Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84875 | Sant Antoni de Pàdua al roure del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua-al-roure-del-giol | http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneixeu-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/moianes/roure-giol/am4205501_Roure_Giol.pdf | XXI | L'any 1231, arriba a Pàdua la notícia que el pare d'Antoni havia estat condemnat a mort per l'assassinat d'un comerciant ric. L'arcàngel Sant Miquel apressa a Antoni a marxar a Coïmbra a socórrer el seu pare, tasca que li facilita proporcionant-li un cavall amb ales de cigne. En el seu camí cap a Portugal, el sant només parà a descansar al roure del Giol, on obrà diversos miracles. El final del periple acaba quan, ja a Coïmbra, Antoni ressuscita momentàniament el mercader assassinat, que exculpa al seu pare del crim. | 08055-17 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Sant Antoni de Pàdua fou un predicador portuguès adscrit a l'orde dels franciscans la tasca del qual es desenvolupà especialment al nord d'Itàlia i a França. Morí a Pàdua el 13 de juny de 1231, 2 mesos després de la data en la qual se situa el relat. | 41.7946600,2.1680200 | 430876 | 4627312 | 2005 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Ibàñez Olivares | Aquesta història és citada com a llegenda en vàries pàgines de consulta pública, si bé no n'hem trobat cap referència o antecedent prèvia al relat d'Antoni Ibàñez Olivares, de 2005. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84879 | L'aiguat al Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laiguat-al-moli-den-brotons | Tantiñá Faja, Martí (2017): Extraordinari Moianès. Moià: Winihard Gràfics S.L. P. P. 207. | L'autor Martí Tantiñá explica al seu llibre una llegenda que li va transmetre la seva mare. Durant un aiguat, l'aigua va entrar dins el Molí d'en Brotons, enduent-se'n un bressol amb un nadó a dins. Quan l'aigua va baixar, van trobar el bressol penjat d'un pollancre vora la riera. | 08055-21 | Molí d'en Brotons | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84879-foto-08055-21-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 84889 | Cal Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quirze-0 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Quasi completament ensulsida. | Restes parcialment ensorrades d'un antic mas de planta rectangular fet amb pedres sense devastar col·locades formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les obertures i les cantonades de l'edifici, sembla que estaven definides per carreus escairats definint les arestes. La part millor conservada és la façana oest, el que permet intuir que est tractaria d'un edifici composat de planta baixa i dos pisos. De la resta de l'edifici en queda molt poc dempeus i no es conserva cap tipus de coberta. | 08055-31 | A llevant del carrer del nucli principal i al sud dels masos de Cal Jaumet i Cal Quirze. | Casa de la parròquia de Sant Andreu | 41.7599700,2.1574100 | 429957 | 4623470 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Ser veis Culturals) | El seu estat de ruïna la converteix en un jaciment arqueològic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84904 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-0 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Església de construcció moderna, d'una sola nau amb coberta a una vessant feta de ciment. Encarada migdia té la porta principal a ponent, coberta per una espècie de porxat sustentat amb dues columnes. La façana és completament llisa, arrebossada i pintada. Tot i així a l'extrem oest de la façana principal hi ha el campanar, fet de pedra, amb una espècie d'espadanya que acull dues campanes. El conjunt té totes les dependències interconnectades, església, rectoria, etc. totes a la banda sud. L'absis està tancat per una vidriera abstracte de color de Majans mentre que els vidres procedeixen de Can Oriach i daten de 1964. A l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. Al recinte de l'església hi ha una zona enjardinada, amb graons i rampes per facilitar l'accés, ja que l'edifici es troba lleugerament per sobre el nivell de circulació del carrer. En aquest espai hi ha alguns arbusts i plantes petites a més d'una placa commemorativa a l'any Verdaguer, que va tenir lloc el 2002. | 08055-46 | Al nucli urbà, a la cantonada entre el Carrer de l'Església i el Carrer de Sant Andreu. | L'església es construí el 1962 al centre del nucli urbà principal. El creixement del municipi, les modificacions i els agrupaments de població així ho demandaven, provocant que al final es trasllades la seu de la parròquia de Sant Andreu on és actualment. A dia d'avui depenen d'aquesta parròquia la resta d'esglésies del municipi, Sant Andreu de Castellcir i Santa Coloma Sasserra a més de totes les capelles menys Sant Pere de Marfà, que depèn de Santa Maria de Moià. Des de Castellcir s'administra també la parròquia de Sant Martí de Granera | 41.7607900,2.1502100 | 429359 | 4623566 | 1962 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84904-foto-08055-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Joan Barange | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84999 | Serracaixeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracaixeta | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original. | Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent. | 08055-141 | Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra | És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció. | 41.7919600,2.1719300 | 431198 | 4627010 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A llevant trobem la Font del Barbot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-13 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX-XX | La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions. | 08055-1 | Plaça de l'Era, 5 | El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer. | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84938 | Barraca 6 de la Soleia de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-soleia-de-serramitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Cobeta ensulsida | Construcció de pedra seca orientada a sud de planta quadrada amb la part posterior adossada al terreny. Té una coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada a la zona central. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i una petita finestra just per sobre, també té un altre petita obertura al centre est. L'aflorament rocós sobre la que està construïda, va servir com a lleixa a l'interior. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-80 | Al limit nord del nulci de Marfà, Polígon 7, Parcel·la 15 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7858800,2.0459100 | 420720 | 4626443 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca nº 8576 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84939 | Barraca 7 de la Soleia de Serra Mitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-soleia-de-serra-mitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Coberta parcialment ensorrada | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada, tanmateix encara són visibles les restes d'un petit ràfec (escopidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda única composta d'una pedra plana, i té dues petites obertures a nord i sud. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-81 | A Marfà. als cingles de Serramitja. Al sud de Santa Magdalena. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7875400,2.0500200 | 421063 | 4626624 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturlals) | Al cadastre surt com terme municipal de Moia, però al ICGC pertany a Marfà, terme de Castellcir.Correspon a la barraca nº 8584 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84940 | Barraca de la Datzira 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, perfectament conservada, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda plana. Presenta una petita obertura vers a l'oest i té una espècie d'armariet just per sota, ambdós elements separats per una pedra plana. Inicialment aquest armariet segurament corresponia a una finestra que posteriorment es va tapiar. L'estructura està parcialment construïda aprofitant un aflorament rocós al qual s'adossa per la part posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-82 | A Marfà, al nord est de la Datzira i la riera de la Golarda | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7863500,2.0598800 | 421881 | 4626482 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84941 | Barraca de la Datzira 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca de planta quadrangular orientada a oest. Coberta amb falsa cúpula, força ben conservada, rematada amb argila i pedruscall. En el seu extrem sud es troba directament adossada al terreny. L'estructura presenta una porta sense llinda que arranca directament de la volta. Com a tret singular aquesta barraca té l'existència d'una espècie d'avançada, feta a partir d'un mur en pedra seca que arranca des de l'extrem NW i voreja tota la porta oferint un pas indirecte. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-83 | A Marfà, a l'est del camí entre la Datzira i els Camps de Marfà. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7835400,2.0635200 | 422180 | 4626167 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84973 | Pou del mas Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-vilardell | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Restaurada segurament al segle XX | Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter. | 08055-115 | Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell, | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7419600,2.1534800 | 429610 | 4621473 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84993 | Barraca 1 de la Baga del Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-xei | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Ensulsida. | Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp | 08055-135 | A Marfà, al sud de la Quintana del Xei | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,, | 41.7769000,2.0513200 | 421158 | 4625441 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84873 | Església de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9828 | XI-XIX | L'església de Santa Coloma Sasserra, documentada al segle X, ha arribat als nostres dies amb la planta i alguns elements d'estil romànic i una fesomia que correspon a la remodelació d'època moderna. S'hi accedeix travessant un clos dins el qual també hi ha el cementiri. El temple és de nau única i absis semicircular, amb la façana principal a ponent (on s'obre una porta axial, amb arc de mig punt dovellat) i un campanar de planta quadrada a l'angle nord-est (que conserva arcuacions llombardes i finestres geminades, ara tapiades). Partint d'aquesta configuració original, posteriorment s'hi afegiren capelles de planta rectangular a banda i banda, i una sagristia al costat de migdia de la capçalera. Així mateix, es va sobrealçar tot el conjunt donant lloc a noves obertures (com l'òcul de la façana principal) i a una nova coberta de volta de canó. | 08055-15 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església parroquial de Santa Coloma Sasserra està documentada des del 939, i és esmentada els anys 956, 1109, 1149 i 1160. A més del petit conjunt articulat al seu voltant, estenia la seva parroquialitat a masos dels actuals termes municipals de Castellcir, Balenyà, Centelles i Moià. Les fases de construcció reconeixibles al temple es poden datar al segle XI (campanar), XII (absis), XVII i XIX (en concret, 1673 i 1820, corresponents a les reformes generalitzades). | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84868 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació | Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià. | 08055-10 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84868-foto-08055-10-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84882 | Mas el Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-giol | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XVI-XVII | Algunes parts del mas mostren indicis de deteriorament | Gran casal format a partir d'un primer cos de planta rectangular (orientat est-oest), amb planta baixa i dos pisos, a la façana sud del qual s'adossaren dos cossos menors en perpendicular. En tots els casos, l'aparell constructiu és maçoneria amb arrebossat de morter. La coberta de cadascun dels cossos és a dues aigües. Les obertures de l'edifici mostren notables retocs, refaccions o substitucions, essent les més antigues i ressenyables les de la façana oest: hi ha tres llindes rebaixades tot formant falsos arcs conopials i mixtilinis i amb rosetes en relleu. | 08055-24 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Mas el Giol fou la residència de la família dels Santa Coloma a partir dels segles XVI i XVII. Entre els segles XII i XIV ho havia estat l'antiga Domus situada en un turó proper, de la qual s'extragueren pedres per al nou edifici. | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84884 | Rectoria de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XIII-XVIII | L'antiga Rectoria de Santa Coloma Sasserra té la fesomia pròpia d'una masia de planta rectangular. Construïda amb maçoneria i morter, té planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana sud està visiblement alterada, amb grans obertures centrals. La façana est, en canvi, sembla mantenir les característiques originals de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles. A la clau hi ha un escut que conté en relleu les lletres 'Ihs Mria', la data 1567 i una creu. Sota d'aquest escut, la dovella té una segona data inscrita: 1767, que probablement correspon a una reforma. La resta d'obertures d'aquest nivell són generalment petites, i sempre allindanades. Al primer pis hi trobem finestres decididament més grans, una de les quals té a la llinda la inscripció 1716. Sobre la porta d'accés hi ha una gran finestra que, tant per dimensions com per la coloració de la pedra, sembla haver estat definida recentment. La llinda té insculpit un fals arc mixtilini, dins el qual hi ha el relleu d'un querubí. A sota, hi ha inscrit el monograma 'Ihs'. Al segon pis totes tres obertures són de gran mida que, de nou, semblen fruit de reformes recents. A l'extrem nord, l'edifici té un cos annex de petit volum. | 08055-26 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | La rectoria, com a edifici estretament lligat a la parròquia de Santa Coloma Sasserra, hi ha evolucionat en paral·lel. El volum principal d'aquest conjunt es remunta al segle XIII, si bé va ésser modificat i ampliat als segles XVI i XVIII. | 41.7952100,2.1679800 | 430873 | 4627374 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84869 | Domus de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-santa-coloma | PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20). | XII-XIV | Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació | Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol. | 08055-11 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma. | 41.7934600,2.1666700 | 430763 | 4627180 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 84952 | Església Mare de Déu de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-mare-de-deu-de-la-tosca | GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Església de nau única, amb l'absis semicircular orientat a sud-est. A la façana principal (orientada a nord-oest) hi ha la porta principal, a la llinda de la qual hi ha inscrita la data de 1668. A banda i banda de la porta hi ha sengles bancs adossats a la façana, el de la dreta amb una finestreta motllurada doble des de la qual es veu la imatge i a l'ampit de la qual els devots hi deixen ciris. A la llinda hi ha gravades la data 1673 i una ala de perfil. La façana culmina amb un petit òcul circular i un campanar de cadireta molt simple. L'aparell del temple, de maçoneria i arrebossat amb calç, tan sols té obertures (a més de les esmentades) a l'absis (un òcul i un finestró allargassat) i a la façana nord (que dóna llum a la sagristia). La coberta és a doble vessant, un xic més baixa i adaptada a l'absis. A l'interior, hi ha un cor sobre la porta d'accés, que s'obre a la nau única. El presbiteri es troba rere una reixa metàl·lica, negra i daurada, en la qual hi ha un altar preconciliar adossat a un envà que oculta l'absis. A banda i banda de l'altar hi ha sengles portes obertes a l'envà, i que accedeixen a la sagristia. La imatge de la Mare de Déu, sedent amb l'infant a la falda, ocupa una fornícula emmarcada dins d'unes motllures que tracen un frontó. Les parets estan pintades amb un sòcol fosc i un color més clar a la resta. Per sobre d'unes motllures, la volta de canó està pintada de color blau, amb un joc d'elements geomètrics en groc que simulen una volta de creueria. | 08055-94 | A llevant del nucli de Marfà | L'edifici actual de la Mare de Déu de la Tosca es va originar a inicis del segle XVII (1632 o 1639), probablement substituint un temple preexistent (tal vegada, l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062). | 41.7795700,2.0767600 | 423276 | 4625714 | 1632 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84968 | El Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiolic | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | Petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est. El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics. S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant, està completa. L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat. | 08055-110 | A la part alta del torrent de la Fàbrega | 41.7794500,2.0840400 | 423881 | 4625695 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 84971 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt-1 | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Se n'han perdut les cobertes i els forjats | Mas abandonat situat al coll entre els serrats de Pujalt i de la Descàrrega, que comuniquen Marfà amb Castellterçol. L'edifici, de planta aproximadament rectangular (amb un retranqueig a l'angle nord-est), està orientada a sud-oest . Malgrat que ha perdut les cobertes i els forjats), els murs exteriors i interiors es conserven en tot el seu alçat, gràcies al seu aparell de blocs de calcària ben escairada. Les obertures, totes allindanades, estan fetes amb grans blocs i tenen ampits motllurats. L'edifici constava de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. L'alçat de la façana mostra clarament que la part originària era la central, a l'esquerra de la qual s'hi va annexar una rampa que devia portar a un petit cobert i, a la dreta (a l'est), tot un nou tram d'edifici anivellat amb la resta. En aquesta part nova hi ha el portal, amb la data '1799' inscrita a la llinda. A la llinda de la finestra que té just per sobre s'hi llegeix 'ANDREU PUJALT / 16[6?]9'. Adossat al lateral est d'aquest mòdul de l'edifici hi ha un cup revestit amb cairons de pedra arrebossats. | 08055-113 | A les proximitats de la masia del Pedrós | El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà. | 41.7720400,2.0756000 | 423170 | 4624879 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84951 | Els Sorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-sorts | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià, 2012. | XVIII | Masia situada en un turó sobre el marge dret de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia del Xei, que n'és a l'altra riba. La posició elevada i en un lloc de força pendent fa que al cantó sud s'hi construís un contrafort notable. El volum central correspon a un edifici de planta quadrada amb planta baixa i un pis sota coberta. Originàriament, la façana principal era la de llevant, amb un portal adovellat a l'extrem sud-est. Posteriorment, a aquesta façana s'hi annexà un cos cobert a la planta baixa i obert a la superior, ampliació que queda datada en una llinda on hi ha inscrit 'thOMAs / 17 SORTS M F S + 68'. A les façanes oest i nord s'hi aprecien altres reformes posteriors consistents en obertures, tant en planta baixa com al primer pis, fetes de maó. | 08055-93 | Quintana dels Sorts | El primer esment documental del mas data del 1294, però ja es tenen referències d'un Pere Orts de Marfà l'any 1205. Al llarg del temps ha anat variant la grafia del cognom i, en conseqüència, del nom del mas: Sors, Sorts, Sords i els Horts. Els Sors hi visqueren fins a finals del segle XIX, deixant-hi després uns masovers que hi restaren fins a mitjan segle XX. Actualment torna a ser habitada per masovers. | 41.7808200,2.0502000 | 421070 | 4625877 | 1768 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84951-foto-08055-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84951-foto-08055-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84951-foto-08055-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84966 | Casa del Coll de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-coll-de-marfa | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | L'edifici és una ruïna. | Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa. | 08055-108 | Al sud-oest de Marfà | Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX. | 41.7751900,2.0650700 | 422299 | 4625239 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 85004 | Les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-3 | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Reformada recentment | Construcció orientada a sud i construïda sobre un aflorament rocós, formada per dos cossos, amb coberta a doble vessant, amb ràfec de maons. Feta amb pedra de mida diversa lligada amb morter, té carreus escairats a les cantonades. El cos més antic possiblement és el de ponent, on trobem una gran porta rectangular definida per carreus de pedra escairada a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, una de les quals també definida per carreus escairats i amb ampit de pedra motllurada. L'altre obertura, amb llinda de fusta, sembla posterior i vinculada a una reforma. Aquest cos va patir una ampliació per la banda de llevant amb un parament molt similar. En aquesta banda trobem tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, totes amb llinda de fusta, iguals que les la reformada de la banda oriental. A l'extrem est d'aquesta ampliació hi ha una porta tapiada i just per sobre una petita obertura amb una cornisa. A la façana nord trobem quatre obertures, totes elles a la part més antiga de l'edifici. Les dues del primer pis estan definides per blocs de pedra escairada i tenen ampit de pedra motllurada. Les altres dues estan definides per maons. A la façana lateral est trobem cinc obertures, totes definides per maons. Tres d'elles corresponen a grans finestres rematades amb arc rebaixat. A l'oest de la construcció principal hi ha un petit annex adossat, afegit possiblement amb la ultima reforma de l'edifici. | 08055-146 | A Marfà, al nord est del Torrent de la Fàbrega. | Se'n sap molt poc d'aquesta edificació, però sembla que apareix a la documentació des de 1497, per tant té un origen medieval. | 41.7843600,2.0827700 | 423781 | 4626241 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84950 | El Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xei | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30 TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XVIII | Masia situada en un turó sobre el marge esquerre de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia dels Sorts, que n'és a l'altra riba. El volum principal el constitueix un edifici de planta rectangular en origen i quadrada després d'una ampliació vers el sud. Consta de planta baixa i primer pis sota coberta. A la façana principal, encarada a sud, tan sols hi ha una gran obertura que correspon a una volta rebaixada (corresponent a l'ampliació esmentada) al fons de la qual s'hi troba la porta de la façana original, amb grans dovelles i la inscripció 1764 a la clau. La primera planta havia estat en bona part oberta, amb grans pilars sostenint l'embigat de la coberta. Tot i això, també s'hi aprecien finestres allindanades de pedra, especialment a la meitat nord. L'aparell és de grans pedres desbastades, lligades amb morter de calç i emblanquinades. A part del volum principal, hi ha altres espais (tant annexats com segregats) que corresponen a coberts i tancats. | 08055-92 | Quintana del Xei | El primer esment documental és de 1130, quan consta com a alou de Sant Benet de Bages. En la documentació apareix en ocasions com a 'el Soler', 'l'Alzina' o el 'Mas Alzina'. Al segle XIII consta que tenia agregats els masos d'Armamirona i Colomer, ara desapareguts. Posteriorment passà a mans del mas Collell de Balenyà i, més endavant, a les de la Closella. A partir de mitjan segle XVI passà a mans de Pau Alzina, i més tard a les de Pau Soler, conegut amb el sobrenom de Xei. Fou habitada pels seus propietaris fins al 1785, i més tard hi hagué masovers, fins a mitjan segle XX. Actualment torna a estar habitada de forma permanent. | 41.7791400,2.0503400 | 421080 | 4625691 | 1764 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84950-foto-08055-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84950-foto-08055-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84930 | Balma del pademí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pademi | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). | Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual. | 08055-72 | Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar. | 41.7670100,2.1375900 | 428317 | 4624268 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84930-foto-08055-72-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. | 121 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||
| 84888 | Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-0 | GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. | XVIII | Edifici format per tres cossos, amb planta baixa i primer pis amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a sud. El cos principal, lleugerament més alt que la resta, és troba al centre de la construcció, té planta rectangular i està cobert a una vessant. Adossat al nord hi ha un cos de planta rectangular i al sud un porxo, ambdós coberts a dues aigües. Tota la construcció és de pedra sense devastar col·locada formant filades regulars tot lligat amb morter de calç, s'observa que ha estat restaurada recentment. L'entrada principal es troba a la banda meridional, on hi ha la porta d'entrada delimitada per grans brancals i llinda de pedra. A al llinda hi ha gravada una de creu amb els extrems arrodonits i al data 1777 al seu interior. A banda de la porta, a la planta baixa hi ha una petita finestra a l'esquerra, per sobre la qual s'adossa la coberta del porxo. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua adossat a la façana. Les obertures del primer pis, dues finestres definides per carreus ben treballats, segueixen els mateix eix de simetria, és a dir just per sobre la porta i finestra de la planta baixa. La façana est també té quatre obertures, dues per planta totes elles definides per carreus ben escairats. El cos nord segueix les mateixes característiques constructives que la resta, presenta dues finestrers petites, tipus espitlleres a la planta baixa, i dues finestres més, una mica més grans a la part superior. A la façana nord d'aquesta construcció s'observa una clara lineal constructiva que indicaria que es va aixecar en dos moments, essent possiblement la banda est de construcció posterior, adossant-se a la primera. A priori doncs sembla que en origen hi haurà una construcció formada pel cos central i la part oest del cos nord. Amb posterioritat el cos nord s'amplia vers l'est i s'afegí el porxo a la banda sud. El mas llinda a l'est amb un dels embassaments de la riera de Castellcir, i es a tocar del Camí de Sant Andre i el Camí del Moli del Mig del Bosc. Des de cal Joanet es veu el conjunt de Sant Andreu de Castellcir. | 08055-30 | A llevant del nucli principal a l'oest de Sant Andreu de, nomes separats per la riera de Castellcir. | Casa de la parròquia de Sant Andreu. | 41.7601700,2.1585200 | 430049 | 4623491 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Està a l'oest de la Bassa petita de la Riera de Castellcir. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84895 | Mas Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-montserrat-0 | GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. | Reformada recentment | Mas format per un cos principal de planta quadrada amb planta baixa primer pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per la banda est s'hi adossa un cos rectangular d'una sola planta i coberta a una vessant. Al nord, però sense contacte físic amb el cos principal, hi ha dues edificacions més, una quadrada i una de rectangular orientada est-oest adossada a l'anterior. Aquests quatre edificis defineixen una zona oberta just al centre. L'edifici principal esta fet de pedra sense devastar amb carreus ben escairats a les cantonades. La distribució de les obertures es simètrica i segueix tres eixos. Totes les obertures estan delimitades amb maons col·locats uns als costat dels altres rematades amb arc rebaixat. A la planta baixa i al centre de l'edificació trobem la porta principal, amb una finestra a banda i banda. Al primer pis i per sobre les anteriors, hi ha tres finestres idèntiques. Entre la central i la situada a l'est hi ha una imatge de la Verge de Montserrat feta amb rajols pintats, coronada per un voladís triangular fet de maó. Per últim a l'eix central, és a dir a la línia de la porta, hi ha una finestra a les golfes. El cos adossat a l'est també és de pedra i l'accés es fa per un arc de mig punt. Alguns dels murs d'aquesta construcció i dels cossos situats al nord estan completament arrebossats i pintats de groc, denotant una reforma recent. | 08055-37 | A l'est del camí de Santa Coloma i del Mas del Prat. | Sembla que el nom d'aquest mas te a veure únicament al desig dels seus propietaris. | 41.7733100,2.1450100 | 428941 | 4624961 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84895-foto-08055-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84895-foto-08055-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Integrat en una zona de producció industrial | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84867 | Cementiri parroquial de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-parroquial-de-santa-coloma-sasserra | El Vell cementiri de Santa Coloma Sasserra: recull de dades i reportatge de les obres d'arranjament. Castellcir : Fundació Esteve Torrentó i Rius], 2010 | XIX | Les inscripcions mostren un desgast notable | Al conjunt format entorn a l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra s'hi accedeix passant la porta d'una petita tanca de pedra. Flanquejant aquest accés hi ha sengles inscripcions pràcticament illegibles, probablement provinents d'antigues làpides. Ja dins el recinte es troba frontalment l'església i, a mà esquerra, la tanca del cementiri. En una posició central hi ha la porta d'accés, una obertura (closa per una tanca de forja) rematada amb arc de mig punt sobre el qual hi ha un gran bloc de pedra (que actua més com a frontó que no com a llinda) de perfil arrodonit en el qual destaca el relleu d'una calavera amb dues tíbies creuades sota el qual hi ha una inscripció que intercala la data 'ANY / 1863' amb la frase admonitòria 'ESTA TESTA DESCARNADA - ESCOLTA' L I TE DIRÁ / FOU CARA DE [...] TU / AVUI O DEMÀ TU / PI [...] DEVORAR'. Al recinte, de petites dimensions, hi ha enterraments al terra coberts per làpides, juntament amb monòlits i panells de recent instal·lació amb poemes. | 08055-9 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma Sasserra està documentada des del segle X, i la seva condició de parròquia devia comportar la creació d'un espai de necròpolis al seu redós. No obstant, la configuració del cementiri actual és molt més recent, contemporània a jutjar per la inscripció de l'entrada. | 41.7947300,2.1685000 | 430916 | 4627320 | 1863 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84955 | Castell de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-marfa | ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XVII | L'edifici denominat com a castell de Marfà correspon actualment a un complex d'edificacions majoritàriament d'època moderna. Els diferents volums s'agrupen amb una orientació a sud-est, on trobem un mur de tanca que clou el recinte. La porta d'aquesta tanca està rematada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha gravats un monograma “IHS” i la data de 1628. Adossats a la tanca hi ha dos volums de planta baixa, rere els quals hi ha l'edifici principal, de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La part central sembla l'original (hi ha una inscripció de 1783), mentre que a l'esquerra hi ha adossats seguit de coberts i la dreta té annexat un cos amb una galeria amb quatre arcs de mig punt. Aquest cos de la dreta és el que ofereix tota la façana est, on hi ha una porta molt recent a la planta baixa i, al primer pis, un balcó (sostingut sobre mènsules) acompanyat per quatre finestres allindanades. Una d'elles, però, té la llinda esculpida en forma d'arc conopial cec. Aquest element, l'arc conopial, es relaciona clarament amb el volum de l'angle nord-est del conjunt. Amb planta baixa i dos pisos, els dos superiors tenen obertures amb arcs conopials veritables. Possiblement, es tractaria de l'edifici original de tot el conjunt. Al seu cantó nord, en canvi, té annexat un altre petit cos avançat amb grans obertures amb arc de mig punt. | 08055-97 | En un apèndix de la Serra dels Llamps | El castell de Marfà és citat per primer cop el 939 com a castrum Marphani. Els Marfà (que també tenien casa a Moià) en foren possessors al llarg de l'edat mitjana, però l'edifici també tingué un paper en els conflictes bèl·lics d'època moderna. Durant la Guerra de Successió hi establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l'exèrcit català de l'interior. Des d'aquest lloc va emprendre diverses conteses, entre les quals la Batalla de Talamanca l'agost del 1714. Durant la Guerra del Francès, s'hi refugiaren els moianesos que fugien de les tropes napoleòniques. Durant la primera Guerra carlina, el 9 d'octubre del 1839, els carlins Francesc i Isidre Marfà, pare i fill, moriren en l'assalt a Moià. Després de diversos traspassos de mans, Marfà i les seves possessions a la vall (el Coll, les Vinyes i el Molí de Marfà) s'integraren en les extenses possessions dels Rocafort, una família amb propietats a Artés, Barcelona, Manresa, Moià i Vic. El darrer Rocafort, Ramon, fou alcalde d'Artés, diputat provincial i diputat a les Corts de Madrid. Mort sense descendència, la seva herència passà a mans de la família de Torrents, que després del 1939 s'anà venent el patrimoni. Anà a parar a mans de la família terrassenca que encara n'és propietària. Hi hagué masovers fins a la dècada de 1960, però actualment resta desocupada. | 41.7792700,2.0689600 | 422627 | 4625688 | 1628 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84883 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-0 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 103. | XVII | El Mas Torroella està conformat per tres edificacions (i altres petits annexes) situades al peu del camí que va des de la urbanització del Solà del Boix (Sant Quirze Safaja) fins la Casanova de la Vall (Castellterçol). De les tres edificacions, la que sembla correspondre a l'edifici primigeni és la situada més al nord-oest. De planta rectangular i amb una orientació nord-oest/sud-est, es tracta d'un edifici de maçoneria i arrebossat de morter de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues aigües. No obstant, els paraments mostren que l'edifici hauria estat anteriorment de planta baixa i un pis, sobreelevat posteriorment. Malgrat les evidents modificacions, s'hi conserva una llinda de finestra amb l'any 1661 inscrit, que correspondria a una de les actuacions d'arranjament. | 08055-25 | A prop del turó de Torroella | L'existència del mas està documentada des del segle XIII i s'ha mantingut ocupat des de llavors. | 41.7374400,2.1472200 | 429085 | 4620976 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84874 | La Talladella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talladella | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). | XVI-XVIII | El desús d'alguns espais comença a causar deterioraments | El mas de la Talladella és un conjunt arquitectònic fruit de la incorporació de cossos al que havia estat l'edifici original: el gran casal de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer pis i golfes sota la coberta a dues aigües, amb tres crugies diferenciades. És en aquest cos, la façana principal del qual està orientada a migdia, on els grans carreus de reforç dels angles i les pedres que emmarquen les obertures destaquen més sobre la resta de l'aparell, de maçoneria de pedra mitjana i morter. A més de la porta (rematada en un arc de mig punt amb grans dovelles), és notable el treball de les llindes, on hi ha fins a tres relleus (amb forma d'escut ovalat) amb el monograma IHS; un d'ells és sostingut per un querubí. La façana principal té adossada una galeria de dos pisos sostinguda per un pilar de pedra continuat en maons i unes bigues de fusta notables. A més d'aquest afegit, un seguit de coberts i pallisses conformen un pati al voltant de l'edifici principal, clos amb una tanca on hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpida una roseta inscrita en un quadrat sobre el qual hi ha una creu. Sobre la fusta d'aquesta porta hi ha marcada la data 1830 sobre una A. Formant part del conjunt, però amb un accés independent, hi ha la capella del mas. De planta rectangular i coberta a dues aigües, té el seu origen al segle XVIII. es va consagrar a Sant Josep, tot i que modernament és coneguda com la Mare de Déu del Pilar. | 08055-16 | Al peu del Camí de Santa Coloma Sasserra | El primer esment documental del mas data del segle XIV, amb un propietari (Arnau Sa Taiadella) originari del mas Tullo de Santa Coloma Sasserra. Els Talladella prosperaren, i arribaren a tenir una casa senyorial a la plaça de Castellterçol. N'era fill el capità de fusellers Joan Baptista Talladella, combatent austriacista finalment exiliat a Àustria. | 41.7814500,2.1594500 | 430150 | 4625853 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El mas també és conegut popularment com la Taiadella | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84865 | Can Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sants | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Conjunt de construccions entre les quals destaca un cos principal de planta rectangular i coberta a dues aigües, que consta de planta baixa, primer pis i pis sota coberta (d'alçada plena sota la carena i més limitada sota els caients de la teulada). Si bé hi ha obertures per totes les façanes (fet que posa de manifest que aquest cos va ser exempt), les principals s'encaren al sud. Llevat de la porta, resolta amb arc de mig punt de grans dovelles, la resta són allindanades. A la llinda de la finestra del primer pis situada sobre la porta hi consta la inscripció '1683 / ISIDRO SANTS', repartida a banda i banda d'un monograma IHS en relleu. A la llinda d'un balcó també al primer pis hi ha inscrita la data 1777, que deu correspondre a una reforma. Al cos principal s'hi adossaren diversos volums menors, que actuen com una extensió del mateix. Com la part original, estan alçats en maçoneria i acabats amb arrebossat de calç. En canvi, als laterals oest i sud hi ha un seguit de coberts d'entitat menor que, en forma de lletra C, creen un pati interior. | 08055-7 | Entre la Costa del Molar i la Riera de Castellcir | La casa és esmentada l'any 1666 i a la consueta de 1769 | 41.7537400,2.1576700 | 429972 | 4622778 | 1683 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84871 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-9 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau | XIV | Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic | L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura. | 08055-13 | A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra | El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta. | 41.7725900,2.1542800 | 429710 | 4624873 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84872 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-17 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau | XII | Gran mas de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües. Està construït amb pedra desbastada i ben disposada, conferint-li un aspecte de gran solidesa. Malgrat que hi són evidents les reformes al llarg del temps (amb l'obertura d'abundants finestres i portes, algunes de les quals definides amb maons i de grans dimensions), conserva encara un bon nombre de les obertures originals, allindanades, i amb grans blocs de pedra. | 08055-14 | Camí del Puig | El primer esment documentat al mas és de l'any 1192, en relació a la cessió que fan els Castellcir de les ovelles que rebien de 12 masos en favor de l'Estany. Uns d'aquest masos és el de Puig (en llatí, Podio) que té Ermessenda Rossa (Rubea). El 1408 apareix esmentat com a Puigdueta i el 1420, de nou, com a Puig, on viu Pere de Puigdueta. | 41.7600600,2.1543600 | 429703 | 4623482 | 1192 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A la façana sud-oest hi crida l'atenció de la reutilització d'un capitell de bona factura, potser recuperat del mateix terreny. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84891 | La Caseta del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-giol | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques | XVIII | Reformada al segle XX, el 1972, | Edifici format per un sol cos amb planta baixa, primer pis i golfes cobert a dues aigües. L'edificació es troba completament reformada amb les parets exteriors arrebossades amb morter. La façana principal és a la banda sud, i parcialment adossada a ella i la façana est hi ha un cobert-magatzem. Tot i la transformació exterior de l'edifici encara són visibles alguns elements característics com les llindes i brancals fets amb carreus escairats de la porta i finestres de la façana sud. Pel que fa a distribució de les obertures hi ha la porta centrada a la planta baixa i una finestra a l'esquerra. Seguint el mateix eix, hi ha finestres a la planta primera i només una a les golfes, centrada al cavallet de la teulada. La porta en concret té una llinda amb el nom de La Caseta esculpit, seguit d'un escut coronat per una creu i la data 1972, que indicaria el moment de les ultimes reformes. A les finestres del primer pis trobem dues inscripcions més amb la data 1700, una creu esculpida i on es llegeix M Giol. Al voltant de l'edifici hi ha altres construccions d'època moderna destinades a la producció industrial. | 08055-33 | Al nord oest del nucli principal, a l'Avinguda de Santa Coloma | Les Casetes del Giol apareixen esmentades des de 1750 i de fet totes les llindes conservades amb data, a excepció de la porta, són del segle XVIII, per tant cal pensar que el conjunt s'aixecà cap aquesta centúria. En el que fou la quintana del mas, actualment hi ha una zona lúdica amb camp de futbol i basquet conegut com el Parc de la Quintana. Antigament era coneguda com els Plans, propietat de Josep Sala. | 41.7631000,2.1485200 | 429221 | 4623824 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Integrada dins una zona de producció industrial | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84921 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-9 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Gran edificació amb diversos cossos i dependències annexes. En línies generals correspon a una construcció feta amb mur de maçoneria, on portes i finestres estan definides per carreus ben escairats. Les cantonades dels diferents cossos també presenten grans blocs de pedra, el que ajuda a resseguir el seu creixement constructiu. Actualment tota l'edificació conserva restes d'un arrebossat blanc, que es manté de manera molt desigual. La construcció principal i més antiga correspondria a un edifici de planta rectangular amb coberta a un vessant, planta baixa, pis i golfes, orientat a sud on hi hauria l'entrada principal. La porta és adovellada, amb la singularitat que la dovella central està composta per dos blocs. Just per sobre la porta hi ha una petita finestra quadrangular. A l'est d'aquesta obertura, i a la mateixa planta, se n'intueixen dues més, ambdues tapiades, una de les quals podria ser una espitllera. A l'oest d'aquest cos, n'hi ha un altre de petites dimensions i de dos pisos en el que destaca un balcó a la planta pis i una gran arcada de pedra, amb arc de mig punt a la planta baixa. Adossat a aquest cos pel sud, i tapiant parcialment la porta principal hi ha un altra edificació de planta quadrangular i coberta a una vessant. S'hi accedia per l'est, de fet, a la planta baixa hi ha una porta rectangular, definida amb blocs de pedra, actualment tapiada. Just per sobre, es veu una finestra quadrangular, també definida per grans blocs de pedra i una galeria amb arc de mig punt orientada a sud. Encara adossat a aquest primer cos, però per la banda nord, hi ha un altre cos de planta quadrangular en el que destaca una galeria amb una gran obertura amb arc de mig punt al pis superior. Per últim i adossat per l'est a cos principal en trobem un altre, de majors dimensions i planta rectangular amb coberta a doble vessant. Segons es desprèn dels blocs de pedra de les cantonades, hauria crescut en sentit oest a partir de dos cossos adossats un a l'altre. Està format per planta baixa, pis i golfes, té totes les obertures de forma rectangular i delimitades per carreus ben escairats. La seva distribució és simètrica, la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular amb arc rebaixat a la part superior i una finestra. Per sobre d'aquests i de manera idèntica a cada una de les plantes hi ha dues obertures més. L'únic element que trenca aquesta simetria és una petita obertura, a tocar de la porta principal. A l'alçada del primer pis, entre les finestres hi ha la imatge d'un sant, feta amb rajoles, que fa l'acció de sembrar. A l'oest encara hi trobem altres cossos adossats, de menor alçada, alguns d'ells de construcció força moderna, ja que presenten cobertes metàl·liques. A l'entorn immediat de la construcció principal hi ha una bassa d'aigua, un pou així com nombroses pallisses i magatzems, molts d'ells fets de pedra. | 08055-63 | Al nord-est del nucli urbà a l'oest de la riera de Fonts Calents. | Apareix a la documentació des d'inicis del segle XV. | 41.7797000,2.1364000 | 428232 | 4625677 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84925 | Masia d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-desplugues | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Edificació construïda sota una balma, a peus de la riera de Fonts Calents. L'edifici té planta allargada adaptada a l'orografia de la balma, que li fa parcialment de teulada i de tancament posterior. Es distingeixen diferents cossos, adossats uns als altres i a diferents alçades, adaptats a les dimensions de la balma i aixecats en diferents èpoques. Tot i això en algun cas el cos no tanca completament contra la roca a la part superior, cosa que permet tenir galeries o balcons en algun dels pisos superiors. Tot l'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense devastar i còdols, formant filades més o menys regulars lligades amb morter, excepte els cossos dels extrems que són amb pedra seca o lligats amb fang. Les obertures de l'edifici, força nombroses s'adapten a les necessitats de cada cos. Si bé de forma general la seva distribució no presenta cap simetria, aquesta si es detecta de forma individual en cada un dels cossos. De sud a nord, el primer cos correspon a una construcció de petites dimensions, d'una planta i coberta a un vessant adossada a la roca. Té dues portes una cada extrem i correspon a un galliner o cobert pel bestiar. A continuació trobem un altre cos amb dos mòduls a diferent alçada adossats un a l'altre. En el mòdul més baix, al sud, hi ha planta baixa i pis mentre que el mòdul nord té planta baixa, pis i golfes. En aquest últim trobem la porta d'accés, rectangular, just per sobre, hi ha una finestra a la planta pis amb la data 1748 a la llinda i finalment una altra finestra de menors dimensions a les golfes. Al mòdul sud, i mantenint la simetria horitzontal, trobem dues petites finestres a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis, una de gran i un altre de petita. A la finestra de majors dimensions hi ha la data 1755 a la llinda. A continuació trobem el cos més gran, que té forma de U, ja que a la part superior hi ha un petit espai obert. En aquest cos trobem una porta rectangular i seguint l'eix de simetria, just per sobre una finestra a la planta pis, i un altre a les golfes de menors dimensions. A la resta del mòdul hi ha dues petites finestres més, també quadrangulars, la de la planta pis, té una petita fornícula triangular al coronament. Totes les obertures estan delimitades amb blocs carejats. A continuació i en direcció nord, trobem el següent mòdul, que només té planta baixa i planta pis, ja que l'espai que ocuparien les golfes està completament obert. En aquesta part superior la superfície de la balma està plena de sutge, potser perquè hi havia la sortida de fums de la llar de foc. Aquest mòdul no té porta d'accés, per tant es comunicava amb la resta de l'edifici per l'interior. Pel que fa a les obertures té tres finestres de mides diverses a la planta baixa, i tres més a la planta pis. En aquest cas, una de les obertures correspon a l'únic balcó de tota l'edificació. Totes les finestres estan delimitades per carreus carejats. L'últim mòdul, només d'una planta correspon a un altre magatzem fet amb pedra seca. Té una porta rectangular i s'hi detecten diverses reformes a la façana. Presenta dues petites obertures a la part superior delimitades amb maons. Entorn de l'edifici, hi ha escampats per l'espai, abeuradors de pedra i altres elements dedicats a l'activitat agrícola. Durant la visita i a l'aflorament rocós just davant de la riera, també es van detectar diversos encaixos i retalls a la roca vinculats segurament a construccions de caràcter perible. A banda de tots aquests elements, hi ha dos edificis més. Un es troba al nord en un camp a cota superior al que s'accedeix per unes escales de pedra des de l'exterior del mas. En una de les finestres d'aquest cobert, també hi ha una llinda amb data del segle XVIII. L'altre cos, un cobert independent està a l'est i acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l'aprofitament dels recursos naturals del bosc en època preindustrial. És a dir com els masos eren autosuficients, emmagatzematge de menjar, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, transformació de la llenya en carbó, etc. Aquest cobert és la primera part de la casa visitable pel públic. És el lloc on s'atenen les visites i on s'hi fan algunes activitats. La resta de la casa s'està rehabilitant. | 08055-67 | A 1,9 km de la carretera BV-1310 en el pk 3.8 | El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII, tal i com es desprèn de les llindes d'algunes finestres. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2002. | 41.7686400,2.1337200 | 427997 | 4624452 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84926 | Pont d'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-despluga | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XI | Pont d'origen romànic, fet amb pedres de mides diverses lleugerament carejades lligades amb porter. Conserva un sol arc, de mig punt amb definit amb blocs de pedra carejades, amb lleugera esquena o serrera, és a dir amb doble pendent més o menys simètric als extrems.. A la base del arc, a banda i banda s'observen tres encaixos quadrangulars, segurament utilitzant per ancorar elements durant la construcció de l'estructura. El pont té paviment de lloses de pedra plana i baranes també de pedra. Les pedres utilitzades en aquests elements són diferents que les de la resta del pont, i estan col·locades en sec o amb molt poc morter. Per les seves característiques sembla evident que corresponen a una reforma posterior. El pont esta estretament vinculat amb el mas d'Esplugues, construït per travessar la riera de Fonts Calents en aquest punt. | 08055-68 | A l'extrem occidental del terme de Castellcir, al mas d'Esplugues, | El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2001. Per les característiques del pont, sembla que es podria vincular als primers moments d'ocupació de l'indret, amb l'objecció de facilitar el pas sobre la riera, i així millorar-ne les comunicacions. | 41.7684400,2.1337300 | 427998 | 4624429 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||
| 84978 | Les Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-2 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Hi ha parts del parament trencats, i l'acció d'una planta enfiladissa i dels agents meteorològics l'està degradant. | Petit edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est. El cos principal té planta baixa, primer pis i pis sota coberta, amb un petit annex a l'extrem oest amb tan sols planta baixa i primer pis. La façana del cos principal, orientada a migdia, té dues obertures allindanades per nivell: una porta i una finestra enreixada a la planta baixa, dues grans finestres amb ampit al primer pis i dues finestres menors (només una amb ampit) a la planta sota coberta. El cos annex tan sols té una obertura per planta. L'aparell és de maçoneria (amb algun petit afegit de maó, com l'arc de descàrrega sobre la llinda de la porta) i està arrebossada amb morter. La coberta és a dues aigües. Quant a la distribució interior, l'espai principal de la planta baixa té una gran xemeneia que, alhora, conserva l'obertura d'un forn (reconeixible a l'exterior com un cos annex de planta circular). En una cantonada de la planta baixa hi ha la cuina, que conserva la pica de pedra. La casa conserva els forjats dels pisos superiors, amb bigues i terres de fusta. | 08055-120 | Al peu meridional del Serrat Rodó | Es tracta de l'antiga Casanova de les Solanes, documentada des del 1750. | 41.7643900,2.1810500 | 431927 | 4623941 | 1750 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84910 | Església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XI | Edifici àmpliament modificat i renovat que ha perdut bona part de la fesomia original, actualment és un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües. Correspon a un temple de planta basilical, format per nau central i dues laterals, on la del nord encara conserva l'absidiola original. Aquesta absidiola, fonamentada sobre la roca està ornamentada externament per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Les naus estan cobertes per un volta de canó mentre que les dues absidioles ho estan en volta en quart d'esfera. L'edifici ha sofert nombroses transformacions al llarg del segles, de fet la nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, des del qual s'accedeix a la sagristia, també de planta quadrangular. Aquesta reforma, substituí i per tant feu desaparèixer l'original absis central i l'absidiola sud, que cal pensar tindria la mateixa estètica que l'única conservada. Tot i les transformacions, encara es conserva a l'interior part de la tribuna o porxo d'un possible cor suportat per columnes amb capitells esculpits que sembla formaven part d'un antic atri romànic posteriorment reconvertit i traslladat a l'interior. Pel que fa a la construcció el parament és força regular, tot i que varia lleugerament segons les èpoques, en línies generals està format per carreus, més petits els d'època romànica i lleugerament més grans els corresponents a reformes posteriors. Les cantonades de l'edifici tenen carreus de majors dimensions perfectament escairats per definir les arestes. Al frontis, vers el nord hi ha el campanar, un prisma de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. Aquesta modificació es va fer entre els anys 1617 i 1621, quan es substituí el del cimbori de l'edificació primitiva. L'últim pis del campanar té quatre obertures rectangulars rematades amb arc rebaixat, que deixen veure les campanes. La finestra est, per sobre l'absidiola romànica, està actualment tapiada. Al frontis, també s'hi detecta un altre modificació, de 1831 segons indica la data esculpida a la porta del temple, transformada en aquest moment, quan es remata la llinda amb un arc rebaixat també de pedra. Just per sobre la porta també hi ha una placa feta de rajols vidrats blancs on es llegeix, pintat i en castellà, Iglesia parroquial de San Andres de Castellcir. Per sobre la porta i centrat amb el carener hi ha rosetó circular delimitat per blocs de pedra treballada. A la mateixa façana, una mica més al sud hi ha un altre petit rosetó u òcul que estaria relacionat amb la nau lateral sud. L'ultima reforma documentada correspon al 1888 quan es va sobrealçar la volta del presbiteri i va desaparèixer l'altar major, un dels elements que van fer modificar de forma més visible la seva imatge original. L'any 2001 es van fer obres de manteniment a la teulada del campanar i façanes, el que implicà la reposició de tres campanes procedents de l'Hospital militar de Barcelona. | 08055-52 | A la parròquia de Sant Andreu, a l'est de l'actual nucli urbà | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'església té origen romànic, apareix documentada de de 939 i l'any 1011 ja constava com a parròquia de dret. Més endavant es va construir un temple consagrat el 1032 pel bisbe abat Oliva, l'edifici que ha arribat fins avui. També hi ha noticies dels anys 1092 i 1116, i es sap que fou consagrada als apòstols Andreu, Jaume i Joan, i al segle XIII una dels absidioles es va dedicar a Santa Maria. Posteriorment va anar patint diverses refomes com les documentades al anys 1650, 1760, 1831, 1888 i 1917. | 41.7600500,2.1607100 | 430231 | 4623476 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fins el 1962 s'hi va guardar la talla d'alabastre de la Verge Maria, que es va traslladar a l'església de Santa Maria a l'actual nucli urbà. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 85005 | Les Berengueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-berengueres | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Petit mas de planta gairebé quadrada amb orientació a sud-oest que consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L'aparell és de maçoneria i, tot i que actualment té la pedra vista, originàriament devia estar arrebossada. A la façana principal hi ha tres obertures per planta: la porta principal i dues finestres a la baixa, grans finestres amb ampit al primer pis i finestres menors sota coberta. Aquestes obertures estan generalment fetes de pedra ben treballada, amb excepció de les llindes de la porta i les finestres de la planta baixa, fetes de fusta, i dels muntants d'una de les finestres de la planta baixa i les tres del pis sota coberta, de maons. | 08055-147 | A ponent de Santa Coloma Sasserra | Al llarg dels temps, les Berengueres apareix tant vinculada a Sant Andreu de Castellcir com a Santa Coloma Sasserra, on la casa té vas propi al cementiri parroquial. | 41.7921400,2.1559700 | 429872 | 4627042 | 1666 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85005-foto-08055-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85005-foto-08055-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84887 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja-0 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Edifici d'un sol cos amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a ponent. Correspon a una construcció feta de maçoneria amb pedres sense devastar col·locades de forma regular formant filades tot lligat amb morter de calç. De fet en algun moment l'edifici va estar completament arrebossat de morter de calç, les restes de la qual encara son visibles en alguns punts. En les cantonades així com les diferents obertures, portes i finestres, hi ha carreus de pedra escairada ben treballats definint les arestes. La distribució de les obertures es força regular, a la planta baixa i centrat respecte la façana trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra. A l'esquerra hi ha un altre porta de característiques similars, amb un arc de descarrega de pedra a sobre. A la dreta hi ha una petita finestra i una mica més al sud n'hi ha un altre amb una reixa de ferro. Seguint el mateix eix de simetria i per sobre les tres grans obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres més a cada una de les plantes. Com a element distintiu a la façana, en el primer pis i a la dreta de la façana central hi ha una petita fornícula que va estar revestida amb rajols vidrats decorats, però ara nomes se'n conserven petits fragments i no hi ha cap estatueta o figura a l'interior. A redós de l'edifici principal hi ha altres construccions com una gran pallissa rectangular i també coberta a dues aigües a la banda sud. Aquesta pallissa és completament oberta a la façana sud, on s'observen restes de l'embigat i l'existència de dos pisos. A tocar d'aquesta pallissa hi ha altres petites edificacions, com magatzems. A l'est de l'edifici principals s'hi adossa un altre construcció, un gran magatzem, d'obra nova. Separat de l'edificació principal, al nord, hi ha un altre construcció independent formada per una sola nau amb coberta a dues aigües i parcialment ensulsida. Es una construcció de pedra amb una sola planta, però amb les mateixes característiques constructives que l'edifici principal. | 08055-29 | A nord est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió, d'aquí el seu nom. Al segle XVII està també documentada la Caseta de l'Antoja | 41.7648100,2.1620800 | 430350 | 4624003 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha una zona d'embassament d'aigua de la riera de Castellcir, embassament de Ca l'Antoja. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84998 | Cal Fantasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fantasia | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX | Coberta parcialment ensulsida. | Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert. | 08055-140 | Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol. | Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació. | 41.7440100,2.1428400 | 428728 | 4621710 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84893 | Mas La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-roca | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Reformada als segle XXI | Mas situat en una terrassa, composat d'un únic cos de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, façana principal orientada al nord i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra sense devastar disposada una al costat de l'altre formant filades regulars i tot lligat amb morter de calç. La porta principal es troba a la banda est de la façana i tant els brancals com la llinda estan formats per grans blocs de pedra. A la llinda sobre la porta s'hi pot llegir inscrita la data de 1831, relacionada segurament amb alguna de les reformes de l'edificació. A la dreta de la porta hi ha una finestra petita amb reixa de ferro forjat. A la mateixa façana i ja a la planta pis trobem una finestra sobre la porta amb un ampit de pedra i un petit òcul triangular de maó just per sobre la llinda. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha un altre de molt petita, i a la dreta un possible balcó actualment tapiat. A la façana oest, també hi ha diverses obertures delimitades per carreus rectangulars i escairats, tres a la planta baixa i dues a la planta pis, que tot i seguir certa simetria no són del tot regulars en disposició i dimensions. La casa té cinc xemeneies i un petit porxo de fusta encastat a la façana oest. Al sud de l'edifici principal hi ha dos construccions més i al nord una pallissa, tots ells de pedra i característiques similars. També hi ha una bassa-piscina a l'oest de totes les edificacions. A l'entorn dels principals edificis, i a tocar de la terrassa rocosa s'han observat algunes construccions de pedra, força arrasades que podrien haver estat magatzems o espais construïts aprofitant les irregularitats de la roca. | 08055-35 | Al nord est del nucli urbà principal, a ponent del Turó de Vilacís. | Sembla que està documentada des del segle XII, i que en algun moment va formar part del mas Tayadella. Un dels seus propietaris fou Josep Estrada, i apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676. Fonamentada a la roca viva, fet d'on segurament ve el seu nom. | 41.7572900,2.1550800 | 429760 | 4623174 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Actualment és un allotjament rural | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84911 | Antiga Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XVII | Algunes construcions en perill d'ensulsida | Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri. | 08055-53 | A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria. | 41.7600000,2.1603200 | 430199 | 4623471 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També inclou el Mas Tomàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||
| 84914 | Antiga parròquia de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-parroquia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XI | Hi ha alguns masos i elements abandonats i enrunats | La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna. | 08055-56 | A l'est del nucli urbà actual | La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu. | 41.7600600,2.1604800 | 430212 | 4623477 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||
| 84870 | Goigs a la Llaor de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-llaor-de-sant-andreu | Consultat a la base dels Amics dels Goigs. | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs a la llaor de Sant Andreu, titular de l'església de Castellcir'. L'edició que n'hem consultat és una còpia mecanografiada, de manera que està mancada d'elements habituals com gravats, ornaments, orles o corondells. El text, a dues columnes, consta de 9 estrofes i una tornada que, en la darrera repetició, canvia els 2 primers versos. Al peu, hi figura manuscrit 'Lletra: Mn. Sebastià Codina i Padrós'. No hi consta cap data. | 08055-12 | 41.7600500,2.1607100 | 430231 | 4623476 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Mn. Sebastià Codina i Padrós | Mn. Sebastià Codina i Padrós (Muntanyola, 1929), rector de Vacarisses, és un prolífic autor de goigs; en suma més d'un centenar. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||||||||
| 84866 | Castell de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellcir | Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979. 6. Revisada. Pladevall i Font, Antoni, dir.. Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. 1a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 460 p. Revisada. | XI | Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen d'una intervenció de consolidació. | El Castell de Castellcir s'alça al capdamunt d'una serra rocosa (amb orientació sud-oest/nord-est) que, tant per la seva forma allargada com pel perfil reentrant de la roca (més estreta a la base), li han conferit el nom popular de Castell de la Popa. L'accés al recinte es fa des del seu flanc orientat al nord-oest, on un camí enllosat mena cap a una gran escala de pedra que mor davant un gran portal amb arc de mig punt dovellat. Seguidament, s'accedeix a un espai distribuïdor que encara conserva íntegra la coberta amb volta de canó. A l'extrem oposat d'aquest distribuïdor hi ha 3 finestres (una d'elles tapiada) i, a banda i banda, sengles portes rematades amb arcs rebaixats que donen accés a la part sud-occidental i nord-oriental del castell. A la part sud-occidental del castell, just passat el distribuïdor inicial, hi ha un edifici del qual s'han perdut els forjats però que, juntament a la zona del distribuïdor, conserva evidències (caps de biga i rengles de finestres i festejadors) d'haver tingut planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. Dins la cantonada sud-oest d'aquest edifici es conserva un cup rectangular cobert amb volta de canó i revestit amb cairons de pedra. Ja fora d'aquest edifici, sortint-ne per una porta allindanada i sempre avançant cap al sud-oest, s'accedeix a un espai obert amb restes de mur i un cos avançat a un nivell inferior. Des de l'espai distribuïdor inicial cap al nord-est hi ha un seguit d'àmbits parcialment arrasats però que degueren tenir almenys planta baixa i primer pis. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha l'església castral de de Sant Martí de la Roca, d'origen romànic, amb una senzilla planta rectangular (possiblement fruit de les reformes del segle XVI) i coberta de volta de canó. A més de l'interior totalment buit, l'espoli de les amples dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada (que, segons sembla, van ser muntades en una casa de Mura) han causat danys a la façana meridional i a la coberta. | 08055-8 | Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa | El primer esment documental del castell data de l'any 1014, quan 'Castellcirvio' apareix a la documentació de Sant Benet de Bages. Posteriorment, n'apareixeran les variants Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi. L'origen del castell rau en el control de la vall del Tenes. Si bé el domini del castell pertanyia al Casal de Barcelona, ja des del segle XI fins el XIV se n'ocupaven, com a feudataris, els Castellcir. El seu llinatge s'extingí amb la Pesta Negra, l'any 1348, i el domini passà successivament per les mans dels Planella i dels marquesos de Castellbell. Un fet històric ressenyable fou l'atac del castell per part del rei Jaume II l'any 1294, degut als abusos comesos per Gilabert de Castellcir. | 41.7739200,2.1765800 | 431565 | 4625003 | 1014 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També rep el nom popular de Castell de la Popa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | ||||||
| 84878 | Les bruixes de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-marfa | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 91. | En Piu, un masover ajudant del rector, era capaç de conjurar les bruixes tot llegint un gran llibre envoltat d'espelmes. Les bruixes, amb els seus encanteris, immobilitzaven els bous de la Datzira per perjudicar-los. Enxampat pels de la Datzira, en Piu va salvar la vida gràcies a la intervenció de la força pública. | 08055-20 | Castell de Marfà | 41.7792700,2.0689000 | 422622 | 4625688 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84878-foto-08055-20-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 | |||||||||||
| 84877 | Els llops i el Mas Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-llops-i-el-mas-giol | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 87. | Una història transmesa oralment entre generacions del Mas Giol explica que, segles enrere, la Sauva Negra estava habitada per llops, senglars i óssos. En una ocasió, una dona que havia sortit a buscar aigua tot deixant el seu nadó al bressol ja no el va trobar en tornar, ja que un llop l'havia devorat. | 08055-19 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84877-foto-08055-19-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc