Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
45928 PEIN Montserrat Roques Blanques riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-montserrat-roques-blanques-riu-llobregat <p>http://natura2000.eea.europa.eu/Natura2000/SDFPublic.aspx?site=ES5110012#1</p> La intensa ocupació humana del territori desvirtua aquest espai en molts indrets <p>La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat.</p> 08054-163 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4900800,1.9224000 410046 4593723 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45928-foto-08054-163-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La Directiva d'hàbitats estableix que s'han de conservar els espais de Natura 2000, però no estableix una figura de protecció concreta. A Catalunya, es protegeixen aquests espais mitjançant la inclusió al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) 2153 5.1 1785 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45880 Can Flavià de les Illes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flavia-de-les-illes <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII-XIX Elements arquitectònics desvirtuats. <p>Edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb una lluerna central que sobresurt de l'edifici. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Els murs són de mampostería irregular i maó, i han estat arrebossats amb ciment sense pintar marcant, això si, a la part inferior un sòcol de color gris més fosc. La façana principal es troba encarada a migdia, i s'obre amb un portal coronat per un arc rebaixat sense cap element ornamental específic. Un teuladet d'uralita protegeix actualment el portal. A banda i banda del portal s'obren dues finestres rectangulars coronades també amb un arc rebaixat, del mateix estil que la porta. A nivell del primer pis, tres obertures es corresponen amb les de la planta baixa, sent una finestra balconera sobre el portal central i dues finestres rectangulars més petites a nivell de primer pis. L'acabament superior de les tres obertures es també amb un arc rebaixat. A nivell de segon pis, es continua guardant la simetria de les obertures, que es corresponen a una triple finestra central i dues laterals més petites, totes elles acabades amb arcs rebaixats. A diferència de la façana principal, les façanes posterior i lateral no han guardat la mateixa simetria compositiva, i les obertures són allindades. Destaca especialment la façana de ponent de la casa, a la qual s'ha afegit un cos rectangular, que s'estén al llarg de tota l'esmentada façana. Aquest cos es troba format per una galeria a nivell de planta baixa, feta a base arcades rebaixades recolzades sobre pilars, que creen un corredor cobert amb teulada plana. Aquesta teulada, suportada per un embigat de fusta es converteix en un terrat a nivell del primer pis de la casa. Tot el perímetre del terrat es protegeix amb una barana d'obra formada per pilars, entre els quals s'ha format una imbricació de maons. La lluerna central que corona la casa és un cos quadrangular cobert a quatre aigües, amb obertures a cadascuna de les cares, actualment tapiades. A la cantonada sud-est de la casa s'adossa un cos rectangular de planta baixa i coberta a dues aigües destinat a garatge.</p> 08054-115 Terme de Castellbisbal. Can Flavià de les Illes s/n . Crta. BV-1201, pk.4,3 (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens de Can Flavià de la les Illes són hores d'ara desconeguts. La documentació més antiga localitzada fins al moment fa referència a un mas esmentat al cens parroquial del 1600 anomenat Illes, on apareixen censats Honofre Marquet, la seva esposa Miquela, Joan Cases i Antoni Pastaller. Cal tenir present, però que al cens anterior del 1573 el mas Illes no apareix, però sí que ho fa una casa anomenada Pesteller de les Illes on apareix censada Hieronima Pestillera i Bernat Roure. Aquesta coincidència fa pensar, potser, en un mas aparegut en aquest interval de temps com a escissió del mas Can Pasteller, lliurat com a dot matrimonial. RUIZ (1998:162). A partir del 1736 hi residia a la casa la comunitat de sacerdots de Martorell. Aquest fet li aportà el sobrenom de la casa dels capellans. Amb tot, la casa devia estar arrendada, ja que al cens elaborat pel senyor de Castellbisbal Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, hi consta com a propietari Vicenç Pastallé de les Illes. El 1756 s'hi va construir la capella de Sant Salvador, ja que la casa es trobava a dues hores a peu de Castellbisbal. MATEU (1999: 32) . Dos anys més tard, la visita pastoral a Castellbisbal consignà, entre les capelles, la de Sant Salvador de Can Favià de les Illes. Una altra visita del 1778 hi torna a fer referència. La desaparició del culte a la capella possiblement estigui lligada als esdeveniments històrics de la desamortització ordenada per Mendizabal. Consta que l'esmentada finca fou confiscat per la llei d'Espartero de 2 de setembre de 1841, i retornada a la comunitat el 1843, per ser novament confiscada el 29 de desembre de 1869. Actualment l'entrada a la capella es troba tapiada. RUIZ I ELIAS (1998: 141)</p> 41.4926500,1.9275200 410476.946 4594002.823 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45880-foto-08054-115-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.09 98|119|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45915 Riera del Morral https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Riera que discorre en sentit Est - Oest des del terme d'Ullastrell fins al riu Llobregat, marcant els límits entre els termes d'Abrera i Castellbisbal i al final del seu curs entre els termes de Martorell i Castellbisbal. Es tracta d'un cabal fluvial força inestable que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. El curs fluvial té una amplada considerable, d'entre10 i 40 m depenent del tram. No contempla vegetació pròpia de ribera.</p> 08054-150 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) 41.4961700,1.9299300 410683 4594392 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45915-foto-08054-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45832 El diable i la serventa https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-la-serventa <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI <p>Recollida per Joan Amades explica com en un camp, prop de Palau Solità, es troba un megàlit que el diable portava a coll des del Montseny, d'on l'havia arrencat, fins a Martorell per tal d'acabar-hi el famós pont romà conegut per pont del Diable, que travessa el Llobregat. Part d'ençà del riu, hi havia un gran hostal on no hi havia cap pou per proveir-se d'aigua. Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu, en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que més valdria donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa acceptà. El diable, car no era altre que el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra i quedà dreta i enfonsada set canes, tal com avui es troba. Hi ha variants segons les quals la serventa estava inquieta, es va llevar poc més enllà de mitjanit i veié amb paüra que el pont ja estava gairebé llest. Cridà l'hotelera i, plorant, li contà el que passava. La mestressa prometé salvar-la. Tirà una galleda d'aigua al damunt del pobre gall que dormia. La bèstia es posà a cantar. Els galls veïns li contestaren fins a arribar a cantar els de Can Cortès de Palau, quan el diable passava per allí. Hom dóna el mateix nom i conta la mateixa llegenda de la pedra superior del dolmen de Vilassar. AMADES (1981: 281)</p> 08054-67 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>La tradició dels anomenats ponts del diable és general a Europa, es tracta d'històries o llegendes d'origen medieval de molt ús a la vella Europa, tot i que Catalunya és un dels llocs on més proliferen. La llegenda dels ponts del diable, amb tot els seus components bàsics, tingué el seu origen en algun indret determinat i s'hauria escampat a altres llocs on existien ponts envoltats d'un entorn natural semblant, agafant els topònims i les peculiaritats de cada lloc. El diable és l'esperit maligne, enganyador, destructiu, una força natural personificada que desplega tot allò que és distint. Totes les promeses de plaers i riqueses, de domini i de poder a canvi de vendre's l'ànima al diable tindran l'infern com a desenllaç. Totes les llegendes tenen en comú el protagonista: una dona que normalment és un ésser temptat pel diable. Inicialment s'explicaven oralment de generació en generació, però segur que és durant el segle XIX quan foren recollides pels rondallaires arran del moviment cultural de la Renaixença, i s'editaren col·leccions populars que probablement contribuïren a escampar aquestes llegendes a altres indrets.</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45833 El diable i el cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-cavaller <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 .</p> XV-XXI <p>Aquesta llegenda suposa l'existència d'un castell feudal, no lluny del pont, on vivia un cavaller tarat de tots els pecats, i, com és lògic, odiat pels seus vassalls. El cavaller no respectava vells, ni infants, ni dones i el seu caprici era la llei en tot el feu. Anant pel món, va conèixer una noble i virtuosa dama la qual, ignorant els defectes del noble, no tingué inconvenient en casar-s'hi. Portada al castell i passada la lluna de mel, ben aviat es va adonar de qui era el seu marit i provà de portar-lo per bon camí. Trista empresa! El cavaller no volia ésser reptat i medità un altre crim: Vine - li digué un jorn, tancant-la en una cambra fosca i humida m'esperaràs aquí fins que jo torni. Closa restà, sense més companyia que la d'una noieta molt xica que li duia el menjar i que el cavaller havia robat de la casa pairal perquè fes de patge de sa muller en el captiveri. La dama i la noieta van fer-se bones amigues, s'estimaven de tot cor i s'ajudaven mútuament en allò que podien: la dama il·lustrant la noia, la noia provant de fer més passadores les eternes hores de l'esclavatge de sa mestressa. La noia s'anava tornant poncella i feia molt de goig. Desitjosa d'alleujar la sort de la dama, vàries vegades demanà al cavaller que endolcís el mal viure de sa esposa. El cavaller li responia de manera sorneguera: - No encara….Mes endavant!. Passaren anys i la dama emmalaltí de mort. La donzella pregà al cavaller que anés veure la dissortada abans de morir, però el cavaller, per tota resposta, encesos els ulls, intentà abraçar-la. La noia fugí llestament i es tancà de bell nou amb sa mestressa. Morí l'esposa només vetllada per l'amorosa donzella i, sentit els seus plors, comparegué en la cambra mortuòria el cavaller amb els seus servents. El mal marit, enlloc de commoure's davant el cadàver de sa muller, agafà d'un braçat la minyona i fugí com un condemnat de la cambra i del castell, cavalcant en un corser negre que havia tret de l'estable d'una sola estrebada. La nit era fosquíssima, il·luminada únicament pels llamps. Del cel davallaven aigua i foc, però el mal cavaller corria i més corria, esperonant el cavall. Marges, cingles, roques, tot ho saltava el corcer, entre el ressò dels trons i la remor de les aigües desbordades que cercaven l'aiguabarreig de l'Anoia i el Llobregat, esdevinguts en un mar impossible de travessar. El cavaller no tenia por de res perquè el diable estava amb ell, i per la protecció del diable, malgrat la tempesta, cavall i cavaller assoliren terra ferma i eixuta on deturaren la cursa esperitada. Reia el cavaller. contra el seu cor portava la donzella, el millor dels obsequis que hauria pogut fer-li el diable. Mes ai que, en anar a besar-la, els llavis de la noia estaven sense color i el cos tot era ert. Déu Nostre Senyor li havia fet la gràcia de salvar-la llevant-li la vida. Al dia següent, el cel era blau i serè, la muntanya més verdejant que mai, però a gent de la rodalia, en saber la mort de la malcasada, en veure el pont llevadís del castell caigut, en trobar el cos mort de la donzella a l'altra banda del riu i en observar que al seu damunt havia nascut un pont de cop i volta, no dubtaren que l'arquitecte de l'obra havia estat el diable, gran amic del mal cavaller, i d'aleshores ençà li diuen el Pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> 08054-68 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45834 El diable i el gat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-diable-i-el-gat <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI <p>Els de Martorell emprengueren la tasca de fer un pont, però s'entossudiren a fer-lo d'un sol arc. A mig fer es trobaren que, per l'amplada de l'ull de l'arc, no el podien cloure, car no sabien com pujar la clau que havia de lligar els dos estreps. Deturaren les obres i començaren a estudiar el cas. Tothom hi deia la seva sense trobar remei al mal, quan un jove eixerit, de rialla mofeta, que ningú no sabia pas qui era, va oferir-se per acabar ell sol el pont en una nit, sempre que s'entenguessin en la qüestió del preu, advertint que no fóra gaire exigent. Molts varen riure de la dita però, per seguint-li la veta, li preguntaren quina paga volia. L'ànima del primer que passi - va respondre el desconegut. En escoltar això, el director de l'obra restà sobtat de moment però, refent-se, va dir-li amb tota tranquil·litat: Fet! Demà a trenc d'alba serem aquí a veure la meravella que hauràs portat a terme i , si has complert, tindràs la paga demanada. I tot seguit donà una ordre en veu baixa a un dels seus treballadors. L'endemà tot el poble féu cap al lloc del pont. En veritat, el pont estava llest i al peu del pont hi havia el treballador misteriós i sorneguer que tan bella obra havia realitzada. El director va reconèixer que el pont estava ben acabat i que era de tota solidesa. - Tractes són tractes. Ara la paga !- va reclamar l'estrany i envanit arquitecte. - Prou, Prou! Esteu en el vostre dret !- va dir tot seguit el director. Aleshores, prengué un sac de mans de l'obrer al qual havia parlat el dia abans en veu baixa, l'obrí i deixar escapar un gat que hi havia fet posar ja de propòsit. - Vés! Corre-li al darrera, que la seva ànima és ben teva, ja que és la primera que passa el pont!- digué faceciosament el director a l'arquitecte foraster mentre la pobre bestiola, en veure's desensacada, travessava el pont com un llampec. A més a més, féu una creu a terra amb el bastó que duia a la mà, pel que pogués ésser i, tal i com sospitava, desaparegué el treballador decebut, que no era altre que el diable. Per això del pont de Martorell tothom en diu el pont del Diable. RUIZ (1998:91)</p> 08054-69 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta tradició fou recollida per Anna Valldaura a la seva obra Tradicions religioses de Catalunya. (1948)</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45835 Mandoni i el pont del diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/mandoni-i-el-pont-del-diable <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 DIAZ SANTILLANA S (1951) 'Mandoni i el Pont del Diable' a Leyendas españolas, pàg 11-16. Ed. Ayax. Barcelona. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII-XXI <p>Diu la llegenda que en temps de la conquesta romana a causa de la brutalitat i les rapinyes dels romans, les tribus iberes es van revoltat. Els ilergetes, tribu ibera establerta a l'entorn de Lleida, dirigits pels valent Mandoni, encara que lluitaven amb força i coratge no podien contenir l'empenta abassegadora de les legions romanes, dotades del millor armament i la millor organització militar de l'antiguitat. Resistint heroicament, però en constant retrocés, un nombrós grup d'ilergetes arribà al Llobregat, a les immediacions de Martorell. No hi havia cap pont i baixava massa aigua per passar-lo a gual. Estaven en un cul de sac. En fer-se de dia, els caps ilergetes es reuniren a deliberar a la tenda de Mandoni; tenien un exèrcit encara nombrós, però cansat i desmoralitzat pels mesos de combat i les últimes derrotes. Si podien escapolir-se de les legions romanes, podrien refer-se i qui ho sap què podria passar? Podria ser que en una nova campanya es poguessin venjar dels romans. Però el riu, infranquejable, els barrava el pas. Només quedaven dues possibilitats: rendir-se o bé morir lluitant. La discussió no va ser llarga: els ilergetes preferiren la mort a l'esclavitud i la rendició suposava automàticament que serien venuts com a esclaus. Els capitans marxaren a posar-se al front dels seus escamots per esperar l'alba del dia fatal. Mandoni restà sol a la tenda, capficat en els seus tristos pensaments. De cop i volta, es desvetllà. Un soroll darrera seu li indicava que no era sol a la tenda. Es girà i davant seu hi havia el Diable, terrorífic i torbador. - Vinc a salvar-te - va dir - Em coneixes? - Si - respongué Mandoni.- Que vols? - He dir que vinc a proposar-te la salvació. La teva i la de tot el teu exèrcit. Només vull una cosa. - Digues-la de seguida. - Només vull la teva ànima. Que quan et moris pugui disposar del teu esperit com jo vulgui. A canvi jo us salvaré a tu i a les teves tropes. Mandoni va dubtar un instant. La proposició era molt dura. Però, tanmateix, la situació era desesperada. - D'acord. Accepto. Què pots fer? - Deixa-ho del meu compte - va respondre el Diable. I aixecant el tapís de l'entrada, va afegir assenyalant cap a la fosca: - Veus cap a on marca el meu dit?. D'aquí un moment vés-te-n'hi i arriba fins al riu. Quan hi siguis, sabràs el que has de fer. I va desaparèixer tot seguit, discretament, tal com havia arribat. - Mandoni, en veure's sol, es va passar la mà pels ulls. Ho hauria somiat? Seria una al·lucinació deguda a la fam i al cansament? Va decidir-se, però, i baixà fins al riu en la direcció que li havia dir el Diable. I la sorpresa va ser immensa, terrible. Allà mateix, sobre el riu, hi havia un pont. Un pont real, tangible! Un pont que era la salvació de l'exèrcit i, a la vegada, el testimoni de la seva perdició. Ràpidament es va posar en moviment. Els capitans ordenaren als sentinelles que despertessin els grups d'homes cansats que dormien a la vora del riu i, abans que es fes de dia, ha havien passar tots a l'altra banda en direcció al seu territori. Gràcies al Pont del Diable, Mandoni i els seus guerrers van combatre encara dos anys contra Roma i van guanyar moltes batalles. La potència econòmica i militar romana, però, era massa fort per a ells. Al final foren vençuts i Mandoni fer presoner. Conduït a Tarragona, fou condemnat a mort i executat de cap per avall a la creu. RUIZ (1998:92)</p> 08054-70 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta llegenda ha estat recollida per Santos Díaz a la seva obra Leyendas Españolas, però no és de les llegendes més populars relacionades amb el pont.</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45836 El pont del diable i la fira https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-del-diable-i-la-fira <p>AMADES J. (1981) Llegendes populars. Ed. Selecta, p.281-283 FONTALBA J. (1965) La leyenda del Pont del Diable. Rev. Plaza de Cataluña núm 29, pàg 28-30. Barcelona. RIPOLL G. Història i llegenda núm.4 còmic. Any i lloc d'edició desconeguts, tot i que cal suposar que és editat el 1955. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XVIII <p>Fa molts anys, molts anys, vivia prop de Martorell, a l'altra banda del riu, en una casa molt atrotinada i mig ensorrada, una vella molt vella, tan vella que ningú no sabia els seus anys, encara que tothom suposava que en tenia més de cent. Aquesta dona, que als seus anys es conservava molt desperta d'intel·ligència i lleugera de cames, era considerada a la comarca com una màgica que tan aviat feia receptes per a guarir les bèsties o les persones com donava consells referents a les collites o a la vida familiar. Però vet aquí que, a la vinguda de la Fira anual a la que venien pastors d'arreu de Catalunya, amb ramats de tota mena de bestiar, com que no cabien tots a la vila, molts pastors construïren pletes i corrals a l'altra banda del riu, prop de la casa de la vella, des d'on per un vell pont de fusta passaven el bestiar a la Fira. Doncs un any, un dia abans de començar la Fira de Martorell, va esclatar una gran tempesta. La pobre vella, que també criava aviram per vendre'l a la Fira, no parava de resar i mirar el cel demanant que el temporal acabés aviat, però semblava que ningú no l'escoltés. Els núvols eren cada cop més foscos, la pluja era més forta i els llampecs i els trons més esglaiadors. A mitjanit es va sentir, per damunt del brogit de la tempesta, una forta remor que anà augmentant fins a dominar tots els altres sorells. Era el riu que, engrossit el seu cabal fins a uns límits mai vistos, ho arrasava tot al seu pas. Canyes, arbres, cabanes, s'anaven inclinant al seu pas i desapareixien sota l'aigua; quan va arribar a l'alçada del pont vell de fusta, amb un lleuger espetec, se'l va endur sense cap esforç. La vella es va adonar de seguida que, tant per ella com per als pastors d'aquella banda del riu, la Fira havia acabat abans de començar i va exclamar: - Diable, quina mala sort Acabava de pronunciar aquesta frase quan del bell mig de les flames de la llar va sortir el Diable en persona i li va dir: - M'has crida?. Que vols de mi? La vella s'emportà un gran ensurt amb l'aparició. De seguida, pensant que podria treure de profit de la visita, va contestar: - T'he cridar perquè m'ajudis. Vull que aquesta mateixa nit construeixis un pont tan sòlid que l'aigua no se'l pugui endur mai més. - I què em donaràs a canvi? Replicà el Diable. - L'ànima del primer que passi pel pont - va dir la vella desprès d'un moment de reflexió. Tracte fet - acabà el Diable. I va desaparèixer per on havia vingut, envoltat per una boira de fum intens i olor de sofre. I mentre continuava plovent, una legió de dimonis construïen un pont sòlid i esvelt, el qual ja tenien acabat en despuntar el dia. Quan es féu de dia, va deixar de ploure i la gent s'apropà a riu ja va poder contemplar el nou pont. Es quedaven bocabadats i feien grups parlant del prodigi quan es va presentar la vella i els va dir: - De què us estranyeu? No ens feia falta un pont? Doncs el Diable ens l'ha construït I els va explicar el tracte que havia fet aquella nit. En escoltar-lo, tothom va quedar esgarrifat i la gent deia: - Si és així, ningú de nosaltres passarà el pont. I qui ha dit que hagi de ser un de vosaltres? Va dir ella maliciosament. I obrint el sac que portava va deixar escapar un gat, que en veure's lliure, li va faltar temps per travessar el pont corrent com un llampec. RUIZ (1998:93) Una altra versió de la mateixa història és la de la Vella, el gat i el Pont del Diable, en la qual la protagonista és una vella que anava cada dia a prendre l'aigua de Font de l'Eudó, passant per un pont de fusta vell i rònec fins que un dia se'l va endur una tempesta. Llavors va aparèixer el Diable en forma de cavaller i li va proposar fer el pont a canvi de l'ànima del primer que passés. La vella va acceptar i va deixar anar el gat desprès. RUIZ (1998:94)</p> 08054-71 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>La primera versió fou recollida per Javier de Fontalba al seu escrit La leyenda del Pont del Diable, publicat a la Revista plaza de Cataluña, núm 29, l'any 1965. La segona versió va ser recollida per G. Ripoll l'any 1955 a Història i llegenda núm 4 còmic.</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Bo Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45837 Llegenda de la Pedra Dreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pedra-dreta <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI Es tracta d'una llegenda d'un altre municipi relacionada amb el pont del diable, però molt poc coneguda pels veïns. <p>El dimoni va demanant a un home que li donés l'ànima, aquest, però, li va demanar a canvi que li fes un pont sobre el riu Llobregat, a Martorell, i que l'havia d'acabar abans de mitjanit; només així li donaria l'ànima. El dimoni va treballar de valent però, just quan tocaven les dotze de la nit al campanar de Prats de Lluçanès, baixava l'última pedra i allà mateix es va quedar. I encara es diu que en el Pont del Diable de Martorell hi manca una pedra, que és la Pedra Dreta. RUIZ (1998:95) La pedra és un monòlit situat al costat de camí que va de Prats de Lluçanès a la vall de Merlès, conegut com la Pedra Dreta del Grau. Es tracta d'un monòlit prismàtic de 2,12 m d'alt per 0,36 d'ample i 0,26 de gruix, rematant una petita piràmide. En la part superior hi ha esgrafiada la fletxa 1773. Al voltant d'aquesta pedra existia el costum de ballar un contrapàs el Diumenge de Pentecosta. RUIZ (1998:91)</p> 08054-72 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>RUIZ I ELIAS afirma recollir la història oral explicada per la pradenca Maria Muntadas, tal com l'havia sentit dels seus avis.</p> 41.4749800,1.9378500 411315 4592031 08054 Castellbisbal Regular Inexistent Modern|Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94|98 61 4.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45933 Pont del Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. a:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc &amp; RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53 RAQUEL LACUESTA,,XAVIER GONZÁLEZ, LLUÍS CASALS (2008) Ponts de la província de Barcelona, comunicació i paisatge. Diputació de Barcelona.</p> IaC-XIIIdC <p>El pont del Diable és una gran estructura de més de 120 m de llarg i de 10 a 3,90 d'amplada, amb un nucli de morter de calç, revestit de gres vermell. L'estrep oest té sis metres d'amplada i una longitud indeterminada. A la base, prop del riu, presenta marques de les legions IV Macedònica, VI Víctrix i X Gèmina. La part més propera a Martorell es revestida amb un parament d'imitació fet al 1965, quan va quedar a la vista el farciment de morter i el paviment original. L'arc menor, lleugerament apuntat, amb una llum de 16,4 m, inclou un arquet de descarrega d'aigües de mig punt, de 1,2 m de llum. L'amplada del pont en aquest tram és de 4,7 m. Es recolza en el pilar central, de 6 m de llarg, amb avantbec agut i rerabec obtús. La part inferior d'aquest pilar podria ser romana. L'arc central és l'arc gòtic amb més llum de Catalunya: 36,4 m. L'original tenia 21 m d'alçada. Va ser volat el 1939 i reconstruït el 1960-61. Al centre hi té un templet destinat a donar pes a la clau, funció que originalment feien dos murs paral·lels senzills. El pilar est, de planta rectangular de 5 x 4 m, descansa directament sobre l'extrem de l'estrep romà. A la banda nord d'aquest estrep s'hi ha trobat un mur d'ala en grada. Entre aquest pilar i l'estrep est pròpiament dit hi ha un arc elevat, de mig punt, de 5,5 m de llum. Després d'aquesta obertura, l'estrep té una longitud de 10,7 m, i inclou un arc escarser tapiat al costat nord, mentre que a la cara sud és revestit per un parament de carreu petit que es data al segle XVIII. L'amplada d'aquest tram és de 5,6 m. Al final de l'estrep hi trobem l'arc de triomf, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud, revestit en opus quadratum. Durant l'excavació arqueològica del 1997 foren trobades cinc fileres de carreus d'aquest revestiment, que no eren visibles des de l'edat mitjana. El pont acaba en una plataforma d'accés, que reposa sobre murs de contenció de diferents èpoques. En ella hi confluïen els dos traçats de la via Augusta, el del Vallès i la variant marítima que passava per Blanda, Iluro, Baetulo i Barcino. Bona part d'aquesta plataforma es troba sota una carretera moderna, i per accedir-hi s'utilitza una escala construïda entre 1932 i 1933. IZQUIERDO TUGAS, P. (2000:39) L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.</p> 08054-168 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Fou construït al congost de Martorell, sobre el Llobregat, i donava pas a l'antiga Via Augusta. El congost de Martorell és el punt de contacte entre la Depressió Pre-litoral i la Serralada Litoral. Hi conflueixen els rius Anoia i Llobregat. Aigües avall del Congost, s'estén la plana al·luvial i el delta del riu. El Pont del Diable es troba, per tant, en un punt particularment estratègic de les comunicacions de Catalunya, cosa que queda palesa en la concentració d'infraestructures modernes. Les restes que s'aprecien actualment pertanyen a diferents èpoques. L'aparell romà és encoixinat, gran i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. D'època romana conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a legió quarta Macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena Gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del port entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). En entrar a l'Edat Mitjana, el pont continuà tenint una importància excepcional. El riu Llobregat només es podia travessar per dos llocs, per Martorell i per Sant Boi. Aquests dos punts es convertiren en llocs especialment cobejats. El més important dels camins que per la vall baixa del Llobregat s'adreçaven a migdia era, indubtablement, el que travessava el Llobregat pel pont romà de Martorell, l'únic pont d'aquesta vall baixa. Aquest camí seguia el traçat de l'antiga Via Augusta romana i la per depressió del riu Anoia, s'adreçava cap al Penedès i l'antiga ciutadella d'Olèrdola. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció tingué lloc el 1283. El pont bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i el 1933, destruït durant la guerra civil i reconstruït els anys 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener el pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. CC.AA</p> 41.4749800,1.9380100 411329 4592031 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45933-foto-08054-168-3.jpg Legal Romà|Medieval|Antic Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BCIN National Monument Record Monument 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.02 83|85|80 49 1.5 1779 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45932 Arc romà d'accés al pont https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-roma-dacces-al-pont <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc &amp; RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53</p> II-I a.C Fou restaurat el 1928 <p>Arc triomfal d'època romana, que dóna accés al pont del Diable de Martorell, municipi del qual el separa precisament el riu Llobregat. Situat al final de l'estrep del pont, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud. Estructuralment consta d'un nucli de formigó recobert de carreus disposats en opus quadratum. Fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. L'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim 'Ad Fines', present a les fonts escrites d'època romana. IZQUIERDO TUGAS, P (2000:39)</p> 08054-167 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Les marques epigràfiques de les legions romanes que el construïren permeten afinar la cronologia romana del pont entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·lenaris). L'arc es construí posteriorment, tot i que és pot datar amb precisió. Algunes fonts apunten cap a la primera meitat del segle II d.C. D'altra banda, el mil·liari romà trobat a les excavacions de Santa Margarida, de l'emperador Manenci, data entorn al 350-353 la restauració de l'antiga Via, i un altre possible moment de construcció. PAGÈS PARETAS (1992: 46). El 1928 l'arc romà va ser consolidat per la Diputació de Barcelona. El 1933, la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell, sufragà obres consistents en enretirar les baranes i el terraplè que ocultaven bona part de l'arc de triomf i sobrecarregaven el pont. Sota el terraplè hi va aparèixer l'enllosat original, que s'adossa a la base de l'arc de triomf.</p> 41.4750100,1.9383100 411354 4592034 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BCIN National Monument Record Monument 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El 1908, Josep Puig i Cadafalch recollí la idea del doble arc de triomf, atribuint-los un significat territorial. Suposà que el pont romà tenia dues arcades desiguals, de llum similar a la de les gòtiques. Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 83|80 49 1.5 1779 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45935 Pont Nou del Diable https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-del-diable <p>LACUESTA R. GONZÁLEZ X (2008) Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona. pp.140-145</p> XX <p>El Pont Nou del Diable es troba situat a la carretera de Terrassa, metres avall del Pont Vell. Es tracta d'una estructura de formigó blanc i acer, de 200 m de longitud, composta de tres ulls separats per dos pilars que adopten la forma d'arc pseudogòtic invertit, homenatge que l'autor va voler retre al pont ogival. Els pilars pivoten sobre plataformes o daus troncopiramidals de formigó, cosa que produeix la sensació de gran lleugeresa, i la part inferior del tauler dels trams intermedis dibuixa unes arcades molt rebaixades d'acer Corten. La barana de protecció forma un quart de bossell a la base i una glosia reticulada als ampits. LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> 08054-170 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>Fou projectat per l'enginyer de camins Jose Antonio Ordóñez, en col·laboració amb Julio Martínez Calzón, guanyadors el 1970 del concurs convocat amb aquesta finalitat. Es va acabar de construir el 1975 i va quedar parcialment sobremontat per l'autopista AP-7. Aquest pont va substituir-ne un altre, amb estreps de paredat i tauler de biga metàl·lica bowstring, en arc parabòlic, que havia construït per l'enginyer provincial Victoriano Felip entre 1984 i 1987, i executat per la Maquinsta Terrestre i Marítima, vuit anys desprès d'acabar-se la carretera (1886). LACUESTA R. GONZÁLEZ (2008: 144)</p> 41.4739900,1.9385000 411368 4591920 1975 08054 Castellbisbal Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Jose Antonio Ordóñez 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45866 Estació de ferrocarrils Martorell-Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-ferrocarrils-martorell-vila <p>CANTOS RUEDA, J.A. (2006) Informe preliminar del seguiment arqueològic d'obres a l'estació (maig juliol 2006). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. ACHÓN, O. (2007) Memòria intervenció arqueològica estació Martorell Vila. 2006-2007: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> XII-XV La construcció de passeres per adequar la zona va ser la causa del desmantellament del jaciment <p>Es documentaren restes d'una estructura murària o fonamentació que podrien haver format part de l'antiga andana de l'estació. Posteriorment es va documentar un nou tram de mur de contenció del camí que anava de Martorell a Terrassa d'època medieval i moderna. CC.AA. (2008)</p> 08054-101 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. (08755 Castellbisbal) <p>En el marc de les obres de 'Tancament d'andanes i adaptació a la normativa d'accessibilitat de l'estació de Martorell - Vila dels FFGC', dutes a terme a l'estació de Martorell, des de juny de 2006 es realitza una intervenció arqueològica preventiva de seguiment dels rebaixos i extraccions de terres i sediments. L'estació dels FFGC es troba situada al nord-est del nucli de la Vila, a escassa distància del Pont del Diable. El pont travessa el riu Llobregat just damunt el congost de Martorell, en una zona d'alt interès arqueològic i alt valor històric degut, sobretot, a la proximitat del pont romà. El seguiment arqueològic venia motivat per la proximitat del pont del diable amb l'objectiu de trobar les restes del traçat de la Via Augusta en aquesta zona.</p> 41.4758600,1.9389700 411410 4592128 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45866-foto-08054-101-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Estructural 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 85 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45969 Estació Martorell-Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-martorell-vila <p>WAIS F. (1974) Historia de los Ferrocarriles Españoles. Ed. Nacional.Madrid.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en maó, arrebossada i pintada de color granat, ressaltant obertures i elements decoratius en color blanc, així com les cantonades, que apareixen reforçades amb carreus de mida regular i ben disposats, també pintats en blanc. Compta amb planta baixa i primer pis. Es troba encarat a ponent, de cara a les vies del ferrocarril. S'obre a nivell de planta baixa amb un seguit de tres portals, entre els quals s'intercalen dos finestral rectangulars. Actualment portals i finestrals es troben enreixats i tancats. A nivell de primer pis, les obertures de la planta baixa es corresponen amb finestrals rectangulars. Com a element decoratiu comú a totes les obertures destaca un sobreafegit en forma de guardapols que ressegueix la part superior i els laterals del perímetre exterior de les obertures. Portes i finestrals són acabades a la part superior amb un arc molt rebaixat. Exteriorment, dues faixes verticals recorren de dalt a baix l'edifici dividint-lo en tres crugies, que es deuen correspondre interiorment a tres àmbits diferents. Com a element decoratiu excepcional, cal fer esment de la presència d'una falsa barana a l'extrem de la teulada que es converteix en una continuïtat de la façana de l'edifici. Es tracta d'una barana balustrada feta amb maons en la qual s'ha intercalat pilars massissos pintats en blanc, i un frontó central que presideix l'edifici amb un acabament triangular. Les façanes laterals manquen d'obertures. A la façana posterior s'observen les obertures a nivell de planta baixa, que era per on accedien els passatgers a l'interior de l'estació i a les vies.</p> 08054-204 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,6 (08755 Castellbisbal) <p>L'estació va ser construïda per l'empresa Caminos de Hierro del Noreste de España, va ser inaugurada el 1912 juntament amb el primer tram de la línia Llobregat - Anoia obert al tràfic de viatgers. La seva estructura i decoració respon al model de les estacions de la companyia utilitzada a tot Espanya.</p> 41.4758800,1.9389900 411412 4592130 1921 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45969-foto-08054-204-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Estructural 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45794 Villa Carmina https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmina <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici aïllat de planta en forma de T formada per dues crugies, envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament acabat amb una reixa de ferro. La construcció segurament és feta en maó, i ha estat arrebossada amb ciment i pintada en color blanc. L'edifici aprofita el desnivell del terreny, i aquest fet provoca que la crugia horitzontal es trobi en una cota més elevada i estigui formada per planta baixa i primer pis, mentre que la crugia vertical es troba en una cota més baixa i contempli només la planta baixa. La coberta de les dues crugies és plana i permet l'existència de dues terrasses, una a sobre de cada crugia, amb un petit cos central que connecta les dues. La façana principal es troba encarada al nord, i s'obre amb una porta central, que s'acompanya de dues finestres rectangulars a banda i banda, ressaltades dins un marc amb una petita cornisa superior. L'accés a la porta central, que queda elevada en relació al terreny es fa mitjançant una escala doble, decorada en el mur central per una composició de rajoles que reprodueix un episodi de la vida de Sant Antoni de Pàdua. Les façanes laterals, s'obren també amb finestres rectangulars del mateix estil, guardant un ordre molt acompassat i creant unes línies d'obertures molt ordenades. Com a elements decoratius destaca la presència d'un fris que omple l'espai entre la cornisa doble. Es tracta d'un fris que reprodueix un motiu vegetal entrelligat, pintat en diferent escala de grisos. Sobre la cornisa superior el terrat es protegeix per una barana formada per pilars quadrangulars sobre els quals reposa un element circular en forma de bola. L'espai entre pilastres l'ocupen balustres planes.</p> 08054-29 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> 41.4765800,1.9395300 411458 4592207 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45794-foto-08054-29-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.25 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45795 Casa Poudevida https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-poudevida <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular aïllat que es troba envoltat de jardí i protegit per un mur de tancament fet amb obra i barana de ferro, que envolta perimetralment la finca. Tot i que no s'aprecia el parament, cal pensar que l'edifici es troba construït en mur de maó, arrebossat en ciment, on s'han marcat les línies de separació imitant maons i dovelles com si es tractés d'una paret de pedra. La coberta de l'edifici es fa a quatre aigües. Es tracta d'un edifici aixecat aprofitant el desnivell del terreny, així que consta de planta baixa al sector de la façana principal que s'orienta a migdia, i de planta baixa i planta semisoterrada a la façana posterior, que es troba encarada al nord. L'accés a l'edifici es fa mitjançant una escala recta que permet ascendir a la vivenda. A la façana principal s'obre un porta de mig punt, on s'han marcar dovelles i brancals a sobre de l'arrebossat. A banda i panda del portal s'obre sengles finestres rematades a la part superior per arcs rebaixats seguint la mateixa decoració de dovelles dibuixades sobre el ciment. La façana posterior, encarada al nord, es troba més decorada, i compta amb una galeria a nivell de planta baixa, convertida ara en primer pis. Es tracta d'una galeria molt senzilla oberta amb una arqueria formada per columnes i arcs de mig punt, tot construït en ciment i cobert amb teulada inclinada. Un altre dels elements decoratius destacats és el seguit de bigues de la barbacana, que protegeixen un fris pintat en color marró i crema, amb formes ovalades.</p> 08054-30 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> 41.4769800,1.9396800 411471 4592251 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45795-foto-08054-30-2.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45793 Casa Carmen https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carmen <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular aïllat, es troba actualment envoltat de jardí i protegit per un mur i per reixa perimetral que delimita la finca. Està format per planta baixa, amb tot, l'edifici s'ha aixecat aprofitant el desnivell del terreny, que és més acusat al sector de la façana principal, comptant per tant amb pis semisoterrat en aquesta zona. La coberta és plana, la quan cosa permet la creació d'un terrat, que compta amb un petit cos rectangular a la part posterior de l'edifici, que s'aixeca sobre la teulada. Sobre aquest cos rectangular s'ubica un dipòsit d'aigua al qual s'accedeix mitjançant una escala de ferro adossada. La protecció de la terrassa es fa mitjançant una barana, que és d'obra sobre els murs laterals i de ferro sobre el mur de la façana principal. La construcció possiblement sigui feta en maó i es troba arrebossada i amb ciment i pintada en una combinació de color granatós i blanc. Com a element destacat, cal fer esment de la façana principal que es troba presidida per una tribuna hexagonal, on el mur ha estat substituït per grans finestrals. L'accés a la vivenda es realitza a través d'aquesta tribuna, que a la seva cara central s'obre amb una doble porta envidrada. Degut al desnivell del terreny en aquest sector, la tribuna es recolza sobre un pis semisoterrat, quedant aquesta a nivell de primer pis. Per tal d'accedir a la porta principal de la tribuna s'ha procedit a la construcció d'una escala recta amb les baranes lateral decorades amb un mosaic de quadrats blancs i blaus. A banda i banda de la tribuna l'espai s'ha omplert amb dues terrasses quadrangulars protegides per una barana amb balustres. A dites terrasses s'accedeix mitjançant dues portes obertes a la façana. Sobre la porta principal d'accés a la vivenda destaca l'existència d'una marquesina. Les façanes laterals es troben obertes amb finestres rectangulars emmarcades en color granatós. A la façana de llevant destaca l'obertura d'una porta auxiliar, a la qual s'accedeix també mitjançant una escala adossada. Com a element decoratiu cal destacar el joc cromàtic de la façana, així com un fris corregut que voreja tot l'edifici per la part superior, sota el mur de la terrassa. Es tracta d'un mur de color granat decorat amb incisions amb els perfils en color clar.</p> 08054-28 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> 41.4765000,1.9398200 411482 4592198 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45793-foto-08054-28-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.24 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45796 Torre Virgen del Pilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-virgen-del-pilar <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX Els seus elements decoratius han començat a degradar-se. <p>Edifici de grans dimensions, aixecat sobre una plataforma rectangular, envoltat totalment de jardins i protegit per un mur perimetral que envolta tota la finca. L'accés al conjunt es fa per una petita portella oberta al mur exterior, que dóna accés a unes escales rectes que ascendeixen fins a l'edifici. L'edifici és de planta rectangular, amb l'afegit d'un petit cos quadrangular a la part posterior, i l'afegit d'una torre octogonal a la façana principal. La coberta és plana, comptant amb dues torres quadrangulars als extrems de la façana nord, que es cobreixen a quatre aigües. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, afegint un antre pis més en les torres que sobresurten en alçada de la terrassa. La construcció és feta possiblement en maó, i arrebossada amb ciment i pintada en color crema. Les obertures, són abundants i es troben formades per finestrals i portes que abunden considerablement en totes les façanes, i es rematen a la part superior amb arcs carpanells, i protegits per contrafinestres de fusta. Com a elements decoratius destaquen els conjunts d'orles esculpides seguint l'extradós de les arcades de les finestres. Es tracta d'orles formades per fulles i altres elements vegetals entrellaçats, de clara reminiscència modernista. També destaquen les cornises decorades amb dentellons que ressegueixen tot l'edifici i les baranes que protegeixen les terrasses del pis superior. Es tracta de baranes amb balustres ornades amb hídries sobre els pilars de dita barana.</p> 08054-31 Terme de Castellbisbal. Colònia Carmen. Crta. C-243, km.0,8 (08755 Castellbisbal) <p>Com la resta de les cases de la colònia del Carme, la casa degué ser construïda a la dècada del 1930</p> 41.4767300,1.9405000 411539 4592223 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45796-foto-08054-31-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique L'edifici es recull dins el llistat d'elements situats a sòl urbà del POUM amb el núm.A.26 102|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45847 La Costablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costablanca <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA, L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. Y Min. Dip. Barcelona, XII. ELIS J. ALDANA (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona</p> <p>Miocè inferior, Ramblià superior (biozona MN3) . Jaciment de restes vegetals. S'han descrit unes 31 espècies de plantes fòssils. Aquest jaciment de restes vegetals conjuntament amb el de vertebrats donada la seva proximitat al nucli urbà de Martorell han estat considerats erròniament com a jaciments situats dins el terme municipal de Martorell. La flora fòssil que es va poder recol·lectar ha estat la més complerta, fins a l'actualitat, del Miocè inferior de Catalunya. Tres d'aquestes 31 espècies són noves per a la ciència (han estat descrites per primera vegada. - Baksia martorellensis - Protea catalaunica - Mimosa hispanica A partir de l'estudi de les restes vegetals i de les roques que les contenen s'ha pogut deduir que hi havia una zona lacustre o humida , a l'entorn de la qual hi havia boscos poc densos de tipus subtropical o tropical sec. I lluny de les zones humides l'ambient devia ser més àrid i amb boscos més oberts. Les restes fòssils de les plantes es troben molt fragmentades, aquest fet indicaria que probablement foren transportades per riuades. Les plantes que devien viure a l'entorn de les ribes de la zona lacustre o zones humides es trobaven relacionades amb les actuals palmeres o joncs. Les zones boscoses situades a les rodalies de les zones humides i dels cursos d'aigua (rius), eren poc atapeïdes i es trobaven integrades per ficus i arbres emparentats amb els actuals roures, alzines i llorers. Finalment lluny de les zones humides hi devien viure les plantes adaptades a suportar períodes de sequera perllongats, de les quals hem trobat fossilitzats restes que es trobarien emparentats amb les actuals acàcies i mimoses. Les temperatures mitjanes anuals que es podrien deduir, en comparació amb les flores actuals estarien entorn dels 20 Cº.</p> 08054-82 Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal) <p>Jaciment detectat a partir dels estudis realitzats per l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont. Els afloraments d'aquest geòtop han estat objecte de l'atenció dels geòlegs catalans des de l'època del canonge Jaume Almera. A la dècada dels anys 50 les recerques dutes a terme per Crusafont, Villalta i Truyols van permetre la recol·lecció d'una primera associació paleofaunística de mamífers fòssils que va permetre fixar sense dubtes l'edat miocena inferior del conjunt. Troballes posteriors durant la dècada dels seixanta i setanta van enriquir les col·leccions. La localitat de la Costablanca és una fita de referència necessària.</p> 41.4795500,1.9405900 411550 4592536 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45847-foto-08054-82-3.jpg Legal Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Les restes fòssils es troben dipositades al Museu de Ciències Naturals de Barcelona-Museu Martorell i al Museu de l'Institut Català de Paleontologia, Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335 inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià. 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45846 Successió miocènica Costablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/successio-miocenica-costablanca <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ,J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRiA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIMA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177. Diputació de Barcelona AGUSTI, J. (1990). The Miocene Rodent succession in Eastern Spain: A Zoogeograohical appraisal. In: European Neogene Mammal Chronology (E. H. Lindsay,V. Fahlbusch y P. Mein, edit.) Plenum Press, N. Y.:373-404. ELIS J. Aldana (1992). Los Sciurinae (Rodentia, Mammalia) del Mioceno de la Cuenca del Vallès-Penedès (Cataluña, España). Treb. Mus. Geol. Barcelona, 2: 69-97 (1992) GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> <p>El conjunt de la fauna fòssil permet assignar una edat compresa entre els 21 i els 20 milions d'anys a aquest jaciment. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. GALINDO (2000: 16) A les zones pantanoses de Costablanca, hi havia espècies adaptades a l' humitat. A les zones on no passava cap curs d'aigua, la vegetació devia ser menys densa, amb boscos clars i molta presència d'herbes, cosa que donava un aspecte bastant semblant al d'una sabana africana. De l'estudi del conjunt es dedueix que les plantes devien estar distribuïdes en tres associacions, que es disposaven fonamentalment segons el grau d'humitat i tipus de sòl. Les plantes que integraven el paisatge es distribuïen de la manera següent: Plantes que devien viure a les ribes del llac i zones pantanoses com, palmeres i joncs. Plantes de zones boscoses, que devien formar boscos més o menys atapeïts a les rodalies de les zones pantanoses i cursos d'aigua, com el ficus, i arbres emparentats amb els roures, les alzines i els llorers. Plantes adaptades a la sequera, que devien viure en zones allunyades de l'aigua, com les acàcies, mimoses etc. Respecte als fòssils animals, a la zona de Costablanca s'han localitzat restes fòssils de 9 espècies de mamífers i plaques pertanyent a closques de tortugues. Són les següents: Lagopsis peñai (lagoforme, conill) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Anchitherium aurelianense (èquid, cavall) Aceratherium sp (rinoceròtid, rinoceront) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, no té representants actuals) Oriomeryx willii (artiodàctil, no té representants actuals) Andegameryx sp (artiodàctil, no té representants actuals) Procervulus paelucidus(cèrvid, cérvol) Pseudaelurus sp? (carnívor de la mida d'un linx) Plaques de tortuga L'anchitherium aurelianense tenia un aspecte i una mida semblant a la dels actuals ponis, potser fins i tot més petita. Aquest animal, emparentat amb els actuals cavalls, presenta algunes diferències amb ell: la mida i forma de les dents, que fa pensar que s'alimentava de fulles seques; i la part final de les potes, amb tres unglots en comptes d'un. Aquest fet fa pensar que estava més adaptat a viure en zones boscoses que a córrer per grans praderes. L'aceratherium era semblant a un rinoceront, però sense les banyes característiques. Comptava, a més a més, amb dos grans incisius útils per arrencar la vegetació aquàtica. El Cainotherium, és un petit artiodàctil que no té cap representant actual, tot i que devia semblar una llebre. El Procervalus praelúcidus devia tenir un aspecte semblant als cérvols, però amb una estructura diferent de banyes. El Pseudaelurus era un petit carnívor semblant a un linx L'Aurelianochoerus aurelianense era un petit porc d'un mida dues o tres vegades inferior als actuals porcs. GALINDO (2000: 20)</p> 08054-81 Terme de Castellbisbal. Urb. De Costablanca. (08755 Castellbisbal) <p>Fa 16 milons d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. Les restes fòssils datades en aquest període són bàsicament petxines, cargols marins, glans de mar i eriçons. GALINDO (2000:37)</p> 41.4795200,1.9407800 411566 4592532 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45846-foto-08054-81-1.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Fitxa núm.335 de l'Inventari d'espais d'interés geològic a Catalunya (IEGC) Si es comparen els mamífers localitzats a Costablanca amb els localitzats a altres jaciments com el Canyet hi ha un fet remarcable: l'absència de probòscids, grup que representa als actuals elefants. Els especialistes s'inclinen per pensar que en moment en que es va formar el jaciment de Costablanca aquests encara no havien arribat d'Àfrica. Aquest fet serveix per datar l'arribada d'aquesta espècie entre els 21 i els 18 milions d'anys. Aquest geòtop constitueix, junt amb el de Puig Pedrós-Molí Calopa de Rubí, un dels pocs registres representatius de les successions al·luvials-lacustres, del Miocè inferior del semigraben del Vallès Penedès. En aquest cas és possible observar el recobriment expansiu del substrat paleozoic per dipòsits de plana lutítica i lacustres, i la posterior reactivació dels aports grollers des del marge meridional de la conca neògena, durant les fases finals de l'etapa de rifting del Miocè inferior. Dins de la successió existeix una localitat de mamífers fòssils i un nivell amb fòssils de macrorestes de flora. Aquesta localitat presenta l'associació de fauna i flora del Miocè inferior continental més antiga de la Conca del Vallès-Penedès. La successió mostra una varietat de fàcies al·luvials, palustres i lacustres, incloent fàcies terrígenes i carbonatades (calcàries i dolomies) amb indicis d'influències evaporítiques. A més a més l'ordenació vertical de les fàcies mostra una ciclicitat seqüencial i paleoambiental força característica, amb implicacions per l'anàlisi paleogeogràfica i paleoclimàtica del Miocè inferior de la Mediterrània Occidental. Pel que fa a la localitat clàssica de mamífers fòssils de la Costa Blanca és una de les més significatives de la conca tant per la seva edat miocena inferior com per la seva diversitat i certa riquesa de formes. Des d'aquest punt de vista es diferent i complementària respecte les localitats de Molí Calopa i Sant Andreu de la Barca 125 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45798 Torre Fossada https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-fossada <p>AGUILAR PÉREZ A.-MARTÍNEZ LORENTE G. (2003) 'La telegrafia optica a Cataluña. Estado de la Cuestión' a Scripta Nova. Revista electrónica de geografia i Ciencias sociales. Vol. VII, núm. 137, 15 de marzo de 2003. UB.</p> XVIII-XIX <p>Situada estratègicament sobre el riu Llobregat, en el turó de Telègraf. Al sud-est de Castellbisbal, molt a prop del pont de base romana que comparteixen Martorell i Castellbisbal. Torre quadrada situada sobre el pas del riu Llobregat, sobre el 'pont del diable'. Té forma quadrada, d'aproximadament 5 metres de costat i amb uns 7 metres d'alçada. La construcció s'inicia en talús i té dues plantes d'alçada més el terrat. L'accés era elevat per una porta rectangular, que ha estat refeta en una restauració recent; al pis superior hi ha una petita finestra d'arc rebaixat. Està envoltat per un fossar construït amb les mateixes característiques que la torre: còdols, pedres irregulars, algun petit carreu lligats amb morter de calç. Se suposa que és fruit de les diferents reformes que ha sofert al llarg del temps. L'accés seria elevat i per la cara sud. Hores d'ara aquesta obertura presenta una esquerda fins baix que accentua el procés de degradació.</p> 08054-33 Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques. (08755 Castellbisbal) <p>La Torre Fossada o Torre del Telègraf era la torre núm. 4 de la línia de Barcelona a Lleida de la xarxa telegràfica òptica militar de Catalunya. Es comunicava directament amb la torre de Molins de Rei (núm. 3) i la d'Esparreguera (núm. 5). La intervenció arqueològica realitzada l'any 2005 tenia com a objectius principals la documentació de les estructures laterals que condueixen la base del pont, en l'exterior del fossat, per tal de conèixer tota l'arquitectura del monument. D'altra banda, es va voler excavar l'interior de la torre sota el paviment per a determinar l'existència o no d'una ocupació anterior, i, per últim, un condicionament de l'entorn amb la finalitat d'evitar la caiguda continua de sediment a l'interior del fossat, rebaixant els desnivells exteriors i la terra acumulada en l'entorn del mur del fossat. La excavació ha confirmat que l'accés a la torre es realitzava a través d'un pont llevadís que salvava el fossar i que un cop retirat, protegís la porta i la finestra del pis superior. A aquest pont s'arribava seguint un camí que, a mida que s'apropa al pont, s'anava fent cada cop més estret, interpretant aquest fet com a funció defensiva, per tal d'impossibilitar l'accés directe al pont de carruatges o vehicles de grans dimensions just en el punt de menor amplada del fossat. En la construcció de la base de la torre es va aplicar la solució constructiva més senzilla, és a dir, la obra s'adapta a la topografia del terreny existent en el moment de la construcció, no es realitzaren anivellaments amb aportacions exteriors. La topografia original seria molt diferent a l'actual. La cota del paviment del pis inferior de la torre és la més indicativa de l'altitud màxima del Turó, descendint després en lleuger pendent cap al vessant d'aquest. El mur que rodeja el fossat, molt arrasat en l'actualitat, seria més alt i contindria tant el nivell geològic com el material obtingut en l'excavació del fossat. La seva posterior degradació ha permès que part de les aportacions hagin caigut a l'interior del fossat, cosa que ha obligat a anivellar la zona invertint el pendent. L'actual fossat, de dimensions considerables, seria més profund en el moment de la seva realització. Tot això, juntament amb la cota del nivell geològic de l'interior de la torre, duu a pensar que el pendent que rodejava el fossat era més pronunciat que el perfil que presenta en l'actualitat, cosa que tindria sentit tenint en compte el caràcter militar i les necessitats defensives de l' indret. Pel que fa als materials recuperats durant l'excavació, s'han documentat fragments de ceràmica, pisa de vernís blanc, amb decoració policroma de motius geomètrics, ceràmica pisa sense decoració, ceràmica vidrada comuna, de vernís marró i tons verdosos, de cocció oxidant, fragments de ceràmica vidrada comuna i ceràmica comuna sense vernís. CC.AA. (2005)</p> 41.4744200,1.9417500 411640 4591965 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45798-foto-08054-33-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El Turó del Telègraf va quedar greument mutilat a causa de la construcció de la nova autovia del Baix Llobregat, el talús de la qual queda a un metre escàs de la torre. Apareix inclòs als llistats del POUM com a edificis en sòl no urbanitzable amb el núm. B.03 i com a àrees d'interès arqueològic amb el núm. D.01 98|119|94 1754 1.4 1771 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45952 Pou de can Colet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-colet <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> XX <p>Pou i mina d'aigua situada dins la finca de Can Colet, en un enclotat al vessant de ponent del turó on s'assenta la casa. Es tracta d'una mina i un pou que ha estat protegit per una estructura de maó circular de 3 metres de diàmetre arrebossada i pintada en color blanc. L'accés a l'interior es fa mitjançant una petita porta oberta al cantó de migdia feta amb un arc molt rebaixat i protegida amb una portella metàl·lica. La coberta superior del pou s'ha realitzat amb una volta feta amb maons i arrebossat amb ciment.</p> 08054-187 Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) <p>Es tracta d'un pou obert a la dècada del 1970 quan el que es troba situat a l'altre costat del turó, a tocar de la casa va deixar de funcionar. El seu objectiu és aportar aigua a la finca de Can Colet. És conegut també amb el nom de Pou del Portalet.</p> 41.4759800,1.9453600 411944 4592134 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45952-foto-08054-187-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45885 Can Segarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segarra-0 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XVIII-XIX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba encarada a migdia i es troba protegida per un mur aixecat en parament de pedra disposada de forma irregular que arrenca de la façana de llevat de l'edifici i es prolonga en direcció a migdia. Aquest mur, crea un espai tancat, que podríem considerar el barri, al qual s'accedeix mitjançant un portal obert en aquest mateix mur, i format per fileres de maons que finalitzen a la part superior en una arcada molt rebaixada. Es pot afirmar, que del mas antic només pot apreciar-se la façana posterior de la casa, encarada al nord. Aquesta façana permet observar un edifici aixecat possiblement en mur de mamposteria irregular, arrebossat amb ciment i pintat en color morat. Aquesta façana compta amb una porta arquitravada que permet l'accés a l'edifici, i un seguit de finestres rectangulars a nivell de primer pis, que no compten amb cap ornamentació especial. La façana original de l'edifici fou substituïda entorn a la dècada del 1910-1920 per una façana postissa de maó, que s'afegí com un frontó a l'edifici. Es tracta d'una façana aixecada íntegrament en maó, que s'obre a nivell de planta baixa per un portal arquitravat i una finestra a banda i banda, i a nivell de primer pis per tres finestres balconeres, que compta amb la decoració d'un fris de rajoles de ceràmica representant Sant Llorenç. L'acabament de la façana a la part superior es fa amb formes rectes, comptant com a única decoració amb l'existència d'una petita cornisa, també feta en maó, sota la qual destaca una faixa de dentellons. A llevant de l'edifici principal s'adossa en sentit perpendicular un cos rectangular de planta baixa i primer pis que originalment estigué destinat a tasques agrícoles, concretament a l'elaboració de vi. L'arrebossat de l'edifici no permet observar el parament originari, on destaca la galeria oberta del primer pis, formada per finestrals rematats per un arc rebaixat que es recolzen en pilars quadrangulars de diferent amplada. Actualment, aquest cos ha estat modificat i adaptat com a vivenda.</p> 08054-120 Terme de Castellbisbal. Can Puig s/n (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens del mas Can Segarra cal situar-los entre finals del segle XIII i principis del segle XIV. Originalment la masia era propietat de la família Pi. En la documentació parroquial de Castellbisbal apareix una persona anomenada Gabriel Pi l'any 1474 que podria trobar-se relacionat amb la casa. RUIZ (1998: 48). Al cens del 1600 apareixen Francesc Segarra, la seva muller Francisca i els seus fills, juntament amb un mossos. RUIZ (1998: 163). A començaments del segle XV l'hereva de la família es va casar amb el primer Segarra. Al segle XVIII destaca la importància que va tenir en l'economia el conreu de la vinya, quedant reflectit en els contractes de rabassa morta que s'han conservat a partir del 1760. Respecte a l'edifici, sembla que aquest podria haver tingut una important reforma començaments del segle XX. MATEU (1999: 70) El mas estigué ocupat pels seus propietaris originaris fins a la dècada del 1960, moment en el qual fou venut. Al 1982 es van sanejar els interiors i entre el 1984 i el 1987 es van dur a terme la resta de reformes. Actualment constitueix una vivenda per a tres famílies. Degut a la seva ubicació, molt allunyada del nucli de Castellbisbal, la masia pertany a la parroquia de Santa Maria de Vilalba, barriada d'Abrera.</p> 41.5003000,1.9450400 411950 4594835 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45885-foto-08054-120-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.12 98|94 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45954 Bassa del turó de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-turo-de-salzes <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> XX El pas del camí a tocar d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. <p>Dipòsit d'aigua situat al peu del camí, ben bé a tocar del marge del camí que envolta el turó de Salzes. Es tracta d'una estructura semi excavada al terra feta en maó i arrebossada amb ciment en alguns trams, especialment a la part superior. Les seves mides són 90 cm d'alçada per 2,30 m de llargada per 1,80 cm d'amplada. Tota la part superior de la cisterna es troba tapada per evitar l'evaporació, deixant només com a indret per l'entrada i l'extracció de l'aigua un forat quadrangular en l'extrem sud de la part superior de 80 per 80 cm d'amplada.</p> 08054-189 Terme de Castellbisbal. Urb.Santeugini (087055 Castellbisbal) <p>Aquesta cisterna, juntament amb d'altes estava destinada a recollir aigua de l'escorrentia per tal de subministrar aquest element al pagès propietari de la vinya. Cal pensar que a escassos metres es troba una barraca de vinya que devia pertànyer al mateix propietari. Possiblement, pels materials emprats, sigui un element construït a començaments del segle XX, en la dècada de 1920-1930. El pas del camí a tocar de la cisterna devia modificar completament el nivell del terra i deixà inutilitzada la cisterna.</p> 41.4873600,1.9456800 411986 4593397 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45954-foto-08054-189-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-11-25 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45927 Bosc de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-les-forques <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Bosquet de petites dimensions que es limita pràcticament al turó de les Forques, on es troba la Torre Fossada. Es tracta d'un dels tres boscos supervivents de l'incendi del 1994. Format bàsicament per pinassa i molt sotabosc (bruc, llentiscle, arboç, etc..) queda limitat per la urbanització de Costablanca, tot i que vers el cantó nord s'estén cap a la Colònia del Carme per sortir ja del terme municipal. Aquest tram fins a la Colònia del Carme, per trobar-se encarat al nord manté una vegetació més variada, consistent en pi, i abundant presència de roures i alzines, així com un sotabosc molt abundant.</p> 08054-162 Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) <p>Es tracta d'un bosc jove, d'entre 20 i 40 anys, crescut sobre el que devien ser antics camps de conreu i zones d'aprofitament ramader.</p> 41.4756900,1.9459300 411991 4592102 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45927-foto-08054-162-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45849 Jaciment paleontològic del turó de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-turo-de-les-forques <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p> <p>Miocè inferior, Ramblià (biozona MN 3). Jaciment de vertebrats fòssils. El jaciment de vertebrats ha lliurat 11 tàxons corresponents a mamífers ( rosegadors, artiodàctils, insectívors i lagomorfs). Actualment aquestes restes es troben en estudi. Les restes localitzades han estat associades a rosegadors: Armantomys sp., Simplomys sp., Pseudotheridomys sp., Ligerimys sp. Artiodàctils: Procervulus sp.</p> 08054-84 Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) <p>Jaciment localitzat per investigadors de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont.de Sabadell, avui Institut Català de PaleontologiaM.Crusafont.</p> 41.4742900,1.9463000 412020 4591946 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45849-foto-08054-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45849-foto-08054-84-3.jpg Inexistent Neògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Aquest jaciment paleontològic forma part del geòtop 335, inventeriat per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, anoment la successió al·luvial i lacustre miocene inferior de del la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins a can Flavià. 125|123 1792 5.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45803 Barraca de vinya del turó de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-de-salzes <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX La vegetació i l'arbre que li ha arrelat a la teulada li fan malbé la teulada i a la llarga la pròpia barraca. <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. El sector de ponent de la barraca, on s'ha obert la porta a l'interior s'ha reforçat amb ciment, a l'igual que la porta d'entrada a la barraca. Aquesta és en realitat un obertura el·líptica de 1,0 m d'alçada per 70 cm d'amplada per 80 cm de fons. L'alçada conservada de la barraca és de 2,0 m amb un diàmetre de 2 m d'amplada, però cal pensar que era superior ja que la vegetació ha envaït la part superior i no s'aprecia la volta que la cobria. A tocar de la porta s'ha aixecat un banc amb una esquena de fusta i un banc de ciment de 1,90 m de llarg.</p> 08054-38 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a finals del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien acondicionat amb un banc de maó adossat a ponent. El creixement d'un arbre a la part superior de la barraca fa perillar considerablement la seva estructura.</p> 41.4860900,1.9468800 412084 4593255 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45803-foto-08054-38-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el codi C.08 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45886 Can Pastallé https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastalle <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XV-XXI <p>Masia formada per un cos principal de planta quadrangular cobert a dues aigües, al qual s'adossen diversos cossos de diferents alçades i plantes. Aquests cossos s'afegeixen creant un mur de tancament que envolta el mas i que crea un pati interior destinat a tasques agrícoles. L'accés es realitza mitjançant un portal obert en un tram del mur encarat a llevant. L'edifici una construcció feta en mur de mampostería irregular amb alguns trams de maó. Tot el conjunt es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. Com ja s'ha dit anteriorment, el cos principal és de planta quadrangular i es troba cobert a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada migdia i presenta poques obertures. Entre elles destaca el portal principal d'accés a l'edifici situat en el costat Est de la façana i format per un arc de mig punt adovellat, la pedra del qual destaca per sobre de l'arrebossat de la façana. A més d'aquesta, apareix una finestra rectangular a la planta baixa i dues finestres de petites dimensions a nivell de primer pis. A l'extrem nord-oest de l'edifici principal s'ha adossat un cos quadrangular que puja una planta més i acaba amb unes golfes obertes a migdia, cobrint-se de forma autònoma amb una teulada dos vessants. A l'extrem nord-oest s'afegeix un altre cos independent, al qual es té accés des del camí. Es tracta d'un cos rectangular cobert a dues aigües amb una porta oberta a nivell de primer pis destinada segurament a la descàrrega de la verema. Cal pensar doncs, que es tracta d'un antic espai destinat a tines. Al llarg de tota la façana de migdia s'adossa un altre cos rectangular i planta baixa, cobert amb teulada inclinada, destinat a cobert pels animals.</p> 08054-121 Terme de Castellbisbal. Can Pastallé s/n (08755 Castellbisbal) <p>Els orígens de Can Pastallé o Pasteller es remunten al període medieval, ja que al rebedor del cos principal s'observen algunes rajoles amb una inscripció del 1491. En la documentació parroquial hi ha notícies d'una persona identificada com En Pastallé, que podria ser identificat amb el propietari del mas l'any 1474. RUIZ (1998: 48). El 1538 apareix perfectament consolidada com a masia. Aquell any, Hipòlita, àvia de Lluís Requesens i Zúñiga, señor de Castellbiabal, va comprar els delmes d'aquesta propietat. Al cens parroquial del 1573 apareixen diversos masos anomenats Pastaller: Pastaller de Baix, Pastaller de Dalt i Pastaller de les Illes, tots ells habitats per famílies que duen aquest cognom. Al cens del 1600 només apareixen recollides dues famílies: Pastaller de Dalt i Pastaller de Baix, i totes dues duen el cognom Pastaller, per la qual cosa no es pot precisar quina de les dues és l'original de la casa. RUIZ (1998: 163). En el cens efectuat el 1752 per Fadric Vicenç Álvarez de Toledo i Osorio, señor de Castellbisbal, apareix com a propietari Jaume Pastallé. MATEU (1999: 50) L a casa va ser habitada fins a mitjans del segle XX. Durant les darreres dècades del segle va ser convertida en un centre de recuperació. La casa ha estat reformada pels actuals propietaris executant obres de manteniment conservant, així, la seva estructura i els seus elements originaris.</p> 41.4984200,1.9469900 412110 4594624 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45886-foto-08054-121-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.13 94|98|119|85 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45865 Passeig de l'Ermita https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-lermita <p>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Passeig de l'Ermita, Castellbisbal (2004) Arxiu Àrea Coneixement i Recerca.</p> XVI-XVIII La parcel·lació dels terrenys per a urbanitzar i el tancament de les parcel·les i la construcció de cases han desvirtuat la zona. <p>La realització de sondejos en aquesta zona van posar al descobert un edifici de planta rectangular, que va ser delimitat i excavat. Sobre la possibilitat que es tractés de l'ermita mencionada, no hi ha cap evidència arqueològica que ho pugui confirmar. Els murs que defineixen la planta de l'edifici són prims i rectilinis, amb un gruix que no arriba als 40cm. El parament és format per la disposició horitzontal de les filades de blocs de pedra retallada lligats amb morter. L'alçada màxima conservada dels murs és de 70cm. L'edifici presenta dues obertures; la primera és la porta d'entrada, i de la segona obertura, part es troba integrada en un enderroc, és un tros d'un dels marcs d'una finestra. A l'interior de les restes de la edificació es localitzaren dos dipòsits d'utilització successiva; el més antic, de planta quadrada, el més modern, de planta circular i a l'interior de l'altre. El material arqueològic recuperat en la intervenció destaca ceràmica 'Pickman' i estris de ferro dins el reompliment del dipòsit més antic; en el reompliment del dipòsit posterior es trobà ceràmica vidrada monocroma, vidre i un ganxo de metall. En l'estrat d'enderroc aparegué ceràmica vidrada monocroma, una moneda molt desgastada, vidre i metall. En l'estrat d'anivellament, fragments d'una olla a torn oxidada, vidre, una rajola i una moneda molt prima amb perforació central, que conserva gravada la data de 1772 en un dels seus extrems. Els autors de l'excavació proposen la hipòtesi que originàriament es tractés d'un edifici religiós i posteriorment fou reutilitzat amb una finalitat diferent, emmascarant totalment la funcionalitat inicial. Tot i així, les dades arqueològiques concretades en l'aparició de les estructures a l'interior del recinte, més aviat fan pensar en una utilització de caire agrícola o industrial d'aquest espai. Altres elements com l'existència d'un pilar central o un grup de rajoles ubicades simètricament són de difícil interpretació, però semblen formar part més aviat d'un establiment de funcionalitat econòmica o caire industrial que no pas religiós.</p> 08054-100 Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) <p>Durant el mes d'abril de 2004 es dugué a terme una intervenció arqueològica en el paratge conegut com Passeig de l'Ermita de Castellbisbal, ubicat dins els límits de la urbanització Costa Blanca. El lloc es caracteritza per tractar-se d'un espai boscós, molt a prop d'un dels camins de terra que comuniquen entre elles les cases de la zona, en la part mitja i més planera d'un petit turó allargassat. La presència de possibles punts d'interès cultural en aquesta zona durant la realització d'un estudi d'Impacte Ambiental i les obres d'adequació d'un nou carrer que ha de comunicar dues agrupacions de vivendes, motivaren la intervenció. D'altra banda, hi ha referències orals de la possibilitat que l'antiga Ermita de la població es trobi en aquesta zona, en la part alta del turó.</p> 41.4802600,1.9477400 412148 4592607 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45865-foto-08054-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45865-foto-08054-100-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 94 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45974 Pou del turó de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-turo-de-salzes <p>MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XIX-XX La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el deteriorament dels antics murs. <p>Estructura circular excavada a l'argila natural del terreny de 9,70 metres de fons. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular de totxo massís d'uns 50 cm d'alçada. Possiblement es trobava protegit per una reixa, actualment desapareguda. Té una part superficial de totxo massís, potser estava cobert. El pou està excavat a l'argila i fa 9,70 metres de fons. Està tapat amb una reixa de ferro provisional. Està tapat amb una reixa de ferro provisional.</p> 08054-209 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini (08755 Castellbisbal) <p>Element relacionat amb l'explotació agrícola de les terres situades l'entorn del turó de Salzes. Possiblement aquestes terres eren propietat del mas Can Santeugini i foren concedides a parcers per a l'explotació de la vinya i altres conreus. Ca pensar que el pou estigué destinat a l'aprovisionament d'aigua fins a la dècada del 1960, moment en el qual s'abandonaren la majoria dels conreus.</p> 41.4873900,1.9476200 412148 4593399 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45974-foto-08054-209-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45811 Barraca de vinya excavada del turó de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-excavada-del-turo-de-salzes <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX L'erosió del talús i la vegetació han estat causa del seu deteriorament <p>Barraca excavada al marge del terreny, de 1,10 m d'alçada per 2,10 m d'amplada per 3,00 m de fons.</p> 08054-46 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) <p>Aquest tipus d'elements excavats als marges del terreny es corresponen a antigues barraques de vinya utilitzades pels pagesos de Castellbisbal com a indret per guardar eines i estris diversos utilitzats en el treball de la vinya. La manca de pedra en el terme municipal feia que fos més fàcil l'excavació d'aquests caus en el terreny que la construcció utilitzant la tècnica de la pedra seca. És molt possible que algunes d'aquestes barraques comptessin amb algun afegit fet en fusta o canyís al davant de la boca, per tal d'ampliar la superfície de l'espai i protegir l'interior de la cova excavada.</p> 41.4861000,1.9476800 412151 4593256 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45811-foto-08054-46-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45884 Can Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-2 <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer i segon pis, i es tracta d'una construcció aixecada en parament de pedra disposat de manera força ordenada. La façana principal es troba orientada a migdia. Tot l'edifici compta amb una successió d'obertures molt ordenada i simètrica, que es corresponen a nivell de planta baixa, primer i segon pis. Com a element arquitectònic destacable, cal fer esment de l'existència d'un cos quadrangular adossat a la façana nord, que s'alça a nivell de planta baixa i primer pis, i que es cobreix amb teulada plana convertint-se en una terrassa a nivell de segon pis. Aquest cos, exerceix les funcions de tribuna i s'obre amb una galeria porticada formada per arcades rebaixades que es recolzen sobre pilars. Aquest esquema es repeteix a nivell de planta baixa i de primer pis. Interiorment destaquen els sostres fets amb volta catalana amb rajoles, també tancaments de fàbrica de totxo massís amb una interessant disposició de maons fent dibuixos. Les restes de l'antic estable estan al nord de la finca i es troben en ruïnes. El cos antic de la masia originària és el celler, reutilitzat com a cuina. La masia anterior tenia un arc de mig punt, d'amples dovelles. També destacaven les finestres de sobre del portal i una altra en la façana lateral, així com el portal que donava accés a l'escala i permet l'accés a les habitacions del primer pis. La masia actual és un edifici aixecat de nou sobre les estructures de l'antic mas</p> 08054-119 Terme de Castellbisbal. Can Puig s/n (08755 Castellbisbal) <p>L'antiga masia de Can Puig guardava elements constructius d'estil gòtic que feien pensar en una construcció dels segles XIV-XV. Documentalment les notícies històriques que es tenen del mas no apareixen fins al segle XVIII, per la qual cosa fa pensar que el nom de la casa havia estat un altre, ja que el cognom no apareix esmentat als censos parroquials del 1573 i 1600 RUIZ (1998: 161). La documentació del segle XVIII són escriptures de rabassa morta fetes a partir del 1760, que fan pensar en una època de bonança econòmica relacionada amb el conreu de la vinya. MATEU (1999: 60). La casa va ser reedificada el 1848 i possiblement l'edifici que s'aprecia actualment té a veure amb aquest moment arquitectònic. A partir de mitjans del segle XX les terres van deixar de ser rentables i la casa va ser abandonada pels masovers i venuda pels propietaris. Desprès d'un període d'abandonament molt important, va ser restaurada el 1995.</p> 41.5011600,1.9474900 412155.956 4594927.811 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45884-foto-08054-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45884-foto-08054-119-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.11 119|98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45889 Can Colet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-colet <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Conjunt arquitectònic format per una sèrie d'edificacions amb diferents volums, datats del 1940 aproximadament. El formen una casa residencial, la casa dels masovers, la capella, la creu commemorativa i la torre del pou. Tot el conjunt es troba edificat presidint el turó de Costablanca. En primer lloc destaca l'edifici residencial aixecat en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En línies generals, cal distingir un cos central de planta quadrangular de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Aquest cos central es troba encarat a ponent i s'obre amb un portal adovellat de mig punt. A aquest cos central s'han anat adossant altres àmbits. Així, a migdia de la casa s'adossa un cos de planta baixa amb la coberta inclinada. A ponent, la casa es prolonga amb un altre cos de planta baixa que es cobreix amb teulada plana i crea una terrassa a l'alçada del primer pis. Al lateral de la casa encarat al nord, s'adossen més cossos de planta baixa i coberta inclinada. Situat al davant de la casa es troba la vivenda destinada als masovers. Es una vivenda de similars característiques a la principal, formada per diversos cossos adossats entorn a un de central, tots ells coberts amb teulades independents i oberts amb una gran quantitat de finestrals. A diferència de la casa principal, aquesta té la façana oberta a llevant, encarada a la casa principal. També davant de la casa de Can Colet es troba la capella dedicada a l'Adoració dels Reis Mags. Es tracta d'una petita capella de planta basilical coberta exteriorment a dues aigües amb teula i capçada amb un absis semicircular. Sota l'aler de les teulades la decoració es completa amb un doble imbricat. La façana principal es troba presidida per un campanar d'espadanya. Guarda una orientació en sentit Est-Oest, però es troba girada, ja que l'absis s'orienta a ponent i la porta principal a llevant, ja que sinó donaria l'esquena a la casa. El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. Continuació text a observacions.</p> 08054-124 Terme de Castellbisbal. Urb. Costablanca (08761 Castellbisbal) <p>La casa del Can Colet no té correspondència amb cap mas medieval, sinó que té els seus orígens en la compra efectuada de la finca per part del Doctor Colet, metge de Barcelona, a la dècada del 1940. La capella fou consagrada com a Oratori Públic el 22 de desembre del 1958, atenent a la petició dels propietaris Melcior Colet Torrebadella i Adelina Jiménez Camaló. La dedicació als Reis Mags té la causa en la voluntat del propietari que es deia Melcior. RUIZ I ELIAS (1998: 144). L'ornamentació interior fou adquirida en antiquaris pel propietari i prové, per tant, d'altres municipis. Actualment la finca es troba dedicada a la cria de cavalls.</p> 41.4771100,1.9483000 412190.936 4592256.807 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45889-foto-08054-124-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Continuació text descripció: El portal principal, per tant, s'orienta a llevant, i es tracta d'un portal de punt rodó fet amb grans dovelles, que sobresurten sobre el mur blanc. A sobre del portal s'observa un ull de bou que il·lumina el cor, ben bé sota el campanar d'espadanya. L'església compta amb una petit capella fonda afegida al cantó nord, que sobresurt quadrangular del conjunt de l'edifici. Aquesta capella es cobreix amb teulada inclinada, i s'il·lumina mitjançant una finestra quadrangular que dona a llevant. Interiorment l'església es cobreix amb una volta de canó i es troba pintada en color clar. Als peus de l'església s'alça un cor. A diferència d'altres esglésies aquest cor té l'accés des de fora de l'edifici, mitjançant una escala recta adossada al mur situada al mur de migdia, i que dóna accés a una porta lateral mitjançant la qual s'entra al cor. Presideix l'altar un retaule de tradició barroca tardana dedicat als Reis Mags, i que encapçala una ara també amb ornamentació barroca. Es tracta d'un retaule de dos pisos que recau sobre una base esglaonada. Tot ell es troba daurat, i la seva estructura recorda una façana arquitectònica, amb una primer pis format per tres carrers i un segon pis format per un frontó central decorat per un escut nobiliari. Altres elements decoratius de l'església es corresponen a obres de caràcter litúrgic, entre les quals hi consten diferents quadres pintats a l'oli i alguns fragments de taules de fusta que podrien haver format part d'algun retaule. La capella fonda es troba presidida per una imatge del Sant Crist. Aquest darrer és una talla de fusta policromada d'estil barroc. Al cantó nord de l'església s'ha situat una creu commemorativa de pedra. Es tracta d'una creu que s'alça sobre una base poligonal sobre la qual recau un fust hexagonal de pedra format per diversos tambors. Fust i base s'assenten sobre una plataforma formada per tres graons poligonals de pedra. Sobre el fust recau un capitell ornamentat amb diversos relleus esculpits a les cantonades. Sobre el capitell es situa una creu decorada a les seves dues cares per imatges diferents. Mentre la cara de llevant té esculpida la imatge d'un Crist crucificat assentat, la cara de ponent es decora amb una imatge d'una mare de Déu dreta. Un altre element que forma part del conjunt és la torre i l'aqüeducte que formen part d'una mina d'aigua ubicada al cantó de llevant del turó, a pocs metres de la casa. Es tracta d'una torre circular aixecada en maó, d'uns 5 metres de diàmetre i uns 6 metres d'alçada acabada a la part superior amb una faixa de maó que recorre el perímetre exterior i merlets decoratius de maó. De la torre s'estén un aqüeducte format per 5 arcades que du l'aigua a una bassa quadrangular també de maó. El conjunt es troba llistat al POUM amb el núm. B1.16 119|98 46 1.2 2484 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45934 Barraca de vinya del turó de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-de-les-forques <p>MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XX Actualment el sostre ha caigut i els murs laterals comencen a cedir. <p>Barraca de vinya de planta circular aixecada en mur de parament irregular format per carreus de pedra i còdols disposats de forma molt irregular i seguint la tècnica de la pedra seca en la qual el parament resta unit mitjançant el travat amb fragments de pedra més petita que omple els buits dels carreus més grossos. La barraca es troba aixecada aprofitant el pendent de la muntanya i ha perdut part de la cobertura originària, que ha estat substituïda per ciment a fi de consolidar l'element. Té un encarament al sud - est i, pel que fa a la porta d'accés, aquesta, es troba ensorrada parcialment, deixant l'interior a cel obert.</p> 08054-169 Terme de Castellbisbal. Turó de les Forques (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar, tot i la manca de dades, que es tracta d'una barraca aixecada a començaments del segle XX, i que hauria estat objecte d'algunes reformes per tal d'impedir el seu enderroc, i que serien la causa de les capes de ciment que reforcen l'entrada i el sector del voltant. Segurament ha tingut un ús bastant prolongat en el temps, possiblement fins a mitjans del segle XX, per la qual cosa els seus propietaris l'haurien anat consolidant amb ciment per tal d'evitar que caigués.</p> 41.4745100,1.9493600 412276 4591967 08054 Castellbisbal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45934-foto-08054-169-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45871 Can Santeugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santeugini <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XIX-XX <p>Masia formada per diversos edificis que conformen el conjunt de l'explotació agrícola. L'edifici principal és un cos de planta rectangular, cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Compta amb planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia i precedida per un pati enllosat. L'accés a la porta principal es realitza mitjançant una escalinata doble obrada en pedra i adossada al mur. El portal principal és allindat i es correspon a l'alçada del primer pis amb un finestral rectangular. La façana de ponent compta amb una galeria adossada a l'alçada del primer pis. Es tracta d'una galeria oberta amb arcs de mig punt. A la façana de llevant s'adossen diversos cossos de planta baixa que es cobreixen independentment. Un mur d'aglomerat, mamposteria i obra envolta tot el conjunt d'edificis de la masia. A l'extrem sud del mur s'aprecia una torre circular, que és en realitat un molí de vent. Es tracta d'una torre molt decorada, convertida en torre ornamental amb una escalinata interior. L'espai s'ha dividit en planta baixa i tres pisos, obrint finestrals de punt rodó en totes les seves cares. El tercer pis a estat convertit en punt d'observació i dotat amb una terrassa que recorre perimetralment tot l'espai circulat. Es tracta d'una terrassa que es sosté sobre uns permòdols fets en ciment i s'ha protegit amb una barana de ferro molt treballada. Aquest tercer pis es corona amb un teuladet format per una cornisa perimetral que es sosté sobre impostes. A nivell constructiu, tot el conjunt combina la pedra vista i l'arrebossat en color groc. A l'exterior de la casa, sobre un turó situat uns metres a migdia del conjunt es conserva l'antiga era de la casa, actualment molt malmesa, que compta amb una alzina monumental en una punta. També han estat localitzats restes d'un antic pou d'aigua fet amb maons.</p> 08054-106 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. Mas Cantateugini s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies més antigues de Castellbisbal, amb orígens que es remunten a l'Edat Mitjana. El nom original de la casa podria haver estat el de Santa Eugínia, així al cens parroquial del 1600, apareixen censats Francesc Sanctauginia, Pau Sanctauginia, Antiga i Maria Sanctaugínia, Jaume Sanctaugínia i un mosso anomenat Joan. El cognom familiar sembla haver-se mantingut fins al segle XVIII. Així, el 8 d'agost de 1739, Victòria Santeugènia, veïna de Castellbisbal i resident en aquesta masia es va casar amb Magí Ambrós, hereu de Can Xercavins de Rubí, a la desapareguda ermita de Sant Genís. En el cens de 1752, consta com a propietari Francesc Santa Eugènia. En tant que edifici, tot fa suposar que l'actual masia és una construcció del segle XIX que integra restes de l'antiga edificació sobre la qual s'aixeca, especialment al seu cantó nord. L'actual masia va ser aixecada sobre el que devia ser la masia medieval i moderna de Can Santeugini amb un estil propi d'una casa residencial més que d'una masia agrícola. Tot el conjunt va ser envoltat el 1866 per un mur perimetral que tancava l'espai. Destaca especialment la construcció dels porxos que s'adossen a la casa pel cantó de ponent, i la torre de l'aigua que presideix l'entrada al conjunt arquitectònic. Econòmicament, el sostén de la casa estava estretament lligat a la producció de vi, trobant-se tots els terrenys del voltant, propietat de la casa plantats de vinya. Un cop arruïnada la vinya, a mitjans del segle XX fou venuda pels darrers propietaris hereus de la família Santeugini, que parcel·laren es terrenys venent-los per fer l'actual urbanització. Respecte a la casa, cal afegir que fins a mitjans del segle XX estigué habitada per masovers. A finals del segle XX la casa fou convertida en restaurant, la qual cosa ha suposat una reforma interior dels seus espais i usos.</p> 41.4907400,1.9540900 412692 4593764 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45871-foto-08054-106-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45919 Alzina de can Sateugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-sateugini <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Alzina centenària (Quercus ilex sp.ilex) situada en terrenys de la masia de Can Santeugini, al peu de l'antiga era de la casa, que actualment s'escau al turó situat al davant. Manté un diàmetre de 3,80 m i la seva capçada és ampla i densa, amb fulles de 3 a 7 cm, el·líptiques amb dents poc espinoses de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers. Es tracta d'un arbre propi de les contrades mediterrànies que viu des del novell del mar fins a 1.400m d'altitud. Fa boscos densos, els alzinars, actualment molt deteriorats en zones fortament urbanitzades. Al terme de Castellbisbal només es conserven algunes zones amb uns pocs exemplars en indrets massa empinats. El fet de trobar-se en llocs poc propicis per al conreu de la vinya els va permetre al seu dia la subsistència. En la resta del terme, la majoria de boscos d'alzina han estat intensament explotats i van anar desapareixent poc a poc. El conreu intensiu de la vinya a finals del segle XIX va acabar amb el que devia quedar d'ells. Aquestes clapes són, doncs, restes del que devia haver estat la coberta vegetal originària. El fet de que hagi sobreviscut un exemplar com aquest s'explica pel fet de trobar-se a tocar de la casa, i a tocar de l'era, a la qual devia proporcionar ombra.</p> 08054-154 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. (08755 Castellbisbal) 41.4903700,1.9548800 412758 4593722 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45919-foto-08054-154-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat d'elements del POUM amb el núm C.07 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45948 Bassa d'aigua de Santugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-daigua-de-santugini <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XIX-XX La manca d'ús d'aquest element ha propiciat el seu deteriorament. La vegetació amenaça amb amagar-ho. <p>Bassa d'emmagatzematge d'aigua situada a tocar de la masia de Santeugini, al peu de l'era. Es tracta d'una bassa rectangular construïda en maó, que forma a la part superior una volta. Es tracta d'una estructura de 2,80 m de llargada per 1,80 m d'amplada per 50 cm d'alçada. Cal aclarir, però, que la basa es troba semisoterrada, i que la major part de la superfície és sotaterra, amb tot, l'alçada de bassa, és a dir, el tram que resta visible, devia ser originalment més alt, però actualment s'ha anat acumulant terra i envoltada de vegetació. La bassa és carrega per una de les cantonades, on s'ha obert una boca quadrangular reforçada amb ciment que es situa arran de terra, i vers a on devien anar abocades totes les aigües.</p> 08054-183 Terme de Castellbisbal. Urb.Can Santeugini. Mas Can Santeugini s/n (08755 Castellbisbal) <p>Cal pensar que aquesta bassa fou construïda pels propietaris del mas Santeugini i estava estretament lligada a l'explotació de les vinyes del voltant de la casa. Degué ser utilitzada fins a la dècada del 1930-1940.</p> 41.4906900,1.9548800 412758 4593758 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45948-foto-08054-183-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45924 Torrent Bo https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-bo <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Torrent que neix a tocar de la masia de Can Oliveró i discorre en sentit Est - Oest, travessant el terme fins a desembocar al riu Llobregat, entre els turons de les Forques i de Can Coromines. El torrent és el responsable del congost existent en aquest sector del terme i que serveix de via de comunicació deixant al nord la Serra de Costablanca i Santeugini i a migdia la Serra de Can Coromines. Actualment el curs fluvial és molt escàs i es reconeix al mig del congost per la presència d'una abundant vegetació als marges. Tot el tram del torrent es troba envaït per vegetació helofílica (abundant canyissar), deixant el torrent impracticable. El desnivell del torrent és força acusat en alguns trams, evitant l'estancament de l'aigua.</p> 08054-159 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.4821200,1.9563000 412865 4592805 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45924-foto-08054-159-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique A banda i banda del torrent, el congost presenta trams de vegetació amb abundància de pins, i trams de matolls i vegetació baixa coincidint amb els trams arrasats per l'incendi del 1994. 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45882 Ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nametller <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. A la part posterior de la casa s'adossa una altre cos amb coberta plana i a continuació d'aquest un altre cos cobert a dues aigües. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. De la casa antiga només es conserven alguns trams de paret i l'embigat de la planta baixa, però la resta de l'edifici és reconstruït en maó, arrebossat amb ciment i pintat de color blanc. En contrast amb la paret, les cantonades de la casa i el tram de la planta baixa s'han recobert amb un parament de pedra afegida. La façana principal es troba encarada a ponent i s'obre amb un portal de mig punt construït amb dovelles de pedra i brancals formats per carreus quadrangulars ben disposats. A banda i banda s'obren dues finestres quadrangulars. A nivell de primer pis, s'aprecien quatre finestres quadrangulars. Entre les dues centrals, s'encasta un rellotge de sol. El nivell de golfes s'escau ben bé sota teulada, i les obertures prenen forma de lluernes quadrangulars, concretament quatre, cobertes amb teulada a quatre vessants i orientades a ponent. El cos adossat al darrera és destinat a garatge. Darrera del garatge s'adossa una torre quadrangular d'estil historicista que és en realitat un dipòsit d'aigua i un colomar. Es tracta d'una torre aixecada en mur de mamposteria irregular, de planta baixa i tres pisos, acabada en una terrassa protegida per un mur perimetral format per merlets. Compta amb diverses obertures en les diferents cares formades per finestres de mida petita. Actualment es troba en desús.</p> 08054-117 Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal) <p>L'antic mas de Ca n'Ametller es troba documentat a partir del cens parroquial del 1573, moment en el qual apareix com a propietari Joan Ametller. Al cens parroquial del 1600 ho són Joan Ametller, la seva esposa Joana, i els seus fills Joan, Caterina, Elisabet, Pau i Jaume. RUIZ (1998: 162) A partir del 1775 apareixen les primeres escriptures de rabassa morta fetes pels propietaris de la casa, que en aquests moments resideixen a Ullastrell. Cal pensar, doncs, que les polítiques matrimonials de la casa van motivar que els propietaris del mas acabessin residint en aquest municipi, deixant masovers a l'encàrrec de la casa. A començaments del segle XX eren propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera, que encarregaren a Lluís Moncunill l'aixecament d'un celler de grans proporcions en estil modernista. També aixecà la torre situada a tocar de la casa destinada a dipòsit d'aigua i colomar. A partir d'aquí, els canvis en la propietat de la finca han estat nombrosos. L'antiga casa degué ser enderrocada i l'edifici actual és una construcció de mitjans del segle XX. Segons informació proporcionada pels actuals propietaris l'antic mas es trobava en un estat de conservació molt dolent, per tant , només foren conservades algunes parets i algunes de les bigues de la planta baixa.</p> 41.5046000,1.9587000 413095.960 4595297.805 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45882-foto-08054-117-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10 119|98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45883 Celler de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-ca-nametller <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell natural del terreny. Aquest és el motiu pel qual al cantó de migdia compta amb una base formada per un graó continu de ciment a la base, planta baixa i primer pis, i al cantó nord només amb planta baixa, que es correspon al primer pis de l'edifici. La construcció de l'edifici s'ha fet íntegrament en maó, i els interiors es troben reforçats amb un embigat de ferro al sostre entre la seqüència de revoltons del sostre. Exteriorment, l'edifici es troba obert per un seguit de finestrals decorats amb un ampit fet amb maons plans molt prim, i acabats a la part superior amb un arc molt rebaixat, fet també amb maó disposat a sardinell, per diferenciar-lo del maó del mur. En correspondència amb els finestrals de la planta baixa, s'obren els finestrals del primer pis. L'espai entre finestra i finestra, a nivell dels dos pisos, queda marcat per una doble filera de maons unida a la part superior. De la mateixa manera, la diferència entre la planta baixa i el primer pis queda marcada per una faixa horitzontal que recorre tota la façana, trencant la linealitat horitzontal cada ocasió que es creua amb una de les faixes verticals mitjançant un petit capitell format per una doble filera de maons. Aquesta mateixa faixa horitzontal es repeteix sobre el primer pis, just sota la teulada. Com a element decoratiu compta amb una joc de doble imbricació a la part inferior. Aquest joc de faixes horitzontals i verticals delimitant pisos i finestres crea un efecte d'obertures i façanes molt ordenat i harmoniós. Aquesta mateixa decoració es repeteix a la façana nord, tot i que de manera molt més reduïda, ja que només compta amb un pis. La façana principal es troba encarada a ponent, i s'obre amb un gran portal de punt rodó que ocupa pràcticament tota la façana i queda perfilat exteriorment per una faixa que repeteix la doble imbricació feta amb maons de les façanes laterals. Aquesta mateixa faixa la tornem a trobar sota teulada, tenint present, que la part superior, a tocar del carener presenta un petit frontó on s'ha inscrit la data de 1900. El portal es troba protegit per una porta de doble fulla de fusta, i compta amb una tarja a la part superior protegida per una doble porticó fet amb petits llistons de fusta. Entre la tarja i la porta es crea un petit espai rectangular que s'omple amb una composició formada per un mosaic on es recrea un paisatge mític, de regust clàssic, amb infants treballant la vinya i duent una portadora carregada vers una premsa de vi. La escena es repeteix dues vegades al mosaic. Predominen els colors suaus, verdosos, blavosos i liles, creant una representació d'estil clarament noucentista. A la part inferior del mosaic es pot llegir: Francisco Alegre y Mercedes de Sagrera, feren construir baix la direcció del arquitecte Lluís Moncunill. A migdia l'edifici es prolonga amb un cos rectangular de planta baixa fet també en maó, però mancat dels detalls decoratius del cos principal.</p> 08054-118 Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller (08755 Castellbisbal) <p>El celler fou aixecat a començaments del segle XX per Lluís Moncunill i a iniciativa dels propietaris Francisco Alegre i Mercedes de Sagrera que tenien l'objectiu de produir vi en grans quantitats. La porta d'accés a la finca situat al mur que envolta la propietat també és obra de Moncunill. A mitjans de la dècada del 1950 l'edifici havia estat convertit en granja de pollastres, la qual cosa modificà els interiors considerablement adaptant-los a l'activitat. Quan la finca fou adquirida per l'actual propietari l'activitat fou abandonada i des d'aquest moment que resta en desús. El celler tenia una capacitat de 365 botes, de les quals no s'ha conservat cap.</p> 41.5046000,1.9587000 413095.960 4595297.805 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45883-foto-08054-118-3.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2023-01-12 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Lluís Moncunill El mas es troba inclòs al llistat de masies del POUM amb el núm. B.1.10 105|98 45 1.1 1761 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45967 Rellotge de sol de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nametller <p>http://www.gnomonica.cat/bd.cfm</p> XX <p>Rellotge adherit a la façana principal de la casa de Ca n'Ametller. Es localitza encastat entre les finestres centrals del primer pis. Té una forma irregular, lleugerament ovalada i pintada en blanc sobre la qual es dibuixa el rellotge. La numeració és romana i va de 6 a 6, la línia del 12 és vertical. Conserva el gnòmon original.</p> 08054-202 Terme de Castellbisbal. Ca n'Ametller s/n (08755 Castellbisbal) <p>Va ser afegit a la casa a la dècada del 1960 durant la reconstrucció de la casa actual.</p> 41.5046000,1.9587000 413096 4595298 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45967-foto-08054-202-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique No està inventariat per la Societat de gnomonica catalana 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45853 Columbari de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-ca-nametller <p>GORINA GABARRÓ, P . (1956) Tarrasa a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</p> I-IV L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment. <p>Cova artificial d'enterrament i incineració col·lectiva. Es tracta d'una petita cavitat artificial, tallada en l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament en el mateix tall vertical del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials en la zona. És per això i per la dificultat d'arribar-hi, que hi ha dubtes sobre el caràcter del jaciment. Cal assenyalar, també, que l'existència del proper columbari de Can Nicolau, just a l'altra banda del torrent, evidencia la possibilitat que es tracti d'una zona funerària, per la qual cosa podria considerar-se un sol jaciment. CC.AA.</p> 08054-88 Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal) <p>Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).</p> 41.5041100,1.9602900 413228 4595242 08054 Castellbisbal Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45853-foto-08054-88-1.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.02 83 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45926 Bosc de can Coromines https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-coromines <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>Àrea ocupada pel bosc que s'estén des de la masia de Can Coromines en direcció al Nord-est ocupant els turons veïns a la casa en direcció a la veïna masia de Can Nicolau de Baix. Es tracta d'un bosc de pinassa, amb la presència d'alguns exemplars d'alzina i roure. Aquest fragment de bosc finalitza de forma improvisada, senyalant l' indret on va quedar controlat l'incendi del 1994. El sotabosc és abundant i es troba format per arboç, llentiscle i bruc.</p> 08054-161 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Es tracta d'un bosc jove d'entre 40 i 50 anys crescut segurament on sobre antigues vinyes ermes.</p> 41.4793500,1.9609400 413249 4592493 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45926-foto-08054-161-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45938 Antic túnel del ferrocarril https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tunel-del-ferrocarril <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> XIX La manca d'ús ha fet que la vegetació creixi a les boques amagant l'element. <p>Túnel que travessa el turó de la Torre del Telègraf per sota i permetia el pas del ferrocarril entre les estacions de Castellbisbal i Martorell. Es tracta d'un túnel d'uns 2 km. de llargada construït en maó. La seva amplada aproximada és de 3 metres i la seva alçada aproximada és de 5 metres. Actualment es troba en desús i la vegetació ha ocupat part de la via cobrint pràcticament la totalitat de l'entrada del pont.</p> 08054-173 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>Aquest túnel va ser construït a mitjans del segle XIX moment en que tingué lloc la construcció de la via del ferrocarril i l'estació. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres eren qualificades de molt perilloses sobretot per l'ús de la dinamita, i un cop començades havien de prosseguir i acabar-les el més ràpidament possible. Era important, per tant, treballar també en diumenge. RUIZ (1998: 243)</p> 41.4767700,1.9610500 413255 4592206 1859 08054 Castellbisbal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 119|98 49 1.5 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45914 Riu Llobregat https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> <p>El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.</p> 08054-149 Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) <p>Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.</p> 41.4747400,1.9614800 413288 4591980 08054 Castellbisbal Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de protecció 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat. 2153 5.1 1786 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45971 Mina d'aigua de Santeugini https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-santeugini <p>MATEU MIRÓ J. (1999) Les masies de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (2007) Motius, persones, fets. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1987) Semblança de Castellbisbal. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> XVIII-XX Es tracta d'un element fàcilment recuperable que caldria una actuació de consolidació i neteja. <p>Mina d'aigua excavada al vessant de la muntanya, entre el mas Can Nicolau de Baix i les primeres cases de la urbanització Can Santeugini. La mina s'obre amb un túnel d'uns 20 m de profunditat excavat directament a la roca. La mida mitjana de la via és d'un metre setanta d'alçada per setanta d'amplada. La boca exterior de la mina es cobreix amb una construcció consistent en una habitacle aixecat en mur de mamposteria barrejat amb maó, que es cobreix amb una volta falsa. L'obertura d'accés la forma una arcada rebaixada i es protegeix amb una reixa de ferro posada recentment com a mesura de seguretat. Seguint el curs del túnel de la mina s'aprecia un rec a nivell de terra que desguassa en dues basses quadrangulars de ciment.</p> 08054-206 Terme de Castellbisbal. Urb. Can Santeugini. 808755 Castellbisbal) <p>Es desconeix l'origen de la mina, però per la proximitat a la casa de Can Santeugini caldria pensar que es tracta d'un element relacionat amb aquesta, destinat a subministrar d'aigua la casa i els ramats. Podria tenir els seus antecedents entre finals del XVIII i el XIX.</p> 41.4905300,1.9613100 413295 4593734 08054 Castellbisbal Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45971-foto-08054-206-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Apareix al llistat del POUM amb el codi A.23 98|94 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45922 Torrent de Salzes https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-salzes <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> <p>Torrent que recorre el terme municipal en sentit Est - Oest, vel seu vessant Nord. Es tracta d'un torrent que ha conservat les seves característiques originals. Neix al terme municipal d'Ullastrell i entre en dos ramals al terme de Castellbisbal pel sector de Ca n'Ametller, unificant-se un cop passada la urbanització de Can Nicolau de Dalt. Desemboca al riu Llobregat. L'erosió del torrent és la responsable de la creació del congost. Es tracta d'un congost molt estret on, ha diferència del torrent de Pegueres, no ha quedat espai per l'establiment d'horts. El fet de no ser un torrent transitat ha fet que la vegetació de ribera, canyissar i àlbers, hagin envaït l'espai, impedint el pas per molts dels trams.</p> 08054-157 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) 41.5036700,1.9616200 413338 4595192 08054 Castellbisbal Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45922-foto-08054-157-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2020-10-07 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2153 5.1 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45854 Columbari de can Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/columbari-de-can-nicolau <p>GORINA GABARRÓ, P . (1956) 'Tarrasa' a VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona . Madrid .Ministerio de Educación Nacional . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</p> I-IV L'erosió i les dificultats d'accés impedeixen un correcte manteniment. <p>Cova artificial d'enterrament i icineracio col·lecitva. Es tracta d'una cavitat artificial tallada a l'argila del marge del torrent de Salzes. Degut a la dificultat d'accés, donat que es troba a una alçada de 15 metres aproximadament, en el mateix tall del torrent, hi ha molt poca documentació. No hi ha constància de l'aparició de restes materials a prop del columbari. És per això i per la dificultat d'arribar-hi que hi ha dubtes al respecte. Cal assenyalar l'existència, molt a prop, del columbari de Ca n'Ametller, just a l'altra banda del torrent. CC.AA.</p> 08054-89 Terme de Castellbisbal. Can Nicolau de Dalt. (08755 Castellbisbal) <p>Malgrat que mai ha estat estudiat, diversos autors donen notícia de l'existència d'aquest columbari: P. Gorina (1956), S. Cardús (1964) i J. Estrada (1969).</p> 41.5027900,1.9620400 413372 4595094 08054 Castellbisbal Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45854-foto-08054-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45854-foto-08054-89-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Es troba inclòs al POUM dins el catàleg de béns a protegir amb el núm D.04 83|80 1754 1.4 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45920 Roure de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-ca-nametller <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> Les nevades del 2004 van fer caure part de les branques. <p>Roure de grans dimensions ubicat al pendent del barranc obert per una de les branques del torrent de Salzes. Destaca enmig d'un paisatge amb una vegetació renascuda desprès de l'incendi del 1994. Juntament amb aquest roure, van sobreviure un petit grup d'altres roures i alzines que destaquen com una clapa boscosa de gran alçada. El roure, té un diàmetre de 4,10 m de diàmetre, tot comptant que li manca una brancada que va caure durant les nevades de l'any 2004, i que li ha esquinçat una part del tronc. A tocar de la basse del tronc es troba una bassa de rec que recollia l'aigua d'una deu situada a sota, i que podria ser la causa de la verdor d'aquell tram de bosc.</p> 08054-155 Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) <p>No es pot precisar l'edat de l'exemplar, però per les dimensions i l'alçada cal pensar que és centenari. A l'igual que les alzines, els roures formen part del que devia ser la massa boscosa originària del terme de Castellbisbal, sotmesa durant segles a una intensa explotació forestal. Actualment només es conserven en alguns indrets que al seu dia foren de difícil accés o de poc interès per al conreu de la vinya.</p> 41.5057800,1.9621500 413385 4595426 08054 Castellbisbal Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45920-foto-08054-155-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2021-05-26 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 2151 5.2 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
45950 Bassa de ca n'Ametller https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-ca-nametller <p>ESCAYOL A. (2011). 'Els pous a Castellbisbal' a Els tres tombs. Festa de sant Antoni Abat. 11 i 13 de març de 2001. Amics de Sant Antoni Abat. Castellbisbal</p> XX La manca d'ús i de manteniment, així com el creixement de la vegetació de l'entorn han fet desaparèixer alguns dels rebords superiors <p>Bassa quadrangular situat en la vessant de la muntanya sobre el torrent de Salzes, a tocar del roure de Ca n'Ametller. Pren l'aigua d'una deu situada a sota mateix de la bassa. Està construïda en mur de mamposteria i maó i es troba arrebossada amb ciment. Les seves dimensions són 6 m de llargada per 4 d'amplada aproximadament. La fondària es desconeix perquè actualment es troba plena d'aigua.</p> 08054-185 Terme de Castellbisbal (08755 Castellbisbal) <p>Aquesta bassa devia ser construïda a començaments del segle XX segurament pels propietaris de Ca n'Ametller amb l'objectiu de regar uns horts que es trobaven a sota, aprofitant el pendent de la muntanya. Actualment es troba en desús, i els horts han estat abandonats.</p> 41.5057800,1.9621500 413385 4595426 08054 Castellbisbal Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45950-foto-08054-185-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-09-18 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique Situada a tocar del roure monumental de Ca n'Ametller 119|98 47 1.3 40 Patrimoni cultural 2025-02-20 03:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 179,88 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/