Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84867 | Cementiri parroquial de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-parroquial-de-santa-coloma-sasserra | El Vell cementiri de Santa Coloma Sasserra: recull de dades i reportatge de les obres d'arranjament. Castellcir : Fundació Esteve Torrentó i Rius], 2010 | XIX | Les inscripcions mostren un desgast notable | Al conjunt format entorn a l'església parroquial de Santa Coloma Sasserra s'hi accedeix passant la porta d'una petita tanca de pedra. Flanquejant aquest accés hi ha sengles inscripcions pràcticament illegibles, probablement provinents d'antigues làpides. Ja dins el recinte es troba frontalment l'església i, a mà esquerra, la tanca del cementiri. En una posició central hi ha la porta d'accés, una obertura (closa per una tanca de forja) rematada amb arc de mig punt sobre el qual hi ha un gran bloc de pedra (que actua més com a frontó que no com a llinda) de perfil arrodonit en el qual destaca el relleu d'una calavera amb dues tíbies creuades sota el qual hi ha una inscripció que intercala la data 'ANY / 1863' amb la frase admonitòria 'ESTA TESTA DESCARNADA - ESCOLTA' L I TE DIRÁ / FOU CARA DE [...] TU / AVUI O DEMÀ TU / PI [...] DEVORAR'. Al recinte, de petites dimensions, hi ha enterraments al terra coberts per làpides, juntament amb monòlits i panells de recent instal·lació amb poemes. | 08055-9 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | L'església de Santa Coloma Sasserra està documentada des del segle X, i la seva condició de parròquia devia comportar la creació d'un espai de necròpolis al seu redós. No obstant, la configuració del cementiri actual és molt més recent, contemporània a jutjar per la inscripció de l'entrada. | 41.7947300,2.1685000 | 430916 | 4627320 | 1863 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84867-foto-08055-9-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84907 | Font de la Plaça de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lera | XX | Font de pedra situada a la placeta davant de l'ajuntament, al nucli urbà principal de municipi, entre les dues escales que donen accés des la font a la part alta de la placeta. La font és rectangular, amb un banc de pedra a cada banda i un muret delimitador a la part posterior. L'estructura esta feta a partir de quatre blocs de pedra buixardada, els dos laterals són rectangulars i escairats mentre que els dos superiors fan forma de semicercle. El superior col·locat verticalment té esculpit l'escut municipal, i fa de coronament, l'inferior està col·locat pla i fa de pica de recollida d'aigua. Entre aquets quatre blocs de pedra, la paret del fons, on hi ha l'aixeta, està decorada amb rajols vidrats pintats, representant un salt d'aigua, denotant la importància d'aquest element al municipi. Finalment, a banda i banda de la font i per sobre els bancs, també hi ha dues fileres de cinc rajols pintats cada una, representant diferents indrets i escenes de la vida quotidiana del municipi, decorats per alguns dels nens del poble. | 08055-49 | Al nucli urbà, a la plaça de l'Era. | 41.7604200,2.1497000 | 429316 | 4623526 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84907-foto-08055-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84907-foto-08055-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84907-foto-08055-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84909 | Zona de captació d'aigües | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-captacio-daigues | XX | Curs d'aigua que travessa el municipi en sentit nord sud, i que ha estat i és un element importantíssim per l'abastiment d'aigua del municipi. Durant el seu traçat hi ha diferents punts de captació i aprofitament de l'aigua, però el mes destacat és el que es troba a redós de la Parròquia de Sant Andreu, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. De fet a Ca l'Antoja trobem el primer embassament, que porta el nom del mas. Una mica més al sud, trobem un altre resclosa de menors dimensions, coneguda com la bassa gran, paral·lela a la qual hi ha un camí cimentat. L'últim gran punt de captació és la resclosa que hi ha a l'est de Cal Jaumet, coneguda com la bassa petita. | 08055-51 | A la riera de Castellcir, entre Ca l'Antoja i Cal Jaumet. | La riera de Castellcir es forma al Pas de al Tuna, a la urbanització de la Penyora, al nord del municipi. La riera és el resultat de la unió del Torrent de la Sauva Negra i el Torrent de la Penyora. Des d'aquí va travessat vers els sud el municipi resseguint el Serrat del Colom, el Turó de Vilacís i la serra Roca-Sitjana deixant a l'oest els masos de Ca l'Antoja, Cal Joanet i La Vileta fins arribar a Can Sants i a l'est la parròquia de Sant Andreu. Passat Can Sants, una mica més al sud, rep per l'est el Torrent del Bosc, i a partir d'aquí ja es considerat com el riu Tenes. La importància d'aquest curs d'aigua al municipi s'evidencia, a banda de les diferents zones de captació per la presència del Molí del Bosc, on hi ha la Font del Molí, o de la poua del Molí del Bosc, a banda del Molí del Mig i el Molí Nou. | 41.7624700,2.1605100 | 430217 | 4623745 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84909-foto-08055-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84909-foto-08055-51-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84912 | Camí de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-andreu | Camí rural que uneix el nucli principal actual del poble, l'antic Carrer de l'Amargura, amb el seu nucli antic, l'església de Sant Andreu. Aquest camí comença a l'Avinguda de Sant Quirze, a l'extrem meridional de l'actual nucli urbà i va resseguint la riera de Castellcir, passa per el mas de La Codina, Cal Jaumet, les diferents zones de captació d'aigua, fins travessar la riera i arribar a Sant Andreu. És doncs el camí que uneix el nucli actual amb l'antiga església parroquial de Sant Andreu | 08055-54 | Entre l'actual nucli urbà i la parròquia de Sant Andreu | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà. | 41.7603100,2.1596800 | 430146 | 4623505 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84912-foto-08055-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84912-foto-08055-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84913 | Cementiri de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-andreu | XX | Reformat el 1998 i el 2006 | Recinte de petites dimensions situat a l'oest de l'església delimitat per murs de pedra. Hi ha enterraments distribuïts en dues bateries de nínxols a tres alçades, que defineixen un pati central, on hi ha plantats alguns xiprers i on hi ha una creu de pedra. El cementiri, originari de l'antiga parròquia, actualment és municipal i encara està en us, fou ampliat el 1998 i 2006 i recentment remodelat. | 08055-55 | A la parròquia de Sant Andreu, a l'est del temple. | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual. L'any 1962, degut al creixement i modificació del poble es traslladà el culte a l'església de Santa Maria, a l'actual nucli urbà. | 41.7601800,2.1604800 | 430212 | 4623490 | 08055 | Castellcir | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84913-foto-08055-55-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84920 | El casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-5 | XX | Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb una superfície entorn els 400 m2. Correspon a una sala polivalent que acull les principals activitats culturals del municipi. La façana principal é planta rectangular i està feta amb maó vist, esdevenint un gran full que sobrepassa l'alçada de la coberta. A la façana i per sobre la porta rectangular de fusta i hi ha un voladís d'obra. També a la façana principal hi ha el tauló d'anuncis i la parada del bibliobús. La resta de l'edifici està arrebossat i pintant de groc i presenta una bateria de finestres a banda i banda. A tocar del casal hi ha la llar d'infants del municipi, el petit Camacurt. | 08055-62 | Plaça Abat Escarré s/n | 41.7605500,2.1513700 | 429455 | 4623539 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84920-foto-08055-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84981 | Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-6 | La vegetació hi prolifera. | La Font del Roure consisteix en un bassal que es forma al curs del Torrent d'Esplugues, en un punt molt proper al camí que mena del nucli de Castellcir al conjunt de Sant Andreu. Actualment, però, la proliferació de la vegetació no permet distingir-hi altres elements de condicionament. | 08055-123 | A l'est del nucli urbà de Castellcir | 41.7641200,2.1571800 | 429942 | 4623930 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84981-foto-08055-123-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84997 | Roure gros del pla parcial Guiteras-Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-gros-del-pla-parcial-guiteras-torrelles | Exemplar de roure (Quercus pubescens) amb una alçària d'uns 12 m i una amplada mitjana de capçada de 14 m. El desenvolupament urbanístic en la zona on es troba al llarg dels darrers anys no n'ha compromès la conservació, ja que s'ha integrat al marge d'un vial peatonal formant una petita placeta amb bancs. | 08055-139 | Passatge del Grony | 41.7576500,2.1495400 | 429300 | 4623218 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84997-foto-08055-139-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84901 | Creu de la Missió de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-sant-andreu | XX | Creu amb pedestal de base quadrangular fet amb carreus escairats col·locats al trencajunts d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una grada formada per tres grans lloses de pedra plana quadrangulars, de mides diverses col·locades una a sobre les altres formant tres graons. Per últim al centre hi ha la creu llatina, de ferro i amb els extrems arrodonits i pintada de negre. Per sobre la línia horitzontal hi ha la data 1940, i una mica més amunt descansant sobre la línia horitzontal a mode de banda, es llegeix STA MISION. | 08055-43 | A la zona enjardinada a l'est de l'església de Sant Andreu. | Les santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu. | 41.7602100,2.1607800 | 430237 | 4623493 | 1940 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84901-foto-08055-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84901-foto-08055-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84901-foto-08055-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84902 | Creu de la Missió de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-missio-de-santa-coloma-sasserra | XX | Creu amb pedestal de base quadrangular fet a partir d'un únic bloc de pedra arenisca d'uns 0.70 m d'alçada. Per sobre hi ha una gran llosa plana a mode de pedestal sobre la que hi ha un bloc de pedra motllurat de base quadrada i coronament arrodint al centre del qual hi ha la creu. La creu és de ferro forjat, amb base amb quatre peus a mode de fulles i els dos eixos decorats amb cordons de filigrana concèntrics i els extrems rematats amb motllures. Al centre dels dos eixos hi ha una placa en forma de rombe delimitada per dos cordons, de la que surten tres espines. Inscrit en aquest rombe mitjançant punts que perforen la placa es llegeix STA MISION i la data no es veu sencera però s'intueixen els números 19_7 | 08055-44 | Al conjunt de Santa Coloma Sasserra | Les Santes missions eren una sèrie continuada d'activitats religioses en una parròquia o localitat, ja fossin, viacrucis, oracions, processons, misses oficiades per sacerdots, anomenats missioners, que podria durar més d'un dia. Amb aquestes “Santes Missions” es volia reforçar la fe dels habitants, i daten ja de l'època moderna però n'hi ha un bon nombre també al segle XIX. En aquest cas però cal vincular-la amb el període posterior a al Guerra Civil Espanyola, d'aquí la seva llegenda en castellà, però potser amb el mateix objectiu. | 41.7946300,2.1684500 | 430912 | 4627309 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84902-foto-08055-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84902-foto-08055-44-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84903 | Creu de Santa Coloma Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-coloma-sasserra | XIX | Creu de pedra la grada de la qual està formada per dos graons, l'inferior té 8 blocs, la junta entre els quals coincideix amb els angles de l'octògon. El segon graó està format per quatre blocs de pedra, amb dues cares cada un, per tant els seus angles també mantenint la planta octogonal. El plint es un únic bloc de pedra, també de vuit cares, però motllurat a la part superior. El fust també té vuit cares, definides per vuit cordons, sobre els quals hi ha encastada la creu de ferro forjat. El fust presenta una reparació en una de les seves cares. | 08055-45 | Al conjunt de Santa Coloma Sasserra | 41.7948500,2.1682100 | 430892 | 4627333 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||||
| 84869 | Domus de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/domus-de-santa-coloma | PLADEVALL FONT, A. 'Els casals del Congost i de Santa Coloma: Notícies històriques dels llinatges i dels seus patrimonis'. Ausa. Vol. 6 (1970), 64-65, p.p. 186-193. PLADEVALL FONT, A. 'Un altre 'castell' a Castellcir: la domus o casa forta de Santa Coloma'. Full Informatiu de Castellcir. PLADEVALL FONT, A. Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol; Vic: Eumo, 1991. (Entorn; 20). | XII-XIV | Sense una excavació arqueològica no és possible determinar-ne l'estat de conservació | Jaciment arqueològic situat en un petit turó al sud-oest del veïnat de Santa Coloma Sasserra, on es conserven els vestigis del casal dels Santa Coloma entre els segles XII i XIV, abans que es traslladessin a l'actual Mas el Giol. Diversos reconeixements del jaciment han permès localitzar-hi restes de murs i un element escultòric. Malgrat que no s'hi ha realitzat mai intervencions arqueològiques que hagin permès delimitar i conèixer el jaciment, es té constància que al segle XVI l'edifici fou desmuntat (si més no parcialment) per construir el Mas el Giol. | 08055-11 | Veïnat de Santa Coloma Sasserra | Es tenen referències documentals de l'edifici. L'any 1183, Guillem de Santa Coloma es posa a ell mateix i les seves pertinences (entre les quals la domus) sota la protecció del rei Alfons el Cast. A mitjan segle XIV, Francesc de Santa Coloma fou el darrer membre de la nissaga en viure a la domus, que deixà sota la custòdia de masovers. L'any 1547, Pere Juyol (Giol) de Centelles fou el darrer masover de la domus. Ell o el seu fill construïren el Mas Giol i s'hi traslladaren. L'any 1605, Antoni Giol comprà definitivament la propietat del lloc al darrer usuari del llinatge, Peregrí de Santa Coloma. | 41.7934600,2.1666700 | 430763 | 4627180 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | No s'hi han fet excavacions. L'estiu de 2008 es va realitzar la troballa per atzar d'un fragment escultòric al camí que va al mas Giol, al costat de les restes de la domus. Probablement el fragment havia estat emprat com a material del mur que fa de marge al camí. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84889 | Cal Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quirze-0 | RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVIII | Quasi completament ensulsida. | Restes parcialment ensorrades d'un antic mas de planta rectangular fet amb pedres sense devastar col·locades formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les obertures i les cantonades de l'edifici, sembla que estaven definides per carreus escairats definint les arestes. La part millor conservada és la façana oest, el que permet intuir que est tractaria d'un edifici composat de planta baixa i dos pisos. De la resta de l'edifici en queda molt poc dempeus i no es conserva cap tipus de coberta. | 08055-31 | A llevant del carrer del nucli principal i al sud dels masos de Cal Jaumet i Cal Quirze. | Casa de la parròquia de Sant Andreu | 41.7599700,2.1574100 | 429957 | 4623470 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84889-foto-08055-31-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Ser veis Culturals) | El seu estat de ruïna la converteix en un jaciment arqueològic. | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84894 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta | XIV | Alguns elements ensulsits i deficiències a la coberta. | Edifici de tres cossos amb el principal situat al nord, un segon de menor alçada adossat a la façana sud i un tercer adossat al segon per la banda oest i només d'una planta. La construcció està feta de pedres sense devastar col·locades unes al costat de les altres formant filades regulars tot lligat amb morter de calç. Les façanes nord i est estan arrebossades i pintades blanc mentre que la sud i est conserven visible el parament de pedra. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, primer pis i golfes amb coberta a doble vessant. El segon cos, adossat al sud, també és de planta rectangular, però nomes té planta baixa i primer pis i és més estrat. El tercer cos adossat per l'oest a la façana principal només té una planta amb coberta a una vessant i doble nivell, és a dir la part de llevant té menys alçada que la de ponent. Sembla que aquesta edificació estaria destinada a magatzems i corrals d'animals. La façana principal està orientada a l'oest, la porta d'entrada és rectangular i està delimitada per brancals i llinda de pedra. A la dreta, i ja en el cos sud, hi ha una finestra feta amb maons fruit d'una reforma, ja que per sobre es veuen les restes de la llinda de pedra original. A la primera planta, trobem dues finestres delimitades per carreus i amb ampits de pedra, essent la sud lleugerament més petita. Per últim hi ha una única finestra a les golfes del cos principal, que és el que té una major alçada. A la façana sud també hi ha diverses obertures, amb les mateixes característiques que les descrites per la façana principal, tant en la distribució com materials utilitzats, és a dir una obertura per planta en el cas del cos principal i dues obertures en el cos annex, totes elles delimitades per carreus. Adossant-se a la façana est de l'edifici hi ha les restes parcialment ensulsides d'un altre edifici fet amb pedra, tal vegada un magatzem o cobert. A tocar d'aquesta edificació passa ple camí del mateix nom que port al Molí del Mig del Bosc. Entre el mas de La Vileta i el de La Codina, hi ha la font de la Vileta, que brolla tot l'any. | 08055-36 | Al sud est del nucli principal, entre aquest i la riera de Castellcir. | Mas de la parròquia de Sant Andreu, documentat ja des del segle XIII, en un capbreu del 1370, en el fogatge de 1553 com mas Vila. En un d'aquets documents es parla de Guillem de Vila, el mas de Vila amb el seu molí, aigua, resclosa i altres pertinences. Per tant conegut primer com la Vila i actualment denominat pel seu diminutiu. A la dècada de 1960, davant la cara de migdia de la Vileta, es construí una nova edificació coneguda com la Casanova de la Vileta. | 41.7566800,2.1585300 | 430046 | 4623103 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84894-foto-08055-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84911 | Antiga Rectoria de Sant Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-rectoria-de-sant-andreu | DANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). PLADEVALL FONT, Antoni. L'antiga església de Sant Andreu de Castellcir a: Programa de la festa major de Castellcir. Vic. 1971. | XVII | Algunes construcions en perill d'ensulsida | Edificació a ponent de l'antiga església parroquial, corresponent a una masia, antiga rectoria i fins a mitjans del segle XX una casa de pagès que es bastí coincidint amb la remodelació del temple al segle XVIII. És una masia rural amb façana a migdia i coberta a doble vessant composada per dos volums, amb planta baixa, pis i golfes. Des de l'església s'hi accedeix per ponent a través d'unes escales delimitades per murs de pedra que porten directament a la façana oest, que està completament arrebossada amb morter. En aquesta façana s'observa la diferencia de longitud dels dos cossos, el que provoca el seu retranqueix. Ambdós cossos tenen una porta rectangular d'entrada i obertures definides amb carreus i ampits de pedra. El volum situat més al nord, de planta rectangular i lleugerament més curt, correspon a la part més vella del conjunt, el que seria pròpiament la Rectoria Vella. És una edificació feta de maçoneria amb pedres irregulars sense devastar tot lligat amb morter de calç i arrebossat posteriorment. Les obertures són quadrangulars, definides amb carreus ben treballats. A l a façana nord n'hi ha fins a quatre, dues de petites i una tapiada a la banda oest i una de majors dimensions més a l'est amb una llinda amb la data 1731 i la inscripció PRAT RRMEFECIT, en aquesta mateixa façana hi ha una pedra angular amb la data 1718. Pel que fa al volum més gran, es a dir el sud, té la façana principal orientada a migdia i també apareix completament arrebossada. Les obertures són quadrangulars, en algunes són visibles brancals o llinda de pedra, però en altres es detecten reformes i reparacions fetes amb maó. La porta d'accés rematada amb arc rebaixat de maó, està a la meitat oest. A l'esquerra té una finestra i la dreta s'observen dues obertures més. Per sobre la porta hi ha un balcó amb barana de ferro, que té també una finestra a l'esquerra i dues més a la dreta seguint certa simetria. En aquesta façana a la banda oest de la porta hi ha una rajola vidrada blanca amb el numero 16, i a la banda est, n'hi ha un altre on es pot llegir cuartel Finalment destaca un balcó a la façana oest que té una llinda amb la data 1627. El conjunt es troba força deteriorat, amb risc d'ensulsida de la coberta. A banda dels dos volums principals, a l'entorn hi ha altres construccions, que farien les funcions de magatzems, algunes adossades a la paret sud del cementiri. | 08055-53 | A la parròquia de Sant Andreu, al sud del temple | La parròquia de Sant Andreu era l'antic nucli del municipi, emplaçat a 1 km aproximadament de l'actual. El conjunt, a banda de l'església incloïa la rectoria, el mas Can Tomàs i el cementiri. El conjunt es va anar transformant progressivament fins a obtenir la seva fesomia actual, tot i així a la zona encara es conserven diversos masos que donen idea de com havia estat aquest nucli al passat. Tot i que l'església té origen romànic, la masia que feu funció d'antiga rectoria no es construí fins el segle XVIII coincidint amb la remodelació del temple durant aquesta centúria. | 41.7600000,2.1603200 | 430199 | 4623471 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84911-foto-08055-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També inclou el Mas Tomàs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84915 | La Torrota dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrota-dels-moros | ANGLADA I BAYÉS, Manuel; BOLÒS I MASCLANS, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni. 'La Torrassa dels Moros'. A Catalunya romànica. XVIII. El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 1991. | XI | Parcialment ensulsida | Restes d'una estructura de planta circular feta amb blocs de pedra sense devastar lligats amb argamassa de força consistència. Es troba parcialment ensulsida i se'n conserva, visible, nomes una part de l'estructura, la que està en millor estat és la paret nord, que deu conservar una alçada superior als 4 m. L'abundant presencia d'enderroc a la zona i les característiques de les parets visibles fan pensar que podria tenir un diàmetre d'entre 8 i 9 metres, amb murs amb gruixos superiors als 2m. En algun punt és visible opus spicatum en el parament, el que suggereix que la construcció també va patir diverses reformes,. L'abundant presencia d'enderroc i la seva extensió podria suggerir també l'existència de mes estructures al seu entorn. | 08055-57 | Als camps de la Torrassa, a l'est de la riera de Castellcir, al nord de Ca l'Antoja | Segons la documentació, els anys 923 i 1020 es parla del castell de Tenis, com a centre del terme o jurisdicció que mes tard tindria el castell de Castellcir. Des del 1014 en endavant, aquest nom desapareix i ja es parla de Castellcirvio i Castrocivi. Per la seva ubicació, amb contacte visual tant amb el castell de la Popa, com amb el possible castell del Tenes, podria tenir funció de contacte visual entre aquetes edificacions. | 41.7697400,2.1655000 | 430640 | 4624548 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84915-foto-08055-57-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com la Torrassa dels Moros | 92|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84917 | Molí del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-bosc | XVIII | Abandonat, parcialmetn ensulsit | Edificació en força mal estat de conservació formada per un cos amb planta baixa, primer, segon pis i golfes cobert a doble vessant. Conduit tant amb sense devastar com lleugerament carejada, tot lligat amb morter de calç i distribuït formant filades més o menys regulars. L'estructura conserva diverses obertures, de mides diverses, i sense una simetria regular però bona part d'elles definides per brancals i llindes de pedra. Algunes de les obertures presenten reixes de ferro forjat. Sembla que al segle XIX es construí una xemeneia de maó vist per a eliminar les restes produïdes per les turbines de vapor, però actualment es troba o bé ensulsida o engolida per la vegetació. En destaquen les restes d'una gran bassa de forma ovalada situada al nord de les construccions. | 08055-59 | Al sud est de l'actual nucli urbà, entre aquest i el Mas de la Vileta Nova. | Una de les nombroses edificacions aixecades a la vora de la riera de Castellcir, aprofitant la força de l'aigua. Construït entre els segles XVII i XVIII, amb importants transformacions al segle XIX, es troba molt a prop dels masos de la Vileta i Sans. Formaria part del conjunt d'edificacions vinculades a la parròquia de Sant Andreu. A la llera de la riera, i a tocar del molí hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars als documentats al jaciment de la Riera de Castellcir, 800 m més al nord i que potser podrien estar relacionats tant amb el molí com ser anteriors. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zona. | 41.7555300,2.1594600 | 430122 | 4622975 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84917-foto-08055-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis CulturalsI | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84918 | Riera de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-castellcir | ADDD (2006) Estudi d'Impacte Ambiental Projecte modificat embassament de regulació Riera de Castellcir (2006). Àrea de coneixement i recerca. Memòria numero 6569. AADD (2007) Memòria d'intervenció arqueològica a l'embassament de regulació de la riera de Castellcir. Servei d'Arqueologia. Mem. Numero 6937 | Parcialment cobert pre l'aigua | Segons es desprèn de la fitxa de l'Inventaria de Patrimoni arqueològic el jaciment, parcialment cobert per l'aigua, consta d'una vuitantena de retalls excavats a la roca d'entre 0.10 i 0.20 m i una fondària entre 0.6 i 0.05 m. Els forats es poden agrupar en quatre conjunts segons la seva distribució, que permeten intuir dues alineacions paral·leles al curs de la llera, i dues mes perpendiculars a ella. La seva funcionalitat no és del tot clara, i es plantegen tres hipòtesis diferents: Fonamentacions de dues passeres o ponts o que les alineacions dels extrems poguessin ser per embarcadors L'altre opció es que estiguessin vinculats a la construcció d'estacades que protegien la riba del embats de l'aigua i a més farien obligatori el pas pels ponts tant de persones, bestiar, etc. Aquesta practica documentada durant l'edat mitjana, podria estar relacionada amb la parròquia de Sant Andreu, molt a prop del jaciment. L'ultima de les hipòtesis proporcionades estaria en relació amb estructures hidràuliques antigues per retenir les aigües, regar, glasar,etc. Tot i que l'excavació no aporta datació concloent per la seva datació, les característiques de les estructures, així com la presencia de l'església de Sant Andreu molt a propi i diversos mesos d'origen medieval, suggeririen una datació per aquest jaciment durant aquest període històric. | 08055-60 | Riera de Castellcir, al nord de la bassa petita | Jaciment localitzat el 2006 amb motiu d ela prospecció arqueològica superficial realitzada en el marc de l'elaboració de l'Estudi d'impacte ambiental del “Projecte modificat d'embassament de regulació a la Riera de Castellcir”. En resultat a aquesta localització, es realitzà una intervenció arqueològica l'any 2007. El fet que el jaciment es trobi parcialment submergit en dificulta la seva observació, de fet durant la revisió de la carta arqueològica del 2016 només era parcialment visible. A la llera de la riera, i a tocar del molí del Bosc, 800 m més al sud del jaciment hi ha una sèrie d'orificis excavats a la roca, similars, potser podrien estar relacionats. En qualsevol cas indicarien l'intensiu aprofitament del curs d'aigua a la zo | 41.7615200,2.1596200 | 430142 | 4623640 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84919 | Barraca de marge del Sot d'en Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-del-sot-den-grau | Petita cavitat quadrada encabida dins un mur de pedra seca. L'espai no sobrepassa el d'un cub de 80 cm de costat, mentre que l'obertura, allindanada, fa uns 50 cm. Per tant, no es tractaria d'una cabana on aixoplugar-se, sinó més aviat d'un espai on deixar les eines necessàries per al conreu dels bancals on es troba. | 08055-61 | Entre el nucli urbà i el mas de Mont-ras | 41.7613400,2.1514200 | 429460 | 4623627 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84919-foto-08055-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84923 | Poua de les Berengueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-les-berengueres | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació. La cúpula està parcialment ensulsida. | Construcció cilíndrica semisoterrània de més de 8 m de diàmetre i uns 6,7 m d'alçada, bona part de la qual està excavada al subsòl geològic. Correspon a una construcció de maçoneria, feta amb pedres sense devastar col·locades formant filades més o menys regulars. La construcció estaria coberta per una cúpula semiesfèrica que malauradament està completament ensulsida. On arrencaria la cúpula i per la banda nord hi ha una obertura quadrangular, i també n'hi ha una altre al sud. A l'interior s'observen diferents encaixos que podrien estar destinats a sostenir les bastides que permetrien l'accés o els elements que subjectarien la politja d'extracció. Per la banda nord, i a tocar del camí que transcorre paral·lel a la riera de Fonts Calents hi ha una construcció de planta quadrangular, possiblement una rampa, adossada a la cúpula que segurament estaria vinculada al procediment d'extracció i transport i d'entrada a l'estructura. Actualment l'estructura es troba engolida per la vegetació, i no és visible ni el fons ni alguna de les obertures. Part del pou amenaça ensulsida. | 08055-65 | Al sud de la Riera de Santa Coloma a l'est del Collet de la Costa. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7836300,2.1495100 | 429326 | 4626103 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84923-foto-08055-65-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Per la proximitat amb la Poua de Sant Jeroni, reben popularment el nom conjunt de 'les Poues'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84928 | Bosc de Can Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-verdaguer | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. | Parcialment excavat per furtius. S'han perdut les lloses de coberta. | Lloc d'enterrament megalític format, aparentment, per dos túmuls funeraris en força estat d'arrasament. Segons es desprèn de la fitxa de la carta arqueològica, un dels túmuls estaria al sud està de la del bosc, i tindria uns 15 m de diàmetre. Orientades vers el sud, són visibles dos grans blocs de pedra clavats verticalment sobre el túmul. L'estructura sembla que va ser parcialment excavada per furtius, ja que és visible un retall artificial afectant l'estructura, ja detectat en la revisió de la carta arqueològica de 1992. El segon dels túmuls és menys evident, i se situa al nord-oest de l'anterior. Aquí la concentració de pedres del túmul és menys nombrosa i només és visible un gran bloc de pedra clavat verticalment. Ambos túmuls estan separats per un caminet força desdibuixat on també són visibles dos grans blocs de pedra, tal vegada vinculats a les lloses de coberta desplaçades. | 08055-70 | Al nord est del nucli urbà, al sud est del Verdaguer, en una zona boscosa. | Mai s'hi ha realitzat una intervenció arqueològica, i la seva adscripció cronològica és fa simplement per la tipologia de les restes observades. | 41.7766400,2.1378800 | 428352 | 4625336 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84928-foto-08055-70-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84929 | Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verdaguer | ANTÍ I RIU, Jaume i RUIZ I CALONJA, Joan. Castellcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1993. (Col·lecció Camí Ral, núm. 2). BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). MARTÍN COLLIGA, A. 'De la cultura de los 'Sepulcros de Fosa' al grupo de 'Veraza' en el Vallès'. Estudios de la Antigüedad. 2, p.p. 3-57. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9). | S'han perdut algunes de les lloses | Enterrament megalític, format per una cista rectangular de 1.30 m de llarg per uns 0.70 m d'amplada, definida per quatre lloses, i amb la coberta desplaçada. Al seu voltant encara són visibles una quantitat important de pedres, que formarien part del túmul tot i que està força arrasat. Les restes arqueològiques recuperades, actualment al museu de Moià, corresponien a diverses restes antropològiques, força arrasades, entre els quals destaquen noranta dents, onze d'elles de nen, per tant es tractava d'un lloc d'enterrament col·lectiu. Acompanyant a aquestes restes es van recuperar diversos fragments ceràmics, grollers i de cocció oxido reductora, entre ells un fragment i de vora i una nansa de mugró d'un vas de petites dimensions. A banda de la ceràmica es van recuperar vint-i-dues denes de collaret, de diferents materials (os, petxina de pelegrí (pecten) i una de bronze). A més a més també es va recuperar un botó amb perforació en forma de V. Per les característiques de la tomba així com de l'aixovar que acompanya als inhumats es va datar al calcolític. | 08055-71 | Al nord est del nucli urbà, al sud de la casa nova del Verdague | Fou descobert i excavat el 1960 per Leodegari Sala, J. Surroca i R. Batista. Le visites del 1992 i 2016 amb motiu de la revisió de la Carta arqueològica, han constat que l'estat de conservació de l'estructura, es manté. | 41.7841200,2.1420100 | 428703 | 4626163 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84929-foto-08055-71-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | També conegut com Dolmen de la casa Nova | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84930 | Balma del pademí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-pademi | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). | Balma de 26 metres d'amplada per 17 de fondària i uns 1.60 m d'alçada amb 17 m de recorregut i uns 250 m2 de superfície. Tota la cavitat està recorreguda pel torrent del Sot d'Esplugues que entra per l'extrem oriental i en surt per l'occidental. Pel seu interior efectua un recorregut de 45 metres tot dibuixant un gran meandre de gairebé 180 graus. Tot i que sovint el torrent no porta aigua, el fet que hi passi fa que durant les crescudes es pot desbordar la llera del meandre formant-ne una de secundària que crea una espècie d'illa al centre plena de materials arrossegats per la riera. En el tram on hi ha aquesta illa de sediments, la cavitat no té una alçada superior als 30-40 m. El torrent ha anat erosionat els materials més tous per sota l'estrat dur que forma la cavitat, ficant-s'hi per sota i el meandre a la seva evolució ha anat entrant progressivament fins a la situació actual. | 08055-72 | Al sud del Sot d'Esplugues i del camí que hi passa a tocar. | 41.7670100,2.1375900 | 428317 | 4624268 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84930-foto-08055-72-2.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot i que la balma figura al ICGC i al recull onomàstic de Castellir no apareix en cap catàleg d'espeleologia. De fet la informació conservada es recull al blog de cavitats de Catalunya. La cavitat ha estat redescoberta els darrers anys per Jordi Navarro i Montse Mañosa, del Centre Excursionista de Castellar del Vallès. | 121 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84931 | Pou de glaç de Can Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-vilardell | AYMAMÍ, G. (2000): Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya. Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona. DANTÍ, J., CANTARELL, C. i CORNELLAS, P. (2007): Els pous de glaç al Vallès Oriental. Consell Comarcal Vallès Oriental, Granollers. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). NUET I BADIA, J (1970) : Els pous de neu del Montseny. Revista Muntanya, Agost. PLADEVALL, A. (1994): Els pous de glaç i de neu a Catalunya. Espais (Barcelona) (DPTOP), 38: 45-51. SOLÉ, Ll. (2006): Producció de gel a les economies pageses. El pou de glaç de Vilianna», Estudis d'Història Agrària (Barcelona) 19: 49-68. | XVII-XIX | Engolida per la vegetació i parcialment ensulsida | Construcció semisoterrània que segueix la tipologia típica d'aquest tipus de construccions. Té una planta circular d'uns 7.30 m de diàmetre i d'una alçada entorn els 5.10 m. Segurament tenia una cúpula semiesfèrica, però avui s'ha perdut quasi completament. Tanmateix l'arrencament d'aquesta coberta segurament es trobaria a nivell del camí que ressegueix la riera, pel que podria haver assolit quasi els 8 m d'alçada interior. Actualment l'estructura es troba en força mal estat de conservació, engolida per la vegetació, pel que no ha estat possible identificar les obertures. | 08055-73 | A l'est del camí de Vilardell, paral·lel al torrent del Bosc i el riu Tenes. | La necessitat i costum de conservar gel per a diferents usos ve d'antic i fou a partir de la segona meitat del segle XVI el seu ús es va generalitzar fins que, entre els segles XVII i XIX, va esdevenir un producte quotidià de primera necessitat, tant per motius gastronòmics (refresc de begudes, gelats o conservació d'aliments) com terapèutics. Fou una activitat molt important, clau per a les poblacions, fins el descobriment de l'electricitat i la possibilitat de fabricar gel de forma industrial. Tot això va comportar un increment de demanda, i alhora va obligar a construir llocs d'emmagatzematge del glaç i la neu. L'activitat dels pous de glaç, allà on el clima ho permetia, es va estendre per tot Catalunya, amb nombroses construccions a zones com el Moianès o el Montseny, que abastien Barcelona. El fet de poder conservar el gel des de l'hivern fins la tardor següent requeria d'una activitat important i d'unes construccions especialitzades amb un disseny específic. Els pous eren la tipologia més comuna en aquest tipus d'estructures, totes elles de pedra, i cobertes per una cúpula. En qualsevol cas per a la seva construcció eren necessaris diferents elements, la proximitat de vies de comunicació i llocs de consum no molt allunyats, així com la proximitat de cursos d'aigua, a banda per suposat d'un clima apropiat. El ges es treia de la riera, sèquia o estany quan havia assolit un gruix suficient, d'entre 20 i 30 cm. Seguidament, es trencava i/o tallava en trossos irregulars amb diferents eines, ja fossin palanques, tràmecs, magalls o serres, ajudats de motlles destinats a obtenir mides i pesos regulars. Un cop extret es transportava al pou, ja fos amb carruatges o animals de tir. Un cop transportat, s'emmagatzemava al pou. Sovint el fons i les parets del pou s'aïllaven prèviament amb brancatge, i s'anava col·locant el gel en capes successives separades amb palla o branques, així com amb gel picat; tot plegat per tal d'evitar la compactació i facilitar-ne l'extracció. Un cop ple, se'n tancaven les obertures exteriors amb portes de fusta o amb lloses que hi encaixaven, i es tapava amb branques. Tota aquesta feina mobilitzava força gent, en alguns casos podien ser fins a una cinquantena entre totes les tasques de recol·lecció, buidat, transport, col·locació, manteniment i buidat. Els beneficis econòmics també eren importants (només a la ciutat de Barcelona se'n consumien unes 700 tones anuals) i, conseqüentment, es van crear impostos específics. | 41.7459900,2.1595100 | 430116 | 4621916 | 08055 | Castellcir | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84931-foto-08055-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84934 | El Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-nou-0 | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). Bolòs i Masclans, Jordi; Nuet i Badia, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres. (Ventall; 1). | XVII-XIX | Engolit per la vegetació i parcialment ensolsit | Edifici de dimensions importants situat al sud de la riera de Castellcir, a la confluència d'aquesta amb el Torrent del Bosc. Actualment és un edifici engolit per la vegetació i s'han perdut totes les cobertes de les plantes superiors. Correspondria a una construcció de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos com a mínim, amb obertures definides amb pedres treballades. A la façana sud, s'observen diversos contraforts així com la sortida d'aigua del molí, l'estellador, feta amb volta de mig punt. Aquest sobreeixidor comunicava amb una petita canal, que segurament retornava l'aigua sobrant a la riera. De les plantes superiors de l'edifici, més enllà dels murs en alçada no es conserva res, però així i tot, en destaquen les restes, encara dempeus de la planta baixa. En concret es tracta de tres sales diferenciades, totes elles amb coberta de pedra en volta de mig punt. Una d'elles correspon a una cisterna, la sala central encara hi ha el que podria correspondre al carvavà o cacau on es conserven possiblement el rodet i l'arbre del mecanisme de molta. Així i tot també s'observen algunes compartimentacions i una mola. Aquesta sala conserva dues pilastres centrals, adossades a la paret de les que arrencarien dues voltes de pedra de mig punt. La tercera sala, de dimensions molt menors, també té volta en arc de mig punt. A l'exterior de l'edifici principal i ja a la llera de la riera, es van comptabilitat una canal i un mínim de 27 orificis circulars excavats a la roca. Per les seves característiques i ubicació podrien formar part de la reclosa que canalitzava l'aigua, | 08055-76 | Al sud est de nucli urbà, a l'est de la riera de Castellcir | Els molins hidràulics han estat presents al món rural català, ajudant a moltes de les tasques diàries com la molta, premsat, forjat, fabricació de pólvora, paper, molins bataners, etc, per tant molts d'ells, es trobaven a tocar o en les pròpies cases de pagès. Com el seu nom indica, tots ells es funcionaven per la força de l'aigua generada a partir d'un salt d'aigua que movia les pales d'una roda, ja fos vertical o horitzontal. El moviment circular d'aquestes rodes es transmetia instantàniament a les moles de pedra. Aquesta mecànica aprofitava el mateix camí de l'aigua i en primer lloc hi havia la resclosa, un tancat artificial construït al llit del riu. S'han documentat nombroses restes de rescloses medievals fetes amb estacades de troncs, gracies a les incisions fetes sobre la roca. Durant l'època moderna i contemporània, les antigues rescloses, s'aniren substituint per rescloses de pedra. Seguiment l'aigua es canalitzava per un rec que la treia del curs del riu per acumular-la en una bassa adossada a l'edifici del molí. Aquesta acumulació d'aigua era necessària per donar pressió al molí. La necessitat de desguassar l'excés d'aigua de la bassa, abans no es vesses, es feia mitjançant un sobreeixidor, dit també estellador. Seguidament l'aigua de la bassa descendia amb pressió cap a l'interior del molí gràcies a dues estructures, el cup i la canal vertical, una tècnica utilitzada ja des del segle XII. El doll d'aigua queia dins del carcabà, al pis inferior del molí, a través d'aquestes estructures, amb una pressió que feia girar la roda hidràulica que hi havia just a sota. L'eix de la roda transmetia el moviment cap al pis superior on es trobaven instal·lades les moles i tot l'equipament necessari per a la mòlta o l'activitat que s'hi realitzés. Hi havia, segons el tipus d'activitat diferents tipus de roda hidràulica. Tot i que l'ús de molins hidràulics ja es remunta a època romana, començaren a generalitzar-se durant l'edat i mitjana i sobretot entre els segles XVII-XIX. Alguns indicatius sobre la cronologia del molins els trobaríem en les rescloses, ja que sembla que les de fusta, s'haurien d'adscriure a època medieval. A partir del segle XVIII ja son de pedra, tot i que en alguns llocs s'aprofiten les medievals i fins i tot les instal·lacions del antics molins. | 41.7480600,2.1595600 | 430123 | 4622145 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84934-foto-08055-76-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També conegut com molí nou del Bosc | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84938 | Barraca 6 de la Soleia de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-soleia-de-serramitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Cobeta ensulsida | Construcció de pedra seca orientada a sud de planta quadrada amb la part posterior adossada al terreny. Té una coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada a la zona central. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i una petita finestra just per sobre, també té un altre petita obertura al centre est. L'aflorament rocós sobre la que està construïda, va servir com a lleixa a l'interior. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-80 | Al limit nord del nulci de Marfà, Polígon 7, Parcel·la 15 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7858800,2.0459100 | 420720 | 4626443 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca nº 8576 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84939 | Barraca 7 de la Soleia de Serra Mitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-soleia-de-serra-mitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Coberta parcialment ensorrada | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada, tanmateix encara són visibles les restes d'un petit ràfec (escopidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda única composta d'una pedra plana, i té dues petites obertures a nord i sud. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-81 | A Marfà. als cingles de Serramitja. Al sud de Santa Magdalena. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7875400,2.0500200 | 421063 | 4626624 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturlals) | Al cadastre surt com terme municipal de Moia, però al ICGC pertany a Marfà, terme de Castellcir.Correspon a la barraca nº 8584 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84940 | Barraca de la Datzira 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, perfectament conservada, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda plana. Presenta una petita obertura vers a l'oest i té una espècie d'armariet just per sota, ambdós elements separats per una pedra plana. Inicialment aquest armariet segurament corresponia a una finestra que posteriorment es va tapiar. L'estructura està parcialment construïda aprofitant un aflorament rocós al qual s'adossa per la part posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-82 | A Marfà, al nord est de la Datzira i la riera de la Golarda | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7863500,2.0598800 | 421881 | 4626482 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84941 | Barraca de la Datzira 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca de planta quadrangular orientada a oest. Coberta amb falsa cúpula, força ben conservada, rematada amb argila i pedruscall. En el seu extrem sud es troba directament adossada al terreny. L'estructura presenta una porta sense llinda que arranca directament de la volta. Com a tret singular aquesta barraca té l'existència d'una espècie d'avançada, feta a partir d'un mur en pedra seca que arranca des de l'extrem NW i voreja tota la porta oferint un pas indirecte. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-83 | A Marfà, a l'est del camí entre la Datzira i els Camps de Marfà. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7835400,2.0635200 | 422180 | 4626167 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84942 | Barraca de la Datzira 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-3 | Se n'ha esfondrat part de la coberta. Se n'utilitza l'interior com a magatzem. | Barraca de pedra seca, de planta quadrada, visiblement més ampla a la base que al coronament. La porta, orientada a sud i amb remat allindanat, és ovoïdal, i no rectangular. Al lateral nord hi havia hagut una obertura quadrada, ara tapada. La coberta està resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual s'ha esfondrat la part central. | 08055-84 | Entre la Datzira i la riera de Marfà | 41.7816100,2.0649900 | 422300 | 4625952 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84942-foto-08055-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Es troba dins d'una finca tancada perimetralment, de manera que va ser observada a distància i alguns detalls podrien haver passat per alt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84943 | Barraca de la Soleia dels Sorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-dels-sorts | Se n'ha esfondrat la coberta. | Barraca de pedra seca, de planta circular però amb la façana més aplanada. La porta devia ser al lateral sud-est, ja que la part nord està encaixada en el terreny. La coberta devia estar resolta amb una falsa cúpula d'acostament de filades, de la qual se n'intueix l'arrencament. | 08055-85 | Entre Serramitja i els Sorts | 41.7850200,2.0504600 | 421097 | 4626343 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84943-foto-08055-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 8577 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84944 | Barraca de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-serramitja | Pèrdua de la coberta. | Barraca de pedra seca de planta circular. La porta, allindanada, es troba orientada a sud. Els seus perfils són irregulars (l'obertura és ovoïdal), probablement degut a la pèrdua de pedres. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades malgrat que està pràcticament enrunada del tot. | 08055-86 | Al sud-est del mas de Serramitja | 41.7902900,2.0512900 | 421172 | 4626928 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84944-foto-08055-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 8583 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84945 | Barraca del Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp | Pèrdua de la coberta quasi total. | Barraca de planta circular, originalment de pedra seca però posteriorment rejuntada amb morter de calç. La porta, allindanada, es troba orientada a sud, i té uns perfils són irregulars que tracen una obertura ovoïdal. Hi ha dues petites obertures a nord i a oest, i s'aprecia una antic prestatge (actualment reblert) al lateral est. La coberta era de falsa cúpula d'acostament de filades, malgrat que està pràcticament enrunada del tot. A la part externa, al costat nord, s'hi adossen dos trams de mur. | 08055-87 | Al sud-est del mas de Serramitja | 41.7892000,2.0510700 | 421153 | 4626807 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84945-foto-08055-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 8582 de la wikipedra, on consta el comentari que la barraca fou en algunes parts consolidada amb argamassa perquè el vinyater, de Cal Camp d'Avinyó, s'hi quedava sovint a dormir. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84947 | Balma del Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moli-den-brotons | Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya. | Balma natural oberta en un cingle de gresos per l'efecte erosiu de la riera de Marfà. Té una amplada de 60 m i 7 de profunditat, en bona part ocupats per l'edifici del Molí d'en Brotons. | 08055-89 | A l'est de la Tosca | El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints. | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84947-foto-08055-89-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | L'element té una fitxa pròpia a www.espeleoindex.com. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84949 | El Molí de la Datzira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-moli-de-la-datzira | AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ERILL I PINYOT, Gustau, GUAL I PURTÍ, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). PERARNAU I LLORENS, Jaume i PIÑERO I SUBIRANA, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. | XVIII | Ha perdut la coberta. | Gran edifici de planta rectangular amb la façana principal, en un dels costats llargs, orientada a migdia. Consta de planta baixa, primer pis i planta sota coberta. Si bé l'aparell és de pedra mitjana desbastada lligada amb morter de calç i emblanquinada, les obertures estan fetes amb grans blocs escairats. Cadascun dels tres nivells té tres obertures, situades simètricament: a la planta baixa hi ha un gran portal coronat amb un arc angular de tres dovelles, flanquejat a l'esquerra per una finestra i a la dreta per una porta; a la primera planta hi ha tres finestres, la central amb un ampit simple; al nivell sota coberta s'aprecia com, de les tres finestres, la central va ser engrandida per esdevenir o un balcó o per afavorir la càrrega. Llevat de l'arc de l'entrada, la resta d'obertures són allindanades. La coberta, avui perduda, era a dues aigües en sentit longitudinal, de manera que un dels ràfecs vessa sobre la façana principal. A l'angle sud-oest de la planta baixa s'hi reconeixen uns arcs que donen a un espai soterrani, relacionat amb la maquinària de funcionament del molí, accionada per l'aigua que hi arribava des de la resclosa a la riera de la Golarda (uns 800 m aigües amunt) mitjançant un canal obrat vora 1700 (com testimonien dues inscripcions amb l'any 1705). Annexat al lateral oest del molí, hi ha restes molt deteriorades d'una edificació. Segregat d'aquestes construccions, uns metres més al sud, hi ha un petit volum corresponent a l'antic forn del molí. | 08055-91 | Just al sud de la Datzira | El Molí fariner de la Datzira és a poca distància al sud-oest de la masia de la Datzira, entre aquesta i la riera de la Golarda. El seu origen, vinculat a una època de grans reformes a la masia, es trobaria entorn al 1700. La família propietària, de cognom Datzira, alternava la residència entre el mas principal i el molí, fins que definitivament s'instal·laren al molí i deixaren el mas per als masovers. Hi van viure fins el primer terç del segle XX, quedant després abandonat i en clar declivi (el que n'ha afectat l'estat de conservació). A principis de segle XX, el mas principal torna a estar ocupat per masovers, el que ha propiciat que el molí es mantingui net. | 41.7842100,2.0580800 | 421729 | 4626246 | 1705 | 08055 | Castellcir | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84949-foto-08055-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84953 | Font d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-brotons | XVII | Construcció de planta quadrada alçada amb grans blocs de pedra que rep l'aigua captada de la riera de Marfà mitjançant un canal picat a la roca i la deriva vers el Molí d'en Brotons. | 08055-95 | A l'est de la Tosca | 41.7825500,2.0783900 | 423415 | 4626044 | 08055 | Castellcir | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84953-foto-08055-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84953-foto-08055-95-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84958 | Molí d'en Brotons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-brotons | Aymamí Domingo, Gener; Pallarès Personat, Joan.(1994).-'Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes'.Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC (31):1-119. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Autores: Garcia-Pey, Enric (2005): Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya. | XVII | Comença a perdre part de la coberta | Molí construït dins una balma natural (denominada Balma d'en Brotons) encaixada sota un salt d'aigua de la riera de Marfà. La ubicació li confereix un aspecte característic, ja que en condiciona l'edificació, de planta rectangular allargassada que aprofita com a paret de fons la mateixa de la balma. La construcció està feta amb pedra lligada amb morter de calç, i les obertures són allindanades. Hi destaca una ampla volta de mig punt que sosté la crugia central sobre l'aigua. | 08055-100 | A l'est de la Tosca | El molí va estar habitat i en funcionament almenys des del 1608, en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars. El 8 d'octubre de 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària (l'aiguat de Santa Reparada), que causà la mort de les vuit persones de la família del moliner i s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí. Des de llavors ha estat abandonat. S'hi molia gra per fer-ne farina i fulla de roldó per fer-ne tints. | 41.7820200,2.0785000 | 423423 | 4625985 | 1608 | 08055 | Castellcir | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84958-foto-08055-100-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84959 | Molí de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-marfa | XIX | Ha perdut les cobertes, i està sent ocupat per vegetació. | El molí de Marfà se situa proper a la riera de Marfà, a prop d'on havia existit el pont que la creuava. Al llit rocós de la riera s'hi reconeixen canals repicats i línies de forats (on encastar-hi estructures de fusta) per tal de derivar l'aigua cap als mecanismes dels molí. Tant l'edifici com el seu entorn es troben en avançat estat de deteriorament, amb les cobertes caigudes i un avanç de la vegetació que ho emmascara. Malgrat tot, és visible l'alineació general de l'edifici nord-oest/sud-est, així com l'existència de planta baixa i primer pis sota coberta, que era a dues aigües. L'aparell és de maçoneria, i s'hi aprecien tant obertures allindanades amb pedra com d'altres fetes amb maó. A la llinda de la porta d'entrada hi ha inscrita la data de 1820. Al lateral est hi ha una petita bassa. | 08055-101 | A l'oest de la Mare de Déu de la Tosca | Quan cessà la seva activitat va servir de refugi o hostal per als qui anaven al santuari de la Tosca. | 41.7805400,2.0754900 | 423171 | 4625823 | 1820 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84959-foto-08055-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També anomenat Molí de la Tosca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||
| 84961 | Barraca 1 de la Closella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-closella | Tan sols el lateral sud de la porta es troba en mal estat, degut al creixement d'un arbre. | Barraca de pedra seca de planta circular, tot i que les grans pedres que configuren la porta fan que el costat nord-est esdevingui pla. La porta és allindanada, i té forma trapezoïdal. Hi ha una petita obertura a l'oest. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es troba completa. | 08055-103 | A l'oest de la Closella | 41.7644700,2.0523800 | 421231 | 4624060 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84961-foto-08055-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6541 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84962 | Barraca 3 del Pla del Tasar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-pla-del-tasar | La coberta està pràctcament esfondrada del tot. | Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a l'oest. Hi ha una petita obertura a l'est. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, està esfondrada en bona mesura. | 08055-104 | A l'oest de la Closella | 41.7635400,2.0516500 | 421169 | 4623957 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84962-foto-08055-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6507 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84963 | Barraca 5 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-torrent-de-colljova | La coberta es comença a esfondrar. | Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, comença a esfondrar-se en el seu punt més elevat. | 08055-105 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7684400,2.0436800 | 420513 | 4624509 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84963-foto-08055-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6552 de la wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||
| 84964 | Barraca 6 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta semicircular, ja que s'adossa al cingle de pedra en el seu costat nord. La porta, rectangular i allindanada, sobre al costat est. Hi ha una petita obertura orientada al sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva completa. | 08055-106 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7684400,2.0436800 | 420513 | 4624509 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84964-foto-08055-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 6553 de la wikipedra, on és anomenada 'Barraca 5 del Torrent de Colljovà', denominació repetida coincident amb la de la fitxa 6552 i 105 del present Mapa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84965 | Barraca 7 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-torrent-de-colljova | Barraca de pedra seca de planta circular, amb l'obertura principal (una porta rectangular allindanada) orientada a sud. La coberta, de falsa cúpula d'acostament de filades, es conserva intacta. | 08055-107 | Entre el serrat del Coll i el torrent de Colljovà | 41.7692400,2.0467500 | 420769 | 4624595 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84965-foto-08055-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84966 | Casa del Coll de Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-coll-de-marfa | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció 'Monografies', núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | L'edifici és una ruïna. | Mas abandonat que rep el nom de la seva ubicació orogràfica, al coll entre els serrats del Coll i dels Llamps, lloc de pas dels camins que comuniquen Marfà amb Monistrol de Calders. L'edifici està en estat de ruïna generalitzada, sense cobertes, tot i que els paraments (fets de pedra calcària de mida gran i mitjana, amb alguna teula, lligada amb morter) arriben als 2 m d'alçària en diversos punts. La planta és rectangular, allargassada, i amb una orientació sud-oest/nord-est. S'aprecia que els àmbits d'ambdós extrems eren destinats a tasques productives. A poca distància, al nord-est, s'hi conserva la bassa. | 08055-108 | Al sud-oest de Marfà | Als documents més antics apareix denominada com a 'el Coll'. Fou habitada fins a mitjan segle XX. | 41.7751900,2.0650700 | 422299 | 4625239 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84966-foto-08055-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||
| 84967 | Dolmen del Trompo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-del-trompo | BATISTA NOGUERA, R. Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona. Instituto de Prehistoria y Arqueología, 1961. (Corpus de sepulcros megalíticos. España; Fascículo 1). | Possiblement, no es tracti d'un jaciment arqueològic | Megàlit descrit per la bibliografia que, tant els autors de la corresponent fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Generalitat de Catalunya com durant les tasques de realització del present Mapa del patrimoni cultural local no han pogut identificar. Els afloraments rocosos de la zona s'esberlen de manera natural en diversos punts formant lloses que, pel seu aspecte, poden haver donat lloc a una identificació errònia. | 08055-109 | Al bosc mitger | 41.7690800,2.0465100 | 420749 | 4624577 | 08055 | Castellcir | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||||
| 84968 | El Saiolic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-saiolic | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | Petit mas de planta quadrada distribuït en planta baixa i primer pis, la façana principal del qual està orientada a sud-est. El portal, emmarcat per un arc rebaixat de grans dovelles, dóna accés a un espai diàfan a la dreta del qual hi ha l'arrencament de l'escala d'accés al segon pis i, a l'esquerra, diferents àmbits entre els quals la cuina, amb tots els elements característics. S'hi conserven alguns paviments de rajoles, bigues i puntals de fusta i els forçats de bona part del primer pis i altells. La teulada, de doble vessant, està completa. L'aparell de l'edifici és robust, fet de pedres desbastades de mida gran i petita (amb inclusió d'algunes teules) i lligades amb morter. Les obertures, totes allindanades (tret de la porta), estan resoltes amb blocs ben tallats i, en dos casos (una sobre la porta, i l'altra a la façana oposada, orientada a nord-oest), amb ampit motllurat. | 08055-110 | A la part alta del torrent de la Fàbrega | 41.7794500,2.0840400 | 423881 | 4625695 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84968-foto-08055-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | |||||||||||
| 84969 | Jaciment paleontològic de Castellcir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-castellcir | Jaciment paleontològic bartonià (de fa 40,4 a 37,2 milions d'anys) de tipus marí, que forma part de la formació Calcàries de Collsuspina. L'associació faunística que s'hi troba correspon a diversos tipus de nummulits (N. variolarius, N. Biedai, N. Striatus i N. Fabianii), uns foraminífers d'aigua salada i càlida. | 08055-111 | Sauva Negra | 41.7832200,2.1861300 | 432369 | 4626028 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84969-foto-08055-111-2.jpg | Legal | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84970 | Pinassa de les tres besses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinassa-de-les-tres-besses | XIX | Exemplar de Pinus nigra declarat arbre singular. Té una alçada aproximada de 20 metres i fa 3,60 metres de corda (perímetre del tronc a una altura aproximada d'1,5 metres). El seu tret més característic (i que li dóna nom) és que el tronc es divideix en tres besses, originant sengles capçades. | 08055-112 | Sot dels Llamps | 41.7694000,2.0627200 | 422097 | 4624598 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84970-foto-08055-112-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | També denominada Pinassa de la Clusella. AL (arbre d'interès local) Ordre MAH 228/2005.05.02 (DOGC 4393, 2005.05.27) | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||||||
| 84971 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt-1 | GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció 'Camí Ral', núm. 30). | XVII | Se n'han perdut les cobertes i els forjats | Mas abandonat situat al coll entre els serrats de Pujalt i de la Descàrrega, que comuniquen Marfà amb Castellterçol. L'edifici, de planta aproximadament rectangular (amb un retranqueig a l'angle nord-est), està orientada a sud-oest . Malgrat que ha perdut les cobertes i els forjats), els murs exteriors i interiors es conserven en tot el seu alçat, gràcies al seu aparell de blocs de calcària ben escairada. Les obertures, totes allindanades, estan fetes amb grans blocs i tenen ampits motllurats. L'edifici constava de planta baixa, primer pis i pis sota coberta. L'alçat de la façana mostra clarament que la part originària era la central, a l'esquerra de la qual s'hi va annexar una rampa que devia portar a un petit cobert i, a la dreta (a l'est), tot un nou tram d'edifici anivellat amb la resta. En aquesta part nova hi ha el portal, amb la data '1799' inscrita a la llinda. A la llinda de la finestra que té just per sobre s'hi llegeix 'ANDREU PUJALT / 16[6?]9'. Adossat al lateral est d'aquest mòdul de l'edifici hi ha un cup revestit amb cairons de pedra arrebossats. | 08055-113 | A les proximitats de la masia del Pedrós | El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà. | 41.7720400,2.0756000 | 423170 | 4624879 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84971-foto-08055-113-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 | ||||||||
| 84973 | Pou del mas Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-vilardell | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Restaurada segurament al segle XX | Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter. | 08055-115 | Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell, | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7419600,2.1534800 | 429610 | 4621473 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:12 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.