Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45098 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> | XX | <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> | 08053-1 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.6290900,1.8614200 | 405159 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45225 | Fons fotogràfic referent a Castellbell i el Vilar del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-castellbell-i-el-vilar-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XIX-XX | <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conté un total de 22 fotografies relacionades amb el municipi de Castellbell i el Vilar. Són imatges datades entre els anys 1890 i l'any 2000, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en dos fons diferents: els fons personals i les col·leccions fotogràfiques. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics que els mateixos autors o familiars han fet donació al centre. En el cas de Castellbell i el Vilar hi ha les fotografies de Camil José Guiu (1937-1991), Carles Fargas Bonell (1883-1942), Josep Maria Co i de Triola (1884-1965) i Rossend Flaquer i Barrera (1873-1944), socis del CEC. 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Germà Garcia Fernàndez (1942) i Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1951).</p> | 08053-128 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.6291100,1.8607600 | 405104 | 4609225 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45226 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Castellbell i el Vilar està format per cinc col·leccions diferents: 1. Col·lecció cartoteca: amb la referencia RM.23889 es conserva un mapa en color de 1880, a escala 1:25.000, amb el títol Camino de la Bauma a Manresa. Amb les referències RM.119693 i RM.119694 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. També s'inclouen en aquest grup, 4 fulls en paper polièster, a escala 1:5.000, sense toponímia de 50 x 70 cm procedents del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, amb data de vol de l'any 1967, amb número de registre, RM.97672 (núm. de full 282-112); RM. 97673 (núm. de full 282-113); RM. 97674 (núm. de full 282-113); RM.97675 (núm. de full 282-114). 2. Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967, a escala 1:22.000. Els fulls, un total de 14, d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. Els números dereferència són: RM.114806-363-03-14; RM.114807- 363-03-15; RM.114956; RM.114960; RM.114964-391-02-12; RM.115000-392-01-01; RM.115001-392-01-02; RM.115002-392-01-03; RM.115004; RM.115005 - 392-01-06; RM.115006 - 392-01-07; RM.115008 - 392-01-09; RM.115009 - 392-01-10; RM.115010 3. Fons Cuyàs: un total de 13 fotografies realitzades per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) de les quals, una fotografia realitzada d'una talla de Nostra Senyora de Castellet - Castellbell (RF.7072); l'ermita de Nostra Senyora de Castellet, (RF.7073); la torre del Castellet (RF. 7074); l'església de Castellbell (RF. 7075); l'església del vilar (RF.7076); el castell de Castellbell (RF.7077) (RF. 7078) i (RF. 7083); el pont (RF. 7079 i RF. 7084); la serra de Montserrat vista des de la Bauma (RF.7080); la serra de Montserrat (RF.7081); el tren (RF.7082). 4. Ortofotomapes en blanc i negre, realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Van ser realitzades l'any 1984 i editades en paper el juliol de l'any 1987. Es poden localitzar amb els números de registre següents: RM.10696; RM.10698; RM.10706; RM.10714; RM.10716; RM.10718 i RM.14067. 6. 26 ortofotos de l'àrea geogràfica de Castellbell i el Vilar realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Números de registre, RFSACE.411; RFSACE.412; RFSACE.413; RFSACE.414; RFSACE.415; RFSACE.416; RFSACE.417; RFSACE.1808; RFSACE.1809; RFSACE.1810; RFSACE.1811; RFSACE.1812; RFSACE.1813; RFSACE.1814; RFSACE.1815; RFSACE.1816; RFSACE.1817; RFSACE.1818; RFSACE.1819; RFSACE.1820; RFSACE.1821; RFSACE.1822; RFSACE.1823; RFSACE.1825; RFSACE.1828. | 08053-129 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6292700,1.8607800 | 405106 | 4609243 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45227 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de 6 fotografies procedents del Fons Salvany. La primera d'elles està titulada com a 'Entrada al Castell de Castellbell', realitzada l'any 1915 (núm. referencia SaP_278_03; la segona 'Església de Castellbell' realitzada l'any 1916 (núm. de referencia SaP_296_16); la tercera, 'Ruïnes del castell de Castellbell', de 1915 (núm. de referencia SaP_278_05); la quarta, 'Vista de Castellbell i el Vilar, de 1915 (núm. de referencia SaP_204_09); la cinqueña,'Vista del Castell de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_01); i la darrera,'Vista del Castell i de l'església de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_02). | 08053-130 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.6291300,1.8608900 | 405115 | 4609227 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional.Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45238 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). | 08053-141 | C. de Joaquim Borràs, 40 | L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. | 41.6292100,1.8606700 | 405097 | 4609236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||||
| 45239 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu | <p>VIGUÉ, Jordi (dir.) (1984).Castellbell i el Vilar; dins Catalunya romànica, vol. XI, El Bages, Barcelona, pàgs. 175 - 180</p> | XII-XIII | Ha perdut gran part de la policromia original i l'estucat, deixant la fusta vista. | <p>Mare de Déu romànica de la que no es coneix el lloc de procedència. La seva alçada és de 61 cm. Es tracta d'una imatge en majestat, sedent,damunt un tron amb el Nen sobre els genolls. Porta una túnica de coll rodó, de color porpra amb motius geomètrics de color negre. Per damunt hi passa un mantell que passant per sota el braç dret, li tapa la falda i els genolls. Un vel que deixa veure els cabells li cobreix en part el cap. El Nen va descalç i porta una toga a la manera romana. Ni el Nen ni la Mare de Déu porten corona. La composició hieràtica de les figures és pròpia de l'estatuària romànica. Però en aquest cas barreja elements propis del segle XII amb traços de principis del XIII. Les mans adquireixen una rellevància especial; amb l'esquerra protegeix l'infant i amb la dreta sosté la bola del món. El Nen mostra la Biblia amb la mà esquerra, i amb la dreta beneix.</p> | 08053-142 | Castellbell i el Vilar | <p>Ingresa en el Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898, catalogada amb el número 1249; procedent d'un lloc indeterminat de Castellbell.</p> | 41.6337900,1.8597300 | 405025 | 4609746 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45240 | Paper moneda de 50 cts de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-50-cts-de-lajuntament-de-castellbell-i-el-vilar | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | Paper moneda de 50 cèntims editat per l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. És de color marró, mesura 69 x 109 mm. A l'anvers hi ha l'escut local emmarcat per una sanefa molt ben decorada. Al costat esquerra, un gravat representant un teler automàtic amb el mecanisme de canvi, símbol de la vocació fabril de la població. Al mig, en un requadre, el següent escrit: Aquest ajuntament abonarà al portador 50 cèntims amb moneda de curs legal del Banc d'Espanya o bé de la Generalitat de Catalunya en virtut de l'acord del 22 de maig del 1937. Al revers, el valor de canvi està envoltat per unes orles. | 08053-143 | Castellbell i el Vilar | En la sessió municipal del 20 de febrer de l'any 1937 l'ajuntament, preocupat per la manca de fraccionari proposa la viabilitat de l'emissió de bitllets locals. El 22 de maig de 1937 s'acorda fer una emissió per un import d'11.500 pessetes, amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El Centre d'Administració Municipal de Barcelona els va imprimir, cobrant 34 pessetes el miler. L' 11 de desembre del mateix any, el consistori acorda retirar de la circulació tots els bitllets el mal estat i efectuar una nova emissió amb els mateixos valors, però aquesta vegada per un import de 17.500 pessetes. La impressió va anar a càrrec de la impremta Martí, Marí i Cia. de Barcelona. L'anvers dels bitllets està presidit per l'escut local sense cap altre motiu. Al costat esquerre del revers hi ha el pont gòtic sobre el riu Llobregat i al costat dret, una fàbrica amb la xemeneia fumejant. També es pot veure un fus evocant la tradició tèxtil de la població. El text del centre confirma el valor de canvi. El consistori també aprovà l'emissió de cartons de valors per 10 i 5 cèntims per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan escrits en llengua castellana, impresos per una sola cara i una sola tinta sobre un cartó de color diferent per a cada valor. | 41.6292400,1.8608600 | 405113 | 4609239 | 1937 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45240-foto-08053-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45261 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-2 | SANCHEZ, Pere (1996). Els gegants de Castellbell i El Vilar (capítol primer); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 190, maig de 1996, pp. 13. SANCHEZ, Pere (1996). Els gegants de Castellbell i El Vilar (capítol segon); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 194, setembre de 1996, pp. 7. SANCHEZ, Pere (1996). Els gegants de Castellbell i El Vilar (últim capítol); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 195, octubre de 1996, pp. 12 i 13. https://www.facebook.com/Gegants-Castellbell-i-el-Vilar-363243440451417/ | XX | La parella de gegants de la població s'anomenen Pepet i Roseta, als qui acompanya el gegantó Jaume. El Pepet és un pagès rabassaire de la primera meitat del segle XX. La Roseta és una obrera d'una de les fàbriques tèxtils de la població, coetani del Pepet, és clar. La parella representa la major part de la població dedicada durant segles a la pagesia i a partir del segle XIX, molts a la fàbrica. En Jaume és un avi sense cap representació concreta. El Pepet i la Roseta són la darrera parella de gegants que va fer el reconegut mestre geganter Manel Casserras i Bois, abans de morir, l'any 1996. Tenen una alçada de 3,34 metres, però al Pepet cal afegir-hi 13 cm de la boina. El pes és entre 50 i 70 kg per ell i entre 30 i 50 per ella. Estan vestits pel mateix equip del Manel Casserras i són de cartró i fibre de vidre. En Jaume el van fer els membres de la colla gegantera de Castellbell i el Vilar. Els padrins de bateig són la Colla gegantera de Manresa i la Colla gegantera de la Seu d'Urgell. S'estrenen el dia 15 d'agost de 1996. Ballen música tradicional típica de les colles geganteres, amb gralles, caixes i tabals. Al poble ballen el 20 de juny i en d'altres dates puntuals i no fixades, en actes organitzats per l'Ajuntament o pel grup Cavall Bernat. També fan sortides, com a la Seu d'Urgell, El Pont de Vilomara i Rocafort, Monistrol de Montserrat, Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Moià, Rellinars, Vacarisses o Olesa de Montserrat. | 08053-164 | Castellbell i el Vilar | Creació de l'any 1996 i pagats per Josep Vilaseca i Atzet, fill de la masoveria de can Borràs, de Castellbell i el Vilar. Només posa una condició: que han de ser la viva imatge dels seus pares, el Pepet Vilaseca i la Roseta Atzet. | 41.6291800,1.8608300 | 405110 | 4609233 | 1996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45261-foto-08053-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45261-foto-08053-164-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Manel Casserras i Boix | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45291 | Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit | <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> | XIX-XX | <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> | 08053-194 | Av. del Pare Claret, 20 | <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> | 41.6334600,1.8536500 | 404518 | 4609716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45292 | Mapa del marquesat de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XVIII | El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. | 08053-195 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6422800,1.8583800 | 404925 | 4610690 | 1780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||||||
| 45366 | Fons del Museu Geològic del Seminari de Barcelona referent a Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona-referent-a-castellbell-i-el-vilar | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mill | <p>El fons paleontològic referent a Castellbell i el Vilar dipositat en el Museu consta de diversos fòssils. Però el fòssil més important és el sireni de Sant Cristòfol o com li diuen ara el de Montserrat, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina.</p> | 08053-269 | C. De la Diputació, 231 - 08007 Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 el Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació.</p> | 41.6395200,1.8192200 | 401660 | 4610427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El 23 de maig de 2013 es va presentar la restauració i instal·lació del sireni en la seva nova vitrina a la sala Cardenal carles del Museu, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Presidí l'acte mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari; mossèn Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president dels 'Amics del Museu' i Raúl Brito, president de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d'una breu oració per part de mossèn Nicolau, hi va haver un parlament a càrrec d' Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l'exemplar. Per a celebrar l'esdeveniment s'ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat. Acte seguit es van lliurar d'unes plaques d'agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l'exemplar; i a l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l'excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d'agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d'Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez. | 124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45609 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema | XX | Fa temps que no funciona i potser li manquen alguns elements. | Projector de cinema de 35 mm de la marca Pergam, model duplex. Funcionava amb carbons, un al davant i l'altre al darrera; i pertanyia a l'antic Casino Borràs, on s'hi projectaven pel·lícules. | 08053-512 | Carrer de Joaquim Borràs, 36-40 | Edifici destinat a l'oci dels treballadors de la fàbrica Borràs. S'inaugura per Pasqua de l'any 1922 amb cinema, teatre, cafè i sala de ball. Actualment és parcialment de propietat municipal, que està elaborant un projecte de rehabilitació. | 41.6290600,1.8612900 | 405148 | 4609219 | 1940 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45609-foto-08053-512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45609-foto-08053-512-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 45678 | Estendard de la 'Sociedad Coral La Amistad' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-sociedad-coral-la-amistad | VALLS i PUEYO, Joan (2017). El cant coral al Borràs; dins El Brogit,periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 421; abril de 2017, pp. 11 - 13. | XIX | Ensenya de la Societat Coral l'Amistat en forma de banderí, que a diferència de la tipologia més usual d'estendards que pengen d'una vara horitzontal que alhora penja d'una de vertical, aquesta penja directament de la vara vertical. Sobre un fons estampat amb motius vegetals de color blau turquesa es pot llegir 'Sociedad Coral la Amistad' amb lletres brodades en vermell. A sota, l'escut del municipi, i per sota el nom del municipi i l'any 1886, també brodat en vermell. | 08053-581 | C. de Joaquim Borràs, 40 | La Societat Coral La Amistad, fou fundada l'any 1886, al barri del Borràs. D'aquells primers anys de la seva vida ho desconeixem tot i tant sols es conserva l'estendard amb la data de la seva fundació. Els estatuts de la societat coral foren signats pels seus directius Rafael Palà i Ramon Pintó el 9 de desembre de 1899 i rubricats tres dies més tard per Eduardo Sanz, governador civil de la província de Barcelona. Coneixem un exemplar d'aquells 'Estatutos de la Sociedad Coral «La Amistad» de Castellvell y Vilar', impresos l'any 1902 a l'impremta del germans Viñals, situada al número 6 del carrer d'Urgell de Manresa. Un escrit adreçat al Govern Civil, el 29 d'agost de 1904, ens fa saber que el president de la societat del cor del Borràs era Pere Suñé i el secretari el senyor Francesc Pintó, els quals van formalitzar la inscripció de la societat, exposant que «habiendo organizado la junta provisional de esta Sociedad una agrupación obrera con caracter instructivo y recreativo y habiendo llegado el caso de legalizar los Estatutos que han de regirnos, acompañamos con las formalidades que exige la Ley de asociaciones el correspondiente duplicado, por lo que suplicamos la inscripción de la Sociedad en este Gobierno Civil». Tenien la seva seu en un local llogat a Jaume Playà, situat al número 16 del carrer del Borràs, i el dia 8 de setembre de 1904 van celebrar la sessió constituent sota la presidència de Pere Suñé. El primer en prendre la paraula fou Ramon Pintó, qui remarcà la necessitat de 'cultivar el arte del maestro Clavé, haciendo que sus piezas musicales prevalezcan en el canto'. Lluís Torres proposà la instal·lació d'una biblioteca 'instructiva para solaz de los socios y favorecedores'. Joaquim Talló i Josep Pintó va proposar que es passés a la votació dels càrrecs directius de l'entitat i foren elegits els següents: 'Pedro Suñé, presidente; Valentin Sala, vice-presidente; Francisco Pintó, secretario; Pedro Martí, contador; Magin Codina, tesorero; Jaime Gost, Joaquin Talló y Alberto Sierra, vocales, y andador Juan Oller'. El mes de juliol de 1907 n'era president el senyor Joan Pintó i tresorer Lluís Torres i els socis pagaven una quota de 0'50 pessetes mensuals, com ho veiem en els rebuts presentats pel soci Joaquim Talló, veí de la Bauma, que en aquella data havia estat expulsat de la societat coral. Aquest home va queixar-se al Govern Civil de l'actuació i mala gestió del president de la Societat Coral i, com en aquell moment el Talló era l'abandera't van instar-lo a que tornés la bandera a l'entitat. Els del govern van respondre-li que no hi tenien competència en aquells afers interns de les associacions. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1886 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45678-foto-08053-581-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 45679 | Estendard de la 'Sociedad Coral La Unión - La Bauma de Castellvell y Vilar' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-sociedad-coral-la-union-la-bauma-de-castellvell-y-vilar | GORDI, Rosa (2008). Els estendards del Casino de la Bauma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 322, abril de 2008, pp. 14 i 15. | XX | Estendard clàssic que penja d'una vara horitzontal que alhora penja d'una de vertical. Està fet de roba avellutada en vermell ribetejada amb una franja daurada. L'emblema central, en forma de rombe i sobre fons verd s'hi pot llegir 'LA UNION', brodat en daurat. Al centre s'hi veuen dues mans encaixades. Fora l'emblema i a la part alta de l'estendard, s'hi llegeix 'Sociedad Coral' i sota l'emblema: 'BAUMA DE CASTELLBELL Y VILAR'; també brodades amb lletres daurades. Per sota, l'estendard es fa més estret i hi ha brodat l'escut del municipi. A la part posterior, hi trobem brodat en groc l'any 1903. | 08053-582 | C. de Joaquim Borràs, 40 | En contraposició al Cor del Casino de la Bauma, controlat per l'amo de la fàbrica, els de la Unió eren els independents del barri i és trobaven a la seva seu social, a la casa que posteriorment coneixerem com a cal Picarrocs, la lleteria de la Bauma. Fou allí on possiblement s'originà la Colla de Bastoners de la Bauma, que reprengué les seves actuacions un cop passada la Guerra Civil, encara que per poc temps. Posteriorment, un dels seus components, el senyor Jaume Sánchez, després d'intentar infructuosament que els directius de la Capella de Música Burés l'ajudessin a revifar la tradició del Ball de Bastons, va començar a ensenyar-lo als alumnes de l'escola parroquial del Vilar, entre els anys 1961 i 1973, per convertir-se posteriorment en l'actual Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, que manté la tradició. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1903 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45679-foto-08053-582-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 45680 | Estendard del 'Cor de Castellbell y Vilar - Barri Burés' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-del-cor-de-castellbell-y-vilar-barri-bures | XX | Estendars del cor Clavé del Burés amb el nom del municipi en una banda i l'escut de Catalunya en l'altra, a sota del qual hi ha una sanefa floral. Sota el nom del municipi també s'ha brodat: 'ANY 1909'. En aquest costat la roba és vermella, mentre que a la banda de l'escut, el fons és groc/daurat. | 08053-583 | C. de Joaquim Borràs, 40 | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1909 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45680-foto-08053-583-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45680-foto-08053-583-3.jpg | Física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camparola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98|105 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||
| 45681 | Estendard de l''Orfeó del Casino de la Bauma' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lorfeo-del-casino-de-la-bauma | GORDI, Rosa (2008). Els estendards del Casino de la Bauma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 322, abril de 2008, pp. 14 i 15. J.M.Ll [Joan Masats Llover] (1993). L'estendard del Casino de La Bauma serà custodiat a l'Ajuntament; dins El Brogit, 161, novembre de 1993, pp. 3 -5. | XX | Brodat metàl·lic daurat, on hi figura un grup que representa la indústria, l'agricultura i la ciencia, l'escut de Castellbell i el Vilar i les muntanyes de Montserrat, combinat amb les quatre barres. Al damunt de l'estendard hi ha una arpa que sobresurt d'unes fulles i flors. Aquest estendard es treia al carrer el dia de Pasqua per presidir el cor de Caramelles del Casino i rivalitzava amb els cors de la Sociedad Coral La Unión, de la sala de baix, al mateix barri de la Bauma. | 08053-584 | C. de Joaquim Borràs, 40 | Fou confeccionat per la casa P. Jorba i Fills de Manresa, l'any 1911 per encàrrec del fabricant Joan Vial i Solsona, amo d'una de les fàbriques de la Bauma i un dels promotors del Casino. La inauguració oficial fou l'any 1911; la primera visita es va fer a la Moreneta, el 23 d'abril. Els components de la Junta i altres socis van pujar amb el Cremallera. Després de l'acte oficial es va fer un dinar a l'hotel Perelló i Busquets. L'any 1993, després d'estar molt de temps en un estoig de fusta en una habitació de nom 'La Secretaria', seguint les indicacions de l'article 27 del reglament intern es traspassa la custòdia a l'Ajuntament. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1911 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45681-foto-08053-584-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45681-foto-08053-584-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 45682 | Estendard de l''Orfeó La Formiga' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-lorfeo-la-formiga | VALLS i PUEYO, Joan (2014). Cant coral a Castellbell i el Vilar. Amb motiu del centenari de la Capella de Música Burés. (1914-2014); dins Dovella. Revista cultural de la Catalunya central. Tardor-Hivern 2014. | XX | Estendard ensenya de l'Orfeó La Formiga bellament decorat amb tons burdeos i crema. És allargat i sustentat per una vara vertical i agafat pel costat. Al dors es pot llegir 'ORFEÓ' a dalt, 'LA FORMIGA' a baix. Entremig, l'escut municipal amb corona i ornamentació vegetal geomètrica als costats. A la capçalera i als peus, sengles sanefes ornamentals amb motius vegetals. | 08053-585 | C. de Joaquim Borràs, 40 | El 1914 es funda el Cor de Caramelles del Burés, que no trigaria gaire en convertir-se en el reconegut Orfeó La Formiga, el precedent de l'actual Capella de Música Burés. L'article 1r dels seus estatuts diu: 'esta Sociedad tiene por objeto la instrucción y el recreo, entendiendose por recreo toda clase de diversiones que no afecten a la moral ni a determinadas personas. Un cop aquella Societat Coral es transformà en l'Orfeó La Formiga, 'ha representat tota la cultura, l'art i l'amor a Catalunya d'aquesta joliua barriada del Llobregat. Les seves melodies, filades primer modestament recloses sota el Montserrat, després escampades per la comarca ja rica de cançons, finalment en arribar al cap i casal de la nostra terra proclamaren als quatre vents, que ací en un reconet del Bages, ran del Llobregat i al peu de la muntanya de la Verge Bruna, en mig de quatre cases aplegades a l'entorn d'una colònia industrial, hi batega la més rica i pura espiritualitat'. Florenci Vila i Vilaseca era el fill dels hortolans de la fàbrica del Burés. Tenia una educació musical sòlida i quan van oferir-li la direcció del Cor La Formiga, va veure que havia de fer-ne un Orfeó. Durant més d'un any, el Florenci després de treballar tot el dia a l'horta de la fàbrica, pujava a Manresa, per perfeccionar-se al costat dels cantaires de l'Orfeó Manresà. L'herència que deixà Vila a Enric Gibert i Camins, fou immensa i aquest va multiplicar-la. Al temps que el valor artístic de l'Orfeó La Formiga arribava a una gran alçada, hi cantaven 90 veus, s'estimulaven els valors socials. Tot el poble se sentia identificat amb el seu Orfeó. El president, Josep Torras, deia que en cada llar del poble s'hi trobava un cantaire o un soci o tots dos alhora, i es donava el cas en més d'una casa que els pares i els fills eren cantaires i socis de l'Orfeó. El 10 de gener de 1930, es tractà la renovació de la junta, aleshores dirigida per Josep Torras, acordant-se la seva continuïtat, fins a aconseguir el permís per a traslladar-se 'al nuevo local que nuestros patrones los señores Dª Eulalia de Burés y su hijo D. Francisco han hecho construir para el Orfeón”. Parlem del Casino del Burés, una obra que calia agrair a les gestions fetes per la senyora Eulàlia Regordosa i Soldevila, esposa de l'amo de la fàbrica del Burés. Acabada la guerra, l'Orfeó La Formiga dóna pas a la Capella de Música Burés. Comencen amb actuacions de caire estrictament musical, fins el 8 d'abril de 1945 en què tornaren a cantar sota la batuta del mestre Gibert, a qui ajudava Francesc Vila. L'autorització governamental no arriba fins el 26 d'octubre de 1949, quan es constituí la nova junta de la Capella presidida per Enric Frontera i Torras. L'estiu de l'any 1956 van fer la seva primera sortida a l'estranger, participant al Concurs Polifònic Internacional 'Guido d'Arezzo”. Després van ser els cantaires de Castellbell i el Vilar, els que van convidar a les corals foranes a cantar en el nostre poble. Amb la col·laboració de la berguedana Coral Joventut Sardanista de Puig-reig, entitat de la que nasqué l'actual Polifònica de Puig-reig, la Capella de Música Burés va començar a partir de l'any 1980 a organitzar el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre. La Capella de Música Burés, és una entitat que al llarg de la seva història no ha oblidat la tasca pedagògica, contribuint a la formació musical dels infants de Castellbell i el Vilar, fent-los participar en la seva secció infantil, en l'Agrupació de Joves Percussionistes, en l'Escola de Música i, avui, en la recent constituïda agrupació del Cor Infantil La Formiga. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1915 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45682-foto-08053-585-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45682-foto-08053-585-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 45683 | Estendard de la 'Secció d'Infants Burés' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-seccio-dinfants-bures | VALLS i PUEYO, Joan (2014). Cant coral a Castellbell i el Vilar. Amb motiu del centenari de la Capella de Música Burés. (1914-2014); dins Dovella. Revista cultural de la Catalunya central. Tardor-Hivern 2014. | XX | Petit estendard, ensenya de la secció d'infants, possiblement de la Capella de Música Burés. A l'anvers es pot llegir amb lletres brodades de vermell 'SECCIÓ D'INFANTS' i a sota 'BURÉS'. Al mig un pom de flors. Tot sobre un fons amb motius vegetals. Al revers, té la mateixa estructura però es llegeix 'CASTELLBELL / Y VILAR'. | 08053-586 | C. de Joaquim Borràs, 40 | El 1914 es funda el Cor de Caramelles del Burés, que no trigaria gaire en convertir-se en el reconegut Orfeó La Formiga, el precedent de l'actual Capella de Música Burés. L'article 1r dels seus estatuts diu: 'esta Sociedad tiene por objeto la instrucción y el recreo, entendiendose por recreo toda clase de diversiones que no afecten a la moral ni a determinadas personas. Un cop aquella Societat Coral es transformà en l'Orfeó La Formiga, 'ha representat tota la cultura, l'art i l'amor a Catalunya d'aquesta joliua barriada del Llobregat. Les seves melodies, filades primer modestament recloses sota el Montserrat, després escampades per la comarca ja rica de cançons, finalment en arribar al cap i casal de la nostra terra proclamaren als quatre vents, que ací en un reconet del Bages, ran del Llobregat i al peu de la muntanya de la Verge Bruna, en mig de quatre cases aplegades a l'entorn d'una colònia industrial, hi batega la més rica i pura espiritualitat'. Florenci Vila i Vilaseca era el fill dels hortolans de la fàbrica del Burés. Tenia una educació musical sòlida i quan van oferir-li la direcció del Cor La Formiga, va veure que havia de fer-ne un Orfeó. Durant més d'un any, el Florenci després de treballar tot el dia a l'horta de la fàbrica, pujava a Manresa, per perfeccionar-se al costat dels cantaires de l'Orfeó Manresà. L'herència que deixà Vila a Enric Gibert i Camins, fou immensa i aquest va multiplicar-la. Al temps que el valor artístic de l'Orfeó La Formiga arribava a una gran alçada, hi cantaven 90 veus, s'estimulaven els valors socials. Tot el poble se sentia identificat amb el seu Orfeó. El president, Josep Torras, deia que en cada llar del poble s'hi trobava un cantaire o un soci o tots dos alhora, i es donava el cas en més d'una casa que els pares i els fills eren cantaires i socis de l'Orfeó. El 10 de gener de 1930, es tractà la renovació de la junta, aleshores dirigida per Josep Torras, acordant-se la seva continuïtat, fins a aconseguir el permís per a traslladar-se 'al nuevo local que nuestros patrones los señores Dª Eulalia de Burés y su hijo D. Francisco han hecho construir para el Orfeón”. Parlem del Casino del Burés, una obra que calia agrair a les gestions fetes per la senyora Eulàlia Regordosa i Soldevila, esposa de l'amo de la fàbrica del Burés. Acabada la guerra, l'Orfeó La Formiga dóna pas a la Capella de Música Burés. Comencen amb actuacions de caire estrictament musical, fins el 8 d'abril de 1945 en què tornaren a cantar sota la batuta del mestre Gibert, a qui ajudava Francesc Vila. L'autorització governamental no arriba fins el 26 d'octubre de 1949, quan es constituí la nova junta de la Capella presidida per Enric Frontera i Torras. L'estiu de l'any 1956 van fer la seva primera sortida a l'estranger, participant al Concurs Polifònic Internacional 'Guido d'Arezzo”. Després van ser els cantaires de Castellbell i el Vilar, els que van convidar a les corals foranes a cantar en el nostre poble. Amb la col·laboració de la berguedana Coral Joventut Sardanista de Puig-reig, entitat de la que nasqué l'actual Polifònica de Puig-reig, la Capella de Música Burés va començar a partir de l'any 1980 a organitzar el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre. La Capella de Música Burés, és una entitat que al llarg de la seva història no ha oblidat la tasca pedagògica, contribuint a la formació musical dels infants de Castellbell i el Vilar, fent-los participar en la seva secció infantil, en l'Agrupació de Joves Percussionistes, en l'Escola de Música i, avui, en la recent constituïda agrupació del Cor Infantil La Formiga. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45683-foto-08053-586-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45683-foto-08053-586-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||
| 45684 | Estendard del 'Sometent Armat de Catalunya de Castellbell y Vilar' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-del-sometent-armat-de-catalunya-de-castellbell-y-vilar | GORDI, Rosa (2008). El sometent a Catalunya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 321, març de 2008, pp 14-15. MASATS LLOVER, Joan (2003). Sometent, dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 274, desembre de 2003, p.21. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0211484.xml | XX | Estendard ensenya del Sometent de Castellbell i el Vilar, fet de vellut i seda amb brodats d'or. Porta les quatre barres sobre el fons de la bandera espanyola; i amb la imatge de Montserrat i la Moreneta encapçalant-lo sobre el lema del Sometent: 'PAU, PAU I SEMPRE PAU'. A sota, l'escut municipal de Castellbell i el Vilar. A les franges vermelles de la bandera espanyola s'hi pot llegir: 'SOMETENT ARMAT DE CATALUNYA / CASTELLBELL I EL VILAR'. | 08053-587 | C. de Joaquim Borràs, 40 | Organització de gent armada no professional creada en època moderna i inspirada en l'antic sagramental o sometent suprimit amb el decret de Nova Planta (1716). Durant la Guerra Gran, davant l'angoixosa situació de l'exèrcit, el capità general de Catalunya, comte de La Unión, ressuscità el sometent (1794), que fou novament actiu durant la guerra del Francès (1808-14), i que destorbà els atacs francesos davant Roses, Barcelona i Tarragona. Més o menys desorganitzat durant les guerres carlines, fou refet el 1855 per iniciativa dels grans propietaris rurals, amb el nom de Sometent Armat de la Muntanya de Catalunya, i adoptà el lema Pau, pau i sempre pau. Des d'aleshores tingué un caràcter de cos auxiliar d'ordre públic. La Primera República l'abolí novament (1873), però poc després fou restablert i resultà summament eficaç per a combatre els carlins, a la tercera guerra. El 1877 publicà una revista titulada Paz y Tregua, publicada en català (Pau i Treva) des del 1934. El sometent intervingué al costat de les autoritats en diverses ocasions, com en la detenció de Francesc Ferrer i Guàrdia (1909) a Alella (Maresme) i en l'acció contra vaguistes durant els anys que precediren la Dictadura de Primo de Rivera. Aquest decidí d'estendre el sometent a la totalitat de l'Estat espanyol, temptativa que no sobrevisqué la Dictadura (1923-30). A la fi de la Guerra Civil el sometent restà dissolt, fins que el 1945 fou reorganitzat amb criteris molt peculiars i amb la finalitat principal de combatre el maquis. L'organització del sometent a les ciutats es realitzà únicament damunt el paper. El 1978 el sometent fou desarmat i reduït a simple agrupació civil. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1911 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45684-foto-08053-587-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45684-foto-08053-587-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Una vegada a l'any passaven revista. Ho acostumaven a fer davant el mas Puig i acostumaven a fer un dinar de germanor. El toc de Somatent era quan les campanes avisaven d'algun perill: lladres, foc. Amb el tipus de toc es podia determinar si el perill era a llevant, ponent, sud o nord. | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 45703 | Fons patrimonial dels marquesos de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-dels-marquesos-de-castellbell | XII-XVIII | A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Per a consultar-lo cal demanar els lligalls del fons de Can Falguera, pertanyent a la secció de Diversos. El nom es degut a que es va respectar la denominació del darrer lloc on estava ubicat el fons documental, el palau Falguera, de Sant Feliu de Llobregat. Era un dels palaus d'estiueg dels marquesos de Castellbell, residents habitualment a la casa que tenien a la cantonada de l'actual Portal de l'Àngel i carrer de la Canuda de Barcelona. Són lligalls que contenen documentació redactada en pergamí i en paper, majoritàriament, classificada en diverses seccions, especialment representades pels principals cognoms que conformaren la nissaga: Desfar, Desbosc, Sarroca, Amat, Despalau, Planella, Vilallonga... Hi ha una important part del fons que correspon a la baronia de Maldà i una altra part del fons és conformada per diversos llibres enquadernats. | 08053-606 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6424300,1.8583500 | 404923 | 4610706 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||||
| 45704 | Estendard de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-purissima | XX | <p>Estendard dedicat a la Mare de Déu de la Puríssima que es preserva a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Està format per una vareta horitzontal col·locada a l'extrem superior d'una asta vertical formant creu amb aquesta d'on penja el drap amb la imatge de la Mare de Déu de la Puríssima i als seus peus, el castell de Castellbell i el Vilar amb la torre emmarcada per dues fulles de palma daurades a l'or. A ambdós costats de la imatge celestial de la Mare de Déu, com si es tractés de les portes d'una capelleta, hi ha un narcís blanc florit, símbol relacionat amb la puresa i els estels.</p> | 08053-607 | Església de Sant Vicenç de Castellbell | 41.6418200,1.8616600 | 405198 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||||||
| 45729 | Fons referents a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-comarcal-del-bages | VALLS i PUEYO, Joan (1984). Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942): un lusòfil català; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 50, abril del 1984. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Ignasi Ribera i Rovira, un castellvilarenc a Portugal; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 359, agost-setembre del 2011. | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi de Castellbell i el Vilar. destaquen els fons notarials dels segles XIII - XV. També conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres de Castellbell i el Vilar es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Cal destacar també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. A l'arxiu comarcal es conserven tres obres originals d'Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar 1880-Barcelona1942): 'El Jou'; 'La cortina verde', traducció de l'obra de teatre del portuguès Juli Dantas, i 'Vora les quietuds de la Llacuna d'Arêlho'. | 08053-632 | Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) | 41.6291500,1.8607000 | 405099 | 4609229 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||||
| 45762 | Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XI-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> | 08053-665 | Castellbell i el Vilar | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6418200,1.8616900 | 405200 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||
| 45763 | Fons procedent de Castellbell i el Vilar del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-castellbell-i-el-vilar-del-museu-comarcal-de-manresa | http://www.museudemanresa.cat | Als anys 70 del segle passat uns nens que juagaven al mas les Comes, localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa, ja que les originals les va adquirir la Fundació de Caixa de Manresa. | 08053-666 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 - Manresa) | El Museu Comarcal de Manresa, s'inaugura amb aquest nom i una renovada presentació de les seves col·leccions l'any 1977, després d'haver estat uns anys tancat. És un museu d'abast territorial comarcal per les seves col·leccions i pels serveis que ofereix. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s'hi exposen se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||||||
| 45145 | Alzina del camí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-puig | <p>VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015).El Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Castellbell i el Vilar: Zenobita edicions.</p> | <p>L'alzina (Quecus ilex subsp. Ilex) del camí del Puig està situada per sobre del camp de futbol, a mà esquerra pujant per l'antic camí que mena des de la masia cap el nucli urbà del Borràs. El camí s'inicia a partir de les antigues corts dels bens, que ara fa cantonada amb el carrer de Joaquim Borràs. Queda tallat per la plaça del Rei i l'avinguda de l'Esport i degut a la urbanització més moderna del sector cal anar a buscar el carrer dels Bastoners fins al capdamunt, on a mà esquerra torna a comunicar-se amb el camí que puja fins la masia del Puig. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. Mesura uns 12 metres d'alçada total per 12'6 metres de capçada, per 2'05 metres de volt de soca i 1'53 metres de volt de canó. El tronc està protegit per tres bancs de fusta, disposats en triangle, que permeten reposar al caminant, alhora que gaudir de les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat. Creix lleugerament inclinat. Des de ran de terra fins a la creu mesura 1'5 metres. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen dues branques potents que es van bifurcant (0'95 i 1'28 metres de diàmetre) formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida, amb les branques inferiors penjant, amb la qual cosa dona la sensació de que hagin d'anar a tocar al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</p> | 08053-48 | Camí del Puig | <p>Les alzines, com a element natural sovint destacable han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d'una propietat. En el cas del mas del Puig en tenim varies referències com el que es pot llegir en un acte de capbrevació celebrat a la casa que el marquès de Castellbell, Josep Amat i Junyent tenia al carrer Manresa, a Monistrol de Montserrat, el 3 de gener de 1727: 'Lo Honorable Francesc Puig, pages y de present Batlle de la parroquia de Nostra Senyora del Vilar, sufraganea de la parroquia de Sant Vicens de Castellbell, del bisbat de Vich... que ell dit confessant te y posseheix tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran a hon dit confessant fa sa continua habitacio y residencia, juntament ab altre mas dit lo mas Torras, dirruhit y desabitat, y á dit mas Ferran unit, y aglevat (...) E termenan (...) y pujas en dret dalt fins que troba un marge de terra ahont hi há fitas, seguint lo peu de dit marge, y puja fins que arriba á un serradet ahont hi há fitas, y des de ditas fitas trenca dret baix fins que hi há una paret ó marge ahont hi ha un forn de cals, seguint dit marge ó paret travessant lo dit comellar de oliveras (...) y vassen cai avall fins que troba una bassa que alli és, y de dita bassa discorre fins baix á un torrent que hi há una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que hi ha unas fitas (...). Per altra banda, a les Llibretes del mas Puig del Vilar, es pot llegir un dels tractes realitzats pels amos en el mes d'octubre de 1877, en què permeteren que fos arrencada l'alzina més gran de la seva heretat, anomenada l'alzina del Manresà, de la qual varen fer-se 50 quintars de llenya: 'En lo añ de 1877, al mes d'octubre, an arrencat la alsina mes grosa de la aretat, que sen deÿa la Alsina del Manrresà, la comprada la sogra del Carnise que abuÿ acsistex, que se diu Marti, ÿ lo preu 34 duros, ÿ 3 de arrencarle, tenia 18 pams de bol a un pam de la soca, de la soca que queda enganxada al capdeball del cano; sen ja arrencada, si estaren part de dos dias, 3 homas estallan ÿ tirani barias barrinades, ÿ en surtiren 50 quintas de lleña'. Però també es documenta de l'any 1908, els carboners de Marganell coneguts com els Gasparons que van fer 45 càrregues de carbó 'al capdemun de la nostra Ubaga', aprofitant la fusta d'unes alzines i roures vells.</p> | 41.6315600,1.8645200 | 405421 | 4609493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45145-foto-08053-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||||
| 45149 | Font del Baix Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baix-vilar | XX | Font d'aigua potable, de la xarxa (Sorea) situada a la plaça del Baix Vilar, en el creuament de la carretera C-1411a amb el carrer del mestre Francesc Vila. Es tracta d'una construcció moderna, col·locada damunt d'una xapa quadrangular de ciment. Està realitzada amb ciment i pedra autòctona (recordant les construccions de pedra seca del municipi). Consisteix en un paredat de ciment amb un coronament de carreus de pedra col·locada a mena de plec de llibre o a sardinell collats amb ciment. De la part frontal sobresurt una aixeta de polsador. L'aigua sobrant, llisca a través d'una reixa que cau en una pica semiesfèrica i d'aquí es canalitza per a ser aprofitada als camps del dessota la carretera. La plaça està envoltada per un mur de les mateixes característiques amb la part superior protegida per llesques de pedra i emprat com a pedrís. | 08053-52 | Plaça del Baix Vilar | 41.6363300,1.8541800 | 404567 | 4610034 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45149-foto-08053-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45149-foto-08053-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'empresa de serveis de subministrament d'aigua que s'encarrega del mateniment és Sorea. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||||
| 45153 | Font del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pinsa | L'indret és encara accessible, però la font, amb l'abandonament dels horts, la font està quedant engolida per la vegetació. Per altra banda, s'ha detectat la presència de canya de Sant Joan. És una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Està considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, un cop instal·lada s'expandeix a una gran velocitat i redueix la capacitat de desguàs dels rius i rieres. Un cop abandonats els conreus, aquesta planta no té cap obstacle que l'impedeixi expandir-se. | Font situada a l'obaga del Santó. S'hi accedeix des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell en direcció a la pedrera del Sangrà i un cop passat un revolt molt tancat, entrar cap el bosc resseguint el camí de la font del Pinsà. El camí travessa l'obaga fins a entrar al turó del Pinsà. Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic tant per la diversitat faunística com per les espècies vegetals. Hi ha varies torrenteres que acaben desguassant a la riera de Marganell al capdavall. Algunes de les espècies més interessants són, el freixe de flor, el ginebró, el marfull, el cirerer d'arbós, l'arç blanc, la servera, l'auró negre a més del pi que hi neix espontàniament. El sotabosc és ric i dens amb gran quantitat de plantes enfiladisses. Trobarem al mig del camí un gran bloc de pedra caigut ja fa anys de la paret de pedra que hi ha per sobre mateix. Allí hi ha un gran nombre de ginebrons. Un cop deixats enrere, cal resseguir el corriol a mà dreta, molt estret i dens degut a la vegetació que aprofita la humitat de la fondalada i ja en un revolt, travessarem l'aigua provinent del naixement de la font que baixa cap baix al torrent. Ens enfilarem per un corriolet reforçat per un mur de pedra seca, que transcorre paral·lel a la rasa. Està senyalat amb una filera de pedres i mig tapat per l'heura hi ha a primer terme una bassa que dos metres de fondària per una amplada similar. Està excavada a la roca i reforçada per la part davantera amb pedra del lloc, com si es tractés d'una tina. A l'interior s'hi ha deixat una escala de fusta. S'observa també un indret amb canya de Sant Joan (Arundo donax), probablement plantada pel propietari dels horts dels voltants. Deixat a mà dreta la bassa, al fons, arran de la paret de pedra i terra, a 1,45 metres d'alçada, neix la font, que raja permanentment. Originàriament se li va construir un regueró o conducció paral·lel a mà dreta, retallat a la pedra on s'hi va disposar una doble filera de teula per protegir l'aigua de les fulles i terra que conduïa fins a la bassa. Aquesta, en la seva part superior també tenia un sobreeixidor que retornava l'excés d'aigua al rasot. | 08053-56 | Obaga del Santó | 41.6437600,1.8359200 | 403057 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||||||
| 45154 | Font de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foranca | Surgència procedent d'una cinglera, a la llera esquerra del torrent de les Pasteres, en el raval de les Comes. S'hi accedeix pel camí que puja cap a cal Miquel, a mà esquerra d'un revolt cimentat per evitar que els vehicles de la casa rellisquin en temps de pluges. Allí comença un camí que va resseguint el torrent, fins arribar a una zona on la mateixa cinglera ha patit diversos esfondraments. La vegetació és la característica d'un lloc ombrívol, i en llocs on regalima aigua amb carbonat càlcic, com les roques, les parets, les fonts, o coves. Destaquen les molses i la falzia (Adiantum capillus-veneris L.) Per sota del cingle, hi ha una cova originada per l'erosió de l'aigua que hi sorgeix. Fa uns anys es va aixecar un mur de pedra collat amb morter de calç, deixant només a mà dreta una petita obertura a la qual s'hi ha d'accedir arrossegant-se pel terra. L'aigua es va canalitzar col·locant-hi un registre amb una portella de ferro. Per sota, a mà dreta mateix, un petit tinell de pedra per a posar-hi el càntir i una aixeta de bronze que permet regular el cabal de l'aigua. Aquesta cau en una pica que sobreseeix directament al torrent. | 08053-57 | La Foranca | Carles Cornadó va recollir per transmissió oral que en aquest indret, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una persona. El mateix Valentí Ribera, de cal Batlló, del raval de les Comes li assegurava que si mai tornés una guerra, ell s'hi amagaria. | 41.6451200,1.8822200 | 406915 | 4610979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||||||
| 45157 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba | Font situada al torrent de l'Alba, en el límit dels municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar. Per accedir a la font cal pujar per la carretera que mena al veïnat de Sant Cristòfol del terme de Castellbell i el Vilar en direcció a la Calcina. Allí deixant la casa a mà dreta, cal baixar per una pista forestal que mena directament al Solell de la Barraca. Un cop arribats al revolt que travessa el torrent de l'Alba, cal endinsar-se per un corriol que ressegueix la llera dreta del torrent fins al capdamunt, on hi ha la surgència, en el crestall natural del terreny i un banc amb respatller de pedra d'1,30 metres de llargària per 0,40 de seient. La vegetació és de caràcter mediterrani, però amb molts elements submediterranis, com acostuma a passar en les zones més obagues. Així doncs, el pi blanc, es troba associat al roure, a l'alzina i marfull. Es tracta d'un broc metàl·lic enfonsat cap dins el marge, per on raja l'aigua sense fi. Per protegir-lo s'hi ha col·locat una llosa de pedra plana foradada: D'aquesta manera l'aigua surt neta. Al voltant de la surgència, i juntament amb l'herbassar i algun que altre peu de galzeran, hi ha presència de capil·lera o falzia verda (Adiantum capillus-veneris). És una falguera molt característica amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre, que acostuma a fer entre els 20 i els 50 cm d'alçada. | 08053-60 | Torrent de l'Alba | 41.6253400,1.8283300 | 402397 | 4608842 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La falzia negra o capil·lera, s'ha emprat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina, contra la tos. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||||||
| 45164 | Bauma del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-torrent-de-lavella | VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. | Jaciment documentat de forma casual a partir de la troballa en superfície de ceràmica que Valls (2011) diu 'datables del període neolític, 5000 - 2000 abans de la nostra era'. La troballa es produí en una bauma formada sota una cinglera del torrent de l'Avellà, que desguaça a la riera de Marganell. Es troba entre les terres del Brunet i les del Santó o Les Canyelles. | 08053-67 | Torrent de l'Avellà | Troballa casual feta per excursionsites. | 41.6512700,1.8445100 | 403784 | 4611703 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La visita al lloc no va proporcionar noves troballes de ceràmica en superficie. En tot cas, aquest jaciment no es troba a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat, fet que caldria subsanar. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45165 | Forn del Santó o de les Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-santo-o-de-les-canyelles | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVI-XX | Forn d'obra situat a la llera esquerra del torrent del Santó, que desaigua a la riera de Rellinars una mica més avall. Ben aprop de la casa del Santó o les Canyelles. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular d'uns cinc metres de costat i una alçada conservada de tres metres setanta. A la façana principal, orientada al sud-oest hi ha la boca a les fogaines o cambres de combustió. La façana orientada al sud-est es conserva la porta d'accés a la cambra de cocció (1'3 x 1'2 x 1'75 m) de les peces o laboratori, que mesura vuitanta centimetres d'amplada. Els paraments externs són de pedra vista i els murs interiors estan rubrefactats. Destaca la graella del forn que no és plana sinó en volta de canó. | 08053-68 | El Santó | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6500800,1.8400900 | 403414 | 4611576 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45166 | Cal Barraquer de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-de-baix | MASATS, Joan (2002). La paret seca, un patrimoni dels avantpassats; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp. 11. | XVIII-XIX | Casa de pagès aixecada al costat del camí del Solell de la Barraca, entre cal Nas Llarg i cal Pi. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A la dreta, formant angle de 90 graus, hi ha un cos adossat. Consta de planta baixa i galeria de tres arcs amb pilars de secció quadrada feta de maons,a l'igual que els arcs escarsers. La coberta és d'un únic aiguavès, que desaigua a la façana posterior. Els paraments són de paredat sense arrebossat. Els ampits i llindes de les obertures estan fets de pedra ben escairada. A la llinda de la porta hi ha la data de 1842 gravada;i en una finestra, 1848. Conserva un trull, una prema i una tina. | 08053-69 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6296800,1.8386500 | 403263 | 4609313 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45166-foto-08053-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45166-foto-08053-69-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Segons Joan Masats (2002) pren el nom de l'ofici de barraquer d'un antic propietari.També conegut com a cal Guixà. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45167 | Cal Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pi | XVIII-XIX | Masia del Solell de la Barraca de planta rectangular, formada a partir de dos cossos adossats. Alguns afegits impedeixen fer-ne una lectura clara, però sembla que l'entrada principal hagi canviat de façana. En l'actualitat es troba en una secció de parament molt estreta. La llinda que hi ha damunt la porta té la data de 1786 gravada, però no es troba centrada, sinó desplaçada a l'esquerra. A la part posterior sembla haver-hi la tina, cos amb coberta de teules a una única vessant. Els paraments són de paredat amb la pedra vista. | 08053-70 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6271600,1.8390500 | 403293 | 4609032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45167-foto-08053-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45167-foto-08053-70-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Malgrat que la presència de pins és actualment molt abundant, hem de pensar que l'existència d'un pi de dimensió considerable dóna nom a aquesta casa. I més si tenim en compte que la zona del solei de la Barraca destacava pel conreu de l'olivera i la vinya. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45168 | Cal Simon de la Calsina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-de-la-calsina | XIX | L'abandonament de la finca, la manca de manteniment i l'espoli està produint una indefugible agonia a la casa i a tots els seus valors patrimonials. | Casa de pagès aixecada al costat del camí del Solell de la Barraca, entre el mas Blanc i el torrent de l'Alba, que separa els termes municipals de Castellbell i el Vilar amb Marganell. El cos principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta, esfondrada, era de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A la dreta hi ha un petit cos adossat on hi havia bestiar. A l'esquerra un altre cos adossat a la façana de ponent, de planta baixa i pis, estava destinat a la producció (premsa de vi, etc). La coberta era d'un sol aiguavès i desaiguava a la part posterior, on hi havia la tina, totalment coberta per la vegetació. Les crugies del cos principal són paral·leles a la façana. A la planta baixa hi trobem el celler, on es veu la boxa amb l'aixeta, i la cort del bestiar equí, amb menjadora. A l'esquerra hi trobem l'escala d'accés a les plantes superiors on hi hauria el menjador o sala, la cuina i les habitacions. La planta baixa era amb volta de canó de pedra i les plantes pis amb embigat de fusta. Els paraments són de paredat irregular amb arrebossat. Els ampits i llindes de les obertures estan fets de pedra ben escairada. Destaca la llinda de la porta principal, on es pot llegir la data de 1828. | 08053-71 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6257800,1.8318100 | 402688 | 4608887 | 1828 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45168-foto-08053-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45168-foto-08053-71-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana principal, s'aixeca un altre edifici, de planta baixa i pis amb accessos independents, molt malmès que estaria destinat a tasques d'emmagatzematge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45169 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas-0 | XIX | Completament ensorrada | Masia a tocar la fabrica de la Bauma, a l'antiga partida de l'Angle o els Angles desprès anomenada mas Rovira i últimament coneguda com el Mas. Actualment no queda res dempeus i està coberta per la vegetació. Però per fotografies antigues que ens ha cedit el Marcel·lí Puigdellívol es pot veure que es tractava d'un edifici important. Planta rectangular amb planta baixa i pis; coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia i annexos destinats a la producció. Els paraments estaven arrebossats, | 08053-72 | Meandre de La Bauma | L'any 1995 el seu estat de degradació hi ha habia començat pero encara servia per guardar-hi gallines ,porcs i altres animals de corral. Marcel·lí Puigdellívol va documentar fotogràficament els darrers anys de vida de la masia, que podeu consultar en el vincle adjunt. | 41.6241100,1.8638500 | 405354 | 4608666 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45169-foto-08053-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45169-foto-08053-72-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També conegut com mas La Bauma o Mas Rovira.Només es conserva un cobert. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45170 | Les Coixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coixes | XVIII-XIX | <p>Casa de pagès situada al meandre de la Bauma de petites dimensions i de planta rectangular. Tot i que s'observen restes de construccions modernes de totxo vist en mal estat, es manté el parament de pedres vistes. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La porta d'accés té els bancals i la llinda de pedra, aquesta porta una inscripció gravada que diu: 'JUAN PONS 1835'.</p> | 08053-73 | Turó de les Coixes | <p>Segurament va començar com una petita barraca per guardar-hi les eines necessàries per la vinya, i el 1835 es va engrandir prenent l'aparença actual.</p> | 41.6273200,1.8543500 | 404568 | 4609033 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-img6778.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-img6758-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-im000418-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45170-im000410-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-06-11 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'exterior s'observa un dipòsit destinat a fer el caldo bordalés per sulfatar la vinya. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45171 | El Morrolius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-morrolius | VALLS i PUEYO, Joan. El mas Morrolius. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/10/el-mas-morrolius.html | XVIII-XX | Masia situada en una zona boscosa al costat del camí del Pinsà. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. És una estructura allargada que ha anat creixent pels costats. Actualment està reformada. Té adossat un cos, a l'extrem de llevant, en forma de 'L', al darrera hi ha l'era. Els paraments són de pedra vista. Hi ha un rellotge de sol a l costat més occidental de la façana. | 08053-74 | Al vessant septentrional del turó homònim | L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI. El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella. Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa. L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller. Joan Oller i el seu fill Valentí, vengueren els masos Oller i Morrolius, el 9 de juny de 1650, a Joan Colomer. El fill d'aquest, Onofre Colomer, es declarà propietari dels masos l'any 1666. L'any 1759 ja s'anomena mas Oller, àlies Colomer, i segueix tenint el mas Morrolius com aglevat seu, amb la casa derruïda. | 41.6367000,1.8339600 | 402883 | 4610097 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45172 | El Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinsa | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/05/cal-pinsa.html | XVII-XX | Masia situada al vessant esquerra del torrent dels Abadals, enclotada en l'encreuament de camins que ens poden conduir fins a Sant Cristòfol, el Burés, la riera de Marganell i el Morrolius. Es tracta d'una masia composta per diferents cossos que s'hi han anat afegint, conservant la tipologia constructiva amb els paraments de pedra vista que confereix unitat al conjunt. És de planta rectangular, formada per quatre cossos de diferents alçades. En general, consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Hi ha dos cossos més petits amb els aiguavessos perpendiculars. | 08053-75 | Turó del Pinsà | Sabem que l'amo de cal Pinsà ho era, l'any 1873, Ramon Piñot, mentre que l'any 1925 constava com a possessor Isidre Selga Massana. | 41.6412300,1.8357000 | 403035 | 4610598 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45172-foto-08053-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45172-foto-08053-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un pinsà és un ocell de la família de les fringíl·lides, del gènere Fringilla, d'uns 16 cm. de llarg, bon cantador (del llatí pincione). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45173 | Cal Piteuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-piteuet | XVII-XX | Masia del Solell de la Barraca ubicada per sota cal Nas Llarg, al vessant esquerra del torrent, en una zona aterrassada de conreu d'ametllers. És de planta quadrangular, amb petits cossos adossats. El volum li dóna una aparença de fermesa. Consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els paraments són de paredat, amb la pedra vista. A la part posterior hi trobem el cos de la tina, però amb un pis de més. És a dir, per damunt del brescat hi ha una planta. La coberta és a un aiguavès. Aprofita la base d'una premsa en un mur de pedra seca. | 08053-76 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6278300,1.8408200 | 403441 | 4609105 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45173-foto-08053-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45173-foto-08053-76-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El nom ens indica que deurien ser descendents del mas Piteu (l'antic mas Riusec), situat just a l'altra vessant del torrent Tortuguer ja en terme de Monistrol. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45174 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-1 | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). El pastor; El Brogit, núm. 4, abril de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Pàg. 129Ed. Sant Cristòfol Books. | XV-XXI | Reformada recentment amb criteris no respectuosos amb l'arquitectura tradicional. | Mas situat al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en el punt quilomètric 3,100. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, que durant el segle XX va quedar abandonat i es va anar ensorrant amb el pas del temps. La masia està construïda en un aterrassament, entre el rasot del Colomer i el rasot de Morrolius, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. És de planta rectangular, amb l'entrada a la façana orientada tramuntana. La coberta és a dues aigües, de teula àrab i el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars: un garatge amb terrat obert a mà esquerra al qual s'hi accedeix per la banda sud i una porxada amb un total de cinc arcades i una terrassa coberta a la planta pis amb bigam de fusta a l'oest. La teulada que la cobreix és el resultat d' un allargament de la coberta del cos principal. Les obertures de la façana principal com la orientada al sud es distribueixen de forma regular, respectant una certa simetria. La façana principal té un annex adossat amb la sortida al terrat des de les golfes, i una marquesina amb bigues de fusta i teula àrab que protegeix l'entrada a la casa. La construcció és de maó amb recobriment de pedra vista. | 08053-77 | Sant Cristòfol | Es tracta d'un dels masos més antics del terme, segons la documentació. Fins els anys 80 hi vivia un dels darrers pastors del municipi | 41.6370300,1.8256400 | 402191 | 4610143 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45174-foto-08053-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45174-foto-08053-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El Colomer, ha estat reformat modernament. Els nous propietaris han adaptat el mas a les necessitats actuals. Les corts, paller i altres annexos observats en una fotografia extreta del llibre de Montserrat Enrich han desaparegut. | 119|85|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45175 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-0 | XVI-XXI | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, en el punt quilomètric 2,800, en un revolt a mà dreta, pujant per la carretera BV-1122, en direcció a la Calsina. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. La casa està parcialment construïda damunt d'una solera de pedra. L'edifici principal consta de planta baixa i pis, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. Totes elles tenen la coberta a doble vessant. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular; en destaca la portalada situada a la banda dreta de la façana amb una llinda de pedra on es pot llegir l'any 1773. A la seva dreta hi te un pedrís adossat a la paret. L'edifici adossat a la façana est és l'antic celler i tina, a la qual s'hi accedia a partir de cinc graons de pedra molt ben conservats. El sota d'aquesta escala es fa servir com a llenyer. Aquesta part de la masia ha estat reformada modernament com ho demostra el finestral amb balconada situat a la façana sud i el tapiat de l'accés al brescat i del celler amb ciment. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb les pedres cantoneres més ben escairades. | 08053-78 | Sant Cristòfol | 41.6362600,1.8218300 | 401872 | 4610062 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45175-foto-08053-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45175-foto-08053-78-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al davant de la façana principal i de la tina, s'han col·locat dues bases de premsa de pedra, possiblement procedents de la casa. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||||
| 45176 | Cal Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vileta | COL·LECTIU el BROGIT (1980). L'art romànic en el nostre municipi (I); El Brogit, 10, novembre de 1980; pp. 1 | XVII-XVIII | Masia situada al situada al veïnat de Sant Cristòfol, en el punt quilomètric 2,400, pujant per la carretera BV-1122, a mà esquerra. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb la coberta a doble vessant, de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Tota la casa està gairebé construïda damunt d'una solera de pedra. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. Les obertures de la façana es distribueixen de forma irregular, i en destaca la portalada de pedra situat a la banda esquerra de la façana amb una porta feta amb llesques de tauló. Només les finestres de les golfes conserven la llinda, brancals i ampit de pedra. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior modern de ciment i les pedres cantoneres més ben escairades que s'han deixat vistes. | 08053-79 | Veïnat de Sant Cristòfol | Antigament la masia havia rebut el nom de cal Fèlix. Quan la família que vivia a la rectoria va traslladar-s'hi a viure la casa va agafar el nom amb la que es coneix actualment. Vileta és el diminutiu de Vila, un cognom molt estès pel municipi. Pel davant de la façana principal, hi passava l'antic Camí Ral. | 41.6373200,1.8197400 | 401700 | 4610182 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45176-foto-08053-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45176-foto-08053-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment els propietaris accedeixen a la casa pels annexos construïts a la façana de tramuntana. El paller i les corts ubicades al darrera es van enderrocar ja fa molts anys. A la façana orientada a llevant hi ha una entrada que queda per sota el nivell de terra on hi ha una llinda de pedra amb la data 1700; els propietaris creuen que era l'antiga entrada de la casa, llavors més petita.Al celler, malgrat es van tapar, es conserven dos cups o tines i una premsa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45177 | Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-blanc | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/04/el-mas-blanc.html?q=blanc | XIX | L'abandonament de la finca, la manca de manteniment i l'espoli està produint una indefugible agonia a la casa i a tots els seus valors patrimonials. | Casa de pagès aixecada al costat septentrional del camí del Solell de la Barraca, entre cal Rajoler i cal Simon. El cos principal és de planta quadrangular i constava de planta baixa i pis. La coberta, totalment esfondrada, era de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta, es conserva molt parcialment; la porta d'accés i l'ampit d'una finestra de la planta pis. Els paraments són de pedra irregular i tàpia amb arremolinat. Les obertures estaven emmarcades amb carreus ben escairats. Tot i l'estat ruinós que presenta l'edifici, encara es pot observar la doble crugia perpendicular a la façana principal. Les escales d'accés a la planta superior es troben a mà dreta, al costat de la porta d'accés. La part posterior estava destinada a la producció. Encara es pot veure una de les boxes. Adossades a la façana septentrional hi ha dues tines, una de planta circular i l'altra quadrada. La primera es va reaprofitar en un moment indeterminat com a cisterna. Sembla, però, que antigament ja tenia una cisterna de recollida d'aigua pluvial, excavada per sota la planta baixa, amb accés des de la façana de llevant. | 08053-80 | Solell de la Barraca | El Solell de la Barraca / Solell del Barraquer és un veïnat de cases disseminades, sota mateix dels primers contraforts de la serra de Montserrat. També anomenat solell del Barraquer, les seves cases són el Piteuet, ca la Roseta, cal Tomàs, cal Barraquer, casa del Pi, cal Josep o cal Rajoler, que està enrunada, el mas Blanc i cal Simon de la Calsina. L'any 1843 era el 'Solei del Barraqué' i l'any 1920 s'anomenava oficialment 'Soley de la Barraca'. | 41.6266300,1.8338500 | 402859 | 4608979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45177-foto-08053-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45177-foto-08053-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana s'aixeca un altre cos destinat a magatzematge i producció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||
| 45178 | Cal Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macari | SANTAMARIA, Ramon (2016). Tines i barraques de vinya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 412, juny de 2016, pp.13. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-macari.html?q=macari | XVI-XX | Masia situada a l'extrem nord de la plana del Mas Roig. És una de les primeres cases de parcers que s'estableixen pel seu compte. Actualment encara fan una petita producció pròpia de vi, però antigament conreuaven les vinyes del Carner. Alguna parcel·la encara conserva el nom de Vinya del Macari. Aquesta producció motivà que en un moment àlgid tinguessin dues tines (una de ciment i una de cairons) i cinc cups de ciment (tres de 3000 litres i dos de 5000 litres). La tina antiga, de cairons estava a la façana de llevant i la de ciment, adossada a la seva paret septentrional. Ambdues es van fer malbé. La casa, actualment rehabilitada per dins, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta, que s'ha aixecat una mica, és de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; amb una vista excel·lent sobre Montserrat. Les pallisses, galliners i corts d'abans, s'han rehabilitat per les necessitats actuals. També havia tingut un forn de pa. | 08053-81 | Pla de Mas Roig | Les minses notícies que tenim d'aquesta casa comencen a la segona meitat del segle XVI i, curiosament, moltes d'elles estaran basades en la col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar, que es conserven a l'Arxiu Episcopal de Vic i que arriben a 1825. Macià Puig, un dels fills de Gaspar Puig, amo del mas Puig del Llor, que havia fet testament el 1556, comprà una peça de terra a Valentí Enrich, propietari del mas Serra, el dia 28 d'octubre de 1569, en un acte realitzat davant Antic Sala, notari de Manresa. El preu d'aquella peça fou de 30 lliures i era una peça de quatre jornals de llaurada de bous, que afrontava per totes bandes amb l'heretat del mas Serra, excepte per la banda de ponent que ho feia amb les terres de Jaume Pujol, pagès de Marganell. L'esmentat Macià Puig, que morí intestat, havia fet donació de dita peça a la seva filla Joana quan es casà amb Joan Macari, de manera que Joana, el 27 d'agost de 1634, es declarà propietària de la peça de terra, juntament amb el seu fill Magí Macari. En aquella declaració digueren que en aquell indret havien edificat una casa on residien habitualment, i per això pagaven un pollastre de cens. Joana Puig dictà el seu testament en una data indeterminada a Vicenç Gatillepas, rector de Castellbell, i el seu fill, Magí Macari, es declarava propietari el 25 de novembre de 1666, i sabem que morí sense fer testament. El succeí el seu fill Joan casat amb Maria Palà, i a aquests el fill Jaume Macari, com veurem a continuació. Fill dels difunts Joan i de Maria, el senyor Joan Macari, pagès i 'habitant per masover en la casa i castell del senyor baró de Castellbell', fa testament el 29 de juliol de 1691. Nomenà marmessors el seu gendre Francesc Bacilló, pagès de Vacarisses, el seu nét i fillol Joan Carner, i al fadrí Joan Ferran, pagès de Castellbell. Encomanà que el seu cos fos enterrat al cementiri de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, 'en lo vas on està enterrat Valentí Macari, mon fill'. En aquest document, el testador reconegué que un altre dels seus fills, Joan Macari, havia abandonat la casa, 'lo qual temps ha que sen es anat per lo mon (y no se hont es) contra ma voluntat y dexant me tant desconsolat ab molts treballs y penas mias', i malgrat tot li deixava quinze sous. A la seva filla Teresa, casada amb Jaume Galí, li deixava cinc lliures, igual que a l'altra filla Maria, la qual, un cop restà vídua d'Isidre Carner, s'havia tornat a casar en segones núpcies amb Francesc Bacilló, com hem dit abans, pagès de Vacarisses. El testament fou redactat per Josep Serra, rector de Sant Vicenç de Castellbell, davant de Josep Casajoana i de Josep Enrich, pagesos de Castellbell, que feren de testimonis, tots els quals eren presents en el castell de Castellbell. Per cloure aquest relat, encara copiarem un darrer testament, ja que el 20 de desembre de 1825 Ramon Viñuales, rector de Castellbell, redactà el testament de la senyora Teresa Grau i Macari. Demanà que fos enterrada al cementiri de Sant Cristòfol i nomenà hereu el seu fill Josep Grau i Macari. Els testimonis presencials foren Jaume Calsina, mosso de la rectoria, i Miquel Escorsell, bracer de les cases de Sant Cristòfol, del terme de Castellbell. | 41.6440000,1.8112000 | 400999 | 4610934 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45178-foto-08053-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45178-foto-08053-81-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Extensa plana cultivada de cereal probablement la més gran del municipi. Té una lleugera inclinació en direcció nord marcada pels torrents del Carner i del Prat que la limiten per l'oest i per l'est respectivament. Al nord s'hi troba la masia del Penedès i al sud cal Macari. El camí que va de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana del Mas Roig per la meitat.Antigament s'hi havia cultivat l'olivera. Deu el seu nom al desaparegut Mas Roig que sembla que estava situat a la part sud, davant del Carner. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||||||||
| 45180 | Cal Ros Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-negre | XVII-XX | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, als peus de la carretera BV-1122 i a la cruïlla per anar a cal Joanet del Ros i cal Jepet dels Ulls. Ha estat reformada i els paraments repicats per deixar la pedra vista. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tot i la uniformitat de la construcció, el cos esquerre sembla un afegit posterior a l'edifici original. Al deixar la pedra vista, s'observa com aquest cos es va afegir, adossat a l'antiga façana sud-oest; amb una galeria oberta a la segona planta, antiga pallissa; i una doble arcada a l'escaire entre les dues façanes. | 08053-83 | Sant Cristòfol | 41.6470000,1.8166500 | 401457 | 4611261 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana principal es conserva un pou. No sabem si a l'interior es conserven tines. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||||
| 45181 | Cal Joanet del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joanet-del-ros | XVIII-XX | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, als peus del camí de cal Domingo a cal Ros Negre nou. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. La casa s'ha construït aprofitant el desnivell del sòl. Per tant el nivell del segon pis es troba a nivell del sòl. | 08053-84 | Sant Cristòfol | Els propietaris sempre han estat la mateixa familia, que provenien d'un descendent de cal Ros. | 41.6475400,1.8188200 | 401639 | 4611318 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45181-foto-08053-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45181-foto-08053-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Conserva dues tines de cairons i un forn de pa de llenya; tot tapat.També disposava d'una cisterna excavada a la roca que recollia les aigües pluvials. L'any 1967 se'n va fer una de nova. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||
| 45182 | El Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ros | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/01/el-ros.html?q=ros | XVII-XX | Casa pairal situada al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en punt quilomètric 0,900. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, construït en un aterrassament entre el torrent del clotet del Ros i el torrent de la font del Ros o del cal Macari, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. La masia és de planta rectangular adaptant-se al terreny, amb l'entrada a la façana orientada al sud-est. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. A la façana principal, a mà dreta, tapant part dels brancals de la porta dovellada, s'hi ha adossat un edifici annex de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular, i en destaca el portal de dovelles. Per accedir-hi cal pujar unes escales de pedra. Al damunt mateix hi ha un finestral amb balconada arran de mur i barana de forja; els brancals i llinda són de pedra amb la data gravada de 1688. Al davant de la façana principal hi ha l'accés als diferents porxos i corts, tots ells edificis relacionats amb la tinença de bestiar i terres. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior. | 08053-85 | Veïnat de Sant Cristòfol | Si tenim compte la llinda que hi ha al finestral de la façana principal, l'any 1688, cal Ros ja estava construïda. Aquesta pairalia origina altres masies de dimensions més reduïdes com cal Japet del Ros i cal Joanet del Ros. Es tracta de descendents que van rebre un tros de terra per edificar-se la casa. | 41.6475300,1.8135200 | 401197 | 4611323 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'una de les masies documentades en el capbreu de 1328 amb el nom de mas de les Tapies Sobiranes. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | ||||||||
| 45183 | Ritual per curar els cops d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-els-cops-daire | XIX-XXI | Només queden un parell o tres de persones que ho practiquen | Hem pogut entrevistar a dues persones que practiquen un ritual per curar aquells que pateixen un cop d'aire; són la Maria Prat i la Carme Riera. Una viu al Burés i l'altra, actualment, al Borràs. A la Maria li ho va ensenyar la seva mare i a la Carme una amiga. Per tant, és una tradició que es transmet via oral de generació en generació. Actualment està viva, però s'ha trencat el relleu. Ens han explicat el mateix amb lleugeres diferències. Per tant, us posem les dues versions. El cerimonial funciona de la següent manera segons la Carme. Quan una persona pateix un cop d'aire truca a la Maria o a la Carme i li explica. Aquestes agafen un plat amb aigua, un ganivet i una setrillera d'oli. Primer se senyen amb la senyal de la creu (explicat per la Carme):' En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant'. Tot seguit és diu: 'En nom de la Santíssima Trinitat', es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació 'si és del dematí, valga'm Déu i Sant Valentí'. I s'aboca una gota d'oli al plat. A continuació diu: 'Si és del migdia, valga'm Déu i la Verge Maria'. I s'aboca una altra gota d'oli. Finalment es llença una tercera gota d'oli acompanyat de: 'Si és del vespre Mare de Déu i Sant Silvestre'. Llavors amb el ganivet es van tallant les gotes d'oli. Si el cop d'aire persisteix les gotes es fonen. Aquest procés es pot repetir fins a tres vegades i durant dos o tres dies, fins que les gotes persisteixen sense fondres en el plat, senyal que el cop d'aire s'ha curat. Quan es repetesi es diu: 'El nom del Pare, del Fill, i de l'Esperit Sant. Per mirar si aquesta airada ha quedat trencada'. I es repeteix l'oració. Un cop s'ha trencat l'airada es dóna gràcies a la Mare de Déu. El procedir de la Maria és el següent: 'En nom de Déu i la Santíssima Trinitat [es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació] diré l'oració de les airades. Si l'ha agafat al dematí, li trenqui Déu i Sant Valentí. Si l'ha agafat al migdia, li trenqui Déu i la Verge Maria. I si l'ha agafat al vespre li trenqui Déu i Sant Silvestre'. Després es resava tres parenostres a la Santíssima Trtinitat. | 08053-86 | Castellbell i el Vilar | 41.6389400,1.8565500 | 404768 | 4610321 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 | |||||||||||
| 45184 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-tico.html?q=tico | XVIII-XX | Masia de Sant Cristòfol enclotada en el tram final del torrent del Carner. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos, la coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est. Té un cos afegit a la dreta, de planta, pis i golfes, actualment amb accés frontal i lateral (mitjançant unes escales), amb coberta d'un sol aiguavès. A la part posterior hi ha el cos de la tina, que es carrega des de l'exterior. A la planta baixa, les voltes són de canó fetes de pedra. Els paraments estan arrebossats i només han deixat vistes les llindes i els ampits d'obertures, i els escaires de l'edifici. En una de les llindes hi ha la data de 1816 gravada. També s'observen obertures fetes modernament, com la construcció adossada a la façana sud-occidental, que és dels anys 1990. | 08053-87 | Sant Cristòfol | La van comprar els avis dels actuals propietaris. | 41.6462900,1.8061300 | 400580 | 4611194 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45184-foto-08053-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45184-foto-08053-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tico és l'afèresi del nom propi d'home Escolàstic, castellanitzat Escolástico. Sorgit de la paraula grega σχολαστικóς, ‘propi de l'escola'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:18 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml