Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84861 | Aplec de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pasqua | La Parròquia de Castellcir organitza tradicionalment un aplec sardanista la tarda del dilluns de Pasqua, amb l'acompanyament musical d'una cobla. Habitualment es fa a la Plaça de l'Abat Escarré, al nucli urbà, tot i que en cas de pluja es trasllada al Casal, que és just al costat. A les pauses entre sardanes es rifen mones i pernils. | 08055-3 | Plaça de l'Abat Escarré | 41.7603600,2.1514900 | 429465 | 4623518 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Des de 2016 l'aplec se celebra dins el marc dels actes de la fira Agronatura, a la producció agrària cerealista, farratgera, hortícola, de planta ornamental, ramadera i forestal, amb parades de productes agroalimentaris, mostra de maquinària i activitats lúdiques i de cultura popular (cercavila de gegants i ballada d'esbarts). | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84862 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-47 | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Castellcir conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Castellcir i el fons privat de l'entitat entitat urbanística Guiteras-Torredes. Així mateix, com a col·lecció conserva un fons d'hemeroteca. El fons de l'Ajuntament de Castellcir abasta el període de 1847-2014). Consta de 2038 unitats de descripció i 73,5 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: 1. Administració general (1854-2014). 2. Hisenda (1847-2012). 3. Proveïments (1941-2010). 4. Serveis Socials (1921-2011). 5. Sanitat (1919-2010). 6. Obres i Urbanisme (1921-2011). 7. Seguretat Pública (1954). 8. Serveis militars (1857-1997). 9. Població (1898-1997). 10. Eleccions (1866-2011). 11. Ensenyament (1892-2010). 12. Cultura (1983-2010). 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1925-1995). El fons del Jutjat de Pau de Castellcir abasta el període de 1845-1976). Consta de 34 unitats de descripció i 0,69 m l de documentació inventariada, tota en suport paper. Està classificat en els següents apartats: 1. Matèria civil (1902-1960). 2. Matèria penal (1845-1957). 3. Matèria governativa (1926-1927). 4. Administració interna (1859-1966). 5. Registre civil (1873-1976). El fons de l'entitat urbanística Guiteras-Torredes abasta el període de 2005-2009), i ocupa 0,23 m l de documentació inventariada. | 08055-4 | Plaça de l'Era, 5 | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Observacions: El Servei d'Arxiu Municipal de Castellcir forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 84869 | Domus de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-santa-coloma | PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20). | XII-XIV | Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació | Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol. | 08055-11 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma. | 41.7934600,2.1666700 | 430763 | 4627180 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 84870 | Goigs a la Llaor de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-llaor-de-sant-andreu | Consultat a la base dels Amics dels Goigs. | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs a la llaor de Sant Andreu, titular de l'església de Castellcir'. L'edició que n'hem consultat és una còpia mecanografiada, de manera que està mancada d'elements habituals com gravats, ornaments, orles o corondells. El text, a dues columnes, consta de 9 estrofes i una tornada que, en la darrera repetició, canvia els 2 primers versos. Al peu, hi figura manuscrit 'Lletra: Mn. Sebastià Codina i Padrós'. No hi consta cap data. | 08055-12 | 41.7600500,2.1607100 | 430231 | 4623476 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Mn. Sebastià Codina i Padrós | Mn. Sebastià Codina i Padrós (Muntanyola, 1929), rector de Vacarisses, és un prolífic autor de goigs; en suma més d'un centenar. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84875 | Sant Antoni de Pàdua al roure del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua-al-roure-del-giol | http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneixeu-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/moianes/roure-giol/am4205501_Roure_Giol.pdf | XXI | L'any 1231, arriba a Pàdua la notícia que el pare d'Antoni havia estat condemnat a mort per l'assassinat d'un comerciant ric. L'arcàngel Sant Miquel apressa a Antoni a marxar a Coïmbra a socórrer el seu pare, tasca que li facilita proporcionant-li un cavall amb ales de cigne. En el seu camí cap a Portugal, el sant només parà a descansar al roure del Giol, on obrà diversos miracles. El final del periple acaba quan, ja a Coïmbra, Antoni ressuscita momentàniament el mercader assassinat, que exculpa al seu pare del crim. | 08055-17 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Sant Antoni de Pàdua fou un predicador portuguès adscrit a l'orde dels franciscans la tasca del qual es desenvolupà especialment al nord d'Itàlia i a França. Morí a Pàdua el 13 de juny de 1231, 2 mesos després de la data en la qual se situa el relat. | 41.7946600,2.1680200 | 430876 | 4627312 | 2005 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Ibàñez Olivares | Aquesta història és citada com a llegenda en vàries pàgines de consulta pública, si bé no n'hem trobat cap referència o antecedent prèvia al relat d'Antoni Ibàñez Olivares, de 2005. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84876 | Llegenda del senyor de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-de-castellcir | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 83. DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 208. | XVII | El senyor de Castellcir, en litigi amb el rector de la parròquia perquè li recriminava la seva conducta, li disparà una fletxa amb la seva ballesta del seu castell estant fins l'església on l'altre deia missa, matant-lo a l'acte. Penedit pel que havia fet, el senyor va pelegrinar a Roma, on el Papa el va absoldre a canvi que construís el seu terme una església com la de Sant Jaume, però en un lloc no visible des del castell. Aquesta nova església seria la de Sant Andreu de Castellcir. Una altra versió de la llegenda especifica que el càstig al senyor de Castellcir va consistir en fer-lo anar mig nu a cadascuna de les esglésies on hagués comès els seus crims per confessar-se públicament, havent de construir posteriorment nous temples. | 08055-18 | Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa | Aquesta llegenda podria ésser el ressò d'uns fets reals. L'any 1299, Gilabert de Castellcir va ser excomunicat per haver mort un canonge de Vic i un altre clergue. Sense que se'n coneguin més detalls dels fets, es poden emmarcar en el context d'enfrontaments entre els Montcada i els Castellcir contra el Bisbat de Vic. | 41.7739200,2.1765800 | 431565 | 4625003 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84897 | Alzines de la Caseta del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-caseta-del-giol | Conjunt de 12 alzines de grans dimensions situades al redós de la Caseta del Giol i el parc de la Quintana. A l'entrada de la Caseta, hi ha un parell d'alzines força grans amb de més de 13 m i alçades entorn els 10 m. A banda d'aquestes al sud est de la Caseta n'hi ha d'altres, també de dimensions importats. Aquests espècimens són el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. | 08055-39 | A l'est de l'avinguda de Santa Coloma, a la Caseta del Giol. | 41.7635200,2.1486000 | 429228 | 4623871 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84897-foto-08055-39-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Al POUM de Castellcir són denominades 'Arbres d'interès a l'Avinguda Santa Coloma', i protegides com a BCIL. L'Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08) les considera DL (arbreda d'interès local). | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 84903 | Creu de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-coloma-sasserra | XIX | Creu de pedra la grada de la qual està formada per dos graons, l'inferior té 8 blocs, la junta entre els quals coincideix amb els angles de l'octògon. El segon graó està format per quatre blocs de pedra, amb dues cares cada un, per tant els seus angles també mantenint la planta octogonal. El plint es un únic bloc de pedra, també de vuit cares, però motllurat a la part superior. El fust també té vuit cares, definides per vuit cordons, sobre els quals hi ha encastada la creu de ferro forjat. El fust presenta una reparació en una de les seves cares. | 08055-45 | Al conjunt de Santa Coloma Sasserra | 41.7948500,2.1682100 | 430892 | 4627333 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84905 | Sant Andreu. Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-festa-major-dhivern | La festa major d'hivern se celebra l'últim cap de setmana de novembre, i es coneix com la festa de Sant Andreu. Es programen diverses activitats, bona part d'elles al nucli urbà principal, però també es realitza una missa mb goigs a Sant Andreu, a banda d'una xocolatada popular en aquell recinte. | 08055-47 | En tot el municipi | Festa Major en honor a Sant Andreu. La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual | 41.7605200,2.1499600 | 429338 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84906 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-16 | La festa major d'estiu se celebra el segon cap de setmana d'agost, però des de l'any 2018, l'últim dissabte de juny enceta els actes amb la Nit Jove. La festa major esta plena d'activitats durant cinc dies, que se situen principalment al nucli urbà principal, però també per tot el municipi. Hi ha competicions, curses, caminades, jocs infantils, cinema a la fresca, cercavila de gegants, concerts, correfoc, etc. | 08055-48 | En tot el municipi | Festa major en honor a Santa Maria. A l'actual nucli urbà, l'església està consagrada a Santa Maria, i a l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. | 41.7605200,2.1499600 | 429338 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84918 | Riera de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castellcir | ADDD (2006) Estudi d'Impacte Ambiental Projecte modificat embassament de regulació Riera de Castellcir (2006). Àrea de coneixement i recerca. Memòria numero 6569. AADD (2007) Memòria d'intervenció arqueològica a l'embassament de regulació de la riera de Castellcir. Servei d'Arqueologia. Mem. Numero 6937 | Parcialment cobert pre l'aigua | Segons es desprèn de la fitxa de l'Inventaria de Patrimoni arqueològic el jaciment, parcialment cobert per l'aigua, consta d'una vuitantena de retalls excavats a la roca d'entre 0.10 i 0.20 m i una fondària entre 0.6 i 0.05 m. Els forats es poden agrupar en quatre conjunts segons la seva distribució, que permeten intuir dues alineacions paral·leles al curs de la llera, i dues mes perpendiculars a ella. La seva funcionalitat no és del tot clara, i es plantegen tres hipòtesis diferents: Fonamentacions de dues passeres o ponts o que les alineacions dels extrems poguessin ser per embarcadors L'altre opció es que estiguessin vinculats a la construcció d'estacades que protegien la riba del embats de l'aigua i a més farien obligatori el pas pels ponts tant de persones, bestiar, etc. Aquesta practica documentada durant l'edat mitjana, podria estar relacionada amb la parròquia de Sant Andreu, molt a prop del jaciment. L'ultima de les hipòtesis proporcionades estaria en relació amb estructures hidràuliques antigues per retenir les aigües, regar, glasar,etc. Tot i que l'excavació no aporta datació concloent per la seva datació, les característiques de les estructures, així com la presencia de l'església de Sant Andreu molt a propi i diversos mesos d'origen medieval, suggeririen una datació per aquest jaciment durant aquest període històric. | 08055-60 | Riera de Castellcir, al nord de la bassa petita | Jaciment localitzat el 2006 amb motiu d ela prospecció arqueològica superficial realitzada en el marc de l'elaboració de l'Estudi d'impacte ambiental del “Projecte modificat d'embassament de regulació a la Riera de Castellcir”. En resultat a aquesta localització, es realitzà una intervenció arqueològica l'any 2007. El fet que el jaciment es trobi parcialment submergit en dificulta la seva observació, de fet durant la revisió de la carta arqueològica del 2016 només era parcialment visible. A la llera de la riera, i a tocar del molí del Bosc, 800 m més al sud del jaciment hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars, potser podrien estar relacionats. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zo | 41.7615200,2.1596200 | 430142 | 4623640 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84935 | Paratge a l'entorn del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-a-lentorn-del-moli-nou | Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni. | 08055-77 | A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir. | 41.7486400,2.1594900 | 430117 | 4622210 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84946 | La Closella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closella | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España: Barcelona. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona: [s.n.]; Impremta de la Casa de la Caritat, 1923. Separata de: Quaderns d'Estudi, vol. XV, núm. 57. PERICOT GARCIA, L. La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1925. PERICOT GARCIA, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 31). | Monument funerari calcolític consistent en una cista rectangular tancada, amb orientació nord-est/sud-oest, envoltada per un túmul. Se'n conserven cinc lloses, essent els ortostats laterals els més alts en comparació amb els dels costats curts. No se'n conserva la llosa de coberta. Entre els materials que s'hi localitzaren hi ha 7 peces dentals i 4 molars. | 08055-88 | Serrat dels Llamps | Fou excavat a la dècada de 1940, amb una segona intervenció realitzada l'any 1958 que no donà nous resultats, però que en permeté la documentació. | 41.7723900,2.0606300 | 421927 | 4624932 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominat la Clusella o la Crusella. No s'hi va poder accedir, donat que la parcel·la estava tancada per a la custòdia de bestiar. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84947 | Balma del Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moli-den-brotons | Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya. | Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons. | 08055-89 | A l'est de la Tosca | El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints. | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84947-foto-08055-89-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 84948 | Cova de la Font de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-la-tosca | L'entorn està degradat. | Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà. | 08055-90 | Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà | 41.7789700,2.0763600 | 423242 | 4625648 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84960 | PEIN el Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-el-moianes-i-la-riera-de-muntanyola | L'espai protegit amb la denominació de 'el Moianès i la Riera de Muntanyola' s'estén per 6 dels municipis del Moianès més Avinyó (Bages) i Muntanyola (Osona). Pel que fa a Castellcir, ocupa els 2/3 septentrionals de l'antic terme de Marfà i una estreta franja al nord de la resta del terme de Castellcir. En total, ocupen 842,25 ha, que corresponen a un 24,64% del terme municipal. Els trets més característics d'aquest espai provenen de la superposició de la realitat pròpia de l'àrea humida del nord-est de Catalunya amb elements submediterranis. Conté una bona representació de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. El medi físic està marcat pels relleus ondulats de composició calcària i margosa; fins i tot amb punts d'interès geològic, com ara el sistema càrstic que afavoreix l'aparició de coves. En són característiques les rieres sobre lloses calcàries, pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani. La flora i la vegetació predominant és de caràcter submediterrani. Hi predominen les rouredes seques de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), si bé s'hi barregen o fins i tot han estat desplaçades per pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris). Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantigini- Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents al conjunt de la zona forestal, substituïts en gran part per extenses garrigues. S'hi conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades. A nivell faunístic, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu i geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d'interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i una àrea de campeig per a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada, se'n pot ressenyar la gran diversitat de lepidòpters i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; dels heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; entre els mol·luscs destaquen espècies xeròfiles com l'endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d'interès com l'escanyapolls (Lucanus cervus) i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae. A les rieres i torrents que conserven diversos trams en bon estat de conservació, cal ressenyar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus com el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). No obstant, hi ha presència d'espècies invasores com el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) Les masses forestals han estat transformades o substituïdes en alguns sectors per conreus, creant un mosaic d'usos. Hi ha aprofitament silvícola, ramader, agrícola i usos recreatius. Els impactes als quals s'exposa el territori són els processos d'erosió i degradació com a conseqüència de les diferents activitats antròpiques. | 08055-102 | 2/3 nord de l'antic terme de Marfà i franja nord de la resta del terme de Castellcir | 41.7759700,2.0667100 | 422436 | 4625324 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84960-foto-08055-102-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84967 | Dolmen del Trompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-trompo | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). | Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic | Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia. | 08055-109 | Al bosc mitger | 41.7690800,2.0465100 | 420749 | 4624577 | 08055 | Castellcir | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 84970 | Pinassa de les tres besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-les-tres-besses | XIX | Exemplar de Pinus nigra declarat arbre singular. Té una alçada aproximada de 20 metres i fa 3,60 metres de corda (perímetre del tronc a una altura aproximada d'1,5 metres). El seu tret més característic (i que li dóna nom) és que el tronc es divideix en tres besses, originant sengles capçades. | 08055-112 | Sot dels Llamps | 41.7694000,2.0627200 | 422097 | 4624598 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84970-foto-08055-112-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada Pinassa de la Clusella. AL (arbre d'interès local) Ordre MAH 228/2005.05.02 (DOGC 4393, 2005.05.27) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84974 | Balma del Torrent d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-torrent-desplugues | Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram. | 08055-116 | Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà | 41.7660300,2.1559900 | 429845 | 4624144 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||||
| 84975 | Balmes i cova de Roques Sitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes | Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle. | 08055-117 | Serra de les Roques Sitjanes | 41.7648100,2.1686500 | 430896 | 4623998 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
| 84976 | Avenc de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castellcir | Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià. | Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 08055-118 | Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir | 41.7721500,2.1743100 | 431375 | 4624808 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84976-foto-08055-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84977 | Balma de la Clusella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-clusella | Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre). | 08055-119 | Al sud de la Clusella | 41.7639700,2.0560400 | 421535 | 4624001 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84979 | Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sauva-negra | L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes. | 08055-121 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||||
| 84980 | Faigs de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-la-sauva-negra | La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local. | 08055-122 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||||
| 84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||||
| 84983 | Alzina de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puigdomenec | L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local. | 08055-125 | Just a ponent de Can Puigdomènec | 41.7357200,2.1523100 | 429506 | 4620781 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84984 | Pi bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-besso | Gran exemplar de pinassa (Pinus nigra) situat al peu d'un dels camins que van des de Castellcir cap al Castell de Castellcir. Fa uns 15 m d'alçada, i és entorn als dos metres que el tronc es bifurca en dues besses, que li donen el nom. La capçada, poc frondosa, fa uns 8 m de diàmetre. | 08055-126 | Al nord de la serra de les Roques Sitjanes | 41.7698200,2.1687900 | 430913 | 4624554 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84984-foto-08055-126-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84985 | Cau del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-del-llop | Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda | 08055-127 | A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes | 41.7575000,2.1633000 | 430444 | 4623191 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84986 | Pinassa de la Vall Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-la-vall-jussana | Gran espècimen de pinassa (Pinus nigra) amb una alçària que supera els 20 m, amb un volt del canó de 2,2 m i una amplada mitjana de capçada de 10 m. Aquestes dimensions, no obstant, no s'aprecien en la distància curta degut a la densitat del bosc on es troba. | 08055-128 | A llevant del Camp de la Bauma | 41.7504400,2.1449900 | 428914 | 4622422 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84986-foto-08055-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84995 | Boixos de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-de-puigdomenec | Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens. | 08055-137 | Al nord-est de Can Puigdomènec | 41.7359900,2.1547100 | 429706 | 4620809 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||||
| 84997 | Roure gros del pla parcial Guiteras-Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-pla-parcial-guiteras-torrelles | Exemplar de roure (Quercus pubescens) amb una alçària d'uns 12 m i una amplada mitjana de capçada de 14 m. El desenvolupament urbanístic en la zona on es troba al llarg dels darrers anys no n'ha compromès la conservació, ja que s'ha integrat al marge d'un vial peatonal formant una petita placeta amb bancs. | 08055-139 | Passatge del Grony | 41.7576500,2.1495400 | 429300 | 4623218 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
| 84896 | Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ras-0 | Reformada al segle XXI | Construcció d'un cos de planta quadrada amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra on encara s'observen algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, com la del primer pis de la façana de ponent. Tanmateix l'edifici ha estats sotmès a una important reforma, que tot i que guarda l'estètica, obertures i planta original l'ha adaptat a les necessitats actuals. Al voltant del cos principal hi ha una tarima elevada que s'hi adossa. A redós d'aquest cos principal hi ha altres construccions de construcció moderna. | 08055-38 | A l'est del nucli principal, entre el carrer de Sant Andreu i el Torrent del Rossinyol. | 41.7626400,2.1519600 | 429507 | 4623770 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84896-foto-08055-38-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Finca envoltada d'una tanca, no s'hi pot accedir. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 84900 | Placa Miquel Castanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-miquel-castanys | XXI | Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat a al zona enjardinada a l'est del temple. La placa està col·locada a la part superior i s'hi pot llegir 'No ens manqui valentia per estimar la Pàtria: Déu ha creat els pobles. Miquel Castanys i Saniol. 1991' | 08055-42 | A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu. | 41.7602200,2.1608600 | 430244 | 4623495 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84900-foto-08055-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
| 84937 | Festa parroquial de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-parroquial-de-santa-coloma-sasserra | L'Aplec té lloc cada tercer diumenge de Juliol, al prat existent entre l'església, la rectoria i el Roure del Giol. Es basa en intercanviar coneixements culturals, donant la possibilitat d'aprendre balls tradicionals, així com cançons i altres elements culturals. Al vespres a més, es pot gaudir d'un audició de sardanes i danses populars a càrrec de la Cobla Canigó.També es mostraran cançons de vespres i jocs de nit típics. Durant l'aplec, a més, es rifen pernils, coques i llonganisses. | 08055-79 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra / extrem nord-est del terme | Aplec dedicat a Santa Coloma, ja que cada any hi té lloc la tradicional trobada de Santes Colomes. L'any 2008, amb motiu de l'aplec, s'hi va presentar la geganta Coloma. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84937-foto-08055-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
| 84987 | Poua del Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-saiolic | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Molta vegetació a la zona i no s'ha pogut localtizar. | Construcció segurament cilíndrica i parcialment soterrada amb una cúpula com a coberta. Cal pensar que seguiria les característiques pròpies d'aquest tipus de construccions. | 08055-129 | A Marfà, a tocar del Torrent de la Fabrèga, proper al mas Saiolic | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi | 41.7778500,2.0898600 | 424362 | 4625512 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No localitzada. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84993 | Barraca 1 de la Baga del Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-xei | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Ensulsida. | Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp | 08055-135 | A Marfà, al sud de la Quintana del Xei | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,, | 41.7769000,2.0513200 | 421158 | 4625441 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84865 | Can Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sants | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Conjunt de construccions entre les quals destaca un cos principal de planta rectangular i coberta a dues aigües, que consta de planta baixa, primer pis i pis sota coberta (d'alçada plena sota la carena i més limitada sota els caients de la teulada). Si bé hi ha obertures per totes les façanes (fet que posa de manifest que aquest cos va ser exempt), les principals s'encaren al sud. Llevat de la porta, resolta amb arc de mig punt de grans dovelles, la resta són allindanades. A la llinda de la finestra del primer pis situada sobre la porta hi consta la inscripció '1683 / ISIDRO SANTS', repartida a banda i banda d'un monograma IHS en relleu. A la llinda d'un balcó també al primer pis hi ha inscrita la data 1777, que deu correspondre a una reforma. Al cos principal s'hi adossaren diversos volums menors, que actuen com una extensió del mateix. Com la part original, estan alçats en maçoneria i acabats amb arrebossat de calç. En canvi, als laterals oest i sud hi ha un seguit de coberts d'entitat menor que, en forma de lletra C, creen un pati interior. | 08055-7 | Entre la Costa del Molar i la Riera de Castellcir | La casa és esmentada l'any 1666 i a la consueta de 1769 | 41.7537400,2.1576700 | 429972 | 4622778 | 1683 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84882 | Mas el Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-giol | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XVI-XVII | Algunes parts del mas mostren indicis de deteriorament | Gran casal format a partir d'un primer cos de planta rectangular (orientat est-oest), amb planta baixa i dos pisos, a la façana sud del qual s'adossaren dos cossos menors en perpendicular. En tots els casos, l'aparell constructiu és maçoneria amb arrebossat de morter. La coberta de cadascun dels cossos és a dues aigües. Les obertures de l'edifici mostren notables retocs, refaccions o substitucions, essent les més antigues i ressenyables les de la façana oest: hi ha tres llindes rebaixades tot formant falsos arcs conopials i mixtilinis i amb rosetes en relleu. | 08055-24 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Mas el Giol fou la residència de la família dels Santa Coloma a partir dels segles XVI i XVII. Entre els segles XII i XIV ho havia estat l'antiga Domus situada en un turó proper, de la qual s'extragueren pedres per al nou edifici. | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84887 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja-0 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Edifici d'un sol cos amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a ponent. Correspon a una construcció feta de maçoneria amb pedres sense devastar col·locades de forma regular formant filades tot lligat amb morter de calç. De fet en algun moment l'edifici va estar completament arrebossat de morter de calç, les restes de la qual encara son visibles en alguns punts. En les cantonades així com les diferents obertures, portes i finestres, hi ha carreus de pedra escairada ben treballats definint les arestes. La distribució de les obertures es força regular, a la planta baixa i centrat respecte la façana trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra. A l'esquerra hi ha un altre porta de característiques similars, amb un arc de descarrega de pedra a sobre. A la dreta hi ha una petita finestra i una mica més al sud n'hi ha un altre amb una reixa de ferro. Seguint el mateix eix de simetria i per sobre les tres grans obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres més a cada una de les plantes. Com a element distintiu a la façana, en el primer pis i a la dreta de la façana central hi ha una petita fornícula que va estar revestida amb rajols vidrats decorats, però ara nomes se'n conserven petits fragments i no hi ha cap estatueta o figura a l'interior. A redós de l'edifici principal hi ha altres construccions com una gran pallissa rectangular i també coberta a dues aigües a la banda sud. Aquesta pallissa és completament oberta a la façana sud, on s'observen restes de l'embigat i l'existència de dos pisos. A tocar d'aquesta pallissa hi ha altres petites edificacions, com magatzems. A l'est de l'edifici principals s'hi adossa un altre construcció, un gran magatzem, d'obra nova. Separat de l'edificació principal, al nord, hi ha un altre construcció independent formada per una sola nau amb coberta a dues aigües i parcialment ensulsida. Es una construcció de pedra amb una sola planta, però amb les mateixes característiques constructives que l'edifici principal. | 08055-29 | A nord est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió, d'aquí el seu nom. Al segle XVII està també documentada la Caseta de l'Antoja | 41.7648100,2.1620800 | 430350 | 4624003 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha una zona d'embassament d'aigua de la riera de Castellcir, embassament de Ca l'Antoja. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84888 | Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-0 | GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. | XVIII | Edifici format per tres cossos, amb planta baixa i primer pis amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a sud. El cos principal, lleugerament més alt que la resta, és troba al centre de la construcció, té planta rectangular i està cobert a una vessant. Adossat al nord hi ha un cos de planta rectangular i al sud un porxo, ambdós coberts a dues aigües. Tota la construcció és de pedra sense devastar col·locada formant filades regulars tot lligat amb morter de calç, s'observa que ha estat restaurada recentment. L'entrada principal es troba a la banda meridional, on hi ha la porta d'entrada delimitada per grans brancals i llinda de pedra. A al llinda hi ha gravada una de creu amb els extrems arrodonits i al data 1777 al seu interior. A banda de la porta, a la planta baixa hi ha una petita finestra a l'esquerra, per sobre la qual s'adossa la coberta del porxo. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua adossat a la façana. Les obertures del primer pis, dues finestres definides per carreus ben treballats, segueixen els mateix eix de simetria, és a dir just per sobre la porta i finestra de la planta baixa. La façana est també té quatre obertures, dues per planta totes elles definides per carreus ben escairats. El cos nord segueix les mateixes característiques constructives que la resta, presenta dues finestrers petites, tipus espitlleres a la planta baixa, i dues finestres més, una mica més grans a la part superior. A la façana nord d'aquesta construcció s'observa una clara lineal constructiva que indicaria que es va aixecar en dos moments, essent possiblement la banda est de construcció posterior, adossant-se a la primera. A priori doncs sembla que en origen hi haurà una construcció formada pel cos central i la part oest del cos nord. Amb posterioritat el cos nord s'amplia vers l'est i s'afegí el porxo a la banda sud. El mas llinda a l'est amb un dels embassaments de la riera de Castellcir, i es a tocar del Camí de Sant Andre i el Camí del Moli del Mig del Bosc. Des de cal Joanet es veu el conjunt de Sant Andreu de Castellcir. | 08055-30 | A llevant del nucli principal a l'oest de Sant Andreu de, nomes separats per la riera de Castellcir. | Casa de la parròquia de Sant Andreu. | 41.7601700,2.1585200 | 430049 | 4623491 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Està a l'oest de la Bassa petita de la Riera de Castellcir. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84889 | Cal Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quirze-0 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Quasi completament ensulsida. | Restes parcialment ensorrades d'un antic mas de planta rectangular fet amb pedres sense devastar col·locades formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les obertures i les cantonades de l'edifici, sembla que estaven definides per carreus escairats definint les arestes. La part millor conservada és la façana oest, el que permet intuir que est tractaria d'un edifici composat de planta baixa i dos pisos. De la resta de l'edifici en queda molt poc dempeus i no es conserva cap tipus de coberta. | 08055-31 | A llevant del carrer del nucli principal i al sud dels masos de Cal Jaumet i Cal Quirze. | Casa de la parròquia de Sant Andreu | 41.7599700,2.1574100 | 429957 | 4623470 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Ser veis Culturals) | El seu estat de ruïna la converteix en un jaciment arqueològic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84892 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-8 | <p>DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques</p> | XVIII | <p>Edificació de dos cossos amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant. Està feta amb pedres sense devastar disposades formant filades regulars tot lligat amb abundant morter de calç que en alguns punts, cobreix completament el parament de pedra. L'edifici principal és a la banda est, mentre que el segon, de menors dimensions, s'adossa a primer pel cantó oest, definint una planta en forma de L invertida per l'edifici. El cos principal, és de planta rectangular i a la façana principal, orientada a l'oest, trobem una petita porta rectangular definida per carreus i coronada amb arc de mig punt fet de pedra. Al primer pis hi ha dues petites finestres també definides per carreus de pedra escairada. A la façana nord nomes hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a la façana est n'hi ha tres, dues a la planta baixa i una a la planta pis, totes de diferents dimensions però delimitades per carreus en tots els casos. A la façana sud és on hi ha més obertures, fins a cinc, tres a la planta baixa i una a la planta pis. Adossat a la façana principal hi ha un mur de contenció fet e pedra, que delimita el camí que hi passa per la banda nord. Entre aquest mur de contenció i la porta d'entrada hi ha un banda de pedra a l'esquerra, i adossat al cos oest una petita zona pavimentada a mode de mirador. Al nord de l'edifici principal hi ha un altre construcció, també de pedra. Desconeixem però si és del mateix moment o és una edificació posterior. El que si s'ha palesat és la intenció de deixar preparat l'edifici principal per futures ampliacions. A la façana nord de hi ha diversos blocs de pedra de grans dimensions que sobresurten a l'alçada de les cantonades, de la línia de façana. Aquests blocs de pedra haurien servit per lligar i encavalcar la construcció d'un nou cos en direcció nord. Per davant del mas hi passa les restes dels camí de Sant Andreu que també passava per Can Sants, actualment tallant al transit de vehicles.</p> | 08055-34 | : Al sud est del nucli urbà principal, al nord ide la riera de Castellcir i el Molí del Bosc. | <p>Casa de la parròquia de Sant Andreu, que sembla que està documentada des del segle XIII i que en algun moment formà part dels dominis del mas Sans. Tot l'edifici està construït sobre la codina, és a dir un aflorament rocós nu sense un claps de vegetació, que segurament va donar nom a l'edificació. Apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676.</p> | 41.7574500,2.1569000 | 429912 | 4623190 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-15 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84921 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-9 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Gran edificació amb diversos cossos i dependències annexes. En línies generals correspon a una construcció feta amb mur de maçoneria, on portes i finestres estan definides per carreus ben escairats. Les cantonades dels diferents cossos també presenten grans blocs de pedra, el que ajuda a resseguir el seu creixement constructiu. Actualment tota l'edificació conserva restes d'un arrebossat blanc, que es manté de manera molt desigual. La construcció principal i més antiga correspondria a un edifici de planta rectangular amb coberta a un vessant, planta baixa, pis i golfes, orientat a sud on hi hauria l'entrada principal. La porta és adovellada, amb la singularitat que la dovella central està composta per dos blocs. Just per sobre la porta hi ha una petita finestra quadrangular. A l'est d'aquesta obertura, i a la mateixa planta, se n'intueixen dues més, ambdues tapiades, una de les quals podria ser una espitllera. A l'oest d'aquest cos, n'hi ha un altre de petites dimensions i de dos pisos en el que destaca un balcó a la planta pis i una gran arcada de pedra, amb arc de mig punt a la planta baixa. Adossat a aquest cos pel sud, i tapiant parcialment la porta principal hi ha un altra edificació de planta quadrangular i coberta a una vessant. S'hi accedia per l'est, de fet, a la planta baixa hi ha una porta rectangular, definida amb blocs de pedra, actualment tapiada. Just per sobre, es veu una finestra quadrangular, també definida per grans blocs de pedra i una galeria amb arc de mig punt orientada a sud. Encara adossat a aquest primer cos, però per la banda nord, hi ha un altre cos de planta quadrangular en el que destaca una galeria amb una gran obertura amb arc de mig punt al pis superior. Per últim i adossat per l'est a cos principal en trobem un altre, de majors dimensions i planta rectangular amb coberta a doble vessant. Segons es desprèn dels blocs de pedra de les cantonades, hauria crescut en sentit oest a partir de dos cossos adossats un a l'altre. Està format per planta baixa, pis i golfes, té totes les obertures de forma rectangular i delimitades per carreus ben escairats. La seva distribució és simètrica, la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular amb arc rebaixat a la part superior i una finestra. Per sobre d'aquests i de manera idèntica a cada una de les plantes hi ha dues obertures més. L'únic element que trenca aquesta simetria és una petita obertura, a tocar de la porta principal. A l'alçada del primer pis, entre les finestres hi ha la imatge d'un sant, feta amb rajoles, que fa l'acció de sembrar. A l'oest encara hi trobem altres cossos adossats, de menor alçada, alguns d'ells de construcció força moderna, ja que presenten cobertes metàl·liques. A l'entorn immediat de la construcció principal hi ha una bassa d'aigua, un pou així com nombroses pallisses i magatzems, molts d'ells fets de pedra. | 08055-63 | Al nord-est del nucli urbà a l'oest de la riera de Fonts Calents. | Apareix a la documentació des d'inicis del segle XV. | 41.7797000,2.1364000 | 428232 | 4625677 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
| 84924 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-3 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). | XX | Hi ha un habitatge construit just a sobre. | Edifici de planta de planta quadrangular d'un sol cos fet amb murs de maçoneria, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant. L'entrada a l'edifici es per l'oest on s'observa una porta rectangular, sobre la qual i ja al primer pis hi ha tres finestres quadrades. En les parets nord i sud les obertures tenen les mateixes característiques però de tres, passen a dos. A les golfes només s'observa una finestra per façana. Damunt les restes del vell molí hi ha actualment una casa edificada durant el segle XX, que son les restes actualment visibles. Tot i així sembla es versemblant intuir que l'aigua entrava al moli per la banda est del mateix, que es troba a tocar de la riera de Fonts Calents. Una mica més al nord, hi ha la font del Molí Vell, i al sud, i també en el curs de la riera, hi ha el molí Nou i la font i poua de glaç de la Vinyota. | 08055-66 | A l'oest del nucli urbà, a l'est del camí d'Esplugues i al sud e la Font del molí vell. | Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. | 41.7658500,2.1329900 | 427933 | 4624143 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com Molí d'Esplugues.Durant la visita no es va accedir a l'interior, amb el que es desconeix si es conserven restes del molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84931 | Pou de glaç de Can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-vilardell | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida | Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures. | 08055-73 | A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7459900,2.1595100 | 430116 | 4621916 | 08055 | Castellcir | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84932 | Capella de la Concepció de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-concepcio-de-maria | XVII | Capella d'una sola nau amb planta rectangular i coberta de teula àrab a dos vessants i absis pla. Té un petit campanar d'espadanya, molt senzill, fet de maons i coronament triangular, amb una petita campana. La construcció és aixecada a partir de murs de maçoneria, que actualment es troben completament arrebossats i pintats de blanc excepte a la façana posterior. La porta d'accés es troba a l'oest, és rectangular i està definida per blocs de pedra perfectament escairats. En destaca la llinda monolítica, amb una inscripció 'Capella intitulada Nostra Sra. de la Concepció feta fer per lo molt Ravarent Joseph Bosch, rector de Sant Llorenç d'Hortons, Bisbat de Barcelona 1674' Sobre la llinda hi ha una petita finestra rectangular delimitada per blocs de pedra carejada. L'església està construïda sobre la roca i per tant es troba lleugerament elevada del nivell de circulació. Per accedir-hi, hi ha una escala amb set graons amb barana d'obra a banda i banda. La porta actual és de fusta i té dues petites obertures amb reixes de ferro decorades amb el monograma de Jesús i Maria respectivament. L'interior és sobri, té el terra pavimentat amb rajoles de 30x30 m i dos bancs de fusta a tocar de les parets de la nau. A l'absis i presbiteri s'observen restes, força malmeses de decoració pictòrica. Entre les figures identificades hi ha la Verge Maria, dos àngels i un Sant. L'edifici es troba al pati exterior del mas, a tocar del Graner. | 08055-74 | Al mas del Bosc, sud est del nucli urbà. | Capella aixecada al segle XVII per satisfer les necessitats religioses del mas, que apareix documentat des de segle XVI. Tanmateix l'edifici actual sembla que seria del segle XVII, amb transformacions posteriors dels segles XVIII i XIX. L'església fou consagrada el 1673, i la feu construir Josep Bosch, fill de la masia, que fou rector de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.7533900,2.1684800 | 430870 | 4622730 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
| 84934 | El Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-nou-0 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). | XVII-XIX | Engolit per la vegetació i parcialment ensolsit | Edifici de dimensions importants situat al sud de la riera de Castellcir, a la confluència d'aquesta amb el Torrent del Bosc. Actualment és un edifici engolit per la vegetació i s'han perdut totes les cobertes de les plantes superiors. Correspondria a una construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos com a mínim, amb obertures definides amb pedres treballades. A la façana sud, s'observen diversos contraforts així com la sortida d'aigua del molí, l'estellador, feta amb volta de mig punt. Aquest sobreeixidor comunicava amb una petita canal, que segurament retornava l'aigua sobrant a la riera. De les plantes superiors de l'edifici, més enllà dels murs en alçada no es conserva res, però així i tot, en destaquen les restes, encara dempeus de la planta baixa. En concret es tracta de tres sales diferenciades, totes elles amb coberta de pedra en volta de mig punt. Una d'elles correspon a una cisterna, la sala central encara hi ha el que podria correspondre al carvavà o cacau on es conserven possiblement el rodet i l'arbre del mecanisme de molta. Així i tot també s'observen algunes compartimentacions i una mola. Aquesta sala conserva dues pilastres centrals, adossades a la paret de les que arrencarien dues voltes de pedra de mig punt. La tercera sala, de dimensions molt menors, també té volta en arc de mig punt. A l'exterior de l'edifici principal i ja a la llera de la riera, es van comptabilitat una canal i un mínim de 27 orificis circulars excavats a la roca. Per les seves característiques i ubicació podrien formar part de la reclosa que canalitzava l'aigua, | 08055-76 | Al sud est de nucli urbà, a l'est de la riera de Castellcir | Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. | 41.7480600,2.1595600 | 430123 | 4622145 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com molí nou del Bosc | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
| 84952 | Església Mare de Déu de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-mare-de-deu-de-la-tosca | GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Església de nau única, amb l'absis semicircular orientat a sud-est. A la façana principal (orientada a nord-oest) hi ha la porta principal, a la llinda de la qual hi ha inscrita la data de 1668. A banda i banda de la porta hi ha sengles bancs adossats a la façana, el de la dreta amb una finestreta motllurada doble des de la qual es veu la imatge i a l'ampit de la qual els devots hi deixen ciris. A la llinda hi ha gravades la data 1673 i una ala de perfil. La façana culmina amb un petit òcul circular i un campanar de cadireta molt simple. L'aparell del temple, de maçoneria i arrebossat amb calç, tan sols té obertures (a més de les esmentades) a l'absis (un òcul i un finestró allargassat) i a la façana nord (que dóna llum a la sagristia). La coberta és a doble vessant, un xic més baixa i adaptada a l'absis. A l'interior, hi ha un cor sobre la porta d'accés, que s'obre a la nau única. El presbiteri es troba rere una reixa metàl·lica, negra i daurada, en la qual hi ha un altar preconciliar adossat a un envà que oculta l'absis. A banda i banda de l'altar hi ha sengles portes obertes a l'envà, i que accedeixen a la sagristia. La imatge de la Mare de Déu, sedent amb l'infant a la falda, ocupa una fornícula emmarcada dins d'unes motllures que tracen un frontó. Les parets estan pintades amb un sòcol fosc i un color més clar a la resta. Per sobre d'unes motllures, la volta de canó està pintada de color blau, amb un joc d'elements geomètrics en groc que simulen una volta de creueria. | 08055-94 | A llevant del nucli de Marfà | L'edifici actual de la Mare de Déu de la Tosca es va originar a inicis del segle XVII (1632 o 1639), probablement substituint un temple preexistent (tal vegada, l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062). | 41.7795700,2.0767600 | 423276 | 4625714 | 1632 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84990 | Casanova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-castell-0 | XVII-XIX | Algunes parts tenen indicis de deterioramnet. | Construcció formada per un cos principal de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. A la banda oest té un cos annexat i al sud un altre cobert independent. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i correspon a una construcció feta amb pedra sense devastar lligada amb morter. Les cantonades estan definides per blocs de pedra ben escairada i la façana està rematada amb un arrebossat de morter de calç. Totes les obertures són rectangulars, definides amb pedres ben escairades. La façana principal està orientada a sud i les obertures segueixen tres eixos de simetria. A la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular, a la llinda de la qual es pot llegir 1869. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, la de l'oest en conserva la reixa de ferro, la de l'est es troba actualment tapiada. Al primer pis hi ha un balcó al centre, just per sobre la porta i dues finestres a banda i banda amb ampit de pedra. Les tres obertures tenen una reixa. A les golfes, seguint el mateix eix de simetria, hi ha tres finestres també amb ampit de pedra. La façana lateral est es troba força transformada, a banda de les tres finestres idèntiques, una per planta, a l'eix central, a la meitat nord n'hi ha quatre més. Una per la planta pis i tres més a la planta baixa. Totes són rectangulars, igual que la resta d'obertures de l'edifici, però en destaca la situada més al nord, a la planta baixa, feta amb maons definint un arc rebaixat, fruit segurament d'una reforma. A la façana lateral oest s'observen dues finestres iguals a l'eix central, una per les golfes i l'altre a la planta pis. A l'alçada de la planta baixa s'adossa l'edifici annex, fet de pedra i amb dos espais independents, un d'ells destinat al bestiar, tal com suggereix la presència d'una gran menjadora. A l'oest d'aquest annex s'intueix l'existència d'un altre possible estança, de la qual només es conserva el pilar central que ajudava a sustentar l'embigat. | 08055-132 | Al nord del nucli urbà, i a l'est de la Penyora. | Deu el seu nom a la proximitat del Castell de Castellcir, del qual es troba a uns 725 metres al nord-nord-oest. Aquest edifici, documentat des del 1666, havia estat utilitzat com a cada de colònies de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallés, però al no tenir aigua corrent es va deixar d'utilitzar. Actualment està abandonat. | 41.7803000,2.1742600 | 431379 | 4625713 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Accés restringit | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
| 84991 | Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenec | XVIII | Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor. El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud. La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat. Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat. Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant. Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes. En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals. Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual. | 08055-133 | Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja. | Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers | 41.7377000,2.1538600 | 429637 | 4621000 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc