Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
84961 Barraca 1 de la Closella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-closella Tan sols el lateral sud de la porta es troba en mal estat, degut al creixement d'un arbre. Barraca de pedra seca de planta circular, tot i que les grans pedres que configuren la porta fan que el costat nord-est esdevingui pla. La porta és allindanada, i té forma trapezoïdal. Hi ha una petita obertura a l'oest. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es troba completa. 08055-103 A l'oest de la Closella 41.7644700,2.0523800 421231 4624060 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 6541 de la wikipedra. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84869 Domus de Santa Coloma https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-santa-coloma PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20). XII-XIV Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol. 08055-11 Veïnat de Santa Coloma Sasserra Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma. 41.7934600,2.1666700 430763 4627180 08055 Castellcir Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí. 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84971 Pujalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt-1 GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). XVII Se n'han perdut les cobertes i els forjats Mas abandonat situat al coll entre els serrats de Pujalt i de la Descàrrega, que comuniquen Marfà amb Castellterçol. L'edifici, de planta aproximadament rectangular (amb un retranqueig a l'angle nord-est), està orientada a sud-oest . Malgrat que ha perdut les cobertes i els forjats), els murs exteriors i interiors es conserven en tot el seu alçat, gràcies al seu aparell de blocs de calcària ben escairada. Les obertures, totes allindanades, estan fetes amb grans blocs i tenen ampits motllurats. L'edifici constava de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. L'alçat de la façana mostra clarament que la part originària era la central, a l'esquerra de la qual s'hi va annexar una rampa que devia portar a un petit cobert i, a la dreta (a l'est), tot un nou tram d'edifici anivellat amb la resta. En aquesta part nova hi ha el portal, amb la data '1799' inscrita a la llinda. A la llinda de la finestra que té just per sobre s'hi llegeix 'ANDREU PUJALT / 16[6?]9'. Adossat al lateral est d'aquest mòdul de l'edifici hi ha un cup revestit amb cairons de pedra arrebossats. 08055-113 A les proximitats de la masia del Pedrós El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà. 41.7720400,2.0756000 423170 4624879 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 94|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84942 Barraca de la Datzira 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-3 Se n'ha esfondrat part de la coberta. Se n'utilitza l'interior com a magatzem. Barraca de pedra seca, de planta quadrada, visiblement més ampla a la base que al coronament. La porta, orientada a sud i amb remat allindanat, és ovoïdal, i no rectangular. Al lateral nord hi havia hagut una obertura quadrada, ara tapada. La coberta està resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual s'ha esfondrat la part central. 08055-84 Entre la Datzira i la riera de Marfà 41.7816100,2.0649900 422300 4625952 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Es troba dins d'una finca tancada perimetralment, de manera que va ser observada a distància i alguns detalls podrien haver passat per alt. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84943 Barraca de la Soleia dels Sorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-dels-sorts Se n'ha esfondrat la coberta. Barraca de pedra seca, de planta circular però amb la façana més aplanada. La porta devia ser al lateral sud-est, ja que la part nord està encaixada en el terreny. La coberta devia estar resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual se n'intueix l'arrencament. 08055-85 Entre Serramitja i els Sorts 41.7850200,2.0504600 421097 4626343 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 8577 de la wikipedra. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84956 Parròquia de Sant Pere de Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-marfa XVIII S'utilitza com a galliner Església de planta rectangular i nau única, orientada a sud-est. No té un absis diferenciat. A l'extrem oest hi ha adossat un campanar de planta quadrada (on hi ha representada una rosa dels vents amb un gall) i, a l'angle nord-est, una sagristia. L'entrada no és axial, sinó que està emplaçada a la façana sud, a prop de l'angle sud-oest. El portal està ricament ornamentat: els brancals estan motllurats a mode de pilastres, dels capitells de les quals arrenca un arc de mig punt. Al seu torn, l'arc està emmarcat per una motllura d'angles rectes, els dos espais buits del qual estan ocupats per sengles querubins. El requadre està envoltat al seu torn per un arc de motius vegetals (garlandes de fulles i flors). Al punt culminant d'aquest arc vegetal hi ha una petxina amb el cap d'un àngel o querubí. Per sobre de l'arc hi ha una inscripció amb el nom de Josep Cabestany, rector l'any 1774, restaurat l'any 1943. Al costat sud hi ha el recinte de l'antiga sagrera. 08055-98 En un apèndix de la Serra dels Llamps L'església de Sant Pere apareix esmentada l'any 939 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià. Al segle XI era església parroquial. L'edifici actual correspon a una refacció del segle XVIII, i actualment resta sense culte. Les seves imatges es conserven a l'església parroquial de Moià. 41.7799700,2.0696200 422683 4625765 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-3.jpg Inexistent Barroc|Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 96|98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84929 Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/verdaguer ANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9). S'han perdut algunes de les lloses Enterrament megalític, format per una cista rectangular de 1.30 m de llarg per uns 0.70 m d'amplada, definida per quatre lloses, i amb la coberta desplaçada. Al seu voltant encara són visibles una quantitat important de pedres, que formarien part del túmul tot i que està força arrasat. Les restes arqueològiques recuperades, actualment al museu de Moià, corresponien a diverses restes antropològiques, força arrasades, entre els quals destaquen noranta dents, onze d'elles de nen, per tant es tractava d'un lloc d'enterrament col·lectiu. Acompanyant a aquestes restes es van recuperar diversos fragments ceràmics, grollers i de cocció oxido reductora, entre ells un fragment i de vora i una nansa de mugró d'un vas de petites dimensions. A banda de la ceràmica es van recuperar vint-i-dues denes de collaret, de diferents materials (os, petxina de pelegrí (pecten) i una de bronze). A més a més també es va recuperar un botó amb perforació en forma de V. Per les característiques de la tomba així com de l'aixovar que acompanya als inhumats es va datar al calcolític. 08055-71 Al nord est del nucli urbà, al sud de la casa nova del Verdague Fou descobert i excavat el 1960 per Leodegari Sala, J. Surroca i R. Batista. Le visites del 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, han constat que l'estat de conservació de l'estructura, es manté. 41.7841200,2.1420100 428703 4626163 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 També conegut com Dolmen de la casa Nova 78|79|76 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84996 Poua del Cavaller https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-cavaller XVII-XIX S'ha perdut la part superior de l'estructura. Construcció de planta circular (amb uns 12 m de diàmetre) i parets en projecció cilíndrica, de les quals tan sols en resta la base. La seva proximitat a la riera de Castellcir, que llisca sobre una plataforma rocosa, facilitava l'obtenció de gel i la seva conservació a la poua. 08055-138 A llevant de la urbanització de la Penyora 41.7840200,2.1716300 431165 4626128 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84996-foto-08055-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84996-foto-08055-138-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Relacionada amb aquesta poua, hi ha la llegenda d'un cavaller que s'hi apareix. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84973 Pou del mas Vilardell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-vilardell PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí XIX Restaurada segurament al segle XX Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter. 08055-115 Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell, És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX 41.7419600,2.1534800 429610 4621473 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua. 119|98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84913 Cementiri de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-andreu XX Reformat el 1998 i el 2006 Recinte de petites dimensions situat a l'oest de l'església delimitat per murs de pedra. Hi ha enterraments distribuïts en dues bateries de nínxols a tres alçades, que defineixen un pati central, on hi ha plantats alguns xiprers i on hi ha una creu de pedra. El cementiri, originari de l'antiga parròquia, actualment és municipal i encara està en us, fou ampliat el 1998 i 2006 i recentment remodelat. 08055-55 A la parròquia de Sant Andreu, a l'est del temple. La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà. 41.7601800,2.1604800 430212 4623490 08055 Castellcir Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 94|98|85 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84933 El Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-4 XVII-XX Reformat al segle XX Edificació amb diversos cossos i dependències annexes incloent la capella amb advocació a Concepció de Maria. En línies generals correspon a un mas de grans dimensions força transformat i ampliat, però que tindria un primer cos del segle XVII. Construït sobre la codina, el que explica la diferència de nivell d'alguna de les seves edificacions, en origen estava fortificat. A la part més elevada de la propietat hi ha l'església i també un gran graner, amb planta baixa pis i golfes, amb una gran porta definida per carreus i rematada amb arc de mig punt de maons. Al primer pis trobem una galeria amb tres finestres també amb arc de mig punt i reixes de fusta. A les golfes, i amb eix de simetria respecte a la porta, hi ha també una finestra amb arc de mig punt i dues petites finestres quadrangulars a banda i banda. L'embigat de fusta d'aquest graner, com a mínim l'existent entre la planta baixa i el primer pis, està en molt bon estat de conservació, de fet s'ha reforçat en època recent amb l'objectiu de mantenir les bigues de fusta originals. Davant aquest graner hi ha un gran pati, parcialment enrajolat amb rajols quadrants col·locats a caixó. Des d'aquest pati es té accés a l'edifici principal, que obre porta al nord, a aquesta cota, a l'alçada de la tercera planta. Des del pati superior i a través d'unes escales s'accedeix a la part inferior del mas, a una altra espècie de pati distribuïdor des d'on es té accés a les diverses dependències. L'edifici principal, datat al segle XVII, tenia quatre pisos d'alçada i una galeria de porxo amb arcs de mig punt a l'última planta, però està completament reformat. És de planta rectangular i té coberta a dues aigües. Al sud obre una porta de planta rectangular amb llinda i brancals de pedra. A tocar de la porta per la banda est, hi ha una espècie de pou/font amb un coronament triangular amb motllures de pedra molt ben treballades. L'estructura té una petita porta de fusta amb un escut i una torre esculpida. De la cantonada oest de l'edifici principal arrenca un pont d'un sol ull fet amb arc de mig punt, que comunica l'edifici principal amb un cos independent al sud, de planta rectangular. Té una única planta i sembla destinat a magatzems i garatges. En aquest pont hi ha per la banda sud un escut de pedra que té una torre amb base arrodonida al centre. Per la banda nord, hi ha un altre escut, també de pedra, on es llegeix Albert Torelló Enrich 1987. Just en el punt on arrenca aquest pont i encara en l'edifici principal, encastada a la cantonada de la casa hi ha una columna, reaprofita i sense funcionalitat arquitectònica. Té fust hexagonal i capitell rectangular i la data 1684 inscrita al capdamunt. Adossat a l'edifici principal per la banda oest, hi ha un altre cos, de planta quadrada i coberta a dues aigües, amb planta baixa i dos pisos. Té l'accés principal al sud, definit per una gran portada de pedra adovellada amb arc de mig punt, a l'est de la porta hi ha una petita finestra i un banc de pedra adossat a la façana. A la primera planta hi ha dues obertures més, seguint la simetria. La finestra de majors dimensions es troba per sobre la porta d'entrada i té a la llinda de pedra un escut gravat amb la data 1638 amb un pi, un roure i una guilla. Per sobre aquesta finestra, i ja al segon pis, en trobem un altre de menors dimensions també delimitada per carreus ben escairats. A les façanes est i nord, s'observen força obertures, totes elles de petites dimensions i distribuïdes regularment, en molts casos tenen ampits de pedra motllurats. És a la façana nord on s'intueixen de forma més clara els diferents cossos de l'edifici i com han anat creixent progressant al llarg del temps. És també en aquesta façana, on el parament apareix menys alterat. Dins el recinte principal, i comunicat a través del pati distribuïdor també s'accedeix a una petita edificació independent, de planta quadrangular, situada a l'oest de les edificacions principals. A l'interior de la casa, sembla que es conserven murs amb grans blocs de pedra treballada, i la cuina el paviment és fet amb rodes de molí. Aquest reaprofitament de pedres treballades també s'observa en les façanes de l'edifici principal. 08055-75 Al sud est del nucli urbà, a l'est del torrent del bosc Gran edificació documentada des de 1553. Sembla que els eu nom anterior era, Mas Torrents, en alguns altres documents posteriors apareix com a Torrents i Bosc. Tanmateix i per les característiques constructives de les edificacions que han arribat a l'actualitat, així com d'algunes llindes, l'edifici va patir transformacions importants al segle XVII, i segurament als segles XVIII i XIX. Ja al segle XX, les últimes reformes li han donat la fisonomia actual. 41.7534900,2.1680800 430837 4622741 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84933-foto-08055-75-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84890 El Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-1 Reformada recentment Finca dins el nucli urbà amb diverses edificacions, on la principal, més propera al carrer correspon a l'habitatge. Té planta de T, és a dir formada per tres cossos amb l'entrada principal a l'est. Cada un dels cossos és de planta rectangular i segurament es van anar afegint progressivament al cos més antic. Es una edificació completament reformada amb totes les parets arrebossades. 08055-32 Carrer del sot de les Moles, 8-10 41.7590000,2.1481400 429185 4623369 08055 Castellcir Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84890-foto-08055-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84890-foto-08055-32-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84895 Mas Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-montserrat-0 GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. Reformada recentment Mas format per un cos principal de planta quadrada amb planta baixa primer pis i golfes amb coberta a dues vessants. Per la banda est s'hi adossa un cos rectangular d'una sola planta i coberta a una vessant. Al nord, però sense contacte físic amb el cos principal, hi ha dues edificacions més, una quadrada i una de rectangular orientada est-oest adossada a l'anterior. Aquests quatre edificis defineixen una zona oberta just al centre. L'edifici principal esta fet de pedra sense devastar amb carreus ben escairats a les cantonades. La distribució de les obertures es simètrica i segueix tres eixos. Totes les obertures estan delimitades amb maons col·locats uns als costat dels altres rematades amb arc rebaixat. A la planta baixa i al centre de l'edificació trobem la porta principal, amb una finestra a banda i banda. Al primer pis i per sobre les anteriors, hi ha tres finestres idèntiques. Entre la central i la situada a l'est hi ha una imatge de la Verge de Montserrat feta amb rajols pintats, coronada per un voladís triangular fet de maó. Per últim a l'eix central, és a dir a la línia de la porta, hi ha una finestra a les golfes. El cos adossat a l'est també és de pedra i l'accés es fa per un arc de mig punt. Alguns dels murs d'aquesta construcció i dels cossos situats al nord estan completament arrebossats i pintats de groc, denotant una reforma recent. 08055-37 A l'est del camí de Santa Coloma i del Mas del Prat. Sembla que el nom d'aquest mas te a veure únicament al desig dels seus propietaris. 41.7733100,2.1450100 428941 4624961 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84895-foto-08055-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84895-foto-08055-37-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 Integrat en una zona de producció industrial 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
85004 Les Vinyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-3 GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). XX Reformada recentment Construcció orientada a sud i construïda sobre un aflorament rocós, formada per dos cossos, amb coberta a doble vessant, amb ràfec de maons. Feta amb pedra de mida diversa lligada amb morter, té carreus escairats a les cantonades. El cos més antic possiblement és el de ponent, on trobem una gran porta rectangular definida per carreus de pedra escairada a la planta baixa, i dues finestres al primer pis, una de les quals també definida per carreus escairats i amb ampit de pedra motllurada. L'altre obertura, amb llinda de fusta, sembla posterior i vinculada a una reforma. Aquest cos va patir una ampliació per la banda de llevant amb un parament molt similar. En aquesta banda trobem tres finestres, una a la planta baixa i dues al primer pis, totes amb llinda de fusta, iguals que les la reformada de la banda oriental. A l'extrem est d'aquesta ampliació hi ha una porta tapiada i just per sobre una petita obertura amb una cornisa. A la façana nord trobem quatre obertures, totes elles a la part més antiga de l'edifici. Les dues del primer pis estan definides per blocs de pedra escairada i tenen ampit de pedra motllurada. Les altres dues estan definides per maons. A la façana lateral est trobem cinc obertures, totes definides per maons. Tres d'elles corresponen a grans finestres rematades amb arc rebaixat. A l'oest de la construcció principal hi ha un petit annex adossat, afegit possiblement amb la ultima reforma de l'edifici. 08055-146 A Marfà, al nord est del Torrent de la Fàbrega. Se'n sap molt poc d'aquesta edificació, però sembla que apareix a la documentació des de 1497, per tant té un origen medieval. 41.7843600,2.0827700 423781 4626241 08055 Castellcir Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85004-foto-08055-146-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84999 Serracaixeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracaixeta RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). XX Reformada completament al segle XX, les reformes enmascaren l'edifici original. Construcció formada per tres cossos annexats l'un a l'altre profundament transformada i amb totes les parets arrebossades amb formigó. Això ha emmascarat la construcció original, el que fa impossible molt difícil resseguir la seva evolució constructiva. Orientat a sud, cal pensar que el cos més antic seria el central, amb coberta a doble vessant i format per planta baixa i primer pis. La porta és rectangular amb brancals de pedra escairada i té una finestra a l'oest. Al pis superior també hi ha una finestra amb brancals de pedra, però que no segueix cap eix de simetria. A ponent d'aquesta construcció trobem un nou cos, també de planta rectangular i cobert a doble vessant, amb planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha dues portes rectangulars amb llinda de fusta i una finestra a llevant. Al primer pis i les golfes hi ha dues finestres per planta seguint dos eixos de simetria. La finestra de ponent del primer pis està feta amb carreus escairats. L'últim cos el trobem adossat a ponent, també te coberta a dos aiguavessos i es troba arrebossat, però a diferencia dels altres els acabats estan fets amb maó, en concret el límit entre plantes i les cantonades. A la façana principal hi ha una porta rematada amb arc de mig punt, i a la planta pis hi ha tres finestres rematades amb arc rebaixat i separades per dues columnes, tot fet amb maó vist. A la façana lateral oest trobem dues finestres petites a la planta baixa i un doble balcó al primer pis. Per sobre hi ha un òcul circular, que indica la presencia d'unes golfes. Igual que la resta d'obertures estan rematades amb maó vist. En general la façana nord de tots els cossos es caracteritza per tenir poques obertures. Trobem porta i finestra al cos central i occidental, i una única finestres al cos oriental. A redós de l'edificació hi ha tot un seguit de coberts vinculats als treballs agrícoles. Un és fet de pedra, però la resta son construccions d'època recent. 08055-141 Al nord est de la Penyora i al sud de Santa Coloma Saserra És poca la documentació que se'n coneix, però hi ha algun document que ja l'esmenta vers l'any 1497, el que indicaria un origen medieval de la construcció. 41.7919600,2.1719300 431198 4627010 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84999-foto-08055-141-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) A llevant trobem la Font del Barbot. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84893 Mas La Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-roca DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). XVII Reformada als segle XXI Mas situat en una terrassa, composat d'un únic cos de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, façana principal orientada al nord i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra sense devastar disposada una al costat de l'altre formant filades regulars i tot lligat amb morter de calç. La porta principal es troba a la banda est de la façana i tant els brancals com la llinda estan formats per grans blocs de pedra. A la llinda sobre la porta s'hi pot llegir inscrita la data de 1831, relacionada segurament amb alguna de les reformes de l'edificació. A la dreta de la porta hi ha una finestra petita amb reixa de ferro forjat. A la mateixa façana i ja a la planta pis trobem una finestra sobre la porta amb un ampit de pedra i un petit òcul triangular de maó just per sobre la llinda. A l'esquerra d'aquesta finestra n'hi ha un altre de molt petita, i a la dreta un possible balcó actualment tapiat. A la façana oest, també hi ha diverses obertures delimitades per carreus rectangulars i escairats, tres a la planta baixa i dues a la planta pis, que tot i seguir certa simetria no són del tot regulars en disposició i dimensions. La casa té cinc xemeneies i un petit porxo de fusta encastat a la façana oest. Al sud de l'edifici principal hi ha dos construccions més i al nord una pallissa, tots ells de pedra i característiques similars. També hi ha una bassa-piscina a l'oest de totes les edificacions. A l'entorn dels principals edificis, i a tocar de la terrassa rocosa s'han observat algunes construccions de pedra, força arrasades que podrien haver estat magatzems o espais construïts aprofitant les irregularitats de la roca. 08055-35 Al nord est del nucli urbà principal, a ponent del Turó de Vilacís. Sembla que està documentada des del segle XII, i que en algun moment va formar part del mas Tayadella. Un dels seus propietaris fou Josep Estrada, i apareix documentat entre els masos habitats dels municipi entre 1655 i 1676. Fonamentada a la roca viva, fet d'on segurament ve el seu nom. 41.7572900,2.1550800 429760 4623174 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84893-foto-08055-35-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Actualment és un allotjament rural 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84896 Mont-ras https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ras-0 Reformada al segle XXI Construcció d'un cos de planta quadrada amb planta baixa, primer pis i coberta a dues aigües. És una construcció de pedra on encara s'observen algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, com la del primer pis de la façana de ponent. Tanmateix l'edifici ha estats sotmès a una important reforma, que tot i que guarda l'estètica, obertures i planta original l'ha adaptat a les necessitats actuals. Al voltant del cos principal hi ha una tarima elevada que s'hi adossa. A redós d'aquest cos principal hi ha altres construccions de construcció moderna. 08055-38 A l'est del nucli principal, entre el carrer de Sant Andreu i el Torrent del Rossinyol. 41.7626400,2.1519600 429507 4623770 08055 Castellcir Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84896-foto-08055-38-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Finca envoltada d'una tanca, no s'hi pot accedir. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84891 La Caseta del Giol https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-giol DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). GARCIA-PEY, Enric (2009) Castellcir, recull onomàstic. ICC, Institut Cartogràfic de Catalunya. Societat d'Onomàstica. Generalitat de Catalunya, departament de política Territorial i obres publiques XVIII Reformada al segle XX, el 1972, Edifici format per un sol cos amb planta baixa, primer pis i golfes cobert a dues aigües. L'edificació es troba completament reformada amb les parets exteriors arrebossades amb morter. La façana principal és a la banda sud, i parcialment adossada a ella i la façana est hi ha un cobert-magatzem. Tot i la transformació exterior de l'edifici encara són visibles alguns elements característics com les llindes i brancals fets amb carreus escairats de la porta i finestres de la façana sud. Pel que fa a distribució de les obertures hi ha la porta centrada a la planta baixa i una finestra a l'esquerra. Seguint el mateix eix, hi ha finestres a la planta primera i només una a les golfes, centrada al cavallet de la teulada. La porta en concret té una llinda amb el nom de La Caseta esculpit, seguit d'un escut coronat per una creu i la data 1972, que indicaria el moment de les ultimes reformes. A les finestres del primer pis trobem dues inscripcions més amb la data 1700, una creu esculpida i on es llegeix M Giol. Al voltant de l'edifici hi ha altres construccions d'època moderna destinades a la producció industrial. 08055-33 Al nord oest del nucli principal, a l'Avinguda de Santa Coloma Les Casetes del Giol apareixen esmentades des de 1750 i de fet totes les llindes conservades amb data, a excepció de la porta, són del segle XVIII, per tant cal pensar que el conjunt s'aixecà cap aquesta centúria. En el que fou la quintana del mas, actualment hi ha una zona lúdica amb camp de futbol i basquet conegut com el Parc de la Quintana. Antigament era coneguda com els Plans, propietat de Josep Sala. 41.7631000,2.1485200 429221 4623824 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84891-foto-08055-33-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Integrada dins una zona de producció industrial 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84889 Cal Quirze https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quirze-0 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). XVIII Quasi completament ensulsida. Restes parcialment ensorrades d'un antic mas de planta rectangular fet amb pedres sense devastar col·locades formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les obertures i les cantonades de l'edifici, sembla que estaven definides per carreus escairats definint les arestes. La part millor conservada és la façana oest, el que permet intuir que est tractaria d'un edifici composat de planta baixa i dos pisos. De la resta de l'edifici en queda molt poc dempeus i no es conserva cap tipus de coberta. 08055-31 A llevant del carrer del nucli principal i al sud dels masos de Cal Jaumet i Cal Quirze. Casa de la parròquia de Sant Andreu 41.7599700,2.1574100 429957 4623470 08055 Castellcir Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Ser veis Culturals) El seu estat de ruïna la converteix en un jaciment arqueològic. 119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84944 Barraca de Serramitja https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-serramitja Pèrdua de la coberta. Barraca de pedra seca de planta circular. La porta, allindanada, es troba orientada a sud. Els seus perfils són irregulars (l'obertura és ovoïdal), probablement degut a la pèrdua de pedres. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades malgrat que està pràcticament enrunada del tot. 08055-86 Al sud-est del mas de Serramitja 41.7902900,2.0512900 421172 4626928 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 8583 de la wikipedra. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84945 Barraca del Camp https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp Pèrdua de la coberta quasi total. Barraca de planta circular, originalment de pedra seca però posteriorment rejuntada amb morter de calç. La porta, allindanada, es troba orientada a sud, i té uns perfils són irregulars que tracen una obertura ovoïdal. Hi ha dues petites obertures a nord i a oest, i s'aprecia una antic prestatge (actualment reblert) al lateral est. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades, malgrat que està pràcticament enrunada del tot. A la part externa, al costat nord, s'hi adossen dos trams de mur. 08055-87 Al sud-est del mas de Serramitja 41.7892000,2.0510700 421153 4626807 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 8582 de la wikipedra, on consta el comentari que la barraca fou en algunes parts consolidada amb argamassa perquè el vinyater, de Cal Camp d'Avinyó, s'hi quedava sovint a dormir. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84967 Dolmen del Trompo https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-trompo BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia. 08055-109 Al bosc mitger 41.7690800,2.0465100 420749 4624577 08055 Castellcir Sense accés Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84928 Bosc de Can Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-verdaguer BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. Parcialment excavat per furtius. S'han perdut les lloses de coberta. Lloc d'enterrament megalític format, aparentment, per dos túmuls funeraris en força estat d'arrasament. Segons es desprèn de la fitxa de la carta arqueològica, un dels túmuls estaria al sud està de la del bosc, i tindria uns 15 m de diàmetre. Orientades vers el sud, són visibles dos grans blocs de pedra clavats verticalment sobre el túmul. L'estructura sembla que va ser parcialment excavada per furtius, ja que és visible un retall artificial afectant l'estructura, ja detectat en la revisió de la carta arqueològica de 1992. El segon dels túmuls és menys evident, i se situa al nord-oest de l'anterior. Aquí la concentració de pedres del túmul és menys nombrosa i només és visible un gran bloc de pedra clavat verticalment. Ambos túmuls estan separats per un caminet força desdibuixat on també són visibles dos grans blocs de pedra, tal vegada vinculats a les lloses de coberta desplaçades. 08055-70 Al nord est del nucli urbà, al sud est del Verdaguer, en una zona boscosa. Mai s'hi ha realitzat una intervenció arqueològica, i la seva adscripció cronològica és fa simplement per la tipologia de les restes observades. 41.7766400,2.1378800 428352 4625336 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 78|79|76 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84989 Turó de Villacís https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-villacis Bolòs, J; Anglada, M; Pladevall, A. Vilacís. Catalunya romànica. Enciclopedia.cat XII-XIII Parcialment ensulsit, cobert de vegetació. Vestigis d'una construcció situada dalt del turó al que dóna nom. Es conserven les restes d'un edifici, de certa entitat, tot i que actualment es troba força emmascarat per l'abundant vegetació de la zona. En base a les característiques del murs conservats i els nivells d'enderroc visibles, sembla que va tenir força alçada. Està format per un cos al nord, dividit en dos espais, i un altre cos al sud. La cambra nord est té una amplada de 3,4 m i uns 8 m de llarg, però en manca el mur est. Hi té adossada un altre un altre construcció, que pel seu parament sembla més moderna. Per la seva banda, la cambra nord oest fa 4,25 m d'ample per 5,5 m de llarg. Finalment, la cambra sud, adossada al conjunt anterior, fa 8,1 m de llarg per uns 4,55 m d'ample. Destaca, que a la banda exterior de la paret nord comença un vall bastant profund que sembla fet artificialment. Els murs més antics, estan fets amb carreus petits ben escairats i de mides regulars, són força gruixuts, amb amplades superiors a 1 m. També hi ha murs més prims amb amplades entorn els 0.60 m, que semblen de fases posteriors. Per les característiques constructives les restes més antigues podrien situar-se vers els segles XII o XIII, però només una intervenció arqueològica en podrà aclarir totes les incògnites. 08055-131 A l'est del nucli urbà de Castellcir i al nord de l'església de Sant Andre És coneix molt poc sobre les restes conservades al turó. Es sap que entre 1131 i el segle XVII hi havia el mas Vilacís, però les restes conservades, no semblen correspondre a un mas, a excepció que es tractes tal vegada, d'un mas fortificat. També hi ha una noticia de 1229, quan rebé a través del testament de Guillema de Castellcir unes donacions. Les incògnites sobre les restes conservades plantegen doncs diverses hipòtesis, segons alguns autors, Vilacís és el que queda del castell conegut com a Castell del Tenes, esmentat des del 898. Part de les restes, també han estat identificades com la capella de Sant Miquel d'Argelaguer, de situació desconeguda i documentada des de 1217. Fins el 1432 hi ha vuit notícies més sobre l'església, però només deixen constància de la seva existència. La tercera possibilitat seria que es tractés d'una construcció totalment desconeguda. Hi ha fins i tot una tradició local, que diu que en aquest cim hi havia l'antiga parròquia de Castellcir. Un crim fet pel senyor del castell, provocà que es trasllades al lloc actual. 41.7673500,2.1622100 430364 4624285 08055 Castellcir Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 92|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84915 La Torrota dels Moros https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-dels-moros ANGLADA I BAYÉS, Manuel; BOLÒS I MASCLANS, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni. 'La Torrassa dels Moros'. A Catalunya romànica. XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1991. XI Parcialment ensulsida Restes d'una estructura de planta circular feta amb blocs de pedra sense devastar lligats amb argamassa de força consistència. Es troba parcialment ensulsida i se'n conserva, visible, nomes una part de l'estructura, la que està en millor estat és la paret nord, que deu conservar una alçada superior als 4 m. L'abundant presencia d'enderroc a la zona i les característiques de les parets visibles fan pensar que podria tenir un diàmetre d'entre 8 i 9 metres, amb murs amb gruixos superiors als 2m. En algun punt és visible opus spicatum en el parament, el que suggereix que la construcció també va patir diverses reformes,. L'abundant presencia d'enderroc i la seva extensió podria suggerir també l'existència de mes estructures al seu entorn. 08055-57 Als camps de la Torrassa, a l'est de la riera de Castellcir, al nord de Ca l'Antoja Segons la documentació, els anys 923 i 1020 es parla del castell de Tenis, com a centre del terme o jurisdicció que mes tard tindria el castell de Castellcir. Des del 1014 en endavant, aquest nom desapareix i ja es parla de Castellcirvio i Castrocivi. Per la seva ubicació, amb contacte visual tant amb el castell de la Popa, com amb el possible castell del Tenes, podria tenir funció de contacte visual entre aquetes edificacions. 41.7697400,2.1655000 430640 4624548 08055 Castellcir Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) També coneguda com la Torrassa dels Moros 92|85 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84918 Riera de Castellcir https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castellcir ADDD (2006) Estudi d'Impacte Ambiental Projecte modificat embassament de regulació Riera de Castellcir (2006). Àrea de coneixement i recerca. Memòria numero 6569. AADD (2007) Memòria d'intervenció arqueològica a l'embassament de regulació de la riera de Castellcir. Servei d'Arqueologia. Mem. Numero 6937 Parcialment cobert pre l'aigua Segons es desprèn de la fitxa de l'Inventaria de Patrimoni arqueològic el jaciment, parcialment cobert per l'aigua, consta d'una vuitantena de retalls excavats a la roca d'entre 0.10 i 0.20 m i una fondària entre 0.6 i 0.05 m. Els forats es poden agrupar en quatre conjunts segons la seva distribució, que permeten intuir dues alineacions paral·leles al curs de la llera, i dues mes perpendiculars a ella. La seva funcionalitat no és del tot clara, i es plantegen tres hipòtesis diferents: Fonamentacions de dues passeres o ponts o que les alineacions dels extrems poguessin ser per embarcadors L'altre opció es que estiguessin vinculats a la construcció d'estacades que protegien la riba del embats de l'aigua i a més farien obligatori el pas pels ponts tant de persones, bestiar, etc. Aquesta practica documentada durant l'edat mitjana, podria estar relacionada amb la parròquia de Sant Andreu, molt a prop del jaciment. L'ultima de les hipòtesis proporcionades estaria en relació amb estructures hidràuliques antigues per retenir les aigües, regar, glasar,etc. Tot i que l'excavació no aporta datació concloent per la seva datació, les característiques de les estructures, així com la presencia de l'església de Sant Andreu molt a propi i diversos mesos d'origen medieval, suggeririen una datació per aquest jaciment durant aquest període històric. 08055-60 Riera de Castellcir, al nord de la bassa petita Jaciment localitzat el 2006 amb motiu d ela prospecció arqueològica superficial realitzada en el marc de l'elaboració de l'Estudi d'impacte ambiental del “Projecte modificat d'embassament de regulació a la Riera de Castellcir”. En resultat a aquesta localització, es realitzà una intervenció arqueològica l'any 2007. El fet que el jaciment es trobi parcialment submergit en dificulta la seva observació, de fet durant la revisió de la carta arqueològica del 2016 només era parcialment visible. A la llera de la riera, i a tocar del molí del Bosc, 800 m més al sud del jaciment hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars, potser podrien estar relacionats. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zo 41.7615200,2.1596200 430142 4623640 08055 Castellcir Fàcil Regular Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84987 Poua del Saiolic https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-del-saiolic AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. XVII-XIX Molta vegetació a la zona i no s'ha pogut localtizar. Construcció segurament cilíndrica i parcialment soterrada amb una cúpula com a coberta. Cal pensar que seguiria les característiques pròpies d'aquest tipus de construccions. 08055-129 A Marfà, a tocar del Torrent de la Fabrèga, proper al mas Saiolic La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. Els pous de glaç pràcticament van desaparèixer al segle XIX, però durant la primera meitat del segle XX alguns continuaren funcionant, però ja per a consum propi 41.7778500,2.0898600 424362 4625512 08055 Castellcir Difícil Regular Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) No localitzada. 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84867 Cementiri parroquial de Santa Coloma Sasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-parroquial-de-santa-coloma-sasserra El Vell cementiri de Santa Coloma Sasserra: recull de dades i reportatge de les obres d'arranjament. Castellcir : Fundació Esteve Torrentó i Rius], 2010 XIX Les inscripcions mostren un desgast notable Al conjunt format entorn a l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra s'hi accedeix passant la porta d'una petita tanca de pedra. Flanquejant aquest accés hi ha sengles inscripcions pràcticament illegibles, probablement provinents d'antigues làpides. Ja dins el recinte es troba frontalment l'església i, a mà esquerra, la tanca del cementiri. En una posició central hi ha la porta d'accés, una obertura (closa per una tanca de forja) rematada amb arc de mig punt sobre el qual hi ha un gran bloc de pedra (que actua més com a frontó que no com a llinda) de perfil arrodonit en el qual destaca el relleu d'una calavera amb dues tíbies creuades sota el qual hi ha una inscripció que intercala la data 'ANY / 1863' amb la frase admonitòria 'ESTA TESTA DESCARNADA - ESCOLTA' L I TE DIRÁ / FOU CARA DE [...] TU / AVUI O DEMÀ TU / PI [...] DEVORAR'. Al recinte, de petites dimensions, hi ha enterraments al terra coberts per làpides, juntament amb monòlits i panells de recent instal·lació amb poemes. 08055-9 Veïnat de Santa Coloma Sasserra L'església de Santa Coloma Sasserra està documentada des del segle X, i la seva condició de parròquia devia comportar la creació d'un espai de necròpolis al seu redós. No obstant, la configuració del cementiri actual és molt més recent, contemporània a jutjar per la inscripció de l'entrada. 41.7947300,2.1685000 430916 4627320 1863 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 119|98 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84868 Veïnat de Santa Coloma Sasserra https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-coloma-sasserra PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià. 08055-10 Veïnat de Santa Coloma Sasserra L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia. 41.7946300,2.1685500 430920 4627309 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84868-foto-08055-10-1.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 94|98|119 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84871 El Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-9 DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau XIV Les construccions recents alteren i emmascaren l'edifici antic L'edifici mostra un conjunt de volums annexats els uns als altres que, amb el pas del temps, han acabat configurant un pati clos que actua com a distribuïdor. L'edifici original, sens dubte, és el cos rectangular que domina a la resta per alçada (té planta baixa i dos pisos), construït amb pedra desbastada i ben travada i amb coberta a dues aigües. A la façana principal, orientada a sud-oest, hi destaca la porta amb arc de mig punt de grans dovelles, així com les dues grans finestres amb ampit definides per grans carreus tallats. Les tres finestres del segon pis, tot i que més petites, també són de bona factura. 08055-13 A llevant del Camí de Santa Coloma Sasserra El mas del Prat apareix esmentat documentalment al segle XIV, i és un dels 6 que encara quedaven actius l'any 1497, després del sotrac que suposà l'epidèmia de pesta. 41.7725900,2.1542800 429710 4624873 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84871-foto-08055-13-2.jpg Física Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 94|98|119|85 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84972 Font de Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-marfa XIX La vegetació l'oculta en bona mesura. Font encaixada al vessant sud de les Feixes Roges, del qual emanen de manera natural surgències d'aigua. En aquest punt, 6 brocs de ferro encaminen l'aigua cap a sengles piques quadrades d'obra, fetes amb maó i pedra. 08055-114 Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà 41.7801600,2.0749700 423128 4625782 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Entre aquesta font i la de la Cova de la font de la Tosca n'hi ha altres dues fonts contemporànies que canalitzen les surgències d'aigua existents. 119|98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84981 Font del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-6 La vegetació hi prolifera. La Font del Roure consisteix en un bassal que es forma al curs del Torrent d'Esplugues, en un punt molt proper al camí que mena del nucli de Castellcir al conjunt de Sant Andreu. Actualment, però, la proliferació de la vegetació no permet distingir-hi altres elements de condicionament. 08055-123 A l'est del nucli urbà de Castellcir 41.7641200,2.1571800 429942 4623930 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84981-foto-08055-123-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119 49 1.5 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84962 Barraca 3 del Pla del Tasar https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-pla-del-tasar La coberta està pràctcament esfondrada del tot. Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a l'oest. Hi ha una petita obertura a l'est. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, està esfondrada en bona mesura. 08055-104 A l'oest de la Closella 41.7635400,2.0516500 421169 4623957 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 6507 de la wikipedra. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84963 Barraca 5 del Torrent de Colljovà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-torrent-de-colljova La coberta es comença a esfondrar. Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, comença a esfondrar-se en el seu punt més elevat. 08055-105 Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà 41.7684400,2.0436800 420513 4624509 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 6552 de la wikipedra. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
85003 Font del Barbot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barbot XX L'ús com abeurador emmascara la seva disposició original. Surgència d'aigua natural que aflora d'una zona rocosa, vinculada segurament a la riera de Fontscalents i que queda estancada en una petita bassa de formació natural. Actualment es un abeurador de ramat. 08055-145 Al nord est del nucli urbà, entre la riera de Fontscalents i el xaragall de la Cuaranya. 41.7706300,2.1360900 428196 4624671 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85003-foto-08055-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85003-foto-08055-145-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Podrien haver altres surgències d'aigua properes amb el mateix nom. 119|98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
85001 Font de l'Om https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lom-0 XX L'ús com abeurador emmascara la diposició original. Bassa d'aigua que aprofita diferents afloraments rocosos per contenir les aigües. A l'extrem oest hi ha la cavitat d'on brolla una surgència d'aigua i davant s'hi ha col·locat una petita pica de pedra on s'acumula l'aigua i d'aquí per un petit sobreeixidor retallat surt l'aigua que s'acumula a la bassa. És una zona boscosa, amb molta ombra i que actualment es un abeurador pel bestiar 08055-143 A l'oest del nucli urbà, al sud del molí vell. 41.7633800,2.1344100 428049 4623867 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85001-foto-08055-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85001-foto-08055-143-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Al nord i oest te la font del Molí Vell i de la Vinyota respectivament. 119|98 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84948 Cova de la Font de la Tosca https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-la-tosca L'entorn està degradat. Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà. 08055-90 Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà 41.7789700,2.0763600 423242 4625648 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84966 Casa del Coll de Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-coll-de-marfa GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). L'edifici és una ruïna. Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa. 08055-108 Al sud-oest de Marfà Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX. 41.7751900,2.0650700 422299 4625239 08055 Castellcir Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84924 Molí Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-3 AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). XX Hi ha un habitatge construit just a sobre. Edifici de planta de planta quadrangular d'un sol cos fet amb murs de maçoneria, amb planta baixa, planta pis i golfes, i coberta a doble vessant. L'entrada a l'edifici es per l'oest on s'observa una porta rectangular, sobre la qual i ja al primer pis hi ha tres finestres quadrades. En les parets nord i sud les obertures tenen les mateixes característiques però de tres, passen a dos. A les golfes només s'observa una finestra per façana. Damunt les restes del vell molí hi ha actualment una casa edificada durant el segle XX, que son les restes actualment visibles. Tot i així sembla es versemblant intuir que l'aigua entrava al moli per la banda est del mateix, que es troba a tocar de la riera de Fonts Calents. Una mica més al nord, hi ha la font del Molí Vell, i al sud, i també en el curs de la riera, hi ha el molí Nou i la font i poua de glaç de la Vinyota. 08055-66 A l'oest del nucli urbà, a l'est del camí d'Esplugues i al sud e la Font del molí vell. Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. 41.7658500,2.1329900 427933 4624143 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84924-foto-08055-66-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) També conegut com Molí d'Esplugues.Durant la visita no es va accedir a l'interior, amb el que es desconeix si es conserven restes del molí. 119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84978 Les Solanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-solanes-2 DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). XVIII Hi ha parts del parament trencats, i l'acció d'una planta enfiladissa i dels agents meteorològics l'està degradant. Petit edifici de planta rectangular, amb orientació nord-oest/sud-est. El cos principal té planta baixa, primer pis i pis sota coberta, amb un petit annex a l'extrem oest amb tan sols planta baixa i primer pis. La façana del cos principal, orientada a migdia, té dues obertures allindanades per nivell: una porta i una finestra enreixada a la planta baixa, dues grans finestres amb ampit al primer pis i dues finestres menors (només una amb ampit) a la planta sota coberta. El cos annex tan sols té una obertura per planta. L'aparell és de maçoneria (amb algun petit afegit de maó, com l'arc de descàrrega sobre la llinda de la porta) i està arrebossada amb morter. La coberta és a dues aigües. Quant a la distribució interior, l'espai principal de la planta baixa té una gran xemeneia que, alhora, conserva l'obertura d'un forn (reconeixible a l'exterior com un cos annex de planta circular). En una cantonada de la planta baixa hi ha la cuina, que conserva la pica de pedra. La casa conserva els forjats dels pisos superiors, amb bigues i terres de fusta. 08055-120 Al peu meridional del Serrat Rodó Es tracta de l'antiga Casanova de les Solanes, documentada des del 1750. 41.7643900,2.1810500 431927 4623941 1750 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84978-foto-08055-120-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84866 Castell de Castellcir https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellcir Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979. 6. Revisada. Pladevall i Font, Antoni, dir.. Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. 1a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 460 p. Revisada. XI Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen d'una intervenció de consolidació. El Castell de Castellcir s'alça al capdamunt d'una serra rocosa (amb orientació sud-oest/nord-est) que, tant per la seva forma allargada com pel perfil reentrant de la roca (més estreta a la base), li han conferit el nom popular de Castell de la Popa. L'accés al recinte es fa des del seu flanc orientat al nord-oest, on un camí enllosat mena cap a una gran escala de pedra que mor davant un gran portal amb arc de mig punt dovellat. Seguidament, s'accedeix a un espai distribuïdor que encara conserva íntegra la coberta amb volta de canó. A l'extrem oposat d'aquest distribuïdor hi ha 3 finestres (una d'elles tapiada) i, a banda i banda, sengles portes rematades amb arcs rebaixats que donen accés a la part sud-occidental i nord-oriental del castell. A la part sud-occidental del castell, just passat el distribuïdor inicial, hi ha un edifici del qual s'han perdut els forjats però que, juntament a la zona del distribuïdor, conserva evidències (caps de biga i rengles de finestres i festejadors) d'haver tingut planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. Dins la cantonada sud-oest d'aquest edifici es conserva un cup rectangular cobert amb volta de canó i revestit amb cairons de pedra. Ja fora d'aquest edifici, sortint-ne per una porta allindanada i sempre avançant cap al sud-oest, s'accedeix a un espai obert amb restes de mur i un cos avançat a un nivell inferior. Des de l'espai distribuïdor inicial cap al nord-est hi ha un seguit d'àmbits parcialment arrasats però que degueren tenir almenys planta baixa i primer pis. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha l'església castral de de Sant Martí de la Roca, d'origen romànic, amb una senzilla planta rectangular (possiblement fruit de les reformes del segle XVI) i coberta de volta de canó. A més de l'interior totalment buit, l'espoli de les amples dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada (que, segons sembla, van ser muntades en una casa de Mura) han causat danys a la façana meridional i a la coberta. 08055-8 Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa El primer esment documental del castell data de l'any 1014, quan 'Castellcirvio' apareix a la documentació de Sant Benet de Bages. Posteriorment, n'apareixeran les variants Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi. L'origen del castell rau en el control de la vall del Tenes. Si bé el domini del castell pertanyia al Casal de Barcelona, ja des del segle XI fins el XIV se n'ocupaven, com a feudataris, els Castellcir. El seu llinatge s'extingí amb la Pesta Negra, l'any 1348, i el domini passà successivament per les mans dels Planella i dels marquesos de Castellbell. Un fet històric ressenyable fou l'atac del castell per part del rei Jaume II l'any 1294, degut als abusos comesos per Gilabert de Castellcir. 41.7739200,2.1765800 431565 4625003 1014 08055 Castellcir Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Cultural 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) També rep el nom popular de Castell de la Popa. 94|98|85 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84914 Antiga parròquia de Sant Andreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-parroquia-de-sant-andreu DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. XI Hi ha alguns masos i elements abandonats i enrunats La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna. 08055-56 A l'est del nucli urbà actual La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu. 41.7600600,2.1604800 430212 4623477 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 94|119|85 46 1.2 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84959 Molí de Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-marfa XIX Ha perdut les cobertes, i està sent ocupat per vegetació. El molí de Marfà se situa proper a la riera de Marfà, a prop d'on havia existit el pont que la creuava. Al llit rocós de la riera s'hi reconeixen canals repicats i línies de forats (on encastar-hi estructures de fusta) per tal de derivar l'aigua cap als mecanismes dels molí. Tant l'edifici com el seu entorn es troben en avançat estat de deteriorament, amb les cobertes caigudes i un avanç de la vegetació que ho emmascara. Malgrat tot, és visible l'alineació general de l'edifici nord-oest/sud-est, així com l'existència de planta baixa i primer pis sota coberta, que era a dues aigües. L'aparell és de maçoneria, i s'hi aprecien tant obertures allindanades amb pedra com d'altres fetes amb maó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrita la data de 1820. Al lateral est hi ha una petita bassa. 08055-101 A l'oest de la Mare de Déu de la Tosca Quan cessà la seva activitat va servir de refugi o hostal per als qui anaven al santuari de la Tosca. 41.7805400,2.0754900 423171 4625823 1820 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) També anomenat Molí de la Tosca. 119|98 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84949 El Molí de la Datzira https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-datzira AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. XVIII Ha perdut la coberta. Gran edifici de planta rectangular amb la façana principal, en un dels costats llargs, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. Si bé l'aparell és de pedra mitjana desbastada lligada amb morter de calç i emblanquinada, les obertures estan fetes amb grans blocs escairats. Cadascun dels tres nivells té tres obertures, situades simètricament: a la planta baixa hi ha un gran portal coronat amb un arc angular de tres dovelles, flanquejat a l'esquerra per una finestra i a la dreta per una porta; a la primera planta hi ha tres finestres, la central amb un ampit simple; al nivell sota coberta s'aprecia com, de les tres finestres, la central va ser engrandida per esdevenir o un balcó o per afavorir la càrrega. Llevat de l'arc de l'entrada, la resta d'obertures són allindanades. La coberta, avui perduda, era a dues aigües en sentit longitudinal, de manera que un dels ràfecs vessa sobre la façana principal. A l'angle sud-oest de la planta baixa s'hi reconeixen uns arcs que donen a un espai soterrani, relacionat amb la maquinària de funcionament del molí, accionada per l'aigua que hi arribava des de la resclosa a la riera de la Golarda (uns 800 m aigües amunt) mitjançant un canal obrat vora 1700 (com testimonien dues inscripcions amb l'any 1705). Annexat al lateral oest del molí, hi ha restes molt deteriorades d'una edificació. Segregat d'aquestes construccions, uns metres més al sud, hi ha un petit volum corresponent a l'antic forn del molí. 08055-91 Just al sud de la Datzira El Molí fariner de la Datzira és a poca distància al sud-oest de la masia de la Datzira, entre aquesta i la riera de la Golarda. El seu origen, vinculat a una època de grans reformes a la masia, es trobaria entorn al 1700. La família propietària, de cognom Datzira, alternava la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Hi van viure fins el primer terç del segle XX, quedant després abandonat i en clar declivi (el que n'ha afectat l'estat de conservació). A principis de segle XX, el mas principal torna a estar ocupat per masovers, el que ha propiciat que el molí es mantingui net. 41.7842100,2.0580800 421729 4626246 1705 08055 Castellcir Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
85000 Poua Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-montserrat XVII-XIX Ha estat consolidada recentment. La Poua Montserrat rep el nom del mas proper. La seva ubicació a les proximitats de la riera de Fontscalents és òptima de cara a recuperar-ne les plaques de gel i conservar-les. La construcció té 12 m de diàmetre i conserva els més de 20 m d'alçària, essent de les més ben conservades. La cúpula està coberta exteriorment amb terra, contribuint a l'aïllament tèrmic de l'interior. Una única obertura quadrada dona accés a l'interior. Hi són visibles elements d'una consolidació recent. 08055-142 A ponent de Sant Jeroni 41.7814600,2.1441600 428879 4625866 08055 Castellcir Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85000-foto-08055-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/85000-foto-08055-142-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84927 Casa Nova del Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-verdaguer <p>BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57.</p> Excavat per furtius. <p>Sembla que a uns 50 m de la casa del Verdaguer i molt proper al dolmen conegut amb el mateix nom, segons Batista hi havia un sepulcre de fossa. Estaria orientat est oest i format per tres lloses de pedra clavades verticalment al terreny. Excavat per furtius, sembla que es van recuperar alguns ossos i ceràmica, però tot això avui està desaparegut. A la revisió de la carta arqueològica l'any 2016, no se'n van trobar evidencies, ni tampoc ningú que en pogués donar referències. En aquell moment però es feia esment de l'existència de tres pedres alineades al marge del camí, però no es va poder definir la ubicació del jaciment. Durant la visita realitzada durant la realització d'aquest mapa tampoc s'han pogut localitzar cap tipus d'evidència.</p> 08055-69 Al nord est del nucli urbà, a l'est de la casa nova del Verdaguer. 41.7851000,2.1370700 428294 4626276 08055 Castellcir Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84927-foto-08055-69-1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-12-15 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 78|79 1754 1.4 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84993 Barraca 1 de la Baga del Xei https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-xei PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí XIX Ensulsida. Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp 08055-135 A Marfà, al sud de la Quintana del Xei És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,, 41.7769000,2.0513200 421158 4625441 08055 Castellcir Fàcil Dolent Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra 119 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84934 El Molí Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-nou-0 AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). XVII-XIX Engolit per la vegetació i parcialment ensolsit Edifici de dimensions importants situat al sud de la riera de Castellcir, a la confluència d'aquesta amb el Torrent del Bosc. Actualment és un edifici engolit per la vegetació i s'han perdut totes les cobertes de les plantes superiors. Correspondria a una construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos com a mínim, amb obertures definides amb pedres treballades. A la façana sud, s'observen diversos contraforts així com la sortida d'aigua del molí, l'estellador, feta amb volta de mig punt. Aquest sobreeixidor comunicava amb una petita canal, que segurament retornava l'aigua sobrant a la riera. De les plantes superiors de l'edifici, més enllà dels murs en alçada no es conserva res, però així i tot, en destaquen les restes, encara dempeus de la planta baixa. En concret es tracta de tres sales diferenciades, totes elles amb coberta de pedra en volta de mig punt. Una d'elles correspon a una cisterna, la sala central encara hi ha el que podria correspondre al carvavà o cacau on es conserven possiblement el rodet i l'arbre del mecanisme de molta. Així i tot també s'observen algunes compartimentacions i una mola. Aquesta sala conserva dues pilastres centrals, adossades a la paret de les que arrencarien dues voltes de pedra de mig punt. La tercera sala, de dimensions molt menors, també té volta en arc de mig punt. A l'exterior de l'edifici principal i ja a la llera de la riera, es van comptabilitat una canal i un mínim de 27 orificis circulars excavats a la roca. Per les seves característiques i ubicació podrien formar part de la reclosa que canalitzava l'aigua, 08055-76 Al sud est de nucli urbà, a l'est de la riera de Castellcir Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. 41.7480600,2.1595600 430123 4622145 08055 Castellcir Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) També conegut com molí nou del Bosc 119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84923 Poua de les Berengueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-les-berengueres AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. XVII-XIX Engolida per la vegetació. La cúpula està parcialment ensulsida. Construcció cilíndrica semisoterrània de més de 8 m de diàmetre i uns 6,7 m d'alçada, bona part de la qual està excavada al subsòl geològic. Correspon a una construcció de maçoneria, feta amb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció estaria coberta per una cúpula semiesfèrica que malauradament està completament ensulsida. On arrencaria la cúpula i per la banda nord hi ha una obertura quadrangular, i també n'hi ha una altre al sud. A l'interior s'observen diferents encaixos que podrien estar destinats a sostenir les bastides que permetrien l'accés o els elements que subjectarien la politja d'extracció. Per la banda nord, i a tocar del camí que transcorre paral·lel a la riera de Fonts Calents hi ha una construcció de planta quadrangular, possiblement una rampa, adossada a la cúpula que segurament estaria vinculada al procediment d'extracció i transport i d'entrada a l'estructura. Actualment l'estructura es troba engolida per la vegetació, i no és visible ni el fons ni alguna de les obertures. Part del pou amenaça ensulsida. 08055-65 Al sud de la Riera de Santa Coloma a l'est del Collet de la Costa. La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. 41.7836300,2.1495100 429326 4626103 08055 Castellcir Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) Per la proximitat amb la Poua de Sant Jeroni, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. 98|119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
84931 Pou de glaç de Can Vilardell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-vilardell AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. XVII-XIX Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures. 08055-73 A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes. La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. 41.7459900,2.1595100 430116 4621916 08055 Castellcir Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) 119|94 45 1.1 42 Patrimoni cultural 2024-05-14 02:12
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5