Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
84859 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-13 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis (2009): Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XIX-XX | La Casa de la Vila de Castellcir incorpora part de les antigues cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell (amb origen al segle XIX) i nous volums constructius de finals del segle XX. Les cases antigues estaven orientades al Carrer Major, anteriorment anomenat Carrer de l'Amargura i a partir del qual es conformà el nucli urbà de la població. Estan construïdes amb maçoneria i tenen un acabat arrebossat que n'uniformitza les façanes. En resta la paret lateral oest (que dona a la Plaça de l'Era i en la qual hi ha oberta la porta principal de l'Ajuntament) i la façana del Carrer Major, on les obertures (totes allindanades) es distribueixen de forma regular: les dues portes principals i dues finestres en planta baixa i quatre finestres amb ampit a la primera planta, entre les quals s'hi intercalen un òcul ovalat i una fornícula amb una imatge de Sant Antoni Abat. Ambdues portes (antigament corresponents a sengles cases) tenen elements esculpits a la llinda. En una d'elles, hi ha un escut en relleu ovalat i ornat amb volutes, malgrat que l'interior està repicat i és irreconeixible; sota l'escut, dins d'una veta, hi ha la inscripció '1804 ANTON GIOL FUSTE I ESCULTOR'. A l'altra tan sols hi ha inscrita, dins d'un òval, la data 1845. La resta de l'edifici és de línies sòbries, empra materials i acabats contemporanis (formigó, plaques i lloses) i té obertures de grans dimensions. | 08055-1 | Plaça de l'Era, 5 | El Carrer de l'Amargura aglutinà a partir d'inicis del segle XIX un poblament abans eminentment dispers. Les cases de Cal Salvador i Cal Carreter vell segueixen les mateixes tècniques constructives, volumetria i ritme d'obertures que la resta de cases del carrer. | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84859-foto-08055-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84868 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-santa-coloma-sasserra | PLADEVALL i FONT, Antoni. 'Programa de la Festa Major. 1973 i 1982'. A: 'El Casal de Santa Coloma'. Vic. Pladevall i Font, Antoni. «Els casals del Congost i de Santa Coloma». Ausa, [en línea], 2006, Vol. 6, Núm. 64, pp. 186-93, | Les inscripcions del cementiri i algunes parts del Mas Giol requereixen mesures de conservació | Veïnat articulat entorn a l'església de Santa Coloma Sasserra, que inclou el cementiri, l'antiga rectoria, el Mas Giol i altres elements destacables com el roure del Giol o les dues creus. Històricament també orbitaven al seu voltant les masies de les Berengueres, el Bonifet, el Giol, Serracaixeta i la Torre de Serracaixeta, així com altres masos que actualment formen part dels municipis de Balenyà, Centelles i Moià. | 08055-10 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma està documentada des de l'any 939. L'evolució del temple va anar aparellada a la consolidació d'un conjunt de construccions al seu voltant degut a la seva condició de parròquia. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84868-foto-08055-10-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|119 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84885 | Roure del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-giol | Gran espècimen de Quercus pubescens, o roure martinenc amb una alçària total de 17 m, amb un volt del canó de 4,5 m i una amplada mitjana de capçada de 20,7 m. Al seu voltant s'hi ha adequat un espai circumdat per un mur de pedra seca (on hi ha informació sobre l'arbre) i, molt a prop, un mirador de l'entorn. | 08055-27 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | El Roure del Giol presideix un prat que antigament feia les funcions d'era comunal del veïnat de Santa Coloma Sasserra. En aquesta esplanada convergien els camins de Santa Coloma Sasserra i el de Collsuspina, amb el que la majestuositat del roure havia presidit tant activitats productives com trobades de caire social i cultural. | 41.7946600,2.1680200 | 430876 | 4627312 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84885-foto-08055-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84885-foto-08055-27-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Va ser declarat arbre d'interès local (AL) el 1988. L'any 1991 fou declarar arbre monumental, amb la matrícula original AM 41.055.01 (donat que llavors Castellcir formava part del Vallès Oriental, la comarca 41). | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||
84914 | Antiga parròquia de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-parroquia-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XI | Hi ha alguns masos i elements abandonats i enrunats | La parròquia de Sant Andreu era una població d'hàbitat dispers que al llarg de la segona meitat del segle XX esdevingué un poble agrupat; l'antiga església parroquial de Sant Andreu va perdre el seu paper de centre neuràlgic, i n'ha pres el relleu l'antic Carrer de l'Amargura, actual carrer Major, on hi ha la Casa de la Vila, la nova església parroquial de Santa Maria, i els serveis municipals. La parròquia de Sant Andreu esta 1 km a l'oest de l'actual i banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. La presència de diversos masos en aquesta zona expliquen la importància del nucli. Pertanyien a aquesta unitat parroquial les masies del Solà del Boix, Puigdomènec, el Mas Torroella, el Vilardell, Cal Fantasia, Can Sants, el Bosc, la Vileta, la Codina, el Puig, Ca l'Antoja, la Roca, Mont-ras, Esplugues, la Clariana, el Prat, el Mas Montserrat, el Verdeguer, la Casa Nova del Verdeguer, les Cases de Fusta, la Talladella, Sant Jeroni, Cal Cisteller i la Tuna. | 08055-56 | A l'est del nucli urbà actual | La parròquia de Sant Andreu per tant era l'antic nucli del municipi, format per un poblament dispers, en masos. A finals del segle XIX va formar-se el petit nucli de població sobre l'eix del l'anomenat Carrer de l'Amargura, i progressivament al voltant d'aquest emplaçament es va desenvolupar l'actual nucli Castellcir, en detriment de Sant Andreu. Aquest creixement provocà la construcció el 1962 de l'església de Santa Maria i el trasllat del culte de Sant Andreu. | 41.7600600,2.1604800 | 430212 | 4623477 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84914-foto-08055-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||
84935 | Paratge a l'entorn del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paratge-a-lentorn-del-moli-nou | Paratge natural de fàcil accés tant a peu com BTT on es combinen la riera de Castellcir, zones boscoses, espais oberts i balmes. A tot això s'ha de sumar la presència del Molí Nou i les emparamentes de la resclosa excavada a la roca de la llera de la riera. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, la presència de petits senders que hi porten evidència que és una zona transitada. No gaire lluny del Molí també hi ha la Poua de Serratacó i de Vilardell. Per tant correspon a un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni. | 08055-77 | A l'entorn del Molí Nou, a la riera de Castellcir. | 41.7486400,2.1594900 | 430117 | 4622210 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84935-foto-08055-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84972 | Font de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-marfa | XIX | La vegetació l'oculta en bona mesura. | Font encaixada al vessant sud de les Feixes Roges, del qual emanen de manera natural surgències d'aigua. En aquest punt, 6 brocs de ferro encaminen l'aigua cap a sengles piques quadrades d'obra, fetes amb maó i pedra. | 08055-114 | Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà | 41.7801600,2.0749700 | 423128 | 4625782 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84972-foto-08055-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Entre aquesta font i la de la Cova de la font de la Tosca n'hi ha altres dues fonts contemporànies que canalitzen les surgències d'aigua existents. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84975 | Balmes i cova de Roques Sitjanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balmes-i-cova-de-roques-sitjanes | Les Roques Sitjanes són una formació de gresos de 150 m de llargada i amb alineació sud-oest/nord-est, al flanc oriental de la qual hi ha diverses balmes i bretxes que travessen cap al flanc occidental. La balma principal té 13 metres de llargada i una fondària màxima de 3,5 metres, que assoleix al seu extrem nord. És en aquest punt on uns parapets de blocs de pedra tanquen un espai d'aixopluc. La boca de la cova és una esquerda vertical d'uns 2 metres d'alçada i una amplada variable entorn als 40 cm. A partir d'aquí s'inicia un recorregut de 7 m en pujada (2 m de desnivell total), al final del qual hi ha una cambra de 4,7 metres de llargada, 1 d'amplada i 4 d'alçada. Al fons de la cambra hi ha un petit conducte no transitable que s'endinsa cap a l'altra banda del cingle. | 08055-117 | Serra de les Roques Sitjanes | 41.7648100,2.1686500 | 430896 | 4623998 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84975-foto-08055-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La coordenada reflectida a la fitxa correspon a la balma principal; la petita cova es troba a X: 430860; Y: 4623923 i 826 m snm. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||||
84976 | Avenc de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castellcir | Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona. Escolà, O. (1986).- 'L'avenc de Castellcir o el Forat del Castell' Palestra (33): 18. Portaveu del GEMI. Moià. | Situada al sud-oest del Castell de Castellcir i oculta entre la vegetació, hi ha la boca, molt estreta, de l'avenc. El primer tram de descens és totalment vertical, per un pou de 13 m de secció rectangular que travessa el material calcari. Al final d'aquest tram s'arriba a la part superior d'una sala de 21 x 4 m en rampa descendent, el terra de la qual està constituït per enderrocs. En el sentit contrari hi ha la diàclasi originària, força estreta i impracticable. En total, el recorregut és de 36 m i 21 de descens. L'existència d'aquest avenc pot haver donat ales a la llegenda (d'altra banda, comuna a altres llocs) del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 08055-118 | Entre la Torrota dels Moros i el Castell de Castellcir | 41.7721500,2.1743100 | 431375 | 4624808 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84976-foto-08055-118-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenat Forat del Castell de la Popa. Pot ser l'origen de la llegenda del túnel entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||
84977 | Balma de la Clusella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-clusella | Entre els camps de conreu al sud de la Clusella, arran de la riera de Sant Joan, l'acció de l'aigua ha format una profunda balma en els gresos del lloc. Les dimensions màximes són 40 m d'amplada per 9 m de fons i 4 m d'alçada. S'hi observen tant elements de formació natural (formacions calcàries localitzades, crostes i incipients estalactites) com humans (restes de murs de pedra seca i elements per a la recollida d'aigües d'infiltració provinents del sostre). | 08055-119 | Al sud de la Clusella | 41.7639700,2.0560400 | 421535 | 4624001 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins el recinte de la finca de la Clusella, i en el moment de la visita no s'hi va poder accedir. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84979 | Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sauva-negra | L'espai protegit de la Sauva Negra comprèn l'extrem nord-est del municipi de Castellcir i encavalca amb els termes de Balenyà i Centelles (Osona). En total, abasta 110,56 ha, de les quals 67,77 són dins el terme de Castellcir. Els trets més característics d'aquest espai són el paisatge subhumit de l'altiplà del Moianès, amb comunitats vegetals que se situen en el límit sud de la seva distribució (com la fageda) i algunes espècies de fauna d'influència centreeuropea. El medi físic està marcat per la seva ubicació en una vessant molt inclinada (que va de 942 a 750 m d'altitud en tan sols 490 d'amplada) vers l'obaga, el que li confereix unes condicions d'humitat constants. El substrat geològic és bàsicament calcari amb gresos i margues de l'eocè marí. La flora i la vegetació predominant és de caràcter extramediterrani, com ara la fageda i altres elements de caràcter eurosiberià. Quant a la fauna, es poden observar espècies de caire centreeuropeu. És una zona rica en predadors: entre els mamífers, hi ha el turó (Mustela putorius), la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la mostela (Mustela nivalis), el teixó (Meles meles)i la guineu (Vulpes vulpes); entre les aus, l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) i l'aligot vesper (Pernis apivorus). La presència de predadors va en consonància a la de presses, entre les quals hi ha espècies eurosiberianes, com el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i musaranyes: la musaranya nana (Sorex minutus) i la musaranya cuaquadrada (Sorex araneus). Més enllà dels rapinyaires enumerats, les aus presents inclouen espècies com el picot negre (Dryocopus martius), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques blau (Sitta europaea), la mallerenga d'aigua (Parus palustris) o el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). Entre els invertebrats, destaquen coleòpters cerambícids com el Lucanus cervus o la Rosalia alpina )aquesta última, de gran interès) i el lepidòpter Graellsia isabelae. La conservació d'aquesta massa boscosa es deu, en part, a la seva no aptitud per a l'agricultura, si bé s'hi duen a terme activitats silvícoles i ramaderes. | 08055-121 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||||||
84980 | Faigs de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-la-sauva-negra | La fageda (fagus sylvatica) integrada dins el PEIN de la Sauva Negra és una de les més meridionals que existeixen, ja que és pròpia del centre d'Europa. Més enllà del seu valor com a especímens botànics, la seva importància rau en l'ecosistema que hi va associat, fet que va ser reconegut mitjançant la seva protecció com a arbres d'interès local. | 08055-122 | Al sudest del nucli de Santa Coloma Sasserra | 41.7848300,2.1787600 | 431758 | 4626212 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||||||
84982 | Roure Gros del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-bosc | Exemplar de roure (Quercus pubescens) de grans dimensions. | 08055-124 | Just al nord-est del mas del Bosc | 0 | 0 | 08055 | Castellcir | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La identificació sobre el terreny és incerta. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||||
84983 | Alzina de Can Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-puigdomenec | L'alzina de Can Puigdomènec, situada just rere l'extrem de ponent de la casa que li dona nom, és un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. De grans dimensions (la capçada supera els 18 m de diàmetre) fan que hagi estat protegida com a arbre d'interès local. | 08055-125 | Just a ponent de Can Puigdomènec | 41.7357200,2.1523100 | 429506 | 4620781 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | En l'elaboració del mapa no s'hi va poder tenir accés. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84984 | Pi bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-besso | Gran exemplar de pinassa (Pinus nigra) situat al peu d'un dels camins que van des de Castellcir cap al Castell de Castellcir. Fa uns 15 m d'alçada, i és entorn als dos metres que el tronc es bifurca en dues besses, que li donen el nom. La capçada, poc frondosa, fa uns 8 m de diàmetre. | 08055-126 | Al nord de la serra de les Roques Sitjanes | 41.7698200,2.1687900 | 430913 | 4624554 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84984-foto-08055-126-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84985 | Cau del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cau-del-llop | Cavitat natural que s'obre a la part més alta d'un esperó de gresos que constitueix l'extrem sud-oest de la serra de les Roques Sitjanes. L'obertura, pràcticament rectangular, té uns 2,5 m d'alçada per 1,5 d'amplada. A poca distància de l'entrada, la cavitat va minvant tant d'alçada com d'amplada, fins esdevenir poc més que una esquerda | 08055-127 | A peu del camí que puja a les Roques Sitjanes | 41.7575000,2.1633000 | 430444 | 4623191 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84985-foto-08055-127-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84986 | Pinassa de la Vall Jussana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-la-vall-jussana | Gran espècimen de pinassa (Pinus nigra) amb una alçària que supera els 20 m, amb un volt del canó de 2,2 m i una amplada mitjana de capçada de 10 m. Aquestes dimensions, no obstant, no s'aprecien en la distància curta degut a la densitat del bosc on es troba. | 08055-128 | A llevant del Camp de la Bauma | 41.7504400,2.1449900 | 428914 | 4622422 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84986-foto-08055-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84995 | Boixos de Puigdomènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boixos-de-puigdomenec | Conjunt de boixos (Buxus sempervirens) situat a la riba esquerra del Tenes al seu pas a llevant de Can Puigdomènec, formant un conjunt dens. | 08055-137 | Al nord-est de Can Puigdomènec | 41.7359900,2.1547100 | 429706 | 4620809 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||||||
84862 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-47 | XIX-XXI | L'arxiu municipal de Castellcir conserva majoritàriament els fons generats per les diferents administracions municipals des de mitjan segle XIX, però també aplega el fons del Jutjat de Pau de Castellcir i el fons privat de l'entitat entitat urbanística Guiteras-Torredes. Així mateix, com a col·lecció conserva un fons d'hemeroteca. El fons de l'Ajuntament de Castellcir abasta el període de 1847-2014). Consta de 2038 unitats de descripció i 73,5 m l de documentació inventariada, en suport paper, magnètic i òptic. Està classificat en els següents apartats: 1. Administració general (1854-2014). 2. Hisenda (1847-2012). 3. Proveïments (1941-2010). 4. Serveis Socials (1921-2011). 5. Sanitat (1919-2010). 6. Obres i Urbanisme (1921-2011). 7. Seguretat Pública (1954). 8. Serveis militars (1857-1997). 9. Població (1898-1997). 10. Eleccions (1866-2011). 11. Ensenyament (1892-2010). 12. Cultura (1983-2010). 13. Serveis Agropecuaris i Medi Ambient (1925-1995). El fons del Jutjat de Pau de Castellcir abasta el període de 1845-1976). Consta de 34 unitats de descripció i 0,69 m l de documentació inventariada, tota en suport paper. Està classificat en els següents apartats: 1. Matèria civil (1902-1960). 2. Matèria penal (1845-1957). 3. Matèria governativa (1926-1927). 4. Administració interna (1859-1966). 5. Registre civil (1873-1976). El fons de l'entitat urbanística Guiteras-Torredes abasta el període de 2005-2009), i ocupa 0,23 m l de documentació inventariada. | 08055-4 | Plaça de l'Era, 5 | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Observacions: El Servei d'Arxiu Municipal de Castellcir forma part del programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2004. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com a objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||||
84886 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-i-biblioteca-episcopal-de-vic | XIII-XXI | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic custodia bona part de la documentació d'origen eclesiàstic de l'actual municipi de Castellcir. Aquesta es distribueix en tres fons: el fons de la Mensa Episcopal, el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora i el fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir. Del fons de la Mensa Episcopal, que conté la documentació generada per l'actuació del bisbe com a senyor de les seves propietats, hi ha documentació referent a Casstellcir dins la sèrie 'Baronies de la Mitra. Termes de Santa Maria de l'Estany'. Dins el fons de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Besora, és a la sèrie pergamins on hi ha referències d'interès sobre Castellcir. El fons de l'Arxiu Parroquial de Sant Andreu de Castellcir és, de tots 3, el més extens i el més concís pel que fa a documentació sobre Castellcir. El fons es divideix en els següents apartats: Llibres sacramentals Baptismes (1567-1910), Confirmacions (1664-1823), Matrimonis (1567-1773), Vària: compliment pasqual, comunions, etc. (1655-1949). Administració Aniversaris i celebracions (1668-1803), Llibre de l'obra (1939-1948), Visita pastoral i documents episcopals (1567-1729), Inventaris parroquials (1666-1939), Comptes i factures (1620-1953), Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. (1443-1839), Correspondència (1731-1889), Confraries (del Roser, 1648-1903; de les Ànimes, 1745-1845; de la Doctrina Cristiana, 1940-1941; de l'Apostolat de l'oració, 1901-1950), Vària (1726-1805). Llibres notarials Manuals (1570-1788), Capítols matrimonials (1537-1738), Testaments (1547-1788), Actes notarials (1332-1948), Processos (1408-1790), Registres de documents i formularis (1723), Vària (1590-1892). Pergamins (1281-1610).</p> | 08055-28 | Carrer Santa Maria, 1, Vic | 41.7604800,2.1499500 | 429337 | 4623532 | 1281 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2021-04-09 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84860 | Fornícula de Sant Antoni de Pàdua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-antoni-de-padua | XIX | A la façana sud de la Casa de la Vila (que anteriorment formaven part de de Cal Salvador i Cal Carreter vell), entre les dues finestres centrals de la primera planta, hi ha una petita fornícula que consta de tres peces. La superior (i més gran) és un bloc rectangular de pedra en la part frontal del qual hi ha buidada l'obertura, amb forma absidada. Els contorns estan ressaltats per incisions que, de manera simple, representen els elements arquitectònics de l'arc triomfal que habitualment emmarca els absis. A l'interior, més incisions emmarquen la paret de l'absis i tracen uns gallons a la coberta en quart d'esfera a mode de petxina. La peça inferior, de forma general trapezoïdal amb contorns sinuosos, està disposada sota la peça principal a mode de capitell. Hi ha la inscripció 'SAN ANTONIO / DE PADUA', emmarcada per dos motius ornamentals. Finalment, la tercera peça correspon a la imatge, lligada amb morter a la petita peanya que hi ha a la part central de l'absis de la fornícula. Es tracta d'una representació de línies senzilles del sant, amb l'hàbit franciscà i l'infant Jesús als braços. | 08055-2 | Carrer Major | 41.7603800,2.1500200 | 429343 | 4623521 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84860-foto-08055-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Possiblement Anton Giol, fuster i escultor | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||
84861 | Aplec de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-pasqua | La Parròquia de Castellcir organitza tradicionalment un aplec sardanista la tarda del dilluns de Pasqua, amb l'acompanyament musical d'una cobla. Habitualment es fa a la Plaça de l'Abat Escarré, al nucli urbà, tot i que en cas de pluja es trasllada al Casal, que és just al costat. A les pauses entre sardanes es rifen mones i pernils. | 08055-3 | Plaça de l'Abat Escarré | 41.7603600,2.1514900 | 429465 | 4623518 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Des de 2016 l'aplec se celebra dins el marc dels actes de la fira Agronatura, a la producció agrària cerealista, farratgera, hortícola, de planta ornamental, ramadera i forestal, amb parades de productes agroalimentaris, mostra de maquinària i activitats lúdiques i de cultura popular (cercavila de gegants i ballada d'esbarts). | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84866 | Castell de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellcir | Català i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967-1979. 6. Revisada. Pladevall i Font, Antoni, dir.. Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. 1a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 460 p. Revisada. | XI | Hi ha mostres de deteriorament pròpies de l'abandonament, que requereixen d'una intervenció de consolidació. | El Castell de Castellcir s'alça al capdamunt d'una serra rocosa (amb orientació sud-oest/nord-est) que, tant per la seva forma allargada com pel perfil reentrant de la roca (més estreta a la base), li han conferit el nom popular de Castell de la Popa. L'accés al recinte es fa des del seu flanc orientat al nord-oest, on un camí enllosat mena cap a una gran escala de pedra que mor davant un gran portal amb arc de mig punt dovellat. Seguidament, s'accedeix a un espai distribuïdor que encara conserva íntegra la coberta amb volta de canó. A l'extrem oposat d'aquest distribuïdor hi ha 3 finestres (una d'elles tapiada) i, a banda i banda, sengles portes rematades amb arcs rebaixats que donen accés a la part sud-occidental i nord-oriental del castell. A la part sud-occidental del castell, just passat el distribuïdor inicial, hi ha un edifici del qual s'han perdut els forjats però que, juntament a la zona del distribuïdor, conserva evidències (caps de biga i rengles de finestres i festejadors) d'haver tingut planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant. Dins la cantonada sud-oest d'aquest edifici es conserva un cup rectangular cobert amb volta de canó i revestit amb cairons de pedra. Ja fora d'aquest edifici, sortint-ne per una porta allindanada i sempre avançant cap al sud-oest, s'accedeix a un espai obert amb restes de mur i un cos avançat a un nivell inferior. Des de l'espai distribuïdor inicial cap al nord-est hi ha un seguit d'àmbits parcialment arrasats però que degueren tenir almenys planta baixa i primer pis. A l'extrem nord-est del conjunt hi ha l'església castral de de Sant Martí de la Roca, d'origen romànic, amb una senzilla planta rectangular (possiblement fruit de les reformes del segle XVI) i coberta de volta de canó. A més de l'interior totalment buit, l'espoli de les amples dovelles de l'arc de mig punt de l'entrada (que, segons sembla, van ser muntades en una casa de Mura) han causat danys a la façana meridional i a la coberta. | 08055-8 | Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa | El primer esment documental del castell data de l'any 1014, quan 'Castellcirvio' apareix a la documentació de Sant Benet de Bages. Posteriorment, n'apareixeran les variants Castello-cirvi, Castro-cirvi o Castro Cervi. L'origen del castell rau en el control de la vall del Tenes. Si bé el domini del castell pertanyia al Casal de Barcelona, ja des del segle XI fins el XIV se n'ocupaven, com a feudataris, els Castellcir. El seu llinatge s'extingí amb la Pesta Negra, l'any 1348, i el domini passà successivament per les mans dels Planella i dels marquesos de Castellbell. Un fet històric ressenyable fou l'atac del castell per part del rei Jaume II l'any 1294, degut als abusos comesos per Gilabert de Castellcir. | 41.7739200,2.1765800 | 431565 | 4625003 | 1014 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84866-foto-08055-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També rep el nom popular de Castell de la Popa. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||
84875 | Sant Antoni de Pàdua al roure del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-antoni-de-padua-al-roure-del-giol | http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneixeu-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/moianes/roure-giol/am4205501_Roure_Giol.pdf | XXI | L'any 1231, arriba a Pàdua la notícia que el pare d'Antoni havia estat condemnat a mort per l'assassinat d'un comerciant ric. L'arcàngel Sant Miquel apressa a Antoni a marxar a Coïmbra a socórrer el seu pare, tasca que li facilita proporcionant-li un cavall amb ales de cigne. En el seu camí cap a Portugal, el sant només parà a descansar al roure del Giol, on obrà diversos miracles. El final del periple acaba quan, ja a Coïmbra, Antoni ressuscita momentàniament el mercader assassinat, que exculpa al seu pare del crim. | 08055-17 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Sant Antoni de Pàdua fou un predicador portuguès adscrit a l'orde dels franciscans la tasca del qual es desenvolupà especialment al nord d'Itàlia i a França. Morí a Pàdua el 13 de juny de 1231, 2 mesos després de la data en la qual se situa el relat. | 41.7946600,2.1680200 | 430876 | 4627312 | 2005 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Ibàñez Olivares | Aquesta història és citada com a llegenda en vàries pàgines de consulta pública, si bé no n'hem trobat cap referència o antecedent prèvia al relat d'Antoni Ibàñez Olivares, de 2005. | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84876 | Llegenda del senyor de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-senyor-de-castellcir | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 83. DANTÍ I RIU, Jaume; RUIZ I CALONJA, Joan (1993): Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau. P. 208. | XVII | El senyor de Castellcir, en litigi amb el rector de la parròquia perquè li recriminava la seva conducta, li disparà una fletxa amb la seva ballesta del seu castell estant fins l'església on l'altre deia missa, matant-lo a l'acte. Penedit pel que havia fet, el senyor va pelegrinar a Roma, on el Papa el va absoldre a canvi que construís el seu terme una església com la de Sant Jaume, però en un lloc no visible des del castell. Aquesta nova església seria la de Sant Andreu de Castellcir. Una altra versió de la llegenda especifica que el càstig al senyor de Castellcir va consistir en fer-lo anar mig nu a cadascuna de les esglésies on hagués comès els seus crims per confessar-se públicament, havent de construir posteriorment nous temples. | 08055-18 | Al capdamunt de l'aflorament rocós de la Popa | Aquesta llegenda podria ésser el ressò d'uns fets reals. L'any 1299, Gilabert de Castellcir va ser excomunicat per haver mort un canonge de Vic i un altre clergue. Sense que se'n coneguin més detalls dels fets, es poden emmarcar en el context d'enfrontaments entre els Montcada i els Castellcir contra el Bisbat de Vic. | 41.7739200,2.1765800 | 431565 | 4625003 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||
84877 | Els llops i el Mas Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-llops-i-el-mas-giol | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 87. | Una història transmesa oralment entre generacions del Mas Giol explica que, segles enrere, la Sauva Negra estava habitada per llops, senglars i óssos. En una ocasió, una dona que havia sortit a buscar aigua tot deixant el seu nadó al bressol ja no el va trobar en tornar, ja que un llop l'havia devorat. | 08055-19 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | 41.7944900,2.1686200 | 430926 | 4627293 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84877-foto-08055-19-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84878 | Les bruixes de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-marfa | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 91. | En Piu, un masover ajudant del rector, era capaç de conjurar les bruixes tot llegint un gran llibre envoltat d'espelmes. Les bruixes, amb els seus encanteris, immobilitzaven els bous de la Datzira per perjudicar-los. Enxampat pels de la Datzira, en Piu va salvar la vida gràcies a la intervenció de la força pública. | 08055-20 | Castell de Marfà | 41.7792700,2.0689000 | 422622 | 4625688 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84878-foto-08055-20-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84879 | L'aiguat al Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laiguat-al-moli-den-brotons | Tantiñá Faja, Martí (2017): Extraordinari Moianès. Moià: Winihard Gràfics S.L. P. P. 207. | L'autor Martí Tantiñá explica al seu llibre una llegenda que li va transmetre la seva mare. Durant un aiguat, l'aigua va entrar dins el Molí d'en Brotons, enduent-se'n un bressol amb un nadó a dins. Quan l'aigua va baixar, van trobar el bressol penjat d'un pollancre vora la riera. | 08055-21 | Molí d'en Brotons | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84879-foto-08055-21-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84880 | El pou del Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-del-cavaller | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84. | Les nits sense lluna se sent el trot d'un cavall al voltant de la Font del Cavaller. Ningú l'ha vist mai, però es creu que es tracta d'un cavaller que sorgeix del fons del pou, i de qui cal guardar-se'n. | 08055-22 | Entre la Riera de Castellcir i la falda oest de la Sauva Negra | 41.7841500,2.1714900 | 431153 | 4626143 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84880-foto-08055-22-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84881 | El túnel del Castell de Castellcir a la Torrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tunel-del-castell-de-castellcir-a-la-torrassa | Campoy, Glòria; Duran, Aloma; Jurado, Raquel (2006): Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. P. 84. | Una llegenda explica que hi havia un túnel secret entre el Castell de Castellcir i la Torrassa. Alguns s'hi havien ficat a dins, però el fort vent que hi corria n'apagava les torxes. Amb el pas dels anys, van colgar el túnel perquè s'hi perdien xais i porcs. Aquesta llegenda, comuna a altres castells i edificis antics, té en aquest cas un afegitó particular que diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat. A més, existeix un element físic que dona ales a aquesta llegenda, ja que en aquesta ubicació hi ha l'Avenc de Castellcir. | 08055-23 | Entre el Castell de Castellcir i la Torrassa dels Moros | 41.7721500,2.1743100 | 431375 | 4624808 | 08055 | Castellcir | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84881-foto-08055-23-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84925 | Masia d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-desplugues | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII-XVIII | Edificació construïda sota una balma, a peus de la riera de Fonts Calents. L'edifici té planta allargada adaptada a l'orografia de la balma, que li fa parcialment de teulada i de tancament posterior. Es distingeixen diferents cossos, adossats uns als altres i a diferents alçades, adaptats a les dimensions de la balma i aixecats en diferents èpoques. Tot i això en algun cas el cos no tanca completament contra la roca a la part superior, cosa que permet tenir galeries o balcons en algun dels pisos superiors. Tot l'edifici està fet amb murs de maçoneria de pedres sense devastar i còdols, formant filades més o menys regulars lligades amb morter, excepte els cossos dels extrems que són amb pedra seca o lligats amb fang. Les obertures de l'edifici, força nombroses s'adapten a les necessitats de cada cos. Si bé de forma general la seva distribució no presenta cap simetria, aquesta si es detecta de forma individual en cada un dels cossos. De sud a nord, el primer cos correspon a una construcció de petites dimensions, d'una planta i coberta a un vessant adossada a la roca. Té dues portes una cada extrem i correspon a un galliner o cobert pel bestiar. A continuació trobem un altre cos amb dos mòduls a diferent alçada adossats un a l'altre. En el mòdul més baix, al sud, hi ha planta baixa i pis mentre que el mòdul nord té planta baixa, pis i golfes. En aquest últim trobem la porta d'accés, rectangular, just per sobre, hi ha una finestra a la planta pis amb la data 1748 a la llinda i finalment una altra finestra de menors dimensions a les golfes. Al mòdul sud, i mantenint la simetria horitzontal, trobem dues petites finestres a la planta baixa i dues finestres més a la planta pis, una de gran i un altre de petita. A la finestra de majors dimensions hi ha la data 1755 a la llinda. A continuació trobem el cos més gran, que té forma de U, ja que a la part superior hi ha un petit espai obert. En aquest cos trobem una porta rectangular i seguint l'eix de simetria, just per sobre una finestra a la planta pis, i un altre a les golfes de menors dimensions. A la resta del mòdul hi ha dues petites finestres més, també quadrangulars, la de la planta pis, té una petita fornícula triangular al coronament. Totes les obertures estan delimitades amb blocs carejats. A continuació i en direcció nord, trobem el següent mòdul, que només té planta baixa i planta pis, ja que l'espai que ocuparien les golfes està completament obert. En aquesta part superior la superfície de la balma està plena de sutge, potser perquè hi havia la sortida de fums de la llar de foc. Aquest mòdul no té porta d'accés, per tant es comunicava amb la resta de l'edifici per l'interior. Pel que fa a les obertures té tres finestres de mides diverses a la planta baixa, i tres més a la planta pis. En aquest cas, una de les obertures correspon a l'únic balcó de tota l'edificació. Totes les finestres estan delimitades per carreus carejats. L'últim mòdul, només d'una planta correspon a un altre magatzem fet amb pedra seca. Té una porta rectangular i s'hi detecten diverses reformes a la façana. Presenta dues petites obertures a la part superior delimitades amb maons. Entorn de l'edifici, hi ha escampats per l'espai, abeuradors de pedra i altres elements dedicats a l'activitat agrícola. Durant la visita i a l'aflorament rocós just davant de la riera, també es van detectar diversos encaixos i retalls a la roca vinculats segurament a construccions de caràcter perible. A banda de tots aquests elements, hi ha dos edificis més. Un es troba al nord en un camp a cota superior al que s'accedeix per unes escales de pedra des de l'exterior del mas. En una de les finestres d'aquest cobert, també hi ha una llinda amb data del segle XVIII. L'altre cos, un cobert independent està a l'est i acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès, el que tracta de l'aprofitament dels recursos naturals del bosc en època preindustrial. És a dir com els masos eren autosuficients, emmagatzematge de menjar, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, transformació de la llenya en carbó, etc. Aquest cobert és la primera part de la casa visitable pel públic. És el lloc on s'atenen les visites i on s'hi fan algunes activitats. La resta de la casa s'està rehabilitant. | 08055-67 | A 1,9 km de la carretera BV-1310 en el pk 3.8 | El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII, tal i com es desprèn de les llindes d'algunes finestres. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2002. | 41.7686400,2.1337200 | 427997 | 4624452 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84925-foto-08055-67-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Acull un dels radials de l'Ecomuseu del Moianès. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||
84926 | Pont d'Espluga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-despluga | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XI | Pont d'origen romànic, fet amb pedres de mides diverses lleugerament carejades lligades amb porter. Conserva un sol arc, de mig punt amb definit amb blocs de pedra carejades, amb lleugera esquena o serrera, és a dir amb doble pendent més o menys simètric als extrems.. A la base del arc, a banda i banda s'observen tres encaixos quadrangulars, segurament utilitzant per ancorar elements durant la construcció de l'estructura. El pont té paviment de lloses de pedra plana i baranes també de pedra. Les pedres utilitzades en aquests elements són diferents que les de la resta del pont, i estan col·locades en sec o amb molt poc morter. Per les seves característiques sembla evident que corresponen a una reforma posterior. El pont esta estretament vinculat amb el mas d'Esplugues, construït per travessar la riera de Fonts Calents en aquest punt. | 08055-68 | A l'extrem occidental del terme de Castellcir, al mas d'Esplugues, | El topònim Esplugues està documentat des del 1192 com a mas de Bernat d'Esplugues, tot i així l'edifici actualment conservat fou aixecat al segles XVII-XVIII. Aquest indret va estar habitat des de l'època alt-medieval fins l'any 2001. Per les característiques del pont, sembla que es podria vincular als primers moments d'ocupació de l'indret, amb l'objecció de facilitar el pas sobre la riera, i així millorar-ne les comunicacions. | 41.7684400,2.1337300 | 427998 | 4624429 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84926-foto-08055-68-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84897 | Alzines de la Caseta del Giol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-caseta-del-giol | Conjunt de 12 alzines de grans dimensions situades al redós de la Caseta del Giol i el parc de la Quintana. A l'entrada de la Caseta, hi ha un parell d'alzines força grans amb de més de 13 m i alçades entorn els 10 m. A banda d'aquestes al sud est de la Caseta n'hi ha d'altres, també de dimensions importats. Aquests espècimens són el testimoni d'un alzinar que hauria ocupat aquest espai. | 08055-39 | A l'est de l'avinguda de Santa Coloma, a la Caseta del Giol. | 41.7635200,2.1486000 | 429228 | 4623871 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84897-foto-08055-39-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Al POUM de Castellcir són denominades 'Arbres d'interès a l'Avinguda Santa Coloma', i protegides com a BCIL. L'Ordre 1991.04.19 (DOGC 1440, 1991.05.08) les considera DL (arbreda d'interès local). | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||||
84905 | Sant Andreu. Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-festa-major-dhivern | La festa major d'hivern se celebra l'últim cap de setmana de novembre, i es coneix com la festa de Sant Andreu. Es programen diverses activitats, bona part d'elles al nucli urbà principal, però també es realitza una missa mb goigs a Sant Andreu, a banda d'una xocolatada popular en aquell recinte. | 08055-47 | En tot el municipi | Festa Major en honor a Sant Andreu. La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual | 41.7605200,2.1499600 | 429338 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84906 | Festa Major d'estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-16 | La festa major d'estiu se celebra el segon cap de setmana d'agost, però des de l'any 2018, l'últim dissabte de juny enceta els actes amb la Nit Jove. La festa major esta plena d'activitats durant cinc dies, que se situen principalment al nucli urbà principal, però també per tot el municipi. Hi ha competicions, curses, caminades, jocs infantils, cinema a la fresca, cercavila de gegants, concerts, correfoc, etc. | 08055-48 | En tot el municipi | Festa major en honor a Santa Maria. A l'actual nucli urbà, l'església està consagrada a Santa Maria, i a l'altar hi ha la imatge de la Verge, procedent de l'altar de Santa Maria de la parròquia de Sant Andreu, una figura d'alabastre datada al segle XV. | 41.7605200,2.1499600 | 429338 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||||
84908 | La font del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-del-poble | XIX | Espai arranjat i delimitat per diversos murs de pedra, s'hi accedeix per un camí empedrat de còdols, combinat amb unes escales amb travesses de fusta i pedra. La surgència d'aigua es troba a la banda est de l'espai, on trobem un mur de pedra amb una obertura rectangular definida per maons, en la que hi ha col·locada una porta de ferro amb cadenat. Just a sobre la porta, pintada es veu la data 1893. Per l'extrem nord d'aquest mur i per sota el nivell de la porta, l'aigua surt de la paret per un tub de secció circular i es canalitza a traves d'un canaló adossat al mur perimetral nord de l'espai. Aquest canaló esta fet de pedra, va arran del nivell de circulació i porta l'aigua al safareig actualment amb desús i protegit per una barana de ferro. Tot i així encara són visibles algunes de les pedres de rentar disposades inclinades, i el desguàs o sobreeixidor per on va marxa el sobrant d'aigua. El safareig es troba a la banda oest del recinte, i és l'element que delimita l'espai en aquest punt. El conjunt està arranjat i delimitat per una tanca de fusta que en defineix els límits i l'accés, també hi ha una taula de pícnic. Hi ha un rètol on s'especifica aigua no potable. | 08055-50 | Al centre oest del nucli urbà, al final del camí de la font | Era la font que donava aigua a les cases del poble antic i servia també de safareig comunitari. | 41.7596700,2.1464000 | 429041 | 4623445 | 1893 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84908-foto-08055-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84908-foto-08055-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84908-foto-08055-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Lúdic | 2020-12-07 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84936 | Fonts Calents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-calents | Paratge natural que té com a eix vertebrador la riera de Fonts Calents, la qual travessa zones boscoses, espais oberts i balmes. Un dels punts destacats d'aquest paratge, la Font de Fonts Calents, i la balma del mateix nom. En aquesta balma, trobem la font i també en un petit nínxol excavat a la roca, on hi ha la imatge de la Verge de Fàtima. També s'observen, a la paret de la balma altres forats excavats a la roca, de funcionalitat poc clara. Al mateix lloc hi ha dues lleixes per dipositar espelmes i ofrenes florals. En aquest mateix espai també hi ha una taula i banc per a descansar i fer repòs durant la ruta. Molt proper a aquest indret hi ha les Esplugues, una masia troglodítica construïda dins d'una balma, actualment seu de l'Ecomoseu del Moianès. Fonts Calents forma part de la ruta municipal, Esplugues i Fonts Calents, que a banda dels elements esmentats més amunt també inclou en l'itinerari, el Molí Nou, el Pou de Glaç de La Vinyota i El Molí Vell. La zona, de força bellesa natural, és un entorn immillorable per a fer-hi berenades, un espai paisatgístic on es combina natura i patrimoni. | 08055-78 | Al nord de l'Espluga i al sud del tros de Quintana d'Esplugues. | 41.7735600,2.1378900 | 428349 | 4624994 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84936-foto-08055-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84936-foto-08055-78-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 121 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||
84937 | Festa parroquial de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-parroquial-de-santa-coloma-sasserra | L'Aplec té lloc cada tercer diumenge de Juliol, al prat existent entre l'església, la rectoria i el Roure del Giol. Es basa en intercanviar coneixements culturals, donant la possibilitat d'aprendre balls tradicionals, així com cançons i altres elements culturals. Al vespres a més, es pot gaudir d'un audició de sardanes i danses populars a càrrec de la Cobla Canigó.També es mostraran cançons de vespres i jocs de nit típics. Durant l'aplec, a més, es rifen pernils, coques i llonganisses. | 08055-79 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra / extrem nord-est del terme | Aplec dedicat a Santa Coloma, ja que cada any hi té lloc la tradicional trobada de Santes Colomes. L'any 2008, amb motiu de l'aplec, s'hi va presentar la geganta Coloma. | 41.7946300,2.1685500 | 430920 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84937-foto-08055-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||
84948 | Cova de la Font de la Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-de-la-tosca | L'entorn està degradat. | Petita cavitat d'11 m de recorregut formada entre la roca de la Tosca i el cingle sobre el qual recolza per la seva part superior, amb sortida per dos extrems. El més ample és el de ponent (8 m), mentre que el de llevant a penes és transitable. A la part central de la cavitat, en el seu cantó sud, hi ha la font. L'aigua brolla directament de la roca, sense broc, i passa per una concreció de pedra calcària per tornar a sorgir al terra de la cova, a través del qual discorre per vessar cap a la riera de Marfà. | 08055-90 | Al sud de la Mare de Déu de la Tosca, a la riba esquerra de la riera de Marfà | 41.7789700,2.0763600 | 423242 | 4625648 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84948-foto-08055-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||
84974 | Balma del Torrent d'Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-torrent-desplugues | Gran balma situada a la llera del Torrent d'Esplugues, la qual origina un petit salt d'aigua. És una balma de gresos, tipologia litològica de la zona, fa uns 50 m de llar per uns 9 m de fons i uns 10 m d'amplada. A l'est es conserven un conjunt de murs de pedra seca que en tapien parcialment un tram. | 08055-116 | Al peu del torrent d'Esplugues, a l'est del nucli urbà | 41.7660300,2.1559900 | 429845 | 4624144 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||||||
84898 | Placa a Josep M. Ballarín i Monset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-josep-m-ballarin-i-monset | XXI | Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat davant d'un Xipre del parc amb una placa de ceràmica on es llegeix ' L'home noms arriba a ser ell de ple, quan estima. Fra Bartomeu. Josep M. Ballarín i Monset' El monòlit i la placa es troben a l'extrem sud del parc i son visibles de del Parc de la Quintana i la Caseta del Giol i el seu entorn. | 08055-40 | Al Pla de la Llosa a tocar de la cruïlla entre l'Avinguda del Moianes i l'Avinguda de Santa Coloma. | Josep M. Ballarín fou un capella i escriptor català d'una obra literària extensa amb algunes publicacions de gran èxit. Morí a Berga el 18 de març de 2016. | 41.7644500,2.1482600 | 429201 | 4623974 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84898-foto-08055-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84898-foto-08055-40-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||
84899 | Placa homenatge Any Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-any-verdaguer | XXI | Placa homenatge a Jacint Verdaguer per commemorar el centenari del seu naixement. Correspon a un monòlit rectangular de pedra calcaria amb una placa de ferro corten en forma de pergamí a la part superior. En ella s'hi pot llegir 'Poeta i llaurador sóc i faig la feina tant neta que llauro com a poeta i escric com a llaurador. Jacint Verdaguer'. A la part inferior del monòlit i també de ferro, hi ha una placa rectangular on es llegeix, Castellcir any 2002 Any Verdaguer. | 08055-41 | Carrer Sant Andreu, 4 | Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845- Vallvidrera 1902) fou un escriptor romàntic i la figura cabdal de la renaixença. L'any 2002, fou declarat any Verdaguer, per commemorar el centenari del seu naixements. Durant aquell anys es van fer nombroses exposicions, recitals poètics, rutes literàries, actuacions etc, per tal de contribuir a rellegir la figura de l'escriptor amb ulls del segle XXI. | 41.7606800,2.1502200 | 429360 | 4623554 | 2002 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84899-foto-08055-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84899-foto-08055-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84899-foto-08055-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84900 | Placa Miquel Castanys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-miquel-castanys | XXI | Monòlit irregular de pedra calcaria col·locat a al zona enjardinada a l'est del temple. La placa està col·locada a la part superior i s'hi pot llegir 'No ens manqui valentia per estimar la Pàtria: Déu ha creat els pobles. Miquel Castanys i Saniol. 1991' | 08055-42 | A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu. | 41.7602200,2.1608600 | 430244 | 4623495 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84900-foto-08055-42-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84922 | Monument als Grans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-grans | XXI | Monòlit de pedra situat a l'exterior de la llar d'infants el Petit Camacurt, en una zona enjardinada. En el monòlit a la part inferior hi ha una petita placa on es llegeix 'Per a vosaltres els grans, Sant Andreu!. A la part superior del monòlit hi ha l'escultura d'un llibre obert, fet amb ferro corten. Per la part inferior, el llibre hi ha una espècie d'agafadors o cintes, fets de ferro, que simbòlicament servirien per tancar el llibre, rematats amb el cap d'un drac. La part central i inferior del monòlit, està decorada amb les figures de dues sargantanes i quatre ferradures obertes, tot fet de ferro. A tocar d'aquest element hi ha una espècie de faristol metàl·lic amb una caixa amb vidre a la part superior. A l'interior hi ha un poema d'Isabel Barrier. Aquest element va ser instal·lat l'octubre de 2006, i fou col·locat amb motiu del llibre del mes, tal com es pot llegir al mateix full visible a l'interior. | 08055-64 | Avinguda Santa Coloma, 2 | 41.7607500,2.1510700 | 429431 | 4623561 | 2006 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84922-foto-08055-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||
84863 | Cal Manel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manel-3 | XVIII | Petit edifici de planta quadrada, amb planta baixa i primer pis i coberta a dues aigües. L'obra, de maçoneria, té les obertures principals (totes elles allindanades) orientades a sud: una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Sobre la llinda d'una de les dues finestres hi ha gravada la data 1846. Al lateral est té adossat un cobert de planta rectangular. | 08055-5 | Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras | 41.7637000,2.1514300 | 429464 | 4623889 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84863-foto-08055-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84864 | Can Gregori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gregori-0 | XVIII | Petita masia en la que s'hi detecten almenys tres volums corresponents a moments diferents. L'edifici original devia correspondre al segment sud-est de l'actual, amb planta rectangular, dos nivells (planta baixa i primer pis) i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi devia afegir la part ara al sud-oest, amb les mateixes característiques que l'anterior però no tan allargada cap al sud. Un cop construïts aquests dos volums, devien tenir l'accés a la façana nord, a la que finalment s'hi devia afegir el darrer volum, projectant endavant el nou accés. Son vàries les diferències entre els dos primers cossos i el darrer: els primers estan alçats amb maçoneria i amb un acabat arrebossat, i tenen petites obertures quadrades allindanades; la darrera ampliació, en canvi, està possiblement alçada amb maons i arrebossada amb ciment Portland, i té grans obertures rematades amb arcs de mig punt. | 08055-6 | Vora Cal Jaumet | 41.7605800,2.1578700 | 429996 | 4623537 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84864-foto-08055-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||||
84887 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja-0 | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Edifici d'un sol cos amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i entrada principal orientada a ponent. Correspon a una construcció feta de maçoneria amb pedres sense devastar col·locades de forma regular formant filades tot lligat amb morter de calç. De fet en algun moment l'edifici va estar completament arrebossat de morter de calç, les restes de la qual encara son visibles en alguns punts. En les cantonades així com les diferents obertures, portes i finestres, hi ha carreus de pedra escairada ben treballats definint les arestes. La distribució de les obertures es força regular, a la planta baixa i centrat respecte la façana trobem la porta principal, amb brancals i llinda de pedra. A l'esquerra hi ha un altre porta de característiques similars, amb un arc de descarrega de pedra a sobre. A la dreta hi ha una petita finestra i una mica més al sud n'hi ha un altre amb una reixa de ferro. Seguint el mateix eix de simetria i per sobre les tres grans obertures de la planta baixa, hi ha tres finestres més a cada una de les plantes. Com a element distintiu a la façana, en el primer pis i a la dreta de la façana central hi ha una petita fornícula que va estar revestida amb rajols vidrats decorats, però ara nomes se'n conserven petits fragments i no hi ha cap estatueta o figura a l'interior. A redós de l'edifici principal hi ha altres construccions com una gran pallissa rectangular i també coberta a dues aigües a la banda sud. Aquesta pallissa és completament oberta a la façana sud, on s'observen restes de l'embigat i l'existència de dos pisos. A tocar d'aquesta pallissa hi ha altres petites edificacions, com magatzems. A l'est de l'edifici principals s'hi adossa un altre construcció, un gran magatzem, d'obra nova. Separat de l'edificació principal, al nord, hi ha un altre construcció independent formada per una sola nau amb coberta a dues aigües i parcialment ensulsida. Es una construcció de pedra amb una sola planta, però amb les mateixes característiques constructives que l'edifici principal. | 08055-29 | A nord est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió, d'aquí el seu nom. Al segle XVII està també documentada la Caseta de l'Antoja | 41.7648100,2.1620800 | 430350 | 4624003 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84887-foto-08055-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Hi ha una zona d'embassament d'aigua de la riera de Castellcir, embassament de Ca l'Antoja. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||
84927 | Casa Nova del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-verdaguer | <p>BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57.</p> | Excavat per furtius. | <p>Sembla que a uns 50 m de la casa del Verdaguer i molt proper al dolmen conegut amb el mateix nom, segons Batista hi havia un sepulcre de fossa. Estaria orientat est oest i format per tres lloses de pedra clavades verticalment al terreny. Excavat per furtius, sembla que es van recuperar alguns ossos i ceràmica, però tot això avui està desaparegut. A la revisió de la carta arqueològica l'any 2016, no se'n van trobar evidencies, ni tampoc ningú que en pogués donar referències. En aquell moment però es feia esment de l'existència de tres pedres alineades al marge del camí, però no es va poder definir la ubicació del jaciment. Durant la visita realitzada durant la realització d'aquest mapa tampoc s'han pogut localitzar cap tipus d'evidència.</p> | 08055-69 | Al nord est del nucli urbà, a l'est de la casa nova del Verdaguer. | 41.7851000,2.1370700 | 428294 | 4626276 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84927-foto-08055-69-1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-12-15 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 78|79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||
84946 | La Closella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closella | ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C.; COLOMINAS, J. Carta Arqueológica de España: Barcelona. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). COLOMINAS ROCA, J.; GUDIOL RICART, J. M. Sepulcres megalítics de l'Ausetània. Barcelona: [s.n.]; Impremta de la Casa de la Caritat, 1923. Separata de: Quaderns d'Estudi, vol. XV, núm. 57. PERICOT GARCIA, L. La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, 1925. PERICOT GARCIA, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 31). | Monument funerari calcolític consistent en una cista rectangular tancada, amb orientació nord-est/sud-oest, envoltada per un túmul. Se'n conserven cinc lloses, essent els ortostats laterals els més alts en comparació amb els dels costats curts. No se'n conserva la llosa de coberta. Entre els materials que s'hi localitzaren hi ha 7 peces dentals i 4 molars. | 08055-88 | Serrat dels Llamps | Fou excavat a la dècada de 1940, amb una segona intervenció realitzada l'any 1958 que no donà nous resultats, però que en permeté la documentació. | 41.7723900,2.0606300 | 421927 | 4624932 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominat la Clusella o la Crusella. No s'hi va poder accedir, donat que la parcel·la estava tancada per a la custòdia de bestiar. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | ||||||||||||
84956 | Parròquia de Sant Pere de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-marfa | XVIII | S'utilitza com a galliner | Església de planta rectangular i nau única, orientada a sud-est. No té un absis diferenciat. A l'extrem oest hi ha adossat un campanar de planta quadrada (on hi ha representada una rosa dels vents amb un gall) i, a l'angle nord-est, una sagristia. L'entrada no és axial, sinó que està emplaçada a la façana sud, a prop de l'angle sud-oest. El portal està ricament ornamentat: els brancals estan motllurats a mode de pilastres, dels capitells de les quals arrenca un arc de mig punt. Al seu torn, l'arc està emmarcat per una motllura d'angles rectes, els dos espais buits del qual estan ocupats per sengles querubins. El requadre està envoltat al seu torn per un arc de motius vegetals (garlandes de fulles i flors). Al punt culminant d'aquest arc vegetal hi ha una petxina amb el cap d'un àngel o querubí. Per sobre de l'arc hi ha una inscripció amb el nom de Josep Cabestany, rector l'any 1774, restaurat l'any 1943. Al costat sud hi ha el recinte de l'antiga sagrera. | 08055-98 | En un apèndix de la Serra dels Llamps | L'església de Sant Pere apareix esmentada l'any 939 en l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià. Al segle XI era església parroquial. L'edifici actual correspon a una refacció del segle XVIII, i actualment resta sense culte. Les seves imatges es conserven a l'església parroquial de Moià. | 41.7799700,2.0696200 | 422683 | 4625765 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84956-foto-08055-98-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 | |||||||||
84957 | La Bassa de l'Om (al sud de Serramitja) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bassa-de-lom-al-sud-de-serramitja | Bassa excavada a terra situada en una cruïlla de camins entre els quals es troba el GR 177 (que uneix Calders i Moià). És de forma el·líptica i té una llargada i amplada màximes de 15 i 10 m; la seva fondària supera en molts punts el metre. Al lateral de ponent, però, el límit és aixamfranat per permetre-hi l'accés a peu pla del bestiar boví de la zona. | 08055-99 | Al sud de Serramitja | 41.7890100,2.0479400 | 420892 | 4626789 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84957-foto-08055-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84957-foto-08055-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-04-29 08:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml