Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-13 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX-XX | La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions. | 08055-1 | Plaça de l'Era, 5 | El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer. | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84860 | Fornícula de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-antoni-de-padua | XIX | A la façana sud de la Casa de la Vila (que anteriorment formaven part de de Cal Salvador i Cal Carreter vell), entre les dues finestres centrals de la primera planta, hi ha una petita fornícula que consta de tres peces. La superior (i més gran) és un bloc rectangular de pedra en la part frontal del qual hi ha buidada l'obertura, amb forma absidada. Els contorns estan ressaltats per incisions que, de manera simple, representen els elements arquitectònics de l'arc triomfal que habitualment emmarca els absis. A l'interior, més incisions emmarquen la paret de l'absis i tracen uns gallons a la coberta en quart d'esfera a mode de petxina. La peça inferior, de forma general trapezoïdal amb contorns sinuosos, està disposada sota la peça principal a mode de capitell. Hi ha la inscripció 'SAN ANTONIO / DE PADUA', emmarcada per dos motius ornamentals. Finalment, la tercera peça correspon a la imatge, lligada amb morter a la petita peanya que hi ha a la part central de l'absis de la fornícula. Es tracta d'una representació de línies senzilles del sant, amb l'hàbit franciscà i l'infant Jesús als braços. | 08055-2 | Carrer Major | 41.7603800,2.1500200 | 429343 | 4623521 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84860-foto-08055-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Possiblement Anton Giol, fuster i escultor | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84861 | Aplec de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pasqua | La Parròquia de Castellcir organitza tradicionalment un aplec sardanista la tarda del dilluns de Pasqua, amb l'acompanyament musical d'una cobla. Habitualment es fa a la Plaça de l'Abat Escarré, al nucli urbà, tot i que en cas de pluja es trasllada al Casal, que és just al costat. A les pauses entre sardanes es rifen mones i pernils. | 08055-3 | Plaça de l'Abat Escarré | 41.7603600,2.1514900 | 429465 | 4623518 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Des de 2016 l'aplec se celebra dins el marc dels actes de la fira Agronatura, a la producció agrària cerealista, farratgera, hortícola, de planta ornamental, ramadera i forestal, amb parades de productes agroalimentaris, mostra de maquinària i activitats lúdiques i de cultura popular (cercavila de gegants i ballada d'esbarts). | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
84862 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-47 | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Castellcir conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Castellcir i el fons privat de l'entitat entitat urbanística Guiteras-Torredes. Així mateix, com a col·lecció conserva un fons d'hemeroteca. El fons de l'Ajuntament de Castellcir abasta el període de 1847-2014). Consta de 2038 unitats de descripció i 73,5 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: 1. Administració general (1854-2014). 2. Hisenda (1847-2012). 3. Proveïments (1941-2010). 4. Serveis Socials (1921-2011). 5. Sanitat (1919-2010). 6. Obres i Urbanisme (1921-2011). 7. Seguretat Pública (1954). 8. Serveis militars (1857-1997). 9. Població (1898-1997). 10. Eleccions (1866-2011). 11. Ensenyament (1892-2010). 12. Cultura (1983-2010). 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1925-1995). El fons del Jutjat de Pau de Castellcir abasta el període de 1845-1976). Consta de 34 unitats de descripció i 0,69 m l de documentació inventariada, tota en suport paper. Està classificat en els següents apartats: 1. Matèria civil (1902-1960). 2. Matèria penal (1845-1957). 3. Matèria governativa (1926-1927). 4. Administració interna (1859-1966). 5. Registre civil (1873-1976). El fons de l'entitat urbanística Guiteras-Torredes abasta el període de 2005-2009), i ocupa 0,23 m l de documentació inventariada. | 08055-4 | Plaça de l'Era, 5 | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Observacions: El Servei d'Arxiu Municipal de Castellcir forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
84863 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-3 | XVIII | Petit edifici de planta quadrada, amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües. L'obra, de maçoneria, té les obertures principals (totes elles allindanades) orientades a sud: una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Sobre la llinda d'una de les dues finestres hi ha gravada la data 1846. Al lateral est té adossat un cobert de planta rectangular. | 08055-5 | Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras | 41.7637000,2.1514300 | 429464 | 4623889 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84864 | Can Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori-0 | XVIII | Petita masia en la que s'hi detecten almenys tres volums corresponents a moments diferents. L'edifici original devia correspondre al segment sud-est de l'actual, amb planta rectangular, dos nivells (planta baixa i primer pis) i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi devia afegir la part ara al sud-oest, amb les mateixes característiques que l'anterior però no tan allargada cap al sud. Un cop construïts aquests dos volums, devien tenir l'accés a la façana nord, a la que finalment s'hi devia afegir el darrer volum, projectant endavant el nou accés. Son vàries les diferències entre els dos primers cossos i el darrer: els primers estan alçats amb maçoneria i amb un acabat arrebossat, i tenen petites obertures quadrades allindanades; la darrera ampliació, en canvi, està possiblement alçada amb maons i arrebossada amb ciment Portland, i té grans obertures rematades amb arcs de mig punt. | 08055-6 | Vora Cal Jaumet | 41.7605800,2.1578700 | 429996 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84865 | Can Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sants | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Conjunt de construccions entre les quals destaca un cos principal de planta rectangular i coberta a dues aigües, que consta de planta baixa, primer pis i pis sota coberta (d'alçada plena sota la carena i més limitada sota els caients de la teulada). Si bé hi ha obertures per totes les façanes (fet que posa de manifest que aquest cos va ser exempt), les principals s'encaren al sud. Llevat de la porta, resolta amb arc de mig punt de grans dovelles, la resta són allindanades. A la llinda de la finestra del primer pis situada sobre la porta hi consta la inscripció '1683 / ISIDRO SANTS', repartida a banda i banda d'un monograma IHS en relleu. A la llinda d'un balcó també al primer pis hi ha inscrita la data 1777, que deu correspondre a una reforma. Al cos principal s'hi adossaren diversos volums menors, que actuen com una extensió del mateix. Com la part original, estan alçats en maçoneria i acabats amb arrebossat de calç. En canvi, als laterals oest i sud hi ha un seguit de coberts d'entitat menor que, en forma de lletra C, creen un pati interior. | 08055-7 | Entre la Costa del Molar i la Riera de Castellcir | La casa és esmentada l'any 1666 i a la consueta de 1769 | 41.7537400,2.1576700 | 429972 | 4622778 | 1683 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84865-foto-08055-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
84870 | Goigs a la Llaor de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-llaor-de-sant-andreu | Consultat a la base dels Amics dels Goigs. | XX | Goigs amb la capçalera 'Goigs a la llaor de Sant Andreu, titular de l'església de Castellcir'. L'edició que n'hem consultat és una còpia mecanografiada, de manera que està mancada d'elements habituals com gravats, ornaments, orles o corondells. El text, a dues columnes, consta de 9 estrofes i una tornada que, en la darrera repetició, canvia els 2 primers versos. Al peu, hi figura manuscrit 'Lletra: Mn. Sebastià Codina i Padrós'. No hi consta cap data. | 08055-12 | 41.7600500,2.1607100 | 430231 | 4623476 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Mn. Sebastià Codina i Padrós | Mn. Sebastià Codina i Padrós (Muntanyola, 1929), rector de Vacarisses, és un prolífic autor de goigs; en suma més d'un centenar. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
84872 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-17 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau | XII | Gran mas de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos i coberta a dues aigües. Està construït amb pedra desbastada i ben disposada, conferint-li un aspecte de gran solidesa. Malgrat que hi són evidents les reformes al llarg del temps (amb l'obertura d'abundants finestres i portes, algunes de les quals definides amb maons i de grans dimensions), conserva encara un bon nombre de les obertures originals, allindanades, i amb grans blocs de pedra. | 08055-14 | Camí del Puig | El primer esment documentat al mas és de l'any 1192, en relació a la cessió que fan els Castellcir de les ovelles que rebien de 12 masos en favor de l'Estany. Uns d'aquest masos és el de Puig (en llatí, Podio) que té Ermessenda Rossa (Rubea). El 1408 apareix esmentat com a Puigdueta i el 1420, de nou, com a Puig, on viu Pere de Puigdueta. | 41.7600600,2.1543600 | 429703 | 4623482 | 1192 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84872-foto-08055-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A la façana sud-oest hi crida l'atenció de la reutilització d'un capitell de bona factura, potser recuperat del mateix terreny. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
84873 | Església de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9828 | XI-XIX | L'església de Santa Coloma Sasserra, documentada al segle X, ha arribat als nostres dies amb la planta i alguns elements d'estil romànic i una fesomia que correspon a la remodelació d'època moderna. S'hi accedeix travessant un clos dins el qual també hi ha el cementiri. El temple és de nau única i absis semicircular, amb la façana principal a ponent (on s'obre una porta axial, amb arc de mig punt dovellat) i un campanar de planta quadrada a l'angle nord-est (que conserva arcuacions llombardes i finestres geminades, ara tapiades). Partint d'aquesta configuració original, posteriorment s'hi afegiren capelles de planta rectangular a banda i banda, i una sagristia al costat de migdia de la capçalera. Així mateix, es va sobrealçar tot el conjunt donant lloc a noves obertures (com l'òcul de la façana principal) i a una nova coberta de volta de canó. | 08055-15 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església parroquial de Santa Coloma Sasserra està documentada des del 939, i és esmentada els anys 956, 1109, 1149 i 1160. A més del petit conjunt articulat al seu voltant, estenia la seva parroquialitat a masos dels actuals termes municipals de Castellcir, Balenyà, Centelles i Moià. Les fases de construcció reconeixibles al temple es poden datar al segle XI (campanar), XII (absis), XVII i XIX (en concret, 1673 i 1820, corresponents a les reformes generalitzades). | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84873-foto-08055-15-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84875 | Sant Antoni de Pàdua al roure del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua-al-roure-del-giol | http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneixeu-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/moianes/roure-giol/am4205501_Roure_Giol.pdf | XXI | L'any 1231, arriba a Pàdua la notícia que el pare d'Antoni havia estat condemnat a mort per l'assassinat d'un comerciant ric. L'arcàngel Sant Miquel apressa a Antoni a marxar a Coïmbra a socórrer el seu pare, tasca que li facilita proporcionant-li un cavall amb ales de cigne. En el seu camí cap a Portugal, el sant només parà a descansar al roure del Giol, on obrà diversos miracles. El final del periple acaba quan, ja a Coïmbra, Antoni ressuscita momentàniament el mercader assassinat, que exculpa al seu pare del crim. | 08055-17 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Sant Antoni de Pàdua fou un predicador portuguès adscrit a l'orde dels franciscans la tasca del qual es desenvolupà especialment al nord d'Itàlia i a França. Morí a Pàdua el 13 de juny de 1231, 2 mesos després de la data en la qual se situa el relat. | 41.7946600,2.1680200 | 430876 | 4627312 | 2005 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Ibàñez Olivares | Aquesta història és citada com a llegenda en vàries pàgines de consulta pública, si bé no n'hem trobat cap referència o antecedent prèvia al relat d'Antoni Ibàñez Olivares, de 2005. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84876 | Llegenda del senyor de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-de-castellcir | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 83. DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 208. | XVII | El senyor de Castellcir, en litigi amb el rector de la parròquia perquè li recriminava la seva conducta, li disparà una fletxa amb la seva ballesta del seu castell estant fins l'església on l'altre deia missa, matant-lo a l'acte. Penedit pel que havia fet, el senyor va pelegrinar a Roma, on el Papa el va absoldre a canvi que construís el seu terme una església com la de Sant Jaume, però en un lloc no visible des del castell. Aquesta nova església seria la de Sant Andreu de Castellcir. Una altra versió de la llegenda especifica que el càstig al senyor de Castellcir va consistir en fer-lo anar mig nu a cadascuna de les esglésies on hagués comès els seus crims per confessar-se públicament, havent de construir posteriorment nous temples. | 08055-18 | Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa | Aquesta llegenda podria ésser el ressò d'uns fets reals. L'any 1299, Gilabert de Castellcir va ser excomunicat per haver mort un canonge de Vic i un altre clergue. Sense que se'n coneguin més detalls dels fets, es poden emmarcar en el context d'enfrontaments entre els Montcada i els Castellcir contra el Bisbat de Vic. | 41.7739200,2.1765800 | 431565 | 4625003 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
84877 | Els llops i el Mas Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-llops-i-el-mas-giol | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 87. | Una història transmesa oralment entre generacions del Mas Giol explica que, segles enrere, la Sauva Negra estava habitada per llops, senglars i óssos. En una ocasió, una dona que havia sortit a buscar aigua tot deixant el seu nadó al bressol ja no el va trobar en tornar, ja que un llop l'havia devorat. | 08055-19 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84877-foto-08055-19-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84878 | Les bruixes de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-marfa | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 91. | En Piu, un masover ajudant del rector, era capaç de conjurar les bruixes tot llegint un gran llibre envoltat d'espelmes. Les bruixes, amb els seus encanteris, immobilitzaven els bous de la Datzira per perjudicar-los. Enxampat pels de la Datzira, en Piu va salvar la vida gràcies a la intervenció de la força pública. | 08055-20 | Castell de Marfà | 41.7792700,2.0689000 | 422622 | 4625688 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84878-foto-08055-20-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84879 | L'aiguat al Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laiguat-al-moli-den-brotons | Tantiñá Faja, Martí (2017): Extraordinari Moianès. Moià: Winihard Gràfics S.L. P. P. 207. | L'autor Martí Tantiñá explica al seu llibre una llegenda que li va transmetre la seva mare. Durant un aiguat, l'aigua va entrar dins el Molí d'en Brotons, enduent-se'n un bressol amb un nadó a dins. Quan l'aigua va baixar, van trobar el bressol penjat d'un pollancre vora la riera. | 08055-21 | Molí d'en Brotons | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84879-foto-08055-21-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84880 | El pou del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-del-cavaller | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84. | Les nits sense lluna se sent el trot d'un cavall al voltant de la Font del Cavaller. Ningú l'ha vist mai, però es creu que es tracta d'un cavaller que sorgeix del fons del pou, i de qui cal guardar-se'n. | 08055-22 | Entre la Riera de Castellcir i la falda oest de la Sauva Negra | 41.7841500,2.1714900 | 431153 | 4626143 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84880-foto-08055-22-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84881 | El túnel del Castell de Castellcir a la Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tunel-del-castell-de-castellcir-a-la-torrassa | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84. | Una llegenda explica que hi havia un túnel secret entre el Castell de Castellcir i la Torrassa. Alguns s'hi havien ficat a dins, però el fort vent que hi corria n'apagava les torxes. Amb el pas dels anys, van colgar el túnel perquè s'hi perdien xais i porcs. Aquesta llegenda, comuna a altres castells i edificis antics, té en aquest cas un afegitó particular que diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat. A més, existeix un element físic que dona ales a aquesta llegenda, ja que en aquesta ubicació hi ha l'Avenc de Castellcir. | 08055-23 | Entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros | 41.7721500,2.1743100 | 431375 | 4624808 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84881-foto-08055-23-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84883 | Mas Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-torroella-0 | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 103. | XVII | El Mas Torroella està conformat per tres edificacions (i altres petits annexes) situades al peu del camí que va des de la urbanització del Solà del Boix (Sant Quirze Safaja) fins la Casanova de la Vall (Castellterçol). De les tres edificacions, la que sembla correspondre a l'edifici primigeni és la situada més al nord-oest. De planta rectangular i amb una orientació nord-oest/sud-est, es tracta d'un edifici de maçoneria i arrebossat de morter de planta baixa i dos pisos i amb coberta a dues aigües. No obstant, els paraments mostren que l'edifici hauria estat anteriorment de planta baixa i un pis, sobreelevat posteriorment. Malgrat les evidents modificacions, s'hi conserva una llinda de finestra amb l'any 1661 inscrit, que correspondria a una de les actuacions d'arranjament. | 08055-25 | A prop del turó de Torroella | L'existència del mas està documentada des del segle XIII i s'ha mantingut ocupat des de llavors. | 41.7374400,2.1472200 | 429085 | 4620976 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84883-foto-08055-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84884 | Rectoria de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XIII-XVIII | L'antiga Rectoria de Santa Coloma Sasserra té la fesomia pròpia d'una masia de planta rectangular. Construïda amb maçoneria i morter, té planta baixa i dos pisos i coberta a dues vessants. La façana sud està visiblement alterada, amb grans obertures centrals. La façana est, en canvi, sembla mantenir les característiques originals de l'edifici. La porta d'accés és d'arc de mig punt, amb grans dovelles. A la clau hi ha un escut que conté en relleu les lletres 'Ihs Mria', la data 1567 i una creu. Sota d'aquest escut, la dovella té una segona data inscrita: 1767, que probablement correspon a una reforma. La resta d'obertures d'aquest nivell són generalment petites, i sempre allindanades. Al primer pis hi trobem finestres decididament més grans, una de les quals té a la llinda la inscripció 1716. Sobre la porta d'accés hi ha una gran finestra que, tant per dimensions com per la coloració de la pedra, sembla haver estat definida recentment. La llinda té insculpit un fals arc mixtilini, dins el qual hi ha el relleu d'un querubí. A sota, hi ha inscrit el monograma 'Ihs'. Al segon pis totes tres obertures són de gran mida que, de nou, semblen fruit de reformes recents. A l'extrem nord, l'edifici té un cos annex de petit volum. | 08055-26 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | La rectoria, com a edifici estretament lligat a la parròquia de Santa Coloma Sasserra, hi ha evolucionat en paral·lel. El volum principal d'aquest conjunt es remunta al segle XIII, si bé va ésser modificat i ampliat als segles XVI i XVIII. | 41.7952100,2.1679800 | 430873 | 4627374 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84884-foto-08055-26-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84885 | Roure del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-giol | Gran espècimen de Quercus pubescens, o roure martinenc amb una alçària total de 17 m, amb un volt del canó de 4,5 m i una amplada mitjana de capçada de 20,7 m. Al seu voltant s'hi ha adequat un espai circumdat per un mur de pedra seca (on hi ha informació sobre l'arbre) i, molt a prop, un mirador de l'entorn. | 08055-27 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Roure del Giol presideix un prat que antigament feia les funcions d'era comunal del veïnat de Santa Coloma Sasserra. En aquesta esplanada convergien els camins de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina, amb el que la majestuositat del roure havia presidit tant activitats productives com trobades de caire social i cultural. | 41.7946600,2.1680200 | 430876 | 4627312 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84885-foto-08055-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84885-foto-08055-27-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Va ser declarat arbre d'interès local (AL) el 1988. L'any 1991 fou declarar arbre monumental, amb la matrícula original AM 41.055.01 (donat que llavors Castellcir formava part del Vallès Oriental, la comarca 41). | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84886 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIII-XXI | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic custodia bona part de la documentació d'origen eclesiàstic de l'actual municipi de Castellcir. Aquesta es distribueix en tres fons: el fons de la Mensa Episcopal, el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora i el fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir. Del fons de la Mensa Episcopal, que conté la documentació generada per l'actuació del bisbe com a senyor de les seves propietats, hi ha documentació referent a Casstellcir dins la sèrie 'Baronies de la Mitra. Termes de Santa Maria de l'Estany'. Dins el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora, és a la sèrie pergamins on hi ha referències d'interès sobre Castellcir. El fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir és, de tots 3, el més extens i el més concís pel que fa a documentació sobre Castellcir. El fons es divideix en els següents apartats: Llibres sacramentals Baptismes (1567-1910), Confirmacions (1664-1823), Matrimonis (1567-1773), Vària: compliment pasqual, comunions, etc. (1655-1949). Administració Aniversaris i celebracions (1668-1803), Llibre de l'obra (1939-1948), Visita pastoral i documents episcopals (1567-1729), Inventaris parroquials (1666-1939), Comptes i factures (1620-1953), Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. (1443-1839), Correspondència (1731-1889), Confraries (del Roser, 1648-1903; de les Ànimes, 1745-1845; de la Doctrina Cristiana, 1940-1941; de l'Apostolat de l'oració, 1901-1950), Vària (1726-1805). Llibres notarials Manuals (1570-1788), Capítols matrimonials (1537-1738), Testaments (1547-1788), Actes notarials (1332-1948), Processos (1408-1790), Registres de documents i formularis (1723), Vària (1590-1892). Pergamins (1281-1610).</p> | 08055-28 | Carrer Santa Maria, 1, Vic | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 1281 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84887 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja-0 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Edifici d'un sol cos amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a ponent. Correspon a una construcció feta de maçoneria amb pedres sense devastar col·locades de forma regular formant filades tot lligat amb morter de calç. De fet en algun moment l'edifici va estar completament arrebossat de morter de calç, les restes de la qual encara son visibles en alguns punts. En les cantonades així com les diferents obertures, portes i finestres, hi ha carreus de pedra escairada ben treballats definint les arestes. La distribució de les obertures es força regular, a la planta baixa i centrat respecte la façana trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra. A l'esquerra hi ha un altre porta de característiques similars, amb un arc de descarrega de pedra a sobre. A la dreta hi ha una petita finestra i una mica més al sud n'hi ha un altre amb una reixa de ferro. Seguint el mateix eix de simetria i per sobre les tres grans obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres més a cada una de les plantes. Com a element distintiu a la façana, en el primer pis i a la dreta de la façana central hi ha una petita fornícula que va estar revestida amb rajols vidrats decorats, però ara nomes se'n conserven petits fragments i no hi ha cap estatueta o figura a l'interior. A redós de l'edifici principal hi ha altres construccions com una gran pallissa rectangular i també coberta a dues aigües a la banda sud. Aquesta pallissa és completament oberta a la façana sud, on s'observen restes de l'embigat i l'existència de dos pisos. A tocar d'aquesta pallissa hi ha altres petites edificacions, com magatzems. A l'est de l'edifici principals s'hi adossa un altre construcció, un gran magatzem, d'obra nova. Separat de l'edificació principal, al nord, hi ha un altre construcció independent formada per una sola nau amb coberta a dues aigües i parcialment ensulsida. Es una construcció de pedra amb una sola planta, però amb les mateixes característiques constructives que l'edifici principal. | 08055-29 | A nord est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió, d'aquí el seu nom. Al segle XVII està també documentada la Caseta de l'Antoja | 41.7648100,2.1620800 | 430350 | 4624003 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha una zona d'embassament d'aigua de la riera de Castellcir, embassament de Ca l'Antoja. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
84888 | Cal Jaumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-0 | GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. | XVIII | Edifici format per tres cossos, amb planta baixa i primer pis amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a sud. El cos principal, lleugerament més alt que la resta, és troba al centre de la construcció, té planta rectangular i està cobert a una vessant. Adossat al nord hi ha un cos de planta rectangular i al sud un porxo, ambdós coberts a dues aigües. Tota la construcció és de pedra sense devastar col·locada formant filades regulars tot lligat amb morter de calç, s'observa que ha estat restaurada recentment. L'entrada principal es troba a la banda meridional, on hi ha la porta d'entrada delimitada per grans brancals i llinda de pedra. A al llinda hi ha gravada una de creu amb els extrems arrodonits i al data 1777 al seu interior. A banda de la porta, a la planta baixa hi ha una petita finestra a l'esquerra, per sobre la qual s'adossa la coberta del porxo. A la dreta de la porta principal hi ha un pou d'aigua adossat a la façana. Les obertures del primer pis, dues finestres definides per carreus ben treballats, segueixen els mateix eix de simetria, és a dir just per sobre la porta i finestra de la planta baixa. La façana est també té quatre obertures, dues per planta totes elles definides per carreus ben escairats. El cos nord segueix les mateixes característiques constructives que la resta, presenta dues finestrers petites, tipus espitlleres a la planta baixa, i dues finestres més, una mica més grans a la part superior. A la façana nord d'aquesta construcció s'observa una clara lineal constructiva que indicaria que es va aixecar en dos moments, essent possiblement la banda est de construcció posterior, adossant-se a la primera. A priori doncs sembla que en origen hi haurà una construcció formada pel cos central i la part oest del cos nord. Amb posterioritat el cos nord s'amplia vers l'est i s'afegí el porxo a la banda sud. El mas llinda a l'est amb un dels embassaments de la riera de Castellcir, i es a tocar del Camí de Sant Andre i el Camí del Moli del Mig del Bosc. Des de cal Joanet es veu el conjunt de Sant Andreu de Castellcir. | 08055-30 | A llevant del nucli principal a l'oest de Sant Andreu de, nomes separats per la riera de Castellcir. | Casa de la parròquia de Sant Andreu. | 41.7601700,2.1585200 | 430049 | 4623491 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84888-foto-08055-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Està a l'oest de la Bassa petita de la Riera de Castellcir. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
84892 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-8 | <p>DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques</p> | XVIII | <p>Edificació de dos cossos amb planta baixa, primer pis i coberta a doble vessant. Està feta amb pedres sense devastar disposades formant filades regulars tot lligat amb abundant morter de calç que en alguns punts, cobreix completament el parament de pedra. L'edifici principal és a la banda est, mentre que el segon, de menors dimensions, s'adossa a primer pel cantó oest, definint una planta en forma de L invertida per l'edifici. El cos principal, és de planta rectangular i a la façana principal, orientada a l'oest, trobem una petita porta rectangular definida per carreus i coronada amb arc de mig punt fet de pedra. Al primer pis hi ha dues petites finestres també definides per carreus de pedra escairada. A la façana nord nomes hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a la façana est n'hi ha tres, dues a la planta baixa i una a la planta pis, totes de diferents dimensions però delimitades per carreus en tots els casos. A la façana sud és on hi ha més obertures, fins a cinc, tres a la planta baixa i una a la planta pis. Adossat a la façana principal hi ha un mur de contenció fet e pedra, que delimita el camí que hi passa per la banda nord. Entre aquest mur de contenció i la porta d'entrada hi ha un banda de pedra a l'esquerra, i adossat al cos oest una petita zona pavimentada a mode de mirador. Al nord de l'edifici principal hi ha un altre construcció, també de pedra. Desconeixem però si és del mateix moment o és una edificació posterior. El que si s'ha palesat és la intenció de deixar preparat l'edifici principal per futures ampliacions. A la façana nord de hi ha diversos blocs de pedra de grans dimensions que sobresurten a l'alçada de les cantonades, de la línia de façana. Aquests blocs de pedra haurien servit per lligar i encavalcar la construcció d'un nou cos en direcció nord. Per davant del mas hi passa les restes dels camí de Sant Andreu que també passava per Can Sants, actualment tallant al transit de vehicles.</p> | 08055-34 | : Al sud est del nucli urbà principal, al nord ide la riera de Castellcir i el Molí del Bosc. | <p>Casa de la parròquia de Sant Andreu, que sembla que està documentada des del segle XIII i que en algun moment formà part dels dominis del mas Sans. Tot l'edifici està construït sobre la codina, és a dir un aflorament rocós nu sense un claps de vegetació, que segurament va donar nom a l'edificació. Apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676.</p> | 41.7574500,2.1569000 | 429912 | 4623190 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84892-foto-08055-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-15 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84897 | Alzines de la Caseta del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-caseta-del-giol | Conjunt de 12 alzines de grans dimensions situades al redós de la Caseta del Giol i el parc de la Quintana. A l'entrada de la Caseta, hi ha un parell d'alzines força grans amb de més de 13 m i alçades entorn els 10 m. A banda d'aquestes al sud est de la Caseta n'hi ha d'altres, també de dimensions importats. Aquests espècimens són el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. | 08055-39 | A l'est de l'avinguda de Santa Coloma, a la Caseta del Giol. | 41.7635200,2.1486000 | 429228 | 4623871 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84897-foto-08055-39-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Al POUM de Castellcir són denominades 'Arbres d'interès a l'Avinguda Santa Coloma', i protegides com a BCIL. L'Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08) les considera DL (arbreda d'interès local). | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||||
84898 | Placa a Josep M. Ballarín i Monset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-josep-m-ballarin-i-monset | XXI | Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat davant d'un Xipre del parc amb una placa de ceràmica on es llegeix ' L'home noms arriba a ser ell de ple, quan estima. Fra Bartomeu. Josep M. Ballarín i Monset' El monòlit i la placa es troben a l'extrem sud del parc i son visibles de del Parc de la Quintana i la Caseta del Giol i el seu entorn. | 08055-40 | Al Pla de la Llosa a tocar de la cruïlla entre l'Avinguda del Moianes i l'Avinguda de Santa Coloma. | Josep M. Ballarín fou un capella i escriptor català d'una obra literària extensa amb algunes publicacions de gran èxit. Morí a Berga el 18 de març de 2016. | 41.7644500,2.1482600 | 429201 | 4623974 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84898-foto-08055-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84898-foto-08055-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84899 | Placa homenatge Any Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-any-verdaguer | XXI | Placa homenatge a Jacint Verdaguer per commemorar el centenari del seu naixement. Correspon a un monòlit rectangular de pedra calcaria amb una placa de ferro corten en forma de pergamí a la part superior. En ella s'hi pot llegir 'Poeta i llaurador sóc i faig la feina tant neta que llauro com a poeta i escric com a llaurador. Jacint Verdaguer'. A la part inferior del monòlit i també de ferro, hi ha una placa rectangular on es llegeix, Castellcir any 2002 Any Verdaguer. | 08055-41 | Carrer Sant Andreu, 4 | Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845- Vallvidrera 1902) fou un escriptor romàntic i la figura cabdal de la renaixença. L'any 2002, fou declarat any Verdaguer, per commemorar el centenari del seu naixements. Durant aquell anys es van fer nombroses exposicions, recitals poètics, rutes literàries, actuacions etc, per tal de contribuir a rellegir la figura de l'escriptor amb ulls del segle XXI. | 41.7606800,2.1502200 | 429360 | 4623554 | 2002 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84899-foto-08055-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84899-foto-08055-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84899-foto-08055-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84900 | Placa Miquel Castanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-miquel-castanys | XXI | Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat a al zona enjardinada a l'est del temple. La placa està col·locada a la part superior i s'hi pot llegir 'No ens manqui valentia per estimar la Pàtria: Déu ha creat els pobles. Miquel Castanys i Saniol. 1991' | 08055-42 | A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu. | 41.7602200,2.1608600 | 430244 | 4623495 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84900-foto-08055-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84901 | Creu de la Missió de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-sant-andreu | XX | Creu amb pedestal de base quadrangular fet amb carreus escairats col·locats al trencajunts d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una grada formada per tres grans lloses de pedra plana quadrangulars, de mides diverses col·locades una a sobre les altres formant tres graons. Per últim al centre hi ha la creu llatina, de ferro i amb els extrems arrodonits i pintada de negre. Per sobre la línia horitzontal hi ha la data 1940, i una mica més amunt descansant sobre la línia horitzontal a mode de banda, es llegeix STA MISION. | 08055-43 | A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu. | Les santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu. | 41.7602100,2.1607800 | 430237 | 4623493 | 1940 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84901-foto-08055-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84901-foto-08055-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84901-foto-08055-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84902 | Creu de la Missió de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-santa-coloma-sasserra | XX | Creu amb pedestal de base quadrangular fet a partir d'un únic bloc de pedra arenisca d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una gran llosa plana a mode de pedestal sobre la que hi ha un bloc de pedra motllurat de base quadrada i coronament arrodint al centre del qual hi ha la creu. La creu és de ferro forjat, amb base amb quatre peus a mode de fulles i els dos eixos decorats amb cordons de filigrana concèntrics i els extrems rematats amb motllures. Al centre dels dos eixos hi ha una placa en forma de rombe delimitada per dos cordons, de la que surten tres espines. Inscrit en aquest rombe mitjançant punts que perforen la placa es llegeix STA MISION i la data no es veu sencera però s'intueixen els números 19_7 | 08055-44 | Al conjunt de Santa Coloma Sasserra | Les Santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu. | 41.7946300,2.1684500 | 430912 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84902-foto-08055-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84902-foto-08055-44-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84903 | Creu de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-coloma-sasserra | XIX | Creu de pedra la grada de la qual està formada per dos graons, l'inferior té 8 blocs, la junta entre els quals coincideix amb els angles de l'octògon. El segon graó està format per quatre blocs de pedra, amb dues cares cada un, per tant els seus angles també mantenint la planta octogonal. El plint es un únic bloc de pedra, també de vuit cares, però motllurat a la part superior. El fust també té vuit cares, definides per vuit cordons, sobre els quals hi ha encastada la creu de ferro forjat. El fust presenta una reparació en una de les seves cares. | 08055-45 | Al conjunt de Santa Coloma Sasserra | 41.7948500,2.1682100 | 430892 | 4627333 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
84904 | Església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-0 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XX | Església de construcció moderna, d'una sola nau amb coberta a una vessant feta de ciment. Encarada migdia té la porta principal a ponent, coberta per una espècie de porxat sustentat amb dues columnes. La façana és completament llisa, arrebossada i pintada. Tot i així a l'extrem oest de la façana principal hi ha el campanar, fet de pedra, amb una espècie d'espadanya que acull dues campanes. El conjunt té totes les dependències interconnectades, església, rectoria, etc. totes a la banda sud. L'absis està tancat per una vidriera abstracte de color de Majans mentre que els vidres procedeixen de Can Oriach i daten de 1964. A l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. Al recinte de l'església hi ha una zona enjardinada, amb graons i rampes per facilitar l'accés, ja que l'edifici es troba lleugerament per sobre el nivell de circulació del carrer. En aquest espai hi ha alguns arbusts i plantes petites a més d'una placa commemorativa a l'any Verdaguer, que va tenir lloc el 2002. | 08055-46 | Al nucli urbà, a la cantonada entre el Carrer de l'Església i el Carrer de Sant Andreu. | L'església es construí el 1962 al centre del nucli urbà principal. El creixement del municipi, les modificacions i els agrupaments de població així ho demandaven, provocant que al final es trasllades la seu de la parròquia de Sant Andreu on és actualment. A dia d'avui depenen d'aquesta parròquia la resta d'esglésies del municipi, Sant Andreu de Castellcir i Santa Coloma Sasserra a més de totes les capelles menys Sant Pere de Marfà, que depèn de Santa Maria de Moià. Des de Castellcir s'administra també la parròquia de Sant Martí de Granera | 41.7607900,2.1502100 | 429359 | 4623566 | 1962 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84904-foto-08055-46-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Joan Barange | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||
84905 | Sant Andreu. Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-festa-major-dhivern | La festa major d'hivern se celebra l'últim cap de setmana de novembre, i es coneix com la festa de Sant Andreu. Es programen diverses activitats, bona part d'elles al nucli urbà principal, però també es realitza una missa mb goigs a Sant Andreu, a banda d'una xocolatada popular en aquell recinte. | 08055-47 | En tot el municipi | Festa Major en honor a Sant Andreu. La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual | 41.7605200,2.1499600 | 429338 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
84906 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-16 | La festa major d'estiu se celebra el segon cap de setmana d'agost, però des de l'any 2018, l'últim dissabte de juny enceta els actes amb la Nit Jove. La festa major esta plena d'activitats durant cinc dies, que se situen principalment al nucli urbà principal, però també per tot el municipi. Hi ha competicions, curses, caminades, jocs infantils, cinema a la fresca, cercavila de gegants, concerts, correfoc, etc. | 08055-48 | En tot el municipi | Festa major en honor a Santa Maria. A l'actual nucli urbà, l'església està consagrada a Santa Maria, i a l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. | 41.7605200,2.1499600 | 429338 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
84907 | Font de la Plaça de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lera | XX | Font de pedra situada a la placeta davant de l'ajuntament, al nucli urbà principal de municipi, entre les dues escales que donen accés des la font a la part alta de la placeta. La font és rectangular, amb un banc de pedra a cada banda i un muret delimitador a la part posterior. L'estructura esta feta a partir de quatre blocs de pedra buixardada, els dos laterals són rectangulars i escairats mentre que els dos superiors fan forma de semicercle. El superior col·locat verticalment té esculpit l'escut municipal, i fa de coronament, l'inferior està col·locat pla i fa de pica de recollida d'aigua. Entre aquets quatre blocs de pedra, la paret del fons, on hi ha l'aixeta, està decorada amb rajols vidrats pintats, representant un salt d'aigua, denotant la importància d'aquest element al municipi. Finalment, a banda i banda de la font i per sobre els bancs, també hi ha dues fileres de cinc rajols pintats cada una, representant diferents indrets i escenes de la vida quotidiana del municipi, decorats per alguns dels nens del poble. | 08055-49 | Al nucli urbà, a la plaça de l'Era. | 41.7604200,2.1497000 | 429316 | 4623526 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84907-foto-08055-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84907-foto-08055-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84907-foto-08055-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84908 | La font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-poble | XIX | Espai arranjat i delimitat per diversos murs de pedra, s'hi accedeix per un camí empedrat de còdols, combinat amb unes escales amb travesses de fusta i pedra. La surgència d'aigua es troba a la banda est de l'espai, on trobem un mur de pedra amb una obertura rectangular definida per maons, en la que hi ha col·locada una porta de ferro amb cadenat. Just a sobre la porta, pintada es veu la data 1893. Per l'extrem nord d'aquest mur i per sota el nivell de la porta, l'aigua surt de la paret per un tub de secció circular i es canalitza a traves d'un canaló adossat al mur perimetral nord de l'espai. Aquest canaló esta fet de pedra, va arran del nivell de circulació i porta l'aigua al safareig actualment amb desús i protegit per una barana de ferro. Tot i així encara són visibles algunes de les pedres de rentar disposades inclinades, i el desguàs o sobreeixidor per on va marxa el sobrant d'aigua. El safareig es troba a la banda oest del recinte, i és l'element que delimita l'espai en aquest punt. El conjunt està arranjat i delimitat per una tanca de fusta que en defineix els límits i l'accés, també hi ha una taula de pícnic. Hi ha un rètol on s'especifica aigua no potable. | 08055-50 | Al centre oest del nucli urbà, al final del camí de la font | Era la font que donava aigua a les cases del poble antic i servia també de safareig comunitari. | 41.7596700,2.1464000 | 429041 | 4623445 | 1893 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84908-foto-08055-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84908-foto-08055-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84908-foto-08055-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic | 2020-12-07 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84909 | Zona de captació d'aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-captacio-daigues | XX | Curs d'aigua que travessa el municipi en sentit nord sud, i que ha estat i és un element importantíssim per l'abastiment d'aigua del municipi. Durant el seu traçat hi ha diferents punts de captació i aprofitament de l'aigua, però el mes destacat és el que es troba a redós de la Parròquia de Sant Andreu, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. De fet a Ca l'Antoja trobem el primer embassament, que porta el nom del mas. Una mica més al sud, trobem un altre resclosa de menors dimensions, coneguda com la bassa gran, paral·lela a la qual hi ha un camí cimentat. L'últim gran punt de captació és la resclosa que hi ha a l'est de Cal Jaumet, coneguda com la bassa petita. | 08055-51 | A la riera de Castellcir, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. | La riera de Castellcir es forma al Pas de al Tuna, a la urbanització de la Penyora, al nord del municipi. La riera és el resultat de la unió del Torrent de la Sauva Negra i el Torrent de la Penyora. Des d'aquí va travessat vers els sud el municipi resseguint el Serrat del Colom, el Turó de Vilacís i la serra Roca-Sitjana deixant a l'oest els masos de Ca l'Antoja, Cal Joanet i La Vileta fins arribar a Can Sants i a l'est la parròquia de Sant Andreu. Passat Can Sants, una mica més al sud, rep per l'est el Torrent del Bosc, i a partir d'aquí ja es considerat com el riu Tenes. La importància d'aquest curs d'aigua al municipi s'evidencia, a banda de les diferents zones de captació per la presència del Molí del Bosc, on hi ha la Font del Molí, o de la poua del Molí del Bosc, a banda del Molí del Mig i el Molí Nou. | 41.7624700,2.1605100 | 430217 | 4623745 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84909-foto-08055-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84909-foto-08055-51-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84910 | Església de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XI | Edifici àmpliament modificat i renovat que ha perdut bona part de la fesomia original, actualment és un edifici de planta rectangular i coberta a dues aigües. Correspon a un temple de planta basilical, format per nau central i dues laterals, on la del nord encara conserva l'absidiola original. Aquesta absidiola, fonamentada sobre la roca està ornamentada externament per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Les naus estan cobertes per un volta de canó mentre que les dues absidioles ho estan en volta en quart d'esfera. L'edifici ha sofert nombroses transformacions al llarg del segles, de fet la nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, des del qual s'accedeix a la sagristia, també de planta quadrangular. Aquesta reforma, substituí i per tant feu desaparèixer l'original absis central i l'absidiola sud, que cal pensar tindria la mateixa estètica que l'única conservada. Tot i les transformacions, encara es conserva a l'interior part de la tribuna o porxo d'un possible cor suportat per columnes amb capitells esculpits que sembla formaven part d'un antic atri romànic posteriorment reconvertit i traslladat a l'interior. Pel que fa a la construcció el parament és força regular, tot i que varia lleugerament segons les èpoques, en línies generals està format per carreus, més petits els d'època romànica i lleugerament més grans els corresponents a reformes posteriors. Les cantonades de l'edifici tenen carreus de majors dimensions perfectament escairats per definir les arestes. Al frontis, vers el nord hi ha el campanar, un prisma de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. Aquesta modificació es va fer entre els anys 1617 i 1621, quan es substituí el del cimbori de l'edificació primitiva. L'últim pis del campanar té quatre obertures rectangulars rematades amb arc rebaixat, que deixen veure les campanes. La finestra est, per sobre l'absidiola romànica, està actualment tapiada. Al frontis, també s'hi detecta un altre modificació, de 1831 segons indica la data esculpida a la porta del temple, transformada en aquest moment, quan es remata la llinda amb un arc rebaixat també de pedra. Just per sobre la porta també hi ha una placa feta de rajols vidrats blancs on es llegeix, pintat i en castellà, Iglesia parroquial de San Andres de Castellcir. Per sobre la porta i centrat amb el carener hi ha rosetó circular delimitat per blocs de pedra treballada. A la mateixa façana, una mica més al sud hi ha un altre petit rosetó u òcul que estaria relacionat amb la nau lateral sud. L'ultima reforma documentada correspon al 1888 quan es va sobrealçar la volta del presbiteri i va desaparèixer l'altar major, un dels elements que van fer modificar de forma més visible la seva imatge original. L'any 2001 es van fer obres de manteniment a la teulada del campanar i façanes, el que implicà la reposició de tres campanes procedents de l'Hospital militar de Barcelona. | 08055-52 | A la parròquia de Sant Andreu, a l'est de l'actual nucli urbà | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'església té origen romànic, apareix documentada de de 939 i l'any 1011 ja constava com a parròquia de dret. Més endavant es va construir un temple consagrat el 1032 pel bisbe abat Oliva, l'edifici que ha arribat fins avui. També hi ha noticies dels anys 1092 i 1116, i es sap que fou consagrada als apòstols Andreu, Jaume i Joan, i al segle XIII una dels absidioles es va dedicar a Santa Maria. Posteriorment va anar patint diverses refomes com les documentades al anys 1650, 1760, 1831, 1888 i 1917. | 41.7600500,2.1607100 | 430231 | 4623476 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84910-foto-08055-52-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Fins el 1962 s'hi va guardar la talla d'alabastre de la Verge Maria, que es va traslladar a l'església de Santa Maria a l'actual nucli urbà. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
84912 | Camí de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-andreu | Camí rural que uneix el nucli principal actual del poble, l'antic Carrer de l'Amargura, amb el seu nucli antic, l'església de Sant Andreu. Aquest camí comença a l'Avinguda de Sant Quirze, a l'extrem meridional de l'actual nucli urbà i va resseguint la riera de Castellcir, passa per el mas de La Codina, Cal Jaumet, les diferents zones de captació d'aigua, fins travessar la riera i arribar a Sant Andreu. És doncs el camí que uneix el nucli actual amb l'antiga església parroquial de Sant Andreu | 08055-54 | Entre l'actual nucli urbà i la parròquia de Sant Andreu | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà. | 41.7603100,2.1596800 | 430146 | 4623505 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84912-foto-08055-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84912-foto-08055-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84916 | Antic Carrer de l'Amargura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-carrer-de-lamargura | XVIII | Conjunt de cases arrenglerades a l'antic carrer de l'Amargura, actual carreu Major, on actualment es troba l'Ajuntament, església i altres serveis municipals tots al voltant de les places de l'Era i de Santa Maria. A partir del segle XIX i sobretot del XX, l'aglutinació de població entorn d'aquest eix, provocà que l'antic nucli parroquials de Sant Andreu perdés el seu paper de centre neuràlgic, i el principal nucli urbà es trasllades on és actualment. De fet, el trasllat de culte de l'església parroquial amb la construcció d l'Església de Santa maria el 1962 n'és un clar exemple. Les cases que constituïen el Carrer de l'Amargura són Ca l'Agustí, Cal Bartomeu, Cal Biel, Cal Broca, Cal Carreter, Cal Caseta, Cal Cinto, Cal Cisteller, Cal Martí, Cal Moliner, Cal Pastor, Cal Pujadetes, Cal Salvador, en l'espai de l'actual es va construir l'actual Casa de la Vila, Cal Solanes, Cal Ton, Cal Tori i Cal Tut. Principalment, sobretot les que hi ha al nucli, són cases entre mitgeres, d'etntre 5 i 7 m de façana, fetes de maçoneria, arrebossades i encalades i amb obertures quadrangulars definides amb blocs de pedra. Bona part d'elles han estat parcial o completament reformades, però les dates inscrites en llindes de portes i finestres encara conservades, deixen clar el creixement d'aquesta part del municipi entre els segles XVIII i XIX. Entre aquestes inscripcions destaquen la llinda de Cal Moliner on es llegeix Josep Puig Domènec 1838, a Cal Marti, el nº 34 on hi ha una llinda de finestra amb la data 1846, o cal Biel, el nº 36, on en un altre llinda de finestra hi ha la inscripció 1757. | 08055-58 | Carrer Major, Plaça de Santa Maria i Plaça de l'Era | El terme municipal estava format per les antigues parròquies de Sant Andreu, Santa Coloma Sasserra, Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja. El poblament del municipi es caracteritzà per ser un hàbitat dispers en masos a redós d'aquests parròquies però a partir del segle XVIII i XIX, i sobretot a mitjans del segle XX que s'aglutinà a l'entorn de les cases del carrer de l'Amargura, l'actual carrer Major del nucli urbà. | 41.7605700,2.1494300 | 429294 | 4623543 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84919 | Barraca de marge del Sot d'en Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-del-sot-den-grau | Petita cavitat quadrada encabida dins un mur de pedra seca. L'espai no sobrepassa el d'un cub de 80 cm de costat, mentre que l'obertura, allindanada, fa uns 50 cm. Per tant, no es tractaria d'una cabana on aixoplugar-se, sinó més aviat d'un espai on deixar les eines necessàries per al conreu dels bancals on es troba. | 08055-61 | Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras | 41.7613400,2.1514200 | 429460 | 4623627 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||
84920 | El casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-5 | XX | Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb una superfície entorn els 400 m2. Correspon a una sala polivalent que acull les principals activitats culturals del municipi. La façana principal é planta rectangular i està feta amb maó vist, esdevenint un gran full que sobrepassa l'alçada de la coberta. A la façana i per sobre la porta rectangular de fusta i hi ha un voladís d'obra. També a la façana principal hi ha el tauló d'anuncis i la parada del bibliobús. La resta de l'edifici està arrebossat i pintant de groc i presenta una bateria de finestres a banda i banda. A tocar del casal hi ha la llar d'infants del municipi, el petit Camacurt. | 08055-62 | Plaça Abat Escarré s/n | 41.7605500,2.1513700 | 429455 | 4623539 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84920-foto-08055-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||||
84921 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-9 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Gran edificació amb diversos cossos i dependències annexes. En línies generals correspon a una construcció feta amb mur de maçoneria, on portes i finestres estan definides per carreus ben escairats. Les cantonades dels diferents cossos també presenten grans blocs de pedra, el que ajuda a resseguir el seu creixement constructiu. Actualment tota l'edificació conserva restes d'un arrebossat blanc, que es manté de manera molt desigual. La construcció principal i més antiga correspondria a un edifici de planta rectangular amb coberta a un vessant, planta baixa, pis i golfes, orientat a sud on hi hauria l'entrada principal. La porta és adovellada, amb la singularitat que la dovella central està composta per dos blocs. Just per sobre la porta hi ha una petita finestra quadrangular. A l'est d'aquesta obertura, i a la mateixa planta, se n'intueixen dues més, ambdues tapiades, una de les quals podria ser una espitllera. A l'oest d'aquest cos, n'hi ha un altre de petites dimensions i de dos pisos en el que destaca un balcó a la planta pis i una gran arcada de pedra, amb arc de mig punt a la planta baixa. Adossat a aquest cos pel sud, i tapiant parcialment la porta principal hi ha un altra edificació de planta quadrangular i coberta a una vessant. S'hi accedia per l'est, de fet, a la planta baixa hi ha una porta rectangular, definida amb blocs de pedra, actualment tapiada. Just per sobre, es veu una finestra quadrangular, també definida per grans blocs de pedra i una galeria amb arc de mig punt orientada a sud. Encara adossat a aquest primer cos, però per la banda nord, hi ha un altre cos de planta quadrangular en el que destaca una galeria amb una gran obertura amb arc de mig punt al pis superior. Per últim i adossat per l'est a cos principal en trobem un altre, de majors dimensions i planta rectangular amb coberta a doble vessant. Segons es desprèn dels blocs de pedra de les cantonades, hauria crescut en sentit oest a partir de dos cossos adossats un a l'altre. Està format per planta baixa, pis i golfes, té totes les obertures de forma rectangular i delimitades per carreus ben escairats. La seva distribució és simètrica, la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular amb arc rebaixat a la part superior i una finestra. Per sobre d'aquests i de manera idèntica a cada una de les plantes hi ha dues obertures més. L'únic element que trenca aquesta simetria és una petita obertura, a tocar de la porta principal. A l'alçada del primer pis, entre les finestres hi ha la imatge d'un sant, feta amb rajoles, que fa l'acció de sembrar. A l'oest encara hi trobem altres cossos adossats, de menor alçada, alguns d'ells de construcció força moderna, ja que presenten cobertes metàl·liques. A l'entorn immediat de la construcció principal hi ha una bassa d'aigua, un pou així com nombroses pallisses i magatzems, molts d'ells fets de pedra. | 08055-63 | Al nord-est del nucli urbà a l'oest de la riera de Fonts Calents. | Apareix a la documentació des d'inicis del segle XV. | 41.7797000,2.1364000 | 428232 | 4625677 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84921-foto-08055-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84922 | Monument als Grans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-grans | XXI | Monòlit de pedra situat a l'exterior de la llar d'infants el Petit Camacurt, en una zona enjardinada. En el monòlit a la part inferior hi ha una petita placa on es llegeix 'Per a vosaltres els grans, Sant Andreu!. A la part superior del monòlit hi ha l'escultura d'un llibre obert, fet amb ferro corten. Per la part inferior, el llibre hi ha una espècie d'agafadors o cintes, fets de ferro, que simbòlicament servirien per tancar el llibre, rematats amb el cap d'un drac. La part central i inferior del monòlit, està decorada amb les figures de dues sargantanes i quatre ferradures obertes, tot fet de ferro. A tocar d'aquest element hi ha una espècie de faristol metàl·lic amb una caixa amb vidre a la part superior. A l'interior hi ha un poema d'Isabel Barrier. Aquest element va ser instal·lat l'octubre de 2006, i fou col·locat amb motiu del llibre del mes, tal com es pot llegir al mateix full visible a l'interior. | 08055-64 | Avinguda Santa Coloma, 2 | 41.7607500,2.1510700 | 429431 | 4623561 | 2006 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84922-foto-08055-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84925 | Masia d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-desplugues | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Edificació construïda sota una balma, a peus de la riera de Fonts Calents. L'edifici té planta allargada adaptada a l'orografia de la balma, que li fa parcialment de teulada i de tancament posterior. Es distingeixen diferents cossos, adossats uns als altres i a diferents alçades, adaptats a les dimensions de la balma i aixecats en diferents èpoques. Tot i això en algun cas el cos no tanca completament contra la roca a la part superior, cosa que permet tenir galeries o balcons en algun dels pisos superiors. Tot l'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense devastar i còdols, formant filades més o menys regulars lligades amb morter, excepte els cossos dels extrems que són amb pedra seca o lligats amb fang. Les obertures de l'edifici, força nombroses s'adapten a les necessitats de cada cos. Si bé de forma general la seva distribució no presenta cap simetria, aquesta si es detecta de forma individual en cada un dels cossos. De sud a nord, el primer cos correspon a una construcció de petites dimensions, d'una planta i coberta a un vessant adossada a la roca. Té dues portes una cada extrem i correspon a un galliner o cobert pel bestiar. A continuació trobem un altre cos amb dos mòduls a diferent alçada adossats un a l'altre. En el mòdul més baix, al sud, hi ha planta baixa i pis mentre que el mòdul nord té planta baixa, pis i golfes. En aquest últim trobem la porta d'accés, rectangular, just per sobre, hi ha una finestra a la planta pis amb la data 1748 a la llinda i finalment una altra finestra de menors dimensions a les golfes. Al mòdul sud, i mantenint la simetria horitzontal, trobem dues petites finestres a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis, una de gran i un altre de petita. A la finestra de majors dimensions hi ha la data 1755 a la llinda. A continuació trobem el cos més gran, que té forma de U, ja que a la part superior hi ha un petit espai obert. En aquest cos trobem una porta rectangular i seguint l'eix de simetria, just per sobre una finestra a la planta pis, i un altre a les golfes de menors dimensions. A la resta del mòdul hi ha dues petites finestres més, també quadrangulars, la de la planta pis, té una petita fornícula triangular al coronament. Totes les obertures estan delimitades amb blocs carejats. A continuació i en direcció nord, trobem el següent mòdul, que només té planta baixa i planta pis, ja que l'espai que ocuparien les golfes està completament obert. En aquesta part superior la superfície de la balma està plena de sutge, potser perquè hi havia la sortida de fums de la llar de foc. Aquest mòdul no té porta d'accés, per tant es comunicava amb la resta de l'edifici per l'interior. Pel que fa a les obertures té tres finestres de mides diverses a la planta baixa, i tres més a la planta pis. En aquest cas, una de les obertures correspon a l'únic balcó de tota l'edificació. Totes les finestres estan delimitades per carreus carejats. L'últim mòdul, només d'una planta correspon a un altre magatzem fet amb pedra seca. Té una porta rectangular i s'hi detecten diverses reformes a la façana. Presenta dues petites obertures a la part superior delimitades amb maons. Entorn de l'edifici, hi ha escampats per l'espai, abeuradors de pedra i altres elements dedicats a l'activitat agrícola. Durant la visita i a l'aflorament rocós just davant de la riera, també es van detectar diversos encaixos i retalls a la roca vinculats segurament a construccions de caràcter perible. A banda de tots aquests elements, hi ha dos edificis més. Un es troba al nord en un camp a cota superior al que s'accedeix per unes escales de pedra des de l'exterior del mas. En una de les finestres d'aquest cobert, també hi ha una llinda amb data del segle XVIII. L'altre cos, un cobert independent està a l'est i acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l'aprofitament dels recursos naturals del bosc en època preindustrial. És a dir com els masos eren autosuficients, emmagatzematge de menjar, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, transformació de la llenya en carbó, etc. Aquest cobert és la primera part de la casa visitable pel públic. És el lloc on s'atenen les visites i on s'hi fan algunes activitats. La resta de la casa s'està rehabilitant. | 08055-67 | A 1,9 km de la carretera BV-1310 en el pk 3.8 | El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII, tal i com es desprèn de les llindes d'algunes finestres. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2002. | 41.7686400,2.1337200 | 427997 | 4624452 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||
84926 | Pont d'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-despluga | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XI | Pont d'origen romànic, fet amb pedres de mides diverses lleugerament carejades lligades amb porter. Conserva un sol arc, de mig punt amb definit amb blocs de pedra carejades, amb lleugera esquena o serrera, és a dir amb doble pendent més o menys simètric als extrems.. A la base del arc, a banda i banda s'observen tres encaixos quadrangulars, segurament utilitzant per ancorar elements durant la construcció de l'estructura. El pont té paviment de lloses de pedra plana i baranes també de pedra. Les pedres utilitzades en aquests elements són diferents que les de la resta del pont, i estan col·locades en sec o amb molt poc morter. Per les seves característiques sembla evident que corresponen a una reforma posterior. El pont esta estretament vinculat amb el mas d'Esplugues, construït per travessar la riera de Fonts Calents en aquest punt. | 08055-68 | A l'extrem occidental del terme de Castellcir, al mas d'Esplugues, | El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2001. Per les característiques del pont, sembla que es podria vincular als primers moments d'ocupació de l'indret, amb l'objecció de facilitar el pas sobre la riera, i així millorar-ne les comunicacions. | 41.7684400,2.1337300 | 427998 | 4624429 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | |||||||||
84930 | Balma del pademí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pademi | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). | Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual. | 08055-72 | Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar. | 41.7670100,2.1375900 | 428317 | 4624268 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84930-foto-08055-72-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. | 121 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84932 | Capella de la Concepció de Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-concepcio-de-maria | XVII | Capella d'una sola nau amb planta rectangular i coberta de teula àrab a dos vessants i absis pla. Té un petit campanar d'espadanya, molt senzill, fet de maons i coronament triangular, amb una petita campana. La construcció és aixecada a partir de murs de maçoneria, que actualment es troben completament arrebossats i pintats de blanc excepte a la façana posterior. La porta d'accés es troba a l'oest, és rectangular i està definida per blocs de pedra perfectament escairats. En destaca la llinda monolítica, amb una inscripció 'Capella intitulada Nostra Sra. de la Concepció feta fer per lo molt Ravarent Joseph Bosch, rector de Sant Llorenç d'Hortons, Bisbat de Barcelona 1674' Sobre la llinda hi ha una petita finestra rectangular delimitada per blocs de pedra carejada. L'església està construïda sobre la roca i per tant es troba lleugerament elevada del nivell de circulació. Per accedir-hi, hi ha una escala amb set graons amb barana d'obra a banda i banda. La porta actual és de fusta i té dues petites obertures amb reixes de ferro decorades amb el monograma de Jesús i Maria respectivament. L'interior és sobri, té el terra pavimentat amb rajoles de 30x30 m i dos bancs de fusta a tocar de les parets de la nau. A l'absis i presbiteri s'observen restes, força malmeses de decoració pictòrica. Entre les figures identificades hi ha la Verge Maria, dos àngels i un Sant. L'edifici es troba al pati exterior del mas, a tocar del Graner. | 08055-74 | Al mas del Bosc, sud est del nucli urbà. | Capella aixecada al segle XVII per satisfer les necessitats religioses del mas, que apareix documentat des de segle XVI. Tanmateix l'edifici actual sembla que seria del segle XVII, amb transformacions posteriors dels segles XVIII i XIX. L'església fou consagrada el 1673, i la feu construir Josep Bosch, fill de la masia, que fou rector de Sant Llorenç d'Hortons. | 41.7533900,2.1684800 | 430870 | 4622730 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84932-foto-08055-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||
84935 | Paratge a l'entorn del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-a-lentorn-del-moli-nou | Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni. | 08055-77 | A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir. | 41.7486400,2.1594900 | 430117 | 4622210 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 | ||||||||||||||
84936 | Fonts Calents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-calents | Paratge natural que té com a eix vertebrador la riera de Fonts Calents, la qual travessa zones boscoses, espais oberts i balmes. Un dels punts destacats d'aquest paratge, la Font de Fonts Calents, i la balma del mateix nom. En aquesta balma, trobem la font i també en un petit nínxol excavat a la roca, on hi ha la imatge de la Verge de Fàtima. També s'observen, a la paret de la balma altres forats excavats a la roca, de funcionalitat poc clara. Al mateix lloc hi ha dues lleixes per dipositar espelmes i ofrenes florals. En aquest mateix espai també hi ha una taula i banc per a descansar i fer repòs durant la ruta. Molt proper a aquest indret hi ha les Esplugues, una masia troglodítica construïda dins d'una balma, actualment seu de l'Ecomoseu del Moianès. Fonts Calents forma part de la ruta municipal, Esplugues i Fonts Calents, que a banda dels elements esmentats més amunt també inclou en l'itinerari, el Molí Nou, el Pou de Glaç de La Vinyota i El Molí Vell. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni. | 08055-78 | Al nord de l'Espluga i al sud del tros de Quintana d'Esplugues. | 41.7735600,2.1378900 | 428349 | 4624994 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84936-foto-08055-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84936-foto-08055-78-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 121 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/