Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
45868 Turó de la Gatzarella https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-gatzarella <p>Espai boscos situat entre els P.I. d'Agripina i Can Cases del riu. Es trobaren restes de materials lítics en superfície corresponent a pedres de riu tallades a mà, denominades 'choppers'</p> 08054-103 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina - P.I. Can Cases del riu (08755 Castellbisbal) 41.4576800,1.9902500 415668 4590058 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45868-foto-08054-103-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM dins del catàleg de Béns a protegir amb el codi D.13 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45869 Turó de les Guàrdies https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-guardies La construcció de l'antena de comunicacions sobre el jaciment i l'asfaltat de la zona han desvirtuat el jaciment. <p>Turó situat al vessant de migdia del nucli urbà de Castellbisbal, ocupat en la seva pràctica totalitat pel P.I. Agripina. En aquest indret es recolliren mostres de restes prehistòriques durant els moviments de terres realitzats l'any 1965.</p> 08054-104 Terme de Castellbisbal. P.I. Agripina. (08755 Castellbisbal) 41.4617500,1.9818200 414969 4590518 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45869-foto-08054-104-2.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el codi D.14 77|76 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45903 Col·lecció paleontològica de l'ICP https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-licp <p>J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).</p> <p>L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> 08054-138 Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola) 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Legal Neògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 125 53 2.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45915 Riera del Morral https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.</p> 08054-150 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) 41.4961700,1.9299300 410683 4594392 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45918 Pilar coronat de ca n'Oliveró https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-coronat-de-ca-nolivero <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Situat al torrent de Pegueres. Aquest pilar coronat, conegut com la Damme Coifée, és un pinacle que ha sobreviscut a l'erosió dels agents externs gràcies a la presència d'un bloc rocós, que protegeix els dipòsits d'origen detrític i conglomerats. Es tracta d'una formació geològica caracteritzada per tenir forma d'agulla o pilar que s'ha format degut a l'acció erosiva de l'aire i de la pluja sobre uns materials argilosos, coberts per un material no erosionable. Els agents erosius han anat erosionant els materials pels laterals, mentre que la part situada per sota de la roca no erosionable ha romàs intacte, de manera que s'ha general aquesta forma de columna.</p> 08054-153 Terme de Castellbisbal. Torrent de Pegueres (08755 Castellbisbal) 41.5006400,1.9708800 414107 4594846 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45918-foto-08054-153-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquesta formació es troba al peu d'un curs fluvial, actualment sec, que era conegut popularment amb el nom del Torrent que no passa. Es tracta d'un petit curs de torrent que desguassa al torrent de Pegueres, i que efectivament no passa, ja que a l'alçada del pilar coronat desapareix. Es troba al llistat d'elements del POUM amb el núm C.05 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45919 Alzina de can Sateugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> 08054-154 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) 41.4903700,1.9548800 412758 4593722 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45921 Riera de Rubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rubi <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> L'ocupació humana del territori és molt intensa a les dues lleres de la riera. <p>Curs fluvial que serveix de límit del terme municipal pel seu cantó sud-oest al llarg d'uns 2,5 km, separant-lo del terme de Rubí. Actualment es tracta d'un espai fortament industrialitzat on la riera discorre paral·lela a carreteres. L'amplada del curs fluvial varia, oscil·lant entre els 20 i els 30 m segons els trams. El seu cabal és molt variable, ja que està sotmesa a les variabilitats de l'estacionalitat mediterrània. Diversos ponts travessen dita riera permetent el trànsit rodat entre els dos municipis. La vegetació de ribera a desaparegut en la seva pràctica totalitat. Amb tot, la riera de Rubí, i la seva prolongació, la riera de les Arenes constitueixen trams fluvials que, des de la part central de l'espai PEIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac, travessant la part central del territori existent entre la serra de Collserola i la Serra de Sant Llorenç del Munt, i ho fan fins a desembocar al riu. Llobregat. Malgrat que el seu estat de conservació estigui força pertorbat a la part baixa, tant pel que fa a la qualitat de les aigües com la de l'entorn natural, constitueix un element de connectivitat potencialment molt important. Per a aquest riu les actuacions de millora i recuperació són imprescindibles.</p> 08054-156 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4540700,1.9981400 416322 4589649 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45921-foto-08054-156-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45922 Torrent de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-salzes <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> <p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.</p> 08054-157 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.5036700,1.9616200 413338 4595192 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45924 Torrent Bo https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.</p> 08054-159 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4821200,1.9563000 412865 4592805 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45928 PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> 08054-163 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4900800,1.9224000 410046 4593723 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) 2153 5.1 1785 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45929 Degotalls de can Campanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/degotalls-de-can-campanya <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> L'espai es troba molt desvirtuat degut a la presència de la claveguera del polígon industrial. L'accés es fa difícil per la vegetació existent. <p>Formació geològica consistent en estalactites que pengen d'una balma situada prop de la casa de can Campanyà, a tocar de la riera del mateix nom. Es tracta d'una concreció calcària vertical que es forma a partir de les gotes d'aigua (degotalls) que es desprenen de la fissura de les roques, on l'aigua experimenta una baixada de la temperatura, una pèrdua de CO2 i una petita evaporació. El bicarbonat creat es transforma en carbonat càlcic. Pren formes diverses que cauen com a pics al llarg de tota la paret de la balma, i van degotant progressivament. El cantó dret de la balma ha estat ocupat per una canalització d'aigua feta en ciment que cau vertical fins al terra i es converteix en claveguera i que evacua les aigües del polígon. A més a més, la vegetació ha ocupat el sector esquerra de la balma, impedint una observació clara de tot el conjunt.</p> 08054-164 Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Can Campanyà, s/n (08755 Castellbisbal) 41.4841000,1.9885700 415562 4592993 08054 Castellbisbal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45929-foto-08054-164-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45930 Bosc del Canyet https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-canyet <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Bosc ubicat al sector sud-oest del terme municipal, ocupant part dels turons de les Guàrdies, de la Gatzarella i la partida de terra anomenada del Canyet, entenent-se en alguns trams fins als Arenys i fins a la carretera de Can Cases del Riu. Es tracta d'un bosc mediterrani, format per pinars, on es poden trobar alguns roures i alzines ocupant els sectors més humits. De tant en tant, apareixen alguns clarianes amb petit prat. Es tracta d'un bosc net, on la presència de sotabosc no és abundant, especialment al voltant dels camins. Al sector del congost situat a ponent de la masia de Can Pedrerol de Dalt es converteix en un bosc més dens.</p> 08054-165 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) 41.4571200,1.9901100 415656 4589996 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45930-foto-08054-165-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45931 Torrent de can Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-cases <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> La vegetació és abundant i alguns trams del torrent són impracticables. A nivell de conservació, cal destacar la manca d'algun tipus de depuració que impedeixi l'abocament d'aigües residuals procedents del nucli urbà de Castellbisbal. <p>Torrent que neix al sector del nucli urbà de Castellbisbal i desemboca a la riera de Rubí. Es tracta d'un curs fluvial d'aigua molt irregular que ha creat un congost actualment ocupat per la vegetació, força abundant en alguns trams. El tram central, entre Can Galí i el polígon industrial es troba ocupat per horts a banda i banda del curs fluvial, amb una ocupació humana present en forma de camins i corriols per accedir als horts i algunes construccions precàries. Altre dels elements que denota l'ocupació de l'espai és l'existència de les restes d'una bòbila, coneguda com la bòvila de Can Galí, situada al tram de torrent situat sota aquesta masia. A nivell d'interès natural, cal destacar el fet de que es tracta d'un sector del municipi caracteritzat per una vegetació frondosa i abundant on predominen principalment els pins, les alzines i altres espècies de bosc mediterrani que poblen els vessants del congost, convertint aquest tram en un reducte boscós força singular. Al peu del torrent, cal assenyalar que el seu curs es troba marcat pel canyissar que delimita el seu traçat a banda i banda indicant el seu curs.</p> 08054-166 Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases (08755 Castellbisbal) 41.4701300,1.9880600 415501 4591442 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45931-foto-08054-166-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45965 Rellotge de sol de can Riquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-riquer <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XX <p>Rellotge amb forma ovalada emmarcat en una línia que sembla una lira. L'orientació sud-est, i marques horàries a les hores de les 6'30h del matí a les 4 de la tarda, en cicles de 12 hores. S'ha realitzat amb numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle al pol. El lema que es llegeix és el següent: Segueix com jo ton camí i tindràs bon fi. També té inscrita la data de 1961.</p> 08054-200 Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 5 (08755 Castellbisbal) 41.4819300,1.9847800 415243 4592756 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45965-foto-08054-200-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 855 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45820 Col·lecció de revistes i butlletins locals https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-revistes-i-butlletins-locals XX <p>Entre els anys 1978 i 2001 tingué lloc d'edició de diverses revistes i butlletins locals. Foren les revistes L'Arada, La Barana, L'Areny, Terra Vermella, i els Butlletins d'Informació Municipal i Butlletí Ben Viure dels Amics del Museu de la Pagesia. La tirada de dites revistes fou molt curta en el temps, algunes només amb un anys de vida, de tal manera que només es conserven uns quants números de cadascuna. La informació continguda era diversa, mentre que les revistes l'Arada o el Butlletí Ben Viure tingueren un caràcter més cultural, publicant articles de divulgació històrica i cultural, altres, com el Butlletí d'informació municipal incidien més en aspectes de caire pràctic i quotidià. De forma detallada les revistes són les següents: REVISTA L'ARADA Fou la primera revista de cultura local amb periodicitat trimestral entre els anys 1978 i 1984. BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL Butlletí d'informació municipal diversa amb periodicitat trimestral que estigué en actiu entre el 1984 i el 1988. REVISTA LA BARANA Publicació trimestral d'informació local variada que va tenir una tirada de quatre números entre setembre del 1988 fins a novembre de 1989. REVISTA L'ARENY Revista d'informació local que va sortir entre els mesos de Juny 1989 a abril de 1990. Es conserven 8 números en total. Editada per l'Ajuntament de Castellbisbal. REVISTA TERRA VERMELLA De novembre de 1991 al 2000. Era el butlletí de la DEMA (Defensa del medi ambient de Castellbisbal) BEN VIURE Butlletí dels amics i amigues del Museu. Publicava articles de divulgació científica, històrica i arqueològica relacionades amb Castellbisbal i amb l'entitat vinculada al Museu. Es conserven 9 números entre el novembre de 1987 i el desembre del 2001</p> 08054-55 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) <p>A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Castellbisbal es conserven els números d'aquestes revistes locals. Actualment està sent objecte de classificació i aquest fons passarà a formar part de l'hemeroteca.</p> 41.4764400,1.9828400 415074 4592148 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 56 3.2 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45829 Els Pota-rojos https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pota-rojos <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVIII-XXI <p>Pota-rojos és un gentilici aplicat als castellbisbalencs pels habitats dels municipis veïns, sempre amb un to despectiu. El motiu d'aquest gentilici es troba en el color de la terra de Castellbisbal, que és argilosa i de color vermell. En alguns indrets ho és tant, que un cop molla per la pluja és enganxosa i persistent. Aquesta és la causa, que les sabates i espardenyes, tot i rentades, sempre estaven vermelloses. Aquesta explicació es troba al darrera de que molts del habitants dels pobles veïns parlessin dels castellbisbalencs com dels Pota-rojos. Segons informació proporcionada pel Sr. Josep Mateu, el jovent anava en grup a les festes majors dels altres pobles, i en arribar a l'entrada del poble veí, es descalçava i amagava les sabates en algun marge o matoll, o demanaven a algú que les guardés, per recuperar-les a la tornada. Malgrat que es desconeix l'origen d'aquesta tradició, el fet fou popularitzat pel dibuixant Martí Ribes durant les darreres dècades del segle XX, ja que a cada número de la revista l'Arada dibuixava una tira amb aquest personatge, comentant el que passava al poble de nou. Desprès el va adoptar l'associació de Comerciants, fins a esdevenir símbol d'identitat de Castellbisbal. MATEU (2007: 140)</p> 08054-64 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Actualment la figura dels Pota-rojos ha estat novament presa com a símbol d'identitat dels veïns de Castellbisbal a partir del naixement de la colla de Diables infantils anomenats d'aquesta manera, i de la introducció d'aquests personatges en les figures i la llegenda de l'Empaitafocs, que explica de forma popular el perquè de l'origen de la terra roja i dels pota-rojos. Si bé originalment el terme pota-rojos era aplicat amb un cert to despectiu, la recuperació d'aquest gentilici ha estat fet com a motiu d'orgull i com a símbol d'identitat positiu.</p> 41.4749200,1.9805100 414877 4591981 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45777 Cal Fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-1 <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular situat fent cantonada el carrer Anselm Clavé i carrer Bellavista. La seva façana principal es troba orientada al carrer Bellavista i precedida d'un jardí tancat on destaca la presència d'una palmera de grans dimensions. L'edifici es troba actualment arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color blanc, deixant a la vista només les cantonades i els marcs de portes i finestres, però cal pesar que la construcció és feta en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus de pedra ben tallats i disposats ordenadament, i les obertures reforçades per brancals i llindes monolítiques. L'edifici compta amb planta baixa, primer, segon pis i pis sota coberta. La coberta s'ha fet a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Del conjunt de l'edifici destaca la composició ordenada de la façana principal, que s'orienta a ponent, i que ha estat sobre elevada en el seu tram superior com si fos un frontó exempt de la resta de l'edifici, de tal manera que fa l'efecte de tractar-se com una façana sobreposada, tot i que no sigui veritat. Es tracta d'un front esglaonat amb una peça central on s'ha encastat un rellotge de sol amb formes arrodonides, i dos trams a banda i banda. L'accés a la vivenda principal es realitza per mitjà d'un portal adintellat situat al centre de la planta baixa, sense cap ornamentació especial. A banda i banda d'aquest portal, s'obre dos portals de similars característiques. Coincidint amb aquestes obertures, al primer i segon pis s'obren tres balcons per planta, sent lleugerament més grans els del primer pis que els del segon. La protecció dels balcons es realitza amb baranes de ferro, sent treballades les del primer pis, i llises les del segon. Al pis sota coberta, la única obertura es correspon amb un triple finestral format per tres obertures acabades a la part superior amb un arc de mig punt molt estret i protegides per una baraneta de ferro treballat. Com a element decoratiu destaquen les impostes sobre les quals recauen les peanyes dels balcons del primer i segon pis, així com el remat superior del frontó, que es fa amb una doble cornisa imbricada sobre la qual es recolza una barana feta amb un imbricat de teules sobreposades, que ressegueix els graons del frontó. Altre dels elements decoratius importants és el rellotge de sol que corona d'edifici on es llegeix la següent llegenda: No em miris Per què si lo escric El teu destí</p> 08054-12 Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) <p>Als voltants del 1700 es va construir l'edifici en planta baixa i al 1800 aproximadament es van aixecar les plantes restants i la sota coberta. Aquest edifici fou construït per ordre del sacerdot Blanc, i es van triar per a la seva construcció uns terrenys situats en un altiplà, que fou prèviament rebaixat fins assolir la cota actual. L'edifici rep el nom de Cal Fuster pel cognom dels avantpassats de la família propietària actual.</p> 41.4719500,1.9787500 414726 4591653 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45777-foto-08054-12-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm. A.10 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45941 Camí del Repeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-repeu <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVII-XXI <p>Camí de terra, amb trams asfaltats que ressegueix originalment el traçat antic del que era conegut com a Camí del Repeu. Actualment el camí es pot prendre vora Can Cases del Riu i recorre en sentit Nord - Sud el peu dels turons del Canyet, les Guàrdies, les Garses fins arribar a la carretera BV-1501 que ascendeix fins al poble de Castellbisbal. Aquest darrer tram es troba asfaltat. Es tracta d'un camí planer que serpenteja el peu dels turons, d'uns 3 metres d'amplada en bon estat de conservació.</p> 08054-176 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>Antic camí que des de la riera de Rubí i des de Can Cases del Riu anava fins a Martorell, travessant en paral·lel tots els Arenys del Llobregat, al peu dels turons de la Gatzarella, de les Guàrdies, de les Garses, etc..A l'alçada d'aquest darrer turó, empalmava amb el camí de la marrada que permetia baixar des de la vila de Castellbisbal als Arenys del Llobregat, tot fent ziga-zaga. Es tractava d'un camí de terra, d'uns tres metres d'amplada, utilitzat per persones i carruatges. Actualment el camí es conserva pràcticament íntegre, tot i que es troba tallat en alguns punts com el de la carretera principal que puja a Castellbisbal des de l'Autovia. Alguns trams han estat asfaltats. Continua sent un camí de terra, d'un amplada variable, d'entre 3 i 5 metres.</p> 41.4721300,1.9714300 414115 4591681 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45941-foto-08054-176-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45940 Camí de la Marrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-marrada <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVII-XX Alguns trams del camí són de difícil pas <p>Actualment al cantó de migdia del Turó de les Garses s'aprecien les restes d'un antic camí que serpenteja la muntanya i comunica el camí del Repeu amb el poble de Castellbisbal. Es tracta d'un camí de terra d'un metre d'amplada aproximàdament, que es converteix en corriol en alguns trams, envoltat de vegetació i sortejant l'alçada. Des del Turó de les Garses s'aprecia el seu pas pel dipòsit d'aigua i pel costat nord del mateix turó fins al Parc del Castell. Antigament sortia de ca n'Amat i pel bosquet d'aquesta propietat anava a trobar el camí del repeu. Aquest era un camí d'abast que normalment utilitzaven els veïns de Castellbisbal per baixar i pujar a peu fins als Arenys, i un cop allà, empalmant amb el camí del repeu, poder anar fins a Martorell i fins a Barcelona.</p> 08054-175 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest camí es va deixar d'utilitzar progressivament a partir del 1928, moment en el qual es va construir la carretera nova</p> 41.4710500,1.9729200 414238 4591559 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45940-foto-08054-175-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98|94 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45801 Bòbila de can Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-can-gali <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XX La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament d'alguns edificis del conjunt, especialment de l'edifici d'administració. <p>Conjunt arquitectònic situat en un pla al peu del torrent de Can Cases, que tenia com a objectiu la producció de maons destinats a la construcció aprofitant el composició argilosa del terreny natural de Castellbisbal. El conjunt es troba format per un total de quatre grans edificis situats al voltant d'un pla, al marge del torrent. L'accés al recinte es trobava obert sense cap mur perimetral que l'envoltés. Tots els edificis es predisposen al voltant d'un pla que originalment configurava com un espai interior de circulació i treball. El primer edifici al qual s'arriba es troba situat a migdia del conjunt. És de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, i cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Compta amb obertures quadrangulars al primer pis i portes d'accés a la planta baixa. El seu aspecte general és de vivenda, i possiblement estigués destinat a oficines de l'empresa, ja que es troba força apartat dels altres tres, que segurament es destinaven a la producció. S'ha aixecat en maó i es troba arrebossat amb ciment pòrtland. El segon edifici es localitza al nord de l'anterior, al cantó de la dreta del conjunt. Es tracta d'un cos rectangular precedit d'una torre de maons quadrangular situada a poca distància. Compta amb un dipòsit d'aigua de ciment adossat a l'alçada del primer pis. En la construcció d'aquest cos s'ha utilitzat el parament de pedra irregular i el maó i el ciment. Podria tractar-se de l'espai destinat al modelat dels maons. El seu estat de conservació està força degradat. Al nord d'aquest darrer edifici trobem dos cossos. El primer, al cantó dret, a continuació del descrit anteriorment resulta força espectacular. Es tracta d'un cos rectangular de planta baixa i coberta plana construït en maó amb les cantonades arrodonides, atalussades i reforçades amb ciment barrejat amb pedra. Al pis superior s'accedia mitjançant una escala recta adossada a la paret de migdia. Actualment s'observen els forats de ventilació dels forns de la planta baixa i un gruix de terra sobre el qual ha crescut força vegetació, la qual cosa fa pensar que la terra era col·locada ja inicialment per mantenir la temperatura dels forns. La planta baixa d'aquest cos estava destinada als forns de maó. Es tracta d'un total de 12 forns independents integrats dins del mateix cos, formats per espais rectangulars d'uns 8 metres de fons per 2,5 metres d'amplada coberts amb volta de canó realitzada superposant diverses fileres de maó, i en les quals s'han obert diverses xemeneies circulars de tub, reforçades amb ciment, que permetien la sortida del fum. El terra d'aquests forns es troba actualment cobert per una capa de fang, que s'ha anat dipositant desprès de l'abandonament del conjunt, Malgrat tot, en algun dels forns, encara es poden apreciar restes de piles de maons. L'accés als forns es realitzava per la façana de ponent encarada al pati central. Configura una façana atalussada que s'obre amb dotze boques diferents, una per cada forn formades per una volta i un arc escarser. Cada boca té una amplada de 2 metres i una alçada de 3 metres, que es correspon amb l'alçada dels forns i un fons d'un metre de gruix. Com a elements decoratius, cal fer esment d'una faixa de separació vertical que es marca al maó entre forn i forn, i d'una altra faixa horitzontal de maó que sobresurt lleugerament del mur a la vorera superior del cos. Aquesta obertura als forns té el seu paral·lel en la part posterior de l'edifici, i es troba tapiada, en el cas d'alguns forns, amb una paret de maó, en la qual només s'obre una petita finestra quadrangular. Molt possiblement un cop que el forn estava carregat es tapiava i aquest mateix mur s'enderroca per enretirar la càrrega. Les boques de la part posterior de l'edifici donen accés a un pati rectangular delimitat per un mur, que s'estén al llarg de tot el cos. Continuació text a observacions</p> 08054-36 Terme de Castellbisbal. Torrent de Can Cases. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest conjunt era conegut popularment amb el nom de la Bòbila de Can Galí, tot i que no tingués res a veure amb aquesta masia, només la seva proximitat. En realitat es tracta d'una bòbila contemporània aixecada a mitjans del segle XX, a la dècada del 1960. El propietari era el senyor Bonastre, alcalde Martorell, i va estar en funcionament fins a la dècada del 1980.</p> 41.4686500,1.9911200 415755 4591275 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45801-foto-08054-36-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Continuació del text descripció: El darrer edifici del conjunt, es troba situat just davant dels forns, a ponent d'aquests, i es tracta d'un cos rectangular de planta baixa que segurament estava destinat a magatzems. Aquest cos compta amb diverses portes d'accés encarades als forns i amb poques obertures com a finestres. La construcció és feta en maó, i el sostre es troba reforçat per un embigat de formigó. Al sector de llevant del conjunt, el terreny apareix rebaixat considerablement, observant com la muntanya s'ha anat excavant i deixant a la intempèrie el terreny argilós i vermell, que la pluja ha anat convertint en xaragalls. Aquest paisatge és fruit de l'excavació de la muntanya que s'ha utilitzat com a lloc d'extracció de terres per a la fabricació de maons. 119|98 46 1.2 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45851 Jaciment paleontològic de can Pedrerol de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-pedrerol-de-baix <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> La construcció intensiva de polígons industrials i la carreteres del voltant ha hagut d'afectar al jaciment. <p>Atribuït al Plistocé. Restes integrades per la sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment es troben determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell</p> 08054-86 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) <p>Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica del Mapa geològic a escala 1:40.000 o bé durant l'estudi dels dipòsits pliocens de la conca del Baix Llobregat en el 1895 i 95.</p> 41.4532400,1.9912900 415749 4589564 08054 Castellbisbal Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45851-foto-08054-86-3.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45819 Monument al Ton Juni https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-ton-juni XX <p>Monument commemoratiu urbà situat al carrer dels Països Catalans. Es tracta d'un element simbolitzant una porta realitzat en corten, de 1,68 m d'alçada per 2 m d'amplada que es recolza amb l'ajuda de tres peus de ferro sobre una pedra monolítica. En un dels costats de la porta i enquadrat en un espai quadrangular es pot llegir: Era el primer d'ajudar. Amic dels seus amics. S'Escudava en la VERITAT. Davant la RAO era una canya al vent. Es vinclava però no es trencava . Tenia valentia, força i bon humor. Per a tots, era una porta oberta. Era en TON JUNI I MARGARIT. Castellbisbal (1949-2008)</p> 08054-54 Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. dels Països Catalans s/n (08755 Castellbisbal) <p>Aquest monument fou encarregat per l'entitat Esport Motor de Castellbisbal, amb seu al Centre Cultural Recreatiu l'any següent desprès de la mort d'Antoni Juni Margarit, fundador i ànima de l'entitat.</p> 41.4723300,1.9840200 415167 4591690 2009 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'entitat impulsora del monument organitza cada any una trobada de vehicles clàssics a Castellbisbal, amb la denominació de Memorial Ton Juni. La trobada rep aquest nom en record d'Antoni Juni Margarit, membre fundador d'Esport Motor mort a causa d'una greu malaltia. 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45962 Rellotge de sol de can Canyadell (SO) https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XX <p>Rellotge rectangular, que es troba pintat a la façana principal de Can Canyadell, a l'alçada del primer pis. El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic. La grafia del 11 s'escriu Iil. La seva funció és purament ornamental i sembla inacabat.</p> 08054-197 Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) <p>Aquest rellotge, com el seu homònim de la façana sud-oest, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> 41.5101600,1.9837800 415196 4595891 2000 08054 Castellbisbal Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3609 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45961 Rellotge de sol de can Canyadell (N) https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-n <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XXI <p>Rellotge circular pintat a la façana nord de Can Canyadell, El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic.</p> 08054-196 Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) <p>Aquest rellotge, com els seus homònims de la façana de ponent, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> 41.5101400,1.9835000 415173 4595889 2000 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3608 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45963 Rellotge de sol de can Canyadell (SO1) https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so1 <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XXI <p>Rellotge pintat en forma de petxina. Guarda una orientació sud-oest i marques horàries a les hores i mitges hores de les 8 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Com a decoració s'ha pintat la caricatura d'un conill al pol</p> 08054-198 Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) <p>Aquest rellotge, juntament amb el seu homònim de la façana sud-oest, foren pintats durant la darrera restauració de la casa feta en la dècada del 2000. El dibuix del conill fa referència al nom del restaurant en que actualment s'ha convertit la casa: La torre del Conill.</p> 41.5100500,1.9836600 415186 4595879 2000 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 2875 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45797 Cal Magí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magi <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RIBAS PASTALLÉ, M. (1983) Castellbisbal, 1900-1940. Ajuntament de Castellbisbal. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX <p>Edifici de planta rectangular situat a la plaça de l'Església, dins del nucli antic de Castellbisbal, però seguint la línia de façanes del carrer Pi i Margall i carrer Major. Es tracta d'un edifici aixecat segurament en maó i arrebossat amb ciment, i que presenta part de la façana del primer pis amb traces de pintura vermellosa, que podria provenir d'una degradació del fris de separació entre el primer i el segon pis. Aquest edifici ha sofert nombroses modificacions els darrers anys, especialment a nivell de planta baixa on es troben les oficines modernes d'una entitat bancària. Conserva però, el primer i segon pis originals, destacant una composició molt ordenada d'obertures formada per un seguit de tres balcons al primer pis, en correspondència amb ells, tres finestres balconeres a nivell de segon pis. Tots els balcons es troben protegits per baranes de ferro força treballades. Sobre el segon pis, destaca una petita cornisa sobre la qual es recolza una barana d'obra sense cap decoració afegida.</p> 08054-32 Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església, 9 (08755 Castellbisbal) <p>Aquest sector del nucli urbà de Castellbisbal és dels més antics construïts, ja que es troba a tocar de l'Església Parroquial. Amb tot, podria tractar-se d'un edifici aixecat entorn al 1900-1910. La casa era coneguda com Cal Magí.</p> 41.4749400,1.9803600 414865 4591984 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45797-foto-08054-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45804 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-1 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-39 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4537100,1.9903000 415667 4589617 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45804-foto-08054-39-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45805 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-2 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,30 m d'alçada per 2,00 m d'amplada per 3,20 m de fons. S'hi accedeix per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-40 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4534400,1.9904300 415678 4589587 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45805-foto-08054-40-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45806 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-3 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,20 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-41 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4532700,1.9905400 415687 4589568 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45806-foto-08054-41-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45807 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-4 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del torrent i la vegetació han afectat el sector més exterior de la barraca, i l'accés es fa difícil <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. S'hi accediex per un petit camí que recorre el cingle.</p> 08054-42 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4531000,1.9882800 415498 4589551 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45807-foto-08054-42-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45808 Barraca de vinya excavada de la Moixella 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-1 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> 08054-43 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4552000,1.9882400 415497 4589785 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45808-foto-08054-43-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45809 Barraca de vinya excavada de la Moixella 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-2 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> 08054-44 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4552900,1.9881100 415486 4589795 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45809-foto-08054-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45810 Barraca de vinya excavada de la Moixella 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-de-la-moixella-3 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosio del talús i l'abandonament d'aquest element han estat causa de deteriorament <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,50 m d'alçada per 2,20 m d'amplada per 3,50 m de fons. Compta amb dues petites bancades que ressegueixen el perímetre interior de l'espai.</p> 08054-45 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4543700,1.9881000 415484 4589693 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45810-foto-08054-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45811 Barraca de vinya excavada del turó de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-turo-de-salzes <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosió del talús i la vegetació han estat causa del seu deteriorament <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,00 m de fons.</p> 08054-46 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4861000,1.9476800 412151 4593256 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45970 Barraca de vinya excavada del torrent dels Ocellets 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-torrent-dels-ocellets-5 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosió del terreny i la vegetació han deteriorat la part exterior de l'element. <p>Barraca excavada a la roca de 1,80m d'alçada per 2,30m d'amplada per 1,60 de fons.</p> 08054-205 Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4531500,1.9883600 415504 4589557 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45970-foto-08054-205-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45815 Premsa de vi de la rotonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-la-rotonda <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Premsa de vi ubicada en la rotonda del carrer Estació cruïlla amb el carrer Bellesguard com a element decoratiu. En tant que premsa, es correspon al model de premsa d'engranatges fabricada en ferro, i coneguda popularment amb el nom de premsa de gàbia pels llistons de fusta que la protegien. Es recolza sobre un carreu de pedra quadrangular i fa un total de 65 cm de diàmetre i un metre d'alçada. Els llistons de fusta s'uneixen amb 4 cèrcols de ferro collats, i protegeixen els engranatges interiors. Aquests, consisteixen amb un cargol de ferro connectat a una biga, també de ferro que servia per fer pressió. Aquests darrers elements han estat construïts de nou i reconstruïts dins de la gàbia original de fusta.</p> 08054-50 Nucli urbà de Castellbisbal. Rotonda del c/ Bellesguard amb el c/ Estació (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus de premsa eren conegudes amb el nom de premsa de gàbia degut al conjunt de llistons que formaven la caixa exterior i constitueix una varietat molt estesa de premsa de ferro, molt típica del segle XIX. La capacitat de treball d'aquestes premses era molt variada. A la fi del segle XIX es va popularitzar la premsa d'engranatges servida per tres homes, que podia fer en dues hores sis premsades, esmicolar el pa de brisa, tornar a carregar i repremsar. Aquesta premsa fou recuperada de la casa del carrer Anselm Clavé anomenada Cal Vicenç Duran a la dècada del 1980.</p> 41.4746700,1.9772400 414604 4591957 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45938 Antic túnel del ferrocarril https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tunel-del-ferrocarril <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX La manca d'ús ha fet que la vegetació creixi a les boques amagant l'element. <p>Túnel que travessa el turó de la Torre del Telègraf per sota i permetia el pas del ferrocarril entre les estacions de Castellbisbal i Martorell. Es tracta d'un túnel d'uns 2 km. de llargada construït en maó. La seva amplada aproximada és de 3 metres i la seva alçada aproximada és de 5 metres. Actualment es troba en desús i la vegetació ha ocupat part de la via cobrint pràcticament la totalitat de l'entrada del pont.</p> 08054-173 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>Aquest túnel va ser construït a mitjans del segle XIX moment en que tingué lloc la construcció de la via del ferrocarril i l'estació. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres eren qualificades de molt perilloses sobretot per l'ús de la dinamita, i un cop començades havien de prosseguir i acabar-les el més ràpidament possible. Era important, per tant, treballar també en diumenge. RUIZ (1998: 243)</p> 41.4767700,1.9610500 413255 4592206 1859 08054 Castellbisbal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45828 L'Empaitafocs https://patrimonicultural.diba.cat/element/lempaitafocs <p>AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona.</p> XX <p>Un dels actes centrals de la Festa Major d'estiu és l'empaitafocs. Per explicar aquest acte, el grup de diables i Potafocs va crear una a l'entorn del bestiari del correfoc una llegenda que relacionava la població amb les tradicionals llegendes a l'entorn del Pont del Diable. A partir d'aquí, apareixen diferents personatges: L'empaitafocs és encarnat pel diable Major, amo i senyor de la festa. Altre personatge és en Danissei, imatge totèmica a la qual es ret homenatge. Dóna fe de la ubicació del Diable a la vial de Castellbisbal. Els Diables, deixebles del personatge. Els formen un grup de 30-35 diables, que s'encarreguen de portar llum en forma de foc al poble amb les seves espurnes. És el Cap de la Vila quan no tim El Personatge. La Cuca, que és la bèstia creada pel poble per celebrar la festa, comparteix protagonisme amb el Diable, ja que Cuca i Diable ballen junts i espurnegen. La Cuqueta, creada pels nens del poble, amb les mateixes finalitats que la Cuca. Els Atabalats, que són els grup de músics que amb els seus sons atreuen els vilatans a l'Empaitafocs per ser purificats i batejats. Els Capsigranys, que són les 7 fills de la masovera que van entabanar el Diable. De la seva mare, però no en sabem res. Els Capsigranys tenen l'empenta dels 7 dies de la setmana i ballen a la plaça del Joc. Són la humanització de l'Empaitafocs. Els Aiguaders, que són els veïns que des dels, balcons i finestres tiren i ruixen amb aigua els participats de l'Empaitafoc. Els forasters, que són els amics de les bèsties que El Personatge convida cada any a celebrar l'Empaitafocs. Els moviments i esdeveniments de l'empaitafoc són els següents: Inici de I'Empaitafoc: amb l'arribada al poble del Personatge s'inicia la Festa. Aquest ve acompanyat dels Diables. Arriba pel carrer Sant Mateu provinent del torrent de Pegueres, on habitualment s'amaga. La Comunió: simbolitza el pacte amb el Diable, anteriorment signat amb sang, ara begut amb vi, imitant la litúrgia cristiana. Últimament es convida també el poble a veure i compartir el mateix porró, d'aquesta manera la voluntat de celebració oberta a tothom queda manifestada. Les Parades: Actualment hi ha quatre parades, que pugen d'intensitat a mida que avança I'Empaitafoc. És una mostra d'estimació dels veïns cap a la Festa, convidant a vi i galetones. Les parades són a Cal Madisson, Cal Valent, Cal Meliton i Can Pixa. La Trempada: és el moment en què els mossos alcen la seva cuca per purificar tots els vilatans i vilatanes que s'ho miren des de la barana. La Teta: és el moment en què els Diables, prenent la forma de teta, reten homenatge a la maternitat. La Tita: és el moment en què els Diables, prenent la forma de tita, reten homenatge a la paternitat. El Ball de Cal Meliton: és l'inici del final de I'Empaitafoc. Un cop farts i tips, després de la tercera Parada, el Cap encén el seu gran ceptre que, junt amb la música i el foc, fa ballar i bellugar tothom. El Salt de Cuques: s'efectua al final de I'Empaitafoc, a la Bassa. Les dues cuques ballen davant del Personatge i el poble. Simbolitza la Festa i la joia del moment. El Merder: és el final. Tot el poble en ple festeja amb El Personatge, la Cuca i la Cuqueta, el Cap, els Diables i els Forasters la fi de I'Empaitafoc. La festa s'allarga fins que es diu: Prou!!. El Salt de I'Empaitafoc: ball que s'efectua a la plaça de I'Església per continuar la Festa. Acostuma a començar un cop acabat el Merder. La Saliera deis Capsigranys: és el ball dels 7 fills de la masovera. Es té constància que ells, tot i la música de la plaça, tenien ganes de fer el seu ball en un lloc diferent. Per això enguany, recuperem aquesta dansa a la plaça del Joc. Aquí, cada Capsigrany balla el ball de la masovera envoltat de gent. Mica en mica, cada Capsigrany és acompanyat per un altre, fins que acaben tots set ballant. La ballera s'acaba amb foc i música.</p> 08054-63 Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta activitat fou creada per grup de Diables i Potafocs de Castellbisbal. Des del 1979 aquestes entitats duien a terme el correfoc de la Festa Major, però a partir del 1993 van optar per dotar-lo de contingut i estructurar-lo. Va néixer així tota l'actuació de l'Empaitafoc. Des d'aleshores s'ha convertit en un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Al 1994-1995 van ser creats els capcigranys. El mural de la Barana del carrer Pi i Margall commemora i homenatja l'acte de l'Empaitafoc i tot el que aquest element ha significat per a la cultura popular de la vila.</p> 41.4749200,1.9805100 414877 4591981 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Diu aquesta llegenda que una vegada el Diable veient-se ensarronat per una masovera que vivia vora el riu, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, però desprès amb simpatia i bones maneres. El Diable agraït com estava va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la coneguda Terra Vermella. Aquest era el seu territori. D'aquesta manera, a tots els habitants de Castellbisbal que caminessin pels camins i corrioles del terme se'ls quedarien les potes-roges. D'aquí el mot que encara mantenim. El Diable, només amb un cop d'ull, identificava els potes-roges, i sabia en tot moment que aquests eren els seus amics i amigues. Però això no és tot, alhora servia perquè aquests fossin reconeguts entre els seus veïns de Martorell, Molins, El Papiol, Sant Andreu, Rubí, Terrassa, etc. Ningú no gosava discutir o barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llencés damunt seu qualsevol terrible maledicció. Tots els actes han estat musicats per Oriol Pidelaserra amb peces creades especialment per als diferents balls i danses de l'Empaitafocs. La música recrea un ambient sinistre amb l'arribada dels dimonis, al·ludint a l'arribada de l'aigua i de la llum elèctrica al poble. La coreografia ha estat creada per Sergi Tomé. 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45950 Bassa de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-nametller <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> XX La manca d'ús i de manteniment, així com el creixement de la vegetació de l'entorn han fet desaparèixer alguns dels rebords superiors <p>Bassa quadrangular situat en la vessant de la muntanya sobre el torrent de Salzes, a tocar del roure de Ca n'Ametller. Pren l'aigua d'una deu situada a sota mateix de la bassa. Està construïda en mur de mamposteria i maó i es troba arrebossada amb ciment. Les seves dimensions són 6 m de llargada per 4 d'amplada aproximadament. La fondària es desconeix perquè actualment es troba plena d'aigua.</p> 08054-185 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta bassa devia ser construïda a començaments del segle XX segurament pels propietaris de Ca n'Ametller amb l'objectiu de regar uns horts que es trobaven a sota, aprofitant el pendent de la muntanya. Actualment es troba en desús, i els horts han estat abandonats.</p> 41.5057800,1.9621500 413385 4595426 08054 Castellbisbal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Situada a tocar del roure monumental de Ca n'Ametller 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45954 Bassa del turó de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-turo-de-salzes <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> XX El pas del camí a tocar d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. <p>Dipòsit d'aigua situat al peu del camí, ben bé a tocar del marge del camí que envolta el turó de Salzes. Es tracta d'una estructura semi excavada al terra feta en maó i arrebossada amb ciment en alguns trams, especialment a la part superior. Les seves mides són 90 cm d'alçada per 2,30 m de llargada per 1,80 cm d'amplada. Tota la part superior de la cisterna es troba tapada per evitar l'evaporació, deixant només com a indret per l'entrada i l'extracció de l'aigua un forat quadrangular en l'extrem sud de la part superior de 80 per 80 cm d'amplada.</p> 08054-189 Terme de Castellbisbal. Urb.Santeugini (087055 Castellbisbal) <p>Aquesta cisterna, juntament amb d'altes estava destinada a recollir aigua de l'escorrentia per tal de subministrar aquest element al pagès propietari de la vinya. Cal pensar que a escassos metres es troba una barraca de vinya que devia pertànyer al mateix propietari. Possiblement, pels materials emprats, sigui un element construït a començaments del segle XX, en la dècada de 1920-1930. El pas del camí a tocar de la cisterna devia modificar completament el nivell del terra i deixà inutilitzada la cisterna.</p> 41.4873600,1.9456800 411986 4593397 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-11-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45835 Mandoni i el pont del diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 DIAZ SANTILLANA S (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas, pàg 11-16. Ed. Ayax. Barcelona. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII-XXI <p>Diu la llegenda que en temps de la conquesta romana a causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es van revoltat. Els ilergetes, tribu ibera establerta a l'entorn de Lleida, dirigits pels valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de dia, els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós, però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes, podrien refer-se i qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga: els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava automàticament que serien venuts com a esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda, capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta, es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no era sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvar-te - va dir - Em coneixes? - Si - respongué Mandoni.- Que vols? - He dir que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. - D'acord. Accepto. Què pots fer? - Deixa-ho del meu compte - va respondre el Diable. I aixecant el tapís de l'entrada, va afegir assenyalant cap a la fosca: - Veus cap a on marca el meu dit?. D'aquí un moment vés-te-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis, sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. - Mandoni, en veure's sol, es va passar la mà pels ulls. Ho hauria somiat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se, però, i baixà fins al riu en la direcció que li havia dir el Diable. I la sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix, sobre el riu, hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es va posar en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i, abans que es fes de dia, ha havien passar tots a l'altra banda en direcció al seu territori. Gràcies al Pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa fort per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fer presoner. Conduït a Tarragona, fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. RUIZ (1998:92)</p> 08054-70 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta llegenda ha estat recollida per Santos Díaz a la seva obra Leyendas Españolas, però no és de les llegendes més populars relacionades amb el pont.</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45833 El diable i el cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-cavaller <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 .</p> XV-XXI <p>Aquesta llegenda suposa l'existència d'un castell feudal, no lluny del pont, on vivia un cavaller tarat de tots els pecats, i, com és lògic, odiat pels seus vassalls. El cavaller no respectava vells, ni infants, ni dones i el seu caprici era la llei en tot el feu. Anant pel món, va conèixer una noble i virtuosa dama la qual, ignorant els defectes del noble, no tingué inconvenient en casar-s'hi. Portada al castell i passada la lluna de mel, ben aviat es va adonar de qui era el seu marit i provà de portar-lo per bon camí. Trista empresa! El cavaller no volia ésser reptat i medità un altre crim: Vine - li digué un jorn, tancant-la en una cambra fosca i humida m'esperaràs aquí fins que jo torni. Closa restà, sense més companyia que la d'una noieta molt xica que li duia el menjar i que el cavaller havia robat de la casa pairal perquè fes de patge de sa muller en el captiveri. La dama i la noieta van fer-se bones amigues, s'estimaven de tot cor i s'ajudaven mútuament en allò que podien: la dama il·lustrant la noia, la noia provant de fer més passadores les eternes hores de l'esclavatge de sa mestressa. La noia s'anava tornant poncella i feia molt de goig. Desitjosa d'alleujar la sort de la dama, vàries vegades demanà al cavaller que endolcís el mal viure de sa esposa. El cavaller li responia de manera sorneguera: - No encara….Mes endavant!. Passaren anys i la dama emmalaltí de mort. La donzella pregà al cavaller que anés veure la dissortada abans de morir, però el cavaller, per tota resposta, encesos els ulls, intentà abraçar-la. La noia fugí llestament i es tancà de bell nou amb sa mestressa. Morí l'esposa només vetllada per l'amorosa donzella i, sentit els seus plors, comparegué en la cambra mortuòria el cavaller amb els seus servents. El mal marit, enlloc de commoure's davant el cadàver de sa muller, agafà d'un braçat la minyona i fugí com un condemnat de la cambra i del castell, cavalcant en un corser negre que havia tret de l'estable d'una sola estrebada. La nit era fosquíssima, il·luminada únicament pels llamps. Del cel davallaven aigua i foc, però el mal cavaller corria i més corria, esperonant el cavall. Marges, cingles, roques, tot ho saltava el corcer, entre el ressò dels trons i la remor de les aigües desbordades que cercaven l'aiguabarreig de l'Anoia i el Llobregat, esdevinguts en un mar impossible de travessar. El cavaller no tenia por de res perquè el diable estava amb ell, i per la protecció del diable, malgrat la tempesta, cavall i cavaller assoliren terra ferma i eixuta on deturaren la cursa esperitada. Reia el cavaller. contra el seu cor portava la donzella, el millor dels obsequis que hauria pogut fer-li el diable. Mes ai que, en anar a besar-la, els llavis de la noia estaven sense color i el cos tot era ert. Déu Nostre Senyor li havia fet la gràcia de salvar-la llevant-li la vida. Al dia següent, el cel era blau i serè, la muntanya més verdejant que mai, però a gent de la rodalia, en saber la mort de la malcasada, en veure el pont llevadís del castell caigut, en trobar el cos mort de la donzella a l'altra banda del riu i en observar que al seu damunt havia nascut un pont de cop i volta, no dubtaren que l'arquitecte de l'obra havia estat el diable, gran amic del mal cavaller, i d'aleshores ençà li diuen el Pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> 08054-68 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45834 El diable i el gat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-gat <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI <p>Els de Martorell emprengueren la tasca de fer un pont, però s'entossudiren a fer-lo d'un sol arc. A mig fer es trobaren que, per l'amplada de l'ull de l'arc, no el podien cloure, car no sabien com pujar la clau que havia de lligar els dos estreps. Deturaren les obres i començaren a estudiar el cas. Tothom hi deia la seva sense trobar remei al mal, quan un jove eixerit, de rialla mofeta, que ningú no sabia pas qui era, va oferir-se per acabar ell sol el pont en una nit, sempre que s'entenguessin en la qüestió del preu, advertint que no fóra gaire exigent. Molts varen riure de la dita però, per seguint-li la veta, li preguntaren quina paga volia. L'ànima del primer que passi - va respondre el desconegut. En escoltar això, el director de l'obra restà sobtat de moment però, refent-se, va dir-li amb tota tranquil·litat: Fet! Demà a trenc d'alba serem aquí a veure la meravella que hauràs portat a terme i , si has complert, tindràs la paga demanada. I tot seguit donà una ordre en veu baixa a un dels seus treballadors. L'endemà tot el poble féu cap al lloc del pont. En veritat, el pont estava llest i al peu del pont hi havia el treballador misteriós i sorneguer que tan bella obra havia realitzada. El director va reconèixer que el pont estava ben acabat i que era de tota solidesa. - Tractes són tractes. Ara la paga !- va reclamar l'estrany i envanit arquitecte. - Prou, Prou! Esteu en el vostre dret !- va dir tot seguit el director. Aleshores, prengué un sac de mans de l'obrer al qual havia parlat el dia abans en veu baixa, l'obrí i deixar escapar un gat que hi havia fet posar ja de propòsit. - Vés! Corre-li al darrera, que la seva ànima és ben teva, ja que és la primera que passa el pont!- digué faceciosament el director a l'arquitecte foraster mentre la pobre bestiola, en veure's desensacada, travessava el pont com un llampec. A més a més, féu una creu a terra amb el bastó que duia a la mà, pel que pogués ésser i, tal i com sospitava, desaparegué el treballador decebut, que no era altre que el diable. Per això del pont de Martorell tothom en diu el pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> 08054-69 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45913 Olivera del parc del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-del-parc-del-castell <p>Olivera situada a la falda de la muntanya del turó de les garses, dins del parc del castell de la vila de Castellbisbal. L'olivera es troba a tocar del jaciment arqueològic de les basses del parc. Es tracta d'un exemplar que conserva un tronc dividit en dos fragments que formen un diàmetre de 3,80 m de diàmetre. L'alçada total de l'exemplar oscil·la entre els 3,5 i els 4,5 m. L'olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, la varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. Molt possiblement es tracti d'aquesta darrera varietat. Es tracta d'un arbre perenne propi de tota l'àrea mediterrània. Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre centenari.</p> 08054-148 Nucli urbà de Castellbisbal. Parc del Castell (08755 Castellbisbal) <p>Cal penar que es tracta d'un arbre centenari que fou conservat i integrat al parc del Castell a partir del 1975</p> 41.4741200,1.9741900 414348 4591899 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45913-foto-08054-148-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45876 Can Cases del Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-del-riu <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XXI <p>Masia formada per un conjunt de cossos destinats a vivenda i producció agrícola, envoltats per un mur que envolta el conjunt i l'aïlla de l'exterior. El cos principal està destinat a vivenda, i compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Es troba cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es tracta d'una construcció feta en mur de mamposteria irregular amb fragments de maó, tot arrebossat i pintat de color blanc. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre a nivell de planta baixa amb un portal allindat ubicat al centre de l'edifici. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars. Aquestes obertures es corresponen a nivell de primer pis amb tres balcons protegits amb baranes de ferro. Destaca a nivell de les golfes una galeria oberta formada per una obertura central més alta i dues obertures a banda i banda de mida més reduïda. Aquestes finalitzen a la part superior amb una arcada de mig punt, i es troben separades entre elles per pilars quadrangulars. Finalitza la galeria amb una obertura quadrangular per banda. Al cos principal s'annexa en l'angle recte un altre espai destinat antigament a garatge i tasques agrícoles formant per planta baixa i primer pis. Es tracta d'una construcció feta amb murs de mamposteria arrebossats i pintats en color blanc. La coberta és en tots els cossos a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Completen el conjunt, un cos destinat a garatge, l'antic celler, l'antiga era, un magatzem adjunt i l'antic safareig. Tots aquests cossos es troben disposats en forma de L, de tal manera que creen un pati interior, destinat antigament a feines agrícoles.</p> 08054-111 Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Cases del Riu s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que Can Cases és una masia amb orígens medievals, tot i que no és fins el cens del 1573 que trobem la presència d'una família amb el cognom Cases al terme. Així, als censos parroquials del 1573 apareixen esmentats Francesc Cases, Margarida Cases i Vicenç, Paula, Jaume, Antic i Bartomeu Cases. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a propietaris Bartomeu Cases, la seva esposa Antiga, i els seus fills Miquel, Eulàlia i Joan. RUIZ (1998: 162) Entrats al segle XVIII, a partir del cens elaborat pel Sr. De Castellbisbal 1758 Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio sabem que era propietari Antoni Cases. Per la seva situació, els terrenys de la seva propietat eren destinats meitat al conreu de la vinya i meitat a l'horta. Els horts eren contractats en arrendament, i la vinya en contracte de rabassa morta des de finals del segle XVIII. En tant que edifici podria haver tingut una renovació de la seva estructura vora l'any 1858. Arquitectònicament es correspon a un edifici aixecat a mitjans i finals del segle XIX, possiblement a sobre de les restes de l'antic mas de Can Cases, del qual podria aprofitar alguns murs a nivell de planta baixa. A finals del segle XIX el geòleg canonge senyor Almela, va trobar fòssils d'uns mol·lusc que vivien a l'aiguabarreig del mar amb un riu que hi desembocava. MATEU (1999: 18) . Per motius matrimonials els cognoms dels propietaris de la casa han anat canviant, sent propietat actualment de la família Bosch, hereus de la antiga família Cases. Cal fer esment de la forta transformació que han sofert els entorns de la casa en les darreres dècades del segle XX. Els antics camps de conreu de la casa són ocupats hores d'ara per la indústria CELSA dedicada a la transformació de productes metal·lúrgics. Aquesta indústria ha envoltat pràcticament tota la casa, obligant-la a envoltar-se d'un mur perimetral de protecció.</p> 41.4530800,1.9828500 415044 4589554 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45876-foto-08054-111-2.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el núm. B1.05 98|119|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45888 Can Galí https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gali <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVI-XX <p>Edifici de planta basilical pròpia del període baix medieval i modern, cobert amb teulades independents per a cada nivell, destacant un cos o crugia central més elevada, de planta baixa, primer i segon pis, coberta a dues aigües amb el carener paral·lel, i dues crugies a banda i banda de planta baixa i primer pis. Mentre que la crugia del cantó esquerre de la casa és original i es cobreix amb teulada inclinada, el cos que s'adossa al cantó dret és fruit d'una renovació posterior. Es tracta d'un cos rectangular adossat en sentit perpendicular que es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel i que presenta una alçada menor que el seu homònim del cantó esquerre, descompensant la proporció i la volumetria de l'edifici. A banda de l'estructura principal, cal fer esment d'un altre cos rectangular de planta baixa i primer pis ubicat a migdia de la casa que es prolonga amb un mur de tancament perimetral i s'estén per davant de la casa. L'accés es realitza a través d'una porta metàl·lica. Aquest darrer cos i el mur creen un espai interior que es presenta com un pati interior de la casa que presideix l'entrada principal. Malgrat trobar-se arrebossat i no apreciar-se el material de construcció, podria tractar-se de mur de mamposteria irregular, posteriorment arrebossat amb ciment sense pintar. En alguns cossos de la casa afegits posteriorment podria predominar el maó. A la crugia central destaca una gran portalada formada per grans dovelles, que dona accés a una entrada que distribueix les dependències de cuina, estables i cellers. A la dovella superior del portal es pot llegir la inscripció: IHH IUAN IOPAIT 1437, inclosa dins d'un cercle. Al pis superior, la crugia central s'obre amb un finestral quadrangular format per llindes i brancals de pedra monolítics que sobresurten de l'arrebossat del mur. La finestra compta interiorment amb festejadors, propis també d'aquest període. A nivell de segon pis s'obre una petita finestra quadrangular que no presenta cap element destacat. La crugia esquerra presenta una vegetació molt acusada que tapa totalment les obertures de la planta baixa i el primer pis. Amb tot, es pot apreciar l'existència d'un antic rellotge de sol, actualment molt malmès. La crugia de la dreta presenta una porta rectangular a la planta baixa que dona accés a un garatge, i dues finestres enreixades a nivell de primer pis.</p> 08054-123 Terme de Castellbisbal. Can Galí s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que Can Galí és una masia amb orígens clarament medievals, que es podrien remuntar als segles XII-XIII. En tant que edifici, el mas actual podria haver estat aixecat al segle XV, corresponent-se a la típica planta basilical de masia. Aquesta apreciació seria confirmada per la presència de la data de 1437 en la dovella central del portal. En aquest període la casa hauria estat propietat de la família Llopart. Al cens del 1573 era propietari Joan Leopart, la seva esposa Magdalena i la seva filla Antònia, que hi residien amb diversos mossos. Al cens parroquial del 1600 apareixen com a hereus Joan Leopart, la seva esposa Paula i els seus fills. RUIZ (1998: 162) Aquesta mateixa família va ser propietària anys més tard també de Ca n'Estaper, indicant la documentació del segle XVIII que eren veïns de la Palma de Cervelló. RUIZ I ELIAS (1998:145). El mas hauria estat conegut com a Can Llopart, i no devia ser fins a finals del segle XIX en què passà a ser conegut amb el nom de Can Galí, coincidint amb el canvi de propietat, a mans de la família Galí. La casa hauria pogut patir una reforma important a la dècada dels anys 60, transformant la crugia del cantó dret en un cos rectangular de planta baixa i primer pis, i afegint el cos perpendicular de migdia.</p> 41.4662400,1.9969400 416237.932 4591001.774 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45888-foto-08054-123-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.15 98|119|94 45 1.1 1762 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45948 Bassa d'aigua de Santugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-daigua-de-santugini <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. La vegetació amenaça amb amagar-ho. <p>Bassa d'emmagatzematge d'aigua situada a tocar de la masia de Santeugini, al peu de l'era. Es tracta d'una bassa rectangular construïda en maó, que forma a la part superior una volta. Es tracta d'una estructura de 2,80 m de llargada per 1,80 m d'amplada per 50 cm d'alçada. Cal aclarir, però, que la basa es troba semisoterrada, i que la major part de la superfície és sotaterra, amb tot, l'alçada de bassa, és a dir, el tram que resta visible, devia ser originalment més alt, però actualment s'ha anat acumulant terra i envoltada de vegetació. La bassa és carrega per una de les cantonades, on s'ha obert una boca quadrangular reforçada amb ciment que es situa arran de terra, i vers a on devien anar abocades totes les aigües.</p> 08054-183 Terme de Castellbisbal. Urb.Can Santeugini. Mas Can Santeugini s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que aquesta bassa fou construïda pels propietaris del mas Santeugini i estava estretament lligada a l'explotació de les vinyes del voltant de la casa. Degué ser utilitzada fins a la dècada del 1930-1940.</p> 41.4906900,1.9548800 412758 4593758 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45893 Can Nicolau de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicolau-de-dalt <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVII-XIX <p>Masia de planta quadrangular coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal de la masia es troba envoltada d'un mur que arrenca d'una de les façanes laterals i dóna la volta a la part davantera de la casa creant un pati interior. Al nord de la casa, aprofitant l'espai del turó sobre el qual s'aixeca la casa, s'adossen dos cossos més de diferents mides, que podrien haver estat aixecats en èpoques diferents, i es cobreixen de forma independent també a dues aigües amb el carener paral·lel. Tot el conjunt es troba construït en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. Els darrers afegits de la casa són, però, fets en maó. La façana principal de la casa es troba orientada a migdia i s'obre amb un portal arquitravat protegit per una porta de fusta de doble fulla. A nivell de primer pis destaquen tres finestres quadrangulars de mida petita. El cos adossat a la casa principal situat més al nord del turó, és també de planta baixa i primer pis, i s'obre amb un portal adovellat presidit per una dovella central amb un escut on destaquen unes inicials molt erosionades i la data de 1878. Possiblement es tracti d'una vivenda destinada als masovers.</p> 08054-128 Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. Mas Can Nicolau de Dalt s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que el mas de can Nicolau té uns orígens moderns, possiblement vinculats a la masia de Can Nicolau de Baix, que arquitectònicament sembla més antiga. En tant que propietat, es troba documentada des del segle XVII. L'edifici actual és una construcció del segle XIX. L'activitat principal de la casa fou el conreu de la vinya de les terres del voltant fins que a la dècada del 1960 les vinyes foren abandonades, i els terrenys veïns convertits en polígon industrial i urbanització. Al 1980 fou adquirida pels actuals propietaris.</p> 41.5031200,1.9638200 413520.960 4595128.801 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45893-foto-08054-128-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm A.08 98|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45871 Can Santeugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santeugini <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Masia formada per diversos edificis que conformen el conjunt de l'explotació agrícola. L'edifici principal és un cos de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida per un pati enllosat. L'accés a la porta principal es realitza mitjançant una escalinata doble obrada en pedra i adossada al mur. El portal principal és allindat i es correspon a l'alçada del primer pis amb un finestral rectangular. La façana de ponent compta amb una galeria adossada a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs de mig punt. A la façana de llevant s'adossen diversos cossos de planta baixa que es cobreixen independentment. Un mur d'aglomerat, mamposteria i obra envolta tot el conjunt d'edificis de la masia. A l'extrem sud del mur s'aprecia una torre circular, que és en realitat un molí de vent. Es tracta d'una torre molt decorada, convertida en torre ornamental amb una escalinata interior. L'espai s'ha dividit en planta baixa i tres pisos, obrint finestrals de punt rodó en totes les seves cares. El tercer pis a estat convertit en punt d'observació i dotat amb una terrassa que recorre perimetralment tot l'espai circulat. Es tracta d'una terrassa que es sosté sobre uns permòdols fets en ciment i s'ha protegit amb una barana de ferro molt treballada. Aquest tercer pis es corona amb un teuladet format per una cornisa perimetral que es sosté sobre impostes. A nivell constructiu, tot el conjunt combina la pedra vista i l'arrebossat en color groc. A l'exterior de la casa, sobre un turó situat uns metres a migdia del conjunt es conserva l'antiga era de la casa, actualment molt malmesa, que compta amb una alzina monumental en una punta. També han estat localitzats restes d'un antic pou d'aigua fet amb maons.</p> 08054-106 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. Mas Cantateugini s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies més antigues de Castellbisbal, amb orígens que es remunten a l'Edat Mitjana. El nom original de la casa podria haver estat el de Santa Eugínia, així al cens parroquial del 1600, apareixen censats Francesc Sanctauginia, Pau Sanctauginia, Antiga i Maria Sanctaugínia, Jaume Sanctaugínia i un mosso anomenat Joan. El cognom familiar sembla haver-se mantingut fins al segle XVIII. Així, el 8 d'agost de 1739, Victòria Santeugènia, veïna de Castellbisbal i resident en aquesta masia es va casar amb Magí Ambrós, hereu de Can Xercavins de Rubí, a la desapareguda ermita de Sant Genís. En el cens de 1752, consta com a propietari Francesc Santa Eugènia. En tant que edifici, tot fa suposar que l'actual masia és una construcció del segle XIX que integra restes de l'antiga edificació sobre la qual s'aixeca, especialment al seu cantó nord. L'actual masia va ser aixecada sobre el que devia ser la masia medieval i moderna de Can Santeugini amb un estil propi d'una casa residencial més que d'una masia agrícola. Tot el conjunt va ser envoltat el 1866 per un mur perimetral que tancava l'espai. Destaca especialment la construcció dels porxos que s'adossen a la casa pel cantó de ponent, i la torre de l'aigua que presideix l'entrada al conjunt arquitectònic. Econòmicament, el sostén de la casa estava estretament lligat a la producció de vi, trobant-se tots els terrenys del voltant, propietat de la casa plantats de vinya. Un cop arruïnada la vinya, a mitjans del segle XX fou venuda pels darrers propietaris hereus de la família Santeugini, que parcel·laren es terrenys venent-los per fer l'actual urbanització. Respecte a la casa, cal afegir que fins a mitjans del segle XX estigué habitada per masovers. A finals del segle XX la casa fou convertida en restaurant, la qual cosa ha suposat una reforma interior dels seus espais i usos.</p> 41.4907400,1.9540900 412692 4593764 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45842 Romeries d'abans de l'Ascensió https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeries-dabans-de-lascensio <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVII-XX La tradició es va perdre a partir de la dècada del 1970 <p>Els tres diumenges anteriors del dia de l'Ascensió es tenia per costum celebrar tres romeries a tres llocs diferents del poble. El tercer diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a la creu que hi havia prop del cementiri, a tocar de la carretera de Terrassa. El segon diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a l'ermita del Castell El diumenge anterior a l'Ascensió s'anava a l'ermita de Sant Joan de Benviure o de Ca n'Estaper. Normalment s'anava a aquests tres indrets a peu, o bé en carruatge engalanat. Només arribar es feia un bon esmorzar, desprès normalment es celebrava una missa i desprès es feia un bon àpat. La gent acostumava a portar costella de xai o de porc i botifarres i allà mateix encenia un foc i feien el dinar. Es tractava de jornades festives on el jovent aprofitava per relacionar-se obertament. Una de les tradicions lligades a aquestes tres romeries consistia en collir una canya verda i penjar-la del brancal de la casa per demostrar que s'havia anat.</p> 08054-77 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que es tracta d'una tradició antiga, on festivitat lúdica i religiosa es barregen. Els seus orígens es podrien remuntar a l'edat moderna. Cap a la dècada del 1950 s'anà perdent poc a poc fins a desaparèixer.</p> 41.4705400,2.0017900 416648 4591474 08054 Castellbisbal Dolent Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 2116 4.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/