Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
45920 | Roure de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-nametller | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques. | <p>Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.</p> | 08054-155 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.</p> | 41.5057800,1.9621500 | 413385 | 4595426 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
45783 | Fons d'imatges històriques de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-historiques-de-castellbisbal | XX | <p>Fons de fotografies històriques de Castellbisbal. La col·lecció està formada per còpies i negatius de fotografies que recullen imatges de diversa temàtica relacionades amb el terme de Castellbisbal: celebracions religioses, imatges familiars, edificis, festivitats, església parroquial etc. En total es tracta de dues capses, de 79 i 59 fotografies cadascuna i un nombre indefinit de negatius. La datació de la col·lecció oscil·la entre el 1905 i el 1970. A més, la col·lecció inclou una capsa amb un total de 139 fotografies procedents de la col·lecció fotogràfica Can Coromines (1968-1983) que recull diferents panoràmiques sobre la finca de Can Coromines.</p> | 08054-18 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>L'origen del fons és desconegut, però tot indica que es tracta de còpies, reproduccions i negatius fets dels originals, que haurien estat realitzats al llarg de la dècada de 1990 durant les recollides d'imatges realitzades pel Museu de la Pagesia. Al llarg de diversos anys, els responsables de l'arxiu van realitzar diverses crides populars per tal de que els particulars aportessin fotografies històriques amb l'objectiu d'organitzar exposicions culturals. Les fotografies no formaven cap col·lecció específica excepció del gruix de fotografies procedents de Can Coromines - sinó que formaven petits reculls familiars d'imatges. En l'actualitat es desconeix la identitat i la propietat de les fotografies.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Popular | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'arxiu municipal es troba actualment en procés de catalogació i s'espera en els propers anys arribar a inventariar el fons i identificar les imatges. | 119 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45798 | Torre Fossada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-fossada | <p>AGUILAR PÉREZ A.-MARTÍNEZ LORENTE G. (2003) 'La telegrafia optica a Cataluña. Estado de la Cuestión' a Scripta Nova. Revista electrónica de geografia i Ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. UB.</p> | XVIII-XIX | <p>Situada estratègicament sobre el riu Llobregat, en el turó de Telègraf. Al sud-est de Castellbisbal, molt a prop del pont de base romana que comparteixen Martorell i Castellbisbal. Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el 'pont del diable'. Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat. Està envoltat per un fossar construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu lligats amb morter de calç. Se suposa que és fruit de les diferents reformes que ha sofert al llarg del temps. L'accés seria elevat i per la cara sud. Hores d'ara aquesta obertura presenta una esquerda fins baix que accentua el procés de degradació.</p> | 08054-33 | Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques. (08755 Castellbisbal) | <p>La Torre Fossada o Torre del Telègraf era la torre núm. 4 de la línia de Barcelona a Lleida de la xarxa telegràfica òptica militar de Catalunya. Es comunicava directament amb la torre de Molins de Rei (núm. 3) i la d'Esparreguera (núm. 5). La intervenció arqueològica realitzada l'any 2005 tenia com a objectius principals la documentació de les estructures laterals que condueixen la base del pont, en l'exterior del fossat, per tal de conèixer tota l'arquitectura del monument. D'altra banda, es va voler excavar l'interior de la torre sota el paviment per a determinar l'existència o no d'una ocupació anterior, i, per últim, un condicionament de l'entorn amb la finalitat d'evitar la caiguda continua de sediment a l'interior del fossat, rebaixant els desnivells exteriors i la terra acumulada en l'entorn del mur del fossat. La excavació ha confirmat que l'accés a la torre es realitzava a través d'un pont llevadís que salvava el fossar i que un cop retirat, protegís la porta i la finestra del pis superior. A aquest pont s'arribava seguint un camí que, a mida que s'apropa al pont, s'anava fent cada cop més estret, interpretant aquest fet com a funció defensiva, per tal d'impossibilitar l'accés directe al pont de carruatges o vehicles de grans dimensions just en el punt de menor amplada del fossat. En la construcció de la base de la torre es va aplicar la solució constructiva més senzilla, és a dir, la obra s'adapta a la topografia del terreny existent en el moment de la construcció, no es realitzaren anivellaments amb aportacions exteriors. La topografia original seria molt diferent a l'actual. La cota del paviment del pis inferior de la torre és la més indicativa de l'altitud màxima del Turó, descendint després en lleuger pendent cap al vessant d'aquest. El mur que rodeja el fossat, molt arrasat en l'actualitat, seria més alt i contindria tant el nivell geològic com el material obtingut en l'excavació del fossat. La seva posterior degradació ha permès que part de les aportacions hagin caigut a l'interior del fossat, cosa que ha obligat a anivellar la zona invertint el pendent. L'actual fossat, de dimensions considerables, seria més profund en el moment de la seva realització. Tot això, juntament amb la cota del nivell geològic de l'interior de la torre, duu a pensar que el pendent que rodejava el fossat era més pronunciat que el perfil que presenta en l'actualitat, cosa que tindria sentit tenint en compte el caràcter militar i les necessitats defensives de l' indret. Pel que fa als materials recuperats durant l'excavació, s'han documentat fragments de ceràmica, pisa de vernís blanc, amb decoració policroma de motius geomètrics, ceràmica pisa sense decoració, ceràmica vidrada comuna, de vernís marró i tons verdosos, de cocció oxidant, fragments de ceràmica vidrada comuna i ceràmica comuna sense vernís. CC.AA. (2005)</p> | 41.4744200,1.9417500 | 411640 | 4591965 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.03 i com a àrees d'interès arqueològic amb el núm. D.01 | 98|119|94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||
45820 | Col·lecció de revistes i butlletins locals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-revistes-i-butlletins-locals | XX | <p>Entre els anys 1978 i 2001 tingué lloc d'edició de diverses revistes i butlletins locals. Foren les revistes L'Arada, La Barana, L'Areny, Terra Vermella, i els Butlletins d'Informació Municipal i Butlletí Ben Viure dels Amics del Museu de la Pagesia. La tirada de dites revistes fou molt curta en el temps, algunes només amb un anys de vida, de tal manera que només es conserven uns quants números de cadascuna. La informació continguda era diversa, mentre que les revistes l'Arada o el Butlletí Ben Viure tingueren un caràcter més cultural, publicant articles de divulgació històrica i cultural, altres, com el Butlletí d'informació municipal incidien més en aspectes de caire pràctic i quotidià. De forma detallada les revistes són les següents: REVISTA L'ARADA Fou la primera revista de cultura local amb periodicitat trimestral entre els anys 1978 i 1984. BUTLLETÍ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL Butlletí d'informació municipal diversa amb periodicitat trimestral que estigué en actiu entre el 1984 i el 1988. REVISTA LA BARANA Publicació trimestral d'informació local variada que va tenir una tirada de quatre números entre setembre del 1988 fins a novembre de 1989. REVISTA L'ARENY Revista d'informació local que va sortir entre els mesos de Juny 1989 a abril de 1990. Es conserven 8 números en total. Editada per l'Ajuntament de Castellbisbal. REVISTA TERRA VERMELLA De novembre de 1991 al 2000. Era el butlletí de la DEMA (Defensa del medi ambient de Castellbisbal) BEN VIURE Butlletí dels amics i amigues del Museu. Publicava articles de divulgació científica, històrica i arqueològica relacionades amb Castellbisbal i amb l'entitat vinculada al Museu. Es conserven 9 números entre el novembre de 1987 i el desembre del 2001</p> | 08054-55 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>A l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Castellbisbal es conserven els números d'aquestes revistes locals. Actualment està sent objecte de classificació i aquest fons passarà a formar part de l'hemeroteca.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||||
45821 | Fons parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-sant-vicenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XV-XX | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal és antic i es conserva de forma bastant íntegra. Es troba format per: LLIBRES SACRAMENTALS Llibres de Baptismes 1517-1560, 1621-1756, 1757-1825, 1939-2011 Llibre de Capítols matrimonials1400-1519, 1603-1698, 1643-1699, 1700-1727, 1700-1739, 1700-1814 Llibres de matrimonis1757-1858, 1859-1880, 1939-2011 Llicències matrimonials1783-1814, 1810-1899, 1878-1900 Consentiments1901-1935 Fe de solteria1918-1931 Llibre de duplicats matrimonials1918-1935 Òbits1515-1541, 1819-1861, 1754-1852 Duplicats de defuncions1918-1935 Borrador de defuncions1939-1985 Testaments1488-1599, 1516-1542, 1600-1646, 1647-1699, 1700-1799, 1800-1898, 1779-1846, 1700-1842, 1854-1868, 1871-1898, 1900-1935,1940-1967 CARPETES Factures de la capella del castell s. XVIII Duplicat de dispenses 1721-1887 Manuals d'interès parroquial s. XVIII Censals i establiments 1557-1794 Rebuts 1827-1830</p> | 08054-56 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (edifici de la rectoria)08755 Castellbisbal | <p>Els orígens dels fons parroquials es troben en la determinació imposada a les totes les parròquies a partir del Concili de Trento (1563), que les induïa a conservar registres escrits de la vida sagramental dels parroquians (baptismes, matrimonis, defuncions, etc.) Aquest és el punt de partida dels llibres sagramentals conservats a les parròquies. D'altra banda, el Concili de Trento va promoure també l'ordenació de la vida parroquial incitant a ordenar adequadament la vida econòmica i l'administració de la parròquia, sent l'origen dels llibres de censos, establiments i manuals de comptabilitat. A més d'aquest impuls iniciat a partir del Concili de Trento, cal tenir present que molts dels mossens de les parròquies exerciren com a notaris, especialment en poblacions allunyades de notaries oficials. Aquest és el motiu pel qual es conserven llibres de testaments, capítols matrimonials, o altre tipus de registres notarials des de períodes anteriors al segle XVI. En el cas de Castellbisbal, l'arxiu parroquial conserva sèries pràcticament íntegres de llibres sagramentals. Durant la contesa de la Guerra Civil, la documentació fou traslladada a la casa de Cal Fèlix, els propietaris de la qual van ordenar la construcció d'armaris emparedats que tapiaven la documentació amb l'objectiu d'amagar-la. Amb tot, algunes restes de llibres, especialment els que s'estaven utilitzant al moment es perderen. Aquestes darreres sèries del segle XX s'han pogut reconstruir consultant les còpies que des del 1918 els mossens de la parròquia dipositaven a l'arxiu diocesà de Barcelona.</p> | 41.4750600,1.9808800 | 414908 | 4591997 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45822 | Fons de l'ajuntament de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-lajuntament-de-castellbisbal | XIV-XX | <p>El fons documental de l'Ajuntament de Castellbisbal s'està organitzant i classificant en aquests moments, per tant només podem comptar amb una versió provisional. El quadre provisional de classificació és el següent: 1. Fons de l'Administració Municipal, a. Patronat Municipal Socio-Sanitari, b. Patronat Museu de la Pagesia 2. Fons d'Associacions i Entitats, Coral La Agrícola, Falange Española Tradicionalista y de las JONS 3. Fons Professionals i d'Empreses, Junta Autónoma de Luz y Agua de Castellbisbal Dates de creació: 1911-1924, Dates d'agregació: 1912-1924 4. Fons Patrimonials, Can Margarit 5. Fons Personals, Josep Torras i Escayol 6. Col·leccions, Col·lecció de Pergamins (s. XIV-XVII), Cartells 7. Fons i col·leccions audiovisuals 8. Hemeroteca 9. Biblioteca</p> | 08054-57 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, 9 (08755 Castellbisbal) | <p>L'Arxiu Municipal fou creat el 1786 i conserva documentació procedent de l'activitat municipal del terme de Castellbisbal d'alguns fons particulars com Can Margarit o bé la col·lecció de pergamins que conté peces del segle XIV. Actualment està sent objecte de classificació.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | En el decurs d'aquest any s'ha començat a classificar i ordenar, per la qual cosa és possible que apareguin noves sèries. | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45823 | Fons de l'Arxiu Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-corona-darago | <p>htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html</p> | XIII-XX | <p>El fons dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó relacionat amb el terme de Castellbisbal es troba format per les següents sèries: Delegación provincial de Hacienda de Barcelona Amillaramiento Castellbisbal, 1854, TER-P, 334 Amillaramiento Castellbisbal, 1945, TER-P,342 Amillaramiento Castellbisbal, 1866, TER-P, 336 Amillaramiento Castellbisbal, 1856, TER-P, 335 Amillaramiento Castellbisbal, 1949, TER-P, 343 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 333 Amillaramiento Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Amillaramiento Castellbisbal, 1852, TER-P, 331 Amillaramiento Castellbisbal, Vol I 1833, TER-P, 340 Amillaramiento Castellbisbal, Vol. I 1925, TER-P, 337 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II1933, TER-P, 338 Amillaramiento Castellbisbal, Vol II 1925, TER-P, 341 Amillaramiento Castellbisbal, Vol III 1853, TER-P, 339 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Padrón de riqueza rústica y urbana Castellbisbal, 1853, TER-P, 332 Registro Fiscal de Edificios y solares. Urbana. Castellbisbal. 1916. Fondos notariales, Maynés Alfons, Capbreus. 1612. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 750 Capbreu de Castellbisbal de Josep Fries. 1719-1722. Notarials de Sant Feliu de Llobregat, 585 Vela, Joan Pere, Capbreus. 1687-1688. Notarials de Sant Feliu de Llobregat. 753 Pergamins de Sant Llorenç del Munt Establecimiento Castellbisbal. 1439. Carpeta 30 (735) Consejo Supremo de Aragón Memorial de quejas hechos por los sodados de los pueblos de Villamajor, Cardedeu, La Roca, La Garriga, Mollet, Sant Pere de Gavà, Rubí, Castellbisbal.1640, legajo 0286, núm.114 Archivo del Real Patrimoni de Cataluña Autos del Batlle de Castellbisbal contra Jaime Pelegrí sobre pastos en dicha villa de Castellbisbal. 1566. Procesos, 1566 Autos entre el fiscal y el reverendo obispo de Barcelona sobre el feudo de Castellbisbal. 1441, Procesos 1441, Autos sobre el feudo de Castellbisbal entre el fiscal y el obispo de Barcelona. 1441. Procesos, 1441, El fiscal contra el Ayuntamiento de Castellbisbal, 1871. Procesos, 1817 El Ayuntamiento de Castellbisbal contra Josef Suñol y el marqués de Vilafranca. 1767, Pocesos 1767, Fragmentos de autos entre el reverendo obispo de Barcelona contra el fiscal y Juan de Castellbisbal sobre la potestat del Castillo de Castellbisbal. 1442. Procesos, 1442 Fragmento de los autos de potestat del Castillo de la Bisbal entre el fiscal y Juan de Castellbisbal contra el obispo de Barcelona. 1443. Procesos, 1443 Generalidad de Cataluña Testamento de Antoni Margarit del Pont, pagès de Castellbisbal. 1574. Perg.1299 Real Cancilleria Saurà de Barberà i Berenguer d'albà. Querella pel castell de Castellbisbal. 1272. Pergamins Jaume I, 2116</p> | 08054-58 | Arxiu Corona d'Aragó (C/ Almogàvers, 77 08010 Barcelona) | <p>La procedència de la documentació conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada i prové de sèries d'Hisenda, com és el cas dels Amillaraments, com de fons notarials procedents de Sant Feliu de Llobregat. També cal destacar els de l'Arxiu del Reial Patrimoni, que fan referència a procesos judicials relacionats amb la jurisdicció del terme.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45825 | Fons de l'Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-del-bisbat-de-barcelona | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIV-XX | <p>L'arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona té entre els seus fons informació procedent del terme de Castellbisbal. La informació es troba recollida formant part de sèries juntament amb la procedent d'altres parròquies, ja que el Bisbat de Barcelona exercia la supervisió de bona part de les esglésies i parròquies de les actuals comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Oriental i Maresme. Destaquen entre d'altres, els Registre Communium que recullen informació del govern de la diòcesi i disposicions generals aplicades a totes les parròquies. Aquesta sèrie es troba inclosa dins la sèrie Govern i Justícia. Està formada per 144 volums entre 1303 i 1400. També destaca la subsèrie de Visites pastorals que aporten informació sobre l'estat físic i espiritual de les esglésies, rectories i parroquians. Estan incloses dins la sèrie Bisbe, i s'estenen des del 1303 fins el 1934 amb un total de 134 volums. Igualment destaca la subsèrie Registra Gratiarum dins la sèrie Bisbe, que fa referència als permisos per a l'edificació de noves capilles i restauració de les velles. Té un total de 940 volums d'entre 1363 i 1824. De la mateix manera es conserven sèries de capses amb informació diversa procedent de les parròquies dins la sèrie Parròquies, i que s'estenen entre els segles XVI-XIX. A partir del 1918 l'arxiu començà a recollir còpies dels llibres sagramentals de cada església per la qual cosa s'han pogut reconstruir els llistats de baptismes, matrimonis i defuncions destruïts per la Guerra Civil. En detall, la informació que fa referència a Castellbisbal és la següent: Registre Communium Vol 4, fol 203 (1328)/Vol 7, fol 185 (1329-1376)/Contraíndex, vol 184, 185 (1343)/Vol 66, fol 85 (1574) Registre Gratriarum/Vol 205, fol 2 (1343)/Vol 59, fol 98 (1580)/Vol 81, fol 81, 100-104, 509v (1756-1760)/Vol 84, fol 42 (1769)/Vol 85, fol 21 (1774)/Vol 92, fol 141 (1804) Visites Pastorals/Vol 1,fol,13 (1303)/Vol 2, fol 84 (1314)/Vol 7, fol 160 (1378)/Vol 8, fol 129 (1382)/Vol 11, fol 153 (1414)/Vol 14, fol 253 (1421)/Vol 16, fol 51 (1435)/Vol 19, fol (1446)/Vol 29, fol 186 (1508)/Vol 32, fol 96v (1511)/Vol 42, fol 85 (1587)/Vol 44, fol 121 (1574)/Vol 49, fol 111, fol 235 (1555-1562)/Vol 50, fol 224 (1591)/Vol 58, fol 68 (1605)/Vol 62, fol 122 (1606)/Vol 63, fol 232 (1607)/Vol 64, fol 53, 158, 697 (1608-1627)/Vol 74, fol 437 (1728)/Vol 87, fol 25-25v (1778)/Vol 48, fol 117 (1586)/Vol 50, fol 224 (1593)/Vol 53, fol 63, fol 217, fol 619 (1593-1597)/Vol 58, fol 756 (1600) Vol 38a, fol 63 bis (1602)/Vol 76, fol 431 (1736)/Vol 82, fol 344 (1758)/Vol 87, fol 25v (1778)/Vol 88, fol 157 (1787)/Vol 89, fol 213 (1767-1808)/Vol 91, fol 6 bis ((1851)/Vol 93 (1858-1877)/Vol 97, fol 110 (1894) Elenc 2 (1921) Elenc 14 (1852) Qüestionari previ Sta. Visita Pastoral 1933. Fons parròquies Capsa núm. 3 Oratoris públics Castellbisbal, lligall s/n Registre Dotaliarum Vol 1, fol 510v (1407) Parròquies Vol parròquies núm. 344 (1852)</p> | 08054-60 | Bisbat de Barcelona. C/ Bisbe, 5 (08002 Barcelona) | <p>L'Arxiu Dicoesà de Barcelona s'origina al segle X al voltant de dues sèries documentals: La Mensa Episcopal, que custodiava els documents referents al patrimoni de la mitra, i El Registre de Communium o Comuns que data del 1303 i que recull l'activitat de la Cúria episcopal. En aquesta darrera sèrie queda inclosa la documentació del Bisbe i la seva Cúria. Al Bisbe Ponç de Gualba es deuen els Registres de Visites Pastorals, iniciades l'any 1303 i les de Gràcies o Gratiarum a partir de l'any 1363, que recollia les gràcies o favors que permetien l'execució d'obres i consagració d'esglésies i capelles rurals. Altra sèrie important és la documentació sagramental, especialment a partir del 1918, moment en el qual s'obligà a les parròquies rurals a enviar una còpia periòdicament dels registres sagramentals de cada església. Aquesta possibilitat va permetre el salvament d'informació durant les destrosses de la Guerra Civil, i la realització de noves còpies que serien novament tornades a les parròquies.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45839 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XV-XXI | <p>El Ball de bastons era popularment balls de Carnestoltes. Es començaven a ballar el diumenge passat Sant Vicenç i eren ballats fins el dimarts de carnestoltes. Per al ball de bastons es vestia amb camisa blanca i faixa de color creuada, pantalons negres i espardenyes. A sobre dels pantalons es portava una faldilleta vermella. S'acompanyava d'una renglera de picarols lligats a la cama. Al cap portaven un mocador plegat i lligat. Aquests antics balls només es conservaven parcialment a començaments del segle XX. De fet, només alguns dels passos del ball de gitanes es trobaven encara en ús. Gràcies als records de l'avi de Cal Llorençó, que podia rememorar alguns punts i evolucions es pogueren recuperar.</p> | 08054-74 | Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens dels balls de bastons i gitanes són difosos. Es tracta de balls documentats dels del segle XII i molt popularitzats a Catalunya a partir del segle XV. Als seus orígens el ball de bastons era un ball ballat només per homes, que simbolitzaven dues bandes rivals lluitant, fent diferents moviments i alternant la lluita amb l'entrecreuament de bàndols, distingits pels colors dels seus vestuaris. MATEU (1991: 30)</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
45840 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-2 | <p>AMADES J (1989) Costumari català. Vol II, pàg 226 MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MOLANO ROYO, JULIO: ELS MATADORS: Els Matadors, un croquis al natural http://www.ajhortons.cat/images/documents/historia/Els%20Matadors.pdf</p> | XVII-XXI | <p>El Ball de gitanes era popularment balls de Carnestoltes. Es començaven a ballar el diumenge passat Sant Vicenç i eren ballats fins el dimarts de carnestoltes. Es tracta d'un ball fet al voltant d'un pal d'on surten unes vetes o cintes, que subjecta per l'altra punta cadascun dels balladors, anomenats gitanos o gitanes, i al ballar es van formant trenes o cordons segons el pas de la dansa. Per al ball de gitanes es vestia amb camisa blanca i faixa de color creuada, pantalons negres i espardenyes. S'acompanyava d'una renglera de picarols lligats a la cama. Al cap portaven un mocador plegat i lligat. Abans de començar el ball sortia el dimoni amb un ganxo llarg per apartar la gent i fer rotllana per als balladors. També hi anava una vella amb un cistell gros per posar-hi el que donaven. Dins del ball de gitanes feien una evolució, que en deien l'espolsada, fent un moviment amb les cames com tirant-les enfora i espolsant els peus, amb soroll de picarols. Possiblement, a nivell simbòlic volia representar el fet d'atapeir la terra desprès de sembrar perquè el gra fructifiqués. Una altra evolució que formava part del ball de gitanes era el ball rodó, que representava una pregària. Aquest darrer ball es va perdre desprès del 1918, i ha estat interpretat com un dol desprès de l'epidèmia de grip. MATEU (2007: 139)</p> | 08054-75 | Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens dels balls de gitanes han volgut remuntar-se fins al segle XVII, i es relacionen amb les ballades del poble gitano quan celebraven casaments. Altra versió relaciona el ball amb els rituals de conquesta entre parelles al voltant d'un arbre, representat com a símbol de la fertilitat. El ball de les gitanes, així com el de bastons, es van deixar de ballar a començaments del segle XX. El ball de les gitanes es pogué recuperar gràcies a l'avi de cal Llorençó, que es recordava dels punts i passos. Respecte a la música, els instruments que necessitaven eren el flabiol, el tamborí, i el sac de gemecs. Els músics venien de Sant Llorenç d'Hortons o de Sant Pere de Molante, del Pla de Vilafranca. Formaven la comparsa set gitanos i set gitanes. Els gitanos eren joves de vint anys, però com que la moral de l'època no deixava que ballessin les noies, feien de gitanes nois de tretze o catorze anys, carapelats, amb perruca, barret i vestits amb cos i faldilles. Tots els gitanos duien pantalons d'igual color, amb picarols amb tou de cama, camisa blanca, faixa vermella i una manta plegada a l'espatlla, que els servia per tapar-se en cas de suar. Els que interpretaven les gitanes eren els mateixos tota la temporada. Mentre que els gitanos es podien tornar, perquè tothom sabia els passos. Les variacions anaven a càrrec d'ells, mentre que les gitanes només es balancejaven. A més dels balladors, formaven part de la comparsa la vella i el diable, aquest portava un ganxo de mànec llarg, com els dels forns de pa, per fer apartar la gent quan envaïen el terreny dels balladors. També hi havia joves que passaven el platet. El carnaval començava el diumenge passat Sant Vicenç, i ballaven el de gitanes les tardes de cada festa a la plaça. També feien sortides als pobles veïns. El dimarts de carnestoltes feien la darrera ballada al matí, tal i com fan ara les caramelles, i ballaven en diferents indrets. MATEU (1991: 29)</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Joan Amades recull aquests tipologia de balls a Castellbisbal, comentant que són els únics de la zona que han arribat de forma íntegra del segle anterior amb tota la seva coreografia. AMADES (1989: 226) | 98 | 62 | 4.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45841 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-5 | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | Desprès de diversos anys amb poca participació ha tornar a ser recuperades amb força èxit. | <p>Les Caramelles a Castellbisbal s'organitzen per Pasqua Florida i recorren els principals carrers del poble antic: Pi i Margall, carrer Major, Vell, etc. El grup caramellaire es troba format actualment per membres de diverses edats, adults i nens, vestits amb barretina i mocadors al cap. Cantant a cada tram de carrer recullen donatius utilitzant una cistella amb cintes enganxades que eleven fins als balcons de les cases amb una pèrtiga. La cantada acaba normalment a dins l'església parroquial.</p> | 08054-76 | Nucli urbà de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>La sortida dels caramellaires va coincidir a finals del segle XIX amb les celebracions de la festa Major. Antigament eren almenys dues les colles de caramelles, que assajaven als locals del cafè de l'Aranya i el local de l'Agrícola. Totes dues competien pels carrers de Castellbisbal. No s'ha pogut constatar que recorreguessin les diferents masies del terme, limitant-se els cants al nucli antic. Desprès de la canta de Caramelles i del dinar, es menjava la mona, que era de pasta de tortell amb tants ous durs com anys tenia el fillol. Tarda i nit feien ball d'orquestra a la Plaça de l'Església. El mal d'aquesta Festa Major era el temps insegur, i no hi havia Pasqua que no plogués i els músics no haguessin d'emprendre el camí avall de la retirada cap a l'estació amb els instruments enfundats. MATEU (1991: 26) Interrompudes el 1936, van ser represes desprès de la Guerra Civil. Així el 1940, es van tornar a cantar novament caramelles. La vestimenta utilitzada a partir del 1940 va ser la dels Pomells de Joventut, un moviment amb finalitat patriòtica i moral, creat el 1920 i prohibit el 1923 per la Dictadura de Primo de Rivera. Els nois duien camisa blanca, faixa i barretina vermella; les noies amb vestit blanc, faixa i caputxa blanca. RUIZ (1998: 276)</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45881 | Ball de l'Espolsada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lespolsada | <p>AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. AMADES J (1981) Costumari català, vol II, pàg.33</p> | XVI-XXI | Les melodies i el propi ball estigueren pràcticament pèrdues fins a la recuperació realitzada pel grup Els rabassaires, en base als Costumaris de Joan Amades. | <p>Peça musical popular ballada tradicionalment a Castellbisbal i recuperada recentment pel grup de músics de Castellbisbal, Els Rabassaires. Ha estat editada al disc ' músiques de Castellbisbal', juntament amb altres peces tradicionals recuperades com les del Ball de Bastons i el Ball de Gitanes, així com altres peces creades per la sortida de l'Empaitafocs i les ballades de gegants. El ball de l'espolsada consistia en un punteig o 'espolsat' especial i típic, propi dels balls de Carnestoltes. Aquesta forma d'espolsat és el que li va donar el nom d'espolsada, i consisteix en un sotragueig ràpid del peu amb la punta encarada a terra i ben arran de sol. Hi havia tres maneres d'esposar: uns copejaven ràpidament i fortament la punta del peu i altres només la sotragaven sense arribar a tocar a terra. Les melodies eren tipificades a tot el Baix Llobregat i el Vallès. La nota més característics és la volta a la plaça. Els millors contrapunt, especialment les dones, per tal de lluir la seva habilitat ballaven a peu de mitja i duen lligat al cap del filet de la puntera un cascavell que sonava graciosament en moure el peu amb rapidesa. Les nombroses tonades de les diverses versions del ball de l'espolsada són totes en temps de dos per quatre, ritme accelerat que regeix el moviment viu de peus propi del ball. AMADES (1981: 217)</p> | 08054-116 | Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Joan Amades documenta aquest tipus de música i ball en tot el Baix Llobregat, opinant que aquest tipus de moviments ràpids amb els peus es propi de danses agràries, que tracten d'imitar el remenament de la terra en conrear-la.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414876.938 | 4591981.786 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El ball de l'espolsada està classificat dintre del grup dels considerats 'mascarades' o 'disfressades' com el ball de les gitanes. | 98|119 | 62 | 4.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45895 | Atlants del retaule de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/atlants-del-retaule-de-sant-vicenc | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XVII | <p>Conjunt de quatre peces monolítiques de pedra amb la figura d'un atlant esculpida a la part superior de la seva cara vista, que sostenien el magnífic retaule barroc que presidia l'altar de l'Església Parroquial de Sant Vicenç. Es tracta de quatre monòlits amb forma troncocònica amb una petita faixa esculpida al centre de la peça sobre la qual s'ha esculpit una figura d'atlant consistent en una figura masculina barbada amb els braços enlairats en actitud de sostenir un gran pes. Possiblement al seu dia estigueren policromats. Actualment els relleus es troben molt erosionats.</p> | 08054-130 | Nucli urbà de Castellbisbal.. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els atlants formaven part del retaule efectuat per Jaume Rubió entre el 1610 i el 1617 i que presidia la capçalera de l'església parroquial de Sant Vicens. LA col·locació d'aquest tipus de peces era habitual en la base dels retaules, amb l'objectiu d'elevar-los del terra. La representació del gegant Atles és un recurs que recupera la llegenda clàssica del gegant que sostenia el sostre del món amb la seva terrible força i que apareix al cicle de llegendes d'Hèrcules. Aquests atlants foren col·locats en el restaurat portal de l'església desprès del 1939 i desprès traslladats a l'interior de l'església.</p> | 41.4752000,1.9806400 | 414888 | 4592012 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45895-foto-08054-130-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | Apareix al llistat del POUM amb el núm. A.11 | 98|94 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||
45898 | Col·lecció del Museu de la Pagesia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-de-la-pagesia | <p>MATEU MIRÓ, J. (2008) Història del Museu de la Pagesia de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVII-XIX | <p>La col·lecció d'objectes del Museu de la Pagesia forma part d'un projecte museològic destinat a explicar les formes de vida i les activitats econòmiques i quotidianes de Castellbisbal abans de les transformacions ocorregudes en la segona meitat del segle XX. Ocupa l'edifici del C/Pi i Margall 3. Disposa d'una sala a la planta baixa destinada a explicar l'activitat del transport i els camins locals, un primer pis destinat a explicar aspectes de la vida agrícola com a principal activitat econòmica i un segon pis destinat a explicar aspectes més socials dels diferents grups humans: dones, homes, nens, avis, etc. Forma part del Museu de la Pagesia és la següent: PLANTA BAIXA (té com a eix central el mercat), col·lecció de monedes i bitlles del segle XX Secció de transport PRIMERA PLANTA (té com a eix central les feines del camp) 2ª PLANTA (té com a eix central la família i la vida quotidiana)</p> | 08054-133 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Pi i Margall, 13 (08755 Castellbisbal) | <p>El museu fou inaugurat el 28 de juliol de 1985 amb el recull d'objectes que els germans Mateu van anar fent dels del 1979, conscients de que la fisonomia del poble es transformava i els objectes de la vida pagesa desapareixien. Al 1980 ja s'havien recollit un total de 260 peces procedents de donacions particulars dels veïns de Castellbisbal i de les masies. A finals de 1980 es va començar a buscar un edifici que pogués acollir la col·lecció. Des del 1985 es va convertir en exposició permanent oberta a tots els públic.</p> | 41.4741200,1.9799000 | 414825 | 4591893 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45898-foto-08054-133-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més a més compta amb un total d'uns mil objectes que es troben als magatzems de l'Ajuntament per classificar d'entre els segles XVIII i XX. | 98|94 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45900 | La Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca | XX | <p>La Cuca forma part del bestiari utilitzat per la colla de diables als actes de correfoc. Està formada per un cap amb forma arrodonida i un cos de roba que serveix per amagar la persona que la du. Està realitzada en fibra de vidre i pintada de color vermell amb tons en negre per ressaltar les obres. És similar al seu precedent que és la Cuca, de tal manera que manté la mateixa expressió amb uns ulls molt oberts, un doble nas format per l'apèndix del nas i els dos forats a banda i banda, i una boca molt oberta en la qual s'aprecia una llengua i dos ullals que sobresurten del llavi inferior. A diferència de la Cuqueta, la Cuca només compta amb una banya a la part superior del cap on col·locar la pirotècnic. La Cuca es portada per 8 persones, de manera que té 16 cames amb espardenyes que la fan bellugar i serpentejar pels carrers.</p> | 08054-135 | Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) | <p>La Cuca fou encarregada per l'entitat de Diables de Castellbisbal el 1979 per tal de fer-la servir durant els actes de correfoc. La seva presència a l'Empaitafocs és un dels actes principals de la Festa Major d'estiu i d'hivern.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1979 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45900-foto-08054-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
45901 | La Cuqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuqueta | XX | <p>Bestiari utilitzat en les activitats de correfoc durant la Festa Major d'estiu de Castellbisbal. La cuca està formada per un cap construït en fibra de vidre representant un animaló que no es pot identificar de forma concreta. Al cap se li afegeix un cos de roba que serveis per amagar a la persona que la transporta, i una cua. El cap té forma cilíndrica amb un seguit de plecs horitzontals que el ressegueixen i es troba pintada en color vermell. Destaquen dos ulls oberts i un doble nas format per una protuberància central i dos forats a banda i banda. La boca és de gran mida on du incorporats dos ullals que surten del llavi inferior. De la part superior del cap sobresurten tres banyes còniques que serveixen per ubicar la pirotècnia. El cap en total du cinc punts de foc, quatre a la boca i un a la banya. En total són 7 punts de foc.</p> | 08054-136 | Nucli urbà de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà 2, (08755 Castellbisbal) | <p>La Cuqueta fou creada el 1988 per un grup de nens i nenes que volien participar del correfoc en l'entitat les Potafocs. Des de llavors actua juntament amb la Cuca en les celebracions locals.</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1988 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45901-foto-08054-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
45903 | Col·lecció paleontològica de l'ICP | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-paleontologica-de-licp | <p>J.AGUSTÍ, L.CABRERA,, S.MOYA-SOLÀ ( 1985). Sinopsis estratigrafica del Neogeno de la fosa del Vallés-Penedés . Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Institut de Paleontologia ' Miquel Crusafont' .Desembre ( 1983-1984). CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F.y TRUYOLS,J.( 1955) El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona , XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del temps. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MADE, J.V.D. A range-chart for European Suide and Tayassuidae. Paleontologia i Evolució t.23 (1989-1990).</p> | <p>L'Institut Català de Paleontologia M. Crusafont, en la seva seu de la Universitat Autònoma de Bellaterra, acull una important col·lecció de de restes paleontològiques procedents de diversos jaciments dins del terme de Castellbisbal. Les restes es troben classificades per jaciments, i són les següents: Can Pedrerol de Baix, atribuït al Plistocè. Aquest jaciment fou descobert molt probablement per Jaume Almera, durant els treballs de cartografia geològica. Les restes es trobaven integrades per una sèrie dels 6 incisius superiors, un caní superior dret, un cos vertebral i un fragment de costella. Actualment determinades com a Ursus sp i dins les col·leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell. El jaciment de Ca n'Amat amb una datació del Miocè inferior. Aragonià inferior (biozona MN4). Jaciment en el que únicament s'ha citat el cèrvid Procervulus dichotomus. La localitat fossilífera d' El Canyet., pertany al Miocè inferior, Aragonià inferior (biozona MN4). Presenta una variada diversitat de mamífers (carnívors, artiodàctils, perissodàctils, insectívors, rosegadors i lagomorfs). L'espècie de carnívor Ictiocyon socialis, definida per primera vegada amb el nom Amphicyon (Ictiocyon) dehmi a partir de les restes obtingudes en aquest jaciment i publicades per Crusafont, Villalta i Truyols l'any 1955. Trobem 21 tàxons entre els que destaquem: Perissodàctils: Dicerorhinus sp, Brachipotherium aurelianense. Artiodactils: Aurelianochoerus aureliananense, Palaeochoerus minus, Caenotherium miocaenicum Proboscidis: Gomphotherium angustidens, Deinotherium sp Carnivors: Ictiocyon socialis, Martes munki Rosegadors. Democricetodon hispanicus, Peridyromys murinus, Simplomys simplicidens Lagomorfs: Lagopsis penai, Lagopsis verus Insectívors: Galerix exilis Réptils, Tortugues Les restes trobades en aquest jaciment es troben al Museu de l'Institut Català de Paleontologia a on es troben registrats, inventariats i documentats 78 exemplars. El jaciment de La Costablanca d'edat del Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3). Jaciment de vertebrats fòssils de Costablanca. En realitat hi ha dos afloraments fossilífers anomenats Costablanca I i II. El més important en quant al nombre de restes trobades és el jaciment Costablanca II que ha lliurat 16 tàxons corresponents a mamífers ( carnívors, rosegadors, artiodàctils, perissodàctils i lagomorfs)i rèptils (tortugues i Squamata). Entre els que destaquen: Mamífers com els Lagomorfs: LagomoLagopsis peñai. Artiodàctils: Aurelianochoerus aurelianense, Caenotherium miocaenicum Oriomeryx willii, Andegameryx sp, Procervulus praelucidus Perissodàctils: Anchiterium aurelianense, Aceratherium sp Carnívors: Pseudaelurus sp Rosegadors: Pseudodryomys ibericus, Peridyromys murinus. Lagomorfs: Lagopsis penai. Reptils Tortugues Squamata En el Museu de l'ICP es troben registrades, inventariades i documentades 59 restes. Turó de les Forques. Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> | 08054-138 | Institut Miquel Crusafont. UAB (Cerdanyola) | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Legal | Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 125 | 53 | 2.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
45910 | Imatge de la Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-verge-maria | <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.2, 54.</p> | XVII | <p>La imatge de La Verge Maria procedent del retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal es una talla de fusta que conserva la policromia originària. Les seves mides són 89,5 d'alçada per 37 cm d'amplada per 19 cm de fons. La talla representa a la Mare de Déu coberta amb una vestimenta de color bruns amb estrelles daurades coberta per una túnica daurada sobreposada i lligada al cap que s'arreplega a la falda i per sobre del braç esquerre. La seva actitud invoca el moviment avançant el peu i la cama dreta i aixecant el braç esquerre a l'alçada del cap, mentre que amb la mà dreta s'agafa els plecs de la túnica. La figura alça el cap i mira vers l'esquerra i vers la creu. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb Sant Joan Evangelista.</p> | 08054-145 | Museu de Terrassa. C/ Gavatxons, 8 (Terrassa) | <p>La imatge de la Verge Maria formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6146</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45910-foto-08054-145-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45912 | Imatge de Sant Joan Evangelista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-joan-evangelista | <p>Cascales i Triginé, Maria. El Retaule barroc de Castellbisbal: St. Vicenç Màrtir/St. Vicenç Vinater. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. Hª de l'Art: 1989. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntament de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catàlegs del Museu, 16)., 53, Cat. 23.3, 54</p> | XVII | Fou restaurat el 1996. | <p>La imatge de Sant Joan Evangelista és una talla de fusta de 88 cm d'alçada per 37 cm d'amplada per 21 cm de fons que conserva la policromia original de l'obra. El sant es representa en actitud pregant, amb el tors lligat a la dreta i el cap alçat contemplant a Jesús crucificat. El sant du una vestimenta de color verdós decorada amb elements florals i envoltada per una túnica daurada amb l'interior marró. Destaquen els seus cabells llargs. La seva actitud és serena i natural, pròpia de les obres de Jaume Rubió. La seva ubicació era a la part superior del retaule, a la cinquena franja, al costat esquerra i al peu de la creu acompanyant la imatge de Jesús Crucificat. Formava part, doncs, del conjunt escultòric de la Crucifixió juntament amb la Verge Maria.</p> | 08054-147 | Museu de Terrassa. C/Gavatxons, 8 (Terrassa) | <p>La imatge de Sant Joan Evangelista formava part de l'antic retaule de Sant Vicenç de Castellbisbal creat per Jaume Rubió el primer quart del segle XVII. Aquesta imatge fou desmuntada durant el conflicte de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i guardada. Desprès del conflicte fou traslladada al Museu de Terrassa, des d'on passà al Museu castell Cartoixa de Vallparadís. Actualment forma part de l'exposició permanent del Museu des del 1994 amb el núm. De registre 6147. Fou restaurat el 1996.</p> | 41.4764400,1.9828400 | 415074 | 4592148 | 1610 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45912-foto-08054-147-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jaume Rubió | 96 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||
45866 | Estació de ferrocarrils Martorell-Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarrils-martorell-vila | <p>CANTOS RUEDA, J.A. (2006) Informe preliminar del seguiment arqueològic d'obres a l'estació (maig juliol 2006). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. ACHÓN, O. (2007) Memòria intervenció arqueològica estació Martorell Vila. 2006-2007: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XII-XV | La construcció de passeres per adequar la zona va ser la causa del desmantellament del jaciment | <p>Es documentaren restes d'una estructura murària o fonamentació que podrien haver format part de l'antiga andana de l'estació. Posteriorment es va documentar un nou tram de mur de contenció del camí que anava de Martorell a Terrassa d'època medieval i moderna. CC.AA. (2008)</p> | 08054-101 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. (08755 Castellbisbal) | <p>En el marc de les obres de 'Tancament d'andanes i adaptació a la normativa d'accessibilitat de l'estació de Martorell - Vila dels FFGC', dutes a terme a l'estació de Martorell, des de juny de 2006 es realitza una intervenció arqueològica preventiva de seguiment dels rebaixos i extraccions de terres i sediments. L'estació dels FFGC es troba situada al nord-est del nucli de la Vila, a escassa distància del Pont del Diable. El pont travessa el riu Llobregat just damunt el congost de Martorell, en una zona d'alt interès arqueològic i alt valor històric degut, sobretot, a la proximitat del pont romà. El seguiment arqueològic venia motivat per la proximitat del pont del diable amb l'objectiu de trobar les restes del traçat de la Via Augusta en aquesta zona.</p> | 41.4758600,1.9389700 | 411410 | 4592128 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45866-foto-08054-101-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45932 | Arc romà d'accés al pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-roma-dacces-al-pont | <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53</p> | II-I a.C | Fou restaurat el 1928 | <p>Arc triomfal d'època romana, que dóna accés al pont del Diable de Martorell, municipi del qual el separa precisament el riu Llobregat. Situat al final de l'estrep del pont, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud. Estructuralment consta d'un nucli de formigó recobert de carreus disposats en opus quadratum. Fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. L'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim 'Ad Fines', present a les fonts escrites d'època romana. IZQUIERDO TUGAS, P (2000:39)</p> | 08054-167 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Les marques epigràfiques de les legions romanes que el construïren permeten afinar la cronologia romana del pont entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·lenaris). L'arc es construí posteriorment, tot i que és pot datar amb precisió. Algunes fonts apunten cap a la primera meitat del segle II d.C. D'altra banda, el mil·liari romà trobat a les excavacions de Santa Margarida, de l'emperador Manenci, data entorn al 350-353 la restauració de l'antiga Via, i un altre possible moment de construcció. PAGÈS PARETAS (1992: 46). El 1928 l'arc romà va ser consolidat per la Diputació de Barcelona. El 1933, la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell, sufragà obres consistents en enretirar les baranes i el terraplè que ocultaven bona part de l'arc de triomf i sobrecarregaven el pont. Sota el terraplè hi va aparèixer l'enllosat original, que s'adossa a la base de l'arc de triomf.</p> | 41.4750100,1.9383100 | 411354 | 4592034 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El 1908, Josep Puig i Cadafalch recollí la idea del doble arc de triomf, atribuint-los un significat territorial. Suposà que el pont romà tenia dues arcades desiguals, de llum similar a la de les gòtiques. Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 | 83|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||
45933 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable | <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53 RAQUEL LACUESTA,,XAVIER GONZÁLEZ, LLUÍS CASALS (2008) Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge. Diputació de Barcelona.</p> | IaC-XIIIdC | <p>El pont del Diable és una gran estructura de més de 120 m de llarg i de 10 a 3,90 d'amplada, amb un nucli de morter de calç, revestit de gres vermell. L'estrep oest té sis metres d'amplada i una longitud indeterminada. A la base, prop del riu, presenta marques de les legions IV Macedònica, VI Víctrix i X Gèmina. La part més propera a Martorell es revestida amb un parament d'imitació fet al 1965, quan va quedar a la vista el farciment de morter i el paviment original. L'arc menor, lleugerament apuntat, amb una llum de 16,4 m, inclou un arquet de descarrega d'aigües de mig punt, de 1,2 m de llum. L'amplada del pont en aquest tram és de 4,7 m. Es recolza en el pilar central, de 6 m de llarg, amb avantbec agut i rerabec obtús. La part inferior d'aquest pilar podria ser romana. L'arc central és l'arc gòtic amb més llum de Catalunya: 36,4 m. L'original tenia 21 m d'alçada. Va ser volat el 1939 i reconstruït el 1960-61. Al centre hi té un templet destinat a donar pes a la clau, funció que originalment feien dos murs paral·lels senzills. El pilar est, de planta rectangular de 5 x 4 m, descansa directament sobre l'extrem de l'estrep romà. A la banda nord d'aquest estrep s'hi ha trobat un mur d'ala en grada. Entre aquest pilar i l'estrep est pròpiament dit hi ha un arc elevat, de mig punt, de 5,5 m de llum. Després d'aquesta obertura, l'estrep té una longitud de 10,7 m, i inclou un arc escarser tapiat al costat nord, mentre que a la cara sud és revestit per un parament de carreu petit que es data al segle XVIII. L'amplada d'aquest tram és de 5,6 m. Al final de l'estrep hi trobem l'arc de triomf, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud, revestit en opus quadratum. Durant l'excavació arqueològica del 1997 foren trobades cinc fileres de carreus d'aquest revestiment, que no eren visibles des de l'edat mitjana. El pont acaba en una plataforma d'accés, que reposa sobre murs de contenció de diferents èpoques. En ella hi confluïen els dos traçats de la via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per Blanda, Iluro, Baetulo i Barcino. Bona part d'aquesta plataforma es troba sota una carretera moderna, i per accedir-hi s'utilitza una escala construïda entre 1932 i 1933. IZQUIERDO TUGAS, P. (2000:39) L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.</p> | 08054-168 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Fou construït al congost de Martorell, sobre el Llobregat, i donava pas a l'antiga Via Augusta. El congost de Martorell és el punt de contacte entre la Depressió Pre-litoral i la Serralada Litoral. Hi conflueixen els rius Anoia i Llobregat. Aigües avall del Congost, s'estén la plana al·luvial i el delta del riu. El Pont del Diable es troba, per tant, en un punt particularment estratègic de les comunicacions de Catalunya, cosa que queda palesa en la concentració d'infraestructures modernes. Les restes que s'aprecien actualment pertanyen a diferents èpoques. L'aparell romà és encoixinat, gran i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. D'època romana conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a legió quarta Macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena Gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del port entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). En entrar a l'Edat Mitjana, el pont continuà tenint una importància excepcional. El riu Llobregat només es podia travessar per dos llocs, per Martorell i per Sant Boi. Aquests dos punts es convertiren en llocs especialment cobejats. El més important dels camins que per la vall baixa del Llobregat s'adreçaven a migdia era, indubtablement, el que travessava el Llobregat pel pont romà de Martorell, l'únic pont d'aquesta vall baixa. Aquest camí seguia el traçat de l'antiga Via Augusta romana i la per depressió del riu Anoia, s'adreçava cap al Penedès i l'antiga ciutadella d'Olèrdola. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció tingué lloc el 1283. El pont bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i el 1933, destruït durant la guerra civil i reconstruït els anys 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener el pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. CC.AA</p> | 41.4749800,1.9380100 | 411329 | 4592031 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.02 | 83|85|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||
45935 | Pont Nou del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-del-diable | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> | XX | <p>El Pont Nou del Diable es troba situat a la carretera de Terrassa, metres avall del Pont Vell. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer, de 200 m de longitud, composta de tres ulls separats per dos pilars que adopten la forma d'arc pseudogòtic invertit, homenatge que l'autor va voler retre al pont ogival. Els pilars pivoten sobre plataformes o daus troncopiramidals de formigó, cosa que produeix la sensació de gran lleugeresa, i la part inferior del tauler dels trams intermedis dibuixa unes arcades molt rebaixades d'acer Corten. La barana de protecció forma un quart de bossell a la base i una glosia reticulada als ampits. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> | 08054-170 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Fou projectat per l'enginyer de camins Jose Antonio Ordóñez, en col·laboració amb Julio Martínez Calzón, guanyadors el 1970 del concurs convocat amb aquesta finalitat. Es va acabar de construir el 1975 i va quedar parcialment sobremontat per l'autopista AP-7. Aquest pont va substituir-ne un altre, amb estreps de paredat i tauler de biga metàl·lica bowstring, en arc parabòlic, que havia construït per l'enginyer provincial Victoriano Felip entre 1984 i 1987, i executat per la Maquinsta Terrestre i Marítima, vuit anys desprès d'acabar-se la carretera (1886). LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> | 41.4739900,1.9385000 | 411368 | 4591920 | 1975 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Jose Antonio Ordóñez | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45936 | Palanca del Parc Nou de la Solana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-parc-nou-de-la-solana | <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> | XX | <p>Es una estructura de formigó d'acer, de 250 m de longitud i cinc ulls, suportada per quatre parelles de piles de secció circular amb capitell superior. La projecció del tauler marca una lleugera curvatura pel costat de Castellbisbal, i per la part inferior, el color groc de la pintura amb què ha estat tractat en destaca la silueta aèria. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> | 08054-171 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal van estar units durant molt temps per una precària palanca de fusta i cordes, avui substituïda per una altra molt més ferma, projectada el 1998 per l'enginyer Jesús Vidal Tornel. La nova palanca, que forma part del nou Parc de la Solana, paral·lel al Llobregat i a l'Autovia A-2, connecta amb Castellbisbal a l'altura de la fàbrica de barres de ferro Celsa. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 145)</p> | 41.4675800,1.9698000 | 413973 | 4591177 | 1998 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45936-foto-08054-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45937 | Pont del Ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-ferrocarril | <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | <p>Antic pont construït a l'Areny que permetia al ferrocarril salvar el desnivell del torrent de Pegueres. Es tracta d'un pont de tres ulls, formats per tres arcs amb esplandit que es prolonguen uns 20m de llarg. Separen els ulls dos murs centrals de maó. Es tracta d'una construcció feta en mur de paredat comú amb verdugades. Les voltes, arcades i laterals del pont es troben fets amb maó. Per sobre té el pas la via del ferrocarril.</p> | 08054-172 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>La construcció del pont es pot datar a mitjans del segle XIX moment en el qual té lloc l'arribada del ferrocarril al poble de Castellbisbal. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres del pont han de ser del mateix moment històric. RUIZ (1998: 243)</p> | 41.4740600,1.9658900 | 413655 | 4591900 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45937-foto-08054-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
45939 | Antic camí de Terrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-terrassa | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVII-XXI | <p>Camí antic que comunicava les poblacions de Castellbisbal i Terrassa. El seu traçat es correspon amb el de l'actual carretera de Terrassa B-150, a tocar de les masies de Can Costa, Ca n'Elies, Can Ribot i Can Canyadell.</p> | 08054-174 | Terme de Castellbisbal. B-150 (08755 Castellbisbal) | <p>El poble de Castellbisbal, en comparació a altres pobles es trobava isolat. La carretera de Molins de Rei a Caldes passava a tres quilòmetres, tocant a la carretera de Rubí, i la de Martorell a Terrassa, n'estava a sis. La via del ferrocarril feia cinquanta anys, que travessava el terme de llarg a llarg, dividint el pla de l'Areny de dos en dos; però hi mancava l'estació. Respecte als camins d'abast hi havia el de Barcelona, Terrassa, Rubí, Martorell, can Pidelaserra, casetes de ca n'Oliveró i els de l'Obagueta, Arenys, Marrada i Repeu. No hi havia més d'una dotzena de carros, i quasi tot ho portaven a lloms de cavalleries amb Sàrria. MATEU (1991: 20) La carretera va ser acondicionada l'any 1905, amb els esforços del diputat Alfons Sala. La construcció d'aquesta va durar tres anys. Fins al poble, en molts trossos conincidia amb el camí vell i entrava al poble pel carrer de Sant Vicenç. Al raval va tombar per Cal Ticoia, perquè barrava el pas, i continuava cap a Terrassa, per les propietats de Can Margarit, Campanyà, Costa, Elies, Ribot i Canyadell. Va ser inaugurada el 1908.</p> | 41.4969600,1.9824000 | 415064 | 4594427 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45969 | Estació Martorell-Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-martorell-vila | <p>WAIS F. (1974) Historia de los Ferrocarriles Españoles. Ed. Nacional.Madrid.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada de color granat, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat a ponent, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de tres portals, entre els quals s'intercalen dos finestral rectangulars. Actualment portals i finestrals es troben enreixats i tancats. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, dues faixes verticals recorren de dalt a baix l'edifici dividint-lo en tres crugies, que es deuen correspondre interiorment a tres àmbits diferents. Com a element decoratiu excepcional, cal fer esment de la presència d'una falsa barana a l'extrem de la teulada que es converteix en una continuïtat de la façana de l'edifici. Es tracta d'una barana balustrada feta amb maons en la qual s'ha intercalat pilars massissos pintats en blanc, i un frontó central que presideix l'edifici amb un acabament triangular. Les façanes laterals manquen d'obertures. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies.</p> | 08054-204 | Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,6 (08755 Castellbisbal) | <p>L'estació va ser construïda per l'empresa Caminos de Hierro del Noreste de España, va ser inaugurada el 1912 juntament amb el primer tram de la línia Llobregat - Anoia obert al tràfic de viatgers. La seva estructura i decoració respon al model de les estacions de la companyia utilitzada a tot Espanya.</p> | 41.4758800,1.9389900 | 411412 | 4592130 | 1921 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45826 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-3 | <p>AA.DD. Històries de pagès a Castellbisbal. Escola d'Adults. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal. TORRAS I ESCAYOL, J. (1973) Del meu poble, mig segle de records. Joan Morral imp. Terrassa.</p> | XVI-XXI | <p>La Festa Major d'Hivern coincideix amb la festivitat de Sant Vicenç (21 de gener) i els dies que l'envolten fins a un total de 4. Tot i tenir un origen de caràcter religiós, en veneració al que és el sant titular de la parròquia de la vila, actualment acull actes de caràcter lúdic i festiu entre els de caire més institucional i religiós. Destaquen actes de caràcter musical, cultural, gastronòmic i esportius. Destaquen les trobades i ballades de gegants, i les trobades de bèsties i diables infantils organitzades pels Potafocs. Actes culturals com la inauguració i visita a exposicions, tornegis de petanca, tenis, espectacles teatrals i musicals i balls. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> | 08054-61 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Ruiz Elias documenta la celebració de la Festa Major de Sant Vicenç des del 1574. RUIZ (1998:261). Amb tot, cal pensar que es tracta d'una festivitat antiga relacionada amb el culte religiós i vinculada a la patronímica de Sant Vicenç com a titular de la parròquia.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45827 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-1 | XVIII-XXI | <p>La Festa Major d'estiu s'organitza tenint com a dia central el 20 d'agost, però les activitats s'estenen entre els dies 18 i 23. Les activitats organitzades són diverses: actes literaris, musicals, castells, actes infantils, competicions esportives, balls, castell de focs, etc. Un dels actes centrals de la Festa Major és el correfoc i la representació de l'Empaitafocs. Les activitats de la festa són organitzades i coordinades des de l'Ajuntament de Castellbisbal, però hi participen pràcticament totes les entitats castellbisbalenques: Colla Gegantera, Club Tenis Castellbisbal, Colla Bon Àpat, Potafocs de Castellbisbal, l'escola de música, Campaners de Castellbisbal etc.</p> | 08054-62 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la Festa Major d'estiu no són precisos, però cal situar-los amb anterioritat al segle XIX. És conegut que a la població, a més de la de Sant Vicenç, com a patró del poble, es celebrava una altra Festa Major d'estiu el segon i tercer dia de Pasqua de Resurrecció . Cap als anys 1890 o una mica més tard, uns quants veïns van creure que la data no era prou encertada i van parlar amb el rector, mossèn Joan Alabareda i amb els membres de l'Ajuntament, i es creà una comissió de veïns partidaris de celebrar la Festa Major per la festivitat de Sant Joan, el dia 24 de juny. A la primavera de 1894 es formalitzà la idea. Amb aquesta intenció es va fer una instància al Bisbat en la qual l'Ajuntament, d'acord amb el rector i la comissió, va demanar el trasllat de la festa. El 22 de maig del mateix any 1894, el bisbe de Barcelona, Jaume Català i Albosa, concedia el permís. La nova data de la Festa Major va durar poc temps, perquè amb motiu de l'estrena de l'aigua i la llum la poble - el 1911- es tornà a plantejar l'oportunitat de canviar novament el dia de la festa al dia 20 d'agost. RUIZ (1998:261) Actualment la Festa Major d'Estiu es realitza en aquesta data i es commemora un fet tant important en la vida del poble com l'arribada de l'aigua.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||||
45828 | L'Empaitafocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lempaitafocs | <p>AA.DD. (2001) 'Presentació del disc Músiques de Castellbisbal' a Ben Viure. Butlletí dels Amics i Amigues del Museu. Gener de 2001. Castellbisbal. FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona.</p> | XX | <p>Un dels actes centrals de la Festa Major d'estiu és l'empaitafocs. Per explicar aquest acte, el grup de diables i Potafocs va crear una a l'entorn del bestiari del correfoc una llegenda que relacionava la població amb les tradicionals llegendes a l'entorn del Pont del Diable. A partir d'aquí, apareixen diferents personatges: L'empaitafocs és encarnat pel diable Major, amo i senyor de la festa. Altre personatge és en Danissei, imatge totèmica a la qual es ret homenatge. Dóna fe de la ubicació del Diable a la vial de Castellbisbal. Els Diables, deixebles del personatge. Els formen un grup de 30-35 diables, que s'encarreguen de portar llum en forma de foc al poble amb les seves espurnes. És el Cap de la Vila quan no tim El Personatge. La Cuca, que és la bèstia creada pel poble per celebrar la festa, comparteix protagonisme amb el Diable, ja que Cuca i Diable ballen junts i espurnegen. La Cuqueta, creada pels nens del poble, amb les mateixes finalitats que la Cuca. Els Atabalats, que són els grup de músics que amb els seus sons atreuen els vilatans a l'Empaitafocs per ser purificats i batejats. Els Capsigranys, que són les 7 fills de la masovera que van entabanar el Diable. De la seva mare, però no en sabem res. Els Capsigranys tenen l'empenta dels 7 dies de la setmana i ballen a la plaça del Joc. Són la humanització de l'Empaitafocs. Els Aiguaders, que són els veïns que des dels, balcons i finestres tiren i ruixen amb aigua els participats de l'Empaitafoc. Els forasters, que són els amics de les bèsties que El Personatge convida cada any a celebrar l'Empaitafocs. Els moviments i esdeveniments de l'empaitafoc són els següents: Inici de I'Empaitafoc: amb l'arribada al poble del Personatge s'inicia la Festa. Aquest ve acompanyat dels Diables. Arriba pel carrer Sant Mateu provinent del torrent de Pegueres, on habitualment s'amaga. La Comunió: simbolitza el pacte amb el Diable, anteriorment signat amb sang, ara begut amb vi, imitant la litúrgia cristiana. Últimament es convida també el poble a veure i compartir el mateix porró, d'aquesta manera la voluntat de celebració oberta a tothom queda manifestada. Les Parades: Actualment hi ha quatre parades, que pugen d'intensitat a mida que avança I'Empaitafoc. És una mostra d'estimació dels veïns cap a la Festa, convidant a vi i galetones. Les parades són a Cal Madisson, Cal Valent, Cal Meliton i Can Pixa. La Trempada: és el moment en què els mossos alcen la seva cuca per purificar tots els vilatans i vilatanes que s'ho miren des de la barana. La Teta: és el moment en què els Diables, prenent la forma de teta, reten homenatge a la maternitat. La Tita: és el moment en què els Diables, prenent la forma de tita, reten homenatge a la paternitat. El Ball de Cal Meliton: és l'inici del final de I'Empaitafoc. Un cop farts i tips, després de la tercera Parada, el Cap encén el seu gran ceptre que, junt amb la música i el foc, fa ballar i bellugar tothom. El Salt de Cuques: s'efectua al final de I'Empaitafoc, a la Bassa. Les dues cuques ballen davant del Personatge i el poble. Simbolitza la Festa i la joia del moment. El Merder: és el final. Tot el poble en ple festeja amb El Personatge, la Cuca i la Cuqueta, el Cap, els Diables i els Forasters la fi de I'Empaitafoc. La festa s'allarga fins que es diu: Prou!!. El Salt de I'Empaitafoc: ball que s'efectua a la plaça de I'Església per continuar la Festa. Acostuma a començar un cop acabat el Merder. La Saliera deis Capsigranys: és el ball dels 7 fills de la masovera. Es té constància que ells, tot i la música de la plaça, tenien ganes de fer el seu ball en un lloc diferent. Per això enguany, recuperem aquesta dansa a la plaça del Joc. Aquí, cada Capsigrany balla el ball de la masovera envoltat de gent. Mica en mica, cada Capsigrany és acompanyat per un altre, fins que acaben tots set ballant. La ballera s'acaba amb foc i música.</p> | 08054-63 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Aquesta activitat fou creada per grup de Diables i Potafocs de Castellbisbal. Des del 1979 aquestes entitats duien a terme el correfoc de la Festa Major, però a partir del 1993 van optar per dotar-lo de contingut i estructurar-lo. Va néixer així tota l'actuació de l'Empaitafoc. Des d'aleshores s'ha convertit en un dels actes centrals de la festa major d'estiu. Al 1994-1995 van ser creats els capcigranys. El mural de la Barana del carrer Pi i Margall commemora i homenatja l'acte de l'Empaitafoc i tot el que aquest element ha significat per a la cultura popular de la vila.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Diu aquesta llegenda que una vegada el Diable veient-se ensarronat per una masovera que vivia vora el riu, va fugir muntanya amunt, amagant-se als boscos i serres de Can Coromines i Can Nicolau de Baix. Els castellbisbalencs, homes i dones de seny, varen acollir-lo, primer amb cautela, però desprès amb simpatia i bones maneres. El Diable agraït com estava va tenyir tot el terme d'una terra meravellosa, la coneguda Terra Vermella. Aquest era el seu territori. D'aquesta manera, a tots els habitants de Castellbisbal que caminessin pels camins i corrioles del terme se'ls quedarien les potes-roges. D'aquí el mot que encara mantenim. El Diable, només amb un cop d'ull, identificava els potes-roges, i sabia en tot moment que aquests eren els seus amics i amigues. Però això no és tot, alhora servia perquè aquests fossin reconeguts entre els seus veïns de Martorell, Molins, El Papiol, Sant Andreu, Rubí, Terrassa, etc. Ningú no gosava discutir o barallar-se amb un pota-roig per no caure en desgràcia, ja que tothom temia que el Diable llencés damunt seu qualsevol terrible maledicció. Tots els actes han estat musicats per Oriol Pidelaserra amb peces creades especialment per als diferents balls i danses de l'Empaitafocs. La música recrea un ambient sinistre amb l'arribada dels dimonis, al·ludint a l'arribada de l'aigua i de la llum elèctrica al poble. La coreografia ha estat creada per Sergi Tomé. | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||||
45899 | Gegants de Castellbisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellbisbal | <p>AA.DD. (1994) Benvinguts. Colla gegantera de Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Els gegants de Castellbisbal són el Manel Flabiolaire i la Vicenta. El Manel Flabiolaire, fou un personatge real que visqué al segle XX. La Vicenta representa l'ideal de la dona castellbisbalenca, jove i treballadora. El nom de la geganta prové del patró de la població: Sant Vicenç. Els dos gegants foren obra del constructor R. Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers, la seva alçada és de 3,80 metres i el seu pes de 96 kg el gegant, i 80 la geganta. El material emprat és la fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba. En Manel Flabliolaire du una camisa de quadres sota una armilla negra i una faixa vermella. Les faldilles són llises i negres i du el cap cobert amb barretina. Mentre que amb la ma esquerra aguanta el flabiol als llavis, amb la ma dreta toca el bombo. La Vicenta du un vestit gris perla lligat amb botons als davant, de factura molt senzilla,, amb davantal negre i volants. Du a la mà dreta un ram de flors i a l'esquerra un cistell de vímet. El cap descobert amb els cabells castanys i recollits. Als dos gegants principals es va unir el 1998 la Rita, que representa la filla del Manel i la Vicenta. A diferència dels gegants, la Rita representa una noia jove, meitat seny i meitat rauxa, amb rínxols als cabells coberts amb un barret festiu. La seva vestimenta consisteix en unes faldilles blaves i una camisa de vius colors: groc, vermell, blau marí i verd, lligada amb botons al davant. A l'igual que els gegants és feta en fibra de vidre sobre un cos de fusta. El seu pes és de 17 kg i la seva alçada de 2,50 m. La Rita fou creada amb l'objectiu de ser portada per nens.</p> | 08054-134 | Terme de Castellbisbal. P.I. Comte de Sert. Avda. Can Campanyà, 2 (98755 Castellbisbal) | <p>Els gegants de Castellbisbal foren batejats el 23 de gener del 1994. LA seva creació fou iniciativa d'un grup de veïns entusiastes dels món geganter. Per fer-los realitat, hi van col·laborar una gran quantitat d'entitats, comerços i empreses que van costejar de manera voluntària la fabricació. La Rita fou creada i batejada el 19 d'agost de 1998 i és un disseny de Sheila Serrano. Tots els gegants són obra del taller de R. Aumedes de Granollers, i les seves sortides són periòdiques al llarg de l'any: Festes Majors, trobades amb colles geganteres d'altres municipis, etc..</p> | 41.4833700,1.9882100 | 415531 | 4592912 | 1994 | 08054 | Castellbisbal | Restringit | Bo | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | R. Aumedes | Manel el Flabiolaire era en realitat Josep Pidelaserra Duran, i nasqué el 4 de juliol de 1882. La popularitat li venia de tocar el flabiol en festes, aplecs i processons de pobles i ciutats del voltant, en especial la del Corpus de Barcelona, en la qual els gegants ballaven al so del seu flabiol. No havia estudiat solfeig i tocava d'oïda. Es va casar amb Àngela Ribalaigua, amb la qual tingué una filla anomenada Joaquima. Va marxar a les Amèriques i tornà amb la mateixa fortuna de quan se n'havia anat. Deixà la família i de tant en tant feia de pagès, però quan havia aconseguit prous diners, tornava a dedicar-se a la vida lliure. Era conegut com un personatge que no volia lligams, i de tant en tant feia de model de pintors de fama. Quan va esclatar la guerra es va refugiar a l'ermita de Sant Vicenç, i per respecte al lloc es va construir una barraqueta a la banda de fora. Acabada la guerra va viatjar demanant pels trens, on muntava un numeret amb l'esclopet de segar. Quan es feu vell tornà al poble, i tot que al principi acceptà la proposta de la parròquia d'anar a viure a una asil de monges, desprès d'alimentat, tornà a veure les orelles al llop i abandonà la casa d'acolliment,. Aquells va viure en una barraca de vinya. El dia 8 de març de 1958 unes dones el van trobar mort a la barraca de Ca n'Estaper. MATEU (2007: 110) | 119 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45972 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XVIII-XXI | <p>Aquesta festivitat és organitzada pels Amics de Sant Antoni Abat de la vila de Castellbisbal amb l'objectiu de recordar i homenatjar als homes i les dones que fins fa poc realitzaven les dures tasques del camp i el transport de mercaderies amb l'ajuda dels seus animals de tir. La festivitat acostuma a celebrar-se al març. Durant tot el matí, els carrers del nucli urbà es van omplint de cavalls, ases i mules, amb els seus carros guarnits de festa. La celebració acostuma a començar ben d'hora al matí al parc Folch i Torres. Aquest és el punt de concentració de les colles i les persones que participen en la passejada. Es comença el dia fent un esmorzar típic dels traginers, a base de pa amb tomàquet, botifarra i cansalada, en l'organització del qual participa la Colla del Bon Àpat. Al voltant de les 10 del matí, la festa s'anima amb la música de la Banda del Col·legi Pare Manyanet, encarregada de fer el tradicional concert de la celebració. A mig matí, després de la recollida de bandera, es fa la passejada pel poble i la benedicció dels animals a la Plaça de l'Església. Finalment, tal i com marca la tradició, es fa el ritual de les tres voltes per l'entorn.</p> | 08054-207 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Festivitat tradicional recuperada a partir del 1990 per l'entitat Amics de sant Antoni Abat.</p> | 41.4749200,1.9805100 | 414877 | 4591981 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat manté una publicació anomenada 'Els tres Tombs' on apareixen articles de les activitats dutes a terme per l'entitat i altres articles d'interès local. L'entitat compta amb una col·lecció de carruatges tradicionals destinats a la festivitat. (veure fitxa 132) | 98|119 | 2116 | 4.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
45973 | Ronda del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ronda-del-rei | <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> | XVIII-XX | <p>Antic joc de bitllets molt popular al poble de Castellbisbal. S'hi jugava al carrer del Joc, motiu pel qual acabà esdevenint el nom del carrer. Es plantaven sis bitlles i el bitllaire, amb el peu del davant a tocar de la ratlla, llençava tres bitllots, si aconseguia tombar-les totes menys una, feia bitlla i si la que quedava plantada era la més adornada, aconseguia bitlla de rei. La manera de jugar-s'hi els diners era fer una filera de jugadors a cada cantó, i cadascú deixava a terra les peces de xavalla que s'hi volia jugar. Si el bitllaire guanyava, recollia tots els diners de terra. Si no feia bitlla, n'hi posava de la seva butxaca, tants com n'hi havia d'escampats. El que plantava les bitlles i recollia els bitllots, li deia bitlloter. MATEU (2007: 135)</p> | 08054-208 | Nucli urbà de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser recuperat l'any 1995 i forma part de les activitats de la Festa Major d'estiu. Actualment es juga al carrer Major, al lateral de l'església, on s'hi han col·locat les senyals a terra.</p> | 41.4751100,1.9804700 | 414874 | 4592003 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45973-foto-08054-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 63 | 4.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||||
45814 | Rajoles de la xarcuteria Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-la-xarcuteria-sala | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XX | <p>Composició de rajoles encastada al mur de la casa del carrer Sant Antoni, 1, al nucli històric e Castellbisbal., a nivell de la planta baixa. Es tracta d'una composició de 1m d'amplada per 1,20 m, d'alçada delimitada per un marc també de rajola de color marró fosc. La composició representa sobre un fons de color marró clar una imatge relacionada amb l'activitat del negoci de la xarcuteria consistent en una representació d'embotits, tenint com a fons una finestra i un paisatge de pastures amb vaques. A la part inferior es pot llegir: XARCUTERIA SALA. CASA FUNDADA 1939.</p> | 08054-49 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Sant Antoni, 1 (08755 Castellbisbal) | <p>La casa és coneguda com Cal Joan Suyol pel nom de la família propietària que s'hi va traslladar des de la seva casa del carrer de Pi i Margall. Antigament havia estat un porxo de Cal Sastre i hi havia una premsa de raïm. També hi guardaven els costals els forners de cal Llonc, que tenien el forn i l'obrador. A la planta baixa o porxo de la casa es va obrir una botiga abans de la guerra i acabada la guerra es va obrir una barberia. A finals del 1939 el senyor Suyol s'hi va construir una casa sencera de ciment armat, sent la primera que al poble de Castellbisbal va utilitzar aquest nou sistema de construcció. MATEU (2007:55)</p> | 41.4755300,1.9806400 | 414889 | 4592049 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45814-foto-08054-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
45815 | Premsa de vi de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-de-la-rotonda | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | XIX-XX | <p>Premsa de vi ubicada en la rotonda del carrer Estació cruïlla amb el carrer Bellesguard com a element decoratiu. En tant que premsa, es correspon al model de premsa d'engranatges fabricada en ferro, i coneguda popularment amb el nom de premsa de gàbia pels llistons de fusta que la protegien. Es recolza sobre un carreu de pedra quadrangular i fa un total de 65 cm de diàmetre i un metre d'alçada. Els llistons de fusta s'uneixen amb 4 cèrcols de ferro collats, i protegeixen els engranatges interiors. Aquests, consisteixen amb un cargol de ferro connectat a una biga, també de ferro que servia per fer pressió. Aquests darrers elements han estat construïts de nou i reconstruïts dins de la gàbia original de fusta.</p> | 08054-50 | Nucli urbà de Castellbisbal. Rotonda del c/ Bellesguard amb el c/ Estació (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest tipus de premsa eren conegudes amb el nom de premsa de gàbia degut al conjunt de llistons que formaven la caixa exterior i constitueix una varietat molt estesa de premsa de ferro, molt típica del segle XIX. La capacitat de treball d'aquestes premses era molt variada. A la fi del segle XIX es va popularitzar la premsa d'engranatges servida per tres homes, que podia fer en dues hores sis premsades, esmicolar el pa de brisa, tornar a carregar i repremsar. Aquesta premsa fou recuperada de la casa del carrer Anselm Clavé anomenada Cal Vicenç Duran a la dècada del 1980.</p> | 41.4746700,1.9772400 | 414604 | 4591957 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45815-foto-08054-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||||
45817 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-1 | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | <p>Monument commemoratiu a Anselm Clavé situat en un dels costats de la plaça Pau Casals. Es tracta d'un monòlit de pedra de 70 cm d'alçada que presenta un cantó rectilini i la part superior i l'altre cantó amb formes irregulars. La cara vista presenta unes incisions verticals simbolitzant la senyera catalana. A sota de les incisions s'encasta una representació del rostre d'Anselm Clavé feta en ferro.</p> | 08054-52 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Monument inaugurat el 1979 en el centenari de la fundació de les corals Castellbisbal a iniciativa de la Coral la Unió.</p> | 41.4777400,1.9819700 | 415003 | 4592293 | 1979 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45817-foto-08054-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la part inferior del monument s'encasta un fragment de ciment polit on es llegeix la següent inscripció: 'A Anselm Clavé en el centenari de la fundació de les primeres corals. Castellbisbal 1879-1979' | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45818 | Sínia de la plaça Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-placa-lluis-companys | <p>MATEU MIRÓ J. (2002) Els 24 carrers més antics de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XX | La sínia va ser restaurada abans de la seva col·locació, completant els elements que mancaven. | <p>Aquestes sínies són de tracció animal . El mecanisme consisteix en una banda de cadena que passa sobre una roda dentada suficient per arribar uns metres sota la superfície de l'aigua del pou. Al voltant de tota la banda es subjecten unes pales de ferro (originalment càntirs de fang) que elevaven l'aigua del pou i la llençaven a una cisterna. Un animal mou el rodet que a la vegada dóna moviment a una roda dentada que es troba fixa a l'eix que subjecta la roda d'on penja la cadena. Tot el mecanisme es troba protegit per una paret quadrangular de maó de 0,60 m d'alçada per 3,60 m de llargada per 2,20 m d'amplada destinada a protegir-la, i per una barana de ferro. Al pal de fusta de la sínia es conserva una inscripció: RSALVATELLA Sant Vicenç dels Horts. 1928, que podria fer referència al constructor de la maquinària.</p> | 08054-53 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Pau Casals, s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Els orígens de la tecnologia d'aquestes sínies es remunta als períodes medieval i modern, i es troba relacionada amb la cultura d'aprofitament de recursos hidràulics practicada pels pagesos. En relació a la sínia de la plaça Lluís Companys, es tracta d'una reconstrucció d'una de les moltes sínies que es trobaven repartides pel territori de Castellbisbal. Per les característiques observades, cal pensar que es tracta d'una sínia contemporània construïda a començaments del segle XX. Al pal de fusta es pot llegir la data del 1928, la qual cosa fa pensar que es tracta d'un element recuperat i restaurat del terme rural de Castellbisbal. A la dècada del 2000 fou implantada en aquesta plaça com a element decoratiu. No hi ha hagut acord possible a l'hora d'establir l'origen d'aquesta sínia. Mentre alguns informants la feien procedir de l'Areny, d'una propietat de Can Coromines, altres informats la feien procedir del torrent de Can Cases i dels horts d'aquell sector, mentre que altres la ubicaven originalment al torrent de Pegueres.</p> | 41.4783900,1.9821700 | 415020 | 4592365 | 1928 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45818-foto-08054-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45818-foto-08054-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45818-foto-08054-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45819 | Monument al Ton Juni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-ton-juni | XX | <p>Monument commemoratiu urbà situat al carrer dels Països Catalans. Es tracta d'un element simbolitzant una porta realitzat en corten, de 1,68 m d'alçada per 2 m d'amplada que es recolza amb l'ajuda de tres peus de ferro sobre una pedra monolítica. En un dels costats de la porta i enquadrat en un espai quadrangular es pot llegir: Era el primer d'ajudar. Amic dels seus amics. S'Escudava en la VERITAT. Davant la RAO era una canya al vent. Es vinclava però no es trencava . Tenia valentia, força i bon humor. Per a tots, era una porta oberta. Era en TON JUNI I MARGARIT. Castellbisbal (1949-2008)</p> | 08054-54 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. dels Països Catalans s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest monument fou encarregat per l'entitat Esport Motor de Castellbisbal, amb seu al Centre Cultural Recreatiu l'any següent desprès de la mort d'Antoni Juni Margarit, fundador i ànima de l'entitat.</p> | 41.4723300,1.9840200 | 415167 | 4591690 | 2009 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45819-foto-08054-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'entitat impulsora del monument organitza cada any una trobada de vehicles clàssics a Castellbisbal, amb la denominació de Memorial Ton Juni. La trobada rep aquest nom en record d'Antoni Juni Margarit, membre fundador d'Esport Motor mort a causa d'una greu malaltia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45848 | Tractor d'època de la rotonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tractor-depoca-de-la-rotonda | XX | <p>Tractor que presideix la rotonda situada a la B-150, al km. 1,8 i que serveix de distribuïdor entre els P.I. Agripina, Can Galí, Danta Rita i Los Herreros. Es tracta d'un model procedent de la col·lecció de tractors d'època del Museu del Tractor. Es correspon a un Tractor International Harvester Co. Model Deering 10-20 del 1931. L'entorn del tractor es troba plantat amb vinya.</p> | 08054-83 | Terme de Castellbisbal P.I. Agripina/ P.I. Can Galí (08755 Castellbisbal) | <p>El tractor fou cedit per iniciativa de la Fundació Privada Museu del Tractor d'època</p> | 41.4637000,1.9904000 | 415688 | 4590726 | 1931 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45848-foto-08054-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45848-foto-08054-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | International Harvester Co. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45955 | Rellotge de sol de cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fuster | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge circular sobre un peu trapezoïdal que forma la peça que corona el frontó de la façana de la casa de Cal Fuster, dins el nucli antic de Castellbisbal. A l'igual que la resta de la façana, en la qual s'integra és troba pintat en color clar. Guarda una orientació sud-oest amb marques horàries i inscripció apareixen molt esborrades. Es tracta d'un rellotge d'autor molt deteriorat amb gnòmon de vareta. Al rellotge es pot llegir el següent lema: No em miris Per què si lo escric. El teu destí.</p> | 08054-190 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/Anselm Clavé. 48. (08755 Castellbisbal) | <p>Es desconeix el nom de l'autor i la data exacta de col·locació, tot i que caldria relacionar-lo amb la casa, que fou modificada entorn al 1800 configurant la façana actual.</p> | 41.4719500,1.9787500 | 414726 | 4591653 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45955-foto-08054-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3245 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45956 | Rellotge de sol de cal Regalat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-regalat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge circular dins d'un marc rectangular emmarcat, situat entre els balcons del segon pis de la façana principal de Cal Regalat. Es tracta d'un rellotge pintat en color blau celest amb un centre marró. El marc que el delimita també es de color marró clar, a l'igual que les lletres de les inscripcions. Es troba orientat al Sud. Conserva les senyals per a les hores i mitges hores, de 6 a 6, amb xifres aràbigues. La inscripció actual és: De sol a sol com el pagès 'MDCCCL', que no coincideix amb l'anterior (MCMLIV) que hi havia.</p> | 08054-191 | Nucli urbà de Castellbisbal. Cal Regalat. C/del Raval, 4 (08755 Castellbisbal) | <p>Possiblement es tracti d'un rellotge del 1954, tal i com indicava la primera data. Una reforma posterior de la casa, feta a la dècada del 1990 recuperà la data de 1850 però fent referència a la casa en general.</p> | 41.4780700,1.9804500 | 414876 | 4592331 | 1954 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45956-foto-08054-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 856 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45957 | Rellotge de sol de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pedrerol-de-baix | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge pintat a l'arrebossat de la façana de ponent de la casa de Can Pedrerol. Té forma ovalada i es delimita amb un marc de rajola de color blau de forma artística. Les línies horàries i les xifres es troben esborrades.</p> | 08054-192 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç. Can Pedrerol de Baix s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Fou realitzat entorn al 1900, moment en el qual la crugia lateral de la casa fou eliminada procedint a l'obertura de finestres en aquesta façana, que anteriorment havia estat un mur interior de la casa.</p> | 41.4462400,1.9934600 | 415921 | 4588785 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45957-foto-08054-192-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 1348 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45958 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria-0 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge de sol pintat a la façana de la rectoria de l'església parroquial de Castellbisbal. Tot i que es troba molt esborrada, s'aprecia una decoració consistent en un doble cercle de colors blavosos en el qual s'inserien els números, amb un sol a la part superior, d'on surt el gnòmon. La numeració és aràbiga. Conserva el següent lema pintat: Ni tu ni jo tindrem corda si no és Déu qui se'n recorda</p> | 08054-193 | Nucli urbà de Castellbisbal. Pl. de l'Església s/n (08755 Castellbisbal) | <p>El rellotge fou encarregat per mossèn Llorenç Massip, ecònom de Castellbisbal el 1850, i restaurat el 1946, moment en que es rehabilità la rectoria.</p> | 41.4750700,1.9808700 | 414907 | 4591998 | 1850 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45958-foto-08054-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 853 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45959 | Rellotge de sol de ca l'Espardanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lespardanyer | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XIX | <p>Rellotge amb forma ovalada encastat a la barana del pis superior de la casa, coronant l'edifici de Ca l'Espardanyer, al nucli antic de Castellbisbal. Es tracta d'un rellotge de rajoleta fet amb la tècnica del trencadís, però utilitzant només rajola blanca. El gnòmon es troba orientat a ponent i la numeració és aràbiga, començant des del 7 i acabant al 3. No compta amb cap lema, només amb la data: 1867 inscrita sobre una decoració en forma d'estrella.</p> | 08054-194 | Nucli urbà de Castellbisbal. C/ Major, 63 (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament, la data de 1867 podria ser donada com a data de construcció del rellotge i de tot l'edifici en general.</p> | 41.4769600,1.9801300 | 414848 | 4592208 | 1867 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45959-foto-08054-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 854 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45960 | Rellotge de sol de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-namat | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | Es troba força desdibuixat i les marques horàries són difícils d'observar. | <p>Rellotge rectangular pintat a la façana de Ca n'Amat, entre les finestres del segon pis. Guarda una orientació sud-est i marques horàries a les hores de les 6 del matí a les 3 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon de vareta amb un cercle molt esborrat al pol</p> | 08054-195 | Nucli urbà de Castellbisbal. Avda. Molins de Rei, 1 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor que actualment es troba despintat. Cal pensar que fou pintat a començaments del segle XX, moment en el qual pot ser datada la façana principal de la casa</p> | 41.4693800,1.9841400 | 415173 | 4591363 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45960-foto-08054-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de Gnomònica catalana amb el núm de referència: 3613 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45961 | Rellotge de sol de can Canyadell (N) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-n | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge circular pintat a la façana nord de Can Canyadell, El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic.</p> | 08054-196 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com els seus homònims de la façana de ponent, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101400,1.9835000 | 415173 | 4595889 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45961-foto-08054-196-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3608 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45962 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge rectangular, que es troba pintat a la façana principal de Can Canyadell, a l'alçada del primer pis. El traçat de les marques horàries no corresponen a cap càlcul gnomònic. La grafia del 11 s'escriu Iil. La seva funció és purament ornamental i sembla inacabat.</p> | 08054-197 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, com el seu homònim de la façana sud-oest, tenen els seus orígens en la darrera restauració de la casa practicada en la dècada del 2000 i que convertí l'antiga masia en restaurant.</p> | 41.5101600,1.9837800 | 415196 | 4595891 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45962-foto-08054-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3609 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | ||||||||
45963 | Rellotge de sol de can Canyadell (SO1) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-canyadell-so1 | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XXI | <p>Rellotge pintat en forma de petxina. Guarda una orientació sud-oest i marques horàries a les hores i mitges hores de les 8 del matí a les 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Com a decoració s'ha pintat la caricatura d'un conill al pol</p> | 08054-198 | Terme de Castellbisbal. Can Canyadell. Crta. BV-151, km.7,4 (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest rellotge, juntament amb el seu homònim de la façana sud-oest, foren pintats durant la darrera restauració de la casa feta en la dècada del 2000. El dibuix del conill fa referència al nom del restaurant en que actualment s'ha convertit la casa: La torre del Conill.</p> | 41.5100500,1.9836600 | 415186 | 4595879 | 2000 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45963-foto-08054-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 2875 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45964 | Rellotge de can Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-can-costa | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge semicircular elaborat en mosaic trencadís sobre un marc quadrat. Guarda una orientació sud-est i les marques horàries són a les hores i mitges hores de les 5 el matí a les 3 de la tara, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga i la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta. Es llegeix la següent inscripció JUAN MALLOL COSTA, i l'any MCMXXVI</p> | 08054-199 | Terme de Castellbisbal. Mas Can Costa s/n. BV-151, km,4,7 (08755 Castellbisbal) | <p>Es tracta d'un rellotge d'autor, ben conservat. Tot i que la casa de can Costa sigui una construcció del segle XVIII, cal pensar que la data de construcció del rellotge es correspon a la que s'indica: 1926, moment en el qual tingué lloc una reforma important de l'edifici.</p> | 41.4908900,1.9821500 | 415035 | 4593753 | 1926 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45964-foto-08054-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Es troba inventariat per la Societat de gnomonica catalana amb el núm de referència: 3681 | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 | |||||||
45967 | Rellotge de sol de ca n'Ametller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nametller | <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> | XX | <p>Rellotge adherit a la façana principal de la casa de Ca n'Ametller. Es localitza encastat entre les finestres centrals del primer pis. Té una forma irregular, lleugerament ovalada i pintada en blanc sobre la qual es dibuixa el rellotge. La numeració és romana i va de 6 a 6, la línia del 12 és vertical. Conserva el gnòmon original.</p> | 08054-202 | Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller s/n (08755 Castellbisbal) | <p>Va ser afegit a la casa a la dècada del 1960 durant la reconstrucció de la casa actual.</p> | 41.5046000,1.9587000 | 413096 | 4595298 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana | 119|98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-02-20 03:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/