riereta. La barraca està construïda damunt de la roca, recolzada en el marge. Des del camí hi ha uns graons de pedra, fets amb lloses planes, molt ben col·locats que permeten salvar el desnivell natural del terreny. Es tracta d'una barraca molt ben construïda, com gairebé totes les que tenia la finca del Grau, amb la pedra molt ben desbastada i escairada. És de planta circular, de 2,40 metres de diàmetre interior. Els carreus estan tan ben treballats i col·locats que gairebé es fa difícil observar les falques de pedruscall. Té una porta orientada a l'est, amb una doble llinda plana superposada per repartir i equilibrar el pes de la volta. Els brancals són rectes, molt ben executats. L'alçada de la porta és d'1,43 metres per 0,75 metres d'amplada màxima i mínima interior de 0,67 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,50 i els 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta molt ben col·locada. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment característic de terra i pedruscall. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha un tinell, arran de terra. I un banc o jaç molt ben executat, a partir d'una doble filera de lloses planes que va d'un costat a l'altre del mur enfront del portal d'entrada. També disposa d'una doble lleixa interior aprofitant els espais deixats per les llindes interiors que reparteixen i equilibren el pes de la volta. Té una espitllera orientada al nord. | 08053-343 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6441100,1.8744600 | 406267 | 4610875 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45449-foto-08053-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45449-foto-08053-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45449-foto-08053-343-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45450 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-24 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat estar en un estat de conservació acceptable, necessita un desbrossament general per tal que les branques dels arbusts que creixen al seu costat no l'engoleixin, provocant el seu enfonsament. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en el vessant orientat al sud-oest del turó del Grau. Per accedir-hi cal vorejar el turó pel camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres, en direcció al mas Puig. Passat un revolt, a mà dreta, abans de trobar l'abocador de terres de la carretera E-9 C-16. La construcció està totalment envoltada de vegetació (bàsicament cirerer d'arboç i mata), damunt el marge del camí. És de planta quadrangular, construïda en un cap de feixa i adossada a un marge adaptant-se a l'orografia del terreny. Mesura 3,70 per 3,50 metres de costat (mides preses a l'exterior). Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta d'accés al seu interior està relativament ben centrada a la façana principal, orientada al sud. Destaca la llinda monumental que mesura 1,90 metres de llarg. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 metres. L'alçada és de 0,85 per una amplada de 0,75 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment característic de terra i pedruscall. A l'interior, hi ha un tinell i una espitllera orientada al nord-oest. | 08053-344 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6426600,1.8720500 | 406064 | 4610717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45450-foto-08053-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45450-foto-08053-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45450-foto-08053-344-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45451 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-23 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Els brancals han estat consolidats amb morter | Barraca de pedra seca ubicada en un cap de turonet entre el camí del Lledó o del Raval del Clot i el camí de la font del Lledó, per sobre del torrent del Padró. Des d'allí es veu una bona part del circuit automobilístic del Padró. Està envoltada per alguns roures i brolla de romaní. És de planta circular, de 2,18 metres de diàmetre interior. Està parcialment adossada al marge, aprofitant l'orografia del terreny. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada a l'oest amb una triple llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,76 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment exterior característic de terra i pedruscall. A l'interior, hi ha un tinell, arran de terra i una espitllera orientada al nord-est. A l'exterior, a mà dreta del portal d'entrada hi ha un banc fet de pedra. | 08053-345 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6556600,1.8819800 | 406910 | 4612149 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45451-foto-08053-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45451-foto-08053-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45451-foto-08053-345-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 | |||||||
| 45452 | Barraca del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cellers-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Per la seva especificitat constructiva, amb una passadís d'accés de 0,75 metres, quatre llindes i planta mixa caldria consolidar-la i habilitar un corriol d'accés per a la seva visita, juntament amb les que hi ha en aquest vessant del Cellers. | Barraca de pedra seca, d'aspecte robust, no massa alta, ubicada en el sector de Cellers, a mà dreta del camí de Cellers a les Comes. Per accedir-hi cal entrar des de la carretera B-122 en terme de Rellinars a la propietat del mas Cellers. Una part d'aquest vessant, orientat a migdia, pertany al terme de Castellbell i el Vilar. Cal vorejar la carena o enfilar-se pel dret degut a la brolla de romaní i altre vegetació arbustiva. És de planta mixta, integrada parcialment al marge de terra, amb la façana que mesura 1,80 metres, i l'interior de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són força grans, desbastats als brancals i cantoneres i falcats amb pedra més petita per donar estabilitat a la construcció. Destaquen els emprats en la construcció dels brancals i la llinda exterior, sobre tot el muntant dret i la llinda. La porta està orientada al sud-est, amb quàdruple llinda plana, desbastada, amb una lleixa al damunt. Els muntants són verticals, massissos. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima que oscil·la entre 0,45 i 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,75 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, però hi ha un enderroc provocat pel creixement d'un arbre al seu interior. A l'exterior, ha caigut gairebé tot el voladís. El muntant esquerra es recolza en una doble filera de roca molt ben desbastada que es podia fer servir de pedrís. | 08053-355 | El Cellers | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6458800,1.8890100 | 407481 | 4611056 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45452-foto-08053-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45452-foto-08053-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45452-foto-08053-355-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3338. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-25 03:03 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 165,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc