Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45756 | L'Enriquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenriquet | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Joan Badosa i Compte (Roses, 2 de març de 1884 - 1968) i estrenada el diumenge 22 de desembre de 1946. | 08053-659 | Castellbell i el Vilar | Badosa va ser un músic i gran intèrpret de tible a més de compositor de sardanes. Als dotze anys ja tocava a la Corporació Musical Rosinca, dirigits per Joan Corredó, el seu mestre de piano. Va tocar al rengle de la formació, l'Antiga Pep (1916), amb la qual va viatjar a Londres i París. És a Londres on grava el primer disc de sardanes de la història. També actuarà amb altres orquestres, com la Principal de Palafrugell, de Peralada, ocasionalment amb la Principal de la Bisbal i la Selvatana i amb l'orquestra Rossinyols fins que es retira. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Badosa i Compte | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||
| 45757 | A Castellbell, guineus! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus | GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news | XIX-XX | Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. | 08053-660 | Castellbell i el Vilar | Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||||
| 45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||
| 45759 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-6 | RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona. | X-XXI | Es coneixen trams i d'altres s'intueixen. | Sembla que una de les variants del camí Ral o Reial, que ve de Barcelona i es dirigeix a Manresa, passa per Castellbell i el Vilar. Una altra per Matadepera. En el nostre cas, entra a Castellbell i el Vilar venint de Vacarisses per l'hostal del Palà. Passa per la masia del Gall, continua fins ell Gall de Dalt, cal Guixà i travessa el Vilar (des del Puig fins l'església de Santa Maria). Des del Vilar es dirigeix al pont Vell. Abans de la construcció d'aquest pont (segle XV) no travessava el Llobregat per aquest punt, sinó que es dirigia al nord fins la riera de Rellinars on la travessava pel pont que encara es conserva parcialment. D'aquí es dirigia al Grauet i el terme de Sant Vicenç de Castellet. Una variant anava de Viladoms al Gall i des del Gall es dirigia a la Bauma, per l'actual carrer de la Riera i vorejava el riu Llobregat fins el pont. A partir del segle XV el pont gòtic formaria part també d'aquesta ruta. | 08053-662 | Castellbell i el Vilar | L'autopista ha esborrat part del traçat antic al seu pas per cal Guixa. Passant pel Vilar, baixava un camí ramader fins al riu Llobregat seguint el torrent del Puig, que al fer-se la colònia Borràs, quedà entre les cases de cal Cabaní i els terrenys de la masoveria, propietat de Can Borràs. | 41.6333800,1.8626600 | 405269 | 4609697 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | La bibliografia parla d'un altre camí Ral de Terrassa a Manresa que no passa per Castellbell i el Vilar. En realitat no existeix un sol camí Ral i les notícies de vegades es contradiuen. A més a més se sobreposen altres camins que la gent ha anat assimilant al camí Ral. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||
| 45760 | Camí de Montserrat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montserrat-a-manresa | XII-XXI | Existeix un camí a Castellbell i el Vilar, que molta gent anomena camí Ral, que uneix Montserrat amb Manresa. Al nord entra per un punt situat entre el Serrat de La Beguda i Ferreroles i baixa fins connectar amb Sant Cristòfol, travessant la riera de Marganell. En aquest aspecte no hi ha acord, ja que uns diuen que és pel molí de l'Alzina i d'altres per cal Domingo. Sembla que el primer podria tractar-se d'un camí pecuari que unia el Vilar amb Montserrat. A Sant Cristòfol passaria pel Prat, can Martorell fins a Santa Cecília. | 08053-663 | Castellbell i el Vilar | Aquest camí és la base del camí de Sant Jaume en aquest tram, que també s'ha volgut assimilar i actualitzar com a camí de la llum o camí de Sant Ignasi. L'adequació de rutes i itineraris moderns amb un perfil històric o patrimonial també provoca confusions a l'hora de determinar-ne l'abast real del context històric, ja que el paisatge ha sofert nombroses modificacions que no s'han documentat. | 41.6496000,1.8184100 | 401608 | 4611547 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Informació facilitada oralment per Genís Frontera i Joan Valls | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||
| 45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||||
| 45762 | Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XI-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> | 08053-665 | Castellbell i el Vilar | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6418200,1.8616900 | 405200 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | ||||||||||
| 45763 | Fons procedent de Castellbell i el Vilar del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-castellbell-i-el-vilar-del-museu-comarcal-de-manresa | http://www.museudemanresa.cat | Als anys 70 del segle passat uns nens que juagaven al mas les Comes, localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa, ja que les originals les va adquirir la Fundació de Caixa de Manresa. | 08053-666 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 - Manresa) | El Museu Comarcal de Manresa, s'inaugura amb aquest nom i una renovada presentació de les seves col·leccions l'any 1977, després d'haver estat uns anys tancat. És un museu d'abast territorial comarcal per les seves col·leccions i pels serveis que ofereix. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s'hi exposen se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||||||
| 45764 | Aforismes sobre la ruda i les seves virtuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aforismes-sobre-la-ruda-i-les-seves-virtuts | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. | XIX-XX | Entrevistant a persones del municipi per temes diversos ha sortit a la llum algun aforisme relacionat amb la ruda com ara 'Qui té ruda Déu l'ajuda' o 'Qui té ruda al balcó no hi entra doctor', que ens parlen de les virtuts medicinals de la planta. Una variant la trobem en Cels Gomis (1983) quan recull 'On hi ha ruda, Déu hi ajuda'. Els nostres informants d'aquest tema han estat la Maria Prat i en Joan Valls. La Maria a més, ens explicava que posava un brot de ruda sota el coixí quan la seva filla estava neguitosa i li costava dormir. La seva mare en feia servir molta. Creix al solell del Castell. | 08053-667 | Castellbell i el Vilar | La ruda (Ruta graveolens) és una planta vivaç, amb la fulla d'un verd grisenc i la flor groga que acostuma a fer 1 metre d'alçada. Es pot podar deixant-la a uns quinze centímetres de la soca perquè torni a rebrotar amb força. Està considerada com a planta medicinal; d'aquí la dita 'qui té ruda Déu l'ajuda'. Però cal saber-la manipular degut a la seva toxicitat. Es reconeix per la fortor i n'hi ha varis tipus, de les quals les més conegudes són la Ruta montana o de bosc i la Ruta angustifolia, o de fulla estreta. És una planta molt coneguda a les cases de pagès que l'empren un cop florida i tallada com a insecticida o repelent natural, penjat de cap per avall. Però també se'n pot trobar de plantada als horts per foragitar els insectes i al costat de la porta, arran de terra o en testos com a protector de la casa. A la cuina és molt coneguda com a espècia, i com aroma de la 'grappa' italiana. A Etiòpia s'utilitza com a potenciador del cafè. La ruda, també es pot emprar com l'ortiga, recol·lectant un grapat de fulles (al matí o al vespre) i posant-les a macerar en un contenidor d'aigua, ben tapat. Després d'una quinzena de dies, es pot emprar filtrant-lo prèviament per sulfatar l'hort com a repulsiu. | 41.6402500,1.8616800 | 405197 | 4610461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Entenem que hi ha aforismes estesos i compartits per tota la geografia catalana. Però no a tot arreu es diu exactament el mateix. D'aquí la importància del treball de camp, en aquest cas en etnobotànica. Cels Gomis va fer un magnífic treball de recopilació, però impossible arribar arreu. Per aquest motiu creiem fonamental que tots plegats aportem el granet de sorra quan realitzem treball de camp. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 | |||||||||||
| 45765 | Corredor biològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-biologic | http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/els_espais_naturals_de_proteccio_especial/ | Projecte de corredor biològic que connecta la muntanya de Montserrat amb la zona sud del municipi. Comprèn tot el sector dret de la riera de Marganell que hauria d'enllaçar a través del meandre del Castell amb la zona nord-oriental que ja forma part de la xarxa Natura 2000 (Turó de l'Escletxa, una part de l'obaga del Lledó, Raval del Clot i baixaria fins el Gall de Dalt, remuntant en direcció a l'Estació del Nord, cal Guixa, el mas Grau, en direcció al raval del Clot). Des d'aquí enllaça amb el parc de Sant Llorenç del Munt i Obac. Actualment l'expedient està en tràmits. | 08053-668 | Castellbell i el Vilar | Els ENPE o espais naturals de protecció especial estan designats pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu amb l'objectiu de dotar-los d'uns règim de protecció i gestió adequats, que juntament amb els ENP i Natura 2000, configuren el sistema d'expais protegits de Catalunya. Els ENPE tenen una protecció superior que la resta dels espais naturals protegits, amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada. La norma que els designa i n'estableix les categories és la Llei 12/1985, d'espais naturals que els divideixen en reserves naturals, parc nacional, parcs naturals o paratges naturals d'interès nacional. La zona del turó del Marquès i el meandre del Castell formarien part d'un dels elements geomorfològics de més interès, per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. | 41.6416600,1.8518600 | 404381 | 4610628 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-06 02:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/