Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84937 | Festa parroquial de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-parroquial-de-santa-coloma-sasserra | L'Aplec té lloc cada tercer diumenge de Juliol, al prat existent entre l'església, la rectoria i el Roure del Giol. Es basa en intercanviar coneixements culturals, donant la possibilitat d'aprendre balls tradicionals, així com cançons i altres elements culturals. Al vespres a més, es pot gaudir d'un audició de sardanes i danses populars a càrrec de la Cobla Canigó.També es mostraran cançons de vespres i jocs de nit típics. Durant l'aplec, a més, es rifen pernils, coques i llonganisses. | 08055-79 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra / extrem nord-est del terme | Aplec dedicat a Santa Coloma, ja que cada any hi té lloc la tradicional trobada de Santes Colomes. L'any 2008, amb motiu de l'aplec, s'hi va presentar la geganta Coloma. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84937-foto-08055-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84940 | Barraca de la Datzira 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, perfectament conservada, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda plana. Presenta una petita obertura vers a l'oest i té una espècie d'armariet just per sota, ambdós elements separats per una pedra plana. Inicialment aquest armariet segurament corresponia a una finestra que posteriorment es va tapiar. L'estructura està parcialment construïda aprofitant un aflorament rocós al qual s'adossa per la part posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-82 | A Marfà, al nord est de la Datzira i la riera de la Golarda | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7863500,2.0598800 | 421881 | 4626482 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84941 | Barraca de la Datzira 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca de planta quadrangular orientada a oest. Coberta amb falsa cúpula, força ben conservada, rematada amb argila i pedruscall. En el seu extrem sud es troba directament adossada al terreny. L'estructura presenta una porta sense llinda que arranca directament de la volta. Com a tret singular aquesta barraca té l'existència d'una espècie d'avançada, feta a partir d'un mur en pedra seca que arranca des de l'extrem NW i voreja tota la porta oferint un pas indirecte. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-83 | A Marfà, a l'est del camí entre la Datzira i els Camps de Marfà. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7835400,2.0635200 | 422180 | 4626167 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84946 | La Closella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closella | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España: Barcelona. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona: [s.n.]; Impremta de la Casa de la Caritat, 1923. Separata de: Quaderns d'Estudi, vol. XV, núm. 57. PERICOT GARCIA, L. La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1925. PERICOT GARCIA, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 31). | Monument funerari calcolític consistent en una cista rectangular tancada, amb orientació nord-est/sud-oest, envoltada per un túmul. Se'n conserven cinc lloses, essent els ortostats laterals els més alts en comparació amb els dels costats curts. No se'n conserva la llosa de coberta. Entre els materials que s'hi localitzaren hi ha 7 peces dentals i 4 molars. | 08055-88 | Serrat dels Llamps | Fou excavat a la dècada de 1940, amb una segona intervenció realitzada l'any 1958 que no donà nous resultats, però que en permeté la documentació. | 41.7723900,2.0606300 | 421927 | 4624932 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominat la Clusella o la Crusella. No s'hi va poder accedir, donat que la parcel·la estava tancada per a la custòdia de bestiar. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84947 | Balma del Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moli-den-brotons | Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya. | Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons. | 08055-89 | A l'est de la Tosca | El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints. | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84947-foto-08055-89-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84950 | El Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xei | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30 TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XVIII | Masia situada en un turó sobre el marge esquerre de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia dels Sorts, que n'és a l'altra riba. El volum principal el constitueix un edifici de planta rectangular en origen i quadrada després d'una ampliació vers el sud. Consta de planta baixa i primer pis sota coberta. A la façana principal, encarada a sud, tan sols hi ha una gran obertura que correspon a una volta rebaixada (corresponent a l'ampliació esmentada) al fons de la qual s'hi troba la porta de la façana original, amb grans dovelles i la inscripció 1764 a la clau. La primera planta havia estat en bona part oberta, amb grans pilars sostenint l'embigat de la coberta. Tot i això, també s'hi aprecien finestres allindanades de pedra, especialment a la meitat nord. L'aparell és de grans pedres desbastades, lligades amb morter de calç i emblanquinades. A part del volum principal, hi ha altres espais (tant annexats com segregats) que corresponen a coberts i tancats. | 08055-92 | Quintana del Xei | El primer esment documental és de 1130, quan consta com a alou de Sant Benet de Bages. En la documentació apareix en ocasions com a 'el Soler', 'l'Alzina' o el 'Mas Alzina'. Al segle XIII consta que tenia agregats els masos d'Armamirona i Colomer, ara desapareguts. Posteriorment passà a mans del mas Collell de Balenyà i, més endavant, a les de la Closella. A partir de mitjan segle XVI passà a mans de Pau Alzina, i més tard a les de Pau Soler, conegut amb el sobrenom de Xei. Fou habitada pels seus propietaris fins al 1785, i més tard hi hagué masovers, fins a mitjan segle XX. Actualment torna a estar habitada de forma permanent. | 41.7791400,2.0503400 | 421080 | 4625691 | 1764 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84950-foto-08055-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84950-foto-08055-92-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84951 | Els Sorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-sorts | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià, 2012. | XVIII | Masia situada en un turó sobre el marge dret de la riera de la Golarda, afrontant amb la masia del Xei, que n'és a l'altra riba. La posició elevada i en un lloc de força pendent fa que al cantó sud s'hi construís un contrafort notable. El volum central correspon a un edifici de planta quadrada amb planta baixa i un pis sota coberta. Originàriament, la façana principal era la de llevant, amb un portal adovellat a l'extrem sud-est. Posteriorment, a aquesta façana s'hi annexà un cos cobert a la planta baixa i obert a la superior, ampliació que queda datada en una llinda on hi ha inscrit 'thOMAs / 17 SORTS M F S + 68'. A les façanes oest i nord s'hi aprecien altres reformes posteriors consistents en obertures, tant en planta baixa com al primer pis, fetes de maó. | 08055-93 | Quintana dels Sorts | El primer esment documental del mas data del 1294, però ja es tenen referències d'un Pere Orts de Marfà l'any 1205. Al llarg del temps ha anat variant la grafia del cognom i, en conseqüència, del nom del mas: Sors, Sorts, Sords i els Horts. Els Sors hi visqueren fins a finals del segle XIX, deixant-hi després uns masovers que hi restaren fins a mitjan segle XX. Actualment torna a ser habitada per masovers. | 41.7808200,2.0502000 | 421070 | 4625877 | 1768 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84951-foto-08055-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84951-foto-08055-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84951-foto-08055-93-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84952 | Església Mare de Déu de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-mare-de-deu-de-la-tosca | GAVÍN, Josep M. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Església de nau única, amb l'absis semicircular orientat a sud-est. A la façana principal (orientada a nord-oest) hi ha la porta principal, a la llinda de la qual hi ha inscrita la data de 1668. A banda i banda de la porta hi ha sengles bancs adossats a la façana, el de la dreta amb una finestreta motllurada doble des de la qual es veu la imatge i a l'ampit de la qual els devots hi deixen ciris. A la llinda hi ha gravades la data 1673 i una ala de perfil. La façana culmina amb un petit òcul circular i un campanar de cadireta molt simple. L'aparell del temple, de maçoneria i arrebossat amb calç, tan sols té obertures (a més de les esmentades) a l'absis (un òcul i un finestró allargassat) i a la façana nord (que dóna llum a la sagristia). La coberta és a doble vessant, un xic més baixa i adaptada a l'absis. A l'interior, hi ha un cor sobre la porta d'accés, que s'obre a la nau única. El presbiteri es troba rere una reixa metàl·lica, negra i daurada, en la qual hi ha un altar preconciliar adossat a un envà que oculta l'absis. A banda i banda de l'altar hi ha sengles portes obertes a l'envà, i que accedeixen a la sagristia. La imatge de la Mare de Déu, sedent amb l'infant a la falda, ocupa una fornícula emmarcada dins d'unes motllures que tracen un frontó. Les parets estan pintades amb un sòcol fosc i un color més clar a la resta. Per sobre d'unes motllures, la volta de canó està pintada de color blau, amb un joc d'elements geomètrics en groc que simulen una volta de creueria. | 08055-94 | A llevant del nucli de Marfà | L'edifici actual de la Mare de Déu de la Tosca es va originar a inicis del segle XVII (1632 o 1639), probablement substituint un temple preexistent (tal vegada, l'església de Santa Maria de les Illes, documentada el 1062). | 41.7795700,2.0767600 | 423276 | 4625714 | 1632 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84952-foto-08055-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84953 | Font d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-brotons | XVII | Construcció de planta quadrada alçada amb grans blocs de pedra que rep l'aigua captada de la riera de Marfà mitjançant un canal picat a la roca i la deriva vers el Molí d'en Brotons. | 08055-95 | A l'est de la Tosca | 41.7825500,2.0783900 | 423415 | 4626044 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84953-foto-08055-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84953-foto-08055-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84954 | La Datzira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-datzira | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XI | Gran mas format per diversos volums, l'abandonament i la reconstrucció parcial dels quals n'ha desdibuixat la fesomia, fins el punt que alguns volums anteriorment coberts s'utilitzen actualment com a patis i tancats d'animals a cel obert. L'alineació dels volums manté una orientació nord-oest (cap on miren les successives façanes) / sud-est, amb cobertes longitudinals a dues vessants. Hi crida l'atenció un parament en opus spicatum, generalment associat al segle XI, malgrat que les primeres referències documentals són de 1237. També són significatives les inscripcions de 1690 i 1700 (aquesta darrera acompanyada del nom 'JAUMA DAT / ZIRA' i una roseta en una cantonada, que donava a l'antic camí principal), que al·ludeixen a una important fase de reformes. També cal destacar una portalada rematada amb un arc algular, molt semblant al del Molí de la Datzira. | 08055-96 | Entre Serramitja i Marfà, en un meandre de la riera de la Golarda | La Datzira està documentada des del 1237 (si bé podria tenir un origen anterior), quan estava sota domini del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 1497 consta en un document com a 'Datzeró'. El 1531 els Datzira es van fer amb el domini de la propera masia de Montbrú, que mantingueren fins a darreries del segle XVIII. Just d'aquest moment de prosperitat daten les reformes a la Datzira i, possiblement, la construcció del Molí de la Datzira. A partir de llavors, els propietaris alternaren la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Al segle XX es produí l'abandonament total del mas i el molí, fins que ha tornat a ser habitat a inicis del segle XXI. | 41.7847300,2.0585700 | 421770 | 4626304 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84954-foto-08055-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84954-foto-08055-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84954-foto-08055-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84955 | Castell de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-marfa | ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XVII | L'edifici denominat com a castell de Marfà correspon actualment a un complex d'edificacions majoritàriament d'època moderna. Els diferents volums s'agrupen amb una orientació a sud-est, on trobem un mur de tanca que clou el recinte. La porta d'aquesta tanca està rematada per un arc rebaixat, a la clau del qual hi ha gravats un monograma “IHS” i la data de 1628. Adossats a la tanca hi ha dos volums de planta baixa, rere els quals hi ha l'edifici principal, de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. La part central sembla l'original (hi ha una inscripció de 1783), mentre que a l'esquerra hi ha adossats seguit de coberts i la dreta té annexat un cos amb una galeria amb quatre arcs de mig punt. Aquest cos de la dreta és el que ofereix tota la façana est, on hi ha una porta molt recent a la planta baixa i, al primer pis, un balcó (sostingut sobre mènsules) acompanyat per quatre finestres allindanades. Una d'elles, però, té la llinda esculpida en forma d'arc conopial cec. Aquest element, l'arc conopial, es relaciona clarament amb el volum de l'angle nord-est del conjunt. Amb planta baixa i dos pisos, els dos superiors tenen obertures amb arcs conopials veritables. Possiblement, es tractaria de l'edifici original de tot el conjunt. Al seu cantó nord, en canvi, té annexat un altre petit cos avançat amb grans obertures amb arc de mig punt. | 08055-97 | En un apèndix de la Serra dels Llamps | El castell de Marfà és citat per primer cop el 939 com a castrum Marphani. Els Marfà (que també tenien casa a Moià) en foren possessors al llarg de l'edat mitjana, però l'edifici també tingué un paper en els conflictes bèl·lics d'època moderna. Durant la Guerra de Successió hi establí el seu quarter general Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal, cap de l'exèrcit català de l'interior. Des d'aquest lloc va emprendre diverses conteses, entre les quals la Batalla de Talamanca l'agost del 1714. Durant la Guerra del Francès, s'hi refugiaren els moianesos que fugien de les tropes napoleòniques. Durant la primera Guerra carlina, el 9 d'octubre del 1839, els carlins Francesc i Isidre Marfà, pare i fill, moriren en l'assalt a Moià. Després de diversos traspassos de mans, Marfà i les seves possessions a la vall (el Coll, les Vinyes i el Molí de Marfà) s'integraren en les extenses possessions dels Rocafort, una família amb propietats a Artés, Barcelona, Manresa, Moià i Vic. El darrer Rocafort, Ramon, fou alcalde d'Artés, diputat provincial i diputat a les Corts de Madrid. Mort sense descendència, la seva herència passà a mans de la família de Torrents, que després del 1939 s'anà venent el patrimoni. Anà a parar a mans de la família terrassenca que encara n'és propietària. Hi hagué masovers fins a la dècada de 1960, però actualment resta desocupada. | 41.7792700,2.0689600 | 422627 | 4625688 | 1628 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84955-foto-08055-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84957 | La Bassa de l'Om (al sud de Serramitja) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-de-lom-al-sud-de-serramitja | Bassa excavada a terra situada en una cruïlla de camins entre els quals es troba el GR 177 (que uneix Calders i Moià). És de forma el·líptica i té una llargada i amplada màximes de 15 i 10 m; la seva fondària supera en molts punts el metre. Al lateral de ponent, però, el límit és aixamfranat per permetre-hi l'accés a peu pla del bestiar boví de la zona. | 08055-99 | Al sud de Serramitja | 41.7890100,2.0479400 | 420892 | 4626789 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84957-foto-08055-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84957-foto-08055-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84960 | PEIN el Moianès i la Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-el-moianes-i-la-riera-de-muntanyola | L'espai protegit amb la denominació de 'el Moianès i la Riera de Muntanyola' s'estén per 6 dels municipis del Moianès més Avinyó (Bages) i Muntanyola (Osona). Pel que fa a Castellcir, ocupa els 2/3 septentrionals de l'antic terme de Marfà i una estreta franja al nord de la resta del terme de Castellcir. En total, ocupen 842,25 ha, que corresponen a un 24,64% del terme municipal. Els trets més característics d'aquest espai provenen de la superposició de la realitat pròpia de l'àrea humida del nord-est de Catalunya amb elements submediterranis. Conté una bona representació de l'hàbitat propi de les rouredes seques i la seva flora i fauna associada. El medi físic està marcat pels relleus ondulats de composició calcària i margosa; fins i tot amb punts d'interès geològic, com ara el sistema càrstic que afavoreix l'aparició de coves. En són característiques les rieres sobre lloses calcàries, pròpies de les capçaleres dels rius de caràcter mediterrani. La flora i la vegetació predominant és de caràcter submediterrani. Hi predominen les rouredes seques de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), si bé s'hi barregen o fins i tot han estat desplaçades per pinedes secundàries de pi roig (Pinus sylvestris). Sota aquests boscos predominen les pastures xeromesòfiles de jonça i plantatge mitjà (Plantigini- Aphyllanthetum). Els fenassars, joncedes i bardisses, entre altres formacions, són també freqüents. Als fondals apareixen fragments de boscos de ribera, amb avellanedes i bosquines mixtes de caducifolis. Els alzinars són poc freqüents al conjunt de la zona forestal, substituïts en gran part per extenses garrigues. S'hi conserven alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català com, per exemple, el gavó fruticós (Ononis fruticosa). Apareixen formacions singulars com les brolles de bruc vermell (Ericetum arboreo-cinerae), molt rares a les àrees descalcificades. A nivell faunístic, és un bon representant de la fauna forestal amb influència mediterrània. És una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors: fagina, gorja blanc, guineu i geneta. Entre els ocells, hi ha diverses àrees d'interès per a la cria del duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i una àrea de campeig per a l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). De la fauna invertebrada, se'n pot ressenyar la gran diversitat de lepidòpters i algunes espècies rares com la Meleageonia daphnis; dels heteròpters, Plagiotylus maculatus, Criocoris piceicorni; entre els mol·luscs destaquen espècies xeròfiles com l'endemisme Moitessieria olleri o Xerocrassa murcica. En els ambients dominats per la roureda de roure martinenc, apareixen espècies d'interès com l'escanyapolls (Lucanus cervus) i la papallona nocturna Eriogaster catax. Als boscos de pi roig hi ha una altra papallona nocturna: la Graellsia isabellae. A les rieres i torrents que conserven diversos trams en bon estat de conservació, cal ressenyar la presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el cranc de riu (Austropotamobius pallipes). També la de diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). En aquests ambients i, en especial, a la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany, hi ha diversos amfibis: la salamandra (Salamandra salamandra), diverses espècies de gripaus com el tòtil (Alytes obstetricans), la granota verda (Rana perezi) i la reineta (Hyla meridionalis). No obstant, hi ha presència d'espècies invasores com el visó americà (Mustela vison) i el cranc de riu americà (Procambrus clarki) Les masses forestals han estat transformades o substituïdes en alguns sectors per conreus, creant un mosaic d'usos. Hi ha aprofitament silvícola, ramader, agrícola i usos recreatius. Els impactes als quals s'exposa el territori són els processos d'erosió i degradació com a conseqüència de les diferents activitats antròpiques. | 08055-102 | 2/3 nord de l'antic terme de Marfà i franja nord de la resta del terme de Castellcir | 41.7759700,2.0667100 | 422436 | 4625324 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84960-foto-08055-102-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84964 | Barraca 6 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat est. Hi ha una petita obertura orientada al sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva completa. | 08055-106 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7684400,2.0436800 | 420513 | 4624509 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6553 de la wikipedra, on és anomenada 'Barraca 5 del Torrent de Colljovà', denominació repetida coincident amb la de la fitxa 6552 i 105 del present Mapa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84965 | Barraca 7 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva intacta. | 08055-107 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7692400,2.0467500 | 420769 | 4624595 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84968 | El Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiolic | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | Petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est. El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics. S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant, està completa. L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat. | 08055-110 | A la part alta del torrent de la Fàbrega | 41.7794500,2.0840400 | 423881 | 4625695 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84969 | Jaciment paleontològic de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castellcir | Jaciment paleontològic bartonià (de fa 40,4 a 37,2 milions d'anys) de tipus marí, que forma part de la formació Calcàries de Collsuspina. L'associació faunística que s'hi troba correspon a diversos tipus de nummulits (N. variolarius, N. Biedai, N. Striatus i N. Fabianii), uns foraminífers d'aigua salada i càlida. | 08055-111 | Sauva Negra | 41.7832200,2.1861300 | 432369 | 4626028 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84969-foto-08055-111-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84970 | Pinassa de les tres besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-les-tres-besses | XIX | Exemplar de Pinus nigra declarat arbre singular. Té una alçada aproximada de 20 metres i fa 3,60 metres de corda (perímetre del tronc a una altura aproximada d'1,5 metres). El seu tret més característic (i que li dóna nom) és que el tronc es divideix en tres besses, originant sengles capçades. | 08055-112 | Sot dels Llamps | 41.7694000,2.0627200 | 422097 | 4624598 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84970-foto-08055-112-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada Pinassa de la Clusella. AL (arbre d'interès local) Ordre MAH 228/2005.05.02 (DOGC 4393, 2005.05.27) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84974 | Balma del Torrent d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-torrent-desplugues | Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram. | 08055-116 | Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà | 41.7660300,2.1559900 | 429845 | 4624144 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||||
| 84975 | Balmes i cova de Roques Sitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes | Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle. | 08055-117 | Serra de les Roques Sitjanes | 41.7648100,2.1686500 | 430896 | 4623998 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 84976 | Avenc de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castellcir | Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià. | Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 08055-118 | Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir | 41.7721500,2.1743100 | 431375 | 4624808 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84976-foto-08055-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84977 | Balma de la Clusella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-clusella | Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre). | 08055-119 | Al sud de la Clusella | 41.7639700,2.0560400 | 421535 | 4624001 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84979 | Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sauva-negra | L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes. | 08055-121 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||||
| 84980 | Faigs de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-la-sauva-negra | La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local. | 08055-122 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||||
| 84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||||
| 84983 | Alzina de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puigdomenec | L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local. | 08055-125 | Just a ponent de Can Puigdomènec | 41.7357200,2.1523100 | 429506 | 4620781 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84984 | Pi bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-besso | Gran exemplar de pinassa (Pinus nigra) situat al peu d'un dels camins que van des de Castellcir cap al Castell de Castellcir. Fa uns 15 m d'alçada, i és entorn als dos metres que el tronc es bifurca en dues besses, que li donen el nom. La capçada, poc frondosa, fa uns 8 m de diàmetre. | 08055-126 | Al nord de la serra de les Roques Sitjanes | 41.7698200,2.1687900 | 430913 | 4624554 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84984-foto-08055-126-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84985 | Cau del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-del-llop | Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda | 08055-127 | A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes | 41.7575000,2.1633000 | 430444 | 4623191 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84986 | Pinassa de la Vall Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-la-vall-jussana | Gran espècimen de pinassa (Pinus nigra) amb una alçària que supera els 20 m, amb un volt del canó de 2,2 m i una amplada mitjana de capçada de 10 m. Aquestes dimensions, no obstant, no s'aprecien en la distància curta degut a la densitat del bosc on es troba. | 08055-128 | A llevant del Camp de la Bauma | 41.7504400,2.1449900 | 428914 | 4622422 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84986-foto-08055-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84991 | Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puigdomenec | XVIII | Gran edificació, orientada a oest formada per diferents cossos annexes, adossats uns als altres definint una espècie de pati a la banda sud, que actua com a distribuïdor. El cos principal, amb façanes emblanquinades, consta de planta baixa, pis i una galeria de columnes cilíndriques que sostenen arcs rebaixats, al pis superior de la façana principal, al sud. La coberta és a doble vessant, amb encavallada de fusta i teula àrab a l'exterior. Les obertures són rectangulars, totes rectangulars però i no segueixen cap tipus de simetria. En algun cas s'observen llindes i ampit de pedra, n'hi ha una a la façana lateral oest feta amb maons i arc rebaixat. Al centre de la façana principal trobem la porta d'accés al mas, amb una finestra a la banda dreta i dues a l'esquerra a l'alçada del primer i segon pis. Just sobre la porta d'entrada hi ha un balcó al primer pis. Per sobre h ha la galeria d'arcs. La façana posterior, també té una porta, rectangular, i un porxo de nova construcció adossat. Per la cara exterior de la façana principal, a l'extrem oest s'hi detecta una reforma ja que el parament està fet amb maó vist i hi ha dues finestres amb arcada d'arc rebaixat i pilar central també de maó. A tocar d'aquesta reforma hi ha hi ha una escala de pedra i barana de ferro, que comunica a un del nombrosos annexes de l'edificació. Aquest annex a banda d'aquest accés, en té un altre amb rampa a la façana sud, el que podria indicar que era una zona d'emmagatzematge. Correspon a un dels pocs annexes amb coberta a una vessant. Els altres annexes al voltant d'aquesta espècie de pati central, el qual es troba empedrat, també han sofert importants reformes ja en època contemporània, però tots ells conserven la estètica constructiva. Acostumen a ser cossos independents, amb coberta a doble vessant i dues plantes. En destaquen un parell, de petites dimensions, un amb obertures rectangulars i porxo a la part posterior, i un altre amb dues grans obertures definides amb maó i arc rebaixat en una de les façanes laterals. Aquests annexos, construïts segurament al llarg del segles, tant a l'est com a l'oest del cos principal han convertí l'edifici en la gran edificació actual. | 08055-133 | Al límit sud del terme de Castellcir, proper al termenat de Sant Quirze Safaja. | Mas datat vers els segle XVIII, formant part de Castellcir quan aquest encara era un nucli rural dispers | 41.7377000,2.1538600 | 429637 | 4621000 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84991-foto-08055-133-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha la font i la Rajoleria, segurament vinculades al mas, del mateix nom. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84992 | El Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilardell-0 | XVI-XVIII | Edificació orientada a migdia, on té l'entrada principal que dóna accés al recinte. Aquesta entrada consta d'un mur que de pedra que s'estén entre dos del les edificacions annexes, tancant un espai que actua de pati distribuïdor. En aquest punt hi ha una petita cornisa, sota la qual hi ha la porta, definida per grans carreus escarriats definint un arc de mig punt, amb el monograma IHS esculpit i un text il·legible a la dovella. Passada aquesta porta s'accedeix al pati quadrangular, que dóna accés a tot el nucli original. El cos central, està lleugerament més aixecat que els laterals i té coberta amb teula àrab a doble vessant. La construcció està feta a partir de carreus escairats, força regulars tot lligat amb morter de calç. La porta d'entrada a l'habitatge, també feta amb arc de mig punts i carreus escairats hi ha l'escut de Catalunya esculpit a la dovella. Per sobre questa porta en destaca una finestra amb aires tardo gòtics. Adossats a aquesta construcció trobem diferents cossos annexes tant a l'est com a l'oest, aquest últim sobrepassant el límit definit pel pati distribuir, perllongant-se vers el sud. Ja fora d'aquest nucli original també hi ha un gran pati una part del qual es troba paviment amb rajols a redós del qual hi ha altres dependències independents com estables, femers, graners, etc. Al nord del recinte encara hi ha un altre edificació de petites dimensions, i al sud trobem una gran bassa de planta circular. | 08055-134 | Al sud del nucli de Castellcir, als camps del Vilardell, a tocar del termenal de Sant Quirze Safaja. | Mas documentat des de 1287, i conserva un nucli original del segle XVI, però també nombroses transformacions i afegits dels segles XVII i XVIII. | 41.7412800,2.1537400 | 429631 | 4621397 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84992-foto-08055-134-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84994 | Poua de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-sant-jeroni | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Construcció cilíndrica semisoterrània d'uns 6.7 m de diàmetre feta de maçoneria, famb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció està rematada per una cúpula semiesfèrica, i té dues obertures, una la nord i un altre als sud, amb pedres que la tanquen. Una rampa delimitada per murs de pedra seca en permet l'accés. | 08055-136 | Al nord del nucli de Castellcir i del mas de Sant Jeroni | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat, d'un clima apropiat. El gel es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi. | 41.7839900,2.1476600 | 429173 | 4626144 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84994-foto-08055-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Per la proximitat amb la Poua de les Berengueres, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. També coneguda com Poua de les Berengueres II | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84995 | Boixos de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-de-puigdomenec | Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens. | 08055-137 | Al nord-est de Can Puigdomènec | 41.7359900,2.1547100 | 429706 | 4620809 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||||
| 84997 | Roure gros del pla parcial Guiteras-Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-pla-parcial-guiteras-torrelles | Exemplar de roure (Quercus pubescens) amb una alçària d'uns 12 m i una amplada mitjana de capçada de 14 m. El desenvolupament urbanístic en la zona on es troba al llarg dels darrers anys no n'ha compromès la conservació, ja que s'ha integrat al marge d'un vial peatonal formant una petita placeta amb bancs. | 08055-139 | Passatge del Grony | 41.7576500,2.1495400 | 429300 | 4623218 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 85002 | Font del molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-vell | XX | Surgència d'aigua en mig d'una zona boscosa vinculada segurament a la riera de Fontscalents. Es troba a uns 100 m al nord est del mas del Molí Vell, que n'ha canalitzat l'aigua amb un tub de plàstic. | 08055-144 | A l'oest del nucli de Castellcir, al nord est del Molí Vell | 41.7663000,2.1343500 | 428047 | 4624191 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85002-foto-08055-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85002-foto-08055-144-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 85005 | Les Berengueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-berengueres | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Petit mas de planta gairebé quadrada amb orientació a sud-oest que consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. L'aparell és de maçoneria i, tot i que actualment té la pedra vista, originàriament devia estar arrebossada. A la façana principal hi ha tres obertures per planta: la porta principal i dues finestres a la baixa, grans finestres amb ampit al primer pis i finestres menors sota coberta. Aquestes obertures estan generalment fetes de pedra ben treballada, amb excepció de les llindes de la porta i les finestres de la planta baixa, fetes de fusta, i dels muntants d'una de les finestres de la planta baixa i les tres del pis sota coberta, de maons. | 08055-147 | A ponent de Santa Coloma Sasserra | Al llarg dels temps, les Berengueres apareix tant vinculada a Sant Andreu de Castellcir com a Santa Coloma Sasserra, on la casa té vas propi al cementiri parroquial. | 41.7921400,2.1559700 | 429872 | 4627042 | 1666 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85005-foto-08055-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85005-foto-08055-147-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 85006 | Bauma d'en Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-den-roma | XII | Seguint un sender a ponent del pla de la Bruga, es descendeix entre terrasses de conreus fins finalment entomar el tram final entre una formació de gresos. Allà, l'erosió hi ha excavat una ampla visera de 41 m de longitud i fins 12 m de fons, amb una alçada hàbil de 3m. En el seu extrem de llevant hi ha habilitat un espai de 8 m per 5,60 tancat amb murs de pedra seca; una porta i una finestra en són les úniques obertures. A l'interior hi ha una estructura rectangular de fusta, possiblement el suport d'uns jaços. Així mateix, vora la finestra hi ha una banqueta adossada i una zona de cuina, amb sortida de fums. Possiblement la construcció actual no és l'originària, sinó una refacció més recent, considerant la seva construcció irregular amb blocs ben tallats però sense rejuntar. En canvi, a l'exterior d'aquest espai s'hi reconeixen murs escapçats amb un aparell més regular, que podria correspondre a l'edifici antic que, un cop derruït, va servir com a pedrera. | 08055-148 | Sota el pla de la Bruga | La primera referència és de l'any 1175, i hauria estat un lloc de residència continuat al llarg de l'edat mitjana i moderna. Antigament era anomenada Espluga Baladora, però el nom actual li ve dels seus propietaris moderns: l'any 1692, al llibre de comunions de l'església de Sant Martí hi consta que en la roca foradada del castell de Castellcir hi viuen en Valentí Roma i Magdalena, la seva muller. Hi ha referències a que, ocasionalment, el lloc hauria servit de lloc de refugi per als bandolers. | 41.7786800,2.1865300 | 432397 | 4625524 | 1175 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85006-foto-08055-148-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84917 | Molí del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bosc | XVIII | Abandonat, parcialmetn ensulsit | Edificació en força mal estat de conservació formada per un cos amb planta baixa, primer, segon pis i golfes cobert a doble vessant. Conduit tant amb sense devastar com lleugerament carejada, tot lligat amb morter de calç i distribuït formant filades més o menys regulars. L'estructura conserva diverses obertures, de mides diverses, i sense una simetria regular però bona part d'elles definides per brancals i llindes de pedra. Algunes de les obertures presenten reixes de ferro forjat. Sembla que al segle XIX es construí una xemeneia de maó vist per a eliminar les restes produïdes per les turbines de vapor, però actualment es troba o bé ensulsida o engolida per la vegetació. En destaquen les restes d'una gran bassa de forma ovalada situada al nord de les construccions. | 08055-59 | Al sud est de l'actual nucli urbà, entre aquest i el Mas de la Vileta Nova. | Una de les nombroses edificacions aixecades a la vora de la riera de Castellcir, aprofitant la força de l'aigua. Construït entre els segles XVII i XVIII, amb importants transformacions al segle XIX, es troba molt a prop dels masos de la Vileta i Sans. Formaria part del conjunt d'edificacions vinculades a la parròquia de Sant Andreu. A la llera de la riera, i a tocar del molí hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars als documentats al jaciment de la Riera de Castellcir, 800 m més al nord i que potser podrien estar relacionats tant amb el molí com ser anteriors. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zona. | 41.7555300,2.1594600 | 430122 | 4622975 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis CulturalsI | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84911 | Antiga Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XVII | Algunes construcions en perill d'ensulsida | Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri. | 08055-53 | A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria. | 41.7600000,2.1603200 | 430199 | 4623471 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També inclou el Mas Tomàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84882 | Mas el Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-giol | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | XVI-XVII | Algunes parts del mas mostren indicis de deteriorament | Gran casal format a partir d'un primer cos de planta rectangular (orientat est-oest), amb planta baixa i dos pisos, a la façana sud del qual s'adossaren dos cossos menors en perpendicular. En tots els casos, l'aparell constructiu és maçoneria amb arrebossat de morter. La coberta de cadascun dels cossos és a dues aigües. Les obertures de l'edifici mostren notables retocs, refaccions o substitucions, essent les més antigues i ressenyables les de la façana oest: hi ha tres llindes rebaixades tot formant falsos arcs conopials i mixtilinis i amb rosetes en relleu. | 08055-24 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Mas el Giol fou la residència de la família dels Santa Coloma a partir dels segles XVI i XVII. Entre els segles XII i XIV ho havia estat l'antiga Domus situada en un turó proper, de la qual s'extragueren pedres per al nou edifici. | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84882-foto-08055-24-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84990 | Casanova del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-castell-0 | XVII-XIX | Algunes parts tenen indicis de deterioramnet. | Construcció formada per un cos principal de planta quadrangular amb coberta a doble vessant. A la banda oest té un cos annexat i al sud un altre cobert independent. Consta de planta baixa, primer pis i golfes, i correspon a una construcció feta amb pedra sense devastar lligada amb morter. Les cantonades estan definides per blocs de pedra ben escairada i la façana està rematada amb un arrebossat de morter de calç. Totes les obertures són rectangulars, definides amb pedres ben escairades. La façana principal està orientada a sud i les obertures segueixen tres eixos de simetria. A la planta baixa hi ha la porta principal, rectangular, a la llinda de la qual es pot llegir 1869. A banda i banda de la porta trobem dues finestres, la de l'oest en conserva la reixa de ferro, la de l'est es troba actualment tapiada. Al primer pis hi ha un balcó al centre, just per sobre la porta i dues finestres a banda i banda amb ampit de pedra. Les tres obertures tenen una reixa. A les golfes, seguint el mateix eix de simetria, hi ha tres finestres també amb ampit de pedra. La façana lateral est es troba força transformada, a banda de les tres finestres idèntiques, una per planta, a l'eix central, a la meitat nord n'hi ha quatre més. Una per la planta pis i tres més a la planta baixa. Totes són rectangulars, igual que la resta d'obertures de l'edifici, però en destaca la situada més al nord, a la planta baixa, feta amb maons definint un arc rebaixat, fruit segurament d'una reforma. A la façana lateral oest s'observen dues finestres iguals a l'eix central, una per les golfes i l'altre a la planta pis. A l'alçada de la planta baixa s'adossa l'edifici annex, fet de pedra i amb dos espais independents, un d'ells destinat al bestiar, tal com suggereix la presència d'una gran menjadora. A l'oest d'aquest annex s'intueix l'existència d'un altre possible estança, de la qual només es conserva el pilar central que ajudava a sustentar l'embigat. | 08055-132 | Al nord del nucli urbà, i a l'est de la Penyora. | Deu el seu nom a la proximitat del Castell de Castellcir, del qual es troba a uns 725 metres al nord-nord-oest. Aquest edifici, documentat des del 1666, havia estat utilitzat com a cada de colònies de la parròquia de Sant Esteve de Castellar del Vallés, però al no tenir aigua corrent es va deixar d'utilitzar. Actualment està abandonat. | 41.7803000,2.1742600 | 431379 | 4625713 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84990-foto-08055-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Accés restringit | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84894 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta | XIV | Alguns elements ensulsits i deficiències a la coberta. | Edifici de tres cossos amb el principal situat al nord, un segon de menor alçada adossat a la façana sud i un tercer adossat al segon per la banda oest i només d'una planta. La construcció està feta de pedres sense devastar col·locades unes al costat de les altres formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les façanes nord i est estan arrebossades i pintades blanc mentre que la sud i est conserven visible el parament de pedra. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a doble vessant. El segon cos, adossat al sud, també és de planta rectangular, però nomes té planta baixa i primer pis i és més estrat. El tercer cos adossat per l'oest a la façana principal només té una planta amb coberta a una vessant i doble nivell, és a dir la part de llevant té menys alçada que la de ponent. Sembla que aquesta edificació estaria destinada a magatzems i corrals d'animals. La façana principal està orientada a l'oest, la porta d'entrada és rectangular i està delimitada per brancals i llinda de pedra. A la dreta, i ja en el cos sud, hi ha una finestra feta amb maons fruit d'una reforma, ja que per sobre es veuen les restes de la llinda de pedra original. A la primera planta, trobem dues finestres delimitades per carreus i amb ampits de pedra, essent la sud lleugerament més petita. Per últim hi ha una única finestra a les golfes del cos principal, que és el que té una major alçada. A la façana sud també hi ha diverses obertures, amb les mateixes característiques que les descrites per la façana principal, tant en la distribució com materials utilitzats, és a dir una obertura per planta en el cas del cos principal i dues obertures en el cos annex, totes elles delimitades per carreus. Adossant-se a la façana est de l'edifici hi ha les restes parcialment ensulsides d'un altre edifici fet amb pedra, tal vegada un magatzem o cobert. A tocar d'aquesta edificació passa ple camí del mateix nom que port al Molí del Mig del Bosc. Entre el mas de La Vileta i el de La Codina, hi ha la font de la Vileta, que brolla tot l'any. | 08055-36 | Al sud est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Mas de la parròquia de Sant Andreu, documentat ja des del segle XIII, en un capbreu del 1370, en el fogatge de 1553 com mas Vila. En un d'aquets documents es parla de Guillem de Vila, el mas de Vila amb el seu molí, aigua, resclosa i altres pertinences. Per tant conegut primer com la Vila i actualment denominat pel seu diminutiu. A la dècada de 1960, davant la cara de migdia de la Vileta, es construí una nova edificació coneguda com la Casanova de la Vileta. | 41.7566800,2.1585300 | 430046 | 4623103 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84988 | Font i safareig de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-can-puigdomenec | XIX | Cobert de vegetació | Font encaixada al vessant est del torrent del bosc, de la qual i directament d'un orifici a la roca emana de manera natural surgències d'aigua. L'aigua ha estat parcialment canalitzada per abastir el safareig de Puigdomènc situat uns metres més al sud. El safareig té una planta trapezoïdal i es troba adossat per la seva banda est a un aflorament rocós per on arriba l'aigua procedent d ela font. Correspon a una construcció feta íntegrament amb maons rectangulars col·locats a trencajunts i lligats amb morter. S'identifiquen dues zones de rentat, una dividida en dos espais individuals separats per una petita pilastra i un altre, amb les mateixes característiques però sense compartimentació. En total doncs es veuen quatre espais de rentat, tal i com suggereixen les obertures, per a col·locar les cames just per la cara externa de l'estructura, a l'alçada de les taules de rentar. El receptacle on s'acumulava l'aigua estava revestit de morter lliscat per impermeabilitzar-lo. Una espècie de canaló, també de maó, entre les dues taules de rentar, feia de sobreeixidor. | 08055-130 | A Marfà, entre Can Puigdomec i el riu Tenes | 41.7368300,2.1544100 | 429682 | 4620903 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84988-foto-08055-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals) | Actualment no hi brolla aigua | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84939 | Barraca 7 de la Soleia de Serra Mitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-soleia-de-serra-mitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Coberta parcialment ensorrada | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada, tanmateix encara són visibles les restes d'un petit ràfec (escopidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda única composta d'una pedra plana, i té dues petites obertures a nord i sud. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-81 | A Marfà. als cingles de Serramitja. Al sud de Santa Magdalena. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7875400,2.0500200 | 421063 | 4626624 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturlals) | Al cadastre surt com terme municipal de Moia, però al ICGC pertany a Marfà, terme de Castellcir.Correspon a la barraca nº 8584 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84998 | Cal Fantasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fantasia | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX | Coberta parcialment ensulsida. | Edificació de planta quadrangular amb coberta a doble vessant i orientada al sud. La part més antiga de l'edificació és la banda oest, que en origen tenia planta baixa i primer pis. Construïda amb pedra de mida diversa sense devastar té totes les obertures rectangulars definint, delimitades amb blocs de pedra escairats disposades en base a dos eixos de simetria. A l'eix central hi ha la porta d'entrada i a la dreta d'aquesta hi ha una petita finestra. Per sobre aquestes dues obertures, hi ha dues petites fornícules triangulars, definides amb pedra. La de sobre la finestra encara és visible mentre que la de la porta sembla tapiada i/o transformada. Per sobre aquestes fornícules i seguint el mateix eix de simetria trobem les dues fines de la planta pis, que tenen ampit de pedra. L'edifici va patir una important ampliació per la banda est, sobre la qual es va adossar un nou cos que implicà el recreixement del mur oest de la construcció primigènia, per assolir l'alçada necessària per la nova coberta. Aquesta reforma transformà l'edificació en un mas de dimensions considerables, amb coberta a doble vessant on el cos de llevant tenia planta baixa, pis i golfes. Les obertures també segueixen dos eixos de simetria i estan definides per maons rematats amb arcs rebaixats. A la planta baixa hi ha dues grans portes, la de la banda est lleugerament més gran. Just per sobre i en cada un dels pisos, trobem dues finestres rectangulars. A la façana posterior, s'observen també tres eixos simètrics d'obertures, tots formats per finestres rectangulars de petites dimensions definides per blocs de pedra ben escairada. A la part més antiga hi ha una finestra a l'alçada del primer pis, mentre que a l'ampliació trobem dues finestres per planta. Adossada a l'est de l'ampliació hi ha una petita edificació d'una planta i coberta a una vessant que té dues portes d'accés. Possiblement correspon a un cobert. | 08055-140 | Al sud del nucli urbà, a prop del termenal de Castellterçol. | Masia construïda durant al primera meitat del segle XIX, coneguda en aquell oment com la Casa Nova de Brugueroles o Casanoves. Cal Fantasia és el nom modern d'aquesta edificació. | 41.7440100,2.1428400 | 428728 | 4621710 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84998-foto-08055-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A l'est de la construcció hi ha una font del mateix nom. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84938 | Barraca 6 de la Soleia de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-soleia-de-serramitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Cobeta ensulsida | Construcció de pedra seca orientada a sud de planta quadrada amb la part posterior adossada al terreny. Té una coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada a la zona central. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i una petita finestra just per sobre, també té un altre petita obertura al centre est. L'aflorament rocós sobre la que està construïda, va servir com a lleixa a l'interior. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-80 | Al limit nord del nulci de Marfà, Polígon 7, Parcel·la 15 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7858800,2.0459100 | 420720 | 4626443 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca nº 8576 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84958 | Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-brotons | Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'.Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Autores: Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. | XVII | Comença a perdre part de la coberta | Molí construït dins una balma natural (denominada Balma d'en Brotons) encaixada sota un salt d'aigua de la riera de Marfà. La ubicació li confereix un aspecte característic, ja que en condiciona l'edificació, de planta rectangular allargassada que aprofita com a paret de fons la mateixa de la balma. La construcció està feta amb pedra lligada amb morter de calç, i les obertures són allindanades. Hi destaca una ampla volta de mig punt que sosté la crugia central sobre l'aigua. | 08055-100 | A l'est de la Tosca | El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints. | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 1608 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84874 | La Talladella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-talladella | DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau SERRA I SELLARÉS, Francesc i ERILL I PINYOT, Gustau. La darrera victòria de l'exèrcit català: La batalla de Talamanca. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2009 (Col·lecció Nostra Història, 12). | XVI-XVIII | El desús d'alguns espais comença a causar deterioraments | El mas de la Talladella és un conjunt arquitectònic fruit de la incorporació de cossos al que havia estat l'edifici original: el gran casal de planta rectangular estructurat en planta baixa, primer pis i golfes sota la coberta a dues aigües, amb tres crugies diferenciades. És en aquest cos, la façana principal del qual està orientada a migdia, on els grans carreus de reforç dels angles i les pedres que emmarquen les obertures destaquen més sobre la resta de l'aparell, de maçoneria de pedra mitjana i morter. A més de la porta (rematada en un arc de mig punt amb grans dovelles), és notable el treball de les llindes, on hi ha fins a tres relleus (amb forma d'escut ovalat) amb el monograma IHS; un d'ells és sostingut per un querubí. La façana principal té adossada una galeria de dos pisos sostinguda per un pilar de pedra continuat en maons i unes bigues de fusta notables. A més d'aquest afegit, un seguit de coberts i pallisses conformen un pati al voltant de l'edifici principal, clos amb una tanca on hi ha una porta d'arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha esculpida una roseta inscrita en un quadrat sobre el qual hi ha una creu. Sobre la fusta d'aquesta porta hi ha marcada la data 1830 sobre una A. Formant part del conjunt, però amb un accés independent, hi ha la capella del mas. De planta rectangular i coberta a dues aigües, té el seu origen al segle XVIII. es va consagrar a Sant Josep, tot i que modernament és coneguda com la Mare de Déu del Pilar. | 08055-16 | Al peu del Camí de Santa Coloma Sasserra | El primer esment documental del mas data del segle XIV, amb un propietari (Arnau Sa Taiadella) originari del mas Tullo de Santa Coloma Sasserra. Els Talladella prosperaren, i arribaren a tenir una casa senyorial a la plaça de Castellterçol. N'era fill el capità de fusellers Joan Baptista Talladella, combatent austriacista finalment exiliat a Àustria. | 41.7814500,2.1594500 | 430150 | 4625853 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84874-foto-08055-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | El mas també és conegut popularment com la Taiadella | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84931 | Pou de glaç de Can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-vilardell | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida | Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures. | 08055-73 | A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7459900,2.1595100 | 430116 | 4621916 | 08055 | Castellcir | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84923 | Poua de les Berengueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-les-berengueres | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació. La cúpula està parcialment ensulsida. | Construcció cilíndrica semisoterrània de més de 8 m de diàmetre i uns 6,7 m d'alçada, bona part de la qual està excavada al subsòl geològic. Correspon a una construcció de maçoneria, feta amb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció estaria coberta per una cúpula semiesfèrica que malauradament està completament ensulsida. On arrencaria la cúpula i per la banda nord hi ha una obertura quadrangular, i també n'hi ha una altre al sud. A l'interior s'observen diferents encaixos que podrien estar destinats a sostenir les bastides que permetrien l'accés o els elements que subjectarien la politja d'extracció. Per la banda nord, i a tocar del camí que transcorre paral·lel a la riera de Fonts Calents hi ha una construcció de planta quadrangular, possiblement una rampa, adossada a la cúpula que segurament estaria vinculada al procediment d'extracció i transport i d'entrada a l'estructura. Actualment l'estructura es troba engolida per la vegetació, i no és visible ni el fons ni alguna de les obertures. Part del pou amenaça ensulsida. | 08055-65 | Al sud de la Riera de Santa Coloma a l'est del Collet de la Costa. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7836300,2.1495100 | 429326 | 4626103 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Per la proximitat amb la Poua de Sant Jeroni, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc